mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Ses Veles, es Camp Calafell... FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Els terratrèmols GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreDesembre 2012. Núm. 390

revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol,amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just santJoan CFs, rafael soler, Comissió de Joventut, andreu Bauçà,Guillem riutort, Frederic Febrer, Neus Bordoy.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Cobertael cant de la sibil·la (fotos: rosa Ferriol)

ContracobertaFoto de Pep Gayà

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� els alumnes, pares i personalde l’institut de sineu es varen“enllaçar” per l’educació. Va serun acte per protestar contra lesretallades i l’avantprojecte de lleiorgànica per a la millora de laqualitat educativa (coneguda comloMCe, per les inicials en caste-llà, o llei Wert). aquesta llei,entre altres punts, vol postergar lanostra llengua a “matèria d’espe-cialitat” (el castellà, continuariasent “troncal”) i obligar els go -verns autònoms a garantir el cas-tellà com a llengua vehicular, arri-bant a l’extrem de pagar unaescola privada als interessats, encas que en una zona no existesquiaquesta oferta. en la situacióinversa, no es preveuen sancionsni amenaces.

l’institut de sineu va aprofitarla tradicional festa de Nadal persumar-se a la Marató contra elCàncer que va organitzar TV3. laxocolatada amb coca, el 21 dedesembre, costava 2 euros, que esdedicaren a aquesta iniciativasolidària. la recaptació va ser de1.047 euros.

� l’ajuntament de sant Joan haorganitzat una sèrie d’actes ambmotiu de les festes de Nadal i Capd’any. el 10 de desembre es vaobrir la inscripció per al concursde betlems. l’endemà, conferèn-cia sobre cuina nadalenca (orga-nitzada per la Casa Museu Pare

rafel Ginard). el dijous 13, con-cert de nadales a càrrec dels méspetits de l’escola, a la residènciaNova edat. el dissabte 15, tallerde neules per a nins de 3 a 12anys. Varen penjar les neules alsarbres de Nadal de l’ajuntament idel Casal de la Gent Gran. Dia 18,taller de torrons. Dia 20, festa deNadal de l’escola, amb xeremiersi nadales, i entrega de les cartesper als reis al patge reial. elmateix dia es va fer un concert acàrrec dels alumnes de l’escolade Música. el 24 de desembre,matines, amb el cant de la sibil·laa càrrec de Bàrbara Bauzà riera.el dissabte 29 de desembre, con-cert itinerant de la Coral de santJoan, a la residència Nova edat idiversos llocs del poble. el 30 dedesembre, presentació del Pro­-

nòstic­ santjoaner, elaborat pelCol·lectiu Teranyines. els darrersmoments de l’any vell i els pri-mers de l’any nou, festa de capd’any baix del campanar de l’es-glésia, amb raïm i cava per a tot-hom. els actes es tancaran ambl’arribada dels reis d’orient,carre gats de regals. Després d’en -tregar els regals, es donaran aconèixer els guanyadors del con-curs de betlems.

� el Pronòstic­ santjoaner, quees va presentar el darrer diumengede l’any, està dedicat com és habi-tual a un personatge, en aquestaocasió el fuster Peçol, que tenia elnegoci al carrer de les Parres, onviuen ara en Mateu Català “deson Fluixà” i na Margalida “deCampos”. el tema que el Pro­-

nòstic tracta monogràficament

enguany és el del filar, una activi-tat que ocupava bona part deltemps de les nostres avantpassa-des, però que va desaparèixeramb la revolució industrial. Tan -mateix, ha deixat un bon rastre ala cultura material i a la llenguaoral. el Pronòstic conté tam béaltres seccions: “santoral”, “anyagrícola”, “l’hort del pa drí”,“Venedors ambulants a la post -guerra”, “Històries i records detemps enrere”, “adobar olives”,“la Festa del sol que Balla”,“Mesures tradicionals”, “Cançonssantjoaneres”, “Telè fons d’inte-rès”, “Moviment demogràfic” i“efemèrides astronòmiques”.

� el Ple de l’ajuntament de santJoan va decidir a la sessió del 28de novembre anul·lar una mocióque s’havia aprovat en el ple ante-rior en el sentit d’exigir coneixe-

notícies locals

Arbre de Nadal del Casal de Joves deS’Escor xador, fet amb material re -ciclat.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 3

aquest, va veure fressa que no liva agradar i avisà la Guàrdia Civil.aquests no pogueren fer res mésque certificar la mort d’en Jaume.

� els veïns del carrer del sol,entre el Major i Bellavista, varenposar la seva ornamentació nada-lenca abans que l’ajuntament.en dret de cada casa hi ha unarbret dins un cossiol i una tirade llumets que s’encenen i s’apa-guen. Com que tots són iguals,s’aconsegueix un efecte molt vis-tós. aquest carrer és conegut pelseu caràcter festós, ja que s’u-neix per fer foguerons de santantoni i sopars de germanor a lafresca a l’estiu.

ments de català per a tots els llocsde feina de l’ajuntament. laCon selleria d’interior va enviarun escrit avisant que demandarienel nostre ajuntament si no es feiaenrere, ja que, segons les lleisvigents, no es pot posar un requi-sit genèric, sinó que s’ha de ferper a cada tipus de lloc de feina.la moció es va anul·lar amb elsvots en contra de Cxi (que l’haviaproposada) i els vots a favor de laresta. Tot seguit es va aprovar unanova moció, segons la qual per atotes les places que impliquincomunicació verbal o escrita ambels administrats s’hauran d’acre-ditar coneixements de català.s’exclouen d’aquest requisit, per

tant, les places de manteniment,neteja i semblants. aquesta mocióes va aprovar amb els vots favora-bles de PP, axsJ i Psoe, i l’abs-tenció de Cxi.

altres ajuntaments de Mallor -ca han aprovat mocions similars ala que aquí s’ha hagut de retirar,seguint un model proposat pelPsM. si s’hagués fet així al nos-tre ajuntament, s’hauria estalviataquesta rectificació.

� Varen trobar mort en JaumeParrec a una caseta que té al camíde Calicant. l’home, que tenia 75anys, no havia tornat a ca seva alvespre i la seva dona va demanar aun amic que anàs a cercar-lo.

mel i sucre

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

Els més petits feren un betlem amb materials reciclats al nou Casal de Joves, guiats per un grup de monitores.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 4

la música, respectivament. lanostra coral actuà conjuntamentamb les corals de Felanitx i sonservera, la Banda de Música deManacor, el cor de cambra arsantiqua, també d’aquell poble,els cantants llorenç santamaria,isabel soria no i Cristina Brunet, il’escolania Vermells de la seu.en total, més de 200 cantaires imúsics.

� la Penya Motorista va cele-brar el dissabte 22 de desembre elseu tradicional sopar de Nadal.estava obert a socis i amics.

� s’han asfaltat els carrers queconfronten amb la plaça de laCons titució. D’aquesta maneras’acaben quasi del tot les obres (al’espera dels brolladors). Ésimminent el trasllat del mercatdels dijous a la plaça, la seva ubi-cació tradicional.

� la Guàrdia Civil aconseguiràque els santjoaners respectin elCodi de circulació. Molt sovintposa multes devers la rotonda iper dins la vila, per infraccionscom aparcar al tram del carrer dePalma on està prohibit o no dur elcinturó de seguretat en els trajec-tes urbans. un capvespre, unaparella de la benemèrita va aturaruna vintena de conductors i quasitots reberen. Fins i tot hi va haverun guàrdia que va dir “san Juanes un chollo”, en referència quemolt pocs conductors duien elcinturó per dins el poble.

� el divendres 14 de setembre vatenir lloc a l’auditori de Manacoruna nova edició de la Nit de laCultura, que organitza l’obraCul tural Balear. l’acte, amb unauditori ple de gom a gom, va serun clam a favor de la llengua idels drets del nostre poble, davantles polítiques agressives contra lallengua i la cultura dels governsde Bauzá i rajoy. Hi va haver ac -tuacions d’antònia Font, obrintPas, antoni Gomila, isidor Marí,Miquel àngel llonovoy, la Coral

de la uiB i The Mamzelles. esvaren entregar els premis 31 deDesembre i els reconeixementsde l’oCB, que, entre d’altres, hanreconegut la tasca de l’associacióBany-al-Bahar, de Banyalbufar;el pedagog Cels Calviño; laPlataforma Crida; la CoaPa;l’assemblea de Mestres i Profes -sors en Català; l’actor antoniGomila; sebastià serra, antoniMarimon i llorenç Carrió; Fran -cesc Vicens; el desaparegut Ber -nat Gasull, de la Plataforma per lallengua; el grup obrint Pas; i alsvaguistes de fam Jaume Bonet iTomeu amengual i als treballa-dors i voluntaris de l’entitat.

l’acte es va aprofitar per afe-gir-se a la commemoració dels150 anys del naixement del mana-corí més il·lustre de tots els temps,Mossèn antoni Maria alcover.

� la Coral de sant Joan va par-ticipar en la cantata Rua­ fosca,que es va interpretar a l’auditoride Manacor els dies 22 i 23 dede sembre. els autors de l’obrasón Jaume santandreu i MiquelBru net, que n’han escrit la lletra i

mel i sucre

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

Agraïment

Voldríem aprofitar la publi-cació mel i sucre per agrair atotes les persones santjoane-res les mostres de condol i elsuport que ens han manifestaten la mort del nostre germàJaume, en especial als nostrescosins Gayà rotger, rotgerFlorit, Gayà Font i FerriolGomis. Margalida­ i­ Antònia

Rotger­Barceló

Agraïment

la família de Joan roig Bauzà volem manifestar públicamentl’agraïment per les mostres de suport rebudes des de la mort delnostre estimat Joan. en uns moments tan difícils per tots nosal-tres, el vostre consol i acompanyament ens ha ajudat a viureaquest dol tan amarg. Gràcies, de tot cor.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 5

mel i sucre

aprovat per 6 vots a favor i 2abstencions la dissolució delConsorci Pla-D de sant Joan(aquell que se va fer per finançarla instal·lació d’enllumenat públical barri d’es Camp i Consolació,per integrar les seves funcions alConsorci d’infraestructures de lesilles Balears.

aprovat per unanimitat recol-zar la Declaració institucionalde suport a les Cooperatives, enmotiu de ser 2012 l’any interna-cional de les Cooperatives. Comque l’acord es va prendre acabantel 2012, també es va acordar, aproposta de la portaveu d’axsJ,Catalina Gayà, fer extensiu aquestsuport a anys posteriors.

aprovada per unanimitat unamoció presentada pel PP per eli-minar la violència contra lesdones. aquesta moció es va apro-var amb un afegit proposat peraxsJ, Cxi i Psoe. es tractavad’unes peticions explícites alGovern Balear sobre restabliralguns serveis bàsics de suport ales víctimes de la violència degènere que no s’han dotat econò-micament als pressupostos de2013, entre els quals hi ha el ser-vei d’orientació a les personesagredides i als seus familiars,

aprovat per 6 vots a favor i 2abstencions (Cxi) comptabilitzarles pagues extres de Nadal delsfuncionaris de l’ajuntament desant Joan com a aportacions a unpla de pensions. se veu que elsque deien que això de llevar lapaga extra no era legal, tenien unpoc de raó. si ho fan així, el nopagar aquesta paga extra no supo-sarà un estalvi per l’ajuntament,però sí que li donarà liquiditat, jaque aquests doblers quedaranretinguts a la partida corresponentdels pressupostos.

El consistori demana al

Govern balear la compen-

sació de determinats deutes

que té l’ajuntament amb els

que té el Govern cap al nos-

tre ajuntament, mentre hi

hagi saldo a favor de l’a-

juntament

aprovat per unanimitat enviaral Consell de Mallorca, a reque -riment de la Comissió insulard’ur ba nisme, diversos docu-ments que han demanat per poderseguir tramitant l’aprovació deles noves Normes Subsidiàries.

Sessió ordinària de dia 28 denovembre de 2012

Passaven de 10 minuts de les 8del vespre quan els 8 regidorsassistents i el secretari s’assegue-ren als seus llocs per encetar undels ordres del dia més volumino-sos dels darrers temps: ni més nimanco que 16 punts, que varenser seguits amb atenció per unpúblic format per 8 persones.

D’entrada s’aprovaren perunanimitat les actes dels plensanteriors, i es va acordar l’assa-bentat dels decrets de batlia.Com podreu veure, en aquestasessió va semblar com si els dosrepresentants de Cxi volguessinescenificar un distanciament del’equip de govern abstenint-se a lamajoria dels punts, i en algunsvotant en contra.

Com que hi ha molts de punts,i el paper va car, aquesta vegadaen faré una redacció resumidadels resultats. Vet-los aquí:

aprovades per 6 vots a favor i2 abstencions (Cxi) dues modifi-cacions de crèdits per poder ferfront a diverses factures i a l’in-crement de l’iva en alguns pressu-postos que estaven fets abans del31 d’agost.

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

6

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 6

mel i sucre

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

7

l’assistència de psicòleg, la con-cessió d’una targeta sanitària a lapersona agredida, ajudes econò-miques, restablir un horari d’aten-ció assequible a l’institut Balearde la Dona...

aprovada per unanimitat unamoció d’axsJ per demanar alGovern Balear la compensacióde determinats deutes que té l’a-juntament amb els que té elGovern cap a el nostre ajunta-ment, mentre hi hagi saldo a favorde l’ajuntament. això és de sentitcomú: Com pot, l’ajuntament,seguir pagant doblers cada mes alque més n’hi deu (el Govern),sense fer “ull”? Per ventura ambaquesta moció, la cosa se com-pensarà un poc.

aprovada per 6 vots a favor i 2en contra (Cxi) l’anulació de l’a-provació de la moció de dia24/09/12 sobre coneixement decatalà com a requisit. se veu quela Conselleria d’interior ha ame-naçat l’ajuntament de dur-lo “a labarra” si la mantenien talmentcom es va aprovar per no preveu-re a la mateixa moció quin nivellde català es proposava per cadaun dels llocs del catàleg de llocsde feina. i aquí no me puc estar dedir que trob que això és “loNuNCa VisTo!”, així, enmajúscules i en castellà. És la pri-mera vegada d’ençà que hi hademocràcia que he vist fer tornararrere amb­amenaces un acord deple per temes de llengua. Haviavist recomanacions, consells,

peticions, i coses així, però ame-naces encara mai. Pareix que l’es-perit d’aquest Govern del PartidoPopular és obrir les portes depinta en ample a qualsevol que noentengui ni papa de mallorquí perque pugui venir a fer feina a qual-sevol banda de les illes Balears,

El Govern Balear fa retro-

cedir amb amenaces un

acord de ple de l’ajunta-

ment. Tota una lliçó de

democràcia dictatorial.

també a sant Joan, sense capentrebanc ni un! De totes maneres,tampoc no vull acabar el puntsense tenir en compte les paraulesassenyades del portaveu delPsoe, Frederic Febrer, que va dirque hi votava a favor tot i no estar-hi d’acord, però que en aquestpunt en concret trobava més opor-tú donar el braç a tòrcer que enca-minar l’ajuntament cap a un possi-ble contenciós contra el Govern,la qual cosa suposaria entrar enuna espiral de despeses i judicis deresultat incert. Tant en Fredericcom l’equip de govern coincidirenen afirmar que una part d’aquestamoció retrocedida a la força i sotaamenaces que dava resolta a lapresen tada al següent punt.

aprovada per 6 vots a favor i 2abstencions (Cxi) una novamoció per corregir l’anterior,

ajustant-la a la llei en el que esrefereix al catàleg de llocs defeina de l’ajuntament. Bàsicamentnecessitaran acreditar coneixe-ments de català les persones quehagin d’ocupar llocs de feina quediguin implícit una comunicacióverbal o escrita amb els adminis-trats, i no ho necessitaran les queocupin places de manteniment,neteja i similars.

aprovada per 5 vots a favor i 3abstencions (PP) una moció pre-sentada pel PsiB-Psoe per rei -vindicar la persistència del’“Espai Mallorca” i del Con -sorci Ramon Llull. la portaveud’axsJ va proposar afegir-hi laproposta que sant Joan sigui unmunicipi adherit a l’espai ramonllull, la qual cosa va ser accepta-da pels que l’aprovaren.

aprovada per unanimitat unamoció presentada pel PsiB-Psoeinstant els bancs a suspendre oparalitzar d’una manera im -mediata tots els procedimentd’exe cució hipotecària i/o des-nonaments.

aprovada per unanimitat unamoció conjunta de recolzament ala moció institucional promogu-da pel Parlament de les IllesBalears sobre la necessitat deregular el comerç d’armes.

al 15è punt, l’equip de governva donar les següents informa-cions:

Catalina Gayà: l’escoletad’estiu d’enguany ha costat uns4,000 €, la qual cosa suposa un

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 7

mel i sucre

“Patrimoni” que dóna llum verdaal projecte del futur camí públicper pujar al Puig de sant Nofre, iara s’està a l’espera que Mediambient l’eximeixi de l’estudid’impacte ambiental.

el catàleg de Patrimoni encarano està aprovat, perquè la Co -missió pertinent troba que s’had’augmentar el grau de proteccióa determinats edificis, i se n’hand’incloure alguns que en aquestsmoments n’estan exclosos.

la sindicatura de Comptes haaprovat definitivament el CompteGeneral de 2010 de l’ajuntament.sobre les Normes subsidiàries, lacomissió pertinent ha demanat unsaclariments per aclarir unes discre-pàncies. segueixen el seu camí.

s’han acabat d’instal·lar totesles bombetes de “led” a les farolesde l’enllumenat públic. a partird’ara hi haurà un estalvi significa-tiu en la factura elèctrica.

l’associació de Jutjes de Pau jaha pres possessori oficialment de laseva oficina a l’edifici de l’aPM(associació de Persones Majors)de la Plaça de la Consti tució.

i finalment, en l’apartat dePrecs i Preguntes, hi va haver lessegüents intervencions:

Francesc Mestre: Troba queels tipus de gravàmens de l’iBisón molt alts, que s’haurien derevisar.

s’ha d’arreglar un escaló alvelatori.

al campanar de l’església hi

hagi santjoaners que paguin ja faanys amb un valor actualitzat, iencara n’hi hagi molts que vaginamb valor molt part davall que elsaltres, i fins i tot n’hi hagi que nopaguin res, per tenir una casa queno existeix damunt el cadastre.supòs que tots els que paguenestaran més o manco d’acord ambjo, i els que paguen poc o nopaguen res, idò no hi estaran tant.Però el fet objectiu és que “la cosapública” l’hem de pagar entretots, i que com més repartit esti-gui, menys difícil serà fer-ho.

l’organisme pertinent delGovern Balear ha observat defi-ciències en l’edifici de 0 a 3 anysde l’escola de son Juny, i les havalorades en uns 40,000 euros.ara se tractarà de veure si l’ajun-tament els pot “espolsar” doblersa bastament per arreglar-les.

L’ajuntament preveu unestalvi important en con-sum elèctric, en controlarl’extracció d’aigua del poupúblic, i el canvi de bombe-tes pel sistema de “leds”.L’esforç den “Pep des Saig”en aquest ram comença adonar resultats.

s’ha fet una actuació a la plaçadel centre sanitari, per deixar-lamínimament transitable i utilit -zable.

s’ha rebut un informe de

estalvi significatiu en relació al’any passat. l’ajunta ment ha aju-dat les famílies amb un 40% sobrela despesa directa.

Dins el mes de novembrel’ajun tament ha participat en unhomenatge a les dones víctimesde violència domèstica, i en unaxerrada sobre cuina nadalenca.

Traslladant a tots els assistentsun convit al concert de Nadal del’escola de Música, per dia 20 dedesembre a les 19:30 h.

antoni oliver: l’ajuntament estàpreparant un reglament per a lautilització de la pista de tennis.

També s’està organitzant unareunió per explicar a les personesinteressades l’anomenada “lleiCompany”, en un intent d’acostarl’ajuntament als ciutadans.

Joan Magro, que també va fer lesque corresponien a Josep Bauzà,afectat d’una forta afonia:

el motor d’extracció d’aiguadel pou públic per abastir la xarxad’aigua potable durant el mes denovembre ha estat en funcio -nament una mitjana de 9,85hores/dia. això comparat amb les15 hores/dia de l’any passat,suposa un estalvi important.

s’ha rebut una carta del Ca -das tre per revisar el valor cadas-tral de totes les cases que no hanestat objecte de revisió durant elsdarrers anys. Jo vaig pensar que jaés ben hora que mos tractin a totsper igual, que no pot ser que hi

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

8

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 8

mel i sucre

habiten coloms que embruten lateulada de les cases adjacents, iaixò necessita arreglar.

a la carretera de Vilafranca, al’altura de la depuradora, s’hi se -gueix embassant aigua quan ploumolt, i també s’ha d’arreglar.

Per la fira de 2013: se manté ladata? Hi haurà festa del botifarró?sortirà publicat al Calendari deFires de les illes Balears?

la porta d’emergència delPoli esportiu està espanyada, is’ha d’arreglar.

Frederic Febrer: Pressupost2013: Ja que segurament no s’a-provarà abans de començar el nouany, troba que l’equip de governha de fer un esforç per aprovar-losdins el primer trimestre.

sobre l’obertura de l’ajunta-ment els dijous horabaixes;s’hauria de fer un esforç per obrirfins a les 7, i també s’hauria dedonar més publicitat a aquesthorari d’horabaixa.

Constata que pareix que

l’ajun tament comença a fer esfor-ços en el tema de la disciplinaurbanística.

Demanant com s’ha fet la con-tractació del professionals per ferde professors a l’escola de mú sica.

Fer les coses amb consensdu molta més feina, peròtambé assegura que estanfetes més al gust de la majo-ria, i sobre tot, que estanmés ben fetes.

Comentant alguns detallssobre la nova senyalització depunts d’interès dins el poble,

Traslladant la seva decepcióper la fira d’enguany, i també perno haver organitzat la festa delbotifarró.

Demanant com va anar la troba-da de joves, i quines activitats perjoves hi ha previstes en un futur.

Crec que no vaig agafar apunts

de totes les intervencions, perquèentre tants de punts que hi havia, il’hora que era, ja no estava persegons quines coses, però si hovoleu saber tot, sempre podeuacudir a Mel i sucre TV, a l’adre-ça melisucre.cat.

es va aixecar la sessió quaneren les 22:30 h., quasi 3 hores imitja de comentaris i interven-cions dels nostros representants.i és que la democràcia té això:les coses s’han de parlar, s’hande comentar, explicar, etc. elcontrari és la pràctica del“mando y or deno”, la política defer les coses “perquè ho mand jo,i ho vull així” que durant moltsd’anys hem hagut de patir a santJoan, i que ens ha relegat als dar-rers llocs en temes de serveisentre tots els nostres poblesveïns. Fer les coses amb consensdu molta més feina, però tambéassegura que estan fetes més algust de la majoria, i sobre tot,que estan més ben fetes.

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

9

MEL I SUCRE SANT JOANorganitza un curs de

fotografia bàsica de 50 hores de durada, impartit per Pep Gayà

Tècnica de la fotografia digital • Ús de la càmera: conceptes bàsics, controls, composició...Retoc de fotografia amb l’ordinador • Treball de camp: fotografia de natura.

Preu: 50 euros • Més informació: pepgayafoto@gmail.com

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 9

una vetlada amb enGuillem Cambuix i laseva esposa, na Catalina,

davant la xemeneia plena detroncs d’ametler, amb un bon foc,parlàrem de quan es va organitzarun club de futbol a sa Granja Flo -rit, un cafè que aleshores regenta-ven en Mateu Ballarí i la sevaesposa, que n’eren els propietaris.Mateu Florit Bauzà, Ballarí, casatamb na Margalida Vaquer Bauzà,roseta, tengueren una filla, naCa talina, que es casà amb enGuillem Gayà Gayà, Cambuix.

al voltant de l’any 1968, unbon grapat de clients de sa GranjaFlorit, aficionats al futbol, decidi-ren organitzar un equip de futboljuvenil i després d’unes quantesreunions formaren la junta direc-tiva següent: Martí Bauzà Ginard,Molondro, president; MiquelCompany Bauzà, Mena, vicepre-sident; Joan Gayà Matas, Pere -mates, secretari; Guillem GayàGayà, Cambuix, vicepresident;Miquel Gomis, Parric, delegat decamp; Mateu Català Nigorra,massatgista; els vocals BartomeuBou, Miquelino; Joan Matas Mas,Peremates; Guillem NicolauCompany, Parrec, i Gabriel MatasMas, de son Gorgut; i l’entrena-dor, en Joan lluís Gayà, de casCanyer. el president honorífic erael mestre Pagès.

Per les festes de l’estiu de1970 es va fer la presentació alcamp de futbol de son Juny.l’equip convidat era l’equip juve-nil del reial Mallorca i va fer latreta d’honor don Joan Julià, esMurer, en reconeixement a la sevacol·laboració amb el futbol santjo-aner. l’any 1971, el Club athlètic

converses

amb els

amics

Futbol (8)Club Athlètic de sa Granja

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

mel i sucre

10

sant Joan va guanyar el premi al’esportivitat entre els clubs de lesBalears i va rebre el trofeu demans del president de la Fede -ració Balear, sebastià alzamora.

Joan Lluís Gayà Bauzà

en Joan lluís va prendre parten el naixement del nou club.encara que tenia fitxa amb elClub esportiu sant Joan, que enaquella època tenia poca activitat,en Joan estava relacionat amb elsant Xavier, de Palma, que era elplanter de l’athlètic Balears, iallà va experimentar noves tèc -niques d’entrenament que vaintentar aplicar al novell Clubathlètic sant Joan.

Quan el Club esportiu va tor-nar a reprendre les activitats, en

Joan lluís, que encara n’era juga-dor titular, va deixar el càrrecd’entrenador del Club athlètic iaquest va quedar en mans d’enJoan Gayà Matas i d’en GuillemCambuix, assessorats per donJoan Julià. un dels partits mésproblemàtics que es jugaren fou ases salines. Dins el camp hi vaarribar a haver tantes discussions itants de nervis, entre els jugadorsi entre el públic, que tot plegat vaprovocar que el delegat de campdel sant Joan digués als jugadors:“au!, cap a ca nostra!”, i abando-naren el camp abans d’acabar elpartit, i això va dur molts de pro-blemes, que hagué de resoldresebastià alzamora, president dela Federació.

el Club athlètic de sa Granjava arribar a tenir uns cent setanta

(Drets) Joan Dalmau, Tomeu Payeras, Toni Company Florit, Amador BauzàSastre, Miquel Gayà Bauzà, Pep Gayà Matas, Toni Fontirroig (de Lloret) iBiel Matas Mas. (Acotats) Joan Morlà, Jaume Mayol (de Montuïri), Diego (deLlorito), Biel Company Jaume, Joan Nigorra Fiol i Joan Fiol Gayà.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 10

mel i sucre

socis. l’amo en Mateu, que era elpropietari del bar de sa Granja,tenia un caràcter especial perengrescar els socis. Per exemple,quan l’equip guanya, omplia lestaules de botelles de distintesbegudes perquè tothom ho cele -bràs, i també sabia engrescar elsdirectius i qualque aficionat per-què pagassin camisetes o sabateso algun vestit complet per alsjugadors.

el color de les camisetes era elvermell amb una franja blancatransversal, fent honor als colorsde la bandera de sant Joan.

el club de juvenils de saGranja va tenir una durada d’unssis anys, fins que es va fusionaramb el Club esportiu sant Joan.

Miquel Company Bauzà, directiu del Club Atlètic, amb elsseus fills Toni i Joan, jugadors.

Treta d’honor per don Joan Julià amb motiu de la presen-tació del Club Atlètic Sant Joan.

El camp de Son Juny. Al centre de la fotografia, hi podem veure en MiquelGomis, Parric, delegat de camp, i en Martí Bauzà Ginard, president, inspec-cionant el terreny de joc.

11

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 11

mel i sucre

12

(Drets) Pep Gayà –Fidever–, Tomeu Payeras, Joan Nigorra –des Telèfono–, Joan Morlà, Toni Fontirroig –de Lloret–,Joan Lluís Gayà i Miquel Gayà –des Camp. (Acotats) Toni Company Florit, Joan Company Florit, Biel CompanyJaume –Punto–, Diego Moreno –de Lloret– i Jaume Mayol –de Montuïri. El partit es va jugar amb motiu de la festa del’estiu contra el Mallorca juvenil.

El Club Athlètic de sa Granja. (Drets) Josep Gayà –Fidever–, Miquel Gayà –Dominer des Camp–, Joan Nigorra –desTelèfono–, Joan Morlà, Antoni Fontirroig –de Llorito–, Jaume Sansó –de Vilafranca– i Bartomeu Oliver –deVilafranca. (Acotats) Jaume Mayol –de Montuïri–, Biel Company –Punto–, Diego –de Palma–, Joan Company –Mena–,en Jesús de Palma, Antoni Company –Mena– i Amador Bauzà –Cai.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 12

mel i sucre

13

el 1811 els propietaris de lapossessió de solanda, donramon Fernández de Maroto i

don ramon de Villalonga i Zagra -nada, procediren a la venda de quatrepeces de terra de 22 quarteradesd’extensió que posseïen per indivís,situades al terme de sant Joan.aquestes peces de terra, relacionadesde major a menor, tenien la següentextensió: ses Veles, 8 quarterades;ses Quarterades, 7 quarterades; esCamp Calafell, 5 quarterades i sesVeles de Dalt, 3 quarterades. Hem dedir que, el 1812, també varen establires Campet de 6 quarterades i mitjad’extensió i el 1813, segregaren 47quarterades de la possessió de so -landa situades a la zona de sa Baro -nia, confrontants amb son Juny.

el comprador de la totalitat de lesfinques (ses Veles, es Camp Calafell ises Quarterades) fou Jordi Gual alòsi era en aquelles saons l’arrendador desolanda.1 Vàrem localitzar l’escriptu-ra de compravenda d’aquestes terresen un volum de protocols del notariBartomeu Josep rosselló, custodiat al’arxiu del regne de Mallorca.2 laimportància del contingut del docu-ment, rau en la valuosa informaciótoponímica (noms de lloc, situació iconfrontants) i sobretot perquè fallum sobre unes terres situades a lazona del carrer des Camp, absorbidesactualment pel casc urbà de la vila, deles quals havíem localitzat alguns ras-tres toponímics, però que no havíemsabut ubicar. en aquest treball, queem plau oferir-vos, passarem a veurela ubicació de cada una d’aquestesunitats geogràfiques i també en conei-xerem els santjoaners propietaris, deles terres confrontants.

EL DOCUMENT DE COMPRA -VENDA

l’escriptura de compravendaespecifica que el preu de compra deles quatre peces de terra (22 quartera-

des d’extensió) era de 4000 lliures,moneda de Mallorca. Però com queels propietaris no disposaven delstítols de propietat per efectuar l’actade compravenda, firmaren aquestdocument notarial, amb el qual escomprometien a lliurar els títols aJordi Gual així que els tenguessin.aquest sembla que es va tornar enre-re i va posar plet per anul·lar l’opera-ció. un document de l’any 1812 ates-ta la renúncia de Jordi Gual a lacompra d’aquestes terres.3

altre document de 1813 registraque els propietaris de solanda, ha -vien acordat la venda de ses Veles aJulià Fiol, prevere i paborde de laseu. l’acta notarial consigna que elstres personatges, de comú acord,atorguen poders a Guillem Forteza,comerciant, natural de Palma, perquèpugui establir i vendre, amb un dosper cent de comissió, les terres de sesVeles. el document precisa que elsfuturs compradors no poden prendrepossessió de les terres fins a la reso-lució del plet amb Jordi Gual.4

aquesta és, per ara, tota la informa-ció de què disposam sobre aquestesterres. Tampoc no hem localitzat lesactes de parcel·lació, per això nopodem saber amb exactitud quan esva efectuar la parcel·lació i quinsforen els compradors de les terres.

1. SES VELES / SES VELES BAI-XES / SES VELES D’EN FER-RANDELL / SES VELES DESOLANDA

actualment coneguda com sesVeles, les altres variants són les regis-trades a la documentació històrica.aquesta popularíssima partida deterra, avui completament parcel·lada,tenia aquests confrontants l’any 1811:

“[...] Vuit quarteradas de ditnúmero, camp y conradís anomena-das Las Velas, situadas en dit terme,tingudas en alou dels hereus de donrafael Zabater prevere y dels hereus

del noble señor don Jordi Descallar yDameto, que afrontan de una part ablo camí qui de dita vila de san Juanva a la de Felanix; de altre ab terrasde antoni Mayol de la Plaza y ab ter-ras de Cosme Mas Matginet; de altreab terras de antoni Bauzà simó, y abterras de antoni Bauzà Morey; dealtre ab terras de Catalina Bauzà y abterras del dit señor antoni Fiol y abterras de l’amon Jordi Compañy; dealtre ab terras de Bartomeu BauzàFrare y ab terras de Francesc JaumeGorre y ab terras de Francesch BauzàCotà [...].”

aquestes terres ja foren tractadespel qui subscriu, a un article publicata les pàgines d’aquesta revista el1990. remet, al lector interessat en elconeixement d’aquest espai geogrà-fic, el citat treball.5

2. SES QUARTERADES / SESQUARTERADES DE SOLANDA /ES CAMP DE SOLANDA

És una partida de terra juxtaposa-da a la zona des Molins, actualmentabsorbida pel casc urbà de la vila.aquesta franja de terra està situadaaproximadament entre el carrer deramon llull i el carrer de Jaume ii.la segona variant, ses Quarterades desolanda, la trobam registrada el 1773a una capbrevació dels alous del con-vent de santa Clara.6 la terceravariant, es Camp de solanda, la tro-bam consignada el 1726.7 aquestssón els confrontants de la partida deterra el 1811:

“[...] set quarteradas de terra ditasLas Quarteradas, situadas en elterma de dita vila, tingudas en aloudel convent de religiosas de santClara, francas de tot gènero de cen-sal, que afronta de una part ab locamí que de Nostra señora de Con -solació va a dita vila de sant Juan; dealtre ab terras del honor Miquelsocias de Tagamanent; de altre abterras de l’amon antoni Matas Baru -

investigació

Ses Veles, es Camp Calafell i ses Quarterades,

antigues pertinences de la possessió de Solanda

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 13

mel i sucre

14

xó; de altre ab terras de antoni Ma -yol de la Plaza; de altre ab corral deantoni Barceló roig y ab corral dePera Matas Fontó; de altre ab las trin-xas del señor antoni Fiol, ab terrasde antonina Bauzà y ab terra de PeraMayol Bonet y ab la garriga y campdel dit señor antoni Fiol [...].”

a través d’una capbrevació efec-tuada el 1817, sabem que 6 quartera-des d’aquesta peça de terra les vaadquirir don antoni Fiol Barceló8 el1813:

Dia catorze maig del añy de laNatividat del señor mil vuit cents

y deseten la vila de sant Juan del regne

de Mallorca comperagué devant demi lo notari y testimonis infrascritsdon antoni Fiol, fill de don antoni,difunt y de doña Margarita Barceló,vivent, antes consortes, natural y vesíde esta vila; el qual mediant juramentque prestà a Déu Nostro señor y auna señal de creu en mà y poder meu,denúncia tenir y poseir una pesa deterra de tenor de sis quarteradas,situada en el terme de la present vilatinguda en alou y directe domini delreial Convent y monjas de santaClara, a mercè de lluïsme y presenta-ció de fadiga dins deu dias, franca decens. Confronta de una part ab terrade antoni Mayol de la Plasa; ab la deMatgí Galmés; ab la de antoni MatasBaruxó; ab la de Cosme Mas; abcamí qui va a Consolació y per lesrestants parts ab terras del señordenunciant. Cuya terra posseyés envirtut del acte de venda a son favor,firmat per la excel·lentíssima señoradoña Maria Francisca Villalonga,mediant acte dels onze febrer del añymil vuit cents y tretze en poder dedon Gabriel Nadal, notari. De hontprometé no alienar dita terra en per-judici de los drets dominicals a ditreial Convent y monjas en pena dedeu lliuras aplicadoras conforme stil.y axí lo denuncià y otorgà dit Fiolessent presents per testimonis a esteefecte requirits don [en blanc] Font ydon antoni Matas, vesins de esta vilade tot lo cual don fe. Per don GabrielNadal, notari, Joseph Villalonga,notari.9

així doncs antoni Fiol Barceló,propietari aleshores des Camp d’enFiol, adquirí 6 quarterades de terra deles 7 quarterades d’extensió queconstava la peça de terra anomenadases Quarterades de solanda. al’amillarament de l’any 1864 aques-ta adquisició ja s’havia agregat alCamp d’en Fiol, el qual registra 23quarterades, 3 quartons i 73 destresd’extensió i era propietat aleshoresdel seu nebot antoni Fiol rul·lan(1826-1911) Fiol. Per aquest motiu,solament podem saber quins eren elsconfrontants de la banda dels Molins.Hem intentat situar hipotèticament(vegeu la línia de punts del mapa) onestaven ubicades aquestes terres, através d’alguns dels confrontantsregistrats el 1864 al parcel·lari dePere d’alcàntara Penya:

Corral d’Antoni Barceló Roig. lacasa i corral situats en el mapa és l’ú-nica casa construïda a la banda dretadel carrer des Camp o de ses Trinxesen aquella època. el 1919 estava reto-lada amb el núm. 26. el darrer mem-bre d’aquesta família fou Mi quelBarceló Barceló (n. c. 1843) Roig,fadrí, oncle d’antoni Mayol Matas(1924-1993) Guerreta. a la dècadadel 1980, per la Festa del Botifarró,aquest edifici era un punt de venda debunyols molt concorregut.

Peça de terra núm. 136. anome na -da es Cairó, d’1 quartó i 1 destred’extensió, propietat de rafel Gal -més salvà (1820-1895) Mussol,oncle de Francesc Mas Galmés(1878-1953) prevere.

Peça de terra núm. 14. anomenadas’era, d’1 quartó i 31 destres d’exten-sió, propietat dels hereus de MagíMas Jordà (1800-1860) Costella,prevere. la finca en qüestió, la vaheretar ramon Gayà Mas (1853-1899) de­ sa­ Posada, el qual hi vaseguir efectuant les tasques de batre.segons les fonts orals, l’amo enramon morí als 46 anys, a conse-qüència d’un cop a la cama provocatper un carretó, quan batia a l’era enaquesta peça de terra.

Carrer de ses Trinxes. altre dels

confrontats registrats al document decompravenda de 1811 és el topònim“ses Trinxes del senyor antoni Fiol”.sembla que es tracta d’un sector desCamp d’en Fiol, conegut amb aquestnom, acostat al carrer de Palma. lasegregació de ses Trinxes va possibi-litar el creixement del casc urbà de lavila cap a la banda de ponent. siobservam el plànol de l’amillara -ment de l’any 1864, el carrer sola-ment estava edificat a la bandaesquerra. la banda dreta únicamentregistra la casa d’antoni BarcelóRoig. el registre més antic del carrer,de què disposam per ara, és del1788.10 Tot i que la nomenclaturaoficial registra el nom de Carrer desCamp, popularment hom utilitzaindistintament la denominació carrerdes Camp o carrer de ses Trinxes.

3. CAN CALAFELL / ES CAMP(D’EN) CALAFELL

aquesta partida de terra és cone-guda actualment com Can Calafell.la documentació històrica registraaquest topònim com es Camp Cala -fell, amb la caiguda de l’article perso-nal, per motius d’economia lingüísti-ca. exemples d’aquests tipus elspodem trobar al nostre terme: es rafalFiguera i es Camp rafal, eren al seutorn, propietat de dos individus de lli-natge Figuera i rafal, respectiva-ment.11 aquests són els confrontantsd’aquesta peça de terra el 1811:

“[...] Cinch quarteradas tambécamp y conradís de dit número, ano-menadas el Camp Calafell, situadasen el terme de la matexa vila, francasigualment de tot gènero de cens, queafrontan de una part ab lo dit camíque de dita vila de sant Juan va aNostra señora de la Consolaciò; dealtre ab lo Pou Nou [de son santos]de la matexa vila; de altre ab terras deantoni Matas cirujià, ditas sonsantus; de altre ab terras de Francinaayna Gayà y ab lo camí que de lavila de Felanitx va a la dita vila desant Juan; de altre ab terras de loshereus de Juan Florit Fullana y ab lomolí y terras de ramon GayàCarritxò y de altre ab terras de hereusde Bernadí salom y ab terras deMiquela Faleta y ab terra de antoniBarceló, tingudas en alou dels hereus

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 14

mel i sucre

15

del noble señor don ramon Fortunyde ruescas [...].”

els confrontants són fàcilmentidentificables: les terres de sonsantos, les quals encara no s’haviendividides per motius d’herència, amés, la síquia de son santos, és lafrontera natural entre aquestes terres;la carretera de sant Joan a Vila -franca; el camí de Consolació; el PouNou, fa referència al pou comú regis-trat el 1864 com a Pou Nou o Pou Bode son santos i el Molí d’en Carrit -xó. Gran part d’aquestes terres con-formen actualment el carrer llevant ialguns edificis urbans del carrer deManacor.

aquests són els propietaris desCamp Calafell registrats a l’amilla -rament de 1864:

Parcel·la núm. 155. GuillemBar celó Bauçà (1821-1892) Toni­-

andreu­menor. 1 quartó i 4 destres. elbocí està registrat com Camí de Con -so lació. estava domiciliat el 1868 alcarrer de sa raval núm. 4.

Parcel·la núm. 156. FrancescBar celó Mas (n. c. 1800) des­Pujol.1 quartó i 14 destres. estava domici-liat el 1868 al carrer de la Princesanúm. 5.

Parcel·la núm. 157. Pere antoniMayol Gayà (1803-1875) Xondo. 2quartons i 87 destres. el bocí estàregistrat com Pou Bo de son santos.estava domiciliat el 1868 al carrerde sa Plaça (mestre Mas) núm. 3.

Parcel·la núm. 158. llorençBauçà Nicolau (1813-1863) Morei. 1quartó i 78 destres. estava domiciliatel 1868 al carrer de l’amistat núm. 23.

Parcel·la núm. 159. aina MunarMunar (n. c. 1801) viuda­Tomassa. 2quartons i 44 destres. estava domici-liat el 1868 al carrer de l’amistatnúm. 24.

Parcel·la núm. 160. Gabriel ri bot(n. c. ? ) Mates, de Petra. 1 quartó i 85destres. estava domiciliat el 1864 alcarrer del Consistori núm. 14.

Parcel·la núm. 161. MiquelCompany riutort (1801-1864) Ba­-

rber. 2 quartons i 13 destres. estavadomiciliat el 1868 al carrer Majornúm. 28.

Parcel·la núm. 162. Cosme Mu -nar Matas (n. c. 1819) Martí. 1 quar-tó. estava domiciliat el 1868 al carrer

de l’amistat núm. 11.Parcel·la núm. 163. Guillem

Munar Matas (n. c. 1821) prevere. 1quartó i 2 destres. estava domiciliat el1886 al carrer de l’amistat núm. 11.

Parcel·la núm. 164. Joan MunarMatas (n. c. 1825) Martí. 1 quartó i91 destres. estava domiciliat el 1868al carrer de Palma núm. 16.

Parcel·la núm. 165. FrancescBauçà Company (1818) Rosa. 28destres. estava domiciliat el 1868 alcarrer de Petra núm. 34.

Parcel·la núm. 166. MiquelJaume Bauçà (n. c. 1826) Gorra. 45destres. estava domiciliat el 1868 alcarrer de Petra núm. 57.

Parcel·la núm. 167. FrancescBauçà Company (1818) Rosa. 75destres. estava domiciliat el 1868 alcarrer de Petra núm. 34.

Parcel·la núm. 168. Pere GayàNicolau (n. c. 1810) Perons. 83 des-tres. estava domiciliat el 1868 al car-rer de Palma núm. 3.

Parcel·la núm. 169. aina salom(n. c. ?) viuda­Feleta. 82 destres. Notenim més dades sobre ella.

Parcel·la núm. 170. MiquelGayà Bauçà (n. c. 1841) Dominer. 78destres. estava domiciliat el 1886 alcarrer Major núm. 1.

4. SES VELES DE DALTaquesta partida de terra està

situada a la cantonada de davant elPou Nou i està circumscrita pel camíque va del Pou Nou als Calderers, lacarretera de Vilafranca i les terres deson Manrè. aquests eren els con-frontants el 1811:

“[...] Tres quarteradas ditas tambéLas Velas de Alt, situadas en ditterma, tingudas sens alou, de losmatexos hereus del doctor rafelZabater prevere y rector de la vila deBinisalem y del dit noble señor donJordi Descallar y Dameto, francasigualment de tot cens, que afrontande una part ab lo dit camí qui de ditavila de sant Juan va a la de Felanitx;de altre ab terras de l’amon JuanCompañy; de altre ab terras de MateuBauzà Calderé y de altre ab lo camíqui dels Calderers va a la posesió ditael Pujol y ab lo Pou Comú de laPlaseta de santañy [...].”

la descripció dels confrontants a

fet aflorar un topònim desconegutfins ara, la Placeta de santanyí, espaisituat a la cruïlla de camins on estàubicat es Pou Nou. Desconeixem elmotiu de la denominació. Potser rela-cionat amb la transhumància del bes-tiar oví d’aquella vila cap a la munta-nya? Curiosament, la documentacióhistòrica de Montuïri, també consig-na una plaça de santanyí ubicada alcas urbà de la vila. altra placeta desantanyí està registrada el 1768 a lavila de Porreres.

aquests són els propietaris de sesVeles de Dalt registrats a l’amilla -rament de 1864:

Parcel·la núm. 730. MiquelCompany riutort (1801-1864) Bar­-

ber. 2 quarterades, 2 quartons i 5 des-tres. estava domiciliat el 1868 al car-rer Major núm. 28.

Parcel·la núm. 731. Guillem Ma -tas Company (1828-1900) Burixó. 3quartons i 62 destres. estava domici-liat el 1868 al carrer Major núm. 61.

Parcel·la núm. 732. Joan MatasMatas (n. c. 1831) Datiler. 93 des-tres. estava domiciliat el 1868 al car-rer de la unió núm. 3.

Parcel·la núm. 733. Joan MatasFiol (n. c. 1812) Peremates. 2 quar-tons i 44 destres. estava domiciliat el1868 al carrer de la Princesa núm. 6.

una de les parcel·les que confron-tava amb ses Veles de Dalt és la núm.730 denominada son Manrè, propie-tat de Mateu Bauçà Gayà (m. ?)Calderer. el 1864 era propietat delseu fill Joan Bauçà Bauçà (1812-1900) Calderer. estava domiciliat el1868 al carrer del Conquistador (deses Monges) núm. 3.

5. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCU-MENT

Vet aquí doncs la transcripcióparcial del document:

Dia vint y sinch del mes de juñy del añy del naxament

del señor mil vuitcents y onze.

en nom de Déu y de la sua divinagràcia amén. sia a tots notori y cosamanifesta com nosaltres, el excel·len-tíssim señor don ramon Fernàndezde Maroto, Gonzàlez de Pérez ruis yGuerrero, marquès de casa Ferran -

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 15

mel i sucre

16

en alou dels hereus de don rafaelZabater prevere y dels hereus delnoble señor don Jordi Descallar yDameto, que afrontan de una part ablo camí qui de dita vila de san Juanva a la de Felanix; de altre ab terrasde antoni Mayol de la Plaza y ab ter-ras de Cosme Mas Matginet; de altreab terras de antoni Bauzà simó, y abterras de antoni Bauzà Morey; dealtre ab terras de Catalina Bauzà y abterras del dit señor antoni Fiol y abterras de l’amon Jordi Compañy; dealtre ab terras de Bartomeu BauzàFrare y ab terras de Francesc JaumeGorre y ab terras de Francesch BauzàCotà y finalment tres quarteradasditas també Las Velas de Alt, situa-das en dit terma, tingudas sens alou,de los matexos hereus del doctorrafel Zabater prevere y rector de lavila de Binisalem y del dit nobleseñor don Jordi Descallar y Dameto,francas igualment de tot cens, queafrontan de una part ab lo dit camíqui de dita vila de sant Juan va a lade Felanitx; de altre ab terras de l’a-mon Juan Compañy; de altre ab ter-ras d Mateu Bauzà Calderé y de altreab lo camí qui dels Calderers va a laposesió dita el Pujol y ab lo PouComú de la Plaseta de santañy.

corral de antoni Barceló roig y abcorral de Pera Matas Fontó; de altreab las trinxas del señor antoni Fiol,ab terras de antonina Bauzà y abterra de Pera Mayol Bonet y ab lagarriga y camp del dit señor antoniFiol.

Cinch quarteradas també camp yconradís de dit número, anomenadasel Camp Calafell, situadas en elterme de la matexa vila, francas igu-alment de tot gènero de cens, queafrontan de una part ab lo dit camíque de dita vila de sant Juan va aNostra señora de la Consolaciò; dealtre ab lo Pou Nou de la matexa vila;de altre ab terras de antoni Matascirujià, ditas son santus; de altre abterras de Francina ayna Gayà y ab locamí que de la vila de Felanitx va a ladita vila de sant Juan; de altre ab ter-ras de los hereus de Juan FloritFullana y ab lo molí y terras deramon Gayà Carritxò y de altre abterras de hereus de Bernadí salom yab terras de Miquela Faleta y ab terrade antoni Barceló, tingudas en aloudels hereus del noble señor donramon Fortuny de ruescas.

Vuit quarteradas de dit número,camp y conradís anomenadas LasVelas, situadas en dit terme, tingudas

dell, Grande de españa honorari,marit y més (...) persona de la ex -cel·len­tísima señora doña MariaFrancisca de Villalonga, Ferrandell,Pinós, Gual y Moix, marquesa deFerrandell y don ramon de Villa -longa y rossiñol Zagranada, regidorperpetuo de la present Ciutat, filllegítim y natural de los il·lustres ynobles señors don Francesch deVillalonga y doña Maria rossiñolZagranada, conyugues ya difunts,ambos naturals y habitadors de lamatexa Ciutat de Palma. sabent yatanent que en el dia teniu y posehiuper indivís una propriedad de terra abquatre trosos, camp y conradís, detenor de vint y duas quarteradas, en elterme de la vila de sant Juan, ano-menada esto és, set quarteradas deterra ditas Las Quarteradas, situa-das en el terma de dita vila, tingudasen alou del convent de religiosas desant Clara, francas de tot gènero decensal, que afronta de una part ab locamí que de Nostra señora deConsolació va a dita vila de santJuan; de altre ab terras del honorMiquel socias de Tagamanent; dealtre ab terras de l’amon antoniMatas Baruxó; de altre ab terras deantoni Mayol de la Plaza; de altre ab

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 16

mel i sucre

y per quant vos l’amon JordiGual, conductor del nostro prediosolanda, conrrador, fill llegítim ynatural de Miquel y de Juana annaalós, cònyugues ya difunts, naturaldel lloc de Maria, terma de de la vilade santa Margarita y habitador en elterma de dita vila de sant Juan, atro-bat lo dia present en esta Ciutat, ladita propiedad de terra ab quatre tro-sos, camp y conrradís com està dit,nos vulgueu comprar per preu dequatre mil lliuras, moneda deMallorca, la matexa partida que vosdit Gual nos haveu oferit e informatser el just valor de las mencionadasvint y duas quarteradas de terra enquatre trosos, situadas en el terme dedita vila y que aximatex nos haveuposat (...) asegurat ser la matexafinca adquirida posteriorment abfideïcomís del dit predio solanda,com axí com és estat entre nosaltresresolt y convingut. y com al presentnosaltres dits señors preludits no tin-guem los títols radicals necesaris pera firmar el sobre dit acte de vende yvos dit Jordi Gual nos haveu pregatvàrias distintas vegadas que vosferem la promesa infrascrita y quevos firmaren el corresponent acte dearras. Per esto condescendint lasvostras súplicas y pregàrias y para(...) lo sobredit, de grat y certa cièn-cia, líbera y espontània voluntat abel present públich instrument perpè-tuament valedor en ningun tempsrevocador, solemne estipulaciómediant y del millor modo que dedret estil o consuetud podem, nos espermès y podrà tenir efecte, los dosjunts y a cada un de nosaltres asolas, prometem a vos dit l’amonJordi Gual, conrrador y a los vostrosque luego que los nosaltres o losnostros tindrem los referits títolsradicals necesaris desde luego encontinent firmerem o los nostros fir-maran a vos o a los vostros instru-ment de vende de dita propiedad deterra, camp y conrradís, dividida enquatre trosos del modo que està dit,per el referit preu, ab totas las clàu-sules necesarias y oportunas que ensemblants instruments se acostumenposar y señaladament ab (...) eviccióy obligació de tots los nostros res-pectius béns, respecte de confesant

nosaltres dits señors venedors comconfesam y en veritat regonexemhaver haguts y rebut de vos dit l’a-mon Jordi Gual la expresada canti-dad de quatre mil lliuras moneda deMallorca, per preu y valor de ditapropiedad de terra ab quatre trososen esta forma. yo dit excel·lentísimseñor marquès de Casa Ferrandell,la cantidad de dos mil lliuras a micorresponent per mitat de la referidavenda, esto és mil quatrecentas vinty set lliuras y deu sous en diner efec-tiu antes de la confecció del presentinstrument, quatre centas lliuras queli vaig abonar ab un recibo ab fechadels vint y nou de juliol de mil vui-cents y deu que acreditava tots loscomptes ajustats fins el mateix dia,inclús també en ellas el valor de vintquarteras blat prestadas per vos ditGual y las restants cent setanta duaslliuras deu sous per cumpliment deditas dos mil lliuras las tinch axima-teix rebudas a mes líberas voluntats.y jo dit don ramon de Villalongaigualment tinch rebudas de vos ditGual las remanents dos mil lliurasper la mitat del dit preu a mi corres-ponent per la indicada rahó. Deahont renunciant un y altre a cautelala excepció de dita partida no conta-da haguda ni rebuda, la acció del fetla cosa axí no feta tot dolo fraude yengany. Prometem a vos dit JordiGual y a los vostros tenir per ratovàlido y firme el contingut del pre-sent acte y no revocar-lo ni recla-mar-lo en manera alguna baix lapena de totas execucions, dañys,interesos y gastos [...] y a estascosas presents jo dit Jordi Gual,conrrador accepta la sobredita pro-mesa per los referits señors en elmodo sobredit a mon favor, fet ab elmodo y circunstàncias anteditas pro-metent tenir el present acte per ratovàlido y firme baix la obligació detots y qualsevols béns mobles,inmobles presents y venidors.renúncio y em sobmet com de sobreper los matexos señors se trobarenunciat (...). y axí lo otorgaren yfirmaren a los quals jo el notarireceptor don fee conèxer, essent pre-sents per testimonis Francisco ariasy Juan Fiol de la família de ditexcel·lentíssimo señor vecins de esta

ciutat y per no saber escriurer ditGual lo firma el testimoni Franciscoarias de que don fee. Devant de mi,Bartomeu Joseph rosselló, notari.

Notes

1. el matrimoni format per Jordi Gualalòs (m. 1824) natural de Maria, casat ambMargalida ramis Torelló (m. 1821) natural deMuro, eren els arrendadors de solanda el 1815.els pares de Jordi Gual eren Miquel Gual,natural de Maria i susanna alòs, de santaMargalida, vengueren a conrar sa Bastidadevers el 1770. a sant Joan varen néixer elsfills de Jordi Gual i Margalida ramis i tambés’hi casaren, perpetuant el llinatge Gual, queencara hi perdura. la nombrosa descendènciad’aquest matrimoni, deu fills, entroncà a santJoan formant les famílies des Cremat,Cremada-Burixó, Jordà, de Meià, de son Gil,de solanda, des Pujol i de son Pericàs.

2. arM, protocol r-969, f. 368-3713. arM, protocol r-970, f. 271

4. arM, protocol r-971, f. 9v-115. Canuto Bauçà, Francesc (1990). “Topo -

nímia santjoanera. ses Veles.” a: Mel­i­Sucre,núm. 115, pàg. 17-22. sant Joan: obra Cul -tural Balear.

6. arM, protocol 5882, f. 118.7. aMsJ, Cadastre 1726, f. 272v: Juan

Bausà­ Papa,­ per­ la­ terra­ baix­ del­ Camp­ de

Solande,­5­lliuras.8. antoni Fiol Barceló (n. c. 1777) Fiol,

fill d’antoni i isabel. Terratinent, propietaridel Camp d’en Fiol, fou síndic de l’ajuntamentsantjoaner el 1823, 1824, 1828 i 1832. eracasat amb antonina aina Fiol Bauçà (n. ?) itengueren dos fills, antoni Fiol Fiol (m. 1826)a l’edat infantil i Margalida Fiol Fiol (1828-1852) fadrina. a la mort d’antoni Fiol, laviuda antonina aina Fiol, es va casar de sego-nes núpcies amb Josep Bauçà Matas (1786-1853) Verro, metge. No tengueren descendèn-cia. antonina aina Fiol testà el 1855 i féuhereus els seus nebots antoni Fiol rul·lan (n.c. 1823) Fiol i Pere Joan Fiol rul·lan (1826-1911) Fiol.

9. arM, protocol N-253, f. 4610. arM, Comptadoria d’Hipoteques,

499, f. 35: 1788. Venta de una casa en la callede las Trinchas den­ Fiol. De don antonioDameto a antonio Mayol.

11. rosselló, ramon (?). “Vilafrancaabans d’esser Vilafranca. Notes històriques.”Col·lecció es Molí Nou núm. 3. Vilafranca:obra Cultural Balear. Pàg. 5: 1495, 1 desem-bre. “Més la possessió de llorenç Vedell dePetra, antigament dita d’en Company; el rafald’en Figuera posseït per Pere armengol desant Joan que fa 16 quarteres de blat cen-sals...”. Pel que fa al Camp rafal, presumible-ment fa referència al llinatge rafal, documen-tat a sant Joan des del 1327.

17

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 17

mel i sucre

18

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 18

mel i sucre

19

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 19

mel i sucre

Feim un pensament... tremo-lant. una de les coses mésconegudes internacional-

ment de Xile són els terratrèmols,i es que 8 dels 30 terratrèmols mésforts de la història han passat aXile, tots superiors a 8,5 graus enescala de richter (en parlarem mésendavant). Dins aquest total de 30hi segueixen indonèsia amb 6 iMèxic amb 5. el terratrèmol méspotent fins avui dia és un 9,5 regis-trat al sud de Xile a l’any 1960.

Que es un terratrèmol?

es el resultat de l’allibera-ment brusc d’energia acumula-da pels desplaçaments i les fric-cions de les diferents plaquestectòniques que formen l’escor-ça. es produeixen nombrosos sis-mes tots els dies, uns cent milcada any a tot el Mon, però lamajoria no els podem percebre.la ciència que els estudia és lasismologia i l’instrument d’estudiprincipal el sismògraf.

Com es produeixen els terratrè-mols?

existeixen tres tipus de terra-trèmol, que tenen diferents mane-res de produir-se.

– Sismes tectònics: es produ-eix als límits de les plaques tectò-niques, on hi existeix un frega-ment entre dos mitjans rocosos(plaques). aquesta fricció, loca-litzada sobre una o diverses falles,acumula energia amb el pas deltemps fins que es supera la resis-tència de les roques i s’alliberatota de cop, provocant una fortaestrebada. els mes po tents es pro-

dueixen a les zones de subducció(concentren un 75% de l’ener giasísmica de la Terra). Ge neralmentson terratrèmols amb l’hipocentre(lloc central del terratrèmol) moltprofund (fins a 500km de profun-ditat) cosa que dissipa l’energiafins arribar a l’epicentre (lloc ones diu que s’ha produït el terratrè-mol) . Quan xoquen dues plaquescom es el cas dels terratrèmolsproduïts a Mallorca els terratrè-mols tendeixen a ser mes superfi-cials (hipocentre situat a menysde 30km de la superfície) i menysintensos.

– Sismes volcànics: són resul-tat de l’acumulació de magma a lacambra magmàtica d’un volcà.Van relacionats a la capacitat delsvolcans per entrar en erupció.

– Sismes induïts: són deguts acertes activitats humanes tals quepreses, bombaments profunds,extracció minera, explosions sub-terrànies o proves nuclears, quepoden comportar sismes de feble amitjana magnitud. el conegut ter-ratrèmol de llorca (Murcia) va serla conjunció d’un terratrèmol tec-tònic superficial i la sobre explota-ció de l’aqüífer superficial.

Plaques tectòniques?

son les parts mòbils que for-men la capa més superficial de laTerra la litosfera o escorça, for-men un mosaic en forma de trenca-closques i estan en moviment con-tinu perquè suren damunt d’unacapa pastosa anomenada astenos-

Feim un pensament

... geogràfic

TerratrèmolsGuilleM serra Bou, GeòGraF

20

Infografia referent al terratrèmol de Xile de 2010, el desè més potent de la història.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 20

mel i sucre

fera (el mantell terrestre). a lesvores de les plaques es concentraactivitat sísmica, volcànica i tectò-nica. això dóna lloc a la formacióde grans cadenes i conques.

allà on una placa oceànicapassa per sota una placa conti-nental se’n diu zona de subduc-ció. es el cas de Xile on la placade Nazca desapareix sota la placasud-americana produint terratrè-mols molt potents però a granprofunditat, i alhora fa que s’ai-xequin la serralada dels andes(amb grans muntanyes que arri-ben casi als 7.000 metres) i l’alti-plà de Bolívia (a 3.500 metresd’alçada).

Quina potencia tenen els terra-trèmols?

la potència d’un terratrèmolpot ser quantificada per la sevamagnitud, que es calcula a partirdels diferents tipus d’ones sísmi-ques tenint en compte paràmetrescom la distància a l’epicentre, laprofunditat de l’hipocentre.la  freqüèn cia del senyal, el tipusde sismògraf utilitzat, etc.

la magnitud d’un sisme no hade ser confosa amb la intensitatque es basa en l’observació delsefectes i de les conseqüències delsisme en un lloc donat: vibracióde les finestres, moltes personesque senten les sotragades, ampli-tud dels danys, etc.

Per exemple el terratrèmol del28-11-2011 a sant Joan, va tenir

una Magnitud 2,1 però una inten-sitat Petita o Molt Petita (i o ii al’escala de Mercalli).

a la pàgina web http://earth-quake.usgs.gov/earthquakes/map/podreu veure un mapa i moltesllistes amb els terratrèmols que hiha cada dia al Mòn.

si teniu dubtes o voleu quecomentem algun tema en concretvos podeu posar en contacte ambjo mateix enviant-me un correuelectrònic a:

guillemserrabou@gmail.com

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

21

EEssccaallaa RRiicchhtteerr ii eenneerrggiiaa aall ll iibbeerraaddaa MMaaggnniittuudd RRiicchhtteerr IInntteennssii ttaatt MMeerrccaall ll ii TTNNTT eeqquuiivvaalleenntt EEffeecctteess ddeell tteerrrraattrrèèmmooll FFrreeqqüüèènncciiaa

0 1 quilogram uns 8.000 per dia

1 I, instrumental 31,6 quilograms No es percep per la majoria de persones, només els aparells el detecten

1,5 178 quilograms

2 II, molt feble 1 tona

Es percep per algunes persones, poden moure's petits objectes

uns 1.000 per dia

2,5 5,6 tones

3 III, feble 31,6 tones vibració general lleu percebuda per les persones

uns 130 per dia

3,5 IV, moderat 178 tones pot despertar gent adormida, vibració alarmant d'objectes, alguna caiguda

4 V, moderadament fort 1.000 tones trencadisses uns 15 per dia

4,5 VI, fort 5.600 tones

5 31.600 tones 2-3 per dia

5,5 VII, molt fort 178.000 tones La gent perd l'equilibri, danys en algunes infraestructures

6 VIII, destructiu 1 milió de tones Possibles esfondraments i afectació general en infraestructures 120 per any

6,5 IX, violent 5,6 milions de tones Pànic generalitzat, afectació de fonaments, grans danys infraestructurals.

7 X, intens 31,6 milions de tones

Desviació de vies de tren, afectació a carreteres, esfondraments d'edificis 18 per any

7,5 XI, extrem 178 milions de tones Destrucció general d'infraestructures

8 1.000 milions de tones 1 per any

8,5 XII, cataclisme 5.600 milions de tones

Alteració significativa del nivell de terra, destrucció general de la zona

9 31.600 milions de tones 1 cada 20

anys

10 100.000 milions de tones desconegut

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 21

mel i sucre

Mentre encenc el foc, amb el tióde Nadal, em ve al cap un poemade J.V. Foix d’Onze­Nadals­ i­ un

cap­d’any, fet al port d’andratx,l’any 1952. Cerc el llibre i, cosaestranya, el trob: “Caraeixut isense un sou / Vinc d’enlloc en laNit clara; / una veu me diu on És,/ Però em venç la faramalla. / Fo -ra vila i franc d’alou, / segueixouna estrella rara; / Guaito el cel al’inrevés / Pel forat d’una miralla,/ una ala mou enrenou / Frec afrec d’una atzavara...”.

* * *

Surt a fer una volta pel poble iper la barriada d’es Barracar, aun corral, darrera una paret d’es-quena d’ase, guaita un magranergrandiós sense cap fulla i un cen-tenar de magranes encara a lesbranques, moltes badades, ambles gotes de la roada i de la boiradel dematí regalimant. una collade busquerets de cap negre hi tre-balla, la femella beu les gotículesque cauen, el mascle fa una vegaamb els grans vermells.

* * *

Trob la meva cosina, na Mar ga -lida Ferrerenya, a l’apotecaria.“i què?” “No som estada moltcatòlica”. “sempre hem de tenir obony o bua!” “Bua?” Diu unaclienta, “Bony o forat? Deim nol-tros”. “a ca nostra sa padrina deiabua i jo ho vaig aprendre d’ella”.“i ara que xerres de sa nostrapadrina, solia dir ‘Metge piadós,nafra pudenta’ quan mos curavauna ferida i sa dosi d’esperit, ge -nerosa, mos feia veure els estels.“Quan cou, cura... i responíem demala gana ...i quan pica, madura!,consentits ja amb ses manotadesdestres i sense manies”. Pens ambl’expressió ‘No som estada...’ dena Margalida. es perd molt l’úsdel “som anat, som fet, som tro-bat...” molts semblants al que enfrancès diuen ‘Je suis venu’, somvengut. Dolentons i ciutadanet-xos, a l’institut, a un companyque ho deia li posarem de malnom: “en som-som”.

* * *

De retorn a ca nostra m’atur amirar el llarg carrer. el carrerMajor del meu poble té set-cents

metres de llargària, i capamunta, ocapavallada, segons com es miri.un servidor viu a l’extrem de mésamunt quan comença el turó delrevellar. Ben abaix hi intuescn’amador Mongí. Vuitan ta anys iescaig, cames tortes, que empenyla seva bicicleta amb dues senallespenjades, una a cada banda delmanillar. a poc a poc. Molt a poca poc. al cap de mitja hora ha fetuns pocs metres i al cap d’una horaserà a ca seva. “T’has de compraruna moteta” li solen dir. “i tanma-teix no m’hi puc eixancar, no hipuc colcar, i me partiria davant-davant, l’hauria d’encalçar, sa bici-cleta és més obedienta”.

* * *

A alguns balcons del poble elstres reis d’Orient pugen peruna corda il·luminada, substi -tuint, a poc a poc, els omnipre-sents pares Noel que, com unapesta, havien envaït tots els ra -cons. Ho dic a n’en sebastianet,que s’asseu al banc de davant, lanit de Nadal a Matines. “Ja he vistels teus reis”. “sí, però” contestal’infant “hi ha quatre bombilles

dalt

del turóNadal de mel i sucre

CliMeNT PiCorNell

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

22

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 22

mel i sucre

que no s’encenen”. “Bé, ton pareles arreglarà”. Na Bàrbara, la filladel nostre mestre d’obres comen-ça ja la primera estrofa de lasibil·la: “el jorn del judici...”.

* * *

Amb quatre estirades he fet elBetlem i penjat les neules benretallades. al cap i a la fi és Na -dal i cada ovella torna al seu cor-ral. Ma mare solia recitar: “Quantengué la cova neta, / Maria di -gué: Josep, / descansau una esto-neta / que veig que teniu xubec”.en un Betlem o Pessebre que vul-gui ser complet, no hi pot faltar lafigura del caganer. un pastoretajupidet amb la seva ensaïmadetaacabada de fer. Conten que a unBetlem vivent d’un poble del Pla,en el que els personatges de Nadaleren representats per gent de lavila, no hi faltà el caganer, vivent.Calçons baixos darrera una mata,amb la seva merdeta de plàstic.s’esdevingué però que els visità

una autoritat autonòmica impor-tant i el caganer, responsable i bonactor –qui sap si del mètode sta -nislavski– quan passà l’autoritat,excepcionalment, va fer el quetocava: prémer i cagar de bon deveres. Se­non­è­vero,­è­ben­trovato.

* * *

El dia de la segona festa, era diafeiner a la vila. Vaig haver de feruna mala feina. Dur la mevamoixa, na Nefertiti Piaget, almanescal. un cotxe l’enganxà ifeia quinze dies que havia quedatparaplègica. la factura diu: euta -nàsia, recollida del cadàver i inci-neració. Per espassar-me el maltràngol vaig a caminar una horeta.l’amo en Toni seniola llaura pelcamí de Cal Compare. li agradacontar-me mentides. “un dia s’a-turaren dues estrangeres amb uncotxo, i mos escometeren amb unparell de llengües diferents: de vienser es suec, s’alemany o s’anglés,al manco; i ni jo, ni es meu fill els

hi poguérem donar clarícia de res.idò, quan es meu fill digué: ‘Monpare, deu ser guapo saber llen-gos!’, jo, que el vull llaurador i noescrivent, li vaig respondre: ‘Miratu en aquestes dues, no els ha ser-vit de res saber-ne tantes!”

* * *

Llegesc a un diari: “La grandesade Philip Roth rau en que és capaçd’explicar immillorablement elmón sense deixar de mirar la sevaguixa” (iker seisdedos). Quinaenveja! Mir pel finestral de l’estudii, com per engrandir el miratge d’a-quest món de mel i sucre, la pinta-da d’almangra, granatosa, damuntla llana de les ovelles tenyeix detons vermells l’horabaixa d’hivern.les pastures verdes, els ametlerssense fullam, amb alguna flor queja hi despunta, assenyalen el camíde la fi de l’any amb els dies que jas’allarguen: Per Nadal una passa degall i per cap d’any una passa decap-xerigany.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

23

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes de novembre: enguany el novembre s’ha pre-

sentat una mica més fred que l’anypassat. la temperatura mitjana delmes ha descendit 0,7 ºC respecte al’any 2011. No obstant això, elvalor d’aquesta variable s’ha situaten la franja de valors alts per aaquest mes, molt per damunt delsanys 2010 i 2008 en què la tempe-ratura mitjana baixà als 13,4 ºC i12,7 ºC, respectivament.

la línia que descriu l’evolucióde les temperatures mostra tota unasèrie d’oscil·lacions dels seus valorsal llarg del mes; i, en conjunt,reflecteix un descens continuat d’a-quests des de l’inici a final del perí-ode, amb una caiguda considerableen els darrers quatre dies. el diamés fred del mes es presentà preci-sament el dia 30, amb una tempera-tura mitjana de 8,1ºC.

el novembre ha estat un mesplujós, amb un total de 100,8 mm,quantitat, però, que just ha assolit lameitat de la pluja de l’any passat,on es comptabilitzaren 204,1 mmen aquest mateix mes. Gran partdels dies de pluja s’han distribuït ala part central del mes, entre el 10 iel 19. Conseqüència d’aquestambient més humit, ha augmentatel valor de la humitat mitjana,situant-se en el 81,85 %, en frontdel 76,72 % corresponent al mesd’octubre anterior. Paral·lelamentha baixat de manera considerablel’evaporació mitjana, amb un valorde 1,8 ml/dia; en aquesta baixada hiha influït, a més de l’alt nivell d’hu-mitat, també l’escurçament deltemps de presència del sol.

llevat dels dies, 12, 13 i 14, queforen jornades de vent i mal temps,la resta del mes no ha estat excessi-vament mogut en quant a aquestmeteor. la velocitat mitjana no hasuperat els 5 Km/h. la ràfega devent més forta es produí el dia 12,

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 056,0 067,9 037,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 073,8 022,6 014,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 043,7 039,1 034,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 044,2 050,6 015,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3 07,4 12,0 122,2 024,2 124,0JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 02,7 58,0 010,2 001,6 032,4JULIOL 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 02,0 18,1 003,4 001,2 002,9AGOST 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2 04,4 01,0 005,4 016,3 000,7SET. 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 27,0 22,7 036,5 264,6 021,2OCT. 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3NOV. 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7

DESEMBRE 2012 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 12,3 ºCTemperatura més alta 18,4 ºC (dia 15)Temperatura més baixa 6,3 ºC (dia 2)Pluviometria 6,1 mm Velocitat mitjana del vent 6,4 Km/hVelocitat màxima del vent 82,1 Km/h (dia 5)Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,4 ml/dia

MES D’DE NOVEMBRE 2012 2011

Temperatura mitjana 15,1 ºC 15,8 ºCTemperatura més alta 21,5 ºC (dia 4) 23,6 ºC (dia 3)Temperatura més baixa 5,6 ºC (dia 30) 12 ºC (dia 18)Pluviometria 100,8 mm 204,1 mmVelocitat mitjana del vent 5 Km/h 7,4 Km/hVelocitat màxima del vent 57,9 Km/h (dia 12) 53,1 Km/h (dia 23)Direcció del vent predominant SO NEHumitat mitjana 81,85% 82,63%Pressió mitjana 1012,53 mb 1015,83 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,8 ml/dia 1,7 ml/dia

24

amb una velocitat de 57,9 Km/h.Per altra banda, el vent ha bufat demanera predominat de llebeig, és adir, del so.

Comentari al mes de desembre: Després de la forta davallada de

les temperatures a finals de novem-bre i primers dos dies de desembre,els valors s’elevaren una mica is’han mantingut més suaus al llargd’aquestes setmanes. llevat delsdies 12 i 13, en què baixaren nova-ment, durant la resta de dies la tem-peratura mitjana ha sobrepassat els

11 ºC. De moment les mínimestampoc no han sofert caigudesimportants. Tampoc no hem tengut,fins a la data, gelades de certa con-sideració al nostre terme, ni capnevada destacable a la serra.

a una setmana per acabar elmes, pràcticament no ha plogut.Hem recollit únicament 6,1 mm depluja. aquest temps sec, després deles pluges importants de l’octubre iel novembre, ha afavorit les tasquesagrícoles de preparació de la terra ide la sembra dels cereals. aquestesdarreres setmanes s’han vist i es

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 24

veuen les màquines solcant els nos-tres camps per incorporar-hi les lla-vors dels cultius de la nova anyada.les temperatures suaus i la humitatde la terra van afavorint la germina-ció i, per això, ja es comencen aveure terres tenyides de verd.

el passat dia 21, a les 12 h i 12minuts, entràrem a l’estació de l’hi-vern. en aquest dia, el solstici d’hi-vern, es presenta el dia més curt,unes 9 h i mitja a la nostra latitud,en quant a hores de sol. a partird’aquesta fita, el cicle s’inverteix ial nostre hemisferi començarà aallargar-se el període diürn fins aarribar al seu màxim al solsticid’estiu, entorn del 21 de juny.

Parc solar fotovoltaic:Ha continuat en aquest de

novembre el descens important dela radiació solar, produït per la dis-minució de les hores de llum conse-qüència dels nombrosos dies ambpresència de núvols i de l’escurça-ment del període diari de presènciadel sol. el valor de la radiació,també en aquest mes, ha estat unamica inferior al del novembre del’any passat. Únicament s’hangenerat 4863 Kw/h. amb la baixa-da de la temperatura ha tornat expe-rimentar una millora el rendimentde les plaques. No obstant això, elrendiment del novembre passat foumillor amb una temperatura supe-rior (del 12,39 amb una tª mitjana ales plaques de 16,39 ºC), mentrequa a l’actual novembre ha estat del12,59, que indica que s’ha hagut demenester més radiació solar pergenerar un Kwh d’electricitat, ambuna tª de 15,75 ºC.

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ���������

!���

"

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN

ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 066579 05540 12,02 10,70FEBRER 087842 07220 12,17 12,80MARÇ 114202 08982 12,71 14,50ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05JULIOL 184900 13909 13,29 29,90AGOST 193269 14484 13,34 31,99SETEMB. 143216 11000 13,02 27,79OCTUBRE 111787 08880 12,59 22,08NOVEM. 063234 05103 12,39 16,39

ANY 2012

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 066715 05534 12,06 10,81 04483 1384FEBRER 082679 06847 12,08 09,15 05546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 09165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733JULIOL 204780 14167 14,45 31,71 11475 3542AGOST 182411 11628 15,69 33,00 09419 2907SETEMB. 135702 10379 13,07 25,89 08407 2595OCTUBRE 105393 08245 12,78 21,59 06678 2061NOVEM. 061212 04863 12,59 15,75 03939 1216

25

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

�

�

�

��

��

��

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ����������

����

!

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 25

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

26

Excursió escolar a sa Bastida.

Equip escolar de bàsquet.

Aquest mes hem fet una recopilació de fotografies del nostre amic Joan Roig Bauzà, morttràgicament a la carretera.

Foto del grup de quintos.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 26

mel i sucre

Representació al Teatre de Sant Joan. Excursió a la Cova Fosca de Meià.

Grup de primera comunió. Excursió a Barcelona, al zoològic.

En Joan i na Francisca el dia del seu casament, amb son pare i els seus amics.

27

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 27

mel i sucre

28

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 28

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Compost que excita un gos altreball. Cetaci dur com una roca. 2. Faran Ctrl+V.Estim breument. 3. On estan tots els despistatsborratxos. Li atorga la qualitat magnetica. 4. D’e-levada estatura, capac de fer atrocitats combinatamb les tecles Ctrl i Supr. Informacio malmesa.Maca. 5. Capturi quan jo perd l’equilibri. Impo-saras un castig, quina pena! 6. Habitatges esqui-mals. Ho tenc en ment. Com de costum, fa vibrarles cordes vocals. 7. Feina d’una certa casta. En for-ma de portal eclesiastic. 8. ...!, ja torna a sortir elsımbol alat de l’or. Coa de rata. Bons per a fer ta-pes. 9. Quart creixent. Enriquesc. Inca no esta deltot incorporada. 10. Fer mes entenedor el cel. En eldret processal andorra, interlocutoria. 11. Cartılagursid. Fes una ensalada. Rock’...’Roll. 12. El con-vidat d’un arbre. Fa sonar el guru. D’alla on provela dama. Idem incomplet. 13. Tenc els meus dubtessobre si els catalans ho faran. Un dolent fa orı.

Verticals: 1. Apta per a qualque cosa. Opera-cio. 2. Ensabonau. Es moca despres d’una petitapausa. 3. Capacos de fruitar. A+els. Ara, el quartminvant. 4. M’equivoc tornant a posar aquesta pa-raula. Aquest esquer es una monada! Tu puges lanota antiga. 5. Enfadat, una altra vegada. La histo-rieta es burlesca. Un cim elevat aleatori. 6. Dupli-cat, l’article personal propicia el son d’una baixeta.

Pel·lıcula de Disney on la casa esta pels nuvols. Do-nar anims a na Marina. 7. Posats a posar paraulesque frequenten els mots, per que la qualitat d’arid?Batuda. 8. Donar una certa uniformitat afectada.Petit i capicua. 9. Una ona dona. Col·legi Public.Mai l’havia descol·locat. 10. Vibrant a principi deparaula, darrere consonant, o quan esta duplicada.Amb qualitats d’una narracio. Sorda a final de pa-raula i bategant entre vocals. 11. Domini felı de lespagines en catala. Dentar de forma descol·locadaalgu que es crema. Atom o grup d’atoms que haguanyat o perdut carrega. 12. Matas els estimatsper en Matas. Puja per l’ascensor.

Solucio al numero 39:

E S P E R I T R O I GM O U R E A C A B A RU L C E R A A U R I AL A C E R E S I A CI R A T T O T E M IS S I M I L A R S O

A T L E S A C E SF R E U T I L R U AR I C A A R A D E SE D A T S A M A M RN E R O S T I T N IA S S E U S N A N O PS A U C S U A R E M

Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1122

passatempsMots enquadrats núm. 40

arNau MoraTiNos i BorDoy

29

mel i sucre

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 29

mel i sucre

la història dels polvorons a espanya data delsegle XVi i comença com va passar amb l’ori -

gen de menjar els dotze grans de raïm per Capd’any amb un excedent de fruita a la qual voliendonar sortida. en el cas dels polvorons i manteca-dos es veu que andalusia hi va haver un excedentde farina i saïm.el nom ve perquè es desfà en pols dins la bocaquan es menja.

Ingredients

- 250 g de farina- 125 g de sucre- 125 g de saïm- canyella en pols

Preparació

- Dins una paella, torrar la farina lleugerament.- Dins una cassola fondre el saïm.- Capolar el sucre; ha de quedar fet pols.- Mesclar, amb les mans, la farina, el sucre i elsaïm fos fins a fer una massa d’una textura comarena de platja humida.- empolsar la massa amb la canyella, a gust.- Fer petites porcions de la mescla i donar formaals polvorons. Poden ser rodons o ovalats.- es pot utilitzar un motlo per tallar la pasta.- Han de tenir un gruix d’un centímetre.- arrebossar amb canyella i sucre pols i, per aca-bar, embolicar amb paper de seda.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmPolvorons de canyella

saCraMeNT Ferrer

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

30

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns­horabaixes

de­dimarts­a­divendres8:00 h a 13:00 h

resta­d’hores­i­de­diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 30 de des. Porreresdia 6 de gener sant Joandia 13 Vilafrancadia 20 arianydia 27 Montuïridia 3 de febrer Petra

el sol

surt es pon

1 gener 08.09 17.34

15 08.07 17.48

31 07.57 18.06

15 febrer 07.40 18.24

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Gener: santa Maria (1), els reis (6), sant antoni (17),sant sebastià (20), sant Vicenç (22), sant Tomàsd’aquino (28).

El mes

“Per sant antoni gelades i per sant llorenç calorades”.És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara queels horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la llunavella de gener és la millor per fer llenya i que no es podrei-xi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipusd’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pelminvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i por-ros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletuguesper la plena. És temps de néixer mens i fer les darreresmatances si encara teniu el porc. ah! i pensau que els quetengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per sant antoni.

(Notes preses del Pronòstic­2000, de La­terra­i­el­temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres infor-macions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Gener de 1993

• la xarxa d’aigua potableestava a punt d’arribar a lazona des Barracar, concreta-ment els carrers de l’ermità ide la lluna. era la tercerafase de les obres.• Per tercera vegada es cons-truïen algunes “capelles” delcementeri. les que s’havienfet les dues primeres vegadess’havien hagut d’esbucar pergreus deficiències.• es va anunciar que no estornaria a convocar el Certa -men Poètic Verge de Conso -lació, un dels actes clàssicsde la Festa del Quart Diu -menge.

Gener de 2003

• Començaren les obres delteatre del Centre Catòlic, quehavia estat destruït per unincendi 26 anys enrere. a laprimera fase s’havia de fer elbuc. l’ajuntament de santJoan i el Bisbat de Mallorcahavien pactat la cessió delsolar durant una sèrie d’anys.Pareix que s’acabarà el ter-mini abans que les obreshagin finalitzat.• el Corb de sant Nofre vail·lustrar la portada de lesFestes de sant sebastià del’ajuntament de Palma. elssantjoaners varen participara l’acte que obria aquellesfestes, un encontre de bestia-ri festiu d’arreu de Mallorca.

la lluna

29 desembre plena

5 gener quart minvant

11 nova

19 quart creixent

27 plena

3 febrer quart minvant

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 31