Màsters

MÀSTERSSUPLEMENT

ABRIL / 2008L’HIP

ERBÒLI

C

“El camí de l’especialització:

saló Futura”

SUPLEMENT MÀSTERS

PRESENTACIÓSaló Futura

REPORTATGEDo you speak english?

ENTREVISTABlanca Palmada

CAIXA MANRESALes bones notes tenen premi

REPORTATGEEls projectes solidaris del Carnet Jove

ROSA DELS VENTSPensant en el teu futur, cursos d’idiomes

SALUT I ALIMENTACIÓQuè menjar per aprovar els exàmens

REPORTATGEVols aprendre i viatjar amb Erasmus Mundus?

REPORTATGEÀfrica, amb A d’anglès

2

3

4

7

8

9

11

L’HIPERBÒLIC

2 SUPLEMENT MÀSTERS - PRESENTACIÓ

El saló dels màsters i postgraus Futura, que es celebra els dies 5 i 6 d’abril a la Fira de Barcelona, reunirà les ofertes formatives de tercer cicle dels centres més importants de Catalunya. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i profes-sional. Un ventall marcat, en molts casos, per la formació on line i les noves tecnologies

En el següent suplement que L’Hiperbòlic ha preparat, podreu trobar algunes de les propostes més interessants. Podreu con-sultar les formacions ofertes per col·legis professionals, centres de formació contínua, escoles de negocis i fundacions. Tot un ventall de possibilitats que cal analitzar amb tranquil·litat per es-collir allò que més convingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats i les expectatives laborals i de formació. Una decisió que anirà, la majoria de vegades, cap a l’especia-lització.

Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos a que ens visiteu a l’estand que tindrem al Saló Estudia, just al costat del Futura. Estarem encantats de parlar amb vosaltres, expli-car-vos com fem la revista, com estem treballant en el nou web i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més de 6.000 persones visitin Futura i, per això, entre tanta informació, esperem que aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives.

Saló Futura

12

15

participa i guanya!coneix els nous concursos i demostra les teves habilitats:

NetReporterwww.lamalla.net/netreporter

Blocs personals

t'esperen molts regals i premis

Joves i Conducciówww.jovesiconduccio.cat

Relats, fotografia, vídeo

iFiccionswww.ficcions.cat

Bàners, còmic i vídeo

secundèria

secundèria secundèria

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS 3

Do you speak english?El sistema universitari català ha de facilitar i estimular la presència d’una tercera llengua que garanteixi l’accés al coneixement i a la interacció comunicativa internacional en l’àmbit de la recerca i de les activitats pròpies del món universitari. Tots els indicadors apunten l’anglès com la llengua en la posició més adequada per complir aquestes funcions.

SUPLEMENT MÀSTERS - PRESENTACIÓ

Encara que no em creieu, l’anglès no serveix només per lligar a l’estiu amb la guiri o el guiri que toqui. Sinó, ja us ho trobareu quan perduts enmig del desert angloparlant intenteu fer alguna cosa més que el típic “hello, how are you?”. I no diguem aprofundir en alguna inves-tigació, i, encara menys, per als agosa-rats, buscar feina intentant anar més en-llà del “alts coneixements en anglès” al CV, que no s’ho creu ni la iaia.Per sort, els universitaris ho tindreu més fàcil. Per tal de facilitar i estimular la presència d’una tercera llengua que garanteixi l’accés al coneixement i a la interacció comunicativa internacional en l’àmbit de la recerca i de les activi-tats pròpies del món universitari, la co-missionada per a Universitats i Recer-ca, Blanca Palmada, i el professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Miquel Berga han presentat l’”Estudi sobre les mesures adequades per aconseguir una millor integració i presència de la llen-gua anglesa en l’activitat acadèmica del

sistema universitari català”, segons el qual obtindran una “Menció de Quali-tat Multilingüe” aquelles titulacions que garanteixin un nivell final d’anglès cor-responent al B2, que ofereixin crèdits de matèries pròpies en anglès i que pro-moguin un sistema de suport lingüístic i pedagògic al professorat i a l’alumnat, de manera que s’impulsi una adequada

implantació d’assignatures en llengua anglesa.Per tot això, sembla que ja no ens hauri-en de pujar els colors quan algú ens pre-guntés “do you speak english?”. Segur que se’ns acut alguna resposta menys macarrònica que el suat “yes, very well’ o el minso “yes, I do”.

Diego Giménez, [email protected]

“Hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys”

4 SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Blanca Palmada (Banyoles, 1963) és la comissionada d’Universitats i Recerca. La professora Palmada impartia les seves classes de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, on ha anat desenvolupant les seves recerques en el camp de la fonètica i la fonologia del català

Quin balanç fa d’aquest any al càrrec?Hem pogut desencallar algunes qüestions que portaven massa temps encallades, com ara el pla d’inversions universitàries o els nous estudis de medicina, i ciència i salut animal. També hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys, especialment els criteris per a l’elaboració del mapa i la ga-

rantia del coneixement de l’anglès. Però, per sobre dels resultats concrets, em sa-tisfà la clarificació que hem pogut fer del paper que pertoca al govern en la política universitària i la relació de confiança i de compromís compartit que tenim amb les universitats i amb els altres agents del sistema de recerca.

Ens pot fer un petit resum de la situació actual de les universitats catalanes i el seu futur?La feina de les universitats es complica perquè se n’espera molt. Han de donar resposta a noves demandes que van més enllà de les funcions clàssiques de docència i recerca. A més, ho han de fer sense aplicar fórmules fixes, perquè s’han de diferenciar i adaptar-se al mo-ment i a l’entorn concret que tenen. Tot això, que ja és prou complex, ho han de dur a terme en un marc que té rigideses importants i una governança difícil.

En quina situació es troba la relació en-tre govern i els rectors?Estem treballant pel mateix i tenim les tasques ben distribuïdes. Els rectors i rectores estan resolent qüestions com-plexes i han de tenir tot el suport del govern per executar-les amb llibertat i encert pel bé del país.

Creu que s’ha fet un gra massa amb la reclamació de més finançament per part de les universitats?Hi ha un compromís d’inversió del go-vern fins al 2010 que fixa un creixement molt important i que ha estat pactat amb les universitats. Hi ha una qüestió puntual referida a una quantitat que re-presenta menys del 2% del global de l’import que reben. Hem garantit que en podran disposar i ara estem tancant els indicadors que ens permetran distribuir el conjunt dels recursos condicionats a l’assoliment d’objectius.

5

En quin estat es troba l’adaptació de les titulacions al nou espai europeu?Les universitats han fet les seves propos-tes i hi ha 35 titulacions de grau que tenen el vistiplau del govern i que ara estan en el procés de verificació que du a terme ANE-CA. Les universitats estan treballant en el disseny de la resta d’ensenyaments i hem encetat unes trobades que anomenem “Converses per al mapa” per promoure acords entre universitats, assegurar que les bones idees es difonen i coordinar la programació a nivell nacional.

Està canviant la mentalitat pel que fa a “Bolonya”?Segur que n’hem de parlar més. I sobre-tot destriar cadascun dels aspectes que s’associen al desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Si els trac-tem un per un, sabrem com actuar i quins riscos hem de controlar. El procés no es pot fer sense els estudiants i hem d’entrar en una discussió més concreta que ens condueixi a solucions aplicables.

Quina és la posició del govern sobre el tancament de carreres “no sostenibles”?No tenim com a objectiu tancar titulaci-ons, però les propostes que vinguin de les universitats han de satisfer el requisit que va aprovar el Consell Interuniversi-tari de Catalunya en el sentit de poder inferir que l’ensenyament proposat tin-drà un nombre d’estudiants de nou ac-cés a l’entorn de 80 i, en tot cas, mai per sota de 30, llevat de casos especials que s’hauran de justificar expressament.


[ ]

CAIXA MANRESA - SUPLEMENT MÀSTERS 7

Les bones notes tenen premiEls Ajuts Universitaris que atorga Caixa Manresa tornen a superar-se. I és que enguany, la dotació econòmica ascendeix a 465.000 euros, 65.000 més que en la passada. En aquesta edició 2007-08 dels Ajuts Uni-versitats, s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat atorgades a alumnes de 27 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta va ser un 9’81.

Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudi-ar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.

profunditat en aquesta temàtica. De to-tes maneres, tant una carrera com l’altra tenen un gran ventall de sortides cap de les quals em desagrada.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?Sense cap mena de dubte, ja que aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al bat-xillerat. La majoria de les beques tenen establert no superar un llindar econòmic fixat, i això impossibilita el fet que molt bons estudiants vegin recompensats els seus esforços en beques i ajuts. Amb aquesta beca es promou l’excel·lència acadèmica de tal manera que s’encoratja als qui ara comencen aquests estudis a dur-los a terme intentant potenciar al mà-xim les seves capacitats intel·lectuals.

A què dedicaràs l’ajuda?En primer lloc, els utilitzaré per a material didàctic útil per a la universitat. Per altra banda, una part la dedicaré al transport, ja que m’he de desplaçar setmanalment de Girona a Barcelona. Una idea seria as-sistir a diferents cursos o formació com-plementària de cara al futur professional. I la resta, per gaudir-los en companyia.

Marta Fernández Soldado Estudiant d’Història a la UAB “Són incentius molt positius per als alumnes i un estímul més per a què continuem posant-hi tota la nostra voluntat”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?Va ser la cap d’estudis de batxillerat de la meva escola qui m’ho va comentar amb

força temps, com de fet va fer amb tots aquells alumnes que portaven una bona nota mitjana per a què estiguessin al cas en funció de les notes de selectivitat.

Estudies o estudiaràs Història, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?La història per a mi és una passió i la con-sidero essencial per a la meva formació i per als coneixements que espero obtenir a la universitat. L’ideal seria dedicar-me a la investigació però això m’ho hauré de treballar i ho hauré d’anar veient amb el temps. De fet, Història no és la única titula-ció que m’he proposat d’estudiar. A partir de l’any que ve, m’agradaria simultaniejar-la amb Filologia Hispànica, ja que la litera-tura és la meva altra passió i no vaig poder decidir-me a deixar de banda cap de les dues; vaig decidir cursar les dues titulaci-ons invertint-hi més temps però conscient que era el que volia fer. Tenint en compte doncs aquest pla, el món editorial és un altre dels camps que m’atrau molt espe-cialment. De totes maneres, tot just acabo d’aterrar a la universitat i el futur ja l’ani-ré veient més clar a mida que passin els anys. De moment, sobretot vull aprendre.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?El que és segur és que aquest tipus d’ini-ciativa suposa un reconeixement de l’es-forç invertit i potencia les oportunitats de tots aquells que tenen una bona nota. Les bones notes són prèvies i les recompen-ses posteriors, però sí és cert que pot ac-tuar com a estímul no tan sols per obtenir aquella nota determinada sinó de cara al futur, és a dir, a continuar treballant bé. Són incentius molt positius per als alum-nes i un estímul més per a què continu-em posant-hi tota la nostra voluntat.

A què dedicaràs l’ajuda?Penso que invertiré l’ajuda en anar a estudi-ar a l’estranger aquest estiu per millorar el meu nivell d’idioma. Perquè ja he pogut te-nir l’oportunitat de fer aquest tipus d’esta-des anteriorment gràcies a altres ajuts i han estat genials per tot el que es pot arribar a aprendre alhora que es coneix gent d’arreu del món i es gaudeix de les vacances.

Alba Puig Castro Estudiant d’Enginyeria de Telecomunnicacions i Matemàtiques a la UPC “Aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al batxillerat”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?La veritat és que ho vaig llegir a diver-sos llocs. Primer va arribar informació a l’escola on estava cursant el batxillerat, i un cop vaig endinsar-me en el món uni-versitari també vaig trobar molts cartells informatius. Personalment, opino que la difusió d’aquestes beques és eficaç.

Estudies Enginyeria de Telecomunicaci-ons i la Llicenciatura de Matemàtiques, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?Sincerament, aquest és un fet que, tot i tenir-lo present, no em preocupa gaire a hores d’ara. El que més m’agrada és el camp de la investigació científica, així que no descarto acabar la formació a l’estranger per poder-me endinsar amb

Els projectes solidaris del Carnet Jove

8 SUPLEMENT MÀSTERS - CARNET JOVE

500.000 usuaris del Carnet decidiran a quin àmbit concret destinen part de la quota anual dels seus comptes.

Saps de quina manera s’utilitzen els teus diners? Sabies que part de la quota anu-al dels titulars del Carnet Jove va a parar a ajuts humanitaris? Doncs sí, el projec-te Carnet Jove Solidari, impulsat per la Secretaria de Joventut en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, destinarà 100.000 euros els anys 2008 i 2009 (25.000 més que el bienni 2006-2007) a un projecte de solidaritat a Etiòpia, i els titulars del Carnet triaran en quin sector s’actua.


Enguany, per no desvincular els progres-sos assolits i afavorir que els resultats si-guin més satisfactoris, els responsables de la Secretaria de Joventut i de l’Agència Ca-talana de Cooperació al Desenvolupament han acordat seguir l’actuació a Etiòpia i que l’ONG que desenvolupi el projecte sigui la Creu Roja. Els titulars del Carnet, això sí, decidiran a través del web del Carnet Jove (www.carnetjove.cat) a quin àmbit concret d’actuació d’entre tres possibles (agricul-tura i dona, aigua i dona, o salut i dona) destinen els 100.000 euros que s’aportaran aquest any. Per poder votar, abans hauran

de respondre unes senzilles preguntes que volen sensibilitzar i informar de la situació de cada opció possible.

Viatge de seguiment

Com en anys anteriors, paral·lelament, per tal de comprovar l’evolució sobre el terreny del projecte que s’ha desen-

El projecte

Integrat dins el programa Connecta’t del Carnet Jove, El projecte Carnet Jove Solidari, va néixer el 2006 amb la inten-ció de promoure el seu vessant social i participatiu. Aleshores, es va demanar als titulars del Carnet que seleccionessin un país d’entre els 9 africans víctimes de les anomenades crisis oblidades. Els i les joves que van participar a la consulta –que es va fer on line a través d’un petit qüestionari- van decidir destinar 75.000 euros del projecte a Etiòpia.

volupat els dos darrers anys, a finals de febrer o principis de març es farà un vi-atge tècnic a Etiòpia. L’objectiu és impli-car d’una manera més clara els joves en temes de solidaritat i cooperació. I per això, s’ha obert una convocatòria per tal que un dels titulars del Carnet Jove pu-gui fer el seguiment in situ del projecte.

Més informació: www.carnetjove.cat

Les crisis oblidades

Les crisis oblidades són aquelles que presen-ten una necessitat més imminent d’actuació, i totes elles presenten unes característiques co-munes: es troben en països del sud amb molts recursos naturals i pateixen un conflicte armat allargat en el temps, fet que comporta que so-vint no siguin notícia als mitjans de comunica-ció. Aquests elements condicionen que l’índex de desenvolupament humà sigui molt baix.

ROSA DELS VENTS - SUPLEMENT MÀSTERS 9

Per a aquelles persones que desitgin aprendre o millorar el seu nivell de llen-gua estrangera, disposem d’una àmplia oferta de cursos a diversos països. Si no vas tenir l’oportunitat, ara és el moment de posar-te al dia. A la societat actual, és fonamental dominar una se-gona llengua. Amb Rosa dels Vents és possible! T’oferim escoles de prestigi internaci-onal, diferents tipus d’allotjament, pro-grames socials variats...

Consulta els nostres cursos especialitzats! T’esperem!

PENSANT EN ELTEU FUTURCURSOS D’IDIOMES

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

PRACTICA UN ALTRE IDIOMAEN EL PAÍS D’ORIGEN

VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A.Avinguda Madrid, 95 5-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003 - Fax: 93 503 60 44

E-mail: [email protected] - www.rosadelsvents.es

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

Pensant en el teu futur, cursos d’idiomes

www.rosadelsvents.es

SALUT I ALIMENTACIÓ - SUPLEMENT MÀSTERS 11

Què menjar per aprovar els exàmens

Fatiga, cansament intel·lectual, ment en blanc... La vida de l’estudiant durant els exàmens no és un camí de roses. Saps que hi ha maneres d’alimentar-se per evitar aquest estrès?

En principi, tothom sap que per aprovar els exàmens, s’han de preparar amb temps i mètode. També és cert que depèn de les capacitats de cada persona o de l’estat aní-mic que es té en el moment en què l’estrès li juga a més d’un. Tant de bo que menjant això o allò poguéssim millorar el resultat d’un examen o, inclús, pujar la nota.

No obstant això, una alimentació adequa-da és una de les bases, juntament amb

l’estil de vida, esport, etc., de la nostra quotidianitat i ens pot ajudar a esquivar possibles malalties i viure amb una bona qualitat de vida. A més, en el cas dels es-tudiants, amb una natura en desenvolu-pament i amb un desgast d’energia intel-lectual gran, saber quins aliments són millors durant els estudis és fonamental. Una dieta mal feta, hàbits malsans, no fer esport o no dormir suficient són la causa de futurs problemes no solament físics sinó que també afecten, i és molt impor-tant, la capacitat de rendiment mental.

La massa cerebral és tan sols un 2 o 3% del nostre pes corporal i, encara que si-gui tan poca cosa en comparació, té la necessitat de consumir i absorbir fins a un 20% de les propietats energètiques

Pautes alimentàries per als exàmens

Esmorzar bé. Començar el dia amb energia i sense baixades de sucre.

Per als dinars principals, apostar per la dieta mediterrània i mai pel fast food o menjars ràpids (pizzes, ham-burgueses, entrepans...)

Sucs naturals i infusions en lloc de be-gudes amb sucre, amb o sense gas.

Com que estudiar consumeix molta energia, pot aparèixer una sensació de buit, de gana. Per això, és millor repartir el àpats en 5 o 6 menjars, dos de principals i la resta com a bere-nars. Sempre triant per aquests úl-tims fruita fresca i seca, sucs, batuts o entrepans vegetals.

No beure massa cafè o begudes amb cafeïna, estarem més desperts, però molt poc concentrats i menys des-cansats de cara a les proves.

Els complexos vitamínics no són neces-saris si feu una alimentació equilibrada.

dels aliments. S’alimenta concretament d’hidrats de carboni, glucosa i, si no en té prou, de proteïnes i grasses. I no cal dir que quan arriba el temps dels exàmens, necessita encara molt i molt més.

S’ha de preparar la màquina, cos i estat mental, per poder resistir tots aquets anys d’ intensa feina intel·lectual i sobre-viure. Practicar una certa activitat física, no cal que sigui súper intensa, portar una disciplina d’estudi i descans, sense obli-dar també d’acompanyar-ho tot amb un bon grapat d’alegria, és part del pla de vida recomanat durant els mesos d’es-tudi. En particular, per al temps d’exà-mens, hi ha tot un assortit d’aliments que ajuden a tenir més rendiment.

I què hem de fer? Doncs per començar, no augmentar les calories. No necessitem digestions pesades o guanyar pes. Però sí, incrementar nutrients com les vitami-nes del grup B, i E, certes sals minerals (potassi, magnesi i cinc) i oligoelements com el liti, silici, seleni i crom. Preneu nota perquè tots estan relacionats direc-tament amb el rendiment intel·lectual, la concentració, la memòria i, fins i tot, alguns estats emocionals. Són elements dels aliments poc agressius, naturals, que ens fan costat per poder superar mo-ments durs com solen ser els exàmens.

Montse SanAgustín, [email protected]

Vols aprendre i viatjar amb Erasmus Mundus?

12 SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Els màsters europeus del programa Erasmus Mundus permeten a estudiants iacadèmics d’arreu participar en estudis de postgrau en centres d’educació superior europeus, i afavoreixen la mobilitat dels estudiants i dels acadèmics europeus cap a tercers països.

Quan crèiem que se’ns havia passat l’ar-ròs i ja no podríem gaudir de l’aprenen-tatge en altres països, quan crèiem que ja no tindríem la possibilitat d’aprendre o millorar una tercera llengua, llavors apareix Erasmus Mundus per redimir aquells estudiants de postgrau que en-cara poden gaudir d’una segona oportu-nitat per estudiar fora de l’estat.

La finalitatL’objectiu general del programa és aug-mentar la qualitat de l’ensenyament su-perior europeu fomentant la cooperació entre els països, i millora d’aquesta ma-nera el desenvolupament dels recursos humans, promocionant el diàleg i l’en-tesa entre els pobles i les cultures. Per això, es tracta de:

· Promoure una oferta de qualitat de l’ensenyament superior.

· Fomentar l’adquisició de titulacions i experiència a la UE.

· Desenvolupar la cooperació entre la UE i altres països.

· Millorar l’accés als estudis superiors.

Com?

El programa comprèn 4 accions: cursos de Màster Erasmus Mundus, que han d’inclou-re períodes d’estudis en un mínim de dos centres europeus; Beques Erasmus Mundus, adreçades a acadèmics i estudiants titulats superiors; associacions dels centres euro-peus amb centres de països tercers, i millora de la capacitat d’atracció de l’educació supe-rior europea:

· Cursos de Màster Erasmus Mundus és l’acció central del programa, consisteix en la realització de màsters integrats organitzats, com a mínim, per tres institucions universi-tàries de països diferents. El termini d’estudi

dels màsters comprèn entre 60 i 120 crèdits ECTS. S’ha de realitzar en dues de les insti-tucions participants.

· Beques Erasmus Mundus. De la mateixa manera, els estudiants i professors de ter-cers països que aconsegueixin lloc en un dels màsters podran sol·licitar beques.

· Associacions o partnerships. Mitjançant aquesta acció, les institucions participants poden associar-se amb institucions de ter-cers països per promoure la mobilitat i la cooperació acadèmica. Els estudiants i els docents residents a la UE podran beneficiar-se d’estades als països associats.

· Millora de la capacitat d’atracció de l’edu-cació superior europea. Adreçat a pro-moure projectes que col·laborin en la difusió dels sistemes d’accés als estudis superiors europeus i reconeixement recíproc de títols.

Erasmus Mundus finançarà al llarg del seu primer període (2004-2008) uns 100 Màsters; 6.000 beques per a estudiants provinents de tercers països i 4.000 per a titulats europeus; 1.000 beques de docència per a universitaris de fora de la Unió Europea, i unes 50 asso-ciacions entre màsters Erasmus Mundus i centres de tercers països. Per aconseguir-ho, compta amb una dotació de 230 milions d’eu-ros, el 90% dels quals es destina a beques.

13

La filosofia ErasmusEl nom del programa ve de Desiderius Erasmus Roterodami, Erasmo de Rot-terdam, humanista i teòleg holandès del segle XV que va estudiar a les millors escoles monàstiques d’Europa. Va ser considerat com un dels millors estu-diants del món. “Mundus”, per la seva part, significa món en llatí i fa referència a la vocació cosmopolita del programa.

Erasmus Mundus recull el repte de for-mar ciutadans europeus per a la vida en l’era de la globalització, la interculturalitat i el coneixement. Així s’adapta a “l’Estra-tègia de Lisboa” de la UE, segons la qual els governs de la unió es van comprome-tre a fer d’Europa la societat del conei-xement més competitiva i dinàmica del món, convertint-se en referència mundial d’excel·lència i qualitat. S’adapta tanma-

teix al procés de Bolonya contribuint a la convergència de les estructures de les titulacions europees amb l’objectiu de facilitar la mobilitat, la transparència i la cooperació entre la UE.


Per a més informació:

http://www10.gencat.net/dursi

http://ec.europa.eu/education/programmes/mundus

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS 15

Àfrica amb A d’anglès

Ciutat del Cap i els seus voltants s’han convertit en un nou destí acadèmic, poc conegut pels d’aquí a casa però no, per molts europeus (suïssos, alemanys) i d’altres economies emergents, com ara Brasil o Argentina.

No només a Anglaterra, Irlanda i els Es-tats Units, fa molts anys que a tot el món l’ensenyament de l’anglès esdevingué un negoci. I és cert que, per a què aquesta “lingua franca” dels negocis s’aprengui bé, el millor és marxar a algun dels seus països d’origen. I ja posats… per què no Sud-àfrica? Per a molts està ple d’avan-tatges i té pocs inconvenients. Ara és Ciutat del Cap, “Cape Town”, al sud-sud de Sud-àfrica, a l’extrem sud del conti-nent, vaja, al sud del món. I com qui no vol la cosa, aquesta part del continent més pobre del planeta s’està conver-tint en una mena de reconeixement de la realitat africana. Estudiants d’Angola, el Camerun o Líbia comencen a ser as-

Per a més informació:CAPE STUDIES http://old.capestudies.com/in-dex_es.html

GOOD HOPE STUDIES http://www.goodhopestudies.com/content/4.spanish/005.Home.b.php

EUROCENTRES - ONE WORLD http://www.eurocentres.com/es/escuela_de_idiomas/Ciudad_del_Cabo/General,8,14,x68,1.html

INFORMACIÓ GENERAL http://www.cape-town.org/

sidus visitants per poder continuar les seves feines a les petroleres dels seus països d’origen. Brasilers, argentins o xilens també han deixat de ser descone-guts al Cap. I curiosament passa el ma-teix, i això no deixa de ser un indicador de la política mundial, als països del Golf Pèrsic, més còmodes a l’hora de tramitar vi-sats sud-africans que no al Regne Unit o els Estats Units. Darrera-ment són els xinesos de R. Popular els qui s’estan acostant, degut a la cada cop més fre-qüent cooperació eco-nòmica impulsada pel presi-dent Mbeki i el partit al poder, l’ANC. Mai hagués imaginat Mandela, a punt de complir ara 90 anys, que un dels recursos eco-nòmics d’aquest país seria l’ensenya-ment de l’anglès.

Podem trobar tot tipus de nivells i especi-alitzacions, per a principiants, bussines, Toefl o Cambridge. També hi ha varietat en quant a ubicació: escoles universi-tàries amb allotjament inclòs, al centre mateix de la ciutat o en exclusives àrees residencials amb possibilitat de practicar esports nàutics. La temporada alta, no cal dir-ho, és l’estiu, és a dir, els mesos de desembre, gener i febrer. Els preus durant aquest mesos, encara que més alts, són sensiblement més baixos que a qualsevol país europeu. En la major part dels casos, la mateixa escola s’ocupa de

tots els tràmits, com ara l’allotjament i la documentació acadèmica necessària.

És amb diferència un dels llocs més se-gurs de tot Àfrica, si ho comparem amb Johannesburg o d’altres països del con-tinent. Però si volem tenir la festa en pau, hem de complir una sèrie de normes en quant a hores i llocs on anar. A banda d’això, tothom va de bon rotllo a Ciutat del Cap, Kaapstad o Sixisiki Sasekapa, per fer ús de 2 dels 11 idiomes oficials d’aquest país de l’arc de Sant Martí, com ells mateixos s’anomenen.

Montse San Agustín, [email protected]

Documents

Màsters