Marta V., Iván · Els buscadors d’or l Gran Nord era una extensió immen - sa, gelada i blanca. Els arbres estaven coberts de neu i la ter-ra reposava sota una capa blanca immacu-lada

A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Xavi

nombre: Marta V., Iván

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Ullal Blanc

encuadernación: Tapa dura c/sobrecub

medidas tripa: 13 x 19,5

medidas frontal cubierta: 13,5 x 20,1

medidas contra cubierta: 13,5 x 20,1

medidas solapas: 85 mm

ancho lomo definitivo: 21mm,

OBSERVACIONES:

Fecha:

GERONIMO STILTON

Nascut a l’Illa dels Ratolins, Geronimo Stilton és el director de L’Eco del Rosegador, el diari més famós de la seva illa natal. Ha escrit més de cent trenta llibres. Dedica el temps lliure

a col·leccionar antigues crostes de parmesà del segle XVIII, però sobretot adora escriure llibres,

en què explica divertides històries d’aventures.

9 7 8 8 4 9 1 3 7 0 1 8 5

10162757

Als territoris més freds de l’Amèrica del Nord,un cadell de llop fa les primeres passes al bosc,

on aprèn les lleis de la vida salvatge. Però la trobada amb els homes canviarà per sempre la seva vida:

ells li donaran un nom, Ullal Blanc,i el llop aprendrà el valor de l’amistat i de l’amor.

Un clàssic de la literatura d’aventures lliurement adaptat per Geronimo Stilton, amb un munt

d’il·lustracions en color!

DE JACK LONDON

JACK LONDON(San Francisco, 1876 – Sonoma County, 1916)

D’origen humil, Jack London va treballar en feines molt diverses

per poder estudiar. D’esperit aventurer, va anar a buscar

or al Klondike (Alaska), una experiència que va inspirar

els seus llibres més famosos: La crida del bosc i Ullal Blanc.

de Jack London

ULLAL BLANC

T1_10162757 Ullal Blanc 001-006.indd 5 4/7/16 13:46

El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ell són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.

Text original de Jack London, adaptat lliurement per Geronimo StiltonCoordinació de textos de Sarah Rossi (Atlantyca S.p.A.)Coordinació editorial de Patrizia Puricelli, amb la col·laboració de Maria Ballarotti (textos) i Roberta Bianchi (dibuixos) Editing i compaginació de copia&incolla snc.Direcció d’editing de Ilaria StradiottiDisseny gràfic de Silvia Bovo. Amb la col·laboració de Daria ColomboCoberta de Flavio FerronIl·lustracions d’Andrea Denegri (llapis i tinta) i Edwin Nori (color)Idea original d’Elisabetta Dami

Títol original: Zanna BiancaTraducció: Maria Dolors Ventós

© 2014, Edizioni Piemme S.p.A., Palazzo Mondadori - Via Mondadori 1, 20090 Segrate - Itàliawww.geronimostilton.com

International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi 8, 20123 Milà - Ità[email protected] / www.atlantyca.com© 2016, Editorial Planeta S. A.© 2016, de l’edició en llengua catalana: Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catwww.geronimostilton.cat

Primera edició: octubre del 2016

ISBN: 978-84-9137-018-5 Dipòsit legal: B. 10.634-2016Imprès a Espanya - Printed in Spain

Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació www.stiltoncheese.com

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual-sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’a-questa obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

ULLAL BLANC


E

Els buscadors d’or

l Gran Nord era una extensió immen-

sa, gelada i blanca.

Els arbres estaven coberts de neu i la ter-

ra reposava sota una capa blanca immacu-

lada.

Tot estava immòbil i , com si el temps

s’hagués aturat esperant que passés el rigorós

hivern.

Només el sobtat so d’algun tou de neu que

queia de les branques més carregades dels

arbres trencava el silenci.

Amb tot, alguna cosa s’hi movia, allà ,

enmig d’aquella terra salvatge.

7


Un trineu de fusta tirat per una filera

de gossos avançava penosament, cruixint da-

munt del gel i deixant un solc lluent darrere

seu.

Dalt del trineu no viatjava ningú, només s’hi

entreveia un equipatge voluminós cobert amb

una lona.

També hi havia dos homes. Duien jaquetes

gruixudes, gorres de pell peludes, guants

d’a bric i raquetes de neu als peus.

El primer home avançava amb penes i treballs al davant, al cos-

tat dels gossos, per assegurar-se

que no hi hagués cap obstacle.

El segon home, per contra, cami-

nava darrere del trineu, per com-

provar que no en caigués res.

Els gossos avançaven en la neu,

però no semblava que patissin

fred.

8




Els dos companys, en canvi, es REFREGA-VEN contínuament les mans per escalfar-se-les.

I a cada respiració que feien els sortia un baf

bLanc de la boca.

—Bufa! Estic pelat de fred! —mastegava el

primer home, que es deia Henry.

—Uf! Jo estic rebentat! —panteixava en Bill,

l’altre home.

Ja feia dies que caminaven: havien emprès un

llarg viatge en direcció a les terres del Yukon,

a la frontera entre el Canadà i Alaska. I per

què feien cap en un indret tan inhòspit?

En Henry i en Bill eren buscadors d’or i feia

poc que s’havia escampat la veu que el riu

Yukon era molt ric en palletes d’aquest metall

tan valuós.

Com molts d’altres, en Bill i en Henry també

havien excavat en moltes mines i havien

garbellat la sorra dels rius, perseguint el som-

ni de la riquesa.

10



—Ei, Henry! Què et sembla si ens aturem?

—va proposar en Bill—. Es fa fosc!

En efecte, la pàl·lida claror hivernal ja

s’esmorteïa més enllà de les muntanyes.

—D’acord! —va dir en Henry. I després va

afegir:— Afanyem-nos a encendre una fo-guera... Tinc les mans tan gelades que

no em sento els dits!

Els dos buscadors d’or van fer anar els gossos

cap a un bosquet d’avets i hi

van acampar, mentre la

els embolcallava amb un man-

tell d’OMBRES.

11



U

Ulls grocs

na petita foguera ESPETARRE-GAVA als peus d’en Henry i en Bill,

il·lu minant-los el rostre amb una CALIDA

llum vermellosa que desfeia lentament els

caramells de gel que se’ls havien format a la

barba.

Els dos homes estaven a punt d’estirar-se i abri-

gar-se amb les mantes, quan un udol els va

sobresaltar.A U U U U U UU U U U U U U U U U U …En Bill es va posar a com una fulla.

—Que ho sents, Henry? —va murmurar—.

Aquest bosc està ple de llops!

12


L’altre no va dir res, però va entretancar els

ulls, mirant de distingir alguna cosa entre els

troncs de l’atapeïda arbreda. La nit era

tan fosca que semblava una paret negra.

De sobte, en Henry va entreveure dos puntets

lluminosos que brillaven en la foscor. Eren

grocs i refulgien tant que semblaven brases

enceses. Però eren… ULLS!—Són ulls de llop!!! —va cridar en Henry, molt

espantat.

Dos, quatre, vuit… Els ulls s’encenien com

espelmetes i semblava que cada vegada fossin

més a prop… i més nombrosos.

Els gossos del trineu van començar a udolar

fluixet, com si haguessin ensumat el perill.

En Henry i en Bill es van AFANYAR a atiar

el foc, perquè ja se sap que als llops els fan

por les flames i se’n mantenen ben lluny.

—No he arribat fins aquí perquè se’m CRUS-PEIXI un llop! —va remugar en Henry.

13

Ulls grocs




En Bill el va assossegar:

—Tranquil, no passis ànsia!

Aquelles bestiotes no

se’ns acostaran mentre cre-

mi la foguera…

Els dos buscadors d’or es van arraulir al

costat dels gossos. Poc abans de tancar els

ulls, en Henry va tenir la sensació que veia un

gos diferent dels altres, enmig de la bandada.

«Deu ser per efecte de la foscor…», va pensar.

Després va fer un sonor badall i va caure en

un son profund, com el seu company, obli-

dant la foscor, els llops i tots els perills que

envoltaven el petit campament. Quan els

dos homes es van despertar, la foguera havia

quedat reduïda a un grapat de brases.

La nit havia deixat pas a una albada grisa i els

llops havien desaparegut.

En Bill va donar un cop d’ull als gossos i es va

sobresaltar:

16

Ulls grocs


—Escolta, Henry… Oi que teníem sis gos-

sos?! O m’equivoco?

—No, no t’equivoques. Per què?

En Bill es va G RATAR una templa, perplex.

—Doncs, potser no t’ho creuràs, però ara…

només tenim tres gossos!

En Henry i en Bill van buscar els gossos des-

apareguts pertot arreu, però no en van trobar

ni rastre.

Potser havien FUGIT perquè els feien por els

llops…

Resignats i disposats a seguir, els dos busca-

dors d’or van reprendre el camí amb la res-

ta de la gossada.

17

Ulls grocs


Documents

Marta V., Iván · Els buscadors d’or l Gran Nord era una extensió immen - sa, gelada i blanca. Els arbres estaven coberts de neu i la ter-ra reposava sota una capa blanca immacu-lada