Mar i Cel d'Àngel Guimerà

Adaptació infantil

Personatges

Cristians Pirates

Blanca Saïd

Carles Malek

Ferran Osman

Glòria Mahomet

Jaume Hassèn

Nina 1 Joanot

Nina 2 Pirata 1

Rei Ferran III Pirata 2

Guàrdia 1 Mare Saïd

Guàrdia 2 Saïd petit

Narradors

Es poden posar més pirates i més cristians.

Cançó El mar

Escena 1

Davant del teló abaixat

Rei Ferran III : València 1609. Faig saber que els moriscos són expulsats de les nostres terres.

Es consideren doncs éssers indesitjables i qualsevol morisc que es trobi en aquestes terres

serà expulsat.

S'apuja el teló

Narrador 1:1639. Han passat 30 anys des de l’expulsió dels moriscos.

Narrador 2: després del decret del rei Ferran III molts moriscos, fugint, van embarcar en

vaixells i es van fer a la mar.

Narrador 3: per sobreviure assaltaven altres vaixells. Eren els temuts pirates.

A l’escena entra un grup de 6 pirates. Entren cridant i excitats. Estan contents.

Malek: uau, quina alegria!

Osman: semblava que la batalla no s’acabaria mai!

Mahomet: aquest coi de cristians són una pila.

Hassèn: bé, ara en són uns quants menys…

Tots riuen

Hassèn: s’aixeca companys, som RICS!

Tots criden

Mahomet: i ara que som rics…

Hassèn: no, rics no, RICS!

Mahomet: d’acord, i ara que som RICS, què en farem de 15.000 monedes d’or?

Malek: menjar

Hassèn: i beure!

Osman: jo tinc molt clar què faré. Allà, a Alger, hi ha una dona que m’estima. Ella és rica,

però jo pobre. Ara que seré ric, l’aniré a cercar i li demanaré que es casi amb mi!

Hassèn: i ca, i si et diu que no?

Osman: doncs moriré de pena.

Entra Saïd amb el braç ensangrentat. Està ferit.

Saïd: per sort, no et dirà que no. Dóna-li aquest anell i fes-la feliç.

Hassèn: Saïd, teniu el braç ferit. Deixeu que us curi.

Hassèn intenta curar-lo amb paciència, però Saïd no s’està quiet.

Saïd: maleït, em feu més mal que bé. Porteu-me una cristiana perquè em curi.

Dos pirates fan entrar a Blanca i al seu pare lligats de mans.

Pirata 1: aquí els teniu, Saïd.

Pirata 2: la cristiana i el seu pare.

Saïd: a Blanca vine, et treuré el grillons.

Blanca s’acosta a Saïd i la deslliga.

Saïd: a Carles vine tu també, et deslligaré.

Carles: a mi ja m’estan bé els grillons, vull pas ser tocat per un morisc.

Saïd: què has dit? Enfurismat

Blanca: ja li trauré jo

Blanca s’acosta a Carles i li treu els grillons. Després comença a curar a Saïd amb

fàstic.

Saïd: deus estar contenta, noia. Lliure dins del vaixell.

Carles: irònic lliure dins d’un vaixell pirata! Contentíssims estem!

Saïd: el teu pare m’enerva. Com et dius?

Carles: no li diguis

Blanca: Blanca.

Saïd: apartant-la perquè ja està curat i mirant al public. Blanca...com la mare.

Escena 2

La mateixa escena. Blanca i Carles s’aparten de Saïd i es queden junts atemorits per

la situació.

Malek: Saïd, perquè els deslligues! Són cristians, com pot ser que t’afluixis d’aquesta manera,

ets indigne!

Saïd: Malek, escolta'm bé perquè t'ho diré només una vegada. Mentre se m'obrin els ulls i

mentre respiri, jo, Saïd, sóc el teu capità. Sóc jo qui ordena que visquis o moris, sóc jo.

Malek: però és que deixar-los lliures...

Saïd: Malek, et penses que el què em preocupa són els cristians? Els cristians han d'arribar el

més vius possible a la plaça del poble per poder-los vendre al millor preu. El que m'importa

és que tu sàpigues que aquí, qui mana, sóc jo.

Entren tots els pirates. Malek mira com marxa amb odi.

Saïd: companys, sem pirates!

Cançó Els pirates

Escena 3

Tots els cristians junts lamenten la seva sort.

Ferran: són com bèsties

Jaume: heu vist com criden?

Glòria: i com canten!

Nenes: tenim por!

Ferran: no temeu. Sem cristians, res de mal ens pot passar. Preguem al bon Déu que vetlli

per nosaltres.

Glòria: això, preguem que ens deslliuri de les mans d'aquests moriscos.

Tots comencen a pregar. Entra Joanot.

Joanot: aquí teniu menjar cristians.

Blanca: gràcies a Déu, una mica de menjar. Gràcies...com et dius?

Joanot: amb veu greu Joanot!

Ferran: és normal que us posin noms cristians?

Joanot: no

Jaume: però tu tens un nom cristià!

Glòria: ets un renegat?

Silenci

Ferran: és un renegat!

Jaume: per Déu, ajuda'ns Joanot.

Joanot: m'heu pres per qui no sóc. Mai he estat cristià. Mai!

Jaume: doncs jura-ho. Jura-ho per la teua mare.

Joanot: en tinc pas jo de mare.

Glòria: doncs jura-ho per allò que vulguis.

Joanot: deixeu-me cristians!

Ferran: és un dels nostres però fa veure que és un dels seus!

Escena 4

Encara tots els cristians junts. Entra Saïd amb altres pirates.

Saïd: a Ferran. tu, aixeca't. Cap on anava la vostra nau?

Ferran: et penses que sóc tan ase que respondré?

Malek: contesta cristià, t'hi va la pell!

Carles: què val ara la nostra vida?

Saïd: és l'única cosa que us resta. Responeu cristià.

Ferran: res farà que respongui les vostres preguntes, moriscos fastigosos, forasters en terra

cristiana! Que Déu ens salvi més que no pas vosaltres.

Saïd: Déu! Quin Déu el vostre! En nom d'ell ens vareu expulsar de la terra en la que vivíem.

Ni un racó ens vareu deixar. Ni un trist forat sota terra. No! Vosaltres i el vostre Déu ens van

condemnar a la mort.

Hassèn: no t'inquietis Saïd. Són només pobres cristians desgraciats.

Osman: Saïd, calmeu-vos.

Saïd: als cristians. Jo també tenia un pare i una mare. El meu pare era morisc i la meva mare

cristiana. Blanca, com tu, es deia. I d'aquesta unió en vaig néixer jo, Saïd. Vaig créixer entre

la Bíblia i l'Alcorà i res de mal semblava passar. Jo era feliç.

Al costat del vaixell apareixen un nin, en Saïd, i els seus pares. Saïd adult s'ho mira

mentre relata els esdeveniments.

Saïd: però un dia Ferran III va declarar l'expulsió dels moriscos i van venir a casa a cercar el

pare.

Dos guàrdies entren en escena.

Guàrdia 1: per ordre de Ferran III els moriscos han de marxar de terra cristiana.

Guàrdia 2: marxeu indignes de Déu. No us hi volem pas en aquesta terra. Fora, fora.

Agafen el pare de Saïd i el fan fora.

Saïd petit: cridant. pare, pare. Per què se l'enduen,mare?

Mare Saïd: pobre fill meu.

Saïd petit: què hem fet, mare, què hem fet? Per què ens treuen de casa aquests soldats?

Mare Saïd: ens odien, només perquè creiem en un altre Déu. Ens maltracten només per què

no creiem en el seu Déu.

Saïd petit: mare, tinc por.

Mare Saïd: pobre fill meu, ens tenen espantats. Ens ajupim sota el seus peus, cruels. Però

Saïd, nosaltres no em fet cap mal. Ens odien, només per què parlem la nostra llengua, només

perquè vestim tal com ho fem.

Guàrdia 1: tu, petit morisc, també has de marxar.

Mare Saïd: us demano pietat, només és un nin!

Saïd a Blanca, que s'estan mirant l'escena des de dalt.

Saïd: així ens treien de casa, dones, homes i nins, que no havíem fet res, res! I així defenseu

aquest Déu? I així penseu que vosaltres sou dignes i nosaltres no?

Blanca plora.

Saïd: plora. Plora! Plora i és cristiana, no pot ser!

Carles: Blanca, deixa de plorar, són moriscos.

Ferran: per quina bèstia plores, Blanca?

Carles: No ets la meua filla!

Blanca: pare, no em rebutgeu!

Carles: ploraves!

Blanca: perdoneu-me pare, perdoneu-me.

Carles: l'abraça.

Escena 5

Els pirates feinegen dalt del vaixell. A fora del vaixell, simulant que és una cambra.

Saïd estirat al llit observant-se la ferida.

Saïd: porteu la cristiana, aquesta maleïda ferida no se m'acaba de curar.

Osman: segur que no voleu que us la curi jo?

Saïd: ben segur, les seves mans són molt més delicades, que les teves.

Malek: si Osman, tu tens potes i no pas mans!

Osman: mite'l ell, ase!

Mahomet: nosaltres tenim potes, com les del llop o les del tigre, perquè hem de lluitar per

sobreviure!

Saïd: deixa't d'històries i fantasies i porta'm la cristiana.

Tots marxen i al cap d'un moment entra Mahomet amb la cristiana.

Mahomet: aquí la teniu, Saïd.

Mahomet marxa.

Saïd: esteu bé, Blanca?

Blanca: rebutjant parlar amb ell. Tan bé com es pot estar presa en un vaixell pirata. Però

voleu que us curi, maleït morisc? Doncs calleu.

Blanca comença a curar-lo. Saïd s'adorm i aleshores ella aprofita per desenfundar el

punyal de la creu i està a punt de clavar-li, quan de cop s'atura.

Blanca: no puc, no puc. Em diuen que és maleït, que és morisc i que l'he de detestar, però jo

no puc més que estimar-lo.

Saïd es desperta i veu Blanca amb el punyal.

Saïd: tan m'odies que vols la meva mort? Tu, que fa una estona ploraves per la meva mare?

Tu, que semblaves diferent a tota la resta? Vols matar-me?

Blanca: ni quan he pogut ho he fet, senyal que us vull ben viu Saïd.

Saïd: marxa Blanca, marxa del meu davant.

Blanca surt de l'escena.

Saïd: he sentit el que deia. M'estima! Que estrany que em sento. Hi ha moments que ho

donaria tot perquè ja fóssim a terra, i d'altres que voldria que mai veiéssim la costa. Què hem

passa? Per què no l'he matat quan ella em volia matar a mi. Per què la perdono? Per què

només voldria abraçar-la i estimar-la?

Escena 6

A l'escena Joanot tot sol. Després Ferran i Blanca.

Joanot: sento que els he d'ajudar. Sento més que mai que sóc com ells, un cristià, i que mai he

deixat de ser-ho. Els he d'ajudar com sigui!

Joanot surt de l'escena i entren Blanca i Ferran.

Ferran: Blanca. Que bé que siguis aquí.

Blanca: com us trobeu Ferran, cosí?

Ferran: ansiós per veure-us Blanca, ja no podia esperar més! Us he de parlar.

Blanca: digueu, cosí.

Saïd s'acosta per darrera i escolta l'escena. Es va turmentant quan veu que Ferran li

declara amor a Blanca.

Ferran: Blanca, et conec des que eres petita.

Blanca: es clar, i jo! Sem cosins.

Ferran: i hem jugat des de petits, al jardí de casa. I sempre m'ha agradat la teva companyia.

Blanca: i a mi la teva Ferran. Saps que t'aprecio molt!

Ferran: però des de petit, sempre volia estar amb tu. I aquell sentiment d'amistat ha anat

fent-se més fort. I ara que estem captius Blanca, i que no sabem quina serà la nostra sort, no

puc evitar...

Blanca: digues Ferran.

Ferran li agafa les mans

Ferran: Blanca, jo t'estimo

Blanca: i jo també Ferran.

Saïd es tortura en silenci i marxa

Blanca: t'estimo perquè ets el meu cosí. Però aquest amor i prou, Ferran.

Ferran: Blanca, amb mi seràs feliç.

Blanca: atura't Ferran. Ja t'he dit que jo per tu no senti el mateix.

Ferran abaixa el cap.

Escena 7

Els cristians a la coberta.

Jaume: tenim set.

Nines: i fred.

Glòria: i fam!

Tots: pietat per favor.

Entra Saïd amb alguns pirates.

Jaume: per favor, doneu-nos quelcom per apaivagar la nostra set i la nostra fam.

Nines: i el nostre fred.

Saïd: indignes. No els doneu res.

Pirates: indignes!

Saïd marxa i Blanca el segueix.

Blanca: Saïd, tingueu pietat d'ells.

Saïd: per ells? Per aquells que ens van expulsar? Per aquells que van fer de la nostra

existència un turment?

Blanca: doncs fes-ho pels nins.

Saïd: No!

Blanca: per què et comportes com una fera si en el fons no ho ets?

Li agafa el braç per tenir-lo més aprop.

Saïd: per què m'has enganyat? La primera vegada que et vaig mirar ploraves per la meva

mare. Després vas trucar al meu cor, però pas amb els llavis, sinó amb un punyal. I ara?

M'has enganyat!

Blanca: s'estan morint de fam, Saïd, pietat per ells.

Saïd: i per Ferran?

Blanca: també per a ell, es clar!

Saïd: per què l'estimes?

Blanca: És el meu cosí, l'estimo per això. Com un cosí. No el puc estimar de cap altra manera

quan vos teniu el meu cor, per estrany que em soni això que dic. Pas per estrany menys cert.

S'abracen els dos.

Saïd: als pirates. Doneu-los menjar i aigua. Que s'abriguin amb robes.

Malek: els hem de tractar com hostes, Saïd. Com reis i reines, Saïd?

Saïd: calla! Els heu de tractar com persones.

Escena 8

Joanot entra amb menjar, mantes i robes.

Jaume: Joanot, gracies a Déu que ets aquí.

Glòria: o aigua.

Nins: ara ens podrem abrigar!

Ferran: Joanot, no ens pots enganyar més. Tu ets cristià, ens has d'ajudar!

Joanot: aquesta nit, quan tothom dormi, us vindré a deslligar i us podreu fer amb el vaixell.

Ferran: gràcies Joanot, Déu et perdonarà.

Escena 9

A bord hi ha una discussió entre els pirates.

Malek: Saïd tracta els cristians com hostes, com reis i reines.

Osman: els vol vendre en bon estat, és normal.

Moahomed: Saïd és el capità, i tot el que fa és pensat i repensat.

Malek: doncs jo penso que Saïd s'està tornant cristià!

Saïd arriba.

Saïd: què dius Malek?

Malek: no res.

Osman: diu que ets un cristià!

Saïd: Malek, ja t'ho vaig dir. Jo sóc el capità. I punt!

Malek: doncs jo sóc en Malek i dic que estàs enamorat de la cristiana i que això ens matarà a

tots. Ets un cristià! Cristià!

Saïd desenfunda l'espasa i fan uns tocs amb Malek.

Mahomed: cridant Terra! Terra!

Cançó Himne dels pirates.

Escena 10

Tots els pirates dormint a bord. Joanot s'acosta als cristians i els deslliga. Els cristians

pugen a bord i els lliguen a tots. Durant tota l'escena crits forts.

Escena 11

Els cristians s’han fet amb el vaixell. El mariscos estan lligats o bé al seu costat o a la

coberta.

Carles: ara som nosaltres els amos del vaixell. I tenim terra a prop! Estem salvats!

Jaume: si, la nostra sort a canviat de rumb. Déu és amb nosaltres.

Glòria: visca!

Nins: visca!

Tots van a dormir. Es queden Blanca i Ferran.

Ferran: i ara que som lliures, i que tot ha canviat. Us voleu casar amb mi?

Blanca: no podria. Ferran, jo estimo Saïd.

Ferran: Saïd! Però Blanca, us equivoqueu estimant a Saïd. Blanca, reflexioneu. No podeu

estimar a Saïd!

Blanca: és que vos vau escollir a qui estimar? És que es pot escollir? Jo estimo Saïd!

Ferran: no tindreu sort en això Blanca.

Blanca: si, si m'ajudeu. Ferran, feu-ho per mi. Deslligueu Saïd i deixeu-nos una barca per

fugir.

Ferran: no puc, Blanca.

Blanca: si que podeu, però no voleu.

Ferran: us estimo i us vull al meu costat.

Blanca: encara que hagi de ser desgraciada al vostre costat? Encara que hi estigui a la força?

No em voleu el bé, em voleu per vos! Si m’estimeu de veres, ajudeu-me a fugir!

Ferran: si que us vull el bé, i si és el que voleu, ho faré.

S'abracen.

Escena 12 i final

És la nit. Ferran desperta Blanca silenciosament. Van a deslligar a Saïd. Els dos

s'abracen. Agafen la barca i la comencen a treure per llançar-la a la mar.

Carles: què està passant aquí? Què està passant?

Tot el vaixell es desperta.

Ferran: deixeu-los marxar.

Carles: marxar? La meua filla amb un morisc? Això mai!

Agafa la pistola i apunta a Saïd. Dispara i Blanca, que s'ha posat al mig, cau a terra

ferida.

Narrador: aquest és el final de la història de Saïd i Blanca. Però nosaltres preferim acabar-lo

d'una altra manera. Blanca i Saïd s'estimen, per sobre de la religió, de la llengua i de la

cultura. S'estimen. I mereixen la possibilitat de fugir i viure en un món difícil, però viure al

cap i a la fi.

Blanca s'aixeca, tots s'ho miren. Saïd i Blanca agafen la barca i naveguen mar enllà.

fi