LÍPIDS

Biomolècules formades per C, H, O + N, S i Psimples

complexes• Grup molt heterogeni (estructura i funcions)

• Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars

• Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat)

• Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...)

• Untosos al tacte

• Poc densos

• Substàncies molt reduïdes al oxidar-se alliberen molta energia

Classificació

1. Àcids grassos = Acils

• No es solen trobar lliures a la cèl·lula formen els lípids saponificables

Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH

(nº parell entre 12-24) (àcid)

Molècula amfipàtica

Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar

Enllaços de Forces de Van derWaals (dèbils) angle

En dissolució es pot

dissociar: R-COO- + H+

• Propietats dels ac grassos venen conferides per la cadena hidrocarbonada:

1.Llargària de la cadena

+ llarga + enllaços + punt fusió

+ llarga (i menys =) - solubilitat ac grassos de cadena curta són lleugerament solubles en aigua

Monocapa Bicapa

Micel·la

2. Nº d’insaturacions (dobles enllaços):

• ÀC. GRASSOS SATURATS

NO tenen dobles enllaços (insaturacions)

Les cadenes són lineals

S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües major empaquetament

Punt fusió ↑↑ sòlids a Tª ambient

Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)

16 C

18 C

Molt abundants en greixos d’origen animal, però també en manteca de cacao, oli de palma i coco

• ÀC GRASSOS INSATURATS

Tenen algun doble enllaç (insaturació)

Provoca un “colze” en la cadena no lineals

És més difícil establir enllaços entre cadenes menys empaquetats

↓punt de fusió líquids a Tª ambient

COOH

Monoinsaturats Poliinsaturats

Solen trobar-se en greixos d’origen vegetal

• De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS

IMPORTÀNCIA DE SER CIS O TRANS (greixos “trans”)

• De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àc grassos en disposició TRANS aconseguim:

– Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient

– No es posen rancis

Els H al mateix costat

El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments

• Als bastons de la retina hi ha uns discos membranosos

• A la membrana d’aquestos es troba la molècula de retinal (formant part de la rodopsina)

• Quan rep llum la molècula de CIS retinal es transforma en TRANS retinal, la qual cosa provoca una cascada de reaccions que fan que es tanquen els canals de Na i es transmeten impulsos nerviosos fins al cervell, on es transformen en sensacions visuals

Veiem gràcies a un canvi de CIS a TRANS??

18 : 3 ∆ 9,12,15

Nomenclatura àcids grassos

Nº de carbonos

Nº de dobles enlaces

Posició dels dobles enlaços (contant des

del C del grupcarboxílic)

18 : 3 Ꙍ 3

Posició del doble enllaç (contant des del C del grup CH3

terminal) i SOLAMENT s’indica

el primer

2. Lípids: saponificables

Contenen àcids grassos poden saponificar

són esters

1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids)

– Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG mono-, di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars xq cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua)

– Si: - tots els àcids grassos iguals simples

- àcids grassos diferents mixtes

– Si: - àcids grassos saturats sòlids animals

- àcids grassos insaturats líquids vegetals

Formació triglicèrids: reacció d’esterificació

Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua

Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol hidròlisi enzimàtica

Hidròlisi

Reacció de saponificació (trencament de triglicèrids en

presència de bases)

Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol (glicerina) hidròlisi química (no intervé l’aigua)

• Funció dels triacilglicèrids:

– Reserva energètica les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia

2 avantatges front als glúcids:

1. lípids = 9 Kcal/g mentre que glúcids = 4 Kcal/g

2. S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glicogen que ho fa hidratat (2g d’aigua/g glicogen) suposa més del doble del seu pes en aigua

• En animals en els adipòcits

• En vegetals en vacúols de fruits i llavors

Teixit adipós blanc protecció tèrmica en animals que viuen en climes freds (polars)

Teixit adipós marró en animals que hibernen l’oxidació a les mitocòndries no produeix ATP SOLAMENT energia calorífica

- Aïllament tèrmic i físic

2. Lípids de membrana

• CLASSIFICACIÓ:

– En funció del tipus d’alcohol:

1) Glicerolípids: contenen glicerina:

- gliceroglucolípids

- fosfolípids

2) Esfingolípids: contenen esfingosina

- Esfingomielines

- (Esfingo)glucolípids:

- Cerebròsids

- Gangliòsids

Esfingosina

1) Glicerolípids

• 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup

alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:

1.1) Gliceroglucolípids

2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA

En membranes de bacteris i vegetals

1) Glicerolípids

• 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup

alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:

1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids

2 AC. GRASSOS + GLICERINA + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL

Àcids grassosGlicerinaàc. fosfòric

FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS:

• Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars:

o Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior

(citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts

d’hidrógen.

o Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre

elles i formant un empaquetament en forma de bicapa.

2) Esfingolípids

CERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe)

(ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga)

enllaç amida

ENLACE AMIDA

+ R-COOH

- Esfingomielines- Esfingoglucolípids

FUNCIONS-Constitueixen les memb cel animals i vegetalsMolt abundants al teixit nerviós- Reconeixement cel·lular-Determinen els grups sanguinis

2) Esfingolípids

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR

2.1) Esfingomielines

– GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina

(àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina)

– Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses

(cel. de Schwann)

Colina

2) Esfingolípids

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR

2.2) Esfingoglucolípids

– GRUP POLAR: glúcid

o si glúcid = 1 monosacàrid cerebròsid

o si glúcid = oligosacàrid (>15 oses)gangliòsid

• Esfingoclucolípids determinants dels grups sanguinis

3. Ceres

- Esters ac. grassos + alcohols

(cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C)

- 2 parts hidròfobes Molt insolubles en aigua

- Sòlids a temperatura ambient

Nº parell

• FUNCIONS

– Recobriment i impermeabilització plomes, pèl, pell (gl sebàcies)

– Impermeabilitza i protegeixen de l’evaporació i de l’atac de paràsits fulles, fruites

– Estructural rusc d’abelles

– Espermaceti dels catxalots regula la flotabilitat i facilita els canvis de profunditat

3. Lípids NO saponificables

• NO tenen àcids grassos no saponificació

• NO són esters

• Menys abundants que els saponificables

• Importants com a hormones i vitamines.

• Constitueixen una família molt heterogènia.

1. Esteroides

- Derivats de l’esterà

(ciclopentanoperhidrofenantré)

1.1 Esterols-OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17

- Colesterol El més abundant als teixits animals

-

A les membranes cel·lulars de cels animals dóna estabilitat i rigidesa a la membrana xq fixa els fosfolípids i disminueix la permeabilitat

Vitamina D regula l’absorció de Ca a l’intestí i les concentracions de Ca als ronyons i ossos

1.2 Hormones esteroidees (es sintetitzen a partir del colesterol)

- Hormones sexuals: progesterona i testosterona

- Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona

1.3 Ac. Biliars (deriven del colesterol)

Emulsionen els greixos i afavoreixen la seua digestió i absorció a l’intestí

2. Terpens o isoprenoides

- Es formen per unió de molècules d’isopré

- Estructura lineal o cíclica

- Alguns tenen color per la presència de = conjugats e- deslocalitzats

- Abundants en vegetals

CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS

Nombrenº de isoprenos

Función Ejemplo

Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol

Sesquiterpenos 3Intermediario en lasíntesis del colesterol

Farnesol

Diterpenos 4Forman pigmentos yvitaminas

Fitol, vitaminaA, E, K

Triterpenos 6Intermediario en lasíntesis del colesterol

Escualeno

Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetalesCarotenos,xantofilas

Politerpenos n Aislantes Látex, caucho

3. Prostaglandines

- Descobertes al líquid prostàtic realment són produïdes per quasi tots els teixits

- Deriven de

- Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben:

Fosfolípids de membrana

1) Por su SOLUBILIDAD

• Insolubles en agua

• Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter…

2) Tinción con SUDAN III

• Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado

MÈTODES D’IDENTIFICACIÓ