Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
LES BARRAQUESLlibret15.
orgullos de ser barraquer
Una volta vaig llegir, que les falles son la millor ferramenta per a conéixer als Valencians com a poble, i huí pense, què resabut i acertat va estar aquell refraner!. Tampoc fa molt, em varen regalar un llibre anomenat “Reilusionate”, un d´estos llibres d´autoajuda, que tanta falta ens fan després de la tormenta destructiva per la que passem i que encara no hem superat, però, que alguns afortu-nats ja quasi estem vegent parar de ploure. Bé, el llibre parlava de fer-nos defensors de la part optimista de les circunstàncies i de les persones. Vivim l´era de la crítca, de la falsedat, de la enveja i dels mals usos de les relacions socials. Estem acostumats a competir per obtindre el máxim reconeixement i si damunt es sufragat, millor que millor. Ens enmascarem evitant i excusant-nos del que més por ens dona, ser nosaltres mateixos, i busquem el mal de molts per a consolarnos de les nostres, a voltes, desafortunades vides.
NO, no ho fem bé, anem a donar-li la volta. Vivim òn és posible la llibertat d´expressió, òn la crítica ens ajuda a provocar somriures i òn l´enveja fa que ens esforcem per conseguir nostres metes. Competim perquè ens reconeguen, sí, pero també ho fem unint-nos en col.lectius, disfrutant junts per les victories i acompanyant-nos i animant-nos en les derrotes. Ens oblidem dels problemes, no perquè fugim d´ells, sino perquè necessitem arreplegar forçes per continuar lluitant, i 4 díes de festa, somriures, amics i alguna casalleta ens motiven a fer-ho. I sabem que posicionar-nos al costat de quí ens necessita es casi igual de reconfortant per a nosaltres mateixa, pues realment som molt afortunats, perquè vivim, perquè som valencians i perquè som fallers.
En les falles, com en tants altres, hi ha molt de lloc per a l´esperança.
PAULA ROIG CHIRIVELLA, VALENCIANA I FALLERA DE LA FALLA LES BARRAQUES.
5
U.A.F.C.
EQUIP:Coordinació: Manuel Giménez Ibor - Francisco Lara Puchades | Disseny Gràfic: Mari Carmen Ibor - Alex Pardo
Documentació: Paula Roig Chirivella | Col·laboració: Andrea Avia - Ana Giménez Ibor - Hector Salanova Rosaleñ
"Despertant els nostres cors València riu” i Catarroja també,perquè en cada barri del nostre municipi es viu la festa fallera gràcies a les comissions que amb entusiasme treballeu tot l'any per a esta setmana. Setmana en que els monuments fallers ens faran somriure amb la seua aguda ironia i la música omplirà els nostres carrers acompanyant tots els moments importants de la festa Josefina, crida, cercaviles, arreplegues de premis, ofrenes, reunions en els casals........ tot amenitzat per "Paquito el chocolatero", "Amparito Roca", "Valencia" o "El fallero”.Vos desitge a tots els que formeu la Falla Barraques unes bones festes, especialment a Marta Polit i a Marta Bort, bellíssimes Falleres Majors que enguany vos representaran a la perfecció. Sé que disfrutareu
de cada moment, ja que des de xicotetes heu viscut l'amor a la festa Fallera. Per descomptat, també vull agrair la seua dedicació als vostres Presidents Javier Bort i Adrián Carratalá i com no a tots vosaltres, com a alcaldessa i com a veïna, pel vostre respecte i amabilitat amb tots els veïns de la nostra població.
Vixca València i Visquen lesFalles!!!!!!!Soledad Ramón SánchezAlcaldesa
Un any més, tinc l'oportunitat de dirigir-me a vosaltres com a regidor de festes de Catarroja per a donar la benvinguda a les falles, uns dies plens de moments especials per a compartir en el carrer, tots junts, entre veïns, amics i familiars.
Com és tradició en tat a la localitat, el barri de Les Barraques s'engalana per a celebrar esta festa, per a fer patent la seua devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de tots els valen-cians. Durant estos dies, els barraquers d'ahir i de hui mostren el seu caràcter dinàmic, orgullo-sos de la seua essència, i compromesos amb el seu futur.
Sens dubte, l'Ajuntament treballa i continuarà treballant per a millorar els servicis en Barraques, recolzant a més les seues festes i tradicions , amb l'objectiu últim de respondre a les expectatives i necessitats actuals dels nostres ciutadans, perquè tots els catarrogins ens continuem sentint orgullosos d'éste, el nostre barri.
No vull acabar sense expressar el meu més sincer agraïment a la junta directiva de la falla, així com a totes aquelles persones que participeu en l'organització dels actes que formen part d'un programa variat i de qualitat, per a tots els públics, tant per a jóvens com per a majors.
Finalment, només em queda animar-vos que continueu treba-llant com fins ara ho heu fet, portant el nom de Les Barraques en tot alló que feu, i disfrutant al màxim de les falles, testimoni perpetu del nostre origen com a poble valencià.
Una salutació ben afectuosa del vostre regidor i amicAgustín Mimbrera de la CobaRegidor de festes
CARLES ALCOY DESCALS
ALBERT BLANCH LOPEZ
PABLO MASERO GARRIDO
ANDREU SANMARTIN SELMA
JOSE SATURNINO RIPOLL
ADRIAN CERVERA AGÜES
BORJA POLIT PASCUAL
MIQUEL ALFONSO MARTINEZ
SALVA MURILLO GARCIA
SAMUEL CERVERA AGÜES
JORDI ALFONSO MARTINEZ
MIGUEL DEPASCUAL CARRERAS
ANTONIO GONZALEZ RAGA
ENRIQUE MORAL SOLER
IVAN BLANCH POLIT
ROBERTO GARCIA PORCELLA
BLAS CABANES REY
FRANCISCO LARA PUCHADES
ALBERTO SOLERA APARICIO
HECTOR SALANOVA ROSALEÑ
SALVADOR GUILLEM ASINS
RAUL ANTEQUERA MARI
RAFAEL ASENSI ANDRES
PACO HERVAS ASINS
JOSE MARIA PERIS RAGA
JUAN JOSE ROMEU FERRER
ESTEBAN LOZANO GIMENEZ
ENRIQUE CARRATALA BAUSET
MANUEL GIMÉNEZ IBOR
FRANCISCO MIGUEL IBOR ALAPONT
ALEJANDRO PARDO RODRIGUEZ
PEDRO VICENTE SORIANO REDONDO
JOSE JOAQUIN HERNANDEZ GRADOLI
MIGUEL ANGEL CHIRIVELLA MARTI
FCO. JAVIER OLMOS ESCORIHUELA
ANTONIO TORRES PARDO
GERARDO VILLAR BARBERA
FCO. JAVIER OLMOS JUAN
JOAQUIN VICENTE ESCOBAR FORTEA
RAFA BAYONA MILLA
ALFONSO MARTINEZ FERNANDEZ
VICENTE POLIT CHUST
FRANCISCO ROSALEÑ CHIRIVELLA
GABRIEL ALFONSO JORGE
PABLO MASERO ROMERO
AGUSTIN MIMBRERA DE LA COBA
RAIMUNDO GARCIA HUERTA
Barraquers i barraqueres , veïns i veïnes :
Estes falles difícilment les oblidaré, per molts motius, per moltes vivències, per ser jo vostre president, però sobretot per estar junt a la meua filla Marta, la FMI 2015.
Vull aprofitar este espai per a donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet sentir-me el seu president donant-me el seu suport, la seua amistat i, per damunt de tot, el seu treball i esforç, fent possible que un any més pugam gaudir d'unes festes tan nostres.
Espere i desitge que tinguem unes falles plenes de diversió i germandat, sempre sense perdre les nostres senyes d'identitat, encara que hagem d'assumir amb gran orgull algun gran premi.
I com no, vull aprofitar l'ocasió per a convidar a tots els fallers, amics i veïns a viure i gaudir d'estes festes tan esperades.
Per molts anys, visca la falla de Les Barraques.Javier Bort i Moreno
President 2015
CINTHIA ALMENAR RODRIGO
BLANCA GARCIA CAMPOS
VICTORIA JORGE MONZO
MONICA MARTINEZ VAZQUEZ
RAQUEL RUIZ MARTINEZ
ANA CHIRIVELLA JUAN
ALBA GUILLEM MARTINEZ
IRIS MARTINEZ VAZQUEZ
MARIA PERIS SAN ANTONIO
LAURA PERIS TOMAS
ALBA BAYONA ROMEU
ANA MANJON GONZALEZ
ANDREA ROMEU MARTIN
NADIA MIMBRERA SELMA
BRENDA RODRIGUEZ VALERO
CARLA BENACHES SANCHEZ
ANDREA TOBELAN PERIS
LAURA CABANES REY
ANA GIMENEZ IBOR
RAISA MIMBRERA SELMA
MARTA MASERO GARRIDO
PAULA MORAL PERIS
ESTER MARI SORIA
ANDREA AVIA GUILLEM
CANDY RAGA MATA
MARIA INES ESCOBAR FORTEA
Mª CARMEN IBOR TEMPRANO
PAULA ROIG CHIRIVELLA
MARI CARMEN RECHE PEREA
RAQUEL ROMEU RODRIGUEZ
ANA RUIZ SALA
EVA MARIA SOLER PUCHADES
VANESSA GARCIA VILA
SOLE PERALES GIL
ROSA Mª GARCIA ALVAREZ
OLGA RODRIGO FERRER
EVA MARIA GARCIA MARTINEZ
MARIA GIL BAIXAULI
ESTHER HERNANDEZ GRADOLI
TERESA Mª LLORET MONCHO
ELSA MONTANER BUSTAMANTE
MARIA ISABEL AGÜES NUÑO
EVA MARIA HERRANZ GONZALEZ
MANUELA DELGADO CAMPOS
ANA MARIA GARCIA GIL
LETICIA RODRIGO RAMON
MONICA SANANTONIO PLA
MARISOL MIMBRERA DE LA COBA
MONICA REINA LONDOÑO
ENCARNA AGÜES NUÑO
NURIA BLANCH ESTEBAN
CRISTINA CHARDI SAYAS
LIDIA JUAN ABAD
CECILIA GOMEZ ANDUJAR
FANI ROMEU FERRER
ALICIA PASCUAL PALACIOS
MONTSE VAZQUEZ RODRIGUEZ
Mª TERESA VILLAR BARRERA
MERCEDES LOPEZ ALABAU
CONCHIN MARTINEZ VERDEGUER
INMACULADA SELMA LA HUERTA
Mª LLANOS CUARTERO CARRETERO
FINA VILA FUSTER
És per a mi un plaer poder-me dirigir com a fallera major a la falla i el barri que m’ha vist créixer, Les Barraques.
En aquest any tan especial per a mi i ple de responsabilitats, m’agradaria transmetre a tot el barri l’alegria i emoció que m´invadix per l´arribada de la nostra festa, LES FALLES.
Per tant, per a què aquesta festa es faça cada dia més gran, vull convi-dar-vos a veïns i forasters a que rebem amb il·lusió i harmonia tot el que ens espera en la setmana fallera i a que gaudiu amb tots nosaltres de tot allò que aquesta comissió millor sap fer, FESTA.
Marta Polit i Pascual.Fallera Major 2015
president: JAVIER BORT MOENO
vicepresident 1º: JOAQUIN ESCOBAR FORTEAvicepresident 2º: FCO. MIGUEL IBOR ALAPONT
secretària: ALICIA PASCUAL PALACIOS tresorer: MIGUEL ANGEL XIRIVELLA MARTIdelegat loteria: GABRIEL ALFONSO JORGEbibliotecària: RAISA MIMBRERA SELMA
delegat llibret: MANUEL GIMENEZ IBORdelegat llibret: FRANCISCO LARA PUCHADES
delegat festejos: ISABEL AGÜES NUÑOdelegat llums i so: VICENTE POLIT CHUSTdelegat monument: JOSE HERNANDEZ GRADOLI
d. comunicació: JOSE MARIA PERIS RAGAd. publicitat: ALFONSO MARTINEZ FERNANDEZ
d. infantils: CONCHA MARTINEZ VERDEGUERd. infantils: INMACULADA SELMA LA HUERTA
d. protocol: CANDY RAGA MATAd. protocol: ESTHER HERNANDEZ GRADOLId. presentació: NURIA BLANCH ESTEBANd. play-bac: ANDREA AVIA GUILLEM
junta local: HECTOR SALANOVA ROSALEÑjunta local: VANESSA GARCIA VILA
Toy Story és una pel·lícula d'animació per ordinador dirigida, estrenada en 1995 i produïda per Walt Disney Pictures i Pixar. Va ser el primer llargmetrat-ge de Pixar, a més de la primera cinta animada completament amb efectes digitals en la història del cine.
La història seguix les aven-tures d'un grup de joguets vivents, específicament del vaquer Woody i el guardià espacial Buzz Lightyear. Si bé al principi rivalitzen
entre si, conforme transcorre la trama es van tornant amics. Després de la seua estrena, Toy Story es va convertir en la cinta més taquillera d'EE.UU i Canadà en el seu primer cap de setmana d'exhibición. En total va recaptar més de 191 milions USD en eixos països mencio-nats, i més de 361 milions addicionals a nivell internacional. De la mateixa manera, es va fer creditora a crítiques positives en la seua gran majoria, en les que es va elogiar la innovació tècnica de l'animació i el guion.
JUAN VICENTE SOLER PUCHADES
JOAQUIN ESCOBAR DELGADO
PASCUAL BELMONTE HERNANDEZ
SAMUEL PICORNELL MONFORTE
SERGIO ESCRIBA BORT
MARIO PEDRAJAS VAZQUEZ
OSCAR REQUENA ROMEU
HUGO GIMENO GARRIDO
JAVIER OLMOS SANANTONIO
ISAAC SORIANO HERRANZ
FERRAN SELMA RAGA
XIMO HERNANDEZ CHARDI
RICARDO HERNANDEZ MUÑOZ
PABLO OLMOS SANANTONIO
SERGIO VILLAR GOMEZ
DAVID HERVAS MASCARELL
HECTOR MINGUEZ FURIO
DAVID MORERA ALFARO
SERGIO OLMOS AGÜES
MIGUEL ANGEL VILA REINA
THIAGO GARCIA PEREZ
HUGO GINER GARCIA
NATXO GINER GARCIA
XISCO RIBES GIL
PEPE RIBES GIL
Fallerets del barracam... Aquest any tinc el plaer de ser el vostre president infantil i per això vos convide a compartir en mi totes les experiències que anem a gaudir durant aquest any faller.
Tinc ganes... moltes ganes d-escoltar els petardos, de vore la nostra falla, el nostre ambient faller... el nostre sentiment barraquer.
Però lo que més ganes tinc es de escoltar totes les veus dels barraquers i barraqueres cridant ¡VISCA LA FALLA DE LES BARRAQUES!.
Adrià Carratalà RodrigoPresident I. 2015
LUCIA GIMENO GARRIDO
MARIA RIBES GIL
LEIRE GAMARRA BELENGUER
CARLA LOZANO LLORET
ADRIANA GARCIA PEREZ
PAULA ESBRIBA BORT
NOELIA SATURNINO RIPOLL
PAULA VILLAR GOMEZ
SARA CHUST VENDRELL
CARLA RAMON RAGA
ANDREARECHE PEREA
CARMELA ROMEU BLANCH
ANA MARIA TORRES GARCIA
NAIARA ASENSI GARCIA
ANA BAYONA ROMEU
LORENA CATALA CHAQUES
PAOLA GARCIA CASES
GEMMABEL MARTI ALFONSO
LUCIA IBOR MIMBRERA
CANDELA PARDO IBOR
ALEJANDRA PARDO IBOR
MARTA MOLLA VILLAR
ALEJANDRA CODOÑER PERALES
MANUELA ESCOBAR DELGADO
INÉS MORAL ESCOBAR
Si deseas perderte en un mundo fantástico, lleno de aventuras y misterio, conocer a personajes esper-pénticos, adorables e imprevisibles, descubrir paisajes y lugares inimagi-nables y maravillosos, da igual la edad que tengas, has encontrado el lugar adecuado y la fallita adecuada. Solamente te pedimos que estés prepara-do, porque una vez estés dentro ya no podrás salir, la historia del Reino imagina-rio se instalará en tu vida y sin darte cuenta formarás
parte de la hazaña más increí-ble que has conocido en el Reino de Catarroja, compar-tiendo aventuras con núme-ros personajes…
UN REGNE D´AVENTURES
Se anuncia en el Reino el inicio de unos grandes juegos, donde los más grandes caballeros se batirán en divertidos duelos a caballo.
Algunos de los más feroces Dragones sobrevuelan el Reino en busca de cierto malvado personaje. ¿Lo encontraran?, y lo harán salir de su guarida por fin.
Barraquers i barraqueres, veïns i veïnes de la nostra falla:
Enguany tinc la sort de ser jo la vostra Fallera Major Infantil, la qual cosa, és per a mi una gran responsabilitat, però també un gran orgull i plaer poder representar a la meua benvolguda comis-sió en tots els actes propis de les falles, junt a Adrià, Marta i mon pare.
Des d´este llibret vull donar les gràcies a totes les persones que treballen de valent per a que aquest any siga inoblidable per a mi.
I com no, vull aprofitar l’ocasió per convidar a tots els fallerets i falleretes, amics i veïns, a que gaudisquen i participen amb nosal-tres de totes les activitats falleres que tenim a la nostra falla.
Vos espere a tots!!!.
Ja arriben les falles!!!.
Visquen les falles!!!.
I visca la millor falla del món, la Falla Les Barraques!!!!!!!.
Marta Bort i GarcíaFMI 2015
ALFONSO RUS TEROL
DEBORA AVIA GUILLEM
ASUNCION VTA. LOPEZ ALABAU
ESTHER GARCIA FURIO
ROSANA ALMARCHE PERIS
MARIO PEREZ QUIROS
MAR RAMON SANDEMETRIO
VICENTE BORT MORENO
Mª JOSE BORT MORENO
JUANA PEREZ MARTINEZ
BARTOLOME CHARDI SAYAS
MARISA PUCHALT PEINADO
EDUVINA CHUST CELDA
XIMO HERNANDEZ FERRI
NOEMI RUIZ SALCEDO
ANTONIO GONZALEZ LEON
PILAR RAGA COSTA
LUCIA ALMARCHE PERIS
JOSE ANTONIO ONDOÑO JUAREZ
UAFCF.M.I. de Catarroja: ANDREA LLAMAS I RODRIGUEZ
F.M. de Catarroja: CHARO FERNANDEZ I FERNANDEZ
Cort d´honor Catarroja:
ADRIANA CHILET I FERNÁNDEZ.
CARLA CUBELLS I PASCUAL.
ANDREA RECHE I PEREA.
UAFC
Vicente Burgos Larrey Presidente UAFC
Alfonso martínez Maroto Vicepresidente UAFC
Miguel Collado Ramon Vicepresidente 2º (Protocolo)
Elena Navarro Sanleon Vicepresidenta 3º (actividades)
Hector Salanova Rosaleny Vicepresidente 4º (deportes)
Julia Selma Pons Secretaria
M. Carmen Tamarit Correa Vicesecretaria
Vanesa García Vila Vicesecretaria 2º Prensa y comunicación
Jonatan Bacón Muria Tesorero-Delegado de Festejos
Francisco Medina Chirivella Subdelegado de festejos
Miriam Urbano López Delegada sección femenina
Carla Mayo Muñoz Subdelegada sección femenina
Lidia Corrales Puchades Delegada actividades diversas
Laura Moreno Ramón Subdelegada actividades diversas
Pepe Godoy Felix Delegado Deportes
Jose vte. Sánchez mascarell Subdelegado Deportes
Vicente Tomas Soraino Delegado de Incidencias
Robert Pozuelo Marcelo Delegado Junta Central Fallera
Francisco bargues Gimeno Subdelegado Junta Central Fallera
Juan Ignacio sandemetrio costa Delegado del “Llibret”.
A voltes les falles……transformen nostra ciutat en la terra de les flors de la llum i de l’ amor. (article 1)
…acunen a milers de valencias baix un mateix mant de germanor, ganes de festa i tradició. (article 2)
…evadixen la diferència entre el dia i la nit, i fan que
comissions senceres convisquen baix un mateix teulat, el casal. (article 3)
…fan de la Comunitat Valenciana, Castelló, Alacant i València, una única, on els nostres veïns venen a celebrar en nosaltres. (article 4)
…transformen nostra ciutat en la terra de les flors de la llum i de l´amor.
NOSTRA CIUTAT EN FALLES______________________________
És aplegar març i ens canvia la cara. Ens tornem bojos per fer-nos lloc a la plaça de l´Ajuntament de València per a sentir la primera mascletà. I dic sentir de sentiment, per què un valència escolta la Mascletà, però un faller la viu.
Què fàcil son les circumstàncies en la semana fallera. Ens tornem carrerencs, lliurem d´importància lo que la resta de mesos de l´any ens pareix important i comencem a prevaldre nostra felicitat i nostres ganes de fer festa front a la vida corrent d´obliglacions que moltes vegades ens apaguen el gust per viure. I som ben conscients, ho som, perquè sols una setmana de l´any ens permitim ser lo que realment volem ser, fallers.
Volem ser fallers en gener, quan arranca l’any en les últimes presentacions i tancaments dels llibrets. Volem ser fallers en febrer, quan els 28 dies ens sobren perquè a l’arribada de març… VALENCIANS, JA ESTEM EN FALLES. Volem ser fallers en abril, perquè la resaca de la festa ens deixa desamparats. Volem ser fallers en maig, preparant en juntes generals el nou exercici. Volem ser fallers en juny, amb les eleccions de nostres noves Falleres Majors. Volem ser fallers en juliol i agost, massa dies lluny del casal. Volem ser fallers en setembre i per això ens inventem el mig any faller. Volem ser-ho en octubre, en lnostres proclamacions, i en novembre en nostres primeres visites als monuments. I per supost, volem ser fallers en desembre, reunint-nos cada cap de setmana, acompanyant-nos i donat suport a nostres germans d’altres comissions combi-nant el fred del Nadal en l’oloreta de les primeres traques.
Així se’ns passa l’any i és que està justificat, perquè València en Falles brilla, pareix que el Sol vulga ser faller, i ens regala llum i calor per a què nostres monuments destaquen com ninguns, per a que nostres sedes i espolins no tinguen competidors i perquè nostra ciutat siga casa d’aquell que vulga vindre a celebrar en nosaltres.
Valencians, sempre acollidors, i gens egoístes, perquè fem de nostra festa la festa de tots, presentant la llibertat de nostres Casals i de nostres tradicions. Sent orgull de la meua terra, pero més orgull sent la de la seua gent.
I amb este reflexió, començem nostra ronda fallera, en uns quants versos que a més de quedar be, conten breument nostra història.
És recomanable que paren atenciód’allò que els contarem en els següents articles,
pues les falles, a més de festa, sóntradició, sentiments i una manera de viure.
I com a valenciana i fallera,de nostra comissió, la Falla Les Barraques,
contaré a nostra maneracom es viu a Catarroja les falles.
…acunen a milers de valencians baix un mateix mant de germanor, ganes de festa i tradició.
VERITATS A MITJES Quantes coses contariem
si de falles parlarem,uns centenars danys de tradició
i nits convertides pel foc en dia, ens avalen.
Cridaes als veïns replegant trastos vells,cridaes als veïns replegant aguinaldo,
Valencians al carrer contents i engal.lanats,perquè el dia de San Josep, de sempre,
el comerços han estat tancats.
I ara, i què moderns s´hem fet,que tirem d´imprenta per repartir uns paperets,
que més que lotería son atracs.Quantes voltes haguerem preferit una pistola,
que la tía traga la llibreteta del cabaç.
I si encara no en tenim proucanviant tradició per fer negoci,
nostre govern justificant-se ab la crisii fomentant el comerç i els centres d´ocidecidix que ni Diumenges ni San Josep,
ni festius, ni vacacions,València, en una lletja comparació
Està sempre oberta, esperant,i lo pitjor, en vocació.
Si d´ambient faller parlaremdescriuriem nostra festa al carrer,
entre bombetes, cansonetes i dolçainesseguint la armonía que marcava el tabaleter.
I era ben rebut el veí que despertaven els tronaors
i una ajudeta per fer-lo alçar del lliteren, bunyols i xocolatà per a tots.
I ara ben bé s´ha dit,que entre les 2 dos i les 4, i abanç de les 8
el que a un veí desperte serà multat i a la espera de juí.I com al segon avís d´autoritat
el casal no siga un retir espirituals´acabat casal i festa al carrer
i el que vulga fallesen el polígon les tindrà que fer.
València, la terra les flors, de la llum i de l´amorles teues dones totes tenen de les roses el color.Per les plaçes i els carrers pasejaven lluentosesi en la ofrena al seu mantell oferien seues roses.Era més la devoció que lluir seues vestimentes
pues obligava la ocasió a ofrendar a nostra verge, entre llants d´emoció i eternes mantilles
fer plegaría i oració per un any meravellos fins les pròximes falles.
I sense pedre la devoció, o això ens conten les preguntades,
hui fem ofrena pels carrer, oferint també a la vergue nostre verds,
però a més competim en lluentor,perquè senyors, València es la terra de les flors, de la llum i dels Collons.
I per a acabar en les comparacions de la festa fallera d´adés,
a nostra festa d´ara,parlarem de la Cremà
trons, llum, calor y flama.Trons que criden a tot valencià,
llum que ilumina la germanor de nostra Comunitat,calor que ens acuna baix un mateix sentiment
i flama, que ens renova i que deixa vore a la bona gent.
I perquè que passen els anysi volem fer tradició de nostres noves fitxes,
açí tanquem nostra funció pues a voltes les Falles… conten VERITATS A MITJES.
…evadixen la diferencia entre el día i la nit, i fan que comission senceres convisquen baix un matiex teulat, el casal.
SI EL CASAL PARLARA________________________________-_El casal: definim casal com a espai de recolliment dels fallers, on preparem nostra festa i prenim decisions sobre quina manera de fer-ho.
La casa del faller,és així com ho sentim,
nostre espai recolliment,on durant l´any ens reunim
desitjant I preparantnostra festa Josefina.
Dedicant un fum d´horesI on el fred es fa en la angina.
Tant certa és la primera com la segona, perquè entre totes les anècdotes que del casal recordem, sempre trovem algún bon constipat pel fred passat.
Allà pel Gener,quan cau un bon dia de Sol,
tota roba molesta i eixim al càrreral revés que fem quan plou.I quí és valencià i és faller
I no sap dir aixo de…CHE QUIN DIA DE FALLES,Ni és València, ni és faller,
Ni mai s´ha calçat un millralles.
.I quan aplegla la nit, ay! quan aplega la nit…
Tornem a abrigar-se,camisetes, polars, parkes, mocadors,
mai hi ha prou per al fred faller,perquè aixina és la magia de les falles,
el dia ens crida al càrrer, per vore com brillen nostres monuments,per no parar de llançar masclets
i per acompanyar a nostres musics, dolçainers i tabaleters.Però, quan aplega la nit,
tot fred es poc,per fer que ens reunim,
i compartim la il.lusió de ser fallersi la germanor de la que presumim.
De nit sen´s fa de diai de dia sen´s apaga el Sol,
menjant, ballant, riguent d´alegria,alegria per un día nou.
Perquè cada día de falles conta,i desconta de felicitat,
cuatre dies bons de festai 361 dies descontant.
El casal sempre arreplega a tot faller que vulga entrar,
si és el 15, per plantarsi és el 16, per arreplegar
el 17 tot preparat per cuinari el 18 a l´ofrena s´ha danar,
el 19 tot perfecte ha de quedarper a la nit “mamprendre” a cremar
els monuments que coronen nostres carrersi que sols el foc pot acabar en ells.
I de nou tornem a començar, perquè el 20 al casal a l´apuntà s´ha d´anar.
Així, en quatre dies vivim intensament,tant que quan s´acaben ens consta tornar a la realitat,
perquè les falles tenen eixe poder,el poder demboirar-nos de felicitat.
Potser que molt ens repetim,però, als fets ens remitim.
El casal viu d´histories d´amor, viu de victories I de derrotesviu de faeners sense descans
viu de masses devotes. Devotes de nosta festa,
devotes de nostra tradició, masses devoltes de fe i belleça
a nostra Xeperudeta absoluta devoció.
I es què nostres casals despertenbons usos i boniques relacions,ganes de fer faena y esforçarse,
ganes de treballar sense remuneració.Perque ser faller és invertir
i és respirar ben fonsSer faller es tindre amics
Ser faller vol dir que no camines sol.
…fan de la Comunitat Valenciana, Castelló, Alacant i València, una única, òn els nostres veïns venen a celebrar en nosaltres.
Les Falles de València, les Fogueres d´Alacant, la mateixa festa i diferent essència.Per David Sotelo Iranzo
Dos festes en la mateixa idiosincràcia, dos festes tan juntes i al mateix temps tan llunyanes, dos festes, que ara, des de la meua experiència, vivint les dos des de dins, considere, i així espere que siga algún dia, pugen anar juntes de la mà, per a aconseguir que les nostres millors festes de la Comunitat, junt a les Gaiates de Castelló, siguen considerades com les millors festes del món, així com intentar aconseguir, no sols per a les falles, sino per a les tres la denomina-ció de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.
Entrarem en matèria i vorem les diferències que hi ha entre falles i fogueres, festes tan similars que moltes voltes s´imaginem que són iguals, pero que fins que no les vivim o les visitem no ens adonem que també tenen les seues diferències., les quals no son ni millor ni pitjor en cap dels casos, perque com sempre dic, cada festa té coses bones i coses roïnes, però que en molts casos podríen complementar-se entre les dos.
Primer deuríem saber un poc com varen surgir les dos festes. Perquè inclús creient que sorgixen igual, no ho és.
L´origen de les falles, es remonta a l´antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu Patró Sant Josep, cremaven davant dels seus tallers, carrers i plaçes, els trastos vells e inservibles junt als artefactes de fusta que empleaben per a elevar els candils que els il.luminaven mentres treballaben en els mesos d´hivern.
En el segle XVIII, les falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i es cremaven la nit de la vespra de Sant Josep. Estes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se escenes que reproduïen fets socials censurables i crítica social sempre en sentit de l´humor.
Al voltant del 1870 es perseguien els festejos populars, i açó va provocar que sobre el 1885 sorgiren moviments en defensa de les tradicions típiques, i atorgant la revista “La Traca” premis als millors monuments, fent que entre els veïns sorgira la falla artística, en crítica però, en més estética. Uns anys després, el 1901, va ser el mateix Ajuntament de València, el que va atorgar els premis a les millors falles, donant així un gran impuls a la festa, que es va dotar d´un gran nombre de comissions i en una estructura més forta i sòlida.
I tot açò per a arribar als nostres dies, en una gran festa, la més important de la ciutat així com de nombrosos pobles de tota la comunitat, sent un exemple de modernitat, entrega, respecte a les tradicions, música i pólvora.
Per un atre costat, les Fogueres d´Alacant tenen els seus inicis en les celebra-cions que els llauradors alacantins feien el dia més llarg de l´any per a la recol.lecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció dels mals. Esta festa va ser prohibída el any 1822 per part de les autoritats de la ciutat, però a pesar d´este contratemps, el poble va continuar sent fidel a la mateixa, votant-se tots els anys les normes, però a consecuencia de que l´any 1881 l ´ajuntament es va oblidar de publicar el corresponent ban prohibint les foguers, els veïns van aprofitar per a agrupar-se i establir les festes de carrer.
Però al contrari que les falles que pràcticament desde els seus inicis ja conta-ven en comissions falleres (hui en dia hi han comissions que tenen més de 150 anys), a la ciutat d´Alacant no va ser fins l´any 1928, quan la figura de D. Jose María Py (creador de la festa de les fogueres tal com la coneixem hui en dia), va voler donar a la festa de les fogueres el mateix caràcter que a les falles, copiant així les particularitats valencianes, i donant des d´este moment l´ajun-tament el primer permís autoritzat per a poder dur a terme la festa en la ciutat, iniciant així una curta però intensa història que arriba fins els nostres dies, on hui, es compta en unes 90 fogueres i atres tantes barraques per a fer la millor festa posible, sent, en tota la ciutat més de deu mil comissionats.
ELS MONUMENTS
Les principals diferències en els monuments, són molt apreciables a simple vista. Les falles són de línies més barroques, més realistes, en colors cridaners i on es dóna una gran importància a la crítica i a la sàtira, on predominen caricatures d´estètica grotesca. Eixa sàtira s´aconseguix per mitjà dels ninots, als quals se´ls dóna una gran importància, sent una de les parts a destacar dins del conjunt de la falla.
Les falles destaquen pels seus acabats preciosistes i molt polits. mentres que les fogueres per les seues línies rectes, simètriques, planes i estilitzades, en colors clars i pastissos, sent monuments més conceptuals i al.legòrics, inspi-rats en un art ultramodern, avantguardista i innovador, on no hi ha una gran presència del ninot, ja que se li dóna més importància a la part central de la foguera, on podem trobar espectaculars “remats” en un gran risc, la qual cosa dóna un gran impacte visual (conegut com el risc alacantì), i on com anécdota puc dir-vos que fins fa uns pocs anys es feien “porres” per vore que foguera queia abans de l´entrega de premis. Els acabats de les fogueres solen ser més rugosos, però açò no vol dir que siguen de menys qualitat.
Estes són les principals diferències que trobem entre els dos estils, la qual cosa la gent coneix com estil valencià o alacantí, pero que per sort, en les dos ciutats, tant en març com en juny podem contemplar obres d´art de Mestres valencians i alacantins, així podem vore que a la ciutat de València han plantat constructors com els germans Fonseca, Sergio Gómez, Pedro Espadero, entre atres i a la ciutat d´Alacant artistes com Pere Baenas, Francisco Mesado, Manolo Algarra, Paco López, etc….
LA INDUMENTARIAEste és un dels aspectes que més diferències tenen sobretot entre les dones de la festa, i sobretot entre les figures principals.
El trage de valenciana té una llarga tradició en la història, va aparéixer en el segle XVI, començant a ser un trage de treball de les llauradores valencianes, però que en el pas del temps va anar transformant-se i derivant en una indu-mentària més elegant i que s´utilitzava de vegades més especials. Hui en dia entre les falleres trobem més variants, sobretot s´utilitza el trage del segle XVIII, que és un trage més afrancesat, els trages de coteta, són els que més s´assem-blen als que portaven les antigues llauradores, i com no el més recent i podríem dir el oficial, que es el trage del segle XIX, denominat també de farolet per les seues mànegues en forma de farol, i que es complementa en el característic pentinat de fallera, on la dona pot portar un o tres monyos, el més gran és el de la part de darrere, mentres que als polsos es porten més xicotets i se´ls coneix com a rodetes, estos monyos s´agafen en agulles passadores, i s´adornen en les pintes, denominant-se cada una com pinta per al monyo traser i rascamonyos per als rodets laterals.
Per la seua part, la dona alacantina es vist de forma molt pareguda a la dona valenciana del segle XVIII, però en teles molt menys carregades de metall, són teles més austeres i en dibuixos molt més xicotets y menys cridaners que els que gasten les dones valencianes, que són en colors mes llamatius i mes carre-gades dels típics metalls.
Però la principal i més important diferència la trobem en la figura principal de la festa, que porta el trage que es denomina com a “nóvia alacantina”. Este trage va ser creat a l´any 1971 pel senyor D.Tomás Valcarcel, trage que va crear una gran polèmica en el seu moment, peró que en el pas del temps se va anar acceptant. La principal característica del mateix és la mantellina que les belle-ses porten en el cap, i que va ser el que principalment va instaurar el senyor Valcarcel per a distinguir-ho del trage de valenciana. Unaanècdota i que molts ens hem preguntat, com mantenen la mantellina en eixes ones tan tieses?, perquè per a guardar-les ho fan en rotllos de paper del servei i en molt d´almidó.
També és característic el gran vol de les faldes pareixen campanes, i el davan-tal que és molt més xicotet que el de valenciana i sempre en negre brodat en atzabeja, així com el corpinyo, que en el trage de nóvia alacantina sempre és negre mentres que les valencianes el porten de la mateixa tela que la falda, que no té tant vol donant més naturalitat al caminar, o d´un color normalment quan es porta en mànega llarga, també es distinguix el trage per les sabates, les alacantines sempre són negres, mentres que les valencianes les porten forrades de mateixa tela que la resta del traje.
En quant a la indumentària dels hòmens, esta sempre ha sigut copiada per part dels alacantins de la dels valencians, ja quan en València es portava l´antic trage negre, el conegut com de “cucaracha”, ja ho van copiar tot, fins que a València deixarem d´usar-ho i ells també ho van fer, passant a utilizar-se en les dos festes els tradicionals trages de torrentí o de saragüell en les seues diferents versions .
ELS CASALS/RACÓS
A simple vista els dos pareixen el mateix, però la diferència que trobe és que a València fem molta més vida de casal que en Alacant, els valencians conside-rem els casals com a nostra segona casa, un lloc de reunió, on jugar al truc, dominó, parlar en la gent, fer els típics sopars de cabasset, etc, mentres que en Alacant, excepte algunes excepcions, tenen considerat el racó com a un lloc tipus despatx, a on anar a pagar i poc més, solen ser més xicotets i no hi ha eixa sensació de calor i llar que hi ha als casals valencians.
Tot açò ve donat més que res, i és a la conclusió que he arribat jo, perquè les festes es celebren en èpoques molt més diferents, les falles a l´hibern i les fogueres a l´estiu, la qual cosa ha fet des de sempre que les festes a Alacant s´hagen viscut al carrer, montant els tradicionals racós al carrer (cosa que últimament també està fent-se en la festa de les falles, pero en envetlats), i per lo tant, els racós de tot l´any no s´arriben a utilitzar, al igual que nosaltres els casals, llevant d´algunes excepcions, els utilitzem per a celebrar els actes més importants de la falla, tals com les proclamacions, els sopars de les falleres majors, etc, mentres que a Alacant estos actes importants es tradició cele-brar-los fora, a restaurants o salons específics.
Estes són algunes de les diferències que trobem entre les falles i les fogueres, però també trobem més aspectos que són iguals i es realitzen en la mateixa il.lusió, una d´elles és la tradicional ofrena de flors. La d´Alacant destaca per ser la més antiga d´Espanya, data de l´any 1941 i està dedicada a l ´advocació de la Mare de Déu del Remei, mentres que la de València, dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats data de l´any 1945.
Com anècdotes podría dir-vos, que l´ofrena d´Alacant, en els seus primers anys es feia en un recinte tancat i no va ser fins que va cumplir mig segle de vida, quan es va traslladar a la Plaça de l´Ajuntament, realitzant-se en la fatxada principal del consistori el típic tapís que es començà a fer l´any 1996. Hui en día, i desde fa tres anys, a passat a realitzar-se al lloc on deuria d´haver-se fet sempre a la plaça de la Concatedral.
En el pas a la plaça, per part de l´anterior Junta Gestora de les Fogueres d´Ala-cant, es va voler fer el mateix que a València, montant un cadafal central en la imatge de la Verge del Remei, i que jo per sort he pogut vore en els dos únics anys que es va possar i que per a mi feia l´acte molt més bonic i emotiu, però l´actual Junta Gestora, va decidir l´any passat tornar a posar dos tapissos en les flors que porten les comissionades de les fogueres davant de la fatxada de la Concatedral de Sant Nicolàs.
Per la seua banda, l´ofrena valenciana inicia en el moment en què unes clava-rieses portaven rams a la Basílica i s´ajuntaven a elles dones vestides de valen-cianes, i poc a poc van anar sumant-se, a estes, diferents comissions de falla. El que va fer que a l´any 1949 es fera ja en la Plaça de la Mare de Déu degut a la gran envergadura que va agafar l´acte, en quant a participació de gent, pel fet, que ja es van incorporar no sols les comissions, sinó tb les bandes de música, els dolçainers i un llarg grup d´asociacions. Açò, va portar, que entre les comissions, començaren les competicions per veure qui portaba les canas-telles més grans i boniques, derivant que a Alacant, hui en día existisca un premi a les fogueres per la desfilada i centres i canastelles que oferixen a la Verge.
Al 1964, i a causa del que estic comptant, s´acorda que en l´ofrena només podrien participar aquells que anaren vestits en el trage tradicional, així, com que a partir d´estos anys és quan l´acte es va doblegar en dos dies, al igual que ocorre en la ciutat d´Alacant, a causa de la gran participación de comissionats. Però, la part més important i que més fa que hui en día lluïsca perfecta la plaça, és la figura central de la Mare de Déu, la qual va ser encarregada per part de Junta Central Fallera l´any 1987 al escultor José Azpeitia, fent el manto en els clavells que porten totes les falleres, i que cada any és una sorpresa per a tots els valencians.
Moltes més diferències i similituts podem trobar entre les dos festes, per exem-ple, en les dos es realitzen les tradicionals despertaes, que cada vegada i dit siga de pas, están desapareixent, encara que Junta Central Fallera en el seu esforç per recuperar les tradicions, ha tornat a incorporar-la als actes oficials de les falles, també es fan a les dos festes els tradicionals passacarrers, les entrades de bandes de música, els tradicionals concursos de play-back i de teatre, concursos esportius, mascletaes a la plaça del ajuntament en Valencia i a la Plaça dels Estels a Alacant, i un llarg etcétera que si ens posem a comptar en estes lìnies necesitaríem tot un llibret per a poder desgranar.
Quina festa és millor pitjor?, sería una resposta molt difícil de donar i que a mi mai m´agrada contestar, jo sempre dic que són dos grans festes, dos festes que si ens ajuntem podrien ser l´enveja de tot el món. Dos festes que són comple-mentàries i que molts dels seus membres disfruten les dos, perquè per expe-riència vos puc assegurar que Alacant, en el més de juny, és la xicoteta Valèn-cia. Pots anar caminant pel Postiguet i vas saludant a molts amics, per la Rambla o pel passeig de Soto, on es posen les tradicionals revetles populars, igual que ocorre a la nostra volguda Valéncia al mes de març, que quan cami-nem per la Plaça del Pilar, per l´Ajuntament o inclús per la plaça de la Verge o el carrer de Sant Vicent veus a grans amics alacantins.
Per tant, més que Falles VS Fogueres, a mi m´agradaría dir FALLES, FOGUE-RES, FOGUERES, FALLES, DOS FESTES EN LA MATEIXA ESSÈNCIA, PASSIÓ I MATEIX VOLER PER LA SEUA TERRA.
...La nit del 15 de Març, jo soc artiste faller
DISSABTE, 21 DE FEBRER17h: ens reunirem tots en el casal del carrer de Santa Cecilia per a acudir a la Plaça Major, on amb la Cridà es donarà començament a les Falles.
DISSABTE, 28 DE FEBRER17h: tots amb la disfressa apunt anirem a la “Calbalgada del Ninot”. De segur que la vesprada dóna molt de sí.
DEL DIUMENGE 1 AL DIUMENGE 8 DE MARÇDurant esta setmana es podrà votar pel millor ninot infaltil y gran, per tal de triar els Ninots Indultats.
DISSABTE, 7 DE MARÇ10h: Esmorzar al casal per agafar energia, a continuació trasllat al casalet. 17.30h: primera “xocolatà” per als menuts i cerveseta per als pares per a anar obrint boca.22h: Presentació del llibret i dels esbossos de les nostres falles, amb la presencia dels artistas fallers. Soparet de casa i a calfar motors. Provem la bola per a veure que tot està en ordre per al que ens espera.
DIJOUS, 12 DE MARÇ22h: última Junta del exercici 2013-2014 i el que vinga.
DISSABTE, 14 DE MARÇ10h: Esmorzar al casalet, en acabar l'equip de muntatge es posarà en marxa, l'animat monument de la falla gran pren forma, comença la plantà.17.30h: “xocolatà” patrocinada pel nostre President i jocs infantils, per als pares cerveseta.22h: “sopar de sobaquillo”, tertúlia fallera i segur que s’allarga la nit.DIUMENGE, 15 DE MARÇ17.30h: berenar i jocs infantils per als menuts. A continuació, plantà oficial de la Falla Infantil, a cárrec del nostre Artista Guillermo Rojas.21h: sopar per als menuts de la comissió.22h: sopar per a la resta de membres de la Falla. En acabar de sopar, el Artista del monument gran, “El tio Belín” i la seua colla, finalitzarà el muntatge de nostra Falla Major. Esperem que no se ens faça de dia. Tingau present que encara no hi haurà “bola”. 24h: primer dia de moure la cadera, Xaranga per el barri.
DILLUNS, 16 DE MARÇ10h: esmorzar per agafar forces. Patrocinat per “Polidiscofashion”.14h: dinar al casal. No se sap que menjarem però segur que està bo. Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia.17h: concentració en el casal per a desplaçar-nos en “marea” a la plaça Major a arreplegar els premis.21h: sopar per als infantils i el que deixen el s pares.22h: sopar per a la comissió gran. Agafeu energia que açò ja comença.24h: “açò va de bo”, inauguració de “la bola”. Comença el “tuti plen”.
LA COMISSIÓ DE LA FALLA LES BARRAQUES ES RESERVA EL DRET DE VARIAR L'HORA O L'ACTE PREVIST EN EL PROGRAMA. DE TOT AÇÒ SERÀ INFORMAT EL FALLER.
DIJOUS, 19 DE MARÇ10h: esmorzar per als més forts.11h: últim dia de jocs infantils.12h: misa a l’església de Sant Miquel en honor a Sant Josep, on acudirán les nostres Falleres, Presidents i acompanyants. 17h: jocs i berenar per als menuts per despedir estes intenses falles.21h: La nostra Fallera Major Infantil, Marta, ens brinda l’últim sopar. Acte seguit es donarà inici a la cremà del gran monument infantil.22h: últim sopar de falles. Tot seguit l’equip “de foc” es posarà en funciona-ment perquè la falla gran es creme com es deu.23.30h: moment nostàlgic i hora de pensar en el que ens oferirà el vinent any faller.DISSABTE, 21 DE MARÇ10h: esmorzar en el casalet.11h: arrepleguem trastos i ens els portem al casal.14h: dinar per recuperar l’energia perduda.
DIMECRES, 18 DE MARÇ
10h: esmorzar per al que quede viu.11h: jocs infantils per al xiquets.14h: dinar al casal. Que ens oferiran hui el cuiners? Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia.17h: tots els fallers que ho desitgen ens reunirem en el casal per a fer l'acte més emotiu, l'Ofrena de Flors a Nostra Patrona, la Mare de Déu dels Desemparats.21h: sopar per als xicotets de la Falla.22h: sopar per als majors i Fallers d’Honor. 24h: s’encén “la bola”. El que estiga viu que aprofite que és l'últim dia de festa. A rebentar-ho tot
DIMARTS, 17 DE MARÇ
10h: esmorzar pel als matiners al casal. Patrocinat per “Polidiscofashion”.11h: des de meitat matí fins a última hora de la vesprada matalassets (colchonetas) per als XIQUETS.14h: dinar al casal. Especialitat dels nostres cuiners. Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia.17.00h: berenar cortesia dels nostres representants infantils, Adrian i Marta. No us oblideu que els matalassets segueixen esperant-vos. També es farà lliurament de les recompenses. 21h: sopar per al xiquets, si encara els queda fam.22h: sopar de gala per al “majorots”. La nostra Fallera Major , Marta Polit, ens oferirà un gran sopar per a que tots disfrutem d’una gran nit. Acte seguit es farà lliurament de les recompenses. 24h: comença la part forta de la nit, sols per als més valents. Hi haura “ bola”?. Se sap quan es comença però no quan s’acaba.
Ser de les Barraques, és ser conscient que pertanys al Barracam, que eres d’una especie autòctona, en perill d’extinció i que encara no es sap ben be d’on prové, peró que así estem, donant guerra.
Alba Bayona.
Hola sóc Ximo, el Cuaranteta, faller des d’abans de nàixer, de la Falla Les Barraques, per suposat. Manolo, l’Iboret, m’ha demanat que escriga les meues vivències falle-res.Per a mi, les falles, són una època de l’any senyalada en majúscules i en roig al meu calendari. Quant era xicotet sempre li preguntava a món pare, per què no podia anar a esquiar en els del meu col·le i món pare sempre deia: “Ximet, nosaltres som fallers i per a esquiar ja hi haurà temps”. Any a anys m’he donat compte de quanta raó tenia mon pare. En la meua família vivim les falles a tope i cada vegada les disfrute més.Per a mi, està festa és molt divertida perquè puc passar-la i disfrutar-la amb els meus amics i la meua família.Participe en tot el que puc: play-backs, disfresses, presentació, sopa-rets i inclòs he arribat a ser president de la meua comissió, junta a Lucia, Raisa i Javi, i va ser un any inoblidable.La meua comissió és molt festera i alegre, sempre estem apunt d’en-cendre la bola i disfrutar al màxim, donant-ho tot a la pista de ball.Però tinc que destacar una cosa de la gent de la nostra falla i sols puc dir-ho amb una paraula, sabeu quina seria????... BARRAQUERS!!!!!. Gent humil i de barri.Solament dir per a despedir-me, que estic ORGULLÓS DE SER BARRAQUER!!!!(encara que vinga una de Russafa o de la carretera cap allà i em rapte).
Ximo Hernández Chardí.“El Cuaranteta”
Hola família barraquera, enguany no m’ha pogut escapar d’escriure unes línies per al llibret. Açò de parlar en paper no es lo meu, però ho intentaré.
¿I què vaig a dir jo de la meua falla?
Dons el primer, que per a mi es la meua segona família, que totes les setmanes tinc com la necessitat d’anar al casal de reunió, soparets de cap de setmana, i ajuntar-me amb la gent que estime.
Vivències n’he passat moltes, bones, menys bones i algu-nes que són inoblidables, però em quede amb tot lo posi-tiu.
Jo i les meues amigues de batalla (les xines), ens prepara-rem per ajudar en tot el que pugam, fer dinars, berenars, i fer de “barman” entre moltes altres coses més.
Ja queden poquets dies per a que comence tot el tràfec i tot el que porta (rialles, festa, faena, esgotament, i algun que altre enfado) però açò es el de tots els anys.
Aquest any la meua filla es la fallera major i espere que passe el millor any faller que tota fallera puga desitjar i jo gaudint de vore-la.
Ah! A vore si aquest any arribe a algun esmorzar, perquè lo de vetlar i alçar-se prompte...Però bé, agafar el cotxe (no bec) i anar-se’n al MAC a hores xicotetes, es alguna de les coses que no descarte fer, ja que en les falles passades s’ho passarem de por. Això si, els que siguem, no ho xarreu. I fins ací podem contar, no pensareu que vos anem a contar tota la historia, veritat?
Milers d’anècdotes són les que hem passat i els que passa-ran, si voleu conèixer petites anècdotes de falles, ja sabeu on trobar-me.
ORGULLOSA DE SER BARRAQUERA, PER MOLTS ANYS!.
Ali.
Ara que em posse a escriure em ve a la memòria el meu primer any en aquesta comissió i d´aixó ja fa molt de temps. Quantes coses vaig recor-dant: gent que ja no està, les torrades de sèpia i sardines, els bunyolets a les cinc del mati sucaets en xocolate o en cubata, les xarangues, els correfocs, les disfresses… I lo més important es que des de aquell primer any fins a hui, he gaudit cada exercici faller exprimint al màxim tant el dia com la nit.
Hui en dia sóc fallera de la meua comissió, la comissió del meu barri perquè em sent com en casa i perquè qui em coneix sap que sóc barra-quera de cap a peus “orgullosa de ser barraquera” i no imatgine una vida lluny del meu barri i de la seua gent. I tot açó es el que ara tracte de transmetre-li a la meua filla perquè en esta falla familiar jo tinc una colla de amics i d´amigues d´un valor incalculable. I aixó es lo que fa a una falla gran, la seua gent.
He passat moments molt especials però recorde amb gran emoció l´ofre-na de flors a la nostra “Xeperudeta” el primer any de vida de la meua filla. Sols espere que ho disfrutem juntetes per molts anys.
I per últim, lo més important: m´agradaría reivindicar davant les autori-tats competents de la nostra terra un reconeixement a la festa fallera. Que tots els fallers les pugen gaudir, ja que molta gent no te uns dies de permís en aquestos temps en que a moltes famílies els resulta com-plicat arribar a fi de mes i per tant fan un esforç molt gran per a continuar en la seua comissió. I enguany com sempre espereu-me que vaig a tope: a esmorçar, dinar, berenar, sopar, als unflables, als premis, a les discomòbils… A tot.
Sole Perales Gil.
Barraquers i barraqueres tinc que escriure al llibret de la falla, pero, jo no soc d'escriure. Lo únic que puc dir es, que pase el que pase que es seguisca en el mateix patró, patró des de la creació d'esta falla, que ens anat molt be.
Ximo Escobar.
A vegades és difícil descriure les coses. Sembla més fàcil detallar aquelles experiències que no te toquen el cor, que les que realment formen part de tu. Per això, cal filar molt prim en totes estes paraules que venen ara perquè quedaran impreses per a sempre en el nostre llibret.
Què és ser de Les Barraques? Jo no puc començar a pensar com respondre a la retòrica pregunta sense pensar en el tot, en el barri, no centrant-me només en la falla. Perquè si ja resulta complicat, a vegades, ser de poble, ser d’un barri d’un poble augmenta esta dificultat. I ara que els moderns van onejant la falsa bandera dels barris que son com un poble, ara és el moment de traure pit més que mai, encara que cap l’hem amagat.
Ser de Les Barraques és l’essència de respirar la seua vida, del corralot i dels jocs en el seu laberint, els records en sèpia de córrer pels seus carrers empedrats, amb els genolls plens de repelons. És aquella festa de Sant Roc, és jugar sense rellotge perquè la tornada a casa era quan s’amagava el sol o ser més major quan tenies permís per a creuar la via i poder jugar a les eres. Es haver anat a Ca Picola a per aigua, comprar algun regalet especial a les joieries de Nacher o Juan el Ravatxoler o roba de mudar en Vda. de Peris.
És viure la primavera, sentir com te desperten els galls que hi havia al carrer del Port qualsevol matí de diumenge. És l’olor a putxero, anar a vore el futbol a l’antic camp del Catarroja amb els cigrons a la gola i parar en les paraetes a comprar llepolies.
És sentir «La gamba de Les Barraques» des de dins dels budells. És l’angui-la, la tenca i una barca del port. És la vela llatina i la festa. És Sant Pere, en aquells dies del gos on tothom eixia al carrer a dinar paella, cantar i ballar.
En definitiva, ser de Les Barraques és açò i tot més. Per cada barraquer o barraquera hi ha diferents records, diferents memòries, però sempre la mateixa essència, la d’un poble dins d’un poble.
I d’eixos records, d’eixos retalls d’uns i d’altres, va nàixer esta falla. Feta inicialment sense cap pretensió que la diversió i la reunió a la fresca de març, prenent com a nom el conjunt dels nostres carrers, però que, amb constància i experiència, volia arrelar-se en l’imaginari dels barraquers i barraqueres de barri.
I ho hem aconseguit. No vull dir que siga patrimoni exclusiu nostre, però si hem aconseguit democratitzar la festa fallera per a tot el barri, que disset anys enrere no vivien res de Placetes cap a dins, i només se’n recordaven del Barracam profundo, quan es demanava almoina en alguna de les arreplega-des que abans es feien. En este barri som tan grans, que el ventall de les
opcions de viure la festa fallera estan tots plegats en les dos comissions barraqueres. Les Barraques i L’Albufera representen les dos maneres de viure les falles. No és precís entrar a valorar quina de les opcions és millor. I tampoc és qüestió d’escollir militància radical. Igual a alguns barraquers els agradaria més manifestacions culturals o a alguns albuferencs un poquet més de jarana festiva i sempre es pot gaudir els programes de les dos comis-sions, independentment del lloc on pagues les quotes.
I tornant a la pregunta inicial? Què és Les Barraques, la falla? Doncs per a mi és la primera paella feta per Agustín en el nostre primer casal. És Seve de casaler i presentacions que s’allarguen fins al sol. És Guardo l’alemà. És Raisa i Marisol tirant-se al monte sense preguntar. És Juan Antonio i l’estan-dart de sa mare. És vore a Ximo passar de jugar en l’arena a tirar petards i serà vore-lo donar el seu primer bes.
És les mutacions de Cuaranta, de pal prim a Tony Soprano, passant per Farruquito. És el mateix tipo amb seus balls i les rialles amb aroma a sobre-taula i amistat, quan ell i Ibor son només un.
És els ‘cegos’ dels cecs de l’ONCE quan venen de visita, els bunyols de Ma. Jose i els esmorzars de Manolo (quan vos trobaré a faltar enguany!), les rialles contagioses de Fina i Inma, els dies de plantà i les nits de cremà, amb pirotècnia informatitzada o teatre simplement.
És els nostres amics de Tarragona, que tenen sempre les portes obertes, encara que vinguen en una mà davant i l’altra darrere. És l’orgull de guanyar premis quan parlem del nostre barri, son les xines i Belín, és el Polit, és Alicia presentant al meu costat. És Toni i Pili i els cafès amb Eferalgan. És Dani amb els berberechos i Marta quan era Marteta, dormint als meus braços abans de l’ofrena. És Candi per tot. És Antequera amb les seues disfresses i aquella nit de Londres. És els que no estan per decisió pròpia, que ho lamenten cada dia. És aquells que tornaren. És aquells que ja no tornaran perquè se’n anaren massa prompte i que brindem per ells en algun de tants brindis que fem.
I sobre tot, eres tu. Si tu, perquè açò que estàs llegint, ho he fet per tu i els teus moments. Que seran iguals o millors que estos que hi ha ací, però que son teus.
És això. Tan simple i tan complicat. És Les Barraques. El poble dins del barri dins d’un poble.
José María Peris Raga
La Falla Les Barraques vol agrair a tots aquells que en la seua col·laboració fan possible que este llibret es realitze.
AGENCIA DE CATARROJA Servicios particulares y de compañia.
Nos adaptamos a cualquier presupuesto.
TELEFONO 24H: 620.26.23.64Avda, Jaime I nº28 (Frente Cementerio), 46470 Catarroja (Valencia)
CATARROJACamí Real, 15Tel. 96 126 10 17
CATARROJAFiliberto Rodrigo, 14Tel. 96 126 46 95
VALENCIACarteros, 80Tel. 96 358 72 96
C/ Almeria, 12 (Junto a Iglesia María Madre) - 46470 - Catarroja (Valencia)Tel: 96 127 25 36
www.monfaller.com
Fco. Navarro
ARTÍCULOS FALLEROSC. San Antonio, 56
CATARROJA
c/ Ramón y Cajal, 7
TATUATGESSAMARUC
Av. Rambleta, 65 bajoCatarroja (Valencia)Tlfno. 961 173 990
color, calidad y frescurawww.lacoloratta.com
AlfafarPlz. Alqueria de la Culla, 7
963 756 835
ValenciaC/ Pere Cabanes, 104
960 641 493
Area de servicio Peymon S.L
ATENDIDA O AUTOSERVICIO, USTED ELIGE
LOW COST
MINIMARKET 24h.
AUTOLAVADO
BOXES
TARJETA CLIENTE
REPARTO A DOMICILIO
CALIDADY
SERVICIO
Ramón y Cajal, 97, 46470 Catarroja, Valencia P.I Catarroja, Ronda Norte, 212. 961 274 381
HNOS. ROYO S.L.
PEUGEOT
E-mail: [email protected]
647 871 427
CARRER DEL MOBLE, 44 - 4846469 - BENIPARRELL (Valencia)
629 673 970961 219 335
