Embed Size (px)
DESCRIPTION
Llibre commemoratiu del 25 aniverssari de la Santeta, 2008
Citation preview
Organitza i coordina: CIUM GenovensePlaça Immaculada, 3 - 46894 GenovésTlf: 669 26 26 94
[email protected] i Maquetació: Salva Garcia i López,Guillem Prunera i SatorresTlf: 678432270 mail: [email protected]: Socis, tots els membres de labanda, Cecilianes, Ajuntament de Genovés,Diputació de València
Índex 4-5 Salutació de la Junta
6 Salutació retor
7 Salutació alcalde
8-11 Programa Setmana Cultural
12-13 Escrit Director
14-15 Escrit Ceciliana
16-17 Nous membres CIUM
18-19 La música de cinema a la primera meitat del S. XX. Algunes curiositats
20-21 Una any de festa i banda
22-23 Beethoven: “Fidelio”. La seua primera i única obra
24-25 De bandes, de pobles, de vides... Un conte per un dia de Santa Cecilia
26-29 Vint-i-cinc anys de cecilianes
30-33 Correu electrònic
34-36 Concurs Redacció i Dibuix
37 Record Juan García Marín
38-61 Col.laboracions publicitàries
Santa Cecília 08
4
5
Quan arriba el mes de novembre, la C.I.U.M. es prepara per a viure i gaudir de la Festa de Santa Cecilia.
Aquest any 2008 és molt espe-cial per a nosaltres. Celebrem els 25 anys en què la nostra Santa Cecilia es troba amb nosaltres i és un fet que ens ompli d’alegria i orgull, per la gran devoció que ens professa la patrona de la música.
La Junta Directiva segueix cami-nant a poc a poc, perquè ens agrada la música i ens agrada fer música, perquè tenim projectes de futur en comú i moltes ganes de portar-los endavant, perquè la música la por-tem al cor…, perquè ho donem tot per la música.
Des d’ací volem convidar i animar als músics i al poble de Genovés a participar de tots els actes que hem preparat amb molta il.lusió.
També és moment de felicitació i agraïment a tots aquells que
col.laboren en la festa de Santa Cecilia: músics, Associació de Ce-cilianes, Ajuntament, entitats col.laboradores, …
Sols ens queda felicitar a la Ce-ciliana Major, Amparo Gil Moracho i desitjar-los que passen unes bones festes de Santa Cecilia.
Salutacions de la Junta Directiva
Tot per la Música
Santa Cecília 08
6
Salutació del retor
Saludo del Párroco«Estoy convencido de que la música»
«es verdaderamente el lenguaje universal de la belleza», Benedicto XVI.
Son palabras las palabras que el Papa, de manera espontanea, manifestó a los músicos después de un concierto en la celebración de su ochenta aniversario. Me sirven, además, para compartir con voso-tros los músicos mis primeras palabras como sacerdote de Genovés.
A ese espíritu universal de la belleza apelo para animaros en vuestra vocación de músicos. No es sólo entretenimiento, ni tradición familiar, ni tan siquiera una ayuda económica lo que la Banda os apor-ta. Compartir un común sentir por esta belleza musical puede ayudaros a cre-cer como cristianos y hombres y mujeres comprometidos por cultivar unos valores y principios propios del Evangelio: la ale-gría y la fiesta como vínculo de fraterni-dad. Recordad que Jesucristo comenzó su ministerio en una Boda y en torno a los banquetes celebrativos anunciaba la pa-
labra de vida y misericordia.¡Animo!, con esta belleza que lleváis
entre manos. ¡Gracias!, por vuestra dedi-cación en las fiestas locales y religiosas. Y ¡enhorabuena!, a todos los músicos en estos días que celebráis a vuestra patro-na.
Un fuerte abrazo,Javier.
7
La vitalitat de la música de Genovés
Quan parle del meu poble, quan conte com és, quan l ensenye i l explique, m agrada parlar de la vitalitat, de la força, del dinamisme que té.
A mi, com a persona i com alcalde, m omplen d orgull moltes de les característiques positives que com a poble tenim. Som gent treballadora i pacífica, gent il.lusionada, gent amb ganes de fer coses.
Som molt coneguts per la pilota valenciana, som el bressol de la pilota valenciana, som l únic lloc on els valencians tenen un Museu de la Pilota, però no som famosos tan sols per l esport.
D entre les característiques que destaquen del nostre poble està la música. Som un poble molt musical, molt amant de la música.
Tenim dos bandes, una filla de l altra, dins del Centre Instructiu Musical G enovense, de Genovés: la banda simfònica i la banda juvenil ,més l escola d educands, l escola de música.
Pràcticament en cada casa del poble tenim un músic, un alumne o un soci. La música del poble fa realitat el seu nom: La Unió Musical.
Durant molts anys, la banda de música, la societat musical, ha sigut quasi l única activitat cultural que ha existit en el poble, la qual cosa és d agrair i felicitar.
La música no para, sempre està estudiant, preparant, tocant, oferint concerts. En el poble dignifica la festa de Sant Pasqual amb el seu tradi-cional concert en honor al patró, costum que s ha perdut ja en quasi tots els pobles.
És important també el concert de Santa Cecília, patrona de la música, de la banda, del Centre Ins-tructiu. Són festes en les quals els músics llancen la casa per la finestra: setmana cultural, concert, actes religiosos, dinar de germanor,…
La música de Genovés manté al llarg de l any una presència molt important, molt vital, en la vida del poble, i sempre que és necessari ix als festivals de La Costera, d´Enguera, de València, o d on es presente. “No para en torreta”.
Estes festes ens deuen fer pensar en el bé que els músics i la societat musical, fan pel poble, i agrair-ho.
És la nostra banda, la nostra música, la que quan ix del poble porta el nom de Genovés amb tota la dignitat del món, amb la millor de les quali-tats que se li poden demanar a una formació mu-sical.
En les festes de Santa Cecília 2008 de Geno-vés, desitjar a tots els membres del Centre Ins-tructiu Unió Musical Genovense grans moments d´harmonia, de cultura, de família, d alegria, al temps que en el meu nom propi i de la Corporació Municipal, felicitar-vos per tot el bé que feu pel po-ble.
Moltes i bones festes!Emilio Llopis OltraAlcalde de Genovés
Santa Cecília 08
8
Programa Setmana Cultural de Santa Cecilia
Dissabte, novembre, 15, 2008
A les 20:00 pm
Concert a càrrec de la Banda Juvenil C.I.U.M Genovense
PROGRAMA:
I PartConvergence………………….Larry Clarke
Free World Fantasy………..Jacob de Haan
Trumpet Booguey………….James D. Ployhar
II PartCanticum……………………...James Curnow
Fandango Fantasy…………Hans van der Heyde
Spanish Tryptic……………..Jan de Haan
Director: Juanjo Gallego i Montell
Diumenge, novembre, 16, 2008
_A les 12:00 am
Inauguració de les exposicions de fotografía, redacció i
dibuix
Dilluns, novembre, 17, 2008
_A les 17:30 pm
Jocs “ludimusicals” per als alumnes de l´escola.
Dimarts, novembre, 18, 2008
_A les 17:30 pm
Per als alumnes de Jardí Musical passe de pel.lícula.
9
_A les 18:30 pmPer als alumnes d´Iniciació, 1r i 2n passe de pel.lícula.
_A les 20:00 pmPer als alumnes de 3r, 4t, mitjà i adults passe de pel.
licula.
Dimecres, novembre, 19, 2008_De 17:00 a 19:30 pmPreparació per a les audicions._A les 20:15 pmAudicio d´alumnes IDijous, novembre 20, 2008_De 17:00 a 19:30 pmPreparació per a les audicions_A les 20:15 pmAudició d´Alumnes II_En acabar les audicionsLliurament dels premis als millors alumnes.Divendres, novembre, 21, 2008_ les 18:00 pmXocolatada servida per les Cecilianes per a tots els
alumnes de l´escola._A les 22:30 pmAssaig general de la Banda Simfònica de la C.I.U.M Genovense_En acabar l´assaigIV Gran campionat de PES per a Playstation. Edició 2009
Santa Cecília 08
10
Dissabte, novembre, 22, 2008
_A les 09:00 am
Al pavelló d´esports de Genovés: XVII Desafiament de
Futbol-Sala fusta VS metall i percussió. La fusta
defensa el campionat un altre any!!
En acabarEsmorzar a càrrec dels perdedors.
_A les 19:15 pm
Passacarer i arreplegada dels nous integrants de la
Banda Simfònica.
_A les 20:15 pm
Concert a càrrec de la Banda Simfònica de la C.I.U.M
Genovense.
PROGRAMA:
I PartEl Alabardero……………………………Guillermo Ruano Teruel
El Fantasma de la Ópera……………Andrew Lloyd Webber
Dejanire………………………………………….Camile Saïnt-Saëns
II PartLa Gracia de Dios……………………………Ramón Roig i Torné
The Wind in the Willows…………………………...Johan de Meij
CELTIC CHILD………………………………………Bert Appermont
Director: Juanjo Gallego i Montell
11
_A les 22:30 pmSopar de baix braç al saló de convits. _En acabarDiscomòbil
Diumenge, novembre, 23, 2008_A les 07:00 amSan Francisco_A les 11:00 amMissa a Santa Cecilia amb música.En acabarCercavila i trasllat de la “Santeta”_A les 14:15 pmDinar de germanor al saló de convits.
Lliurament dels premis als musics més destacats.Cloenda de la Setmana Cultural.
Santa Cecília 08
12
ra fer gens d’esforç. De la mateixa mane-ra, en poc de temps me’n vaig adonar de la classe de música que no era còmoda per a la banda, i en eixe sentit em vaig proposar la tasca de buscar una peça ben complexa, poc agraïda i incomoda per a tothom. Això, apegaloseta, n’era de bon tros. Bé, doncs així vaig trobar una gravació de Torch Dan-ce, tenia tot el que jo desitjava. Un dia sen-tint-la a la sala de juntes va traure el cap per la porta el benvolgut, i ja desaparegut, Juanito i es va quedar a escoltar-la amb Miguel i amb mi. Recorde la cara que se li va quedar en acabar la peça, jo no sabia per on respiraria, va rodar el cap i em va dir: “xe xiquet, això té molta faena, tu t’ho has pensat bé? Clar, jo li vaig dir que no, que si m’ho pensava bé no la muntava segur. Eixe mateix dia la vaig encomanar.
En poc de temps sofriria les con-seqüències d’aquella decisió. Quines cares el primer dia que la llegirem!. Quin rebom-bori quan ens perdíem!. I els comentaris de l´obra… “açò no val rés!”, “no té ni cap ni peus!”, “què lletja!” i etc, etc. Però jo, que sóc prou cabudet, m’animava a mi mateix intentant pensar com sonaria quan co-mençàrem a trobar-li el punt. No era l’obra més populista per al Festival de Bandes de les Festes del Crist, però si una obra amb molta entitat i així ens ho va reconèixer
L´any musical de la “Torch Dance”
Sincerament, ja és l’enèsima vegada que òbric el “word” per escriure aquestes línies i no sé per on començar! Volia començar pel més important que hem fet aquest any, però han sigut tants els moments de qua-litat que se’m fa complicat destacar-ne un. Però ja sé el que faré!: escriuré sobre el Festival de Bandes de La Costera o millor dit dels dos últims i tot el abasten. Diré que és un any musical.
Sols portàvem dos mesos i mig de treball quan anàrem l’any passat al XXIII Festival de Bandes de La Costera. En aque-lla ocasió tota la il. lusió del canvi de direc-tor es va veure reflectida al xicotet escenari de Rotglà. Per a mi també va ser un mo-ment inoblidable, com no, de sobte estava com en un núvol de veure que molta gent, a la qual jo li havia explicat temps enrere el que era una clau de sol, estaven execu-tant sense problemes una peça gens fàcil. I el que és més important, fent música, i no poca. Havia trobat quin tipus de música li anava bé a la banda sense que els calgue-
13
l´amic Teo, director de Banda d´Enguera. Li va agradar i la va veure interessant. En aquell moment els músics ja la xiulaven a totes les passades i estaven totalment identificats amb l´obra. L´actuació a les festes va ser seriosa, i, tenint en compte les condicions, em vaig quedar satisfet. Però eixe cuquet que tenim els músics no estava satisfet, el temps ens tenia guardada una recompensa major i ningú no ho sabia. A tot açò, la peça en qüestió va conviure tot l´any amb programes com el del concert solidari, el concert de Sant Pasqual, les altres peces del Festival de les Festes del Crist i també del Festival de Bandes de les Festes d´Enguera. Sense oblidar tampoc la frenètica activitat de la banda juvenil i dels seus músics. Un festival a Xàtiva, al Gran Teatre i un a Muro d´Alcoi amb unes actua-cions destacables.
Com deia abans, el desenllaç de Torch Dance no va ser un altre que ser l´encarregada de tancar un any del qual ha-via sigut el fil conductor. Aquesta peça seria la que li donaria al públic assistent al XXIV Festival de Bandes de La Costera un pretext per a parlar bé o malament de la Banda de Genovés. Doncs bé, en aquest moment puc dir que em sent altament orgullós de les crítiques que ens han fet propis i estranys, de l´alt nivell de la banda, de l´arriscada
posada en escena d´una peça dificilíssima i de l’altíssima qualitat de la interpretació de Torch Dance. Jo crec que vosaltres, músics de la banda de Genovés, també se n’adoneu del que heu fet durant tot l´any i crec que penseu que el premi és just. Però, ja es do-neu per satisfets?, penseu que és el màxim al qual podem aspirar? Jo sé que no, per això vos assegure que el que hem fet du-rant l´any, posant com a principi i final els Festivals de Bandes de La Costera, només és la punta de llança del que poden arribar a fer els músics de la Banda Simfònica de la CIUM de Genovés.
Enhorabona pel treball realitzat i molts ànims per al futur immediat que ens espera amb molta il.lusió. Bones festes de Santa Cecilia i que gaudiu amb la mateixa intensitat que toqueu!
Juanjo Gallego
Santa Cecília 08
14
Ceciliana major
Quan em van preguntar la junta de cecilianes si volia ser la Ceciliana 2008, no vaig saber que contestar. D’una banda, em feia molta il.lusió però clar volia preguntar a casa , a la meua família. Ho vaig comunicar als meus fills i al meu marit i van dir: ¡ Clar que sí per la música el que faça falta!
La meua vida ha estat envoltada de música,sóc mare de dos músics, els meus fills des de xicotets els atreia la música, tal volta perquè a mi també m’agrada i és que vinc d’una família vinculada a la música , el meu iaio fou músic militar.
Tindre a Santa Cecilia en casa és tot un honor, és la patrona universal dels músics . En 1594 el Papa Gregorio XIII li va donar el nomenament de Patrona de la música i des d’ eixe moment fins hui, ha sigut la patrona de la música. També és patrona dels poetes i els cecs. Al llarg dels segles ,els músics han dedicat el dia 22 de Nov-embre (commemoració de la seua mort) com el dia de la seua festivitat. Els músics la consideren tan important que fins i tot en honor a ella, es va crear un moviment de renovació de la música sacra catòlica a finals del segle XIX, que rep el nom de “Cecilianisme”. Ser part de la seua Festivitat , crec que és molt important, doncs continuar la tradició que durant tants anys se celebra, ajuda a que un poble estiga viu. El poble del Genovés té una Banda
15
molt nombrosa, plena de gent jove i quan van a tocar per altres pobles tots es queden ¡bocabadats! de que un poble d’estes dimensions , tinga esta banda.
Ser la Ceciliana Major és una experiència molt bo-nica , la banda t´acompanya en processó a casa, des-prés de la missa i tu només has de preparar la seua arribada a casa, amb l´ajuda dels familiars i amics , és fàcil. Després ve el Mig any , ací ,la junta de ceci-lianes s’encarreguen de tots el preparatius, “munten i desmunten” tot el necessari per a la festa, per esta raó és fàcil ser la Ceciliana Major.
La santeta ha estat en ma casa tot un any ( que de-pressa ha passat, la trobarem a faltar). Ella ha parti-cipat de tot allò que ha ocorregut a ma casa. Enguany han sigut les noces d´Argent del meu matrimoni i la imatge de la Santa compleix entre nosaltres també 25 anys. La meua família i jo hem gaudit de ser un més a casa, tan sols has de cuidar la imatge per-què estiga apunt per al seu dia, que isca en processó tan bonica com sempre, junt als músics i tots els que amem la música.
Convide a totes les cecilianes a que proven aques-ta experiència .
Amparo Gil Moracho
Santa Cecília 08
16
Sara Oltra
Águeda Morcillo
Ana Roca
Sheila Manjón
Carme Alberola
17
Josep Llopis
Silvia Sanchis
Alba Insa
Rosa Alabort
Santa Cecília 08
18
La música de cinema a la primera meitat del segle xx. Algunes curiositats.
El cinema i la música sempre han anat de la mà. Fins i tot abans del naixement del ci-nema sonor. Des de la primera sessió dels germans Lumière, el 28 de desembre de 1895, les imatges en moviment que provenien del cinematògraf s’acompanyaven de música en directe o prèviament enregistrada en un fonògraf. La música al cinema primitiu tenia una doble finalitat: acompanyar i reforçar allò que volien transmetre les imatges i neutralitzar els sorolls que es generaven a la sala, com per exemple els que produïa el projector o el de les expressions del públic.
Evidentment, en un principi no existien els compositors dedicats a crear música per a cinema, entre altres coses perquè el cinema era considerat poca cosa més que una atrac-ció de fira, així que s’adaptaven temes clàssics o populars.
L’any 1908, el francès Camille Saint-Saëns va crear la primera partitura original de la història per a una pel.lícula titulada L’assassinat du duc de Guisa, (“L’assassinat del duc de Guisa”, P.Lafitte, 1908). És a meitat dels anys 10 quan es crea la figura del compositor cinematogràfic; aquestos músics prompte passen a formar part de l’entramat de les grans productores de Hollywood.
D’altra banda, els bohemis artistes dels anys 20, reunits a Paris sota un munt de noms acabats en –isme, van experimentar amb noves formes d’art propiciades pel cinema, ajun-tat imatges i música.
1927 és una data clau en la relació entre cinema i música perquè en aquest any es va estrenar The Jazz singer (“el cantant de Jazz”, Alan Croslad, 1927) considerada la primera pel.lícula sonora de la història, és a dir, la primera pel.lícula que es va distribuir en sales amb la imatge i el so sincronitzats.
A partir d’ací totes les pel.lícules, que ara ja podien parlar, sempre estaran acompanya-des i reforçades per la música.
19
Igual que van fer productors, directors i actors, compositors centreeuropeus, en la seua majoria jueus, van emigrar a la pròspera Amèrica i a la gran fàbrica de somnis: Hollywood. Aquestos compositors, de formació clàssica, seran els qui contribuiran a l’eclosió de la música original per a cinema als anys 30.
Erich Wolfgang Korngold (1897-1957), nascut a Brno (República Txeca), considerava que escriure música per a una pel.lícula era igual que escriure una òpera. Va tenir molt d’èxit component per a pel.lícules d’aventures de l’estil d’Errol Flynn. Però el més interessant d’aquest autor no és el que va fer, sinó el que el seu treball va “inspirar” a altres composi-tors. Tot el món coneix a John Williams, de fet és considerat com un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps, tots som capaços de recordar i cantar fragments de la música de Star Wars (“La guerra de las Galaxias”, George Lucas, 1977) , Jaws (“Tiburón”, Steven Spielberg, 1975) Indiana Jones (George Lucas, 1981), Superman (Steven Spielberg, Richard Donner, 1978), etc. El que no se sap és d’on va traure la inspiració Williams per a algunes de les seues brillants melodies. Doncs principalment la va traure de Korngold. És com a mínim curiós escoltar la primera peça de la música per a la pel.lícula Kings Row, de 1942, ja que no és gens difícil distingir fragments d’Star Wars o de Superman (Podeu escoltar la peça a internet seguint el link http://86400.es/2007/11/21/williams-copiando-a-korngold/
Max Steiner, del que recordarem la música de Gone With the Wind (“Lo que el viento se llevó”, Victor Fleming, 1938), o Miklós Rósza, amb la música de les primeres pel.lícules de Hitchcock a Hollywood, són dos dels compositors més destacables d’aquesta època.
Un apartat especial mereix S.Prokofiev (1891-1952) que va treballar a l’altra banda de l’oceà. Aquest famós compositor rus va realitzar la música de la pel.lícula èpica de S.M Eisestein “Alexander Nevski” l’any 1938. El mateix autor en va realitzar una versió de con-cert per a orquestra, cor i solistes. A “http://www.youtube.com” podeu trobar fragments de la pel.lícula i fragments de concerts de diferents orquestres que interpreten Alexander Nevski).
Vero García i López
Santa Cecília 08
20
21
Santa Cecília 08
22
Beethoven: “Fidelio”la seua primera i única òpera
Beethoven decidit a fer carrera com a compositor i intèrpret, en 1793 s’havia traslladat a Viena que era llavors un cen-tre cultural i musical de primer orde. En la primera dècada en aquesta ciutat va tindre dificultats de tot tipus, encara que, a pesar del seu caràcter independent i fins i tot gro-ller, havia connectat amb algunes famílies aristòcrates com Lichnowsky, Lobkowitz i Razumowsky.
A través de composicions com la sonata Patètica, la sonata Clar de lluna i les dues primeres simfonies va començar a dibuixar la seua personalitat com a músic. També en aquesta dècada, la incomprensió amo-rosa i la dificultat de mantindre una vida so-cial a gust li afegia amargor i l’anava incli-nant cap a allò que veia inabastable, l’amor conjugal. Així, en aquestos anys, Beethoven passa per un dels tràngols més decisius de la seua evolució anímica. Es convertix en un esperit que se sent cridat a enfrontar-se a un món superficial que no és capaç d’entendre el missatge que ell llança, i que
li dicta la inspiració divina. Beethoven, se sentia un filòsof i aquesta situació contri-buïx a magnificar l’objecte de les seues frustracions de manera que, quan se li ofe-rix la possibilitat d’escriure una òpera so-bre un text de Bouilly se sent a gust, enca-ra que la seua especial concepció musical casava amb dificultat amb el teixit musical operístic en voga1. El llibret de Fidelio, per-tanyia al tipus d’òperes que tanta popula-ritat van tindre en aquesta època; va ser pres d’una òpera francesa de l’època re-volucionària, Léonore ou l’Amour conjugal (Leonor o l’amor conjugal)2. Fidelio segons va afirmar Bouilly en el seu temps (potser mogut per dotar-la d’un interés especial), es basa en un episodi real ocorregut en la França del Terror, exactament en Tours, on ell era oficial governatiu i en el que una esposa desesperada fa tot el que es puga per a alliberar el seu marit empresonat per motius ideològics i condemnat a mort per un venjatiu funcionari. A més, afirma que per a alliberar de possibles conseqüències a la protagonista situa l’acció en l’Espanya de la llegenda negra.
Aquest tema és el que va atraure a Bee-thoven, perquè la qualitat temàtica del llibret és escassa, és un text sense enginy, d’acció lenta, amb un desenvolupament dramàtic pesat i una poca agraciada com-
1 AVIÑOA, Xosé: Fidelio, Barcelona,Ediciones Daimon, 1985, p:11-122 GROUT, Donald J., PALISCA, Claude V.: op.cit., p: 712
23
binació d’estils. Fidelio, representava per al compositor una oportunitat per a expressar els conceptes il.luministes.
Aquest tipus de temàtiques van triomfar en l’època a causa de l’impacte que va crear la Revolució Francesa i els seus ideals i que va afavorir un canvi estètic profund que va afectar també l’òpera idealitzant el moment històric i que va arribar fins a Beethoven. Així, va aparéixer aquest gènere d’òperes basades en la lluita contra les injustícies i la salvació en l’últim moment, amb la vic-tòria de la veritat i la justícia enfront de la maldat i l’engany3.
Els temes concrets de Fidelio són la fra-ternitat, la devoció conjugal i el triomf so-
bre la injustícia, i és una agitada mescla de temors i fantasies psicològiques contradic-tòries i ambivalents, a penes dissimulada per un contingut ètic i una superfície estil Singspiel4.
Finalment, i referent a l’efecte que aquesta òpera va causar en els espectadors, cal destacar que, en general, el gènere in-tentava alliberar la idea que les víctimes del Terror havien sigut assassinades, per a presentar una visió molt distinta que inclou la salvació de les víctimes i l’atribució de les perversitats a un tirà vil, és a dir, que tractaven d’alleujar al públic amb els finals feliços quan en aquesta època eren fets co-rrents les morts violentes i les injustícies5.
En concret, aquesta òpera no va tindre l’èxit esperat i és que la concepció dinà-mica i contrapuntística de l’esdevenir sonor de Beethoven no casava molt bé amb la praxi operística del moment que accentua-va la línia melòdica per damunt del conjunt, cultivava les veus en els registres extrems i donava una peculiar importància a la transparència orquestral mentre Beetho-ven ni tenia, ni creia necessari tindre una capacitat melòdica6.
María Ordiñana Gil
3 AVIÑOA, Xosé:op.cit, p:18-194 SOLOMON, Maynard: Beethoven, Madrid, Javier Vergara, 1984., p:248-249
5 SOLOMON, Maynard: op.cit., p:2476 AVIÑOA, Xosé:Idem., p:21
Santa Cecília 08
24
De bandes, de pobles, de vides…
Un conte per al dia de Santa Cecília
Mai no s’ho hagués pensat. Tanta il.lusió per veure com el seu fill enfilava la vida i de sobte tot s’havia ennegrit. Ella l’havia educat per saber-se autosuficient i, sobretot, havia intentat que estudiara més del que ella ho havia fet. I ara li pagava el seu esforç i, fins i tot, les seues penúries amb la decisió que menys podia esperar. El cas és que ja li ho havien dit, però ella no volia fer cas del xafar-deig de la gent del poble. Ser músic de la ban-da no era tan dolent com deien. S’ensenyaria a tocar un instrument, podria sortir del poble, coneixeria altra gent amb la qual participaria en diferents actuacions, es relacionaria i aug-mentaria la seua sociabilitat, “...mentre està en la banda, no està fent el bàndol...” . Fins ací tot perfecte. Però a qui li s’ocorre voler dedi-car-se professionalment a la música?. Amb tantes carreres com hi ha, amb les notes tan bones que ha tret al batxiller, i ara va ell i vol ser músic... Quina poca vergonya! Quina de-cepció més gran! Per a una mare és molt dur veure com el seu fill en el moment més im-
portant de la seua joventut decideix enlairar-se en un projecte abocat al fracàs. Que estu-die Econòmiques, Enginyeria, Dret, Magisteri, Filologia si vol... alguna cosa de profit. Tantes vegades com ella havia presumit del seu fill, la de mestres d’escola i d’institut que li havien dit que el seu fill arribaria lluny i ell obcecat en anar al Conservatori i fer la carrera de mú-sica. En quina mala hora va anar a la banda. Allí es va rodejar de companyies que li van es-calfar el cap i li’l van omplir de pardals. Tocar en les festes dels pobles per guanyar-se un euro estava bé, però d’ací a voler dedicar-se ja per a sempre... Li ho havia de llevar del cap. “Prohibit anar a la banda! Res de tocar per ahí”, (a no ser que li pagaren bé, en fi, tota pe-dra fa paret…) “Esta joventut no sap on està! Clar com els ho hem donat tot ben fet! En la nostra època això no passava. De ben menuts a treballar i sense poder estudiar i ara que ho poden fer va ell i vol ser músic professional… sí, professional de l’atur, amb tanta gent com hi ha i ell pensant-se que va a viure d’això…”
Mai no hagués pensat que sa mare reaccionaria així. Ell sols volia que el recolza-ra en el seu anhel. Per a ell sa mare ho era tot i ara que la necessitava més que mai trobava que estava a quilòmetres de distància. En la música havia trobat un camí d’expressió idoni per vèncer la seua incòmoda timidesa, una manera de realitzar-se amb la qual se sentia
25
ben a gust. Però no en tenia prou, necessi-tava més, volia saber-ne més. Tan difícil era d’entendre? Tenia divuit anys i ho tenia clar, si és que a eixa edat hi ha alguna cosa clara. Ell més que ningú sabia que es podia engan-yar, que podia no sortir-se’n d’aquella aven-tura, però si tenia clara una cosa és que ho havia d’intentar; que aquell tren no tornaria a passar i que hi havia que prendre’l siga quina fora la seua estació de termini. El viatge era el més important. Calia viatjar i fer-se vell en el viatge, calia obrir ulls a les noves sendes, calia caure i tornar-se a alçar, calia fer de les ferides la sàvia del futur i no l’amargor del passat. Cap enrera ni per a prendre impuls. Li sabia ben greu per sa mare però res anava a impedir que es capficara en el projecte que ell volia. Era una necessitat imperiosa i a qui no podia trair era a ell mateix. Tenia por, mol-ta por, però era cabut, molt cabut... A més a més comptava amb la millor eina: la frenètica gosadia de la joventut.
Han passat els anys. El xiquet de la banda va fer el que volia. Viu de la música i ,el que és més important per a ell, viu amb la música. Sa mare el mira orgullosa i un somriure càlid i fresc li se dibuixa al rostre quan el veu a l’escenari. Tot hagués pogut anar diferent, a millor o a pitjor. Tan s’hi val. Ell és feliç o intenta ser-ho amb la seua vida i amb això sa mare en té prou. No tot han estat
alegries ni de segur que no tot ho seran. Però no és per que siga músic. El mateix li passaria a qualsevol altre que tingués un ofici diferent. La vida esdevé un teixit ple de pedaços, co-sits amb el fil de l’experiència, unes vegades fort, d’altres feble,... Cadascú cosim el nostre teixit com volem o com podem, i amb ell ens escalfem i per ell treballem cada dia per que no es desfili. Si cadascú tingués la llibertat de teixir el seu mantell de la vida, si veritable-ment fos possible al món que ningú decidira el destí de ningú, entre tots faríem un llençol ben gran, de diversos colors, de textures dis-tintes, però seria fort, ben fort.
Aquest és un conte sortit en un dia de fred a Itàlia tot guaitant les primeres neus als cims de les muntanyes alpines que envolten de l’horitzó. És una història per contar-la, per llegir-la, fins i tot, si ve de gana, per reflexio-nar-la. Però, com en totes les contalles, cal no cercar-hi els protagonistes: qualsevol pa-regut amb la realitat és pura coincidència.
I conte contat, ja s’ha acabat....
José R. Pascual-VilaplanaPordenone (Friuli, Itàlia) 24 de novembre de 2006
Santa Cecília 08
26
Al poble de Genovés, com tots sabeu, hi ha una molt llarga tradició de música. Des que es va formar la banda al seu voltant van anar creixent diverses tradicions, unes s’han abandonat i d’altres s’han mantingut durant tots els anys. Entre les que encara queden, i mantenen una rellevància especial, està l’associació de les Cecilianes.
19831984
1996
Teresa Llopis MoscardóChelo Ordiñana Masip
1998
Asunción Sanchis Castells
1997
1982
Mª Júlia López Sánchez
27
Fa ja alguns anys que per celebrar la festa de la patrona de la música es realitzava un concert, un sopar i un dinar de germanor, encara que en aquell temps es tractava només d’una paella que cadascu es pagava. Però en tots els actes els músics sempre estaven acompanyats de les dones i els amics.
1985
1986
1995
Carmen Tomás Masip
Mª Carmen Soler Escorcia
1999
Mª Ángeles Cerdá Moscardó
2001
2000
Carmen Llopis Sanchis
Santa Cecília 08
28
2002
Antonia Ordiñana Moscardó
2002
2006
2005
Nova Bandera CIUM_Obsequi Cecilianes
Carmen Masip TomásMª Júlia López Sánchez
Poc a poc, i vistes les necessitats que una societat com la C.I.U.M tenia, les dones dels mateixos músics van pensar en formar una associació per a ajudar en tot allò que es po-guera. I així va ser com va començar a funcionar l’actual associació de Cecilianes. Però per començar amb bon peu ens feia falta alguna cosa, i no era una altra que la imatge de la nostra patrona Santa Cecília per tindre-la sempre present.
29
2003
2004
2007
2008
Mª Carmen Ibáñez BallesterTrini Masip Llopis
Nieves Tormo BoludaAmparo Gil Moracho
I aixó és el que celebrem al 2008: els 25 anys de la imatge de la nostra patrona.
L´associació.
Santa Cecília 08
30
@
Missatge nou
Enviar Xat Adjuntar Agenda Tipus de lletra Colors Navegador de fotosEsborrany Mostrar plantilles
Per a:
Assumpte:
Data:
De:
Torch Dance
Mon, 27 Oct 2008 12:18 -0500
Dear Professor Mr. James Barnes: It’s a real honor and pleasure I can to speak to you from here, far from you, thanks to technology and immediacy
that internet provide.My name is Juanjo Gallego, and I’m the band’s conductor from a town just 2,500 inhabitants, which is called Genovés
and belongs to Valencia’s province. Here in Spain it’s usually listen your master pieces. Recently we decided to buy your work “TORCH DANCE”, in order to work with our band and try to interpret it someday in public. Finally, the experience has been highly successful because all the musicians in the band and me too have grown technically and culturally, because it contains Torch Dance difficulties harmonic, rhythmic and phrasal that are not common in our repertoire. And not without forget the craftwork of percussion instruments, which has joined together the percussionists of our band.
For all these reasons and for your undeniable work in the design and dissemination of this beautiful art, I send you my best and humble congratulations and all of the musicians from the Symphonic Band CIUM Genovense.
PS: I would appreciate it also had a word for this band of musicians who work so much unselfish, sometimes for the
pleasure of interpreting the pieces as you up. Thank you very much again!
On Oct 27, 2008, at 12:45 PM, jbarnes_ wrote:Dear Maestro Gallego,
Thank you for such a nice letter. I am so glad that you and your band are enjoying my Torch Dance. It is a very diffi-cult work to play, but I think that when I wrote it over 20 years ago, it brought a whole different world of sound to the Symphonic Band. I have spent a large portion of my life’s work trying to give wind
bands an expanded, more artistic repertoire to play. Someone once asked me why I decided to spend so much of my life writing for the wind band instead of the symphony
orchestra. My answer was that, early in my career, I decided that, from an artistic standpoint, I would rather contribute to the beginning of a very new art form than merely try to make contributions to an already existing repertoire (meaning, of course, the orchestra.) But I think I make the same sorts of technical and artistic demands upon the symphonic band as I would if I were composing for orchestra. There should be no difference. They are both wonderful musical mediums,but very, very different in color and sound.Please give your band my very best wishes, and thank you for writing me such a nice letter.
I am your most obedient servant, James Barnes
PS: If you like Torch Dance, I think you and your band would love to play my Danza Sinfonica, which is a piece with a most Spanish flavor. It is available from Southern Music Company, also.
Correu electrònic
31
El 27 D´Octubre, a les 12:18 PM, cium_genovense va escriure:Benvolgut professor senyor James Barnes:És un veritable honor i plaer per a mi poder parlar amb vosté, i fer-ho des de tan lluny, gràcies a la tecnologia i
immediatesa que internet permet.Em dic Juanjo Gallego i sóc el director d’una banda d’un poble que només té 2.500 habitants, el seu nom és Genovés
i pertany a la província de València. Ací, a Espanya, és habitual escoltar les seues obres. Fa poc vam decidir comprar la partitura de la seua obra “Torch Dance” amb la intenció de treballar-la amb la banda i poder-la interpretar algun dia en un concert. Finalment, l’experiència ha estat increïblement satisfactòria ja que tots els músics de la banda i jo mateix hem crescut tècnica i culturalment, tenint en compte que “Torch Dance” conté dificultats harmòniques, rítmiques i de fraseig que no són habituals en el nostre repertori. I sense oblidar la manufactura dels instruments de percussió realitzats conjuntament pels percussionistes de la nostra banda.
Per totes aquestes raons i pel seu innegable treball en la creació i divulgació d’aquest meravellós art, li envie les meues humils felicitacions i les de tots els músics de la Banda Sinfònica de la CIUM Genovense.
PD: Apreciaria molt si tinguera unes paraules per als músics d’aquesta banda que treballen de manera desinteres-sada i, moltes vegades, només pel plaer d’interpretar peces com les que vosté fa. Moltes gràcies una altra vegada.
El 27 D´Octubre, a les 12:45 PM, jbarnes_va escriure:Benvolgut Professor Gallego,
Gràcies per la seua amable carta. Estic molt content de que vosté i la seua banda estiguen gaudint de la meua peça “Torch Dance”. És una obra molt difícil de tocar, però pense que quan la vaig escriure, fa més de 20 anys, va obrir un nou món a la sonoritat de la Banda Sinfònica.
He dedicat una gran part de la meua vida laboral a intentar donar un major i més artístic repertori a les bandes per tocar. Una vegada algú em va preguntar que per què havia decidit gastar la meua vida escrivint per a les bandes i no per a les orquestres. La meua contestació va ser que, des dels inicis de la meua carrera, des d’un punt de vista artístic, vaig preferir contribuir al començament d’una nova forma artística, que simplement intentar fer contribucions a un ja existent repertori (és a dir, l’orquestral). De tota manera, pense que he utilitzat el mateixos recursos tècnics i artístics per a la música de banda que si hagués estat component per a orquestra. No deuria haver-hi diferència. Són dos me-ravellosos mitjans musicals, encara que molt diferents pel que fa al color i a la sonoritat.
Per favor trasllade a la seua banda els meus millors desitjos, i moltes gràcies per tan agradable carta.
Quede a la seua disposició, James Barnes.
PD: Si li ha agradat “Torch Dance”, crec que a la seua banda li encantarà tocar la meua “Danza Sinfónica”, que és una peça amb un caràcter molt “espanyol”. Està disponible també en Sothern Music Company.
Santa Cecília 08
32
@
Missatge nou
Enviar Xat Adjuntar Agenda Tipus de lletra Colors Navegador de fotosEsborrany Mostrar plantilles
Per a:
Assumpte:
Data:
De:
Torch Dance
Mon, 27 Oct 2008 12:18 -0500
Dear teacher Mr. Bert Appermont:
My name’s Juanjo Gallego and I am a band’s cnductor from a small village called Genovés that belongs to Valencia’s province, where I think you have been more than once. The reason for my letter is no other than inform you that the next November 22, 2008 we’ll play your precious work CELTIC CHILD, which we purchased last August. The work is rewar-ding for the quality and emotion of your work. Because this event are involving all the children from the school of music and the entire band. Approximately there are 50 boys and girls between 6 and 14 years old. For me as a musician, director and professor is a real challenge to stage this piece that will mark an unforgettable day in the lives of all who attend the concert.
Therefore, I ask you for a few words for musicians of my band and for all children in the school of music
Dear Mr.Gallego, Thank you for your kind words. It is great to hear that people are enthusiastic about my work, and I gladly want to
say a few words to all participants of this wonderful project.Music is a unique way to unite people, I hope everybody will enjoy singing or playing Celtic Child on the concert
of the 22th.Good luck to all the performers and maybe we will meet someday for real. In the meantime, all the best with the
concert! Bert Appermont
Correu electrònic
33
@
Missatge nou
Enviar Xat Adjuntar Agenda Tipus de lletra Colors Navegador de fotosEsborrany Mostrar plantilles
Per a:
Assumpte:
Data:
De:
Torch Dance
Mon, 27 Oct 2008 12:18 -0500
El 28 d´Octubre, a les 12:57 PM, cium_genovense va escriure: Benvolgut professor Mr.Bert Appermont,
Em dic Juanjo Gallego i sóc el director d’una banda d’un xicotet poble anomenat Geno-vés que pertany a la província de València, un lloc on crec que vosté ha estat més d’una ve-gada. La raó de la meua carta no és una altra que informa-li que el proper 22 de novembre de 2008 interpretarem la seua preciosa obra Celtic Child, que vam adquirir l’agost passat. El treball que estem realitzant és gratificant per la qualitat i el sentiment de la seua obra. A més, l’esdeveniment està involucrant a tots els xiquets de l’escola de música i a tota la banda; aproximadament, hi ha 50 xiquets i xiquetes entre 6 i 14 anys. Per a mi com a músic, director i professor és un repte muntar aquesta peça que quedarà, per sempre, en la me-mòria de tots els assistents al concert.
D’altra banda, li agrairia unes paraules per las músics de la banda i els xiquets de l’escola de música que tant d’entusiasme i dedicació estan aportant en l’assaig de Celtic Child.
Moltes gràcies d’avançat,Quede a la seua disposició,Juanjo Gallego, director de la Banda Sinfònica de la CIUM Genovense.
El 29 d´Octubre, a les 11:02 PM, bert_appermont va escriure:Benvolgut Senyor Gallego,
Gràcies per les seues amables paraules. És fantàstic escoltar que hi ha gent entusias-mada amb el meu treball, i estic encantat de dedicar unes paraules a tots els participants en aquest meravellós projecte.
La música és un camí únic per unir a les persones, i espere que tot el món s’ho passe molt bé cantant i tocant Celtic Child en el concert del dia 22.
Molta sort a tots els intèrprets i potser algun dia ens puguem conéixer en persona. De moment, els meus millors desitjos per al concert!
Bert Appermont.
Santa Cecília 08
34
35
Santa Cecília 08
36
La música
La música tant per a mi com per a tots els que els agrada, no sol és soroll o notes, és una forma d’expressar emocions, senti-ments, etc…
Quan una persona entra per primera ve-gada en el seu primer assaig de la banda, ja siga juvenil o gran, sent una gran emoció i una enorme satisfacció, tant moral com espiritual. No tots tenen el gran honor de poder dir ni sentir el que et passa minuts després d’haver fet un concert.
Perquè C.I.U.M. Genovés al igual que totes les demés agrupacions musicals al llarg del món, no són solament músics sinó privilegiats de la música.
Així que acabaré aquesta redacció dient de tot cor: visca la música!.
Per Ramón Grau
Redaccions
La música no és sols cosa de Santa Ce-cília, sinó dels músics i dels estudiants.
Santa Cecília és el dia de la música, l´amor i d´estar amb els músics recolzant-los amb totes les forces. L’església està encantada de les cançons que toca la ban-da i a les persones també, com l’any passat que van tocar (Torch Dance).
Per Elisabeth O.S.
37
Juan García Marín1965-2008
Sempre estaràs a la nostra escola,sempre estaràs a la nostra música,
sempre estaràs al nostre record
Santa Cecília 08
38
39
Santa Cecília 08
40
41
Santa Cecília 08
42
43
Santa Cecília 08
44
45
Santa Cecília 08
46
47
Santa Cecília 08
48
49
Santa Cecília 08
50
51
Santa Cecília 08
52
53
Santa Cecília 08
54
55
Santa Cecília 08
56
57
Santa Cecília 08
58
59
Santa Cecília 08
60
Ajuntament de Genovés
