Embed Size (px)
DESCRIPTION
Llengua Catalana i Literatura 2, unitat de mostra, literatura
Citation preview
INCLOU DVD
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2
LLE
NG
UA
CAT
ALA
NA
I LI
TER
ATU
RA
2
ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:
www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso
M. Carbó, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina
LLENGUA CATALANA 2 coberta CAT CS4.indd 1 29/06/11 09:15
FITXA TÈCNICA: Aquelles cançons, Canal 33 (6-12-09).TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Entrevista a Raimon per tractar d’unasola cançó, Veles e vents.
COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR-PARLAR]
ACTIVITATS
El vídeo només reprodueix les respostes de l’entre-vista, i no les preguntes. Quin recurs s’utilitza perquèl’espectador sàpiga qui és l’entrevistat?
Respon les preguntes.
a Qui va fer la portada de l’LP en què va aparèixerper primer cop Veles e vents?
b LP són sigles de dues paraules angleses: quines?Què volen dir?
c Quin és l’objectiu de Raimon amb el disc?Popularitzar les grans figures de la literaturacatalana antiga.Musicar els grans poemes d’Ausiàs March.
d Què pensa Tàpies de la iniciativa de Raimon de mu-sicar un poema com Veles e vents?
e De quin segle és el poema? De quin poeta?
Raimon afirma que aquesta cançó «funciona», quina prova en dóna?
En el document trobaràs la lletra completa delpoema. Escull-ne una estrofa i reescriu-la en catalàactual. Compara-la amb la «traducció» que n’haginfet altres companys.
Recita a l’aula l’estrofa que hagis escollit per a l’acti-vitat 4: entrena’t molt per separar bé les paraules, nofallar en la fonètica ni en l’entonació, etc.
1
2
4
5
3
Veles e ventsLITERATURADIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
[258]
1Comunicació oral
Escoltar: Reportatge.Parlar: Recitar una poesia-cançó.
Literatura: líricaEl gènere líric. La poesia: en vers o en prosa? La poesianarrativa: l’èpica i el romanç. La mètrica: el recomptesil·làbic, la rima i l’esquema mètric. Les estrofes.Les composicions. Les figures retòriques. Els temesde la poesia: la poesia del jo (l’amor, la mort i el pas deltemps), la poesia més enllà del jo (la realitat social,la pàtria, la naturalesa). La cançó i la seva relació ambla poesia.Lletra i música: Cançons i figures literàries.Ruta literària: Els Jocs Florals.Literatura i música: El Mediterrani.Lectura d’una obra: Bestiari, Josep Carner.
Autoavaluació
Taller de lectura: Els bestiaris. Animals i literatura.
Taller d’escriptura: Explica’m una cançó.
Competències a punt!
Competència comunicativaRelació entre les lletres de les cançons i les figuresliteràries.
Competència social i ciutadanaValoració del paper que representa la celebració delcertamen literari dels Jocs Florals.
Competència artística i culturalComprensió del valor del mar per als poetesi els compositors dels pobles del Mediterrani.
LITERATURA [POESIA]
1. El gènere líric La lírica és el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments iemocions amb un llenguatge més elaborat. El missatge és, doncs, subjectiu.Té com a característiques fonamentals:
Les composicions poètiques troben la seva forma d’expressió més propícia en elvers. Tot i així, de vegades trobem composicions en prosa que s’han de consi-derar com a obres líriques. Ho veurem més endavant quan parlem de la prosapoètica. Cada cop que te’n vas
em quedo clavat, amb un pam de nas. Cada petó que em fas són flors de taronja del mes de març. Cada cop que te’n vas naufrago dins del teu mar. Cada cop que te’n vas, que trobis allò que has anat a buscar. Cada cop que ens llevem plegats caic dins dels teus ulls i no en sé tornar.
Aquest fragment és part de la lletra dela cancó Cada cop que te’n vas, del grupWhiskyn’s. Un escriptor, un composi-tor, un pintor… són autors que tenenalguna cosa a dir i que escullen codisdiferents per comunicar-se: la música,la pintura, la literatura… Per saber méssobre l’ofici de poeta, visita aquestaweb.
En aquesta altra web podràs escoltar di-versos poetes recitant els seus propispoemes.
[259]
Preferència del vers respecte de la prosa
L’ofici d’autor
El text líric és subjectiu perquè l’autor hi expressa els propis sentiments i emo-cions, sovint a través de l’ús de la primera persona.
Actitud de l’autor: subjectivitat
El text líric és ple de figures retòriques i d’imatges suggerents. Es busca, persobre de tot, la bellesa en l’ús de la paraula (funció estètica del llenguatge).
Llengua expressiva
El poeta expressa sentiments i emocions propis, fruit de les seves experiències ín-times. D’aquesta manera el poema comunica al lector el món propi i personaldel poeta.
Tema
Temps
Torna’m, ah, torna’m als anysde la noiesa,
amb els amicsa la riera, amb els passeigsi les pistes de tenis
i el ping-pong.No. No.
Torna’m a la furiosa passió que de mi va fer un altre.Ja no seré mai més el noique feia jocs.
I me n’alegro.
Joan Vinyoli
Llegeix aquest poema i fes les activitats que et proposem a continuació.
a El poeta expressa un desig personal, fa una petició. Què demana? A quicreus que ho demana?
b Al final de cada estrofa, però, expressa el desig contrari (No. No / I me n’a-legro.). Et sembla habitual tenir contradiccions? Tu en tens? Explica ambles teves paraules quina és la contradicció del poeta i per què la deu sen-tir.
c El títol mateix revela el tema del poema: el temps. Quina visió del tempsté el poeta? Què «li» ha fet, el temps?
1
ACTIVITATS
[260]
LITERATURA [POESIA]
Llegeix aquest text en prosa poètica, i fes les activitats. 2
ACTIVITATS
1
Havia quedat una finestra oberta. L’aire féu aletejar per un moment els paperssobre la taula, coberta ara d’ombres blaves en el silenci d’un moment deshabi-tat. La casa era humida, el foc s’havia apagat i els vidres duien encara senyals depluges anteriors. Ara la tarda s’aquietava i un dit de sol resseguia amb feblesa idesgana objectes diversos als prestatges, a la taula, a terra, en una ullada im-perceptible.
Ella no hi era. Havia sortit i no sabien quan tornaria. No hi havia conversa, nimurmuris de veus, ni tan sols l’advertiment ja vinc, ara torno, espera’m, o m’hedeixat el cistell, tanca la porta. Algun ocell passà prop de la finestra i no trobàningú que l’escoltés. Les branques dels oms vibraven amb tremolins foscos, peròno foren observades. Sobre la butaca, l’entapissat blau i salmó esperà llarga-ment un cos per envoltar-lo; esperà l’escalf d’una pell tèbia i d’un vestit de llana,perquè la primavera brostava per tot arreu amb una exuberància molla, àcida ifresca, que feia esborronar lleugerament els cossos. Encara sortia fum de les xe-meneies, i s’amansia recollit entre els arbres com la llana perduda entre elsarços: blanca i càlida d’ovelles temoroses.
Olga Xirinacs, Al meu cap una llosa.
2. La lírica, en vers o en prosa? Normalment, la lírica s’escriu en vers. Un vers és cadascuna de les línies de lacomposició, amb un ritme i una rima concrets, i té la longitud que l’autor de-termini. També es pot donar el cas que cada vers tingui una mida diferent dinsde la mateixa composició.
Però també es consideren lírics alguns textos escrits en prosa, perquè expressensentiments mitjançant un llenguatge ple de figures retòriques que creen un efecterítmic. Aquesta mena de prosa es diu prosa poètica i és molt freqüent trobar-laenmig d’obres pròpies del gènere narratiu, com són els contes o les novel·les.
El nàufrag
La mare:Deixeu la porta oberta;aquesta nit vindrà.Poseu més llenya al foc,llesqueu, llesqueu més pa.
(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.) […]
El mar:Tot, tot és endebades.Res no el despertarà:anirà vestit d’alguestota l’eternitat.
Agustí Bartra
a En quin moment del dia se situa eltext? Indica quines paraules deltext t’ajuden a saber-ho.
b En el text es parla d’una dona queha marxat. Quines emocions pro-dueix la seva absència? Assenyalaels fragments del text que contri-bueixen a crear aquesta impressió.
La prosa poètica té característiquestant del gènere líric com de les obresescrites en prosa: • Comparteix amb el gènere líric l’ús
d’un llenguatge suggerent ple derecursos literaris (metàfores, al·lite-racions, etc.).
• A més, té com a objectiu explicaremocions i sentiments. En aquestsentit, es diferencia d’altres obres enprosa, en les quals l’objectiu és nar-rar una història.
• Però no utilitza la rima i el vers perexpressar-se, sinó la prosa, pròpiadel gènere narratiu.
això és bàsic!
Recorda: una estrofa és un conjunt deversos que segueixen una rima regular.
això és bàsic!
vers
estrofa
[261]
LITERATURA [POESIA]1
Llegeix aquest romanç de Jacint Verdaguer i fes les activitats. 3
ACTIVITATS
3. La poesia narrativa: l’èpica i el romanç Els poemes narratius expliquen uns fets, que ocorren a uns personatges.
La poesia èpica és un gènere poètic que explica les aventures d’un heroi quepersegueix recuperar l’honor perdut. Aquest tipus de poesia, que cantaven els jo-glars de plaça en plaça pels pobles i les viles, pren forma en les anomenades can-çons de gesta.
La poesia èpica s’ha conreat en diverses cultures i des de temps molt llunyans.N’és un exemple l’Odissea d’Homer, que narra la tornada de l’heroi Ulisses a casaseva, Ítaca, després de la guerra de Troia, i els múltiples perills a què s’ha d’en-frontar. Durant l’Edat Mitjana la poesia èpica va tenir molt d’èxit, i en trobemmostres en castellà (Cantar de Mio Cid), en alemany (Cançó dels Nibelungs) o enfrancès (Cançó de Roland). En català també trobem poemes d’inspiració èpica,com el Canigó, de Jacint Verdaguer.
A partir de la cançó de gesta evoluciona el romanç, un tipus de composició poè-tica amb versos d’art menor (normalment heptasíl·labs) i rima assonant en elsparells. Els romanços també són poemes de tipus narratiu, tot i que no sempregiren al voltant de temes bel·licosos.
a Explica quina és la situació econò-mica de la família.
b De què es queixa el pare?c Per què canta la mare?d Resumeix el contingut del poema
en cinc línies. e Creus que aquest poema és de
tipus narratiu? Justifica la resposta.
En lo piset més humil del carreró de la Ceracanta una mare gentil, com aucell en primavera.
Canta una hermosa cançó, la de l’Infant i la Dida,tot abraçant l’infantóque les llàgrimes oblida.
Son espòs està feritajagut en una estora; ahir vengueren lo llitper traure la fam a fora.
De flassades i llençols, fa deu dies que no en tenen; un los ne resta tan solsque empenyaran si no venen.
Per menjar no tenen res, per cremar ni un brot de llenya; com no s’ha d’encendre més, lo fogó també s’empenya.
L’infantó no té bressol, la mare no té cadira, mes canta com rossinyol, però son marit sospira.
−Per què, esposa del meu cor, per què tan alegre cantes, quan jo conto amb greu tristor mes penes, ai!, que són tantes?
De tant com a casa he vist, joies, mobles i moneda, sols la creu de Jesucrist, tan sols la creu nos ne queda.
Mai més podré treballar, sempre creix ma malaltia, jo me’n vaig cap al fossar, i ai!, hi vaig amb companyia.
I nostre fill, ¿què farà, tot solet, sens pare i mare? Per ell un arbre hi haurà que amb la seva ombra l’empare? I tu cantes? Valga’m Déu! Vols que ma pena s’ignore? Per què cantes, amor meu? −Perquè el nostre fill no plore.
Jacint Verdaguer
Explica les gestes militars de Gentil,un cavaller cristià que és seduït per lafada Flordeneu a la muntanya delCanigó. És una explicació del naixe-ment llegendari de Catalunya.
Canigó, de Jacint Verdaguer
Per què canten les mares?
En Thomas mig adormit xuclant-se el dit (1893),Mary Cassat.
Mesura els versos d’aquest poema i digues de quintipus són. Assenyala-hi les sinalefes, elisions i hiats quehi trobis.
Aquests versos tenen cesura. Marca-la. Quantessíl·labes té cada hemistiqui?
4
5
LITERATURA [POESIA]1
art menor (8 o menys síl·labes)
tetrasíl·lab 4 síl·labes
pentasíl·lab 5 síl·labes
hexasíl·lab 6 síl·labes
heptasíl·lab 7 síl·labes
octosíl·lab 8 síl·labes
art major (més de 8 síl·labes)
enneasíl·lab 9 síl·labes
decasíl·lab 10 síl·labes
hendecasíl·lab 11 síl·labes
alexandrí ododecasíl·lab(sense cesura) 12 síl·labes
[262]
Entre el diàleg dels pins i la marel teu silenci acompanya el paisatge. Si aquesta trena que et vola a l’atzar té la color més gentil de la platja, el gessamí que ara portes al pitposa un perfum en la tarda daurada, i es fa sensible en aquella alenadala lleu aroma del teu esperit.
Marià Manent
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,vos que caceu libèl·lules en la presó del rim,prenent-les per les ales amb tanta subtilesaque no se perd ni un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover
4. La mètrica 4.1 El recompte sil·làbic
El nombre de síl·labes que tenen els versos d’un poema ésimportant perquè determina el ritme de la composició. Perfer el recompte sil·làbic es compten les síl·labes fins a l’últimavocal tònica.
A-quest-ca-mí-tan-fi, tan-fi,1 2 3 4 5 6 7 8
qui-sap-on-me-na?1 2 3 4 (Josep Carner)
En el còmput de síl·labes influeixen els fenòmens de contactevocàlic i les pauses.
Fenòmens de contacte vocàlic entre mots
SINALEFA: L’última vocal d’un mot forma un diftong amb laprimera vocal de la paraula següent.
i em tor-ben, em fa-ti-guen, com en un te-di lent1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
HIAT: Dues vocals de mots diferents es compten en síl·labesseparades perquè així ho vol el poeta.
Qui és a-quell qui en a-mor con-tem-ple1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
ELISIÓ: Se suprimeix una vocal neutra (a, e) quan es trobaamb una altra vocal a o e, sigui neutra o no.
m’he gi-rat de ca-r(a) al mar1 2 3 4 5 6 7
La cesura
Pausa que divideix el vers en dos hemistiquis. A efectes delrecompte sil·làbic, cada hemistiqui funciona com un vers in-dependent, de manera que s’ha de comptar fins a l’últimasíl·laba tònica de cada un.
Fe-roç-ment ens a-mà-vem // des del ma-tí a la nit1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6
Tipus de vers segons el nombre de síl·labes
Un cop hem comptat les síl·labes d’un vers, podem classifi-car-lo seguint aquest esquema:
Si tots els versos d’un poema tenen el mateix nombre
de síl·labes, parlem d’isosil·labisme; si tenen mides di-
ferents, parlem d’anisosil·labisme.
!
ACTIVITATS
(
(
(
LITERATURA [POESIA]1
[263]
Llegeix aquest poema i fes-nel’esquema mètric.
Indica si la rima d’aquests versosés consonant, assonant, femeninao masculina.
6
7
ACTIVITATS
CançóSi jo et tingués vespre i matí
sempre en ma dansa, si jo et sabés lligat a mi
sense mudança, ¿fóra l’amor com ara és,
tan dolça i fina?Sense l’angúnia d’un després
que l’enverina, l’hora que fuig, tot i el renou,
seria fada, tal com la menja que no es cou
especiada. Clementina Arderiu
DitsLleugera, s’iniciavala pluja d’una nit.Lleugers, es confiavenels teus dits entre els meus dits.Un instant menut d’adéu.Oh, només per dos dies.Em somreies a travésdel llagrimeig que ploviadamunt el teu abric de cuir.
Gabriel Ferrater
4.2 La rima
És la repetició de sons (no de lletres) al final d’un vers a partir de l’última vocaltònica. Per saber quins sons es repeteixen, cal identificar la darrera vocal tònica del’última paraula de cada vers.
S’indica amb un lletra minúscula si el vers és d’art menor, i majúscula si és d’artmajor. La rima pot ser consonant o assonant, masculina o femenina:
Així, en el poema de Maria-Antònia Salvà, la rima és consonant, femenina en elsversos senars i masculina en els parells. En canvi, en el poema de Maragall, la rimaés assonant.
NO totes les composicions poètiques presenten rima en tots els versos. Quan unvers no rima, s’indica amb una ratlla, com en el poema de Joan Maragall.
4.3 L’esquema mètric
L’esquema mètric d’un poema ens dóna informació sobre:• la mesura dels versos→ heptasíl·labs• la distribució de la rima als versos→ −a−a
Es compon, doncs, d’un número i una lletra. El número indica el nombre desíl·labes que té el vers, i la lletra n’indica la rima: la coincidència de lletres significaque dos o més versos tenen la mateixa rima.
això és bàsic!
Recorda que perquè hi hagi rima hande coincidir els sons, no necessària-ment les grafies.
Així, les paraules lleuger i té, per exem-ple, rimen, perquè sonen igual, tot ique no s’escriuen de la mateixa ma-nera.
RIMA CONSONANT
Es repeteixen les vocals i les conso-nants des de l’última vocal tònica delvers.
RIMA ASSONANT
Coincideixen només les vocals des del’última vocal tònica del vers.
RIMA MASCULINA
El vers acaba en paraula aguda.
RIMA FEMENINA
El vers acaba en paraula plana o es-drúixola.
Boira que el cim vas fregant volandera, AFlaire que passes amb l’ala del vent, BAigua de neu que entre molsa i falguera ADius ta cançó per rocosa pendent. B
Maria-Antònia Salvà
Tots els cavallers s’aixequen, −mes els raca l’envestida. a«Vergonya, barons, vergonya!», −clama el rei en santa ira; ai com fera celestial −entra al combat i els hi atia. a
Joan Maragall
Quan jo era minyonet 7−no sortia sol de casa, 7ano portava culcosits 7−i no feia cap campana. 7a
Miquel Desclot
nombre de síl·labes
rima
LITERATURA [POESIA]1
[264]
4.4 Les estrofes
Un poema pot estar constituït per una estrofa o per més d’una. Segons el nombrede versos, hi ha els següents tipus d’estofes.
Nombrede versos
Tipusd’estrofa
Síl·labesper vers Rima Altres
aspectes Exemple
apariato rodolí
art majoro art menor
consonanto assonant
Es presenta entirallonguesil·limitades.
Tothom n’ha sentides dir 7ad’aquest gran senyor Gaudí 7aque cada hora −no s’hi val!− 7bfa una cosa genial. 7b
Josep Carner
2
tercetart majoro art menor
consonant
Ai, la negra barca 5aque per mi vigila 5−des de la nit alta! 5a
Salvador Espriu
3
quartet art major consonant
Si els versossón d’artmenor, llavorss’anomenaquarteta.
Que jo mateixa, si no fos tan llega, 10Aen lletra clara contaria el fet. 10BTemps era temps hi hagué una vaca cega: 10Ajo sóc la vaca de la mala llet! 10B
Pere Quart
4
quintet art major consonant
Si els versossón d’artmenor, llavorss’anomenaquinteta.
Com dos gegants d’una legió sagrada 10Asols encara hi ha drets dos campanars: 10Bsón los monjos darrers de l’encontrada 10Aque ans de partir, per última vegada, 10Acontemplen l’enderroc de sos campanars. 10A
Jacint Verdaguer
5
sextet art major consonant
Si els versossón d’artmenor, llavorss’anomenasexteta.
Ab son germá, lo comte de Cerdanya, 10Acom áliga que á l’áliga acompanya 10Adevalla Tallaferro de Canigó un matí; 13Bve ab son fill de caçar en la boscuria, 10Cquant al sentirhi mística canturia 10Cse n’entra al hermitatge devot de Sant Martí. 13B
Jacint Verdaguer
6
octava versos de 7 a10 síl·labes
consonant
Vora el barranc dels Algadins 8ahi ha uns tarongers de tan dolç flaire 8bque per a omplir d’aroma l’aire, 8bno té lo món millors jardins. 8aAllí hi ha un mas, i el mas té dins 8avolguts records de ma infantesa; 8cper ells jo tinc l’ànima presa 8cvora el barranc dels Algadins. 8a
Teodor Llorente
8
dècimageneralmentd’art menor
consonant
La rima espresenta endos grups decinc versos.
Lentes alzines, maternals figueres, 10Apollancres cristal·lins, dring de font viva, 10Besclarissades ombres de l’oliva, 10Barmat esvalot mut de romegueres, 10Ael pomerar pintat, fresques pereres, 10Aarrodonida eufòrbia, pleta freda, 10Camb flors l’albó com d’engruixada seda, 10Croques llises, capblaus, esparregueres, 10Apedra amb un liquen, groc com la moneda 10Cdel temps que calla entre les caderneres. 10A
Blai Bonet
10
LITERATURA [POESIA]1
[265]
Quin nom rep aquest tipus d’estrofa? Inventa-te’n duesmés, per als mesos de gener i febrer.
Quin nom rep l’estrofa que conforma aquest poema?Analitza’n la mètrica (tingues present que té cesura).
a En el moment que escriu aquesta poesia, Carner ésvell, viu exiliat des de fa molts anys i desitja de tot cortornar a veure Catalunya abans de morir. Copia lesparaules amb què...• parla del retorn a Catalunya• parla de la mort propera
b Busca al diccionari l’expressió a seny de i despréstorna a escriure el segon vers substituint l’expressiópel significat del diccionari. Clicant sobre l’icona, tin-dràs accés al diccionari de l’IEC.
c El vers la plana ben escrita de versos paral·lels contéuna metàfora. Tenint en compte que es parla d’unllaurador, a què creus que es refereix? Consulta lapàgina 267 per veure què és una metàfora.
Llegeix l’Auca del pessebre que trobaràs en aquest en-llaç i indica si la rima de cada rodolí és consonant o as-sonant.
Indica el nom de les estrofes que componen aquestpoema i analitza’n la rima.
8
9
10
11
ACTIVITATS
Al mes de juny,les vacances al puny.
Si ve la mort, amb peu coix, d’os romput,m’ha de trobar assegut en el llit.Em llevaré molt prest i sense ajut;me n’entraré foscament en la nit.Lleuger, a bord d’un incògnit taüt,rescataré la plenitud –l’oblit.Mai no es sabrà qui sóc, qui m’ha parit;mai no es sabrà de quin lloc he vingut.
Vicent Andrés Estellés
Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera,que sigui un dia de tardor i a seny d’estels,i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrere la plana ben escrita de versos paral·lels.I en l’agombol del vespre, que alguna veu molt puradesgrani la tonada que el meu bressol oíabans que sense termes i sense afegidurano negui mes parpelles la nit d’on vaig eixir.
Josep Carner
Quan arriba el juliol,de l’oliva es planta el pinyol.
tipus de composició descripció
romançNombre indeterminat de versos de 7 síl·labes, amb rimaassonant en els parells i lliure en els senars.
sonet
haiku
Catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets,amb estructura de rima variable. El primer quartet pre-senta el tema; el segon quartet i el primer tercet el desen-volupen, i l’últim tercet conté la conclusió.
Una sola estrofa de tres versos breus que sumen dissetsíl·labes en total (comptant també les àtones finals). Soltenir com a tema la natura.
4.5 Les composicions
Són combinacions concretes de versos o d’estrofes. Treballarem dues composi-cions de les que han estat més utilitzades pels poetes en diferents moments histò-rics: el romanç i el sonet. I una altra, el haiku, que no és pròpia de la nostra literaturaperò que darrerament ha estat molt conreada pels poetes catalans. És d’origen ja-ponès i també molt antiga.
El haiku acostuma a expressar el que es percep pelssentits en contemplar la natura, la realitat.
LITERATURA [POESIA]1
[266]
Llegeix aquest poema i digues de quin tipus de compo-sició es tracta. Recorda que, per esbrinar-ho, hauràs dedeterminar-ne primer l’esquema mètric (nombre desíl·labes de cada vers, rima).
Llegeix aquest romanç popular mallorquí i indica qui-nes de les característiques estudiades compleix i quinesno. Després resumeix-ne l’argument.
.
Després de llegir els exemples de haiku que et donema continuació, escriu-ne un tu.
12
13 14
ACTIVITATS
Un sonet de diumenge em porta el ventquan el dia es comença a desvetllar:quatre colors al vidre, el pa calenti un concert matinal per escoltar.De la finestra oberta arriba el soli l’olor de l’alfàbrega florida;blanca la llum que es vessa en el llençoli un vol de corbs sobre la vall dormida.Del romànic llunyà sonen campanesi en l’aire nou, a penes lleus, plomoses,brillen com ales d’àngel les vilanes:àngels o bruixes són, errants i blanes,amb les volves dels àlbers, lleus, sedoses,neu de l’estiu que arrela a les solanes.
Olga Xirinacs
Romanç de na RosetaPer Cotaina vaig passar:figueral a cada banda;hi havia pomes en randai vi blanc per refrescar.De Cotaina vaig partiramb una fosca resolta;pes camí me varen dir:«Bartomeu, na Rosa és morta».No sé si ho feien a posta,o per dàrem més tristor...Uns me deien que era morta;altres, que estava millor.A ca seua vaig anardemanant na Rosa nostra;això va ser per resposta:«Na Roseta morirà».Mentre pujava s’escala,la pujava jo tot sol,ella es tapava la caraamb sa colga d’es llençol.«Roseta, vos faig por,que sa cara vos tapau?»−«Bartomeu, tens sa clauque travessa lo meu cor».Sa mare li diu plorant:−«Roseta, que estàs millor?»Ella diu: «Mumare, no,que es meu mal ja va augmentant».
Sota la llum d’argent, en les branques, el vent, canta el teu nom.
Rosa Leveroni
A dalt del turóen el silenci ardentcanta la cigala.
Matsuo Basho (versió de Jordi Coca)
Quan s’havia de morir,s’enamorat hi era a prop.Li va regalar una flor,que just era un serafí.Quan la duien a enterrar,quatre joves la portaven;tots quatre la festejaven.Era cosa de plorar.A l’endemà, de matí,va sortir de casa seuai només va poder dir:«Na Roseta ja no és meua».
LITERATURA [POESIA]1
[267]
5. Les figures retòriquesSón recursos que utilitza la llengua per provocar emocions en el lector, i per dotar eltext de ritme i de bellesa. També podem trobar figures retòriques en escrits en prosa.
MetàforaSe substitueix un element per un altre amb el qual manté algun tipusde relació de semblança. Pot ser pura o impura: • Metàfora pura: només apareix un dels dos elements de la metàfora.• Metàfora impura: apareixen els dos elements de la metàfora.
Pura: Quan l’astre rei cap a ponent declina J. Verdaguer
Impura: La nau millor per anar lluny sempre serà un bon llibre.
Emily Dickinson
Comparació o símilS’estableixen les semblances entre dues realitats.
Tota la meva vida es lliga a tu,com en la nit les flames a la fosca.
B. Rosselló-Porcel
SinestèsiaSe citen sensacions captades per sentits diferents (vista, tacte...).
HipèrboleExageració.
Escoltaràs uns dits sobre la pell. V. Salvador
Més enllà de tenir-te no hi ha res.M. Martí i Pol
AntítesiS’uneixen dues idees contràries.
Diners, de tort fan veritat,e de jutge fan advocat.
Anselm Turmeda
Personificació S’atribueixen qualitats humanes a un objecte o animal.
Al·literacióEs repeteixen sons en un mateix vers.
M’agrada escoltar les coses com canten.R. M. Rilke
Amo l’aroma d’aquest brot de mentaJ. Salvat-Papasseit
OnomatopeiaS’imiten sons produïts per animals, objectes, etc.
Paral·lelismeEs repeteix una mateixa estructura sintàctica en dos o més versos.
AnàforaEs repeteixen paraules a l’inici de dos o més versos.
HipèrbatonS’altera l’ordre sintàctic habitual dels elements d’un vers.
tots els migdies zumzeig de mosquesJosep M. de Sagarra
en els arbres que creixen on no hi havia arbres, en les noies que estimen per primer cop, en tot allò que comença
M. Martí i Pol
pels aires s’alçarà; pels cors penetrarà
Joan Maragall
Perquè has vingut han florit els lilàsJ. Salvat-Papasseit
Llegeix els versos i assenyala-hi les figures retòriques.N’hi pot haver més d’una en cada vers.
a El vell tic-tac dels rellotges amaga. (J. Pàmies)
b Estreny-me fort, que els teus braços són febles. (J.
Palau i Fabre)
c Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. (Mà-
rius Torres )
d i tens per al reumàtic cent consellsi et queixes tot sovint de la planetai t’eixugues la ploma amb els cabells. (J. Carner)
e Amor meu, la vida fuigamor meu, la vida passa. (Tomàs Garcés)
f Orfe de llum, sota el sol que crema. (J. Maragall)
Escolta les cançons i identifica-hi les figures retòriques.
15
16
ACTIVITATS
LITERATURA [POESIA]1
[268]
Rep aquest nom un concurs de poe-sia en què s’escullen els millors poe-tes i reben com a premi un ram deflors. Tenen l’origen a Tolosa, al Llen-guadoc, on es va convocar el primercertamen l’any 1323. L’any 1393 laciutat de Barcelona va instaurar elsseus propis Jocs Florals, on es pre-sentaven sobretot poesies amorosesde tipus trobadoresc. Després d’unallarga interrupció, al segle XIX es vanreprendre i van tenir molta impor-tància per al llançament de la litera-tura catalana, amb la participaciód’autors com Verdaguer, Guimerà,Costa i Llobera o Maragall.
Escolta la versió que canta Joan Ma-nuel Serrat del poema d’AusiàsMarch No hi ha bens, no hi ha for-tuna.
Els Jocs Florals
Gravat dels Jocs Florals de 1859.A la vora del mar (1898), Raphael Schuster-Woldan.
6. Els temes de la poesia6.1 La poesia del jo
L’amor: alegria i dolor
És un dels temes centrals de la poesia lírica. Al llarg de la història de la literatura, l’a-mor no ha rebut sempre el mateix tractament. Això es deu, d’una banda, a la com-plexitat del sentiment amorós, tan arrelat al fons de l’ànima humana i, d’una altra,als canvis socials que l’han afectat (com, per exemple, l’evolució del paper de ladona en la societat).
L’amor pot ser viscut pel poeta amb alegria i joia, si és correspost, o amb dolor iangoixa, si és objecte de rebuig. Així mateix, la passió que l’acompanya pot sercausa de delit i plaer o pot ser una font de desil·lusió i de frustració.
El patiment de l’amor cortès
En els segles XII i XIII apareix a les corts feudals de Provença (sud-est de l’actualFrança) un tipus de poesia culta escrita en llengua provençal (o occità). Els autorsd’aquesta poesia són trobadors, seglars cultes, nobles o fins i tot reis, que per di-versió escriuen versos i componen la música dels seus poemes.
Les composicions dels trobadors tenien una concepció de l’amor peculiar: l’amorcortès. Es tracta d’un amor entès com un servei que el cavaller (vassall) presta auna dama (senyora). La dama, que pertany a una classe superior (i estimar-la és unagosadia) es mostra inicialment esquiva i desdenyosa, i l’enamorat experimenta unprofund patiment. A més, l’amor cortès és clandestí (ja que la dama ha d’estar ca-sada) i discret, unit al risc, per temor a ser descobert pel marit.
Jordi de Sant Jordi o Cerverí de Girona, entre d’altres, són trobadors de l’àmbit dela literatura catalana. Però fou Ausiàs March qui va escriure, ja en català, alguns delspoemes més bells de l’amor cortès.
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest, el treball setmanal i el descans de diumenge, migdia i mitjanit, paraules i cançons. Jo em creia que l’amor podia durar per sempre: anava errat.
W. H. Auden
Jo porto dintre meuper fer-me companyiala solitud només.La solitud immensade l’estimar infinitque voldria ésser terra,aire i sol, mar i estrella,perquè fossis més meu,perquè jo fos més teva.
Rosa Leveroni
LITERATURA [POESIA]1
[269]
La mort
És un dels grans temes de la lírica, que també ha evolucionat al llarg del temps. Du-rant l’Edat Mitjana inspirava sobretot temor, i l’home hi oposava resistència in-útilment, ja que en una època que invitava a gaudir dels plaers de la vida (aprofitales coses bones mentre durin) la mort es percebia com una enemiga.
Aquest sentiment evoluciona al llarg de la història de la literatura, de manera quela mort esdevé una experiència que s’accepta com a part de la vida mateixa.
Miquel Martí i Pol ha estat un dels autors que ha aconseguit apropar l’experièn-cia de la mort i de l’enyor a través de la poesia a un públic més ampli. D’altrabanda, la seva trajectòria, marcada per una malaltia degenerativa que l’havia deportar a la mort, el va dur a sentir i expressar un profund desig de viure.
El pas del temps
El temps passa ràpid i l’home experimenta una sensació de nostàlgia i tristesa perla brevetat de la vida. És un altre dels grans temes de la literatura.
A l’Edat Mitjana, la mort es representava amb laimatge macabra d’un esquelet, sovint ballant entreels vius. El significat de ballar entre les persones ésrecordar-los la fragilitat de la vida i la possibilitatd’una mort sobtada. Que la mort balli també ambbisbes i nobles es relaciona amb la idea que té elpoder d’igualar tots els éssers humans indepen-dentment de la seva condició econòmica i social:arriba a tothom.
Llegeix aquests poemes i fes les activitats. 16
ACTIVITATS
Text Aa El tema del poema és l’amor. Què aconsella el poeta?b Fes l’esquema mètric del poema i indica de quin tipus
de composició es tracta. c Busca al poema els següents recursos retòrics:
comparació, metàfora, al·literació i hipèrbaton.
Text Bd Explica el significat de l’expressió «fa molt de temps que
convivim». e Busca en un diccionari o a intenet què és una elegia i es-
criu-ne la definició. f Quina actitud diries que té el poeta davant la mort?
Mester d’amorSi en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura.Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura.No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa’t besar -sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada.¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta?Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta.Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar
i si et quedava enyorbesa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit
A
Si parlo de la mortSi parlo de la mort és perquè em moroi al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La mevamort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encaraconviurem molt de temps, fins que es resolgui d’un cop per sempre el plet que mai no aporta,malgrat els aldarulls, sengles sorpreses. Llavors serà el moment de l’elegia (en català, si us plau, i en decasíl·labs) que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.Mentrestant parlo de la mort, tal voltaperquè és allò que tinc més viu i pròxim,per no caure en subtils pedanteriesque, fet i fet, no porten a cap banda. Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro. No es pot pas demanar més honradesa.
Miquel Martí i Pol
B
LITERATURA [POESIA]1
[270]
Llegeix aquests poemes i fes les activitats. 17
ACTIVITATS
Poema Aa Amb quins adjectius es caracteritza la postguerra? b Assenyala al poema els recursos següents: antítesi,
anàfora, paral·lelisme. c Com va ser la postguerra segons el poeta?d Explica el significat de l’últim vers.
Poema Be A qui es dirigeix Espriu? Busca en una enciclopèdia o a
internet el significat del mot «Sepharad» i el que repre-senta per a Espriu.
f Quin desig transmet el poeta?g Què vol dir amb l’expressió «els ponts del diàleg»?
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens digueren, un dia: la guerra s’ha acabat. I botàrem els marges i arrencàrem les canyesi ballàrem alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S’apagaren els riures estellats en els llavis.I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.
Vicent Andrés Estellés
A
A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.
Salvador Espriu
B
A Catalunya el despertar del senti-ment nacional, que es va donar arreud’Europa al segle XIX, va tenir la sevamanifestació més visible en la presade consciència del valor de la llenguacatalana i la voluntat de construiruna literatura sòlida en aquesta llen-gua, que en aquell moment no exis-tia. Aquest moviment de recuperacióde la llengua i la literatura catalanesrep el nom de Renaixença.
El desvetllamentde la identitat nacional
Víctor Balaguer va ser el principal promotordel moviment catalanista al segle XIX.
6.2 La poesia més enllà del jo
La realitat social
Amb més o menys intensitat, en determinats moments històrics els poetes han par-lat, expressat i transmès el dolor dels que més pateixen a causa de les injustíciesprovocades per un sistema econòmic on no tothom té cabuda o per fets històricsque produeixen patiment en certs grups socials.
En el primer poema de l’activitat 17, per exemple, Vicent Andrés Estellés explicael terrible patiment dels anys posteriors a la Guerra Civil espanyola.
La pàtria
El tema del sentiment envers la pròpia terra ha estat molt tractat des del gènerepoè-tic, sobre tot a partir de l’eclosió dels nacionalismes durant el segle XIX. A casanostra, en funció dels fets històrics que s’han succeït, aquest sentiment ha trobat di-ferents vies d’expressió durant els segles XIX i XX, i és un tema d’actualitat avui dia.
El segon poema de l’activitat 17, tracta de la pàtria: Salvador Espriu, que va passarels anys de la Guerra Civil i la postguerra refugiat en un dolorós «exili interior», fa unacrida en favor de la llibertat i de la tolerància contra el poder opressor de la dictaduraque esclafa la seva llengua i el seu poble, ho demana a Sepharad.
Llegeix aquest poema i fes les activitats.
a Alguns dels objectes que s’esmenten, com ara el voltàmetre, eren nove-tats tècniques a l’època de l’autor. Anota’n altres que apareguin al poema.
b Per què el poeta abandona la ciutat? Hi ha una visió positiva de la ciutat?c Busca en aquest poema una anàfora i una comparació.
18
LITERATURA [POESIA]1
[271]
ACTIVITATS
Deixaré la ciutat que em distreu de l’amor,la meva barca,el Porti el voltàmetre encès que porto a la butxaca,
l’autòmnibus brunzenti el més bonic ocell,que és l’aviói temptaré la noia que ara arriba i ja em priva,
li diré com la copa melangiosa és del vi−i el meu braç del seu coll−i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo,
i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyói diré maliciós:−com un pinyó és la boca que em captiva.
Joan Salvat-Papasseit
La poesia lírica té l’origen a l’antigaGrècia i neix per ser cantada o reci-tada amb l’acompanyament d’uninstrument, normalment la lira (d’onprové l’apel·latiu de lírica). Poesia imúsica estan, doncs, estretament re-lacionades, tenen un vincle comú:l’expressió de sentiments i emocions,i un llenguatge que té en compte elritme. A la dècada 1951-1960 neix el quees coneix amb el nom de la NovaCançó, un moviment que en plenadictadura espanyola impulsà unacançó catalana que reivindicava l’úsnormal de la llengua alhora que de-nunciava les injustícies del règim. Ungrup integrat per Jaume Armengol,Lluís Serrahima i Miquel Porter vanabanderar el moviment.Música de poetes és una web dedi-cada a la poesia i a la música. Hi po-dreu trobar poemes molt conegutsacompanyats de la versió que n’hanfet diversos músics.
La cançó i la seva relacióamb la poesia
En aquest vídeo descobriràs la maneracom els poetes i compositors han can-tat el nostre mar, el Mediterrani. A laimatge, Lluís Llach, que va compon-dre una cancó amb els versos de laCançó de rem i de vela número XII deJosep Maria de Sagarra. En la Cançó, Sagarra descriu un amora la vora del mar. El situa al poblet dePort de la Selva, la descoberta del qual−de la mà de Josep Pla− el va entusias-mar i va influir poderosament en laseva obra. Sagarra afirmava que Portde la Selva era un dels llocs més per-fectes i ponderats que coneixia. Elpoeta canta un amor sensual i discret,de molt poques paraules.
El Mediterrani
La natura
Des de l’antiga Grècia i Roma, es descriu la natura com un lloc ideal i idíl·lic per al’encontre amorós i per recuperar la serenitat després del patiment que ocasionaun amor no correspost: llum, arbres, un rierol, la brisa, la remor de les fulles... sónelements que caracteritzen aquest lloc plàcid.
Al segle XIX, els poetes romàntics van canviar aquesta manera d’entendre el pai-satge per una altra que el convertia en el reflex de la seva ànima desesperada. Elpaisatge abans harmònic ara es torna salvatge, ple de perills: obscuritat, tempes-tes, boscos misteriosos, éssers fantasmals i desconeguts, ruïnes... En altres ocasions,els romàntics evoquen el paisatge per transmetre l’amor a la terra, a la pàtria.
A partir del segle XX irromp en la poesia un paisatge nou: la ciutat. Lligada a la ciu-tat, apareix l’expressió de diferents emocions sovint oposades: fascinació, angoixa,soledat..., provocades pels nous modes de vida i els avenços tècnics.
Escolta aquesta cançó i fes les activitats que et propo-sem a continuació.
a Prova d’escriure la lletra, respectant-ne les pauses iel ritme. Després, indica quina rima presenta la tor-nada de la cançó.
b Justifica el títol de la cançó. c Quins sentiments s’hi exposen?d Explica el sentit d’aquests versos:
Escolta aquest clip d’àudio amb la cançó Corrandes dela parella estable, del grup Manel. Després entra a l’en-llaç de la web i investiga què és una corranda. La cançóque has sentit, està realment formada per corrandes?Per què?
Torna a escoltar un fragment de la cancó Cada cop quete’n vas del grup Whiskyn’s (pàgina 259) i busca-hi unametàfora i una antítesi.
Creus que una cançó és també un poema? Discuteixaquesta qüestió amb els teus companys. Dóna argu-ments per justificar la teva tesi.
Escolta i mira amb atenció els primers 8 minuts delvídeo que trobaràs en aquesta web i fes les activitatsque et proposem:
a Quin poeta centra el vídeo? Quines dades biogràfi-ques ens en dóna?
b Quin és el repte proposat als alumnes de l’Escola Su-perior de Música de Catalunya?
c La llengua poètica de l’autor és: molt senzilla i directamolt complicadaestranya a la gent del poble
d Troben fàcil els alumnes fer la feina que se’ls ha en-carregat?
e Què et sembla el resultat final?
Investiga sobre el fenomen del hip-hop. Busca’n infor-mació a la xarxa i reuneix dades sobre el seu origen, di-fusió, cantants i grups fonamentals. Després reflexionasobre la relació entre el hip-hop i la poesia.
Llegeix aquest poema i fes les activitats.
a Fes un resum de la situació que explica el poeta. Ésreal o és més aviat fruit de la seva imaginació?
b Indica quin és el tema del poema i quins sentimentsvol transmetre el poeta.
c En quin temps verbal està escrit el poema? Quina re-lació té amb el sentit del text?
d Creus que el poema podria tenir un cert caire narra-tiu? Raona la resposta.
e Troba en el poema una antítesi i una personificació.
19 25
20
21
22
23
24
ACTIVITATS
Sóc amb tu sense tenir-te. Sona encara dins meu el que ens dèiem sense haver-nos de dir res.
Faràs dos trucs i t’obriré la portai no em sabré avenir que siguis tu.Et faré entrar al meu pis, que desconeixesi que només és fet per subsistir-hi.Però m’hi trobaràs, qui sap per quindesigni inescrutable. Així que et fiquisal menjador, veuràs el teu retrati els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)Vindré darrera teu, amb el desigde sentir els teus cabells damunt la galta.Amb tendresa infinita, et faré asseureen un dels vells seients que compartírem(durant els darrers temps hi estudiavesel llarg monòleg d’una dona solaque no vas ésser mai.) Al teu davant,espiaré els teus ulls, el teu trist somriuredels teus llavis amables, mig oberts,i tot acabarà en una abraçadaque serà la primera. No hi hauràni passat ni futur. Tot serà lògic.I aquest poema mai no haurà existit.
Feliu Formosa
[272]
LITERATURA [POESIA]1
Indica l’esquema mètric del poema, si la rima és asso-nant o consonant, femenina o masculina, i si hi ha al-guna sinalefa, hiat o elisió.
a Les dues primeres estrofes són quartets o quarte-tes? Per què?
Llegeix aquests versos i indica quin tipus d’estrofa for-men. Justifica la resposta indicant-ne l’esquema mè-tric. Després assenyala les figures retòriques quepuguis trobar en cada poema.
Llegeix el poema i fes les activitats.
a Identifica-hi les figures retòriques següents: antítesi,personificació, metàfora.
b Explica el sentit de la metàfora: com se sent el poeta,davant la vida? Penses que li resulta fàcil, viure?
c Marca, de tots els temes estudiats, quins apareixen alpoema:
d Quin tractament dóna a cada tema? Què en diu? Ex-plica-ho amb les teves paraules.
Per què aquest poema està a mig camí entre la prosa po-ètica i la poesia? Què passaria si l’escrivissis tot seguit?
a Sembla que la mare vol amagar alguna cosa al fill ofilla. Què creus que li vol amagar: una sorpresa, unamala notícia...? Què t’ho fa pensar? A l’enllaç troba-ràs el poema sencer i ho pots esbrinar.
b Un cop llegit, explica com se sent la mare i com re-acciona a aquests sentiments.
Escolta la cançó Camins del grup Sopa de Cabra. Ex-plica en cinc línies quin pot ser el tema de la compo-sició. Què són els camins?
1
2
3
4
5
No t’acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir; qualsevol es pensariaque tirem per mal camí.No m’abracis la cintura si no vols fer-me sofrir: una nit tan xafogosa i acotxar-me encara així!
Pere Quart
A
ACTIVITATS
Roja clavellinasurt de la foscorde l’alt finestróque el parral domina.Passa la veïnason escarpidorper la lluentordel cap de la nina.Blanca de bromera,cau la torrenteraamb sa veu de tro.Cloqueja la lloca;un home badoca,...i l’home sóc jo.
Joan Alcover i Maspons
Mot rere mot acumulem silencismentre defora esclaten, poderosos,la llum i el vent.
Qui ens crida rere els arbres?Solemnement desfà camí l’estolde gavians, i la claror proposaaquell declivi lent de la tardorque escriu en cada fulla nous designis.Em veig al lluny, i em reconec, barquertossut que remunta el corrent altra vegada.
Miquel Martí i Pol
Recollir-te a l’escola
Ara aniré a buscar-te.Davallen rere el vidre els teus ulls, fins que em troben,i després furgues a la bossa on t’he dut el berenar.Al voltant de la boca se t’ha posat la xocolata per denunciar-ne l’avarícia, com una paraulotaque has après a dir al pati.Aniré a buscar-te. I he de posar la millor cara de triomf.Preguntaré tot el que pugui per no explicar-te res.¿Què has menjat? ¿Què has après? ¿Amb qui has jugat?
Anna Aguilar-Amat
Sigues més blanca que el blanc,més dolça que la dolcesa,tota nua en el teu flanc,i en la meva timidesa.Sigues la pura impuresa.
Josep Palau i Fabre
B
amorrealitat social
pàtriapas del temps
mortnatura
[273]
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICACOMPETÈNCIES A PUNT!1
LECTURA D’UNA OBRA1
3 Fes una llista de tots els animals que apareixen enaquests poemes i escriu un adjectiu que els defineixi.
4 Distingeix els animals que representen qualitats positi-ves dels que en presenten de negatives.
5 Classifica els animals en diferents grups segons el seuhàbitat. Fes un grup a part per als que són fantàstics.
EL LLIBRE
1 En el document adjunt trobaràs molta informació sobreJosep Carner. Després de llegir-la acuradament, fes-neun resum amb les teves pròpies paraules.
2 En el Bestiari apareixen animals molt diversos. Prova d’a-grupar-los en grans grups. Escull un d’aquests animals iexplica per què l’has col·locat en el grup on l’hagiscol·locat.
ELS POEMES
1. Les abellesa Indica quina és la rima del poema. b Assenyala-hi una antítesi i un paral·lelisme. c Quines són les feines importants que fan les abelles,
segons el poeta?d Quin creus que és el tema fonamental d’aquest
poema?Les abelles són molt importants.Elogi del treball.La feina de les abelles és més important que la deles vespes. Les abelles protegeixen les aranyotes i els cucotsque es mengen les vespes.
e Se senten afortunades, les abelles? Per què?
2. El canaria Què passa quan li obren la gàbia al canari? S’escapa?b Busca en el poema una antítesi i una anàfora.c Per què podem dir que el canari és un ocell generós?
Copia els versos que ens ho fan pensar. d Li agrada la captivitat, al canari?
3. El cignea Mesura els versos del poema i indica’n la rima. b En aquest poema qui parla no és l’animal que el pro-
tagonitza. Qui és?c Busca una comparació al poema i explica’n el sentit. d Assenyala un paral·lelisme al poema. e Quines qualitats atribueix el poeta al cigne?
4. L’alosaa Amb el primer vers ja sabem moltes coses d’aquest
animal. Quines són?
Bestiari, Josep CarnerTreballarem a l’aula alguns dels poemes del Bestiari de Josep Carner.
[274]
b Per què els pagesos es queixen de l’alosa? Explica-hoamb les teves paraules.
c Es compara l’alosa amb el pardal. Quin dels dos ocellshi surt guanyant?
d Per què l’alosa és «alegria matinal»?e Mesura els versos del poema. f Localitza-hi una metàfora.
5. El borinota Assenyala-hi una onomatopeia, una metàfora i una
anàfora. b Mesura els versos del poema i digues quina rima pre-
senten. c Busca dues expressions col·loquials al poema i indi-
ca’n el significat. d Què li diu la veu poètica al borinot?
6. Els corbsa Mesura els versos del poema i digues quina rima pre-
senten. b Assenyala les antítesis de la primera i de la segona es-
trofa. c El tema del poema és la guerra. Què n’opina l’autor?
Indica el sentit de l’última estrofa. d «Mor el dia» és una metàfora. Què significa?
7. El drac a Quantes coses no ha fet mai el drac? Per què no les ha
fet?b Busca-hi una anàfora i un paral·lelisme. c Al poema es fa referència a la llegenda de Sant Jordi,
que ja coneixes. Saps de cap altra llegenda en què hiaparegui un drac?
14. El gripaua Una bona part del poema és la descripció de la nit.
Com és aquesta nit? Com la viu el gripau? Per què?b Busca en el poema una personificació.c Explica el sentit dels versos 15 i 16. d Què vol dir el gripau quan explica que és idealista
quan ha ben sopat?
15. El lloroa Busca dues comparacions al poema. b El poema té un moment d’humor. Quin és?c Què és un gramòfon? Per què diu el poeta que el seu
inventor es devia inspirar en un lloro?
16. El tigre a Busca una hipèrbole al poema. b El tigre és tan ferotge que, tan sols sentir-ne el nom,
ja provoca por. Però de qui té por, ell?
DESPRÉS DE LLEGIR
6 Escolta la cançó L’ocell del grup Gossos. Busca’n la lletraa internet. Torna a escoltar la cançó al mateix temps queen llegeixes la lletra. Quin creus que és el tema de lacançó?
7 Escull un animal que t’agradi i molt i escriu el teu propipoema seguint el model de les composicions de JosepCarner: explicar-ne els vicis o les virtuts, incidir en algunaspecte físic important, destacar-ne algun aspecte enquè s’assembli als humans, aprofitar la descripció de lescaracterístiques de l’animal per fer una crítica d’algun as-pecte negatiu de l’ésser humà, etc.
[275]
8. L’escarabat, en un vaixella Busca-hi una antítesi. b De què s’alimenta l’escarabat?c Per què el rebutja la gent?d Busca el significat d’aquestes paraules: llaminera, re-
bost, femer.
9. El galla Explica el significat del poema. Per què el gall diu que
canta quan surt el sol? És veritat que ho fa? b En el segon vers, el gall afirma que és símbol de
França. També ho és d’un altre lloc. De quin?c A quina frase feta fa referència el vers 4? Quin n’és el
significat?d Per què les gallines no suporten l’espurneig del seu
mirar?e Als versos 11 i 12 podem dir que hi ha una personifi-
cació. Assenyala-la.
10. Les formiguesa Quina és la característica principal de les formigues?
Com es manifesta aquesta qualitat?b Busca una antítesi i un paral·lelisme al poema.c Fes l’esquema mètric del poema.
11. L’orangutana Explica què es diu a cada estrofa sobre l’orangutan. b L’orangutan voldria portar levita i copalta. Què vol-
dria ser, en el fons, l’orangutan?c A qui creus que es refereix l’animal en els versos 12 i
13?
12. L’eruga sederaa Fes l’esquema mètric d’aquest poema. b Què produeix l’eruga? A qui va dedicat aquest pro-
ducte?c Quin contrast es produeix entre la «pobra» eruga i
les persones que fan servir el que ella produeix?d Busca una personificació al poema.
13. El gosa Les paraules llop i xacal podrien formar una antítesi
amb home i llar. Explica per què. b Busca informació sobre les constel·lacions que s’es-
menten al poema. c Què diu el gos sobre el lloro?d Quina és la qualitat dels gossos que es ressalta a la
primera estrofa?e El poema següent té com a protagonista un altre gos.
Llegeix-lo i resumeix-ne el contingut. Hi ha algun versque et faci riure? Quin? Per què?
[276]
Els bestiaris. Animals i literatura1. Els bestiaris medievalsJa has llegit els poemes del Bestiari de Josep Carner! Però, què és un bestiari? Es-perem poder ajudar-te a trobar la resposta i descobrir-te un nou món literari ambles activitats que et proposem a continuació.
TALLER DE LECTURA1
El títol d’un llibre ens diu molt sobre el seu contingut. Així, un bestiari seràun llibre sobre… bèsties. Però, què és una bèstia? Busca la paraula al dic-cionari i anota’n el significat. És el mateix una bèstia que un animal?
D’altra banda, els bestiaris són llibres amb una llarga tradició, que es re-munta a l’Edat Mitjana. Busca informació a la xarxa o a la biblioteca delteu institut i respon les preguntes:
a Què era un bestiari? Quina finalitat tenia?b Quin tipus d’animals hi apareixien?
Consulta les adreces d’internet que et donem. Hi trobaràs imatges de di-ferents bestiaris medievals. Fes una llista dels animals que hi apareixeni classifica’ls en dos grups: animals inventats i animals reals.
Com has vist, als bestiaris medievals s’atribuïen qualitats positives i ne-gatives als animals. Feu un debat a classe per reflexionar sobre la pervi-vència o no avui dia d’aquestes idees.
Visita la pàgina web que et donem a continuació, on podràs veure el ca-pítol «Bèsties de festa» del programa de televisió Tarasca. En el vídeo esparla, entre altres coses, de les idees que en els diferents bestiaris s’as-sociaven a cada animal. Comenta el vídeo amb els teus companys.
a Què simbolitza l’àguila?b Festa i modernitat són compatibles? Què ho demostra?c Viu un bon moment el bestiari festiu arreu d’Europa? Per què?d Què vol dir que el bestiari d’ara és més de foc i animació que no pas
tradicional?
Torna a veure el vídeo de l’activitat anterior i fes un quadre en què indi-quis quines idees representaven els diversos animals que s’hi esmenten.
Amb el pas del temps, sovint alguns dels animals que apareixen als bes-tiaris, sobretot els inventats, canvien d’aparença física en l’imaginari delslectors. Així va passar amb les sirenes.
a Com eren les sirenes que van imaginar els grecs? b Com les imaginem actualment? Busca imatges a la xarxa per il·lus-
trar les teves respostes.
1
2
3
4
5
6
7
ACTIVITATS
Atuell on es representa l’heroi Ulisses lligat a l’arbredel vaixell per no sucumbir al cant de les sirenes(representades amb cap de dona i cos d’àguila).
Has vist que als bestiaris medievals els animals repre-sentaven actituds morals positives o negatives. D’a-quells animals se n’explicaven històries breus, per talque els homes n’imitessin el comportament o el re-butgessin. Creus que el porc i el conill de Pere Quartrepresenten també qualitats humanes? Quines?
La presència dels animals en la literatura és contí-nua, i va deixar la seva petjada en els autors clàssics.Llegeix el text de la dreta.
a Busca informació sobre Ramon Llull i sobre El lli-bre de les bèsties. Resumeix l’argument de l’obraen cinc línies. Quin animal és Na Renard?
b Quins animals s’esmenten en aquest text? Què esdiu de cadascun?
8
9
Les faules són relats breus de ficció protagonitzats peranimals que parlen, i escrits en prosa o en vers ambintenció didàctica, és a dir, per transmetre un ense-nyament. Per saber-ne més, pots consultar aquestapàgina.
[277]
ACTIVITATS
2. Bestiaris en l’actualitat Inspirats en els bestiaris medievals, trobem dos grans llibres de poesia d’animalsen la literatura catalana: el Bestiari de Josep Carner i el Bestiari de Pere Quart. Delprimer ja n’hem llegit algunes composicions. A continuació, et mostrem exem-ples del bestiari de Pere Quart.
A la cort es decidí que el Gat fos el cambrer del rei i el Gos enfos el porter. El Gat ho fou per menjar-se les rates, que fanmalbé la roba, i perquè s’assemblava en figura al rei; el Gosfou porter perquè hi sentia de lluny, i bordava i feia saber alrei qui venia. Estant el Gat i el Gos en els seus oficis, Na Re-nard se n’anà a buscar el Bou pel camí que tornava a la cort.En una bella plana se saludaren molt gentilment i el Bou contàa Na Renard la vida que havia dut; com havia anat lliurementa l’home i com l’home l’havia tingut en servitud molt de temps,i com, a la fi, el volgué vendre a un carnisser per matar-lo. NaRenard recontà al Bou l’estat de la cort, segons s’ha explicat. −Senyor En Bou −digué Na Renard−, què voleu fer ara?El Bou digué a Na Renard que ell anava a la cort del rei i quefugia de l’home, que l’havia volgut vendre i fer matar.
Ramon Llull, El llibre de les bèsties.
Conill−Conill, per què tems el temps?La pineda està tranquil·lai tanmateix mous ensemsmusell, orella i pupil·la.−Escolto la veu dels pins,flairo l’oratge que em fiblai esguardo vers els caminsde la ciutat invisibleon homes de cor meselldesengreixen el fusellque fa aquell pet tan terrible.
Pere Quart
PorcEm cal un règim per a amagrir.La pell em tiba, pateixo massa.No em moc de casa, menjo a desdir:és clar, m’engreixo com un garrí−allò que passa.Però, ara sí:poques segones, gens de carbassai les cent passes cada matí.Ja tothom parla de Sant Martí!
Pere Quart
Si t’ha agradat llegir sobre animals, et recomanemalgun d’aquests llibres: Antoni Albalat, Quines bèsties!;Ricard Bonmatí, Estimades feres (Bestiari); Lola Casas,Poemes i cançons. Bestiari; Miquel Desclot, Bestiolari dela Clara; Enric Larreula, Bestiesari.
També pots visitar aquesta web.
TALLER D’ESCRIPTURA1
Explica’m una cançóEn aquesta unitat has estudiat les característiques del gènere líric que el diferen-cien d’altres gèneres literaris, com ara el narratiu. Has vist també com, malgrat lagran distància entre tots dos gèneres, de vegades les fronteres es poden diluir,com succeeix amb la prosa poètica i amb la poesia narrativa.
Ara et proposem que tu mateix facis un salt de la lírica a la narrativa. Creus queuna cançó es pot convertir en un conte? Ho intentem?
En primer lloc has de seleccionar una cançó que t’agradi pel fet que expressa unsentiment al qual tu et sents proper. Tingues en compte que et serà més fàcil tre-ballar amb una composició que tingui un fil narratiu, és a dir, que, tot i expres-sar sentiments com ara amor, amistat o nostàlgia, contingui una petita història aldarrera. Però si no és així, no passa res: la teva imaginació hi afegirà la narració.
Després has d’escoltar amb atenció la cançó que hagis escollit per tal d’enten-dre bé tot el que els autors volien transmetre.
Finalment, arriba el moment de redactar el conte. És aleshores quan has d’in-ventar una història que s’ajusti a les emocions que has captat en la cançó.
Com que pot no semblar fàcil convertir una cançó en un conte, et proposem unaprimera activitat que et servirà de guia en el procés creatiu.
Pas 1: Escoltar la cançó i entendre’n el significat.
Per crear el teu primer conte treballarem amb la cançó «Al mar» del grup Manel. Escolta amb atenció el fragment que ten’oferim a continuació, i llegeix-ne alhora la lletra.
El grup barceloní Manel, que es va donar a conèixer al novembre de 2008 amb el seu primer àlbum anomenat Els millors professors europeus. La cançó«Al mar» pertany a aquest treball. Al 2011 va sortir el seu segon CD, 10 Milles per veure una bona armadura.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,tu i jo hem cantat a la vora del foc,tu i jo hem buscat coses similars,tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,tu i jo dalt de la nòria,tu i jo i la nostra història,però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.
a A qui es dirigeix el jo de la cançó?b Quantes coses explica que han fet junts? Fes-ne una llista. c Assenyala a la lletra de la cançó un paral·lelisme i una anàfora. d Què és el que els falta fer a tots dos?
[278]
Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents...
uns personatges
Pas 2: Imaginar l’argument de la teva història.
Ara has de pensar en la teva història. Et caldrà:
Els personatges principals de lahistòria poden ser el tu i el joque apareixen a la lletra de lacançó: dos joves enamorats.
un temps
L’època actual, potser al’estiu, un moment pro-pici per estar-se a la voradel mar.
un espai
Una població amb mari amb una platja en quèes pugui desenvoluparl’acció.
Pot venir donat per la mateixa cançó, en quèalgú (el jo del poema) sembla dirigir-se a unaaltra persona per explicar-li alguna cosa. Pertant el narrador pot estar en 1a persona.
un narrador
Amb tots aquests elements pots construir la trama principal de la història. Re-corda que has de reprendre el fil de la cançó, de manera que et cal tenir-ne pre-sent el contingut.
A partir de la trama pots desenvolupar l’argument, que has d’estructurar en tresparts: plantejament, nus i desenllaç.
Pas 3: Escriure el conte.
plantejament Seguint el contingut de la cançó, pots obrir diverses línies narratives: la resposta del «tu», una proposta delnarrador per anar a veure el mar, etc.
nus Es desenvolupa l’acció iniciada al plantejament, amb algun element conflictiu que aporti la intriga per tald’enganxar el lector.
desenllaç Final del conte i resolució del conflicte sorgit al nus.
Ha arribat el moment final de la redacció. Un cop tinguis acabat el conte, potsescoltar la resta de la cançó de Manel i comparar la teva història amb el que ex-plica la cançó.
Si t’ha agradat l’activitat, pots provar de tornar-la a fer aquest cop amb una cançóque escullis tu mateix.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos,aquest conte ja s’ha fos.
[279]
