55

ferroviària

1

Textos legislatius, 55

2

3

PARLAMENT DE CATALUNYA

Barcelona, 2006

Llei 4/2006,de 31 de març,ferroviària

Aprovada pel Ple del Parlament(tramitació núm. 200-00036/07)en la sessió núm. 81,del 16 de març de 2006(Diari de Sessions del Parlamentde Catalunya, sèrie P, núm. 72).

Publicada en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya, núm. 311,del 27 de març de 2006.

Promulgada el 31 de març de 2006en el Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, núm. 4611, del 10d’abril de 2006.

Edició a cura del lletratSr. Xavier Muro i Bas

4

Primera edició, octubre del 2006(edició núm. 264)

© Publicacions del Parlament de CatalunyaDepartament d’EdicionsParc de la Ciutadella, s/n · 08003 BarcelonaTel. 933 046 635 / Fax 933 046 636A/e: edicions@parlament.catwww.parlament.cat

Imprès a Multitext, SL, Barcelona

Tiratge: 1.300 exemplars

Dipòsit legal: B-45.698-2006

Edició no venal

5

Contingut sistemàticde la Llei

PrPrPrPrPreàmbuleàmbuleàmbuleàmbuleàmbul 9

Títol I. Disposicions generalsTítol I. Disposicions generalsTítol I. Disposicions generalsTítol I. Disposicions generalsTítol I. Disposicions generals 15

Article 1. Objecte 15

Article 2. Àmbit d’aplicació 15Article 3. Definicions 16

Article 4. El Sistema Ferroviari de Catalunya 19

Article 5. Competències 20

Títol II. El Sistema FerTítol II. El Sistema FerTítol II. El Sistema FerTítol II. El Sistema FerTítol II. El Sistema Ferrrrrroviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunya 22

Article 6. La planificació del Sistema Ferroviaride Catalunya 22

Article 7. El Pla d’infraestructures de transportde Catalunya 22

Article 8. La planificació dels serveis de transportferroviari 23

Article 9. Els ferrocarrils de titularitat privada 24

Títol III. La infraestrTítol III. La infraestrTítol III. La infraestrTítol III. La infraestrTítol III. La infraestructura feructura feructura feructura feructura ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviàriaCapítol I. PrCapítol I. PrCapítol I. PrCapítol I. PrCapítol I. Projecció i constrojecció i constrojecció i constrojecció i constrojecció i construccióuccióuccióuccióucciód’infraestrd’infraestrd’infraestrd’infraestrd’infraestructuructuructuructuructures feres feres feres feres ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries 24Article 10. Projectes i construcció 24

Article 11. Zones de servei ferroviari 27

Article 12. Consideració urbanística de les infraestructures ferroviàries i de les zones de servei ferroviari i incidència en el planejament 28

Capítol II. Domini públic ferCapítol II. Domini públic ferCapítol II. Domini públic ferCapítol II. Domini públic ferCapítol II. Domini públic ferrrrrroviari,oviari,oviari,oviari,oviari,zones de przones de przones de przones de przones de protecció i línia d’edificacióotecció i línia d’edificacióotecció i línia d’edificacióotecció i línia d’edificacióotecció i línia d’edificació 29

Article 13. Delimitació 29Article 14. Línia límit d’edificació 30

Article 15. Normes d’aplicació en les zones de domini públic i de protecció 31

6

Títol IVTítol IVTítol IVTítol IVTítol IV. L. L. L. L. L’administració i la r’administració i la r’administració i la r’administració i la r’administració i la regulacióegulacióegulacióegulacióegulacióde les infraestrde les infraestrde les infraestrde les infraestrde les infraestructuructuructuructuructures feres feres feres feres ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàriesCapítol I. LCapítol I. LCapítol I. LCapítol I. LCapítol I. L’ens Infraestr’ens Infraestr’ens Infraestr’ens Infraestr’ens Infraestructuructuructuructuructures Feres Feres Feres Feres Ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàriesde Catalunyade Catalunyade Catalunyade Catalunyade Catalunya 33

Article 16. Naturalesa jurídica 33Article 17. Objecte 33

Article 18. Competències i facultats 34

Article 19. Organització 37Article 20. Recursos econòmics 37

Article 21. Règim de fiscalització i comptabilitat 37

Capítol II. LCapítol II. LCapítol II. LCapítol II. LCapítol II. L’administració de les infraestr’administració de les infraestr’administració de les infraestr’administració de les infraestr’administració de les infraestructuructuructuructuructuresesesesesferferferferferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries 37

Article 22. Concepte 37

Article 23. Cànon 37Article 24. Regulació de l’accés a la xarxa 37

Article 25. Declaració sobre la xarxa 37

Article 26. Adjudicació de capacitat d’infraestructura 38Article 27. Procediment d’adjudicació 39

Article 28. Mesures especials en cas de pertorbacions del trànsit ferroviari 39

Article 29. Drets d’ús de la capacitat d’infraestructura 40

Capítol III. La Comissió de Regulació FerCapítol III. La Comissió de Regulació FerCapítol III. La Comissió de Regulació FerCapítol III. La Comissió de Regulació FerCapítol III. La Comissió de Regulació Ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviària 41

Article 30. Funcions i composició 41

Títol VTítol VTítol VTítol VTítol V. El ser. El ser. El ser. El ser. El servei de transporvei de transporvei de transporvei de transporvei de transport fert fert fert fert ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviariCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generals 42Article 31. El servei de transport ferroviari 42

Capítol II. EmprCapítol II. EmprCapítol II. EmprCapítol II. EmprCapítol II. Empreses fereses fereses fereses fereses ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries 42Article 32. Llicència i autorització

d’empresa ferroviària 42

Article 33. Autorització d’empresa ferroviària 43

Article 34. Obtenció de l’autorització d’empresa ferroviària 44

Article 35. Vigència de l’autorització d’empresa ferroviària 44

Capítol III. SerCapítol III. SerCapítol III. SerCapítol III. SerCapítol III. Serveis públics de transporveis públics de transporveis públics de transporveis públics de transporveis públics de transport fert fert fert fert ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviari 46Article 36. Serveis públics de transport ferroviari 46

Article 37. Ferrocarril metropolità de Barcelona 46

Capítol IVCapítol IVCapítol IVCapítol IVCapítol IV. El personal fer. El personal fer. El personal fer. El personal fer. El personal ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviari 47

Article 38. Règim aplicable 47

7

Títol VI. NorTítol VI. NorTítol VI. NorTítol VI. NorTítol VI. Normes específiques per als sistemesmes específiques per als sistemesmes específiques per als sistemesmes específiques per als sistemesmes específiques per als sistemestramviaristramviaristramviaristramviaristramviaris 48

Article 39. Normes generals 48

Article 40. Domini públic i zones de protecció 49Article 41. Aspectes urbanístics dels sistemes

tramviaris supramunicipals 50

Article 42. Llicències per a obres d’instal·laciói explotació de sistemes tramviarisde caràcter supramunicipal 51

Article 43. Manteniment i conservacióde la infraestructura tramviària 52

Article 44. Circulació 52

Article 45. Conducció 52

Títol VII. SegurTítol VII. SegurTítol VII. SegurTítol VII. SegurTítol VII. Seguretat en el transporetat en el transporetat en el transporetat en el transporetat en el transport fert fert fert fert ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviariCapítol I. NorCapítol I. NorCapítol I. NorCapítol I. NorCapítol I. Normes de segurmes de segurmes de segurmes de segurmes de seguretatetatetatetatetat 52

Article 46. Normes de seguretat 52

Capítol II. Passos a nivellCapítol II. Passos a nivellCapítol II. Passos a nivellCapítol II. Passos a nivellCapítol II. Passos a nivell 53

Article 47. Normes generals 53Article 48. Supressió i reordenació de passos a nivell 55

Títol VIII. DrTítol VIII. DrTítol VIII. DrTítol VIII. DrTítol VIII. Drets i deurets i deurets i deurets i deurets i deures dels usuarises dels usuarises dels usuarises dels usuarises dels usuaris 57Article 49. Drets dels usuaris 57

Article 50. Deures dels usuaris 58

Títol IX. Règim econòmic i tributariTítol IX. Règim econòmic i tributariTítol IX. Règim econòmic i tributariTítol IX. Règim econòmic i tributariTítol IX. Règim econòmic i tributariCapítol I. TCapítol I. TCapítol I. TCapítol I. TCapítol I. Taxes feraxes feraxes feraxes feraxes ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàriesSecció primera. TSecció primera. TSecció primera. TSecció primera. TSecció primera. Taxes per autoritzacions i ceraxes per autoritzacions i ceraxes per autoritzacions i ceraxes per autoritzacions i ceraxes per autoritzacions i certificatstificatstificatstificatstificatsde segurde segurde segurde segurde seguretatetatetatetatetat 61Article 51. Règim jurídic 61

Article 52. Meritació 62

Article 53. Gestió i afectació 62

Secció segona. TSecció segona. TSecció segona. TSecció segona. TSecció segona. Taxes per atoraxes per atoraxes per atoraxes per atoraxes per atorgamentgamentgamentgamentgamentde títols a personal ferde títols a personal ferde títols a personal ferde títols a personal ferde títols a personal ferrrrrroviari i per homologacióoviari i per homologacióoviari i per homologacióoviari i per homologacióoviari i per homologacióde material rde material rde material rde material rde material rodantodantodantodantodant 63

Article 54. Règim jurídic 63Article 55. Meritació 63

Article 56. Gestió i afectació 63

Secció terSecció terSecció terSecció terSecció tercera. Cànon per la utilitzaciócera. Cànon per la utilitzaciócera. Cànon per la utilitzaciócera. Cànon per la utilitzaciócera. Cànon per la utilitzacióde les infraestrde les infraestrde les infraestrde les infraestrde les infraestructuructuructuructuructures feres feres feres feres ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries 63

Article 57. Principis generals 63

8

Capítol IICapítol IICapítol IICapítol IICapítol II. T. T. T. T. Tarifesarifesarifesarifesarifes 64

Article 58. Règim general 64

Article 59. Fixació, import i exigibilitat 64

Títol X. Inspecció i règim sancionadorTítol X. Inspecció i règim sancionadorTítol X. Inspecció i règim sancionadorTítol X. Inspecció i règim sancionadorTítol X. Inspecció i règim sancionador 65

Article 60. Funció inspectora 65Article 61. Responsabilitat 66

Article 62. Classificació de les infraccions 66

Article 63. Infraccions molt greus 66Article 64. Infraccions greus 68

Article 65. Infraccions lleus 70

Article 66. Sancions 72Article 67. Infraccions i sancions específiques

en matèria de circulació i conducció 73

Article 68. Gradació de les sancions 74

Article 69. Multes coercitives 75Article 70. Procediment sancionador 75

Article 71. Prescripció 76

Disposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionals 76

Disposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòries 81

Disposició derDisposició derDisposició derDisposició derDisposició derogatòria únicaogatòria únicaogatòria únicaogatòria únicaogatòria única 82

Disposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finals 82

9

Llei 4/2006,de 31 de març,ferroviària

PREÀMBUL

I

De ben segur que una fita emblemàtica en la històriade Catalunya és la inauguració de la primera líniaferroviària, entre Barcelona i Mataró, l’any 1848.Aquesta data marca l’inici del transport ferroviari alnostre país, una autèntica revolució des del punt devista del que avui anomenem mobilitat: naixia un noumode de transport que havia de permetre escurçarnotablement les distàncies.

D’una banda, les que havien de recórrer les merca-deries en un context d’intercanvi cada vegada mésintens, afavorit pel procés de la revolució industrial,que té la manifestació més significativa en el sectortèxtil, base d’un nou model econòmic.

I de l’altra, les que separaven les persones, distànci-es que, des de la perspectiva del món actual, podensemblar fàcilment assumibles, però que s’havien devalorar amb una altra dimensió si s’havien de recórreramb l’única –i inestimable– ajuda de la tracció de sang.

D’aleshores ençà la història del ferrocarril transcorrede manera paral·lela a l’evolució de la societat mo-derna, però també de manera discontínua. Èpoquesde gran esplendor donen pas a temps de decadèn-cia. Grans i petits projectes ferroviaris s’abandonen,en alguns casos fins i tot abans de veure passar unamàquina per sobre de les vies. A Catalunya hi haalguns exemples de línies ferroviàries que amb eltemps es van tancar, senyals d’una decadència queté un punt d’inflexió en el moment actual, quan, enalguns casos, s’utilitzen com a vies verdes i, en d’al-tres, es reivindiquen bé des de la nostàlgia, bé des

10

de la necessitat de tenir un mitjà de transport querespongui a les exigències mediambientals i desostenibilitat tan en voga.

El segle XXI pot iniciar, sens dubte, una nova era delferrocarril. El concepte de l’alta velocitat ha permèsal transport ferroviari recuperar terreny respecte aaltres modes de transport i instal·lar-se en una posi-ció molt avantatjosa, entre el transport per carretera iel transport aeri, de manera que en unes determina-des distàncies es pot considerar fortament competitiu.

Aquesta evolució de la tècnica coincideix en el tempsamb una tendència, que s’anuncia irreversible, depotenciació dels mitjans de transport més sosteni-bles. En aquest camp d’acció el ferrocarril també téuna situació de partida francament positiva respecteal seu rival més fort: el transport per carretera. Mal-grat la limitació que comporta haver de tenir unainfraestructura pròpia i exclusiva, la via, sembla quecada cop més els poders públics són favorables afer les fortes inversions que requereix avui dia la im-plantació d’una infraestructura ferroviària, pels be-neficis socials i ambientals que es generen.

II

En aquest context neix la Llei ferroviària, la primerainiciativa legislativa completa empresa per la Gene-ralitat en matèria ferroviària. Es pot dir que es com-pleta un cert corpus jurídic català en matèria de trans-ports, ja que els darrers anys s’han promulgat lleisreguladores del transport per carretera, per cable imarítim i de les infraestructures del transport aeri (ae-roports i heliports).

La Generalitat té competències en matèria ferrovià-ria en dos àmbits. En primer lloc, competències ex-clusives sobre ferrocarrils que circulen íntegramentpel territori de Catalunya, d’acord amb l’article 9.15de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Un exempled’aquesta competència són els ferrocarrils actualmentexplotats per les empreses públiques Ferrocarrils dela Generalitat de Catalunya i Ferrocarril Metropolitàde Barcelona, SA, i també els tramvies metropolitans.

11

En segon lloc, en el marc de l’article 11.9 de l’Esta-tut, la Generalitat té competències executives sobreels ferrocarrils amb origen i destinació en el territoride Catalunya, malgrat que circulin sobre infraes-tructures de titularitat estatal. L’exemple són els ser-veis ferroviaris que integren l’anomenada xarxa derodalies de Barcelona i els serveis regionals, tot ique aquesta competència no s’ha arribat a materia-litzar.

En síntesi, el sistema ferroviari de Catalunya estàconstituït per un conjunt de línies i xarxes de carac-terístiques tècniques i funcionals molt diverses. D’unabanda hi ha la xarxa de metro de Barcelona, queconsta en l’actualitat de sis línies amb un grau baixd’interoperabilitat entre elles, de manera que cadas-cuna té assignat el seu propi material mòbil. Carac-terístiques semblants, quant a capacitat i interopera-bilitat, són les pròpies de les línies gestionades perl’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,amb dues xarxes totalment independents, la del Vallèsi la del Baix Llobregat, a les quals cal afegir les urba-nes. A més, aquesta empresa gestiona els cremalle-res de Montserrat i de Núria i la línia ferroviària deLleida a la Pobla de Segur. En ambdós casos es tractad’empreses públiques que gestionen línies i xarxesferroviàries de transport metropolità o regional en rè-gim de servei públic i que reben les compensacionscorresponents per a afrontar llurs obligacions.

D’altra banda, en el moment de l’entrada en vigor d’a-questa llei, estan en servei les xarxes de tramvia delBaix Llobregat i del Besòs, les quals no estan connec-tades. També es tracta de transport metropolità alta-ment subvencionat.

En un altre àmbit se situa la xarxa que l’Administra-ció general de l’Estat ha qualificat d’interès general,que gestiona l’Administrador d’Infraestructures Fer-roviàries i en la pràctica totalitat de la qual opera l’em-presa Renfe Operadora. Es tracta de tota la xarxad’ample ibèric de Catalunya, excepte la línia que portade Lleida a la Pobla de Segur, transferida a la Gene-ralitat.

12

III

La Llei ferroviària ha de tenir en compte necessària-ment el referent normatiu de les directives de la UnióEuropea que integren els anomenats paquets ferro-viaris i que tenen com a objectiu fixar les bases per aun nou sistema d’organització, basat en el principide la separació entre infraestructura i servei, quehauria de permetre introduir la competència en elmercat ferroviari: en el de mercaderies en un primermoment i en el de viatgers quan culmini el procés.

Es tracta de les directives 91/440/CEE, sobre el des-envolupament dels ferrocarrils comunitaris; 95/18/CE,sobre la concessió de llicències a empreses ferrovià-ries; 2001/14/CE, relativa a l’adjudicació de la capaci-tat d’infraestructura ferroviària, a l’aplicació de cànonsper a utilitzar-la i a la certificació de la seguretat, i2001/16/CE, relativa a la interoperabilitat del sistemaferroviari transeuropeu convencional, amb les modi-ficacions respectives.

En aquest sentit, amb la Llei ferroviària es pretén tro-bar un equilibri entre el context liberalitzador euro-peu, establert per les normes enunciades, i la realitatdel ferrocarril a Catalunya, és a dir, sense perdre laperspectiva que bona part de la xarxa actual estariaexclosa de l’aplicació d’aquestes directives perquèestà configurada com a línies urbanes, suburbaneso regionals.

L’altre referent normatiu el constitueix la Llei 9/2003,del 13 de juny, de la mobilitat, els principis i objectiusde la qual inspiren sempre els preceptes de la Lleiferroviària i s’hi materialitzen quan cal, de maneraque, sense caure en repeticions innecessàries, noes pot entendre aquesta segona norma sense l’exis-tència prèvia de la primera.

IV

L’estructura d’aquesta llei és plenament coherent amb elque s’ha exposat fins a aquest punt. Al llarg dels deutítols, el text legal aborda, de manera ordenada i siste-màtica, l’objecte de la seva regulació, les infraestruc-tures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya.

13

El Sistema Ferroviari de Catalunya esdevé la clau devolta d’aquesta construcció jurídica. El títol I el defi-neix prenent com a base les infraestructures i elsserveis que el configuren. El títol II tracta fonamental-ment dels aspectes vinculats amb la planificació,prenent com a base una figura essencial, la del Plad’infraestructures de transport de Catalunya. Els al-tres títols completen els diferents aspectes vinculatsamb aquest sistema ferroviari.

Del títol I cal destacar dos elements essencials: un,el de les definicions, absolutament necessàries pera comprendre millor l’àmbit que és objecte de regu-lació, i l’altre, el de les competències, no menys im-portant per a delimitar el camp d’acció de les admi-nistracions i els ens que poden exercir competènciesi facultats en aquesta matèria.

Un sistema ferroviari no pot funcionar sense infra-estructures que el sustentin. El títol III aporta llum so-bre com s’han de projectar i construir, com s’han deconfigurar amb llurs zones de servei i com s’integrenen el territori, tant des del punt de vista urbanísticcom de protecció del domini públic que els és inhe-rent.

Com s’ha assenyalat en paràgrafs anteriors, les ten-dències més avançades en l’àmbit europeu consoli-den el principi de separació de la infraestructura i elservei ferroviaris, els quals tradicionalment s’havienintegrat de manera indissoluble en el marc de lesempreses públiques estatals. En aquest sentit, l’arti-culat d’aquesta llei, i concretament el títol IV, recullbona part del contingut de la llei que constitueix elseu precedent en aquest aspecte, la Llei 19/2001,que va crear l’ens Infraestructures Ferroviàries deCatalunya, el paper cabdal del qual en l’articulaciódel Sistema Ferroviari de Catalunya es confirma.

L’administració de les infraestructures ferroviàries, en-tesa com un servei que n’ha de garantir el manteni-ment, l’explotació i la gestió, requereix una regulaciómolt detallada –inspirada, com no podia ésser d’unaaltra manera, en les directives europees que sónobjecte de transposició– d’aspectes com l’accés a

14

la xarxa, l’adjudicació de capacitat i l’ús d’aquestacapacitat, processos que necessàriament s’han desotmetre al control de la Comissió de Regulació Fer-roviària, que és creada per aquesta llei.

Fixades les regles del joc en aquests termes, el títolV aborda el tractament del servei de transport ferro-viari des d’una doble perspectiva: la pròpia del sis-tema de separació, que fa que les empreses ferrovi-àries hagin d’obtenir una habilitació administrativa pera poder concórrer al mercat, i la relativa als serveispúblics de transport ferroviari, el pes específic delsquals en l’àmbit de Catalunya, especialment a l’àreametropolitana de Barcelona, demana aquest tracta-ment específic.

Un dels aspectes més innovadors d’aquesta llei ésla determinació, en el títol VI, de les normes específi-ques dels sistemes tramviaris. Si hem assenyalat queel ferrocarril viu un període de renaixença, en el casdels tramvies es pot afirmar que és un ressorgimentel que s’està produint a les ciutats, de les quals havi-en estat expulsats. Llur integració harmònica en laxarxa viària, la renovació espectacular de llur materi-al mòbil i llur capacitat per a transportar persones enun àmbit de continuïtat urbana el configuren com unapeça clau en el sistema de transports. Aquesta rea-litat i, especialment, llur potencialitat futura han me-rescut un tractament específic en aquesta llei.

El títol següent, relatiu a la seguretat del transportferroviari, complementa els aspectes anteriors desd’una perspectiva essencial per a la societat actual:la d’assegurar que els transports funcionin en condi-cions òptimes que no posin en perill ni llurs usuaris niels que circulin per altres vies, per a la qual cosa ésfonamental la regulació dels passos a nivell.

Precisament els usuaris esdevenen els protagonis-tes del títol VIII, que constitueix un veritable catàlegde llurs drets i deures. No s’ha d’oblidar mai que laraó d’ésser d’aquestes magnífiques infraestructures,d’aquests serveis cada cop més ràpids i eficients,és l’existència de les persones que els fan servir pera satisfer llurs necessitats de mobilitat o les dels béns

15

que són imprescindibles per a afrontar la quotidianitat.I per això mateix revesteix tanta importància la fixa-ció dels drets que tenen els ciutadans en la utilitza-ció d’aquests serveis ferroviaris dels quals es dota lasocietat, però també dels deures que la mateixa so-cietat en conjunt assenyala per a fer del transportferroviari un àmbit de convivència.

Reprenent els aspectes més vinculats amb l’estruc-tura del sistema ferroviari, aquesta es completa ambla regulació, en el títol IX, del seu règim econòmic itributari, tant des de la perspectiva de les taxes i elscànons que són propis d’un sistema que s’articulaprenent com a base la separació d’infraestructura iservei com des de la perspectiva de les tarifes ques’apliquen en la relació entre prestador o prestadorai usuari o usuària del servei.

Finalment, la part dispositiva d’aquesta llei es tancaamb el títol X, dedicat a la inspecció i el règim san-cionador, en el qual es recullen el règim de respon-sabilitat, el catàleg d’infraccions i les sancions quecomporten, en els termes que són habituals en lesnormes de rang legal.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE 1. OBJECTE

L’objecte d’aquesta llei és regular les infraestructuresi els serveis de transport ferroviari en el marc compe-tencial vigent de la Generalitat.

ARTICLE 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ

1. Aquesta llei s’aplica als serveis de transport ferro-viari i les infraestructures que integren el Sistema Fer-roviari de Catalunya, sens perjudici de les compe-tències que corresponguin a l’Administració generalde l’Estat.

2. Són compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquestallei les infraestructures i els serveis de transport fer-roviaris, amb independència que, d’acord amb llurconfiguració tècnica o llur àmbit territorial, es deno-minin ferrocarrils, ferrocarrils metropolitans, tramvieso cremalleres.

16

3. No són inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquestallei els telefèrics ni els altres mitjans anàlegs de trans-port que utilitzen un sol cable o diversos cables trac-tors i portadors, encara que tinguin camí terrestre derodolament, els quals es regeixen per llur legislacióespecífica.

ARTICLE 3. DEFINICIONS

Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per:

a) Acord marc: l’acord general jurídicament vincu-lant, basat en el dret públic o en el dret privat, queespecifica els drets i les obligacions d’un candidat ide l’administrador d’infraestructures o l’organismeadjudicador amb relació a la capacitat d’infraes-tructures adjudicada i els cànons que es percebendurant un període superior a un període de vigènciad’un horari de servei.

b) Adjudicació: l’adjudicació de capacitat d’infraes-tructura ferroviària per un administrador d’infraestruc-tura.

c) Candidat: l’empresa ferroviària, agrupació nacio-nal o internacional d’empreses ferroviàries i altrespersones físiques o jurídiques interessades comer-cialment o per raons de servei públic a adquirir lacapacitat d’infraestructura.

d) Capacitat d’infraestructura: el potencial per a pro-gramar les franges ferroviàries sol·licitades per a unsegment de la infraestructura durant un determinatperíode.

e) Coordinació: el procediment per mitjà del qual l’or-ganisme adjudicador i els candidats intenten resol-dre situacions de conflicte de sol·licituds de capaci-tat d’infraestructura.

f) Cremallera: el ferrocarril que utilitza un tercer carrildentat on engranen les corresponents rodes denta-des de la locomotora per a obtenir esforços de trac-ció que permeten superar grans pendents.

g) Declaració sobre la xarxa: la declaració que deta-lla les normes generals, els terminis, els procedimentsi els criteris relatius als sistemes de cànons i l’adjudi-

17

cació de capacitat. Conté, així mateix, les altres in-formacions que puguin ésser necessàries per a cur-sar una sol·licitud de capacitat d’infraestructura.

h) Empresa ferroviària: l’empresa pública o privadatitular d’una llicència o una autorització, d’acord ambla legislació aplicable, l’activitat principal de la qualconsisteix en la prestació de serveis de transport demercaderies o viatgers per ferrocarril. Aquesta em-presa, en tots els casos, ha d’aportar la tracció. Sóntambé empreses ferroviàries les que aporten exclu-sivament la tracció.

i) Estudi informatiu: el document que analitza i defi-neix el traçat, en els aspectes geogràfics, geomè-trics i funcionals, i que descriu les opcions de traçatestudiades, l’anàlisi dels avantatges i inconvenientsi dels costos de cadascuna de les opcions i llur re-percussió en els diversos aspectes de la mobilitat idel medi ambient i en l’ordenació territorial i urbanís-tica.

j) Ferrocarril: el mitjà de transport en el qual els vehi-cles circulen per un camí de rodolament fix, que elsserveix de sustentació i guia.

k) Ferrocarril metropolità: el ferrocarril, generalmentsubterrani, destinat al transport de viatgers per l’in-terior d’una ciutat o una àrea metropolitana.

l) Franja: la capacitat d’infraestructura necessàriaperquè un tren circuli entre dos punts en un momentdonat.

m) Horari de servei: les dades que defineixen elsmoviments planificats de trens i material rodant quetenen lloc en una infraestructura en el període en quèun horari determinat està vigent.

n) Infraestructura congestionada: el tram d’infraes-tructura en què no es pot atendre plenament la de-manda de capacitat d’infraestructura durant deter-minats períodes, ni tan sols coordinant les diferentssol·licituds de capacitat.

o) Infraestructura ferroviària: els elements que formenpart de les vies principals, de les de servei i dels

18

brancs de desviació, entre els quals hi ha els ter-renys; els carrils i les travesses; l’electrificació; lesinstal·lacions vinculades a la seguretat, a les teleco-municacions, a la senyalització de les línies, a l’enllu-menat i a la transformació, la distribució i, si escau,el transport de l’energia elèctrica; els passos a nivell;les estacions; les terminals de càrrega; els edificis;els túnels i els ponts; els equipaments annexos a l’ex-plotació, i els altres que es determinin per reglament.

p) Infraestructura tramviària: la infraestructura ferro-viària d’un sistema tramviari implantada sobre la viapública, que comprèn els elements que formen partde les vies principals, de les de servei i dels brancsde desviació, entre els quals hi ha l’electrificació; lesinstal·lacions vinculades a la seguretat, a les teleco-municacions, a la senyalització de les línies, a l’enllu-menat i a la transformació, la distribució i, si escau,el transport de l’energia elèctrica; les parades; elsedificis i els equipaments annexos a l’explotació, iqualsevol altre que es determini per reglament.

q) Pla d’augment de la capacitat: la mesura o el con-junt de mesures, acompanyades d’un calendari d’apli-cació, proposades per a mitigar les limitacions decapacitat que hagin motivat la qualificació d’un tramcom a infraestructura congestionada.

r) Plataforma de via segregada: l’espai reservat a lacirculació ferroviària pel qual passa la via, que éscomprès entre tanques, vorades o altres elementsfísics longitudinals que el separen dels vials d’úspúblic paral·lels al traçat del ferrocarril. Si un encre-uament o una altra circumstància constructiva inter-romp aquests elements físics, dues línies imaginàri-es que uneixen per cada costat de la plataforma elspunts on s’acaben els dits elements, seguint un tra-çat paral·lel als eixos de via, limiten el terreny dedomini públic inclòs en la plataforma.

s) Plataforma de via no segregada: la banda per onté lloc la circulació ferroviària de manera no privativai que és delimitada per la projecció vertical sobre elterreny dels elements aeris, superficials o subterra-nis afectes a la via.

19

t) Projecte bàsic: la part del projecte constructiu queconsisteix en la determinació dels aspectes geomè-trics de l’actuació a executar i en la definició comple-ta dels béns i els drets afectats.

u) Projecte constructiu: el document que estableix eldesplegament complet de la solució adoptada ambrelació a la necessitat d’una determinada infraes-tructura ferroviària, amb el detall necessari i suficientperquè es pugui construir i explotar.

v) Punt d’accés per a salvament: l’espai connectatamb la xarxa ferroviària que permet als serveis d’e-mergències accedir a la zona de domini públic ferro-viari.

w) Transport ferroviari: el transport que duen a termeles empreses ferroviàries fent servir vehicles ade-quats.

x) Tramvia: el ferrocarril afecte al servei públic detransport de viatgers que circula principalment persuperfície i per la via pública amb carrils fixos encai-xats en una plataforma de via que pot ésser segre-gada o no segregada.

y) Xarxa: la infraestructura ferroviària que és propie-tat d’un administrador d’infraestructures o que ésgestionada per aquest.

z) Zona de servei ferroviària: la superfície de terrenysque es pot delimitar a l’entorn de les infraestructuresferroviàries.

ARTICLE 4. EL SISTEMA FERROVIARI DE CATALUNYA

1. El Sistema Ferroviari de Catalunya està configu-rat per les infraestructures i els serveis de transportferroviari a què fa referència aquest article.

2. Els serveis de transport del Sistema Ferroviari deCatalunya són els que circulen per les infraestruc-tures ferroviàries següents:

a) Les de titularitat de la Generalitat.

b) Les de titularitat de l’Administració general de l’Es-tat o de les entitats públiques que hi són adscrites siels serveis de transport tenen l’origen i la destinació

20

dins del territori de Catalunya, encara que circulinper vies connectades a la xarxa general de l’Estat,d’acord amb la distribució de competències vigenten aquesta matèria.

c) Les de titularitat de les administracions locals.

d) Les de titularitat privada situades íntegrament dinsdel territori de Catalunya.

3. Les infraestructures del Sistema Ferroviari deCatalunya són aquelles a què fan referència les lle-tres a, c i d de l’apartat 2 i aquelles a què fa referèn-cia la lletra b de l’apartat 2 la titularitat de les qualssigui traspassada a la Generalitat o a les administra-cions locals.

ARTICLE 5. COMPETÈNCIES

1. El Govern exerceix les seves competències sobreel Sistema Ferroviari de Catalunya de conformitat ambel que estableixen aquesta llei i les normes que ladespleguen.

2. El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport exerceix les funcions se-güents:

a) La planificació estratègica del Sistema Ferroviaride Catalunya.

b) El desenvolupament del Sistema Ferroviari de Ca-talunya i la construcció de les seves infraestructures.

c) L’exercici de la potestat expropiatòria en matèriaferroviària.

d) L’ordenació general i la regulació del Sistema Fer-roviari de Catalunya, que inclou l’establiment de lesregles bàsiques del mercat ferroviari i l’elaboració dela normativa necessària per a desplegar-les correc-tament.

e) La proposta d’establiment dels règims jurídic i fi-nancer de l’administrador d’infraestructures ferrovià-ries d’acord amb el que estableix aquesta llei.

f) L’atorgament de llicències i autoritzacions a lesempreses ferroviàries, amb l’informe previ de l’ens

21

administrador de les infraestructures ferroviàries, dela manera que estableixen aquesta llei i les normesque la despleguen.

g) L’atorgament de les autoritzacions per a la presta-ció de serveis ferroviaris declarats de servei públic il’establiment, si escau, del règim de compensacionsper les obligacions de servei públic assumides perl’empresa operadora.

h) L’atorgament dels certificats de seguretat, llevatque se li atribueixi a l’administrador d’infraestructuresferroviàries o a un altre ens.

i) L’atorgament dels certificats d’obertura de línies,trams i terminals de la infraestructura ferroviària altrànsit públic abans de començar a explotar-la. Res-pecte a l’obertura al trànsit ferroviari dels altres ele-ments que integren la infraestructura, l’administradord’infraestructures ferroviàries ha de complir les re-gles que determini el departament competent enmatèria d’infraestructures i serveis de transport.

j) La definició i la supervisió del règim tarifari.

k) L’establiment o, si escau, la modificació de la quan-tia dels cànons per la utilització de les infraestructuresferroviàries, d’acord amb els elements i els paràme-tres que fixa aquesta llei.

l) La defensa del domini públic ferroviari, sens perju-dici de les competències que corresponen a l’admi-nistrador d’infraestructures ferroviàries.

m) L’establiment de les condicions tècniques sobrela projecció, la construcció i l’administració de lesinfraestructures i sobre el material rodant que hi cir-culi.

n) L’aplicació del règim sancionador.

o) L’homologació de centres habilitats per a certificarla idoneïtat del material rodant i la formació del perso-nal, sens perjudici de la possibilitat de delegar-la enl’administrador d’infraestructures ferroviàries.

p) La inspecció dels serveis ferroviaris i dels mitjanstècnics i de material mòbil amb els quals es presten,

22

sens perjudici de la possibilitat de delegar-la, total-ment o parcialment, en l’administrador d’infraestruc-tures ferroviàries o en les empreses que presten ser-veis ferroviaris.

q) Les altres que li confereixin aquesta llei o les nor-mes que la despleguen.

3. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya ila Comissió de Regulació Ferroviària exerceixen lescompetències i les funcions que determina aquestallei.

4. L’Entitat Metropolitana del Transport exerceix lescompetències que li atribueix aquesta llei d’acordamb la seva legislació específica i amb la normativasobre règim local.

TÍTOL II. EL SISTEMA FERROVIARI DE CATALUNYA

ARTICLE 6. LA PLANIFICACIÓ DEL SISTEMA FERROVIARI

DE CATALUNYA

1. El Govern planifica les infraestructures i els ser-veis que integren el Sistema Ferroviari de Catalunyaper mitjà del departament competent en matèriad’infraestructures i serveis de transport, sens perju-dici de la capacitat dels ens locals de planificar, or-denar i regular els serveis que tenen atribuïts. LaGeneralitat ha de col·laborar amb l’Administraciógeneral de l’Estat, per mitjà dels mecanismes legal-ment establerts, per a planificar, de manera cohe-rent, les infraestructures del Sistema Ferroviari deCatalunya i les de competència estatal.

2. S’han de tenir en compte, en la planificació delSistema Ferroviari de Catalunya, els principis i elsobjectius que el planejament territorial i la Llei 9/2003,del 13 de juny, de la mobilitat, estableixen en matèriade transport de viatgers i transport de mercaderies.

ARTICLE 7. EL PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

DE CATALUNYA

1. El Pla d’infraestructures de transport de Catalunyaés l’instrument per mitjà del qual es determinen lesgrans línies de planificació i ordenació de les in-

23

fraestructures per on circulen els serveis de trans-port del Sistema Ferroviari de Catalunya, per a ga-rantir la mobilitat sostenible amb aquest mitjà de trans-port en el marc de les directrius que estableixen elsplanejaments territorials general i parcial.

2. El Pla d’infraestructures de transport de Catalunyaté caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb laLlei 23/1983, del 21 de novembre, de política territo-rial, i de pla específic, als efectes del que estableixla Llei 9/2003, i s’ha de tramitar i aprovar d’acord ambel que disposen aquestes lleis i les disposicions re-glamentàries que les despleguen.

3. El Pla d’infraestructures de transport de Catalunyas’ha de sotmetre al tràmit d’avaluació ambiental,d’acord amb el que estableix la legislació sectorialaplicable.

4. El desplegament i, si escau, l’actualització del Plad’infraestructures de transport de Catalunya s’hand’avaluar cada cinc anys.

ARTICLE 8. LA PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS DE TRANSPORT

FERROVIARI

1. Els serveis de transport del Sistema Ferroviari deCatalunya, d’acord amb els objectius de mobilitatsostenible i en el marc de les directrius que estableixel planejament territorial, s’han de planificar per mitjàdel Pla de transports de viatgers de Catalunya, queestableixen la Llei 12/1987, del 28 de maig, de regu-lació del transport de viatgers per carretera mitjan-çant vehicles de motor, i la Llei 9/2003.

2. El Pla de transports de viatgers de Catalunya técaràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb laLlei 23/1983, i de pla específic, als efectes del queestableix la Llei 9/2003, i s’ha de tramitar i aprovard’acord amb el que disposen aquestes lleis i les dis-posicions reglamentàries que les despleguen.

3. El Pla de transport de viatgers de Catalunya s’hade sotmetre al tràmit d’avaluació ambiental, d’acordamb el que estableix la legislació sectorial aplicable.

24

ARTICLE 9. ELS FERROCARRILS DE TITULARITAT PRIVADA

1. Són infraestructures ferroviàries de titularitat priva-da les que pertanyen a particulars, individualment ocol·lectivament, que presten serveis de transport fer-roviari exclusivament per compte propi, com a com-plement d’altres activitats principals.

2. Per establir o explotar una infraestructura ferrovià-ria de titularitat privada, cal obtenir, prèviament, l’au-torització administrativa del departament competenten matèria d’infraestructures i serveis de transport,d’acord amb el procediment que s’estableixi per re-glament.

3. El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport, si l’establiment d’una in-fraestructura ferroviària de titularitat privada és, d’a-cord amb la legislació expropiatòria, d’utilitat públicao d’interès social, en pot habilitar el titular per a ocu-par els terrenys de domini públic que calguin i, si es-cau, per a adquirir els de propietat privada per mitjàdel procediment d’expropiació forçosa, en què el dittitular té la condició de beneficiari.

4. Les infraestructures ferroviàries de titularitat priva-da, especialment els apartadors, solament es podenconnectar amb les altres infraestructures del Siste-ma Ferroviari de Catalunya si l’ens administrador deles infraestructures ferroviàries ho autoritza expres-sament en els termes que s’estableixin per reglament.El titular de la infraestructura ferroviària de titularitatprivada ha de facilitar la connexió en els termes quedetermini l’autorització.

TÍTOL III. LA INFRAESTRUCTURA FERROVIÀRIA

CAPÍTOL I. PROJECCIÓ I CONSTRUCCIÓ D’INFRAESTRUCTURES

FERROVIÀRIES

ARTICLE 10. PROJECTES I CONSTRUCCIÓ

1. Per a construir una infraestructura ferroviària omodificar-ne una d’existent, s’ha de redactar un es-tudi informatiu i un projecte constructiu.

2. L’estudi informatiu i els projectes bàsics que com-portin la modificació rellevant d’un estudi informatiu

25

aprovat s’han de sotmetre al procediment d’avalua-ció d’impacte ambiental en els casos en què ho de-termini la legislació ambiental, d’acord amb aquesta.

3. La redacció d’un estudi informatiu no és necessà-ria si es tracta d’obres de reposició, de conservació,de condicionament de traçat, d’accessibilitat a lesestacions, de supressió de passos a nivell o de qual-sevol altra mena que no comportin cap modificaciósubstancial de les infraestructures.

4. L’estudi informatiu es compon de la memòria, elsannexos tècnics, els plànols i el pressupost. El contin-gut d’aquests documents s’ha de determinar per re-glament. També ha d’incorporar un estudi d’alterna-tives; un estudi d’impacte ambiental de les diversesopcions plantejades amb el contingut que determinala legislació vigent d’avaluació d’impacte ambiental;els altres estudis que, en cada cas, exigeixin les al-tres normatives sectorials aplicables; la previsió depunts d’accés per a salvament; l’inventari de serveisafectats que s’han de reposar, i la identificació gràfi-ca dels terrenys afectats corresponents a l’alternati-va seleccionada.

5. L’estudi informatiu s’ha d’elaborar i aprovar d’acordamb el que s’estableixi per reglament. Aquest pro-cés ha d’incloure un tràmit d’audiència als ens localsafectats, per al qual s’ha de fixar un termini que nopot ésser inferior a trenta dies; un tràmit d’informacióinstitucional als departaments de la Generalitat i lesaltres administracions les competències dels qualstinguin incidència en l’objecte de l’estudi, i un tràmitd’informació pública perquè les persones interessa-des puguin formular al·legacions sobre l’interès ge-neral de la infraestructura, la concepció global deltraçat o la compatibilitat mediambiental. Aquesta in-formació pública és independent de la que escaiguien cas d’expropiació forçosa.

6. El projecte constructiu es compon de la memòria,els annexos tècnics, els plànols, el plec de prescripci-ons i el pressupost. El contingut d’aquests documentss’ha de determinar per reglament. També ha d’incor-porar l’inventari de serveis afectats que s’han de re-

26

posar, la relació de béns i drets afectats i, en els ca-sos en què es determini per reglament, un estudi deseguretat.

7. S’ha d’aprovar un projecte bàsic que incorpori lesmodificacions rellevants respecte a l’estudi informatiuaprovat si, en el procés d’elaboració del projecte cons-tructiu, es detecta la necessitat d’incorporar-n’hi perraons d’interès públic. Abans d’aprovar-lo, el projectebàsic s’ha de sotmetre a audiència, en particular delsens locals afectats, i, si escau, a informació pública, trà-mit en el qual les al·legacions solament poden versarsobre les referides modificacions. Una vegada aprovatel projecte bàsic, el seu contingut s’ha d’incorporar alprojecte constructiu corresponent i s’ha de continuarl’elaboració d’aquest fins que s’aprovi definitivament.

8. S’ha de tramitar i aprovar un nou estudi informatiu oun nou projecte constructiu, en funció de la importàn-cia de les modificacions i en els termes i amb les con-dicions que s’estableixin per reglament, abans d’in-troduir modificacions en el projecte constructiu aprovati en execució, que solament es poden introduir perraons d’interès públic.

9. Els estudis i els projectes d’infraestructures ferrovià-ries han d’ésser aprovats pel departament competenten matèria d’infraestructures i serveis de transport.

10. L’aprovació dels projectes bàsics i dels construc-tius i l’aprovació de projectes modificats d’aquestscomporten la declaració d’utilitat pública i la necessi-tat d’ocupació dels béns i els drets afectats, als efec-tes de l’expropiació forçosa, l’ocupació temporal i laimposició o la modificació de servituds. Així mateix,comporten l’aplicació de les limitacions a la propietatque estableix aquesta llei.

11. Els estudis i els projectes a què fa referència aquestarticle han de complir les normes aplicables en matè-ria d’accessibilitat integral a les infraestructures i elsserveis de transport ferroviari i en matèria de protec-ció civil i seguretat.

12. Els projectes constructius d’obres ferroviàries ques’hagin d’executar majoritàriament en un àmbit urbà

27

i que comportin obres i instal·lacions que incideixenen els espais públics municipals s’han de sotmetre ainforme de l’ens local abans d’aprovar-los. Aquestinforme s’ha d’emetre en el termini d’un mes des dela recepció de la documentació pertinent. Si no s’emeten aquest termini, poden prosseguir les actuacions.

13. S’ha de donar informació complementària de lainformació pública, en el cas d’estudis informatiusreferents a infraestructures ferroviàries que s’haginde construir al subsòl d’espais edificats als nuclisurbans de les poblacions, de la manera que s’esta-bleixi per reglament, a les persones i les entitats di-rectament afectades per l’obra.

ARTICLE 11. ZONES DE SERVEI FERROVIARI

1. El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport pot delimitar zones deservei ferroviari, per mitjà del Pla de delimitació i uti-lització de les zones de servei, en les quals es po-den acomplir les activitats que estan vinculades alservei ferroviari o que el complementen. També s’hipoden acomplir altres activitats de caràcter industri-al, comercial o de serveis relacionades amb aquestservei, d’acord amb el planejament urbanístic.

2. Les obres que s’executin en les zones de serveiferroviari s’han d’ajustar al que estableixi el Pla dedelimitació i utilització de les zones de servei, d’acordamb el planejament urbanístic.

3. S’han d’establir per reglament el contingut, la do-cumentació i el procediment per a tramitar i aprovarel Pla de delimitació i utilització de les zones de ser-vei. El reglament ha d’establir l’elaboració de l’infor-me de les administracions locals respecte als aspec-tes que afectin llurs competències urbanístiques.

4. L’aprovació del Pla de delimitació i utilització deles zones de servei comporta la declaració d’utilitatpública i la necessitat d’ocupació dels béns i els dretsafectats, als efectes de l’expropiació forçosa, l’ocu-pació temporal i la imposició o la modificació de ser-vituds. Així mateix, comporta l’aplicació de les limita-cions a la propietat que estableix aquesta llei.

28

ARTICLE 12. CONSIDERACIÓ URBANÍSTICA DE LES

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES I DE LES ZONES

DE SERVEI FERROVIARI I INCIDÈNCIA EN EL PLANEJAMENT

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal o elsaltres instruments de planejament general han dequalificar els terrenys reservats pels estudis informa-tius o pels projectes constructius aprovats pel de-partament competent en matèria d’infraestructures iserveis de transport per a construir les infraestructuresferroviàries que serveixen de suport al sistema detransport ferroviari de Catalunya, llurs àrees de pro-tecció i les àrees destinades a zona de servei ferrovi-ari com a sistema urbanístic general de comunicaci-ons i no han d’incloure determinacions que impedeixino pertorbin l’execució de les obres ferroviàries i llurexplotació posterior.

2. S’ha de demanar un informe al departament com-petent en matèria d’infraestructures i serveis de trans-port en la tramitació dels instruments de planejamentgeneral o derivats o de llurs modificacions, una ve-gada aprovats inicialment, si afecten elements de lesinfraestructures ferroviàries o de les zones de servei.L’informe s’ha d’emetre en el termini d’un mes i té ca-ràcter vinculant pel que fa als aspectes de naturale-sa ferroviària.

3. Les obres de construcció, reparació, conservació,millora o ampliació de les infraestructures i les su-perestructures ferroviàries i dels elements auxiliars ocomplementaris d’aquestes, promogudes per la Ge-neralitat, les seves entitats autònomes i les entitatsde dret públic que hi són adscrites no estan subjec-tes a llicència urbanística municipal ni a cap altre con-trol urbanístic municipal previ, sens perjudici de l’in-forme que hagin d’emetre els ajuntaments afectatssobre l’adequació de les obres al planejament urba-nístic. Aquest informe s’ha d’emetre en el termini d’unmes des de la recepció de la documentació perti-nent. Si no s’emet en aquest termini, es poden pros-seguir les actuacions. Tampoc no estan subjectes aautorització, permisos o llicències administratives deprimera instal·lació, funcionament o obertura les ac-tivitats que acompleixin les empreses que executen

29

les dites obres, sempre que estiguin directament vin-culades a l’explotació ferroviària. En tots els casos,les obres i les activitats industrials, comercials i detota altra classe que no estiguin vinculades directa-ment a l’explotació ferroviària estan sotmeses a lli-cència urbanística i a llicències administratives deprimera utilització, funcionament o obertura.

4. Un pla especial, que s’ha d’elaborar i tramitar d’a-cord amb el que disposa la legislació urbanística, hade desenvolupar el sistema general de comunicaci-ons pel que fa a les àrees destinades a zona de serveiferroviari. L’audiència a l’ajuntament afectat és obliga-tòria en la tramitació d’aquest pla especial.

CAPÍTOL II. DOMINI PÚBLIC FERROVIARI,ZONES DE PROTECCIÓ I LÍNIA D’EDIFICACIÓ

ARTICLE 13. DELIMITACIÓ

1. S’estableixen la zona de domini públic, la zona deprotecció i la línia límit d’edificació de les infraestruc-tures ferroviàries per a garantir-ne la funcionalitat iassegurar-ne la protecció.

2. La zona de domini públic ferroviari comprèn els ter-renys ocupats per les línies ferroviàries i una franja deterreny de vuit metres a cada costat de la plataforma,mesurada en horitzontal i perpendicularment al seu eix,des de l’aresta exterior de l’esplanació. En els casosespecials de ponts, viaductes, estructures o obressimilars, es poden fixar com a arestes exteriors del’esplanació les línies de projecció vertical de la vorade les obres sobre el terreny. El terreny comprès entreaquestes línies és, en tots els casos, de domini públic.

3. La determinació de la zona de domini públic delstúnels s’ha d’estendre a la superfície de terreny ne-cessària per a assegurar la conservació i el manteni-ment de l’obra, d’acord amb les característiquesgeotècniques del terreny, la seva alçada sobre elstúnels i la disposició dels seus elements, tenint encompte la ventilació i els accessos.

4. La zona de protecció de les línies ferroviàries con-sisteix en una franja de terreny a cada costat de les

30

línies delimitada, interiorment, per la zona de dominipúblic ferroviari a què fa referència l’apartat 2 i, exte-riorment, per dues línies paral·leles situades a setan-ta metres de les arestes exteriors de l’esplanació.

5. Les distàncies establertes per a la protecció de lainfraestructura ferroviària en sòl classificat com a urbàconsolidat pel planejament urbanístic corresponentsón de cinc metres per a la zona de domini públicferroviari i de vuit metres per a la de protecció, comp-tats en tots els casos des de les arestes exteriors del’esplanació. En sòl urbà no consolidat, el departa-ment competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport, amb l’informe de la Direcció Gene-ral d’Urbanisme, ha d’establir les distàncies en funcióde les determinacions del planejament urbanístic. Eldit departament ha de reduir aquestes distàncies sise n’acredita la necessitat i no es perjudica la regu-laritat, la conservació i el lliure trànsit del ferrocarril,sense que, en cap cas, la distància corresponent a lazona de domini públic ferroviari pugui ésser inferiora dos metres, comptats de la manera que estableixaquest article.

6. Es poden determinar per reglament unes distànci-es inferiors a les que estableix aquest article per adelimitar la zona de domini públic ferroviari i la deprotecció, en funció de les característiques tècniquesde la línia ferroviària i de les característiques del sòlpel qual passi la dita línia.

ARTICLE 14. LÍNIA LÍMIT D’EDIFICACIÓ

1. La línia límit d’edificació s’estableix a banda i ban-da de les línies ferroviàries de manera que desd’aquesta línia fins a la línia ferroviària resten prohibi-des les obres de construcció, reconstrucció o ampli-ació, llevat de les que siguin imprescindibles per aconservar i mantenir les edificacions existents en elmoment de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Igual-ment, resta prohibit l’establiment de noves línies elèc-triques d’alta tensió aèries no vinculades a la presta-ció del servei ferroviari dins la superfície afectadaper la línia límit d’edificació. L’establiment de les líni-es elèctriques d’alta tensió soterrades requereix l’au-

31

torització prèvia de l’ens titular de la infraestructuraferroviària.

2. La línia límit d’edificació se situa, en sòl no urbanit-zable, en sòl urbanitzable i en sòl urbà no consoli-dat, a cinquanta metres de l’aresta exterior més prò-xima de la plataforma, mesurats horitzontalment apartir de la dita aresta. Es pot determinar per regla-ment una distància inferior en funció de les caracte-rístiques de les línies.

3. La línia límit d’edificació en sòl urbà consolidat sesitua a vint metres de l’aresta exterior més pròximade la plataforma, mesurats horitzontalment a partirde la dita aresta. . . . . El departament competent en ma-tèria d’infraestructures i serveis de transport ha dereduir aquesta distància si se n’acredita la necessi-tat i si aquesta reducció no perjudica la regularitat, laconservació i el lliure trànsit del ferrocarril.

4. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport, amb l’informe previdels ens locals afectats, si el planejament urbanísticho permet, pot fixar, per raons geogràfiques o so-cioeconòmiques, una línia límit d’edificació diferentde la que s’estableix amb caràcter general, aplica-ble a determinades línies ferroviàries en zones o àre-es delimitades.

ARTICLE 15. NORMES D’APLICACIÓ EN LES ZONES

DE DOMINI PÚBLIC I DE PROTECCIÓ

1. L’atorgament de l’autorització prèvia necessàriaper a executar obres o instal·lacions fixes o provisio-nals, per a canviar la destinació d’aquestes o el tipusd’activitat que s’hi pot acomplir i per a plantar o talararbres en les zones de domini públic i de proteccióde la infraestructura ferroviària correspon al titular deles infraestructures ferroviàries o, si escau, a l’ensque en tingui atribuïda l’administració.

2. Amb caràcter general, solament es poden autorit-zar obres o instal·lacions a les zones de domini pú-blic i de protecció si són compatibles amb la segure-tat del trànsit ferroviari i són necessàries per a prestarel servei ferroviari, o bé si ho requereix la prestació

32

d’un servei d’interès general, d’acord amb el proce-diment i les condicions que s’estableixin per regla-ment. Les instal·lacions requerides per a la prestaciód’un servei d’interès general comprenen la instal·lacióde sistemes d’aprofitament energètic passius.

3. Es pot autoritzar, excepcionalment i per causesdegudament justificades, l’encreuament, tant aeri comsubterrani, d’obres i instal·lacions d’interès privat ambla zona de domini públic.

4. L’autorització a què fa referència aquest article espot denegar per raons de seguretat. Aquesta autorit-zació és preceptiva per a l’atorgament de la llicènciamunicipal corresponent. No obstant això, el departa-ment competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport pot prohibir o condicionar l’exercicide les obres o les activitats que es vulguin fer, enca-ra que hi hagi conformitat de l’administrador de lainfraestructura, si poden pertorbar l’adequada pres-tació del servei o són contràries a l’interès públic.

5. L’atorgament de l’autorització a què fa referènciaaquest article no eximeix de l’atorgament de les au-toritzacions o les llicències preceptives d’altres ad-ministracions o d’altres departaments de la Genera-litat.

6. Es poden ocupar superfícies en la zona de protec-ció per necessitat del servei ferroviari. Aquesta ocupa-ció i l’import dels danys i perjudicis que efectivaments’hagin produït han d’ésser objecte d’indemnització.

7. Es poden fer conreus agrícoles en la zona de pro-tecció, sense necessitat d’autorització prèvia, si esgaranteix l’evacuació correcta de l’aigua de reg i noes causen perjudicis a l’esplanació. Resta prohibidala crema de rostolls, , , , , d’acord amb el que estableixi lanormativa aplicable en aquesta matèria.

8. La producció de danys en una infraestructura fer-roviària origina la incoació i la tramitació de l’expedi-ent administratiu corresponent contra el presumpteresponsable, en els termes que s’estableixin per re-glament, per a determinar la indemnització pels danysi perjudicis causats, que és exigible per via de cons-

33

trenyiment. Si la reparació d’un dany és urgent per alservei ferroviari, el departament competent en matè-ria d’infraestructures i serveis de transport l’ha de ferimmediatament, a càrrec del causant o la causant.

TÍTOL IV. L’ADMINISTRACIÓ I LA REGULACIÓ

DE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

CAPÍTOL I. L’ENS INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

DE CATALUNYA

ARTICLE 16. NATURALESA JURÍDICA

1. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat)és un ens públic dels que estableix l’article 1.b.1rdel text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, del’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pelDecret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, quesotmet la seva activitat al dret privat, sens perjudicide les excepcions que estableix aquesta llei, i queés adscrit al departament competent en matèriad’infraestructures i serveis de transport.

2. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya tépersonalitat jurídica pròpia, autonomia administrati-va, econòmica i financera, patrimoni propi i plenacapacitat d’obrar per a complir les seves finalitats.En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar,permutar, gravar o alienar tota mena de béns i drets,concertar crèdits, fer contractes i convenis, obligar-se, interposar recursos i executar les accions queestableixen les lleis.

ARTICLE 17. OBJECTE

1. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya,com a empresa administradora de les infraestructuresferroviàries, té per objecte conservar, gestionar i ad-ministrar les infraestructures, noves o ja construïdes,que li adscrigui el Govern, i també pot construir lesinfraestructures de transport ferroviari que li enco-mani el Govern.

2. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya,per encàrrec del Govern, pot construir, conservar iexplotar qualsevol infraestructura de transport d’in-terès general i pot complir qualsevol funció que li

34

encomani el Govern i que directament o indirecta-ment estigui relacionada amb la construcció, la con-servació i l’administració d’infraestructures de trans-port. Especialment, pot complir les funcions relativesa la redacció d’estudis i projectes i a la gestió, permitjà de qualsevol negoci jurídic admès en dret, deles infraestructures que indirectament estiguin vin-culades a la política de transport, als serveis de tele-comunicacions i a l’ús d’espais públics.

3. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya potactuar directament, o per mitjà de la constitució desocietats, empreses o entitats d’altres tipus, o parti-cipant-hi directament o indirectament, o per mitjà dequalsevol altra forma de col·laboració empresarial.

4. Les actuacions de l’ens Infraestructures Ferrovià-ries de Catalunya s’han d’ajustar als criteris que es-tableix l’Administració i són supervisades pel depar-tament competent en matèria d’infraestructures iserveis de transport.

5. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya nopot assumir en cap cas la gestió directa del servei detransport de mercaderies o de viatgers per ferrocarril.

ARTICLE 18. COMPETÈNCIES I FACULTATS

Corresponen a l’ens Infraestructures Ferroviàries deCatalunya, per al compliment de les finalitats que liatribueix aquesta llei, les competències i les facul-tats següents:

a) La contractació de les obres de construcció i con-servació de les infraestructures i les instal·lacions idels subministraments i els serveis necessaris,d’acord amb la normativa vigent aplicable i sota ladirecció del departament competent en matèriad’infraestructures i serveis de transport.

b) La contractació de la conservació de les infraes-tructures i les instal·lacions i dels subministramentscorresponents, sens perjudici de les competènciesen matèria d’ordenació i control del departament com-petent en matèria d’infraestructures i serveis de trans-port.

35

c) L’adopció dels actes i la subscripció dels contrac-tes necessaris per a utilitzar, directament o per mitjàde tercers, les infraestructures i les instal·lacions idependències corresponents per a activitats direc-tament o indirectament relacionades amb el trans-port d’interès general, atenent el que estableixen elsapartats 1 i 2 de l’article 17.

d) La percepció de les taxes, els cànons i els preuspúblics i privats derivats dels actes i els negocis jurí-dics que concerti en els termes d’aquesta llei.

e) Les de protecció i policia amb relació a les infra-estructures de transport, sens perjudici de les com-petències del departament competent en matè-ria d’infraestructures i serveis de transport i de lescorresponents a les administracions locals.

f) La signatura de convenis i la constitució de socie-tats mixtes o consorcis que tinguin relació directa oindirecta amb el seu objecte.

g) La constitució o la participació en entitats mercan-tils i la formalització d’acords o negocis jurídics ambsubjectes de dret privat per a complir millor les se-ves finalitats.

h) L’exercici, en els termes de la normativa d’expro-piació forçosa, de les funcions corresponents a lacondició de beneficiari, cas en el qual la potestatexpropiatòria correspon al departament competenten matèria d’infraestructures i serveis de transport.

i) L’elaboració d’estudis i projectes previs al plante-jament o al replantejament i la modificació dels exis-tents, sens perjudici de la facultat per a aprovar-los,que correspon al departament competent en matèriad’infraestructures i serveis de transport, i també, engeneral, l’elaboració dels treballs i els estudis que lisiguin requerits amb relació a les matèries sobre lesquals té funcions atribuïdes.

j) L’emissió dels informes preceptius, d’acord amb elque estableix aquesta llei i les disposicions que ladespleguen.

36

ARTICLE 19. ORGANITZACIÓ

1. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunyas’ha de regir pels òrgans següents:

a) El Consell d’Administració, òrgan de direcció i con-trol de l’ens, integrat per un president o presidenta ipel nombre de vocals que es determini per regla-ment. Un secretari o secretària, amb veu però sensevot, assisteix el Consell d’Administració.

b) El director o directora general, que ha d’executarles directrius aprovades pel Consell d’Administració.

2. Les funcions de cada òrgan han d’ésser determi-nades per reglament.

ARTICLE 20. RECURSOS ECONÒMICS

Els recursos econòmics de l’ens Infraestructures Fer-roviàries de Catalunya són els següents:

a) Els derivats del rendiment del seu propi patrimonio del que li sigui adscrit.

b) Les dotacions que es consignin en els pressupos-tos de la Generalitat.

c) Els ingressos que obtingui com a conseqüènciade la gestió i l’administració de les infraestructures ide les instal·lacions i les dependències corresponents.

d) Les subvencions, les aportacions i les donacionsque pugui percebre d’acord amb les lleis.

e) Les operacions de crèdit, de préstec o d’emissióde deute públic i els altres tipus d’endeutament oemprèstit que subscrigui, amb l’autorització prèviadel Govern, a proposta del conseller o conselleracompetent en matèria de finances.

f) Les altres aportacions que li siguin atribuïdes.

ARTICLE 21. RÈGIM DE FISCALITZACIÓ I COMPTABILITAT

1. El control financer de l’ens Infraestructures Ferro-viàries de Catalunya és sotmès al que estableixenels articles 71 i concordants del text refós de la Lleide finances públiques de Catalunya, aprovada pelDecret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

37

2. L’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya éssotmès al règim de comptabilitat pública, d’acord ambel que estableixen els articles 72 i concordants deltext refós de la Llei de finances públiques de Cata-lunya.

CAPÍTOL II. L’ADMINISTRACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

FERROVIÀRIES

ARTICLE 22. CONCEPTE

L’administració de les infraestructures ferroviàries ésun servei d’interès general i essencial que té per ob-jecte el manteniment, l’explotació i la gestió del sis-tema de control, de circulació i de seguretat d’aques-tes infraestructures.

ARTICLE 23. CÀNON

L’ens administrador de les infraestructures ferroviàri-es ha de percebre un cànon d’utilització de lesinfraestructures, que les empreses operadores de laxarxa ferroviària han de satisfer, de conformitat ambel que estableix el títol IX.

ARTICLE 24. REGULACIÓ DE L’ACCÉS A LA XARXA

1. El Govern ha de determinar per reglament elsmecanismes per a facilitar l’establiment de la com-petència entre operadors del seu sistema ferroviari,per tal de complir el que estableix l’article 31.2.

2. El reglament a què fa referència l’apartat 1 ha d’es-tablir el procediment de declaració sobre la xarxa il’adjudicació de capacitat.

ARTICLE 25. DECLARACIÓ SOBRE LA XARXA

1. La declaració sobre la xarxa exposa les caracte-rístiques de la infraestructura posada a disposicióde les empreses ferroviàries, informa sobre la capa-citat de cada tram de la xarxa i sobre les condicionsper a accedir-hi i detalla les normes generals, els ter-minis, els procediments, els criteris relatius als siste-mes de cànons i l’adjudicació de capacitat i, en ge-neral, les informacions necessàries per a cursar unasol·licitud de capacitat.

38

2. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport ha d’especificar perreglament el contingut de la declaració sobre la xar-xa d’acord amb el que estableix la normativa comu-nitària.

3. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries, una vegada consultades les parts interessa-des, està obligat a elaborar i publicar la declaraciósobre la xarxa abans de l’obertura del termini de sol·li-cituds de capacitat d’infraestructura.

4. La declaració sobre la xarxa s’ha d’actualitzar imodificar quan sigui procedent.

ARTICLE 26. ADJUDICACIÓ DE CAPACITAT

D’INFRAESTRUCTURA

1. L’adjudicació de capacitat d’infraestructura és l’as-signació, per part de l’ens administrador de lesinfraestructures ferroviàries, de les franges horàries,definides per la declaració sobre la xarxa, als candi-dats corresponents, a fi que un tren pugui circular, entredos punts, durant un període de temps determinat.

2. La capacitat d’infraestructura s’adjudica per a laprestació d’uns serveis de transport de característi-ques tècniques concretes i no, per tant, amb caràc-ter genèric.

3. Poden presentar les sol·licituds de capacitat d’in-fraestructura les empreses ferroviàries que, prè-viament, hagin obtingut una llicència o una autoritza-ció d’empresa ferroviària i, així mateix, les agrupacionsempresarials que constitueixin aquestes empreses.

4. Poden sol·licitar capacitat d’infraestructura, de lamanera que s’estableixi per reglament i complint elsrequisits que s’hi estableixin, els agents de transport,els carregadors, els operadors de transport combi-nat, les autoritats portuàries i aeroportuàries i els òr-gans d’administració de les centrals integrades demercaderies, dels polígons industrials, de les zonesfranques, de les empreses de distribució energèticai, en general, dels ens que, sense tenir la considera-ció d’empreses ferroviàries, estiguin interessats enl’explotació d’un servei ferroviari.

39

5. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries, d’acord amb el que s’estableixi per reglament,a fi de protegir les seves legítimes expectatives enmatèria d’ingressos i la futura utilització de la infra-estructura que gestiona, pot imposar requisits alscandidats, sempre que siguin adequats, transparentsi no discriminatoris i facin referència a la capacitattècnica i econòmica.

6. Els requisits imposats als candidats s’han de noti-ficar a la Comissió Europea i s’han de publicar en elcapítol dedicat als principis d’adjudicació de la de-claració sobre la xarxa.

7. La capacitat d’infraestructura s’ha d’adjudicard’acord amb el procediment que estableix aquestallei, de manera que s’asseguri degudament la coor-dinació entre el transport de viatgers i el transport demercaderies en funció de llurs necessitats respecti-ves.

8. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport ha de fixar per regla-ment els drets i les obligacions de l’administradord’infraestructures ferroviàries i dels candidats, pel quefa a l’adjudicació de capacitat d’infraestructura.

ARTICLE 27. PROCEDIMENT D’ADJUDICACIÓ

L’ens administrador de les infraestructures ferroviàri-es s’ha d’ajustar al procediment que el departamentcompetent en matèria d’infraestructures i serveis detransport estableixi per reglament per a l’adjudicacióde capacitat, tant pel que fa a les sol·licituds com allur coordinació, el tractament de la infraestructuracongestionada i el pla d’augment de capacitat.

ARTICLE 28. MESURES ESPECIALS EN CAS

DE PERTORBACIONS DEL TRÀNSIT FERROVIARI

1. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries, en cas de pertorbació del trànsit ferroviari oca-sionada per un accident, una fallada tècnica o qual-sevol altra incidència, ha d’adoptar les mesuresnecessàries per a restablir la situació de normalitatde la manera menys perjudicial per als interessos

40

dels usuaris del servei. Amb aquesta finalitat, ha d’ela-borar un pla de contingències, sens perjudici del queestableix la normativa aplicable en matèria de pro-tecció civil.

2. L’ens administrador de les infraestructures ferro-viàries, si, per qualsevol causa, la infraestructura haquedat inutilitzable temporalment, pot suspendre,sense avís previ, la prestació del servei ferroviari so-bre aquestes infraestructures per a fer, amb caràcterurgent, les reparacions necessàries. En aquest cas,les empreses ferroviàries afectades no tenen dret aexigir cap compensació ni indemnització, llevat quela causa sigui imputable a l’ens administrador, en elstermes que es determinin per reglament.

3. Les empreses ferroviàries, en els casos que esta-bleix aquest article, estan obligades a posar a dis-posició de l’ens administrador de les infraestructuresferroviàries els recursos que aquest consideri apro-piats i a prestar-li la col·laboració que els requereixi.

ARTICLE 29. DRETS D’ÚS DE LA CAPACITAT

D’INFRAESTRUCTURA

1. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries adjudica la capacitat d’infraestructura, el dretd’ús de la qual, una vegada atribuït a un candidat,no es pot cedir a cap altra empresa.

2. No es considera cessió, sens perjudici del queestableix l’apartat 1, l’ús de capacitat d’infraestructuraper part d’una empresa ferroviària que actuï percompte d’un adjudicatari de capacitat que no siguiempresa ferroviària. En aquest cas, la capacitat s’had’usar per a complir les finalitats pròpies de l’activi-tat de l’adjudicatari, que ha d’ésser algun dels queestableix l’article 26.4.

3. Es prohibeixen, en tots els casos, els negocis jurí-dics sobre la capacitat d’infraestructura.

4. L’incompliment del que estableix l’apartat 3 com-porta, segons el cas, l’exclusió del procediment d’ad-judicació de capacitat d’infraestructura o la revoca-ció de l’adjudicació de la capacitat ja atorgada.

41

CAPÍTOL III. LA COMISSIÓ DE REGULACIÓ FERROVIÀRIA

ARTICLE 30. FUNCIONS I COMPOSICIÓ

1. La Comissió de Regulació Ferroviària, organismeregulador adscrit al departament competent en ma-tèria d’infraestructures i serveis de transport, com-pleix les funcions següents:

a) Vetllar perquè es pugui accedir al mercat dels ser-veis del Sistema Ferroviari de Catalunya en condici-ons d’objectivitat, transparència i no-discriminació.

b) Resoldre els conflictes que es plantegin amb rela-ció a:

Primer. La declaració sobre la xarxa i els criteris queconté.

Segon. El procediment d’adjudicació de capacitatd’infraestructura i els seus resultats.

Tercer. El sistema de cànons, llur nivell i llur estructura.

Quart. El certificat de seguretat i l’execució i el segui-ment de les normes i les reglamentacions de seguretat.

c) Vetllar perquè els cànons ferroviaris compleixinaquesta llei i no siguin discriminatoris.

d) Les altres que se li atribueixin per llei o per reglament.

2. La Comissió de Regulació Ferroviària pot requerira les administracions, els organismes i les empresesque actuen en el sector ferroviari les informacionsnecessàries per a l’exercici de la seva activitat, queli han de facilitar sense dilació.

3. La Comissió de Regulació Ferroviària actua d’oficio a instància de qualsevol entitat que es consideriperjudicada per decisions o resolucions adoptadesen virtut del que estableix aquesta llei. Les decisionsde la Comissió vinculen totes les parts afectades.

4. La composició i el procediment d’actuació de laComissió de Regulació Ferroviària s’han de determi-nar per reglament, de manera que s’hi garanteixi lapresència de representants de les administracionscompetents sobre les infraestructures i els serveisferroviaris que regula aquesta llei.

42

5. La Comissió de Regulació Ferroviària pot sol·licitaral departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport que intervingui en la ins-pecció tècnica dels serveis, les instal·lacions i lesactuacions de les empreses del sector ferroviari sub-jectes a la competència del Govern.

TÍTOL V. EL SERVEI DE TRANSPORT FERROVIARI

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE 31. EL SERVEI DE TRANSPORT FERROVIARI

1. El transport ferroviari és un servei d’interès gene-ral i essencial per a la comunitat.

2. El servei de transport ferroviari es presta en règimde lliure competència, d’acord amb el que estableixaquesta llei i sens perjudici de les excepcions queestableix.

3. El Govern pot declarar de servei públic determi-nats serveis de transport ferroviari en els supòsits aquè fa referència l’article 36. El Govern pot atribuirdirectament la gestió d’aquests serveis a un ens oun operador públic. Aquests serveis també podenésser objecte de qualsevol altra fórmula de gestiódels serveis públics que estableixin les lleis.

4. S’entén per transport de viatgers el de persones, iper transport de mercaderies, el de qualsevol classede béns, als efectes del que estableix aquesta llei.

CAPÍTOL II. EMPRESES FERROVIÀRIES

ARTICLE 32. LLICÈNCIA I AUTORITZACIÓ D’EMPRESA

FERROVIÀRIA

Els serveis de transport ferroviari de viatgers i demercaderies que formen part del Sistema Ferroviaride Catalunya no es poden prestar sense obtenir,prèviament, la corresponent llicència d’empresa fer-roviària atorgada per un estat membre de la UnióEuropea o l’autorització d’empresa ferroviària queexpedeix la Generalitat d’acord amb el que estableixaquesta llei.

43

ARTICLE 33. AUTORITZACIÓ D’EMPRESA FERROVIÀRIA

1. L’entitat que sol·liciti una autorització d’empresaferroviària ha de formular, en tots els casos, una de-claració d’activitat, que ha de comprendre els tipusde serveis que pretengui prestar.

2. Correspon al conseller o consellera del departa-ment competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport, amb l’informe previ de l’ens admi-nistrador de les infraestructures ferroviàries, dictar, demanera motivada, la resolució d’atorgament de l’auto-rització que habilita per a prestar els serveis de trans-port ferroviari de viatgers o de mercaderies que s’hideterminin.

3. La resolució d’atorgament de l’autorització d’em-presa ferroviària s’ha d’emetre en el termini de tresmesos a partir de la data de presentació de la sol·li-citud. Si transcorre aquest termini sense que s’hagidictat resolució expressa, s’ha d’entendre que la sol·li-citud és desestimada.

4. L’autorització d’empresa ferroviària és única per atot el sistema ferroviari de Catalunya.

5. Les llicències d’empresa ferroviària atorgades pelsestats de la Unió Europea produeixen llurs efectes aCatalunya.

6. Les empreses ferroviàries no poden acomplir acti-vitats que no estiguin expressament emparades perl’autorització, sens perjudici que sol·licitin, si escau,d’ampliar-ne o modificar-ne el contingut.

7. L’autorització d’empresa ferroviària és intransmis-sible.

8. Les empreses ferroviàries poden accedir a lainfraestructura ferroviària en els termes i les condici-ons que estableix aquesta llei.

9. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport ha de tenir un registred’empreses ferroviàries de caràcter públic, en el quals’han d’inscriure, d’ofici, les dades relatives a lesempreses ferroviàries, de la manera que es determi-ni per reglament.

44

ARTICLE 34. OBTENCIÓ DE L’AUTORITZACIÓ D’EMPRESA

FERROVIÀRIA

1. El sol·licitant de l’autorització d’empresa ferrovià-ria, per a obtenir-la, ha d’acreditar prèviament quecompleix els requisits següents:

a) Tenir forma de societat anònima, d’acord amb lalegislació espanyola, excepte en el cas que es tractid’empreses públiques.

b) Tenir capacitat financera per a afrontar les obliga-cions presents i futures.

c) Garantir la competència professional del seu per-sonal directiu i tècnic i la seguretat en els serveisque vulgui prestar.

d) Subscriure les assegurances que cobreixin lesresponsabilitats civils que se li puguin exigir.

2. Les entitats que vulguin prestar serveis de trans-port ferroviari han de tenir per objecte principall’acompliment de la dita activitat.

3. El Govern ha de fixar per reglament les condicionsper a l’acreditació del compliment dels requisits decapacitat financera, competència professional i co-bertura de la responsabilitat civil.

4. Les entitats que no compleixin els requisits d’ho-norabilitat i de solvència tècnica, econòmica, finan-cera i professional que s’estableixin per reglamentno poden ésser titulars d’una autorització d’empresaferroviària.

ARTICLE 35. VIGÈNCIA DE L’AUTORITZACIÓ D’EMPRESA

FERROVIÀRIA

1. L’autorització d’empresa ferroviària solament ésvigent mentre l’empresa ferroviària compleixi els re-quisits que aquesta llei estableix per a atorgar-la.

2. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport ha de verificar quel’empresa ferroviària compleix els requisits indicatsamb la periodicitat i en les condicions que es deter-minin per reglament.

45

3. El conseller o consellera del departament compe-tent en matèria d’infraestructures i serveis de trans-port, sens perjudici del que estableix l’apartat 1, potsuspendre, amb caràcter total o parcial, per un ter-mini màxim de dotze mesos, l’autorització atorgadaa una empresa ferroviària, en els casos següents:

a) Com a mesura cautelar en el marc d’un expedientsancionador per infracció molt greu.

b) Com a sanció, d’acord amb el que estableix el títol X.

c) Si l’empresa ferroviària interromp les operacionsdurant un període superior a sis mesos, llevat que eldepartament competent en matèria d’infraestructuresi serveis de transport acordi de revocar l’autoritza-ció, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

4. La suspensió només es pot acordar si es dónauna de les causes a què fa referència l’apartat 3 i lamesura és convenient per a garantir la seguretat iuna prestació eficaç del servei de transport ferrovia-ri. La suspensió s’ha de tramitar d’acord amb el pro-cediment que s’estableixi per reglament.

5. L’autorització atorgada a una empresa ferroviàriaes pot revocar, d’acord amb el procediment que s’es-tableixi per reglament, en els casos següents:

a) Per incompliment sobrevingut per l’empresa ferro-viària dels requisits que aquesta llei estableix per aatorgar-la.

b) Per la concurrència de causes que posin en qües-tió la viabilitat financera de l’empresa.

c) Per haver obtingut l’autorització en virtut de decla-racions falses o per un altre mitjà irregular.

d) Per la sanció imposada, segons el que estableixl’article 66.2.

e) Per no haver començat a prestar el servei en eltermini establert a l’efecte.

f) Per la revocació d’una autorització per a prestarserveis de transport ferroviari d’interès públic perincompliment de les obligacions inherents a l’auto-rització.

46

g) Per la interrupció de les operacions durant un pe-ríode superior a sis mesos, llevat que el departamentcompetent en matèria d’infraestructures i serveis detransport acordi la suspensió de l’autorització, en elstermes que es determinin per reglament.

CAPÍTOL III. SERVEIS PÚBLICS DE TRANSPORT FERROVIARI

ARTICLE 36. SERVEIS PÚBLICS DE TRANSPORT FERROVIARI

1. El Govern pot declarar de servei públic la presta-ció de determinats serveis de transport ferroviari delSistema Ferroviari de Catalunya quan siguin neces-saris per a garantir la comunicació entre diversospunts del territori de Catalunya en unes condicionsadequades de freqüència i qualitat de l’oferta.

2. El Govern pot revisar la naturalesa de servei pú-blic de la prestació de determinats serveis de trans-port ferroviari del Sistema Ferroviari de Catalunya sil’evolució o la modificació de les condicions que vanmotivar aquesta declaració ho aconsella.

3. El Govern, si hi ha motius socials que ho justifi-quin, pot imposar a les empreses titulars de serveisde transport ferroviari de viatgers obligacions addi-cionals de servei públic, en matèria de reduccions obonificacions tarifàries, amb les compensacions que,si escau, corresponguin en cada cas.

ARTICLE 37. FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA

Correspon a l’Entitat Metropolitana del Transport,d’acord amb el que estableixen la normativa vigenten matèria de règim local i la Llei 7/1987, del 4 d’abril,per la qual s’estableixen i regulen actuacions públi-ques especials en la conurbació de Barcelona i enles comarques compreses dins la seva zona d’influ-ència directa, la competència per a la prestació delservei de transport públic subterrani de viatgers,configurat per la xarxa del ferrocarril metropolità deBarcelona, que inclou les línies existents en el mo-ment de l’aprovació d’aquesta llei i llurs perllonga-ments, i per les línies que, si s’escau, s’hi incorporin.

47

CAPÍTOL IV. EL PERSONAL FERROVIARI

ARTICLE 38. RÈGIM APLICABLE

1. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport ha d’establir per re-glament, amb l’audiència prèvia a les empreses ales quals pertanyi el personal ferroviari i als sindicatsmés representatius del sector, les condicions i elsrequisits per a obtenir els títols i les habilitacions delpersonal ferroviari que garanteixin una qualificaciósuficient per a permetre la prestació del servei ferro-viari amb les garanties de seguretat i eficiència ade-quades. Si aquesta formació no és assumida per unaempresa ferroviària, el dit departament ha d’establirel règim d’autorització i funcionament dels centresde formació corresponents.

2. Correspon al titular de la infraestructura, a l’ensadministrador de les infraestructures ferroviàries, siescau, o a l’empresa operadora del servei, per mitjàdel seu personal, en els termes que s’estableixin perreglament, l’exercici de la potestat de policia ambrelació a:

a) La circulació ferroviària.

b) L’ús i la defensa de la infraestructura, amb la fina-litat de garantir la seguretat del tràfic i la conservacióde la infraestructura i les instal·lacions de tota menanecessàries per a l’explotació.

c) El control del compliment de les obligacions quetendeixin a evitar tota mena de dany, deterioramentde les vies i les instal·lacions, risc o perill per a lespersones.

d) El control de les limitacions imposades amb rela-ció als terrenys immediats al ferrocarril.

3. Els empleats del titular de la infraestructura i deles empreses ferroviàries i el personal contractat enels termes a què fa referència l’apartat 2 tenen, en elsactes de servei i en els motivats per aquests, la con-sideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de llursfuncions, especialment les de vigilància immediatade l’observança, pels usuaris i per tercers en gene-

48

ral, de les regles que estableixen les lleis i els regla-ments. Els dits empleats han d’exercir les funcionsinspectores corresponents i han de donar compte deles infraccions detectades als òrgans administratiuscompetents, els quals han de supervisar, en tots elscasos, la inspecció, la tramitació de les denúnciespresentades i la imposició de les sancions correspo-nents, si escau.

4. Els empleats del titular de la infraestructura i deles empreses ferroviàries tenen la consideraciód’agents de l’autoritat als efectes de l’exigència, siescau, de la responsabilitat corresponent als qui ofe-reixin resistència o cometin atemptat o desacatament,d’obra o de paraula, contra ells.

5. Els agents ferroviaris i el personal de l’empresaferroviària, en l’exercici de les funcions a què fa refe-rència aquest article, poden sol·licitar, per mitjà del’autoritat governativa corresponent, el suport neces-sari dels cossos i les forces de seguretat.

TÍTOL VI. NORMES ESPECÍFIQUES PER ALS SISTEMES

TRAMVIARIS

ARTICLE 39. NORMES GENERALS

1. Els tramvies que circulen per diversos municipisformen part del Sistema Ferroviari de Catalunya, quees regula per les normes d’aquesta llei, amb les es-pecificitats que estableix aquest títol.

2. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport i els ajuntaments afec-tats, d’acord amb les autoritats territorials del trans-port si n’hi ha i tenen atribuïdes aquestes funcions,abans d’establir un sistema tramviari, n’han de deter-minar les condicions d’integració, tant des del puntde vista urbanístic com de gestió del sistema viari,per mitjà d’un pla especial urbanístic del sistema tram-viari, en els termes que es determinin per reglament.

3. Les funcions que aquesta llei atribueix en matèriade policia de ferrocarrils a l’administració titular de lainfraestructura es poden delegar, en el cas dels sis-temes tramviaris, en l’empresa concessionària quegestiona el servei.

49

ARTICLE 40. DOMINI PÚBLIC I ZONES DE PROTECCIÓ

1. Són de domini públic els terrenys ocupats per lainfraestructura tramviària, incloent-hi, en tots els ca-sos, els ocupats per la plataforma de via i aquells onhi ha els elements funcionals o les instal·lacions afec-tes a l’ús i l’explotació del tramvia. També formen partdel domini públic afecte al servei tramviari el subsòli la projecció vertical dels terrenys ocupats per lainfraestructura tramviària, de la manera que es de-termini per reglament.

2. L’administració titular i l’ens local corresponent, coma titular del subsòl i de la projecció vertical dels ter-renys, en els casos en què la infraestructura tram-viària, en tot el seu recorregut o en algun dels seustrams, s’hagi d’integrar en el domini públic viari mu-nicipal, han d’establir per conveni, en funció de llurscompetències respectives, les condicions que cal-guin per a fer viables l’establiment i l’explotació deltramvia. Aquest conveni ha de concretar les condici-ons d’ús del domini públic municipal i les obligacionsd’ambdues administracions. Així mateix, ha d’esta-blir les condicions en què s’ha de prestar el serveidel transport tramviari amb relació a la circulació, lesvies públiques afectades, els encreuaments, la se-guretat dels vianants, la regulació del trànsit i els al-tres aspectes que es considerin necessaris.....

3. Solament es poden fer obres o instal·lacions a lazona de domini públic, amb l’autorització prèvia del’administració titular de la infraestructura tramviària,si són necessàries per a la prestació del servei pú-blic de transport de viatgers o bé si ho requereix laprestació d’un servei d’interès general. Excepcional-ment, per causes degudament justificades, es potautoritzar que obres o instal·lacions d’interès privatcreuin la zona de domini públic. En el cas d’obresd’urbanització o relatives als serveis o activitatsmunicipals, l’autorització correspon a l’ajuntament,amb l’informe previ de l’administració titular de lainfraestructura.

4. Les autoritzacions de l’administració titular de lainfraestructura tramviària han de fixar les condicions

50

tècniques i temporals d’execució de les obres o lesinstal·lacions autoritzades a la zona de domini pú-blic, procurant que l’afectament sobre el sistema detransport de viatgers sigui mínim. Abans d’atorgarl’autorització preceptiva, s’ha de concedir audiènciaa l’operador del sistema tramviari perquè informi so-bre els condicionants tècnics de les obres previstesen la zona de domini públic.

5. L’autorització a què fan referència els apartats 3 i 4,si la infraestructura tramviària s’integra en el dominipúblic municipal, l’ha de donar l’ajuntament correspo-nent, amb l’informe previ de l’operador del sistematramviari i de l’administració titular de la infraestructuratramviària, que té caràcter vinculant pel que fa alsaspectes de naturalesa ferroviària.

6. La zona de protecció és contigua al domini públici consisteix en una franja de terreny de vuit metrescomptats des de les arestes exteriors de la platafor-ma de via. Aquesta franja s’ha de reduir en zones desòl urbà consolidat, a proposta de l’ajuntament afec-tat i amb l’informe previ favorable de l’administraciótitular de la infraestructura tramviària. En la zona deprotecció, no s’hi poden executar obres i solaments’hi permeten els usos que són compatibles amb laseguretat del trànsit tramviari.

7. El dret d’ús que han de concedir les administraci-ons titulars dels ponts, els túnels i les altres infraes-tructures d’obra civil a favor de l’administració titulardel sistema tramviari que hi passa s’ha d’acordar permitjà de la signatura dels convenis pertinents entreles administracions implicades.

ARTICLE 41. ASPECTES URBANÍSTICS DELS SISTEMES

TRAMVIARIS SUPRAMUNICIPALS

1. L’establiment de sistemes tramviaris de caràctersupramunicipal té la consideració d’obres correspo-nents a la infraestructura del territori d’interès gene-ral, als efectes del que estableix el text refós de laLlei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005,del 26 de juliol.

51

2. S’ha d’aprovar, per a instal·lar un sistema tramviarid’àmbit supramunicipal, un pla especial urbanístic,que ha d’elaborar l’òrgan administratiu que té al seucàrrec l’execució directa d’aquesta infraestructura,amb la participació dels municipis afectats, i que s’hade tramitar d’acord amb el que estableix la legislacióurbanística.

3. El pla especial urbanístic a què fa referència l’apar-tat 2 ha de procurar fer compatibles les necessitatsdel sistema tramviari i de la mobilitat en general ambla inserció del sistema tramviari en el medi urbà, demanera que se’n minimitzi l’impacte en la urbanitza-ció i es garanteixi l’accessibilitat dels espais on s’ha-gi d’instal·lar. L’aprovació definitiva d’aquest pla com-porta la necessitat d’adequar-hi el planejamenturbanístic.

4. Les administracions, si la instal·lació de sistemestramviaris supramunicipals s’ha de complementaramb l’execució d’obres d’urbanització de vies públi-ques de les quals són titulars els ajuntaments afec-tats, n’han d’acordar, per mitjà d’un conveni, el règimde finançament, en el qual han de participar els mu-nicipis per mitjà de la fórmula que sigui més adequa-da d’acord amb el que estableix la normativa enmatèria d’hisenda i règim local.

ARTICLE 42. LLICÈNCIES PER A OBRES D’INSTAL·LACIÓ

I EXPLOTACIÓ DE SISTEMES TRAMVIARIS DE CARÀCTER

SUPRAMUNICIPAL

Les obres de construcció, reparació, conservació,millora o ampliació de les infraestructures tramviàriespromogudes per la Generalitat, les seves entitatsautònomes i les entitats de dret públic que hi sónadscrites no estan subjectes a llicència urbanísticamunicipal ni a cap altre control urbanístic municipalprevi, sens perjudici de l’informe preceptiu que elsajuntaments afectats han d’emetre sobre l’adequa-ció de les obres al planejament urbanístic. Aquestinforme s’ha d’emetre en el termini d’un mes des dela recepció de la documentació pertinent. Si no s’emeten aquest termini, poden prosseguir les actuacions.

52

ARTICLE 43. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ

DE LA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA

El manteniment, la conservació i la neteja de les in-fraestructures d’un sistema tramviari corresponen,amb caràcter general, a l’administració que n’és titu-lar, sens perjudici que, per conveni amb l’ajuntamentcorresponent, s’estableixin les condicions per almanteniment dels elements instal·lats a la platafor-ma de via que no siguin essencials per a l’explotaciódel sistema tramviari, entre els quals s’inclouen l’en-llumenat públic i l’aigua de reg per a la gespa de laplataforma.

ARTICLE 44. CIRCULACIÓ

1. La velocitat de circulació dels tramvies s’ha d’adap-tar, en tots els casos, a les condicions del lloc, demanera que es garanteixi que es poden aturar ambseguretat al lloc previst. S’ha de tenir una precaucióespecial quan els tramvies circulin per vies públiquesi places i quan les maniobres es facin de nit, ambmala visibilitat o en mode degradat.

2. Les normes que regulen la coordinació entre elsdiferents modes de transport, en el cas dels encre-uaments de línies de tramvies amb vies urbanes ocarreteres, s’han d’establir per reglament. En les in-terseccions sense semàfors, d’acord amb el que es-tableix l’article 57.1.b del Reglament general de cir-culació, aprovat pel Reial decret 1428/2003, del 21de novembre, la prioritat de pas correspon als tram-vies sobre els vehicles privats i els vehicles de rodo-lament destinats al transport públic.

ARTICLE 45. CONDUCCIÓ

Per a conduir un tramvia s’ha de tenir el títol habilitantcorresponent, d’acord amb la normativa aplicable.

TÍTOL VII. SEGURETAT EN EL TRANSPORT FERROVIARI

CAPÍTOL I. NORMES DE SEGURETAT

ARTICLE 46. NORMES DE SEGURETAT

1. El departament competent en matèria d’infra-estructures i serveis de transport ha de vetllar per-

53

què l’acompliment de les activitats ferroviàries sesubjecti a les normes de protecció civil i seguretatque estableixen aquesta llei i les altres normes apli-cables en aquesta matèria.

2. Les empreses ferroviàries, abans de prestar ser-veis de transport sobre la xarxa d’infraestructures delSistema Ferroviari de Catalunya, han d’obtenir el cer-tificat de seguretat que expedeix el departament com-petent en matèria d’infraestructures i serveis de trans-port d’acord amb el procediment que s’estableixi perreglament.

3. El certificat de seguretat ha de garantir que l’em-presa ferroviària presta serveis de transport d’acordamb el pla d’autoprotecció de les infraestructuresferroviàries i amb les condicions de seguretat esta-blertes en matèria de gestió de la seguretat, de per-sonal de conducció i acompanyament i de materialrodant.

4. El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport ha d’establir per regla-ment les condicions i els requisits per a homologar iregistrar el material rodant que presti serveis en laxarxa d’infraestructures del Sistema Ferroviari deCatalunya, i també el règim d’autorització i funciona-ment dels centres d’homologació d’aquest material.

CAPÍTOL II. PASSOS A NIVELL

ARTICLE 47. NORMES GENERALS

1. Els encreuaments de carreteres o altres vies decomunicació amb línies ferroviàries que es produei-xin per la instal·lació o la modificació de qualsevold’aquestes s’han de fer a diferent nivell, excepte sies tracta de tramvies, que s’exclouen de l’àmbit d’apli-cació d’aquest capítol. Únicament, amb caràcter ex-cepcional i per causes justificades, es pot autoritzarl’establiment provisional de nous passos a nivell peltemps estrictament necessari i de la manera que s’es-tableixi per reglament.

2. L’aprovació administrativa dels projectes de cons-trucció d’encreuaments a diferent nivell i dels de les

54

obres necessàries per a la reordenació, la concen-tració i la millora dels passos a nivell i de llurs acces-sos, incloent-hi la millora de la visibilitat, comporta ladeclaració d’utilitat pública i la urgència de l’ocupa-ció als efectes de l’expropiació dels béns que sónnecessaris per a les dites actuacions. Per a aprovarels projectes, no cal que es compleixi el tràmit d’in-formació pública si les actuacions que s’han d’exe-cutar no comporten una modificació substancial dela funcionalitat de la línia afectada. En la tramitaciód’aquests projectes s’ha de sol·licitar l’informe de l’enslocal afectat. Aquest informe s’ha d’emetre en el ter-mini d’un mes des de la recepció de la documenta-ció pertinent. Si no s’emet en aquest termini, podenprosseguir les actuacions.

3. Les obres a què fa referència l’apartat 2 no estansotmeses als actes de control preventiu municipal aquè fa referència l’article 84.1.b de la Llei 7/1985, del2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, itenen el caràcter d’obres de conservació, manteni-ment i reposició d’instal·lacions ferroviàries. Això noobstant, els projectes de construccions s’han de sot-metre a l’informe del departament competent enmatèria d’urbanisme, que s’entén emès favorable-ment si no s’ha evacuat, de manera expressa, en eltermini d’un mes des de la recepció de la documen-tació.

4. Els passos a nivell particulars establerts per alservei de determinades finques o d’explotacions detota mena es regeixen per les condicions que fixal’autorització corresponent. Es prohibeix expressa-ment que siguin utilitzats per persones diferents deles que determina l’autorització o per a trànsits o fi-nalitats diferents dels que determina l’autorització. Eldepartament competent en matèria d’infraestructuresi serveis de transport, d’ofici o a proposta de les ad-ministracions públiques competents en matèria decarreteres, pot acordar la clausura dels passos a ni-vell instal·lats en camins privats si llurs titulars no res-pecten les condicions de l’autorització o no atenendegudament llur conservació, protecció i senyalitza-ció, si la via es pot creuar per altres passos propers,

55

al mateix o a diferent nivell, o si per altres accessoses pot arribar a la finca que dóna servei al pas anivell particular. Es poden modificar les condicionsde l’autorització atorgada per a la instal·lació del pasa nivell o imposar noves exigències de seguretat ode pas si les circumstàncies del camí, de l’encreua-ment o de la línia han variat d’ençà que es va atorgarla dita autorització.

5. Les interseccions de camins o vies de comunica-ció amb línies ferroviàries en zones industrials o por-tuàries o en llurs accessos no tenen la consideracióde passos a nivell als efectes d’aquesta llei si l’enti-tat explotadora de les dites línies ferroviàries com-parteix amb la responsable de la carretera l’ordena-ció dels trànsits en els punts d’encreuament i lapreferència hi resta fixada en cada moment d’acordamb un sistema d’ordenació dels trànsits que garan-teix la seguretat. En aquestes zones el trànsit viaripot compartir la plataforma ferroviària. A les dites in-terseccions els trens han de limitar la velocitat màxi-ma de circulació a 40 quilòmetres per hora.

6. El que estableix l’apartat 5 és aplicable als ferro-carrils turístics amb les adaptacions que el departa-ment competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport determini en cada cas.

7. La senyalització dels passos a nivell correspon altitular de l’accés corresponent i la senyalització inte-rior de la infraestructura ferroviària correspon al titu-lar d’aquesta infraestructura.

ARTICLE 48. SUPRESSIÓ I REORDENACIÓ DE PASSOS

A NIVELL

1. La Generalitat i les altres administracions públi-ques amb competència en matèria de carreteres hande suprimir els passos a nivell i, si escau, els han desubstituir per encreuaments a diferent nivell, sensperjudici del que estableix l’apartat 2.

2. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport, directament o per mitjàde l’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries, per a preservar i millorar la seguretat dels usu-

56

aris de les carreteres i els camins i del ferrocarril, potreordenar els passos a nivell i llurs accessos, tant detitularitat pública com privada, garantint, en aquestdarrer cas, l’accés a les propietats afectades, i potsuprimir els que no siguin imprescindibles.

3. Els passos a nivell que, d’acord amb l’apartat 2,subsisteixin han de tenir els sistemes de seguretat isenyalització adequats per a garantir la seguretat,d’acord amb les regles que en funció de llurs diver-ses característiques estableixi l’administració com-petent en matèria de transports terrestres, i han deregular les diverses classes de protecció per als pas-sos a nivell. Les dites regles han de tenir en compteles característiques de la circulació, la visibilitat delspassos i, si escau, les altres circumstàncies d’aquestsque puguin afectar la seguretat de l’encreuament.

4. No es pot remodelar cap carretera o camí en elseu encreuament sobre vies fèrries sense haver ob-tingut l’autorització corresponent de l’ens o l’entitatque tingui al seu càrrec la infraestructura ferroviària.

5. La construcció d’urbanitzacions, d’hospitals, de cen-tres esportius, docents i culturals, d’altres centres oestabliments o d’altres equipaments equivalents im-plica l’obligació de construir un encreuament a dife-rent nivell, el tancament de la zona adjacent i, si es-cau, la supressió del pas a nivell preexistent, si l’accésals dits llocs comporta la necessitat de creuar la líniafèrria o dóna origen al risc de provocar la pràcticadel dit creuament. El promotor de la urbanització ode l’establiment ha de costejar la dita construcció del’encreuament i, si escau, la supressió del pas a ni-vell. L’entitat promotora ha de presentar, en tots elscasos, un projecte específic dels accessos a la urba-nització o l’establiment, incloent-hi els aspectes deparcel·lació, xarxa viària i serveis urbans que incidei-xin en les zones de domini públic i de protecció.

6. Les obres que s’han de fer d’acord amb les obli-gacions que estableix l’apartat 5 no estan subjectesals actes de control preventiu municipal a què fa re-ferència l’article 84.1.b de la Llei de l’Estat 7/1985,sens perjudici de llur adequació al planejament ur-

57

banístic i de la necessitat que siguin sotmeses a uninforme municipal previ. Aquest informe s’ha d’eme-tre en el termini d’un mes des de la recepció de ladocumentació pertinent. Si no s’emet en aquest ter-mini, poden prosseguir les actuacions.

TÍTOL VIII. DRETS I DEURES DELS USUARIS

ARTICLE 49. DRETS DELS USUARIS

1. Els usuaris dels serveis de transport ferroviari deviatgers gaudeixen dels drets següents:

a) Utilitzar els serveis de transport ferroviari en lescondicions que estableix la normativa, amb els ni-vells de qualitat que el departament competent enmatèria d’infraestructures i serveis de transport de-termini per reglament.

b) Rebre de l’empresa ferroviària, amb l’antelaciósuficient, informació de l’horari dels serveis, de lestarifes corresponents i, especialment, de les incidèn-cies que puguin afectar la prestació del servei i elcompliment dels horaris previstos. S’han de fixar perreglament els protocols d’actuació que les empre-ses ferroviàries han de complir en cas d’incidènciesque afectin el servei, d’acord amb el principi de lamenor afectació als usuaris.

c) Contractar la prestació del servei ferroviari ambl’empresa ferroviària en els termes que estableix lanormativa aplicable en matèria de defensa dels con-sumidors i usuaris.

d) Ésser indemnitzats per l’empresa ferroviària, encas que aquesta incompleixi les obligacions que hagiassumit en virtut del contracte de transport o que liimposa la normativa aplicable, llevat dels casos deforça major o de la concurrència de causes no impu-tables a l’empresa ferroviària, d’acord amb el ques’estableixi per reglament.

e) Ésser informats dels procediments establerts pera resoldre les controvèrsies que puguin sorgir ambrelació al compliment del contracte de transport fer-roviari davant les juntes arbitrals de transports o lajurisdicció ordinària.

58

f) Ésser atesos amb correcció pel personal de lesempreses ferroviàries. Aquest personal ha de teniruna cura especial d’atendre degudament les perso-nes que, per motius d’edat, de salut o de limitacionsde mobilitat o per altres motius anàlegs, requereixinuna atenció especial. S’ha de determinar per regla-ment la manera d’atendre les necessitats d’aquestespersones i els mitjans que el personal de les empre-ses ferroviàries ha de posar a llur abast per a facili-tar-los l’accés als serveis ferroviaris.

g) Formular les reclamacions que estimin conveni-ents amb relació a la prestació del servei, de la ma-nera que estableixen les normes que despleguenaquesta llei.

h) Utilitzar, en el cas de les persones amb mobilitatreduïda, els seients i els espais reservats en compli-ment de la normativa aplicable en matèria d’accessi-bilitat.

i) Carregar la bicicleta al tren. S’han d’establir perreglament les condicions per al transport de les bici-cletes dels usuaris.

j) Els altres que els reconeixen les normes aplicables.

2. Els contractes tipus de transport que afecten elsusuaris del servei han d’ésser aprovats prèviamentpel departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport. Així mateix, aquestdepartament ha de determinar les condicions gene-rals de contractació tant del transport de viatgers comdel de mercaderies.

3. Les empreses ferroviàries han de tenir a disposi-ció dels usuaris dels serveis un llibre de reclamaci-ons que s’ajusti al model que s’estableixi per regla-ment.

4. Es garanteix als usuaris el dret a reclamar davantles juntes arbitrals de transport.

ARTICLE 50. DEURES DELS USUARIS

1. Els usuaris dels serveis del sistema de transportferroviari de Catalunya han de complir les obligaci-ons següents:

59

a) Anar proveïts del corresponent títol de transportvàlid per a la utilització del servei de transport i de-gudament validat, que han de conservar mentre es-tiguin a l’interior de les instal·lacions i han de posar adisposició del personal de l’empresa prestatària delservei si els el demana.

b) Atendre les indicacions que els empleats de l’em-presa prestatària del servei els donin per a poderprestar-lo correctament, les indicacions dels cartellsi els accessoris col·locats a la vista, i les emeses permegafonia, i també advertir aquesta empresa de lesanomalies que observin.

c) Mantenir un comportament correcte i respectuósamb els altres usuaris i amb el personal de l’empre-sa explotadora del servei, i evitar les accions quepuguin implicar un deteriorament o un maltractamentdels trens o les instal·lacions.

d) Respectar les obligacions que estableixen els re-glaments d’utilització i els contractes tipus de trans-port ferroviari que, si escau, aprovi l’Administració.

2. Es prohibeixen, als usuaris del sistema de transportferroviari de Catalunya, d’acord amb les obligacionsque estableix l’apartat 1, les actuacions següents:

a) Fumar als trens i a les instal·lacions, en els termesque estableixi la normativa sanitària aplicable; circu-lar sobre patins o amb mitjans similars dins de lesinstal·lacions, i viatjar amb animals, exceptuant els gos-sos pigall, els gossos de seguretat de la mateixa em-presa explotadora i els animals domèstics que es pu-guin admetre en les condicions fixades per reglament.

b) Introduir objectes o materials que puguin ésserperillosos o molestos per als usuaris i, en general, totpaquet o embalum de mides superiors a les fixadesper reglament, exceptuant els cotxets, les cadiresd’infants i les bicicletes. No obstant això, l’empresaprestatària dels serveis de transport pot autoritzar eltransport de determinats objectes d’ús comú la midadels quals sigui superior a la fixada per reglament iestablir les condicions específiques que han de com-plir els portadors per a utilitzar els serveis. S’han d’es-

60

tablir per reglament les condicions específiques peral transport de les bicicletes dels usuaris.

c) Utilitzar sense causa justificada els sistemes d’atu-rada d’emergència de les escales mecàniques i delsascensors i utilitzar aquests elements de manera in-deguda.

d) Viatjar en llocs diferents dels destinats als usuariso en condicions inadequades. S’inclouen en aquestsupòsit les actuacions següents:

Primera. Romandre a les plataformes d’intercomu-nicació dels trens articulats.

Segona. Aguaitar per les finestres del tren.

Tercera. Muntar sobre l’estrep o qualsevol altre ele-ment exterior del tren i intentar sostenir-s’hi amb el trenaturat o en marxa.

Quarta. Entrar a les cabines de conducció dels trenso a les dependències i les instal·lacions reservadesper a ús exclusiu dels empleats de l’empresa explo-tadora o del personal autoritzat.

Cinquena. Baixar a les vies o entrar en els túnels.

e) Intentar entrar o sortir del tren després que hagisonat el senyal acústic que avisa del tancament deles portes.

f) Impedir o forçar l’obertura o el tancament de lesportes d’accés als trens o manipular-ne els mecanis-mes de funcionament previstos per a ésser utilitzatsen exclusiva pel personal de l’empresa explotadora.

g) Utilitzar sense causa justificada els aparells d’alar-ma dels trens i els altres que hi hagi a les instal·la-cions, i també impedir-ne l’ús legítim.

h) Fer activitats o accions que, per llur naturalesa,puguin pertorbar els usuaris, alterar l’ordre públic opertorbar els serveis de la companyia explotadora;mantenir un comportament que impliqui perill per a lapròpia integritat física o per a la dels altres usuaris,que es pugui considerar molest per a aquests o perals agents i el personal de la companyia, i fer accionsque deteriorin o embrutin els trens o les instal·lacions.

61

i) Romandre a les instal·lacions fora de l’horari pre-vist per a ésser utilitzades pels usuaris.

j) Distribuir publicitat, enganxar cartells, pidolar, or-ganitzar rifes o jocs d’atzar i vendre béns o serveisen els trens, les instal·lacions i les dependències delservei sense autorització de l’empresa explotadora.

k) Manipular, destruir o deteriorar qualsevol elementdel servei directament relacionat amb la circulaciónormal i segura.

l) Manipular, destruir o deteriorar de manera directao indirecta qualsevol obra o instal·lació fixa o mòbil oqualsevol element funcional del servei.

m) Llançar o dipositar objectes de qualsevol natura-lesa o fer abocaments en qualsevol punt de la via idels seus voltants.

n) Executar qualsevol altra actuació que pugui com-portar perill per a la seguretat del ferrocarril, delsusuaris, dels empleats, dels mitjans i de les instal·la-cions.

o) Entrar a les vies fèrries o transitar-hi, llevat que estingui una autorització atorgada expressament. Lesvies s’han de travessar pels llocs determinats aaquest efecte, amb les limitacions o les condicionsque s’estableixin per a utilitzar-los.

p) Utilitzar sense causa justificada les rutes d’evacu-ació i les sortides d’emergència o obstaculitzar-lesde manera que se n’alteri la funcionalitat.

TÍTOL IX. RÈGIM ECONÒMIC I TRIBUTARI

CAPÍTOL I. TAXES FERROVIÀRIES

SECCIÓ PRIMERA. TAXES PER AUTORITZACIONS I CERTIFICATS

DE SEGURETAT

ARTICLE 51. RÈGIM JURÍDIC

1. Constitueixen el fet imposable de la taxa per ator-gament de l’autorització d’empresa ferroviària l’ex-pedició, l’ampliació i la renovació de la dita autorit-zació.

62

2. Constitueixen el fet imposable de la taxa per ator-gament de certificats de seguretat, l’expedició, l’am-pliació, la renovació i la revisió d’aquests, de la ma-nera que estableix aquesta llei.

3. És subjecte passiu de les taxes l’empresa ferrovi-ària en favor de la qual s’expedeix, s’amplia, es re-nova o es revisa l’autorització o el certificat de segu-retat corresponents.

4. L’import de les taxes per atorgament d’una autorit-zació o d’un certificat de seguretat és el següent:

a) Per l’expedició: 10.000 euros.

b) Per l’ampliació, la renovació o la revisió: 5.000 euros.

ARTICLE 52. MERITACIÓ

1. Les taxes es meriten en el moment de l’expedició,l’ampliació o la renovació de les autoritzacions o enel de l’expedició, l’ampliació o la revisió dels certifi-cats de seguretat, amb independència de l’activitatque acompleix el subjecte passiu.

2. La taxa per renovació del certificat de seguretat esmerita amb periodicitat quinquennal, en terminis comp-tats de data a data, a partir de l’atorgament del certificat.

3. La suspensió o la revocació de l’autorització o delcertificat de seguretat no dóna dret a la devolució del’import de la taxa.

ARTICLE 53. GESTIÓ I AFECTACIÓ

1. La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxesper l’atorgament de les autoritzacions corresponen,d’acord amb el que estableix aquesta llei, al depar-tament competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport.

2. La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxesper l’expedició, l’ampliació i la renovació de certifi-cats de seguretat corresponen a l’òrgan administra-tiu o l’entitat competent per a atorgar-los.

3. L’import de la recaptació de les taxes a què fa refe-rència aquesta secció s’ha d’ingressar en el patrimonide l’administrador d’infraestructures ferroviàries, tret

63

que s’estableixi per llei una afectació diferent respec-te a les taxes relatives a certificats de seguretat.

SECCIÓ SEGONA. TAXES PER ATORGAMENT DE TÍTOLS

A PERSONAL FERROVIARI I PER HOMOLOGACIÓ DE MATERIAL

RODANT

ARTICLE 54. RÈGIM JURÍDIC

1. La gestió necessària per a atorgar títols a personalferroviari i per a homologar material rodant dóna dreta l’exacció de les taxes compensatòries del cost deles actuacions i els tràmits necessaris, d’acord ambel que estableix aquest capítol.

2. Constitueix el fet imposable de les taxes la presta-ció per l’Administració dels serveis necessaris per aatorgar les homologacions, els títols i les certificaci-ons corresponents.

3. És subjecte passiu de les taxes, segons els ca-sos, la persona natural o jurídica que sol·licita l’homo-logació o el títol corresponents.

4. L’import de les taxes és el següent:

a) Per l’expedició de títols: 100 euros.

b) Per la certificació de material rodant: el que es deter-mini per a cada tipus de material, en funció de les se-ves condicions tècniques o del seu valor econòmic.

ARTICLE 55. MERITACIÓ

Les taxes es meriten en el moment en què es pre-senta la sol·licitud corresponent.

ARTICLE 56. GESTIÓ I AFECTACIÓ

La gestió i l’afectació de les taxes es regeixen pelque estableix l’article 53 respecte a les taxes per al’atorgament d’autoritzacions.

SECCIÓ TERCERA. CÀNON PER LA UTILITZACIÓ

DE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

ARTICLE 57. PRINCIPIS GENERALS

1. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries ha de percebre de les empreses ferroviàriesque prestin els serveis de transport ferroviari l’import

64

de les taxes corresponents, que reben el nom de cà-nons ferroviaris.

2. Els cànons ferroviaris s’han de percebre, entre al-tres conceptes, pels següents:

a) Per la utilització de les infraestructures ferroviàries.

b) Per la utilització de les estacions i de les altresinstal·lacions ferroviàries.

3. S’ha de tenir en compte, en la fixació de l’import,dels terminis de pagament i de les altres condicionsdels cànons ferroviaris, que l’ens administrador deles infraestructures ferroviàries ha de poder cobrirels costos de construcció, els derivats del seu finan-çament i endeutament i els altres costos de produc-ció, tot això sens perjudici dels altres ingressos pro-pis de la seva activitat.

CAPÍTOL II. TARIFES

ARTICLE 58. RÈGIM GENERAL

1. La prestació per l’ens administrador de les infra-estructures ferroviàries de serveis addicionals, com-plementaris i auxiliars a tercers, en règim de concur-rència i de dret privat, i també l’ús comercial de lesinstal·lacions i els espais disponibles, estan subjec-tes al pagament de les tarifes corresponents en be-nefici del primer i a càrrec de les persones benefici-àries dels dits serveis i usos.

2. La prestació per tercers, amb habilitació atorgadaper l’ens administrador de les infraestructures ferro-viàries, de serveis addicionals, complementaris i au-xiliars està subjecta al pagament de les tarifes cor-responents en benefici d’aquest i a càrrec de lesentitats prestadores dels dits serveis.

3. Les activitats i els serveis subjectes al pagamentdels cànons ferroviaris que regula aquest títol no es-tan subjectes al pagament de tarifes.

ARTICLE 59. FIXACIÓ, IMPORT I EXIGIBILITAT

1. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries aprova anualment les tarifes, que tenen caràc-

65

ter de preus privats, i en tramet la llista al departa-ment competent en matèria d’infraestructures i ser-veis de transport, el qual hi pot establir, per motiusd’interès general, exempcions o bonificacions, com-pensant el dit ens administrador per la disminuciód’ingressos que derivi d’aplicar-les.

2. L’import de les tarifes es fixa atenent el tipus d’ac-tivitat, el seu interès ferroviari i la seva rellevànciaeconòmica, i també el cost que comporti la prestaciódels serveis.

3. Les tarifes són exigibles des que se sol·licita la pres-tació del servei, l’acompliment de l’activitat o la uti-lització de què es tracti i s’han de fer efectives en lescondicions que s’estableixin en el moment en què esfixin o s’actualitzin.

4. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries pot suspendre la prestació del servei en el casd’impagament de les tarifes corresponents, fent lacorresponent comunicació prèvia expressa dirigidaa la persona obligada al pagament. La suspensió delservei es manté mentre no s’efectuï el pagament ono es garanteixi prou el deute.

5. L’ens administrador de les infraestructures ferrovi-àries pot sol·licitar dipòsits, avals, pagaments a comp-te o qualsevol altra garantia suficient per al cobra-ment de l’import de les tarifes pels serveis que presti.

TÍTOL X. INSPECCIÓ I RÈGIM SANCIONADOR

ARTICLE 60. FUNCIÓ INSPECTORA

1. La inspecció de les empreses ferroviàries, del trans-port ferroviari i de la forma de prestació dels serveisaddicionals, complementaris i auxiliars correspon aldepartament competent en matèria d’infraestructuresi serveis de transport.

2. Els funcionaris del departament competent en ma-tèria d’infraestructures i serveis de transport i delsens locals titulars de la prestació de serveis ferrovi-aris i el personal d’inspecció expressament facultatper l’ens administrador de les infraestructures fer-roviàries tenen la consideració d’agents de l’autori-

66

tat, d’acord amb el que estableix l’article 38, en elsactes de servei o amb motiu d’aquests, i poden sol·li-citar, si cal, el suport dels cossos i les forces de se-guretat.

3. S’han de determinar per reglament el procedimentd’actuació i les atribucions que corresponen alsagents de l’autoritat a què fa referència l’apartat 2, itambé les obligacions relatives a la inspecció de lespersones físiques o jurídiques a les quals es pot apli-car aquesta llei.

ARTICLE 61. RESPONSABILITAT

1. La responsabilitat administrativa derivada de lesinfraccions tipificades per aquest títol s’ha d’exigir ales persones físiques o jurídiques que acompleixinles activitats a què fa referència aquesta llei o quesiguin afectades pel seu contingut. En el cas d’in-fraccions comeses per persones menors de divuitanys, llurs pares o tutors han de respondre de mane-ra solidària per la quantia econòmica derivada de lasanció imposada.

2. S’ha d’imposar la sanció que correspongui al tipusinfractor més greu si un mateix comportament infrac-tor es pot qualificar d’acord amb dos o més tipus in-fractors.

ARTICLE 62. CLASSIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS

1. Les infraccions administratives de les normes re-guladores del Sistema Ferroviari de Catalunya es clas-sifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. La infracció de la prohibició de fumar que esta-bleix l’article 50.2.a es regeix pel que disposa la nor-mativa sanitària aplicable.

ARTICLE 63. INFRACCIONS MOLT GREUS

Són infraccions molt greus:

a) Acomplir activitats o prestar serveis regulats peraquesta llei sense tenir l’autorització administrativapreceptiva o qualsevol altre títol habilitant o senseestar expressament emparat pel dit títol.

67

b) Incomplir les condicions que fixen les autoritzaci-ons administratives o els altres títols habilitants, si esposa en perill la seguretat de les persones, dels bénso del trànsit ferroviari.

c) Prestar serveis sense tenir el certificat de segure-tat preceptiu o en unes condicions que poden afec-tar la seguretat de les persones o dels béns pel fetd’incomplir greument les normes o les prescripcionstècniques.

d) Prestar serveis de transport ferroviari sense teniradjudicada la capacitat d’infraestructura preceptiva.

e) Obtenir l’autorització d’empresa ferroviària o de lacapacitat d’infraestructura per mitjà de documents odeclaracions falses o per qualsevol altre procedimentirregular.

f) Incomplir les normes fixades per l’ens administra-dor de les infraestructures ferroviàries de manera quees provoquin pertorbacions en el trànsit ferroviari.

g) Negar o obstruir l’actuació dels serveis d’inspec-ció dels transports ferroviaris de manera que s’impe-deixi l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes.

h) Acordar qualsevol negoci jurídic sobre la capaci-tat d’infraestructura adjudicada, especialment la ces-sió del dret d’ús d’aquesta capacitat.

i) Executar obres o acomplir activitats no permesesen la zona de domini públic o en les zones de pro-tecció de les infraestructures ferroviàries sense dis-posar de l’autorització preceptiva, si afecten la se-guretat del trànsit ferroviari.

j) Deteriorar, destruir o sostreure qualsevol elementde la infraestructura ferroviària que afecti la via fèrriao estigui directament relacionat amb la seguretat deltrànsit ferroviari o modificar-ne intencionadament lescaracterístiques.

k) No tenir els contractes d’assegurança obligatorisen vigor o tenir-los sense la cobertura suficient,d’acord amb el que estableix aquesta llei.

68

l) Cometre una infracció greu, si l’infractor o infracto-ra ja ha estat sancionat, durant els dotze mesos an-teriors, per una altra infracció greu per mitjà d’unaresolució administrativa ferma.

ARTICLE 64. INFRACCIONS GREUS

Són infraccions greus:

a) Incomplir les condicions que fixen les autoritzaci-ons o els altres títols habilitants, si no hi concorrenles circumstàncies perquè sigui una infracció moltgreu.

b) Interrompre de manera injustificada el servei auto-ritzat.

c) No utilitzar, per causes imputables a l’empresaferroviària, la capacitat adjudicada, en cas d’infraes-tructura congestionada.

d) Incomplir els requisits establerts en el moment enquè es va adjudicar la capacitat.

e) Incomplir les instruccions operatives i de presta-ció del servei que dóna l’ens administrador d’infraes-tructures ferroviàries, si aquest incompliment no ésuna infracció molt greu.

f) Incomplir l’obligació de facilitar a l’òrgan adminis-tratiu competent la informació que reclami d’acordamb el que estableix aquesta llei.

g) Negar o obstruir l’actuació dels serveis d’inspec-ció, si no s’impedeix l’exercici de les funcions quetenen atribuïdes.

h) Utilitzar elements de transport que no compleixinles normes i els requisits tècnics de seguretat, siaquest comportament no és una infracció molt greu.

i) Incomplir les obligacions formals en matèria de dretsdels consumidors i els usuaris.

j) Acomplir activitats que afectin el transport de mer-caderies perilloses o peribles sense respectar la nor-mativa reguladora específica i incomplir les normesreglamentàries que garanteixen la sanitat de les per-sones o que declaren la incompatibilitat de produc-

69

tes transportables salvaguardant la seguretat deltransport, tret que sigui una infracció molt greu.

k) No tenir els instruments o els mitjans de controlque s’han d’instal·lar obligatòriament en les màqui-nes i en el material rodant o tenir-los inhabilitats.

l) Executar obres o acomplir activitats no permesesen les zones de protecció o de seguretat de les infraes-tructures ferroviàries sense tenir l’autorització precep-tiva, si no afecten la seguretat del trànsit ferroviari.

m) Deteriorar qualsevol element de la infraestructuraferroviària directament relacionat amb l’ordenació,l’orientació i la seguretat de la circulació o modificar-neintencionadament les característiques o la situació, siaquests comportaments no són una infracció molt greu.

n) Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevolobra o instal·lació de la via fèrria, dels seus elementsfuncionals o, en general, de qualsevol element delservei, si aquests comportaments no són una infrac-ció molt greu.

o) Llançar o dipositar objectes en qualsevol punt dela via, els seus voltants o les instal·lacions annexes,o al pas dels trens, i, en general, fer qualsevol acteque pugui comportar un perill greu per a la seguretatdel transport, dels usuaris, dels mitjans o de les ins-tal·lacions de tota mena.

p) Plantar arbres en zona de domini públic o de pro-tecció sense autorització, variar el curs natural deles aigües o dirigir-les a la via fèrria, no mantenir o noconservar els talussos que confronten amb la via fèr-ria, no evitar-ne la inestabilitat i fer altres accions queprodueixin perjudicis al ferrocarril.

q) Utilitzar sense causa justificada els aparells d’atu-rada d’emergència de les escales mecàniques i delsascensors, i també utilitzar de manera indegudaaquests elements, si aquesta mala utilització com-porta perill per a les persones.

r) Talar arbres sense autorització si es perjudica elservei de ferrocarril o no talar-ne si els arbres podenprovocar situacions de perill.

70

s) Fer accions que comportin perill per als usuaris oel deteriorament o l’embrutiment dels vehicles o lesestacions.

t) Passar vehicles pels passos a nivell sense haverobtingut prèviament la descàrrega elèctrica dels ele-ments corresponents, si cal per les dimensions deltransport.

u) Executar obres en la zona de domini públic o deprotecció sense l’autorització de l’empresa titular de lalínia ferroviària, o concedir una llicència d’obres sen-se haver obtingut prèviament la dita autorització.

v) Baixar a les vies, entrar en els túnels o creuar lavia fèrria o la plataforma del tramvia per fora delsllocs expressament habilitats per a fer-ho.

w) Utilitzar sense causa justificada les rutes d’evacu-ació i les sortides d’emergència o obstaculitzar-lesde manera que se n’alteri la funcionalitat.

x) Cometre una infracció tipificada per l’article 65, sil’infractor o infractora ja ha estat sancionat, durantels dotze mesos anteriors, per una altra infracció lleuper mitjà d’una resolució administrativa ferma.

y) Cometre una infracció tipificada per l’article 63, si,per les seves circumstàncies, no s’ha posat en perillla seguretat de les persones, dels béns o del trànsitferroviari.

ARTICLE 65. INFRACCIONS LLEUS

Són infraccions lleus:

a) Viatjar sense bitllet o amb un títol de transport novalidat.

b) Viatjar amb un títol de transport que no és vàlidper a les característiques del trajecte o de la perso-na usuària.

c) Viatjar amb un títol de transport integrat validat al’inici del desplaçament però no validat en el trans-bordament.

d) Viatjar utilitzant un bitllet o un títol de transport ma-nipulat o falsificat si el fet no és una infracció penal.

71

e) Accedir al tren o abandonar-lo fora de les paradesestablertes o quan es mou o després que hagi sonatel senyal que avisa del tancament de les portes.

f) Obstaculitzar o forçar els mecanismes d’oberturao tancament de les portes dels cotxes del tren.

g) Manipular els mecanismes que són d’ús exclusiudel personal de l’empresa ferroviària.

h) Utilitzar sense causa justificada els mecanismesd’aturada, de seguretat o d’auxili dels trens, els altresque hi hagi a les instal·lacions i els altres mecanismesde seguretat o d’auxili, i també impedir-ne l’ús legítim.

i) Entrar a les cabines de conducció dels trens, a leslocomotores o a altres llocs on hi hagi material de trac-ció, o accedir a instal·lacions reservades per a l’úsexclusiu de les persones autoritzades sense estar-hiautoritzat.

j) Viatjar en llocs diferents dels habilitats per als usu-aris.

k) Romandre a les instal·lacions ferroviàries fora del’horari en què està previst que els usuaris les utilitzin.

l) Distribuir propaganda, enganxar cartells, pidolar,organitzar rifes o jocs d’atzar, vendre o oferir béns oserveis o fer qualsevol classe d’activitat artística enels trens i les instal·lacions ferroviàries sense autorit-zació de l’empresa explotadora, i, en general, acom-plir activitats o accions que per llur naturalesa pu-guin pertorbar els usuaris o alterar l’ordre públic.

m) Utilitzar sense causa justificada els aparells d’atu-rada d’emergència de les escales mecàniques i delsascensors, i també utilitzar de manera indegudaaquests elements, si aquesta mala utilització no com-porta perill per a les persones.

n) Executar obres o instal·lacions sense autoritzacióen la zona de domini públic o de protecció, però com-plint els requisits per a obtenir-la.

o) Talar o plantar arbres sense autorització en leszones de domini públic o de protecció, si no es per-judica el servei de ferrocarril.

72

p) Les conductes a què fan referència les lletres dela a a la w de l’article 64, si, per llurs circumstàncies,no s’ha posat en perill la seguretat de les persones,dels béns o del trànsit ferroviari.

ARTICLE 66. SANCIONS

1. Les infraccions lleus que tipifica aquesta llei sesancionen amb una advertència o una multa de finsa 6.000 euros, o amb totes dues coses. Les infrac-cions greus se sancionen amb una multa des de 6.001fins a 30.000 euros. Les infraccions molt greus sesancionen amb una multa des de 30.001 fins a300.000 euros.

2. La comissió d’una infracció molt greu pot compor-tar la revocació o la suspensió per un període màximd’un any de l’autorització administrativa i la consegüentinhabilitació temporal per a exercir l’activitat, i també,si escau, el precintament de la maquinària i del mate-rial rodant amb què s’hagi comès la infracció.

3. La imposició d’una sanció per la comissió d’unainfracció molt greu, si s’ha imposat una altra sancióper infracció molt greu per resolució ferma en viaadministrativa en els dotze mesos anteriors, comportala revocació de l’autorització d’empresa ferroviària.En el còmput d’aquest termini, no s’han de tenir encompte els períodes en què no s’ha pogut acomplirl’activitat per haver estat retirada temporalment l’au-torització corresponent.

4. La imposició de les sancions per infraccions moltgreus correspon al director o directora general com-petent en la matèria. La imposició de les sancionsper infraccions greus i lleus correspon al cap o lacap del servei territorial corresponent. En el cas delsens locals, aquestes atribucions corresponen a l’òr-gan plenari o a la presidència, de la manera que es-tableixi el mateix ens local.

5. La imposició de sancions s’ha d’inscriure en elRegistre d’Empreses Ferroviàries. Una vegada trans-correguts cinc anys des del compliment de la san-ció, aquesta inscripció s’ha de cancel·lar d’ofici.

73

6. La imposició de sancions és independent de l’obli-gació, exigible en qualsevol moment, de restituir l’es-tat del medi físic anterior a la comissió de la infracciói de l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudiciscausats, d’acord amb el que estableix l’article 15.Específicament, la imposició de sancions per l’exe-cució d’obres sense que s’hagi observat el que pres-criu aquesta llei comporta la demolició d’allò que s’haconstruït de manera indeguda, llevat que s’hagi ob-tingut l’autorització preceptiva, i, en tots els casos, larestitució de la situació anterior dels elements i els ter-renys del ferrocarril. Les despeses ocasionades són acàrrec de la persona que hagi comès la infracció.

7. L’administració titular de la infraestructura ha de fi-xar, per mitjà de la resolució corresponent, el terminien què l’infractor o infractora ha de restituir l’estat delsbéns anterior a la comissió de la infracció i l’import dela indemnització pels danys i perjudicis causats.

ARTICLE 67. INFRACCIONS I SANCIONS ESPECÍFIQUES

EN MATÈRIA DE CIRCULACIÓ I CONDUCCIÓ

1. L’incompliment, pel personal de circulació o deconducció, de la normativa reglamentària sobre qua-lificació professional i seguretat en el trànsit té el ca-ràcter d’infracció administrativa.

2. Es prohibeix el consum, abans de la jornada detreball o durant aquesta, de begudes alcohòliques quepuguin produir nivells d’alcohol en sang superiors auna taxa de 0,2 grams per litre o nivells d’alcohol enaire espirat superiors a 0,10 mil·ligrams per litre. ElGovern pot modificar aquests límits. L’incomplimentd’aquesta prohibició és una infracció molt greu.

3. Es prohibeix el consum de tota substància quepugui pertorbar o disminuir les facultats psicofísiqueso la capacitat de conducció durant la jornada de tre-ball en el compliment de les funcions relacionadesamb la circulació o, directament o indirectament, ambla seguretat del trànsit. L’incompliment d’aquesta pro-hibició és una infracció molt greu.

4. El personal de circulació i la resta del personal lesfuncions del qual estan relacionades, directament o

74

indirectament, amb la seguretat del trànsit ferroviariestan obligats, si els ho requereix l’empresa, a sot-metre’s a proves d’alcoholèmia o a tota altra provaque se’ls pugui fer per a detectar si han consumit lessubstàncies a què fa referència l’apartat 3. La nega-tiva a sotmetre’s a aquestes proves és una infracciómolt greu.

5. Són infraccions molt greus:

a) La conducció ferroviària sense tenir la titulacióexigible per reglament.

b) La conducció de màquines de manera negligent otemerària.

c) L’omissió d’auxili en cas de necessitat o accident.

d) La conducció i la circulació de màquines que in-compleixin les condicions tècniques i de seguretatque estableixen aquesta llei i les normes que la des-pleguen.

e) La conducció i la circulació de màquines excedintels temps màxims de conducció que es fixin per re-glament.

6. El personal de conducció que per raons mèdiquespren productes que poden alterar la capacitat deconducció ho ha de comunicar a l’empresa. No co-municar-ho és una infracció greu.

7. Les infraccions molt greus que tipifica aquest arti-cle se sancionen amb una multa de fins a 15.000euros i les greus, amb una multa de fins a 6.000 euros.Així mateix, es pot imposar, com a sanció, la revoca-ció de l’autorització o del permís per a conduir vehi-cles de transport ferroviari.

8. L’empresa ferroviària en la qual presta serveis elpersonal sancionat respon solidàriament del paga-ment de les multes, sens perjudici de la possibilitatd’exercir l’acció de repetició contra aquest personal.

ARTICLE 68. GRADACIÓ DE LES SANCIONS

L’import de les sancions que s’han d’imposar per lesinfraccions que tipifica aquesta llei s’ha de graduard’acord amb:

75

a) La repercussió social de la infracció i el perill per ala seguretat i la salut de les persones, la seguretatde les coses i el medi ambient.

b) El dany o el deteriorament causat, si escau.

c) La intencionalitat.

d) El grau de participació de la persona sancionadai el benefici obtingut.

e) La comissió, en els dotze mesos anteriors al fetinfractor, d’una altra infracció de la mateixa naturale-sa declarada per una resolució ferma en via admi-nistrativa.

f) El fet que l’infractor o infractora hagi esmenat elsefectes de la infracció per iniciativa pròpia.

ARTICLE 69. MULTES COERCITIVES

L’autoritat competent, amb independència de lessancions imposades, pot imposar multes coercitivesen cas d’incompliment dels requeriments de cessa-ció de les conductes infractores continuades. La im-posició de multes coercitives es pot reiterar cada lap-se que sigui suficient per a complir el requeriment enqüestió. Cadascuna de les multes coercitives no potexcedir del 30% de l’import de la sanció fixada per ala infracció comesa.

ARTICLE 70. PROCEDIMENT SANCIONADOR

1. El procediment administratiu sancionador s’ha detramitar d’acord amb el que estableixen aquesta llei,les disposicions que la despleguen i la normativasobre el procediment sancionador aplicable als àm-bits de competència de la Generalitat, i s’ha d’ajus-tar als principis que estableix la legislació en matèriade règim jurídic de les administracions públiques idel procediment administratiu comú.

2. El termini per a tramitar i resoldre el procedimentsancionador és d’un any des de la data d’inici. Unavegada transcorregut aquest termini sense que s’haginotificat la resolució del dit procediment a la personainteressada, l’expedient caduca.

76

ARTICLE 71. PRESCRIPCIÓ

1. Les infraccions molt greus que tipifica aquesta lleiprescriuen al cap de tres anys d’haver-se comès; lesgreus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d’un any.

2. El termini de prescripció de les infraccions es co-mença a comptar a partir del dia en què es cometen.La iniciació, amb el coneixement de la persona inte-ressada, del procediment sancionador interromp laprescripció. El còmput del termini de prescripció esreinicia si l’expedient sancionador ha estat paralitzatdurant un mes per una causa no imputable al pre-sumpte responsable.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus pres-criuen al cap de tres anys d’haver-se comès; les im-posades per faltes greus, al cap de dos anys, i lesimposades per faltes lleus, al cap d’un any.

4. El termini de prescripció de les sancions es co-mença a comptar a partir de l’endemà del dia en quèla resolució per la qual s’imposa la sanció esdevéferma. La iniciació, amb el coneixement de la perso-na interessada, del procediment d’execució interrompla prescripció. El còmput del termini de prescripcióes reinicia si el procediment d’execució ha estat pa-ralitzat durant un mes per una causa no imputable al’infractor o infractora.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA. ADAPTACIÓ DE L’EMPRESA FERROCARRILS

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El Govern, en el termini d’un any a partir de l’entradaen vigor d’aquesta llei, ha de prendre les mesuresadequades per a adaptar els estatuts de l’empresapública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya alque estableix aquesta llei.

SEGONA. AUTORITZACIÓ DE SERVEI

1. Els serveis de transport ferroviari de viatgers que,en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, pres-ten les empreses ferroviàries Ferrocarrils de la Gene-ralitat de Catalunya i Ferrocarrils Metropolitans deBarcelona són serveis públics de transport ferroviari.

77

2. S’autoritzen les empreses ferroviàries Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya i Ferrocarrils Metropo-litans de Barcelona, als efectes del que estableix l’ar-ticle 36, a gestionar els serveis ferroviaris a què fareferència l’apartat 1.

TERCERA. XARXA TRAMVIÀRIA DEL TRAMBAIX

I EL TRAMBESÒS

1. La xarxa tramviària del Trambaix i el Trambesòs ésde titularitat de la Generalitat. Aquesta xarxa es pla-nifica, s’ordena i es concedeix d’acord amb el queestableixen el Decret 200/1998, del 30 de juliol, pelqual es deleguen competències per a la implantaciódel sistema de tramvia/metro lleuger al corredor Dia-gonal - Baix Llobregat i s’encarrega la gestió de de-terminades funcions a l’Autoritat del Transport Me-tropolità, i l’Acord del Govern del 9 d’octubre de 2001,de delegació de competències per a la implantaciódel sistema de tramvia/metro lleuger al corredor Dia-gonal (plaça de les Glòries - Besòs) en l’Autoritat delTransport Metropolità.

2. S’autoritzen les empreses ferroviàries que gestio-nen serveis de la xarxa tramviària de Barcelona, alsefectes del que estableix l’article 36, a gestionar elsserveis ferroviaris a què fa referència l’apartat 1.

QUARTA. ACTUALITZACIÓ DELS IMPORTS DE LES SANCIONS

S’autoritza el Govern a actualitzar l’import de les san-cions que estableix aquesta llei, a proposta del de-partament competent en matèria d’infraestructures iserveis de transport.

CINQUENA. ADAPTACIÓ DEL RÈGIM JURÍDIC DEL FERROCARRIL

METROPOLITÀ DE BARCELONA

El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries pera garantir l’adequació del règim jurídic aplicable alferrocarril metropolità de Barcelona al que estableixaquesta llei, especialment pel que fa als títols deconcessió vigents en el moment de l’entrada en vi-gor d’aquesta llei.

78

SISENA. INTEROPERABILITAT DEL SISTEMA FERROVIARI

DE CATALUNYA

El desenvolupament del Sistema Ferroviari de Ca-talunya ha de tenir en compte els requisits que lanormativa comunitària estableix respecte a la in-teroperabilitat dels sistemes ferroviaris, tant pel quefa a les infraestructures i el material rodant com allurs subsistemes i components.

SETENA. CONTROL DEL FRAU EN EL TRANSPORT FERROVIARI

DE VIATGERS

1. Els articles del 52 al 54 de la Llei 7/2004, del 16 dejuliol, de mesures fiscals i administratives, són apli-cables, en matèria d’ús indegut del servei de trans-port públic de viatgers, als serveis de transport fer-roviari de viatgers que són objecte d’aquesta llei.

2. Les empreses ferroviàries, sens perjudici del queestableix l’apartat 1, poden establir condicions es-pecífiques per a l’accés o la sortida de llurs instal-lacions, tant amb caràcter general com per als ca-sos en què, a la sortida, els viatgers no duguin el títolde transport adequat.

VUITENA. CATÀLEG DE LES INFRAESTRUCTURES

I ELS SERVEIS DEL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC

1. El Govern, per mitjà del departament competenten matèria d’infraestructures i serveis de transports,ha d’elaborar un catàleg de les infraestructures i elsserveis que componen el sistema de transport pú-blic de Catalunya. Aquest catàleg ha de contenir lesdades bàsiques de les infraestructures i dels serveisde transport per carretera i per ferrocarril, i ha d’as-senyalar els que són objecte de subvenció pública.

2. El catàleg a què fa referència l’apartat 1 ha d’és-ser de lliure accés per als ciutadans, en els termesque s’estableixin per reglament.

3. El catàleg a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’ac-tualitzar, si cal, per mitjà d’una ordre del conseller oconsellera competent en matèria d’infraestructures iserveis de transport.

79

NOVENA. DETERMINACIONS SOBRE EL PLA

D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA

1. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunyapot integrar les infraestructures ferroviàries, de lamanera que estableix aquesta llei, i les infraestruc-tures viàries que són objecte del Pla de carreteresde Catalunya, establert per la Llei 7/1993, del 30 desetembre, de carreteres.

2. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunyaes pot tramitar i aprovar abans d’aprovar les Direc-trius nacionals de mobilitat que estableix l’article 6de la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, sensperjudici que, una vegada aprovades aquestes, eldit Pla s’hi hagi d’adaptar, si escau.

3. Els departaments competents en les matèries res-pectives han de vetllar per la coordinació necessàriaentre el Pla d’infraestructures del transport de Cata-lunya i el Pla de l’energia de Catalunya, especialmentpel que fa a la previsió de la demanda d’energia elèc-trica vinculada directament amb les infraestructuresi els serveis ferroviaris.

DESENA. ELS TRAMVIES URBANS

1. Són tramvies urbans, als efectes d’aquesta llei, elsque circulen íntegrament per un únic terme municipal.

2. Els tramvies urbans són de competència municipal,sens perjudici de les facultats d’inspecció i controltècnic que corresponen al departament competenten matèria d’infraestructures i serveis de transport,d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Elsajuntaments poden subscriure un conveni amb al-tres administracions per a gestionar els tramvies ur-bans.

ONZENA. INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES EN PORTS

I AEROPORTS

1. El departament competent en matèria d’infraes-tructures i serveis de transport pot incloure les infra-estructures ferroviàries dels ports i els aeroports enel Sistema Ferroviari de Catalunya.

80

2. Un conveni que determini les obligacions i els dretsde cadascuna de les parts, en els termes que s’esta-bleixin per reglament, ha de regular la inclusió de lesinfraestructures ferroviàries en el Sistema Ferroviaride Catalunya, als efectes del que estableix l’apartat 1.

DOTZENA. CONDICIONS GENERALS DE CONTRACTACIÓ

DEL TRANSPORT FERROVIARI DE MERCADERIES

El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport pot determinar, per regla-ment, les condicions generals de contractació apli-cables al transport de mercaderies que es faci pelSistema Ferroviari de Catalunya.

TRETZENA. PRESERVACIÓ DEL MATERIAL HISTÒRIC FERROVIARI

Les administracions públiques han de vetllar per lapreservació del material històric ferroviari. S’han dedeterminar per reglament les condicions per a preser-var i protegir aquest material, i, si escau, les condici-ons tècniques i de seguretat exigibles per a la circula-ció.

CATORZENA. COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT

FERROVIÀRIA

1. El departament competent en matèria d’infraestruc-tures i serveis de transport i el departament compe-tent en matèria de seguretat civil i emergències hande coordinar llur actuació amb relació a l’establimentde les normes de seguretat ferroviària que desple-guin aquesta llei, amb la finalitat de preveure, preve-nir i eliminar o disminuir el risc d’accidents associatsa aquesta classe d’instal·lacions i serveis, d’afavorirl’evacuació ràpida i segura de les persones afecta-des i de facilitar l’actuació dels equips d’interven-ció.

2. El departament competent en matèria de segure-tat civil i emergències, als efectes del que estableixaquesta disposició addicional, ha d’emetre un infor-me en el procés d’elaboració de la declaració sobrela xarxa que estableix l’article 25.

81

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA. ADMINISTRACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

FERROVIÀRIES

1. El Govern ha de determinar les infraestructuresferroviàries en servei en el moment de l’entrada envigor d’aquesta llei que ha d’administrar l’ensInfraestructures Ferroviàries de Catalunya i llur règimd’integració o adscripció patrimonial.

2. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya mantéla situació patrimonial de les infraestructures per lesquals circulen els serveis ferroviaris que explota enel moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, llevatque es modifiquin per aplicació del que estableixl’apartat 1.

3. Les condicions patrimonials de les infraestructuresper les quals circulen els serveis ferroviaris que l’em-presa Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona explo-ta en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta lleies mantenen vigents, sens perjudici que, amb l’acordprevi de les administracions competents, el Governdetermini les infraestructures i el règim a què fa refe-rència l’apartat 1.

SEGONA. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE REGULACIÓ

FERROVIÀRIA

El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries pera crear i posar en funcionament la Comissió de Re-gulació Ferroviària que estableix l’article 30. Mentreaquesta comissió no es constitueixi, el departamentcompetent en matèria d’infraestructures i serveis detransport compleix les funcions que aquesta llei atri-bueix a la dita Comissió.

TERCERA. RECONEIXEMENT DE LES HABILITACIONS

PER A TASQUES FERROVIÀRIES

S’entén que el personal ferroviari qualificat que, en elmoment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, exercei-xi funcions ferroviàries està habilitat per a complir-les i que el material rodant de què es disposa per alservei de transport ferroviari està homologat. La taxaper l’atorgament de títols a personal ferroviari no es

82

pot aplicar a les funcions que té reconegudes en elmoment de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

QUARTA. INDEMNITZACIONS PER RESPONSABILITAT

La normativa existent sobre classificació i valoracióde seqüeles, de perjudici estètic i de dies de baixa,amb les taules corresponents, que s’aplica a les in-demnitzacions per danys o perjudicis com a conse-qüència d’accidents en la circulació de vehicles demotor és aplicable per a valorar els danys i perjudi-cis causats a les persones per accidents ferroviarisfins que la legislació pròpia de la Generalitat esta-bleixi un sistema específic.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA

Es deroguen la Llei 19/2001, del 31 de desembre, decreació de l’ens Infraestructures Ferroviàries de Ca-talunya; l’article 79 de la Llei 31/2002, del 30 de de-sembre, de mesures fiscals i administratives, i tota al-tra disposició de rang igual o inferior que s’oposi aaquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA. DESPLEGAMENT I APLICACIÓ

S’autoritzen el Govern i el conseller o consellera deldepartament competent en matèria d’infraestructuresi serveis de transport per a adoptar les disposicionsnecessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.

SEGONA. ENTRADA EN VIGOR

Aquesta llei entra en vigor al cap de tres mesos d’ha-ver estat publicada en el Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya.

83

Índex analític

acoracoracoracoracord mard mard mard mard marccccc

definició 3.a

adjudicacióadjudicacióadjudicacióadjudicacióadjudicació

— de capacitat d’infraestructura 26

Vegeu capacitat d’infraestructura

definició 3.b

procediment d’— 27

alta velocitatalta velocitatalta velocitatalta velocitatalta velocitat P

àààààmbit d’aplicaciómbit d’aplicaciómbit d’aplicaciómbit d’aplicaciómbit d’aplicació

exclusió dels telefèrics i mitjans anàlegs 2.3

serveis de transport ferroviari i infraestructures

que integren el Sistema Ferroviari de Catalunya 2.1 i 2.2

candidatcandidatcandidatcandidatcandidat

definició 3.c

cànons fercànons fercànons fercànons fercànons ferrrrrroviarisoviarisoviarisoviarisoviaris

conceptes: utilització d’infraestructures ferroviàries

i utilització de les estacions i altres instal·lacions

ferroviàries 57.2

principis generals 57

capacitat d’infraestructuracapacitat d’infraestructuracapacitat d’infraestructuracapacitat d’infraestructuracapacitat d’infraestructura

adjudicació de — 26

definició 3.d

drets d’ús de la — 28

procediment d’adjudicació de — 27

circircircircirculacióculacióculacióculacióculació

velocitat de — dels tramvies 44.1

comissió de Regulació Fercomissió de Regulació Fercomissió de Regulació Fercomissió de Regulació Fercomissió de Regulació Ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviària

competències 5.3

funcions i composició 30, DT 2a.

84

condicions generals de contractació del transporcondicions generals de contractació del transporcondicions generals de contractació del transporcondicions generals de contractació del transporcondicions generals de contractació del transporttttt

ferferferferferrrrrroviari de meroviari de meroviari de meroviari de meroviari de mercaderiescaderiescaderiescaderiescaderies DA 12a.

ccccconduccióonduccióonduccióonduccióonducció

— d’un tramvia: requisits 45

coorcoorcoorcoorcoordinaciódinaciódinaciódinaciódinació

definició 3.e

crcrcrcrcremalleraemalleraemalleraemalleraemallera

definició 3.f

declaració sobrdeclaració sobrdeclaració sobrdeclaració sobrdeclaració sobre la xare la xare la xare la xare la xarxaxaxaxaxa

definició 3.g

desplegament i aplicació de la Lleidesplegament i aplicació de la Lleidesplegament i aplicació de la Lleidesplegament i aplicació de la Lleidesplegament i aplicació de la Llei DF 1a.

eeeeemprmprmprmprmpresa feresa feresa feresa feresa ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviària

definició 3.h

llicència i autorització 32

obtenció de l’autorització: requisits 34

procediment d’autorització 33

revocació de l’autorització 35.5

suspensió de l’autorització 35.3 i 35.4

vigència de l’autorització 35.1 i 35.2

Entitat MetrEntitat MetrEntitat MetrEntitat MetrEntitat Metropolitana del Topolitana del Topolitana del Topolitana del Topolitana del Transporransporransporransporransporttttt

competències 5.4

estudi inforestudi inforestudi inforestudi inforestudi informatiumatiumatiumatiumatiu

composició 10.4

definició 3.i

elaboració i aprovació 10.5, 10.13

procediment d’avaluació 10.2

supòsits en què no cal redactar-los 10.3

ferferferferferrrrrrocarocarocarocarocarrilrilrilrilril

definició 3.j

— metropolità: definició 3.k

ferferferferferrrrrrocarocarocarocarocarril de titularitat privadaril de titularitat privadaril de titularitat privadaril de titularitat privadaril de titularitat privada

connexió amb altres infraestructures del Sistema

Ferroviari de Catalunya 9.4

definició 9.1

requisits per a l’establiment o l’explotació 9.2 i 9.3

85

ferferferferferrrrrrocarocarocarocarocarrils de la Generalitat de Catalunyarils de la Generalitat de Catalunyarils de la Generalitat de Catalunyarils de la Generalitat de Catalunyarils de la Generalitat de Catalunya

adaptació a la Llei de l’empresa — DA 1a.

autorització per a gestionar serveis públics

de transport ferroviari DA 3a.

els serveis de transport ferroviari de serveis

que presten són públics DA 2a.

ferferferferferrrrrrocarocarocarocarocarrils Metrrils Metrrils Metrrils Metrrils Metropolitans de Baropolitans de Baropolitans de Baropolitans de Baropolitans de Barcelonacelonacelonacelonacelona

autorització per a gestionar serveis públics

de transport ferroviari DA 3a.

adaptació del seu règim jurídic DA 5a.

els serveis de transport ferroviari de serveis

que presten són públics DA 2a.

línies que inclou la seva xarxa 37

franjafranjafranjafranjafranja

definició 3.l

fraufraufraufraufrau

control en el transport ferroviari de viatgers DA 7a.

GeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitat

té competència exclusiva sobre ferrocarrils

que circulen íntegrament pel territori de Catalunya P

té competència executiva sobre els ferrocarrils

amb origen i destinació en el territori de Catalunya,

encara que circulin per infraestructures de titularitat

estatal P

habilitacions per a fer tasques ferhabilitacions per a fer tasques ferhabilitacions per a fer tasques ferhabilitacions per a fer tasques ferhabilitacions per a fer tasques ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries

reconeixement de les — DT 3a.

horari de serveihorari de serveihorari de serveihorari de serveihorari de servei

definició 3.m

indemnitzacions per rindemnitzacions per rindemnitzacions per rindemnitzacions per rindemnitzacions per responsabilitatesponsabilitatesponsabilitatesponsabilitatesponsabilitat DT 4a.

iiiiinfraccionsnfraccionsnfraccionsnfraccionsnfraccions

— de la prohibició de fumar: es regeix per la normativa

sanitària 62.2

— greus 64

— lleus 65

— molt greus 63

classificació: molt greus, greus i lleus 62.1

còmput del termini de prescripció de les — 71.2

86

— específiques en matèria de circulació i conducció 67

prescripció 71.1

responsables 61.1

infraestructurainfraestructurainfraestructurainfraestructurainfraestructura

— congestionada: definició 3.n

— ferroviària: definició 3.o

— tramviària: definició 3.p

infraestrinfraestrinfraestrinfraestrinfraestructuructuructuructuructures feres feres feres feres ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries

— en ports i aeroports DA 11a.

administració de les — 22, 23, DT 1a.

consideració urbanística i incidència

en el planejament de les — 12

projectes i construcció 10

Vegeu estudi informatiu i projecte constructiu

InfraestrInfraestrInfraestrInfraestrInfraestructuructuructuructuructures Feres Feres Feres Feres Ferrrrrroviàries de Catalunya (Iferoviàries de Catalunya (Iferoviàries de Catalunya (Iferoviàries de Catalunya (Iferoviàries de Catalunya (Ifercat)cat)cat)cat)cat)

competències, funcions i facultats 5.3, 18

naturalesa jurídica 16

objecte 17

organització 19

recursos econòmics 20

règim de fiscalització i comptabilitat 21

inspeccióinspeccióinspeccióinspeccióinspecció

òrgans competents 60.1 i 60.2

procediment d’actuació i atribucions als agents

de l’autoritat 60.3

juntes arbitrals de transporjuntes arbitrals de transporjuntes arbitrals de transporjuntes arbitrals de transporjuntes arbitrals de transporttttt

els usuaris dels serveis tenen dret a reclamar

davant d’aquestes 49.4

línia límit d’edificaciólínia límit d’edificaciólínia límit d’edificaciólínia límit d’edificaciólínia límit d’edificació

delimitació 13.1

situació 14

llei 19/2001, de 31 de desembrllei 19/2001, de 31 de desembrllei 19/2001, de 31 de desembrllei 19/2001, de 31 de desembrllei 19/2001, de 31 de desembre, de cre, de cre, de cre, de cre, de creacióeacióeacióeacióeació

de l’ens Infraestrde l’ens Infraestrde l’ens Infraestrde l’ens Infraestrde l’ens Infraestructuructuructuructuructures Feres Feres Feres Feres Ferrrrrroviàries de Catalunyaoviàries de Catalunyaoviàries de Catalunyaoviàries de Catalunyaoviàries de Catalunya

es deroga DD única

llei 31/2002, de 30 de desembrllei 31/2002, de 30 de desembrllei 31/2002, de 30 de desembrllei 31/2002, de 30 de desembrllei 31/2002, de 30 de desembre, de mesure, de mesure, de mesure, de mesure, de mesures fiscalses fiscalses fiscalses fiscalses fiscals

i administrativesi administrativesi administrativesi administrativesi administratives

es deroga el seu art. 79 DD única

87

llei 9/2003, de 13 de junyllei 9/2003, de 13 de junyllei 9/2003, de 13 de junyllei 9/2003, de 13 de junyllei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, de la mobilitat, de la mobilitat, de la mobilitat, de la mobilitat

els seus principis i objectius s’han de tenir en compte

en la planificació del Sistema Ferroviari de Catalunya 6.2

material històric fermaterial històric fermaterial històric fermaterial històric fermaterial històric ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviari

preservació del — DA 13a.

mobilitatmobilitatmobilitatmobilitatmobilitat P

mmmmmultes coerultes coerultes coerultes coerultes coercitivescitivescitivescitivescitives

imposició, retirada i import 69

objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

regular les infraestructures i els serveis de transport

ferroviari 1

paquets ferpaquets ferpaquets ferpaquets ferpaquets ferrrrrroviarisoviarisoviarisoviarisoviaris P

pppppassos a nivellassos a nivellassos a nivellassos a nivellassos a nivell

normes generals 47

supressió i reordenació dels — 48

personal ferpersonal ferpersonal ferpersonal ferpersonal ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviari

règim aplicable 38

Pla d’augment de la capacitatPla d’augment de la capacitatPla d’augment de la capacitatPla d’augment de la capacitatPla d’augment de la capacitat

definició 3.q

Pla dPla dPla dPla dPla d’infraestr’infraestr’infraestr’infraestr’infraestructuructuructuructuructures de transpores de transpores de transpores de transpores de transport de Catalunyat de Catalunyat de Catalunyat de Catalunyat de Catalunya

caràcter sectorial i específic 7.2

definició 7.1

determinacions sobre el — DA 9a.

el seu desplegament i actualització s’han d’avaluar

cada cinc anys 7.4

s’ha de sotmetre al tràmit d’avaluació ambiental 7.3

Pla de transporPla de transporPla de transporPla de transporPla de transports de viatgers de Catalunyats de viatgers de Catalunyats de viatgers de Catalunyats de viatgers de Catalunyats de viatgers de Catalunya

s’hi planifiquen els serveis de transports

del Sistema Ferroviari de Catalunya 8.1

té caràcter sectorial i específic 8.2

tramitació i aprovació 8.3 i 8.4

planejament territorialplanejament territorialplanejament territorialplanejament territorialplanejament territorial

els seus principis i objectius s’han de tenir en compte

en la planificació del Sistema Ferroviari de Catalunya 6.2

88

plataforplataforplataforplataforplataformamamamama

— de via segregada: definició 3.r

— de via no segregada: definició 3.s

prprprprprescripcióescripcióescripcióescripcióescripció

— de les infraccions 71.1

— de les sancions 71.3

còmput del termini de — de les infraccions 71.2

còmput del termini de — de les sancions 71.4

Vegeu infraccions i sancions

prprprprprocediment sancionadorocediment sancionadorocediment sancionadorocediment sancionadorocediment sancionador 70

ppppprrrrrojecte bàsicojecte bàsicojecte bàsicojecte bàsicojecte bàsic

aprovació 10.7, 10.8

definició 3.t

prprprprprojecte constrojecte constrojecte constrojecte constrojecte constructiuuctiuuctiuuctiuuctiu

composició 10.6, 10.8, 10.12

definició 3.u

punt d’accés per al salvamentpunt d’accés per al salvamentpunt d’accés per al salvamentpunt d’accés per al salvamentpunt d’accés per al salvament

definició 3.v

sanció/nssanció/nssanció/nssanció/nssanció/ns

— específiques en matèria de circulació i conducció 67

— per infraccions greus 66.1

— per infraccions lleus 66.1

— per infraccions molt greus 66.1

actualització dels seus imports DA 4a.

còmput del termini de prescripció de les — 71.4

és independent de l’obligació de restituir l’estat

del medi físic anterior a la comissió de la infracció

i d’indemnitzar pels danys i perjudicis causats 66.6

gradació de les — 68

obligació de fixar el termini en què cal restituir

o indemnitzar 66.7

òrgans competents per a imposar-les 66.4

prescripció 71.3

revocació o suspensió de l’autorització administrativa

si és molt greu 66.2

revocació de l’autorització de l’empresa ferroviària:

supòsits 66.3

s’han d’inscriure en el Registre d’Empreses

Ferroviàries 66.5

89

s’imposa la que correspongui al tipus infractor

més greu si un mateix comportament es pot

qualificar d’acord amb dos o més tipus infractors 61.2

segursegursegursegurseguretat feretat feretat feretat feretat ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviària

coordinació en matèria de — DA 14a.

serserserserservei/s de transporvei/s de transporvei/s de transporvei/s de transporvei/s de transport fert fert fert fert ferrrrrroviarioviarioviarioviarioviari

definició 31

declaració de servei públic de la prestació

de determinats — 36

planificació dels —: mitjançant el Pla de transports

de viatgers de Catalunya 8

Sistema FerSistema FerSistema FerSistema FerSistema Ferrrrrroviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunyaoviari de Catalunya

competències que hi exerceix el Govern 5.1

competències i funcions que hi exerceixen

l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

i la Comissió de Regulació Ferroviària 5.3

competències que hi exerceix l’Entitat metropolitana

del Transport 5.4

configuració 4.1

funcions que hi exerceix el departament competent

en matèria d’infraestructures i serveis de transport 5.2

infraestructures del —: definició 4.3

interoperabilitat del — DA 6a.

planificació del —: òrgans competents 6.1

serveis de transport del —: planificació per mitjà

del Pla de transports de viatgers de Catalunya 8.1

serveis de transport del —: definició 4.2

sistema de transporsistema de transporsistema de transporsistema de transporsistema de transport públict públict públict públict públic

catàleg de les infraestrcutures i els serveis DA 8a.

sistemes tramviarissistemes tramviarissistemes tramviarissistemes tramviarissistemes tramviaris

aspectes urbanístics dels — supramunicipals 41

infraestructures dels —: zones de domini públic

i zones de protecció 40

Vegeu zones de domini públic i zones de protecció

llicències per a obres d’instal·lació i explotació

dels — supramunicipals 42

manteniment i conservació de les infraestructures 43

normes generals 47

90

tarifestarifestarifestarifestarifes

exigibilitat 59.3

fixació 59.1

import 59.2

prestacions subjectes al seu pagament 58

sol·licitud de garantia suficient per al seu cobrament 59.5

Suspensió en cas d’impagament de les — 59.4

taxes fertaxes fertaxes fertaxes fertaxes ferrrrrroviàriesoviàriesoviàriesoviàriesoviàries

— per autoritzacions i certificats de seguretat:

règim jurídic, meritació, gestió i afectació 51, 52, 53

— per atorgament de títols a personal ferroviari

i per homologació de material rodant:

règim jurídic, meritació, gestió i afectació 54, 55, 56

TTTTTrambaixrambaixrambaixrambaixrambaix

la seva xarxa tramviària és de titularitat

de la Generalitat DA 3a.

TTTTTrambesòsrambesòsrambesòsrambesòsrambesòs

la seva xarxa tramviària és de titularitat

de la Generalitat DA 3a.

transportransportransportransportransporttttt

— aeri: aeroports i heliports P

— de viatgers: definició 31.4

— de mercaderies: definició 31.4

— ferroviari: definició i normes de seguretat 3.w, 31.1, 46

— marítim P

— per cable P

— per carretera P

tramviatramviatramviatramviatramvia

definició 3.x

— metropolità P

— urbà DA 10a.

usuarisusuarisusuarisusuarisusuaris

drets 49.1

contractes tipus de transport i condicions generals

de contractació 49.2

llibre de reclamacions 49.3

obligacions 50.1

prohibicions 50.2

91

tenen dret a reclamar davant les Juntes arbitrals

de transport 49.4

xarxaxarxaxarxaxarxaxarxa

— de metro de Barcelona P

— de rodalies de Barcelona P

— de tramvia del Baix Llobregat i del Besòs P

declaració sobre la — 25

definició 3.y

regulació de l’accés a la — 24

zones de domini públiczones de domini públiczones de domini públiczones de domini públiczones de domini públic

— per als sistemes tramviaris 40.1, 40.2, 40.3, 40.4, 40.5

delimitació 13.1, 13.2, 13.3, 13.5, 13.6

normes aplicables 15

zones de przones de przones de przones de przones de proteccióoteccióoteccióoteccióotecció

— per als sistemes tramviaris 40.6

delimitació 13.1, 13.4, 13.5, 13.6

normes aplicables 15

zones de serzones de serzones de serzones de serzones de servei fervei fervei fervei fervei ferrrrrroviàriaoviàriaoviàriaoviàriaoviària

consideració urbanística i incidència

en el planejament de les — 12

definició 3.z

delimitació 11.1

pla de delimitació i utilització de les — 11.2, 11.3, 11.4

92