1

2B

LO

C

Literatura

Gui

ó 1. Definició de narrativa popular2. Els gèneres de la narrativa popular

LITERATURA

La narrativa popular

1. Definició de narrativa popular

La narrativa popular és el conjunt de relats que la gent gran expli-ca als més petits per tal d’entretenir-los i educar-los en els valors tradicionals de la societat. Són relats anònims molt antics que s’han transmès oralment de generació en generació durant segles i els trobem, en versions diverses, en totes les cultures.

Antigament, quan no hi havia televisió ni ràdio, les famílies ocupaven les primeres hores de la nit, principalment a l’hivern, narrant històries fantàstiques o llegendàries que els més petits aprenien de memòria. Per això aquests relats sovint són coneguts amb el nom de «contes de la vora del foc».

2. Els gèneres de la narrativa popular

Els relats populars es poden classificar en diversos gèneres; els principals són la ron-dalla i la llegenda.

2.1. La rondalla

Una rondalla és un relat breu que vol en-tretenir, emocionar, ensenyar i despertar la imaginació dels infants.

2

BL

OC 2

Literatura

Característiques de la rondalla

• La rondalla és un relat fantàstic en què predominen els fets meravellosos o màgics.

• La història de les rondalles sol transcórrer en un espai i en una època inconcrets.

• Els personatges de les rondalles poden ser a) personatges humans (reis, prínceps, donzelles, vailets, velles...); b) personatges fantàstics (dracs, sirenes, follets, bruixes, dones d’aigua...); c) animals (lleons, ratolins, serps, cabres...), o d) elements de la natura o de l’univers (plantes, vents, núvols, la lluna, el sol...). És molt típic de les rondalles presentar tres personatges (tres germans, tres porquets...) que han de superar la mateixa prova i només un en surt victoriós; al final, aquest rep la recompensa desitjada. Els personatges de les rondalles solen ser personatges plans, és a dir, arquetips.

• Les dificultats que han de superar els protagonistes de les rondalles solen tenir un valor simbòlic: representen els perills que hauran de superar els infants en la vida adulta.

• L’estructura bàsica de la rondalla consta de a) plantejament (presentació del protagonista i exposició de l’objectiu que ha d’aconseguir o del problema que ha de superar); b) nus (accions del protagonista per vèncer els personatges oponents o superar les dificultats amb què es troba), i c) desenllaç (generalment, triomf del protagonista, que aconsegueix el seu objectiu). Les rondalles solen presentar un ordre lineal o cronològic.

• El relat de les rondalles s’obre i es tanca amb unes fórmules narratives recurrents. Aquestes són algunes de les més usuals:

Fórmules per iniciar el relat

Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys, hi havia...

Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...

Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas...

Això era i no és,si és cert bé. I si no, també.

Fa molt de temps, quan els ocells encara tenien dents, hi havia...

Fórmules per tancar el relat

Vet aquí un gos, vet aquí un gat,que el conte s’ha acabat.Vet aquí un gat, vet aquí un gos,que el conte s’ha fos.

I conte contatja està acabat.Si no és mentidaserà veritat.

I si no us ho creieu,aneu-hi i ho veureu.

I van viure molt feliçosmenjant molts anissos.

3

2B

LO

C

Literatura

Els folkloristes dels segles xix i xx van recollir centenars de ron-dalles de la tradició oral i les van aplegar en diferents rondallaris. Algunes de les més conegudes són «La Ventafocs», «En Patufet», «En Pere sense por», «La flor del panical», «En Joan de l’Ós», «Les set cabretes i el llop» i «La rateta que escombrava l’escaleta».

En Patufet (resum)

Una família tenia un fill tan petit que semblava un cigró. Li deien Patufet.

Un dia en Patufet va voler demostrar a la seva mare que ell també podia

ajudar, i li va demanar de portar el dinar al pare, que treballava al camp.

En Patufet va agafar el cistell i va emprendre el camí cantant:

Patim, patam, patum,

homes i dones del cap dret;

patim, patam, patum,

no trepitgeu en Patufet.

Però al cap d’una estona es va posar a ploure, i en Patufet es va

aixoplugar sota una col. Un bou que passava per allà, en veure aquella col

tan ufanosa, se la va menjar amb en Patufet i el cistell.

A mitja tarda, veient que en Patufet no apareixia per enlloc, els pares

van començar a buscar-lo pertot arreu cridant:

Patufet, on ets?

I en Patufet contestava:

A la panxa del bou,

que no hi neva ni plou.

Aleshores van donar herba i més herba al bou fins que va fer un pet i

va sortir en Patufet.

Els personatges, que són els autèntics protagonistes de les rondalles,

circulen i es passegen entre els mots fent-nos viure aventures d’encanteri

i de màgia, d’amor i de dolor, d’enginy i d’alliçonament moral. L’heroi o

l’heroïna que van la recerca d’aventura, la donzella enamorada, el príncep

encantat, el vailet eixerit, el pastor trapella, el rei de bon cor, es barregen

amb els éssers fantàstics i antropomòrfics com els dracs, les serps, les

sirenes, els vents o el sol. Tot aquest corpus de l’imaginari col·lectiu forma

part del folklore universal que cada poble, el català també, ha sabut

singularitzar i adaptar a la seva pròpia realitat.

Sílvia Caballeria i M. CarMe Codina: Contes catalans retrobats (text adaptat).

4

BL

OC 2

Literatura

2.2. La llegenda

Una llegenda és un relat breu d’aparença històrica que conta l’origen dels símbols dels pobles (la bandera, els escuts...), les ges-tes heroiques d’un personatge, la construcció d’obres insòlites (monuments, ponts...), la formació dels noms o dels paisatges (muntanyes, llacs...), etc.

Característiques de la llegenda

• La llegenda és un relat d’aparença històrica però que, en realitat, és fruit de la imaginació de la gent. Sovint parteix d’un fet històric que és recreat i enriquit al llarg de les generacions per la fantasia de la gent que l’explica o el divulga.

• La història de les llegendes sol transcórrer en un espai conegut i en una època concreta.

• Els temes de les llegendes són realitats històriques o monumentals molt valorades per la tradició de la gent: personatges heroics, símbols, noms, paisatges...

• Les històries llegendàries sovint esdevenen senyals d’identitat dels pobles que les expliquen i que les senten com a pròpies. Tant els personatges com els esdeveniments que s’hi expliquen poden adquirir un sentit simbòlic.

• L’estructura bàsica de la llegenda consta de a) plantejament (presentació del personatge, l’objecte, el paisatge, el nom, etc. que constitueix el tema de la llegenda; b) nus (acció que dóna sentit a l’argument), i c) el desenllaç (resolució de la història i conseqüències que se’n deriven). Les llegendes solen presentar un ordre lineal o cronològic.

La ratapinyada (resum)Quan l’exèrcit del rei Jaume I estava acampat als afores de València, una

ratapinyada va fer el niu a la part més alta de la tenda del rei. Aquest,

entenent que era auguri de victòria, va manar que ningú no la molestés.

Una nit que tot l’exèrcit dormia tranquil i confiat, va sentir-se, tot de

sobte, un estrany copejar del tambor, que va despertar el rei i el va posar

en guàrdia. De seguida va descobrir que els sarraïns li havien preparat

una emboscada. El rei va donar la veu d’alarma i tot l’exèrcit va prendre

les armes i va rebutjar les tropes enemigues.

Passada la batalla, el rei va voler saber qui havia tocat el tambor, i es va

assabentar que havia estat la ratapinyada que, veient que els sarraïns

preparaven l’emboscada, s’havia deixat caure moltes vegades sobre el

cuiro del tambor per despertar el rei.

Aleshores el rei va voler premiar l’acció de la ratapinyada i la va fer posar

en totes les seves armes com a emblema de previsió i vigilància.

5

2

Activitats

BL

OC

ACTIVITATSLITERATURA

2.1. Copia aquest diàleg entre un professor i una alumna i completa les respostes que dóna l’alumna.

pr: Quines són les quatre funcions bàsiques de la rondalla?

al: Les quatre funcions bàsiques de la rondalla són … dels infants.

pr: En les rondalles, quins fets hi predominen: els realistes o els fantàstics?

al: Els fets que predominen en les rondalles …pr: En quins quatre grups podem classificar els

personatges que apareixen en les rondalles?al: Els personatges de les rondalles es poden

classificar en a) personatges humans (reis, prínceps...); …

pr: Quin valor simbòlic tenen les dificultats que el protagonista d’una rondalla ha de superar?

al: Les dificultats que ha de superar representen …

pr: Completa aquestes fórmules d’inici de ron-dalla.

al: Vet aquí que en aquell temps que les bès- ties...

Fa molt de temps, quan els ocells encara ...pr: Completa aquestes fórmules d’acabament de

rondalla.al: Vet aquí un gos, vet aquí un gat,

que …Vet aquí un gat,…

I van viure molt feliços…

2.2. Respon aquestes preguntes sobre la ron-dalla «En Patufet».a) Quin tret físic fa d’en Patufet un personatge

fantàstic?b) Què vol demostrar en Patufet quan demana a

la mare que vol dur el dinar al pare?c) Qui és el personatge oponent, és a dir, el que

posa traves a l’acció d’en Patufet? És un ésser fantàstic o real?

d) Quins són els personatges aliats d’en Patufet, és a dir, els que li van a favor?

e) Per què la rondalla té un desenllaç feliç?

2.3. Indica l’opció adequada en cada cas:1) La llegenda es diferencia de la rondalla per-

què és… a) un relat d’aparença històrica. b) un relat fantàstic o màgic.

2) Els fets que narren les llegendes són…a) fets històrics verídics.b) fruit de la imaginació de la gent.

3) L’objectiu de les llegendes és… a) explicar l’origen de símbols, noms, monu-

ments... d’un país.b) transmetre un ensenyament moral als in-

fants.4) La història de les llegendes sol passar…

a) en un lloc i en una època inconcrets. b) en un lloc conegut i en una època concreta.

6

BL

OC 2

Activitats

2.4. Respon aquestes preguntes sobre la ron-dalla «La ratapinyada»:a) Quin personatge de la història de Catalunya

apareix en la llegenda?b) A quin lloc i a quina època (segle) se situen

els fets narrats?c) Quins són els esdeveniments més fantàstics

de la llegenda?d) De quin element explica l’origen aquesta lle-

genda?e) Quins valors simbolitza la imatge de la ratapi-

nyada gravada en les armes del rei?

2.5. Ordena aquests fragments d’un resum de la llegenda «El Pont del Diable de Martorell».a) Una dona, que era tan vella com llesta, va dir

que no s’amoïnessin i que deixessin que en banyeta fes el pont, que ella ja se les empes-caria per burlar-se’n.

b) Els habitants de Martorell no podien travessar el riu Llobregat des de feia molts dies perquè anava molt ple i corrien perill de ser arrosse-gats pel corrent.

c) L’animal va sortir esperitat i corrents de la cis-tella, i va ser el primer de passar el pont.

d) –Té, ja has cobrat –va dir ella. I va marxar ri-ent entre dents de la mala jugada que havia fet al diable.

e) Aleshores s’hi va presentar el diable dient que els faria un pont amb la condició d’empor-tar-se l’ànima del primer que hi passés.

f) Quan el pont va estar acabat, la vella va atan-sar-s’hi, com si volgués passar, però, quan va ser al primer graó, va obrir una cistella que por-tava, va deixar el gat que hi duia i va atiar-lo perquè travessés el pont.

2.6. Tenint en compte la llegenda «El Pont del Diable de Martorell», resumida en l’activitat an-terior, contesta aquestes preguntes:

a) La llegenda explica l’origen del pont romànic de Martorell. Aquest origen és verídic o és fantàstic?

b) Quins són els dos personatges de la llegenda? Quin representa el bé i quin representa el mal?

c) Quin personatge de la llegenda en surt victo-riós? Qui en surt beneficiat?

d) Per la manera d’actuar, quines d’aquestes qualitats podem atribuir a la vella de la lle-genda: constància, astúcia, honradesa, en-giny, innocència?

2.7. Elaboreu entre tota la classe una antolo-gia de rondalles i llegendes. En primer lloc, feu-ne la selecció (tantes com alumnes hi hagi a la classe) buscant informació a internet o a la bibli-oteca; a continuació, repartiu-vos-les (una per alumne) i feu-ne una versió o un resum d’unes 20 ratlles; després, il·lustreu-les amb dibuixos ben pintats, i finalment, exposeu-les.

Us poden ser de gran utilitat els llibres de Síl-via Caballeria i M. Carme Codina Contes popu-lars catalans i Contes catalans retrobats, editats per Farell Editors, i el de Sebastià Bech Ronda-lles, editat per Barcanova.

Pont del Diable de Martorell.