W Í L n < i i l

BUTLLETI INTERN D'INFORMACICTI ORGANITZ ACICT n*5 f* !¿8 de desembre 1 978

LES PUBLIC ACIÓNS DELPA11TIT El servei de pudlicacions (exceptuat del Lluita) depén, com ja sabeu, de la

Secretaria d'Organització. Aquesta Secretaria se'n va fer cárrecj peí mes de —

maig de 1.978, per tal de desoarregar l'equip del Lluita i contribuir així a la

d dicació en exclusiva al Lluita deis qui ni treballaven. No en som d experts -

en la materia, i la nostra feina está mancada d^una planii'icació adequadat publi

quem alió que els organismos del Partit ens encarreguen de publicar (ponéncies

del Congrés, linios de Fronts i Sectors, deolaracions del Comité Central, ...))•

fanoateix, tot i declarar les nostres manoances (provisionalitat, manca de

proiessionalitat), hem de dir que hem esta* mes puntuáis i complidors en la nos_

tra feina que la resta del Partit en allS que li pertoca respecte les publica—

cionsí és a dir, en la redaooió d'origináis, dL'una Danda, i en la venda del ma­

terial existent, d'altra. Per tant, si algú pot pensar amb encert que hi ha mi

graüesa de publioacions, no és menys encertat i cert que si no n'hi ha mes és

perqué no n'hi ha mes d'origináis, i que per a 1'"entusiástica* capacitat de ven

da deis militants, enoara hi ha maesa i tot. Les xifres se^üents il.luBtren la

situaciét

nom de la publicado"

beneficie (?) id. oaixa central oaixa zona

stock dipósit central

nom de la publicado"

pre» cost

preu intern

w preu venda

stock dipósit central

Declaració" Política de Principia 10 15 25 1.000

DPP (Trad. castellana) 10 15 25 I.5QO

1» Declaració del PSAM al País Valencia (jjocument historie) 15 20 25 75

Diguem Bo a h Corstituci6 (Deola-ració Cte. Central) 15 15 15 25

•ases per a una Escola Pública i única 8 15 25 400

Alternativa sobre la dedicado exclusiva (mestres) 5 5 5 25

Pror»osta Sindieál (CC TT) 20 20 25 500

La veu del "Erebailador valencia, n* 0 5 5 5 50

Ídem, n9 1 5 5 5 25

Lluita Ecológica (i Congr^s) 25 3 0 40 1.000

Estrategia d'Alliberament Nacional i lluita de masses ((I Congrés) 25 30 40 1.000

9 Qüestions al PSAIT 3 Sratult - 4.000

Eir.es es-pecial Escola dñEstiu 10 » tm 200

Besolució Cté* Central davant [ elecoions 15-J 15 • _ loo

Us anunoiem, a mis, la próxima publicado des

- «La Lluita d'Alliberament Nacional" (1.000 exemplars). Beoull deis parlamente de les sessions d'obertura i closada del I Congrua.

- "La lluita fer 1'allibarament da la Dona" (1.500 exemplars). I Congrés.

- Beviata "Alternativa Comunista" (1*000 exemplars). En castellá.

- Edioi6 comparada de 1'Estatua de Sau i de l'Bstatut alternatiu elaborat peí PAfil i presentat per Xirinaos. (500 exmplars)

- Reedició comentada de l'Bstatut d'Elx. (400 exemplars)

- "El TSAM davant les elecoion* munici^als"' (2.000 exe arlaos)

El final obligft d'aquest informe ¿s una cridat

m ais responsables deis fronts i sectors, que ens enviín origináis. Kspecialment, els companys de Sanitat, que corregeixin i ampiiln i'opuscle "Saiut i Sanitat", que ja no ens queda cap al diposit.

m ais responsables de rinances, i a tots els militants, que incrementin la seva capacitat de venda de pubiicacions. Mo té oap sentit de continuar publicant pejp a incrementar el diposit de pubiicacions.

Notat també bem editat i editem molts pamflets, per encárrec igualment, i com a ser­ve i gratuít i a domicilia

L L I B R E S , P O S T E R S , D I S C O S , (CAÍ X A CENTRAL)

NQM PREÜ COST PREÜ INTERN PRSU VENDA STOCK

i LLIBKEÜÍ \

"Nacionalismo Cátala" ¡ Armengou 35 35 50 400

"LÜbre blano Catalunya Sxxla. Buenos Aires.

." 100 150 200 13

"F»ssar Morares" 35 50 60 100

"XIX Aplec P.V."- 25 40 50 1.400

WPer.1'alliberament nacional I.de olas-se" Josep Ferrer

168 238 280 350

POSTERS t "No serás lliure si e. teu poblé no ho és" 5 10 25 1.000

Escola á'Estiu: "Volem 1'escola en cátala"

15 20 30 1.000

"Pelif V"(Toni Miré) 10 20 25 100

"Auca d'Estatut" 15 20 25 50

DISCOSi

La moixeranga 80 100 150 350

Maciá» Proclamacié de la RepiSbliea Catalana

70 100 150 250

ÜCTOK 1)1? LLUITA IDEOLÓGICA BR0FESSI0NAL3, ESCRIPTORS I ARTISTES

Esboc per a un borrador de programa de sector.

1. Paper del sector intel.lectual en la lluita peí socialisme i l'alli-

berament nacional.

1.a) Objectius paper important en la reconttrucció' nacional i com a el eraent

important d'aquesta: la consciéncia nacional. Paper d'avanzada en el re-trobament de la udtat nacional deis PPCC,

paper en la construcció de l'hegemonia de la classe obrera al sí de la societat catalana entesa com a conquesta pels principis i obje£ tius del moviment obrer deis sectors de la població (classes populars)in teressats en la transformado de la societat, mitjancant la desmitifica cié, educado i direcció tntel.lectual d moral que sustregui les capes f populars de la guia deis partits hostils al socialisme o reformistes que no lluiten per 1'alliberament nacional.

paper en la construcció d'un model de patria catalana socialis ta, com alternativa a 1'actual model capitalista depenent i que reuuperi per alstreballadors la nació i la patria com a projecte poLítio- i ideolo-gic d'alliberament en contra de 1'usurpado qVue en fa la burgesia.

paper en la lluita ideológica en la direcci5 abans esmentada-qur- contrkrresti i venci les ideologies alienadores segregades pels in­tel. lectuals de la burgesia i els botiflers (també en versió reformista}

l.b) G-rans arees d'actuacid * La produccid científica: la ciencia i la tecnología no depenents

paper antiimperialista; divisid internacional del treball científlc. Prin cipal arma contra l'a.lienacid, ideología dqminant.

La creacid artística i literaria; paper en la creacid de la cultu ra nacional-popular. Bastiment de la psicología col.lectiva*.

Potenciacid i difusid de les produccions culturáis populars, fruit directe de les capes papulars: festes populars, art popular, arquitectura popular, esports populars:(tot amb l'adjectiu nacional cátala).

Els medis de comunicacid de raasses. Introduccid de la lluita de classes i nacional al seu sí. Aprofitament d'arees de Ilibertat per a tra metre ideologia d'alliberament.

La tasca al sí de les instítucions: G-eneralitat, ajuntament, uni-versitat. Introduccid de la lluita de classes i nacional. Obtencid depar cel.les de poder popular. Obtencid d'informacid al servei de la ideologa d'alliberament.

2. Programa a mig i curt termini

A mig: Aconseguir un canvi en la correladid de forces suficient per obte-nir una hegemonia patcial deis treballadors deis Palsos Catalans. Aixd es concreta en la possibilitat d'aplicacid de 1'alternativa democrático- "! popular, amb vertitables autonomies nacionals federades, de contingut an ticapitalista i programa antimonopolista, amb un alt grau de consciéncia nacional per part de les classes popula rs que les prepari per a 1'etapa definitiva: la independencia nacional i el socialisme.

A curt : Impedir la recuperacid de les autonomiew per part de l'estat ca pitalista espanyol. —

Per la tasca de punta de llanca o de tractar que tiri enéavant, sense repds, el procés de recuperacid de les llibertats socials i nacio­nals.

Denuncia deis arguments, que per justificar la propia postura de pacte o tráicid, ataquen la ideologia d'alliberament nacional de fomen­tar el lerrouxisme i 1'anticatalanisme al País Valencia.

5. Construccid i tasques del sector - organitzacid deis sectors professionals, artistes i escriptors. Por raes de col.laboracid.

- circults de difusid de la cultura nacional-popular: centre d'estudis consells, ateneus, assemblees populars, symposiums, jornades...

- platíformes de lluita ideológica: la Universitat, Col.legis profes­sionals, entitats culturáis i cééntífiques: I.E.C., Prada, Escola Estiu, ICEBS, CIEMEN, Rosa Sensat, Omiium, etc.

- política amb la premsa i la RTV. Escoles de periodisme, jperiodistes independents, Experiencia en radios lliures, obtencid d informació.

r personal "que treballa a Diputaciotfs, ajuntaments, etc. Escoles d'ad ministracid local. Formes de treball.

i : jfL ; * -;/ SETEMBRE 1978

Enllacos iniciáis- fins la definitiva estructuracid del sector:

Remei Oliver .«.._....£ C93) 317 26^6 Josep Huguet ,..'...,.(93) 874 55 97 Caries Llorda f.. ...(965) 85 31 90 Xavier Romeu L ..". .(977) 21 60 40

. - ,.- *

Necessitats ifids urgents: ; llista d'universitaris ^ llista de professionals llista de treballadors d'administracid llista de treballadors "mass media"

L LIJIT A INFOBME BE I/BQUIB DE BEDACCIO

Benvolguts companys:

El nou Consell de Redaccid del "Lluita" ens adrecem a

vosaltres per informar-vos d'alguns aspectes de la reorganit-

zacid i de la redefinicid del nostre portaveu» üs sabem nrou

critics i ben coneixedors de la inViahilitat del "Lluita" tal

com fins ara arribava a les nostres mans/Aift mateix, us 3u-

posem assebentats deis acords del darrer Comité Central entre

els quals es decidí un nou replante jament del nostre peribdic.

Es amb aquesta finalitat oue, un cop estructurat el nou

Consell de Redaccid, hem entrat a la fase d 'organitzacid deis

diferents equips de treball així co.a de la xarxa mínima de cor-

responsalies per a poder garantir una informació* adequada i ágil

des de bona part de les comarques catalanes.

Partim de la concepcid del "Lluita", en línies generáis,

com una plataforma informativa del tsartit, d'or¿~anitzecid autó­

noma, dirigida a la sensibilitzacid i la raobilitzacid de la clas-

se obrera i le3 altre's classes populars deis Paisos Catalans,

Plataforma informativa del partit, nerqué el concebem , i* com a portaveu de les análisis ivalternatives del nartit en els

diversos caraps de lluita i en els distints moments de la vida

del nostre ooble. Aixo suposa uns lligams rigorosos amb la di-

reccid i amb tots els fronts de lluita, única manera de mantenir-

lo al seu servei i única manera, dones, de proyectar la no3tra

lluita mes enlla de la implantacid estricta de la nostra i:iili-

tancia.

I plataforma d'organitzacid autónoma perqué pensem que

només així podrem convertir el "Lluita" en una punta de llanca

del partit. No té cap sentit que continuí essent una publicacid

que vagi a remole deis encerts i les mancances deis nostres fronts

i, encara pitjor, del voluntarismo mes o menys lucid d'algún

deis nostres militants a l'hora d'elaborar un article.

Per aixb, i malgrat les limitacions, intentarem anar cons-

truint,de mica en mica un equip del "Lluita" que, estretament

lligat a tots els organismes del partit, estigui capacitat per

ell mateix per a tractar totes aquelles qüestions generáis i

sectorials que el moment exigeixi. Sens dúbte, no será el "Llui­

ta" que tots desitjariem, pero sí almenys aquell que s'adeqtli mes

a les nostres necessitats i possibilitats»

Com ja apuntávem fa un moment, el "Lluita" ha de cobrir

un espai molt per dessobre del de la nostra railitancia estricta.

Si convenim que el PSAN esdevé cada cop mes el principal eix ver-

tebrador de la lluita d'alliberament nacional al nostre poblé,

hem de convenir encara mes en la necessitat que el "Lluita"

ho reflecteixi i en sigui, a mes, motor actiu. En els moments

actuáis, per exemple, hem d'apuntar a convertir-lo en una eina

cada cop mes necessária i atraient per a tots aquells que d'u-

na manera o altra participen de 1'estrategia d'allib. nac. Es

per aixo que tambó hem cregut en la utilitat i la necessitat d'o-

brir les nostres pagines, peí que fa a determinades temátiques,

a la col.laboracid de companys que, sense militar en el PSAN, par­

ticipen en canvi deis nostres plantejaments generáis. Per altre

costat, quant a alguna aspectes, les mateixes limitacions del

partit ho exigien.

Arribats aquí, tanmateix, la vostra col.laboració esdevé

una exigencia irrenunciable. Nosaltres ens responsabilitzea del

nostre treball amb el benentes que el partit ens fará costat amb

totes les seves forces.

Quant ais Comités de Zona, us demanem que, el mes rápida-

ment possible, procediu a l'elecció* d'un corresponsal per al "Llu

ta M en l e s v o s t r e s r e s p e c t i v o s z o n e s .

Un cop e l e g i d a a q u e s t a p e r s o n a j a ens posa r en en c o n t a c ­

t e amb e l l a p e r t a l de c o n v e n i r i p r e c i s a r e l t i pus de t r e b a l l

que h a u r á de d e s e n r o t l l a r . D ' e n t r a d a , i per t a l d ' o r i e n t a r - v o s

en l ' e l e c c i ó , pensem que a q u e s t a p e r s o n a no ha de s e r p r e c i s a -

ment un e s p e c i a l i s t a en e l camp de l a i n f o r m a c i ó n i t a n so lament

un bon r e d a c t o r . Preve iem que ben s o v i n t c a l d r á c o r r e g i r e l e a r -

t i c l e s i f i n s i t o t r e d a c t a r - l o s o r e e l a b o r a r - l o s de n o u . De t o ­

t a manera , é s obv i que s i d i s p o s e u d ' a l g ú n p r o f e s s i o n a l de Te. i n ­

fo rmac ió o , s imp lemen t , d ' a l g ú n c o r r e s p o n s a l de premsa, a q u e s t a

s e r i a l a p e r s o n a i d & n i a .

La f e i n a s e r i a ben minsa donada l a p e r i o d i c i t a t mensual

de l a r e v i s t a i l a seva poca g r u i x a r i a : en p r i n c i p i de no mes de

s e t z e p a g i n e s . Bas icamen t n e c e s s i t a r í e m i n f o r m a c i o n s mol t b r e u s

s o b r e e s d e v e n i m e n t s d ' i n t e r é s comarca l i , mol t de t a n t en t a n t ,

p o t s e r a l g ú n a r t i c l e mes e x t e n s s i l ' e s d e v c n i m e n t no e x i g í s .

E l que s i c a l . é s que l a p e r s o n a t r i a d a s i g u i f á c i l m e n t l o -

c a l i t z a b l e {j¡er t e l é ^ o n ) i prou r e s p o n s a b l e p e r a g a r a n t i r a q u e s ­

t a mínima informació" pun tua lmente

líes endavan t r e b r e u i n f o r m a c i ó sob re a l t r e s a s p e c t e s com

son l a q ü e s t i ó a d m i n i s t r a t i v a ( s u b s c r i n c i o n s . . . ) , 1 ' económica , e t c .

Ara, u l t r a i n f o r m a r - v o s mínimament, ens l i m i t e m a u r g i r - v o s l a t r i r

d ' a q u e s t c o r r e s p o n s a l .

S a l u t i a r e v e u r e

C o n s e l l de Fedacc ió d e l " L l u i t a "

a i s P a l s o s C a t a l a n s , desembre-78

N.— Podeu d i r i g i r la vostra resposta (nom, cognoms, adreca i telefon del correspon­

s a l ) , abans del 31 d'aquest mes, ai CONSELL DE EEDACCIO DEL "LLUITA" (PSAN) Honda Sant Antoni, 76, 1, 1.

Barcelona-1

NOTA D'ORGANITZACIÓ

La xarxa de corresponsals, un per cada zona, que demanen de manera urgent e l s com

panys de l*Equii> de Hedacció del Llui ta és perfectament compatible amb a l ió previs t

a l Manual de CSl . lu la , on s 'assenyala com a imprescindible un responsalle d'informa­

ció (per a l L lu i t a , per a l Jor ja , e tc) a cada c é l . l u l a . A les zones u n i c e l . l u l a r s ,

es t r ac t a de la mateixa i única persona. A les zones amb mes d'una c é l . l u l a hauria

d ' ésse r un de is responsalbles d'informació d'una d ' e l l e s .

SÜBSCRIPCgONS_AL_Ll.üIJA

Els companys deis equips economic i Técnic (aquests dos, juni al de Bedacció

son els tres equips que es varen cresa? per al lluita al Comité Central del 14-15

d'octubre) ens deaanen 4© fer-vos arribar a tots els militants el sSgüents projejc

te sobre subscripcions1

Per a que el Lluita sigui possible en aquesta nova etapa, cal uns diners ini­

ciáis que, entre d'altres conceptos, han de provenir de les subscripcions* Tots

els militants i simpatitzants del Partit haurien de subscriure's al lluita, si -

es que realment volem que surti, mitjancant el butlletí que s'adjunta; així el

lluita us arribará directament, per correu, a casa* Posteriorment, ja es perfec­

cionaran i s'ampliaran els mecanismos de subscripcio, com els 4e qualsevol revis^

ta. Ara, pero, és imprescindible aquesta subscripcio avancada per a l'any 1*979»

la qual cosa suposa les peles necessaries per comencar amb garanties de continui

tat i bona presentación

Els militants deuran enviar la subscripcio personal( i amb ella els diners),

com qui es subscriu a una revista qualsevol, i igualment els simpatitzants que

ho vulguen fer. Si cada militant fa, com a mínim, un altre subscriptor a mes d'ell,

tampoc no anirá de sobra*

En qualsev.ol cas, els responsables de peles de zona, com a encarregats de l'a_

tenció económica ais adherents, serán els qui hauran de formalitzar les corres-

ponents butlletes de subscripcio.

TOT A $ ABANS DE GENER!!i

EN LA MESURI QUE HO PEM TINDREM EL LLUITA!!

DESEMBRE 1978

/

BLECC10NS AL PAULAMENT pe CATALUNYA Per a preparar l'actuació del Partit al respecte, i en particular el debat del Co­

mité Central (dies 27 i 28 de gener de 1979}» es passa el següent qüestionarit

- Quins objectius polítics es persegueixen?

- $s l'hora ja de reolamgr 1'alternativa democrático—popular? 0, en la línia de la

declaració del Comité Central sobre el procés estatuari, un programa econSmic -

d'd'esquerres i polític de reconstrucció nacional?

- Com concretem 1'alternativa programática?

- Quina política d'aliances es creu mes oportuna?

- Com es veu la possibilitat de Henear un moviment nacional-popular entorn d'aques_

tes eleccions?

- Quins son els passos i el contingut per anar al moviment popular?

- Com es veu una possible proposta per a negociar cap al Parlament de Citalanya?

—•

KELACIONS INTlüllNACIONALS Informe presentat al Comité Central (14-15 d'octubre del 1978)»

La pálííica internacional cal situar-la en un contexte caracteritzat per 1'entrada de la qüestió nacional a Europa, durant la segona part de la decada deis 70, dintre de 1' área d'enfrontament de Blocs i per altra part com a factaor decisiu a l'hora de 1'elaborado d'una estrategia revolucionaria de recanvi a la sociladembcrata o a l'eurocomunista.

Dins d'aquest contexte cal resaltar tres qüesabions:

a/ L* existencia dles casos d' Irlanda, Cbrsega i Canaries com a punts car1-lents de 1•enfrontament de blocs i de lluita d'a.n.Ens trobem aqu'i ob-jectivament enfrontades les posicions eurocomunistes defensores de l'es-tat(us-quo) i les deis movim-d'a.n recolzats per l'Urss. Per latra ban­da fenbmens com el d'Escbcia, Quebec o el País Flamenc amb protagonisme de masses i electoral amb absencia de 11.a., semblen destinats(amb possi-bles sorpreses) a ser recuperats peí bloc capitalista,

b/ La progressiva importancia de l'área mediterrania com a'zona estratégica d'enfrontament entre els tres blocs^capitalista,socialista,no alineat) El mediterrani com a área próxima a un deis centres del gran capital on s'están experimentant experiencies de pas controlat a la democracia (doctrina Trilateral), on una serie de palsos están fent torn i cua peí moment on els ni tocará de Memocratitzar-setc(Marroc,!fttfils,Egipte,Turquia) on existeixen un seguit de guerres convencionals i controlades(Palestina Sahara, Kurdistan) i on potencialment exixteixen zones de conflivte que

afectarien ais tres blocs( Balcans i Iugoslavia, Xipre i Cbráega) i en un segon pía lesTaltres qúestions nacionals pendents: Sardenya, PPCC-les liles Andalusia etc. c/ Com a elements dinamitzadors de la situación: la posició beligerant deis palsos progressistes arabs i la transició a la democracia d'un deis este, estats capitalistes mes mal construitstl'espanyol que fa que les q.nacionals nals pendents siguin de les mes explosives d1Europa.

LA NOSTHA FOLITICA

Relacions internacionals

1-Estat espanyol. Objectius trencar el nostre bloqueig anar cap a la Conferencia indepemdentista conectar regionalistes

Euzkadi: Enfrontament de dues estrategies

- la que considera que es pot desetabilitzar 1'actual procés i fer un salt qualitatiu endavant cap a la sobirania nacional:KAS HASI LAIA Em

- La que considera irreversible 1•cstabilització de la dem burgesaEIA

La primera autogestionaria,autoDrganitzativa, militarm agressiva en tant s'ho planteja com a quasi batalla final; La segona per un partit fort organitzat, íaés organització planificada i menys autoorganitsació: lluita institucional, lluita de masses, iluita mil selec tiva

Les nostres relacions son bones ara amb les dues l inees ; s i bé la conti nuacíó de HAsi amb relacions amb provis fa que pugui jugra encara dues bara l i e s . EIA está a í ' l a d a nomos amb nosaltres? en tó t cas l a diversif icació de contactes d'EIA podría venir cap e l BCT o PNC.

Galicia: UPG- continua com sempre tpo l í t i ca dura i inflexible a l seu ser ve i ; atacs a EIA. Pos3ible merder i n t e m entre els que creuen que caldra acceptar l'autonomia i els que s'entoscudeixen.am les Bases Constitucionais

Canáries: a part de les adreces del PCU i PTC, connais pas. Andalusia: presa de contacte amb PSA (pa r t i t de quadres, p.burges amb

peles de Libia i recuperable peí PCE s i no fa un sa l t endavant(profecia) P.LaA. frente de liberación andaluz: soc ia l i s t es i independentistes amb

una p o l í t i c a sebre 1'emigrado que ens in te ressa : no a l 'ant icatalanisme global del PSA, consciencia nacional andalusa i s o l i d a r i t a t amb la l l u i t a peí soc ia l i s me i l a independencia deis PPCC.

Astúr ies : relaciona amb e l CHA, nac iona l i s tes i populis tes amb s i t u a d o mes p recar ia . Gran mimetisme respecte a la nostra l í n i a .

ones pendents: Aragó, Extremadura, Cas te l la .

2 . - EUROPA

Cap a la conferencia de la Meditarránia, amb el següent ordre del dia: - l'imperialisme ala Mediterrániai bases militars, turisme, contaminació i recursos energétics.

- la Mediterránia, pont entre els árabs i Europa. - declaració conjunta. - relacions entre organitzacions.

Possible assisténcia: lucha Occitana, Fronte di u populu corsu, P.L.A.?, Movimentu de su Populu Sardu (hi posa problemes)

Continuado de les relacions amb DDB Presa de contacte amb el Parti des Travailleurs de Québec i el Scotish National Party.

- Creado de la figura de responsable d'afers culturáis exteriors que té per objectiu coneetar imtel.lectuals, artistes i professi^nals d'altres nacions i transmetre'n les experiéncies.

3.- CEBCLES

a lTSstat : Madrid, Cordova, Gal ic ia . a fora» Bruxel . les , Amsterdam, Boma, Suissa, Hexic, Argentina, P a r í s .

É

SETEMBBE 1978

1ÜLECCI0NS MLNICIPALS LA LLEI ELSCTOBAL (LLBI 39/1978. da 17 Juliol)

1.- Calendarit Si no es produeixen oanria, al ais probable és que lea elecciona au-nicija la sa oalabrin entre el 19 de Maro i 1*11 d'abril, si a'aooapleix el calen-dari prerist, o sigui, el 29 de deseabre de 1.978 publicado, al B.O.E., del text de la publieaoió, abana dal 29 de gener de 1.979 oorooatbrla de les elecciona ranal eipala a 1 cap d'un aaxia da 65 dias de la celebrado de les elecciona aunioipals (entre al 19-HI i 1*11-17)

2.- Noabre da rofcidorai Munioipia fina 250 habitante- 5 regidora " de 251 * 1.000 " 7 regidora • de 1001 a 2.000 " 9 • de 2001 a 5.000 " 11 • " de 5001 alO.000 " 13 " da 10001 .20.000 " 17

H da 200d 50.000 • 21 • " da 50001 100.000 • 25 " " da aés delOO.000 " 25 " pels priaers 100.000 i un altra per oada 100.000 residente o fracción Exeaplet un auaicipi de 627.000 habitante eligirá 25 regi­dora pels priaers 100.000- raes 5 -fina a 600.000- mee un altra -pels 27.000 restanta-. Total» 31 regidora.

3.- Podran votar tota ais aajors de 18 anya que eatiguin rita en el cena electo­ral.

Podran láser aandidats tota ala aajors da 18 anya, aneara que no es tiguin cena-gata (pare, en aqueat cae, ealdria que daaoetrin que roaideixen al aunieipi) i po­dran iaaeriuré*a al cena electoral durant ais 10 priaers diea després da la eonee-oat&ria.

Condiciona per a éaaer candidates - ser najora de 18 anya - ae foraar part de l'exereit. S'enten per aixe els ailitara da profe-eaií i els soldats dee de que juren bandera fina que aeabia la alli.

- els que eatiguin eeadeanats a prese, interdiecié ciril, iahabilita-oié e suspeneié per a earreee poblies, exereiei del dret de ret e exereiei de profésele e efiei, aeatre ne hagin astat rehabilitats e hagia aeeaplert eondeana.

- els deutors direetes i subsidiaria dal aunieipi, eemtra els que s'ha gués expedit aanaaent á'apreeeaaent »aubjestes a tutela (aenora d'edat, disainuits acátale, ete...) e

ela qui hagia perdut la patria potastat. - els funeionaria de l'Ajuntaaent i enti tata deponents d'ell, que per a preaentar-ee h»uran de deaanar 1'excedencia.

4.- Puneioaaaeat de les eleoeieaei Cada aunieipi foraara una eireuaaeripeié elee-toral (ae hi haura regidora de barri), la yotasié as faria per lliata. El aisteaa <e diferent aegeas el aeabre d'habitante de eada aunieipil

a) auaieipie fias a 250 hab. - eada candidatura ti adra eoa a aaxia 5 »••» - ela Tetante podraa rotar, aea a eaxia 4 meas - ¿uanyaraa ele 5 aoaa que hagia tiagut aés rete (SI sietes» és aolt aeablant a la feraa á eaeellir els senadora el 15 da Juay)

a) aunicipis da aés d« 250 hab.i - aada eaadidatura tiadra eea a alai» taats aeas eea regidora a"nagin d'sle-íir. Padaa harer-hi mis, 1 és ssarenient ajas n'hi hagin un a dos aés ser si sartlssia alguna preblenea A'iaegibilitat a per aanaa da Aeeuaeataei*.

- ala vetaats hanraa da retar una llista, saaaa sodifiear-ia, tal sea ea ra far a laa alaaaioaa al Congres Aa Biputats al 15 As Juay.

- ala regidora aa distribuirán entre laa sandidaviras que hagia tingut ME*S 11JN 5% dala Tots aaesaa. aa prepereié ais rots que hagi tingut aadasauaa. SI repartineat aa fara pal sisteaa d'Hendt. Al final treeareu uaa quanto exenples.

5»- Presentas!* da CaaAiAaturasl Hi aa tres fors.es ds prassntar sandidatures.

a) Psr ua partit. ím la feraa aés faeil.

s) Psr uaa eealieie Aa partíta aab las aegueata aaadlaioaat 1- Cap partit que fersd part d'uaa eealei* podra prsssntar llista prepia al

auaieipi «a aa praaaati la saaliaié. 2- Els partits per a far una aaalaié aa ua auaieipi aeeessitea fer la eeali-

eié a airell previaeial. 3* Ela partits iategrants A'una eealieié' (que ssria a nirell preriaeial) aa

peAea presentar llistss propios a eap Aela auaieipis Ae la preríaeia, per tant, uaa eealieié a ua pable esliga a uaa eealieié preriaeial,..mis boa diti 4a quasi inpessible, i geas iatereasaat, feraar uaa eealieie prsriae eia 1. I»

4- Bis partits iategranta d'uaa eealieié ea uaa provineia ae pedea feraar part A'uaa eealieié Aiferent a eap altra preríaeia, eñigui, que ae taa sola esliguen a uaa eealieie preraaeial, siaé que a tetes Isa preriaeies que es rulgui fer eealeié ha A'ésaer la aateixa.

a) Per uaa "agrupaeié A'eleetera". Es a Air, a trarés A'una llista As signaturas 4'habitaata Asi auaieipi iaeleaea al eeaa elieteral. La quantitat Ae sigaatu-res aeeessariea per presentar una eanAiéatura A'aquestss Aspen Ae la peblaeié del auaieipi. auaieipia fiaa a 5.000 hab.i les sigantures del 2% deis aabitanta

" H 10.000 " 100 aigaaturea " " 50.000 " 200 "

IJO.000 " 500 " • 300.000 • 1.000 • " " 1.000.000 " 2.000 " • Ae aéa 4*1.000.000 " 5-000 "

6.- Pressntasié de lea oaadidaturest Lea eandiAaturea a'hauraa Ae preaeatar eatra 11 i 20 Aiss Ales Aeapréa Ae la ooaroeatsria Ae les sleeeieaa.Cal ásaos, prsrsurs

qus les sandidatures es tiguia a puat asana Aal 20 Ae geaer.

- lea eanAiAaturea a'han Ae preaentar a la Junta Bleeteral Ae Zena, que radies ql auaieipi, ea p del partit juAieial eerreapeaent. Lea eanAiAaturea feraaAea psr ae alieiena entre partita s'haa de preaeatar a la Juata Eleeteral Preriaeial».

- a eada eaadiAatura a'ha Aa neneaar Aea repreaeataats (ae eal que aiguia eaaAiAata), «a daránt la "Juata Bleeteral Preriaeial" i 1'altra daraat "Juata de Zana/. De te-tea aanereé el repreaentant Aarant la Junta prerineial Ae tetes les llistss qus presenten a la aateixa "preríaeia" p * éaaer la aateixa peraeaa i aeaaltres he farea aixl, m9x taat, aeaéa salara que aeaeaea el repreaentant Aarant la "Junta Ae Zena/, i a ixe éa reapeasnbilitat aeetra.

- lea «ansie atures hauraa d'anar «.eenpanradss Aea sefOenta Aeeuaeatat

a) nom i sfabol dal partit, ooalioid o agrupado d'eleotors. b) de oada oandidat cal presentar: aoooptapió escrita de ser presentat ooo a

oandidatj aordltapió d'estar insorit al oensj declarado da no estar afeo tat per cap imoompetibilitat de ser oandidat.

o) Si es traota de candidatures de partit, el oap de oél.lula o un altre Mi­lita nt aotoritsat ha de signar la candidatura presentada.

d) Si es tracta de candidatares d'agrupacions d'eleotors, cal afegir també les signatares qae recolsen la candidatara i que san d'anar aooapanyades dei 1— Imoriginal del DJ.I. de oada persona que signa. 2— o ana fotooópia autenticada, o sigai, aoompanyada d'on doouasnt nota­

rla 1 qos testigiqai l'aatentioitat de la fotooópia. 3— o ana certifica ó expedida peí Jutjat coapetent o per 1'Alcalde.

Notas si fea "agrupado d'eleotors" anea depressa, ja qoe porta nolta faina, primer recolíir les signatares i després aconesguir qoe cadasou qoe sigoi vagi al notari, al jatge o a 1'aloalde perqué li autentifiani ana fotocopia del DJí.I. o li fagi an docaoent aordl tat*u. BS MULTA fEHAÜ

— La cons ti tocio de les coalicions electorals s'haora de comunicar a la "Junta Blec toral provincial", en el ternáni deis 10 diee segQents a la publicacié de la oonvo oa toria de les elocions. A la -vegada s'haora d invitar la persona o persones que representin la ooalioió.

7«— Interventora i apodérate» si representant de la candidatora davant la Junta de Zona té dret a noasnax dos interventora per asta, qoe es bstitairan lliorement entre ells, a fi i afecte de participar en les operaoions de vot i esorotini.

— Ca 1 que aconseguim, a la Junta electoral de Zona el numero i limita de les sec­cione electorals i els lócale on s'efectuara la votacié.

EXBMPLES D'APLICACIÓ DE LA REGLA D'HOHBT

Aquest sistema s'aplica de la seguént format

a) Es divideixen els vots que ha tingnt oada llista per 1, per 2, per 3,... fins el nombre de regidora que toquen a oada poblé o ciutat.

b) Ble regidora s'atribuéixen ele oooients mes grana.

Bxemple ll poblé de 4.500 hab 11 regidora 5 candidatures i 2.$00 vots en total. Cada candidatura ha tret el se-gBent resoltat»

.1 J JL-L-* i 5 t I 8 9 10 Ca ndidatura A

R c 0

a O ^ u o ) ¡J3 Iba, i¿¿ ¿SU i<¡}

La l l i s t a B no entra a l repartiment perqué no ha a. i at a l 55» del voms. La l l i s t a A tindrá 5 regidora* l a B, 3 | l a C, 2 | l a B, 1 .

Bxemple 2i poblé de 12.800 hab 17 regidora 4 candidatures i 7.200 vots en t o t a l . Cada candidatura ha t r e t e l segOant r e s a l t a t i L l i s t a At 2 .800 , l l i s t a Bt 2 .200 , l l i s t a Ct 1.200 i l l i s t a Bi 1.000

A 1 z 3 h r c 7 í f A ¿too -li^oo 133, +oc T b c UCJ ¿too 1 ?fo

b c

ZJLOQ

Aleo

A ¡GQ

Go o >S3

3¿o 3 t ? Uh l c > r

D 4L o oo roo »3 i Z J"e ; 1 i

(Bxemple 2)t l a l l i s t a Atinara 7 regidor»} l a B, 5 , j l a C, 3 i l a D, 2 .

Exenple 3i poblé de 78.500 habitante 25 regidora. 6 candidatures i 42.000 vota en t o t a l . Cada candidatura ha t r e t e l següent reeul ta t t l l i s t a Ai 14.700? l l i s t a Bt 1 3 . 4 4 0 | l l i s t a C: 6.300» l l i s t a Dt 3.360 l l i s t a Bt 2.250 i l l i s t a F» 1 .680 . La l l i s t a F queda queda anul . lada perqué no arriba al 5 >.

IJC

La llista A tindra 9 regidora, igual

3-

10?

±L-

ÍM

95

que la Bj la

JL f 40

l Jg 1 \c 1L

C, 4; la D, 2 i la B, 1. Neta: en oas d'empat, s'atorga primer a la llista amb mes vota iniciáis.

Observadionst ais pobles amb mes de 20.000 hab$., que els correspon 21 regidora, aese-gurant peo más del 55b (5,2 é 5,3%) de vota s'assegura treure un regidor oom a mfnim... i mol tes vegadas amb un 5% pelat teambé*. En oa nvi ais pobles amb menys de 5*000 habitante es neoessita ben bé un mínim dol

Tj¡> del vots per assegurar un regidor. Ais pobles de 5.000 a 10.000 hab. s'en neoossi-ten entre el 6 i el 6,5% t ais pobles de 10.000 a 20.000 s'en neoessiten entre el 5,5 i el 6%.

ACOBDS DEL COMITÉ CENTRAL SOBRE LES KLECCIONS MUNICIPALS I DIRECTRIUS DE LA SECRETARIA

DE FRONT LOCAL

1.- Es oonvenient que a tota els pobles en som presenta fem l'esforc de presentar-nos a les munioipals} oal que el PSAN oomenoi a fer-ee un electorat propi, una base que esperi lee direotrius del pavtit i que ool.labori amb nosaltres en les organitzacions de aasses, per* a la vegada, oal aprofitar la dinámica d'unes eleooions munioipals per a reoellir dados sobre la situaoió de les organitzaoions populare ais nostres pobles, o do la situaoié cultural, eoenbmioa, urbanística, etc., per a elaborar les nostres, alternativos, el nostres programes que, estant o no a l'Ajuntament, ens servirán per a fer una tasca de eensibilitsaoié, reivinéicaoié i mobilització ais barris i pobles. El Front local esta neooasitat d'una empenta d'aquest tipua a tota els pobles on es­taña organitzata. Les lietres i enquestes que us hsm envíate- i que han contestat menys

d'un 30% de les sones, i ele resultats obtinguts a les Assembloes de Zona fetee 1'Oc­tubre i Nevombro al Prinoipat, ens demostren que el Front Local es una "figura" des00-neguda a moltes sones, i el treball que puguin fer alguaes comarques en aquest oamp ás desa profitat perqué no ee comunica a la resta del partit. Lee eleocions munoipals, la oa mpanya previa, son una oportunitat por a dinamitsar 41 Front Looal i oonsolidar--lo.

2.- A fináis del meo de gener rebreu un llibret sobre "el PSAN davant les eleooions munioipa ls", que oenstara deis capítole segQentst

1.- la lluita al si de les instituoions 2.- els ajuntamente "democratice" i 1'autonomía 3.- les eleooions munioipals. La llei electoral. La llei municipal 4.- los organitsaoions populare

5.- fonoié" á'un regidor del PSAN

4»¿"* pTf"o V(XTf\Ov ipunic \ P<\\

Com podeu veure, al punt 6 s'inclou un programa municipal que, evidentment, seria molt general i us servirá per enfocar les alternatives sectorials. Per a poder fer aqüestes alternatives necessitem fer, durant el mes de genor, un estudi mis o menys a fons, de la situació del vostre poblé, en els aspectes d'ensenyament, sanitat, ur-banisme pagesia, industries, vivenda, servéis públics (recollida,d'escombraries, trans_ ports públics) ecología, lleure, comer?, hisenda municipal, etc.. També és necessari que recolliu dades sobre tots aquells personatges lligats amb el franquismo, "cacics" "sheriffs" de la policia municipal, e t c .

3.- Aliances: com baureu vist a 5'analisi de la llei electoral, tres son les possibili_ tats de cara a fer candidaturest

a) anar sois i, evidentment, presentar-se sota les sigles del partit. b) anar amb coalició amb d'altres partits c) formar una candidatura d'electors.

Al Comité Centrall es va estudiar una quarta possibilitat: anar com independents a les llistes d'altres partits. Aquesta possiblilitat va ésser rebutjada peí C. Centaal i va apuntar-se que quan d'altres partits ens psopossessin aquesta sortida es negocies amb ells el formar una candidatura d'agrupaoió d'electors. En alguns llocs on s'havien rebut propostes d'aquest tipusja han acceptat la nostra cortfra-proposta en aquest sen-tit. Es necessari que si trieu aquesta possibilitat treballei ben de pressa, dones la recollida de gignatures és una feina llarga i pesada.

De tota manera és important que no us comprometeu a res en ferm fins haver celebrat els Territorial del dia 14 de gener. on es decidirán deflnitivement tots els casos. El Comité Central deis dies 27 i 28 de ffiener servirá, entre d'altres coses, pra ultimar -tots aquests detalla.

Tal com esta la llei electoral, l'única possibilitat "real" de preaentar-se a lea municipals és fer-ho sola -ene agradi o no-, ja que no necessitem acomplir altra cond^ ció que confeccionar les lliatea, preaentar tota ela papera neceasaris, reoollir les peles imprescindibles i fer els programes locáis i/o comarcáis. Es prou feina i cal posar-s'hi dea d'ara mateix. I ai aqueata és l'única posaibilitat "real" éa per elimi-nació, ja que arribar a una coalció éa qaasi impossible. TVeieu l'apartat 5»^(l»2,3 i 4) del comentari a la llei electoralj difícilment a una partit li pot interessar lli-gar-ae d'aqueata manera. Per tant, o anem sola o formem una agrupació déelectora...» i alzo últim és molta feina i de difícil reaolució.

4.- Com confeccionar les llistes1 D'entrada, cal fer-les molt de preBaa. Cal anar a parlar amb tots, aquella simpatitzants i independents próxima per explicar-loa-hi el nostre criteri, les restriccions de la llei electoral que impedeix qualaevol motiment unitari -aobre tot deis partita no parlamentaria-» el peajque' ene preaentem, que volem fer i per que cal que ens reoolzin, etc..

Per qu8 ene internasen aqueata idependenta? Eia partita -i també el noatre- no das posem de= tots aquella elemente útils per a estar a l'Ajuntament i els independenta mol tea vegadea ooubreixen tant les neceaaitata teoniquea oom lea de popularitat" guanyada ala barria, eto... pero el que cal no és recolzar ela independents ainé que aqueata ens recolzin a noaaltresj i per aixo cal oferir-loa-hi un projecte molt ciar, tant a nivell local, oom comaroal i regional. A l'hora de fer le8 lliatea cal donar priori-tat ala noatrea militante -aixo no-vol dir que en agun lloc no posem un independent al primer-!

Cal col.locar gent de totes lea edataj cal barrejar treballadora amb intel.leó-tual i tecnioa. í¡3 necessari que el aector déla dona i ela jovea ooupin llooa impor­tante...Cal varietat i qualitat, i que per qualitat ningú no entengui una candidatura maaaa tecnica+

Com interessar els simpatitzants independents? Cal oferiri.os-hi un projecte inte-

ressant per al futuri creació de centres d'eatudia municipals, assemblees populars

ais barris o al poblé, etc.. cal que vegin les dificultats i entrebancs pero cal que vegin una línia clara de treball. 11 llibret abans esmentat trobareu una andapliació -d'aquests temes.

A banda deis possibles independerás per inoorporar a les llistes cal fer llistes de independents que recolzin les nostres candidatures. Comités de recolzament, que a mes de signar i recolzar, facin alguna feina per la candidatura.

5»— Qué fem en aquells pobles on no ens presentem?» recollir dades i confeccionar pro grames oom si ens hi presentéssim. Com hem dit abans, cal apoofitar la Cinámica (inter na i externa) de les eleccions municipals per organitzar el Pront local a cada poblé, a cada comarca. Una vegada feta aquesta feina veureu com fer una llista no costa tant. Si heu decidit no presentar-vos perqué el partit és encara feble no perdeu res si us presentuj no treureu res, pero estareu treballant de cara a noves eleccions -siguin municipals o ais Parlament autónoma- i a la vegada ens presentarem a una llista -la electoral que té alguna part positivaí la propaganda que representa el sol íet de pre-sentar-se i que en les actuáis aircumstancies no es pot despreciar. Dh patit com el nostre no hauria de recorrer a aquest tipus de propaganda peré la situaci6,més aviat trista, del treball del Pront Local no ens permet gaires coses mes.

6.- Piaangament de la oampanya: un criteri ha de presidir la part económica d'aquesta campanyat l'auto-financament de cada poblé o ciutat

A) Planificació de les despeses: - propagandat-a nivell general (pagat inicialment $er la Caixa Central)* cartells

i adhesius, i el llibre WS1 PSAH Bavant les municipals" -a nivell local (caixa de zona o lodal}íi cartells amb candidats i programa de govern i programes, muncipal. Octavetes. Peu ús, si po— deu de radio comarcáis i premsa local.

- mitjans: megafons, banderee, sonorització d'aotes, etc..

- locáis: lfcoguers (ola bus car-Ios gratuits, és evidente

b) Planifioaeió d'ingresaos

- aportacions eoonomiques per part de simpatitzants i comités de recolzament

- venda deis adhesius i programes generáis (llibre esmentat)i per oaixa central.

- venda de programes municipalst per les caixes de zona o locáis

- recitáis de caneó

- qualse%ol altre mitja que se vos aoudeixi. Es prega que els comuniqueu a la secretaria del Pront Local o d'Organització per passar-ho a les altres comarques*

EXEMPLB PE PRESSUPOST PER LES ELECCIONS MUETICIPALS

Municipis 65.OOO habitante Militantsi 14 Míting previstos1 2 gransi 12 xerrades.

Ingresaos Aportacions especiáis.................. 6.000

(l) Venda d'adhesius i altres (parados).... 2.000 Recital de caneó o semblant... 25.000 (és molt variable^ Venda de programes municipals

(3.000 a 3 pts.) 1^.000 (l) Venda de programes generáis

(200 a 50 pts.) 10.000

ÍOTAL BKZRESSOS 58.000

Deapemes

Programes municipals (3*000 a 3,50} 10*500 (2) Programes generáis (200 a 40 ptes).* 8.000 (2) Cartells generáis (300 a 8 ptes).... 2.400

Cartells municipals (300 a 10 * )............. 3.000 Lloguers locáis 15*000 Sonoritzacié locáis • 10.000 Diversos i material no venut..................... 9*000

TOTtI, DESPESES 58.000

— Els ingresa senyalats amb (l) sÓn per caixa central (menys una part del material de parada)

— Les despeses sen yaladea aab (2) son fetes per caixa central.

— Es evident que aizo és un "exemple" i que oada *taoanité de nona" haurá de planificar la campanya económica (i la pilítica) des d'ara mateix i amotllar-se a les possibi litats.

7.-BBC0BDBÜ~ QUE ¡

1*- Bsls fcrritorials del dia 14 de Gener al País Valencia (Valencia) i Prin-cipat (Barcelona) cal que tots els pobles on estem mínimament organitzats porteui a) 1lista de persones per confeccionar la candidatura (2 6 3 mes deis mí­

nima)

b) situado del partit al poblé o ciutat, penseu o no presentar-vos

o) Possibilitats de coaliciona -propostes ja fermes-.

d) Possibilitats de fer candidatures d'agrupado d'electors. Amb d altres partiis? amb independents?... .Si ja heu decidit aquesta possibilitat co_ menceu a recollir signatures i adreces (per passar a fer fotocopies deis D.N.I. i portar-Íes al notari, jutge o alcalde).

e) Hecollida de les dades esmentades a l'apartat 2 d'aquest document.

f) Planificado política i económica de la campanya. Línies generala.

2,- Bis Comités de Zona s'han de constituir en els veritables motors polítics i organitzatius de la campanya de les municipals, juntament amb íes Assemble-es de Zona. El respoanaable de financea de la Zona junt amb els responsables de finances de ce 1.lula de la Zona consituiran el Comité ie Pinanoea de la

oada campanya municipal a la Zona. Senae i'auto-rinancament és impossible peí Partit de fer front a totes les oampanyes politiquee electoral que ens es­peren aquest any.

3*- Durant aquest. mea de Gener -aaxim fina el 10 de labrer- cal que ho tin-guem tot fett llistes, comités de recolzament. planificado política i e-conomica. repartiment de responsabilitats concretes, programes municipals. etc..

4*- Cal teñir prfaent que lea municipals podem avancar-se si el govern no apu­ra fina el límit que hi ha fixat. Per tant oal treballar rápidf si s'allar-gues ja tindríem la faina feta*

5»- Cal comprobar que hom está censat -i canviar-ae d'indret quan convingui, i amb temps- i oal fer lea diligencies per a la normalització del propi nom en cátala.

JSAX ACTA D¿¡ LA DAHRBHA REUNIÓ DE COL ITE CENTRAL D¿ LES J3A2* CSLE.,;-uAr

A TARRAGONA ELS DIES 25-26 DEN0VEL.3RS DE 1.978

Assisteixen a la reunió: el Barcelonés,Garrigues,Valles Occidental,^aix Llobregat, i'a-rragonés,la Plana, 1'Horta,Ribera Alta,i.arina Alta,representant del front de batxillers del País Valencia,així com el Comité Sxeoutiu.

Absencies a la reuniót 3aix Laextrat,Ribera Baixa,l*Alacanti,3agós,Csona,així c m dos memores del Comité Executiu.

C tDRE DEL DÍA

1.- DÉJOÍKE DEL COGITE EXECUTIU.

¿B fa un balan9 <*e a marxa de les JiAIí durant el darrer any,desde la darrera Aasemolea de iiepresentaJits,enir.arcant-lo dins del procés polltic general.S'hi poden assenyalar les següents etapes:

1. Per la tardor de 1.977»hi ha una mena d* euforia general:els resultats del 15 de juny,les grans mobilitzacions de les Diades Racionáis en sen una ¡costra.En uant a 1'organització,hi han comarques noves,es prov-ueix una reestructuracié interna, en alguns pobles es comencen a preparar les municipals,es participa al Congr'es del P3AN.

2. A partir deis mesos de mar9 i abril,es dona una davalla^a general del moviment po­pular i de l'activitat política,a l'organització" ,desapareixem d'algunos comarques i a altres hi ha una desorganització ausolutajen part,l*absorci<5 de militants peí PSAN és una de les causes.Ais organismos unitaris,es tendeix clarament a estructures burocaatiques i de predomini de les forcea reformistas,en base ais resultats elec-torals i encetant la política de consensusjles J3AN rebutgen aquest provea,i aban­donen tots aquests organismostes produeix un afllament politic i una perdua d'imatge exterior.Al mateix temps s'intenta establir relaciona amb organitzacions jovenils basques,canarios i gallegue8,amb la proposta de constitucio de la Carta Internacio-de la Joventut.Aquesta intenta topen amb el boicot de les JRC,i amb la oriai interna de oascos i canaris.Sols es pot arribar a teñir algún contacte eaporadie,per6 inte­rés sant, amb EGAL.

3. En el periode de üaig i Juny,a'autocrítica l'alllament de les nostres relacions ex-teriors,i es decideix tornar a les taules ánita±ies,mantenint una postura coherent i per tant crítica.En aquest aspecte.és de destacar que les forces estatalistes a 1'esquerra de PCE cerquen el nostre auport en la política unitaria.

4. A principie d'estiu,es volen centrar els esforcos en consolidar l'OrganÍLzació,n.it-jancant la formació de quadres,amo el campamente de formació política.Aquests resul­ten un fracs per inassistencia.La devallada en tots els capms ós orutal;algunes co-. arques ja febles gaire^ó desapareixen. 3olament la participació al Festival Mundial de la Joventut a Cuba manté la nostra presé, cia i imatge púdica.

5» Al 6etembre,hi ha una reunió extraordinaria del Comité Executiu per posar les oases del redrecament.Es participa activament en lea Diades Uacionals.Ss fan enquestes a les zones.3s constata un decrement quantitatiu i un relaxament qualitatiu de la mi-litanciajmotiu:l*ambient general i la manca de direcció" política i d'una estrategia orou definida.

Seguidament,1'imforme plante ja aquests objectius.concretats en els següents punís:

1) Cal centrar els esforcos en la reconstrucció organitzativa: vetllar peí bon funcionaraent de les cel.lules,dels C. de Z.,augmentar al ma-

xim la cooréinació entre tots els organismes.

2) S'ha de resoldre 1'actual deficitaria situado de les finances.

3) Es imprescindible definir unes línies tactiques generáis,i també es-tablir línies sectorials.

4) Regularització de la publicado de 1'ESTEL ROIG, creació d'un equip.

5) Plantejar-se l'expansió a partir deis nuclis ja existents,per mig de la seua consolidado.

6) Cal marcaru una política de aliances molt clara,en funció deis nos-tres objectius.

7) Es fonamental impulsar 1'estructurado i funcionament deis Pronts locáis i de batxillers,pilars tots dos basics de 1'organització.

8) Definido de la nostra postura vers a les coordinadores de forces polítiques jovenils i vers ais Consells Nacionals de la Joventut.

9) Plantejar al si del PSAN 1'efectivitat i necessitat de les relacions joventuts-partit,en aquest ¿sentit s'ha presentat al C.C. del PSAN un document.

10) Anar definint i aprofondint la nostra estrategia cap al Moviment Revolucionari de Jocves del PPCC

Peí que fa a la nostra táctica,aquest objectius es concreten encara mes, quedant així:

1) Buscar la definició de l'espai independentista jovenil,especialment al £rincipat. Cap a una coordinadora de Forces Jovenils Independen-tistes d'.esquerra.

2) Respecte ais Consells Nacionals de la Joventut,potenciar les Taules i Ássemblees de joves comarcáis i locáis.

3) ElaboHBr per a les eleccions municipals,pel programa municipal,la ja estudiada questio del llancament d'una regidoría de la joventut.

4) Impulsió del treball en centres i clubs jovenils.

5) Coordinado a nivell local deis fronts de batxillers ¿local i sindical.

Tot seguit al debat sobre aquest darrer punt es oassa a la discussió de la proposta presentada per el Comité Executiu al respecte de la se-va apliació i reeetructuracio concretant-se aquesta eii el següents acords

§ ) Secretaria d'agitado i propaganda: Placid Rosaleny ; Secretariaa de fronts i sectors : Raúl Dura

c) Secretaria de Tácticas Casimir Boy

d) Secretaria d'Organització i Finances: Peí País Valencia va esser assignada aquesta secretaria a Ignasi Duart i peí Principat a Jordi Olivan.

§) Secretaria de Formació Política: Assignada a tot el C. Ex.,a.mb res-ponsabilitat mes directa de Miquel Ramis.

f) Secretaria de Publicacions: assignada ais comapnys encarre ats de la elaborado i publicado de 1 'Estel Roig.

Una vegada aprovada aquesta reestructurado del Comité Executiu peí Comité Central es va passar a l'exposicio de cada secretaria del tre­ball i, directrius per l'any de 1.979.

AJORNAMENT DEL II e CONGRES DE LES JSAN

La Comissió Organitzadora del 112 Congres del les JSAN,a cél.lebrar en la primavera de 1.979,imforma que no ni han problemes de carácter tecnic, pero que la situació financera i organitzativa de les JSAN no permet a-frontar amb les minimes garanties el procés de preparació d'un Cc.igrés. En conseqüéncia,proposa l'ajornament sense data de la celebració del II» Congrés de les JSAN.

REELffBORACIO DEL MANIPEST PROGRAMA

La Scretarisa de Táctica senyala la necessitat d'adequar el Manifest Drograma a 1'actual situació políticajcal teñir en compte que el text avui en vigencia va ser aprovat fa dos anys. En conseqüéncia,prooosa la creado d'una comissió cpe elabore el nou texte,i que es fixen ter-minis al procés de redaccio i discussió,previ a la seua aprovació per 1'Assemblea de Representants. Es marquen els periodes de temps que son el següents: un mes a par ti Ir de la data de celebració d'aquest C.C. per a fer un guió ampli.Una vegada elaborat enviar aquest a les bases,al mateix temps ampliar la comissió de reelaboració,1a qual comencara a donar contingut al projecte de guió. Posteriorraent discussió general de tot el projecte de Manifest- Programa.

FRONT DE BATXILLERS

Presentado d'un document.que a la vegada es línia de les JSAN en aquest camp,que aborda tota la problemática de 1 'ensenyament,i encara esta per completar,amb un analisi de 1'ensenyament ais saisos socialistes i 1'al­ternativa que plantejem per a 1'EStat Socialista deis PPCC. Es desglossa la linia del Pront en tres grans apartats: una línia táctica general per a 1'ensenyament«valida tant per a batxillers com per a For­mado professional; una línia táctica d'actuado concreta al si del Mo-viment d'estudiants,separadament per Porraació Professional i per batxillers, i finalment,un document sobre la nostra alternativa per a 1'ensenyament socialista.

CONVOCATORIA A ASSEMBLEA DE REPRESENTANTS

La Secretaria d'Organització proposa la celebració properament d'una reunió*de 1'Assemblea de Representants,tenint en conté que ja fa raes d'un any de la darrera reunió d'aquest organisme. fiom a temes a tractar figuren,entre d'altres,la discussió del projecte de nou Manifest Programa,la definitiva aprovació del Estatuts de legim Intern,1'elecció d'un nou Comité Central.

O R G A N I T Z ACIO*

Sigui per anar a les eleccions (i enguany n'estem ben servits), sigui per anar a una manifestado, recolzar una vaga o simplement publicar i -distribuir llibres, revistes i pamflets, ens cal disposar d'una eina (el partit) que funcione normalraent. L'organització unificada, i fluida, as* sumida com a una rutina previa d'inexcusable compliment, éa la que ens ha de permetre teñir les mans 1 el cap lliures per a poder realitzar una in_ cidlncia política efica?. Així dones, si pretenem que la constrdeció mate rial del partit deixe de ser algún dia la qttestió fonamental del Partit," cal que tota hi col,laborem. A ra, per exemple, tenim^com a objectiu la implantado la estructura prevista al Manual de les Cel.lules. Fins ara, (4 de gener 1979}, sois han acomplert el primer pas (Fitxa de la Consti^u cid de Cél.lula) 14 cel.lules, les quals son, evidentraent, les que han re but aquest Forja, segons la decisió que ja va prendre en el seu moment el Comité CentralJ A partir de l'ú* de gener no hi ha mes cel.lules que les constituldes segons la corresponent fitxa de cosntltucld.

T A C 1 1C A

I.- SOB||_|¿=RE|E||NgüM=2E=il=COg||I2ÜC=IO'

El resultat del Referendum constitucional ha estat, globalment considerat, un fracási quasi el 33 6 no ha votat, i dintre deis votatants, el percentat ge de rebuig (entre "nos" blancs i abstencid)supera el 12%.

És cert que el m¿s significatiu ha estat l'abstencid, pero també és cert que la nostra actitud negativa a la Constitucid ha provocat mes abstencions que vots "no": cal constatar que a nivell popular, davant el rebuig de la Constitucid de 1'esquerra i 1 accéptacid de "1'esquerra convencional" mol-ta gent ha optat per no vatar.

No cal senyalar que el rebuig d'Euskadi ha estat massiu: poc mes d'un 30% han dit sí a la Constitució; la resta del cens, per unes formes o al tres, ha rebutjat la Constitucid.

Els resultats no s<5n tan clars ais Palsos Cat&lans: Catalunya a rriba a la mitja estatal d'abstencid (raes del 32%): el País Valencia queda molt per sota de la raitja estatal (24%), i las liles amb un 29,5%. Al País Valencia especialment, ha triomgat la política convencional, la polfíca del consen-sus. Tanmateix cal advertir que a Valencia ciutat, l'abstencid arriba al 28%, molt per damunt de la mitja del País; un cop mes fiera de recorrer per a explicar aquest fenómen a les grans concentracions demográfiques d'estruc turq agraria i per tant de vot moderat (Sagunt dona, per .exemplej un 27% d 'abstenci<5 i Gandia un 22%) .

Mes difícil resulta interpretar el vot "no*!; a Euskadi és molt alt, quasi un 24% deis votants, raentre aue a Catalunya dona un 4,62'?> del votants al País Valencia, un 7% i a les liles, un 4,76%, sempre deis votants. tan mateix Castella té quasi un 12%. Aquí cal destriar entre el "no" de 1'ex­trema dreta i el "no" de 1'esquerra revolucionaria i nacionalista. A Ma— drid, per exemple, el mes alt percentatge de "no" el donen els barris mes fatxes i burgesos: el barri de Salamanca amb un 25*-, mentre que Vallecas dona un 3|8. És ciar, dones, que el no de Madrid, G-uadalajara, Cuenca, To ledo, Vaiíadolid, etc.. és un vot predominantment d'extrema dreta; tanma teix i tenint en corapte el resultat de les eleccions del I5-J. i els pocs vots que 1'extrema dretav va traure ais P.P.C.C., sembla que el "no" deis PPCC té una composicid majoritáiiament d'esquerres, bé que no ni ha una ab soluta seguredat sobre aquesta valoraci<5.

I>es d'un punt de vista global, l'important a resaltar és que la Consti­tucid ha estat majoritariament rebutjada al Euskadi, i al con^unt de 1'Es tat, solament aprovada per no arriba al 60% deb cens electoral (exactameñt el 58,97% segons les xigres oficiáis). Aixo vol dir que la Constitució* és inestable, que els movimentsde reforma constitucional poden arribar a ara-pies capes populars, que la política de "consensus" ha creraat ais partits de 1'esquerra convencional i ha desorientat l'electorat.

es de la nostra táctica política ¿ixó* ens permet de seguir insistint en la reforma constitucional, en la crítica ais partis d'esquerra que ao sdn veritablement d'esquerra, en la lluita per 1'alliberament nacional i de classe.

Davant les properes eleccions generáis i les municipals haurem d' utilit zar aquests arguments, i fer comprendee a les classes populars el fracás de la política reformista, i el fracas i l'engany de 1'esquerra claudicant so cialdemdcrata i eurocomunista. Pero hem de saber també la composicid ideo­lógica de les masses deis PPCC que está encara molt endarrerida respecte a ais nostres objectius finatos.

Hem de decidir la nostra actitut davant el plebiscit de l'Estatut de Ca talunya. El Cté Executiu, que ha deliberat al respecte, no pretén proposar una determinada posició* al Comité Central, sino* plante jar un debat obert ja que el tema pot ser coaflictiu.

Hi ha tres posicionsí possiblest de|ensar el "si", defensar el "no", o defensar l'abstencid.

És evicent que no és 1'Estatut que nosaltres defensaríem, pero també és *• ciar que la campanya estatutaria pot esdevenir una campanya per l'autono mia, i la nostra negativa a 1'Estatut pot convertir-se en una negativa a una Catalunya autónoma.

L'abstencid seria una fórmula difícil d'explicar a nivell popular ja que suposaria no participado en el procés esattutari cátala.

El "sí/ suposaria un recolzament a una text estatutari que hem atacat i no ens sembla suficient per a una Catalunya autónoma. Qué fer dones?

Hi ha un factot encara desconegut: el retall que puguen fer a les Corts de Madrid de 1'Estatut de Sau; aquest factor depén de les noves eleccions generáis i de la correlació de forces resultants al Principat i a l'Estat Espanyol.

El Comité Executiu vol plantejar al Comité Central un debat obert al respecte, conscient que la decisid ha d'ésser valorada políticament i en funcid de la línia táctica que la política independentista pot dur al Prin cipat üot dur al Principat.

A tots els membres del Comité Central us preguem que penseu una mica aqüestes qüestions per tal que el debat i la dedisid del Comité Central resDonga a una decisid premeditada i coherent amb la nostra línia,

l< ífcPfcOÍWcao k tLS &07LLtT 7t f \S fot- §o¿C^vf>C\D Al_

ÍNRXCCR. &EÜ -VOS

Ot U f t LA VOSTRA

5>UfcSC<Uf>C\ó AL

"LLUITA

IOANYSDKLLIUTA WANYSDELPSÁN

ÓRGAN CENTRAL DEL PSAN BXDACCI0 I ilainriSTRACTÓt t o n d a S a a t - l n t o n i J

. l^-lt/BABCELOlA - l / T e l t (93) 317 26 36 ) 76

w o a B 9¡ B

D a Di 5 (" M-

ef t« H H M O»

> e v B H \ p* o H- K » ai o 5 <* 3 >• O (B r I i M

- J P

• 0 a «

i 2

! $ I 8

cf p. -

fe « g

o a s ff 1 P 3

| cf

a • 3 • cf •

O

§ o

8.

• NO

NO

o O 4 (» 3 « s

o

5 o I 03 O

» t-3

1 H I 1 0 I M l

ICO

:a «o

•o n