LES PRÀCTIQUES EN LA FORMACIÓ INICIAL DEL …secundària .S’han centrat tots els esforços en com aprenien els alumnes però, no hi ha hagut una formació del nou professorat tenint

LES PRÀCTIQUES EN LA FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT DE LLENGUA ANGLESA. ANÀLISI PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA.

1

LES PRÀCTIQUES EN LA FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT DE LLENGUA ANGLESA.

ANÀLISI PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT

EDUCATIVA.

MARTA PONTI ALEMANY

Supervisió: Joan-Tomàs Pujolà Font

Llicència d’estudis retribuïda Curs 2008/09

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


2


3

Jo ensenyo, però ells, aprenen ?

(Saint-Onze,1996)


4

Agraïments Aquesta recerca no hagués estat possible sense la col·laboració i assessorament de moltes persones. El meu agraïment a tots i totes i en particular a: En Joan -Tomàs Pujolà per confiar en mi i en el meu projecte i per tots els seus interrogants que tant em van ajudar a definir els objectius de la recerca. L’ Antoni Bardavio per la seva incondicional ajuda, per la seva sòlida amistat i molt més. A la Giselle Dubois per obrir-me les portes necessàries per arribar fins aquí. A l’alumnat del CAP per la seva dedicació i interès. Moltes gràcies Miriam, Laura, Belén, Teresa, Maria, Ester, Marta , Glòria , Mercè i Edgar. Els vostres diaris són els fonaments d’aquesta recerca. Als participants dels grups de discussió per dir tantes coses i tant interessants en només una hora. Desitjo que les vostres paraules tinguin ressò. A les tutores del CAP per facilitar-me el treball amb els participants de la recerca . Moltes gràcies Marta , Miriam, Giselle i Marta per la vostra experiència i dedicació en projectes innovadors. Al professorat universitari per la seva disponibilitat i sinceritat. Moltes gràcies Oriol, Angel, Neus i Margarita . A la Gemma Tribó per iniciar-me en les competències del professorat , per la seva amabilitat i professionalitat. A totes les persones que treballen per la millora de l’educació des de diferents àmbits les aportacions de les quals han estat importants en les propostes de futur d’aquesta recerca. Moltes gràcies als Inspectors d’Educació Sr. Ladislao Gómez, Sra. Rosa Mira i Sra.Dolors Ortiz. Moltes gràcies al Sr.Vicent Tirado de CC.OO, al Sr.Albert Tierraseca d’UGT, a la Sra. Rosa Cañadell i el Sr. Arcadi Figueres d’USTEC. Moltes gràcies al Sr.Joan Majó, en el moment de fer l’entrevista director general d’universitats i actualment comissionat per universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya i a la Sra. Maria Badia parlamentària europea, ponent de la comissió de cultura i educació del Parlament Europeu . Moltes gràcies a tots i totes per fer-me un forat en les seves apretades agendes. A la Marina Piqué Ponti perquè acompanyant-la en els seus aprenentatges he arribat al convenciment que tot alumne pot aprendre perquè la curiositat pel saber és inherent a la condició humana, el que cal és proposar situacions d’aprenentatge adequades i saber detectar els problemes el més aviat possible. I a la Júlia Piqué Ponti a qui desitjo que quan arribi a l’ESO l’ensenyament d’aquest país hagi superat els obstacles del passat i estigui definitivament orientat a preparar els homes i les dones que han de fer millor la societat del futur.


5

ÍNDEX Agraïments 1. INTRODUCCIÓ

1.1 Presentació i objecte de recerca................................................pgs.8-9 1.2 Objectius de la recerca..............................................................pgs.9

2. MARC TEÒRIC

2.1 Competències professionals del professorat de secundària del s.XXI

2.1.1 Definició de competència i les seves característiques...pgs.10-12

2.1.2 Les competències docents segons Perrenoud...............pgs.12-21

2.1.3 Desenvolupament de competències des de la formació inicial....... .........................................................................................pgs.22-26

2.1.4 Criteris d’accés a la formació inicial del professorat de secundària. El model Finlandès..........................................................................pgs.26-27

2.2 Formació inicial del professorat de llengües estrangeres

2.2.1 Característiques de la formació inicial del professorat de llengües

estrangeres.........................................................................pgs.27-35

2.2.2 Competències específiques del professorat de llengües estrangeres.........................................................................pgs.35-36

2. 3. El màster de formació inicial del professorat de secundària

2.3.1 Estructura del Màster..........................................................pgs.37-38

2.3.2 Competències docents en el nou model de formació inicial del

professorat..........................................................................pgs.38-40

2.3.3 Opinions a favor i en contra del Màster...............................pgs.40-42

2.3.4 Entrevista al Sr.Joan Majó, Director General d’Universitats............... ............................................................................................pgs.42-47

2. 4. Formació inicial i desenvolupament de competències en el centre de treball

2.4.1 Fase final de qualificació. Europa........................................pgs.47-49

2.4.2 Fase final de qualificació. Catalunya.................................. pgs.49-54

2.4.3 Proposta organitzativa per facilitar l’assoliment de competències

del professorat novell i interí en el lloc de treball............... pgs.54-56

2.4.4 Entrevista als/les Inspectors/es del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.................................................... pgs.56-59


6

3. MARC LEGAL

3.1 Formació inicial del professorat a Europa

3.1.1 Objectius estratègics per millorar l’educació.................... pgs.60-64

3.1.2 Models de formació inicial: simultani i consecutiu............ pgs.65-66 3.1.3 Competències professionals............................................. pgs.67-68 3.1.4 Propostes per a la millora de la professió docent............. pgs.68-71 3.1.5 Entrevista a Maria Badia, ponent de la comissió de cultura i educació del Parlament Europeu.................................... pgs.71-74

3.2 Formació inicial del professorat a espanya. anàlisi històrica

3. 2.1 Ley General de Educación (1970)................................... pgs.74-77 3.2.2 Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo (1990)

......................................................................................... pgs.78-80

3.2.3 Ley Orgánica de Calidad de la Educación (2002).............pgs.80-82 3.2.4 Ley Orgánica de Educación (2006)..................................pgs.83-87

3.3 Formació inicial del professorat a Catalunya.

3.3.1 Anàlisi històrica de la formació del professorat................pgs.87-88 3.3.2 Espai Europeu d’Educació Superior. Formació del futur professorat

..........................................................................................pgs.88-92

3.3.3 Organització del pràcticum................................................pgs.92-94 3.3.4 Característiques del centre de pràctiques....................... pgs.94-96 3.3.5 Relació entre formació del professorat i benestar docent.pgs.96-98

3.4 Opinió dels sindicats sobre la formació inicial........................ pgs.98-114 4. METODOLOGIA

4.1Objectius de la recerca.............................................................pgs.115 4.2 Metodologia qualitativa. ..........................................................pgs.116-117 4.3 Estudi de casos.......................................................................pgs.118-119 4.4 Participants............................................................................ pgs.119-120 4.5 Tècniques de recollida d’informació....................................... pgs.121


7

4.6 Procediment...................................................................... pgs.122-124 4.7 Organització del CAP........................................................ pgs.124-127 4.8 Anàlisi de les dades i sistema de registre.......................... pgs.127-141

5. DESCRIPCIÓ DELS RESULTATS

5.1 Alumnat

5.1.1 Qüestionari inicial i final..............................................pgs.142-164 5.1.2 Diari semi-estructurat i grup de discussió.................. pgs.164-196

5.2 Professorat

5.2.1 Entrevistes al professorat universitari........................ pgs.196-201 5.2.2 Entrevistes al professorat tutor dels IES.................... pgs.201-209

6. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

6.1 En relació a les preguntes d’investigació............................pgs.210-215 6.2 Altres popostes pel Màster de formació del professorat.... pgs.216 6.3 Altres propostes per la millora de la qualitat educativa...... pgs.217-218

7. CONCLUSIONS GENERALS

7.1 En relació amb el marc teòric..............................................pgs.219-221 7.2 En relació amb el marc legal...............................................pgs.221-222 7.3 En relació a l’opinió dels sindicats.......................................pgs.222-223

8. BIBLIOGRAFIA ............................................................................pgs.224-227 9. ANNEXOS

9.1 Material de l’alumnat........................................................... pgs.228-413 9.2 Material del professorat...................................................... pgs.414-448

9.3 Buidat de les dades.............................................................pgs.449-515


8

1. INTRODUCCIÓ 1.1 PRESENTACIÓ I OBJECTE DE LA RECERCA En aquests moments que l’educació és un tema sotmès a debat social es fa necessari aprofundir en el paper formatiu de cada un dels agents que intervenen en el fet educatiu i fer propostes valentes que puguin generar canvis que aportin una millora a la qualitat educativa. Aquesta recerca pretén posar un gra de sorra en aquest trajecte col·lectiu. La Formació Inicial del professorat és un aspecte clau per tenir una Educació Secundària de qualitat però els grans canvis en els sistemes educatius des de la LOGSE l’any 1990 han canviat molt poc aquesta formació tot i que en les diferents lleis es fa referència a la formació didàctica del professorat de secundària .S’han centrat tots els esforços en com aprenien els alumnes però, no hi ha hagut una formació del nou professorat tenint en compte les necessitats que han generat els canvis socials , econòmics i culturals dels nous temps. S’ensenya a l’alumnat del s.XXI amb estructures del passat. És urgent, doncs, preparar al futur professorat amb les competències professionals necessàries per fer front als reptes educatius que planteja la societat del coneixement, global i complexa del s. XXI i als principis pedagògics i didàctics que fonamenten la nova llei educativa (LOE). Cal saber preparar a l’alumnat perquè sigui fàcilment adaptable a les múltiples realitats que haurà de viure com a ciutadà. La meva experiència de molts anys com a tutora del CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica) d’anglès, fa que pugui afirmar que la formació que s’hi dóna en 120 hores és insuficient per donar resposta a les demandes de l’educació secundària actual. Justificar aquesta percepció ha estat la motivació principal per portar a terme aquesta recerca. Aquesta , té com a objecte d’estudi identificar quines són les competències personals i professionals que té l’alumnat del CAP en acabar aquest curs de Formació Inicial i com es promouen des de la Universitat i des dels IES on aquests alumnes realitzen les pràctiques.Veure si aquestes competències s’adquireixen des de la teoria que l’alumnat estudia a la universitat o des de la pràctica que fan en els IES dirigides per un tutor/a-professor/a de secundària. El que m’ha interessat estudiar és el triangle que formen els tres agents que intervenen en la Formació Inicial del professorat : l’alumnat del CAP d’anglès , el professorat universitari i els tutors/es dels l’IES. Aquest triangle prendrà especial rellevància quan el Màster del Professorat d’Educació Secundària substitueixi l’actual CAP ja que s’hauran de constituir equips mixtos entre els tutors dels IES i els tutors de les universitats per facilitar la reflexió des de la teoria i des de la pràctica . Aquests equips poden ser ponts , entre investigació i docència , entre formació per a la investigació en didàctica i investigació en didàctica per a la formació. D’altra banda també l’alumnat del Màster podria fer aportacions docents innovadores als processos d’ensenyament – aprenentatge que facilitin l’assoliment de les competències de l’alumnat de secundària .


9

Les conclusions d’aquesta recerca fan aportacions que poden ajudar a l’hora de concretar els continguts del Màster de Formació del Professorat de Secundària doncs d’una banda analitza la formació del CAP i permet veure què és interessant mantenir i de l’altra fa propostes de futur perquè el Màster incorpori en els programes de la formació inicial. 1.2 OBJECTIUS DE LA RECERCA L’objectiu general d’aquesta recerca ha estat identificar quines competències personals i professionals té l’alumnat del Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP) d’anglès, que prepara per exercir la docència a l’educació secundària obligatòria, en acabar el període de la formació inicial. Per identificar les competències que s’assoleixen en la formació inicial del professorat s’han plantejat les següents preguntes d’investigació:

1. Quines són les competències personals i professionals que té l’alumnat del CAP quan inicia la seva formació a la Universitat ?

2. Com perceb l’ alumnat del CAP la formació rebuda en el CAP d’anglès per

exercir com a docent ?

3. Quines són les competències personals i professionals necessàries per desenvolupar la tasca docent de professor/a d’anglès que es treballen en el CAP de les Universitats ?

4. Quines són les competències personals i professionals que ha assolit l’alumnat

del CAP d’anglès en acabar la seva formació inicial ? Aquestes preguntes volien donar resposta als següents objectius:

1. Tenir coneixement de les motivacions, expectatives i creences de l’alumnat del CAP d’anglès en relació a l’educació i la docència.

2. Detectar quines són les competències personals i professionals de l’alumnat

del CAP d’anglès abans de començar la Formació Inicial.

3. Conèixer quines competències personals i professionals es promouen en l’alumnat del CAP d’anglès.

4. Conèixer com es promouen les competències personals i professionals en

l’alumnat del CAP d’anglès.

5. Conèixer des d’on es promouen les competències personals i professionals de l’alumnat del CAP d’anglès.

6. Conèixer la percepció que té l’ alumnat de la Formació rebuda a la Universitat

per exercir com a docent d’anglès.

7. Identificar quines competències personals i professionals ha assolit l’alumnat del CAP d’anglès en acabar la seva formació inicial.

8. Tenir coneixement del grau d’aplicació pràctica dels continguts que l’alumnat

del CAP d’anglès treballa a la Universitat.


10

2. MARC TEÒRIC 2.1 COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA DEL SEGLE XXI 2.1.1 Definició de competència i les seves característiques Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2002) “les competències es defineixen com el conjunt de sabers tècnics , metodològics , socials i participatius que s’actualitzen en una situació i un moment particulars”. Segons aquesta definició el professor competent seria aquell que té l’habilitat de fer efectius els seus sabers en cada una de les diferents situacions que es troba en la seva vida professional, és a dir, que sap actuar en el moment i context adequat. Però donar una definició tancada del terme competència no és fàcil ja que es troben moltes definicions amb diferents matisos. Segons Gallart i Jacinto (1995) “les competències són un conjunt de propietats en permanent modificació que han de ser sotmeses a la prova de la resolució de problemes concrets en situacions de treball que comporten certs marges d’incertesa i complexitat tècnica, la qual cosa implica que la competència no prové de l’aprovació d’un currículum escolar formal, sinó d’un exercici d’aplicació de coneixement en circumstàcies crítiques”. Segons Le Boterf (2000) “ competència és la seqüència d’accions que combinen diversos coneixements, un esquema operatiu transferible a una família de situacions”. Segons Zabala i Escudero (2004) “les competències són les funcions que els formadors hauran de ser capaços de desenvolupar com a resultat de la formació que han rebut. Aquestes funcions s’hauran de desenvolupar en activitats i tasques més concretes. Tot això orientat a gestionar problemes rellevants en l’àmbit d’una professió”. Segons aquests autors les competències constitueixen capacitats aplicades que habiliten per:

• saber reconèixer els problemes rellevants d’una professió. • saber preveure i detectar l’existència dels problemes en situacions reals

o simulades • saber organitzar una solució

Segons Portelance (2005) “la competència és un concepte dinàmic que li otorga el fet de la mobilització i del context , així com la transferència pel fet que implica operacions cognitives complexes d’unió teoria-pràctica, de reflexió i d’aplicació correcta d’un aprenentatge a contextos diferents d’on van ser apreses les competències”. Segons Tejada (2005) la competència és un “conjunt de coneixements , procediments i actituds combinats, coordinats i integrats en l’exercici professional , definibles en l’acció , on l’experiència es mostra ineludible i el


11

context és clau. La competència porta a l’anàlisi i solució dels problemes en un context particular en el qual a partir d’aquesta anàlisi es mobilitzen els recursos i sabers per resoldre problemes amb estàndars i criteris de qualitat” . Tejada distingeix entre capacitat i competència , “ser capaç no significa ser competent, una cosa és el saber (capacitat) i l’altra l’alplicabilitat del saber (competència)” El concepte de competència segons Perrenoud (2004) “ representa una capacitat de mobilitzar diferents recursos cognitius per fer front a un tipus de situació “. Segons aquesta definició :

a) Les competències no són en sí mateixes coneixements , habiliats o actituds, encara que movilitzen i integren aquests recursos. b) Aquesta movilització es produeix en una situació única, encara que se la pugui tractar per analogia amb altres situacions ja conegudes.

c) L’exercici de la competència passa per operacions mentals complexes que permeten realitzar una acció adaptada a la situació.

d) Les competències professionals es creen en formació però també gràcies a les diferents situacions de treball amb les que es troba el professional.

Perrenoud considera que els canvis en la professió docent comporten l’aparició de noves competències . Les habilitats que condueixen a les competències poden aprendre’s o millorar-se, per aconseguir-ho cal pensar en modalitats i accions formatives que en facilitin l’adquisició. En totes aquestes definicions sobre el que són les competències notem que es repeteixen les mateixes paraules per entendre el concepte: mobilitzar, coneixements, habilitats , actituds, context , recursos , transferir... i també podem trobar unes característiques que Elena Cano (2005) descriu molt bé en el seu llibre “Com millorar les competències dels docents “:

a) Caràcter teoricopràctic Les competències tenen un caràcter teoricopràctic , en tant que per una part requereixen sabers tècnics i acadèmics però, per l’altra s’entenen en relació amb l’acció en un determinat lloc de treball , en un determinat context. Per tant tenir coneixements no implica ser competent. Ser competent suposa tenir la capacitat de reaccionar de forma adient davant de cada situació , utilitzant els recursos i coneixements adequats .

b) Caràcter aplicatiu Allò que caracteritza la competència és la seva aplicabilitat , la seva transferibilitat , el saber mobilitzar els coneixements que es tenen en les diferents i canviants situacions de la pràctica. Per tant les competències s’assoleixen fonamentalment amb l’exercici professional.


12

Per passar del saber fer al saber actuar Le Boterf (2000) suggereix que cal saber: escollir, endegar iniciatives, arbitrar, córrer riscs , reaccionar davant fets imprevistos , contrastar , acceptar responsabilitats i innovar.

c) Caràcter contextualitzat La competència fa referència a un saber fer flexible que es duu a terme en contextos diversos , incloent-hi situacions diferents d’aquelles en les quals es va aprendre, si bé es pot actuar per analogia amb altres ja conegudes.

d) Caràcter reconstructiu Les competències no s’adquireixen en una etapa de formació inicial i s’apliquen sense més, sinó que es creen i es recreen contínuament en la pràctica professional a través de la innovació permanent.

e) Caràcter combinatori Els coneixements , procediments , actituds , així com les capacitats personals han de complementar-se , de combinar-se perquè efectivament pugui dir-se que és una competència.

f) Caràcter interactiu L’adquisisció i el desenvolupament de competències no pot entendre’s a escala individual , sinó amb interacció amb altres persones i amb el context. Les competències s’executen i milloren quan es treballa per i amb els altres , i es busquen respostes conjuntes a les situacions que apareixen cada dia. 2.1.2 Les competències docents segons Perrenoud Perrenoud distingeix deu competències globals i cada una d’elles mobilitza competències més específiques .Les noves competències que Perrenoud destaca per ensenyar són:

a) ORGANITZAR I ANIMAR SITUACIONS D’APRENENTATGE

Fa referència a la voluntat d’elaborar situacions didàctiques òptimes. Aquesta competència global mobilitza altres competències més específiques:

a.1) Conèixer , a través d’una disciplina determinada, els continguts que cal ensenyar i relacionar-los amb els objectius i les les situacions d’aprenentatge.

El professorat ha de dominar els continguts disciplinars i ser capaç de presentar-los de maneres diverses afavorint la transferència de coneixements , sense passar necessàriament per l’exposició metòdica.


13

a.2) Treballar a partir de les representacions dels alumnes

El professorat ha de treballar a partir de les concepcions dels alumnes i fer-les evolucionar per apropar-los a coneixements més evolucionats.

a.3) Treballar a partir dels errors i dels obstacles en l’aprenentatge El professorat ha d’acceptar els errors com etapes del procés cognitiu i ha de donar a l’alumne eines per identificar-los i superar-los. Per desenvolupar aquesta competència el professorat ha de tenir coneixements en didàctica i en psicologia cognitiva.

a.4) Construir i planificar seqüències didàctiques El professorat ha d’ultilitzar un ampli repertori de seqüències didàctiques , adaptar-les o crear-les, per mobilitzar als alumnes a aprendre.

a.5) Implicar als alumnes en activitats d’investigació , en projectes de coneixement.

El professorat ha de saber fer accessible la seva relació amb els coneixements i la investigació i esdevenir un model perquè l’alumne s’impliqui amb activitats d’investigació i projectes de coneixement.

b) GESTIONAR LA PROGRESSIÓ DELS APRENENTATGES Fa referència a la individualització dels itineraris de formació i de la pedagogia diferenciada. Aquesta competència en mobilitza altres de més específiques:

b.1) Concebir i controlar les situacions problema ajustades al nivell i a les possibilitats dels alumnes

El professorat ha de saber ajustar les situacions problema al nivell i a les possibilitats dels alumnes i saber guiar una improvització didàctica i accions de regulació .

b.2) Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament El professorat ha de controlar el conjunt d’estudis de l’etapa escolar on ensenya per tal d’incloure cada aprenentatge en una continuïtat a llarg plaç , l’objectiu del qual és contribuir a construir les competències previstes pel final de l’etapa.Aquesta visió longitudinal de l’ensenyament exigeix un bon coneixement de les fases del desenvolupament intel·lectual de l’alumne per tal de poder articular aprenentatge i desenvolupament i tenir capacitat de detectar les causes de les dificultats d’aprenentatge.


14

b.3) Establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge

El professorat ha de ser capaç de preguntar-se constantment , en funció dels alumnes del moment, la relació entre el que els hi fa fer i la progressió dels aprenentatges.

b.4) Observar i avaluar als alumnes en situacions d’aprenentatge, segons un enfoc formatiu.

El professorat ha de considerar cada situació d’aprenentatge com a font d’informació dels coneixements dels alumnes i per tant no ha de separar avaluació i ensenyament. Ha d’aprendre a avaluar millor per ensenyar millor.

b.5) Establir controls periòdics de competències i pendre decissions de progressió

El professorat ha de conèixer els processos d’ensenyament-aprenentatge, conèixer diferents paradigmes de l’avaluació i saber fer un seguiment individualitzat per poder dirigir la progressió dels alumnes.

c) ELABORAR I FER EVOLUCIONAR DISPOSITIUS DE DIFERENCIACIÓ Fa referència a saber organitzar les interaccions grupals i les activitats de manera que cada alumne s’enfronti, tot sovint, a les situacions didàctiques més productives per a ell.Això suposa trencar amb la pedagogia frontal on tots els alumnes fan el mateix i exigeix entendre perquè un alumne té dificultats d’aprenentatge i saber com les pot superar. Aquesta competència mobilitza quatre competències més específiques:

c.1) Fer front a l’heterogeneitat en el mateix grup classe El professorat no ha de basar tot l’ensenyament en la seva intervenció, ha d’ulilitzar diferents mètodes complementaris per poder fer front a les diferències entre l’alumnat del seu grup classe: treball per planificacions setmanals, fer tasques auto-correctives, utilitzar programes interactius o organitzar l’espai en tallers o “racons”.

c.2) Compartimentar, extendre la gestió de classe a un espai més ampli

El professorat ha de saber organitzar ,en equip, la diferenciació a nivell de vàries classes i,si és possible, en varios anys. L’organització en cicles d’aprenentatge plurianuals facilita aquesta cooperació. En aquesta organització no hi ha cabuda pel repartiment d’alumnes amb dificultats en grups homogenis.


15

c.3) Practicar el recolzament integrat , treballar amb alumnes amb grans dificultats.

El professorat ha de tenir una part dels coneixements i habilitats dels psicoterapeutes , això suposa unes competències molt més precises en didàctica i en avaluació.

c.4) Desenvolupar la cooperació entre alumnes i algunes formes simples d’ensenyament mutu.

El professorat ha de ser capaç de crear activitats que impliquin cooperació per fer treballar als alumnes en equip , entenent aquest com a treball cooperatiu i no una tasca a fer en grup que també es podria fer individualment. d) IMPLICAR ALS ALUMNES EN ELS SEUS APRENENTATGES I EL SEU TREBALL

Per implicar millor als alumnes en el seu aprenenatge i el seu treball , el professorat ha de mobilitzar les següents competències:

d.1) Suscitar el desig d’aprendre , explicitar la relació amb el coneixement , el sentit del treball escolar i desenvolupar la capacitat d’ autoavaluació en l’alumne.

El professorat ha de tenir coneixement dels factors i mecanismes sociològics , didàctics i psicològics en joc en el neixement i mantenir el desig de saber , així com la decisió d’aprendre. D’altra banda ha de tenir recursos per ajudar als alumnes a entendre la necessitat social dels coneixements que imparteix.

d.2) Instituir un consell d’alumnes i negociar amb ells diferents tipus de regles i d’obligacions.

El professorat ha de tenir la voluntat i la capacitat d’escoltar als alumnes , ajudar-los a formular el seu pensament i a tenir en compte les seves paraules.

d.3) Oferir activitats de formació amb opcions El professorat ha de saber plantejar diferent tipus d’activitats per arribar als mateixos objectius.

d.4) Afavorir la definició d’un projecte personal de l’alumne El professorat ha de saber identificar l’interès de l’alumne , valorar-lo i reforçar-lo. Aquest interès o projecte personal està relacionat amb els mitjans que ofereix l’entorn social i familiar, per tant el professor haurà de tenir en compte que hi ha grups socials que no tenen la mateixa capacitat que altres per formar projectes, això requereix una gran capacitat de comunicació , empatia i respecte per la identitat de l’altre.


16

e) TREBALLAR EN EQUIP Fa referència a que l’evolució dels centres escolars ha comportat la necessitat de la cooperació professional. En les competències específiques es concreta el tipus de cooperació:

e.1) Elaborar un projecte d’equip ,representacions comunes. El professorat ha de cooperar amb els diferents integrants de la comunitat educativa.

e.2) Impulsar un grup de treball, dirigir reunions. El professorat ha de respectar els horaris i l’ordre del dia, ha de preocupar-se per aconseguir decisions clares, ha de recordar els acords, ha de facilitar el repartiment de tasques, la planificació de les properes trobades , l’avaluació i la regulació del funcionament del grup.

e.3) Formar i renovar un equip pedagògic El professorat que vulgui formar o renovar una dinàmica de cooperació ha d’aprofitar les ocasions i implicar-se en un projecte comú que sigui mobilitzador i obert .

e.4) Confrontar i analitzar conjuntament situacions complexes , pràctiques i problemes professionals.

El professorat ha de sentir que pot realitzar els seus projectes en un grup, ha de fer de la cooperació una forma de reflexió sobre les pràctiques i els problemes professionals, ha de parlar del que fa, pensa, sent, creu...

e.5) Fer front a crisis o conflictes entre persones El professorat ha d’acceptar que en el treball en grup es produïran conflictes però ha de veure el conflicte com a font de progrés sempre que hi hagi respecte i voluntat d’arribar a acords. El treball de la mediació haurà d’impedir que cada divergència degeneri en conflicte.

f) PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L’ESCOLA Fa referència a les competències que ha de tenir el professorat que gestiona el centre escolar les quals no es poden desenvolupar de forma espontànea ,cal formació , reflexió i transformació identitària :

f.1) Elaborar, negociar un projecte institucional. En una institució amb projecte no és necessari que tothom ho sàpiga fer tot, però és important que totes les competències necessàries hi siguin presents, d’una manera o un altre, i si és possible repartir-les entre un nombre


17

considerable de “líders informals” . Competències de comunicació, negociació, resolució de conflictes i planificació.

f.2) Administrar els recursos del centre escolar El professorat haurà de pendre decisions col·lectivament sobre com administrar els recursos i per tant s’hauran d’establir unes prioritats per poder preservar una certa igualtat en el repartiment de recursos i evitar tensions o sentiments d’injusticia.

f.3) Coordinar, fomentar una escola amb tots els seus components

El professorat que exerceix de director ha de tenir la capacitat d’expressar-se, escoltar, negociar , planificar i animar un debat per treballar en la construcció d’una identitat col·lectiva o el reconeixement recíproc del treball i competències de tots els docents sigui quin sigui el seu estatus o la seva formació.

f.4) Organitzar i fer evolucionar , en el mateix centre escolar, la participació dels alumnes.

El professorat ha de respectar la capacitat dels adolescents per exercir les seves responsabilitats doncs la classe és el primer lloc de participació democràtica i d’educació per la ciutadania.

g) INFORMAR I IMPLICAR ALS PARES Fa referència a que el professorat té l’obligació d’informar i implicar a les famílies i aquestes tenen obligacions amb el centre tot i que no se’ls hi pot demanar l’esforç i la responsabilitat que s’espera d’un professional format per exercir la docència. Perquè hi hagi diàleg entre professorat i famílies cada un ha d’entendre el punt de vista de l’altre i veure que la col·laboració mútua beneficia l’aprenentatge. Aquesta competència global inclou tres competències específiques:

g.1) Fomentar reunions informatives i de debat El professorat ha de manifestar les opinions personals però alhora no distanciar-se obertament dels aspectes definits per la política educativa perquè cal que les famílies puguin confiar en els docents. D’altra banda ha d’acceptar les famílies tal com són, en la seva diversitat ja que són el producte d’una història, d’una cultura, una condició social que determina la seva relació amb l’escola i el coneixement.

g.2) Conduir reunions El professorat en les reunions amb les famílies no ha de situar-se en una posició dominant davant d’elles, per tant, no les ha de culpar o jutjar. El professorat no ha de mostrar una actitud defensiva , ha d’acceptar negociar ,


18

escoltar i comprendre el que les famílies han de dir sense renunciar a les seves pròpies conviccions.

g.3) Implicar les famílies en la construcció dels coneixements El professorat té la necessitat que les famílies dels seu alumnat entenguin els seus plantejaments didàctics , per tant ha de saber guanyar–se la seva aprovació. Quan la coherència i la continuïtat de les pegagogies es manifesta en tot l’equip pedagògic es facilita la implicació de les famílies en la construcció del coneixement.

h) UTILITZAR LES NOVES TECNOLOGIES Fa referència a la transformació que han suposat les noves tecnologies en la manera de comunicar-nos, de treballar i pensar. S’ha de tenir en compte que el nostre alumnat ha nascut en la societat de la informació i la comunicació i si l’escola no ofereix uns aprenentatges que resultin útils en aquesta nova societat corre el risc de quedar desfasada. Aquesta competència global es concreta en quatre competències específiques que tot i que corresponen al professorat resulta difícil separar-les de la formació informàtica que ha de donar a l’alumnat .

h.1) Utilitzar programes d’edició de documents El centre escolar té la responsabilitat de vetllar perquè no es creïn dos móns dins d’un mateix centre entre el professorat que no vol utilitzar els programes informàtics i el que sí que ho fa. El primer sempre tindrà informacions científiques i recursos documentals més pobres que l’ altre i aquesta divisió repercutirà negativament sobre els aprenentatges de l’ alumnat.

h.2) Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius d’ensenyament-aprenentatge

El professorat ha de saber buscar programes infromàtics que potenciïn el treball intel·lectual en general i en una disciplina en concret i utilitzar-los amb finalitats didàctiques. Tenir una cultura informàtica bàsica i saber utilitzar diferents programes ho facilita .

h.3) Comunicar a distància a través de la telemàtica Hi ha la teoria que implicar a l’alumnat en reds de comunicació augmenta el sentit dels coneixements i el treball escolar. També s’associen els intruments tecnològics als mètodes actius ja que afavoreixen l’exploració , la investigació , el debat i la construcció d’estratègies. Tots això dependrà, però, de l’habilitat que tingui el professorat en plantejar i dirigir les activitats , si no hi ha aquesta habilitat no es treurà rendibilitat a tota la inversió econòmica que s’hagi fet.


19

h.4) Utilitzar els instruments multimèdia en la docència El professorat ha de saber utilitzar els instruments multimèdia ja disponibles, des del CD-ROM a animacions o simulacions més sofisticades de forma interactiva per fer més clares les classes.

i) FER FRONT ALS DEURES I DILEMES ÈTICS DE LA PROFESSIÓ El professorat que desenvolupa les cinc competències específiques que es despleguen d’aquesta més global actua pel present i pel futur perquè crea situacions d’aprenentatge que afavoreixen preses de conciència, construcció de valors i una identitat moral i cívica.

i.1) Prevenir la violència en l’escola i l’entorn El professorat per lluitar contra la violència que es genera en els centres escolars ha de saber negociar i elaborar de forma col·lectiva el significat dels actes de violència que els envolten, reinventar regles i principis de civilització.

i.2) Lluitar contra els prejudicis i les discriminacions sexuals , ètiques i socials

El professorat ha de tenir perspicàcia per lluitar contra les discriminacions i els prejudicis per tal d’afavorir les condicions d’aprenentatge en els alumnes. Els seus valors i el seu compromís personal són decisius per l’alumnat i per tant ha de saber aprofitar totes les ocasions per a aquesta lluita i evitar tancar els ulls i fer veure que no veu els problemes. i.3) Participar en l’aplicació de regles de vida en comú referents a la disciplina a l’escola , les sancions i l’apreciació de conducta El professorat, per gestionar bé la classe , ha de negociar amb el grup per fer que assumeixi de forma responsable les regles i decisions col·lectives .

i.4) Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació a la classe El professorat ha de conèixer la complexitat que comporta l’ofici d’ensenyar i ser conscient de les seves motivacions com a docents. Ha de saber implicar-se sense abusar del seu poder.

i.5) Desenvolupar el sentit de les responsabilitats , la solidaritat i el sentiment de justícia

El professorat ha de dominar tècniques per impartir justícia globalment acceptables pel grup-classe i evitar imposar la seva opinió. Això suposa l’acceptació dels drets i deures de l’ alumnat i del professorat.


20

j) ORGANITZAR LA PRÒPIA FORMACIÓ CONTINUADA Aquesta competència condiciona l’actualització i el desenvolupament de totes les altres ja que cap competència, un cop construida, perdura per simple inèrcia. Es conserven, en part, gràcies a l’exercici continuat però com que els centres educatius són móns canviants els recursos cognitius mobilitzats per les competències han d’estar al dia , adaptats a condicions de treball en evolució . És aquesta actualització del coneixement la que genera la necessitat de la formació continuada, ja sigui a través del desenvolupament de les competències adquirides en la formació inicial o de la construcció de competències totalment noves. Saber organitzar la formació continuada és molt més que triar un curs de formació,suposa aquestes cinc competències específiques :

j.1) Saber explicitar les teves pràctiques El professorat ha de saber que formar-se no és assistir a cursos, és aprendre, canviar, a partir de diferents mètodes personals i col·lectius d’autoformació. Entre aquests mètodes hi ha la lectura, l’experimentació, la innovació, el treball en equip, la participació en un projecte institucional , la reflexió personal ... per tant , el professorat ha de saber analitzar i explicar la pràctica docent

j.2) Establir un balanç de competències i un programa personal de formació contínua propis El professorat ha de saber fer autoavaluació , analitzar què funciona i què no en la seva pràctica i què hauria de fer per millorar-la. Aquesta anàlisi el portarà a elaborar un projecte de formació propi.

j.3) Negociar un projecte de formació comú amb els companys (equip, centre educatiu , xarxa)

El professorat ha de saber proposar i desenvolupar projectes col·lectius quan es donin les condicions oportunes però també ha de saber renunciar-hi quan al centre escolar no existeixi un nivell mínim de cooperació.

j.4) Implicar-se en les tasques a nivell general de l’ensenyament o del sistema educatiu

El professorat ha de saber que implicar-se en aquesta competència és una via de formació continuada molt productiva. La participació en altres nivells de funcionament del sistema educatiu amplia la cultura política, econòmica , administrativa, jurídica i sociològica dels professors . Quan aquest professorat torna a l’aula, les competències mobilitzades són transferibles a les relacions amb la resta de docents del centre , l’alumnat i les seves famílies .


21

j.5) Acceptar i participar en la formació dels companys

El professorat ha de saber que formar a algú és una de les formes més segures de formació. Els docents que participen en la formació d’alumnat en formació inicial viu l’experiència d’explicar, organitzar i profunditzar en el que ja sap. Aquestes deu noves competències que exposa Perrenoud no exclouen les competències “clàssiques” d’un docent : seguir el programa, preparar i donar classes , control de la disciplina a l’aula, avaluar i posar notes. Tot això segueix sent necessari , però com més s’orienta la professió de docent a una pràctica reflexiva aquestes competències tradicionals més canvien de lloc i de sentit. Segons Perrenoud les competències professionals són mitjans pel professorat per construir una identitat col·lectiva i poden contribuir a fer evolucionar l’ofici cap a la professionalització. Les competències han de servir , segons diu Alvarez (2001) , perquè “els docents trobin el camí per trencar la seva tradicional dependència del poder polític, dels experts , dels llibres de text i de la racionalitat burocràtica , i es puguin sentir qualificats i tinguin poder de decisió real , a partir de la reflexió contextualitzada”. Les competències aplicades a la professió docent impliquen dues tasques principals , segons Imbernón (1994) : “la tasca del professorat com a mediador en el procés d’ensenyament-aprenentatge i la tasca de coneixedor disciplinari que comporta la intervenció curricular” La competència professional es formarà en la interacció de la pràctica docent en el context i per tant el marc d’actuació en el que cobren sentit les competències és l’entorn escolar. Perrenoud proposa el següent decàleg sobre competències que assenyala què és important . ÉS IMPORTANT QUE ... 1 Existeixi un sistema de referències que susciti un ampli consens i que es converteixi en

una eina de treball per a tots. 2 Aquest sistema tingui en compte competències com a recursos i no com a finalitats en si

mateixes. 3 Les competències professionals se situïn més enllà del domini acadèmic , dels sabers que

cal ensenyar , i que tinguin en compte la seva transposició didàctica a classe. 4 Es tractin , amb aportacions teòriques i períodes de pràctiques , les dimensions

transversals de l’ofici. 5 Les competències parteixin d’una anàlisi de la pràctica i incorporin aspectes com la por, la

seducció , el desordre, el poder... 6 Les competències de base vagin per davant de l’estat de la pràctica , per no repetir

models. 7 Aquestes competències puguin ser desenvolupades des de la formació inicial i al

llarg de la formació permanent. 8 Es prenguin com a eina al servei dels plans de formació (del seu disseny, avaluació...) 9 S’inclogui la dimensió reflexiva, de tal manera que es renunciï a prescripcions tancades i

es faciliti eines d’anàlisi de les situacions educatives complexes. 10 S’incorporin la implicació crítica i el plantejament sobre aspectes d’ètica associats a cada

situació.


22

2.1.3 Desenvolupament de competències des de la formació inicial “Reforçar el sentit professionalitzador de la formació , implica, entre altres coses , dissenyar els plans de formació a partir de la premisa següent: què hauria de saber o saber fer un professor per desenvolupar la seva feina , és a dir, un enfocament centrat en competències exigides per la realitat contemporània de les escoles” (Pedró, 2008) Tejada (2005) proposa que “ un pràcticum per competències , contemplaria competències d’acció professional relatives a: competències tècniques (saber) , competències metodològiques (saber fer) , competència participativa (saber estar) i competència personal (saber ser) “. Alguns autors a les competències tècniques les anomenen científiques i a la competència participativa l’anomenen social. Una formació inicial del professorat basada en aquestes competències trenca amb el plantejament tradicional que té com a objectiu principal demanar al futur docent un coneixement profund de les matèries que haurà d’explicar i per tant està molt ben preparat en la competència tècnica o científica però li manca preparació en les altres tres . La manca de formació en competències metodològiques, participatives o socials i personals fa que el professorat tingui dificultats en afrontar la realitat de l’ensenyament actual i en oferir un treball de qualitat. Per superar els buits que ha deixat la formació inicial molts docents acaben aprenent per assaig i error i tenen dificultats per donar respostes vàlides per a totes les funcions que han de desenvolupar la qual cosa constitueix una de les principals fonts d’estrés tal com demostra l’estudi de Guerrero (2008), “a mesura que va decreixent el grau de satisfacció laboral, va augmentant la mitjana de cansament emocional” . Guerrero proposa dissenyar programes de prevenció i control de l’estrés basats en el treball de les competències professionals , personals i socials que no es van treballar a la formació inicial i que es necessiten per afrontar la realitat laboral caracteritzada per un alt nivell d’exigència i funcions a desenvolupar”. Per ajudar als futurs docents a l’assoliment de les competències professionals, segons Esteve , és necesari organitzar els sistemes de formació de tal forma que cobreixin quatre objectius essencials:

a) Elaborar la pròpia identitat professional La clau per perfilar una identitat professional estable consisteix en entendre que l’essència del treball del professorat és estar al servei de l’aprenentatge de l’alumnat , en acceptar que el treball consisteix en reconvertir el que sap per fer-ho accesible a un grup d’adolescents.


23

b) Dominar les tècniques bàsiques de comunicació i interacció en l’aula

El professorat és un comunicador, un intermediari entre la ciència i l’alumnat que, la majoria de les vegades desenvolupa les relacions d’ensenyament-aprenentatge en grup, per tant necessita dominar les tècniques d’interacció i comunicació grupal per saber dir el que exactament vol dir i aconseguir una actitud empàtica amb l’ alumnat.

c) Organitzar el treball de l’aula: una disciplina mínima que permeti treballar en grup

El respecte de l’alumnat cap al professorat no es fonamenta en el seu coneixement de la matèria impartida , sinó en les seves actituds a classe , en la percepció de la seguretat en si mateix , en la seva qualitat humana i en el seu domini de les habilitats socials d’interacció i comunicació a l’aula. Per aconseguir disciplina ,el professorat ha de trobar una forma d’organitzar al grup-classe per a que treballi amb un ordre productiu .

d) Adaptar els continguts d’enseyament al nivell de coneixements de l’alumnat

El professorat ha de desprendre’s dels estils acadèmics de l’investigador/a especialista , i adequar el seu enfoc de la matèria que explica per fer-la assequible a un grup d’adolescents que per definició no saben res dels temes en els quals s’intenta iniciar-los. En aquesta mateixa línea , Tribó (2008) pensa que “el que defineix a un docent com a competent no és únicament el domini de la ciència que ha d’ensenyar , sinó la capacitat vinculada al coneixement professional d’integrar-la adequadament en les seqüències instructives , en sintonia amb el perfil psicopedagògic dels alumnes i del context sociocultural del centre educatiu... Per molt savi que sigui un professor i tingui un bon domini de la seva disciplina , si no ha adquirit aquestes competències professionals específiques que li fan prendre consciència dels límits, dels mínims i dels màxims , de què pot exigir als alumnes, difícilment se’n sortirà “. Formar professorat competent és una necessitat professional urgent per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar però també és una necessitat social perquè tal com diu Mauri (2005) “ la realització dels diferents aprenentatges escolars , no és un procés fruit de l’atzar sinó que es duu a terme de forma mediada per l’activitat d’ajuda educativa dels professors que s’ajusta a les necessitats educatives dels alumnes durant el procés de construcció.La influència educativa dels docents resulta imprescindible per l’aprenentatge i pel desenvolupament personal. En conseqüència , l’etapa d’educació secundària obligatòria ha de ser considerada com un context particular d’aprenentatge i desenvolupament que té conseqüències fonamentals en la socialització i la individualització dels adolescents. En aquest procés resulta imprescindible el paper d’ajuda educativa del professor. Per tant, l’avanç personal dels alumnes adolescents-el seu aprenentatge i el seu


24

desenvolupament- dependrà de la seva activitat personal constructiva però també de la influència educativa del professor de secundària”. Tal com diu Perrenoud (2004) “tots els alumnes són capaços d’aprendre però falta preparar situacions d’aprenentatge adequades” i, per tant, el professorat ha d’estar ben format per fer aprendre a cada un dels seus alumnes i saber detectar les dificultats d’aprenentatge. Si no es prepara al professorat per això, per moltes inversions que es facin en educació els fonaments del sistema educatiu continuaran sent poc sòlids i els resultats en termes d’èxit escolar mai seran proporcionals a la inversió feta. Com diu Tardif (1998) quan parla de l’ofici de professor “més que ensenyar es tracta de fer aprendre”. Tot això té com a conseqüència pel professorat “el desenvolupament d’una actuació d’equip en l’elaboració d’un projecte compartit d’educació secundària i de mesures com ara el pla d’acció tutorial i altres d’acollida i accés al món laboral. Suposa, en certa manera, l’abandonament d’un projecte centrat en assignatures per un altre centrat en el centre; suposa l’abandonament d’una proposta centrada en la disciplina per una altra centrada l’alumne”(Mauri,2005) En aquest canvi d’enfoc de la formació inicial , el Pràcticum tal com diu Tribó (2008) “ha de ser l’element vertebrador de la formació inicial dels docents perquè és el període en què el futur professor de secundària pot comprovar i autoregular si realment està adquirint les competències professionals específiques ... En el Pràcticum l’alumne pensa teòricament la pràctica i practica de manera integrada els coneixemnts teòrics en la dinàmica d’aula” “Les competències són per exercir-les i és precisament per això la necessitat d’articular teoria i pràctica tutoritzada durant la formació inicial. Pràctica real en centres reals , seguint un itinerari dilatat en el temps i en un marc facilitador de les diferents tasques. Això requereix, per una banda, una major col·laboració entre les universitats i els centres d’ensenyament secundari i la creació d’estructures i persones que donin estabilitat i eficàcia al sistema” (Albadalejo , Echebarria i Martínez, 2007) Però la formació de competències en el Pràcticum obliga al replantejament d’una sèrie d’interrogants. Pérez (2008) es pregunta : Qui ensenyarà les competències transversals? Com s’avaluaran les competències ? Qui les avaluarà ? Com es provocarà l’aplicació de la teoria (capacitat) a la pràctica (competència) ? Com s’estimularà aquesta situació des de la universitat i des dels centres? En què es formarà tant el supervisor universitari com el tutor del centre? Serà necessari assegurar-se de la capacitat i competència tant del tutor com del supervisor? Cèsar Coll (2007) ja va posar de relleu que” les competències es desenvolupen i s’apliquen a través d’uns sabers, no en el buit. Per tant, per dissenyar un currículum formatiu per als professors de secundària basat en les competències, per on s’ha de començar? Per determinar els sabers bàsics de cada àrea curricular que faran factible l’aplicació de competències? O per les competències metodològiques i pràctiques per resoldre els problemes que la realitat educativa ens planteja?” Tribó (2008) creu que , possiblement, “el


25

camí per avançar és determinar de manera simultània i paral·lela les dues qüestions: els continguts específics fonamentals de cada àrea i les competències bàsiques”. El perfil de professor de secundària que es desprèn de tot el que s’ha exposat fins aquí hauria de dominar uns continguts i haver adquirit durant la formació inicial professional un conjunt d’aptituds, habilitats i destreses que Tribó (2005) sintetitza en els següents objectius:

1. Adquirir una formació disciplinària sòlida en la ciència o àrea en què ha d’esdevenir professor, formació que li ha d’atorgar el títol de grau.

2. Comprendre que aquesta formació científica s’ha d’actualitzar de manera permanent al llarg de la seva vida professional.

3. Adquirir una formació teoricopràctica sobre psicologia dels adolescents, sobre pegagogia i sobre sociologia que li permeti contextualitzar l’acte didàctic, l’orienti sobre les dificultats d’aprenentatge dels alumnes i li ofereixi metodologies d’actuació a l’aula.

4. Formar-se com expert en comunicació, verbal i gestual, per controlar la interacció comunicativa a l’aula.

5. Conèixer el mètode d’investigació de la ciència i aplicar-lo adaptat didàcticament a l’aula.

6. Saber aprofitar didàcticament els recursos de l’entorn per aplicar-los a la construcció de coneixement de la seva àrea.

7. Adquirir habilitats socials i intel·lectuals d’adaptació a situacions humanes i científiques canviants i diverses.

8. Formar-se per entendre la professió docent com una responsabilitat col·legiada , acceptant positivament el treball col·laboratiu en equips docents sense defugir de les responsabilitats personals.

9. Rebre una formació ètica sòlida de manera que la responsabilitat del professor envers els alumnes no es limiti als continguts de la seva àrea curricular i faci un acompanyament exigent i responsable per crear condicions d’aprenentatge adequades.

10. Entendre i acceptar que tot bon professor de secundària és al mateix temps un educador i un tutor dels seus alumnes.

11. Ser conscient que un professional de l’educació col·labora en la construcció del futur a través de la seva acció.

12. Aprendre a educar en un món complex i plural. Pedró (2008) hi afegeix els objectius següents:

1. Ser capaç de resoldre conflictes 2. Tenir coneixement de l’entorn 3. Avaluar la seva acció docent i els resultats 4. Implicar-se en el govern i direcció dels centres 5. Treballar amb les famílies i amb altres agents de l’entorn social.


26

Martínez (2008) hi afegeix:

1. Dominar les noves tecnologies de la informació i la comunicació. 2. Atendre les necessitats educatives especials 3. Atendre la diversitat cultural

2.1.4 Criteris d’accés a la formació inicial del professorat de secundària. El model Finlandès

“La tendència més extesa a Europa és l’establiment d’accesos restringits doncs es considera que la professió docent és cada dia una professió més exigent i per tant s’ha d’exigir qualificacions cada vegada més altes en els aspirants a professors i des d’un punt de vista estratègic , el futur del desenvolupament social i econòmic dels països de la societat del coneixement depèn d’un alt nivell de qualificació dels seus professors” (Esteve, 2006) A Catalunya la creixent necessitat de professorat, sobretot a primària amb la introducció de la sisena hora, fa que aquesta tendència Europea no es doni i ens podem trobar amb el cas de professorat de secundària que està donant classe a infantil i primària, la qual cosa va en detriment de la qualitat educativa perquè no ha rebut una formació adequada per ensenyar en aquesta etapa educativa. La selecció i formació del professorat que es fa a Finlàndia és l’exemple més representatiu de la tendència europea actual tal com podem llegir a la tesi doctoral del professor Javier Melgarejo Draper. Melgarejo, en la seva tesi, va buscar la variable que explicava l’alt nivell de competència lectora dels alumnes Finlandesos i després de molts anys d’estudi va trobar que la “variable crítica essencial que explicava l’increment del rendiment en competència lectora a Finlàndia era la “formació del professorat , principalment d’educació primària , i en menor grau d’educació secundària” , tenint en compte que aquesta variable integra el procés de selecció i formació del mateix (tant en la universitat com en el període de pràctiques). La filosofia del sistema educatiu finlandès es basa en el principi que els millors docents han d’ensenyar als primers anys de l’etapa educativa, on s’aprenen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors. Per això hi ha un procés de selecció molt exigent per a la funció docent : Fase A : Selecció Nacional El futur docent ha de demostrar que té capacitat educativa i sensibilitat social. Aquest procés es centralitza en una única universitat . Les notes mitjanes de batxillerat han de superar el 9. Fase B: Selecció en cada facultat d’Educació Cada universitat selecciona els seus candidats . Han de passar una sèrie de proves i una entrevista personal que serveix per analitzar si el candidat té capacitat de comunicació, actitud social i empatia.


27

Cap altre país del món realitza aquestes fases per seleccionar al professorat, per tant aquesta és una variable essencial diferencial del sistema finlandès. El professorat de secundària té més de 1400 hores de formació pedagògica. A Catalunya en tenen 120h. La desproporció és molt alta. Els períodes de pràctiques es realitzen en els millors centres docents , la titularitat dels quals és de la Facultat d’Educació i és aquesta qui selecciona el professorat d’aquests centres. Hi ha molta coordinació entre centre i universitat i el model que domina és el de investigació-acció. El procés de selecció del professorat el fa el director del centre , no hi ha oposicions però els docents són funcionaris públics municipals. Els directors són seleccionats entre els aspirants més ben preparats. A l’extrem oposat trobem el cas de Bulgària que es situa a la cua dels països europeus pel que fa al nivell educatiu del seu alumnat . Si analitzem la formació inicial del professorat en aquest país descobrim que no està gens cuidada. Aquest model formatiu centrat en les competències necessàries per educar en la societat d’avui en dia, hauria de millorar l’eficiència dels centres i del sistema, la qual cosa reduïria el fracàs escolar i augmentaria la satisfacció dels docents.

2.2 FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT DE LLENGÜES ESTRANGERES 2.2.1 Característiques de la formació inicial del professorat de llengües estrangeres del s.XXI

La Unió Europea ha marcat com a objectiu estratègic per a la població d’Europa que cada persona hauria de ser capaç de parlar dues llengües estrangeres , a part de la seva llengua materna , en acabar l’escolaritat obligatòria. Per assolir aquest objectiu, la comissió europea de cultura i educació creu que és fonamental millorar la formació inicial i permanent del professorat de llengües estrangeres. En aquesta línea va encarregar un estudi a un grup d’experts europeus perquè definissin les característiques i els elements aconsellables per incloure en la formació inicial del professorat de llengües del s.XXI. Michael Kelly i Michael Grenfell , de la Universitat de Southampton, han editat els resultats en el llibre “European Profile for Language Teacher Education. A Frame of Reference” (Perfil Europeu per a la formació del professorat d’idiomes. Un marc de referència). Aquest llibre vol ser una eina per a tothom que intervé en la formació teòrica i pràctica del professorat de llengües estrangeres ja que inclou 40 idees que resumeixen el que s’hauria de considerar en la formació inicial d’aquest professorat. L’informe es divideix en quatre seccions:


28

ESTRUCTURA Inclou els ítems que descriuen les diferents parts que intervenen en la formació del professorat d’idiomes i indica com es poden organitzar.

CONEIXEMENT I COMPRENSIÓ Inclou els ítems referents al què hauria de saber i entendre el futur professorat d’idiomes sobre ensenyar i aprendre llengües, després de la seva formació inicial i permanent.

ESTRATÈGIES I DESTRESES Inclou els ítems referents a com s’hauria de desenvolupar el futur professorat d’idiomes en els processos d’ensenyament-aprenentatge després de la seva formació inicial i permanent.

VALORS Inclou els ítems referents als valors que el futur professorat d’idiomes ha de transmetre a través de la llengua estrangera.

Estructura

1. El currículum ha d’ integrar la formació teòrica i la pràctica docent de manera que una interactui sobre l’altra.

2. S’han d’organitzar programes educatius flexibles tant en la formació

inicial com en la permanent per fer-los més accessibles i atractius per promoure l’ús de nous entorns d’aprenentatge al llarg de tota la vida.

3. L’alumnat ha de tenir una guia clara de com s’organitza el pràcticum,

quines són les seves obligacions i els objectius a assolir.

4. En el Pràcticum la tasca del tutor és molt important en el guiatge dels alumnes en pràctiques, ha de donar consells de tots aquells aspectes que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge i ha d’ajudar a l’alumna/e a fer el pas d’aprenent a professor qualificat.

5. L’alumnat en pràctiques que ha tingut l’experiència de viure, estudiar,

treballar o ensenyar en un context on hi ha grups amb diferències socials, culturals, ètniques, nacionals o religioses, aquesta experiència repercutirà en la seva manera d’ensenyar i aprendre.

6. Per desenvolupar la competència comunicativa i lingüística es recomana

que l’alumnat en pràctiques participi en visites i/o intercanvis, ja sigui de forma real o virtual a través d’ e-mails, e-twinning, video-conferències...Tots aquests contactes li permetran que intercanviï idees , experiències i materials que li seran molt útils alhora de fer la classe de llengua estrangera.

7. S’ha de procurar que l’alumnat en pràctiques dediqui un període de

temps per treballar o estudiar en el país on la llengua estrangera que ensenya és la llengua materna. Això és molt recomanable per


29

assolir la competència lingüística necessària per ensenyar l’idioma de forma eficient.

8. L’alumnat en pràctiques ha de tenir l’oportunitat d’experimentar de primera mà com s’ensenya en una classe de la llengua estrangera en diferents països i ser testimoni de les diferents metodologies utilitzades , la qual cosa repercutirà en la seva formació docent.

9. En la línia marcada pel procés de Bolonya s’han d’establir uns criteris

d’avaluació amb elements comuns per assolir un nivell Europeu de qualitat pel professorat d’idiomes i facilitar la seva mobilitat i els intercanvis Europeus. La comissió europea de cultura i educació recomana que el professorat d’idiomes tingui el nivell C1 del Consell d’Europa en la llengua estrangera que és especialista i el nivell B2 en una altra llengua estrangera.

10. S’ha de considerar la formació del professorat de llengües estrangeres

com un procés que dura al llarg de tota la vida i per tant el professorat, a través de la formació permanent, ha d’actualitzar els seus coneixements sobre els nous mètodes d’ensenyament . S’ha de donar l’oportunitat de desenvolupar les competències del professorat a través de la investigació-acció, la pràctica reflexiva, la creació de nous materials , l’actualització en noves tecnologies i la tutorització d’alumnes en pràctiques.

11. El professorat que intervé en la formació del professorat de

llengües estrangeres impartint pedagogia, psicologia, didàctica, lingüística...hauria de tenir accés, dintre o fora de la institució educativa, a una formació permanent en àrees com la docència interactiva, la tutorització d’alumnat, nous entorns d’aprenentatge, treball en xarxa, desenvolupament de noves tècniques docents o AICLE. S’hauria de potenciar el treball interdisciplinar, la cooperació interdepartamental , el treball en equip i en xarxa.

12. La Universitat ha d’assegurar que els tutors de l’alumnat en pràctiques

estan ben formats per a la tutorització i estar al dia de les noves metodologies. Els tutors haurien de rebre formació en:

a. Com mantenir obertes les vies de comunicació. b. Maneres de donar un “feedback” positiu. c. Docència o problemes disciplinaris o aspectes legals. d. Coordinació amb el professorat universitari responsable de la

formació del professorat. e. Cooperació entre diferents tutors de diferents centres educatius. f. Guiatge en l’auto-avaluació i la millora de la competència

lingüística, incloent l’ús del “portafolis” i diaris.

13. L’alumnat en pràctiques que s’està formant per impartir diferents llengües estrangeres, ha d’establir contactes amb altres alumnes a través de conferències, seminaris , grups de treball i altres tipus d’activitats d’aprenentatge per tal de promoure l’intercanvi cultural i


30

l’intercanvi de bones pràctiques.

D’aquest apartat dedicat a l’estructura dels cursos de formació cal destacar que els punts 5, 6, 7 i 8 subratllen la necessitat que els futurs docents de llengües estrangeres tinguin experiència directa tant de la llengua estrangera com de les seves cultures i per això es proposen estades en països europeus durant el període d’estudi ja sigui per ampliar estudis metodològics o lingüístics o per adquirir experiència de treball en un entorn europeu. En els punts 3, 4 i 12 es posa de relleu la importància del pràcticum i especialment de la tasca que fan els tutors. Aquests punts estan relacionats amb el punt 1 on es demana que hi hagi un equilibri entre la formació acadèmica i la realitat a les aules. És important ressaltar la necessitat que el professorat que tutoritzi alumnes en pràctiques rebi una formació específica , tal com es constata en el punt 12, per tal que els tutors puguin desenvolupar la seva feina amb eficiència. Coneixement i Comprensió

14. L’alumnat en pràctiques ha d’aprendre sobre diferents tècniques d’ensenyament de les llengües estrangeres i utilitzar-les per assolir diferents resultats d’aprenentatge.

15. L’alumnat en pràctiques ha de tenir una visió oberta i experimental

dels mètodes d’ensenyament i millorar la seva pràctica docent a partir de les experiències del passat. La pràctica reflexiva ajudarà a transformar al professorat en pràctiques en professorat competent .

16. L’alumnat en pràctiques ha de tenir l’oportunitat de mantenir o

millorar el seu nivell de competència lingüística segons els nivells acordats en el “Common European Framework ” ( Marc Europeu de les Llengües). Ha de ser capaç d’avaluar la seva competència i concretar les estratègies d’aprenentatge apropiades per desenvolupar tots els “skills” (destreses)

17. L’alumnat en pràctiques ha de rebre formació sobre la manera d’ultilitzar

les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de manera efectiva i com a recurs didàctic.

18. L’alumnat en pràctiques ha de reconèixer el valor de les TIC com a

eina per a ús personal alhora de planificar, organitzar o buscar informació i recursos.

19. L’alumnat en pràctiques ha de conèixer els avantatges i inconvenients

dels diferents tipus d’avaluació. Han de saber utilitzar examens orals o escrits, avaluació sumativa, treball basat en projectes, avaluació contínua o el portafolis, segons siguin els objectius de l’avaluació.


31

20. L’alumnat en pràctiques ha de ser capaç d’adaptar el currículum i els materials a les característiques de l’alumnat.

21. L’alumnat en pràctiques ha de conèixer la diferència entre avaluació

interna i externa. D’una banda ha d’entendre la teoria que hi ha darrera un sistema d’avaluació i saber com funciona a la pràctica i de l’altra, la seva pràctica ha de ser avaluada per algú extern entenent aquesta avaluació com un procés per millorar la qualitat i no com un judici.

És interessant ressaltar els punts 17 i 18 relacionats amb l’ús de les TIC. És útil la inclusió dels dos objectius concrets: ensenyar als futurs professors a utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació amb un ús pedagògic a l’aula de llengua estrangera i també per a l’ús personal en la docència. Sovint les TIC són un recurs més sense formar part d’una concepció didàctica global. Les TIC no han de substituir altres activitats, són un nou enfoc en el plantejament dels processos d’ensenyament-aprenentatge. També és interessant ressaltar el concepte d’avaluació dels punts 19,20 i 21 ja que es planteja una avaluació educativa, tant per l’alumnat com pel professorat, en front de l’avaluació punitiva. S’avalua per millorar, en aquest sentit també cal destacar els punts 15 i 16 que ressalten la importància de la pràctica reflexiva i de l’autoavaluació per actualitzar les competències lingüístiques del professorat d’idiomes i millorar la docència. És interessant presentar aquí el model reflexiu de Michael J.Wallace :


32

Veiem que hi ha una relació recíproca entre el coneixement rebut en la formació inicial i el coneixement experimentat a través de la pràctica en el centre docent, un alimenta l’altre. La pràctica reflexiva fa referència al procés reflexiu del coneixement rebut i del coneixement experimentat en el context de l’acció professional. Segons aquest model el professorat ha d’arribar a ser un investigador . Ha d’investigar allò que estigui sota el seu control i que pugui ser rellevant a la classe , aquest és l’objectiu de la investigació-acció. L’aspecte més interessant a ressaltar d’aquest esquema és la importància de la pràctica , d’una banda és el centre del coneixement i de l’altra és el centre del procés reflexiu. Wallace distingeix entre la competència inicial i la competència professional. La primera fa referència a la competència per ensenyar que s’ha adquirit al final de la formació inicial i , en canvi, la competència professional es desenvolupa contínuament en la pràctica i la reflexió sobre aquesta pràctica. Estratègies i Destreses

22. L’alumnat en pràctiques ha d’entendre els diferents factors referents a les destreses, les actituds i perspectives culturals que intervenen en l’aprenentatge d’una llengua estrangera i ha de ser capaç d’adaptar els seus objectius didàctics en aquesta realitat organitzant la classe de la forma més adequada, utilitzant els materials i recursos adients i preparant activitats d’aprenentatge diverses.

23. L’alumnat en pràctiques ha de saber utilitzar de manera efectiva

diferents tipus de materials i recursos: llibres de text, materials autèntics, Cds i videos, CD ROMs i materials que es troben a internet.

24. A l’alumnat en pràctiques se li ha d’ensenyar a “aprendre a aprendre”.

Això facilitarà el seu aprenentatge i el del seu alumnat. Ha d’aprendre a: organitzar-se el temps, dirigir el seu progrés, identificar els seus punts forts i fluixos i reconèixer les diferents tècniques d’aprenentatge i quines aportacions fan en el seu aprenentatge. Se l’ha d’animar a experimentar amb diferents mètodes per tal de saber quin és el millor en cada context d’aprenentatge.

25. L’alumnat en pràctiques ha de saber desenvolupar mètodes i estratègies

per avaluar els resultats de la seva pràctica docent. La pràctica reflexiva permet relacionar teoria i pràctica . Els Portafolis i els diaris de classe ajuden a aquesta reflexió.

26. L’alumnat en pràctiques ha de desenvolupar estratègies d’auto-

aprenentatge per millorar la seva competència lingüística i ha de ser capaç de transferir els mètodes que l’han ajudat en la formació inicial, al seu alumnat. Aquest punt és fonamental per promoure l’aprenentatge al llarg de la vida.


33

27. L’alumnat en pràctiques ha d’aprendre a dirigir el seu aprenentatge i identificar les àrees a millorar. Per mantenir la competència lingüística és important passar períodes en el país on es parla l’idioma que ensenya i utilitzar els nous entorns d’aprenentatge com Internet o la TV via satèlit.

28. L’alumnat en pràctiques ha de saber relacionar el currículum i els

objectius amb contextos d’aprenentatge diversos. Ha de saber avaluar el progrés dels alumnes en relació al currículum i als objectius.

29. A l’alumnat en formació se li ha d’ensenyar a observar a altres

companys de pràctiques per tal de desenvolupar el treball en grup, les habilitats comunicatives, la cooperació i l’anàlisi del que s’ha après en la pràctica.

30. L’alumnat en pràctiques ha de conèixer el valor dels contactes

personals i professionals amb altres companys/es d’altres països per intercanviar idees i materials i mantenir la competència lingüística. Aquests contactes poden ser escrits, intercanvis virtuals o reals entre l’alumnat en formació o intercanvis de materials, recerques o mètodes.

31. S’ha de formar en la investigació-acció . A través de la investigació-

acció, l’alumnat en formació identifica un tema o problema de la pràctica, recull informació al respecte, desenvolupa un pla de treball, l’executa, avalua els resultats i els comparteix amb altres companys/es.Aquesta pràctica ajuda a entendre que la docència és molt més que acumular coneixements .

32. S’ha de formar l’alumnat en pràctiques perquè incorpori els resultats

de la recerca educativa en la seva pràctica docent.

33. L’alumnat en pràctiques ha d’aprendre la metodologia per impartir altres assignatures del currículum utilitzant la llengua estrangera (AICLE)

34. L’alumnat en pràctiques han d’aprendre a utilitzar el Portafoli Europeu

de les Llengües des dels inicis de la seva formació del professorat. Aquest està estructurat en tres parts: competència lingüística, biografia lingüística i dossier . L’alumnat hi ha de fer constar l’aprenentatge assolit en cada un dels cursos acadèmics, períodes de treball o de formació a l’estranger. El Portafoli és una eina molt important per afavorir la mobilitat .

D’aquest apartat és interessant ressaltar els punts 31, 32, 33 i 34 com a novedosos. Fan referència al paper del professorat com a investigador a l’aula . A partir d’aquest enfoc s’entén que la teoria influeix en la pràctica i la pràctica en la teoria, aquest és un dels principis de la investigació-acció. Segons David Nunan i molts altres investigadors, el professorat hauria de fer investigació d’aspectes relacionats amb la seva pràctica docent. L’objectiu principal de la formació permanent hauria de ser donar als docents maneres


34

d’analitzar les seves classes. Això pressuposa tenir certes tècniques d’observació a l’aula i coneixements sobre investigació. En concret, diu Nunan , el professorat necessita ser capaç de contextualitzar la seva pràctica en termes teòrics , necessita saber dels temes que tracta la investigació-acció i necessita tenir tècniques de recollida i anàlisi de dades. S’han de desenvolupar programes d’investigació-acció en el context professional amb la constant intervenció, monitoratge i modificació de la pràctica a l’aula. Aquest guiatge hauria de conduir-lo el professorat senior que es caracteritza per ser un bon formador de formadors perquè ha reflexionat molt com fer bé la feina i sap fer reflexionar sobre la pràctica. Tot aquest enfoc porta a considerar l’aula el lloc on els docents desenvolupen les seves competències professionals i també el fet que els docents actuin com a investigadors de la seva pràctica repercuteix positivament en el currículum de l’alumnat. Pel que fa al punt 33 on es suggereix utilitzar la llengua estrangera per impartir altres assignatures del currículum, val a dir que aquesta és una tendència creixent en molts països europeus, generalment funciona millor en centres de Secundària que de Primària. El professorat del futur ha d’estar molt ben format tant en la metodologia que implica l’AICLE com en les competències de l’assignatura que s’ensenya a través de la llengua estrangera per poder assegurar la qualitat tant en una com en l’altra matèria. Del punt 34 destacar la importància de tenir un document igual per a tots els països europeus , el Portafoli Europeu de les Llengües , que d’una banda permet a l’alumnat en pràctiques avaluar en quin punt del procés d’aprenentatge es troba i de l’altra serveix per veure si té les competències requerides per a un lloc de treball o no. Valors

35. S’ha de concienciar al futur professorat d’idiomes de la importància que té ensenyar i aprendre llengües per promoure els valors socials i culturals com són el respecte per la diferència, tenir una actitud participativa en la societat o entendre les diferents cultures i estils de vida. Es recomana utilitzar materials didàctics que reflecteixin la diversitat social i la pluralitat cultural , així com establir comunicació entre alumnat de diferents realitats socials i culturals.

36. S’ha de formar al futur professorat perquè ensenyi a respectar la

diversitat lingüística que hi ha a Europa.

37. S’ha de concienciar al futur professorat del rol que juga per despertar l’interès en cultures i llengües tant dintre com fora del context educatiu. L’aprenentatge d’idiomes implica l’aprenentatge sobre altres cultures i permetrà la mobilitat en educació, comerç, arts, turisme i moltes altres esferes. L’aprenentatge d’una llengua estrangera permet que l’alumnat augmenti les competències en la seva llengua materna; millori les habilitats comunicatives; tingui coneixement d’altres cultures, la qual cosa enriquirà la seva pròpia, i desenvolupi un sentit crític cap a les seves presuposicions socials i culturals.


35

38. S’ha de formar al professorat del futur perquè incorpori l’educació per a

la ciutadania europea en el currículum. Aquest contingut no és específic del professorat d’idiomes i exigeix la col·laboració del professorat d’altres àrees.

39. S’ha de formar al professorat del futur en el treball en equip i altres

formes de treball col·laboratiu entre el professorat inclús a gran distància física utilitzant, en aquest cas, les TIC. Aquest tipus de treball enfatitza la competència comunicativa i una actitud d’intercanvi i suport mutu.

40. L’alumnat en pràctiques ha d’entendre la importància de l’aprenentatge

al llarg de la vida. El punt 39 és molt important si es considera necessari establir una coordinació entre les diverses matèries que integren el currículum. També és important ressaltar el punt 40 ja que posa de relleu que els processos d’ensenyament-aprenentatge són canviants i per tant exigeixen una actualització permanentment. 2.2.2.Competències específiques del professorat de llengua estrangera

En el moment actual hi ha un acord entre els països europeus sobre la conveniència de basar la formació inicial en les competències que el professorat de llengües ha de tenir. Professionals de diverses universitats espanyoles van realitzar estudis per fer una proposta sobre les competències generals i específiques que hauríen de constar en els diferents Títols de Grau adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquestes propostes es recullen en els diferents Llibres Blancs que ha editat la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación” (ANECA) i volen ser un instrument per a la reflexió, el màxim consensuat possible i útil per a cada Universitat a l’hora de dissenyar els diferents Títols de Grau. La proposta de les Competències específiques de Llengua Estrangera que aquí s’exposa parteix del “Libro Blanco.Título de Grado en Magisterio. Volumen 1. Madrid: ANECA (2005)”. És la que concreta millor el perfil del professorat de llengua estrangera segons les característiques a tenir en compte en la formació inicial que llegim al “European Profile for Language Teacher Education” referenciat en el punt anterior.


36

COMPETÈNCIES DOCENTS ESPECÍFIQUES PER AJUDAR A ASSOLIR A L’ALUMNAT ELS OBJECTIUS DE LLENGUA ESTRANGERA DEL CURRÍCULUM COMPETÈNCIES DISCIPLINARS (SABER) Disposar de plena competència comunicativa, així com d’un bon coneixement lingüístic (fonètic, fonològic, gramatical i pragmàtic) i socio-cultural de la llengua que s’imparteix. Conèixer les bases cognitives i lingüístiques i comunicatives de l’adquisició de les llengües primeres i consecutives. Conèixer les principals corrents didàctiques de l’ensenyament de les llengües estrangeres a alumnat no universitàri i la seva aplicació a l’aula de LE, en els diferents nivells establerts en el currículum. Disposar d’una competència comunicativa suficient , al menys en una altra llengua de la UE ( anglès, francès, alemany, italià, etc.) o d’altres països (àrab, rus, xinès, etc.) COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (SABER FER) Ser capaç de desenvolupar actituds i representacions positives i d’apertura a la diversitat lingüística i cultural a l’aula. Seleccionar i dissenyar material educatiu procedent tant de la literatura juvenil en la llengua objecte com dels mitjans de la premsa audio / visual i escrita. Promoure tant el desenvolupament de la llengua oral com de la producció escrita, dedicant una atenció especial al recurs de les noves tecnologies com elements de comunicació a llarga distància. Ser capaç d’estimular el desenvolupament d’aptituds d’ordre metalingüístic / metacognitiu i cognitiu per a l’adquisició de la nova llengua, a través de tasques rellevants i que siguin significatives i properes a l’alumnat. Desenvolupar progressivament les competències, tant generals, com lingüístiques i comunicatives de l’alumnat, a través de la pràctica integrada de les quatre destreses en l’aula de LE. Ser capaç de planificar el que s’ensenyarà i avaluarà, així com seleccionar, concebre i elaborar estratègies d’ensenyament, tipus d’activitats i materials d’aula. Aplicar diversos mitjans per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat: previsió del que serà avaluat, el grau d’èxit, els criteris i instruments d’avaluació, així com els moments que es farà l’avaluació. Utilitzar tècniques d’expressió corporal i dramatització com a recursos comunicatius. Avaluar els coneixements previs dels alumnes i les seves necessitats , introduint estratègies diferents per a cada nivell / tipologia de l’alumnat i de les característiques del context educatiu. Mostrar una actitud receptiva cap a les errades en la producció / comprensió orientant el seu treball a partir de l’anàlisi. Dissenyar activitats dirigides a assolir una comunicació oral suficient en la nova llengua per part de tot l’alumnat, establint plans individuals per aquells alumnes que així ho necessitin. COMPETÈNCIES ACADÈMIQUES Col·laborar, dissenyar i , en el seu cas, tutoritzar activitats d’intercanvi cultural amb residents d’altres països, mostrant habilitats de gestió d’aquests processos, inclosos els programes locals, autonòmics, nacionals i internacionals d’intercanvi d’alumnat i professorat. Conèixer suficientment la (es) cultura (es) i la llengua que ensenya, així com les seves manifestacions principals. Promoure la col·laboració de les famílies de l’alumnat -especialment d’aquelles en les que es produeix comunicació en més d’una llengua- per fomentar el respecte a altres llengües i cultures.


37

2.3 EL MÀSTER DE FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA 2.3.1 Estructura del Màster Totes les Universitats Catalanes que vulguin ofertar el Màster de Formació del Professorat de Secundària a partir del curs 2009-2010 han hagut de presentar el seu Pla d’Estudis a ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación Universitaria) perquè aquesta hi doni el vist-i-plau ja que d’acord amb el principi d’autonomia universitària cada Universitat pot dissenyar el seu propi Pla però ha de seguir l’estructura que es detalla a la Fitxa que el Ministerio de Educación va publicar al BOE núm.312 el 29 de desembre de 2007 en aplicació de la LOE i on defineix les competències que ha d’adquirir el nou professorat de secundària.

Aquest Màster sorgeix en aplicació a les directrius europees (Declaració de Bolonya firmada al 1999 per 29 estats de la UE i ratificada a Berlin per 40) per la qual tots els estats es comprometen a coordinar les polítiques educatives en ordre a la creació d’un Espai Europeu d’Educació Superior abans del 2010 i planteja la formació en funció del perfil professional de la docència de secundària i de les competències que el docent ha de desenvolupar en l’exercici de les seves funcions per donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat d’ESO, Formació Professional i Batxillerat. El Màster de Secundària serà una titolació de 60 crèdits ECTS a realitzar quan els estudiants hagin finalitzat un grau. Tenint en compte que 1 crèdit ECTS equival a 25 hores de formació, la nova proposta de formació inicial del


38

professorat de secundària preveu una formació de 1500hores en contrast amb les 120 hores que suposa la formació rebuda actualment en el CAP. El Màster amplia la formació en continguts disciplinars complementaris , ofereix una formació professionalitzadora específica amb tots els continguts psicopedagògics i didàctics necessaris , i proposa un increment de les pràctiques als centres docents , augmentant-ne la qualitat a través d’una doble tutorització de professionals en actiu i de professorat universitari especialitzat .Amb aquest Màster la millora de la qualitat de la formació inicial del professorat de secundària ha de ser substancial . El Departament d’Educació constata que reduiria la despesa en formació si el professorat arribés amb la formació inicial adequada. La qüestió clau pel Departament d’Educació està en identificar i determinar quines competències són necessàries i no quins coneixements han de tenir els nous professionals que s’incorporin a l’exercici de la docència. La major part del professorat de secundària ha invertit el temps destinat a la formació inicial en adquirir els coneixements temàtics que després transmeten als alumnes. Els resultats dels informes actuals demostren que tot aquest saber epistemològic del professorat no facilita l’aprenentatge en molta part de l’alumnat. D’altra banda el CAP consta d’un bloc de formació pedagògica amb continguts de pedagogia, psicologia i sociologia i d’un bloc de didàctica específica. Aquest saber pedagògic que el professorat de secundària ha afegit al coneixements disciplinars estudiats a les respectives llicenciatures , tampoc ha acabat de facilitar els aprenentatges en molts alumnes. Què és el que facilita l’aprenentatge en l’alumnat? 2.3.2 Competències docents en el nou model de formació inicial del

professorat A Europa la formació del professorat passa pel desenvolupament de competències docents en un context professional , per tant aquestes competències professionals sempre van unides al fer. Aquest nou model de formació inicial trenca amb la creença que el professor que més sap és el que ensenya millor.Amb aquest model s’aprèn resolent problemes i realitzant tasques es desenvolupen les competències. El que importa és el què s’aprèn , no el que s’ensenya i l’aprenentatge es produeix quan es posa en funcionament una operació mental per utilitzar un coneixement concret en un context determinat que sempre és únic. Segons això, el coneixement el podem transferir, però la competència no . Competència = Ús + Coneixement + Context : per resoldre problemes o guiar l’acció de manera autònoma i responsable El Departament d’Educació seguint aquesta línia europea, demana al Departament d’Universitat que implementi les mesures més adequades per tal que els futurs docents puguin tenir la base per a les competències que es demanen. Aquestes competències són les que serveixen de base a


39

aquesta recerca. Seguint el model holandès de l’SBL, Association for the Professional Quality of Teachers, són*: 0 Transversals : en llengües (català, castellà i anglès) , TIC , Interculturalitat, Inclusió 1 Interpersonal 2 Pedagògica 3 Experta en la matèria impartida 4 Organitzativa 5 Per treballar en grup 6 Per cooperar amb l’entorn de l’escola 7 Per a la reflexió i el desenvolupament *estan explicades en l’apartat de descripció dels resultats de l’alumnat, punt 5.1.1. Les competències docents s’han de veure exemplificades en la mateixa formació inicial. Les Facultats de Ciències de l’Educació Catalanes, després d’haver escoltat les demandes formatives del Departament d’Educació, han acordat formar un model de docent caracteritzat per les següents funcions :

1. Conductor de la construcció del coneixement i facilitador dels aprenentatges de l’alumnat cap un grau cada vegada més elevat d’implicació i autonomia, cosa que requereix integrar la competència en la disciplina pròpia amb els coneixements didàctics i pedagògics que fonamentin aquest tipus d’actuació.

2. Educador implicat en la formació integral de l’alumne , tant des del punt

de vista personal com social, en aquesta etapa educativa i en els seus diferents contextos socioculturals, la qual cosa implica una sòlida formació sociològica i psicopedagògica , un bon domini de destreses socials i d’interacció , així com d’una adequada competència comunicativa.

3. Membre de la comunitat educativa que s’integra en equips de treball

amb plena competència en l’àmbit relacional i organitzatiu i que s’implica en el disseny i aplicació dels projectes educatius i curriculars dels centres, la qual cosa exigeix una formació psicopedagògica i didàctica específiques i una pràctica d’arribar a acords amb companys de disciplines diverses.

4. Professional que reflexiona sobre la seva pràctica (el seu propi estil

docent, com a organitzador dels continguts i de l’activitat a l’aula , com a analista de les dinàmiques complexes de grups diferents d’alumnes , com a seleccionador dels millors recursos per utilitzar en cada moment , com a facilitador d’un adequat clima de convivència i de treball a l’aula, etc) en una interrelació constant entre els coneixements i l’acció educativa com a principi regulador de qualsevol pràctica professional.


40

El Pràcticum haurà de ser una de les parts més importants per facilitar l’aprenentatge dels nous professionals de l’educació. El Departament d’Educació vol que aquest sigui objecte d’una planificació compartida entre les Facultats de Ciències de l’Educació , el Departament d’Educació i els mateixos centres. Vol també que les pràctiques es facin en tres fases:

a) Pràctiques d’observació b) Pràctiques de simulació c) Pràctiques d’intervenció

L’objectiu final és aprendre a gestionar un grup classe amb eficàcia i atenent la diversitat de l’alumnat. En tots els casos sota el guiatge de professorat experimentat que hauria de rebre una sòlida formació com a tutors de pràctiques, tasca que hauria de desenvolupar, també, les facultats de Ciències de l’Educació. El Departament d’Educació considera que l’avaluació dels estudiants de pràctiques s’hauria de fer conjuntament entre la universitat i els centres educatius . Amb l’objectiu que la formació inicial s’adeqüés a les necessitats i demandes específiques del sistema educatiu no universitari, els equips directius dels centres on treballin el primer any d’exercici docent els professors novells seria bo que avaluessin la formació inicial d’aquest professorat. En aquesta avaluació caldria veure de manera global i de manera específica si les competències docents dels nous professors són les adequades i valorar què i com caldria canviar de la formació inicial en funció de les necessitats de la docència. Un aspecte que facilitaria que els futurs docents puguin tenir la base per a les competències que es demanen és que el professorat de Ciències de l’Educació que imparteixi docència en el Màster per a professorat de Secundària facin estades en els centres d’ESO. I al revés, que el professorat d’ESO pogués, de manera temporal, exercir a les Facultats de Ciències de l’Educació (amb igualtat de sou que si l’exercicin en el seu nivell corresponent) , sense necessitat de tenir tots els requisits universitaris. Aquesta mobilitat permetria establir ponts de relació entre la investigació i la docència , adequar els continguts de la formació inicial a les necessitats de la docència i aportar a les aules innovació educativa. 2.3.3 Opinions a favor i en contra del Màster Els degans/es de les Facultats amb titulacions d’Educació de les Universitats Catalanes (UB, UAB, UVic , URL, UIC, UdeG, URiV, UdL, UOC), estan d’acord amb les demandes formatives del Departament d’Educació i en la necessitat urgent de reforma de la formació inicial per tal de millorar el sistema educatiu català i així ho van fer constar en un document el 30 de novembre de 2007:

1. Totes les facultats consideren que el CAP no respon a les necessitats formatives dels futurs professors i professores d’educació secundària i cal impulsar la nova formació explicitada a la LOE , en forma de Màster professionalitzador.


41

2. Les facultats, en interlocució fluïda i positiva, amb el Departament

d’Educació , es comprometen , d’acord amb les possibilitats i els recursos de cada universitat , a concretar el disseny del Màster de Formació del Professorat de Secundària per tal de poder-lo impartir el curs 2008-2009.

3. El caràcter professionalitzador del màster fa que les pràctiques hi tinguin

un paper essencial. Amb l’objectiu de garantir unes bones pràctiques, valorem molt positivament que el Departament d’Educació s’hagi compromès a crear una xarxa de centres de pràctiques que puguin iniciar la seva tasca el setembre del 2008.

4. L’actual situació de crisi del sistema educatiu català , posada de

manifest en l’Informe de la Fundació J.Bofill i en els resultats de l’Informe PISA , fa més urgent iniciar el Màster de Formació del Professorat de Secundària el proper curs 2008-2009.

5. Les bones relacions amb el Departament d’Educació fan perfilar un

escenari d’entesa entre les facultats esmentades per tal de programar , d’acord amb les necessitats dels territoris i els àmbits d’expertesa de cada facultat, les especialitats que demandarà el sistema de cara al curs 2010-2011 (any que els primers titulats en el Màster oficial hauran d’iniciar el seu exercici professional)

6. Per tots aquests motius , demanem als rectorats de les respectives universitats que facilitin la tasca de l’administració catalana encaminada a fer possible la posada en funcionament d’aquest Màster el setembre de 2008, ateses les necessitats del sistema i el clima d’acord general entre el Departament d’Educació i les Facultats d’Educació de Catalunya.

Aquest document posa de manifest que els degans i deganes de les facultats d’Educació de Catalunya van treballar perquè el Màster fos una realitat l’actual curs 2008-2009 i que amb la decisió de la Comissió de Programació del consell Interuniversitari de Catalunya de no programar el Màster de Formació del Professorat de Secundària per aquest curs 2008-2009 , s’ha perdut , una vegada més, l’oportunitat de donar resposta a les necessitats formatives del professorat de secundària. Tal com consta en la Resolución de 16 de Juliol de 2008 de la Dirección General de Universidades (veure apartat legal , formació inicial a Espanya) aquest curs és el darrer que s’imparteix el CAP i a partir del curs 2009-2010 les Universitats que ho vulguin podran organitzar el Màster de professor de secundària. Hi ha , però, un cert moviment, liderat per la Universitat Complutense de Madrid, que sol·licita la supressió de l’Ordre Ministerial que regula el Màster de Formació del Professorat. Aquest moviment considera que “no hay nadie con un mínimo de vergüenza en la enseñanza secundaria y el bachillerato que defienda la utilidad de la formación pedagógica y didáctica recibida en el CAP. De hecho, más bien hay un consenso importante muy contrario al papel que la obsesión psicopegagógica y didáctica ha cumplido en


42

la enseñanza secundaria. Muchos consideran incluso, que esta obsesión ha sido el caballo de Troya que se ha utilizado para destruir la enseñanza pública. Ahora se pretende repetir la misma jugada en la Universidad” i continuen dient “ahora la pelota está sobre el tejado del Ministerio. Por el momento la UCM ha dicho “no” al Máster de Formación del Profesorado. No se trata de un “no” a Bolonia, desde luego, sino simplemente , de un “no” a uno de sus aditivos españoles , a una ocurrencia masoquista de las autoridades académicas que encabezan una educación pública rendida ya en general a la dictadura de los psicopedagogos. Otras Universidades seguiran el ejemplo.Y es posible que el curso que viene el “no” sea masivo”. Catalunya és una de les comunitats autònomes que ha apostat més fort per aquest nou màster i hi ha el compromís d’Universitats que s’implanti de manera generalitzada el proper curs. Per saber si està en perill l’inici del Màster el proper curs , es va entrevistar al Director General d’Universitats Sr.Joan Majó el febrer del 2009 : 2.3.4 Entrevista al Sr.Joan Majó, Director General d’Universitats (Comissionat per Universitats i Recerca des del mes de juny de 2009) L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer com s’implementarà el Màster de Formació del Professorat i la relació entre el professorat universitari i el dels centres docents a partir del curs 2009-2010. Es va entrevistar al Sr.Majó al febrer del 2009.

1. Està tot a punt perquè el curs vinent totes les universitats catalanes implementin el Màster de Formació del Professorat?

El Màster està a punt perquè s’han superat tots els passos que s’havien de fer per implementar-lo.El primer pas era que s’estructuressin els estudis del Màster i presentar els programes a ANECA abans del 15 de febrer perquè doni el vist plau sobre la seva qualitat . Les Universitats que superin aquest control de qualitat el curs vinent podrien implementar el Màster de Secundària.

2. El CAP ha arribat a la seva fi?

A nivell estatal la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) té molta força i la seva intenció és que el CAP s’allargui un any més, aquesta postura té una certa majoria dintre d’aquest fòrum de la CRUE però a Catalunya la Conselleria d’Universitats i Educació estan treballant, mà a mà, perquè el curs vinent s’implementi el Màster. Podria passar que a Catalunya s’iniciés el Màster independentment del que facin les altres comunitats autònomes.

3. Des de quins graus es podrà accedir al Màster? Des de qualsevol, però en alguns casos s’hauran de fer proves d’adequació. Per exemple, un llicenciat en matemàtiques que vulgui fer el màster de professor de física.


43

4. Quin perfil tindrà el professorat que es formi en aquest Màster? La Universitat , quan dissenya un pla d’estudis, exigeix que hi hagi la consulta amb l’agent que serà l’empleador de la gent que surt amb una formació, nosaltres no podem formar titulats on l’agent exterior no ens hagi donat un input del que demana .Per tant ,cada universitat fa la consulta al Departament d’ Educació sobre el perfil professional que ha de tenir el professorat de secundària i quines són les demandes formatives.

5. El professorat universitari està preparat per adoptar metodologies més adequades a la formació dels professionals docents?

Jo crec que sí que està preparat, el que sí és cert és que hi ha certes incerteses.Si estàs vint anys fent les coses d’una manera i ara et re-direccionen , el canvi costa. Però una cosa que és clau en l’espai europeu o Bolonya és que l’element central de la formació és l’estudiant i això no vol dir que no hi hagi classes magistrals, jo hi crec molt en les classes magistrals , però acompanyades d’altres coses. Ha de ser un compendi de classes magistrals, treball en grup, competències transversals i axò és el que és Bolonya.Jo també entenc que un examen final d’una assignatura és molt bo perquè exigeix fer una reflexió global, però ha d’haver-hi una avaluació continuada, una avaluació per treballs, treballs basats en projectes ...si el seguiment ha estat ben fet ha d’haver-hi un dia que es presenti el treball a un tribunal i és bo que algun dia s’enfronti a un element més complexe.

6. Quin model de formació inicial considera que prepara millor per a la

professionalització, el consecutiu o el simultani? Primer es fa la formació de grau i després el màster. L’estructura que hem pactat amb totes les universitats és que hi hagi tres blocs. Un primer de 12 a 15 crèdits seria de pedagogia i didàctica, un segon bloc també de 15 crèdits d’especialització i un tercer bloc que seria el pràcticum i el treball final del màster. No hi haurà mancança en pedagogia i didàctica perquè està assegurada en el primer bloc.

7. Si continuem ,doncs, amb aquest model consecutiu com hi havia fins ara . Hi ha el perill que el màster sigui el mateix que el CAP però amb més nombre d’hores?

El que sí que és cert és que en la gent que fa Magisteri hi ha un component vocacional que no estic tan segur que hi sigui en els que estudien per ser professors després d’un grau, però no tinc estudis que ho demostrin.

8. En un moment determinat va plantejar-se la possibilitat d’un màster de dos cursos per formar el nou professorat de secundària. Considera suficient un curs escolar per formar als nous professionals de l’educació secundària?


44

L’espai europeu, Bolonya, deixa obert que els graus siguin de tres o de quatre anys . Espanya va dir que els graus serien de quatre. Catalunya, en el seu moment, proposàvem que uns quants graus fossin de tres i uns quants de quatre.Però la llei diu que són de quatre. Si hi ha un canvi polític i diuen que el grau serà de tres, serà de tres, però avui dia és de quatre. El màster pot ser d’ un o dos anys, però el màster de secundària legislat pel govern espanyol, perquè és un màster amb atribucions a tot l’estat , diu que és d’un any. Per tant la legislació diu que són quatre més un, punt. El que sí que és cert, i potser d’aquí el rumor, és que en alguna titolació amb un grau de quatre anys més un màster de dos anys , això suma cinc perquè l’últim any de grau i el primer de màster es solapen , això són ingenieries. Però això en el cas dels mestres no està contemplat.

9. El Pràcticum es realitzarà mitjançant convenis de col·laboració entre el departament d’educació i les universitats. Com es concretaran ? Existeix coordinació entre els dos departaments que tenen responsabilitats en el Màster?

El Màster , com que és un màster universitari, és una competència d’Universitats i per tant el portem nosaltres des d’aquí. Però hem treballat colze a colze amb el disseny del Màster. Si haguéssim deixat les universitats soles, haguessin fet de l’ordre de cinquanta o seixanta especialitzacions del Màster. Parlant amb Educacó vam dir que no, que valia més fer tres paquets: didàctica i pedagogia en una banda, el segon de contingut i el tercer de pràcticum i el treball de màster i que aquest seria el mateix model ajuntant moltes especialitats. També estem treballant , conjuntament amb Educació, la contractació de professorat de secundària perquè no volem que surti barat com ara passa amb els associats ,volem que sigui de qualitat. També estem treballant conjuntament el repartir-nos els costos econòmics del professorat que treballarà en el Pràcticum, l’acord final no hi és però està molt apuntat cap on hem d’anar.

10. Quan sortirà la convocatòria definitiva per a la selecció de centres de pràctiques? Com s’assignaran els centres de pràctiques a les universitats?

Aquesta no és una competència nostra, és competència d’Educació.Però nosaltres hi hem fet aportacions. Avui els centres de secundària ja tenen una certa clientalització per història o proximitat geogràfica amb les universitats. Educació ha fet una cosa que em sembla molt bé que és considerar que no tots els centres poden ser centres de pràctiques del Pràcticum i demana un cert nivell de qualitat. El que demanem nosaltres com Universitat és que una vegada aquests centres siguin seleccionats , que les universitats apliquin la seva tradició històrica. Per exemple, si un centre que ha treballat sempre amb la Universitat Autònoma passa el garbell de qualitat, el que demanem és que aquest centre pugui continuar amb l’Autònoma , que no se’n vagi, per exemple, a la Universitat de Lleida.


45

11. Qui formarà els tutors de pràctiques? La formació dels tutors en teoria ha de ser conjunta però fins aquí no hem arribat. Si el Màster arrenca l’any que ve, amb el primer de grau de Magisteri i el del Màster, ja volem que els centres siguin seleccionats i els tutors estiguin formats. El següent any s’aplicarà en el primer i segon de grau i el Màster, no es pot assumir tot de cop , són 10.000 estudiants. Val més començar poc a poc, els que facin la diplomatura aquests continuaran com estaven fins ara.

12. Quin tipus de col·laboració s’establirà entre el professorat de la universitat i el del centre de pràctiques?

Ha d’haver-hi un contacte permanent entre el tutor del centre de pràctiques i el tutor a la universitat. L’avaluació hauria de ser conjunta.

13. Qui farà el seguiment del Màster, universitats o educació? Quan es posa un títol universitari en el sistema, el primer que es fa és una avaluació “ex-ante”. Les universitats presenten una declaració de voluntats que pensen fer en un grau: pla d’estudis, professorat, espai, competències transversals...això ho diuen el dia abans de començar. Si ANECA dóna el vist-i-plau al que s’ha presentat , aleshores comença el títol. A partir del primer any es fa un seguiment d’aquest títol de grau i es valora si el que deies “ex-ante” que faries ho estàs fent o no i això es fa amb evidències públiques any a any .En el sisè any ( si la titulació dura quatre el seguiment és de quatre més dos) en el sisè any hi ha el que es diu l’acreditació, diríem que és l’examen final. Si després del seguiment no donen l’acreditació , aquest títol no té cap mena de promoció universitària. Espanya ha optat pel model “ex-ante”, seguiment i acreditació. El model anglosaxó va al “ex-post”: demostro amb evidències el que faig i se m’acredita o no. I si el màster no aconsegueix l’acreditació , què passarà amb tots el que l’han cursat? No els valdrà? Exacte, però això passa amb totes el títols que hi ha al sistema. A Catalunya hi ha 600 títols de grau i 400 de màster. El que passa és que el seguiment dóna moltes pistes, si no rectifiques el segon any i el tercer caus en les mateixes errades no vas bé. Els alumnes són coneixedors d’aquest seguiment perquè són part de les evidències

14. Quin paper farà l’AQU per assegurar la qualitat de la docència? Hi ha un pacte en el qual, a partir del proper curs , ANECA delegarà amb les agències autonòmiques que tinguin l’avaluació a Europa. A Europa hi ha una agència que acredita,l’AQU (Agència Qualitat Universitària del sistema Català) té acreditació europea. Per tant l’any que ve, l’ANECA delegarà amb l’AQU perquè facin el tràmit aquí. Espero que l’any que ve “l’ex-ante” el faci l’AQU, el seguiment i l’acreditació també. El seguiment del màster serà de tres anys, sempre és u més dos: si el grau dura quatre anys l’acreditació són sis, si el màster dura un, per l’acreditació són tres.


46

15. Al PNE hi llegim, “El Departament d’Educació , conjuntament amb les universitats interessades, estudiarà la possibilitat que professorat d’educació infantil, primària i secundària i inspectors i inspectores tinguin les màximes facilitats per desenvolupar tasques de docència i recerca a les universitats catalanes , que possibilitin que aquests docents esdevinguin professors i professores universitaris a mig termini “. Quina opinió li mereix la promoció a la docència universitària?

Aquest és un tema que com Universitat, i a mi personalment , m’interessa moltíssim que hi pugui haver aquesta bi-direccionalitat. Amb Educació s’està treballant un acord que serà molt i molt important consistent en el traspàs de professorat de secundària que pugui donar classes al Màster. Es vol que el 50% del professorat que estigui en el Màster provingui de secundària, això es pot fer amb un contracte d’associat a la universitat o es pot fer que aquest professorat dediqui mitja jornada a secundària i mitja jornada a la universitat. Jo voldria que això fos bi-direccional , el que implicaria que el professorat de la universitat també pogués anar a secundària a donar classes. S’està treballant perquè no hi hagi impediments legals per tirar-ho endavant. Aquest professorat hauria de complir uns requisits, bàsicament s’està pensant en persones de secundària que tinguin el doctorat .

16. Com creu que veurà el professorat de la universitat que professorat de secundària faci docència a la universitat?

La meva experiència em demostra que això és bo. Una persona d’universitat aïllada de secundària no sap com venen els alumnes i aplica el seu criteri. 17. Com veu la participació de les Facultats de Ciències de l’Educació en els

cursos de professorat novell? I en els projectes d’innovació i formació contínua?

La Universitat s’ha ofert al Departament d’Educació a fer programes de formació a mida. Una cosa és el Màster de secundària que és un tema puntual de la gent que accedeix a donar classes però després hi ha una altra acció a fer que és el suport que pot donar la Universitat al pla de formació de tota la gent que hi ha dins dels centres. Educació té la possibilitat de demanar a Universitats que li facin aquesta formació. Per exemple, jo crec que hauria d’haver-hi un màster del sistema universitari que fos de gestió de centres docents, aquest el podem fer nosaltres com Universitat perquè fem gestió d’empreses ...però no fem gestió de centres docents, si ens ho encarreguen ho farem encantats. Les universitats només volem que ens demanin .

18. Hi ha finançament per implementar un Màster de qualitat?

Encara no està ben tancat però crec n’hi haurà suficient. El CAP s’autofinançava, hi havia universitats que guanyaven diners i tot .Al màster el preu està regulat, al BOE surt el preu del crèdit i cada comunitat hi augmenta l’IPC. Això, com que és un preu regulat, només cobreix el 18% del cost i per


47

tant algú ha d’aportar el 82% restant. Estem negociant amb Educació com ens ho repartim, qui paga els tutors del pràcticum, els professors de secundària que fan mitja jornada a la universitat.. Al màster i qualsevol altre títol ,l’estudiant cobreix amb la matrícula el 18% del cost .Per tant els que diuen que Bolonya privatitza...El preu del crèdit és el mateix que el dels plans antics, les llicenciatures valen el mateix que els graus i per tant no s’ha augmentat ni un duro. La crisi ens ho posa difícil, però a l’any 2006 va haver-hi un acord amb la Generalitat que garantia el finançament de les universitats del 2006 al 2010. Hi ha un altre aspecte important , el CAP té el mateix valor legal que el Màster per tant deu haver-hi de l’ordre de 10,11,12 mil persones que tenen el CAP fet sense treballar a secundària. Tant dret tenen a l’accés a l’oposició els del CAP que els del Màster, altra cosa és que es baremi diferent, però l’accés a l’oposició ningú el pot impedir. Esperem que el Departament d’Educació i Universitats acabin les negociacions i el Màster de Professor de Secundària pugui ser una realitat el proper curs. 2.4 FORMACIÓ INICIAL I DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES EN EL CENTRE DE TREBALL 2.4.1 Fase final de qualificació en el lloc de treball. Europa Quan s’ha de considerar que la formació inicial ha finalitzat? L’informe del Consell d’Educació Europeu presentat a Estocolm l’any 2010 ressalta que per assolir el tercer objectiu estratègic, molts països han introduït una fase final de qualificació i han ampliat el període de formació per aconseguir una formació més professionalitzadora. Aquesta fase final en el lloc de treball és un període de transició entre la formació inicial del professorat i la seva incorporació al món laboral com a professionals plenament qualificats. Constitueix l’etapa final de la formació inicial i s’acostuma a organitzar en estreta col·laboració amb la institució on els professors han rebut la seva formació. Durant aquest període el professorat no està completament capacitat i normalment es consideren “candidats” o “professors en pràctiques”. La “fase final de qualificació en el lloc de treball” consisteix en :

a) Establir mesures de recolzament que permetin assumir les responsabilitats docents de forma gradual.

b) L’assignació d’un professor experimentat perquè supervisi el treball de professor novell

c) L’avaluació final d’aquesta fase final amb l’objectiu de certificar que el futur docent té les competències necessàries per exercir la professió.

L’admissió en la fase final de qualificació requereix que els candidats tinguin una titulació universitària. En la majoria dels països , la fase final de qualificació en el lloc de treball té una durada mínima d’un curs escolar. En alguns


48

països es fa una entrevista als candidats per veure si psicològica i pedagògicament estan preparats per exercir la docència. Tots els països que han introduït aquesta fase final de qualificació en el lloc de treball pel professorat de secundària ofereixen un recolzament al professorat en pràctiques per tal d’assegurar una transició gradual a l’activitat professional plena que es concreta en :

• Una dimensió formativa: els docents en pràctiques reben una formació teòrica i pràctica que forma part d’un pla general. A l’inici i durant la formació s’informa als docents de les competències professionals que han d’adquirir en finalitzar l’etapa. Aquest tipus de recolzament és més formal a Alemanya, França i Luxemburg on la fase final de qualificació és una part integral de la formació del professorat.

• Una dimensió relacionada amb l’ambient de treball: Els docents

s’integren progressivament en l’ambient del centre educatiu en el que passen gran part del seu temps durant l’etapa de transició. Professorat del centre educatiu els atén i supervisen el seu treball.

• Una dimensió relacionada amb el control i l’avaluació: Els docents

reben una ajuda especial per superar amb èxit la fase final de qualificació en el lloc de treball. S’avalua el seu progrés amb l’objectiu de comprovar que estan plenament qualificats per exercir la professió de docent.

La regularitat amb que els docents reben aquest recolzament varia segons l’organització de la fase final de qualificació en el lloc de treball. L’ajuda pot ser diària i/o setmanal. En general, la supervisió dels diferents països és prou flexible per tal d’adaptar-se a les necessitats canviants dels docents durant el període de transició. Les mesures adoptades per oferir aquesta ajuda involucren a un conjunt de professionals, entre els quals hi ha la figura del tutor , que rep noms diferents segons el país: “conseller” , “coordinador” , “mentor” , “orientador” , etc i que desenvolupa un paper fonamental en la supervisió dels futurs docents durant la fase final de qualificació. Aquests tutors són docents en actiu , plenament qualificats, que formen part del personal del centre educatiu . En el cas d’existir incentius pels tutors , aquests estan relacionats amb la càrrega laboral (Luxemburg , Portugal i Xipre ) o són econòmics. Les tasques que ha de desenvolupar el professorat en pràctiques no són diferents del les que fa el professorat expert pel que es refereix a la docència, el que sí varia són les responsabilitats que se’ls hi atribueix. El tutor comparteix la responsabilitat de les activitats del professorat en pràctiques, l’ajuda i supervisa el seu treball durant tota la fase final. La responsabilitat assumida pels docents en pràctiques a l’aula pot veure’s reduïda si els tutors consideren que no tenen les aptituds necessàries. En aquests casos han de rebre l’ajuda d’un docent altament qualificat , com passa a Alemanya. En altres països, la responsabilitat compartida en l’activitat docent és una característica


49

intrínseca a la naturalesa de la formació. Per exemple, durant el segon any en un IUFM a França, els professors han de fer activitats pràctiques supervisades ( unes 40 hores), abans de realitzar entre 140 i 216 hores de treball en un lloc en el que són plenament responsables de la seva activitat docent. Les activitats supervisades tenen un primer objectiu de vigilar l’activitat que es desenvolupa a l’aula i un segon de permetre que els professors en pràctiques assumeixin gradualment les funcions docents , mentre que els professors-tutors mantenen la seva responsabilitat fins al final de la fase de qualificació en el centre de pràctiques. Les hores de classe assignades al professorat en pràctiques són menys que les de la resta del professorat del centre docent degut a que dediquen part del seu temps a completar la formació. El seu sou , excepte a Luxemburg i Regne Unit, és inferior a la resta de professorat. En acabar aquesta fase final de qualificació , el professorat en pràctiques ha de redactar un informe relacionat amb un o més temes de la seva formació. També s’avalua la qualitat del treball realitzat en el lloc de treball. En tots els països , els tutors desenvolupen un paper especialment actiu en l’avaluació dels futurs docents. L’avaluació del director del centre escolar també es té en compte en l’informe definitiu. També l’autoritat educativa corresponent de cada país, de nivell superior al tutor i director, fa una avaluació positiva o negativa de la tasca feta pels professors en pràctiques. 2.4.2 Fase final de qualificació. Catalunya A Espanya i Catalunya , la LOE preveu a l’article 101 , que “el primer curso de ejercicio de la docencia en centros públicos se desarrollará bajo la tutoría de profesores experimentados . El profesor tutor y el profesor en formación compartirán la responsabilidad sobre la programación de las enseñanzas de los alumnos de este último”.

A Catalunya , segons la RESOLUCIÓ EDU/2907/2008, de 26 de setembre, de regulació de la fase de pràctiques que preveu la Resolució EDU/618/2008, de 28 de febrer, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents (Pàg. 71892) es considera aquesta fase com a part del procés selectiu i té l’objectiu de valorar l'aptitud per a la docència dels aspirants que han superat la fase de concurs d’oposició.

La fase de pràctiques es desenvolupa sota la tutoria de professors experimentats, els quals han de compartir amb el professorat en formació la responsabilitat sobre la programació dels ensenyaments dels alumnes. A cada funcionari en pràctiques se li assigna un tutor.El professor tutor intervé en l'avaluació del funcionari docent en pràctiques al llarg de tot el curs i forma part de la comissió qualificadora que emetrà l'informe d'avaluació final , juntament amb la direcció del centre i l’Inspector/a de zona. En els instituts, la tutoria de les pràctiques correspon al/la cap del departament on hagi estat assignat el funcionari en pràctiques, sempre que el/la cap del departament sigui un funcionari del mateix cos que l'aspirant o d'un cos de grup superior. Això ens porta a pensar que s’entén per professorat experimentat aquell que té més


50

coneixements teòrics i això pot entrar en contradicció amb el que hem exposat fins aquí, ja que el fet de ser cap de departament no implica que es tinguin les competències metodològiques, socials i personals necessàries per afrontar els reptes de l’educació d’avui. El professorat experimentat s’hauria de triar en funció d’uns mèrits prèviament consensuats que definissin el perfil del professorat que millor pot exercir aquesta tutorització. Aquest tutor, si vol ,pot fer un curs telemàtic de formació.

Els funcionaris en pràctiques que hagin prestat menys de 6 mesos de serveis en centres docents o serveis educatius públics dependents del Departament d'Educació hauran de participar necessàriament en un curs de formació semipresencial específic per als funcionaris en pràctiques, organitzat per la Direcció General d'Innovació del Departament d'Educació. La durada del curs és de 20 hores. Els continguts del curs són :

• Importància de l’escola pública • Coneixement de l'administració educativa • Organització del centre

A la pràctica , segons fonts consultades del Departament d’Educació, només fa aquest curs entre un 10% i un 15% del professorat novell ja que la gran majoria del professorat que aprova oposicions porta temps exercint com a interí i “se suposa” que ja ha après, amb la pràctica, el funcionament dels centres i de l’administració. Els interins que no accedeixen al cos de docents per la via de les oposicions també se’ls considera professorat novell i han de fer un curs tal com llegim en l’article 3.4 del Decret 172/2005, de 23 d’agost, de modificació del Decret 133/2001, de 29 de maig, sobre la regulació de la borsa de treball per prestar serveis amb caràcter temporal com a personal interí docent que estableix que:

Durant el primer curs en què hagin estat nomenats professorat interí o substitut per a tot un curs escolar en un mateix centre docent, els mestres i professors/es seguiran un curs d’iniciació a la tasca docent en centres públics per desenvolupar correctament les funcions docents. Aquest curs , que organitzen els Instituts de Ciències de l’Educació de les universitats catalanes d’acord amb les directrius donades per Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, constarà d’una fase presencial i d’una fase de tutoria, a càrrec d’un professor/a experimentat que els guiarà durant el primer curs com a docents. El tutor és triat pel centre i l’avaluació d’aquest curs la fan el tutor/a , el director/a del centre i l’Inspector/a. Aquest curs de formació s’inicia el curs 2006-2007 en compliment de la LOE i intenta complementar les poques hores de formació del CAP (el professorat de Tecnologia i FP no han de fer ni el CAP) i assolir les compètències professionals amb la pràctica ja que és en la integració a la vida normal del centre quan es detecten les mancances formatives.

Els interins que es presentin a oposicions i hagin fet aquest curs d’iniciació poden substituir la part B2 de les oposicions per un informe d’Inspecció.


51

Aquest curs no és aplicable al personal docent que, en accedir al seu primer nomenament com a interí o substitut per a tot un curs escolar, tingui una experiència docent prèvia de dotze mesos o més en els darrers tres cursos escolars. Per tant, es pot donar el cas, d’un interí que hagi treballat tres mesos un any, quatre en el segon curs i quatre més en el darrer, quedaria excent de realitzar aquest curs i entraria en l’exercici de la docència sense cap mena de tutorització i per tant no hi hauria cap control sobre la seva professionalització, només en cas que la direcció del centre detectés una manca de capacitat ho denunciaria i s’iniciaria un expedient contradictori. Fóra convenient que aquest curs que pretén que els interins “comencin bé” la seva professionalització , fos obligatori per a tots ells doncs seria la manera de controlar la qualitat docent d’aquest nombrós grup de professorat.

L’activitat formativa que es proposa a la fase presencial d’aquest curs, té com a finalitat ajudar el professorat interí a fer millor la seva feina com a ensenyant : planificar i programar millor les classes i l’avaluació, gestionar amb eficàcia el grup classe i atendre la diversitat d’alumnes. També pretén donar a conèixer recursos i material TIC, ajudar a portar a terme les tasques de tutoria, fer veure la importància del treball en equip i donar recursos emocionals per afrontar la dinàmica de la vida professional docent. Té una durada de 45 hores.

A la fase de tutoria, el tutor té les funcions següents (també pel professorat en pràctiques):

1. Informar respecte de l’organització i el funcionament del centre i dels seus òrgans de govern i de participació, de la coordinació didàctica establerta pel centre, i del projecte educatiu.

2. Facilitar suport i estratègies per poder desenvolupar la tasca professional amb plena satisfacció.

3. Facilitar la insersió professional i la integració en la comunitat educativa.

4. Assessorar respecte de la planificació i programació de les tasques docents i tutorials , de la implementació de la programació didàctica , de l’adequació a les característiques de l’alumnat del centre i de l’avaluació de l’alumnat.

5. Dissenyar models , si escau, de la gestió de l’aula, treball en grup , resolució de conflictes , tutoria individual o de grup ,relació amb les famílies,etc

6. Avaluar la competència docent d’acord amb els següents elements:

a.Planificació de l’activitat docents : objectius i continguts.


52

b.Desenvolupament de l’activitat docent : activitats d’ensenyament-aprenentatge

c.Avaluació : Seguiment dels aprenentatges dels alumnes i decisions preses per afavorir-ne la millora

d.Gestió de l’aula

e.Participació en les activitats del centre : Relació i comunicació amb la comunitat educativa d’acord amb els criteris adoptats pel centre.

L’avaluació de l’activitat docent tant del professorat en pràctiques, com dels interins de primer any , com dels aspirants d’oposicions (part B2 de la prova) vol ser formativa i no sancionadora. En cas que els tutors detectin una manca de capacitat del professorat interí o novell, se li facilitarà suport i estratègies per desenvolupar la seva tasca . Si no s’observa cap millora en el seguiment de les mesures acordades pel centre i la Inspecció, aquesta iniciarà un expedient contradictori.

Segons fonts consultades del Departament d’Educació , els curs 2007-2008 van fer aquest curs 2815 interins . Només van tenir informe negatiu uns 20 – 25 interins, dels quals a 15 se’ls hi va fer un expedient contradictori que els hi ha suposat estar fora de la bossa d’interins durant aquest curs escolar. El curs vinent, 2009-2010 però, es podran tornar a apuntar a les llistes d’interinatge després d’haver passat una prova. La resta dels interins que van tenir informe negatiu , entre 7 i 10 persones, se’ls hi va donar un any de prórroga i si demostren que han millorat podran continuar a les llistes d’interinatge. Tenint en compte que la formació inicial , tal com hem anat constatant, és força insuficient , és estrany que un nombre tan baix d’interins no aprovi el curs. Potser el que manca és més exigència a l’hora de l’avaluació.

Martínez (2008) ha investigat sobre el compliment d’aquesta fase de pràctiques de professorat novell i interí i ha trobat que “en la majoria dels centres, es tracta d’una formalitat de nomenar un tutor nominal (generalment el cap del departament) que a final de curs copia un informe esteriotipat del disc dur del seu ordinador , i es limita a canviar-li el nom ; perquè en molt pocs centres investigats hi ha una tutela efectiva i una ajuda real al professor debutant. Per tant hi ha un stage legal , però es redueix a un tràmit formal. Quan investiguem les condicions de treball dels professors debutants en el seu primer any com a docents descobrim una tercera versió absolutament contradictòria amb l’esperit de la llei. En efecte, en arribar als centres de secundària els professors novells descobreixen que els horaris, el repartiment de matèries i dels grups d’alumnes es fa per rigorós torn d’antiguitat i, com a conseqüència , els principiants s’estrenen amb els grups més difícils , amb els alumnes més conflictius , amb les matèries que ningú vol (freqüentment amb diverses matèries diferents ) i amb horaris més descompensats”


53

Aquest exemple posa de manifest com l’elaboració d’una normativa legal pot portar en la pràctica a una situació contrària a l’esperit de la llei i que,per tant , constitueix un frau.

D’altre banda, si considerem que les competències es creen en formació però també gràcies a les diferents situacions de treball amb les que es troba el professional, la formació d’aquest professorat novell i interí o substitut no ha de recaure només en el professor experimentat. El centre hi juga un paper molt important doncs “un dels millors incentius per al professorat és prestar serveis en centres que funcionin i on es treballi seriosament. No es pot negligir el paper dels centres docents en la formació del professorat novell , car no són poques les competències que s’adquireixen per la via de l’experiència-modelatge professional en l’exercici d’un lloc de treball “ (Martínez, 2008)

En efecte, tal com hem vist en l’apartat de les competències professionals, aquestes no s’entenen si no és en relació amb l’acció en el lloc de treball per aprendre a reaccionar de forma adient davant de cada situació i per tant sense l’exercici professional les competències no s’assoleixen .D’altra banda, les competències s’executen millor quan es treballa amb altres persones , per tant la búsqueda de respostes conjuntes a les diverses problemàtiques que sorgeixen diàriament en el centre docent es fa imprescindible per completar la formació inicial. Aquesta “ formació inicial ha de continuar durant els primers anys d’exercici professional, ja que no sembla possible immergir-se en la professió sense el suport d’un professor amb experiència contrastada , així com sense la creació d’espais de reflexió i d’intercanvi de bones pràctiques. Caldrà preveure’n la durada, les condicions , la forma de retribució, els efectes en la carrera docent i en la continuïtat en el centre” (Martínez, 2008)

Martínez considera que “entre els factors que incideixen més en la construcció de la identitat professional i de la cultura docent , cal destacar de forma rellevant els primers cinc anys de la docència d’un professor o professora. Per més que hi hagi una formació inicial adient en aquests inicis , la formació contínua i el modelatge formatiu per part de l’escola com a facilitadora de competències professionals i integradora en un clima i cultura de centre , és la que estructurarà o no una bona identitat professional”. La conformació d’una bona identitat professional en els primers anys de docència vindria fonamentada, segons Martínez (2008) , per quatre accions coordinades:

a) Garantir una formació inicial promotora d’autoformació i orientada a l’assoliment de competències transversals , que permetin mostrar al futur docent versalitat i adaptabilitat als canvis.

b) Assegurar la professionalitat i idoneïtat del professorat de la

formació inicial.


54

c) Tenir bons centres i tutors de pràctiques , amb coherència metodològica i amb una avaluació que permeti constatar el grau d’assoliment dels objectius.

d) Avançar en una formació permanent que doni resposta a les

demandes socials en funció del context i del territori.

Si no s’organitza bé la fase final de qualificació en el lloc de treball , les competències que s’han d’adquirir per la via de l’experiència i el modelatge professional en el lloc de treball, no formaran una bona identitat professional. Per això, és urgent i necessari plantejar un model d’organització de centre que articuli les bones pràctiques del professorat amb anys de docència amb el guiatge dels nous professionals i integrar-ho en projectes educatius que portin a millorar la qualitat educativa del centre . 2.4.3 Proposta organitzativa per facilitar l’assoliment de competències del professorat novell i interí en el lloc de treball Segons fonts consultades del Departament d’Educació, s’està treballant per considerar el centre docent com a formador. Segons aquestes fonts el centre docent faria:

a) Formació d’acollida pel:

• Professorat substitut o interí provinent del CAP o del Màster (el Departament preveu que s’incorporin al sistema educatiu persones que fa anys van fer el CAP)

• Professorat Novell que acaba d’aprovar oposicions o les va aprovar fa anys i es reincorpora al sistema.

b) Formació al professorat del centre que està en projectes de centre: AICLE, PELE, TIC, DIVERSITAT

c) Formació Permanent pel professorat que no participa en projectes de centre però que es vol reciclar. Es plantejaria com a Pràctica Reflexiva.

Es preveu que cada centre tingui un Coordinador de Formació que tindria les següents funcions:

a) Ser el responsable del Pla de Formació de Centre : Formació d’acollida, Formació professorat del centre, Formació permanent i el Pràcticum del Màster de formació del professorat.

b) Negociar amb els serveis educatius.


55

També es preveu que hi hagi Tutors de Formació que serien els responsables del guiatge del professorat Novell i de l’alumnat del Pràcticum. En els centres conviurien tres perfils de professorat:

a) Novell : El que s’està formant. b) Madur: El que té anys d’experiència i molta formació. Aconsegueix

bons resultats en l’alumnat. És un bon model. Està implicat en projectes i innovació. Té reconegut prestigi entre el claustre i les famílies. Pot haver tingut llicència d’estudis, premis, publicacions…També ha estat o és formador.

c) Senior: Té les mateixes qualitats que el professorat madur però a més a més pot ajudar al professorat en pràctiques a desenvolupar les seves competències. Fa bé la feina , ha reflexionat com fer-la bé i sap reflexionar sobre la pràctica. És un bon formador de formadors.

Segons l’exposat proposo un model d’organització de centre que vol articular les bones pràctiques del professorat amb anys d’experiència amb el guiatge dels nous professionals i integrar-ho en projectes educatius que portin a millorar la qualitat educativa del centre i l’assoliment de competències personals i professionals dels nous docents (entre parèntesi hi ha el número de la competència que es fomenta en la pràctica al centre segons el model Holandès de la “Assosiation for the Professional Quality of Teachers” seguit en la descripció dels resultats)

Seguint aquest nou model, quan en un centre educatiu arribés professorat substitut, interí o novell, la direcció hauria d’adjudicar-li un docent madur com a


56

tutor de formació que l’ajudés a integrar-se progressivament a les funcions docents i a familiaritzar-se amb el projecte educatiu de centre. Haurien de compartir responsabilitats en les activitats docents, tutorials, d’àrea o de coordinació. Aquest guiatge permetria al nou professorat assolir les competències docents gradualment i modificar en la pràctica allò que no hagués estat satisfactori. La figura del coordinador de formació esdevindria molt important en aquest model organitzatiu, ja que seria el responsable de concretar el protocol d’acollida del nou professorat, així com de supervisar i avaluar l’assoliment de competències per part del nou docent. Amb l’objectiu de copsar si a la pràctica s’aplica el que diu la llei en relació a la tutorització del professorat interí i novell, s’ha entrevistat als tres inspectors d’Educació que han avalat aquesta recerca: 2.4.4 Entrevista als/les Inspectors/es d’Educació

Considerant que la formació inicial no acaba a la universitat sinó que es perllonga en el primers anys de professionalització, aquesta entrevista té l’objectiu de conèixer la valoració que els Inspectors fan de la inserció professional del professorat novell i interí segons la RESOLUCIÓ EDU/2907/2008, de 26 de setembre, de regulació de la fase de pràctiques que preveu la Resolució EDU/618/2008, de 28 de febrer, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents. (Pàg. 71892) que considera aquesta fase com a part del procés selectiu i té l’objectiu de valorar l'aptitud per a la docència dels aspirants que han superat la fase de concurs d’oposició ; així com la valoració del Decret 172/2005, de 23 d’agost, de modificació del Decret 133/2001, de 29 de maig, sobre la regulació de la borsa de treball per prestar serveis amb caràcter temporal com a personal interí docent . Els Inspectors són els presidents de les comissions avaluadores .

1. La convocatòria especifica que « la fase de pràctiques es desenvolupa sota la tutoria de professors experimentats” : quins criteris es segueixen per seleccionar aquest professorat?

Inspector 1: A primària és el coordinador de cicle i a l’ESO el Cap de Departament. Quan aquests tenen adjudicats massa alumnes en pràctiques, el director n’assigna un altre. Hi havia una primera convocatòria on el director proposava i els SSTT decidien.Com que era un model massa lent es va canviar per l’actual. Inspector 2: Estan especificats a la Resolució. A Primària és el coordinador de cicle i a Secundària el Cap de Departament. Inspector 3: A Primària és el coordinador de cicle i a Secundària el Cap de Departament.

2. En els instituts “la tutoria de pràctiques correspon al cap de departament” : tenir aquest càrrec ja és garantia de ser un professor experimentat?


57

Inspector 1: Se suposa que són l’èlit perquè han passat unes oposicions. L’Informe de l’Inspector no compta per a res, la realitat ha demostrat que el que val és l’antiguitat ja que dels 5000 catedràtics que es van presentar van aprovar els 1200 més antics. L’Informe només ha estat vàlid a l’hora de desempatar. Inspector 2: Està regulat així. El Cap de Departament té unes exigències que estan regulades i hauria d’exercir totes les funcions. Hi ha Caps de Departament que fan la tutorització de professorat en pràctiques i novells amb ganes, i n’hi d’altres que són més reticents però cada vegada hi ha més acceptació d’entrar a les aules i fer les tutories. Des d’aquest curs, l’observació de l’activitat a l’aula per part del tutor és obligatòria. Jo faig una reunió inicial a principi de curs amb tots els tutors i els hi explico quines seran les actuacions segons llegim a la convocatòria. Al febrer faig una visita d’aula amb el tutor. Al juny la visita a l’aula és opcional, es mira si s’han modificat els aspectes apuntats a la reunió que es va fer després de la primera observació d’aula. En aquesta reunió hi assisteixen el tutor de pràctiques, la direcció , la Inspecció i el docent en pràctiques. L’objectiu és reflexionar sobre la pràctica docent i apuntar canvis per millorar la docència. Aquest sistema no només permet avaluar el docent, també permet millorar el centre. La llei ajuda a millorar la docència i com a Inspectora m’acullo al que ajuda a millorar al centre. Inspector 3: Pot ser-ho o no. No és condició indispensable. Pot ser que el Cap de Departament sigui experimentat però no la persona més idònea per tutoritzar.

3. En què consisteix la tutorització del professorat en pràctiques? Inspector 1: Per seguir l’esperit de la llei hauria d’orientar, corregir... però a la realitat és un pur tràmit. De 3000 informes es suspenen entre 5 i 10 professors. Fa 15 anys ja es feien informes de pràctiques. Inspector 2 : Està al punt 3.2 de la Resolució EDU/3219/2007. L’aspirant també pot fer observació del tutor per aprendre. Inspector 3: Els tutors s’ho prenen com una tasca burocràtica més. Si el practicant funciona tot va bé, però si no, no hi ha cap guiatge. 4. Com s’aplica l’article 101 de la LOE , “el profesor tutor y el profesor en

formación compartiran la responsabilidad sobre la programación de las enseñanzas de los alumnos de este último”?

Inspector 1: Pur tràmit . La teoria està molt bé però a la pràctica s’incompleix. Inspector 2: El Cap de Departament agafa la programació del Departament i la contrasta amb la programació del professor novell o interí.


58

Inspector 3: No s’aplica. El de pràctiques fa la programació però no la compara perquè en molts IES no tenen la programació. No es segueix el que es diu a la Llei.

5. Quins programes de tutelatge es segueixen als centres per evitar que el professor novell es trobi amb problemes difícils de resoldre?

Inspector 1: Cap. Moltes vegades als més nous se’ls hi dona els pitjors cursos. Dels interins i en pràctiques es fan tres informes: un del tutor, un altre del director i un altre de l’Inspector. Una comissió fa l’informe final. Inspector 2: Depèn molt de la direcció i el tutor. Hi ha direccions que cuiden no donar-los cursos difícils d’entrada. En molts IES els novells tenen un protocol d’acollida. L’auto-avaluació ajuda força a resoldre els problemes. Inspector 3: No hi ha tutelatge. El que fan els directors és que si detecten problemes amb el professorat interí i /o novell truquen a Inspecció i Inspecció fa un seguiment més acurat. L’Inspector guia i dóna instruccions al tutor.Trobo que hi ha un companyerisme mal entès, costa molt fer una avaluació negativa. Al tutor li costa donar instruccions , el director depèn de com és millor que no digui res. Quan hi ha un problema falla la tutorització i és quan el tutor s’hi hauria d’implicar més.

6. El professorat interí o substitut « nomenat per un curs escolar en un mateix centre docent però que tinguin una experiència docent prèvia de dotze mesos o més en els darrers tres cursos “ queden excents de fer el curs “Comencem bé”. Segons això, quin tant per cent d’interins o substituts fan realment el curs? , Creu que aprenent per assaig i error s’assoleixen les mateixes competències que en formació ?

Inspector 1 : Pocs, potser un 20% ? Això respon al corporativisme dels sindicats. Es produeixen entrades massives sense garanties de qualitat i després hi ha moltes dificultats per treure un funcionari i també un interí. Només es pot fer fora a un interí fent un “expedient contradictori no disciplinari”. Inspector 2: Al Departament tenen les dades Inspector 3 : Aquesta esmena s’hauria de treure , quan es dona aquesta situació no fas cap seguiment de l’interí a menys que sigui molt problemàtic. S’hauria d’avaluar a tots els interins.

7. Els continguts del curs « Comencem bé » ja s’han impartit en el CAP. Creu que el CAP prepara bé per a la professionalització? , Què aporta aquest curs de nou respecte al CAP?

Inspector 1 : No Inspector 2 : No Inspector 3 : No n’hi ha prou. La formació hauria de ser obligatòria durant els primers cinc anys per formar-se en tot el que no s’ha après a la formació inicial. No es pot deixar la professionalització en mans de la vocació.


59

8. Quins són els criteris d’avaluació que es segueixen per considerar que

un docent és competent o no?

Inspector 1: Ser catedràtic. Es valora com més títols millor i com més oposicions , més categoria. Inspector 2: Estan a l’annex 1 de la Resolució EDU 3219/2007. Inspector 3: Estan a l’annex 1 de la Resolució EDU 3219/2007

9. Quin tant per cent de professorat interí o substitut és considerat no-apte ? I de novell ? Què els hi suposa suspendre el curs ?

Inspector 1: Pràcticament passen tots perquè si suspenen un any tenen una altra oportunitat i ja es mira de canviar el tribunal. Si des del principi es sospita que pot suspendre, se l’observa més per tenir elements. Inspector 2: Globalment entra gent bona, sobretot els que venen d’oposicions. Un professor suspès pot ser avaluat el curs següent i aquest any de més, amb guiatge, li permet millorar. Quan es detecten incompliemnts primer se’ls hi fa una sanció oral i si finalment l’avaluació no és positiva, es proposa un expedient contradictori que pot acabar en expulsió. Inspector 3: Màxim un 5%. Als interins se’ls hi fa un expedient contradictori i se’ls fa fora de la llista per un any. Els novells repeteixen un any més.

10. Considera que les noves generacions de docents tenen les competències professionals necessàries per educar en el s.XXI?

Inspector 1: El Màster és imprescindible, si la pràctica augmenta s’evitaran els problemes que es tenen amb interins i novells. Inspector 2: Cada vegada més. Seria bo que hi hagués una selecció prèvia, això seria molt important.D’altra banda, calen direccions més fortes i més professionals amb autonomia per poder seleccionar el professorat segons els projectes i característiques del centre. Això implica també més responsabilitat.Tot això s’aconseguirà, però, progressivament. Seria molt bo que la gent experimentada es pogués quedar , després de la jubilació, a tutoritzar. Inspector 3: No, les noves generacions innoven molt poc. Els adolescents van per una banda i el professorat per l’altra. Les TIC no estan incorporades en la programació , no es fan servir com a recurs didàctic. L’Inspector guia però no li fan cas. Caldria donar incentius al professorat que aplica allò que aprèn. Cal fer formació al centre amb implicació de tot el claustre segons un projecte de centre. Cal un altre tipus de professional en els centres.


60

3. MARC LEGAL 3.1 FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT A EUROPA 3.1.1 Objectius estratègics per millorar l’educació El març del l’any 2000 a Lisboa, el Consell Europeu va convidar al Consell d’Educació perquè reflexionés sobre els objectius que haurien d’assolir els sistemes educatius a partir del 2010 per tal d’ajudar a aconseguir l’objectiu que la Unió Europea es va fixar a Lisboa , “convertir-se en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món , capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors treballadors i amb més cohesió social” per poder “fer front al gran canvi que la Unió Europea s’enfrontava fruit de la mundialització i dels desafiaments que plantejava una economia basada en el coneixement”. Els canvis que havien de fer reflexionar per acordar els objectius dels sistemes d’educació i formació eren:

a) Canvis en la vida laboral.

No es pot esperar que els coneixements es mantinguin sense canvis al llarg de tota la vida com passava abans, per tant els sistemes educatius hauran de avançar-se al futur i adaptar-se als canvis laborals evitant que en la societat basada en el coneixement es creïn barreres socials. b) Societat, demografia i migracions. Es detecten uns canvis en l’estructura demogràfica degut a que el percentatge de gent gran és molt elevat i aquest grup de població allarga el període de vida activa. D’altra banda, els joves amb capacitat per treballar constitueixen un recurs cada vegada més escàs, especialment en els països amb un mercat laboral reduït. Per últim , els moviments migratoris són molt variats .Aquestes tendències plantegen en els sistemes d’educació i formació el següent:

b.1) La necessitat de motivar a la població per continuar aprenent al llarg de la vida i més possibilitats de tenir feina. b.2) La necessitat de servir a un alumnat divers i multilingüe.

c) Igualtat d’oportunitats i exclusió social. Els sistemes d’educació i formació han de tenir com a objectiu contribuir a la creació d’una societat sense exclusions , garantint que les estructures i els mecanismes establerts impedeixin la discriminació a tots nivells.


61

d) Ampliació de la Unió Europea.

Els objectius dels sistemes d’educació i formació hauran de ser vàlids també pels països que s’incorporaran , segons els acords presos en el Consell Europeu de Niça , posteriorment a la Unió Europea .

L’Informe sobre els objectius que precisen els sistemes d’educació i formació per donar resposta als canvis descrits , es va presentar al Consell Europeu d’Estocolm el març del 2001. En ell es van establir tres objectius estratègics:

1. Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i formació a la UE. 2. Facilitar l’accés de tothom als sistemes d’educació i formació.

3. Obrir els sistemes d’educació i formació al món exterior.

Aquests objectius proporcionaven una base perquè els Estats membres treballessin junts a escala Europea durant els propers deu anys i a la vegada es desglossaven en tretze objectius associats :

Objectiu estratègic 1 Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i formació a la UE 1.1 Millorar l’educació i la formació de professors i formadors. En la majoria dels països d’ Europa , una de les prioritats a curt i llarg termini consisteix en atraure i conservar professors i formadors ben qualificats i motivats per fer front a les enormes necessitats de contractació degut a l’envelliment de la professió docent i per poder adaptar els seus coneixements i capacitats als canvis i expectatives de la societat , així com a la varietat de grups que eduquen. La formació hauria d’ensenyar als docents com motivar al seu alumnat no només en l’adquisició de coneixements teòrics i les capacitats professionals que necessiten, si no també perquè es facin responsables del seu propi aprenentatge , de manera que assoleixin les competències exigides avui dia en la societat i el món laboral. L’informe exposa quatre aspectes clau per assolir aquest objectiu:

a) Determinar les característiques que han de tenir els professors i formadors tenint en compte la transformació del seu rol en la societat del coneixement.

b) Crear les condicions que permetin donar el recolzament necessari als

professors i formadors perquè puguin respondre a les exigències de la societat del coneixement, en particular a través de la formació inicial i la formació continua , dintre de la perspectiva de la formació permanent.


62

c) Garantir un número suficient de nous docents en totes les assignatures i nivells educatius i preveure les necessitats de la professió a llarg plaç , augmentant l’atractiu de la professió docent.

d) Atraure a la professió docent a professionals amb experiència en altres sectors.

1.2 Desenvolupar les aptituds necessàries per la societat del coneixement.

a) Augmentar la capacitat de lectura i escriptura i la capacitat de càlcul. b) Mantenir la capacitat d’aprendre a aprendre. c) Tenir competències bàsiques en matemàtiques, ciències i tecnologia. d) Tenir competències socials e) Aprendre llengües estrangeres f) Tenir competències en l´ús de les TIC g) Tenir coneixements de cultura general

Garantir l’adquisició d’aquestes competències suposarà millorar la qualitat educativa i això no es pot fer sense una millora de la formació del professorat. 1.3 Garantir l’accés de tothom a les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) L’expansió del’ús de les TIC en la societat ha suposat una revolució en la forma de treballar dels centres docents. Les TIC haurien de promoure una millora dels processos d’ensenyament-aprenenatge de forma que puguin tenir en compte les diferents maneres d’aprendre i les motivacions de l’alumnat. Serà important avaluar el seu impacte en els resultats dels processos d’aprenentatge, en termes d’adquisició de competències i coneixements. Es fa imprescindible, doncs, la presència de les TIC , com a matèria , en els plans d’estudi de la formació del professorat. 1.4 Augmentar la matriculació en els estudis científics i tècnics. L’Informe diu que si Europa ha de millorar la seva posició en el món i complir els objectius de Lisboa , ha de fer més per motivar a nens i joves a interessar-se més per la ciència i les matemàtiques. Cal també, establir vincles entre la formació i la vida laboral. Tot això no s’assolirà sense un nombre suficient de professorat qualificat en matemàtiques i en les disciplines científiques i tècniques. 1.5 Aprofitar al màxim els recursos Per treure el màxim profit dels recursos humans i econòmics que tenen els centres docents la millora de la qualitat hi ajuda. Cal una autoavaluació seriosa per millorar aquesta qualitat.


63

Objectiu estratègic 2 Facilitar l’accés de tothom als sistemes d’educació i formació 2.1 Un entorn d’aprenentatge obert La transformació cap a una societat del coneixement implica necessàriament simplificar i fer més democràtic l’accés a l’educació i la formació , així com facilitar el pas d’una part del sistema d’educació i formació a una altra. L’Informe assenyala que facilitar l’accés a la formació permanent és un aspecte clau per assolir aquest objectiu. 2.2 Fer l’aprenentage més atractiu Un aspecte fonamental en l’èxit de l’educació és la motivació de la persona per aprendre. Per fer l’aprenentatge atractiu , primer de tot, cal adaptar-lo als interessos de la persona. 2.3 Promoció de la ciutadania activa , la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Una part del procés d’aprenentatge té com a objectiu fomentar la ciutadania activa i proporcionar feina a la persona. Els dos depenen de que les persones tinguin els coneixements i les competències necessàries que els permetin pendre part en la vida social i econòmica al llarg de la seva existència. Segons això , és molt important aconseguir que es redueixi el fracàs escolar per evitar problemes socials.

Objectiu estratègic 3 Obrir els sistemes d’educació i formació al món exterior 3.1 Reforçar els vincles amb la vida laboral , amb la investigació i amb la societat en general. Avui dia és clara la necessitat que els centres educatius i de formació es relacionin amb el món del treball. En aquesta línia els períodes de pràctiques resulten molt útils per millorar la formació de les persones i ofereixen una oportunitat de conèixer el món del treball. L’Informe exposa tres aspectes clau per assolir aquest objectiu:

a) Promoure una estreta cooperació entre els sistemes d’educació i formació i la societat en general.

b) Establir associacions entre escoles, centres de formació , empreses i

centres d’investigació de tot tipus en benefici mutu.


64

c) Promoure el paper de les parts interessades en el desenvolupament de la formació, inclosa la formació inicial , en l’aprenentatge en el lloc de treball.

3.2 Desenvolupar l’esperit empresarial L’Informe exposa que els centres educatius i les institucions de formació haurien de desenvolupar les capacitats i l’esperit d’empresa de les persones al llarg de tot el procés d’educació i formació ja que la tendència a una economia basada en el sector dels serveis , obriran oportunitats a milions de persones perquè puguin establir la seva pròpia empresa. 3.3 Millorar l’aprenentatge d’idiomes estrangers Millorar l’aprenentage d’idiomes és fonamental perquè Europa desenvolupi tot el seu potencial, ja sigui econòmic , cultural o social. L’Informe ressalta la importància d’aprendre idiomes de petits i considera que cada persona hauria de ser capaç de parlar dues llengües estrangeres. Tot això suposa que s’han de millorar els mètodes d’ensenyament de llengües estrangeres i augmentar els contactes entre professors i alumnes i les llengües que treballen. Per assolir aquest objectiu és fonamental millorar la formació dels professors d’idiomes. 3.4 Augmentar la mobilitat i els intercanvis La mobilitat contribueix a la creació d’un sentiment de pertinença a Europa , a l’adquisició d’una consciència europea i a l’elaboració de la ciutadania europea. Permet als joves augmentar les seves competències personals i les seves capacitats d’accés al món del treball i oferir als formadors la possibilitat d’enriquir la seva experiència i millorar la seva competència intercanviant bones pràctiques i coneixements amb col·legues estrangers. Per contribuir a l’assoliment d’aquest objectiu la Unió Europea té els programes Sòcrates, Leonardo i Joventut i altres per fomentar la investigació. 3.5 Reforçar la cooperació europea En la nova Europa de la societat del coneixement , els ciutadans han d’estar en condicions d’ aprendre i treballar en qualsevol territori dels Estats membres fent que les seves qualificacions siguin vàlides a tota la Unió Europea. Això suposa establir una cooperació transfronterera , interconectar sistemàticament els centres de formació , desenvolupar els sistemes d’homologació i procedir al reconeixement a gran escala de les qualificacions i els títols. Un exemple d’aquesta cooperació és el “procés de Bolonya” Tots els objectius exposats en aquest informe impliquen un programa de treball que el Consell d’Educació i els ministres d’Educació dels Estats membres han de desenvolupar fins el 2010.


65

3.1.2 Models de formació inicial: simultani i consecutiu Com hem vist la necessitat de millorar la formació inicial i permanent del professorat és un objectiu clau per millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i formació de la Unió Europea. La creació de la Xarxa Europea de Política de Formació de Professors (ENTEP) l’any 2000 està directament relacionada amb aquesta qüestió però ja des dels anys 70 , en molts països, s’han anat fent reformes educatives on es contemplen canvis en la formació inicial. En aquests països , segons diu la Comissió Europea a l’informe I sobre” La professió docent a Europa: Perfil, tendències i problemàtica “han aconseguit una formació més orientada a la professió a través de reforçar el model simultani el qual combina des del principi la formació general amb la formació teòrica i pràctica de caràcter professional i per tant, existeix una única fase d’accés a l’inici del període de formació. És a dir, una persona que vulgui ser professor de física segons aquest model estudiaria el grau de física i la teoria pedagògica i la pràctica per a ser professor de física simultàniament. El model oposat a aquest seria el consecutiu que té dues fases d’accés , una per el període de formació en continguts científics i una altra d’accés a la formació de caràcter professional .En acabar la primera fase o una mica abans , els estudiants es matricularien en un programa de formació inicial de caràcter professional que els permetria qualificar-se com a professors. Seguint amb l’exemple de l’estudiant de física, en el model consecutiu l’alumne estudiaria per ser físic en comptes d’estudiar per ser professor de física , a darrera hora faria uns estudis que li donarien la qualificació pedagògica per fer de professor de física. Espanya (també Catalunya), França, Itàlia i Bulgària són els únics països on preval aquest model doncs a la majoria dels països Europeus que tenen un únic model de formació inicial del professorat adopten el model simultani. En aquells països on coexisteixen els dos models, el simultani és el que predomina, exceptuant els casos d’Irlanda, Portugal i Regne Unit on el model consecutiu és més generalitzat. Com veiem per millorar la formació inicial s’aposta més per models simultanis que consecutius perquè tal com diu Esteve (2006) “els models consecutius generen identitats professionals “falses” ja que la carrera escollida no és la de professor sinó un altre tipus de professional (lingüísta, filòsof, biòleg, químic)”. Es reforça, a més a més, la idea que per ensenyar n’hi ha prou amb el domini de la disciplina, de manera que la complexitat de la tasca d’ensenyar es redueix a la transmisió de coneixements, la qual cosa és insuficient en la societat del coneixement. D’altra banda, estudiar una disciplina per ensenyar-la ajuda a transformar el coneixement en objecte d’aprenentatge pels alumnes. Cal afegir també que l’actitud del professor que es forma des del principi per exercir professionalment és totalment diferent de la d’aquell professor que ho acaba sent perquè no ha trobat res millor. En el gràfic 2.1 es mostra com s’estructura la formació inicial del professorat de l’educació secundària inferior , que és el que correspon a la ESO del nostre sistema educatiu , a Europa .


66

Font: Comisión Europea. La profesión docente en Europa: perfil, tendencias y problemáticas. Informe I a “Temas clave de la educación en Europa”. Volumen 3. Eurydice. 2003


67

3.1.3 Competències professionals L’Informe també ressalta que “la professió docent està condicionada per la necessitat d’involucrar al professorat en tasques relacionades amb la gestió i administració de centres , l’ús de les TIC , el foment dels drets humans i l’educació cívica i el recolzament als alumnes perquè adquireixin el coneixement necessari per continuar el procés d’aprenenatge al llarg de les seves vides”. Davant d’aquestes circumstàncies , hi ha dos temes que han generat debat entre els responsables polítics dels diferents Estats membres. En primer lloc , els canvis en les competències professionals que el professorat ha d’adquirir i en segon lloc, la mesura en que la professió de docent resulta atractiva. Analitzarem aquests dos temes un per un. “Les competències professionals que van més enllà dels continguts adquirits o de l’habilitat docent en el sentit estricte de la paraula, es poden classificar (segons aquest Informe I) en els cinc grups que es detallen a continuació. Aquestes competències haurien de permetre als futurs docents afrontar situacions amb les quals els seus predecessors no s’hi trobaven massa sovint”:

1. Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC)

2. Gestió i administració 3. La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials 4. Treball amb grups multiculturals

5. Gestió del comportament.

En el gràfic 3.3 es mostra la posició que ocupa la formació de les competències indicades anteriorment en les directrius oficials dels països Europeus. Existeixen quatre possibilitats:

1. Les directrius oficials estableixen l’obligatorietat d’aquestes competències en la formació.

2. Les directrius oficials estipulen que aquesta formació és opcional en el

currículum bàsic. 3. Les directrius oficials estipulen que la inclusió d’aquestes competències

en la formació depèn de cada institució. 4. Les directrius oficials no fan al·lusió a la necessitat d’aquest tipus de

formació.


68

Font: Comisión Europea. La profesión docente en Europa: perfil, tendencias y problemáticas. Informe I a “Temas clave de la educación en Europa”. Volumen 3. Eurydice. 2003 D’acord amb aquest gràfic la formació en TIC és la competència que es troba més representada en els programes de formació inicial, seguida de les necessitats educatives especials i en una proporció semblant l’educació multicultural i la gestió del comportament. La formació en administració i gestió de centres no és molt habitual, només és obligatòria en cinc països. 3.1.4 Propostes per a la millora de la professió docent Pel que fa a l’atractiu de la professió docent, els estudis de la Comissió Europea a l’Informe IV sobre “La professió docent a Europa: Perfil, tendències i problemàtica” , revelen que una de les causes de l’abandonament de la professió docent es la manca de preparació per exercir la seva professió


69

que constaten alguns joves docents quan accedeixen a la professió i s’enfronten a la realitat. “Aquest aspecte té una repercussió directa en els formadors de docents , que han de respondre al triple repte d’atraure als candidats adequats, facilitar-los les competències adequades per realitzar correctament la seva feina i garantir-los un desenvolupament professional continu. Entre les iniciatives que s’estan portant a terme destaca el reforç de la formació pràctica i, en particular, de la formació “en el lloc de treball”. Per tal d’evitar decepcions després d’accedir al lloc de treball, és necessari” l’existència de mètodes fiables de selecció dels candidats que accedeixen a la professió, la garantia d’una supervisió adequada d’aquests candidats durant la seva formació , en la qual han de cooperar el personal escolar i els formadors per aconseguir més eficàcia i la identificació de les competències mínimes que han d’assolir els docents en pràctiques”. Tal com diu Pedró (2008) “aquesta tendència general europea d’establir un accés restringit a la professió docent , és degut a considerar-la com una professió exigent que demana qualificacions cada vegada més altes i que, des del punt de vista estratègic , el futur del desenvolupament social i econòmic dels països de la societat del coneixement depèn d’un nivell alt de qualificació del professorat”. El Parlament Europeu recomana en l’Informe sobre “Millorar la qualitat de la formació del professorat” d’agost de 2007 unes polítiques comunes en tots els països Europeus . Aquestes polítiques ja s’havien apuntat en l’informe de la OCDE (2006) “El paper crucial del professorat. Atraure , preparar i mantenir professors de qualitat”. Segons aquests informes caldria:

1. La selecció dels millors candidats per a la professió hauria de ser una prioritat clau per a tots els ministeris d’educació . Hi ha proves que demostren que els resultats dels alumnes són millors si reben les classes de professors ben preparats. Els criteris de selecció es refereixen tant a la formació inicial dels professors com al treball dins l’ensenyament.

2. Millorar la categoria, el reconeixement social i la remuneració de la

professió . La introducció d’una selecció competitiva en el procediment de contractació dels professors podria fer més atractiva la professió docent i desmuntar la creença que qualsevol pot ensenyar. En el perfil dels professors hi ha d’aparèixer el coneixement aprofundit de la matèria ensenyada, les habilitats pedagògiques, la capacitat de treballar de manera eficaç amb un ventall d’alumnes i col·legues ampli , l’aportació d’una contribució constructiva al centre escolar i a la professió , i la capacitat de continuar la formació. Aquest perfil podria expressar diferents nivells d’actuació segons es tracti de professorat novell, professorat amb certa experiència o professorat amb més responsabilitats.

3. Invertir en la formació inicial i continua dels professors. Un cop

seleccionats i contractats els millors candidats s’hauria de garantir que aquests professors es convertissin en els docents més efectius. Per tant,


70

els ministeris d’educació haurien de continuar millorant la formació inicial dels docents i facilitar el seu desenvolupament professional continu per millorar i actualitzar la seva preparació pedagògica. Entenent la formació continuada com l’anàlisi de la pràctica on els professors assumeixen un paper d’investigadors a més a més del seu paper pedagògic i aborden d’una manera més activa els nous coneixements.

D’altra banda, els professors experimentats poden desenvolupar un paper important en la formació dels companys amb menys experiència i s’hauria de contemplar la possibilitat de reduir-los carga lectiva perquè poguessin dedicar més temps a la formació dels seus companys.

4. Recolzar de forma conscient l’intercanvi de bones pràctiques.

Aquests es poden produir a gran o petita escala. A gran escala, els Estats Europeus han acordat col·laborar en l’àmbit de la formació del professorat i intercanviar bones pràctiques . Hi ha més de vint-i-set sistemes educatius diferents a la UE , la qual cosa implica una àmplia varietat de resultats , uns millors que altres. El intercanvi de bones pràctiques contribuiria a la millora dels sistemes.

A petita escala, la UE vol fomentar al professorat dels diferents països a aprendre uns dels altres a través de programes de mobilitat a nivell escolar, especialment en el marc del programa Comenius. Per això cal que els professors tinguin coneixements d’una llengua estrangera com a mínim.

5. Promoure la presa de decisions a nivell escolar. Les investigacions

realitzades suggereixen que la iniciativa i la gestió dels centres escolars ocupen el segon lloc per darrera de l’ensenyament del professor com a factor que influencia en l’aprenentatge. Això implica que els centres han de tenir més responsabilitats pel que fa a la selecció del professorat, a les condicions de treball i al perfeccionament . També han de ser avaluats d’aquesta gestió.

Els objectius d’aquestes recomanacions són: 1. Garantir que l’oferta de formació del professorat i desenvolupament

professional estigui coordinada de forma coherent i compti amb els recursos adequats .

2. Garantir que tot el professorat tingui els coneixements , les actituds i les

capacitats pedagògiques necessàries per ser un bon docent.

3. Recolzar la professionalització de l’ensenyament.

4. Fomentar la investigació en el marc de la professió docent.

5. Potenciar la categoria i el reconeixement de la professió. Estem arribant al 2010 i , de moment, encara no s’han produït tots els progressos necessaris per assolir els objectius de l’Estratègia de Lisboa.


71

Per veure quines polítiques s’estan fent a Europa per tal d’assolir els objectius que els diferents sistemes educatius europeus han de tenir el 2010 , segons es va acordar a l’Estratègia de Lisboa l’any 2000 per fer front als canvis que es generen a la Unió Europea com a conseqüència de la globalització i l’economia basada en el coneixement, i també per tenir coneixement de les mesures que han aplicat els països europeus que van més avançats en l’assoliment dels objectius plantejats a Lisboa i quina repercussió tenen aquestes polítiques en l’educació a Catalunya, es va fer una entrevista a Maria Badia que és diputada pel PSC al Parlament Europeu i va ser ponent el juliol de 2008 de la Comissió de Cultura i Educació, responsable d’elaborar l’Informe “Millorar la qualitat de la formació del professorat”. 3.1.5 Entrevista a Maria Badia, ponent de la Comissió de Cultura i

Educació del Parlament Europeu

1. Quin tipus de professorat es necessita ,segons la comissió d’educació del Parlament Europeu, per educar en el s.XXI?

L’alumnat que es troba el professorat a les aules ha canviat moltíssim per la globalització, la mobilitat de la gent , els canvis en les famílies, més famílies monoparentals... tenen una situació diferent que no tenien abans i per tant la formació d’aquests professors s’ha d’ajustar a les noves necessitats que tenen. Han de saber resoldre els conflictes que es produeixen per gent que ve de diferents cultures, els problemes que generen el fet que no tots porten el mateix aprenentatge i el tema de les noves tecnologies, aquest és un punt importantíssim. Els professors les han de conèixer i saber-les utilitzar a les classes perquè els joves d’avui ja han nascut a l’era de l’ordinador , d’internet , el facebook...i per tant si ells hi estan acostumats i tú, com a professor, no saps utilitzar-les doncs tens problemes en fer la classe. Primer el que hi ha és identificar quins són els problemes en l’aula, la nova situació, quins són els canvis que hi ha hagut i d’acord amb aquests canvis el professorat ha de saber això i això.

2. Quines polítiques s’estan fent , des del Parlament Europeu, per millorar la formació inicial i permanent dels docents?

La Unió Europea diu coses molt generals perquè són 27 països amb unes situacions econòmiques, socials, culturals, històriques...molt diferents i per arribar a acords hem de dir coses molt generals. Educació i cultura està en mans dels Estats, la Unió Europea no té competències en això. Això vol dir que no pot fer res? No, vol dir que pot fer molt i de fet fa perquè no tot ho fas amb competències i en lleis, ho fas donant assessorament , investigant. En temes d’Ensenyament i Cultura fa suggerències, comunicacions, informació... coses molt generals. Fem lleis que probablement si només les haguéssim d’aplicar a Espanya seria d’una altra manera, però com que són lleis Europees han d’anar bé a tots, són línees generals.


72

3. Quines actuacions es fan , en els estat membres, per atraure els millors canditats per dedicar-se la la docència? Entrevistes, currículum..

Hi la qüestió vocacional que aquí no en parlem mai. Quan parles de vocació s’entén que fas aquella cosa per caritat , que professionalment no estàs format. Això és mentida, la vocació hi ha de ser. Hi ha un tipus de feines que si volem que surtin bé, han de ser vocacionals perquè hi has de posar més que només fer la feina. En l’entrevista això ja ho capten , la gent ja fa una tria de que vol anar a donar classes, no com aquí que fas biologia o... i després uns cursos per poder anar a donar classes.

4. Quins països Europeus són exemple de bones pràctiques ? En què els hauríem de copiar?

Finlàndia és el que té millors resultats en els alumnes i una de les causes és que hi ha una molt bona formació en el professorat , i hi ha un respecte a la professió. És considerat un prestigi que algú estudiï per a ser professor, no és una sortida de més a més com a vegades passa aquí i no és una qüestió de diners. Després tens Bulgària que és dels països que tenen pitjors resultats i veus que la formació inicial del professorat és molt dolenta. Hi ha molts altres elements que influeixen els els resultats dels alumnes, però no és una qüestió política ...tots els estudis tècnics van a parar aquí , la formació del professorat és un element clau.

5. Quines actuacions es fan a Catalunya o a Espanya perquè es compleixin els acords del Parlament Europeu sobre polítiques educatives i en concret sobre formació del professorat?

Un cop el Parlament ha estudiat el que s’ha fet prèviament sobre un tema i ha fet les propostes ,els representants dels diferents països diuen si aquestes propostes són viables en els seus països. Les polítiques acordades arriben al ciutadà amb els programes “Long life learning”,a partir d’aquests programes es donen ajudes amb l’objectiu de la mobilitat perquè s’entén que ajudant a la mobilitat ajudes a la formació. Nosaltres no diem com ha d’organitzar cada país la formació, nosaltres diem linies generals. Hi ha uns criteris bàsics, un és aquest de la mobilitat perquè tenim estadístiques que ens diuen que tots els nois i noies que han participat en un Erasmus estan millor formats ,tenen més faciltat de trobar feina i fan més la feina que els agrada, la qual cosa tot és positiu, per tant nosaltres diem: “més diners per a la mobilitat”. Una qüestió que donem molta importància és en el coneixement de llengües estrangeres , hi ha programes específics perquè la gent estigui més preparada en llengües estrangeres. És a través de tots aquests programes que la Unió Europea col·labora amb els Estats membres que són els que tenen competències per portar a terme totes aquestes recomanacions.

6. Quines polítiques hauria d’aplicar el Sistema Educatiu Català per millorar la formació del professorat?

S’ha de millorar tant la formació inicial com la formació al llarg de la vida. S’ha de saber utilitzar l’experiència que la gent té d’haver estat anys treballant


73

7. Què s’hauria de fer, segons orientacions europees, per millorar la

qualitat educativa a Catalunya? Segur que s’ha d’invertir més diners en educació, portem molt retard, això ningú ho dubta. Les lleis una vegada fetes s’han d’aplicar i han de ser prou flexibles per poder-les aplicar, s’ha d’anar canviant mica en mica, si no el que tens és una vaga ...quants ministres d’educació han hagut de dimitir?...a Espanya Maravall , a França en porten dos o tres... és un estament molt difícil de tocar. S’ha de canviar poc a poc. Les lleis han de durar, no és bo canviar-les sovint per això s’han d’aprovar amb l’acord de la majoria de forces polítiques. És bo que la LEC s’aprovi amb Convergència perquè és l’alternança. La nostra feina com a diputats és preparar lleis, preparar directives que puguin ser útils de cara als canvis .

8. El sistema d’oposicions que hi ha a Catalunya i a Espanya funciona en altres països europeus com a via per seleccionar el professorat?

Sí i no funciona. S’ha de trencar amb la idea que vocació és el contrari de professionalització, s’ha de trencar amb la idea que el mestre (parlo de primària) està fent de mestre perquè no pot fer altra cosa perquè és més fàcil. Si el que més et preocupa com a país són els teus ciutadans i per tant perquè el país funcioni necessites tenir una gent molt ben formada, això ho diem cada dia a totes les polítiques, si no som conseqüents amb això ....com deixem la formació en mans de gent que té les carreres més curtes?

9. Creu que el futur Màster de formació del professorat millorarà la formació inicial? Hi ha algun país que el Màster duri més d’un curs? Les competències professionals que es treballaran, són les mateixes a tots als països de la unió?

El total d’hores d’estudi és igual, però hi ha algunes universitats que fan un curs menys a la secundària i en fan un més en el grau. No tot està dividit igual. Nosaltres els graus els farem de quatre anys i hi ha moltes universitats europees que els fan de tres perquè en fan un més a secundària i el Màster és de un any. El que canvia és el grau, la majoria són de tres i nosaltres ho fem de quatre per ajustar el que ens venia de darrera que ens faltava un any. Bolonya és un acord dels governs , dels països i de les universitats.

10. Falta un any pel 2010? Quins països ja han assolit els objectius

plantejats a Lisboa? I Catalunya? I Espanya? No estem ni davant de tot ni a la cua, estem pel mig. Tot el que s’ha proposat de l’armonització de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior s’ha fet sota un model anglosaxó, per tant com que nosaltres com molts altres països Europeus no tenim aquest model perquè hi ha molts models en l’Espai Universitari Europeu, ens costa més adaptar-ho, això és evident, però jo crec que ho estem fent i el que s’ha de veure són els desajustos , que n’hi ha, per exemple en el pèrits d’abans , els ingeniers... el que s’està fent és una


74

revolució, és un canvi molt gran. Però a l’hora d’aplicar aquestes grans normes per arribar aquesta armonització per facilitar la vida dels estudiants i dels treballadors i per millorar, hem de fer això i això costa segons com estan les nostres universitats i no totes estan igual, a més a més, dintre d’Espanya i dintre de Catalunya. Ara bé, és un mal servei que han fet alguns a l’hora de tragiversar les coses , de no haver-s’ho llegit bé perquè es diuen coses que en cap moment han estat en els objectius de Bolonya ni hi són...que si seran els estudis més elitistes, que si la gent no podrà treballar i estudiar perquè són més hores...aquesta és totalment al revés, el que està dient Bolonya és :” no ens interessa les hores que vostè estarà a classe, ens interessa l’esforç que vostè ha fet per assolir aquest coneixement, el que vull comprobar és que vostè ha adquirit els coneixements” 3.2. FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT A ESPANYA . ANÀLISI HISTÒRICA . Aquests canvis educatius que hem vist que es produeixen en els darrers trenta anys en diferents països Europeus també es donen a l’Estat Espanyol, la qual cosa ens porta a considerar tal com assenyala Esteve (2006) que aquests canvis venen generats per processos globals de canvi social, induïts pel canvi de tendències econòmiques i canvis col·lectius en la mentalitat i els valors dels ciutadans. En les diferents lleis educatives des de la LGE (1970) , LOGSE (1990) , LOCE (2002) i LOE (2006) es pot veure com van canviant les concepcions pel que fa a l’aprenenatge de l’alumnat però, tot i que es fa referència a la formació que ha de rebre el professorat de secundària per assolir els objectis de la llei i respondre a les necessitats socials i econòmiques del moment històric, a diferència d’altres països aquesta formació es queda en la fase experimental i mai s’acaba de regular una nova formació inicial per tal de substituir de forma definitiva el Curs d’Aptitud Pedagògica (CAP) vigent , encara avui, des de la Ley General de Educación de 1970, sota règim franquista. D’aquesta manera es crea la paradoxa que professorat format en un curs dissenyat fa trenta-set anys ha d’educar a l’alumnat que ha de treballar en la societat del segle XXI. La LOGSE l’any 1995 regula el “ Título profesional de especialitzación didáctica” que s’havia de generalitzar el curs 1999-2000 . Fins aleshores s’havia experimentat el seu programa en el “Curso de Cualificación Pedagógica” (CQP a Catalunya) però l’any 1996 amb l’arribada del Partit Popular al Govern d’Espanya es va aturar la seva aplicació i la nova Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE) va plantejar una nova formació inicial del professorat en el “Título de especialización didáctica” (TED) al gener de 2004 . Però quan el Partit Socialista guanya les eleccions el març de 2004 es torna a produir un canvi d’enfoc en la formació inicial que es concreta en la Ley Orgánica de Educación (LOE) publicada al maig del 2006. Segons els articles 94, 95 i 97 de la LOE per exercir com a Professor d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat , Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes cal estar en possessió del títol oficial de Màster de Formació del Professorat (desembre 2007). Aquest Màster es cursarà després d’haver finalitzat estudis de grau. Segons Resolució de 16 de juliol de 2008 de la


75

Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación y Ciencia, l’actual curs 2008-2009 és l’últim en que les Universitats podran seguir organitzant el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). A partir del curs 2009-2010 podran organitzar el Màster al qual es refereix la LOE . Aquest repàs històric indica que totes les Administracions educatives han estat conscients de la importància de la Formació Inicial del Professorat però els successius canvis legislatius segons el signe polític del govern han impedit començar el s.xxl amb un model de formació del professorat que doni respostes a les necessitats educatives dels nous temps. Veiem quina ha estat la Formació Inicial segons la Llei educativa. 3.2.1 Ley 14/1970 , de 4 de agosto , General de Educación y

Financiamiento de la Reforma Educativa (L.G.E) Aquesta Llei pretenia canviar un sistema educatiu basat en la centenària Ley Moyano (1857) , que havia estat vigent en els seus aspectes bàsics , sense canvis substancials , fins aquell moment malgrat els canvis polítics a l’Espanya de la segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX. La situació política de l’Espanya franquista a inicis de la dècada dels 70 , plantejava el repte de la incorporació del país a una Europa que desenvolupava amb força una política econòmica comú en el marc de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els nous ministres , tecnòcrates i vinculats a l’Opus Dei , van veure la necessitat de formar tècnics mitjos per a un teixit empresarial que pretenia fugir de l’autarquia econòmica i ampliar les seves perspectives i interessos econòmics cap a l’exterior. Per tal de complir aquest objectiu la Educación General Básica , que era obligatòria i gratuïta , remodelaria els continguts i les metodologies d’algunes de les assignatures que, arrelades a l’escola tradicional-transmisiva del segle XIX , pretenien formar tècnicament tot un nou perfil d’una mà d’obra que hauria d’incorporar-se als nous sistemes productius i, per tant, a nous reptes professionals des d’unes capacitats diferents a les necessàries i promogudes des de l’escola fins a aquells moments. Dit així i veient els objectius, sembla una llei força progressista per l’època , però el context històric on es redacta és la dictadura franquista on l’escola segueix sent un lloc d’adoctrinament en els valors defensats pel règim franquista. Tot i que algunes de les propostes didàctiques de la llei van ser força novedoses per l’època, s’hauria d’esperar fins l’any 1990 , amb la publicació de la LOGSE , per tenir la primera llei educativa veritablement progressista tant en el referent a l’aplicació de noves perspectives metodològiques , com sobretot pel que fa a la perspectiva social que se li adjudicarà al propi fet educatiu. Objectius

1. Generalitzar el dret a l’educació a tota la societat Espanyola. 2. Completar l’educació general amb una preparació professional que

habiliti per la incorporació a la vida laboral.

3. Desenvolupar al màxim les capacitats de tots els Espanyols.


76

4. Crear els Instituts de Ciències de l’Educació (ICEs) en totes les

Universitats Espanyoles per millorar la qualitat educativa organitzant cursos de formació inicial i permanent del professorat.

5. Orientar l’alumnat més cap aspectes formatius per aprendre per ell

mateix que per erudició memorística.

6. Establir una vinculació més estreta entre les matèries i les exigències del món modern.

7. Introduir nous mètodes i tècniques d’Ensenyament .

8. Racionalitzar l’avaluació del rendiment escolar per evitar la subordinació

d’aquest a l’èxit en els exàmens.

9. Crear serveis d’orientació educativa i professional. En aquesta LGE de 1970 ja apareix com element fonamental per a la millora de la qualitat educativa la formació inicial i permanent del professorat. Al Títol Preliminar ens parla de les característiques que ha de tenir aquest professorat : “La profesión docente exige en quienes la ejercen relevantes cualidades humanas , pedagógicas y profesionals. El Estado procurará , por cuantos medios sean precisos, que en la formación del profesorado y en el acceso a la docencia se tengan en cuenta tales circunstancias , estableciendo los estímulos necesarios , a fin de que el profesorado ocupe en la sociedad española el destacado nivel que por su función le corresponde” L’Estat crea els ICEs per garantir aquesta formació del professorat de qualitat i els vincula a les Universitats: “Los Institutos de Ciencias de la Educación estaran integrados directamente en cada Universidad, encargándose de la formación docente de los universitarios que se incorporen a la enseñanza en todos los niveles, del perfeccionamiento del profesorado en ejercicio y de aquellos que ocupen cargos directivos, asi como de realizar y promover investigaciones educativas y prestar servicios de asesoramiento técnico a la propia Universidad a que pertenezcan y a otros Centros del sistema educativo” Aquesta formació docent s’ impartia en el Curs d’Aptitud Pedagògica (CAP/ Orden de 8 de julio de 1971 sobre actividades docentes de los Institutos de Ciencias de la educación en relación con la formación pedagógica de los universitarios. BOE nº192/12 de agosto 1971) preveient que els futurs professors de Batxillerat i Formació Professional el cursessin en dos cicles de 150 hores cadascun, després d’obtenir la titulació científica i/o disciplinar que els correspongués . Era un model consecutiu de la formació oposat al model simultani que oferien les Escoles Universitàries de Formació del Professorat on la teoria i la pràctica s’integraven simultàneament. Aquesta dualitat en la formació inicial del professorat encara es manté avui dia i el requisit de 300


77

hores de formació que contemplava la llei mai s’ha complert , el CAP és un curs de 120 hores . Tampoc la LGE resolia satisfactòriament la Formació Professional ja que aquesta va acabar convertint-se en una sortida devaluada per a aquell alumnat que no tenia bons resultats acadèmics , i reservant el Batxillerat per una èlit d’alumnes amb bones notes que calia preparar per l’accés a la Universitat. Aquells alumnes que es volien incorporar al món laboral i deixar d’estudiar en acabar l’Educació General Bàsica, havien d’esperar dels 14 als 16 anys per tenir l’edat legal mínima d’incorporació al món del treball. També s’hauria d’esperar a la LOGSE per resoldre aquest desfàs.

3.2.2. Ley Orgánica 1/1990 de 3 d’octubre de Ordenación General del

Sistema Educativo (L.O.G.S.E)

Aquesta llei fa una reforma global que ordena el conjunt del sistema educatiu per adaptar-lo en la seva estructura i funcionament a les grans transformacions que s’han produit des de la LGE de 1970. En aquests 20 anys , després de la mort del dictador Franco el 1975 , Espanya accelera el procés de modernització per situar-se al nivell dels països Europeus amb qui vol compartir un projecte comú. És en aquest context històric que es redacta la LOGSE per donar resposta a les exigències formatives de l’entorn social i productiu que exigeix el mercat Europeu. Des d’aquesta perspectiva es feia necessari regular el desfàs


78

entre la finalització de l’escolaritat obligatòria i l’edat mínima laboral , per això la LOGSE allarga l’educació obligatòria fins al 16 anys. Objectius

1. Millorar la qualitat de l’educació en la perspectiva del s.XXl i la dimensió Europea posant una atenció prioritària a:

a) La qualificació i formació del professorat. b) La programació docent. c) Els recursos educatius i la funció directiva. d) La innovació i la investigació educativa e) L’orientació educativa i professional f) La Inspecció educativa g) L’avaluació del sistema educatiu.

2. Donar respostes a les exigències del present i del futur.

3. Reformar globalment tot el sistema educatiu per adaptar la seva estructura i funcionament a les transformacions produides des de la Ley General de Educación de 1970.

4. Allargar l’educació obligatòria a la totalitat de la població fins als 16 anys.

5. Crear una oferta educativa àmplia per diversificar els camins

d’incorporació al món laboral.

6. Conectar la Formació professional amb el món productiu.

7. Atendre els interessos diferenciats dels alumnes i adaptar-se a la pluralitat de les seves necessitats i aptituds.

En la LOGSE també apareix la Formació del professorat com element per aconseguir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de l’Europa del s.xxl. Per aconseguir aquest objectiu en el Real Decreto 1692/1995 , de 20 de octubre / BOE Nº 268 de 9 de noviembre de 1995 , es regula l’exigència de tenir el “título profesional de especialización didáctica” que s’ha d’obtenir en el “curso de cualificación pedagógica “ (CQP a Catalunya ) per impartir ESO, Batxillerat i Formació Professional . Aquest curs tenia una duració mínima de 660 hores i un caràcter professionalitzador , ja que la formació rebuda preparava per ser professor de secundària: “El curso de cualificación pedagógica debe proporcionar al futuro profesorado de la educación secundaria la formación psicopedagógica y didáctica inicial necesaria para acometer las tareas propias de la función docente de acuerdo con los principios y fines establecidos en la LOGSE. En este sentido , constituye el punto de partida para dotar al sistema educativo con un profesorado altamente cualificado, debiendo garantizar una formación inicial ámplia,sólida y rigurosa “


79

El valor professional del títol i el caràcter professionalitzador dels continguts del CCP/CQP posaven molt èmfasi en la integració entre formació teòrica i formació pràctica, entesa aquesta com a pràctica professional docent. Per assolir aquest objectiu la vinculació entre les universitats i els IES era fonamental: “la importancia de vincular la formación inicial del profesorado a las instituciones docentes. es decir, a los institutos de educación secundaria, con el doble fin de facilitar que el “practicum” pueda cumplir la función de componente formativo vertebrador del curso de cualificación pedagógica y, al mismo tiempo, aprovechar los conocimientos y la experiencia de los profesores y profesoras en activo con niveles contrastados de calidad en el ejercicio de la función docente en los procesos formativos de los futuros profesores”. El curs 1996-1997 el CCP/CQP comença de forma experimental amb la intenció que el curs 1999-2000 s’implanti amb caràcter general. Però l’arribada al govern de l’Estat del Partit Popular va allargar el termini fins el 2002-2003 (RD 1998) . Les dificultats que ha tingut el CCP/CQP per ser un model viable de formació inicial hem de buscar-les, segons apunta Salvador Carrasco (2007) en:

a) La negativa de les administracions autonòmiques (Departament d’Ensenyament i Comissionat d’Universitats) d’assumir el finançament del projecte i estatals (Ministerio de Educación ) a realitzar les transferències econòmiques que havien de fer possible l’experimentació del CQP en condicions dignes perquè discrepaven del model dissenyat .

b) Les dificultats de les universitats per plantejar la participació del

professorat de Secundària en el CQP a través de la figura dels “associalts” universitaris, sense garanties econòmiques. D’altra banda, a criteri d’algunes universitats el model proposat no garantia prou l’autonomia de les universitats en el disseny del curs i plantejava problemes entre els Departaments i els Centres.

c) Les reaccions del professorat de secundària, d’una banda dels

catedràtics que exigien l’accés preferent al CQP perquè era vist com una via de promoció cap a la universitat i de l’altra, del professorat del CAP que reivindicava la seva experiència i els serveis prestats per tal de continuar actuant en el nou curs.

El resultat va ser clar, davant l’absència de voluntat política i de finançament que prioritzés la formació inicial del professorat de secundària , a Catalunya, només tres universitats (UAB, UPF,UdL) van continuar experimentant el CQP fins el curs 2007-2008 i el CAP ha continuat vigent.


80

3.2.3 Ley Orgánica 10/2002 de 23 de diciembre de Calidad de la Educación

(L.O.C.E) El progrés que havia de suposar la LOGSE no va ser l’esperat per manca de finançament i perquè no va haver-hi un procés de formació i adaptació del professorat de secundària als canvis que comportava la incorporació als IES de l’alumnat de 12 a 14 anys i l’allargament de l’escolarització obligatòria fins als 16 anys. La diversitat que va generar la nova estructura del sistema educatiu als centres i a les aules feia necessari un canvi de mentalitat en els plantejaments didàctics que no es va produir de forma reglada. Com hem vist, tampoc es va adequar la formació inicial al nou sistema educatiu. Per alguns sectors , el fracàs escolar que hi ha als centres és el resultat de les propostes educatives la LOGSE . El Partit Popular es va fer ressò del desencís i el desconcert d’aquests sectors i quan va arribar al govern l’any 1996 va derogar la LOGSE i va legislar la LOCE. Aquesta llei tenia l’objectiu de desmuntar la


81

LOGSE per anar cap a un model més tradicional amb els següents punts prioritaris. Objectius

1. Reduir el nombre elevat d’alumnes que abandonen l’Educació Secundària Obligatòria.

2. Millorar el nivell mig de coneixement dels alumnes.

3. Universalitzar l’educació i atenció en la primera infància.

4. Ampliació de l’atenció educativa a la població adulta.

5. Integrar, educativa i socialment, als alumnes procedents d’altres països.

6. Promoure mesures encaminades a millorar la qualitat educativa :

a) Promoure l’esforç i exigència personal com a motor de l’aprenentatge.

b) Orientar el sistema educatiu cap als resultats.

c) Oferir varietat de trajectòries que permetin a cada individu assolir

els seus propis objectius.

d) Promoure la consideració social del professorat i reforçar la formació inicial en consonància amb la doble tasca d’ensenyar i de la formació que aquesta exigeix.

e) Desenvolupar l’autonomia dels centres educatius i estimular la

responsabilitat d’aquests en l’assoliment de bons resultats per als seus alumnes.

La nova Ley Orgánica de Calidad de la Educación va proposar un nou perfil de formació inicial del professorat de secundària posant més èmfasi en la formació disciplinar que en la didàctica: “la Ley prevé que el ejercicio de la función docente se beneficie no sólo de una rigurosa preparación científica en la materia o discilplina que se va a impartir sino también, y de modo muy especial , de una adecuada formación pedagógica y didáctica , que debe adquirirse tanto desde una perspectiva teórica como a través de la práctica en la actividad docente”. Aquesta pràctica es desenvolupava posteriorment a la formació acadèmica: “El proceso formativo está organizado en dos etapas: un “periodo académico”, que puede quedar vinculado directamente a la formación superior del candidato (artículo 58.5 de la ley), y un periodo profesionalizador , de “prácticas


82

docentes”, que servirá de apoyo, pero también de evaluación, a todos los profesores que se inicien en la docencia”. El procés formatiu de cada un dels professors en pràctiques havia d’estar dirigit per un tutor, el qual havia de ser catedràtic d’ensenyament secundari. Aquest nou disseny de formació inicial es va materialitzar en el Título de Especialización Didáctica (TED) que es va regular al Real Decreto 118/2004 , de 23 de enero / BOE nº 30 de 4 de febrer . Fins l’ 1 de setembre de 2005 no seria exigible la possessió d’aquest títol i el curs 2003-2004 les administracions educatives podien continuar organitzant el CAP . Degut al nou canvi polític al març del 2004 , el TED no progressa i el CAP sobreviu a una altra llei educativa.


83

3.2.4 Ley Orgánica 2/2006 , de 3 de mayo, de Educación (L.O.E) El canvi de govern d’abril de 2004 torna a capgirar el panorama educatiu i el maig de 2006 es publica la LOE. Aquesta llei unifica els aspectes estructurals i d’ordenació que havien demostrat la seva eficàcia en les lleis anteriors i proposa canvis en aquells aspectes que requereixen una revisió per tal d’adequar el sistema educatiu a l’entorn europeu: “La participación activa de España en la Unión Europea obliga a la mejora de los niveles educativos, hasta lograr situarlos en una posición acorde con su posición en Europa, lo que exige un compromiso y un esfuerzo decidido, que también esta Ley asume”. Objectius

1. Millorar els resultats generals i reduir les elevades tases de finalització dels estudis sense titulació i d’abandonament dels estudis conciliant qualitat de l’educació amb l’equitat del repartiment de l’alumnat.

2. Aconseguir que tots els integrants de la comunitat educativa col·laborin

per arribar a l’objectiu anterior: alumnat, professorat, famílies, centres docents, Administracions educatives i societat en el seu conjunt.

3. Assolir els objectius educatius plantejants per la Unió Europea i

UNESCO pels propers anys que són :

a) Millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes d’educació i formació , la qual cosa implica millorar la capacitació dels docents , desenvolupar les aptituds necessàries per la societat del coneixement, garantir l’accés de tots a les tecnologies de la informació i la comunicació, augmentar la matriculació en els estudis científics, tècnics i artístics i aprofitar al màxim els recursos disponibles, augmentant la inversió en recursos humans.

b) Facilitar l’accés generalitzat als sistemes d’educació i formació, la

qual cosa suposa construir un entorn d’aprenentatge obert , fer l’aprenentatge més atractiu i promocionar la ciutadania activa , la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

c) Obrir aquests sistemes al món exterior, la qual cosa exigeix

reforçar els vincles amb la vida laboral, amb la investigació i amb la societat en general, desenvolupar l’esperit emprenedor, millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, augmentar la mobilitat i els intercanvis i reforçar la cooperació europea.

Per assolir aquests objectius la LOE actua en varies direccions complementàries:


84

a) S’ha de concebir la formació com un procés permanent que es desenvolupa durant tota la vida ja que les necessitats derivades dels canvis econòmics i socials obliguen als ciutadans a ampliar permanentment la seva formació. Això implica proporcionar als joves els coneixements i les competències bàsiques necessàries en la societat actual.

b) Incrementar la flexibilitat del sistema educatiu per permetre el trànsit de la

formació al treball i viceversa. Per això cal que els centres tinguin un marge d’autonomia que els permeti adequar la seva actuació a les característiques del seu alumnat amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit escolar de tots els estudiants.

c) Establir processos d’avaluació dels diferents àmbits i agents de l’activitat

educativa, alumnat, professorat, centres, currículum i Administracions.

d) Revisar el model de la formació inicial del professorat i adequar-lo a l’entorn europeu per donar resposta a les necessitats i a les noves demandes del sistema educatiu.

e) Compromís de les Administracions educatives per la formació continua

del professorat lligada a la pràctica educativa. Una novetat important de la LOE és el fet que dedica tot el títol tercer al professorat. Un títol que en els seus quatre capítols aborda qüestions relatives a : les funcions del professorat ; el professorat dels diversos ensenyaments ; la formació ; el reconeixement , el suport i la valoració del professorat .Pel que fa a la Formació inicial del professorat , la LOE diu que:

1. El seu contingut garantirà la capacitació adequada del professorat per afrontar els reptes del sistema educatiu i l’adaptació a les noves necessitats formatives.

2. Per execir la docència s’haurà d’estar en possessió de la titulació

acadèmica corresponent i tenir la formació pedagògica i didàctica que les Administracions educatives acordin amb les Universitats que seran les institucions encarregades d’organitzar aquesta formació pedagògica i didàctica. Aquesta formació es completarà amb la tutoria i assessorament als nous professors per part de professionals experimentats.

3. La formació inicial del professorat s’adaptarà al sistema de graus i

postgraus de l’espai europeu d’educació superior. Serà necessari cursar un Màster oficial per tenir el títol oficial de Màster que habiliti per l’exercici de la professió de Professsor d’Educació Secundària tal com es regula a la ORDEN ECI/ 3858/2007, de 27 de diciembre / BOE nº 312.

4. El primer curs d’exercici de la docència en centres públics es

desenvoluparà sota la tutoria de professors experimentats . El


85

professor tutor i el professor en formació compartiran la responsabilitat sobre la programació dels ensenyaments dels alumnes d’aquest darrer.

5. Els estudiants en acabar aquest Màster hauran d’haver assolit en un

curs de 60 crèdits europeus , les competències necessaries per fer de professor . El pràcticum tindrà molt pes en la formació inicial i els IES que participin en el Pràcticum hauran de ser reconeguts com a centres de pràctiques , així com els tutors encarregats de l’orientació i tutela dels estudiants.

D’altra banda, el calendari d’aplicació de la LOE que es regulava en el Real Decreto 806/2006 , de 30 de junio , determinava en la seva “disposición adicional primera” , que les Administracions educatives únicament podrien seguir organitzant els ensenyaments que condueixen a l’obtenció del Certificat d’Aptitud Pedagògica, fins que es regulessin els plans d’estudis que condueixen a l’obtenció dels títols que habiliten per l’exercici de professor de Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. En la “ RESOLUCIÓN de 16 de Julio de 2008, de la Dirección General de Universidades sobre diversos aspectos relativos a las enseñanzas de Máster y Doctorado en la nueva ordenación Universitaria “ , es fa constar que aquestes ja han estat regulades i per la qual cosa conclou: “A la vista de lo expuesto, este próximo curso 2008-2009 es el último en el que las universidades podrán seguir organizando las enseñanzas conducentes a la obtención del Certificado de Aptitud Pedagógica. A partir del curso 2009-2010 podrán organizar las enseñanzas conducentes a la obtención del título de Máster al que se refiere la Ley Orgánica 2/2006 , de 3 de mayo, conforme a las condiciones establecidas en el referido Acuerdo de Consejo de Ministros”. Sembla doncs que el CAP arriba a la seva fi i el Màster tal com diu Tribó (2008) “representa una nova oportunitat per oferir un titol professional d’educació que posi fi al dèficit en formació inicial dels docents de secundària. Seria una llàstima malmetre de nou l’oportunitat de substituir el CAP per una formació professional docent de qualitat”. Però el Màster no hauria de ser l’única via per arribar a aquesta professionalització de qualitat, tal com diu del Pozo (2008) “la LOE no aborda l’adequació de la selecció del professorat a les necessitats del sistema educatiu, que permeti substituir les actuals proves d’oposicions que han quedat antiquades i que no sempre seleccionen al millor professorat.” Què passarà si es selecciona , amb criteris del passat , al professorat que haurà de proporcionar als joves els coneixements i les competències bàsiques necessàries per la societat d’avui? D’altra banda, podem assegurar que tot el professorat que està actualment exercint a l’ESO i Batxillerat té la preparació necessària per treballar per la consecució dels objectius plantejats a la LOE? El professorat de


86

Secundària té una preparació acadèmica molt especialitzada però la preparació professional per aplicar els coneixements, com hem vist, es redueix al CAP. La formació permanent ha de ser la via per millorar la formació professional , però “els programes de formació permanent, hauríen de contemplar l’adequació dels coneixements i mètodes a l’evolució de les ciències i de les didàctiques específiques, així com tots aquells aspectes de coordinació, orientació , tutoria , atenció educativa a la diversitat i organització encaminats a millorar la qualitat de l’educació i el funcionament dels centres” (art.102.2) . La formació permanent ha de facilitar l’adaptació del professorat als canvis socials i als nous problemes educatius que aquests canvis generen. Tal com va dir Esteve a la “taula d’especialistes de l’Educació Secundària Obligatòria” cal preveure estructures de formació continuada que facilitin l’adaptació als successius canvis que serà necessari afrontar en el futur, cada cop a un ritme més ràpid. Si la nostra societat i el nostre sistema productiu esperen que el sistema educatiu assumeixi una important responsabilitat afrontant els nous problemes socials que sorgeixen inesperadament , és necessari mantenir unes estructures de reciclatge dels docents efectives capaces d’aportar nous recursos metodològis i nous enfoncs de treball amb els quals afrontar els nous reptes que encara suposarà la continuada acceleració del canvi social. Aquesta formació inicial i continuada també hauria de servir per crear i extendre entre el professorat una opinió favorable als canvis que les diferents reformes educatives proposen, una reforma educativa mai aconseguirà els seus objectius si té el professorat en contra, però ha d’haver-hi temps per assumir els canvis . Cal saber fer entendre que les reformes són necessàries per respondre a nous problemes i cal saber engrescar al professorat perquè es senti principal protagonista d’aquestes reformes. La imposició de les reformes només porta desconcert i malestar entre els docents i no és una utopia afirmar que la qualitat de l’educació depèn en bona mesura de la qualitat del seu professorat , per tant qualsevol impuls i millora de l’educació passa per millorar la formació inicial i contínua del professorat .


87

3.3. FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT A CATALUNYA. 3.3.1 Anàlisi històrica de la formació del professorat A Catalunya, durant la dècada dels noranta, es va fer un esforç per elaborar un disseny curricular que permetés encarar la reforma educativa derivada de la LOGSE. El nou model demanava del professorat un seguit de competències que els docents havien de tenir o assolir per fer una bona planificació docent. No tot el professorat va fer l’esforç d’adaptar-se al nou model i canviar la manera d’entendre el dia a dia de la funció docent. Els responsables del procés de la reforma es van trobar amb un col·lectiu, ubicat principalment a l’educació secundària, que van continuar i alguns encara continuen , amb la seva rutina i no es van implicar en els projectes d’innovació que la nova llei requeria. Tal com assenyala l’estudi de l’ICE de la UAB (1994) sobre els posicionaments del professorat d’educació secundària de quatre centres davant la reforma, es van detectar “quatre col·lectius de professorat definits amb els següents termes: reformistes pedagògics, reformistes organitzadors , didactistes i tradicionals “(Masjuan 1994).


88

Els problemes de finançament i les reticències d’una part del professorat per la implementació de la LOGSE , va fer que la millora de la qualitat educativa que havia de produir-se amb aquesta llei no es donés de forma generalitzada. Aquesta millora es donà en els centres on hi havia uns equips directius i docents que l’impulsaven, però en els centres on es concentrava un professorat tradicional els plantejaments didàctics pràcticament no canviaren. A les acaballes del 2002 es promulgà la LOCE amb una concepció més tradicional del currículum tal com s’ha explicat a l’apartat d’Espanya. La qüestió més problemàtica que es plantejava era l’adaptació a les diferents capacitats i motivacions de l’alumnat dels 14 als 16 anys , aquests plantejaments satisfeien a aquell professorat tradicional de secundària que no va acceptar mai els plantejaments inclusius de la LOGSE i que, segons ells, eren la causa de la mala qualitat educativa . Amb la LOCE es podia dividir a l’alumnat segons les seves capacitats. Però al 2006 es publica la LOE que torna a capgirar el panorama educatiu. A Catalunya, paral·lelament a la LOE hi ha el Pacte Nacional per l’Educació. El text del Pacte dedica el punt 5 al professorat fent propostes relatives a formació inicial i permanent del professorat ; a l’elaboració d’un Estatut docent que englobi aspectes generals de la professió i aquells altres específics de la funció pública docent catalana ; mesures adreçades a la Prevenció de Riscos Laborals ; canvis normatius perquè siguin valorats aspectes qualitatius de caire didàctic i de pràctica educativa en els processos de selecció del professorat interí , substitut i definitiu ; tutorització , en el lloc de treball, del professorat de nova incorporació al sistema per tal de facilitar la transició entre la formació inicial i la plena incorporació al món laboral ; el reconeixement del treball a l’aula i l’atenció directa a l’alumnat i a les seves famílies com a un dels eixos bàsics per a la promoció docent i també la vinculació de la promoció professional del professorat a la seva avaluació voluntària referida al reconeixement de les bones pràctiques, recerca i innovació educativa , tutorització d’alumnes en pràctiques i l’assumpció de majors responsabilitats com a conseqüència del desenvolupament de funcions directives, de coordinació pedagògica i d’altres derivades dels nous requeriments educatius. 3.3.2 Espai Europeu d’Educació Superior. Formació del professorat del futur Al punt 1 del Pacte hi trobem els acords pel que fa a la Formació Inicial , “que amb l’entrada amb vigor el 2010 de l’Acord de Bolonya (1999) , s’estructurarà a partir dels estudis de grau i de post-grau (Màster) una titulació que habiliti per a l’exercici de la professió docent , adequant-la als requeriments específics dels diferents nivells educatius i especialitats docents i que , alhora , tingui previst un període de pràctiques no inferior a un curs escolar, la superació del qual sigui imprescindible per obtenir la titulació i la idoneïtat professional” Tal com diu Pedró (2008) “ el procés de convergència europea cap a la configuració d’un Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) en el qual també


89

es troben immerses les universitats catalanes , està comportant una forta revisió i revitalització de les bases i els referents sobre els quals s’assenta la formació. Es planteja el principi general segons el qual el procés formatiu ha d’estar orientat no a la mera acumulació de coneixements sinó al desenvolupament i la consolidació de competències professionals , la qual cosa constitueix una esperança d’adequació de la formació inicial a les demandes de revisió que es van succeint constantment i des de diferents instàncies” Segons un qüestionari que el mateix Pedró i altres (2008) van passar a una mostra representativa del professorat de Catalunya sobre la valoració de la formació inicial rebuda, com a mestre o bé com a professor , “demostra que el grau de satisfacció , expressat en termes d’adequació de la formació rebuda , dista molt de ser espectacular atès que menys de la meitat del professorat (45,6%) afirma que aquesta formació va ser adequada (37,2%) o molt adequada (8,4%). Gairebé un terç del total del professorat (28,4%) la jutja inadequada (23%) o molt inadequada (5,4%). Finalment un percentatge semblant (26%) es mostra indiferent”. El fet que quasi el 55% del professorat no tingui una valoració positiva de la formació rebuda , planteja la necessitat urgent de canvis curriculars i estructurals en la formació inicial. Els alumnes en pràctiques del Màster de professor de secundària, segons consta en l’Ordre per a la selecció dels centres formadors de professorat en pràctiques (EDU/122/2009 d’11 de març, DOGC 5347-26/03/2009), hauran de desenvolupar les competències dels docents que es classifiquen en:

a. Competències personals. b. Competències professionals.

a) Les competències personals bàsiques per ensenyar “Adquirir competències personals suposa aprendre a mobilitzar coneixements , capacitats , habilitats i activitats que han de permetre resoldre amb eficiència les tasques quotidianes i afrontar nous reptes amb il·lusió , eficàcia i responsabilitat des de l’autoconeixement , l’autoestima i el creixement personal” 1. Autoregular-se com a persona, en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals , integrant el pensar , el sentir i el fer. El professorat ha de saber que les emocions són sempre presents i influeixen en el creixement personal de l’alumnat. Ha de conèixer les estratègies que afavoreixin l’harmonització de les relacions. 2. Establir relacions positives amb els altres. El professorat ha de tenir competències que comporten l’exercici de la relació empàtica. L’establiment de la convivència (escolta, diàleg, respecte, assertivitat


90

que faciliten la cooperació i el treball en comú (animació de grups, presa de decisions, resolució de conflictes...)

b) Les competències professionals bàsiques per ensenyar “En les competències professionals es contemplen les més relacionades en l’acció educativa d’ensenyar i aprendre ciència i en la manera de gestionar la vida del centre. Què i com ensenya el mestre/professor? Què i com aprèn l’alumne? Com s’organitza i gestiona un centre? Com es relaciona amb l’entorn familiar i social?” 3. Conèixer i comprendre els continguts de la disciplina , per poder seleccionar aquells que l’alumnat ha d’aprendre. El professorat ha de tenir un gran domini conceptual de la disciplina per a seleccionar els nuclis conceptuals fonamentals , les competències bàsiques que els alumnes han d’adquirir i relacionar els conceptes i les competències amb objectius d’aprenentatge. Ha de saber analitzar de manera reflexiva i crítica l’aprenentatge per tal de millorar la intervenció del docent i controlar i valorar les experiències dels alumnes. 4. Ensenyar a parlar per aprendre : a comunicar oralment, per escrit i audiovisualment per construir coneixements en tots els àmbits del saber. El professorat ha de saber que aprendre és reestructurar el sistema de comprensió del món i poder comprendre la realitat a nivell simbòlic i pràctic. Aprendre és poder resoldre situacions problemàtiques i saber defensar l’opinió pròpia amb arguments convincents. Ha de dominar el català, el castellà i com a mínim una llengua estrangera per facilitar els aprenentatges escolars i afavorir els aprenentatges lingüístics de l’alumnat. 5. Comprendre la comunicació audiovisual i saber-la utilitzar. El professorat ha de conèixer els codis del llenguatge audiovisual , saber utilitzar-los i dominar els recursos comunicatius específics de les diverses àrees. 6. Construir i planificar dispositius d’aprenentatge i seqüències didàctiques . El professorat ha de saber realitzar seqüències didàctiques que incloguin situacions d’aprenentatge variades i adequades a l’edat de l’alumnat , l’ impliquin i afavoreixin el seu l’aprenentatge , considerant els recursos de què disposa el centre o són presents en l’entorn.


91

Ha de saber que la construcció del coneixement és un progrés col·lectiu i per tant ha de canviar el rol d’expert que transmet la informació pel rol d’orientar, organitzar , agrupar i ajudar a l’alumnat quan sigui necessari. 7. Implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i en el propi treball. Potenciar el treball cooperatiu. El professorat ha de saber aconseguir la implicació dels alumnes en el procés d’aprenentatge. Ha de ser capaç de fer treballar l’alumnat en equip per desenvolupar l’autonomia personal i estimular l’activitat metacognitiva a partir de la confrontació de punts de vista. Ha de fer entendre als alumnes la utilitat personal i social dels aprenentatges. 8. Utilitzar les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement. El professorat ha de saber que és imprescindible l’actualització i la utilització professional de les tecnologies de la informació , per saber quina és la seva utilització educativa i formativa. Ha de saber utillitzar estratègies pròpies de l’aprenentatge , treball en xarxa , treball telemàtic... 9. Gestionar la diversitat i la progressió dels aprenentatges. El professorat ha de saber que tot el que es pretén ensenyar s’ha de plantejar des d’una perspectiva de llarg recorregut i ha de saber organitzar el treball escolar de manera diferenciada perquè tots els alumnes amb la seva diversitat puguin aprendre i progressar. Ha de saber facilitar als alumnes les eines necessàries per la reflexió del seu propi procés d’aprenentatge i impulsar l’ensenyament mutu entre alumnes. Ha de saber avaluar i regular aquelles competències que es consideren bàsiques per aconseguir els objectius previstos. 10. Treballar en equip. Participar en la gestió del centre. El professorat ha de saber que la feina de docent comporta necessàriament la interrelació amb els altres docents , amb altres professionals de l’educació , amb les famílies i els serveis educatius i socials de l’entorn. Ha de saber que la coherència educativa d’un centre docent i el nivell d’èxit escolar de l’alumnat està sovint condicionada pel treball en equip dels docents. Ha de saber elaborar, impulsar, participar i gestionar projectes institucionals . Ha de saber potenciar espais de convivència , de participació dels alumnes i de les famílies , d’implicació en les decisions que es prenen i impulsar el sentit de pertinença al centre.


92

Ha de valorar la cohesió social en el dia a dia i utilitzar la mediació entre iguals per aconseguir-ho. 11. Informar i implicar a les famílies en la tasca dels seus fills. El professorat ha de saber utilitzar estratègies perquè les famílies i el centre docent es posin d’acord per aconseguir una formació sòlida dels alumnes i un bon aprenentatge. 12. Organitzar la pròpia formació permanent. El professorat ha de saber que la ciència i les pràctiques pedagògiques canvien i també són canviants les exigències socials i culturals de la població escolar i de la societat en general. Això implica la renovació d’algunes competències que han envellit i pot suposar l’adquisició de noves competències a partir de la reflexió compartida sobre la pràctica professional . 13. Conèixer les metodologies específiques adequades als ensenyaments de règim especial de caràcter professionalitzador. El professorat ha de saber proporcionar a l’alumnat que cursa aquests ensenyaments un alt nivell tècnic per situar-lo en l’àmbit laboral professional i eines perquè sigui conscient de les seves limitacions. 3.3.3 Organització del Pràcticum ( segons l’Ordre per a la selecció dels centres formadors de professorat en pràctiques -EDU/122/2009 d’11 de març, DOGC 5347-26/03/2009-) L’assoliment d’aquestes competències personals i professionals necessàries per la funció docent es farà des de la teoria i la pràctica en el Màster de Professor de Secundària que tindrà una durada de 60 crèdits europeus (ECTS), el 80% dels quals hauran de ser presencials, incloent necessàriament el Pràcticum. L’organització d’aquest Pràcticum permetrà la simultaneïtat entre la teoria i la pràctica i es realitzarà mitjançant convenis de col·laboració entre el Departament d’Educació i les Universitats. La durada dels convenis podrà ser de quatre cursos escolars amb revisió i possibilitat de renovació. Durant el període del Pràcticum els alumnes hauran de realitzar tres formes d’intervenció:

a. Pràctiques d’observació

La seva finalitat és fer l’anàlisi global del centre , el seu model de pràctica educativa i de gestió i la seva relació amb l’entorn així com establir un primer contacte amb l’aula.

b. Període d’intervenció acompanyada

La seva finalitat és dur a terme intervencions puntuals a l’aula amb el suport i la supervisió del tutor del centre i el seguiment i reflexió del tutor del Grau o del Màster i disseny de la unitat de programació , que


93

aplicarà més endavant , amb el suport dels dos tutors, el de centre i el de la universitat.

c. Pràctiques d’intervenció autònoma

La seva finalitat és executar la unitat de programació . Fer el seguiment , l’avaluació i l’actuació com a professor responsable del grup classe prenent les decisions que corresponguin per gestionar l’aula .

Les pràctiques dels estudiants de professor de secundària seran tutoritzades per professors de secundària reconeguts com a Tutors de Pràctiques del centre , i pel professor-tutor del pràcticum a la universitat. En aquestes pràctiques els alumnes participaran en sessions de treball periòdiques amb el tutor del centre i el de la universitat per la reflexió de la teoria i la pràctica i per dissenyar i executar conjuntament el projecte dissenyat. Es recomana de tres a cinc alumnes de pràctiques per tutor per facilitar l’observació, el diàleg i el treball en equip entre ells. El treball coordinat d’aquests dos tutors serà imprescindible per a la formació professional del futur docent. En les sessions de treball periòdiques amb el tutor de la universitat i el tutor del centre (equips mixtos) es garantirà el seguiment i avaluació del Pràcticum .El Departament d’Educació assegurarà una formació a tots els tutors dels centres educatius que els permeti desenvolupar la seva funció amb garanties de qualitat. Aquests tutors es seleccionaran entre els professionals més compromesos en l’educació, que apliquin metodologies didàctiques que s’adaptin a la diversitat de l’alumnat i facilitin l’adquisició de les competències bàsiques , que siguin capaços de gestionar la dinàmica de grup utilitzant diferents modalitats organitzatives i tinguin capacitat de crear dinàmiques de convivència i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes. També han de saber projectar altes expectatives en l’alumnat i utilitzar diversitat d’instruments en l’avaluació enfocada cap a la millora continua. Han de ser persones amb un bon domini de l’expressió oral i escrita i tenir habilitats socials que facilitin la coordinació amb la resta del professorat, l’alumnat i les seves famílies. Han d’utilitzar les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge i tenir les competències personals i professionals abans explicades. Un punt a tenir en compte a l’hora de la selecció d’aquests tutors serà haver desenvolupat funcions de govern o de coordinació del centre , tenir coneixement de l’entorn i la seva oferta educativa i tenir experiència com a tutor de pràctiques. En els centres també es crearà el càrrec de Coordinador de Pràctiques que serà el referent del centre en les relacions amb la universitat i en el centre s’ocuparà de tots els aspectes organitzatius (horaris, espais , nivells implicats en el Pràcticum...) que es derivin del fet de tenir alumnes en pràctiques i també coordinarà els tutors i els alumnes de pràctiques del centre i els diferents departaments, cicles i comissions. Les pràctiques hauran de permetre experimentar com treballar a l’aula i comprendre el compromís dels docents en la implicació en un projecte comú. Per això caldrà preveure la participació dels alumnes de pràctiques en la vida del centre : reunions de cicle, de comissions de treball, de claustre , en


94

reunions i entrevistes amb les famílies o l’alumnat i participar en projectes d’entorn . 3.3.4 Característiques del centre de pràctiques ( segons l’Ordre per a la selecció dels centres formadors de professorat en pràctiques-EDU/122/2009 d’11 de març, DOGC 5347-26/03/2009-) La direcció dels centres , seleccionats com a centres de pràctiques pel Departament d’Educació, haurà de vetllar i avalar una formació integral i de qualitat de la formació inicial del professorat en el centre . Això implica tant la formació didàctica a l’aula com la formació per comprendre l’organització i gestió d’un centre educatiu , el compromís de tot el professorat per un bon funcionament, la necessitat de treball en equip i la importància de la relació amb tota la comunitat educativa i amb l’entorn. Tal com hem vist en el Marc Legal Europeu l’intercanvi de bones pràctiques és fonamental per millorar la qualitat educativa i per tant les pràctiques no es podran fer en qualsevol centre. Aquests hauran d’incloure en el seu projecte de centre les estratègies i actuacions de formació adreçades a desenvolupar el pràcticum , i els objectius del Pla de Formació Inicial dels alumnes en pràctiques. El centre de pràctiques haurà de tenir unes característiques en diferents àmbits:

1. Plantejaments institucionals El centre ha de treballar per l’èxit de tot l’alumnat, desenvolupar projectes d’Innovació i Millora , tenir uns objectius estratègics i de prioritats recollits en les programacions i participar en processos de seguiment i avaluació diagnòstica. Ha de tenir un projecte de direcció compromès amb el projecte de centre i tota la comunitat educativa ha de compartir aquests plantejaments.

2. Estructures organitzatives El centre ha de tenir dissenyada una estructura organitzativa basada en xarxes de treball intern que permeti la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en la gestió i en la presa de decisions i el treball en equip. Ha de participar en xarxes de treball conjunt entre diferents centres de la zona i en la coordinació d’estratègies comunes entre centres de primària i secundària i tenir relació amb l’entorn . Ha d’existir un pla de formació de centre (PFC) dinamitzat per l’equip directiu . S’han d’establir canals d’informació eficaços per la difusió dels acords a tots els estaments de la comunitat educativa.


95

Els departaments han de tenir un bon funcionament respecte als criteris didàctics.

3. Relacions i convivència en el centre

El centre ha de tenir els següents plans: d’atenció a la Diversitat que aposti per la inclusió; de Convivència que promogui la mediació en la resolució de conflictes; d’Acollida pels alumnes nouvinguts i pel professorat novell. Ha de fomentar l’educació intercultural. Ha de dissenyar estratègies per a la prevenció de l’abandonament prematur del sistema educatiu. Ha de saber establir un clima de reflexió i debat que permeti trobar solucions als problemes.

4. Àmbit curricular El centre ha de promoure la innovació en els plantejaments pedagògics i didàctics per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i l’ús de materials didàctics innovadors i motivadors. En la programació de les àrees hi ha de constar la concreció de les competències bàsiques a treballar i els criteris de selecció dels continguts.Ha d’incentivar la relació entre les diferents àrees. Ha de tenir programes d’adaptació curricular. Ha de seguir models d’avaluació formativa i continuada. Ha de promoure l’exigència , l’esforç i l’aprofitament del temps i estimular a l’alumnat a continuar estudiant per accedir a estudis superiors.

5. Orientació i tutoria El centre ha de disposar d’un Pla Tutorial i d’Orientació que faciliti la relació amb l’alumnat i les famílies per fer el seguiment acadèmic, l’evolució i maduració personal i per poder detectar a temps les problemàtiques que puguin aparèixer.

6. Família i entorn El centre ha d’establir una col·laboració positiva amb les famílies. Ha de participar en el Pla d’Entorn, si n´hi ha , i implicar-se en projectes de territori de manera que la imatge del centre en el territori sigui una imatge de qualitat.


96

Els centres de pràctiques que tinguin aquestes característiques i finalment hagin estat seleccionats,tindran prioritat per aplicar Projectes d’Innovació i/o Plans Experimentals convocats pel Departament d’Educació i per ampliar l’àmbit de col·laboració amb les universitats . La fase de pràctiques en el centre serà fonamental per comprovar si els aspirants a docents tenen les competències necessàries per exercir la professió . Un cop superat el Màster , pel sistema d’oposicions aquests aspirants es poden incorporar a la xarxa d’ensenyament públic. Per tant si el currículum de la formació s’ha fonamentat en les competències, “el sistema d’oposicions hauria d’estar basat en l’avaluació de les competències professionals dels candidats per a la pràctica docent usant metodologies d’observació en contextos naturals en diversos moments. Així mateix, seria positiu revisar el sistema d’accés a les substitucions i als interinatges per als centres públics, per donar prioritat a l’avaluació de la qualitat de la docència per damunt del temps d’exercici a la professió” (Pedró, 2008). Segons consta en el Pacte Nacional per l’Educació, el sistema de selecció actual no és el més adequat per seleccionar els millors professionals i planteja que l’objectiu a l’hora de seleccionar els docents ha de ser la valoració de les seves capacitats. Amb els sistema actual, l’adequació entre formació i plaça no és un criteri primordial , sinó que depèn exclusivament de la superació de la prova en el cas dels funcionaris o de les llistes obertes en el cas dels interins. D’altra banda , un cop s’ha seleccionat el personal docent, tal com assenyala Martínez (2008) en la diagnosi que fa de la situació actual del professorat “no es donen plenament les condicions necessàries que facilitin la millora del servei públic d’educació i el benestar del professorat en fer la feina. Des del reconeixement de la contribució del professorat a l’educació de Catalunya , cal analitzar , i si convé canviar , els factors que coadjuven en la qualitat de la funció docent , tot propiciant noves maneres de treballar i d’organitzar la feina i de seguir millorant la formació del professorat , afavorint i també exigint , l’exercici de la responsabilitat docent , garantia en el darrer terme d’una més alta satisfacció en l’exercici de la professió , precisament en la mateixa línia de la consecució del benestar docent que es desitja”. 3.3.5 Relació entre formació del professorat i benestar docent En relació a la satisfacció docent és interessant exposar aquí els resultats d’una enquesta feta per la Fundació Jaume Bofill a més de 4.500 professors d’escoles i instituts d’acord amb una mostra representativa de centres educatius de Catalunya sobre la percepció que tenen els docents de la professió docent i de les condicions laborals del professorat. Les dades que interessa ressaltar en aquest estudi són aquelles que fan referència al professorat de secundària que treballa en els Instituts públics que és a qui se li demana el CAP per accedir a les llistes d’interinatge o que ha fet unes oposicions on s’ha prioritzat més la part disciplinar que l’assoliment de les competències professionals: “ La satisfacció és sempre més baixa en els centres de secundària que en els de primària , i més a la xarxa pública que a la concertada. L’aspecte


97

que consideren menys satisfactori és el de l’activitat docent a l’aula . Aquest diferencial de satisfacció , segurament té força a veure amb la diferent composició de l’alumnat a les dues xarxes”. “Als centres públics d’ESO el professorat té de tot una valoració més negativa que la resta excepte en allò relacionat amb l’organització del temps laboral , en què la valoració equival a la mitjana del país” “El perfil que resulta dels centres concertats de secundària és ben diferent del dels seus homòlegs dels centres públics; les seves valoracions tendeixen a ser molt més positives , però coincideixen amb ells en la valoració respecte de l’organització i gestió del centre (per sota de la mitjana nacional, però sens dubte per raons ben diferents) i més negativa que la d’ells pel que fa a l’organització del temps laboral (per raons òbvies , relacionades amb el volum d’hores docents)” “L’anàlisi feta parant atenció a la ubicació del centre pel que fa a la gràndària de població no permet observar gaires diferències en l’anàlisi de factors de satisfacció. Tot i així , els que més insatisfets estan són els qui treballen en centres públics de secundària a les grans ciutats” “També es pot comprovar com el nivell de satisfacció disminueix lleugerament transcorreguts els primers cinc anys d’exercici i que després es recupera. L’únic cas en què sembla que la satisfacció disminueix amb l’antiguitat és en els centres de secundària” “El percentatge de professors contractats que es declara satisfet és més alt que el dels funcionaris i encara més que els interins. Però no són pas els interins els qui tenen un percentatge més alt d’insatisfacció, sinó els funcionaris” “Les perspectives de futur pitjors tant a escala professional individual com en relació amb la situació de la professió al país, les tenen els docents de centres públics de secundària, mentre que les millors corresponen als concertats de primària” “En general, la imatge està marcada o bé per una clara opció majoritària per la insatisfacció o bé per la indiferència. Els dos aspectes clarament marcats per una valoració d’insatisfacció són el prestigi o la valoració social de la professió (un 78% del professorat declara estar-ne insatisfet o molt insatisfet) i el funcionament general de l’ensenyament obligatori (amb un 60% d’insatisfacció). Els altres tres aspectes relatius a la formació inicial i permanent o la definició de la professió com un espai de desenvolupament professional estan clarament marcats per la indiferència (amb percentatges que oscil·len entre el 36 i el 41%)” Els resultats d’aquest estudi em suggereixen les següents hipòtesis:

a) El professorat de secundària està més insatisfet que el de primària perquè no s’ha preparat convenientment per ser professor , ha estudiat ,


98

tot sovint, per exercir en altres professions i la docència és la darrera opció professional.

b) El professorat de secundària té una formació didàctica insuficient (120

hores de CAP) que no li dóna les competències professionals necessàries per treballar a l’aula i al centre educatiu amb la complexitat que hi ha avui dia.

c) El professorat de secundària no veu perspectives de millora en el lloc de

treball perquè no hi ha una tradició de treball en equip basat en la reflexió, en la investigació i en la innovació per millorar la pràctica docent

d) El contracte laboral de funcionari fa que qui vulgui actualitzar els

coneixements a través de la formació permanent ho faci i qui no vulgui no ho faci perquè el que preval és l’antiguitat per damunt de la qualitat.

e) Els bons professionals, moltes vegades, no poden desenvolupar la feina

com voldrien per les inèrcies que es troben en el centres educatius i en pocs anys se senten insatisfets .

f) Als nuclis urbans amb més densitat de població, on conviuen centres

públics i concertats , l’alumnat amb més dificultats es concentra als centres públics de secundària la qual cosa dificulta el treball del professorat ( moltes vegades sense preparació o voluntat per afrontar aquest repte) i provoca un grau d’insatisfacció més gran degut a les dificultats en les condicions del lloc de treball.

g) La millora de la satisfacció del professorat pot contribuir a la millora de

l’educació. 3.4. OPINIÓ DELS SINDICATS SOBRE LA FORMACIÓ INICIAL : ENTREVISTA ALS SINDICATS L’objectiu d’aquesta entrevista és veure la relació que estableixen els sindicats entre formació inicial del professorat i qualitat educativa i conèixer les aportacions que fan a la LCE en l’apartat de formació del professorat.

1. Com creu que s’aconsegueix més qualitat educativa amb més professorat o amb un professorat més ben format?

CC.OO : La dicotomia no és correcte però si haguera d’ inclinar-me , seria per la qualitat del professorat però també és cert que sense quantitat no es poden fer una sèrie de qüestions. A Catalunya tenim l’experiència dels crèdits variables que és molt interessant , en aquest sentit. Sempre he cregut que no perquè tenies menys alumnes en un crèdit la qualitat dels aprenentatges era més bona. Per tant, el tema està més en la qualitat del professorat, en saber gestionar bé el que té al davant. Les dues coses es complementen però si jo hagués d’organitzar el Departament posaria més diners en la formació del professorat que en quantitat de professorat.


99

UGT: Són dues coses complementàries , des del sindicat fa molts anys que reflexionem sobre el tema i una de les conclusions a la que s’arriba és que una cosa sense l’altra no pot ser. No és suficient formar més al professorat, que val a dir que tampoc és que estigui tan mal format, sinó que les exigències de la societat ens porten a considerar que cada vegada ha de tenir més i millor formació. I també és veritat que amb els canvis socials que hi ha hagut i les exigències , cada vegada es necessita més quantitat. La raó és evident, per poder fer una educació individualitzada amb sistemes moderns no pots tenir ràtios de trenta alumnes per aula, has de tenir la capacitat de desdoblar, de tenir dos o tres professors en un moment determinat. Això ara mateix és inviable. Segon tema, és evident que la formació que teníem fins ara era una formació academicista orientada més a la quantitat de saber que no pas a la qualitat i sobretot a com transmetre’l, però no és menys cert que l’exigència actual del sistema comporta una excel·lència a tots els nivells. Abans el sistema deixava fora del camí a molta gent sense considerar-ho un fracàs, al contrari es valorava bé que una èlit intel·lectual podia progressar fins la universitat. Ara si el sistema no dóna resposta positiva al 100% de la població ja considerem que hi ha fracàs , l’exigència social ens diu que totes les persones han d’aconseguir un nivell mínim, acceptable. Això és un requisit que incrementa la demanda de més formació del professorat però també incrementa la demanda de més professorat. USTEC: La primera qüestió és que això no és antagònic i les dues coses fan falta. La pregunta implica que el professorat no està ben format, jo crec que no està prou format. La formació és un camí que no s’acaba mai, per tant que és el que delimita quan algú està ben format o ja ha arribat a uns límits d’excel·lència ?

2. Considera que el sistema d’oposicions , tal com estan plantejades, és la

millor via per seleccionar el professorat més competent?

CC.OO: És un sistema millorable però és molt complicat buscar fórmules. Una altra cosa és si aquest sistema li dóna més importància a la quantitat de coneixements que un té d’una matèria determinada o posa més l’accent en l’experiència o en la dimensió didàctica-pedagògica que es pugui donar. Crec que això no està suficientment resolt, crec que s’hauria de donar més importància a l’experiència prèvia que el professorat hagi tinguda en les seves avaluacions corresponents que haurien d’estar, evidentment, ben fetes i valorar més la dimensió didàctica i aplicada dels coneixements que a la quantitat dels coneixements... més al... com això que saps ho transmetries als teus alumnes, més que si saps molt de la Revolució Francesa... tot i que crec que és important saber molt perquè sinó difícilment ho pots transmetre. La qüestió és, on poses més l’accent ? ...en saber-se un tema o en la dimensió aplicada ?. Jo crec que en això hem anat millorant però falten molts aspectes . Per exemple el desenvolupament de la unitat didàctica és molt tecnocràtic, jo introduiria alguns elements més de pràctica, o bé (això és complicat) valorar les persones que ja han pogut fer pràctiques. També seria important fer una entrevista no solsament per demostrar, en el mèrits, perquè has fet tu allò sinó després de l’oposició, quan has exposat el pràctic, fer una justificació del


100

perquè. Jo seria partidari, però hauríem de definir què busquem en aquesta entrevista. És fonamental , però complex, relacionar la formació inicial amb la permanent i les pràctiques perquè si tu has impartit un tipus de formació inicial alguna cosa hauries de dir en relació amb els que després examinen. Quan parlem del procés d’accés hi ha una cosa que s’ha deixat al marge, ha tingut poc valor... són les pràctiques del primer any després d’aprovar les oposicions. UGT: No, és evident. Aquí entrem en un tema que personalment em genera molta angoixa perquè es confon competència amb competitivitat. Jo crec que el sistema actual d’oposicions és més competitiu que no pas serveix per trobar les persones més competents. I més quan està enfocat , excepte l’última etapa, en unes proves molt academicistes, teòriques més que en la part pràctica. El sistema d’oposicions reuneix els requisits d’objectivitat però no deixa de ser una selecció que no obté els millors professionals per la feina que han de fer, obté un “rànquing” dels millors en resoldre les proves que es posen. Aquí anem a la llei del pèndul i es confon que els millors professionals per a la docència no són sempre els millors que en l’àmbit de l’especialització tenen més coneixements o tenen més bon nivell d’especialitat. Com és ben sabut, transmetre els coneixements als alumnes no és només tenir bons coneixements, cal saber utilitzar un llenguatge, unes tècniques... Nosaltres bamp proposar una modificació del Real Decret d’accés amb una proposta molt clara que el pes de l’experiència fos més alt que no pas la part academicista, dèiem que era més important comprovar si una persona era competent per la docència que no pas fer-li unes proves teòriques, en part perquè se suposa que si arriben amb una titulació universitària aquests coneixements els han de tenir, sinó estem dient que les universitats regalen els títols. Si ja tenen aquesta formació, el que han de demostrar és si són capaços d’aplicar-la a l’aula. Però ens van dir que el decret es podia modificar fins a cert punt. Però el que sí és cert és que la part pràctica, com en qualsevol altre professió, haurà de tenir un pes específic per després optar a ser professional d’allò. En el procés avaluador hauria d’haver-hi participació, no decisió, de qui realment pot constatar la pràctica diària .Participació dels companys de claustre que hagin estat amb la persona que està fent les pràctiques, del tutor i de tot el sistema...inspecció, el propi Departament. Però amb una participació directa dels qui han pogut conèixer de primera mà, no els que han fet observació un dia, o no exclusivament el director perquè cauríem en un sistema de favoritismes.... sinó d’una part del claustre i , per exemple, els agents socials també podríem participar si es que es creés un organisme d’avaluació. USTEC : Evidentment no, bàsicament perquè el que fa és mesurar només coneixements, cosa per altra part absurda perquè els coneixements de la matèria, sobretot de secundària, són justament els que ja estan avalats per la carrera. Si tu has aprovat 5è de filologia, d’allò en saps, el que no està clar és si saps didàctica, pedagogia...És un sistema retrògrad que hem anat perpetuant des de fa molt de temps. El que caldria és plantejar un tipus d’oposicions que es pogués detectar l’aplicació didàctica a l’aula. Per exemple ,


101

presentar una unitat didàctica d’un tema determinat i a partir d’aquí veure quina aplicació didàctica se’n fa a l’aula i a més a més, si cal , el desplegament pràctic. Això seria molt més adequat que un coneixement, que tot i que està desglossat en una part teòrica i pràctica, tot és teòric

3. Quin criteri considera que ha de ser prioritari en la funció docent: l’antiguitat o la innovació i ser exemple de bones pràctiques? Per què?

CC.OO: Nosaltres busquem l’equilibri però , sent honestos, això no està ben resolt. Avui l’accés és més objectiu, ha anat millorant però encara falta perfeccionar-ho. UGT: Tothom que ha entrat a l’educació sap que l’educació té una part molt, molt important d’experiència, és a dir, pots arribar amb la millor preparació, amb les millors tècniques teòriques... però un cop que et trobes amb un grup d’alumnes que cada un té la seva situació i fa la seva evolució... ja no dic d’un any a l’altre, sinó que d’un mes a l’altre et fa canviar...hi ha una part d’experiència que això és insubstituïble. Per tant, sense que siguin exclusius, nosaltres sí que considerem que l’antiguitat ha de comptar, no pels fets dels anys passats sinó per l’experiència que aporta. L’experiència fa que el professional desenvolupi unes certes capacitats d’observació, que de vegades sembla que siguin el sisè sentit, però no és un sisè sentit, és científic...amb la mirada, amb el gest...els alumnes transmeten moltes coses que això no està en els manuals i per tant pots canviar fins i tot la manera d’intervenir en una aula a les nou del matí en funció de com vegis els teus alumnes aquell dia. Avui en dia amb la tecnologia i els mitjans que hi ha, s’hauria d’aprofitar per traslladar moltes experiències de centres a altres centres i convertir-les després en teoria perquè una de les mancances que té el nostre sistema és aprofitar les bones pràctiques i divulgar-les, traslladar-les... i fins i tot convertir-les en els manuals. Aquestes bones pràctiques s’haurien de reconèixer i s’haurien de crear fórmules per estimular-les però això no és excloent amb l’antiguitat . USTEC: L’antiguitat a nivell laboral té un pes important i per tant s’ha de continuar considerant des de la perspectiva laboral. El que sí que és veritat és que fins i tot a l’hora de comptar els mèrits d’aquesta manera burocràtica que es compten ara, una de les qüestions que nosaltres hem intentat canviar alguna vegada però mai ho hem aconseguit, és que bàsicament es compten els mèrits fora de l’aula. Es compta si has estat director, si has estat treballant als serveis territorials, si has publicat, si has...tot això no vol dir, ni ha de tenir, ni té moltes vegades res a veure amb si fas bé les classes. Hi hauria d’haver un tipus d’incentiu cap a la innovació, la recerca...i un tipus d’incentiu cap a la pràctica docent que és l’únic que no es fa. És a dir, tu fas una bona tutoria durant tota la teva vida i tal com està plantejada la carrera docent això no et compta per a res, en canvi tu un dia vas ser directora i a partir d’aquí tens tots els mèrits del món per fer qualsevulga cosa. Per tant, primer no és clar que haver tingut molts càrrecs i haver publicat molt i fer molts articles i fer molts cursets sigui igual a treballar bé a l’aula. Segon, tota aquesta qüestió de les bones pràctiques és molt complicat perquè a la que tu introdueixes elements tan poc mesurables com quina és la bona pràctica , si això ha de servir per a la carrera docent vol dir que això s’ha d’avaluar, quantificar,etc i es fa molt bé o


102

és molt perillós. En aquests moments s’estan avaluant molts Plans de Millora, Plans de...perfils específics i si ens fixem en detall amb els indicadors d’avaluació :com es fan, com estan plantejats, com s’omplen o perquè serveixen... és absolutament contradictori , absolutament acientífic i absolutament arbitrari. Crec que les bones pràctiques es poden estimular a partir de formació, a partir de treball en grup...però són molt difícilment quantificables. Hi ha docents que s’han dedicat a treballar el seu expedient, perquè?...perquè el recorregut que marca l’Administració el que prima són aspectes determinats i hi ha gent que això s’ho ha treballat i per tant han fet una carrera administrativa personal per aconseguir determinades coses dintre de l’Administració que això difícilment és coincident amb la docència, pot coincidir però en qualsevol convocatòria te n’adones que hi ha dos grups que poden ser superposats però moltes vegades no són treballs coincidents.

4. Considera que el CAP prepara bé per a la professionalització ? CC.OO : Gens. Crec que hi ha poca relació entre el que es fa en els CAP dels ICE i el sistema Educatiu. Tot i que hi ha experiències reeixides , no hi ha relació entre el que explica com s’ensenya i com s’aprèn amb el que explica la didàctica específica, s’hauria d’anar tots a una. UGT : No USTEC: És clarament insuficient, aquesta és una de les poques coses que tothom està d’acord. Bo o dolent, suposo que depèn de qui el dóna. Hi ha gent que n’està contenta, però és insuficient. En les darreres edicions que s’han fet s’han replantejat coses, jo recordo el CAP que vaig fer i era un pur tràmit.

5. Creu que el futur Màster de formació del professorat millorarà la formació inicial?

CC.OO: D’entrada estem a favor però hi ha d’haver una col·laboració entre Universitats i Educació. L’única cosa que ens preocupa és l’enfoc del Màster, el que no pot ser és més del mateix, és a dir, en centrar-se molt en quantitat de coneixements en lloc del “com”. Crec que aquest Màster seria un error si basés la seua didàctica a partir dels temaris donats en la facultat de física, l’ha de basar en el que és el currículum de la secundària, en les competències. La formació ens l’han de fer en relació al que tú després aniràs a fer. UGT: Indubtablement. Per concepte ha de millorar, només amb la quantitat d’hores...aquí la discussió estarà en els continguts del Màster. Si el Màster té una part de continguts importants, d’instruments pedagògics, de metodologies , de didàctiques...millorarà molt el rendiment. Però si en una part important del Màster ens mantenim en la idea de perfeccionar més l’especialitat, aleshores no guanyarem en professionals docents, podem guanyar en capacitat o en ciència o en tecnologia...però no guanyarem en docència que jo penso que és el “qüit” de la qüestió, sobretot en els nivells


103

obligatòris. És important que a part de tenir un bon nivell acadèmic , els professionals de la docència tinguin moltes eines, moltes capacitats, moltes estructures didàctiques perquè sense això difícilment la quantitat de formació que tinguin ells es podrà transmetre correctament als alumnes. No és una cosa espontànea: “pel fet de tenir molts coneixements, em poso davant d’una persona i ja sóc capaç de transmetre’ls”. Aquesta és una oportunitat històrica des d’abans de la República. Des de la 2ª República no havíem tingut una situació tant important perquè segons la decisió que prenguem podrem millorar o perdre aquesta oportunitat ...i un altre moment com aquest trigarem anys a viure’l i en educació el temps no es pot recuperar, per tant el que no es fa en el moment que toca ja està perjudicant a l’alumnat que viu aquell moment.... Les diferents lleis educatives des de l’any 70 no han canviat la formació del professorat...si ens fixem, la societat tendeix contínuament a plantejar-se i re-plantejar-se tot el que fa referència a l’educació obligatòria, com dient :”hem de començar per baix” i potser és cert que hem de començar per baix... però al final és una roda. Si comences per baix però no continues fins a la universitat, el que trobes és que quan arribes a la universitat ja has tornat a canviar la part de primària, secundària...Mentre l’educació infantil, primària i secundària ha anat canviant en diferents lleis, el sistema universitari no ha canviat fins ara que s’està plantejant el Pla Bolonya. Amb la qual cosa ens trobem que quan volem reaccionar en l’últim nivell , al primer nivell ja torna a plantejar-se un altre sistema ...i sempre hi ha un decalatge. L’educació superior ja havia d’haver fet el seu propi procés i per tant el que ara s’està plantejant de Bolonya, no és que sigui necessari, és que és imprescindible per adaptar-se als sistemes educatius no universitaris que sí han canviat. USTEC: Nosaltres esperem i desitgem que el Màster millori la formació inicial, hauria de ser així però depèn de com es faci. Hi ha molt perill que es torni a fer un Màster pensat des de dalt , no des de l’aula, no des de la pràctica, no des del que realment es necessita i que parlem de competències bàsiques, de qüestions teòriques...però no de com s’afronta als alumnes , del què és l’adolescència , quins problemes hi ha, com es resolen els conflictes...totes les qüestions no només de didàctica sinó que el professorat de secundària hauria de ser una mica “expert” en tot el que té a veure amb l’adolescència des de la perspectiva psicològica, sociològica, etc... perquè és una etapa especialment especial i cada vegada més. Abans l’adolescència no deixava de ser una edat més , ara és molt llarga, és complicada, és conflictiva... jo crec que és important que els docents sàpiguen amb qui treballen, més enllà de saber la seva matèria i saber-la explicar. També necessita tenir habilitats grupals en tant que en aquests moments la situació formativa no és tant el professor i els alumnes segueixen el que diu , sinó que ha de ser un model més participatiu que implica coneixement de rols de grup, d’interacció, d’intervenció en conflictes... Cal pensar amb els currículums de secundària, amb la pràctica de secundària i amb la pràctica a l’aula, no pensar només amb la teoria. Ho dic perquè hi ha molts cursets que es fan ara, fins i tot molts dels que es fan als interins i interines, que es perden en saber què són les competència bàsiques però no saben què han de fer en l’aula, ni com , ni com resolen els problemes.


104

L’obsessió per la programació fa oblidar el dia a dia i aquí penso que hi ha un desfàs. Evidentment que s’ha de planificar una mica, el que calgui, però a vegades és més important l’activitat diària que no pas l’absoluta planificació, fins al punt que si falta determinat aspecte aquella persona pot no ser avaluada positivament per determinada cosa...aquí fallen coses.

6. Al PNE hi llegim ,” el Departament d’Educació , d’acord amb les organitzacions sindicals signants i escoltats els diversos àmbits professionals i les universitats , ha de determinar els requisits i les capacitats professionals que ha de reunir el professorat dels centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics per dur a terme les tasques de tutorització dels alumnes en pràctiques”. Quins són els criteris que proposarà el seu sindicat per escollir els tutors del Màster?

CC.OO: Nosaltres pensem que això s’ha de fer per concurs de mèrits , amb entrevista inclosa, i seleccionar el professorat més innovador i més capaç de donar suport, guiatge. Nosaltres ja vam dir en el seu moment que els caps del departament no tenien perquè ser els catedràtics , això està desfasat. Jo sóc catedràtic d’història i no tindria sentit que jo assessorés a un de pràctiques, en tot cas hauria de demostrar que jo he innovat, que he fet recerca , no la gran recerca, recerca en el propi centre on demostrés que he assolit uns resultats. És com el cas que es contempla a la Llei que els jubilats puguin fer assessorament, està bé però no s’ha de fer perquè siguin jubilat sinó perquè demostrin que poden fer aportacions. Crec que hem d’anar a aquests concursos específics de mèrits on es demostra la capacitat....i el que hem de resoldre són les quatre coses que es tindran en compte i qui formarà les comissions avaluadores, jo crec que el centre ha de formar part però també hi ha d’haver professionals de fora del centre (universitats, inspecció...) En les pràctiques del Màster ha d’haver-hi una col·laboració entre la universitat i el tutor de l’IES o no funcionarà. Hi ha molts recels entre l’ensenyament primari i secundari i la universitat, jo crec que s’equivoquen perquè a tot arreu hi ha persones vàlides i no vàlides. També és molt erroni pensar que a la universitat hi ha persones que no han fet recerca en relació a la pràctica. Jo crec molt amb estructures estables , s’han crear estructures interdepartamentals. UGT: El que defensa aquest sindicat és que no hi hagi un nomenament a dit, és a dir, que siguin criteris transparents, que tothom tingui l’opció a presentar-se i que s’estableixi un barem per saber qui ha de tutoritzar les pràctiques. El que no considerem és el sistema de nomenament directe per part de la direcció del centre, de l’inspector o una persona en concret. S’hauria de tenir en compte: l’experiència docent evidentment, no dic en quina quantificació, el poder demostrar bones pràctiques en segons quins nivells, haver estat en àmbits de representativitat també hauria de contemplar-se...és a dir, haver estat treballant en dinàmica de grups i no tancat en un laboratori perquè és evident que per tutoritzar has de tenir una sèrie de pràctiques de relacions. S’hauria d’establir un barem segons el qual pugui presentar-se qualsevol que cregui que reuneix les condicions. El que defensem és que no pot ser una cosa voluntària, com moltes de les coses que es fan ara en els centres, això ha de tenir una compensació en el sentit d’estímul per poder tirar endavant una feina


105

suplementària a la que tú estàs fent . D’alguna manera això ja es venia fent però sense estar reglat, sempre hi ha aquell professor que quan arriba un company nou ajuda més que un altre. Hi hauria d’haver una comissió que seguint uns barems fes l’adjudicació. Una de les qüestions que plantegem des del sindicat és que no només hi hagi tutors ens els centres sinó que en el propi Màster hi hagi la participació de docents dels centres de secundària, és a dir, que no facin només la funció de tutoritzar sinó que puguin participar , fins i tot, en el disseny del curs perquè pensem que l’experiència , la pràctica, aporta moltes coses que segurament en el “laboratori” de les idees de la universitat no es veuen .Per tant, si volem preparar per a la docència , el lògic seria incorporar personal del professorat dels centres de secundària com a professors associats, no només en el pràcticum. Però tot això requereix finançament i penso que un dels “handicaps” que tenim en la nostra societat és que tothom se li omple la boca dient la importància que té l’educació , fins i tot a nivell econòmic com una inversió social, però si ens comparem amb països com Finlàndia, Irlanda ...que en l’informe Pisa surten molt bé ...fa més de deu anys que estan dedicant més del 6% del PIB a l’educació , aquí no arribem al 4’5% i això que ara estem en el moment que més s’ha invertit. El que que ens hem de plantejar és si la societat està disposada a invertir durant anys, un percentatge al voltant del 6% en educació i potser estaríem parlant d’una altra cosa...perquè segurament si no haguéssim entrat en la situació de crisi que hem entrat a nivell mundial , el Departament d’Educació podia haver estat negociant amb els agents socials , tal com explicava el PNE , les condicions per establir la tutorització. Però fins i tot encara que es fes ara, s’hauria de “negociar”, entre cometes, a la baixa o bé pel nombre de persones que s’hi haurien de dedicar o bé pel complement retributiu si es que es pacta un complement retributiu. Per tant, estarem amb unes dificultats afegides al que ja s’hauria d’haver fet. Crec, de totes maneres, que el Màster s’implementerà perquè és una exigència ...no es pot tornar a recuperar el CAP i per tant alguna cosa s’haurà de fer, que surti millor o pitjor, potser dependrà més de la voluntarietat i de l’interès que fins ara han demostrat alguns professionals ...doncs els degans de les facultats de Ciències de l’Educació que durant més de dos anys han estat intentant coordinar-se per tirar endavant el Màster...jo crec que a nivell de Catalunya les Universitats tenen clar que si no tenen recursos d’un altre lloc hi hauran de dedicar recursos propis però que el Màster l’han de fer i a més a més jo crec que l’exigència de Bologna ens obliga a adaptar-nos i per tant si no ho hem fet en els “anys de les vaques grasses, ho haurem de fer en els anys de les vaques magres”, però ho haurem de fer. Jo fins i tot crec que encara que comenci amb certa precarietat, el Màster serà un pas molt endavant del que teníem fins ara. El que teníem fins ara era una justificació i punt, era més simbòlic que altra cosa. USTEC: Primer dir que nosaltres no subscrivim el pacte. Opinem però no participem, hem estat crítics amb els continguts del pacte i ho continuem sent. Però si que pensem que en principi ser cap de departament o ser catedràtic no implica que sigui millor professor a l’aula, per tant el que s’hauria de veure és de quina manera la gent que té experiència a l’aula, que se’n surt bé i que té ganes, pugui ser tutor del Màster. Però és molt difícil fer aquesta selecció, pensem que hauria de ser voluntària , no s’ha de donar preferència als caps de


106

departament o als catedràtics, això és molt meritocràtic i no té res a veure amb les bones pràctiques que diuen aquí. S’ha burocratitzat i s’ha meritocritzat i la nona llei amb tot el procés avaluador el que fa és empitjorar , no fa aflorar aquestes bones pràctiques i compartir-les...tot és absolutament burocràtic , és posar la pretesa bona pràctica en un paper molt ben posat a canvi de que conserves la plaça i el centre rep no sé quant i tú no sé quants punts i aquesta no és la manera. Les bones pràctiques s’estimulen però no es premien ni s’avaluen perquè aleshores entres a la meritocràcia i a la burocràcia. Hauria de tutoritzar la persona que té disponibilitat, que té inquietud...no necessàriament el que té el càrrec determinat perquè sinó reforcem un cop més aquesta estructura de verticalitat que la pròpia LEC ja reforça tres vegades més i l’estructura piramidal no necessàriament és una estructura que acabi corresponsabilitzant a tothom amb el projecte de centre, corresponsabilitza fins allà on està prescrit i si et toca et toca i això queda lluny de les bones pràctiques .

7. La LEC contempla la tutorització del professorat interí i novell en el primer any de docència. El cap de departament és el responsable d’aquesta tutorització. A la pràctica , només entre un 5 i un 10% és considerat no-apte i tenen l’oportunitat de ser avaluats novament el proper curs. Creu que s’hauria de ser més exigent en l’avaluació d’aquest professorat interí o novell per tenir professionals més ben formats?

CC.OO: Aquest és un tema mal resolt... jo conec amb els dits de la mà, de les dues mans, les persones que han estat suspeses. Tots els que hem estat als centres sabem com hem resolt el tema, passa el que passa.... quan has hagut d’avaluar un company que tens al costat ... hi ha com unes pressions socials. Ha d’estar molt ben delimitat qui fa què, algú com a representant de la Institució o algú des de fora... UGT: No és una qüestió, només , de nivell d’exigència. Jo crec que és el propi sistema el que falla aquí perquè hi ha una certa contradicció...sí és cert que l’avaluació que es fa durant el primer any de pràctiques , sigui exigent o no, el Departament i el sistema , si et treuen no pots tenir la condició de funcionari docent però pots estar contractat laboral. El sistema actual l’únic que estableix és si pots accedir a la condició de funcionari o no , això per mi és un error perquè el que no té sentit és que no passis la prova per ser funcionari docent però sí que el Departament et pugui mantenir amb un contracte laboral. I d’alguna manera això és no creure’s que la Universitat fa la seva funció perquè si ens creiem el sistema universitari no podem qüestionar, després , que venen mal preparats. Aquí estem parlant d’un sistema que després d’haver fet la carrera i de complir els requisits que t’han demanat, has de tornar a demostrar que tens els coneixements en les oposicions... has de demostrar, com si diguéssim , que el títol que t’han donat a la universitat no és de mentida ... i les pràctiques que ja vas fer no serveixen perquè les has de tornar a fer durant un any. No és tant el fet de ser exigent o no exigent, sinó de canviar el sistema. Si tú el que fas és reduir les places d’interinitat en el sentit que fas places estables i tens una plantilla estable...sí a


107

més a més apliquem el nou sistema amb el Màster, el que tindrem són professionals més ben preparats sobretot en la vessant pràctica. USTEC : Nosaltres creiem que és molt millor la formació, l’estímul, la tutorització que l’avaluació, entre altres coses perquè és molt difícil fer-la ben feta. Però el que sí és segur és que ara es fa “fatal”. I l’avaluació no és neutre , sempre es fa en funció de... És molt complicat el tema de l’avaluació en la docència. Una cosa és que la gent compleixi amb la seva feina, però això és un altre tema, això no és una avaluació. Si hi ha un interí que no compleix, evidentment, se l’ha de suspendre i se l’ha de treure de la llista i si hi ha un funcionari que no compleix en la seva feina, la inspecció s’hi ha de posar “en serio”, cosa que ara no fa i això és un problema de la inspecció. Però això no té res a veure amb l’avaluació. L’avaluació docent és molt difícil de fer, molt, perquè el que tú avalues i el com avalues determina el resultat de l’avaluació no tant el professorat en sí, per tant nosaltres apostem sempre molt més per la formació, per l’estímul i pel treball en comú que no per cap mena d’avaluació.Jo poso l’accent en la formació i hem de dir que la que es fa ara és molt dolenta, no només el CAP. Els cursets de formació que fan ara són “infumables”, no serveixen per a res i això està constatat, alguns fins i tot de molt mala qualitat, jo no sé qui supervisa ni qui dóna el vist-i-plau en aquests cursets ...però això és una manera de desprestigiar la formació perquè si tú agafes un interí o interina que li obligues a fer cursets perquè li pugi la nota per a les oposicions i fa quatre cursets que no li serveixen absolutament per res ... evidentment l’has “cremat”, no has estimulat a que es continu formant perquè veu que és una pèrdua de temps i d’una altra banda és una pèrdua d’energia que es podria dedicar a coses que valguessin realment la pena. Crec que hi ha d’haver formació en el centre, formació a persones, formació per temes (interculturalitat, anglès, coses transversals...) la qüestió no és quina, segurament està ben plantejada si mires el temari, jo crec que el problema és com es selecciona el professorat que fa la formació i els continguts i en això no hi ha cap mena de control. Que jo sàpiga els formadors de professors no han passat cap mena de control. És clar, si tú organitzes una gran formació i qualsevol es pot dedicar a formar, que a més a més vol dir cobrar diners, sense cap garantia que és un bon formador...doncs , és clar, això és molt fort, però això és un problema del Departament, de l’Administració . Resulta que estem absolutament obsessionats en avaluar els interins , els novells, els catedràtics, el professorat...ho avaluem tot, menys el que és important avaluar que és el que es fa de nou : sisena hora, espais de benvinguda... i el que el Departament posa en funcionament. Si poses en funcionament formació com a mínim, com a mínim, has de fer una bona selecció dels formadors. Hi ha també el perill d’entrar en dinàmiques viciades en el sentit que quan determinades coses es generalitzen també perden l’estímul, l’interès , la qualitat...i això potser ens està passant. Per què s’acaba fent la formació? perquè està molt bé que es faci però entrem en la carrera aquesta del treball per l’expedient més que per la formació en sí .Aquí caldria molta participació per encaminar bé la formació.

8. En el PNE hi llegim, “el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals negociaran els criteris i requisits d’accés a llocs de treball de


108

centres docents públics en qualitat de funcionari interí” . Quins són els criteris que el seu sindicat considera que haurien de prevaldre en la selecció del funcionari interí?

CC.OO: El meu sindicat no posarà criteris perquè això està en el projecte de Llei i no ha negociat. Si nosaltres tinguéssim que negociar aniríem per trobar aquest equilibri, primant sobre els aspectes educatius, pedagògics. Hauria d’haver-hi una avaluació seriosa, amb una sèrie de criteris i presidida per algú extern. CC.OO considera molt important la selecció del professorat interí i substitut però de moment no estan resolts els mecanismes , s’ha de parlar molt però l’element central és l’avaluació. No perquè un interí hagi estat “X” anys ha de tenir garanties ni dret a un lloc de treball, s’hauria de passar per una avaluació seriosa. USTEC: Penso que la formació inicial ja hauria de determinar determinats criteris. Per exemple, si es detecta algú, en la seva formació, amb comportaments exageradament agressius, això hauria de permetre als responsables de la formació orientar aquesta persona i veure si la docència és una feina adequada per a ella. Dic això com a prèvia però no tenim clar aquesta selecció del professorat interí. El professorat interí no hauria de passar d’un 6% o 7% , com a molt un 8% del professorat i és absolutament cojuntural. Aquest 20% que tenim és una prevaricació del sistema, la gent que està treballant hauria d’haver tingut el seu títol , passar les oposicions, ojalà fossin millor , però és igual... i en tot cas aquesta és la selecció. Seleccionar l’interí perquè després faci les oposicions, perquè després faci un any de pràctiques...ens passarem la vida seleccionant i a més a més mai seleccionem bé. Nosaltres pensem que el que s’ha de fer és baixar el percentatge d’interinatge i molta formació . La formació prèvia...se suposa que ja ha demostrat a la universitat allò que es considera que ha de saber i ha de saber fer i ho sap fer. Qui és el “guapo” que després en una entrevista, en un examen o en una oposició decideix que allò que 48 senyors durant tres anys han dit que era positiu, en un dia diu que no ho és? Què volem seleccionar? En base a què? Si les mateixes oposicions no seleccionen bé, ara hem de fer un altre tribunal per seleccionar als interins? És un discurs que queda molt bé en la societat, però és fals. No es pot reglamentar tot, tot i que la pretensió en l’Administració sempre ha estat aquesta i cada vegada més. Però no s’aconseguirà mai reglamentar-ho tot i per tant en el moment en que es detecti una fuita, què?...es reglamentarà una cosa nova?... Per més selecció i per més avaluació no millores al professorat. Per aquí no ens en sortirem mai, és formació , és incentiu, és treball en grup... i és acceptar que hi ha un percentatge que mai estarà d’acord amb tothom...dels que estan definits com a “mals profes” també s’aprèn i això és l’escola i això és la vida...no podem intentar crear un robot, un prototipus de professor, que a més a més serà parcial perquè serà el teu o el meu. S’està banalitzant de forma brutal tota la qüestió de la selecció i l’avaluació, s’està banalitzant i burocratitzant i això és molt perillós, en la idea d’agafar un únic model docent inamobible.


109

9. El professorat interí o substitut “nomenat per un curs escolar en un mateix centre docent però que tinguin experiència docent prèvia de dotze mesos o més en els darrers tres cursos “ queden exents de fer el curs “Comencem bé”. Aquesta esmena permet que molts interins o substituts no facin el curs i per tant hagin de resoldre els conflictes per la via de l’assaig i error. Considera que aquesta pràctica ajuda a la millora de la qualitat educativa?

CC.OO: Aquest és un problema greu i és difícil de resoldre. Des de la perspectiva sindical hem de lligar els contractes laborals amb aspectes de qualitat. UGT: Penso que s’han de buscar solucions molt més flexibles i buscar la millor manera perquè no és el mateix si vens d’exercir molts anys la docència a primària o a la privada que si t’incorpores per primera vegada al sistema. Segon , les pràctiques no s’haurien de considerar com a prova selectiva , haurien de servir per facilitar la incorporació a la docència real sobre la docència teòrica. L’objectiu d’aquesta pràctica no hauria de ser la selecció del personal sinó que hauria de ser una part més de la formació.

10. Quines actuacions fa el seu sindicat per ajudar a l’acollida del professorat interí, substitut o novell?

UGT: Primer ha de tenir una incorporació per part del claustre. Segon una tutorització, per tant algú assignat a estar per la persona que acaba d’entrar, no que només signi al final . També s’ha de tenir en compte quines són les característiques perquè no és el mateix l’interí , el substitut o el novell. El novell, sigui interí o substitut, és el que s’ha de tenir més cura , sobretot amb els que ja són “veterans” . El que no s’ha de tenir en cap cas, és el que ha passat en alguns centres, que el professorat interí, substitut o novell és com de “segona classe”. Ha de tenir les seves garanties i s’ha d’incorporar en el claustre de professors com un més. Una altra cosa és que , com tot el que arriba, ha de passar per un període d’adaptació, però el que no es pot tenir és un “status” diferent. USTEC: Les direccions aquí juguen un paper important en la millora de la qualitat i pel que fa a les direccions... ni el procés de selecció assegura una bona direcció des d’una perspectiva pedagògica, democràtica i de millora de la qualitat i segona, el tipus de poders que els hi donen i el tipus de responsabilitats que els hi demanen , no són precisament les que ajuden a millorar l’educació i això és un error de la concepció que se’n fa en la LEC, per això hi estem tant en contra.Perquè en els centres educatius a la que jerarquitzes i a més a més controles de dalt a baix, t’has carregat la possibilitat de millorar. A l’aula el professorat es millora a partir de l’entusiasme, del treball en equip, de la confrontació d’idees, de l’ajuda mútua ...tot això, perquè el professorat està sol a l’aula i si no té tot això és molt difícil que millori. Fins i tot aquesta estructura piramidal que el nostre conseller, que és economista , està impulsant en la LEC , està desfasada perquè darrers estudis potencien l’estructura el més horitzontal possible perquè la implicació en la feina acaba donant bons resultats, treball cooperatiu.


110

11. Al PNE hi llegim, “ la promoció professional del professorat ha d’estar

vinculada a la seva avaluació. Aquesta avaluació, ha de tenir sempre caràcter voluntari”. Creu que ha de ser voluntària o pensa que si fos obligatòria contribuiria a tenir millors docents?

CC.OO: Nosaltres en això no vam estar d’acord, vam dir que havia de ser obligatòria. Avui, a lo millor, estaríem d’acord per lo que s’ha anat dient però la persona que no es vulgui avaluar ha de tenir un límit. Aquest sindicat pensa que és bo el canvi de sistema on es promociona a partir de l’avaluació, aquesta avaluació va en relació a una sèrie d’aspectes de tipus educatiu i pedagògic. El canvi d’avaluació que es fa és molt cultural, t’avaluen la teva pràctica i en funció d’això tens unes promocions i això no es pot fer de cop, s’ha d’anar treballant en aquest sentit perquè me n’he adonat que no perquè una idea sigui bona dóna resultats, sinó perquè qui la va a rebre no es resisteix. La voluntarietat l’acceptaríem amb unes limitacions i acabaríem en que no fos voluntari. Si no avaluem...però hem de se avaluats tots, el Departament el primer. Nosaltres diem que l’Agència d’avaluació no depengui del Departament sinó del Parlament. UGT: L’avaluació, en educació, jo l’entenc com una avaluació diagnòstica que forma part del procés educatiu per anar canviant i transformant el mètode, el contingut i perquè assoleixis els objectius. El que no serveix, en educació, és una avaluació “forense”, que dic jo, perquè si no has actuat en mig de l’aprenentatge de l’alumne, no serveix de res al final dir: “ens vam equivocar aquí, aquí, aquí ....” En l’avaluació del professorat passa el mateix, no pot ser una avaluació per establir un “ranquing”. L’avaluació de caràcter voluntari es en referència a quan el Departament planteja als professionals de la docència què els hi donarà a canvi, no pensa què aportarà si veu que no funciona i què farà perquè funcioni. Quan el Departament posa uns Plans Experimentals i els centres es poden accollir a un finançament suplementari, el que els hi diu és:” si al cap dels tres anys no heu assolit els objectius el finançament es pot retirar”. Això no és una avaluació educativa, això és una avaluació punitiva. De què servirà als alumnes que han passat per un centre tres anys, que al cap dels tres anys es retirin els diners per compensar els dèficits que s’han tingut perquè el centre no ha estat capaç d’aconseguir resultats?. Aquests alumnes ja no tornaran tres anys en darrera , per tant , amb aquests alumnes en concret ja s’haurà perdut l’oportunitat de millorar. Si tú planteges una avaluació educadora jo et diré:” jo et posaré els mitjans en funció de que quan vagi fent l’avaluació vegi que ...o el sistema no funciona, o el personal que tens no és l’adequat, o els recursos que tens no són els que han de ser, o tú estàs fent una aplicació incorrecte, etc,etc. El Departament planteja l’avaluació per estimular i... el que només vol ser professor i només exercir la docència ...? Aquest no vol que li donin res , està content amb la seva professió. Aquest s’ha de veure com ho fa... si li manquen recursos, si té excés d’alumnat , quins mitjans té.... i buscar que l’alumnat no pateixi les deficiències...o seves o del sistema o del centre o de l’aula ... Penso que molt pocs professors es negaran a ser avaluats en la seva feina , perquè ja la fan, però ha de ser en el sentit que he dit. La


111

majoria dels docents estan treballant en una vitrina perquè tothom els observa i els jutja. La professió docent, en aquests moments, potser és la professió que està més exposada en un aparador i tothom s’atreveix a opinar. Per escalar un graó professional estem d’acord en que s’ha de fer una avaluació, és a dir, tot el que vol ser catedràtic ha de passar per una avaluació. Però no es pot obligar a passar aquest tipus d’avaluació als que no volen escalar, se’ls ha d’avaluar del que estan fent per solventar-los els problemes , no per castigar-los si veus que els resultats que vols no s’obtenen. El que no estem d’acord en donar finançament a canvi d’uns resultats, si arribem a aquest sistema estem fent mal a la societat, és a dir, qui recuperarà el que un centre no hagi fet de bé en la seva feina? El Departament s’està acostumant a intervenir el menys possible i a fer normes , en alguns casos com la LEC, que segons qui les apliqui pot donar una situació totalment contrària a la que es vol. És a dir, l’autonomia de centres és bona o és dolenta?... doncs depèn. És bona si serveix perquè cada centre pugui desenvolupar i actuar i millorar condicions que si hagués de demanar contínuament autorització no podria fer. És dolenta en el moment que et deixen sol i et diuen : “ fes el que vulguis, després ja vindré i miraré si la collita és bona o no”... en aquest sentit és dolenta perquè estem parlant de persones, per tant , si les persones no arriben als objectius encara que després castiguis als centres , el mal ja està fet socialment. El Departament no es pot desentendre. La LEC és massa oberta i una llei no pot ser, en segons quins temes, oberta. S’ha de posar semàfors vermells, per exemple en l’autonomia de centres no podem arribar a una municipalització i a transformar l’escola pública en una escola concertada perquè no és el sistema. Si partim de la base que la primera obligació com administració pública és aconseguir que tothom , no uns quants, aconsegueixin un nivell mínim , i no estic parlant d’igualitarisme, estic dient que tothom ha de tenir l’alimentació cultural mínima per poder viure, si això no està garantit , a mi no m’interessa que hi hagi centres d’excel·lència. L’Administració no pot permetre que hi hagi centres públics que no poden garantir, perquè no tenen les condicions, que tot el seu alumnat tindrà un nivell mínim que després li garanteixi una igualtat d’oportunitats quan acabi.Si l’Administració potencia els que millors resultats tenen i els resultats van en funció de les condicions dels alumnes i de les famílies , estem provocant desigualtats. Per garantir que l’educació pública tingui un mínim de qualitat has d’aplicar l’equitat donant més al que més ho necessita, no al que millors resultats té. Si la LEC no posa algun semàfor vermell en algun àmbit, ens podem trobar que els gestors que hi hagi en un altre moment puguin tenir un sistema on l’administració no tingui incidència ni control, i si l’administració educativa de l’àmbit més alt no té control i no té incidència, doncs tindrem desigualtats absolutes. Nosaltres estem d’acord en que hi ha centres que demanen unes condicions específiques per això en el PNE hi ha un apartat que diu que es poden crear perfils en llocs de treball singular però això no es pot generalitzar a totes les plantilles, hi ha d’haver un límit i amb transparència en l’adjudicació i no es pot deixar en mans de les direccions. Ara la LEC ho


112

ha flexibilitzat, la llei permet triar el professorat sense limitació i amb el temps pot haver-hi centres que arribaran a tenir tota la plantilla escollida. USTEC: Nosaltres diem que l’avaluació lligada a la promoció professional que vol dir al sou, l’avaluació individual del professorat lligada a la carrera docent no millora l’educació. Tú saps el cost que és avaluar a tots i cada un dels professors i professores cada tres anys per no millorar res? No tenim res més a fer. És a dir, el que s’ha decidit que és millor cobra 100€ més, molt bé, i tú creus que el que han decidit que no és millor, i per tant no cobra els 100€ , farà millor les classes? En tot cas el que pot fer és més papers, més articles o més cursets...però les classes no les farà millor perquè li donin 100€ més o 100€ menys, això ho sap tothom. Per tant, insistim , formació . Nosaltres proposem, a les esmenes, una formació obligatòria col·lectiva de centre no vinculada a la carrera promocional però sí vinculada a la millora del centre. És a dir que cada any hi hagués un espai per fer una avaluació , que es miressin els resultats, que es mirés què s’ha fet, què ha anat bé i què ha anat malament , com es pot millorar... que això fos una pràctica col·lectiva i reflexiva i que d’allà en poguessin sortir propostes de millora, però res que tingui a veure amb avaluació individual. El professorat s’auto-avalua, es pot veure si hi va algú de fora que els ajuda...d’això se’n pot parlar. És una avaluació per millorar , l’avaluació només es fa per millorar o per classificar. I aquesta que seria desitjable, sembla que és impensable de portar a terme però és la que en petit grup, en grups de treball, la gent treu com a model òptim d’avaluació d’aquella activitat proposada, concreta , petitona, sense importància, que en té...però a la que ho vols extrapolar i fer-ho, això no acaba de funcionar.

12. Considera que els docents dels Instituts públics de Catalunya tenen les

competències personals i professionals necessàries per educar en el s.XXI?

CC.OO : Pels reptes que se plantegen jo diria que no , altra cosa és que la mancança de formació l’ha substituïda el seny. Però allà on no hi ha hagut seny aquests Instituts han estat un desastre, però això no val.Ha d’haver-hi formació.Hi ha una dada que a mi em preocupa molt, mai hi ha hagut tanta inversió com ara, mai hi ha hagut tants desdoblaments, mai hi ha hagut unes ràtios tan baixes...per exemple,l’atenció a la diversitat jo he vist que en el crèdits variables el fet de tenir menys alumnes no volia dir que aquells quatre amb problemes estiguessin més atesos i aprenien més que els vuit dels trenta perquè es reproduïen els mateixos esquemes que en el grup gran. Aquest és un element clau en els temps que estem vivint. Hi hauria d’haver un domini equilibrat d’aspectes de disciplina, psico-pedagògics, didàctics, de la co-educació, de la interculturalitat, d’atenció a la diversitat , les llengües estrangeres i les TIC. El tema de la formació és un tema clau perquè he vist que hem anat millorant en moltes coses però no sabem gestionar, l’hem de resoldre des d’un punt de vista global.Jo crec que el Departament amb Convergència i també ara ha dedicat molts diners a la formació, però ha estat mal enfocat. Jo crec que sempre ha faltat algunes persones que s’asseguessin,


113

que tinguessin el cap molt clar i dissenyessin per on anar, s’ha anat a “salto de mata” , crec que és l’assignatura pendent. En general jo penso que el que hi ha escrit assenyala una linia correcta, s’han assentat les bases de l’accés, de la formació inicial, de la formació permanent en centres...també les universitat se n’han adonat de les mancances en la formació inicial i els programes que jo he vist em fan ser optimista. On ja no sóc tan optimista i això pot invalidar tot el que acabo de dir ara , és amb el Departament. Crec que des d’un punt de vista tècnic li falten persones que tinguin les idees clares, el cap clar, sàpiguen què és el s.xxI i cap a on anem i aquestes persones o bé governin, estiguin allà manant o bé gestionin. Manca estructura, no idees. Valdria més la pena aprofundir en qüestions fonamentals com la formació inicial, la formació no presencial, l’assoliment de llengües, les TIC, l’escola inclusiva...i no repetir coses que ja estan a la LOE. Hi ha idees bones com per exemple la zona educativa, nosaltres no ens podem oposar a això però quan veus que les persones que les porten han estat nomenades a dit i no fan res...malfies. UGT: En una plantilla tan gran com la que tenim hi ha de tot. Jo crec que tenim un gruix alt de professorat que té preparació i que, fins i tot amb l’experiència, ha adquirit tècniques didàctiques que li permeten ensortir-se’n. Ara tenim un altre professorat que li manquen tècniques i en tenim un altre desgastat i que el sistema no li proposa cap solució perquè no tenim any sabàtic , perquè no tenimn temps d’actualització...i després hi ha una mancança molt gran per detectar les disfuncions, per això caldria recuperar el paper dels EAPs. Nosaltres vam demanar que a partir d’una dimensió determinada els IES haurien de tenir un EAP propi perquè el volum d’alumnat que tenen i les seves característiques ho requereixen. USTEC: Evidentment es pot millorar tant la formació com les competències del professorat, però tenint en compte els recursos que hi ha en aquests moments, tenint en compte l’alumnat que hi ha en aquests moments en els Instituts públics...si no tenim problemes greus i si malgrat això els alumnes van arribant al batxillerat i van entrant a la universitat , vol dir que tenim un professorat que fins i tot no els el mereixem. Per concloure , la formació és molt important, també incentivar al professorat, donar recursos per quan algú té bones idees que la gent pugui explicar un mini projecte i que els recursos arribin... en comptes d’aquests macro projectes...100 projectes de plans de millora...que és més que dubtosa l’adjudicació i les quanties que són donades i el control d’aquests diners cap on van ...hauria de ser al revés...estímul per tots i recursos per coses concretes i raonables que la gent necessiti i ... deixar que la gent treballi. Per canviar cal crear il·lusió, deixar-nos tranquils, no posar tanta normativa , ni tanta avaluació, ni tanta....treure la burocràcia de tots aquests plans immensos.No dic que la gent no faci plans, la gent els fa igualment o no els fa igualment, l’única diferència és que els escriu o no els escriu. La gent que tenia plans , projectes o projectets els tenia i els continua tenint i els que no els tenien, ni els tenien ni els tenen. Per tant, treure tota aquesta burocràcia i treure tota aquesta pressió de l’avaluació, del control...treure aquest augment de verticalitat i per tant intentar que la


114

selecció dels directors premiï molt més el claustre , el projecte...i que el procediment sigui molt més democràtic i molt més participatiu i recursos reals que vol dir que en els llocs on hi ha alumnat amb dificultats que els recursos siguin els que es necessiten ... si fan falta nous professionals...

Aquests sindicats no coincideixen en el tema de l’avaluació, ja que : CC.OO: Considera bo el canvi de sistema on es promociona a partir de l’avaluació sempre i quan aquesta avaluació sigui en relació a aspectes pedagògics i que sigui avaluat des del Departament fins al docent . Proposa que es creï l’Agència d’Avaluació que depengui de Parlament. UGT: Considera que s’ha de distingir l’avaluació que té com a objectiu promocionar i aquesta ha de ser voluntària , de l’avaluació diagnòstica que el Departament hauria de fer a tots els centres per analitzar què funciona i què no funciona i per què, per després intervenir i donar els recursos necessaris per millorar. No estan d’acord en donar finançament a canvi d’uns resultats. USTEC: Considera que l’avaluació individual del professorat no millora l’educació. Cal fer formació obligatòria col·lectiva de centre, estimular l’activitat a l’aula i el treball en grup, avaluar col·lectivament els resultats i fer propostes de millora de centre a partir de la pràctica reflexiva. No estan d’acord en l’avaluació del professorat lligada a la promoció professional que vol dir al sou. Nota: El sindicat ASPEC se’l va convidar a expressar les seves opinions en aquesta recerca i va declinar l’oferiment dient que “la formació és una qüestió de tipus pedagògic i nosaltres no ens encarreguem d’aquest tema i menys de la LEC de la qual estem molt en contra”. Em van derivar al Departament d’Educació perquè un psicopedagog valorés aquesta qüestió.


115

4. METODOLOGIA 4.1 OBJECTIUS DE LA RECERCA L’objectiu general d’aquesta recerca ha estat identificar quines competències personals i professionals té l’alumnat del Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP) d’anglès, que prepara per exercir la docència a l’educació secundària obligatòria, en acabar el període de formació inicial. S’han plantejat les següents preguntes d’investigació :

1. Quines són les competències personals i professionals que té l’alumnat del CAP d’anglès quan inicia la seva formació a la Universitat?

2. Com percep l’alumnat la formació rebuda en el CAP d’anglès per exercir

com a professor/a ?

3. Quines són les competències personals i professionals necessàries per desenvolupar la tasca docent de professor/a d’anglès, que es treballen en el CAP de les Universitats ?

4. Quines són les competències personals i professionals que ha assolit

l’alumnat del CAP d’anglès en acabar la seva formació inicial? Aquestes preguntes volien donar resposta als següents objectius:

1. Tenir coneixement de les motivacions, expectatives i creences de l’alumnat del CAP d’anglès en relació a l’educació i la docència.

2. Detectar quines són les competències personals i professionals de

l’alumnat del CAP d’anglès abans de començar la Formació Inicial.

3. Conèixer quines competències personals i professionals es promouen en l’alumnat del CAP d’anglès.

4. Conèixer com es promouen les competències personals i professionals

en l’alumnat del CAP d’anglès.

5. Conèixer des d’on es promouen les competències personals i professionals de l’alumnat del CAP d’anglès.

6. Conèixer la percepció que té l’alumnat del CAP de la Formació rebuda a

la Universitat per exercir com a docent d’anglès.

7. Identificar quines competències personals i professionals ha assolit l’alumnat del CAP d’anglès en acabar la seva formació inicial.

8. Tenir coneixement del grau d’aplicació pràctica dels continguts que

l’alumnat del CAP d’anglès treballa a la Universitat.


116

4.2. METODOLOGIA QUALITATIVA Aquesta recerca segueix les característiques del paradigma d’investigació qualitativa amb un enfoc holístic-inductiu-idiogràfic (Latorre, del Rincon, Arnal, 1996) :

a) Teoria Interpretativa És una investigació que escriu el que diuen els participants en la formació inicial del professorat de secundària d’anglès (alumnat, professorat universitari i professorat dels IES) i ho interpreta en base a les competències que hauria de tenir el professorat d’avui segons escriu Perrenoud Diez nuevas competencias para enseñar (2004) , la proposta de competències docents elaborada a Holanda per la Association for the Professional Quality of Teachers i les orientacions que marca la comissió Europea de Cultura i Educació a Millorar la qualitat de la formació del professorat (juliol de 2008)

b) Realitat dinàmica, múltiple, holística i construida És una investigació holística perquè abarca el fenomen de la formació inicial del professorat del CAP d’anglès en el seu conjunt, no el divideix en variables i assumeix que aquesta realitat és dinàmica ja que la investigació s’ha anat elaborant a mida que s’han anat recollint les dades. Les preguntes d’investigació s’han anat reformulant o ampliant per confirmar que les dades recollides contribuïen a donar respostes que permetessin la interpretació del fenomen de les competències personals i professionals que s’assoleixen en la formació inicial i establir regularitats. És per tant, una investigació inductiva. c) Comprendre i interpretar la realitat, els significats de les persones, percepcions , intencions, accions Aquesta és una investigació que no parteix d’una hipòtesi prèvia, parteix de l’observació del fenomen a través de la recollida de dades per això està feta des de dins del grup i es basa en el que diuen els informants individualment i subjectiva. És per tant, idiogràfica. El punt de vista dels participants i la perspectiva que aquests analitzen els fets, és la base d’aquesta recerca que no vol arribar a lleis generals ni ampliar el coneixement teòric, sinó que vol conèixer quines són les creences i competències personals i professionals inicials de l’alumnat del CAP d’anglès i com s’han modificat després de la formació rebuda. Vol saber les motivacions que té l’alumnat per fer el CAP d’anglès. Vol descobrir quines competències es treballen i com i on es promouen . Vol conèixer la percepció de l’alumnat sobre la formació rebuda. Vol saber la incidència de la pràctica sobre la teoria i de la teoria sobre la pràctica. Vol tenir la seva opinió sobre el que hauria de millorar en la formació inicial.

d) Implicació de l’investigador i valors


117

Totes les dades han estat filtrades pel criteri de la investigadora que creu, després de vint-i-cinc anys de donar classe a les aules de primària primer i de secundària després i d’anys de tutorització d’alumnat del CAP de les dues universitats analitzades , que la formació del CAP és insuficient per ser competent en els centres de secundària d’avui dia. Aquestes creences i valors poden haver posat el punt de mira més en uns aspectes que en altres i els resultats poden tenir un punt de subjectivitat que s’ha intentat reduir amb l’estratègia de la triangulació. La recerca també és subjectiva en la mesura que explicita i analitza les dades subjectives que dóna l’alumnat i el professorat que intervé en el CAP. e) Criteris de rigor Per donar rigor a la recerca s’ha utilitzat l’estratègia de la triangulació de participants. La triangulació, segons Maxwell, aporta validesa descriptiva a la investigació. S’ha fet un grup de discussió amb alumnat del CAP de cada una de les universitats participants en la investigació amb la finalitat que expliquessin la formació rebuda i poder contrastar si les descripcions eren coincidents o divergents amb les que donava l’alumnat de l’estudi de casos. Aquesta estratègia també ha permès garantir la independència de dades respecte a la investigadora aportant així, més credibilitat i validesa interna a la recerca.

f) Relació teoria i pràctica Hi ha hagut un intercanvi dinàmic entre teoria i pràctica. A mida que s’ avançava en el buidat de les dades obtingudes, es modificaven les categories establertes .

g) Tècniques de recollida de dades S’han utilitzat tècniques de naturalesa qualitativa i per tant interactives : qüestionaris, diaris, entrevistes i grups de discussió permeten als participants expressar detalladament els seus punts de vista. h) Anàlisi de les dades Aquesta és una recerca generativa perquè a partir de la descripció que els participants han fet del fenomen estudiat s’han generat les categories conceptuals. És també constructivista perquè aquestes categories o unitats d’anàlisi han portat gradualment a l’abstracció. Així doncs,una vegada s’ha fet el buidat i la transcripció de les dades, s’ha determinat el que és significatiu per respondre a les preguntes d’investigació i s’ha classificat tota la informació en categories . El darrer pas ha estat la interpretació i generalització de les dades que han conduït a les propostes de futur.


118

4.3 ESTUDI DE CASOS

Degut al poc temps que es disposava per fer aquesta recerca es va considerar que l’estudi de casos era el tipus d’investigació més apropiada per estudiar la formació inicial del professorat amb una certa intensitat. Aquest és un estudi de casos de tipus Interpretatiu doncs reuneix informació sobre la formació inicial de l’alumnat del CAP amb la finalitat de diagnosticar i poder orientar per millorar la qualitat educativa. Desenvolupa categories conceptuals per il·lustrar i defensar la teoria sobre competències i formació inicial exposada en aquesta recerca.

Aquesta recerca segueix les característiques que segons Merriam (1998) ha de tenir tot estudi de casos:

a. Particularista Es centra en un fet particular: l’assoliment de competències personals i professionals de l’alumnat del CAP en acabar la formació inicial.

b. Descriptiu

Els participants fan una rica descripció del fenomen estudiat:

• L’alumnat indica quines són les seves creences , competències i motivacions en iniciar la formació inicial, explica setmanalment què ha après i on ho ha après , estableix relacions entre la teoria universitària i la pràctica que fa en el pràcticum, descriu el que veu als IES, analitza el professorat que intervé en la seva formació i fa propostes de futur per millorar la qualitat educativa a partir de l’experiència viscuda.

• El professorat universitari que intervé en la formació

de l’alumnat del CAP explica els seus objectius , com es treballen les competències , descriu l’organització del pràcticum, reflexiona sobre els avantatges i inconvenients del CAP i parla sobre el futur de la formació inicial.

• El professorat tutor dels IES descriu com ha treballat

amb l’alumnat , opina sobre l’organització del pràcticum i la formació que reb l’alumnat a la universitat, explica la seva relació amb el professorat universitari, com es treballen les competències , analitza la relació entre la teoria i la pràctica i parla del que hauria d’incloure el Màster per millorar la formació inicial.


119

c. Heurístic

L’estudi informa als lectors sobre la formació inicial del professorat de secundària i sistematitza totes aquelles opinions que fa temps que es diuen però mai s’han recollit ni analitzat per poder comprendre la realitat de la formació inicial . d. Inductiu Aquesta recerca arriba a generalitzacions a través de procediments inductius.

4.4 PARTICIPANTS Per respondre les preguntes d’investigació es va preguntar a l’alumnat i al professorat universitari del CAP d’anglès i als tutors/es de l’IES on l’alumnat feia les pràctiques del CAP d’anglès. Aquests tres formaven el triangle que permetia identificar les competències professionals que té l’alumnat del CAP d’anglès en acabar la seva formació inicial. Inicialment es va pensar en incorporar alumnat i professorat del Màster experimental de formació del professorat d’anglès per analitzar si l’augment d’hores i de continguts del Màster era un factor determinant en l’assoliment de les competències necessàries, però va ser impossible accedir a aquest grup de persones. Les persones que han participat aportant dades a aquesta recerca ho han fet per voluntat pròpia, no formen part de cap grup triat a l’atzar. Pel que fa a les universitats, han format part de la recerca les dues universitats que han organitzat el CAP aquest curs 2008-2009. Les anomenarem Universitat A i Universitat B. Cada una ha organitzat el CAP de forma diferent, la qual cosa ha estat interessant per veure si l’organització del CAP és un element determinant en l’assoliment de les competències del professorat (Veure punt 4.7 d’organització del CAP ) La Universitat A té un mòdul de didàctica específica i pràctiques (4 + 4 crèdits) que l’imparteix sempre el mateix professor i un de formació pedagògica per a l’educació secundària que és comú a tot l’alumnat del CAP independentment de la seva especialitat i que és impartit per diferents professors/es depenent de la franja horària que s’oferti. Cada alumne té assignat un tutor/a de pràctiques a un IES que és especialista d’anglès. Les classes teòriques es fan entre setmana. El professor de didàctica específica és el que ha participat en aquesta recerca . La Universitat B oferta un cicle teòric amb temes de caràcter general que imparteix professorat divers (Inspectors, professorat IES o EOI) i un cicle pràctic d’estada a un IES sota la tutorització d’un professor/a especialista d’anglès. Les classes teòriques es fan els dissabtes, l’alumnat es divideix en 4


120

grups i s’estableix un horari per les sessions dels dissabtes de cada grup. En aquesta recerca han participat tres dels professors/es que fan classes els dissabtes. De la Universitat A inicialment van formar part de l’estudi de casos 6 alumnes de dos IES de Barcelona ciutat, tres de cada un d’ells i les seves respectives tutores. La tutora 1 (TA1) ho era de les alumnes A4 , A5 i A6 i la tutora 2 (TA2) ho era de les alumnes A1, A2, A3 . L’alumna 1 va abandonar el CAP a la meitat de la formació i l’alumna 4 va abandonar la recerca per la feina que li suposava col·laborar-hi. De la Universitat B van col·laborar tres alumnes d’un IES de Vic (B1, B2, B3) , un alumne d’un IES de Barcelona ciutat (B4) i les dues tutores de l’IES de Vic (TB1 i TB2) També s’ha entrevistat diferents persones que des del seu àmbit treballen per millorar la formació inicial. L’objectiu d’aquestes entrevistes era conèixer quines polítiques educatives es defensen per millorar la formació del professorat i la qualitat educativa. Les persones entrevistades han estat:

• La Sra Maria Badia que és diputada al Parlament Europeu pel PSC i membre de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu.

• El Sr. Joan Majó , que era director General d’Universitats i responsable

de l’aplicació del Pla Bolonya que es el marc on es desenvoluparà el Màster de formació del professorat.

• Tres Inspectors d’educació com a presidents de les comissions

avaluadores del professorat novell i interí i per tant coneixedors de si el nou professorat de l’ensenyament públic arriba als centres públics amb les competències personals i professionals necessàries per afrontar els reptes de l’educació d’avui.

• Quatre representats dels Sindicats de l’Ensenyament Públic de

Catalunya per conèixer les seves opinions i propostes per millorar la formació del professorat i la qualitat educativa.


121

4.5 TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES Es van utilitzar diferents tècniques per recollir informació dels participants en cada una de les etapes de la recerca: ALUMNAT DEL CAP Etapa Tècniques de recollida de dades Objectius Inicial Qüestionari Inicial

Tenir coneixement de les motivacions , expectatives i creences de l’alumnat en relació a l’educació i la docència . Detectar quines competències té l’alumnat abans d’iniciar la F.Inicial.

Pràcticum Diari semi-estructurat

Conèixer quines competències personals i professionals es promouen en l’alumnat del CAP d’anglès. Conèixer com es promouen les competències personals i professionals Conèixer des d’on es promouen les competències personals i professionalsIdentificar la relació entre teoria i pràctica dels continguts que treballa l’alumnat del CAP d’anglès.

Final Grup de discussió Qüestionari Final

Validar la percepció que té l’alumnat de la Formació rebuda per exercir com a professor/a d’anglès. Identificar com s’han modificat les creences de l’alumnat després de la formació rebuda . Identificar quines competències ha assolit l’alumnat del CAP d’anglès.

PROFESSORAT UNIVERSITARI Etapa Tècniques de recollida de dades Objectius Final Entrevista Conèixer com es promouen les

competències personals i professionals en l’alumnat del CAP d’anglès. Conèixer quines competències es treballen des de la universitat Identificar la relació entre teoria i pràctica. Analitzar la formació que rep l’alumnat

TUTORES IES Etapa Tècniques de recollida de dades Objectius Final Entrevista Conèixer com es promouen les

competències personals i professionals en l’alumnat del CAP d’anglès. Conèixer quines competències es treballen des dels IES. Identificar la relació entre teoria i pràctica. Analitzar la formació que rep l’alumnat


122

4.6 PROCEDIMENT Les fases que s’han seguit per el desenvolupament de la investigació han seguit el model plantejat per Latorre ; del Rincon; Arnal (1996):

1. Exploratòria / de reflexió

• S’ha concretat el propòsit de la investigació i s’han definit els objectius.

• S’han pensat les preguntes d’investigació. • S’ha fet tota la revisió documental per justificar la recerca en el

marc teòric i legal: a. Normativa sobre competències del professorat d’Educació Secundària i el nou Màster de Formació del professorat (BOE ORDEN ECI/3858/2007 de 27/12/07 i Convocatòria de la Generalitat de Catalunya per a la selecció de centres de pràctiques (DOGC núm.5347 de 26/03/2009. ORDRE EDU/122/2009 d’11 de març) b. Normativa de les diferents lleis educatives: LGE (1970),LOGSE (1990), LOCE (2002) i LOE (2006) c. Programes del CAP de la UAB i de la UB

d. Informes Eurydice de la comissió Europea d’Educació e. Llibres , articles, tesis doctorals, ponències...sobre la Formació Inicial del

professorat i les competències professionals del professorat de secundària f. Articles sobre formació inicial del professorat a diferents països europeus 2. Planificació

• S’han seleccionat l’escenari de la investigació : 2 IES de Barcelona ciutat

i 1 IES de VIC, la UAB i la UB • S’ha definit el Microsistema, Mesosistema i el Macrosistema de la

investigació (segons el model bio-ecològic d’investigació que es basa en el procés, la persona, el context i el temps) :

a. Microsistema

La investigació es situa a l’aula. S’analitzen totes les dades que expliquen la formació rebuda en el pràcticum i les interrelacions que es donen a l’aula entre el professorat tutor i el context del centre educatiu. Permet veure com es relaciona la teoria amb la pràctica.

b. Mesosistema

La investigació es situa en la formació universitària del CAP. S’analitza les dades que expliquen la formació rebuda en didàctica de l’anglès i en psicopedagogia.


123

c. Macrosistema La investigació es situa en el marc legal que estableix els

criteris d’accés a la formació inicial de professor d’anglès i a la professió docent.

• S’han redefinit les preguntes d’investigació

3. Entrada a l’escenari i inici de l’estudi

• S’ha demanat al professorat universitari del CAP de cada una de els universitats poder contactar amb alumnat i professorat tutor del pràcticum. No hi ha hagut cap criteri de selecció dels participants, hi han participat els que han tingut disponibilitat .

• S’ha negociat amb els participants les tasques a fer i la temporalització.

4. Recollida i anàlisi de la informació

• S’ha recollit la informació dels participants a través dels qüestionaris , diaris, entrevistes i grups de discussió. Aquesta tasca s’ha fet d’octubre a febrer amb els participants de la UAB i de gener a maig amb els de la UB. Això és degut a l’organització del CAP que té cada universitat .

• S’han buidat totes les dades dels qüestionaris, s’han fet les transcripcions de totes les entrevistes i grups de discussió i s’ha seleccionat la informació rellevant dels diaris.

• S’ha buidat la informació dels qüestionaris i s’ha il·lustrat en gràfics de barres.

• S’han identificat les unitats temàtiques a partir de la informació que havien donat els participants i s’ha establert un sistema de categories i sub-categories.

• S’ha codificat tot el material utilitzant un color diferent per a cada categoria i sub-categoria.

• S’ha classificat i agrupat tot el material segons les diferents categories i sub-categories.

5. Retirada de l’escenari

• Un cop finalitzada la recollida d’informació ja no hi ha hagut més contacte amb els participants.

• S’ha fet un anàlisi intensiu de la informació.


124

6. Elaboració de l’informe

• S’ha elaborat un informe amb les conclusions de la recerca. • S’han fet propostes de futur

4.7 ORGANITZACIÓ DEL CAP ( Curs d’Adaptació Pedagògica)

Les úniques universitats catalanes que el curs 2008-2009 han organitzat el CAP han estat la UAB i la UB. La UAB ha matriculat un total de 1250 alumnes, dels quals 96 eren de l’especialitat d’anglès. La UB ha matriculat un total de 2519 alumnes, 158 dels quals eren d’anglès.

a. Objectiu El CAP és un curs de 120 hores que té com a objectiu proporcionar una formació pedagògica i didàctica inicial que permeti una capacitació per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari. b. Alumnat S’hi poden matricular els llicenciats/des, els enginers/res i arquitectes i els estudiants de l’últim curs de llicenciatura , aquests poden cursar els continguts del CAP com assignatures d’universitat. c. Durada UAB: La majoria de l’alumnat cursa el CAP durant el primer quadrimestre d’octubre a gener, però hi ha també alguns/es que opten per fer-lo durant el segon quadrimestre de febrer a maig. Tenen 12 sessions de didàctica específica i 12 de psicopedagogia de 3 hores cadascuna. La durada de les pràctiques és de 9 setmanes coincidint el seu inici amb el calendari de realització de la didàctica específica amb un total de 40 hores de presència als centres de secundària. UB: El curs s’inicia la segona quinzena del mes d’octubre i acaba al mes de maig. Tenen 20 sessions de 4 hores tots els dissabtes d’octubre a maig . Cada dissabte es treballa un tema, alguns són de psicopedagogia i altres de didàctica. L’alumnat es reparteix en quatre grups i cada grup rep els continguts en un ordre diferent. Les pràctiques comencen el segon quadrimestre i tenen una durada estimativa de 50 hores a realitzar segons la disponibilitat de l’alumnat.


125

d. Estuctura UAB: El CAP consta d’un bloc de Didàctica específica i Pràctiques de 4 crèdits cada un i un bloc de Formació Pedagògica per a l’Educació Secundària, de 4 crèdits , comú a totes les especialitats. Hi ha 11 professors/es de didàctiques específiques i 8 que imparteixen els continguts de psicopedagogia. Les pràctiques es fan sota la direcció del professorat/tutor dels IES. UB: El CAP consta d’un cicle teòric on intervenen 17 professors i un de pràctic dirigit i supervisat pel professor/a tutor/a de l’especialitat que cursa l’alumne/a. e. Continguts Formació Pedagògica UAB Sessió Tema Contingut 1 1 El sistema educatiu : introducció 2 El sistema educatiu : normativa i lleis 3 El sistema educatiu: normativa i lleis 4 2 La funció docent 5 3 Psicologia de l’adolescent 6 4 Teories de l’aprenentatge 7 Teories de l’aprenentatge 8 5 L’avaluació 9 L’avaluació 10 6 La diversitat 11 7 La funció tutorial 12 Prova escrita Formació Didàctica UAB Sessió Contingut 1 Aproximació a la dinàmica de l’educació secundària 2 Tipologia d’activitats a l’aula de llengua estrangera 3 Les TIC a l’aula d’anglès 4 La gestió de l’aula 5 Planificació: la unitat didàctica 6 El treball de les destreses a l’aula 7 Visió general del sistema educatiu: currículum de llengües estrangeres 8 L’avaluació. El tractament de la diversitat 9 L’ensenyament de les llengües: present, passat i futur 10 AICLE . La formació permanent i els plans d’innovació educativa 11 Presentació i discussió de treballs 12 Presentació i discussió de treballs


126

Formació Pedagògico – didàctica UB (anglès) Sessió Contingut 1 Programació 2 Programació 3 Legislació educativa 4 Integració de les llengües afegides en el currículum 5 Multiculturalitat 6 Intel·ligència emocional 7 Planificació d’una unitat didàctica 8 Informació general de les Escoles Oficials d’Idiomes 9 Llengua Oral 10 Psicopedagogia 11 Psicopedagogia 12 Psicopedagogia 13 Expressió escrita 14 Aprenentatge basat en projectes 15 Desenvolupament d’estratègies d’ensenyament / aprenentatge 16 L’ús de les TIC a l’aula d’anglès 17 Comprensió escrita 18 Avaluació Formació en el Pràcticum UAB (orientatiu) Sessió Fora de l’aula Dins l’aula 1 Reunió amb tutor. Reunió planificació Observació participant 2 Reunió seminari Observació i petita actuació.Obser.Tutoria 3 Reunió d’anàlisi i planificació amb tutor Observació i actuació. Observ. a batxillerat4 Claustre Observació i actuació.Actuació a batxillerat5 Actuació grup.Observació a 1r i 2n d’ESO 6 Reunions d’anàlisi i planificació Observació.Actuació a 1r d’ESO 7 Unitat didàctica. Observa. Aula d’ acollida 8 Reunions d’avaluació Unitat didàctica 9 Reunió d’anàlisi amb el tutor Unitat didàctica Hores 10 hores 30 hores Formació en el Pràcticum UB (orientatiu) Activitat Hores Assistència a reunions 4 Assistència a tutories 10 Reunions de seminari 2 Observació d’hores de guàrdia 2 Sessions d’avaluació 2 Correcció de treballs/exàmens/ juntament amb el/la tutor/a 3 Observació de classes del tutor/a 12 Observació de classes impartides per altres companys 2 Treball de preparació de classes 10 Impartició de classes 3 Total 50


127

f. Avaluació UAB:

• S’exigeix un nivell mínim C1 d’anglès segons el marc europeu de referència.

• 80% d’assistència a les classes • Participació a les sessions i execució de les tasques proposades a l’aula

i a l’entorn virtual: blog del pràcticum, disseny d’una activitat TIC i participació en els fòrums

• Lectures proposades • Superació de l’examen oral i escrit • Lliurament de la memòria de les pràctiques

UB:

• Lliurament de la memòria didàctica • Avaluació favorable per part del professorat • Assistència a les classes teòriques

4.8 ANÀLISI DE LES DADES I SISTEMA DE REGISTRE a) Qüestionari Les preguntes del qüestionari sobre creences i competències ( preguntes 8 i 9) es van formular tancades i excloents (només podien marcar una resposta) i amb un nivell de mesura ordinal (molt, força, poc o gens). Per analitzar les respostes es van fer gràfics de barres perquè facilitaven la comparació entre cadascun dels ítems. Cada ítem ve codificat amb un número (veure punt 5.1.1 de la descripció dels resultats) La resta de preguntes eren obertes (veure punt 5.1.1 de la descripció dels resultats) i van servir per veure quin era el perfil de l’alumnat de la mostra : estudis que tenia, nivell de llengua anglesa, llengües estrangeres que parlava , la seva visió de l’educació a Catalunya i la seva experiència docent. D’altra banda, també es volia saber les motivacions que tenia l’alumnat per fer el CAP i què esperava aprendre en aquest curs. Per últim, se’ls hi preguntava què creien que era necessari per educar en el segle XXI. Aquest mateix qüestionari el van respondre en acabar el CAP amb l’objectiu de veure com havia incidit la formació rebuda en les seves creences inicials i quines competències havien assolit durant el període de formació. MODEL DE QÜESTIONARI INICIAL Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa .


128

La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat _________________________________________ Sexe : ____ Home ____ Dona Edat : ________

1. Quina llicenciatura has fet?

2. Quin nivell de llengua anglesa tens?

3. Parles altres llengües estrangeres ? Quines ?

4. Quina és la teva visió de l’Educació a Catalunya ?

___ Molt bona ___ Bona ___ No gaire bona ___ Negativa

Per què? 5. Tens experiència docent ? ____ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

• On has treballat ?

• Quina feina feies ?

6. ¿Quines han estat les vostres motivacions per matricular-vos al CAP? (en pots triar més d’una)

( ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


129

7. ¿ Què vols aprendre en aquest curs?

8. ¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI?

9. Decideix de 1 a 4 quin grau d’acord tens en relació a aquestes creences personals

1 (molt d’acord) 2 (força d’acord) 3 (poc d’acord) 4 (gens d’acord)

Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 5. Es important acabar el llibre de text 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 23. El tutor fa feina que correspon a la família


130

24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 25. El rol del docent és educar. 10. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes

competències professionals.

1 (molt ) 2 (força ) 3 (poc ) 4 (gens )

Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

2. Saber establir relacions positives amb altres i facilitar la cooperació.

3. Conèixer i comprendre els continguts d’anglès per poder seleccionar aquells que l’alumnat ha d’aprendre.

4. Saber aplicar els continguts curriculars d’anglès en diferents contextos integrant els coneixements disciplinars,transversals i multidisciplinars.

5. Saber potenciar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguin en compte la formació prèvia dels alumnes i l’adquisició de competències .

6. Saber planificar i desenvolupar processos d’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa en contextos plurilingües.

7. Saber integrar la formació en comunicació audiovisuali multimèdia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’anglès.

8. Saber planificar, dissenyar, aplicar i avaluar unitats didàctiques de l’especialitat d’anglès.

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

11. Saber desenvolupar la cooperació, el treball en equip i l’aprenentatge autònom.

12.Saber organitzar el treball escolar de manera diferenciada perquè tots els alumnes amb la seva diversitat puguin aprendre i progressar.

13. Saber detectar els problemes d’aprenentatge (generals i específics d’anglès) : falta d’atenció, motivació , dificultats dels continguts...

14. Saber utilitzar l’avaluació com un instrument de regulació i auto-regulació del procés d’ensenyament-aprenenatge.

15. Saber dissenyar tècniques d’avaluació per avaluar l’aprenentatge de l’alumne/a.

16. Saber desenvolupar la cooperació entre alumnes de diferents llengües i cultures com estratègia per impulsar els aprenentatges.

17. Saber col.laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn.

18. Saber treballar en equip amb els companys compartint coneixements i experiències.

19. Saber resoldre situacions problemàtiques utilitzant la mediació entre iguals.

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

22. Saber desenvolupar la funció tutorial , orientant a alumnes i pares.

23. Saber assumir la necessitat del desenvolupament professional continuat a través de l’autoavaluació crítica i la pròpia pràctica.

24. Conèixer i aplicar propostes docents innovadores en l’àmbit de la llengua anglesa.


131

25. Saber elaborar i aplicar propostes d’adaptació individual del currículum per atendre les necessitats educatives especials .

MODEL DE QÜESTIONARI FINAL Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . Aquest qüestionari és el mateix que vau respondre en iniciar el CAP perquè el que es pretén és veure si les vostres creences s’han modificat i quines competències heu assolit. Per tant marqueu en vermell per facilitar l’estudi comparatiu. La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat _________________________________________ Sexe : ____ Home ____ Dona Edat : ________



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 5. Es important acabar el llibre de text 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes


132

15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 23. El tutor fa feina que correspon a la família 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 25. El rol del docent és educar. 2. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes

competències professionals.










9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.





15. Saber dissenyar tècniques d’avaluació per avaluar


133

l’aprenentatge de l’alumne/a. 16. Saber desenvolupar la cooperació entre alumnes de diferents llengües i cultures com estratègia per impulsar els aprenentatges.




20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...





b) Diari semi-estructurat El diari és una tècnica de recollida de dades que permetia enregistrar sistemàticament el procés formatiu del participants i sobretot estructurar la formació rebuda , convertint-la en objecte de reflexió. A través de la reflexió dels participants s’anaven identificant les competències personals i professionals que assolien, la relació entre la teoria rebuda i la pràctica docent i el rol del professorat formador. Durant el pràcticum l’alumnat de l’estudi de casos reflexionava en el diari semi-estructurat on i quan es produia el seu aprenentatge : en les classes teòriques, en l’observació en l’IES o en el desenvolupament de la seva unitat didàctica. També havia de reflexionar dels problemes que havia observat o tingut en el pràcticum i havia de fer propostes de resolució. Per últim, se’ls hi preguntava per les seves percepcions, el que els havia agradat o no, el que els havia sorprès, les seves pors, dubtes, errades, satisfaccions... les reflexions i sentiments respecte la tasca que observaven o feien, eren un bon indicador de les competències que s’assolien. L’enregistrament es feia al final de cada sessió però va haver-hi una alumna de la universitat A que ho feia al final de la setmana i un alumne de la universitat B que ho va fer al final del pràcticum. Van alegar que ho feien així per manca de temps i es va acceptar al considerar que el que era important per a la recerca eren les seves reflexions i no en el moment que aquestes es manifestaven. Aquest és un dels punts febles d’aquesta tècnica de recollida de dades que demana molt esforç i dedicació per part de la persona informant . En els annexos es veurà que el nombre de diaris que presenten els informants no és el mateix, això també és degut a l’organització que cada universitat fa del pràcticum. La universitat A organitza tasques setmanals d’observació i docència i la universitat B exigeix 50 hores al centre de pràctiques però es poden fer concentrades (veure punt 4.7 d’organització del CAP)


134

MODEL DE DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data ______________

I. APRENENTATGE

1. Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ?

II. PROBLEMES

2. Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? III. PERCEPCIÓ

3. Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... c) Entrevista Amb l’objectiu d’obtenir informació rellevant sobre la formació inicial del professorat es va optar per fer una entrevista estructurada entre la investigadora i cada un dels/les professors/es participants en la formació inicial. L’entrevista es va fer en finalitzar el CAP. Es volia conèixer què es feia des de la formació inicial perquè l’alumnat assolís les competències personals i professionals, com es vinculava la teoria amb la pràctica i quina era la coordinació entre els dos tipus de professorat formador, l’universitari i el tutor dels IES. MODEL D’ENTREVISTA AL PROFESSORAT UNIVERSITARI DEL CAP

L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer l’opinió del professorat universitari del CAP d’anglès en relació a l’organització i a la formació inicial que s’imparteix en aquest curs.

1. Quin és l’objectiu principal del CAP d’anglès? 2. Com es treballen les competències personals i professionals ?

3. Com es treballen les competènceis transversals? 4. Com a professor/a del CAP i també com a professor/a d’un IES, creu que el CAP

prepara per a ser professor de secundària?

5. Quins avantatges i inconvenients considera que té el CAP?

6. Considera que els continguts que s’imparteixen al CAP són útils per a la pràctica?

7. Creu que l’organització i la durada del Pràcticum facilita la insersió professional?

8. Quines característiques ha de tenir el professorat que intervé en la formació inicial de l’alumnat del CAP?


135

9. Creu que el Màster millorarà la formació inicial del professorat?

10. Quins continguts hauríen de ser imprescindibles en el Màster?

MODEL D’ENTREVISTA ALS TUTORS D’ALUMNES DEL CAP

1. Creus que la formació que han tingut els teus alumnes del CAP a la universitat els prepara per a la professionalització?

Molt Força Poc Gens

Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

2. En quin grau consideres que el Pràcticum prepara per a la professionalització ?


Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

3. Consideres adequada l’organització del Pràcticum ?


Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

4. Creus que les orientacions que t’ha donat el professor de didàctica de la Universitat

t’han ajudat en la tutorització dels alumnes del CAP?


Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

5. Consideres que els continguts del CAP són suficients per ensenyar tot el que és necessari per exercir la docència?


Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

6. En quina freqüència t’has reunit amb els teus alumnes del CAP?



136

Per què ? ___________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________

7. Quins han estat els continguts treballats en cada una de les reunions?

8. Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP? (pots assenyalar més d’una resposta) __ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica __ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica __ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum __ Convertir el CAP en un curs d’un any __ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres __ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques __ Altres: __________________________________________ __________________________________________

9. De tot el que han fet i/o estudiat els teus alumnes del CAP, què consideres que els hi servirà més per a la seva docència?

10. Quines són les teves motivacions per tutoritzar alumnat del CAP? 11. Quines característiques creus que ha de tenir el professorat que intervé en la formació

inicial de l’alumnat del CAP. 12. Creus que el Màster millorarà la formació inicial del professorat? 13. Quins continguts haurien de ser imprescindibles en el Màster? 14. Quines competències professionals creus que assoleix l’alumnat del CAP en acabar la

seva formació?


137

d) Grup de discussió La tècnica del grup de discussió permetia comprendre el que havia significat pels estudiants la formació rebuda en el CAP des de dins. A través de la conversa entre ells d’un grup reduït d’alumnes , es va poder esbrinar si es consideraven ben preparats per a la docència després de la formació rebuda en el CAP d’anglès. Es va considerar una tècnica molt valuosa per treure molta informació i validar les respostes que van donar els participants en l’estudi de casos. La investigadora va ser una observadora de la conversa la qual cosa reduïa el perill d’instrumentalitzar les reflexions dels participants. Tot el que es transcriu d’aquests 2 grups de discussió i es transforma en categories i sub-categories són les interpretacions que els participants van fer de la seva formació en relació a la seva situació personal , al context del centre de pràctiques on van fer el pràcticum , a la relació que van tenir amb el tutor de pràctiques , al professorat universitari que els va impartir la teoria , de la universitat on van cursar el CAP i de les interaccions d’uns amb els altres mentre es conversava en el grup. Aquest punt és molt important, en el grup de discussió tal com diuen Medina i Santacruz (2000) “ els actors orienten les seves accions depenent de les seves pròpies interpretacions, que resulten de la interacció amb els altres. Els actors estan permanentment interpretant i definint les seves vides a partir de la seva situació actual, en relació amb els altres i amb el seu context”. Això és el que fa el grup de discussió molt més ric que cap altra tècnica de recollida de dades. El grup de discussió es va fer en finalitzar el CAP amb alumnat de cada una de les universitats participants en la recerca (6 de la universitat A i 4 de la universitat B, ja que 2 van excusar la seva participació a darrera hora) .La durada va ser d’una hora. Alguns dels participants només es coneixien de vista per la facultat però tenien en comú que feien el mateix CAP. El fet que la comunicació es desenvolupés entre iguals donava validesa al text construït col·lectivament perquè les interpretacions que sorgien del grup eren les interpretacions d’una realitat compartida per tothom, això és el que permetia orientar i reorientar el contingut del diàleg contínuament i aportar molta informació en poc temps. MODEL DE GRUP DE DISCUSSIÓ

Primer de tot voldria agraïr-vos la vostra participació en aquest grup de conversa. La vostra opinió és imprescindible per a la millora de la Formació Inicial del professorat de secundària de llengua anglesa. Ningú, millor que vosaltres, sap en quina mesura és útil la formació rebuda en el CAP d’anglès. D’altra banda, la participació en aquest grup de conversa també us servirà per aprendre a reflexionar sobre la pràctica docent. Pretenc conèixer la vostra percepció de la formació rebuda a la Universitat per exercir com a professor/a d’anglès. Saber què heu après en el CAP. He volgut situar-vos en un grup de conversa per tal que us trobeu còmodes amb els/les vostres companys/es que poden ajudar a completar les vostres idees.


138

Per tal de realitzar el treball amb el màxim de condicions possibles enregistraré els debats amb una gravadora. Evidentment, les opinions restaran en l’anonimat i no tenen altre objectiu que servir de base per a posterior anàlisi i elaboració de conclusions. Reitero el meu agraïment i us plantejo la pregunta següent: DESPRÉS DE LA FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA REBUDA EN EL CAP D’ANGLÈS , CREIEU QUE ESTEU BEN PREPARATS PER ENSENYAR ANGLÈS EN UN IES ? Us proposo el següent guió, però de cap manera us heu de sentir obligats/des a respondre totes les preguntes ja que en poden sortir d’altres :

1. Què heu après en el CAP? 2. Què us agradaria haver après i no heu fet?

3. De tot el que heu fet i/o estudiat, què creieu que us servirà més per a la vostra docència ?

4. Quina opinió tens de la formació rebuda a la universitat? 5. Quina opinió tens del pràcticum?

6. Què canviaríeu del CAP?

7. Quines creences inicials heu modificat? 8. Què creieu que és necessari per ensenyar a l’ESO avui en dia?

e) Models del sistema de categories i subcategories. La informació recollida en els diaris, grups de discussió i entrevistes es va transformar en categories i sub-categories per poder extreure’n conclusions i fer propostes de millora. MODEL DE SISTEMA DE CATEGORIES I SUB-CATEGORIES DE L’ALUMNAT DEL CAP En les següents categories i sub-categories s’han agrupat totes les repostes que han donat en els diaris semi-estructurats i en els grups de discussió, l’alumnat del CAP d’anglès de la universitat A i la de la universitat B que formen l’estudi de casos d’aquesta recerca. Per poder comprobar si la universitat que imparteix la formació inicial del professorat és un factor determinant en la formació de l’alumnat del CAP, s’han agrupat les respostes que dóna l’alumnat d’una universitat i de l’altra. S’ha adjudicat un codi i un color a cada categoria per tal de facilitar l’anàlisi de les dades .


139

1. FORMACIÓ REBUDA (FOR)

FORMACIÓ EN DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS FORMACIÓ PEDAGÒGICA FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM

Fa referència a la percepció que es té de la formació rebuda. Exemple: : Com a mínim el CAP ens ha donat, jo crec, molts recursos també no? Doncs de molts aspectes, doncs des de fer servir les tecnologies ( que això és un recurs que abans no es podia fer servir), doncs a tenir...havent observat altres professors també tens més recursos doncs per posar-te davant d’una classe, saber com actuar , com no actuar que també és molt important...

2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF. FOR)

DE DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS DE FORMACIÓ PEDAGÒGICA DEL PRÀCTICUM (TUTORS IES)

Fa referència a la valoració que fa l’alumnat del CAP del professorat que ha intervingut en la seva formació. Exemple: He après molt, moltíssim ...crec que perquè l’hem tingut a ell (professor universitari del CAP) i la seva manera d’impartir ha sigut...a mi em va agradar molt les reflexions que va fer el primer dia ...no expliquis , deixa que ho experimentin , que ho sentin i això és l’aprenentatge...

3. ACTIVITAT DEL PROFESSORAT DELS IES ( PROF. IES) Fa referència a l’opinió que té l’alumnat del CAP de l’activitat que desenvolupa el professorat dels IES i com la desenvolupa. També s’inclou la percepció que tenen dels Instituts públics. Exemple: I el profe hi hauria de ser més però em diuen sempre...no tinc temps, no tinc un moment per fer-ho, amb trenta alumnes a la classe no puc...és una llàstima. La solució són els profes que hi són sempre, que després de la classe diuen...”mira, vull parlar amb tú”, es queden a l’hora del pati...Jo diria que la majoria de la gent no ho fa això.

4. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (EXP) Fa referència a l’experiència acadèmica , com alumne i/o docent, que té l’alumnat abans d’iniciar el CAP i a la seva trajectòria professional. Exemple: L’únic contacte que he tingut amb un Institut és el pràcticum perquè no he donat mai classes i no sé si n’acabaré donant o no. Vull tenir l’opció però no m’he plantejat ser professora de secundària. Jo, en canvi , dóno classes a la universitat.

5. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) Fa referència a l’aplicació pràctica dels continguts que l’alumnat del CAP treballa a la Universitat i del reconeixement en la pràctica de la teoria rebuda a la universitat. Exemple : Nosaltres hem fet teoria aplicada que és molt, molt millor que seure’ns i escoltar una explicació de tres hores.

6. FUTUR (FUT)

MÀSTER CENTRE


140

Fa referència als canvis que hi hauria d’haver en la formació inicial del professorat de secundària i en l’organització dels centres per millorar la formació i els centres. Exemple: Segurament lo bo serà que això (el Màster) permetrà allargar el pràcticum, aprofundir més, afegir-hi coses que no hem pogut veure no?, això sí.Al ser un curs més llarg hi haurà gent que s’ho rumiarà dos cops i potser hi haurà més gent amb més vocació.

7. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT D’ESO (PERF) Fa referència a les competències que s’haurien de tenir per ser un bon professor/a . Exemple: Jo crec que per ser un bon professor no pots ser gens egoïsta, has d’agafar una actitud molt positiva, sempre esperar el millor dels alumnes i encara que et costi, cada matí...suposo que ha de ser dificilíssim , eh? però cada matí en comptes de pensar : “Avui he d’anar allà i hi haurà aquell nen que és tan no sé què..És intentar...a veure : “ avui tornem a començar, igual avui,potser aquest nen el canviaràs...ves a saber...”

8. ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP)

8.0 TRANSVERSAL INTERPERSONAL PEDAGÒGICA EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT ORGANITZATIVA PER TREBALLAR EN GRUP PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

Fa referència a les competències que ha assolit l’alumnat del CAP en la seva formació inicial . Exemple: A mi m’ha agradat d’aprendre això (tractament de la diversitat), de veure que no és una cosa dolenta ni problemàtica, si no que simplement a vegades genera conflictes i els conflictes són naturals, els conflictes passen a l’aula i no es tornen problemes si sabem dona’ls-hi una solució. En el moment en que no els soluciones bé, són un problema. Però el conflicte és natural, la diversitat així vista com a tot, a vegades dóna conflicte però ja no la veig problemàtica com abans: ha de ser molt difícil tenir un nen a la classe que no t’entén... MODEL DEL SISTEMA DE CATEGORIES I SUB-CATEGORIES DEL PROFESSORAT DEL CAP En les següents categories i sub-categories s’han agrupat totes les repostes que ha donat , en les entrevistes , el professorat universitari del CAP d’anglès de la universitat A i la de la universitat B i el professorat-tutor dels IES que formen l’estudi de casos d’aquesta recerca. Per poder comprovar si la universitat que imparteix la formació inicial del professorat és un factor determinant en la formació de l’alumnat del CAP, s’han agrupat les respostes que dóna el professorat d’una Universitat i de l’altra. S’ha adjudicat un codi i un color a cada categoria per tal de facilitar l’anàlisi de les dades .

1. FORMACIÓ IMPARTIDA (FOR)

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM

Fa referència a la percepció que es té de la formació que s’imparteix a les classes de didàctica i de pedagogia de la universitat i a la formació que es dóna en el pràcticum. Es valora si aquesta formació prepara a l’alumnat per a la professionalització.


141

Exemple: La preparació és molt escassa i no aporta , tanmateix, la informació bàsica per a la professió.

2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF)

PROFESSORAT UNIVERSITARI TUTORS DELS IES

Fa referència al perfil del professorat que intervé en la formació del professorat tant a la universitat com als IES i a la tasca que fa cadascú des del seu àmbit. Exemple: És un CAP amb professionals d’experiència amb ganes de mostrar el món docent per dintre.

3. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) Fa referència a la percepció que té el professorat formador de l’aplicació pràctica dels continguts que l’alumnat del CAP treballa a la Universitat. Exemple : El CAP els mostra la realitat a les aules, diferents visions de les tècniques d’ensenyament i aprenentatge i els dóna l’oportunitat de posar en pràctica i experimentar tot allò que han après a les classes i observat durant el pràcticum.

4. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT (MAST) Fa referència a l’organització i als continguts que hauria de tenir el Màster de formació del professorat de secundària que s’iniciarà el proper curs. Exemple: Personalment, crec que la cohesió de continguts hauria de ser més intensa i la implicació de l’alumne també. Parlant dels continguts, crec que falta una preparació metodològica universitària més profunda per avançar més que en el CAP.

5. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT DE FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT (PERF)

Fa referència a les competències que s’haurien de tenir per ser un bon docent . Exemple: Un bon docent hauria de tenir experiència a l’aula i en càrrecs directius, formació teòrico-didàctica demostrada, innovació metodològica i recerca educativa contrastada, visió global del sistema...


6.0 TRANSVERSAL INTERPERSONAL PEDAGÒGICA EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT ORGANITZATIVA PER TREBALLAR EN GRUP PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

Fa referència a les competències que es treballen en el CAP de les Universitats per desenvolupar la tasca docent. Exemple: La competència professional es treballa mitjançant l’exposició a tots els aspectes de la docència: estratègies metodològiques, coneixement psicològic, consciència del marc normatiu, etc.


142

5. DESCRIPCIÓ DELS RESULTATS 5.1 Alumnat 5.1.1 Qüestionari inicial i final Començarem per les dades obtingudes mitjançant els qüestionaris de l’alumnat participant, sis alumnes de la universitat A i quatre de la universitat B. Dels 10 participants 9 són dones . La franja d’edat majoritària oscil·la entre els 23 i els 29 anys. La meitat dels participants tenen la llicenciatura de Traducció i Interpretació, hi ha tres alumnes que han fet Filologia Anglesa. Una alumna ha fet Periodisme i una altra Publicitat i Relacions Públiques. Aquestes dades reflecteixen la realitat del CAP d’anglès on la majoria de l’alumnat ve de Traducció i Interpretació o Filologia Anglesa però també s’hi matricula alumnat de formació diversa. El nivell de llengua anglesa no és el mateix en tot l’alumnat tot i que la majoria dels participants tenen el nivell C1 de llengua anglesa (segons el Marc Europeu Comú de Referència) que equival a un nivell de Proficiency però n’hi ha 2 que tenen el nivell B2 que equival a un 5è de l’EOI. L’alumnat mostra interès per altres llengües estrangeres a part de l’anglès doncs vuit dels deu participants parlen altres llengües estrangeres sent l’Italià la més parlada (4), seguida del Francès (3) i Alemany (2). Un parla Holandès i un altre Àrab. Més de la meitat dels participants, abans de començar la formació inicial, no tenen una idea massa bona del que és l’educació a Catalunya, un inclús la té negativa. Coincideixen en la percepció que els resultats de l’alumnat no són bons perquè consideren que el nivell d’exigència ha baixat respecte als temps que ells/es eren estudiants i el sistema d’avaluació és massa permissiu des de la primària la qual cosa fa que els problemes cada vegada siguin més grans. QA1: La majoria de vegades que es parla de l'educació a Catalunya és per fer front al fracàs i a la baixada del nivell de coneixements respecte a altres anys. A més, la impressió que tenen els professors d'universitat quan reben els estudiants és que el nivell ha baixat moltíssim, per tant, tot són indicis que conclouen amb l'afirmació que l'educació a Catalunya és millorable. QA2: Els resultats no són molt bons, i crec que el nivell de continguts assolit en acabar secundària és bastant baix... QA4: ...crec que el sistema de la LOGSE em sembla molt “tou”, comparat amb el que jo vaig viure, trobo que ara no hi ha tant nivell d’exigència des de l’escola, encara que potser és una percepció errònia meva....crec que el sistema d’avaluació és massa flexible (poden passar de curs amb x assignatures suspeses), fet que no assegura l’adquisició dels coneixements mínims per a que l’alumne pugui passar de curs i no presentar dificultats durant el curs següent. QA7: Crec que des de que són petits els deixen passar de curs sense que, alguns hagin assolit els coneixements que toquen. Per tant, els problemes els van arrossegant i cada any és pitjor.


143

QA8: ... el nivell que assoleix l’alumne quan acaba ESO i quan acaba Batxillerat és molt baix ja sigui amb llengües estrangeres (que aleshores és més que baix) o amb català i castellà Dos participants coincideixen en que el que perjudica al sistema educatiu és el canvi freqüent de les lleis educatives QA6: ...trobo que el fet de variar les lleis a cada canvi de govern és molt negativa pel funcionament del sistema educatiu en general.

QA9: Tinc la sensació que l’educació canvia segons qui governa i als interessos polítics del moment i que es fan massa lleis des dels despatxos però no se’n segueix cap amb prou consistència ni es planteja un model prou sòlid. Els participants que tenen una bona imatge de l’educació a Catalunya són coincidents en el fet d’haver estudiat fora de Catalunya i la seva opinió és en relació a l’educació a altres Comunitats Autònomes. QA3 : No he crescut a Catalunya, però sempre he tingut la visió que Catalunya és un dels llocs on hi ha més preocupació per l’educació i més implicació per part de tots els actors que intervenen en ella, des de la família fins als docents i la societat en general. La pluralitat cultural, cada cop més evident, i el fet que la consciència política i social siguin més fortes que a altres comunitats autònomes contribueixen molt, des del meu punt de vista, a que hi hagi també consciència de l’educació. QA5: Tampoc no tinc una idea molt formada (a més jo he cursat els meus estudis fins a Batxillerat a l’Aragó) però pel que he vist des de que sóc aquí em sembla força organitzada i avantguardista en molts aspectes, malgrat que hi ha problemes com a tot arreu que són difícils de resoldre per les circumstàncies del moment en que vivim. QA6: A jutjar per les proves obtingudes pels estudiants/es de Catalunya a les PAU, que si no m’equivoco és un indicador que es té força en compte a l’hora d’establir una comparació, trobo que la preparació dels estudiants a Catalunya és força bona... Q.A10: Me parece que hace bastantes apuestas por la innovación y que se adelanta a muchos de los problemas que pueden aparecer, como la diversidad, la multiculturalidad, etc.. El participant A10 tot i considerar bona l’educació a Catalunya afegeix dos aspectes negatius a aquesta visió global , d’una banda la divisió entre centres públics i privats i de l’altra la poca capacitat d’adaptació als canvis per part del professorat. Q.A10: Sin embargo, veo que la educación concertada gana adeptos frente a la pública cuando en realidad en muchos casos no refleja una educación de mayor calidad y algunos centros concertados mantienen engañadas a las instituciones, a los padres y a toda la sociedad. Esto también provoca que los centros públicos acaben haciendo el papel de guetos donde en muchas zonas se concentran un gran número de estudiantes con importantes problemas sociales y/ o de adaptación. También me parece que una parte del profesorado esta poco adaptado a las necesidades y superado el nivel psicológico por la realidad de su profesión lo que se traduce en unos resultados negativos de su competencia. La majoria dels participants ja tenen experiència docent abans d’iniciar el CAP d’anglès , 8 d’ells havien treballat donant classes d’anglès ja sigui a adults, adolescents o infants; en classes particulars , en acadèmies o en colònies


144

d’estiu. La participant A1 havia treballat com auxiliar de conversa d’espanyol en centres d’educació secundària al Regne Unit. En relació a la pregunta sobre les motivacions dels participants per fer el CAP (els participants podien respondre més d’una opció) :

• 8 el fan per si algun dia el necessiten • 7 el fan perquè es volen dedicar a la docència de l’anglès • 6 el fan perquè és el darrer any • 5 el fan perquè és compatible treballar i fer el CAP • 4 el fan perquè és més econòmic que el Màster • 4 el fan perquè és més curt que el Màster • 1 el fa perquè és més fàcil aprovar • 4 el fan també per altres motius:

QA1: Mai no m'havia plantejat ser professora ja que em dedico a la traducció i m'agrada molt la meva feina; de totes maneres, després d'haver treballat com a professora d'espanyol per estrangers a Anglaterra vaig pensar que seria interessant formar-me per poder ser professora d'anglès. QA2: Faig fer una assignatura de metodologia de l’anglès que em va agradar força QA5: Per saber si realment m’agrada ser profe. QA9: Vull sentir-me útil per a la societat i vull poder ajudar als altres en la mesura del que pugui i què millor que fer-ho amb allò que em sento còmode que és ensenyar l’anglès. A més, sense sonar “big-headed”, crec que tinc qualitats per ser una bona professora.

En relació a la pregunta sobre què volen aprendre en el CAP, tots els participants , a excepció de la A4 que tenia la didàctica de l’anglès convalidada, coincideixen en l’interès en aprendre metodologia i recursos per gestionar el treball a l’aula. Dos participants també manifesten interès en continguts de psicopedagogia i dos més en conèixer el funcionament del sistema educatiu des de la pròpia experiència. QA1: ...m'interessa moltíssim aprendre sobre els diferents mètodes d'aprenentatge i ensenyament que s'utilitzen i com han canviat respecte la meva experiència de l'educació secundària com a alumna. QA2: Espero adquirir les eines necessàries per sentir-me còmoda davant un grup d’alumnes més o menys gran, ja que fins ara només he fet classes particulars. També vull ampliar la metodologia, aprendre a dissenyar activitats més eficaces i divertides ... Finalment, m’interessa molt la pedagogia en general, i crec que l’adolescència és una etapa molt important.

QA3: Vull aprendre técniques i estratègies de l’ensenyament de les llengues en general i de l’anglès en particular. Vull tenir l’experiència d’estar davant un grup d’alumnes i posar-me a prova a mi mateixa, comprobar quines sensacions i quines habilitats tinc a la classe i valorar si aquesta podria ser la meva feina en el futur. QA5:Fer-me una idea general de què és realment l’ensenyament secundari (principalment mitjançant les pràctiques al centre) i aprendre algunes tècniques i metodologies així com obtenir recursos en cas que un dia arribi a ser profe. QA6: Vull aprendre tècniques docents, vull tenir recursos per afrontar problemes d’aprenentatge a l’aula, vull saber com resoldre els conflictes que puguin aparèixer, vull


145

aprendre a motivar els estudiants a l’aprenentatge... Resumint, vull saber com ser una bona professora. QA7: Recursos per afrontar una classe de secundària. Métodes d’ensenyament que m’ajudin a millorar la meva manera d’ensenyar i per tant, aprendre noves tècniques. Aprendre com funciona el món de l’eduacció pública, com entrar-hi, etc. QA8: Funcionament del sistema educatiu a secundària: desconec la nova llei i el sistema ha canviat molt de quan jo era petita. També aprendre a conèixer mètodes i recursos per ensenyar llengua.

QA9: En aquest curs sé que no puc aprendre tot el que necessito per exercir la docència, però crec que em donaran les eines necessàries per a saber-me moure i saber on trobar la informació necessària QA10: Cómo adaptar mis conocimientos y formación al sistema educativo obligatorio.También algunos aspectos de psicopedagogía y legislación y sobre todo técnicas de preparación de unidades didácticas y qué tipo de cosas me pueden ser más rentables a la hora de preparar unas oposiciones. QA4: La veritat és que al tenir les assignatures teòriques conval·lidades, considero que amb les assignatures que vaig cursar durant la carrera (que són les equivalents a les del CAP) ja disposo dels coneixements “mínims” per a fer-me una idea del que puc trobar en un aula d’anglès. Evidentment reconec que si assistís a classe rebria una ajuda molt important i paral·lela a la meva pràctica actual i aprendria coses noves o reciclaria les ja impartides. El que en concret vull aprendre al CAP és a experimentar la docència en una aula de secundària, ja que fins ara només he donat classe en acadèmia, amb un nombre reduït d’alumnes, fet que no permet fer-se una idea del que és l’educació a les escoles. En relació a la pregunta sobre el que creuen que és necessari per educar a l’ESO al s.xxI , els participants aporten gran quantitat d’idees. Els participants A4, A5, A7, A8 i A10 coincideixen en les característiques del bon docent: implicar-se i tenir il·lusió en la feina, tenir paciència i capacitat d’empatia , saber negociar , ser un bon comunicador, tenir seguretat en un mateix , respectar l’alumnat... QA4: Molta paciència! En realitat el que és més important és tenir una gran consciència d’un mateix, de les teves capacitats i funcions. Es necessita tenir molta seguretat en un mateix i projectar-la als alumnes, per aconseguir el seu respecte, no des de l’obediència a l’autoritat, sinó des del reconeixement de la persona que disposa del coneixement per a formar-los. És molt necessari tenir bones dots comunicatives, ser un bon orador i conèixer el comportament i necessitats dels alumnes segons l’edat. El professor ha de saber respectar l’alumne i comprendre i redirigir les seves actuacions. Ha de saber negociar amb ells per tal de fer-los participants de la seva pròpia educació, que es vegin integrats en el procés i sentir-se escoltats i valorats. QA5: Estar realment motivat per fer-ho, saber adaptar-se als nous temps i al nou sistema amb les seves circumstàncies no sempre positives i aconseguir tenir empatia amb els alumnes (això últim ho trobo molt important) QA7: Implicació, ganes, il·lusió, empatia amb els alumnes per entendre els seus problemes i adaptar-s’hi fins on es pugui, paciència, saber treballar amb les noves tecnologies i tenir idees diferents; no ser repetitiu.

QA8: a) adaptació als nous temps i a la nova societat b) conèixer, valorar i utilitzar les TIC c) Ensenyar a aprendre en tot moment, tenir recursos per aprendre no només a la classe, donar eines perquè l’alumne tregui el màxim partit de les eines que tenim, dels recursos existents (pelis, internet...)


146

d) Tenir paciència, empatia i respecte a les persones QA10: Conocimiento de idiomas y otras materias para ser competentes en el ámbito laboral y social en la realidad europea.Conocimientos de nuevas tecnologías.Creo que también es importante ofrecer al alumno apoyo emocional .

El participant A9 destaca explícitament la necessitat de tenir un professorat competent QA9: ...fer dels adolescents persones competents en una societat cada vegada més multicultural i a la vegada més globalitzada. És a dir, donar-los les eines necessàries per a què ells s’hi puguin desenvolupar ... En un altre nivell, també és necessari tenir un professorat competent que sigui capaç d’educar adequadament.

Els participants A3, A5, A6 i A8 coincideixen en destacar que el professorat ha de saber adaptar-se als canvis socials i tecnològics QA3: Crec que és necessari tenir una visió actualitzada del món, sentir que un mateix pertany al mateix món que els alumnes, tenir consciència de la importància de l’educació i dels canvis que s’han produit en els darrers anys ―sobre tot pel que fa a l’ús de les noves tecnologies i l’incorporació de noves técniques d’ensenyament a l’aula―, desfer-se de molts dels prejudicis que hi ha respecte a les noves generacions i, per últim, creure en la vital importància de la funció dels professors.

QA6: És necessari saber aprofitar la diversitat a les aules (en un context d’immigració creixent), és necessari saber fer ús de les TIC (en un context on la majoria de processos comunicatius es produeixen ja a través de la xarxa), és necessari, per tant, desempallegar-se dels estereotips docents que funcionaven fa deu anys, perquè el context sociològic ha canviat totalment. Els participants A1 i A2 coincideixen en la necessitat d’atendre la diversitat de l’alumnat QA1: Crec que és necessari ser conscient que es tracta de l'educació secundària obligatòria i que, per tant, les nostres classes com a professors haurien d'arribar a tots els alumnes, per molt diversos que siguin. QA2: Em sembla molt important atendre més directament les necessitats i els interesos dels alumnes, encara que també penso que hem d’ensenyar-los a involucrar-se més en el seu aprenentatge i a valorar l’esforç...

Les respostes de les preguntes 9 i 10 sobre les creences i competències personals i professionals que es tenen abans i després de la formació del CAP s’han analitzat en gràfics de barres on s’observen el següents resultats: Creences Abans d’iniciar l’anàlisi dels resultats, cal matisar que en els resultats finals de la universitat A hi ha 2 participants menys que en l’inici de la recerca perquè una d’elles abandona el CAP i l’altra deixa de participar com a informant. Per tant els resultats dels gràfics dels qüestionaris inicials són de 10 participants (6 de la universitat A i 4 de la universitat B) i els dels qüestionaris finals són de 8 (4 de cada universitat)


147

1. El rol dels docents és transmetre coneixements als alumnes Inicialment 7 dels participants de les dues universitats hi estan força d’acord. Aquesta creença no es modifica amb la formació rebuda excepte en un participant de la universitat B que al final no hi està gens d’acord.

2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent El participants han iniciat la formació del CAP amb la creença que les hores de formació serien força insuficients per formar-se com a docents. Després de la formació aquesta creença es ratifica en els participants de la universitat A i es modifica negativament en els de la universitat B doncs 3 dels 4 participants no estan gens d’acord que les hores del CAP siguin suficients per formar-se com a docent.

3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes Els participants de la universitat A majoritàriament hi estan molt d’acord abans de començar la formació i aquesta creença es manté al final. Els participants de la universitat B majoritàriament hi estan força d’acord inicialment i després de la formació hi estan molt d’acord.

4. El control de la disciplina és fonamental per ensenyar Tots els participants inicialment estan molt o força d’acord amb aquesta creença i no la modifiquen en acabar la formació. Només un de la universitat A al final no hi està gens d’acord.

5. És important acabar el llibre de text La majoria dels participants estan inicialment poc o gens d’acord amb aquesta creença. Els participants de la universitat B no la modifiquen gens al final de la formació i els de la universitat A al final tots no hi estan gens d’acord.

6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment En aquesta creença es troben diferències significatives entre les dues universitats. La majoria dels participants de la universitat A inicialment hi estan poc d’acord però la formació rebuda en el CAP modifica la seva opinió i al final majoritàriament estan força d’acord amb aquesta creença. En la universitat B, inicialment tots els participants hi estan força d’acord però al final de la formació les opinions s’han diversificat doncs un hi està molt d’acord, dos es mantenen en la idea inicial de força d’acord i un altre hi està poc d’acord.

7. El professorat pot aprendre de l’alumnat Tant al principi com al final de la formació els participants de les dues universitats estan majoritàriament molt d’acord amb aquesta creença.


148

8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’anglès

Els participants de la universitat A inicialment mostren opinions diverses sobre aquesta creença doncs 1 hi està força d’acord, 4 no gaire i 1 gens d’acord però en acabar la formació tots coincideixen en que ensenyar gramàtica no és el més important a la classe d’anglès. Els participants de la universitat B no modifiquen gens aquesta creença doncs la majoria hi està poc d’acord igual que ho creien al principi de la formació del CAP .

9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement Els participants de la universitat A no modifiquen aquesta creença durant la formació, des del principi al final majoritàriament hi estan molt d’acord. Els participants de la universitat B inicialment 2 hi estaven molt d’acord, 1 força i 1 poc, però al final de la formació la majoria hi estan força d’acord.

10. S’ha d’atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats Els participants de la universitat A des del principi al final tots hi estan molt d’acord. La majoria dels participants de la universitat B inicialment hi estaven força d’acord. Al final 2 participants hi estan molt d’acord i 2 força d’acord.

11. L’alumnat aprèn més memoritzant que experimentant Els participants de la universitat A no modifiquen aquesta creença després de la formació , la majoria no hi estan gens d’acord. Els participants de la universitat B, inicialment 2 hi estaven poc d’acord i 2 gens d’acord. Després de la formació , un participant ha modificat la seva creença i ara no hi està gens d’acord.

12. L’objectiu de l’avaluació és conèixer què ha après l’alumnat Els participants de la universitat A no han modificat aquesta creença doncs els tres que inicialment pensaven que hi estaven poc d’acord ho continuen pensant. Només un hi està força d’acord. Els participants de la universitat B tampoc modifiquen aquesta creença amb la formació, 2 hi estan força d’acord i 2 poc d’acord. Per tant la majoria dels participants estan poc d’acord en que l’objectiu de l’avaluació sigui conèixer el que ha après l’alumnat.

13. L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge La majoria dels participants de la universitat A inicialment estaven força d’acord en aquesta creença , només un no hi estava gens d’acord i en finalitzar la formació hi està força d’acord.


149

La majoria dels participants de la universitat B inicialment hi estaven molt d’acord . N’hi havia un que inicialment hi estava poc d’acord que en acabar la formació pensa que les TIC faciliten força l’aprenentatge.

14. És important conèixer el currículum del que ensenyes La majoria dels participants de les dues universitats estan força d’acord en aquesta creença des de l’inici al final de la formació.

15. Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual La majoria dels participants de les dues universitats no estan gens d’acord amb aquesta creença des de l’inici al final de la formació.

16. Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge La majoria dels participants de les dues universitats a l’inici de la formació estan força o molt d’acord amb aquesta creença i al final tots hi estan molt d’acord.

17. És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats A l’inici de la formació 2 dels participants de la universitat A hi estaven força d’acord, 3 poc d’acord i 1 gens d’acord. En acabar la formació les opinions es polaritzen doncs 1 participant hi està molt d’acord però 2 gens d’acord i 1 poc d’acord. Dels participants de la universitat B inicialment 2 hi estaven poc d’acord i 2 gens d’acord. En acabar la formació ja no hi ha ningú que hi estigui gens d’acord, 3 hi estan poc d’acord i un força d’acord.

18. Els/ les alumnes que no estan atents/es és no volen aprendre La majoria dels participants de les dues universitats estan poc d’acord o gens d’acord amb aquesta creença des de l’inici al final de la formació.

19. L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica Els participants de la universitat A estan molt d’acord amb aquesta creença des de l’inici al final de la formació. A l’inici de la formació 1 dels participants de la universitat B hi està molt d’acord i 3 força d’acord. Al final de la formació tots hi estan força d’acord.

20. L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça Al principi de la formació la meitat dels participants de la universitat A no hi estaven gaire d’acord i l’altra meitat gens d’acord. Al final de la formació la majoria no estan gens d’acord amb aquesta creença. Els participants de la universitat B hi estan poc d’acord des de l’inici al final de la formació.


150

21. L’alumnat estudia per treure bones notes Les respostes dels participants de la universitat A són diverses. A l’inici de la formació 1 hi estava molt d’acord, 2 força d’acord, 2 poc d’acord i 1 gens d’acord. Al final de la formació els participants no modifiquen aquesta creença. Els participants de la universitat B al principi de la formació majoritàriament hi estaven poc d’acord però al final de la formació modifiquen la seva creença i tots hi estan força d’acord.

22. Una classe tranquil·la facilita l’aprenentatge La meitat dels participants de la universitat A a l’iniciar la formació estaven força d’acord i l’altra meitat poc d’acord. A final de la formació s’ha modificat aquesta creença doncs majoritàriament pensen que una classe tranquil·la no facilita gens l’aprenentatge. Dels participants de la universitat B al principi de la formació 1 hi estava molt d’acord, 1 força d’acord i 2 poc d’acord. Al final de la formació cada participant opina una cosa diferent per tant un ha modificat la seva opinió de poc a gens d’acord.

23. El tutor fa feina que correspon a la família Els participants de la universitat A majoritàriament hi estan poc d’acord i en acabar la formació del CAP tots no hi estan gens d’acord. La meitat dels participants de la universitat B a l’iniciar la formació hi estaven força d’acord i l’altra meitat hi estaven poc d’acord. En acabar la formació un dels participants modifica la seva opinió i hi està molt d’acord.

24. Treballar en equip amb altres professors/es és imprescindible Els participants de la universitat A a l’iniciar la formació majoritàriament hi estaven molt d’acord però modifiquen aquesta creença a l’acabar doncs només 2 hi continuen estant molt d’acord , 1 força d’acord i 1 poc d’acord. Els participants de la universitat B no modifiquen aquesta creença doncs des de l’inici al final majoritàriament hi estan molt d’acord.

25. El rol del docent és educar Els participants de la universitat A tenien opinions diverses a l’iniciar la formació, 1 hi estava molt d’acord, 2 força d’acord, 2 poc d’acord i 1 gens d’acord. En finalitzar la formació hi ha un participant que modifica la seva opinió i està molt d’acord en que el rol del docent és educar. Un altre continua estant força d’acord i un altre gens. Els participants de la universitat B tot i que majoritàriament hi estaven d’acord , n’hi havia un que hi estava poc d’acord. Al final de la formació aquest modifica la seva opinió i 3 estan molt d’acord amb aquesta creença i 1 hi està força d’acord.


151

Qüestionari Inicial Creences Personals Alumnes Universitat A

0

1

2

3

4

5

6

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Creences inicials

Nom

mbr

e d'

alum

nes

Molt d'acordForça d'acordPoc d'acordGens d'acord

Qüestionari Inicial Creences Personals Alumnes Universitat B

0

0,51

1,52

2,53

3,5

4

4,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Creences Inicials

Nom

bre

d'al

umne

s



152

Qüestionari final creences personals alumnes universitat A

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Creences Finals

Nom

bre

d'al

umne

s


Qüestionari final creences personals alumnes universitat B

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Creences Finals

Nom

bre

d'al

umne

s



153

En els qüestionaris de creences de l’alumnat abans i després de la formació del CAP de les dues universitats observades es constata que no hi ha diferències significatives en els resultats en funció de la universitat on s’ha fet el CAP tot i que cada una té una organització diferent tal com es va explicar en l’apartat de metodologia. Les creences no es modifiquen substancialment en la formació del CAP. A través de les dades obtingudes es constata que el futur professorat :

1. Considera que el rol dels docents és transmetre coneixements a l’alumnat.

2. És conscient, des d’abans de l’inici, que les hores del CAP són

insuficients per formar-se com a docent. 3. Creu que per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes.

4. Pensa que el control de la disciplina és fonamental per ensenyar. 5. Opina que acabar el llibre de text no és imprescindible.

6. Ha pres consciència que l’alumnat aprèn més treballant en grup que

individualment.

7. Creu que el professorat pot aprendre de l’alumnat. 8. Pensa que ensenyar gramàtica no és el més important a la classe

d’anglès.

9. Entén l’aprenentatge com un procés de construcció del coneixement. 10. És conscient que ha d’atendre a cada alumne/a segons les seves

necessitats.

11. Pensa que l’alumnat aprèn més experimentant que memoritzant. 12. Considera que l’objectiu de l’avaluació és conèixer què ha après

l’alumnat. 13. Creu que l’ús de les TIC facilita l’aprenentatge. 14. Opina que és important conèixer el currículum del que ensenyes. 15. Pensa que no totes les errades d’anglès s’han de corregir igual. 16. Considera que diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge.

17. Creu que treballar tots alhora fent les mateixes activitats no és gaire

efectiu.


154

18. No considera que els/les alumnes que no estan atents no volen aprendre.

19. És conscient de la necessitat de l’avaluació per millorar la pràctica. 20. No creu que l’alumne/a que suspèn sigui perquè no s’esforça. 21. Pensa que l’alumnat estudia per treure bones notes.

22. Creu que una classe apàtica no facilita l’aprenentatge.

23. Considera que el tutor no ha de fer la feina que correspon a la família. 24. Accepta que el treball en equip amb altres docents és imprescindible. 25. És conscient que el rol del docent és educar.

Competències Classificarem les 25 competències del qüestionari en les 8 competències que hem presentat en les categories i sub-categories i analitzarem si s’ha produït millora o no després de la formació inicial rebuda al CAP. 0. Transversal : en llengües (català, castellà i anglès), TIC i interculturalitat i inclusió Un/a professor/a amb competències transversals es mou de manera eficaç i eficient dins d’entorns lingüístics, tecnològics i interculturals utilitzant aquests coneixements en l’exercici de les altres competències docents i en tots els àmbits d’actuació. 4. Saber aplicar els continguts curriculars d’anglès en diferents contextos integrant els coneixements disciplinars,transversals i multidisciplinars.

Els participants de la universitat A han millorat força aquesta competència només n’hi ha 1 que continua tenint-la poc adquirida. Dels participants de la universitat B només 1 millora molt aquesta competència, 2 la continuen tenint poc adquirida i en un altre continua força adquirida. 7. Saber integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’anglès.

La majoria dels participants de la universitat A tenien aquesta competència poc adquirida i en finalitzar la formació 3 l’han adquirit força i 1 molt. Els participants de la universitat B també milloren aquesta competència doncs els 2 que la tenien poc adquirida , l’han adquirit força i 2 l’han adquirit molt. 16. Saber desenvolupar la cooperació entre alumnes de diferents llengües i cultures com estratègia per impulsar els aprenentatges.


155

Els participants de la universitat A milloren aquesta competència doncs al principi hi n’havia 3 que la tenien poc o gens adquirida i al final tots la tenen força o molt adquirida. La meitat dels participants de la universitat B han adquirit aquesta competència i l’altra meitat no, doncs 2 continuen tenint-la poc adquirida i 2 la tenen molt adquirida . 1. Interpersonal Un/a professor/a amb competències interpersonals disposa de bon lideratge. Crea una atmosfera amable i cooperativa i potencia i assoleix una comunicació oberta. Estimula l’autonomia i amb la seva interacció amb els/les alumnes pretén l’equilibri entre:

• Orientació i assessorament • Atenció i acompanyament • Confrontació i reconciliació • Mesures correctives i motivació • Actua de manera empàtica i assertiva

1.Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

Aquesta competència no és modifica amb la formació, els participants d’ambdues universitats comencen i acaben conscients de tenir-la força o molt adquirida. 19. Saber resoldre situacions problemàtiques utilitzant la mediació entre iguals.

Els participants de la universitat A milloren aquesta competència , al principi n’hi havia 2 que la tenien poc o gens adquirida i ara la majoria la tenen força adquirida. Dels participants de la universitat B 1 continua sense adquirir aquesta competència, 1 la millora molt i els altres 2 continuen tenint-la força adquirida. 20. Saber controlar la disciplina a l’aula.

L’adquisició d’aquesta competència ha millorat al final de la formació perquè ja no hi ha cap participant de la universitat A que la tingui gens adquirida , encara n’hi ha 1 que la té poc adquirida però n’hi ha 3 que la tenen força adquirida. Dels participants de la universitat B , 1 ha millorat molt aquesta competència i en la resta no s’ha modificat la situació inicial doncs 1 continua tenint-la poc adquirida i 2 força .

2. Pedagògica


156

Un/a professor/a amb competències pedagògiques ofereix als seus alumnes un entorn d’aprenentatge i treball segur, on es poden recolzar i organitzar el seu desenvolupament emocional, moral i social. Assegura que els seus alumnes:

• Se sentin acollits, benvinguts i apreciats. • Siguin tractats de manera respectuosa i motivats per assumir

responsabilitats amb els altres. • Puguin prendre iniciatives i treballar de manera autònoma. • Aprenguin a descobrir els seus desigs i expectatives i a partir d’aquí fer

les seves eleccions personals, acadèmiques i professionals.

10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i en el propi treball.

Els participants de la universitat A milloren aquesta competència doncs al principi n’hi havia 3 que la tenien poc adquirida i al final la majoria la tenen força adquirida. Dels participants de la universitat B 1 millora molt amb la formació i l’altre acaba amb la consciència que té menys competència que la que tenia quan va iniciar la formació. En els altres 2 no es produeix cap canvi, 1 continua pensant que la té força adquirida i l’altre poc. 11. Saber desenvolupar la cooperació, el treball en equip i l’aprenentatge autònom.

Els participants de la universitat A han millorat aquesta competència doncs al principi hi havia 3 participants que la tenien poc o gens adquirida i al final la majoria la tenen força adquirida i 1 molt. Tots els participants de la universitat B van iniciar la formació pensant que tenien aquesta competència força adquirida i en acabar la formació 2 milloren i la tenen molt adquirida. 13. Saber detectar els problemes d’aprenentatge (generals i específics d’anglès) : falta d’atenció, motivació , dificultats en l’assoliment dels continguts...

Els participants de la universitat A no milloren gaire en aquesta competència doncs 2 encara la tenen poc assolida, només 1 la millora molt. La majoria dels participants de la universitat B milloren aquesta competència doncs 2 passen de poc a força i 1 de força a molt. Només hi ha un participant que continua tenint-la gens adquirida.

3. Experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament Un/a professor/a amb competències expertes en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament ajuda els seus alumnes a adquirir els coneixements i fer ús de les competències que necessitarà com a ciutadà per integrar-se a la societat amb plens drets.

• Adapta els continguts del currículum als seus alumnes atenent a les diferències individuals.


157

• Determina amb cada alumne l’itinerari de progrés de l’aprenentatge tenint en compte també activitats extracurriculars.

• Motiva als alumnes en l’aprenentatge i el treball, els estimula a donar el millor d’ells/es i els ajuda a completar les tasques escolars amb èxit. Ensenya a com aprendre i treballar, aportant i rebent, amb l’objectiu d’augmentar l’autonomia d’aprenentatge.


El professorat de la universitat A no modifica aquesta competència continuen pensant que coneixen força els continguts d’anglès. A la universitat B només hi ha 1 participant que passa de tenir-la força adquirida a molt adquirida, la resta es mantenen en força adquirida de principi a fi. 5. Saber potenciar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguin en compte la formació prèvia dels alumnes i l’adquisició de competències . Els participants de la universitat A han millorat aquesta competència doncs a l’inici de la formació la majoria la tenien poc adquirida i al final la tenen força adquirida. Aquesta competència no es modifica gens en els participants de la universitat B doncs tant a l’inici com al final de la formació la meitat la tenen força adquirida i l’altra meitat poc. 6. Saber planificar i desenvolupar processos d’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa en contextos plurilingües.

Els participants de la universitat A han millorat en aquesta competència perquè al final de la formació ja no hi ha ningú que la tingui gens adquirida però encara hi ha 2 participants que la tenen poc adquirida . N’hi ha un que ha millorat fins a tenir-la molt adquirida i l’altre es manté en força. Els participants de la universitat B han millorat en aquesta competència doncs dels 2 que la tenien gens adquirida , 1 la té poc adquirida i l’altra força. Els 2 que la tenien força en finalitzar la formació la tenen molt adquirida. 8. Saber planificar, dissenyar, aplicar i avaluar unitats didàctiques de l’especialitat d’anglès.

Els participants de la universitat A milloren clarament en aquesta competència, passen de no saber-ne o saber-ne poc a saber-ne força o molt. La millora és més irregular en els participants de la universitat B doncs a l’inici de la formació ningú en sabia però al final 2 milloren molt però 1 segueix sense saber-ne gens i l’altre en sap poc. 9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. Els participants de la universitat A milloren en aquesta competència doncs a l’inici només 1 en sabia i al final la majoria en sap força.


158

Només 1 dels participants de la universitat B millora doncs 2 continuen sabent-ne poc i un altre força. El que millora passa de saber-ne força a molt. 14. Saber utilitzar l’avaluació com un instrument de regulació i auto-regulació del procés d’ensenyament-aprenenatge.

Els participants de les dues universitats milloren aquesta competència doncs a l’iniciar la formació només un participant de la universitat B en sabia força la resta en sabia gens o poc. En acabar la formació encara hi ha un participant de cada universitat que en sap poc. 15. Saber dissenyar tècniques d’avaluació per avaluar l’aprenentatge de l’alumne/a.

En la universitat hi ha hagut poca millora en aquesta competència doncs 2 participants ja en sabien força a l’iniciar la formació i continuen igual al final, 1 en sabia gens i en acabar en sap poc i només 1 ha millorat molt. Els participants de la universitat B milloren aquesta competència, a l’inici tots en sabien poc i al final 2 en saben molt i 1 força. En canvi 1 en sap gens. 25. Saber elaborar i aplicar propostes d’adaptació individual del currículum per atendre les necessitats educatives especials . En ambdues universitats hi ha hagut poca millora d’aquesta competència. La majoria dels participants de la universitat A milloren de gens a poc. La majoria dels participants de la universitat B continuen sabent-ne gens o poc, només 1 millora de força a molt.

4. Organitzativa Un/a professor/a amb competències organitzatives assegura que els seus alumnes puguin treballar en un sistema orientat a les tasques. Fan possible que els seus alumnes:

• Sàpiguen on situar-se i quin tipus d’iniciatives han de prendre. • Sàpiguen què i com han i poden fer, així com les intencions que orienten

la tasca i les conseqüències que comporta. 12.Saber organitzar el treball escolar de manera diferenciada perquè tots els alumnes amb la seva diversitat puguin aprendre i progressar.

En els participants de la universitat A hi ha hagut poca millora en aquesta competència doncs ja van iniciar la formació inicial sabent-ne força o molt. Els participants de la universitat B la milloren poc ja que dels 3 que en sabien poc a l’inici només 1 en sap força al final i els altres 2 continuen sabent-ne poc. N’hi ha 1 que comença sabent-ne força i acaba sabent-ne molt.

5. Per treballar en grup


159

Un/a professor/a amb competències per treballar en grup col·labora amb els seus companys en la construcció d’un ambient amb presència d’una bona pedagogia d’aprenentatge, una bona cooperació i una bona organització del centre educatiu.

• Es comunica i coopera efectivament amb els seus col·legues. • Fa aportacions constructives en les reunions i en altres tipus de

consultes en el centre, i en altres activitats que han de portar-se a terme per al bon funcionament del centre.

• Construeix el desenvolupament i millora de la seva escola. 2. Saber establir relacions positives amb altres i facilitar la cooperació.

Aquesta competència no es modifica amb la formació doncs la majoria dels participants de les dues universitats comencen i acaben la formació sabent-ne força i alguns molt. 18. Saber treballar en equip amb els companys compartint coneixements i experiències.

La majoria dels participants de la universitat A comencen i acaben sabent-ne força. En la majoria dels participants de la universitat B no es modifica aquesta competència perquè 2 ja en saben molt i 2 força, només 1 passa de força a molt. 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI... Els participants d’ambdues universitats no milloren gaire aquesta competència doncs a l’inici cap d’ells coneixia el funcionament d’un IES. A final de la formació dels participants de la universitat A 2 el coneixen encara poc i 2 força. Dels participants de la universitat B 1 continua sense conèixer-ho, 2 poc i un força.

6. Per cooperar amb l’entorn de l’escola Un/a professor/a amb competències per cooperar amb l’entorn de l’escola assegura una bona comunicació amb els alumnes, amb els/les pares/mares o amb els seus tutors/es, així com amb la resta d’institucions que formen part de l’entorn d’aprenentatge immediat i mediat. Fa un ús efectiu de la xarxa professional que s’ocupa en les qüestions relacionades amb l’educació dels alumnes. 17. Saber col·laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn.

En els participants de la universitat A es produeix poca millora en aquesta competència només 2 milloren, els altres 2 continuen sabent-ne poc.


160

En els participants de la universitat B només 1 millora de força a molt, la resta continuen com a l’inici, 1 en sap gens, 1 altre poc i 1 altre força. 22. Saber desenvolupar la funció tutorial , orientant a alumnes i pares.

A l’inici de la formació tots els participants de les dues universitats saben gens o poc d’aquesta competència i al final només 1 de la universitat A millora molt i 2 de la universitat B milloren força, la resta continuen sabent-ne poc o gens.

7. Per a la reflexió i el desenvolupament Un/a professor/a amb competències per la reflexió i el desenvolupament es preocupa de manera regular de posar al dia les seves competències i els punts de vista professionals.

• Valora la importància de la pràctica reflexiva en la millora de les seves competències.

• Coneix els seus punts forts i febles. • S’interessa i participa en processos d’innovació i recerca. • Participa en els processos de formació permanent personal i

professional tant des de l’àmbit individual com des de l’àmbit del centre. 23. Saber assumir la necessitat del desenvolupament professional continuat a través de l’autoavaluació crítica i la pròpia pràctica.

Els participants de la universitat A milloren en aquesta competència doncs a l’inici la meitad en sabien i l’altre meitat no, però al final tots en saben força o molt. En la universitat B no hi ha millora d’aquesta competència , hi ha 1 participant que a l’inici en sabia força i acaba sabent-ne poc. La resta continuen igual, 1 sabent-ne molt i 2 força. 24. Conèixer i aplicar propostes docents innovadores en l’àmbit de la llengua anglesa.

En ambdues universitats es produeix una petita millora en aquesta competència. Dels participants de la universitat A ja no n’hi ha cap que en conegui gens però encara n’hi ha 2 que en coneixen poques. 1 en continua coneixent forces i 1 altre moltes. Dels participants de la universitat B 2 han millorat molt i 2 encara en coneixen poques tot i que 1 al principi en coneixia gens i per tant ha millorat una mica.


161

Qüestionari competències professionals inicials alumnes universitat A

0

1

2

3

4

5

61 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Competències professionals inicials

Nom

bre

d'al

umne

s

MoltForçaPocGens

Qüestionari competències professinals inicials alumnes universitat B

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Competències professionals inicials

Nom

bre

d'al

umne

s

MoltForçaPocGens


162

Qüestionari competències professionals finals alumnes universitat A

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Competències professionals finals

Nom

bre

d'al

umne

s

MoltForçaPocGens

Qüestionari competències professionals finals alumnes universitat B

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Competències professionals finals

Nom

bre

d'al

umne

s

MoltForçaPocGens


163

Quant a les competències que l’alumnat mostra tenir quan inicia la seva formació en la universitat, en el qüestionari inicial es constata que són: 1. Interpersonal 1.Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

8. Experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament 4. Conèixer i comprendre els continguts d’anglès per poder seleccionar aquells que l’alumnat ha d’aprendre.

9. Per treballar en grup 3. Saber establir relacions positives amb altres i facilitar la cooperació. 18. Saber treballar en equip amb els companys compartint coneixements i experiències.

7.Per a la reflexió i el desenvolupament 23. Saber assumir la necessitat del desenvolupament professional continuat a través de l’autoavaluació crítica i la pròpia pràctica. Quant a les competències que l’alumnat mostra haver assolit en acabar la formació incicial, en el qüestionari final es constata :

1. Les competències que l’alumnat de les dues universitats tenia abans d’iniciar la formació del CAP es mantenen en finalitzar-la.

2. Hi ha millora en les següents competències:

0. Transversal

4. Saber aplicar els continguts curriculars d’anglès en diferents contextos integrant els coneixements disciplinars,transversals i multidisciplinars. 7. Saber integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’anglès. 3. Experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament

8. Saber planificar, dissenyar, aplicar i avaluar unitats didàctiques de l’especialitat d’anglès. 3. No hi ha millora en les competències següents:

2. Pedagògica 13. Saber detectar els problemes d’aprenentatge (generals i específics d’anglès) : falta d’atenció, motivació , dificultats en l’assoliment dels continguts... 3. Experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament 25. Saber elaborar i aplicar propostes d’adaptació individual del currículum per atendre les necessitats educatives especials .


164

5. Per treballar en grup 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

6. Per cooperar amb l’entorn de l’escola 17. Saber col·laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn. 22. Saber desenvolupar la funció tutorial , orientant a alumnes i pares. 7.Per a la reflexió i el desenvolupament 24. Conèixer i aplicar propostes docents innovadores en l’àmbit de la llengua anglesa (en les dues universitats s’ha produït una millora poc significativa doncs la meitad dels participants encara en coneixen poques) 5.1.2 Diari semi-estructurat i grup de discussió Totes les respostes dels diaris dels participants en la recerca i dels participants en els grups de discussió s’han agrupat en categories i sub-categories. S’ha adjudicat un codi i un color a cada categoria per tal de facilitar l’anàlisi dels resultats. Quan ens referim als participants de l’estudi de casos utilitzarem el codi A1,A2,A3,A4,A5,A6 pels de la universitat A i B7,B8, B9 i B10 pels de la B amb una “D” de diari al davant (ex: DA1) Les respostes del grup de discussió es codifiquen amb “Gr”amb la lletra de la universitat corresponent al costat (ex: GrA) però sense especificar qui ho diu ja que el que és significatiu és la informació, no l’informant doncs és una conversa puntual d’una hora amb la finalitat de validar el que diuen els participants en el diari i/o d’extreure més informació sobre la formació en el CAP de la universitat A i B.

1. FORMACIÓ REBUDA (FOR) Fa referència a la percepció que tenen els participants de la formació rebuda. FORMACIÓ EN DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS Els informants del Grup de discussió de la universitat A aporten molta informació sobre la formació rebuda en didàctica de l’anglès. Els informants del Grup de discussió de la universitat B quasi no n’aporten i només el participant 5 de la universitat A i el 7 de la universitat B es refereixen a la formació didàctica. DA5:...estic trobant molt útil tot el que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la unitat didàctica, més que res perquè fins ara no tenia cap idea i és en l’únic que em puc basar...


165

DB7: A les classes del CAP no t’expliquen com organitzar una classe o com és millor explicar les coses, et donen unes quantes idees d’activitats i res més. Si vals com a professor sabràs explicar i si no, els nens no entendran gaire res...

El CAP ha donat recursos. GrA: El CAP ens ha donat moltes eines, massa potser, perquè no les hem pogut posar a la pràctica o aprofundir realment. GrA: Jo penso que ens ha donat eines que no depenen de quin tipus de nivell ensenyes sinó que és això, contribueixen a formar un tipus de professor que funciona tant a les classes de 1r d’ESO , com a Batxillerat com a la Universitat...és un tarannà. GrA: Una altra cosa és que jo ja venia amb moltes idees però això de parlar ha fet que jo he sortit amb més (idees). Anava fent llistes de les coses que eren útils i seran útils per a les meves classes. GrA: Com a mínim el CAP ens ha donat, jo crec, molts recursos també no? Doncs de molts aspectes, doncs des de fer servir les tecnologies ( que això és un recurs que abans no es podia fer servir), doncs a tenir...havent observat altres professors també tens més recursos doncs per posar-te davant d’una classe, saber com actuar , com no actuar que també és molt important. GrB : ... tots el recursos que ens han donat, internet...on buscar tota la informació...tot això ha estat bé,el que passa és que, és clar, no hi ha hagut temps per veure tot el que hauríem de saber per donar classe i sobretot venint de móns que no tenen res a veure amb l’educació. Veus aquesta (informàtica com a recurs didàctic) és una de les coses que també m’ha agradat molt del CAP. Manca coordinació entre totes les especialitats del CAP GrA: No estic tan segur que això que dius sigui el CAP o el CAP que hem fet nosaltres, el curs que hem fet és el nostre curs amb el nostre professor i un altre curs podria ser molt diferent segons la persona que el faci. Per exemple, sé que el CAP de francès no tenen aula virtual. Tenen menys gent, és un CAP totalment diferent, els continguts suposo que són iguals. FORMACIÓ PEDAGÒGICA La formació pedagògica rebuda a la universitat A és més irregular que la de la universitat B perquè no tots els informants han tingut el mateix professorat. Les dues universitats, tal com s’explica en l’apartat de l’organització del CAP, no segueixen la mateixa estructura. DA10: La conclusión general del aprendizaje en el CAP es que independientemente de la formación académica que tengamos en nuestras carreras (en mi caso Filología Inglesa) hay muchos aspectos importantes relacionados con la educación a adolescentes que son muy importantes, muchas veces más que los propios contenidos teóricos. Estos aspectos me resultaban más desconocidos antes de empezar el CAP. GrA: No entenc ben bé què fèiem en l’altra assignatura del CAP...amb un professor que en sabia molt , moltíssim però m’han semblat uns continguts super teòrics... llegint-los en un dossier en dues hores s’haurien adquirit els mateixos coneixements. GrA: Jo,de totes maneres, he tingut bona experiència també de l’altra assignatura .Hem treballat molt, hem vist sis casos pràctics , hem vist un vídeo , hem llegit dos textos que hem fet una ressenya...


166

GrA: La part que més m’ha servit de la pedagogia és l’aproximació psicològica a l’adolescència perquè penso que tots els que estem en educació hauríem de tenir molts més coneixement de la psicologia. GrB: El CAP, en general, doncs he après molt. De no tenir-ne ni idea, és el que estàvem dient, de venir completament de zero...a entrar en una aula, saber el què és, entrar en un Institut, de que t’ensenyin un claustre, de com funciona ...hi ha tot un seguit de coses que em sembla correcte... GrB: Jo respecte a les classes teòriques considere positiu el fet que cada dissabte tinguéssim un professor diferent i... bé això és positiu i negatiu. Primer de tot positiu perquè els professors que teníem cada dissabte eren molt especialistes en la seua matèria , per exemple, el que ens va explicar la legislació, sabia molt de legislació...Però lo negatiu és que no hi ha una continuitat de dissabte a dissabte, de dir: “ho retomem allà on ho havíem deixat” i és la mateixa persona que transmet els continguts i després...

El que més els hi ha interessat són els casos reals i els han trobat a faltar quan no els hi han donat GrA : A formació pedagògica ens han vingut dues persones. Una que havia sigut director d’un Institut molt gran de Sabadell a parlar de quins projectes tenien al centre i això t’ajuda molt a saber què és un projecte de centre , què és un projecte d’entorn ...tots aquests conceptes que potser en el teu Institut no en tenen, no? GrB: ...el que més m’ha interessat sempre, quan estava dintre de la classe del CAP, han estat les experiències reals. Quan sentia... una anècdota! aleshores és quan parava les orelles perquè era el que realment m’interessava. GrB:...moltes vegades el professor quan acabava la classe ens donava un recull bibliogràfic i això és molt important perquè si tú vols aprofundir doncs ho pots fer, però jo considero que a la classe m’ha faltat parlar més de coses reals, saps? GrB: I això que tú deies de en comptes dels consells que ens donaven de manera anecdòtica que fos un “case study” la teoria de la pràctica, no?, del que tú tens, del que pots fer, què faries en aquesta situació... Ha mancat formació , pensen que no han après tot allò que necessiten per dedicar-se a la docència DA7: Aquesta part d’organització i funcionament del centre tampoc està gaire ben explicada al CAP, només ens han donat algunes eines per trobar la informació que busquem. No ens l’han explicat directament Gr A: He trobat a faltar, això sí, més eines, més psicopedagogia. Ens fa falta molta psico-pedagogia GrB : Jo des del punt de vista que no en tenia ni idea doncs sí que he après coses. Potser la pregunta seria què he trobat a faltar al CAP...doncs potser psicopedagogia , tècniques d’ensenyament ... aprofundir molt més en això. GrB: Jo crec, per mi eh?, que les classes de psicopedagogia que hem tingut han sigut una decepció...jo m’esperava més tècniques d’aprenentatge, m’esperava doncs aprofundir més en allò que realment a nosaltres, en un futur, ens farà falta...i no pas tanta teoria i història de la psicopedagogia ...que jo no vull aprendre psicopedagogia, que jo vull aprendre a enfrontar-me a una classe de “nanos” de setze anys.


167

GrB:...i jo, què vols que et digui...vaig estar esperant amb moltes ganes aquelles quatre classes de psicopedagogia i quan van arribar van ser un “toston”, no em van agradar gens, no em van servir per a res. GrB :...va haver-hi un parell de classes , no? que ens en van parlar (de la tutoria), però pel damunt, tampoc molt... GrB: Ens han parlat de les dificultats de l’aprenentatge i quins casos ens podem trobar dintre de l’aula, però...a detectar-los?... Els informants de la universitat B consideren que no hi ha temps per fer tot el que s’hauria a de fer GrB: Home, amb el temps que teníem només els dissabtes, a les classes teòriques m’estic referint, potser és una mica difícil amb quatre hores cada dissabte i això no dóna per a més, no? GrB: És evident que un any, els dissabtes és poc pel que has d’afrontar avui dia en una aula. ... anem així (es tapa els ulls). Jo em trobo que després d’haver fet el CAP arribaré a les classes al setembre i hi vaig com una taula rasa. Els informants de la universitat B constaten que per molts alumnes el CAP és un tràmit i no mostren interès GrB: Jo crec que aquest “passotisme” que tú dius també és pel fet que no hi havia examen i que les classes teòriques del dissabte si ens hagueren examinat al final de la teoria potser sí que tots haguerem estat una mica més atents, no? GrB : A banda de que els dissabtes la gent vingués adormida, jo crec que molta gent, i bé jo en part un dels motius pels que vaig fer el CAP , en part , va ser que com que aquest és l’últim any la gent sap que només és els dissabtes i que després tindrà la pràctica i que l’any que ve passarà a ser un Màster d’un any i que serà a temps complert i que serà més car i molta gent comentant-ho amb els alumnes està d’acord en això : “com és l’últim any, anem a fer el CAP”...i d’ahir el passotisme, no? una mica... d’anar a les conferències , fer la pràctica i ja està, ja m’ho he tret i ja ho tinc ahi per a quan ho necessite El CAP serveix perquè un se n’adoni si és competent per a la docència GrB: ...una de les coses que realment en el CAP han insistit molts mestres i em sembla que estava bé fer-ho, era : “si no us agrada aquest món no us hi fiqueu perquè serà una tortura”. Això ho han dit molts i penso que tenen tota la raó. Realment pot arribar a ser una tortura, no?, veient alguns FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM Tant als participants que han donat la informació en el diari com en els informants del grup de discussió se’ls hi va preguntar què havien après en el pràcticum (veure annexos alumnat) En el diari informaven del que havien après en cada una de les sessions i en el grups de discussió la reflexió era global. Els participants en el pràcticum van aprendre:

1. Recursos

DA2: Estic agafant moltes idees ...


168

DA5:També he après que cal explicar-ho tot molt bé i repetir-ho cent vegades abans que comencin l’activitat per tal que tingui èxit. DA6: He après que sempre s’ha de portar preparada una segona activitat, per si la primera falla o no funciona.

DB8: He après tècniques, recursos i maneres diferents d’ensenyar deixant de banda les típiques classes de llengua que jo recordava (seguir el llibre de text i fer els exercicis del workbook)

DB9: He après que a vegades s’ha de canviar coses sobre la marxa i que també s’ha de saber improvisar.

2. El rol del tutor

DA2: M’ha agradat veure l’avaluació perquè m’he adonat que el rol de tutor d’un grup pot arribar a ser maco i bastant més “útil” del que jo creia. DA3:La figura del tutor és molt important pels alumnes...Les tutories juguen un paper molt important en la integració dels alumnes en el centre i en l’aprenentatge de les normes de convivència bàsiques. DA5: Avui he observat una classe de tutoria amb els alumnes, la qual cosa és imprescindible a les pràctiques dels alumnes del CAP. La classe de la meva tutora és un 3er d’ESO amb alguns alumnes conflictius i ha estat interessant veure com es tracten aquests problemes de disciplina.

3. Rol del professorat

DA3: Els professors tenen una tasca molt important a fer en la resolució de conflictes i problemes d’autoestima dels alumnes... DA4: El que en resum he après és que s’ha de ser constant i tenir paciència per a repetir tantes vegades com faci falta i per tots els mitjans possibles el contingut nou que es treballa.

4. La gestió del temps DA6: Un altre dels problemes que he tingut és que no he calculat bé el temps i, a més a més que tot s’ha endarrerit per problemes tècnics... DA9: El que no va anar tant bé ( 1ª classe al grup de 4t d’ESO) va ser la gestió del temps i potser voltar una mica més per la classe mentre feien els exercicis...

5. La gestió d’aula DA2: ...m’ha agradat portar el control de la classe... DA5:Quan m’he vist tota sola davant la classe amb la professora asseguda al darrere m’ha entrat una mica de pànic. M’ha costat una mica saber com iniciar la classe... DB9: ...s’ha de ser ferma i saber posar límits perquè ells proven de saltar-los i d’anar més enllà tota l’estona.

6. Criteris d’avaluació


169

DA1 : Mai no m'hauria imaginat que costaria tant establir els criteris de puntuació en la correcció dels exàmens... DA2: ...m’ha resultat una mica difícil la tasca de puntuar les intervencions i decidir quins aspectes estava valorant en cada moment.

7. La inclussió a les aules DA6: Una de les coses que més m’agraden és que no existeix la figura del “despenjat” que no fa res a classe. S’ha de tenir en compte que és una classe amb pocs alumnes, però és sorprenent veure com tots ells segueixen les classes de manera activa... DB7: ...vaig trobar molt interessant veure com es treballa a l’aula d’acollida ... DB8: Ha estat molt interessant conèixer l’aula oberta ja que s’allunya del què és una classe convencional. GrB : ...de les classes que vaig anar el que més em va sorprendre, que no m’esperava, va ser la diversitat cultural i l’actitud dels alumnes en front dels professors que això com que mai ho havia vist... crec que és un tema fonamental i difícil de tractar ...més que de diversitat cultural , d’inclusió d’alumnes.

8. Diversitat a les aules DB9: El principal problema, però no ja d’aquest grup sinó en general, crec que és les diferents necessitats de cada un d’ells que no es poden atendre per ser massa alumnes en una sola aula. Aleshores, es fa la classe pels que poden seguir i els que no segueixen no ho diuen...

DB9: He après que la quantitat d’alumnes en una classe realment condiciona la qualitat de l’ensenyament i que l’atenció que el professor els pot donar és molt més alta en el grup partit. GrA: Jo el que he modificat és la percepció que tenia de la diversitat. Quan et comences a plantejar què has de fer amb tots els nens que t’acaben els exercicics super de pressa, què fer amb el nen que precisament sempre va a poc a poc i no acaba mai, amb els nens que si l’idioma els hi falla per aquí o amb els altres que els hi falla la disciplina per allà...realment et poses a mirar i diversitat és tothom. A mi m’ha agradat d’aprendre això, de veure que no és una cosa dolenta ni problemàtica, si no que simplement a vegades genera conflictes i els conflictes són naturals, els conflictes passen a l’aula i no es tornen problemes si sabem dona’ls-hi una solució. En el moment en que no els soluciones bé, són un problema GrA: ...a mi em desborda i jo crec que has de canviar molt de tipus d’activitat, has d’intentar fer activitats per les diferents intel·ligències...però em desborda perquè...al menys amb les vuit setmanes del període de pràctiques no pots saber ben bé què els passa per dintre el cap d’aquests nens i això...però si després en comptes de quatre acabes tenint 120, 150 alumnes...costa, eh? de coneixe’ls. Costa d’arribar, de poder adaptar...per a mi això és un bon repte i calen recursos, el que es diu més persones. GrB: ...tant de nivell de 1, 2, 3 en quant a dificultat o de nivell de capacitat, com d’inclusió cultural de... currículums adaptats, una classe només pels alumnes amb currículum adaptat, tot això bé... la teoria encara no la tinc clara però si hagués de començar a treballar com a professora ja ho miraria i ho estudiaria i aprendria com funciona...però que ho vaig veure molt... una de les dificultats que es dóna avui en dia , no? a l’educació.

9. Les TIC com a recurs didàctic DA2: Han treballat amb continguts que encara no havien vist pròpiament a classe, i això m’ha fet pensar que és fàcil aprofitar les TIC per familiaritzar-los amb l’idioma d’una manera molt “light” i sense que s’agobiin per no entendre-ho tot, amb l’avantatge que cadascú pot treballar al seu ritme (que de vegades resulta també un desavantatge).


170

DA3: M’agradat comprovar que quan els alumnes més petits (com els de primer de l’ESO) arriben a l’institut, ja tenen integrades i superades qüestions com són les noves tecnologies i l’ús de l’anglès en mitjans audiovisuals. DA5: De sobte m’he sentit una mica saturada (dels recursos informàtics), hi ha moltes coses i no sempre és fàcil saber on trobar-les, perquè fins ara jo partia sempre de la base de google i ja sé que aquesta no és l’única manera. Tampoc és fàcil saber com adaptar aquests recursos i aplicar-los a una classe concreta. DA6: M’ha agradat molt veure que la majoria dels alumnes dominen l’ús del PowerPoint gairebé a la perfecció. He après que fent servir les TIC és molt més fàcil que tots segueixin la classe, fomentant la intervenció de tots per igual, i aconseguint que tots segueixin les explicacions del professor Vídeo a Youtube amb fragments d’entrevistes a nadius fent servir el “can”. Tal i com se’ns ha dit, es bo explotar els recursos visuals que trobem a la xarxa per a aplicar-los a l’aprenentatge de llengües. DB7: He après com es poden utilitzar les noves tecnologies a la classe (totes disposen d’ordinador, projector i connexió a internet i moodle)... DB8: La dificultat principal és l’organització del torn de paraula de cada grup i l’ús de les noves tecnologies ...

GrA: A nosaltres ens ha ensenyat molt com tocar-ho tot, per exemple “ICT activity”, jo no n’havia sentit mai i penses...ostres! poder sí que estem canviant ,no?

10. Organització dels centres de secundària

DB7: He vist quin és el funcionament de l’IES durant una setmana més o menys sencera. A banda, he vist com s’organitza el professor per els diferents grups ja que ha de fer la mateixa matèria, però adaptant-se a les característiques del grup... DB7: Veure un claustre va ser interessant per saber com es fa per aprovar activitats noves, millorar el què s’ofereix a l’IES, etc. DB8: He acompanyat a un professor a fer la guàrdia de l’hora de pati. M’ha ensenyat l’organització, m’ha explicat els objectius de la guàrdia i les tasques principals.

11. Adequar les activitats a l’edat de l’alumnat DA1: Avui he observat una classe de primer d'ESO i una de primer de Batxillerat i semblava com estar en dos móns diferents. Crec que realment el professor ha de fer un canvi a l'hora de tractar-los a uns o als altres. DA1: Avui he observat una classe de 1er d'ESO, que és el grup al què ensenyaré la meva unitat didàctica i m'he adonat que cal insistir molt en tota la feina que han de dur a terme, les dates d'entregues, la presentació de les seves llibretes... Crec que hi ha un canvi abismal respecte els altres grups.

12. Experimentar la docència

DA1: De vegades hi ha exercicis que poden semblar massa difícils, però els resultats són sorprenents, per tant, a vegades només cal arriscar-se una mica per provar si una activitat funciona...


171

DA4: M’ha agradat molt el fet d’aprofitar una activitat per fer que els nois es moguin i col·laborin entre ells, pel fet de pertànyer a un equip. DA5: No és fàcil explicar determinades coses als alumnes en anglès i que t’entenguin (encara que són de 4rt no tenen bon nivell). I encara que els hi parli en català a vegades tampoc és fàcil fer-se entendre. Diria que més o menys he sabut resoldre aquest problema, m’he esforçat perquè m’entenguessin i si no he recorregut a la traducció. DA6: ...jo esperava, però, que poguessin imprimir l’heroi que han creat, per poder-hi treballar a la classe següent. La impressora però, no funcionava, i els hi he hagut de manar com a deures per la setmana vinent. Tot i així, ja havia previst aquest problema, i tenia muntada una classe alternativa per al dia següent. DA6: Crec que jo hauria d’haver-los ajudat a distribuir-se els rols entre els membres del grup DB7: Durant aquesta setmana he preparat les meves classes. Ho he fet en base als temes que havien de veure (seguint el temari del llibre), però intentant fer alguna activitat interessant

DB7: La classe de la meva companya, va ser força diferent a les meves ja que ella va seguir el llibre al peu de la lletra, no va preparar res extra. Personalment, no hi estic gaire d’acord ja que no totes les classe són iguals i cal adapatar-se al grup.

DB8: He fet una classe de 4t ESO com a professora. He seguit el temari que els tocava... DB9: Els problemes que he vist en la classe de la meva companya han estat el to de veu, escriure a la pissarra sense esborrar el que hi havia escrit d’una altra assignatura, no mirar massa els alumnes i estar massa pendent del rellotge. DB10: A través de varios días de prácticas con los alumnos de ESO se pueden ver muchos de los aspectos interesantes que entran en juego en el día a día del profesor: Planificación del programa académico, el tipo de actitud de los alumnos, problemas en el aula, dificultades de algunos estudiantes...

13. Alguns dels problemes que es troben als centres de secundària

GrB: Ara que m’he ficat a dintre jo em pensava que a la classe, doncs com quan jo era petita o quan jo era més jove, tothom estava assegut a la cadira i si més no sempre n’hi havia un o dos que donaven la nota però els altres respectaven el mestre i tal...Ara trobo que no, que és al revés , vull dir, si hi ha 25 persones a la classe, cinc, deu...són correctes i la resta parlen, passen de tot ...hi ha una falta de respecte i una falta d’educació que... GrB: Jo em pensava que arribaves allà i tothom estava a la classe i volia... i no , la gent arriba a la classe i es perquè no té altra cosa, perquè són menors i han d’estar a algun lloc i estan allà, saps? i hem arribat a aquest punt de que hi ha zero motivació. GrB: Jo no estic d’acord en que no estan motivats, o sigui, sí que n’hi ha molts que no ho estan però n’hi ha molts que sí que ho estan.El problema és que els que no estan motivats endarrereixen als que sí que ho estan.

GrB: ...jo vaig anar a una reunió d’avaluació del grup que jo havia fet i... aquest era un Institut, em sembla que és a tots que estan agrupats per capacitats, no?...aleshores jo tenia el grup D que era el segon amb capacitats. Bé vaig anar a la reunió aquesta i em feia com il·lusió perquè, és clar, els havia tingut i els havia conegut i...m’interessava, no? i bé un grup...un desastre absolut!... també és clar que és un cas concret, que segurament hi ha el grup...això era un 1r d’ESO i en canvi jo havia observat el B i anava millor però aquest es veu que va haver-hi un espiral cap avall, com també pot existir cap amunt quan hi ha nens que es motiven i entre els uns i els altres van cap amunt , no? Aquest va ser com al revés...i vaig observar una


172

desesperació, un esgotament, una falta de ... Hem de pensar que els alumnes que tenim són com els nostres fills , no? també, o sigui no són uns estranys marcians, si no que són els fills dels nostres amics i els fills dels nostres veïns, vull dir que...però, és clar que jo estava al Rabal, eh? o sigui és un Institut molt complicat. Els participants de les dues universitats coincideixen en que el pràcticum és massa curt. DB9: ...sí, són tres classes i no se'n fan més. És per això que el CAP ha de canviar, no creus?

DB10: Los principales problemas son para mi la falta de tiempo para preparar todas las actividades de la manera que uno querría ... Creo que el curso teórico es muy importante para hacernos reflexionar sobre la realidad que nos encontraremos y para aportarnos algunas herramientas para actuar dentro de esa realidad pero es realmente en la práctica con los alumnos y la ayuda del tutor donde se aprende como preparar las clases, como llevar a cabo el programa, como relacionarnos con los alumnos y como llevar el curso con éxito atendiendo a todos estos aspectos. GrA: És molta feina però el pràcticum és curt. M’hagués agradat rodar per dos o tres instituts, veure un d’aquests tan “heavys” , perquè també n’hi ha...jo he tingut la sort que he anat a un institut relativament poc conflictiu i tot bastant ben controlat...llavors, per exemple, tota la part de l’avaluació no ha passat per aquí perquè no hem pogut estar dintre del Departament , veure els criteris ...doncs jo trobo que en el pràcticum... seria interessant més aprofundiment...veure altres professors d’altres especialitats impartint classes a dintre l’institut. El pràcticum trobo que, tot i que sigui molt intensiu, falta profunditat i encara es pot aprendre molt més i aprofundir molt més. GrB: ...a mi em va agradar molt fer la classe i m’hagués agradat donar més hores de classe però també reconec que és impossible perquè amb tots els alumnes de CAP que som , si tots haguéssim de donar més hores de classe,al final els propis tutors, pobres, no podrien encarregar-se de la seva classe i bé... GrB: Jo puc llegir llibres pel meu compte, jo puc saber història pel meu compte...el que jo no puc saber pel meu compte, a no ser que sigui amb més hores de pràctica o amb un mestre que vingui i m’ho expliqui , són les diverses situacions que hi ha a l’aula... Els participants manifesten que el pràcticum també els produeix un canvi de mentalitat. DA9: En la reunió del passat dijous vaig aprendre que la feina de professor ja no és només ensenyar com podia ser anys enrere sinó que cada vegada hi ha més projectes que s’han de tirar endavant i que per tant això implica bastantes reunions. GrA: ...I al menys això (el pràcticum) m’ha donat l’oportunitat de veure que no és un món gens terrible, que pot arribar a ser una feina molt maca i que té una sèrie de complicacions però que també té molts beneficis, personals i professionals i que no ho descarto. GrA: He vist com el rol del professor pot fer canviar totalment com funciona una classe i pot donar el protagonisme molt més als alumnes del que estàvem acostumats abans. Per a mi ha sigut un canvi de mentalitat molt,molt important. GrB: ...em sembla fonamental fer aquestes pràctiques. O sigui jo vaig començar el CAP amb un cert aseptisisme de dir...m’obro portes però no , encara no... però després d’haver fet les classes vaig pensar...òstres... això és un lloc on jo m’hi puc sentir bé, aquí crec que m’hi puc trobar bé...


173

Manca coordinació entre els diferents pràcticum GrA: Jo m’ho he passat molt bé (al pràcticum) , eh? El que passa és que si compares amb les altres especialitats, tú estàs 10 setmanes en un Institut i hi ha gent que fa dues sortides, eh? Com vols aprendre a portar una classe si hi vas dos dies i van d’excursió i això són les teves pràctiques. Des del meu punt de vista el nostre pràcticum és complert i està molt bé, però hi ha una falta de criteri.S’haurien d’unificar els pràcticum de totes les especialitats, no pot ser que tú estàs davant d’una classe i tens una mica de responsabilitat perquè fas exercicis i et fan posar allà al davant... i després tens tres setmanes d’unitat didàctica i quan te n’adones t’has passat més de dos mesos en un Institut... però no tothom ho fa així. Jo penso que els d’anglès hem d’estar molt contents de tenir-ho així però també fa una mica de ràbia que no tothom surti tan ben preparat perquè a més a més és que els nostres fills... doncs què? tindran un professor d’anglès molt ben preparat però el de ciències no es sabrà mai posar davant d’un grup? GrA: També depèn de la Universitat (que organitza el CAP)

2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF. FOR) Fa referència a la valoració que fan els participants del professorat que ha intervingut en la seva formació. DE DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS Els participants de la universitat B no donen informació de la formació didàctica perquè no han tingut un/a professor/a de didàctica específica, han tingut professorat divers que els ha parlat de temes diversos, alguns de didàctica. Els participants de la universitat A valoren molt positivament al professor universitari pels motius següents:

1. La seva condició de docent en actiu a secundària li permetia ensenyar des d’una perspectiva pràctica.

GrA: El fet que ell (professor universitari del CAP) està ensenyant a secundària i està tan posat en això, és molt important. No és una persona que dóna la classe des d’una perspectiva teòrica o un altre que li ha explicat .Ell et transmet les seves vivències...

2. Era l’únic professor de didàctica i això assegurava la unitat de criteris GrA: En didàctica, la sort que hi ha hagut és que el professor feia sis hores de classe, que també... pobre,devia acabar mort !, però si haguéssim tingut dos professors podria haver passat el mateix (descoordinació), no? Potser també està bé que sempre que es pugui es tingui el mateix professor...

3. Faltava “feed-back” degut a la massificació d’alumnat del CAP d’anglès GrA: Amb tants alumnes, una cosa que faltava era una mica de “feed-back”, nosaltres anàvem fent molt però per la seva part tot era entregar a l’últim moment. La unitat al final i el moodle al final i l’examen al final ...i seria millor una mica més de contacte però per això haurien d’haver-hi menys alumnes...

4. Ha estat un model de bones pràctiques GrA: De la didàctica de l’anglès , em sembla a mi, que ens emportem una cosa molt important tots i és que l’actitud del professor hi fa molt, jo crec que tots volem ser una mica com ell


174

(professor de didàctica) ara , no? Volem aconseguir que les nostres classes siguin actives, participatives...Observant un professor que et motivi, un bon professor, a tú ja et dóna unes altres expectatives. Trobo que això és el més important que ens ha donat a part dels coneixements , l’ús de les noves tecnologies...a tots, si més no, ens ha canviat la mentalitat que teníem abans de començar. GrA: A mi em va agradar molt les reflexions que va fer el primer dia ...no expliquis , deixa que ho experimentin , que ho sentin i això és l’aprenentatge.

5. Han quedat buits en la formació GrA: Ell sap molt (professor de didàctica) de CLIL i ICT, però potser altres coses que hem presentat a la classe a corre-ciuta, aniria bé que hagués vingut un especialista en...”patapum” i aquest professor ve i t’explica la seva, eh? DE FORMACIÓ PEDAGÒGICA Els participants de les dues universitats manifesten una descoordinació entre el professorat de la formació pedagògica GrA: El que falta és un criteri perquè cada professor que ha impartit l’assignatura de formació, l’ha fet com li ha donat la gana, cadascú ha fet una cosa diferent.Parles amb altres grups i diuen que han fet moltes coses i penso...doncs jo no he fet res...anar a classes tres hores, m’han presentat teoria, hem resolt tres casos i l’examen ha estat resoldre un cas. Per fer això penso, doneu-me el dossier abans i vinc directe a fer l’examen. És això, falta de criteri. GrA: Amb ell (professor de formació pedagògica) sí que he après molt perquè els casos pràctics els hem comentat a classe. GrA: El que és injust és que amb nivells tan diferents de feina el resultat sigui el mateix... el CAP que ens pretén ensenyar a nosaltres lo bé que hem de treballar com a mestres, ha estat altament injust a nivell de falta de criteri i a nivell d’avaluació. GrB : ...al moodle hi havia de ser tot però tú anaves al moodle i et trobaves amb unes inconcruències, és a dir, potser el desglòs del número d’hores que tenia la teva tutora per a tú era diferent del que hi havia al moodle...Era una guia, d’acord, però ella tenia coses que jo no sabia què havia de fer. A mi no em sembla bé això, o tots el mateix o al menys estar informada del full que tenia ella. Hi havia una mica de descoordinació. Després el tema aquest dels fulls per a les observacions de les classes...això no estava enlloc del moodle. A tú perquè t’ho va donar la teva tutora, però a mi la meva no m’ho va donar i quan jo ja havia acabat les observacions ho vaig saber això. Això havia d’estar al moodle. Jo entrava al moodle setmanalment, això ho dic perquè ho puc corroborar. La memòria, el guió de la memòria més o menys estava bé, jo l’he fet seguint aquest guió però després entrego la memòria i em diuen que a la portada havia de posar el nom del centre i el nom del tutor, on estava això al guió de la memòria? ...perquè tú intentes fer la feina bé i no et donen les eines per fer-la bé. Aquest punt sí que reconec que jo ho canviaria una mica. Que hi hagués una persona encarregada, potser la que hi ha ara no pot perquè té massa feina , de posar-ho tot en ordre en el moodle i de confirmar que el que hi ha en el moodle és el que realment es necessita. Als participants de la universitat B els hi ha mancat guiatge GrB: ...potser és culpa meva que no li dóno la pallisa, però no va venir mai a una classe o per exemple la memòria, no? perquè no fem una reunió de què anirà la memòria, no? una mica.Tothom allà..i la memòria? tú l’has fet ? i què s’ha de posar? no ho sé? Ostres quin “agobio”...és per dir, bé perquè no seiem tots,no? ja que estem aquí i ho parlem, no? Jo per exemple, vaig anar a fer les pràctiques i jo no tenia ni idea que s’havia d’escriure el que observaves a cada classe, no?...


175

GrB: ...no em diguis que no seria útil que vingués un dia abans de fer la memòria a veure quins dubtes tenim. Per això em va portar a 25 anys abans, aquella sensació de ... de Això del “passotisme” que dius de que el professor està allà i nosaltres estem aquí, això té a veure també que potser la gent anava una mica adormida al ser dissabtes al matí ...era una mica com anar a una conferència i si m’entere bé i si no també, no? Del que t’ho dius , la base de la informació estava al moodle però després hi havia una descoordinació que estic totalment d’acord i a més jo al final tenia la informació de tot gràcies als alumnes que ens estàvem ajudant i que ens compartiem el material i que... GrB: ...jo em vaig sentir...jo vaig estudiar a la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat i vaig fer Filologia, d’això fa vint anys , vint-i-cinc... i aquella sensació de la universitat que el profe estava lluny i que erem “tropecientos” i que era...aquella sensació la vaig tenir aquí en el CAP una altra vegada, no? DEL PRÀCTICUM (TUTORS IES) Tots els participants de les dues universitats coincideixen en que el perfil del tutor/a del pràcticum és decissiu en l’assoliment de les competències professionals. A través de l’observació dels tutors els participants van interioritzant un model de docent. DA1: M'ha sorprès que davant dels alumnes la meva tutora s'ha mostrat molt tranquil·la i intentant crear una bona atmòsfera de treball... ...la professora ha sabut respondre bé i senzillament li ha dit que comencés a llegir-ho (el llibre de lectura que no havia llegit a casa) durant l'hora de l'examen. ...s'ha confirmat el que em va dir la tutora, que cal repetir-los molt les coses ( a 1r d’ESO) i assegurar-se que ho entenen. DA2: Crec que encara em falta molta experiència per poder portar una classe de la mateixa manera que la meva tutora, la veritat és que la forma en que he vist treballar els continguts avui m’ha agradat molt. La tutora té molts recursos per portar la classe i aconseguir que els alumnes es centrin... DA3: La professora sempre parla anglès amb els alumnes i aquest jo crec que és el primer pas per contextualitzar la llengua d’una manera real i que els alumnes vegin l’ús pràctic de la llengua. ... fa servir el llibre de texte però la professora introdueix també continguts adicionals. Aixó em sembla important perquè els llibres no sempre ofereixen activitats atractives pels alumnes... DA4: M’agrada molt que valorin favorablement l’esforç de la professora per variar les activitats i manternir la seva motivació elevada. No hi ha ningú marginat i tothom parla amb tothom. M’agrada molt veure això, perquè no passa sovint. DA5: ...el referent que he tingut ha estat el que aprenc cada dia observant la meva tutora ...

...m’ha ajudat molt observar i aprendre de la meva tutora. Hi ha moltes estratègies que ella utilitza que m’han semblat útils i que faré servir quan jo mateixa sigui profe.

He fet servir mímica (això ho he après de la meva tutora) Destacaria la bona tasca de la tutora, tant en relació amb el tema de la disciplina com en el moment de saber motivar els alumnes... DA6: La meva tutora, segons el que m’ha dit, considera molt positiu que hi hagi dos professors per aula ... DB7:...em va agradar veure com la tutora organitzava la correcció d’exercicis i listening, era molt organitzat i fàcil d’entendre. M’ha agradat veure què feia la meva tutora en una situació concreta (quan no porten els deures els alumnes de 2n Btx)


176

DB8: He trobat les seves classes ( de la tutora) molt interessants, molt complertes, molt amenes, molt dinàmiques. Classes que fomenten la participació, es combinen activitats de concentració amb activitats més distretes... DB9: La tutora de pràctiques també ens va parlar del comportament general de les diferents classes i puc relacionar les seves explicacions i consells al que jo vaig veure. He quedat sorpresa positivament per la recepció dels alumnes i per la organització de la tutora DB10: Una de las cosas que más me sorprendió al trabajar con la tutora es ver como planificaba las clases. En lugar de seguir un programa estructurado de acuerdo a unos contenidos lingüísticos o a un manual, el currículo se desarrolla a través de proyectos de diversa índole como intercambios, preparación de proyectos sobre algún tema... GrA: Jo trobo que el pràcticum depèn molt del tutor que te toqui perquè pots tenir un tutor que et dóna molta confiança i te deixa fer i per darrera te va recolzant, com és el meu cas...Vols fer sis hores?... sis hores, en vols fer vuit? .... vuit , m’entens?...però hi ha tutors que no, que pensen... tú vindràs vuit setmanes però després el grup me’l quedo jo... GrB:...la meva tutora em va dir una vegada que ella estava molt farta,no?... perquè ella era professora d’anglès però no era psicologa i això jo crec que avui en dia per ser professor no pot ser perquè has de saber molt de psicopedagogia , de psicologia i per ser tutor has de tenir moltes habilitats que no són només donar anglès. La majoria dels participants de l’estudi de casos de les dues universitats valoren positivament el treball que ha fet el tutor/a amb ells , en canvi en els informants dels grups de dicussió trobem opinions positives i negatives (s’ha de tenir en compte que el grup de discussió és totalment anònim) DA2: He sortit molt motivada perquè la tutora m’ha dit que li havien semblat molt bé unes coses que portava preparades i que pensava que habia connectat bé amb els alumnes. DA4: El recolzament de la meva tutora va fer-me sentir realment acollida... DA5: En el control del temps m’he passat una mica i he hagut de retallar l’activitat. Penso que me n’he sortit perquè més o menys he sabut seleccionar allò que era més important o menys motivant i he eliminat algunes coses, sempre amb una mica d’assessorament de part de la tutora ... Avui realment he valorat l’ajuda proporcionada per la meva tutora. La seva experiència com a professional ha estat molt útil ... Em feia una mica de por això d’implementar la meva unitat, però cada vegada em sento més segura. També és gràcies al consell de la meva tutora, tot s’ha de dir. GrA: Jo ho dic perquè quan comentàvem el pràcticum hi havia gent que tenia molt males experiències amb el grup, però gent molt males experiències amb el tutor. Si no t’entens amb el grup sempre pots demanar un canvi però si no t’entens amb el tutor , un cop estan assignats , és molt complicat de canviar. GrA: He trobat a faltar, per exemple, en el bloc que era un espai de reflexió ...el fet de que hi hagués aquesta mena com d’aureola de...de... fer sagrat al tutor, no?... sembla que hi hagi una consigna expressa...vigilem què diem dels tutors GrA: Això que dius del “feed-back” també he trobat a faltar que el tutor mateix també se l’hagi mirat. M’hagués agradat que paral·lelament al que jo escrivia (al bloc) m’hagués anat donant el seu parer, erem tres alumnes amb aquest tutor, tampoc és tanta feina! GrA: Depèn del tutor que et toca. Jo he estat sola que per una banda està bé però per l’altra m’hagués agradat tenir un altre company per poder discutir la jugada.


177

GrA: A mi m’ha faltat molt, també, ajuda a l’hora de saber què fer davant dels conflictes i la resposta que semblava que et donaven és...”fes el que puguis” i dius no! hi ha d’haver una manera , no? GrB: ...però la meva tutora la veritat és que no ha satisfet les meves expectatives, crec que és una dona que ja porta molts anys en la professió, està a punt de jubilar-se i jo crec que ja estava una mica com que no l’importava gens el que estava fent i hi ha hagut una falta d’organització, una falta de.... que m’he enterat de les coses que passaven a l’Institut, de les tutories, de les avaluacions i tot... per els altres alumnes del CAP i no sé....no ha estat una experiència molt, molt positiva. GrB: ...si jo enviava un e-mail al tutor dilluns, em responia al cap d’una setmana , no?...alhora de fer la memòria li vaig demanar una informació i va trigar una setmana a contestar-me i em va dir que no ho tenia, que era igual que no ho posés, o sigui una barreja perquè ahir ens va tenir una hora allà i va ser una sorpresa i va ser molt útil. Alguns participants de les dues universitats assenyalen la importància de les reunions amb el tutor/a per millorar la pràctica docent. DA1: El problema ha estat que la meva unitat no ha funcionat perquè no vam poder parlar-ne en cap moment amb la tutora abans de dissenyar-la. Entenc que no tot pot sortir a la primera, però també considero que el rol del tutor és guiar els alumnes i donar-los unes pautes per dissenyar la primera unitat; si no, no entenc el concepte de "pràctiques" si se suposa que ho has de fer bé el primer cop sense l'ajuda de ningú...

DA2: He trobat a faltar una mica més de temps amb la tutora... Després de la classe la tutora m’ha donat indicacions sobre com introduïr i treballar continguts amb els que he tingut més problemes (la gramàtica) i sé que em resultaran molt útils...

La reunió amb la tutora m’ha resultat molt útil perquè encara tinc la sensació que em resulta difícil organitzar-me a l’hora de planejar i distribuir els continguts que vull fer durant la meva unitat i m’ha donat consells pràctics. DA5: La meva tutora m’ha estat orientant sobre la meva unitat didàctica, que faré al gener i ja estic preparant, i amb ella he descobert molts recursos que puc utilitzar per treure idees i crear activitats. DA6: Avui he assistit a una tutoria amb la meva tutora per parlar dels temes que jo impartiré . M’ha fet adonar d’aspectes que podrien ser millorables i m’ha donat consells que posaré en pràctica.La percepció que he tingut d’aquesta reunió és que es nota quan una persona porta bagatge en el món de l’ensenyament ja que dóna una templança que dificilment jo puc tenir de moment. És a dir, que l’experiència és més que un grau. ...quan tingui la reunió amb la tutora m’expliquicarà què va fallar i què és millorable.

3. ACTIVITAT DEL PROFESSORAT DELS IES ( PROF. IES) Fa referència a l’opinió que tenen els participants de l’activitat que desenvolupa el professorat dels IES i com la desenvolupa. També s’inclou la percepció que tenen dels Instituts públics. Alguns dels informants de les dues universitats coincideixen en ressaltar que els centres educatius i la manera d’ensenyar han canviat poc en relació a quan ells eren estudiants.


178

GrA: El que he trobat a faltar en altres profes... que ensenyaven com si fos fa 20, 30,40,100 anys! GrA: ...ni una hora de “planning”. Agafen el llibre, no fan res abans...”bueno” estàvem a la pàgina 32... GrA: Perquè és més fàcil obrir el llibre que fer més de guia que ,diguem-ne, d’instructor GrB: Una de les coses que em va sorprendre és com era l’Institut. Jo vaig sortir de l’Institut... què fa, vint-i-cins anys? trenta, no? sí, trenta i està idèntic, físicament, l’Institut! No pot ser! Hi ha hagut molts canvis. GrB:...la sensació de com ha canviat el món i que poc que ha canviat l’aula! ...el color verd aquell, no? dius: “però no podria haver-hi un altre color, no?” i gris i verd, no? o sigui ...això em diu molt, em diu molt. Em diu que hi ha alguna cosa allà molt estancada , molt estancada. Veuen a bona part del professorat molt desanimat i estressat DA1: ...entre els professors hi ha una sensació d'estrés i de no poder atrapar la feina... DB7:...vaig veure que és un simple tràmit (assistència al claustre) que s’ha de passar ja que no tothom feia molt cas del què es deia... DB9: ...i el fet que algunes de les persones reunides tenien pressa per arribar a altres reunions a temps...

DB9:...he vist les dificultats que afronten els professors d’aula d’acollida que no donen l’abast per arribar a totes les necessitats de tots els alumnes...

GrA: Nosaltres hem fet quatre o cinc hores setmanals , imagina’t que n’has de fer trenta! amb tutories... amb hores de guàrdia...realment els professors van desbordats, eh? GrA: Hi ha comentaris racistes, hi ha comentaris de la cultura del dèficit... tant que et diuen que als nens has de mirar què poden fer i no retreure’ls-hi què no poden fer i això t’ho remarquen a cada classe i arribes a l’Institut i et diuen : “aquest ja pots comptar, no en farem res d’aquest” . GrA: Jo , és que crec que hi ha molts professors que ja estan molt “cremats”, a mi la gent em diu: “estàs segura que vols ensenyar”... GrA: Hi ha professors que porten molt de temps, que potser no han tingut l’oportunitat de fer un reciclatge que els hagi renovat o de dir:” me’n vaig tres anys i treballo amb altres coses”...hi ha professorat, també que va d’un lloc a l’altre. GrA: He après que no tothom té aquestes ganes ni vocació i “bueno” pensava que n’hi hauria més i m’ha costat molt veure que hi ha tanta gent “cremada” i que falta tanta vocació. GrA: El profe hi hauria de ser més però em diuen sempre...no tinc temps, no tinc un moment per fer-ho, amb trenta alumnes a la classe no puc...és una llàstima. La solució són els profes que hi són sempre, que després de la classe diuen...”mira, vull parlar amb tú”, es queden a l’hora del pati...Jo diria que la majoria de la gent no ho fa això. GrB: Els professors, desesperats era poc... o sigui..”.és que no porten els llibres”... o sigui...” és que no fan els mínims aquells que és portar el llibre, ja no diem els deures”...en fi, una sensació de desesperació dels profes que deies, que fort, pensava: ”que no se t’encomani això, no?” Que no se t’encomani d’entrada, no? ... GrB: Jo el que vaig observar a l’avaluació, també, és que als alumnes a qui jo havia donat classe... va ser la falta de respecte dels professors quan parlaven dels alumnes i és el que tú


179

dius , jo crec que tots els professors estaven “cremats” i parlaven de cada alumne com casos desesperats-...” i aquesta és una golfilla” i “aquesta...” però com una actitud molt “passota” ...i jo pensava : “com poden millorar els alumnes si els professors ja parlen així d’ells?”, saps?. Era una cosa...em va sorprendre moltíssim. GrB: Sí que em vaig trobar amb dos o tres professors que estaven molt “cremats” i altres potser perquè la seva matèria era més agraïda, no ho sé...no portaven tan malament aquell grup... GrB: Són grans, són grans...però aquesta que estava desesperada, per exemple, era jove. Falta treball en equip DA2: ...l’ambient del claustre m’ha semblat tens i la veritat és que no m’he sentit gaire còmoda. DA2: ...els professors de guàrdia no ajudaven massa a aclarir la situació ... DB9:...podria destacar la dificultat de tirar endavant i d’arribar a acords concrets ... GrA: Tú veus el cap de departament que té més “feeling” amb un que amb un altre i que un professor té les oposicions i està allà, però...ja! GrA: El que deu fer molta ràbia és que tú un any ho facis d’una manera que doni un bon resultat i l’any següent els agafi algú altre que ho fa d’una manera doncs que no és ni la meitad d’entusiasta ni innovadora que...i veus que els nens van endarrera.Això ha de matar molt. GrB: ...també vaig trobar a faltar una mica de col·laboració entre els profes i que els que els funcionava bé expliquessin què feien per ajudar als altres. Eren com rivals i no ho haurien de ser perquè estan en el mateix claustre i s’haurien d’ajudar. Era com aquest ambient de l’oficina que no m’agrada gens i que estic deixant endarrera,” a veure qui em clavarà el punyal abans?” doncs trobo que també es dóna en els centres, no? GrB: ...hi havia un profe de mates que d’un grup classe de 38 només en va aprovar dos i els altres mestres, fins i tot , li estaven dient : “pero bueno, algo pasa en tus clases que no aprueba nadie” i el tio erre que erre, no? : “és que no fan res, és que no sé què ...” nois que havien tret un excel·lent en altres matèries van aprovar amb un “cinc pelat”... i aleshores, me’n recordo perfectament , una profe que estava a la taula va dir: “m’agradaria , li va dir textualment, que això li fessin a la teva filla, tú saps que això fa mitja?” I es van enfrontar, eh? Això em va fer pensar que hi ha mestres que potser no haurien d’haver escollit aquest camí, no?

GrB: Aquest profe de mates era gran , segurament era el “hueso” del centre.Cinquanta i algo tindria, ja faltava poc perquè es jubilés. I l’altra pobra plorant allà davant de tothom, excusant-se davant de tothom de que tenia un problema i els altres dient :”ah, pues conmigo lo hacen bien” Jo pensant entre mi : ”però perquè no l’ajudeu?” Clar, jo no podia dir res perquè estava allà observant però em va sobtar molt, pensava: ”sou companys i teniu el mateix grup , si a tú et funciona i a ella no, potser ella està fent alguna cosa malament, ajuda-la , intenteu trobar...” Hi ha problemes de disciplina GrA: Conflictes a l’aula, per exemple, què fas amb un nen que no vol fer els exercicis i s’amaga sota la taula i el seu tutor li permet tot perquè com que representa que el nen no parla gaire català, doncs mira, pobret...aquest nen està prenent el pèl a tot el professorat, aquest nen el que no li agrada és fer coses que siguin de moure’s perquè és molt tímid. Doncs això, no se li ha de dir, pobret el nen.S’ha d’agafar i atacar el problema de que aquest nen és molt tímid i no entèn que a vegades els exercicis no agraden però s’han de fer.Els altres nens...que es fiqui un a sota la taula i digui que no ho vol fer... que sortirà amb un “parte” i en canvi l’altre , pobret, pobret, quatre copets a l’esquena i fes el que vulguis, no? això no ha sabut com resoldre-ho.


180

GrA: Això penso que depèn molt del professor, no? Hi ha professors més mandrosos a l’hora de posar-se a resoldre un problema. GrA: A mi em va xocar molt a l’avaluació una professora que digui :”a mi aquest alumne me l’asseus allà al darrera, al costat de la finestra ,que es pugui distreure i que no molesti” ....home!, per favor, on estem, no? GrA: I el tema de la disciplina és una cosa que a vegades els equips directius no agafen les regnes així com toca GrA: Jo el que no entenc és com pot ser que jo he fet la unitat didàctica durant tres setmanes i durant dues setmanes , ben bé, vaig tenir un nen de la classe expulsat.Com expulses un nen de 1r d’ESO? Una expulsió darrera de l’altra, que pràcticament durant dues setmanes s’està a casa. Aquest nen no li convé pas que el portin a casa, perquè et penses que es porta malament? Aquest nen ningú s’ha plantejat posar-lo a fer alguna cosa productiva, no , no...et portes malament...doncs expulsat i cap a casa. GrB: ...des del punt de vista educatiu abans a les escoles hi havia molta més disciplina en plan, no? en plan molt estricte...és clar tú parles de la vida que es troben els alumnes quan arriben a casa però el que rebien a les escoles abans també era molt més esticte i ara ho és molt menys, no? ...perquè és aquesta situació de que no pots “tocar” a un alumne perquè “si em toques....a veure si....” GrB: No es respecta al professor, aquest també és un punt. Hi ha problemes amb l’ús de les noves tecnologies GrB: Profes que pobrets els ha agafat el tren molt tard, no l’han pogut agafar i no saben què és un “bloc”, no saben fer una pàgina web, no?... és difícil també quan tú no ho has vist mai això... GrB: I això que dieu, avui dia que hi hagi aules on no hi hagi un projector i no hi hagi una pantalla...ho trobo molt malament GrB: En el meu Institut de pràctiques hi havia un aula amb connexió a internet, la d’idiomes i és clar, la d’idiomes cada grup la tenia un dia a la setmana i si volies fer alguna cosa havia de ser aquell dia perquè...dius home, per favor! GrB: ...però amb bona connexió perquè a mi se’m va espatllar la classe perquè no anava bé internet i no vaig poder fer una de les activitats que tenia preparades. GrB: A mi em va passar igual, eh? (no va funcionar la connexió a internet) Valoren positivament l’observació de professorat diferent al tutor/a del pràcticum. DB8: M’ha agradat perquè he fet les pràctiques amb professors que no eren la meva tutora i així també he conegut més persones i formes de treballar . DB9: Referent a la tutoria de 3ESO ha estat interessant veure un tipus de classe completament diferent. Avui han treballat amb el tutor diferents recursos de memòria per ajudar a recordar a llarg termini...

4. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (EXP) Fa referència a l’experiència acadèmica , com alumne i/o docent, que tenen els participants abans d’iniciar el CAP i a la seva trajectòria professional.


181

Vuit dels 10 participants de l’estudi de casos ja tenen experiència docent però només la participant A9 havia treballat a l’ESO, la resta ho havien fet a adults o donant classes particulars i troben la pràctica a l’ESO molt diferent a les seves experiències prèvies. DA4: ...en acabar la carrera em vaig formar com a fotògrafa, abandonant el món de l'anglès i la docència durant 2 anys, cosa que fa que els meus records encara siguin més difícils d'ordenar! DB9: Com que ,encara que poc temps, jo ja havia fet classes a dos grups de 1 ESO, no em va impressionar fer classes a un grup gran ... DB10: Otro problema puede ser la actitud de algunos alumnos que por sus diferentes motivos personales no quieren trabajar o se muestran rebeldes hacia todo el sistema. Es dificil para mí plantar cara a este tipo de actitudes ya que en mi experiencia como profesor siempre me he encontrado con estudiantes que quieren apender y hacen un esfuerzo por ello, como puede ser pagar por un curso ... Tres dels sis informants de la universitat A tenien experiència docent prèvia en àmbits diferents al de l’ESO però sense formació didàctica . Només un havia rebut formació a l’estranger. GrA:Per mi ha estat un repte perquè feia anys que treballava en ensenyament tot i que no en un institut amb classes reglades, no? i de cop i volta ...crec poder presumir que les meves classes ja eren força “guais”...ara són “la òstia!”. GrA: Jo, en canvi , dóno classes a la universitat i he provat activitats que hem fet amb ell (professor de didàctica) i ha funcionat. Home, jo hagués agraït que m’haguessin demanat un certificat d’aptitud pedagògica per donar classes a la Universitat...com t’han deixat donar tants anys classe sense haver-te donat formació? .Perquè ara t’ho mires i penses: si a mi abans de posar-me davant d’una classe m’haguessin explicat quatre coses bàsiques no ho hagués hagut d’aprendre any darrera any...ho hagués après d’una altra manera i hagués provat, no arreglat el que ja havia fet malament. GrA: Jo és que tinc el “aproach” molt anglo-saxó, la veritat, perquè jo he estat visquent a Anglaterra i treballant i allà és una altra manera de treballar, la gent no s’avergoneix de fer el que aquí podem considerar , entre cometes, “tonteries” ...és un enfoc...no sé, no és tan...recte o rígid com la idea que aquí poguem tenir. Jo he tingut molta formació i això m’ha ajudat a trobar les coses que em van bé i les coses que em van malament.També mirar altres profes ensenyant i molta observació. En el sistema Americà es fa més observació d’altres profes. A l’aula tú comences però tens un “mentor” i entra a la teva classe, veu el que estàs fent, t’avisa, t’ajuda i tot això...a més “training” més pots fer i millor. Dos informants del grup de discussió de la universitat A i els tres de la universitat B venen, principalment, del món de l’empresa privada i no saben si s’acabaran dedicant a la docència. Alguns manifesten tenir competències professionals que poden servir per a la docència. GrA: Jo tinc 43 anys i posar-me davant d’alumnes de 15 o 16 anys no m’imposa perquè ja he rodat una mica i perquè vas agafant “tables”. A l’hora de donar una classe sabràs més o menys però tens una sèrie de recursos que t’ha anat donant la vida i això et dóna una seguretat. GrA: Jo , per exemple , l’assignatura de metodologia l’hagués pogut convalidar, però la faig fer fa 20 anys i vaig pensar: ” és que si no la faig no estaré al dia” i trobo que és importantíssim estar al dia, trobar-te amb gent que aporta coses noves i no et pots quedar estancat. GrA: Però quan has estat deu anys treballant a l’empresa privada , escolta, que ningú es pensi que et regalin res, que també m’he passat molts diumenges anant a passar comptabilitat, m’entens?


182

GrB: Jo vinc del món del periodisme i tinc un gabinet de premsa. Arribo al CAP perquè em ve de gust i és un tema que m’interessa però hi arribo molt “verge”, per dir-ho d’alguna manera, o sigui sé molt poc del que és l’ensenyament. GrB: Jo arribo al CAP de rebot perquè he estat vuit anys treballant a l’empresa privada com a “product manager” de marketing i per la meva filla petita vaig decidir fer un canvi professional i per fer aquest canvi necessitava el CAP. Ja havia tingut experiència com a professora abans i era un camí que vaig deixar a mitges però probablement ara ha arribat l’hora de re-seguir-lo. GrB: Jo també arribo al CAP sense cap experiència com a professora. Vinc del món de la traducció i he estat com tres o quatre anys traduint a empreses i com autònoma ara mateix i la veritat és que l’única experiència que tenia amb la docència eren les classes particulars. GrB: ...jo , que sóc periodista, el periodista és un comunicador...jo, se’m va ocórrer ficar-me en aquest món per una sèrie de coses però també jo penso que tinc un punt fort que és la comunicació, no? Precisament el profe ha de ser un molt bon comunicador, saber interessar, saber treure exemples, en fi , una certa cultura, no sé...

Hi ha dos informants del grup de discussió de la universitat A que fa poc han acabat l’ESO i aquesta formació recent són els seus referents metodològics. GrA: L’únic contacte que he tingut amb un Institut és el pràcticum perquè no he donat mai classes i no sé si n’acabaré donant o no. Vull tenir l’opció però no m’he plantejat ser professora de secundària. GrA: Tampoc ha evolucionat tant. Jo tinc 21 anys i tampoc fa gaire que he fet l’ESO i hi havia molts professors que arribàven, deixaven el llibre davant, deixaven anar el seu discurset , t’ho apuntaves tot i apa ...En canvi hi havia professors ,com aquell que us he explicat abans, que treballaven perquè aprenguéssim de veritat, ell volia que sentíssim que a partir de les notícies poguéssim explicar tot el que havíem après durant el curs. Però n’hi ha d’altres que això no ha canviat i no canviarà pas. GrA: Un acaba ensenyant en la manera que has estat ensenyat perquè és més fàcil entrar en una aula i fer exactament el que has vist.

5. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) Fa referència a l’aplicació pràctica dels continguts que els participants treballen a les classes del CAP a la Universitat i del reconeixement en la pràctica de la teoria rebuda a la universitat. Tots els participants en l’estudi de casos de la universitat A excepte la A4 que tenia la didàctica convalidada, manifesten que han après molt identificant en el pràcticum el que els hi ha explicat el professor de didàctica de la universitat i aplicant la teoria a la pràctica . DA4: Jo tinc les assignatures teòriques conval·lidades i no assisteixo a classe (UAB), per la qual cosa no sé contestar si el que es treballa a classe ho veig aplicat a l'IES. DA1: Avui he tingut l’oportunitat de respondre’m un dubte que ens havien plantejat a les classes de Didàctica: cal corregir tots els errors dels alumnes quan parlen? li ha corregit un error dels molts que ha fet, i crec que està bé, perquè l'alumne ha pogut expressar la seva opinió i crec que a poc a poc això l'ajudarà a guanyar-se la seva confiança en l'anglès. La veritat és que m'he quedat impressionada i a ells els ha encantat, però òbviament els poemes contenien faltes. De totes maneres, crec que això es pot aplicar a un concepte que


183

sovint ens repeteixen a les sessions de Didàctica: cal deixar-los experimentar amb la llengua i de mica en mica ja aniran corregint els errors. DA2: ...són un grup difícil i he intentat marcar una mica de distància per tal que se’m prenguen seriosament (tal i com vam comentar a la classe de didàctica ) ... Pense que donar als alumnes l’oportunitat de portar temes que són del seu interès a l’aula és una bona manera de motivar-los i de proporcionar eines per treballar la comunicació d’una manera “real” (aquest és el plantejament de la tutora, que quadraria bastant amb el nou currículum tal i com ho veiem a didàctica)... Havia treballat molt planejant la classe (aquesta ha sigut la part més difícil i més costosa), intentant tenir en compte totes les recomanacions tant del professor de didàctica com de la meva tutora i preparant materials, i la veritat és que encara que no ha sigut perfecte m’he sentit bé perquè... M’ha semblat una molt bona classe i he pensat que això deu ser el que anomenem “reactive management” a didàctica. Una de les alumnes havia portat un joc de màgia i la professora li ha donat l’oportunitat de fer una demostració (en anglès) per la classe. Els alumnes s’han interessat i s’han implicat, i hi havia força comunicació en anglès. Puc relacionar això amb el deixar que els alumnes aportin els seus propis interesos a les classes (ens ho proposen tant a les classes del CAP com a les pràctiques) ...moltes d’aquestes idees les he tret de classes de didàctica ... DA3: Avui els alumnes de 1er de l’ESO han vist una pel·lícula en anglès. Crec que es podria relacionar amb l’importància de la inmersió socio-cultural i de la contextualització realista de la llengua, un fet del que hem parlat tant a la universitat com a l’institut. Saber adaptar les activitats al grup i fins i tot a la situació concreta d’un dia és clau. És a la universitat on hem parlat més de l’adaptació i creació d’activitats tenint en compte factors com la motivació i el recolzament dels alumnes concrets de cada grup. Els professors han de tenir molt clar tant les normes del centre com les seves pròpies normes que els alumnes han de respectar quan són a l’aula amb ell. Aquest aspecte es tracta molt a la universitat i per mi ha sigut d’enorme utilitat perquè a l’institut he comprovat la importància que té pels alumnes saber quins són els limits... Avui he vist una presentació oral dels alumnes de segon de batxillerat. La importància de les presentacions orals i de saber parlar en públic és un tema que es tracta molt a la universitat... Avui hem fet activitats a l’aula d’ordinadors amb els alumnes de 1er de l’ESO. La importància de les noves tecnologies als centres en general i a l’aula d’anglès en particular és una qüestió que hem tractat moltíssim a les classes de la universitat. Jo he estat treballant amb un alumne que té problemes d’aprenentatge i he posat en pràctica les tècniques i estratègies de motivació que hem après a la universitat... ...l’enfoc de la professora ha fet que els alumnes es sentissin implicats perquè enlloc d’explicar la matèria els hi ha demanat que expliquessin les seves experiències personals. A la universitat ens han parlat molt d’aquest tema i del proverbi xinès: “Diga-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra'm i ho aprendré”. DA5: He après que cal estar alerta tota la estona perquè estiguin atents i motivats i es vinculin, això ho puc relacionar clarament amb el que ens explica el professor de didàctica a les seves classes : Sempre dinàmica, motivació, evitar exercicis que puguin resultar avorrits, la qual cosa trobo molt certa...


184

Ha vingut un amic meu escocès a la classe. Aquesta és una idea que ens va donar el professor de didàctica a les seves classes i que ens va recomanar que posessin en pràctica si teníem l’oportunitat... He après que s’ha de tenir molta cura amb l’administració del temps, la qual cosa també ens havia comentat de passada el professor de didàctica... M’he adonat una vegada més de la importància dels recursos informàtics a l’ensenyament de l’anglès, la qual cosa ja havia assimilat bastant a les classes del professor de didàctica... M’he adonat que és veritat una cosa que ens va dir el professor de didàctica: que potser quan veiem els nostres companys fent classe pensem que ho fan millor que nosaltres, que tenen més aptituds, etc., però que encara que això sigui natural, hem d’intentar evitar-ho, perquè cadascú és como és i té les seves habilitats. Anar a ordinadors i implementar una activitat TIC era una cosa que havia de fer al meu Pràcticum i ha estat bé experimentar-ho i aprendre de l’experiència. M’estic adonant de la utilitat de tot allò que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la seqüència didàctica: implementar la meva unitat és com portar a la pràctica tot el que he aprés. DA6: Totes les classes a la universitat i amb la tutora em serveixen molt; a la universitat, per exemple ens ensenyen una base de coneixements en l’ús de les TIC, i la meva tutora les fa servir. He preferit fer una lectura sobre alguna cosa relacionada amb mi perquè, tal i com se’ns ha explicat a les classes teòriques, encara que la història sigui fictícia sempre tindrà més “ganxo” per als alumnes si ho poden associar a alguna cosa real, alguna cosa que coneguin. En aquest cas, jo. Tal i com he après a les classes teòriques, les estructures s’aprenen en base a l’ús que se’n fa d’elles. D’aquesta manera intentaré adreçar totes les classes a les activitats on es treballi la gramàtica però a través dels seus usos pràctics . Vaig realitzar aquesta activitat perquè, tal i com vaig aprendre a les classes teòriques, l’associació d’idees és més efectiva si hi afegim un suport visual. Les classes teòriques ens donen una idea general del tipus d'activitats que podem dur a terme... GrA: Nosaltres hem fet teoria aplicada que és molt, molt millor que seure’ns i escoltar una explicació de tres hores. Els participants de la universitat B en general manifesten que tot i que els hi han donat recursos per aplicar a l’aula, hi ha la percepció que han rebut més teoria que pràctica i que alhora de fer la unitat didàctica han trobat a faltar més formació didàctica. DB7: No totes les coses que he après durant la setmana les puc relacionar amb les classes del CAP. Bàsicament, per dos motius: no he acabat de fer totes les classes i les classes que hem fet són més abstractes, és a dir, et parlen de moltes coses generals i alhora molt concretes (centres de Barcelona que tenen nivells molt més alts d’immigració, per exemple), a més, els temes de legislació hi són per tot arreu, però no es veuen en el dia a dia del centre.Les coses que sí que puc relacionar serien: com utilitzar els speakings a la classe i també, els temes sobre intel·ligència emocional . La veritat és que per la meva unitat didàctica no vaig aprofitar gaire coses de les que m’han anat dient durant el CAP ja que no et donen informació pràctica, sinó molts exemples concrets...


185

DB8: Ho puc relacionar amb el curs del CAP molt directament perquè l’activitat que he vist que feia la meva companya ens l’havien explicat al curs del CAP. El que he observat i après avui ho puc relacionar amb el que treballem de formació teòrica al CAP: es potencien les competències de les persones, es fomenta l’aprenentatge basat en situacions reals (diàlegs, situacions quotidianes) i es donen recursos perquè l’alumne/a es pugui desenvolupar sol i aprendre pel seu compte si li interessa... DB9 : Jo crec que ho hauria sabut resoldre, perquè sempre se’ns ha recalcat des de la universitat i des de l’institut el fet de tenir material extra “per si de cas”... He posat en pràctica activitats que havia après al CAP i dinàmiques de grup que també ens havien ensenyat al CAP. DB10:...y todo ello se puede relacionar con contenidos explicados en clase como las técnicas de atención a la diversidad, multiculturalidad, técnicas de planificación de unidades , etc. GrB: ...jo sí que pense que en algunes classes ens van comentar situacions pràctiques a l’aula que es poden donar, en algunes...no en totes però jo sí que vaig aprendre una mica això i em va servir. A més a més, en el pràcticum, a les pràctiques que vaig fer a l’Institut em va servir els consells, entre cometes, que ens havien donat. GrB: ...les classes teòriques tracten una mica de donar-nos la teoria , no? i després aplicar-la a les nostres pràctiques... Només dos participants de la universitat A manifesten relació entre la formació pedagògica rebuda i les observacions en el pràcticum. DA1: M’ha interessat especialment veure el funcionament del claustre i de la pre-evaluació del grup perquè ho he pogut relacionar amb les explicacions sobre cóm s’organitza internament un institut (assignatura de Formació Pedagògica). El rol del tutor és una cosa en la que insisteix bastant la nostra professora de Formació Pedagògica i a la reunió he vist com pot enfocar-se un grup com el meu (amb alguns alumnes complicats però potser no tan problemàtic en general com els exemples que veiem a classe). GrA: Jo,per exemple, quan m’he enfrontat al cas pràctic del “nen que ha caigut al pati i el pare ha vingut enfurismat i com has de tractar al pare”, amb això n’aprens perquè això t’hagués pogut passar en el pràcticum ,bé a tú no però al teu tutor sí que s’hi podia haver trobat i en canvi sé que en altres cursos d’aquesta mateixa assignatura (formació pedagògica) han fet només un cas pràctic, jo n’he fet sis. Els participants de la universitat B manifesten més vegades haver observat en la pràctica algun dels continguts de formació pedagògica que consideren que han estat molt teòrics i poc pràctics. DB7: Sobre aquest tema (aula d’acollida) a les classes no ens n’han parlat gaire, ens han dit que hi són però no com funcionen. DB8: He pogut posar en pràctica una part del sistema i organització d’un institut, un dels temes que hem treballat al curs del CAP.

DB9: Sobre com funcionaven els òrgans de govern en un institut ens n’havien parlat al CAP i ha estat interessant veure un claustre. En aquest claustre es discutien i s’aprovaven diferents programes que tenen a veure amb l’acollida dels nouvinguts. Es veu la importància que té que els projectes estiguin aprovats pel claustre per tirar-los endavant.


186

A les classes del dissabte ara ens estant parlant de com funciona el PAT i altres projectes.

GrB: ...he après coses i de fet alguna la vaig aplicar quan vaig fer les pràctiques, no? Per exemple aquell professor que ens va parlar d’interculturalisme... GrB: ...aquelles petites experiències que els professors que han vingut a classe han compartit amb nosaltres, que de fet el CAP, per mi, es tracta d’això...jo no m´he llicenciat en psicopedagogia ni penso fer-ho, no és una matèria que m’interessi a fons, m’interessa realment la pràctica a la classe. GrB: Jo en les classes pràctiques vaig veure per exemple... un dels consells que ens havien donat de manera anecdòtica, és això que els adolescents et miren com si no sapigueren ni de què parles, ni què estàs dient, ni...i això ens ho van dir a una classe teòrica que és una de les característiques de l’adolescència i això sí que em va servir. D’altra banda també que en les classes teòriques ens van dir que un quan entra en el món de l’educació hi entra com a investigador i que hi ha hipòtesis que després es comproven i després es confirmen o no i això és una de les qüestions que ens van donar a les classes teòriques que després jo ho vaig poder aplicar a la pràctica al meu Institut perquè ho vaig reconèixer...això va ser positiu.

Tres dels participants de la universitat A manifesten que en l’experimentació de la teoria sorgeixen problemes que els fan qüestionar les seves creences i competències professionals. DA1: Després de dur a terme la primera classe amb el grup de 1er d'ESO m'he adonat que jo creia que tenia la classe molt estructurada i que seguia els continguts de la unitat que estan treballant, però un cop l'he acabada i després d'haver parlat amb la professora, m'he adonat que no tenia clar quins objectius m'havia proposat per aquella classe i que sense objectius és molt difícil valorar si la classe ha donat resultat o no. DA2: ...el fet d’haver-ho experienciat em dóna una idea molt més clara del conjunt del “procediment” i de les dificultats etc, sento que avui he après moltíssim... ...estic molt condicionada per les meves creences.Tot i que m’agrada molt aquest tipus d’aprenentatge comunicatiu , i la manera en que enfoquem les coses al CAP em sembla perfecta, de vegades me n’adone que encara se’m fa molt extrany deixar de banda els aspectes més purament “formals”... Ha sigut bastant complicat aconseguir crear un clima de treball i que es centressin; això m’ha fet plantejar-me com m’hauria mostrat jo quant a flexibilitat/autoritat de cara als alumnes (aquest es un dels temes que més em preocupa quan penso en mi com a futura professora ) DA5: ...a vegades m’he sentit una mica impotent i m’ha semblat que els alumnes no em feien cas i fins i tot com si se’n riguessin de mi. Això ho he pogut relacionar amb una cosa que ens va dir el professor de didàctica a classe l’últim dia, quan varem tractar alguns problemes que se’ns plantejaven a les nostres classes i, per tant, és el que he après avui per experiència pròpia ... Alguns dels participants de la universitat B manifesten en acabar el CAP que necessitarien més recursos i més pràctica docent doncs és en el pràcticum on han après més. DB9: El que he après potser és que fem el que fem com a professors els adolescents sempre ens criticaran. Alguns dels que jo he observat (perquè els tenia asseguts just al davant) estaven més pendents de la indumentària de la noia en pràctiques que de la classe. Això és una d’aquelles coses que no t’ho ensenyen enlloc sinó que a mesura que vas fent classes te’n vas adonant .


187

DB10: Una de las cosas en las que más insisten en las clases teóricas es que los profesores no estamos ahí sólo para enseñar nuestra materia sino también para formar seres competentes en una sociedad. Creo que ese es el verdadero sentido de este curso de adaptación pedagógica, el hacernos más conscientes de la relación entre nuestra especialidad y las funciones básicas en la enseñanza en secundaria. En ese sentido creo que la experiencia en el instituto es básica para llegar a comprender esta realidad de primera mano. GrB: ...del que seria el teòric doncs m’ha faltat una mica més teoria de la pràctica...no sé com explicar-me però realment jo volia que m’ensenyessin a dominar situacions, poder resoldre conflictives a l’aula...i tot això no hi ha sigut i avui dia és una matèria que importa perquè tenim molts conflictes a les aules. GrB: ...una cosa així ( “case study”) per a mi hauria estat genial perquè això és al que t’enfrontes...anem una mica amb els ulls envenats, sí... amb molta teoria del que és la psicopedagogia i qui va ser tal i va ser qual però això, que realment és el que necessites per enfrontar-te a una classe, no ho tens. GrB: ...segons em van comentar a les classes del CAP, és una de les coses que passa molt, arribes nova al centre i et toca ser tutora quan realment és una feina que has de tenir una experiència perquè has de lidiar amb nens amb dificultats , que si amb pares, que si... i sense saber res, doncs...és com que et tirin al “ruedo” a torejar i no en saps, però bé... GrB: Jo a les pràctiques no ho he vist,(reconèixer dificultats d’aprenentatge) només a les classes teòriques que ens en van parlar una mica al final, a les últimes classes. GrB: ...canviaria que necessito més teoria de la pràctica , eh? Necessito més experiències per jo fer-me una idea , eh?

6. FUTUR (FUT) Fa referència als canvis que els participants creuen que hi hauria d’haver en la formació inicial del professorat de secundària i en l’organització dels centres per millorar la formació i els centres. MÀSTER Els informants dels grups de discussió de les dues universitats coincideixen en que és necessari ampliar les hores formació tant de teoria com del pràcticum. GrA: ...suposo que en el Màster com a mínim seran vuit mesos . GrA: Seria una assignatura no per un CAP, perquè el CAP és super condensat però sí per un Màster, una mica de psicologia evolutiva i una mica de.... i també una mica més d’aprofundiment teòric. GrA: Segurament lo bo serà que això (el Màster) permetrà allargar el pràcticum, aprofundir més, afegir-hi coses que no hem pogut veure no?...això sí, al ser un curs més llarg hi haurà gent que s’ho rumiarà dos cops i potser hi haurà més gent amb més vocació. GrB: El fet que es faci un Màster d’un any em sembla una cosa super raonable, la veritat. ...si eren 50 hores i eren mínim tres classes que havies de donar, doncs s’hauria de donar més classes perquè jo amb tres classes, bé, vaig tindre una miqueta d’experiència però considere que no era tot el que... GrB: Jo vaig anar una setmana a observar i vaig donar quatre sessions.Doncs en comptes d’això, estar sis mesos al departament allà instal·lat , no? i ara tú cap aquí i ara tú cap allà o


188

que et donin un grup directament que els profes estarien encantats perquè així podrien fer altres coses... GrB: Està clar que manca més pràcticum, està clar. Potser per recursos ara mateix no es pot fer però si s’hagués de millorar , eh?, s’hauria de millorar per aquí.

Alguns informants ressalten que l’augment d’hores ha d’anar lligat a altres millores com la qualitat del professorat i uns currículums orientats a assolir les competències professionals que es necessiten per educar en la societat actual. GrA: Tinc una mica de por que el CQP (Màster) l’any vinent no serà fet pels profes de secundària si no profes de la universitat i penso que , bé, hi ha molts de la universitat que porten molts anys ensenyant però alguns no i podria ser més teòric. GrA: Jo el que vull dir també és que ara el Màster , molt bé seran dos anys, tot això...però el temps no ho és tot, depèn molt de com s’enfoqui, no? Jo he estat sis anys, que havíen de ser cinc, estudiant una carrera i no me’n vaig endur pràcticament res. Pots fer milions d’anys d’estudiar una cosa, però segons com s’enfoqui i segons com t’ho imparteixin pots no treure’n res i amb tres o quatre mesos pots treure’n molt de profit. Vull dir que a vegades també i més crec que a nivell universitari, s’omplen molt la boca”un màster amb no sé què..” i mires el contingut i són “collonades”, no? Un informant també manifesta que el Màster hauria de permetre tenir una visió àmplia de diferents tipus de centres docents. GrA: Si es fes rotació (en el pràcticum), tipus el que fan els estudiants de medicina dels diferents departaments que hi ha en un hospital, sobretot aquests que han de fer metges de família, estaria molt bé perquè aleshores minimitzes molt el problema que et toqui un tutor amb qui no t’hi entens, sempre n’hi haurà un que no t´hi entendràs però dos o tres que sí. CENTRE

Un informant dels grups de discussió de cada universitat coincideixen en la necessitat que en els centres educatius pugui haver-hi professorat expert que els ajudi a resoldre els problemes. GrA: Podria haver-hi especialistes en cada centre que en un moment donat poguessis anar allà i diguessis : “mira, tinc això. Com ho resolc? GrB: M’agradaria un guiatge dintre del centre i si no segurament jo me’l buscaria, no? Buscaria algú que hi tingués afinitat i m’hi enganxaria, li preguntaria i ... També manifesten por de trobar-se una realitat on no puguin aplicar el que han après en la formació inicial ja sigui per manca de coincidència amb el professorat del centre com per manca d’infraestructures. GrA: Jo el que em temo és que ara hem agafat unes idees de com hem de funcionar com a professor i després podem xocar tal com està establerta i com està funcionant l’escola , perquè igual tú arribes a un Institut amb unes idees molt interessants, les vols posar en pràctica i et trobes amb una pared. GrB: ...que es posin a l’aula mitjans perquè els “nanos” puguin aprendre en condicions i estar motivats perquè no es tracta de que tots tinguin un portàtil, val, no cal arribar a aquest extrem, però sí al menys que les aules estiguin totes amb connexió a internet i amb un projector. D’aquesta manera estarien més motivats perquè parlaríem el seu llenguatge.


189

7. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT D’ESO (PERF)

Fa referència a les competències que els participants creuen que s’haurien de tenir per ser un bon docent. Els informants dels grups de discussió de les dues universitats pensen que el bon docent ha de tenir les següents competències:

1. Transversals : TIC GrB: Ha de ser un mestre culte amb noves tecnologies...

2. Interpersonal

GrA: I paciència eh?, molta paciència GrA: És d’aquelles feines que si no fas amb passió i involucrant-te, millor que no la facis GrA: Jo crec que per ser un bon professor no pots ser gens egoïsta, has d’agafar una actitud molt positiva, sempre esperar el millor dels alumnes i encara que et costi, cada matí...suposo que ha de ser dificilíssim , eh? però cada matí en comptes de pensar : “Avui he d’anar allà i hi haurà aquell nen que és tan no sé què..És intentar...a veure : “ avui tornem a començar, igual avui,potser aquest nen el canviaràs...ves a saber...” GrA: Energia, cal energia. Suc de taronja cada matí per poder afrontar el dia a dia però...energia i vocació, ganes. GrB: Estar molt pendent dels adolescents, què escolten, què miren , què els hi agrada, quines pel·lícules...per poder posar tots els exemples del seu món, per arribar a ells, és un tema de comunicació, no? GrB: ...crec que el professor del futur ha de ser un professor venedor, un animador, que sàpiga motivar i sobretot amb molt bona comunicació perquè tú pots saber molt...

3. Pedagògica GrB: Molta motivació, molta cultura , molta cultura , és a dir molta amplitud mental. Molta cultura com interdisciplinar, o sigui, jo crec que has de ser una persona que t’interessi la psicologia, perquè t’ha d’interessar perquè estàs tractant amb aquest tema, la pedagogia... i a més com més culte ets millor, o sigui, com més has llegit millor perquè a classe et poden sortir uns exemples molt més brillants i això és important. GrB: Ha de fer que els alumnes estiguin motivats, que vulguin comprar l’assignatura, no? , entre cometes. Perquè avui dia ens trobem amb una desmotivació a les aules que...

4. Experta en matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament GrA: A les classes, no hi hauria d’haver-hi més energia? , més jocs, ? En comptes del profe xerrant tota l’hora, els alumnes prenent apunts i ja està.No pot ser així perquè això desmotiva als alumnes. Hauríen de fer com ell (profe de didàctica) fa, perquè jo he fet el pràcticum amb ell, els alumnes tots motivats, fent coses i amb ell sí que tenen disciplina,amb altres profes fan el que volen.

9. Per a la reflexió i el desenvolupament


190

GrA: Jo penso que també depèn molt de la personalitat de cadascú, no? Allò que deiem al principi d’ell (professor de didàctica), no tothom se sent còmode fent el que ell fa i si tú ets sents pallasso, estàs fent el pallasso.Si no ho fas des del convenciment és quan fas el ridícul. GrA: Jo penso que com més formació millor pots trobar la teva millor manera de donar classe. GrA: Però si no vols canviar, no t’adaptes als canvis...ja està...jo per mi ja no ets professor, vull dir teòricament... Seràs professor perquè ho dirà el teu càrrec, però tú ja has renunciat a seguir aprenent i per tant no seràs mai un bon professor, crec. GrB: Sí, jo hi estic d’acord , lo de comunicador i lo d’ investigador que a mi és una idea del CAP que em va quedar molt present, no? que un entra a l’educació com a investigador, després fa hipòtesis, després observa, després fa les seves teories i després ja comprova si són certes o no.

8. ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP) Fa referència a les competències que han assolit els participants en la seva formació inicial .

8.0 TRANSVERSAL

Els participants de més edat de les dues universitats coincideixen en ressaltar que acaben el CAP essent conscients que han de formar-se més fins adquirir la competència en TIC.

DA5: ...em preocupa una mica el tema de les TIC. Fins ara, bàsicament he utilitzat Power Points i projeccions de vídeos per crear les meves activitats, però em sembla que hauria de innovar una mica i fer servir altres recursos. És un propòsit que m’he fet avui. A més, cada vegada soc més conscient de la importància de les noves tecnologies al aula i com que a mi no m’agrada molt el tema i no em considero gaire eixerida en això, doncs em preocupa una mica i crec que he de començar a ficar-m’hi. GrB: Per exemple la “Play Station”, jo sóc una inculta de la “Play Station” , bé que m’aniria aprendre la “Play Station” si vull comunicar-me amb ells, no? ... GrB: Nosaltres, que som d’una generació que ens hem pogut adherir al carro (de les noves tecnologies), doncs crec que no ens hem de deixar, hem d’estar sempre actualitzant-nos per donar a l’aula allò que els nens realment els motiva, no? GrB: Perquè mira que és fàcil fer un “Power Point”. Treballar amb l’ordinador a l’aula hauria de ser tan natural quasi com agafar un boli, no? Alguns participants s’han vist competents en TIC DA2: No s’han pogut fer les presentacions per una de les classes a l’aula d’informàtica per problemes amb l’office vell, i ha sigut difícil trobar alternatives per fer-les però crec que s’ha perdut molt de temps.Tot i que només estava observant m’he adonat que em veia preparada per portar una situació així.

GrA: Em va agradar molt que hi hagués l’aula virtual, ser usuari d’una aula virtual és molt important perquè ja veus els avantatges i si vas a parar a un institut i es parla d’implementar un moodle doncs tú ja saps el que és això i per mi és molt important.


191

Cap participant parla de la competència transversal intercultural i d’inclusió. Tots tenen la competència transversal en la llengua anglesa perquè s’estan formant per ensenyar anglès. El participant A10 de la universitat B no es competent en llengua catalana doncs es mostra incapaç d’escriure el diari en català. Alguns participants, tal com es pot llegir en les transcripcions dels diaris, fan faltes d’ortografia en català. 8.1 INTERPERSONAL Alguns dels participants de la universitat A van assolint la competència interpersonal perquè manifesten : Capacitat de negociar amb l’alumnat DA2: ...pense que és una mica una qüestió d’experiència (negociar amb els alumnes) i que aquestes situacions m’ajuden a veure més clarament cóm es poden fer les coses sense arribar a extrems. Capacitat de lideratge i de comunicació DA3: M’estic adonant (a la universitat també se’n parla molt) que la matèria és, en cert sentit, el menys important. A l’aula passen moltes coses alhora i poc a poc me’n vaig adonant que la classe és un organisme viu i el professor té altres funcions, a vegades molt més importants, a banda d’impartir la matèria de l’assignatura. DA5: He après (entre comentes, això no s’aconsegueix en un dia) a estar davant de tota una classe, quina posició física adoptar, com dirigir-me i mirar als alumnes... He guanyat seguretat davant la classe i això és un cercle, quan més segura estic, amb més energia i entusiasme dirigeixo la classe i normalment això també té com a conseqüència millors resultats ... Capacitat d’orientació i assessorament , d’atenció i acompanyament GrA: Hi ha una llei que no sé com es diu que les espectatives s’acaben complint, és a dir el nen que l’etiqueten de llest acaba fent “performing” com “el primer” i el que l’etiqueten de “slow” acaba fent “performing” com “slow”, per això penso que és molt important el que dius tú, treure les etiquetes i els altres que diguin el que vulguin però intentar-ho, no?... Capacitat per crear una atmosfera amable i cooperativa GrA: La disciplina si no està clara i les normes no estan clares es va diluint tot des dels mateixos professors als alumnes i es van passant la pilota l’un a l’altre. Els informants de la universitat B no es creuen prou preparats per afrontar la realitat de les aules,creuen que l’experiència els acabarà de formar. GrB: ...al menys tenir una experiència d’un any o dos o tres, no? mínim un , no?, mínim un d’haver donat tot un curs i després...anar coneixent els casos, anar escoltant als companys tutors ...seria ... home, suposo que ens en sortiríem però...perquè a més, a mi la feina de tutora és una feina que m’agradaria fer però evidentment necessitaria preparació. GrB: El que està clar és que per molt que durés dos anys el CAP els “nanos” que nosaltres tindrem quan comencem a fer de mestres seran conillets d’índies perquè és el que deies tú, s’aprèn amb l’experiència. Tú pots sortir amb més o menys bagatge però al final la pràctica i


192

l’experiència i el dia a dia a l’aula és el que et fa arribar a ser un mestre bo, un mestre que les veu venir d’alguna manera, no? GrB: Home se supose que l’experiència també et dóna molt, no? 8.2 PEDAGÒGICA Cap participant ni informant de la universitat B fa cap comentari en relació a aquesta competència. Tres informants de la universitat A manifesten interès en el tractament de la diversitat. GrA: Però el conflicte és natural, la diversitat així vista com a tot, a vegades dóna conflicte però ja no la veig problemàtica com abans: ha de ser molt difícil tenir un nen a la classe que no t’entén... GrA: Ho trobo molt difícil (la diversitat) però és el que més...saps? no? potser egoïstament, no? en plan què puc fer , no? jo com a persona per aquell nano. Aquest és el meu “leimotiv” en l’educació...em “pirra”... GrA: Jo he tingut molt bon “feed-back” d’ una alumna que deia: ”Us dono les gràcies ( a la meva companya i a mi) , d’haver estat a classe, d’haver-me ajudat i gràcies a vosaltres i a la vostra ajuda , ara sé que valc.O sigui, jo em pensava que no valia i ara sé que puc aprendre una miqueta”. 8.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODE D’ENSENYAMENT Aquesta competència és la que els participants de la universitat A manifesten haver assolit en major grau. Han après a : Adaptar els continguts del currículum de l’alumnat atenent a les diferències individuals DA2: M’ha agradat molt veure la pre-evaluació del grup de batxillerat i el fet que es valorés el progrés dels estudiants individualment . ...em preocupen un parell d’alumnes que no tenen el mateix nivell que la resta i crec que hauré de començar a pensar en adaptar activitats per ells, ja que m’agradaria que es sentíssin més integrats. DA3: ...el professor ha de saber trobar l’equilibri i fer servir diferents tipus d’activitats que s’adaptin a tots els perfils. M’estic adonant que estic aprenent a resoldre aquest problema i que cada cop tinc més clar els diferents perfils d’alumnes i quin tipus d’activitat es podria adreçar a cadascú. Saber adaptar les activitats al grup i fins i tot a la situació concreta d’un dia és clau. La diferència de nivell entre els alumnes em sembla un problema difícil de resoldre. S’han de dissenyar activitats per que tots els alumnes puguin sentir-se integrats. Ara mateix tinc la sensació que no tinc recursos suficients per apreciar els matisos i crear activitats que arribin a tots els alumnes. DA5: He adaptat un text, la qual cosa no es fàcil i m’ha donat una mica d’experiència de cara a futures ocasions. També he treballat el tema del nivell segons les necessitats dels alumnes, la qual cosa em sembla molt important. DB9:He après que s’han d’adaptar molt els materials per tal que segueixin...

Motivar l’alumnat en l’aprenentatge i el treball


193

DA2:...em sembla bé incentivar els alumnes perquè es preparen aquest tipus d’activitats i donar-los l’oportunitat de tractar temes que els interessen. DA5: He après que els alumnes necessiten acció i activitats dinàmiques per mostrar-se atents i motivats. DA6: He après també que és millor fomentar la participació dels alumnes, intentant que parlin més a classe, amb propostes docents més dinàmiques. Tot i que la meva tutora ja ho ha fet –i sense gaires resultats- crec que seria positiu aconseguir fer un seguiment efectiu d’aquests casos (suspenen anglès per l’actitud tenint un bon nivell) des del principi, intentant motivar als alumnes, aprofitant el seu nivell per a realitzar activitats amb la resta... etc Ensenyar com aprendre i treballar per augmentar l’autonomia d’aprenentatge DB7:...m’agrada molt estar en contacte amb el nois, veure què els passa pel cap i tot plegat i, a més, ensenyar-los coses que no saben o ajudar-los a entendre-les i valorar-les. GrA: De fet el que fas és intentar transmetre el que tú saps a unes altres persones que ho posaran en pràctica i ho utilitzaran a la seva vida. GrA:...a vegades hi ha un bon “gap” entre el que tú penses que reben i el que ells realment reben, si no tens aquest “feed-back”... GrA: Està bé que ells vegin que quan a ells se’ls avalua no és per menjar-se’ls, no? si no perquè aprenguin, no? Dissenyar i implementar una unitat didàctica DA4: Patia per si el joc s’allargava massa, però vaig saber parar-lo a temps i em van sobrar 5 minuts que van servir per a donar-los deures pel proper dia. ...crec que tot va anar molt rodat, i que portava ben estructurada la presentació, deixant-los conèixer coses sobre mi, i preocupant-me pels seus interessos pel que fa als esports. Estava nerviosa, però poc a poc em vaig relaxar i vaig disfrutar molt d’aquesta experiència!!! DA5: He gestionat millor el temps i he intentat descartar activitats massa llargues o que poguessin resultar avorrides i centrar-me més en crear una bona dinàmica. ...estic aprenent a dissenyar i implementar una unitat didàctica. DB9: He après que el fet de sentir-te competent en la matèria que imparteixes és primordial a l’hora d’afrontar preguntes dels alumnes “que surten del guió”.

GrA: He hagut de fer molta planificació per a la meva unitat didàctica, he estat més de quatre hores per preparar cada hora de classe.

8.4 ORGANITZATIVA Cap participant diu haver assolit aquesta competència. Un informant de la universitat A i dos de la universitat B manifesten la dificultat que troben en la gestió de l’aula. Diuen que aquesta és una competència que s’adquireix amb l’experiència. GrA: El “classroom managment” és tan difícil! GrB: ...és un equilibri d’habilitats , eh que si? és un equilibri de ...no sé...és com un “savoir faire”, no? que has de ser capaç d’explicar un contingut i fer-los interessar-se al mateix temps ,


194

és per exemple, que un està parlant però al mateix temps has de fer veure que no veus una cosa , no? ...o sí... en fi, que hi ha una qüestió intuitiva aquí bastant important.

GrB: Em sembla molt lloable que et vulguis continuar formant però jo crec que la millor escola ara, és fer-ho i allà és realment quan aprens i veus si te’n surts bé d’això que és tan complicat que és com portar l’aula d’un forma que mínimament ells vagin aprenent i tú et puguis sentir còmode, no?

8.5 PER TREBALLAR EN GRUP Alguns dels participants de la universitat A manifesten la importància del treball en equip per millorar els aprenentatges de l’alumnat i el centre educatiu i també constaten les dificultats que té el professorat per arribar a acords. Només un dels participants de la universitat B parla del treball en grup. DA1: Avui he assistit a una reunió de tutors de 3er d'ESO He pogut percebre un ambient molt distès que reforça la unitat de l'equip docent i, per tant, la col·laboració de cada individu. DA2: He vist que es negociava una mica amb els resultats d’alguns alumnes (per qüestió de motivar-los generalment) i que alguns professors no volien fer cap concessió i m’he preguntat què faria jo . DA5: M’he familiaritzat amb la dinàmica i els mètodes que es segueixen en les reunions d’avaluació així com amb els criteris d’avaluació i com els enfoca cada professor. ...si arribo a ser profe m’agradarà també aquest aspecte de “fora de l’aula” (reunions, interacció amb els altres professors...) M’ha agradat l’ambient que hi ha hagut entre els profes en la reunió d’avaluació. Quan ets professor d’ un centre, coneixes molts companys i a mi m’agraden molt les relacions interpersonals al treball. He après que ser professor no només implica donar classe i saber tractar amb els alumnes, si no que també hi ha la part de relació amb els companys, coordinació, diverses activitats que es fan al centre... i mil coses més. Evidentment, a vegades no és fàcil posar-se d’acord i hi ha caràcters i punts de vista molt diferents. DB9: Referent a la reunió, he après que el fet de reunir-se amb la resta de companys del departament és important per aconseguir una bona coordinació entre professors...

GrA: El dia de demà haurem de treballar amb qui ens toqui, ens hem d’adaptar i hem de ser nosaltres capaços de fer part d’un equip i nosaltres fer la contribució, encara que estiguem allà només per un curs, hem de ser capaços d’entrar dins l’equip del Departament d’anglès. GrA: Dintre de l’equip del Departament cada un fa una unitat didàctica, es reparteixen...és un treball en equip que també moltes vegades els Instituts no tenen... GrA: No pots començar gaires projectes sol GrA: És clar , si l’any que ve ens trobéssim en un departament d’anglès cinc professors i fóssim tots d’aquí...escolta’m...els nens en tres anys tenen “Proficiency”...

8.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA Cap participant de la universitat A ni de la universitat B parla d’aquesta competència.

8.7 PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT


195

Les reflexions de la majoria dels participants de les dues universitats manifesten el seu interès per : Millorar les seves competències a partir de la pràctica reflexiva

DA1: Després de començar la unitat, per tot una sèrie de raons i contratemps hem decidit que repetiria la unitat més tard. Al principi m'ha caigut el món als peus, perquè he sentit que tots els esforços no havien sentit per a res, però més endavant he pensat que potser no havia estat tot en va, sinó que l'experiència d'haver preparat la primera unitat m'ajudarà a dissenyar la definitiva .

DA2:...el que ha passat avui (fer només 10’ d’unitat didàctica perquè m’he passat quasi tota l’hora corregint) m’ensenyarà a ser més previsora, i aprendre a donar-me més marge amb el temps assignat a cada activitat de la classe.

DA5: ...he sabut aprendre dels errors ...

GrA: Però el bloc és per reflexionar, hem de pensar que hem de tenir una cosa per anar reflexionant... GrA: Potser que d’aquí un any t’ho tornis a llegir (el bloc) i te n’adonis del que has canviat. Amb l’experiència d’un temps treballant te n’adonaràs que el que pensaves llavors i el que penses ara encara ha tornat a canviar. És una eina i , com tú dius, seguir escrivint allà. GrA: No hem de tenir por que ens avaluin perquè és l’única manera de millorar. Entres les coses que són necessàries, és necessari avaluació continuada i avaluació dels nostres alumnes i avaluació dels nostres companys de departament. No hem de tenir por perquè tots estem en procés d’aprenentatge GrA: És clar que sí, però el fet de poder-ho sistematitzar (l’avaluació) o de posar-ho en un format més concret també t’ajuda perquè tú veus : “mira això ha anat molt bé , doncs puc tirar per aquí”. GrA:...i també penso que és just que els alumnes avaluin al professor, positivament no?...no per tirar pedres si no com a eina de creixement personal. GrA: Doncs nosaltres també volem aprendre, no? No com una idea negativa, si no com una eina GrA: ..això no vol dir que demà ja siguem professors i que ho farem perfecte perquè això es va aprenent, jo crec, cada dia. Conèixer els seus punts forts i febles DA2: ...m’estic mentalitzant que al treballar amb persones és poc realista esperar que les coses resultin exactament com es planegen, i que m’hauré de fer una mica més flexible o més forta en este sentit (perquè trobe que m’afecta més del que havia pensat, i la veritat és que tot i que no ha anat gens malament m’he desil·lusionat una mica)

DA5: ...a vegades crec que em costa comunicar, em sento una mica avergonyida potser, penso que em costa dirigir-me amb seguretat a la classe, parlar amb prou determinació i d’una manera que els alumnes m’entenguin i no s’avorreixin... Això ho intento millorar cada vegada que em poso davant la classe ...

DB9: El meu principal problema ha estat la distribució de la pissarra que m’ha quedat una mica caòtica i que hauré de millorar. DB10:...yo, la verdad es que me siento bastante poco preparado para poder lidiar con la falta de interés de algunos alumnos ya que no me siento cómodo con la actitud de obligar a un alumno a estudiar algo que no quiere. Este es quizás una de mis principales dificultades. Me


196

resulta muy dificil luchar por un alumno que se muestra reacio al aprendizaje, me resulta muy poco motivador como profesor.También los casos de falta de respeto, hacia profesor o compañeros me resultan problemáticos y dificiles de resolver porque se escapan a las funciones para las que me he formado y no me siento cómodo adoptando actitudes autoritarias ni paternalistas... ...una de las sensaciones más desagradables es la de tener que mostrar una actitud autoritaria, casi policial en algunos casos para poder servirles como modelo de adulto. Yo no me siento para nada como un modelo de adulto. En muchos de los casos no comparto muchas de las convenciones del sistema social o educativo y me cuesta poder transmitir algunos valores que incluso yo mismo me cuestiono. Creo que esa es una de las cosas que más me desmotiva de la educación secundaria obligatoria. GrA: Com més saps més saps que no saps. GrA: M’ha servit molt. Em veig perfectament capacitada per donar classes d’anglès Participar en els processos d’innovació i recerca GrA: He d’anar a un lloc on hi hagi gent amb qui treballar, gent amb projectes, gent que està innvovant perquè si no jo no puc fer-ho... Participar en els processos de formació permanent GrA: Nosaltres ara hem fet el CAP però crec que hauria d’haver-hi una certa continuitat, que tinguessim cursos que et permetessin....doncs mira tal com ara hem après a fer “wikis” doncs d’aquí dos anys potser hi haurà una altra cosa més xula i nosaltres també necessitem saber-ho i necessitem que ens expliquin a tots el mateix sinó cada un va sent com auto-didàcta i tenim nivells molt diferents. GrB: He d’aprendre molt, em queda un llarg camí , serà molt dur, hi hauran experiències molt dolentes , hi hauran experiències bones però és un lloc on a mi em ve de gust estar. GrB: Actualitzat-nos en tècniques i en continguts, no?

5.2 Professorat 5.2.1 Entrevistes al professorat universitari del CAP Analitzarem les respostes que va donar el professor de didàctica de la universitat A , un professor i dues professores de la universitat B. El professor de la universitat A és professor d’anglès d’un IES de Barcelona-ciutat i el curs 2008-2009 ha estat tutor del Màster de Formació del Professorat d’anglès. El professor i una professora de la universitat B són professors de EOI i l’altra professora de la universitat B és Inspectora d’Educació. Totes les respostes de les entrevistes del professorat universitari del CAP participant en la recerca (veure annexos punt 2) s’han agrupat en categories i sub-categories. S’ha adjudicat un codi i un color a cada categoria per tal de facilitar l’anàlisi dels resultats.


197

Quan ens referim al professor de la universitat A ho farem amb el codi PA. El professor de la universitat B té el codi PB1, la Professora-Inspectora és la PB2 i l’altra professora és la PB3.

1. FORMACIÓ IMPARTIDA (FOR) Fa referència a la percepció que es té de la formació que s’imparteix a les classes de didàctica i de pedagogia de la universitat. Es valora si aquesta formació prepara a l’alumnat per a la professionalització.

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA Els participants coincideixen en que l’objectiu del CAP d’anglès és oferir recursos als futurs docents d’anglès de secundària i informar del sistema educatiu. PA: L’objectiu del CAP és motivar als alumnes per seguir aprenent. Generar opinió, ser reflexius. Ampliar els punts de vista, no reproduir els esquemes que han vist quan han estat alumnes d’ESO o Batxillerat. Tenir una actitud positiva i no recrear-se en allò que veuen o experimenten com a negatiu. Intento preparar els alumnes el millor possible per a ser professor d’anglès d’Institut. PB1: Jo diria que l’objectiu fonamental del CAP és donar un ventall d’estratègies metodològiques tant pràctiques com teòriques que els nous professors puguin fer servir a l’àula. A més, informar-los de la realitat docent i que tinguin una lleugera noció del treball didàctic. PB2: El CAP vol mostrar exemples pràctics de didàctica específica, bones pràctiques, recursos d’ús habitual i d’experiències reals del sistema educatiu. PB3: El CAP tiene el objetivo de preparar para la docencia en educación secundaria: ESO, Bachillerato, FP, EOI.

Tots els participants coincideixen en ressaltar que la durada i la massificació del CAP són mancances importants entre d’altres.

PA: ...però el CAP té mancances doncs no es pot fer un seguiment individualitzat dels alumnes perquè he d’atendre els problemes de 100 alumnes , intento resoldre-ho per correu electrònic però no és suficient. No es poden canalitzar les demandes i no hi ha coordinació entre les diferents didàctiques de tots els CAPs en el grau d’exigència ni en els continguts. PB1: Malauradament, el CAP és massa curt i està massa massificat. PB2: Crec que el CAP no prepara per a ser professor de secundària, únicament contribueix a informar d’alguns aspectes pràctics del sistema educatiu. Però per ara, no hi ha altra cosa similar per a substituïr-lo. Desavantatges del CAP: insuficient, obsolet, compartimentat, individualitzat, passiu… PB3: La ratio profesor alumno ( creo que en mi clase había entre 50 y 60 alumnos) hace que sea imposible impartir una docencia interactiva y participativa. Las clases deben servir como modelo de docencia, no solo como fuente de información.

Muchos estudiantes de CAP tienen una competencia de inglés tan limitada ( la mayoría no puede casi hablar) que el CAP debe también tener el objetivo de formarlos en el uso del inglés en clase y eso es imposible con el formato que tiene.


198

Alguns hi troben avantatges

PB1: Crec que el CAP dóna una visió de conjunt molt interessant perquè et posa en contacte amb diversos professionals que destaquen en diferents àmbits. PB2: Avantatges del CAP: que és el que hi ha, i alguna cosa cal fer…

FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM

Tots els participants de les universitats coincideixen en que el pràcticum hauria de ser més llarg i organitzar-lo de forma diferent per tal de facilitar la inserció professional. PA: L’alumne no va de forma continuada al centre , hi va a hores soltes. Tampoc ha donat temps, a la universitat, d’explicar continguts que necessiten per a la pràctica. Tot això fa que la relació entre teoria i pràctica sigui inconexa i que el contacte amb el tutor d’IES sigui insuficient PB1: Caldria, potser, allargar el període de pràctiques als centres per millorar la futura adaptació dels nous professors. El Pràcticum hauria de ser més llarg i amb més implicació per part de l’alumne i del professorat acollidor.

PB2: Tant l’organització com la durada del Pràcticum no facilita la insersió professional.

PB3: La organización y durada del Pràcticum no facilita en absoluto la inserción profesional. 2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF) Fa referència al perfil del professorat universitari que intervé en la formació inicial i a la tasca que fa. PROFESSORAT UNIVERSITARI El professorat formador del CAP és un professorat amb experiència a les aules PB1: És un CAP no gaire car, ben estructurat, amb professionals d’experiència, amb ganes de mostrar el món docent per dintre. PB3: ...imparten las clases profesores que conocen los problemas con los que se enfrentarán. 3. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) Fa referència a la percepció que té el professorat formador de l’aplicació pràctica dels continguts que l’alumnat del CAP treballa a la Universitat. La majoria dels participants pensen que els continguts del CAP no són gaire útils per a la pràctica. Les raons són diverses:


199

PA: No hi ha temps per impartir tots els continguts que caldrien. Cada setmana se’n dóna un i no hi ha temps per poder comentar els dubtes o problemes que sorgeixen amb la pràctica. Falta temps per a la reflexió. El fet que cada any es digui que el CAP s’acaba fa que s’actualitzin poc els continguts perquè dóna la sensació que es treballa per a res. PB2: Els continguts del CAP no són gaire útils per a la pràctica, excepte quan algun assitent/alumne s’implica en un projecte a l’aula i l’amplia amb els aprenentatges de les sessions teòriques (TIC, etc)… PB3: No se vincula bastante la práctica y la teoría. No tiene sentido empezar por la teoría y luego ir a la práctica. Creo que las prácticas deberían tener mucho más peso y la teoría construirse sobre investigación de la práctica ( observaciones de clase, lectura y discusión de investigación relacionada con la docencia, etc). Los contenidos del CAP son útiles para la práctica pero la estructura del CAP hace que sea muy difícil que la mayoría se beneficie.

El participant PB1 pensa que els continguts serveixen per a la pràctica:

PB1: Estic convençut que els continguts del CAP són útils per a la pràctica perquè no es busquen receptes sinó que es donen eines de treball, que a la llarga són molt més profitoses. 4. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT (MAST) Fa referència a l’organització i als continguts que hauria de tenir el Màster de formació del professorat de secundària que s’iniciarà el proper curs. El professorat de la universitat B coincideix en que el Màster no millorarà el CAP si només s’amplia el número d’hores de formació. Diuen que cal organitzar-lo bé, treballar uns continguts imprescindibles , preparar metodològicament al professorat formador i implicar més a l’alumnat. PB1: Desconec com s’estructurarà el Master però confio que no només serà una formació més cara. Personalment, crec que la cohesió de continguts del Màster hauria de ser més intensa i la implicació de l’alumne també. Parlant dels continguts, crec que falta una preparació metodològica universitària més profunda per avançar més en el CAP. PB2: El Màster hauria de suposar una millora respecte el CAP però depèn de com s’organitzi, en especial, si s’evita “afegir un any més” a la carrera sense enfocament pràctic ni producte final. Hi ha continguts imprescindibles en el Màster:

-educació emocional, mediació, resilència… -llengua i estratègies de comunicació amb infants i adolescents -currículum, normativa del sistema educatiu, marc jurídic laboral i funcionarial… -metodologia i didàctica específica de l’àrea curricular -recursos i eines d’aula per a la millora i la innovació -pràctica a l’aula (ACTIVITATS ORGANITZADES per projectes i tasques) -treball en xarxa (virtual, internacional, etc) i intercanvi de bones pràctiques -estratègies d’avaluació, assessorament, educació informal i no formal…

PB3: Depende de como se organice. La mayor ventaja del Máster es que seguramente no lo cursarán más que estudiantes interesados en ser profesores ( en la actualidad muchos hacen el CAP pero no están interesados en dar clases)

El professor de la universitat A opina després d’haver tutoritzat un any de pràctiques a alumnat del Màster d’anglès. Considera que el Màster és millor


200

que el CAP però el seu alumnat el considera massa teòric i manca didàctica. Aporta algunes respostes als interrogants del professorat de la universitat B.

PA: La quantitat d’hores del Màster porten a una millor formació. L’Organització del Màster és molt millor perquè primer hi ha una fase teòrica. Després estan dues setmanes seguides al centre fent tot l’horari del tutor , això permet que facin observació de tots els cursos : pot ajudar, preparar material o activitats ...els alumnes es fan més ràpidament una idea del funcionament del centre i el tutor pot intervenir millor per solventar problemes, dubtes...Després d’aquest període torna a haver-hi teoria i cap al gener , un mes o més de pràctica continuada al centre. El Màster també és millor perquè tenen més professorat a la universitat, el tutor de pràctiques de la universitat i el professor tutor de l’IES que fa reunions amb la universitat. Com a tutor d’alumnat del Màster d’anglès puc dir el que m’han dit els meus alumnes de pràctiques, aquests consideren que hi ha massa continguts de psico-pedagogia i que voldrien més didàctica de l’àrea específica. Vista l’opinió de l’alumnat considero que seria un error no aprofitar el Màster per donar una sòlida base metodològica. Molts dels continguts que es treballen avui en una sessió del CAP haurien de convertir-se en un mòdul del Màster, per exemple la gestió d’aula, l’acció tutorial, les TIC...Tampoc el Màster hauria de descuidar treballar sobre empatia, mediació , resolució de conflictes... 5. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT DE FORMACIÓ INICIAL DEL

PROFESSORAT (PERF) Fa referència a les característiques que hauria de tenir el professorat formador del Màster de Formació Inicial del Professorat. Tots els participants estan d’acord en que el professorat formador hauria de tenir experiència docent , formació i haver participat en projectes d’innovació i recerca educativa. PA: El professorat que fa formació inicial ha d’estar motivat i il·lusionat amb la feina que fa, ha d’analitzar els fets en un sentit positiu i ha d’ensenyar bones pràctiques , ser innovador i participar en projectes. PB1: El professorat de la formació inicial hauria de ser professorat voluntari, amb experiència demostrada i amb ganes de dedicar temps a la formació de nous professionals. Potser caldria instaurar un sistema d’incentius per a aquest docents. PB2: El professorat que fa formació inicial ha de tenir experiència a l’aula i en càrrecs directius, formació teòrico-didàctica demostrada, innovació metodològica i recerca educativa contrastada, visió global del sistema… PB3: Los profesores que intervienen en la formación inicial deben ser buenos profesores con experiencia docente en el nivel educativo.

6. ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP) Fa referència a les competències que es treballen en el CAP de les Universitats per desenvolupar la tasca docent.

6.0 TRANSVERSAL 6.1 INTERPERSONAL 6.2 PEDAGÒGICA


201

6.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT 6.4 ORGANITZATIVA 6.5 PER TREBALLAR EN GRUP

6.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA 6.7 PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

No hi ha acord en el treball de les competències. El professor de la universitat A diu que la programació del CAP no està feta en base a l’assoliment de competències personals i professionals i per això no es treballen de forma sistemàtica, es treballen en la pràctica. El professorat de la universitat B , dóna respostes contradictòries. El PB1 les treballa en l’exposició teòrica, la PB2 amb la reflexió i amb la pràctica i la PB3 no les treballa. PA: No hi ha cap programació feta per competències i per tant no es tenen en compte de forma sistemàtica, s’assoleixen en la pràctica i en les reflexions que fem a l’aula ja que les classes no es plantegen de forma tradicional sinó que es treballa molt en grup i es fan molts debats. El pràcticum és clau en l’assoliment de competències però en les meves sessions també les tracto. A partir de les demandes dels tutors i de l’alumnat he fet alguns simulacres com per exemple de “classroom managment”. El que intento és treballar des del CAP d’anglès allò que pot ajudar a la formació com a docent en general. Treballo molt les TIC . Per exemple, hem creat un moodle no tant per comunicar-nos entre nosaltres sinó perquè vegin que és una eina útil i perquè aprenguin a fer-la servir. Molts alumnes que eren inicialment reticents a l’ús de les noves tecnologies, com que veuen que motiva als adolescents i que aprenen, han acabat el curs molt conscients dels avantatges de l’ús de les noves tecnologies i segur que les utilitzaran en les seves classes. PB1: Les competències personals no es treballen gaire donat que els grups són bastant massius i el contacte amb l’alumne és força limitat. La competència professional es treballa mitjançant l’exposició de tots els aspectes de la docència: estratègies metodològiques, coneixement psicològic, consciència del marc normatiu etc. Sobre les competències tranversals jo només puc parlar de la meva sessió d’interculturalitat i jo les treballo força posant exemples d’activitats transversals a les classes d’anglès, sobretot si parlem de grups amb necessitats especials. PB2: Les competències personals i professionals es treballen amb elements de reflexió tutoritzada (memòria) i amb sessions de formació en acció ( al centre educatiu). Les competències transversals es treballen poc i malament. 5.2.2 Entrevistes al professorat tutor dels IES Analitzarem les respostes que van donar dues tutores de dos IES de Barcelona-Ciutat i dues tutores d’un IES de Vic. L’alumnat de les tutores de Barcelona feia el CAP a la universitat A i l’alumnat de les tutores de Vic feia el CAP a la universitat B. Totes les respostes de les entrevistes del professorat tutor del pràcticum als IES (veure annexos punt 2) s’han agrupat en les mateixes categories i sub-categories que el professorat universitari. Quan ens referim a les tutores dels IES de Barcelona-ciutat ho farem amb els codis TA1 i TA2 i les tutores de l’IES de Vic tindran els codis TB3 i TB4.


202

1. FORMACIÓ IMPARTIDA (FOR) Fa referència a la percepció que es té de la formació que es dóna en el pràcticum. Es valora si aquesta formació prepara a l’alumnat per a la professionalització. FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA No hi ha coincidència en les respostes de les tutores. La TA1 pensa que s’ha donat una formació teòrica sòlida, en canvi la TA2 i la TB3 coincideixen en que la formació universitària del CAP és insuficient. La TB4 no opina sobre la formació universitària. TA1: Des del punt de vista teòric els contingut són molt complerts. Pel que fa al dia a dia crec que mai deixem d’aprendre ja que l’alumnat, els curriculums i les realitats canvien al llarg de la nostra carrera professional i és impossible ensenyar totes les probabilitats en un any. TA2: Els continguts del CAP són una breu introducció a la docència. La preparació que han tingut els meus alumnes del CAP és “poca”. El temps és un valor escàs, molt escàs en el CAP i no només em refereixo a la quantitat d’hores teòriques o pràctiques, que per cert són molt escasses, si no al temps que els alumnes dediquen al curs: intenten fer el mínim d’hores tant d’observació com de pràctica a l’Institut .A això li hem d’afegir que el temps que dediquen a casa és quasi nul, excepte la memòria final perquè no tenen més remei. El CAP, doncs, és escàs en tot però també és escàs l’interès que mostra l’alumnat en formar-se adequadament . TB3: La formació que han tingut els alumnes del CAP a la Universitat crec que no és suficient. Desconec bastant la part teòrica i dono l’opinió segons els comentaris dels meus alumnes d’aquest any. Però hi ha llacunes que cal omplir (teoria metodològica per exemple). Si l’alumne es queda només amb les orientacions i no aprofundeix no es pot avançar. FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM Totes les tutores coincideixen en manifestar que el pràcticum hauria de ser més llarg perquè tal com està organitzat no prepara per a la professionalització. TA1:...crec que hauria de ser un Pràcticum al llarg del curs, ja que el que es fa ara es queda en tastet i és una mica precipitat. TA2: ...la preparació en el Pràcticum és molt escassa i no aporta , tanmateix, la informació bàsica per a la professió. La UAB i la UB tenen dos sistemes molt diferents d’organització del Pràcticum. En qualsevol cas, considero que els alumnes comencen el Pràcticum amb molt pocs ( o inclús inexistents) coneixements de la professió. Evidentment això té molt a veure amb la duració total del CAP: no és possible donar un trimestre de coneixements bàsics de preparació pedagògica i després fer-los-hi fer el Pràcticum . Tal com està organitzat ara ho han d’aprendre tot al mateix temps i amb cap dedicació extra per part de l’alumnat . TB3: Potser haurien de veure més diversitat de centres i així tindrien una visió més real. Sobre l’organització del Pràcticum sempre hi ha coses a millorar. La meva idea és que tinguin una visió global del món de l’ensenyament i que tinguin una guia. TB4: Fan falta més hores d’observació i impartició de classes. Potser caldrien més hores d’observació de classes d’altres professors de la matèria. Els meus alumnes han anat a alguna, crec que no és bo que només vegin les meves classes i les agafin com a model, doncs encara


203

que pot ser vàlid, n’hi ha d’altres. Crec que també s’hauria de contemplar que l’alumne assistís a classes tipus aula d’acollida, grups adaptats... per tal de fer-se una idea de tot el que es pot trobar en un IES. Està correcte que vagin a veure classes dels seus companys de pràctiques i que ells n’hagin d’impartir. Les tutores consideren que en finalitzar el pràcticum l’alumnat té un coneixement realista de la problemàtica que hi ha en els centres públics de secundària. TA2: Penso que el que més servirà als meus alumnes per a la docència és l’experiència d’haver conviscut durant un període de temps (curt) amb alumnat i professorat en un ambient REAL amb problemes REALS. TB3: Crec que els alumnes del CAP han après a tocar de peus a terra en el món de l’ensenyament. Veure la problemàtica que hi pot haver en un centre ( no sols el comportament dels alumnes) per exemple problemes de diners, material, informàtics o d’obres (el nostre centre està patint una remodelació i provoca un estrés considerable en els alumnes i professors. TB4: Crec que de tot el que han fet els alumnes el que més els servirà és haver vist la realitat d’un institut en viu i directe. Com és la realitat en una aula on hi ha diversitat, i com t’hi has d’adaptar. També com tractar temes de disciplina... Quan acaben el CAP els alumnes tenen un coneixement de la realitat a les aules, el nivell d’anglès que s’exigeix a cada curs , més metodologia pràctica....

Cada tutora ha decidit lliurement el contingut de les reunions amb l’alumnat del pràcticum. Alguns temes com la preparació de la unitat didàctica i l’elaboració de la memòria són coincidents però n’hi ha d’altres que no ho són. TA1: Els continguts de les reunions han estat:Tipologia d’alumnat amb les seves realitats (socials i d’aprenentatge).Planificació de les classes. Planificació de la memòria. Dubtes. TA2: A les reunions hem treballat: Observació de classes: Què, com, quan...Preparació de la unitat didàctica: planificació unitat didàctica, classes, “skills”, competències, avaluació, material, etc...Observació de les reunions, dels tutors, dels equips docents, juntes d’avaluació, claustres i reunions de departament...Feed-back: actuació a classe, etc . TB3: Els continguts treballats a les reunions han estat:Organització del departament de llengües estrangeres. Organització i funcionament del centre. Coordinació d’activitats . Funcionament de 4t ESO i 2n BAT (els cursos que faig aquest any) . Tutoria d’un nivell . Preparació de les classes, Organització de les guàrdies Treballs de recerca. Projectes de recerca. Crèdits de síntesi. Activitats extraescolars . Seguiment i redacció de la memòria , i alguna altra més. TB4: Els continguts treballats a les reunions han estat des de com corregir, avaluar els alumnes, fins a temes més organitzatius. També sobre on trobar recursos didàctics. Ajuda en la preparació t’impartissin de classes.Seguiment de la redacció de la memòria: organització, contingut...Organització en una hora de guàrdia. Organització d’una tutoria de l’ESO (faltes, entrevistes amb els alumnes, amb els pares...)

2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF) Fa referència a la relació dels tutors que dirigeixen el pràcticum als IES amb el professorat universitari i a la tasca que fan. PROFESSORAT UNIVERSITARI


204

Les tutores de la universitat A no coincideixen en la relació que s’ha d’establir amb el professorat universitari. TA1: La comunicació (amb el professor de didàctica) ha estat fluïda i les orientacions donades al principi han estat les necessàries. TA2: Considero que tant el professor de teoria com el de pràctica ha de cumplir cadascú amb la seva feina .Cada un hauria de tenir unes línees d’actuació segons un pla acordat però no hi hauria d’haver cap tipus de relació entre el profesorat de teoria i el de pràctica més enllà de la planificació i l’avaluació perquè el que està dia a dia davant de l’alumnat és el professorat dels IES que és el que sap com i perquè es fan les coses a l’aula. La tutora TB3 parla per boca dels seu alumnat del CAP. TB3: He quedat sopresa dels comentaris dels meus alumnes que deien que els presentaven a l’alumnat com un enemic al que tenir por i les classes com una guerra continua i esgotadora. TUTORS DELS IES Tot i la dificultat de trobar un espai en el calendari per reunir-se sistemàticament amb el seu alumnat , les tutores s’han reunit sempre que ha estat necessari. Totes coincideixen que l’e-mail ha facilitat molt la comunicació. TA1 : Les reunions formals han estat poques degut als horaris, tant per part meva com per part de l’alumnat. Es tracta d’alumnes que treballen i molts cops era difícil trobar una hora que ens anés bé a les dues part. Tot i així hi ha hagut comunicació fluïda via email. TA2: M’he reunit sistemàticament una hora setmanal amb tot el grup. Individualment, ens hem reunit totes les vegades que ho han necessitat per preparar les unitats didàctiques, per comentar les classes, per aclarir dubtes sobre la memòria,etc i he contestat infinitat de e-mails que també porten molt de temps. TB3: He fet totes les reunions necessàries, depèn de les agendes dels alumnes. TB4: No he comptabilitzat les hores de reunió física, doncs avui en dia es pot mantenir contacte per mail molt fàcilment. Totes les tutores coincideixen en que la seva motivació per tutoritzar alumnat del CAP és poder transmetre el que han après en la seva experiència com a docents. La TA1 i la TB3 afegeixen que la tutorització els serveix per agafar noves idees i fer auto-avaluació. TA1: M’agrada tutoritzar alumnes del CAP perquè a la vegada que pots aportar idees als futurs professionals és una manera de refrescar i agafar noves idees de gent que està molt motivada. La veritat és que m’han aportat frescor i innovacions a les classes que posaré en pràctica en el futur. TA2: La meva motivació per tutoritzar alumnat del CAP és formar professionals RESPONSABLES que s’impliquin en la professió. TB3: Sempre és agradable poder transmetre el que has fet i s’agraeix poder-ho fer a gent que té il·lusió i ganes de fer una bona feina. També em seveix per fer una autocrítica de les meves classes i del treball que faig a l’insititut. TB4: M’agrada veure l’interès que tenen en aprendre d’algú que té experiència, i poder-los donar tot el que jo he après durant els meus anys com a docent.


205

3. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT)

Fa referència a la percepció que tenen els tutors de l’aplicació pràctica dels continguts que l’alumnat del CAP treballa a la Universitat. La tutora TA1 considera que el pràcticum permet posar en pràctica allò que s’ha après en la teoria. Les tutores de la universitat B diuen que el que s’explica des de la universitat no sempre s’ajusta a la realitat que es troba en els centres docents. TA1: El CAP els mostra la realitat a les aules, diferents visions de les tècniques d’ensenyament i aprenentatge i els dona l’oportunitat de posar en pràctica i experimentar tot allò que han après a les classes i observat durant el Pràcticum. Els alumnes de CAP tenen l’oportunitat d’entrar en el món de l’ensenyament des de la teoria i la pràctica alhora. L’entrada gradual a l’aula (teoria, observació i pràctica) és l’adequada. TB3: Una imatge val més que mil paraules. Doncs la pràctica val més que mil teories. La majoria d’alumnes del CAP ja han experimentat en el món de l’ensenyament però el que si els va molt bé es veure la realitat dels IES i els diferents tipus d’alumnes i centres que hi ha . TB4: Veure casos reals de la pràctica a la classe és el que realment compta i serveix. El que expliquen a la universitat a vegades no s’ajusta a la realitat de l’aula (segons comentaris dels meus alumnes)

4. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT (MAST) Fa referència a l’organització i als continguts que hauria de tenir el Màster de formació del professorat de secundària que s’iniciarà el proper curs. Totes les tutores pensen que el Màster millorarà la formació del professorat perquè serà més llarg. Totes parlen dels continguts que hauria d’incloure el Màster i la TA2 i la TB4 apunten a la necessitat d’ampliar l’observació i docència a alumnat i centres diversos. TA1: Sí. L’actual sistema dóna una visió parcial del món de l’educació. L’alumnat en pràctiques ha de tenir un contacte més continuat i no tan sols d’una o dues hores al dia. Per saber com funciona tot i com són els grups, el seu dia a dia, com s’actua i com es pot actuar...cal tenir una relació més fluïda i intensa amb el centre i els seus membres. Les 40 hores no representen el 100% de la realitat escolar, només és un tast. El nombre d’hores de reunió amb el tutor també és important. Crec que les 10 hores de reunions variades és insuficient. En els continguts del Màster no hi hauria de faltar:Tractament de la diversitat , metodologia, resolució de conflictes, motivació ( de l’alumnat, és clar!), TIC, recursos i estratègies per desenvolupar les competències, acció tutorial, entre d’altres.

TA2: Evidentment el Màster ha de millorar la formació inicial perquè no és el mateix 150 hores que un any, tot i que un any tampoc és suficient. Caldria observar diferents professors. No és bo observar sempre al tutor, tant pel que és bo com pel que no ho és s’ha d’observar diferents models. Cal també trencar amb tabús perquè en la pràctica docent influeix molt com has estat ensenyat. El Màster hauria de tenir pedagogia, didàctica, factors que intervenen en els processos d’ensenyament-aprenentatge...però sobretot psicologia de l’adolescent perquè cal conèixer bé les característiques del nostre alumnat. Si Bolonya segueix endavant s’haurien de comptar les hores de treball no presencials , que s’haurien d’avaluar d’alguna manera i aquí fracassaria més d’un perquè en el CAP no hi


206

dediquen gaire temps. La paraula “temps” també la podem substituir per motivació, automotivació o interès.

TB3: Crec que l’augment d’hores del Màster millorarà la formació inicial doncs els comentaris de la majoria d’alumnes del CAP és que falten hores de pràctica i el CAP d’aquest any només ha servit per tenir una noció de com van les coses als Instituts. Els continguts del Màster els veig molt semblants als del CAP actual però potser caldrà aprofondir més tant en la part pràctica com la teòrica. TB4: El Màster segurament millorarà la formació inicial doncs es tracta de més hores de didàctica i de pràctica en els centres. El Màster hauria de permetre impartir classes a diferents nivells i a alumnes de diferents tipologies (aules d’acollida, obertes...). Els continguts haurien de tenir utilitat per al professorat: recursos didàctics, integració de les noves tecnologies en l’ensenyament de l’anglès...


Fa referència a les característiques que haurien de tenir els tutors del Pràcticum . Totes les tutores coincideixen que el professorat que imparteixi la formació inicial ha de tenir experiència docent i competències personals i professionals. TA1: Ha de ser una persona comunicativa i cooperativa amb experiència i que hagi treballat tot tipus de grups: grups amb un alt rendiment acadèmic fins a grups de diversitat ja que cada cop hi ha més diversitat d’alumnat i cal cobrir totes les necessitats de l’escola d’avui dia. Cal que el professorat tingui domini de les TIC i diferents recursos telemàtics ( o educatius en general). En quant a la personalitat crec que és important que sigui una persona activa, versàtil i dinàmica. TA2: El professorat que intervé en la formació inicial ha de tenir molta experiència. Currículum d’haver participat en projectes educatius. Ser pedagògicament actiu i innovador. Estar al corrent de les últimes tendències pedagògiques. Tenir realment interès en formar nous docents, no fer-ho només per motius econòmics tot i que considero que s’ha de pagar ADEQUADAMENT al professorat del Pràcticum doncs és una forma de valorar el seu treball. TB3: El professorat que fa formació inicial ha de conèixer el funcionament dels centres, normatives i tenir ganes de voler millorar. Ha de ser una persona que no visqui pendent del rellotge. TB4: El professorat que intervé en el CAP hauria de ser professorat actiu a les aules, capaç de transmetre la realitat als alumnes, sempre des de l’experiència.

6. ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP) 6.0 TRANSVERSAL 6.1 INTERPERSONAL 6.2 PEDAGÒGICA 6.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT 6.4 OGANITZATIVA 6.5 PER TREBALLAR EN GRUP


207

6.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA 6.7 PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT Fa referència a les competències que es treballen en el pràcticum per desenvolupar la tasca docent. Les tutores coincideixen en que les competències no es treballen sistemàticament, depèn de l’alumne/a que n’assoleixi o no. TA1: Depèn de l’alumne/a. N’hi ha que n’han tret molt profit pel que fa al CAP i a les pròpies capacitats personals i d’altres que veus que s’han equivocat i que no serveixen per ensenyar a adolescents. Considero que el que servirà més per a la docència dels meus alumnes del CAP és el que han après sobre el tractament de la diversitat i les diferents metodologies i activitats d’aprenentatge i ensenyament.

TA2: Principalment veuen les seves mancances. Veuen que no saben res. Veuen que és molt diferent observar que portar una classe. No saben fer una unitat didàctica. No saben tractar a l’alumnat... Se’n van quasi com han arribat. Alguns necessiten tenir més coneixements d’anglès. TB3: No crec que el CAP doni noves competències.No hi ha prou temps per assolir-les. Crec que el CAP obre moltes portes però depèn de l’alumne que després les assoleixi o no.

Les respostes de la pregunta número 8 “ Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP?” de l’entrevista a les tutores del pràcticum s’han il·lustrat en gràfic de barres.

A) UNIVERSITAT A

_1_ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica _2_ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica _2_ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum _2_ Convertir el CAP en un curs d’un any _1_ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres _1_ Seleccionar els tutors entre els millors professionals _1 _ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques


208

_1_ Altres: Fer les pràctiques amb professorat que faci projectes d’innovació

B) UNIVERSITAT B

_2_ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica _1_ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica _2_ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum _1_ Convertir el CAP en un curs d’un any __ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació _1_ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres _2_ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques _2_ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques

Altres: __________________________________________ El punt on hi ha unanimitat per millorar el CAP és el d’augmentar les hores del pràcticum. Tres tutores coincideixen en els punts:

- Augmentar el nombre d’hores de classe de didàctica específica - Augmentar el nombre d’hores de classe de formació pedagògica - Convertir el CAP en un curs d’un any - Seleccionar els tutors entre els millors professionals

Les tutores de la universitat B demanen més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari.


209

Entrevista tutors CAP Universitat A

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1 2 3 4 5 6

Valoració del CAP

Nom

bre

tuto

rs MoltForçaPocGens

Entrevista tutors CAP Universitat B

0

0,5

1

1,5

2

2,5

1 2 3 4 5 6

Valoració del CAP

Nom

bre

prof

esso

rs

MoltForçaPocGens


210

6. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS La descripció dels resultats presentada en l’apartat anterior ha permès respondre les preguntes d’investigació i assolir els objectius de la recerca. Paral·lelament els participants han proporcionat molta informació extra que ha permès explorar les relacions entre el marc teòric i el marc legal amb la realitat de la formació del CAP i fer propostes, d’una banda, al Departament d’Universitats per incloure en els continguts i organització del Màster de Formació del Professorat de Secundària per tal de desenvolupar les competències personals i professionals necessàries per donar resposta a les necessitats de l’alumnat de l’actual ESO i de l’altra perquè el Departament d’Educació tingui en compte a l’hora de pensar polítiques que portin a la millora de la qualitat educativa . A continuació es presenten les conclusions i propostes en relació als resultats obtinguts. 6.1 EN RELACIÓ A LES PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ La majoria de l’alumnat del CAP participant ha tingut una proximitat al món de la docència com ara classes particulars , classes en acadèmies o colònies d’estiu però no ha tingut formació didàctica. Aquesta experiència prèvia condiciona les seves creences i competències abans d’iniciar la formació inicial. El perfil inicial que s’ha dibuixat ens mostra un futur docent que no hauria de tenir problemes en adaptar-se a les diverses situacions professionals perquè es veu competent en autoregular-se com a persona en equilibri en ell/a mateix/a i en les relacions interpersonals integrant el pensar, el sentir i el fer. Aquesta actitud li permetrà treballar en equip i ser conscient de la necessitat d’aprenentatge al llarg de la seva vida professional. Al final de la formació es constata que la competència “Per treballar en grup” no s’ha pogut desenvolupar durant el pràcticum doncs la formació inicial no ha permès que l’alumnat s’integri en equips de treball ni implicar-se en l’aplicació de projectes educatius i curriculars dels centres de pràctiques, ha estat fonamentalment un observador. Si el pràcticum del Màster no facilita la participació de l’alumnat de formació inicial en projectes de centre, tindrem un professorat que no haurà experimentat la pràctica d’arribar a acords amb companys de disciplines diverses i en el futur serà molt difícil gestionar els projectes de centre. Inicialment l’alumnat també es veu competent en el saber epistemològic perquè es manifesta coneixedor del que ha d’ensenyar i arriba a la formació inicial amb la creença que el rol dels docents és transmetre coneixements a l’alumnat, per tant no trenca amb la concepció del docent com a transmissor del coneixement. La formació del CAP hauria de servir per modificar aquesta creença però en el qüestionari final es constata que tot i que la majoria de l’alumnat de les dues universitats té la percepció que ha millorat les competències observades en el qüestionari, quan explica el seu aprenentatge en els diaris observem que només hi ha millora en la competència transversal en les TIC i en la planificació, disseny, aplicació i avaluació d’unitats didàctiques. Aquest fet porta a concloure que el CAP ha donat recursos per aplicar la competència del “saber” a la del “saber fer”, és a dir, a aplicar el saber epistemològic a la realitat


211

de l’aula utilitzant, sobre tot, les noves tecnologies com a recurs didàctic. Però degut a la manca de temps l’alumnat no ha pogut experimentar gaire la competència “Experta en matèria impartida i mètodes d’ensenyament”, per això caldria que el Màster ensenyés a elaborar situacions didàctiques òptimes per transferir el coneixement sense passar exclusivament per l’exposició metòdica i que el pràcticum permetés experimentar-les al llarg d’un curs per anar modificant els mètodes d’ensenyament a partir de la pràctica reflexiva. L’experimentació en el pràcticum ha permès a l’alumnat del CAP conèixer els seus punts forts i febles ja que comencen i acaben la formació inicial conscients que hauran de participar en processos de formació permanent per millorar i actualitzar les seves competències. La competència “Per a la reflexió i el desenvolupament” és una de les aportacions més importants del CAP ja que l’alumnat és conscient que li caldrà molta formació al llarg de la seva vida professional per omplir els buits formatius que ha deixat el CAP.

Un aspecte compartit per tots els participants és que han après força perquè partien d’un desconeixement gran de la professió però els hi ha mancat formació sobre la psicologia de l’adolescent, les dificultats d’aprenentatge, l’acció tutorial, saber com enfrontar-se a un grup classe i conèixer millor l’organització i funcionament d’un centre educatiu. Aquestes mancances formatives en la formació inicial del CAP ens donen un perfil de professorat que pot tenir dificultats per donar resposta al tant per cent elevat d’adolescents que mostren dificultats d’aprenentatge perquè no sabrà detectar els problemes ni sabrà fer adaptacions curriculars. Això no ajudarà a reduir l’elevada taxa de fracàs escolar que hi ha actualment. Caldria que el Màster tingués en compte aquesta realitat i incorporés formació sobre els avanços de les neurociències per poder detectar la tipologia dels trastorns d’aprenentatge i saber donar les estratègies metodològiques o terapèutiques adequades per compensar aquestes dificultats.

El futur docent, podria tenir dificultats en l’adaptació al centre per desconeixement del seu funcionament. Caldria que el Màster informés del funcionament d’un centre educatiu : dels seus òrgans col·legiats , dels projectes de centre i de les diferents activitats que s’hi fan per millorar la qualitat educativa. També s’intueix que pugui tenir dificultats en el desenvolupament de l’acció tutorial tant pel que fa a la gestió de l’aula, orientació a l’alumnat i resolució de conflictes, com en la relació i assessorament a les famílies. Caldria que el Màster preparés als futurs docents per ser bons tutors ja que la tutoria hauria de considerar-se un dels pilars de l’acció educativa. Si l’alumnat d’ESO no té bons tutors i tutores la qualitat educativa se’n ressentirà. En acabar la formació necessitarà d’un diàleg constant amb els departaments de didàctica de les universitats així com conèixer els projectes d’innovació i recerca que es fan en els centres per tal que el futur docent pugui aplicar propostes innovadores i que aquestes repercuteixin en la millora de la qualitat educativa.


212

Podrien , també, aparèixer dificultats en aplicar la competència “transversal intercultural i d’inclusió” doncs aquesta és una competència no assolida en el CAP. És una mancança greu que el Màster hauria de corregir doncs actualment a les aules dels Instituts públics hi ha un degoteig constant d’alumnat procedent de diferents països. Caldria donar formació al professorat per intregrar l’alumnat nouvingut a les aules i atendre les seves mancances lingüístiques i/o d’aprenentatge.

Probablement tindrà dificultats en aplicar la competència “Interpersonal” perquè es manifesta poc preparat per afrontar la realitat a les aules. Si no es treballa aquesta competència des de la formació inicial tindrem un professorat que no domina les destreses socials i d’interacció i amb una competència comunicativa inadequada. D’altra banda com que també té poc assolida la competència “Pedagògica” ens podem trobar amb un professorat que no s’impliqui en la formació integral de l’alumnat. A més és possible que tingui dificultats en la gestió de l’aula perquè no té gens assolida la competència “Organitzativa” i això pot comportar dificultats per organitzar els continguts i l’activitat a l’aula. La competència “Per cooperar en l’entorn de l’escola” tampoc està assolida. Si no es treballa aquesta competència des de la formació inicial tindrem un professorat que no sabrà comunicar-se amb les famílies així com la resta d’institucions que formen part de l’entorn d’aprenentatge immediat i mediat del seu alumnat. Una de les claus de l’èxit dels resultats dels alumnes finlandesos és la coordinació entre tots els agents que intervenen en l’educació de l’alumnat ( família, escola, barri, mitjans de comunicació, lleure...) A través de les dades obtingudes es constata que l’alumnat reconeix les seves mancances formatives i planteja la necessitat d’ajuda quan arribi al centre de treball. Els agradaria que en els primers anys de docència tinguessin un guiatge per part de professorat expert en el centre de treball. Per això caldria introduir una fase final de qualificació en el centre docent, tal com es fa en molts països europeus, amb recolzament al professorat en pràctiques per tal d’aconseguir una formació més professionalitzadora. Es podria pensar que la fase de pràctiques dels IES catalans és l’equivalent a aquesta fase final de qualificació, però en realitat no hi té res a veure doncs la pràctica demostra que és un tràmit burocràtic sense una tutela efectiva. És una llàstima que no es doni a aquesta fase de pràctiques la importància que hauria de tenir ja que moltes competències professionals s’adquireixen quan s’exerceix en un lloc de treball i per tant si descuidem la transició a l’activitat professional plena no estem assegurant la qualitat del professorat. D’altra banda aquesta sensació d’abandonament que pot sentir el professorat novell pot provocar-li insatisfacció la qual cosa repercuteix negativament en el seu alumnat. Pel que fa a la percepció que té l’alumnat de la formació rebuda en el CAP d’anglès , el que més els hi ha interessat de la formació didàctica i


213

psicopedagògica han estat els casos pràctics i es constata que és en el pràcticum on l’alumnat aprèn més. Tot i ser més curt que la formació teòrica en els diaris de l’alumnat i en els grups de discussió es pot constatar com els/les alumnes aprenen dia a dia, sessió a sessió, ja sigui observant o experimentant . En el Màster de Formació del Professorat de Secundària, el pràcticum hauria de ser l’eix vertebrador de la formació inicial per facilitar l’aprenentatge dels nous professionals de l’educació. Hauria d’assegurar una interrelació constant entre els coneixements i l’acció educativa com a principi regulador de la pràctica docent, per això és fonamental la coordinació entre els centres de pràctiques i les universitats on s’imparteixi la teoria. La simultaneïtat entre teoria i pràctica ha facilitat els aprenentatges a l’alumnat de la Universitat A que manifesta que en el pràcticum ha pogut identificar i aplicar el que els explicava el professor de didàctica de la universitat. En canvi els participants de la universitat B en general tenen la percepció d’haver rebut més teoria que pràctica i a l’hora de fer la unitat didàctica han trobat a faltar més formació didàctica. L’alumnat de la universitat A considera positiu la unitat de criteris que assegurava el tenir un únic professor de didàctica cosa que no passava amb el professorat de psicopedagogia ni en la universitat B que el professorat era divers , aquest fet planteja que la unitat i la coherència de criteris entre el professorat universitari i entre les universitats es fa imprescindible per poder assegurar el perfil que ha de tenir el professorat de secundària segons les demandes específiques del sistema educatiu no universitari Tots coincideixen en que el pràcticum, tot i ser curt, els ha permès experimentar amb la docència. Han après recursos, han pres consciència de la importància del rol del professorat i especialment del tutor, han experimentat la gestió del temps i de l’aula , han vist la dificultat que comporta l’avaluació i han utilitzat les TIC com a recurs didàctic. Tenint en compte que les competències professionals s’assoleixen, en bona part, en el centre de treball aquest aspecte és molt important ja que com més s’allargui el pràcticum més competent serà el futur docent.

Una de les contribucions del CAP és que ha permès a l’alumnat prendre consciència de si és competent per dedicar-se a la docència. En l’experimentació de la teoria s’ha trobat amb problemes que han qüestionat les seves creences i competències. També ha permès conèixer algunes de les competències que ha de tenir un bon docent. Coincideixen en que el bon docent ha de saber utilitzar les noves tecnologies, ha de tenir competència interpersonal ( ser bon comunicador, saber establir diàleg entre els adolescents, motivar-los i saber resoldre els conflictes), competència pedagògica ( ha de saber psicologia de l’adolescent per poder crear un entorn d’aprenentatge segur i que els ajudi en el seu desenvolupament emocional), competència experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament (ha de saber molta didàctica per poder fer les classes atractives i adaptar els continguts al seu alumnat) i competència per a la reflexió i el desenvolupament ( ha de ser investigador i ha fer formar-se permanentment). La majoria de l’alumnat reconeix que implicar-se i tenir il·lusió en la feina, tenir paciència i seguretat en un mateix i respectar a l’alumnat és el que li cal al docent de la societat d’avui. Tot i que la seva formació ha estat força academicista se n’adonen que sense unes habilitats mínimes de tipus social i emocional, la


214

formació disciplinar rebuda no els ajudarà a resoldre els conflictes que es trobaran a les aules. Aquest aspecte vocacional hi ha de ser per fer bé la feina, s’hauria d’arribar a la docència amb vocació i amb les competències personals necessàries per exercir la professió. Per això seria convenient incorporar criteris de selecció per entrar a la formació docent i poder copsar l’alumnat que no té el perfil personal adequat per a la docència. Un dels aspectes que aporta aquesta recerca és que el perfil del tutor del pràcticum és decisiu en l’assoliment de les competències professionals. Les tutores estan d’acord amb l’alumnat que el perfil del tutor és fonamental per facilitar l’assoliment de les competències professionals i tots coincideixen en que els tutors han de tenir experiència docent i competències personals i professionals. Consideren que s’ha de seleccionar els tutors entre els millors professionals doncs és a través de l’observació dels tutors que l’alumnat del CAP va interioritzant un model docent. Per això és importantíssim que els tutors siguin bons docents, és a dir, que tinguin anys d’experiència i molta formació, que apliquin metodologies didàctiques que s’adaptin a la diversitat de l’alumnat i facilitin l’adquisició de competències bàsiques, que sàpiguen utilitzar les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge, que aconsegueixin bons resultats en els alumnes, que siguin capaços de gestionar la dinàmica de grup utilitzant diferents modalitats organitzatives , que tinguin capacitat per crear dinàmiques de convivència i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes, que sàpiguen treballar en equip, que estiguin implicats en projectes d’innovació, que sàpiguen transmetre entusiasme i utilitzar diversitat d’instruments en l’avaluació enfocada cap a la millora contínua, que tinguin reconegut prestigi entre el claustre i les famílies, que hagin estat formadors i si han tingut alguna llicència d’estudis, premis i/o publicacions, molt millor. El Màster no hauria de deixar la formació del pràcticum en mans de tutors cansats, desanimats, incapaços d’adaptar-se a les noves situacions, amb problemes en l’ús de les noves tecnologies, que no volen aprendre dels altres, inflexibles, que mostren dificultats en la interrelació amb el seu alumnat, savis en la seva matèria però sense cap altra competència professional que els faci prendre consciència del que poden exigir als/a les alumnes. L’alumnat de les dues universitats també ha vist aquest perfil de docent en els centres de secundària i alguns han estat els seus tutors, per tant, si no es fa una acurada selecció dels tutors del Màster, el pràcticum no es desenvoluparà amb garanties de qualitat. Un aspecte que emfatitza l’alumnat de les dues universitats és el fet de tenir un professorat universitari que està exercint a les aules i coneix bé els problemes que es trobaran els futurs docents. El professorat universitari també està d’acord en que el professorat formador hauria de tenir experiència docent, formació teòrico-didàctica demostrada, ensenyar bones pràctiques, haver participat en projectes d’innovació i recerca educativa i tenir una visió global del sistema. El professorat que intervingui en el Màster hauria d’ajudar als estudiants a desenvolupar les seves competències i com que les competències s’assoleixen en el centre de treball és important que molts d’aquests professionals siguin docents que fan bé la seva feina a l’aula i sàpiguen fer


215

reflexionar sobre la pràctica per tant han de ser bons formadors. Per tot això seria convenient que el professorat de secundària expert i considerat bon docent pugui donar classes al Màster. En relació a les competències personals i professionals necessàries per desenvolupar la tasca docent de professor/a d’anglès que es treballen en el CAP de la universitat A i B , es pot concloure que la formació universitària del CAP no té com a objectiu l’assoliment de les competències personals i professionals necessàries per desenvolupar la tasca docent a secundària i per tant el CAP no aporta tota la formació necessària per a una professionalització adequada a les necessitats de la societat d’avui. El Màster de formació del professorat de secundària segur que resoldrà les demandes estructurals que fa l’alumnat del CAP, el professorat universitari i les tutores dels centres de pràctiques sobre la durada i organització del pràcticum perquè es desenvoluparà al llarg d’un curs escolar. Ara bé, està per veure si el Màster aconseguirà la simultaneïtat entre teoria i pràctica també reivindicada per l’alumnat, el professorat universitari i les tutores. Tots i totes consideren el pràcticum clau per aconseguir aquesta simultaneïtat i facilitar la inserció professional perquè és en la pràctica i en la reflexió sobre la pràctica que es facilita l’assoliment de les competències. També està per veure si aquest augment d’hores anirà lligat a altres millores com la qualitat del professorat i uns currículums orientats a assolir les competències professionals que es necessiten per educar en la societat actual. Aquest augment d’hores hauria d’oferir una formació professionalitzadora amb tots els continguts psicopedagògics i didàctics necessaris, ampliar la formació en continguts disciplinars complementaris i incrementar les pràctiques als centres docents. Per últim, tant el professorat universitari com les tutores coincideixen en que s’hauria d’implicar més a l’alumnat en la seva formació, per molts alumnes el CAP és un pur tràmit i no participen en la seva formació. Com que el Màster serà més llarg i més car és de suposar que només el faran aquells i aquelles que tinguin clar que es volen dedicar a la docència . El professorat universitari coincideix en que l’objectiu del CAP d’anglès és oferir recursos als futurs docents i informar del sistema educatiu. Degut a la curta durada del CAP i a la massificació d’alumnat no es pot tenir un altre objectiu. La massificació és un problema denunciat tant per l’alumnat com pel professorat universitari. Com que en el Màster es treballarà en grups reduïts es resoldrà el problema de la massificació però això també hauria de facilitar la reflexió de la teoria i la pràctica que demana el professorat i l’alumnat del CAP. En aquest punt serà imprescindible el treball coordinat entre el professorat universitari i el professorat dels IES i per tant els centres educatius que tinguin alumnat del Màster no podran quedar al marge de la formació inicial. S’ha d’evitar el desajustament que observa l’alumnat i algunes tutores entre el que s’explica a la universitat i la realitat existent en els centres de secundària , s’ha de buscar una organització que permeti una relació fluïda entre el professorat i els tutors/es dels IES . Per assolir aquest objectiu és clau que les universitats puguin intervenir en la selecció dels tutors i tutores per tal de facilitar aquesta coordinació.


216

6.2 ALTRES PROPOSTES PEL MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT. A través de les dades obtingudes en les entrevistes al professorat universitari i al professorat tutor dels IES , els docents aporten idees en aspectes del currículum i en estratègies organitzatives del Màster de Formació del Professorat. A l’hora de pensar en l’organització i els continguts que hauria de tenir el Màster, el professorat formador coincideix en que el Màster no millorarà el CAP si només amplia el nombre d’hores de formació. Caldria que el Màster determinés quines competències han de tenir els nous professionals que s’incorporin en l’exercici de la docència en comptes d’ampliar els coneixements teòrics. És imprescindible que la universitat asseguri que tot l’alumnat que té el títol de “Màster de Formació del Professorat de Secundària” sap integrar la competència en la disciplina pròpia amb els coneixements didàctics i pedagògics. Si continuen arribant a les aules docents amb molts coneixements teòrics i poc desenvolupament de les competències professionals la qualitat educativa tampoc millorarà significativament. D’altra banda , també hem de considerar que si es millora la formació inicial augmentarà el grau de satisfacció dels docents i es reduiran les baixes per estrès laboral. Quant a la tutorització del pràcticum les tutores manifesten tenir dificultats en trobar un espai en el calendari per reunir-se sistemàticament. Caldria reconèixer formalment la tasca dels tutors del pràcticum del Màster i adjudicar-los un temps setmanal per poder desenvolupar la tutorització de l’alumnat en pràctiques amb garanties de qualitat.

Les tutores coincideixen en que la seva motivació per tutoritzar alumnat del CAP és poder transmetre el que han après en la seva experiència com a docents, però que també els serveix per agafar noves idees i fer auto-avaluació del seu treball a l’aula. Aquest darrer aspecte pot ser especialment rellevant des del punt de vista de les aportacions que l’alumnat del Màster pot fer en l’acció docent que es desenvolupa a les aules, tant des de la pròpia organització del temps i els espais a l’aula, com des de les aportacions metodològiques i epistemològiques que representen una posada al dia de l’activitat educativa de la llengua anglesa a l’ESO. Els pràcticum podrien ser ponts de relació entre la investigació i la docència, entre formació per a la investigació en didàctica i investigació en didàctica de la formació. La participació de l’alumnat de formació inicial a la pràctica educativa pot fer aportacions interessants en l’assoliment de les competències bàsiques en els nois i noies de l’educació secundària obligatòria i pot ser especialment significativa per a la millora de la qualitat educativa. La majoria de l’alumnat del CAP d’anglès ve de Traducció i Interpretació o Filologia Anglesa però també s’hi matricula alumnat de formació diversa. En el Màster de Formació del Professorat d’anglès seria convenient fer una prova de llengua anglesa per tal d’homogeneïtzar el nivell d’anglès dels futurs docents.


217

6.3 ALTRES PROPOSTES PER LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA A través de les dades obtingudes els participants en la recerca fan aportacions que podrien contribuir a la millora de la qualitat educativa. En relació a les activitats que l’alumnat del CAP ha vist desenvolupar en els IES on ha fet el pràcticum i com es desenvolupen, alguns/es alumnes coincideixen en ressaltar que els centres educatius i la manera d’ensenyar han canviat poc en relació a quan ells eren estudiants. Tenen la sensació que l’aula ha canviat molt poc en relació als canvis socials. Caldria que el Departament d’Educació plantegés polítiques educatives que s’avancessin als canvis del futur i facilitessin l’adaptació del professorat als canvis socials i als nous problemes educatius que aquests canvis generen. Hauria d’organitzar una formació permanent que facilités l’adaptació als successius canvis , d’una banda la formació a centres i en el centre permetria l’adaptació a la realitat de l’entorn però hi hauria d’haver una altra formació obligatòria per a tot el professorat que consistiria en la divulgació d’aquells avenços que han de conduir a la millora de la qualitat educativa, a l’estil del que es fa en la comunitat científico-mèdica. No s’hauria de deixar a mans del voluntarisme del professorat l’adaptació als canvis, les reformes educatives haurien de comptar amb la implicació de tota la comunitat educativa, sinó és així tendeixen al fracàs encara que s’augmenti la partida pressupostària en educació. D’altra banda, els centres de pràctiques que acolliran alumnat del Màster han de ser innovadors i estar ben gestionats, el seu professorat ha de facilitar l’assoliment de les competències professionals al professorat en pràctiques. El Departament d’Educació hauria de tenir en compte en les contractacions del futur professorat de secundària que la formació inicial fins el curs 2008-2009 té unes mancances formatives que el Màster, suposadament, no tindrà. Si es manté el sistema d’oposicions, s’hauria de valorar més la formació de Màster que la del CAP. També s’hauria de considerar que hi ha alumnat del CAP que no ha tingut proximitat a la docència, que prové del món de l’empresa privada i que no sap si acabarà exercint com a docent però que el fa per si algun dia el necessita. Tot i que manifesten tenir competències professionals que poden servir per a la docència, s’hauria de tenir en compte aquesta realitat perquè és possible que amb la crisi econòmica actual hi hagi persones d’una franja d’edat entre 35 i 55 anys que en quedar-se sense feina i estar en possessió d’una llicenciatura i el CAP s’apuntin a les llistes de substitucions i interinatges i, tot i la seva voluntat en aprendre, manifesten que en saben molt poc de tot el referent al món educatiu perquè fa molts anys que van deixar de ser estudiants. Caldria que el Departament d’Educació valorés si el professorat interí i substitut té les competències personals i professionals necessàries per a la professió docent , aquest és un aspecte important a considerar per tal de millorar la qualitat educativa. Les dades que aporta aquesta recerca constaten que hi ha majoria de dones en el món educatiu. Tenint en compte que les diferències entre els homes i les dones afavoreixen positivament el desenvolupament de la personalitat dels adolescents , el Departament d’Educació podria pensar polítiques per


218

incorporar més professorat masculí a la professió docent. També seria interessant estudiar les causes d’aquesta feminització en la docència. S’observa que l’alumnat del CAP que ha fet l’ESO a Catalunya coincideix en que el sistema educatiu és massa permissiu i laxa. Aquesta opinió sorprèn ja que la majoria són alumnes que han après en el mateix sistema. Què falla , la llei o la seva aplicació ? Abans hi havia una millor aplicació o és que avui és més difícil treballar amb adolescents? Per resoldre les diferents problemàtiques que es detecten en els centres educatius , el Departament d’Educació podria incorporar professionals que poguessin resoldre-les i establir mecanismes de col·laboració entre els diferents agents que intervenen en l’educació ( famílies, docents, educadors del lleure, mitjans de comunicació , administracions...) En el buidat de les dades es pot comprovar que hi ha alguns/es alumnes que fan faltes d’ortografia en català i hi ha un alumne que no parla ni escriu en català. El Departament d’Educació hauria de seleccionar un professorat que sigui competent en llengua catalana doncs les competències en català que assoleixi l’alumnat d’ESO dependran de la competència que tingui el seu professorat en aquesta llengua, independentment de la seva especialitat.


219

En acabar aquesta recerca es pot afirmar que l’alumnat del CAP d’anglès no ha assolit totes les competències professionals necessàries per educar en la societat d’avui ni ha desenvolupat les competències que tenia abans d’iniciar la formació del CAP, només ha afegit al saber epistemològic, una mica de psicopedagogia i didàctica específica però no ha ensenyat a resoldre els problemes que els futurs docents es trobaran a l’aula i en el centre de secundària, ni ha facilitat la realització de diferents tasques on desenvolupar les competències professionals. Tampoc ha facilitat la simultaneïtat entre la teoria i la pràctica. Crec que no és agosarat dir que els resultats podrien ser extrapolables a qualsevol altra especialitat, intueixo que no és una mancança formativa del CAP d’anglès sinó del CAP en general. Aquesta percepció hem vist que també la tenien els Degans de les universitats catalanes, Inspectors d’Educació, alguns sindicats d’Ensenyament i polítics, només el moviment liderat per la Universitat Complutense de Madrid preferien el CAP al Màster. Al llarg d’aquestes pàgines les paraules de l’alumnat i professorat participant en l’estudi de casos d’aquesta recerca han anat confirmant aquesta percepció generalitzada. És d’esperar que quan aquesta recerca es publiqui el CAP ja hagi desaparegut, per tant cal mirar cap al futur i confiar en aquesta oportunitat històrica que no teníem des de la II República perquè , tal com s’ha analitzat, les diferents lleis educatives des de l’any 70 no han canviat la formació inicial del professorat. La clau és el Màster de Formació Inicial del Professorat de Secundària, si s’exemplifiquen totes les competències docents en la formació inicial guanyarem professionals docents de qualitat i indubtablement millorarà la qualitat educativa, però si les universitats es mantenen en la idea de perfeccionar més l’especialitat, aleshores continuarem tenint un professorat epistemològicament molt preparat però que no millorarà les competències bàsiques de l’alumnat dels nostres Instituts. En aquest cas el Departament d’Educació haurà de continuar invertint part del seu pressupost en omplir els buits formatius que haurà deixat la formació universitària. A continuació es presenta una síntesi de totes les propostes que es conclouen del que s’ha exposat en el marc teòric i el marc legal d’aquesta recerca i del que s’ha argumentat en l’apartat de discussió dels resultats. Es dedica un punt a part a les propostes que es deriven de les entrevistes amb els sindicats amb el propòsit de validar algunes de les idees que apareixen en el marc teòric i legal. L’objectiu principal d’aquesta síntesi és facilitar al Departament d’Educació i al Departament d’Universitats unes propostes per a la millora de la formació inicial del professorat de secundària que haurien de repercutir en la millora de la qualitat educativa. D’altra banda també pot ajudar als Equips Directius i al professorat de Secundària en l’assoliment de les competències personals i professionals dels docents. 7.1 EN RELACIÓ AMB EL MARC TEÒRIC

1. Caldria basar la formació inicial en el desenvolupament de les competències i no en els coneixements.

7. CONCLUSIONS GENERALS


220

2. Caldria formar professorat que sàpiga regular les diferents variables que

entren en la interacció didàctica a l’aula i sàpiga crear unes condicions de seguretat i confiança que facilitin l’aprenentatge de l’alumnat .

3. Caldria diàleg amb les Universitats perquè cobreixin totes les necessitats

formatives del professorat del futur i evitar els cursos de formació del professorat novell i interí o substitut.

4. Caldria que el pràcticum fos l’element vertebrador de la formació inicial.

5. Caldria que les administracions entenguessin que una bona formació

inicial del professorat és la clau per a la millora de sistema educatiu i facilitessin recursos econòmics i humans per atendre l’alumnat en pràctiques i fer viable una formació on hi hagi una estreta relació entre teoria i pràctica.

6. Caldria que els millors professionals dels centres tutoritzessin l’alumnat

en pràctiques, interí o substitut durant els primers anys de docència per tal d’ajudar-los a construir una bona identitat professional.

7. Caldria diàleg entre el que es fa en els centres escolars i les recerques

científiques innovadores que es realitzen a les universitats formant equips de treball conjunt entre el professorat universitari i el professorat dels IES per tal de millorar la qualitat educativa.

8. Caldria que els centres establissin un protocol d’acollida per al

professorat novell, interí o substitut.

9. Caldria continuar la formació inicial durant els primers cinc anys de docència en una fase final de qualificació i fer una avaluació rigorosa.

10. Caldria crear espais de reflexió i intercanvi de bones pràctiques als

centres per facilitar l’assoliment de competències al professorat novell, interí o substitut.

11. Caldria fer unes oposicions més orientades a la pràctica que a la

valoració dels continguts teòrics que ja han estat avaluats en la formació universitària que permetessin detectar els candidats que no tinguin les competències necessàries per a la professió docent.

12. Caldria organitzar estructures de formació continuada que facilitessin

l’adaptació metodològica del professorat als successius canvis que serà necessari afrontar en el futur.

13. Caldria fer formació al centre amb implicació de tot el claustre segons un

projecte educatiu de centre.


221

14. Caldria potenciar el treball en equip basat en la reflexió, la investigació i la innovació per avançar en la resolució de problemàtiques i millorar la qualitat educativa.

15. Caldria que totes les actuacions que es porten a la pràctica seguissin

l’esperit de la llei i evitessin que aquestes fossin un pur tràmit que no aporti res al progrés i millora de l’educació.

16. Caldria promoure intercanvis reals i/o virtuals amb professorat d’altres

països per millorar la competència lingüística i comunicativa del professorat de llengües estrangeres.

7. 2 EN RELACIÓ AMB EL MARC LEGAL

1. Caldria que el Màster preparés per exercir la docència en la societat de la comunicació i la informació i evités ser un CAP més llarg.

2. Caldria , des de les Universitats, tenir en compte que Catalunya i

Espanya han optat per un model consecutiu de la Formació Inicial del Professorat.

3. Caldria augmentar els criteris de selecció per entrar a la formació inicial

(entrevista personal,currículum de l’estudiant, notes de grau...) ja que per dedicar-se a la docència cal alguna cosa més que dominar continguts. Catalunya i Espanya són els únics països Europeus on hi ha lliure accés a la Formació Inicial, alguns països inclouen l’entrevista en el procés de selecció considerant els factors psicològics i pedagògics molt importants abans de decidir si els candidats poden preparar-se per exercir com a docents.

4. Caldria que funcionés bé la cooperació entre les Universitats i els

centres de pràctiques els quals han de ser innovadors i poder ensenyar bones experiències docents per garantir una formació inicial de qualitat.

5. Caldria transformar les inèrcies del passat que hi ha en els centres en

projectes col·lectius que adeqüessin l’educació a la realitat social, econòmica i cultural del centre.

6. Caldria que els centres educatius apliquessin la pràctica reflexiva per

avançar en la millora de la qualitat .

7. Caldria reforçar els vincles amb diferents agents socials de l’entorn per ajudar en la tasca docent i millorar la qualitat.

8. Caldria fer atractiva la carrera docent i millorar les condicions de treball

als centres educatius perquè els millors estudiants vulguin dedicar-se a la docència.


222

9. Caldria resoldre el desequilibri entre els centres públics i els centres concertats per tal de millorar la qualitat de l’educació pública , especialment en els centres urbans.

10. Caldria tenir en compte que hi ha més de 4000 persones formades com

a docents d’educació secundària només amb el CAP (120 hores) en contrast amb els professionals que es formaran a partir d’ara amb el Màster del Professorat de Secundària (1500 hores) . Si per accedir a la funció pública es considera igual el títol del CAP que el del Màster , els propers 20 anys seguirem tenint un professorat amb una formació inicial deficitària i inadequada.

11. Caldria més finançament, gestionar bé els recursos , diàleg entre els

Departaments d’ Educació i Universitats , creativitat i el convenciment que la societat del futur serà millor social, econòmica i culturalment segons com s’organitzi el sistema educatiu avui i el professorat és la part més important d’aquest sistema perquè és el punt central per entendre i millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i per tant la qualitat educativa .

7.3 EN RELACIÓ A L’OPINIÓ DELS SINDICATS

1. Caldria formar més al professorat per fer front a les exigències de la

societat actual però també caldria més professorat per fer front a aquestes exigències.

2. Caldria millorar el sistema d’oposicions. Les oposicions haurien de servir

per trobar els millors professionals per a la docència i per això caldria comprovar que els futurs docents saben fer l’aplicació didàctica a l’aula dels coneixements que han adquirit a la universitat . Caldria prioritzar la pràctica sobre la teoria i valorar l’experiència prèvia.

3. Caldria considerar l’antiguitat tant des d’uns perspectiva laboral com per

l’experiència que aporta i a més a més cal reconèixer les experiències que s’estan fent a les aules, estimular-les i divulgar-les.

4. Caldria que els continguts del Màster de Formació del Professorat es

treballessin pensant en els currículums de l’Educació Secundària , en metodologia i didàctica i en les característiques dels adolescents .

5. Caldria que els tutors dels Màster del Professorat de Secundària

tinguessin experiència docent, demostrat bones pràctiques, treballat en grup, fossin innovadors , haguessin estat en àmbits de representativitat i, sobretot que donessin suport i guiatge. La selecció dels tutors caldria que es fes per concurs amb uns barems clars i que una comissió fes l’adjudicació. Caldria que hi hagués una col·laboració entre el tutor dels IES i el professorat del Màster i que docents de centres de secundària


223

participessin en el disseny del Màster i en la docència per tal de vincular la teoria a la pràctica.

6. Caldria més coordinació entre la Universitat i el Sistema Educatiu per tal

que els nous docents arribin amb la formació necessària i evitar tornar a avaluar allò que la Universitat ja va avaluar en el seu dia.

7. Caldria reduir les places d’interinitat i fer-les definitives per donar

estabilitat a les plantilles dels centres.

8. Caldria considerar l’any de pràctiques del professorat substitut, interí o novell com una part més de la formació que facilités la incorporació a la docència real sobre la docència teòrica.

9. Caldria que els equips directius i els claustres facilitessin la incorporació

del professorat substitut, interí o novell.

10. Caldria que la formació permanent donés resposta a les necessitats educatives dels centres i evitar que fos un pur tràmit de promoció en la carrera docent.

11. Caldria donar més poder de decisió al claustre i reduir el poder que

s’està donant a les direccions dels centres per tal de corresponsabilitzar a tot el professorat en el projecte educatiu de centre.

12. Caldria invertir el 6% del PIB en educació

13. Caldria una estructura que integrés i coordinés totes les moltes idees

que s’han posat en funcionament.


224

8.BIBLIOGRAFIA ANECA (2005) . Libro Blanco. Título de Grado en Magisterio. Volumen 1. Madrid: ANECA ANECA (2005) . Libro Blanco. Título de Grado en estudios en el ámbito de la lengua, literatura, cultura y civilización. Madrid: ANECA BENEJAM , P (2007). “Falso dilema en la formación del profesorado de secundaria”. El País , 30 de abril BISQUERRA, R (1989) . Métodos de investigación educativa. Guia pràctica. Barcelona: Ceac B.O.E de 6 de agosto de 1970. Ley 14/1970, de 4 de agosto. B.O.E de 12 de agosto de 1971. ORDEN de 8 de julio de 1971. B.O.E de 4 de octubre de 1990. LEY ORGÁNICA 1/1990, de 3 de octubre. B.O.E de 9 de noviembre de 1995. REAL DECRETO 1692/1995. B.O.E de 24 de diciembre de 2002 . LEY ORGÁNICA 10/2002 , de 23 de diciembre. B.O.E de 4 de febrero de 2004. REAL DECRETO 118/2004 , de 23 de enero. B.O.E de 4 de mayo de 2006. LEY ORGÁNICA 2/2006 , de 3 de mayo. B.O.E de 29 de diciembre de 2007. ORDEN ECI/3858/2007 , de 27 de diciembre. CANO , E (2005) . Com millorar les competències dels docents.Guia per a l’autoavaluació i el desenvolupament de les competències del professorat. Barcelona. Graó. Col·lecció Desenvolupament personal del professorat, 4 CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA (2001) . Futuros objetivos precisos de los sistemas de educación y formación. Informe del consejo “Educación” al Consejo Europeo . Documento núm , 5680/01 EDUC 18 COMISIÓN EUROPEA (2002) . La profesión docente en Europa:Perfil,tendencias y problemática .Informe I: Formación inicial y transición a la vida laboral. Bruselas: Eurydice COMISIÓN EUROPEA (2004) . La profesión docente en Europa:Perfil,tendencias y problemática .Informe IV: El atractivo de la profesión docente en el siglo xxl . Bruselas: Eurydice


225

COMISIÓN EUROPEA (2004) . La profesión docente en Europa:Perfil,tendencias y problemática .Informe anexo: Reformas de la profesión docente: análisis histórico (1975-2002). Bruselas : Eurydice COMISSIÓ EUROPEA DE CULTURA I EDUCACIÓ (2008) . Informe: Millorar la qualitat de la formació del professorat. Parlament Europeu DEL POZO ,A (2008) . “ La necesaria reforma de la función pública docente recogida en la LOE”. Revista de Educación , núm,345, enero-abril 2008. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2006). Pacte Nacional per a l’Educació. 20 de març de 2006. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. DIARIO OFICIAL DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS de 14 de junio de 2002 (2002/ C 142 /01) .Programa de trabajo detallado para el seguimiento de los objetivos concretos de los sistemas de educación y formación en Europa. DIVERSOS AUTORS (2007). La formació inicial del professorat de secundària. Barcelona: Universitat de Barcelona , ICE. Col·lecció Reflexions sobre el sistema educatiu , 1. DOGC núm.5347-26/03/2009. ORDRE EDU/122/2009 d’11 de març. DÖRNYEI,Z (2007) . Research Methods in Applied Linguistics. Oxford University Press ESTEVE , M (2006) .” La profesión docente en Europa: perfil, tendencias y problemática. La formación inicial “ .Revista de Educación, núm,340. Mayo-agosto 2006 ESTEVE , M . “El protagonismo de los profesores en su formación permanente”.Educación Secundaria Obligatoria :mesa de especialistas EUROPEAN COMMISSION FOR EDUCATION AND CULTURE (2003), “Implementation of Education and Training 2010” Work Programme. “Improving Education of Teachers and Trainers”. Progress Report . November EUROPEAN COMMISSION FOR EDUCATION AND CULTURE (2004), “Implementation of Education and Training 2010” Work Programme. “Improving Education of Teachers and Trainers”. Progress Report . September FERNÁNDEZ , M (2006) “Los profesores cuentan “Revista de Educación, núm,340. Mayo-agosto 2006 GIMENO ,J . “Las bases para la formación inicial del profesorado de educación Secundaria” Educación Secundaria Obligatoria :mesa de especialistas GUERRERO, E (2008) .”Fuentes de estrés y Síndrome de “Burnout” en orientadores de institutos de Enseñanza Secundaria “. Revista de Educación , núm, 347 , septiembre-diciembre 2008.


226

IMBERNÓN, F (2006) .”La profesión docente desde el punto de vista internacional ¿qué dicen los informes? “ Revista de Educación, núm,340. Mayo-agosto 2006 KELLY,M I GRENFELL, M (2004).” European Profile for Language Teacher Education. A frame of reference” University of Southhampton KRUEGER,R (1991). El grupo de discusión.Guía práctica para la investigación aplicada.Madrid: Pirámide LATORRE, A; DEL RINCON, D ; ARNA, J (1996). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Hurtado MARTÍNEZ, M (2008) . El Professorat i el Sistema Educatiu Català .Propostes per al debat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill , Col·lecció Polítiques , 62 MAURI, T (2005) .”Implicaciones de determinados cambios sociales y educativos en la definición del rol profesional del docente de educación secundaria”. Jornadas sobre educación Secundaria y Bachillerato: problemas, investigaciones y propuestas. Granada , abril 2005 MEDINA, A; SANTACRUZ, I.” Cap a una metodologia comunicativa en ciències socials”. Revista catalana de sociologia, núm 11 (pp.153-166) 2000 MEIRIEU , P .”Pensar la formación de los profesores a partir del análisis de buenas “experiencias pedagogicas” Educación Secundaria Obligatoria :mesa de especialistas MEIRIEU,P “ Ayudar a los profesores a formarse en y por la implicación en un proyecto pedagógico colectivo” Educación Secundaria Obligatoria :mesa de especialistas MELGAREJO ,J (2006) “La selección y formació del profesorado: clave para comprender el excelente nivel de competencia lectora de los alumnos finlandeses” Revista de educación , núm extraordinario 2006 (pp.237-262) MONTERO , L (2006) “Profesores y profesoras en un mundo cambiante: el papel clave de la formación inicial” Revista de Educación, núm,340. Mayo-agosto 2006 NUNAN, D (1990) .Second Language Teacher. Cambridge University Press OCDE (2006). “El paper crucial del professorat.Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat”. Barcelona:Fundació Jaume Bofill , Col·lecció Informes Breus Educació, 2 PEDRÓ, F (2008) . “El Professorat a Catalunya”. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Col·lecció Polítiques , 60


227

PÉREZ , MP(2008) . “Competencias adquiridas por los futuros docentes desde la formación inicial”. Revista de Educación , núm , 347 septiembre-diciembre 2008 PERRENOUD , P (2004) .Diez nuevas competencias para enseñar . Barcelona. Graó. Col·lecció Biblioteca d’aula, 196 ROCA , J I MANCHON , R Mª (2007). “Anàlisis de la reflexión y preparación para la actividad reflexiva en el prácticum de maestro (inglés)” Revista de Educación , núm , 342 Enero-abril 2007 SANS , A (2008) . Per què em costa tant aprendre? Trastorns de l’aprenentatge Barcelona. Edebé TRIBÓ , G (2006) .”Los títulos de educación y su adaptación a la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior” Mayo 2006 TRIBÓ,G (2008) . “Formació i professionalització del professorat de secundària”. Barcelona: Fundació Jaume Bofill , Col·lecció Informes Breus Educació , 10 SENENT , JM ( 2007) .” Informe síntesis de la Formación del Profesorado en Europa”. Marzo 2007 VEGA , L (2005) .” Los sistemas educativos Europeos y la Formación de profesores. Los casos de Francia, Reino Unido , España y Finlandia” Revista de Educación , núm.336 WALLACE, MJ (1991) . Training Foreign Language Teachers. A reflexive approach. Cambridge University Press ZABALA , M (2006) “Buscando una nueva hoja de ruta en la formación del profesorado” Revista de Educación, núm,340. Mayo-agosto 2006


228

9. ANNEXOS

9.1. MATERIAL DE L’ALUMNAT

ALUMNAT UNIVERSITAT A


229

Qüestionari Inicial A1


230

QÜESTIONARI INICIAL A1 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat ___Universitat Autònoma de Barcelona_____ Sexe : ____ Home _X__ Dona Edat : _24 anys

1. Quina llicenciatura has fet? Traducció i Interpretació


C1 del nivell europeu

3. Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? Sí, també parlo italià.


___ Molt bona ___ Bona _X_ No gaire bona ___ Negativa

Per què? La majoria de vegades que es parla de l'educació a Catalunya és per fer front al fracàs i a la baixada del nivell de coneixements respecte a altres anys. A més, la impressió que tenen els professors d'universitat quan reben els estudiants és que el nivell ha baixat moltíssim, per tant, tot són indicis que conclouen amb l'afirmació que l'educació a Catalunya és millorable.

5. Tens experiència docent ? __X__ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

• On has treballat ? He treballat com auxiliar de conversa d'espanyol en dos centres d'educació secundària del Regne Unit.

• Quina feina feies ? La meva feina es basava en desenvolupar les competències comunicatives d'espanyol dels alumnes d'educació secundària anglesos. Normalment treballava amb grups de quatre o cinc alumnes, tot i que puntualment també feia classe a tot un grup. A part d'ensenyar a alumnes d'educació secundària també vaig fer classes d'espanyol per adults. Sovint tractava


231

aspectes gramaticals i propis de la llengua, però la meva tasca es basava bàsicament en aportar aquells aspectes culturals que pot transmetre més fàcilment un nadiu.


( ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària (X ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació (X ) Vull ser professor/a d’anglès (X ) Mai no m'havia plantejat ser professora ja que em dedico a la traducció i m'agrada molt la meva feina; de totes maneres, després d'haver treballat com a professora d'espanyol per estrangers a Anglaterra vaig pensar que seria interessant formar-me per poder ser professora d'anglès.

7. ¿ Què vols aprendre en aquest curs? M'agradaria aprendre com és la millor manera de transmetre els teus coneixements als alumnes, per tant m'interessa moltíssim aprendre sobre els diferents mètodes d'aprenentatge i ensenyament que s'utilitzen i com han canviat respecte la meva experiència de l'educació secundària com a alumna.

8. ¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Crec que és necessari ser conscient que es tracta de l'educació secundària obligatòria i que, per tant, les nostres classes com a professors haurien d'arribar a tots alumnes, per molt diversos que siguin.



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes X 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent X 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X 5. Es important acabar el llibre de text X 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment X 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement X


232

10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats X 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes X 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats X 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica X 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça X 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X 22. Una classe tranquil·la facilita l’aprenentatge X 23. El tutor fa feina que correspon a la família X 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X 25. El rol del docent és educar. X 10. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes

competències professionals. 1 (molt ) 2 (força ) 3 (poc ) 4 (gens )


X


X


X

4. Saber aplicar els continguts curriculars d’anglès en diferents contextos integrant els coneixements disciplinars, transversals i multidisciplinars.

X


X


X

7. Saber integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’anglès.

X


X

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. X


233

10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el propi treball.

X


X


X


X


X


X


X

17. Saber col·laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn.

X


X


X

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. X 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

X

22. Saber desenvolupar la funció tutorial, orientant a alumnes i pares.

X


X


X


X


234

QÜESTIONARI INICIAL A2


235

QÜESTIONARI INICIAL A2 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col·laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Universitat : Universitat Autònoma de Barcelona Sexe : Dona Edat : 23

1. Quina llicenciatura has fet? Filologia Anglesa.

2. Quin nivell de llengua anglesa tens? Proficiency


Nivell mig italià i nivell bàsic d’holandès.


___ Molt bona __ Bona _x_ No gaire bona ___ Negativa

Per què? Els resultats no són molt bons, i crec que el nivell de continguts assolit en acabar secundària és bastant baix, tot i que crec que això és més una conseqüència del plantejament de l’educació obligatòria en Espanya en general. Crec que la imatge que tenim del rol de l’escola hauria de ser més definida, especialment a l’ESO, que ara mateix fa la impressió de resultar una etapa molt poc motivant per tothom.

5. Tens experiència docent ? __x_ “Sí” ____ No Si has contestat SI , explica :

a. On has treballat ? He fet classes particulars.

b. Quina feina feies ? Especialment classes d’anglès a nivells molt diferents, però fa anys també havia fet reforç d’altres matèries de la ESO.


236

6.¿Quines han estat les vostres motivacions per matricular-vos al CAP? (en pots triar més d’una)

( x) Diuen que és el darrer any ( x) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( x) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( x) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( x) Vull ser professor/a d’anglès ( x) Altres.... vaig fer una assignatura de metodologia de l’ensenyament de l’anglès que em m’agradà força.

7.¿ Què vols aprendre en aquest curs?

Espero adquirir les eines necessàries per sentir-me còmoda davant un grup d’alumnes més o menys gran, ja que fins ara només he fet classes particulars. També vull ampliar la metodologia, aprendre a dissenyar activitats més eficaces i divertides -jo també he sigut estudiant, i sé que encara que una matèria t’agradi pot resultar avorrida i poc estimulant, sobretot a aquesta edat i en determinats contextes. Finalment, m’interessa molt la pedagogia en general, i crec que l’adolescència és una etapa molt important.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Coherència entre els objectius que es plantegen i l’organització, entre les competències que es volen fomentar i la manera d’abordar els continguts (i no necessàriament sacrificant el nivell dels continguts). Crec que seria positiu diversificar les opcions i oferir als alumnes la possibilitat de fer de l’ESO una etapa d’educació útil i d’alguna manera “orientadora”, i no només obligatòria, deixant de banda una simplificació “estudiants bons vs. estudiants dolents”. També crec que si volem abordar competències més “modernes” necessitem definir molt millor les eines per fer-lo, perquè ara mateix tot sembla enfocat d’una manera molt vaga i intuïtiva. Em sembla molt important atendre més directament les necessitats i els interessos dels alumnes, encara que també penso que hem d’ensenyar-los a involucrar-se més en el seu aprenentatge i a valorar l’esforç. També em fa la impressió que en general estem mitificant els adolescents com a vàndals potencials, i que això s’hauria de poder canviar.

9.Decideix de 1 a 4 quin grau d’acord tens en relació a aquestes creences personals


Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes x X 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X 5. Es important acabar el llibre de text X


237

6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment x 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement X 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats X 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes X 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats X 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica X 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça X 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X 22. Una classe tranquil·la facilita l’aprenentatge X 23. El tutor fa feina que correspon a la família X 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X 25. El rol del docent és educar. X 10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



X


X


X

4. Saber aplicar els continguts curriculars d’anglès en diferents contextos integrant els coneixements disciplinars, transversals i multidisciplinars.

X

5. Saber potenciar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguin en X


238

compte la formació prèvia dels alumnes i l’adquisició de competències . 6. Saber planificar i desenvolupar processos d’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa en contextos plurilingües.

X


X


X

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. X 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el propi treball.

X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


239

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL A3


240

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL A3 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat _UAB___________________ Sexe : ____ Home __X__ Dona Edat : _29_______

1.Quina llicenciatura has fet? Traducció i Interpretació

2.Quin nivell de llengua anglesa tens?

CPE

3.Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? Sí, alemany.

4.Quina és la teva visió de l’Educació a Catalunya ?

___ Molt bona _X__ Bona ___ No gaire bona ___ Negativa

Per què? No he crescut a Catalunya, però sempre he tingut la visió que Catalunya és un dels llocs on hi ha més preocupació per l’educació i més implicació per part de tots els actors que intervenen en ella, des de la família fins als docents i la societat en general. La pluralitat cultural, cada cop més evident, i el fet que la consciència política i social siguin més fortes que a altres comunitats autònomes contribueixen molt, des del meu punt de vista, a que hi hagi també consciència de l’educació. Tenint en compte que no són només els pares o els professors els que eduquen als nens, sinó tot el context que ens envolta, crec que aquest és un requisit imprescindible per poder millorar i avançar.

5. Tens experiència docent ? ____ Sí _X___ No Si has contestat SI , explica :




241

6.¿Quines han estat les vostres motivacions per matricular-vos al CAP?

(en pots triar més d’una)

( x ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( x ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( x ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( x ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


Vull aprendre técniques i estratègies de l’ensenyament de les llengues en general i de l’anglès en particular. Vull tenir l’experiència d’estar davant un grup d’alumnes i posar-me a prova a mi mateixa, comprobar quines sensacions i quines habilitats tinc a la classe i valorar si aquesta podria ser la meva feina en el futur. Tinc una altra feina des de fa uns anys i m’agrada molt, però crec que ensenyar també podria agradar-me i que podria sentir-me realitzada fent aquesta feina. Per això crec que aquesta experiència pot ser molt útil.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Crec que és necessari tenir una visió actualitzada del món, sentir que un mateix pertany al mateix món que els alumnes, tenir conciència de l’importància de l’educació i dels canvis que s’han produit en els darrers anys ―sobre tot pel que fa a l’ús de les noves tecnologies i l’incorporació de noves técniques d’ensenyament a l’aula―, desfer-se de molts dels prejudicis que hi ha respecte a les noves generacions i, per últim, creure en la vital importància de la funció dels professors.



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes x 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent X x 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes xx 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X x 5. Es important acabar el llibre de text x x 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment x x 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X x


242

8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X x 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement X x 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats x 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X x 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X x 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X x 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes x x 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X x 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge x x 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats x x 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X x 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica X x 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça x x 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X x 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge x x 23. El tutor fa feina que correspon a la família x x 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X x 25. El rol del docent és educar. x x 10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



xx


xx


x x


x x


x x


x x


243


x x


x x

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. x x 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

x x


x x


x x


X x


x x


x x


X x


X x


X x


X x

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. x x 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

x x


x x


x x


x x


x x


244

QÜESTIONARI INICIAL A4


245

QÜESTIONARI INICIAL A4 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat Universitat Autònoma de Barcelona Sexe : ____ Home X Dona Edat : 27

1.Quina llicenciatura has fet? Filologia Anglesa

2.Quin nivell de llengua anglesa tens? Proficiency (sense títol)

3.Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? Alemany a nivell mig-baix i tinc nocions d’italià.


___ Molt bona ___ Bona X No gaire bona ___ Negativa

Per què? La veritat és que no puc dir que conegui profundament els continguts que es treballen avui en dia a l’escola. He de dir que jo no he viscut la ESO ni el Batxillerat perquè vaig estudiar amb el sistema antic d’EGB, BUP i COU, i per això tampoc estic molt al dia del que es treballa a altres assignatures fora de l’anglès. Soc conscient de la gran devallada en el nivell de l’alumnat a Catalunya, però potser no podria dir ben bé a què es deu tot això. Personalment crec que el sistema de la LOGSE em sembla molt “tou”, comparat amb el que jo vaig viure, trobo que ara no hi ha tant nivell d’exigència des de l’escola, encara que potser és una percepció errònia meva. Crec que tampoc no es reb el suport dels pares des de casa, fet que trenca la continua formació de l’alumne (i persona) dins i fora de l’aula. Això es deu al poc temps que els pares d’avui en dia passen a casa i de la pèrdua de responsabilitat en l’educació dels fills, que passa a estar en mans d’una tercera persona o d’altres instruments poc educatius. A més, entenc els canvis de la societat, i els canvis en els sistemes pedagògics, que ara inclouen les noves tecnologies i apunten cap a una educació basada en la comunicació i la potenciació de l’alumne com un ésser autònom. Per tot això, no sé dir si aquesta adaptació a la nova realitat és la causa del fracàs escolar, ja que en teoria hauria de ser una millora. A banda d’això, crec que el sistema d’avaluació és massa flexible (poden passar de curs amb x assignatures suspeses), fet que no assegura l’adquisició dels coneixements mínims per a que l’alumne pugui passar de curs i no presentar dificultats durant el curs següent.


246

5. Tens experiència docent ? X Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

a. On has treballat ? A una acadèmia d’idiomes

b. Quina feina feies ? Era professora d’anglès general a alumnes d’entre 8 i 17 anys, i en casos esporàdics (substitucions) a adults, fins a nivell d’Advanced. A més, era la responsable del departament d’anglès, i per això tenia entrevistes amb els pares i professors i mediava en els conflictes que podien sorgir.


(X ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària (X ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació (X ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


La veritat és que al tenir les assignatures teòriques conval·lidades, considero que amb les assignatures que vaig cursar durant la carrera (que són les equivalents a les del CAP) ja disposo dels coneixements “mínims” per a fer-me una idea del que puc trobar en un aula d’anglès. A més, vaig realitzar un estudi comparatiu observant dues classes d’anglès per a comprobar si aplicaven el mètode comunicatiu o no. Per això, vam grabar les dues classes i vam transcriure tots els intercanvis comunicatius per desglossar quin tipus de comunicació s’utilitzava en cada cas per poder finalment concloure si tots aquests intercanvis obeïen a aquest tipus d’ensenyament. Evidentment reconec que si assistís a classe rebria una ajuda molt important i paral·lela a la meva pràctica actual i aprendria coses noves o reciclaria les ja impartides. El que en concret vull aprendre al CAP és a experimentar la docència en una aula de secundària, ja que fins ara només he donat classe en acadèmia, amb un nombre reduït d’alumnes, fet que no permet fer-se una idea del que és l’eduacació a les escoles.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Molta paciència! En realitat el que és més important és tenir una gran consciència d’un mateix, de les teves capacitats i funcions. Es necessita tenir molta seguretat en un mateix i projectar-la als alumnes, per aconseguir el seu respecte, no des de l’obediència a l’autoritat, sino des del reconeixement de la persona que disposa del coneixement per a formar-los. És molt necessari tenir bones dots comunicatives, ser un bon orador i conèixer el comportament i necessitats dels alumnes segons l’edat. El professor ha de saber respectar l’alumne i comprendre i redirigir les seves actuacions. Ha de saber negociar amb ells per tal de fer-los participants de la seva pròpia educació, que es vegin integrats en el procés i sentir-se escoltats i valorats.


247



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes X 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent X 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X 5. Es important acabar el llibre de text X 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment X 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement X 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats X 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes X 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats X 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica X 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça X 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge X 23. El tutor fa feina que correspon a la família X 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X 25. El rol del docent és educar. X


248

10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes competències professionals.



X


X


X


X


X


X


X


X

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. X 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


X


249



250

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL A5 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat ___Universitat Autònoma de Barcelona_______________________________ Sexe : ____ Home __x__ Dona Edat : __24____

1.Quina llicenciatura has fet? Traducció i Interpretació

2.Quin nivell de llengua anglesa tens? Entre C1 i C2.

3.Parles altres llengües estrangeres ? Quines ?

Sí, francès (C1) i una mica d’àrab.


___ Molt bona _x_ Bona ___ No gaire bona ___ Negativa

Per què? Tampoc no tinc una idea molt formada (a més jo he cursat els meus estudis fins a Batxillerat a l’Aragó) però pel que he vist des de que sóc aquí em sembla força organitzada i avantguardista en molts aspectes, malgrat que hi ha problemes com a tot arreu que són difícils de resoldre per les circumstàncies del moment en que vivim.

5. Tens experiència docent ? __x__ Sí ____ No Si has contestat SI , explica : Molt poca. Algunes classes particulars d’anglès.

c. On has treballat ?

d. Quina feina feies ?


251



( ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( x ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( x ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( x ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( ) Vull ser professor/a d’anglès ( x ) Altres.... Per saber si realment m’agrada ser profe.


Fer-me una idea general de què és realment l’ensenyança secundària (principalment mitjançant les pràctiques al centre) i aprendre algunes tècniques i metodologies així com obtenir recursos en cas que un dia arribi a ser profe.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Estar realment motivat per fer-ho, saber adaptar-se als nous temps i al nou sistema amb les seves circumstàncies no sempre positives i aconseguir tenir empatia amb els alumnes (això últim ho trobo molt important).



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes x x 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent x x 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes x x 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar x x 5. Es important acabar el llibre de text x x 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment x x 7. Els professors poden aprendre dels alumnes x x 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès x x 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement x x 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats x x 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant x x


252

12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes x x 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge x x 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes x x 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual x x 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge x x 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats x x 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre x x 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica x x 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça x x 21. Els alumnes estudien per treure bones notes x x 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge x x 23. El tutor fa feina que correspon a la família x x 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible x x 25. El rol del docent és educar. x x 10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



x x


x x


x x


x x

5. Saber potenciar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguin en compte la formació prèvia dels alumnes i l’adquisició de competències.

x x


x x


x x


x x


x x


x x


253


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


254



255

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL A6 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat Universitat Autònoma de Barcelona Sexe : Dona Edat : 21

1.Quina llicenciatura has fet? Curso actualment quart de periodisme, i per tant estic cursant el Cap per convalidar-lo com a crèdits de lliure elecció a la meva carrera.

2.Quin nivell de llengua anglesa tens? 5è de l’Escola Oficial d’Idiomes

3.Parles altres llengües estrangeres ? No

4.Quina és la teva visió de l’Educació a Catalunya ? Bona

Per què? A jutjar per les proves obtingudes pels estudiants/es de Catalunya a les PAU, que si no m’equivoco és un indicador que es té força en compte a l’hora d’establir una comparació, trobo que la preparació dels estudiants a Catalunya és força bona, tot i que considero necessària la permanència de les lleis en matèria educativa. En aquest setit, trobo que el fet de variar les lleis a cada canvi de govern és molt negativa pel funcionament del sistema educatiu en general.

5. Tens experiència docent ? Sí Si has contestat SI , explica :

e. On has treballat ? He treballat durant molts anys en l’àmbit de l’educació no formal (educació en el lleure) i també com a professora a acadèmies de reforç escolar i a nivell individual. També he treballat a l’Institució Cultural del Cic a les colònies estivals com a professora d’anglès.

f. Quina feina feies ? Professora de reforç escolar d’Educació Secundària Obligatòria (tots els cursos) i professora d’anglès a l’Institució Cultural del CIC.


256


( x ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( x ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( x ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( x ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


Vull aprendre nous recursos docents, no tant per a poder-los aplicar en el meu futur laboral, sinó més aviat pel meu interès personal. L’àmbit de la docència sempre m’ha agradat tot i que aquesta no sigui la meva primera opció de cara al meu futur professional. Vull aprendre tècniques docents, vull tenir recursos per afrontar problemes d’aprenentatge a l’aula, vull saber com resoldre els conflictes que puguin aparèixer, vull aprendre a motivar els estudiants a l’aprenentatge... Resumint, vull saber com ser una bona professora.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI?

És necessari saber aprofitar la diversitat a les aules (en un context d’immigració creixent), és necessari saber fer ús de les TIC (en un context on la majoria de processos comunicatius es produeixen ja a través de la xarxa), és necessari, per tant, desempallegar-se dels estereotips docents que funcionaven fa deu anys, perquè el context sociològic ha canviat totalment.



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes X X 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent X X 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X X 5. Es important acabar el llibre de text X X 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment X X 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X X 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X X


257

9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement X X 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats X X 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X X 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X X 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X X 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes X X 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X X 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats X X 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X X 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica X X 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça X X 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X X 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge X X 23. El tutor fa feina que correspon a la família X X 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X X 25. El rol del docent és educar. X X 10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X

8. Saber planificar, dissenyar, aplicar i avaluar unitats didàctiques de X X


258

l’especialitat d’anglès. 9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. X X 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. XX 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

X X


X X


X X


X X


X X


259

DIARIS A1


260

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __4/11/08____________ I. APRENENTATGE

Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ?

Avui hem ajudat a la tutora a corregir exàmens i he dubtat molt a l'hora de puntuar exercicis en què els alumnes havien de redactar. Mai no m'hauria imaginat que costaria tant establir els criteris de puntuació en la correcció dels exàmens (A1/1.3) Sens dubte, és molt difícil ser just i intentar seguir un criteri coherent. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... En general he vist que entre els professors hi ha una sensació d'estrès i de no poder atrapar la feina (A1/3), però m'ha sorprès que davant dels alumnes la professora s'ha mostrat molt tranquil·la i intentant crear una bona atmòsfera de treball (A1/.2.3)


261



Avui hem ajudat a la tutora a corregir exàmens i he dubtat molt a l'hora de puntuar exercicis en què els alumnes havien de redactar. Mai no m'hauria imaginat que costaria tant establir els criteris de puntuació. Sens dubte, és molt difícil ser just i intentar seguir un criteri coherent. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Avui la majoria dels alumnes que havien d'exposar una presentació gairebé no s'ho han preparat i han preparat material que no corresponia amb el que la professora havia demanat. Realment no sabria com hauria reaccionat, però després d'una classe poc fructuosa la professora els ha comunicat que no farien el viatge a Londres que hi havia planejat. No sé si aquesta decisió es durà a terme, però de totes maneres em sembla una actuació una mica injusta per algunes alumnes. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Avui he observat una classe de primer d'ESO i una de primer de Batxillerat i semblava com estar en dos móns diferents. Crec que realment el professor ha de fer un canvi a l'hora de tractar-los a uns o als altres (A1/1.3)


262



Avui he tingut l’oportunitat de respondre’m un dubte que ens havien plantejat a les classes de Didàctica: cal corregir tots els errors dels alumnes quan parlen? M’he trobat davant d'aquesta situació quan un alumne intentava explicar la seva experiència sobre el tema que tractaven amb la professora, i m'he adonat que només li ha corregit un error dels molts que ha fet, i crec que està bé, perquè l'alumne ha pogut expressar la seva opinió i crec que a poc a poc això l'ajudarà a guanyar-se la seva confiança en l'anglès(A1/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No he vist cap problema. Tot ha anat amb normalitat i les classes han seguit el seu curs sense cap mena d'incidència. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Avui he assistit a una reunió de tutors de 3er d'ESO i m'ha agradat veure el bon ambient que hi havia. Tots posen en comú les seves opinions i reflexions sobre alguns alumnes en concret per orientar-los i per veure com poden intentar millorar alguns aspectes. He pogut percebre un ambient molt distès que reforça la unitat de l'equip docent i, per tant, la col·laboració de cada individu (A1/8.5)


263



Avui he observat una classe de 1er d'ESO, que és el grup al què ensenyaré la meva unitat didàctica i m'he adonat que cal insistir molt en tota la feina que han de dur a terme, les dates d'entregues, la presentació de les seves llibres. Crec que hi ha un canvi abismal respecte els altres grups (A1/1.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No hi ha hagut cap problema, però m'he fixat amb la reacció que ha tingut la professora. Avui uns alumnes de batxillerat tenien un examen sobre un llibre i un dels alumnes no l'havia llegit. Realment no sé com hauria reaccionat jo, ja que mostra un gran desinterès per part de l'alumne; de totes maneres, la professora ha sabut respondre bé i senzillament li ha dit que comencés a llegir-ho durant l'hora de l'examen (A1/2.3) Crec que és una reacció molt bona perquè no cal fer cap sermó a un alumne de 2on de Batxillerat que ja hauria de saber per què està estudiant. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Després d'haver assistit a una classe de 1er d'ESO i a una de 2on de Batxillerat m'he adonat que són realment dos móns diferents, sembla que sigui un altre centre.


264



Després d'haver col·laborat en la primera classe amb primer d'ESO he vist que és un grup que requereix molta atenció i que sempre necessiten tenir algú a sobre. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Avui m'he trobat amb una mena d'entrebanc: la tutora m'havia demanat que em fés càrrec d'entrar a la següent classe que teníem i dir-los com s'havien de col·locar per dur a terme un debat. Quan he arribat la classe encara hi havia el professor de la classe anterior i he decidit esperar-me per respecte. Tot i així, el debat ha començat bastant més tard i al principi ha estat una mica caòtic (A1/1.3) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M'ha sorprès la maduresa d'alguns alumnes de Batxillerat. He quedat impressionada sobre com s'havien treballat el debat.


265



Avui els alumnes de 1er d'ESO tenien un examen del llibre de lectura. Les preguntes eren molt senzilles, però me n’he adonat que no les entenien. Després d'això, s'ha confirmat el que em va dir la tutora, que cal repetir-los molt les coses ( a 1r d’ESO) i assegurar-se que ho entenen (A1/2.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No m'he trobat amb cap problema. L'examen ha anat amb normalitat i no hi ha hagut cap incidència. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M'he adonat com s'ha de donar gairebé tot mastegat a alguns alumnes, i que per a alguns alumnes ha de ser bastant difícil el canvi del centre d'Educació Primària al de Secundària (A1/1.3).


266



Després de dur a terme la primera classe amb el grup de 1er d'ESO m'he adonat que jo creia que tenia la classe molt estructurada i que seguia els continguts de la unitat que estan treballant, però un cop l'he acabada i després d'haver parlat amb la professora, m'he adonat que no tenia clar quins objectius m'havia proposat per aquella classe i que sense objectius és molt difícil valorar si la classe ha donat resultat o no (A1/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ?

Després de començar la unitat, per tot una sèrie de raons i contratemps hem decidit que repetiria la unitat més tard. Al principi m'ha caigut el món als peus, perquè he sentit que tots els esforços no havien sentit per a res, però més endavant he pensat potser no havia estat tot en va, sinó que l'experiència d'haver preparat la primera unitat m'ajudarà a dissenyar la definitiva (A1/8.7)

III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions...

Tot i que hauré de tornar a dissenyar la unitat, m'ha agradat el primer contacte amb els alumnes i crec que ha servit per trencar el gel. La veritat és que amb ells m'hi he sentit molt còmode.


267



Avui els alumnes de 1er d'ESO han anat als ordinadors i han escrit poemes a través d'un joc per internet "Magnetic poems" (A.8.0) La veritat és que m'he quedat impressionada i a ells els ha encantat, però òbviament els poemes contenien faltes. De totes maneres, crec que això es pot aplicar a un concepte que sovint ens repeteixen a les sessions de Didàctica, cal deixar-los experimentar amb la llengua i de mica en mica ja aniran corregint els errors (A1/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No m'he topat amb cap mena de problema. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... De vegades hi ha exercicis que poden semblar massa difícils, però els resultats són sorprenents, per tant, a vegades només cal arriscar-se una mica per provar si una activitat funciona (A1/1.3)


268

DIARIS A2


269

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __5 novembre 08____________ I. APRENENTATGE


Avui he observat un parell de classes a l’aula d’informàtica, hem corregit exàmens i he tingut l’oportunitat d’assistir a la pre-evaluació del que probablement serà el meu grup (1er batxillerat C), i a una reunió del claustre. M’ha interessat especialment veure el funcionament del claustre i de la pre-evaluació del grup perquè ho he pogut relacionar amb les explicacions sobre cóm s’organitza internament un institut (assignatura de Formació Pedagògica). (A2/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No s’han pogut fer les presentacions per una de les classes a l’aula d’informàtica per problemes amb l’office vell, i ha sigut difícil trobar alternatives per fer-les però crec que s’ha perdut molt de temps. Tot i que només estava observant m’he adonat que em veia preparada per portar una situació així.(A2/8.0) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat molt veure la pre-evaluació del grup de batxillerat i el fet que es valorés el progrés dels estudiants individualment (A.8.3), també m’ha resultat interessant sentir parlar altres professors, etc. D’altra banda, l’ambient del claustre m’ha semblat tens i la veritat és que no m’he sentit gaire còmoda (A2/3)


270

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data _7 novembre 08_____________ I. APRENENTATGE


Avui he tingut l’oportunitat d’observar una classe “normal” (abans havia vist un examen i una classe a l’aula d’informàtica) del grup amb el que treballaré la meva unitat didàctica (1er batxillerat). També he tingut una mica més de contacte amb els alumnes mentre la meva tutora arribava a classe, i m’he pogut presentar. Són un grup difícil i he intentat marcar una mica de distància per tal que se’m prenguen seriosament (tal i com vam comentar a la classe de didàctica ) (A2/5), tot i que no sé si ha funcionat, perquè la majoria volia fer campana. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? En observar la classe de la Giselle he trobat que la majoria del grup no mostra interés (gran part han vingut a classe sense els llibres) ni presta atenció a la professora (més que mal comportament és passivitat). Això fa que el ritme de la classe es torne lent i pesat. Sincerament, no sé si jo podria haver aconseguit fer la classe d’una manera diferent. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... La veritat és que em preocupa bastant que donada la diferència de nivell entre els alumnes i l’actitud del grup en general em resulte difícil aconseguir que “cooperen” en les meves propostes, i poder fer classes amb una mica més de dinamisme (A2/8.3)


271

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __12 nov 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui he assistit a una classe de 2n de batxillerat en la que els alumnes feien un debat sobre les drogues en dos grups (cada grup defensava una postura i portàven els arguments preparats). Una companya de pràctiques i jo puntuàvem les seves intervencions i després ho hem posat en comú amb la tutora. Es notava que els alumnes estaven motivats pel tema i que alguns havien treballat bastant i ha sigut molt interessant. Pense que donar als alumnes l’oportunitat de portar temes que són del seu interès a l’aula és una bona manera de motivar-los i de proporcionar eines per treballar la comunicació d’una manera “real” (aquest és el plantejament de la tutora, que quadraria bastant amb el nou currículum tal i com ho veiem a didàctica) (A2/5) II. PROBLEMES


El debat estava bastant ben organitzat i m’ha agradat especialment veure que alguns dels alumnes (que probablement no participarien tant en una classe normal) s’implicaven molt. Potser ha resultat difícil repartir les intervencions d’una manera equitativa. També m’ha resultat una mica difícil la tasca de puntuar les intervencions i decidir quins aspectes estava valorant en cada moment (A2/1.3) III. PERCEPCIÓ


El debat m’ha semblat una molt bona activitat per alumnes d’aquest nivell/edat, i es notava que s’havien preparat els arguments i que estàven interessats (i es premiava al grup “guanyador” del debat amb mig punt i això també ha ajudat a motivar-los, supose). En definitiva em sembla bé incentivar els alumnes per que es preparen aquest tipus d’activitats i donar-los l’oportunitat de tractar temes que els interessen (A2/8.3), al temps que es treballa la comunicació a un nivell més formal (cosa que crec que els hi resultarà molt útil).


272

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __17 novembre 2008____________ I. APRENENTATGE


Avui ha sigut el meu primer dia com a professora del grup d’ESO 1.1 (on finalment faré la unitat didàctica). Es suposava que seria el meu primer dia d’implementar l’unitat didàctica però degut a problemes d’organització i timing la Giselle ha decidit que serà millor que totes 3 comencem a implementar-la més endavant. Tot i així, he fet la classe que tenia preparada i tot ha anat bastant bé, llevat que no hem tingut temps de fer totes les activitats que jo volia i alguna coseta a l’hora de presentar continguts de gramàtica. Havia treballat molt planejant la classe (aquesta ha sigut la part més difícil i més costosa), intentant tenir en compte totes les recomanacions tant del professor de didàctica com de la meva tutora i preparant materials, i la veritat és que encara que no ha sigut perfecte m’he sentit bé perquè els alumnes s’han implicat i s’han portat molt bé amb mi i els hi a agradat el que anàvem fent (A2/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? He tingut una mica de problemes per introduïr continguts nous de gramàtica i la tutora m’ha ajudat en mig de la classe, però no m’he sentit gens malament (A2/ 2.3) perquè no s’ha trencat el ritme de la classe i tot ha sigut molt natural, de manera que la correcció no m’ha resultat gens traumàtica (al contrari, m’ha anat molt bé i ja havia pensat que tendria problemes en presentar aquesta part, però no ho havia pogut parlar abans amb ella –aqui he trobat a faltar una mica més de temps amb la tutora (A2/ 2.3). III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Després de la classe la tutora m’ha donat indiacions sobre com introduïr i treballar continguts amb els que he tingut més problemes (la gramàtica) i sé que em resultaràn molt útils (A2/ 2.3)perque el fet d’haver-ho experienciat em dona una idea molt més clara del conjunt del “procediment” i de les dificultats etc, sento que avui he après moltíssim (A2/5). Tot i que ja estava llençada per començar amb la unitat didàctica també pense que tenir més temps (i la possibilitat d’agafar més “tablas” a classe) per preparar-la em donaran més tranquilitat. També he sortit molt motivada perquè la tutora m’ha dit que li havien semblat molt bé unes coses que portava preparades i que pensava que habia connectat bé amb els alumnes (A2/ 2.3). La veritat és que jo m’he sentit molt còmoda i m’ho he passat bé (i pense que els alumnes també) i supose que això fa que tot l’esforç haja valgut la pena.


273

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __19 nov 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? La tutora no podia venir a l’institut avui i ens ha demanat que ens quedèssem a classe amb el professor de guardia. He anat a les classes de primer de batxillerat i del meu grup (1er ESO). La primera classe no ha sigut gaire interessant perquè no hem pogut treballar gens amb ells (estàven fent deures), però amb el grup de l’ESO ens hem quedat una companya i jo i hem avançat continguts (el professor de guardia ens ha deixat soles) i corregit deures. Els alumnes s’han portat bé (és una classe fàcil de controlar perquè són pocs i bastant pacífics) i m’ha agradat portar el control de la classe (A2/1.3), tot i que no hi havia pressió de cap tipus per avançar continguts ni res. II. PROBLEMES


Els problemes han sigut fora de classe, no va quedar gaire clar si ens quedàvem com a responsables de les classes i els professors de guardia no ajudàven massa a aclarir la situació (A2/3) III. PERCEPCIÓ


Tot i que amb els alumnes hem tornat a estar bé, m’adone que m’és difícil manejar-me amb la resta de professorat, supose que també degut a que el nostre rol dins el centre és una mica ambivalent, però encara no em trobe gens còmoda en este aspecte ( A2/3)


274

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __24 nov 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? He tornat a fer observació de la classe de 1er d’ESO de la meva tutora. Ha sigut una classe molt interessant en la que la professora ha improvisat unes simulacions amb els alumnes (és un grup amb pocs nens i molt participatius i aquest tipus d’activitats resulten molt bé). Aquest tipus d’exercicis (simulacions) em semblen molt en línia amb la filosofia d’aprenentatge que se’ns proposa a les classes de didàctica del CAP (significatiu i basat en la comunicació). Quant a la resta de la classe, m’ha agradat veure com l’ènfasi no es centra en corregir aspectes més gramaticals sinó en promoure la comunicació . Tot i així, també s’han treballat estructures gramaticals (molts exercicis i de manera oral, cosa que trobe molt interessant), i finalment han sigut els alumnes els que han demanat la “rule” a la pissarra. M’ha semblat una molt bona classe i he pensat que això deu ser el que anomenem “reactive management” a didàctica. (A2/5) II. PROBLEMES


Crec que encara em faltarà molta experiència per poder portar una classe de la mateixa manera que la meva tutora, la veritat és que la forma en que he vist treballar els continguts avui m’ha agradat molt (A2/ 2.3) i espere poder treure tant de partit i aprendre a fer que els alumnes “necessiten” certs continguts en cada moment. III. PERCEPCIÓ


Continue pensant que estic aprenent molt (A2/1.3), i que haver fet aquell parell de classes la setmana passada m’ha donat una molt bona referència, i ara me’n adone de coses que potser no veuria abans (o que no em serien tan útils)


275

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data ____26 novembre 2008__________ I. APRENENTATGE


Observació a la classe de primer d’ESO (el meu grup ara), avui a l’aula d’informàtica i la tutora com a professora. Després de fer activitats treballant continguts del llibre han provat de fer una mica de writing fent servir un joc per crear poemes (magnetic poetry). Puc relacionar-lo amb l’objectiu general de fer primar l’aspecte comunicatiu del llenguatge a l’aula. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? El focus de l’exercici era agafar paraules i combinar-les, i que els alumnes juguèssen amb el llenguatge primava per sobre de la “correcció” del que produïen (per dir-lo així). M’ha semblat que aquesta situació segurament a mi em crearia un conflicte (com a alumna). III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Amb aquesta activitat he pensat que estic molt condicionada per les meves creences (o millor dit preferències i gustos) com a alumna/estudiant. Tot i que m’agrada molt aquest tipus d’aprenentatge comunicatiu i la manera en que enfoquem les coses al CAP em sembla perfecta, de vegades me n’ adone que encara se’m fa molt extrany deixar de banda els aspectes més purament “formals”(A2/5)(com la gramàtica en aquest cas), supose que també perque sempre m’han resultat molt atractius. Bé, la qüestió és que m’ha agradat (i sorprés) veure que els alumnes es sentien molt còmodes amb l’activitat i que s’ho passàven bé, i també m’ha agradat adonar-me que hauria d’estar una mica “alerta” per no imposar la meva manera d’enfocar les coses en situacions així.


276

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __1 dec 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Observació amb el grup de 1er d’ESO. Avui ha sigut una classe molt relaxada. Una de les alumnes havia portat un joc de màgia i la professora li ha donat l’oportunitat de fer una demostració (en anglès) per la classe. Els alumnes s’han interessat i s’han implicat, i hi havia bastant comunicació en anglès. Puc relacionar això amb el deixar que els alumnes aportin els seus propis interesos a les classes (ens ho proposen tant a les classes del CAP com a les pràctiques)(A2/8.2), i la veritat és que avui ha funcionat bastant bé. Durant la segona part de la classe s’han treballat continguts del llibre de text, bàsicament per parelles i en grup. II. PROBLEMES


He vist que la tutora té molts recursos per portar la classe i aconseguir que els alumnes es centrin(A2/ 2.3)(una vegada acabada la part de “màgia”, he pensat que podria ser difícil aconseguir fer una altra cosa, però no ha sigut així). III. PERCEPCIÓ


Crec que he tingut molta sort amb el canvi de grup (a 1er de l’ESO) perquè en general són molt bons alumnes i s’impliquen molt, i crec que això em donarà l’oportunitat de plantejar activitats diferents quan haja d’implementar la meva unitat didàctica. Estic agafant moltes idees (A2/1.3) i tot i que és una mica frustrant haver de tornar a preparar continguts nous (perquè no podré aprofitar la majoria de coses que tenia pensades per l’altra unitat), em motiva molt el fet que ens portem molt bé amb ells. També em preocupen un parell d’alumnes que no tenen el mateix nivell que la resta i crec que hauré de començar a pensar en adaptar activitats per ells, ja que m’agradaria que es sentíssin més integrats (A2/8.3)


277

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 3 decembre 2008 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui he fet observació participant del meu grup a l’aula d’ordinadors. Han treballat amb els cds dels materials del llibre durant la primera part i desprès amb exercicis de gramàtica i vocabulari d’altres pàgines web. Ha sigut una classe bastant tranquila i la tutora i jo passejàvem i anàvem ajudant-los amb els dubtes que sorgien. He intentat aprofitar per fixar-m’hi una mica i reflexionar sobre l’ús de les TIC a la classe d’anglés. Han treballat amb continguts que encara no havien vist pròpiament a classe, i això m’ha fet pensar que és fàcil aprofitar les TIC per familiaritzar-los amb l’idioma d’una manera molt “light” i sense que s’agobiin per no entendre-ho tot, amb l’avantatge que cadascú pot treballar al seu ritme (que de vegades resulta també un desavantatge) (A2/8.0) II. PROBLEMES


He pensat que aquest grup treballa molt bé a l’aula d’ordinadors, comparat amb altres classes amb més alumnes (i més grandets). Tot i que parlen bastant entre ells i no es pot dir que no es distreguin, s’ajuden molt els uns als altres i van fent el que la professora els demana (en altres grups de seguida es posen a mirar els seus correus i fotologs i etc, i també hi han més alumnes i és difícil “controlar-los” a tots). Tot i així, els alumnes amb menys nivell i menys “motivats” aprofiten la classe per no fer res bàsicament, ja que aquest tipus d’exercicis es poden contestar amb un clic i no els corregim tot junts. Suposo que això només es pot evitar mirant de variar bastant el tipus d’activitats a l’aula TIC. III. PERCEPCIÓ


Trobo que es una edat molt bona per aprofitar les classes a l’aula d’informàtica, es nota que els ajuda a trencar una mica la rutina de classroom i que es troben molt còmodes treballant amb els ordinadors. M’he adonat que els agrada molt ajudar-se entre ells, també quan hi ha bastant diferència de nivell, i suposo que el fet que la classe no estigui tan centrada en el professor ho afavoreix.


278

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 4 dec 2008 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui he fet observació de la classe de la meva tutora a l’aula normal amb el meu grup (1er ESO). Havien de fer un exàmen d’altra assignatura just després de la classe i ha sigut bastant complicat aconseguir crear un clima de treball i que es centrèssin; això m’ha fet plantejar-me còm m’hauria mostrat jo quant a flexibilitat/autoritat de cara als alumnes (aquest es un dels temes que més em preocupa quan penso en mi com a futura professora i també és un dels que més acabem parlant a les assignatures del CAP) (A2/5) II. PROBLEMES


Just després de la classe els estudiants havien de fer un exàmen de biologia i es notava que estàven molt nerviosos i només volien posar-se a repasar. De fet, ha sigut difícil aconseguir que guardessin els llibres de l’altra assignatura per començar la classe perquè volien fer servir l’hora de classe per estudiar. Finalment han fet com mitja classe d’anglès (gens pesada) però no estàven gaire centrats (tot i que tampoc es portàven malament) i la professora ha deixat que estudièssen l’estona que quedava abans de l’altra classe. M’ha semblat bé com ha actuat la meva tutora perquè al principi s’ha centrat en fer que guardessen els altres llibres i en començar la classe normal sense fer cas del que li demanaven, tot i que al final els ha deixat estudiar perquè li han fet cas i es portàven bé. III. PERCEPCIÓ


He pensat que tot i que no m’agradaria gens l’idea de perdre la classe i deixar-los fer una altra cosa l’hora sancera, m’hauria costat bastant més aconseguir que fessen el que jo volia i probablement m’hauria vist bastant perduda en aquest aspecte. També pense que és una mica una qüestió d’experiència (negociar amb els alumnes) i que aquestes situacions m’ajuden a veure més clarament cóm es poden fer les coses sense arribar a extrems (A2/8.1)


279

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __10 dec 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui he assistit a la classe a l’aula d’ordinadors del meu grup de 1er d’ESO i també a reunió d’avaluació del trimestre del mateix grup. Ha sigut un dia interessant ja que a l’aula d’informàtica hem improvisat una classe que m’ha agradat força i després he pogut veure la reunió d’avaluació del meu grup (és obligatori pel nostre practicum i també m’ajuda a familiaritzar-me amb el funcionament dels centres, i a aprendre per si algun dia haig de fer de tutora). El rol del tutor és una cosa en la que insisteix bastant la nostra professora de Formació Pedagògica i a la reunió he vist cóm pot enfocar-se un grup com el meu (amb alguns alumnes complicats però potser no tan problemàtic en general com els exemples que veiem a classe) (A2/5) II. PROBLEMES


He vist que es negociava una mica amb els resultats d’alguns alumnes (per qüestió de motivar-los generalment) i que alguns professors no volien fer cap concessió i m’he preguntat què faria jo (A2/8.5)però la veritat és que tot semblava bastant raonable i no crec que hagués tingut molts problemes en fer un parell de petits canvis. III. PERCEPCIÓ


M’ha agradat veure l’avaluació perquè m’he adonat que el rol de tutor d’un grup pot arribar a ser maco i bastant més “útil” del que jo creia (A2/1.3) (des de la meva experiència com a alumna, i ja que suposo jo ho asociava bastant amb centrar-se en els alumnes que donen guerra). La reunió en si m’ha semblat enfocada d’una manera bastant constructiva i he vist que es coneix els alumnes bastant més del que podria semblar des de fora.


280

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data __11 dec 2008____________ I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui hem fet una reunió amb la tutora per parlar del inici de les nostres unitats didàctiques (la setmana vinent) i després he fet observació a l’aula normal del grup de 1er d’ESO. La reunió amb la tutora m’ha resultat molt útil perquè encara tinc la sensació que em resulta difícil organitzar-me a l’hora de planejar i distribuir els continguts que vull fer durant la meva unitat i m’ha donat consells pràctics (A2/ 2.3)Quant a la classe, avui han treballat fent servir els materials del llibre tot i que la professora els ha “explotat” d’una manera diferent a com es proposava (no és gens extrany però he prestat més atenció perquè tot just haviem parlat d’això a les sessions del cap). II. PROBLEMES


Bàsicament crec que em costa massa temps i esforç planejar el desenvolupament de les sessions i els continguts que m’agradaria fer a la unitat didàctica (que començaré a implantar la próxima classe). Suposo que es una qüestió de pràctica i una mica de trobar la manera d’anteposar la pragmàtica i anar fent de mica en mica, però em preocupa perque realment dedico molt de temps i em quedo encallada i de vegades tinc la sensació que no avance gens. Crec que pot ser perquè vull dissenyar-ho tot una mica massa “top-down” i em poso massa perfeccionista i ho faig més complicat del que és en realitat. III. PERCEPCIÓ


Tot i això estic contenta amb les idees que em van sorgint i crec que poden quedar bastant bé. D’altra banda si que estic una mica nerviosa, i em preocupa no haver pogut presentar-li a la tutora un esquema més complet del que faré durant tota la unitat (ja que no tinc gaire definit el que faré després de nadal). També crec que ho veuré tot més clar un cop comence a implementar la unitat.


281

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: 15 dec 2008 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui havia de començar a implementar la meva unitat didàctica, però al final només he pogut fer 5-10 minuts del que jo portava preparat perquè havia de corregir els deures que tenien del cap de setmana i han sorgit un munt de dubtes i això ens ha portat pràcticament tota la classe. La correcció dels deures (workbook) ha acabat resultant molt més lenta i pesada del que jo esperava -jo havia calculat uns 10 minuts al principi de la classe- i tot i que he intentat presentar una mica el que jo volia fer els nens ja estaven cansats i passàven bastant del tema. L’avantatge és que m’he adonat que el listening que portava preparat (una gravació d’un missatge d’un amic americà per la classe, amb la que pensava treballar unes worksheets) no es sentia gaire bé (la qualitat ja no era massa bona i amb el cassette es feia més difícil) i que tampoc no haguéssem pogut treballar com jo volia; de manera que per dimecres hauré de transformar-ho tot bastant, ja que tenim la classe a l’aula d’ordinadors. II. PROBLEMES


Tot i que ha sigut bastant frustrant no poder començar com jo volia, suposo que el contratemps també m’ha donat l’oportunitat de millorar-ho tot per dimecres (havia centrat els continguts i els materials de la unit fent servir aquest listening com a punt de partida i, tot i la qualitat del so, crec que es pot aprofitar). La veritat és que no tinc idea què hauria fet si m’en hagués adonat al principi de la classe que era tan difícil treballar amb el listening, perquè tot i que portava preparats uns transcripts per ajudar-los i poder treballar d’altra manera si fos necessari, no m’imaginava que es sentiria tan malament. Quant a la correcció de deures, la tutora m’ha dit podria haver sigut molt més àgil i ràpida i crec que té raó en el sentit que ho podrien mirar all llibre, però també pense que tenien molts dubtes i havia de dedicar-hi temps, i potser no hauria sabut com deixar-ho de banda. III. PERCEPCIÓ


Sé que el que ha passat avui (fer només 10’ d’unitat didàctica perquè m’he passat quasi tota l’hora corregint) m’ensenyarà a ser més previsora, i a aprendre a donar-me més marge amb el temps assignat a cada activitat de la classe (A2/8.7) També, tot i l’imprevist i que m’he agobiat una mica en adonar-me del desajust, estava còmoda treballant amb la classe i crec que són els moments ón sóc més conscient de les coses que faig i de que estic aprenent molt.


282

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: 17 dec 2008 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? Avui he fet classe (retomant l’inici de la meva unitat didàctica) a l’aula d’ordinadors. Aprofitant que estariem a l’aula d’ordinadors vaig adaptar el listening que havia preparat convertint-lo en un video molt senzill pero subtitulat per tal que tinguèssen ajuda visual i poguéssen llegir i els hi resultés fàcil de seguir (moltes d’aquestes idees les he tret de classes de didàctica (A2/5)), de manera que també podiem treballar amb els exercicis que havia preparat. Tot i així he tornat a tenir problemes logístics amb el so (només un ordinador tenia altaveus), i hem treballat tots amb el mateix (només som 9 a classe). II. PROBLEMES


La veritat és que ja m’havia plantejat la possibilitat de que no tots els ordinadors tinguéssen altaveus (sabia que al menys un en tenia), i que el que més m’ha costat es aconseguir que es centrèssin després que la meva tutora els ensenyés uns jocs per vacances que havia penjat amb un link a la web de la classe... tot i que no hi ha hagut problemes, els he trobat una mica dispersos i m’ha fet una mica de pena perquè pensava que els agradaria més el que havia preparat. D’altra banda, és possible que després de la primera classe que vaig fer amb ells m’hagués posat el llistó molt alt, i dilluns ja em vaig adonar que en general se’ls veia cansats i no tan emocionats/predisposats com el primer cop. Per la classe d’abans de nadal he preparat altre tipus d’activitats i pense que poden anar bé per terminar en un “high”. III. PERCEPCIÓ


Supose que m’estic mentalitzant que en treballar amb persones és poc realista esperar que les coses resultin exactament com es planegen, i que m’hauré de fer una mica més flexible o més forta en este sentit (perquè trobe que m’afecta més del que havia pensat, i la veritat és que tot i que no ha anat gens malament m’he desil·lusionat una mica) (A2/8.7)


283

DIARIS A3


284

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 30-10-2008 I. APRENENTATGE


Avui els alumnes de 1er de l’ESO han vist una pel·lícula en anglès. Crec que es podria relacionar amb l’importància de l’inmersió socio-cultural i de la contextualització realista de la llengua, un fet del que hem parlat tant a la universitat com a l’institut (A3/3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No hi hagut cap problema. Els alumnes no entenien tot, però tampoc no estaven preocupats. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’agradat comprovar que quan els alumnes més petits (com els de primer de l’ESO) arriben a l’institut, ja tenen integrades i superades qüestions com són les noves tecnologies i l’ús de l’anglès en mitjans audiovisuals(A3/1.3)


285



La professora sempre parla anglès amb els alumnes i aquest jo crec que és el primer pas per contextualitzar la llengua d’una manera real i que els alumnes vegin l’ús pràctic de la llengua. Es fa servir el llibre de texte però la professora introdueix també continguts adicionals. Aixó em sembla important perque els llibres no sempre ofereixen activitats atractives pels alumnes (A3/2.3). Saber adaptar les activitats al grup i fins i tot a la situació concreta d’un dia és clau. És a la universitat on hem parlat més de l’adaptació i creació d’activitats tenint en compte factors com la motivació i el recolzament dels alumnes concrets de cada grup (A3/8.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? La diferència de nivell entre els alumnes em sembla un problema difícil de resoldre. S’han de disenyar activitats per que tots els alumnes puguin sentir-se integrats. Ara mateix tinc la sensació que no tinc recursos suficients per apreciar els matisos i crear activitats que arribin a tots els alumnes (A3/5) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat i al mateix temps m’ha sorprès comprovar que, quan s’acostumen, els alumnes es senten còmodes amb l’anglès i no els resulta frustrant no entendre tot el que el professor els hi diu (A3/1.3)


286



La importància de les tutories. La figura del tutor és molt important pels alumnes (A3/1.3) L’ensenyament a l’ESO es centra molt en els hàbits dels alumnes, la disciplina, la capacitat d’organització i la responsabilitat i no només en els continguts curriculars. A les tutories es parlen aquests aspectes. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Els alumnes tenen a vegades comportaments poc respectuosos amb els seus companys i fins i tot amb els professors. Els professors han de tenir molt clares tant les normes del centre com les seves pròpies normes que els alumnes han de respectar quan són a l’aula amb ell. Aquest aspect es tracta molt a la universitat i per mi ha sigut d’enorme utilitat perque a l’institut he comprovat l’importància que té pels alumnes saber quins són els limits (A3/5), ja que així ells estàn més còmodes i saben què s’espera d’ells. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Les tutories juguen un paper molt important en l’integració dels alumnes en el centre i l’aprenentatge de les normes de convivència bàsiques(A3/1.3)


287



Avui he vist una presentació oral dels alumnes de segon de batxillerat. La importància de les presentacions orals i de saber parlar en públic és un tema que es tracta molt a la universitat (A3/5) ja que tot el que els alumnes aprenen ha de tenir l’objectiu de que es puguin integrar amb facilitat al món laboral i la realitat social que els envolta. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Alguns alumes tenen problemes amb aquest tipus d’exercici per timidesa o por al ridícul. Avui he vist que s’ha d’anar molt amb compte i obligar els alumnes només fins a un punt perque podria arribar un moment que el alumne es sentís massa pressionat i una experiència que hauria de ser positiva es tornés en una experiencia frustrant o negativa. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Crec que l’experimentació i l’introducció de nous exercicis i activitats motiva als alumnes.


288



Avui hem fet activitats a l’aula d’ordinadors amb els alumnes de 1er de l’ESO. La importància de les noves tecnologies als centres en general i a l’aula d’anglès en particular és una qüestió que hem tractat moltíssim a les classes de la universitat. Avui dia és bàsic que els alumnes sàpiguen no nomès utilitzar, sinò sobre tot fer un bon ús de les noves tecnologies i fer-les servir com a eines d’aprenentatge. (A3/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Un cop més el problema és la diferència de nivells. El treball individual amb l’ordinador permet donar-li a cada alumne exercisis adaptats al seu nivell, però aixó evidentment requereix un anàlisi i un diseny previs per part del professor. Jo he estat treballant amb un alumne que té problemes d’aprenentatge i he posat en pràctica les tècniques i estratègies de motivació que hem après a la universitat (A3/5) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’agradat veure que les tècniques de motivació funcionen i comprovar que és essencial que el professor depositi i demostri molta confiança en els alumnes que no creuen en si mateixos. Els professors tenen una tasca molt important a fer en la resolució de conflictes i problemes d’autoestima dels alumnes(A3/1.3)


289



Avui m’he adonat que qualsevol tema, si està ben preparat i disenyat, pot arribar a interessar els alumnes. He observat una classe de 3er de ESO on es parlava de fenòmens metereològics, un tema que en principi no s’espera que interessi massa els alumnes d’aquesta edat. Malgrat això, l’enfocament de la professora ha fet que els alumnes es sentissin implicats perquè enlloc d’explicar la matèria els hi ha demanat que expliquéssin les seves experiències personals. A la universitat ens han parlat molt de aquest tema i del proverbi xinès: “Diga-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra'm i ho aprendré”(A3/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? El problema és que no tots els alumnes participen i el professor ha de saber trobar l’equilibri i fer servir differents tipus d’activitats que s’adaptin a tots els perfils. M’estic adonant que estic aprenent a resoldre aquest problema i que cada cop tinc més clar els diferents perfils d’alumnes i quin tipus d’activitat es podria adreçar a cadascú (A3/8.3) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... El proper dia donaré la meva primera classe i tinc la sensació que és molt important saber transmetre confiança i seguretat als alumnes. Avui he estat pensant estratègies per aconseguir-ho i ara mateix, mentre observo aquesta classe, penso que tot és important: des de la roba i la presència del professor fins els gestos, l’actitud, el to i la modulació de la veu, les sensacions que transmets. M’estic adonant (a la universitat també se’n parla molt) que la matèria és, en cert sentit, el menys important. A l’aula passen moltes coses a l’hora i poc a poc me’n vaig adonant que la classe és un organisme viu i el professor té altres funcions, a vegades molt més importants, a banda d’impartir la matèria de l’assignatura (A3/ 8.1)


290

DIARIS A4


291

26/10, 27/10 i 30/10 1. Els alumnes reaccionen molt bé als exercicis amb les noves tecnologies. La professora els utilitza molt sovint i sap combinar les activitats per treballar les diferents àrees de la llengua. Hi ha alumnes més inquiets i d’altres més tranquils, però en general tots responen bé a les activitats i llevat d’un parell, tots participen. La professora sap que ha d’insistir molt en les estructures que han d’aprendre, i les repeteix diverses vegades, i les escriu a la pissarra per a poder dirigir als alumnes quan els fa parlar. Els alumnes respecten a la professora i ella els respecta i escolta. Es nota molt que se’ls coneix i sap com tractar-los. El que en resum he après és que s’ha de ser constant i tenir paciència per a repetir tantes vegades com faci falta i per tots els mitjans possibles el contingut nou que es treballa(A4/1.3) Són alumnes als que els hi costa retenir la informació, i per això s’han de trobar alternatives per a fer-los comprendre i, per tant, aprendre les noves estructures treballades a classe. 2. Hi ha alumnes que no han fet els deures. La professora comprova un a un si els han fet i pren nota dels que no els tenen fets. A alguns els escriu una nota a l’agenda que hauran de portar signada el proper dia. Potser els preguntaria la raó per la qual no tenen els deures fets i després prendria mesures segons la política de l’escola. 3. La veritat és que després de tants nervis per saber l’horari de classes i per poder per fi ajustar-me l’horari de la feina a les pràctiques del CAP, crec que començo a respirar una mica més tranquil·la, veient que les coses funcionen bé, i que els nens semblen macos. He patit molt perquè encara que a la feina em van dir que em podrien adaptar l’horari per tal que pogués assistir a les classes, no va ser fins molt tard que vaig saber el centre adjudicat i l’horari de la tutora, i vaig patir molts nervis de no poder concretar res als meus caps de la feina, que en certa manera em pressionaven, perquè canviar-me el torn a mi implicava que algú altre havia de canviar-se’l per poder cobrir el meu lloc de feina i jo cobrir el seu en conseqüència. Vaig patir molt i inclús vaig pensar en no continuar amb això, per estalviar-me mals de cap. Però per sort a la feina ho van saber entendre i d’un dia per l’altre ja tenia l’horari adaptat. Pel que fa a la classe, aquesta primera setmana ha estat una mica de nervis. Primer, per ser el primer contacte amb els nens i amb la tutora, i sentir que invaeixes el seu terreny i per això no saps com reaccionaran. Vaig obtenir molt bona resposta, i el recolzament de la meva tutora va fer-me sentir realment acollida(A4/2.3) Es nota que els nens estan acostumats a rebre alumnes del CAP, perquè de seguida s’adonen del teu rol i et deixen fer. Puc dir que tots els nervis es van anar dissipant a mesura que em veia integrada en el grup i recolzada per la meva tutora. 3/11, 4/11 i 7/11 1. La professora fa que els alumnes responguin espontàniament, cosa que promociona la comunicació en L2. Recorda de nou les estructures treballades la setmana passada. Quan algú entra tard (menys de 10 minuts) els hi fa dir:


292

I’m sorry, I’m late, may I come in? És una norma acceptada per tots els membres del grup. Quan es fan jocs, la professora diu les normes en anglès i després en català, per assegurar-se que el joc funcionarà bé, i per tant, podràn aprendre d’ell. Utilitza la L1 per a reforçar l’enteniment. Els hi fa un joc que implica moviment, han de córrer cap a la pissarra i apuntar el vocabulari que recorden. Serveix per consolidar el que han après, mentre que els nois es lliberen i es diverteixen. Acompleix amb la incorporació d’activitats que impliquen moviment per a satisfer les necessitats dels alumnes d’aquesta edat. Acorden entre tots que l’equip que guanyi el joc pensarà un càstig per al perdedor, que pot ser una cançó, un poema, un embarbussament o manar-los que facin alguna cosa. Els nois acorden que serà un embarbussament. És important negociar el funcionament de certs aspectes de la classe amb els alumnes. 2. Un alumne arriba tard, no porta ni llibre ni llibreta ni res per apuntar, i la profe li escriu una nota pels seus pares. 3. M’ha agradat molt el fet d’aprofitar una activitat per fer que els nois es moguin i col·laborin entre ells, pel fet de pertànyer a un equip(A4/1.3) He trobat molt encertada aquesta activitat, i els nois han tornat als seus llocs més tranquils i contents. Trobo totalment positiu el fet de comptar amb la seva opinió per pensar un “càstig” per a l’equip perdedor, perquè s’ha debatut abans del joc i han participat tots en arribar a un acord, cosa que, per tant, fa que després els que perdin l’hagin d’assumir. 10/11 i 14/11 1. El dilluns van venir els responsables de la campanya de la marató de tv3 d’aquest any a fer-nos una xerrada sobre les malalties mentals greus. Els nois no semblaven estar molt sensibilitzats amb el tema, i feien cares d’avorriment com dient: “quin pal”. Malgrat això han estat en silenci i han respectat l’oradora. El divendres els hi dono la primera classe per introduir-los el vocabulari dels esports. Aprenc que parlen molt poc, però que poc a poc i amb l’empenta de la tutora, els alumnes comencen a parlar i diuen en veu alta els esports que coneixen. Em va ajudar molt el suport visual, i els alumnes van respondre molt bé a l’activitat. En el joc que vaig proposar, ningú va “chivar” i van respectar perfectament les normes, que prèviament els hi vaig explicar, primer en L2 i després en L1 per assegurar-me que ho entenien. Vaig construir medalles per als guanyadors i sembla que els hi va agradar el detall. Vaig fer col·laborar a la tutora com a àrbitre, dotant-la de 2 targetes i un xiulet. La tutora va riure molt i els nens van reaccionar molt bé, fent que el joc fos un èxit. Vaig aprendre que cal establir una bona relació des del principi amb els alumnes, i que tinc molt guanyat per la relació que ja existeix amb la seva tutora.


293

2. Patia per si el joc s’allargava massa, però vaig saber parar-lo a temps i em van sobrar 5 minuts que van servir per a donar-los deures pel proper dia(A4/8.3) 3. En aquesta setmana l’únic que centrava la meva atenció era el moment en que sortís allà al davant a presentar-los la nova lliçó. Com que sé que no coneixen res de mi els vaig posar fotos de quan era petita, jugant a tennis, i amb això vaig trencar el gel i van començar a opinar. Em va permetre preguntar-los si jugaven a algun esport quan eren petits, i ara. També vaig portar a classe la primera copa que vaig guanyar, mentre projectava la fotografia en què me la donaven, i això em va portar a preguntar-los si havien guanyat trofeus en algun esport... crec que tot va anar molt rodat, i que portava ben estructurada la presentació, deixant-los conèixer coses sobre mi, i preocupant-me pels seus interessos pel que fa als esports. Estava nerviosa, però poc a poc em vaig relaxar i vaig disfrutar molt d’aquesta experiència!!!(A4/8.3) 17/11 1. A la classe de l’altre tutor de pràctiques, els hi pregunta les raons de certes activitats, i són els alumnes els que anomenen els objectius de cada activitat, que normalment impliquen la comunicació en L2. Utilitza la llengua materna per a reforçar el significat de paraules que considera que poden desconèixer. Els hi fa penjar les activitats al moodle, que és el campus virtual que tenen a l’escola. Els hi explica en L1 com fer-ho, per assegurar que entenen el procediment. El professor mostra un treball audiovisual d’una alumna com a model, la felicita i anima als altres a que modifiquin o facin el seu prenent l’anterior com a model. Felicita a altres alumnes de la classe per la feina. Tenen un examen oral, i han negociat que si en algun moment es queden en blanc, poden demanar ajuda a 1 company (només 1 vegada a 1 sol company). Són normes negociades previament entre professor i alumne. El sistema d’avaluació d’aquest professor atorga diferents puntuacions a diferents activitats que mana com a deures. La nota final és el resultat del treball constant, més la de l’examen. A la classe de la meva tutora, els alumnes li recorden que han de sortir a dir l’embarbussament. Alguns se l’han après, altres el llegeixen. La professora ho accepta. Hi ha molt bon ambient i tots riem amb aquesta activitat. Alguns alumnes “guanyadors” ajuden als que reciten. Acostumen a col·laborar espontàniament entre ells. La professora utilitza la mímica per fer un brainstorming del vocabulari que els hi vaig ensenyar l’altre dia. Introdueix la fórmula Why...? Because... per preguntar-los sobre els seus gustos esportius. Ho fa tot mitjançant la mímica i són els propis alumnes els que diuen la traducció en veu alta. La professora li pregunta a algun alumne que malgrat tot no entén el que li diu, i són els propis alumnes els que li diuen en català el que la professora intenta preguntar-li. Treballen una fotocòpia que ha elaborat la professora per distingir els esports que es diuen amb go/do o play. Treballen en parelles.


294

2. La professora pren nota dels alumnes que no han fet els deures. Hi ha hagut 2 alumnes que tenen 2 incidències d’una altra professora per menjar pipes a classe. Com que és la seva tutora, els fa netejar la classe a l’hora del pati. 3. Cada cop tinc més la sensació que malgrat que són un grup que els hi costa avançar, i encara que no són conscients, van aprenent cosetes i sense adonar-se s’ajuden molt entre ells i formen un bon grup. No em suposa cap esforç venir a la classe i puc dir que m’ho passo bé amb ells 25/11 i 28/11 1. Un noi dels que van més fluixets diu: profe, hi havia deures! La profe diu en veu alta: una cosa que tenen és que són súper honestos. Està bé que vegin que la seva professora els reconeix el que fan bé, i no dubta en dir-ho en veu alta. La professora utilitza listenings i readings per consolidar el vocabulari. A la classe de tutoria la professora els fa preguntes sobre el que fan els caps de setmana i els diners que es gasten en roba... perquè jo pugui coneixer-los una mica més. Tot va rodat i els nois contesten les preguntes i fan unes altres. Hi ha molt bon ambient. Tots riem amb les respostes i resulta un bon exercici per a tornar a la meva adolescència!!!! Fan un joc on s’han de moure. La professora recicla el xiulet que li vaig regalar a la meva presentació i fa 2 cercles, on només el de fora es moura amb el cop del xiulet. Després d’una mica de confusió amb el primer xiulet, tant la professora com jo ajudem a que girin només els de fora i a la següent xiulada ja ho fan bé per ells mateixos. El joc serveix per practicar les preguntes i respostes breus per saber si algú practica algun esport. En acabar el joc, la professora aprofita per fer-los recordar les respostes dels seus companys. Els hi agrada moltíssim aquesta activitat, i es desesperen quan no recorden alguna resposta. Com que l’ambient és tan bo, tot va rodat, i fins i tot el noi que normalment passa de tot li diu que li ha agradat molt aquesta activitat. Bieeen! Després treballen en parelles i es fan les mateixes preguntes. Ajudo a les parelles que els hi costa més, i accepten naturalment la meva ajuda. 2. Un dels nois castigat netejant la classe a l’hora del pati plegarà aquesta setmana, i començarà a fer-ho l’altre noi que també menjava pipes. És el propi noi qui li recorda a la professora que a partir del dilluns li toca netejar a ell. 3. M’agrada molt que valorin favorablement l’esforç de la professora per variar les activitats i manternir la seva motivació elevada. Els agrada moure’s i no tenen cap problema en treballar els uns amb els altres. No hi ha ningú marginat i tothom parla amb tothom. M’agrada molt veure això, perquè no passa sovint(A4/2.3). Potser és un grup difícil, perquè avancen molt a poc a poc, però tenen molt bon cor i responen molt bé a les activitats que proposa la tutora.


295

DIARIS A5


296

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data ___28-10-08________ I. APRENENTATGE


Avui era el meu primer dia a l’institut i només he observat. Ha estat la meva primera presa de contacte amb la classe i els alumnes i hi ha hagut moltes coses que observar, doncs ha estat un aprenentatge molt general. He pres notes en un formulari d’observació que jo mateixa havia preparat basant-me en un article titulat “Observation Tasks” bastant útil que tenim al dossier del professor de didàctica i que ens va recomanar que llegíssim (A5/5). Aquest és l’únic punt amb el que he pogut relacionar de moment els continguts apresos a la universitat. II. PROBLEMES Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? He observat alguns problemes de disciplina (no molt greus) que la professora ha sabut solucionar molt bé (em sembla que aprendré amb ella en aquest sentit) Jo no hauria sabut resoldre’ls. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Destacaria la bona tasca de la tutora, tant en relació amb el tema de la disciplina com en el moment de saber motivar els alumnes (A5/2.3) i aconseguir que no s’avorreixin encara que hagin de fer gramàtica o d’altres coses no massa interessants. M’ha agradat. M’ha sorprès l’important que és avui dia l’ús de les TIC a la classe (hauré d’acostumar-me perquè no m’agrada massa el tema. També m’ha sorprès el fet que hi hagi només 13 alumnes a la classe (la qual cosa penso que facilitarà molt la meva tasca)


297



Ja he estat aixecada al costat de la professora i l’he ajudat una mica. Els alumnes havien de fer un exercici i he anat voltant per la classe per resoldre les seves dubtes. M’ha agradat la sensació, m’he sentit útil i he après (entre comentes, això no s’aconsegueix en un dia) a estar davant de tota una classe, quina posició física adoptar, com dirigir-me i mirar als alumnes (A5/8.1), etc. En aquest cas el referent que he tingut ha estat el que aprenc cada dia observant la meva tutora (A5/2.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? No és fàcil explicar determinades coses als alumnes en anglès i que t’entenguin (encara que són de 4rt no tenen bon nivell). I encara que els hi parli en català a vegades tampoc és fàcil fer-se entendre. Diria que més o menys he sabut resoldre aquest problema, m’he esforçat perquè m’entenguessin i si no he recorregut a la traducció (A5/1.3) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat adonar-me de que per a alguns alumnes he estat un referent, m’he sentit útil.


298



He implementat per primera vegada la meva pròpia activitat. El tema ha estat els diferents gèneres de pel·lícules. He fet una ampliació del que hi havia en el llibre, que era limitat i avorrit. He projectat amb un PowerPoint descripcions de diversos tipus de pel·lícules amb les paraules característiques destacades amb negreta i he fet que les copiessin al apartat de vocabulari que tenen a la seva llibreta. Desprès, he projectat trossos de pel·lícules o trailers per tal que endevinessin el gènere. He après que els alumnes necessiten acció i activitats dinàmiques per mostrar-se atents i motivats(A5/8.3), la primera part de l’activitat no els hi ha agradat gaire, mentre que amb la segona sembla que s’ho han passat força bé. Aquest aspecte ja ho havien parlat a la classe del professor de didàctica i m’he adonat per experiència pròpia de que es totalment veritat. També he après que s’ha de tenir molta cura amb l’administració del temps, la qual cosa també ens havia comentat de passada el professor de didàctica(A5/5), encara que no ens va donar soluciones concretes. Penso que és amb l’experiència com s’aconsegueix controlar-ho. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? En el control del temps m’he passat una mica i he hagut de retallar l’activitat. Penso que me n’he sortit perquè més o menys he sabut seleccionar allò que era més important o menys motivant i he eliminat algunes coses, sempre amb una mica d’assessorament de part de la tutora (A5/2.3). III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’he adonat que una vegada és te més o menys controlada la classe i es coneixen bé els alumnes, no és tan difícil donar classe. La sensació ha estat positiva, encara que ara és molt fàcil dir-ho perquè la professora hi era allí per ajudar si calia.


299



Avui només he observat i he ajudat a la professora. Els alumnes han fet una activitat en tres grups i jo he anat voltant perquè em consultessin dubtes o per controlar que ho fessin bé, perquè son una mica tramposos i els hi costa molt ficar-s’hi; a més avui estaven especialment desinteressats. És per això que a vegades m’he sentit una mica impotent i m’ha semblat que els alumnes no em feien cas i fins i tot com si se’n riguessin de mi. Això ho he pogut relacionar amb una cosa que ens va dir el professor de didàctica a classe l’últim dia, quan varem tractar alguns problemes que se’ns plantejaven a les nostres classes i, per tant, és el que he après avui per experiència pròpia (A5/5). Ens va comentar que aquesta sensació és normal i que probablement molts ja l’hauríem tingut i que el millor que podíem fer era créixer i créixer i no deixar-nos impressionar, perquè si comencem a fer-nos petits davant d’ells ja ho tenim gairebé tot perdut. L’exemple de la professora, com sempre, també ha tingut utilitat. Encara que ella a vegades també se senti una mica desmoralitzada, la qual cosa és normal, sempre intenta mostrar-se forta i sol aconseguir bons resultats en la mesura del que és possible. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Ja ho he comentat més o menys abans. La falta d’atenció i interès per part dels alumnes i la sensació de sentir-me una mica desemparada davant d’ells. De moment no m’havia passat i tampoc em preocupa gaire perquè la tutora també m’ha dit que avui concretament no tenien un bon dia. Crec que no ho he sabut resoldre. No és que hagi estat un desastre, perquè he anat fent i tampoc era gaire cosa, es tracta més d’una sensació meva. Però crec que m’hauria d’haver sentit més forta, perquè és veritat que això ells ho noten encara que sembli que no. Però ara ja ho se per un altre dia! (A5/1.3) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... El que he dit abans. Però tampoc no ho destaco com una cosa molt dolenta, ha estat una sensació que tothom té a vegades en aquesta professió, especialment al principi, i sentir-la forma part de la nostra formació.


300



Avui, a més de participar a la meva classe (4rt d’ESO), que ha estat més o menys com sempre, he observat una altra classe que fa la meva tutora. Es tracta d’una classe optativa de periodisme, que anomenen comunament “Revista” en la qual es desenvolupa un projecte molt interessant que es diu “El País dels Estudiants”. Els alumnes han de crear un diari-revista que presenten a concurs a final de curs. M’ha semblat molt interessant i a més a més la idea de motivar als alumnes amb un possible premi es molt bona i incentivant. No he fet res més que observar, però he après. Ha estat interessant presenciar una classe que no sigui d’anglès i encara més una com aquesta, ja que crec que és molt important observar classes de diversos tipus per treure el màxim partit de les pràctiques (A5/1.3) Una vegada més, m’he adonat de la importància de les TIC a l’aula (una cosa que el professor de didàctica ens recalca molt) i dels coneixements força alts que es requereixen en aquest sentit a la ESO. En aquesta assignatura les TIC són crucials i els alumnes solen treballar amb ordinadors per anar creant els articles, reportatges etc, tot fent servir recursos informàtics força avançats (al menys per a mi, que no soc gaire bona en aquestes coses). Aquesta sessió d’observació també m’ha servit per conèixer la existència i funcionament de projectes innovadors com aquest que no hi eren quan jo estudiava. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? En aquest cas els he vist, perquè jo no he participat i, per tant, no he estat jo la encarregada de resoldre’ls. He vist, i la professora ja m’ho havia comentat, que malgrat que ells mateixos han escollit aquesta assignatura i malgrat l’incentiu del premi i possible viatge en cas que siguin guanyadors de Catalunya, els alumnes no estan gaire motivats, un problema que vinc observant des de el començament de les meves pràctiques i que em sembla una mica preocupant. Han estat molt esvalotats i, pel que he vist, aquest any no porten el projecte gaire avançat per falta d’interès. La professora ha tractat de solucionar el problema “fotent-les” una mica de canya i mostrant-se realment enfadada i seriosa, a més de jugar amb el tema del premi per intentar una vegada més motivar-los. Penso que avui ha pres mesures més fortes perquè aquest problema ja s’estava allargant massa i el projecte no avança. M’ha semblat bé la seva manera de fer-ho, és una opció, jo no crec que ara mateix sabés conduir una classe d’aquestes característiques, on la disposició del espai, el treball amb ordinadors i la novetat respecte d’altres classes, etc. promouen la indisciplina.


301

III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Destacaria la falta de motivació general que he observat avui i també una anècdota que se m’ha quedat, potser perquè ha ocorregut al final de la classe, però que m’ha semblat significativa. He vist un exemple del típic alumne aïllat, “marginat”, d’aquets una miqueta especials que suposo sol haver-hi a gairebé tots els grups. Al final de la classe de Revista s’ha quedat parlant amb la profe i ha resultat que no tenia compte de correu electrònic encara que té Internet a casa, la qual cosa és estranya avui dia entre els adolescents. La profe l’ha dit que el pròxim dia l’ajudarà a fer-se’n una i que això també li serà útil per enviar-se missatges amb els amics, etc. El noi, amb la seva manera de parlar una mica especial però sense denotar gaire tristesa, ha dit: “Bueno, això és igual, com que tampoc tinc molts amics...” M’ha sobtat la manera tan tranquil·la e ingènua com ho ha dit. Crec que veure un cas d’aquests també forma part de la meva experiència a l’institut.


302



Avui he observat una classe de tutoria amb els alumnes, la qual cosa és imprescindible a les pràctiques dels alumnes del CAP. La classe de la meva tutora és un 3er d’ESO amb alguns alumnes conflictius i ha estat interessant veure com es tracten aquests problemes de disciplina (A5/1.3) amb “incidències”, advertències als alumnes, etc. i els mateixos alumnes m’han explicat com funciona el sistema de càstigs del centre. Així doncs, he après com funciona aquest sistema i he conegut les mesures que es solen prendre segons cada cas. També ha estat útil observar com condueix la tutora una classe d’aquestes i ho he pogut relacionar amb una cosa que ens va explicar el professor de l’assignatura sobre el rol del tutor (A5/5). Ens va dir que aquest rol comporta molt més del que ens sembla si es vol fer bé: seguiment continuat i exhaustiu de cada alumne, contacte permanent amb les famílies, presa de mesures des d’un primer moment (no esperar a que s’agreugi el problema), etc. I he pogut identificar en la actuació de la tutora alguns d’aquests punts. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Una vegada més, m’he adonat que és molt difícil gestionar el problema de la disciplina, no perquè els alumnes s’hagin comportat malament al llarg d’aquesta classe concreta, si no perquè he vist com li costa a la tutora fer-los entendre que cal que canviïn d’actitud i que això no sigui només mitjançant l’amenaça de possibles càstigs si no per raonament propi. Personalment, penso que potser tinc la part teòrica de com aconseguir disciplina (gràcies en part a les sessions de CAP) però que em seria molt difícil fer-ho en la pràctica, ja que ho és fins i tot per a professionals amb molts anys d’experiència (A5/5) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat la familiaritat que aconsegueix la tutora amb els alumnes en aquesta classe tot i que també els ha de “renyar” pel que han fet durant l’última setmana. És una oportunitat d’apropar-se a ells i conèixer-los millor, la qual cosa ells també agraeixen, perquè en molts casos funciona més això que no els crits i una rigidesa excessiva. Jo mateixa m’ho he passat bé amb ells i amb les seves ocurrències.


303



Avui he assistit a la reunió de tutors de 4rt. Aquesta és una de les hores de fora de l’aula que es recomana fer. He après que ser professor no només implica donar classe i saber tractar amb els alumnes, si no que també hi ha la part de relació amb els companys, coordinació, diverses activitats que es fan al centre... i mil coses més. Evidentment, a vegades no és fàcil posar-se d’acord i hi ha caràcters i punts de vista molt diferents (A5/8.4), i per això és poden crear situacions d’una miqueta de tensió com ha passat avui, la qual cosa penso que no és un cas aïllat i que fins i tot és normal. Però ha estat bé tenir aquesta experiència per prendre consciència de totes les facetes de la tasca del professor. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? El que he dit. Algunes discrepàncies entre companys i el munt de tasques que han d’afrontar els professors (festes com ara la de Nadal, criteris d’avaluació, conducció i coordinació de projectes que es fan al centre...). Però crec que aquest aspecte de la vida del professor no em desagradaria perquè considero, en primer lloc, que tinc paciència per tractar amb la gent i sempre intento evitar els conflictes i pel que fa a totes les tasques i activitats apart de les classes, em sembla que m’agradaria fer-ho tot i que a vegades pot estressar. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Experiència útil.


304



Avui he implementat la meva segona activitat (creada per mi). Normalment ajudo a la professora i participo activament a la classe però portar la classe gairebé tota sola durant casi una hora és diferent. Però em va molt bé per familiaritzar-me amb el que suposa tot això i preparar-me per la unitat didàctica que faré al gener. He fet una presentació del vocabulari de la nova unitat que tracta de l’Espai, els planetes, etc. amb un Power Point, desprès he projectat uns exercicis relacionats i finalment he posat un qüestionari que he trobat a Youtube sobre el Sistema Solar que em sembla que els hi ha agradat. Cada vegada em dono més compte que els “quizzes” funcionen molt bé per motivar els alumnes (una cosa que he après). El fet que pugui haver-hi un guanyador i fer equips els agrada a la vegada que aprenen. També he après que cal estar alerta tota la estona perquè estiguin atents i motivats i es vinculin, però no em refereixo a estar alerta per renyar-los o fotre un crit, si no per no deixar de mostrar-me dinàmica i motivada jo mateixa, perquè a la mínima es distreuen i desconnecten del que estem fent, se’ls hi nota clarament a la cara! Això ho puc relacionar clarament amb el que ens explica el professor de didàctica a les seves classes. Sempre dinàmica, motivació, evitar exercicis que puguin resultar avorrits, la qual cosa trobo molt certa, encara que crec que a vegades no es pot evitar que s’avorreixin; per exemple, com s’ensenya gramàtica d’una manera més o menys divertida? (A5/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Com he dit abans, el perill continu de desconnexió i desmotivació (a més, pot ser que la meva classe sigui més propensa...), encara que estic bastant satisfeta perquè avui em sembla que no s’han avorrit i més o menys s’han implicat a la classe. Quan veia que algú mirava cap a un altre costat o estava mentalment absent he intentat de seguida continuar de la manera més dinàmica possible, encara que em queda molt per practicar i aprendre en aquest aspecte.... Un altre problema diríem que ha estat “logístic”. Quan he posat el vídeo de Youtube el so no funcionava. Això de seguida dona lloc a comentaris i una mica de xivarri de la part dels alumnes, a més penso que et veuen una mica “torpe” i sembla que els sempre ho han de saber solucionar. És una situació que el professor/a (i encara més si no és molt expert en el tema com jo...) ha de saber gestionar per tal que no es trenqui gaire la estabilitat de la classe. Aquesta vegada he tingut el suport de la meva tutora, però m’he adonat que això pot presentar problemes.


305

Finalment, vull comentar que em preocupa una mica el tema de les TIC. Fins ara, bàsicament he utilitzat Power Points i projeccions de vídeos per crear les meves activitats, però em sembla que hauria de innovar una mica i fer servir altres recursos. És un propòsit que m’he fet avui. A més, cada vegada soc més conscient de la importància de les noves tecnologies al aula i com que a mi no m’agrada molt el tema i no em considero gaire eixerida en això, doncs em preocupa una mica i crec que he de començar a ficar-m’hi (A5/8.0). A més, Oriol és molt insistent amb això i ha de ser part de la nostra unitat didàctica. De moment, només he creat un “Treasure Hunt”, primer pas! III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Avui m’he quedat amb una bona sensació. Ha anat millor que la primera vegada i això vol dir que pot ser he sabut aprendre dels errors (A/8.7). He gestionat millor el temps i he intentat descartar activitats massa llargues o que poguessin resultar avorrides i centrar-me més en crear una bona dinàmica (A5/8.3). M’ha agradat veure que els alumnes estaven atents i es mostraven interessats en el que jo explicava o proposava, tot i que hi ha hagut moments de tot, és clar. Experiència positiva i útil de cara a implementar al gener la meva unitat.


306



Avui he assistit a la reunió d’avaluació del meu grup de 4rt. M’ha semblat interessant veure com funciona una reunió d’aquest tipus i com interactuen els professors i intercanvien opinions i impressions sobre els alumnes, els quals a més jo conec. També m’he familiaritzat amb la dinàmica i els mètodes que es segueixen en les reunions d’avaluació ,així com amb els criteris d’avaluació i com els enfoca cada professor (A5/8.5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? He vist que els hi ha faltat una mica de temps per afegir més comentaris i parlar amb més tranquil·litat de cada alumne, però això és una cosa difícil de solucionar perquè hi ha moltes reunions d’avaluació i s’ha de fer tot en una hora. No obstant això, el sistema informatitzat que tenen per fer-ho és molt útil i els hi facilita la tasca, ja que cada professor pot entrar dades des del seu propi ordinador en qualsevol moment. Crec que a mi m’estresaria una mica una reunió d’aquestes perquè voldria poder parlar més de cada cas. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat la situació. Penso que si arribo a ser profe m’agradarà també aquest aspecte de “fora de l’aula” (reunions, interacció amb els altres professors...) M’ha agradat l’ambient que hi ha hagut entre els profes en la reunió d’avaluació. Quan ets professor d’ un centre, coneixes molts companys i a mi m’agraden molt les relacions interpersonals al treball(A5/8.5)


307



Avui, mentre els alumnes feien un exercici al ordinador, la meva tutora m’ha estat orientant sobre la meva unitat didàctica, que faré al gener i ja estic preparant, i amb ella he descobert molts recursos que puc utilitzar per treure idees i crear activitats(A5/2.3). M’ha sobtat la gran quantitat de pàgines que hi ha a Internet per al professorat amb un munt d’activitats de tot tipus, és increïble. També he conegut eines per poder trobar aquests recursos i llocs web de gran utilitat com el delicious. M’he adonat una vegada més de la importància dels recursos informàtics a l’ensenyament de l’anglès, la qual cosa ja havia assimilat bastant a les classes del professor de didàctica(A5/5). II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? De sobte m’he sentit una mica saturada (recursos informàtics), hi ha moltes coses i no sempre és fàcil saber on trobar-les, perquè fins ara jo partia sempre de la base de google i ja sé que aquesta no és l’única manera. Tampoc és fàcil saber com adaptar aquests recursos i aplicar-los a una classe concreta (A5/1.3). Quan ja és porten uns anys es té tot més per la mà, és tenen els recursos ja agrupats..., però trobo una mica estresant començar, especialment perquè jo no domino molt aquest tema. Però tot és ficar s’hi, és clar, i amb el suport dels companys aquest “petit problema” és soluciona ràpid i un es va familiaritzant. Només és això, la sensació que he tingut en un primer moment. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Avui realment he valorat l’ajuda proporcionada per la meva tutora. La seva experiència com a professional ha estat molt útil (A5/2.3)


308



Avui he assistit a la classe de 3er que segueix una de les meves companyes del CAP i l’he ajudat a implementar una activitat que ella tenia preparada per als alumnes. Era una activitat comunicativa i dinàmica que requeria moviment i organització i entre la nostra tutora i nosaltres dues penso que hem fet un bon treball controlant el grup que es una mica “difícil”. Aquí he après que es pot aprendre molt dels companys i treure idees d’ells/elles i m’he adonat de la importància de col·laborar i compartir idees i recursos i del treball en equip (A5/8.5) encara que cadascú hagi de portar la seva pròpia classe. És molt profitós veure com les altres fan classe o quines activitats creen. Aquí també m’he adonat que és veritat una cosa que ens va dir el professor de didàctica: que potser quan veiem els nostres companys fent classe pensem que ho fan millor que nosaltres, que tenen més aptituds, etc., però que encara que això sigui natural, hem d’intentar evitar-ho, perquè cadascú és como és i té les seves habilitats(A5/5). II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? He vist que és molt difícil implementar una activitat que impliqui moviment i acció sense que la classe es revolucioni i es vagi una mica de les mans. Però al mateix temps són aquestes les activitats que més motiven els alumnes, i per això s’ha d’intentar fer-les de tant en tant. En aquest cas, ho hem sabut resoldre bé perquè érem tres persones controlant la classe, però m’he plantejat què passaria si jo sola m’hagués d’enfrontar a una situació com aquesta, i penso que és una cosa que s’adquireix amb l’ experiència però també sabent marcar des del principi unes normes clares de conducta, la qual cosa no sempre és fàcil. També m’he adonat que els alumnes tenen dificultats per entendre les instruccions d’una activitat una mica diferent i més complexa i encara més en anglès. La solució seria dedicar una mica més de temps a explicar-ho i traduir quan es vegi que no estan entenent. Si no es disposa d’aquest temps per explicar-ho amb més deteniment a vegades va bé que ells mateixos descobreixin de què va l’activitat una vegada l’han començat i s’hagin d’espavilar per continuar. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat la experiència de col·laboració entre la meva tutora i nosaltres dues per dur a terme aquesta activitat. Com he dit, s’aprèn molt dels altres i un


309

altre punt positiu d’això és que al no tenir la responsabilitat plena de controlar la classe et sens més relaxat i es poden captar coses o aprendre coses que no es pot assimilar quan has de portar el control total de la classe. A més, és una manera d’aprenentatge més divertida, se m’ha passat l’hora volant.


310



Avui he començat a implementar la meva unitat didàctica. El tema són els estereotips i em sembla que els alumnes han reaccionat bastant bé i que el tema més o menys els hi agrada i motiva, la qual cosa no és molt fàcil en el seu cas. Estic bastant contenta de com ha anat. Hem treballat els estereotips de diverses nacionalitats i els alumnes han col·laborat. Els hi he explicat què vol dir aquesta paraula i desprès he donat exemples, i una vegada ho han entès els hi he demanat que em donessin exemples ells mateixos i hem fet exercicis treballant també els adjectius descriptius tot relacionant-los amb el tema de la unitat. El que he après pot ser molt ampli. En primer lloc, estic aprenent a dissenyar i implementar una unitat didàctica (A5/8.3) i l’aprenentatge en aquest cas és continu. La veritat és que estic trobant molt útil tot el que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la unitat didàctica, més que res perquè fins ara no tenia ni idea i és en l’únic que em puc basar (A5/2.1). I un aprenentatge concret d’avui, doncs... un altre cop, que és molt difícil mantenir l’atenció dels alumnes, controlar la classe i ensenyar d’una manera que els faci estar motivats, però penso que amb la experiència i una mica d’esforç tot s’aprèn. I encara em queden cinc sessions per continuar aprenent! II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Quan m’he vist tota sola davant la classe amb la professora asseguda al darrere m’ha entrat una mica de pànic. Mai he donat classe i encara que havia fet alguna activitat meva i havia ajudat a la tutora això no és el mateix. M’ha costat una mica saber com iniciar la classe (A5/1.3), però em sembla que me n’he sortit més o menys bé. Un altre problema que em veig és que a vegades crec que em costa comunicar, em sento una mica avergonyida potser, penso que em costa dirigir-me amb seguretat a la classe, parlar amb prou determinació i d’una manera que els alumnes m’entenguin i no s’avorreixin... Això ho intento millorar cada vegada que em poso davant la classe (A5/8.7) i penso que anirà millorant a mesura que vagi fent més sessions d’unitat. Però penso que apart de l’experiència també és important prendre una actitud segura i de confiança en u mateix i no deixar que la classe imposi tant de respecte. III. PERCEPCIÓ



311

Percepció positiva, m’ha agradat molt veure que els alumnes més o menys s’impliquen i estan motivats amb el tema de la unitat. A més, com que jo sóc ara la profe “oficial”, m’ha agradat també veure com es dirigeixin directament a mi per fer preguntes, és gratificant. Finalment, com he dit abans, també he sentit que em fa una mica de por enfrontar-me a la classe tota sola i se que he de proposar-me millorar aquest aspecte.


312


Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ?Avui ha estat el meu segon dia d’unitat didàctica. Primer de tot hem corregit un exercici que els hi havia manat per deures. Molt pocs ho havien fet, i els he deixat una estona perquè ho fessin a classe. Però m’he quedat amb qui ho havia fet, perquè això forma part de l’avaluació. Desprès hem fet una activitat comunicativa que ha sortit bastant bé. La hem fet en dos grups i cada grup havia de relacionar una targeta amb una imatge estereotipada, el nom de la nacionalitat corresponent i un petit text relacionat. Per això havien de interactuar una mica i he aconseguit que parlessin tot seguint un diàleg pautat que els hi havia escrit a la pissarra. No era gens difícil però tampoc no els puc demanar gaire i al menys han practicat una mica. Finalment, i sort que tenia preparat això, perquè m’hauria sobrat temps, les hi he passat un quiz en Power Point i han participat amb els mateixos dos grups d’abans. L’equip que responia primer i encertava rebia 5 punts. Com ja havia comprovat en altres ocasions, això de la competició els motiva molt i aquesta activitat també ha tingut èxit. La veritat és que de moment estic molt contenta amb els resultats. Em feia una mica de por això d’implementar la meva unitat, però cada vegada em sento més segura. També és gràcies al consell de la meva tutora, tot s’ha de dir(A5/2.3), que en el mateix context de la idea inicial que jo tenia em va proposar més concretament això dels estereotips perquè li semblava que més o menys els hi podria agradar. També m’estic adonant de la utilitat de tot allò que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la seqüència didàctica : que hem de crear activitats variades i el més motivants i dinàmiques possibles per atraure l’atenció del alumne, etc. Així doncs, òbviament tot el que faig a la meva classe està relacionat amb el que he après al llarg del CAP, implementar la meva unitat és com portar a la pràctica tot el que he aprés (A5/5).

II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? La veritat és que estic molt contenta perquè avui tot ha anat molt bé. Un problema podia haver estat que m’hagués sobrat temps però com que intento tenir molt en compte aquesta possibilitat, tenia una activitat extra preparada. Això també és resultat del meu aprenentatge a la universitat. Un petit problema potser ha estat aconseguir que a la activitat comunicativa parlessin una mica tot seguint la pauta que els hi havia donat. Quan anava a iniciar aquesta activitat he tingut un petit moment de nervis perquè volia que sortís bé i no sabia com enfocar-ho i fer-les entendre què havien de fet i que finalment ho fessin. Ho podien haver fet millor, és clar, però el seu nivell no és gaire alt i jo m’he sentit


313

satisfeta amb el que han fet. També crec que he sabut controlar bé aquest petit moment de nervis. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Avui la percepció és encara més positiva que el primer dia d’unitat. He guanyat seguretat davant la classe i això és un cercle, quan més segura estic, amb més energia i entusiasme dirigeixo la classe i normalment això també te com a conseqüència millors resultats(A5/8.1). Estic realment contenta per això. No vull dir que el primer dia la classe hagués sortit malament, però es pot percebre la diferència. A més, m’he adonat que fins i tot m’ho passo bé donant la classe i parlant i interactuant amb ells.


314



Avui hem anat a l’ aula d’ordinadors per fer un Treasure Hunt i això per si mateix ja els motiva, la qual cosa està bé per començar la classe amb ganes. Primer, als ordinadors els hi ha costat una mica encendre’s perquè avui anaven molt lents, però mentre s’encenien els hi he explicat què anàvem a fer i els hi he demanat si entenien que volia dir Treasure Hunt. Han estat bastant atents. Desprès, per fi cadascú ha obert la pàgina del Treasure Hunt i hem començat. Primer de tot hem llegit junts les preguntes per assegurar-me que tothom les entenia i després han començat a fer-ho. Potser hauria d’haver explicat millor això dels enllaços on havien de buscar la informació perquè alguns no ho han entès bé i he hagut de explicar-ho unes quantes vegades. Quan vaig crear aquesta activitat no la vaig considerar molt difícil però es veu que no estan acostumats a aquest tipus de coses, i a més, tenen un nivell molt baixet. Però al final ho han pogut resoldre cadascú al seu ritme i amb la meva ajuda i la de la meva tutora. He comprovat que el fet d’anar-hi al aula d’ordinadors és motivant per a ells però que també pot portar alguns problemes. També he après que cal explicar-ho tot molt bé i repetir-ho cent vegades abans que comencin l’activitat per tal de que tingui èxit (A5/1.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Com he dit, que els hi ha costat una mica entendre de què anava l’exercici, la qual cosa potser s’hauria resolt explicant-ho una mica millor al començament. Encara que això tampoc no és fàcil d’aconseguir, perquè de seguida es volen ficar a fer l’activitat i s’avorreixin amb les explicacions, tot i que després han de preguntar mil vegades. El problema de la meva part també ha estat suposar que sí que ho entendrien, se m’ha escapat una mica de les mans això del tema de les TIC potser, però ara ja ho sé per properes vegades. Un altre problema que he vist ha estat la utilització dels ordinadors. Alguns no els han tractat gaire bé (un alumne fins i tot ho ha tancat “a saco”) i altres han aprofitat algun moment que les profes estaven despistades per consultar pàgines que no tenien res a veure amb l’exercici. Però més o menys això ho he pogut controlar, tot estant molt pendent dels alumnes “més problemàtics”, que ara ja conec molt bé.


315

III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Malgrat aquests petits problemes, la percepció avui també ha estat positiva.. A més a més, la activitat tampoc Anar a ordinadors i implementar una activitat TIC era una cosa que havia de fer al meu Practicum i ha estat bé experimentar-ho i aprendre de l’experiència (A5/5) no ha sortit malament i penso que els alumnes han après una mica com funciona això d’un Treasure Hunt i, a més, els coneixements i competències que es treballen amb una activitat com aquesta són molt amplis i és molt productiu per a ells. Avui he continuat sentint-me bastant segura davant la classe, tot i que el canvi d’entorn m’ha afectat una miqueta.


316



Avui he fet un reading comprehension i estic bastant contenta amb els resultats perquè és una activitat no tan dinàmica com les altres i no estava segura que sortís bé o que els alumnes s’impliquessin. A més a més quan la preparava m’havien sorgit problemes quant al nivell. El text m’agradava però era massa difícil per al seu nivell i vaig decidir adaptar-lo, la qual cosa em va costar una mica. Tenia ironies i volia mantenir-les, però era difícil fer-ho i a més a més dubtava que els alumnes poguessin entendre-les. Amb aquesta activitat és amb la que més m’he adonat de la dificultat d’encertar el nivell. Malgrat tot això, la activitat ha anat bé i amb l’ajuda de mímica i alguna traducció fins i tot han entès el significat d’algunes paraules més difícils. He après molt amb aquesta activitat. Primer de tot, he adaptat un text, la qual cosa no es fàcil i m’ha donat una mica d’experiència de cara a futures ocasions. També he treballat el tema del nivell segons les necessitats dels alumnes, la qual cosa em sembla molt important(A5/8.3) I també he après mètodes per fer que els alumnes entenguin una paraula o un significat sense haver de recórrer sempre a la traducció. En aquest punt m’ha ajudat molt observar i aprendre de la meva tutora. Hi ha moltes estratègies que ella utilitza que m’han semblat útils i que faré servir quan jo mateixa sigui profe(A5/2.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre Com he dit, quan al tema del nivell, estava una mica preocupada perquè no sabia si entendrien el text i he hagut d’estar molt atenta durant tota l’activitat per resoldre de la millor manera possible aquesta qüestió. Finalment, encara que hi ha hagut petits problemes com és normal, me’n he pogut sortir bé. He fet servir mímica (això ho he après de la meva tutora)(A5/2.3)i alguna traducció (la qual cosa no m’agrada però a vegades és inevitable) i més o menys han entès el text. Un altre problema ha estat el temps. Encara em sembla una mica difícil controlar-lo i com que també havíem de corregir els deures i hem trigat més del compte a fer-ho perquè molts no els havien fet (un altre problema que se’m planteja de vegades), quan ens hem posat amb la activitat del reading ja era una miqueta tard i al final els he hagut de manar les preguntes de comprensió per deures i només hem pogut fer l’exercici preliminar i la lectura del text, la qual cosa no era el que havia programat. Però això és qüestió d’agafar experiència i sempre és pot solucionar bé amb la opció dels deures, encara que no era el que jo volia en aquest cas. També m’he plantejat posar-me una mica més seria amb el tema dels deures. Sempre perdem massa temps corregint-los perquè molts no els fan i els hi deixo una mica de temps a classe perquè els facin o els acabin i aquesta no és la millor solució.


317

III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... La sensació ha estat positiva. Penso que ha estat una sessió molt útil per a aprendre com a professora i a més a més estic molt contenta amb la resposta dels alumnes. Pensava que estarien menys motivats i que els hi costaria molt més seguir la activitat i entendre-la. De veritat que m’estan sorprenent i estic molt contenta de com està anant la implementació de la meva unitat.


318



Avui ha estat una sessió molt especial i amb bons resultats perquè ha vingut un amic meu escocès a la classe per fer un listening en directe. És un gran avantatge poder comptar amb gent nativa i en aquest cas he tingut la sort que aquest amic meu pogués venir. A més a més a ell també li feia molta il·lusió i no ha hagut de fer cap esforç. És una cosa que sense dubte motiva molt els alumnes a causa de la novetat i ha estat una classe divertida a la vegada que han après i fins i tot han practicat el seu speaking, cosa realment difícil. Aquesta és una idea que ens va donar el professor de didàctica a les seves classes i que ens va recomanar que posessin en pràctica si teníem l’oportunitat (A5/5)Ens va dir que ell també ho havia fet a les seves classes alguna vegada i que els resultats no fallaven. Així doncs, de seguida vaig decidir fer-ho, a més a més el tema de la meva unitat era molt propici: els estereotips. El poble escocès té trets bastant significatius i no va ser difícil aplicar al tema aquesta visita d’una persona nativa. Vaig decidir que li faria una mena d’entrevista on parléssim dels estereotips escocesos tot demanant-li la seva opinió sobre si són certs o no. Finalment, també vam decidir parlar de coses típiques d’allà com el monstre del Llac Ness o les principals capitals: Edimburgh i Glasgow. Abans de començar la activitat els he dit que li podien fer preguntes i ha estat molt interessant i divertit. M’ha agradat molt veure com s’esforçaven per a formular preguntes correctes i amb sentit. La resta de la activitat tampoc no ha anat malament. Encara que òbviament han tingut problemes de comprensió, les preguntes no eren molt difícils i s’han sortit bastant bé. Una vegada més, he après fins a quin punt és important implicar i motivar els alumnes. II. PROBLEMES


La veritat és que no he tingut problemes perquè avui em conformava amb que parlessin una mica i interactuessin amb el nostre invitat i això ja ho he aconseguit. A més a més, el sol fet d’escoltar una persona nativa ja és un aprenentatge important, encara que passiu. Òbviament, la comprensió ha plantejat un problema perquè encara que el noi s’ha esforçat per parlar lent i ser entenedor, els meus alumnes no tenen el nivell suficient per enfrontar una comprensió oral d’aquestes característiques. Això ho he intentat solucionar tot repetint els fragments de conversació que més els havia costat entendre. Però com he dit, això no m’ha preocupat gaire i fins i tot m’ha sorprès que entenguessin tantes coses.


319

III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Sensació molt positiva. He quedat molt satisfeta de poder comptar amb el meu amic per fer aquesta classe i a més a més la reacció dels alumnes continua sent molt bona i avui s’han implicat molt. Tant la meva tutora com el meu amic també han quedat contents amb aquesta experiència, doncs tot molt positiu.


320

DIARIS A6


321

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: Setmana 1 I. APRENENTATGE

Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora?

El primer que he après és que les tècniques docents a les que tots estem acostumats perquè són els que s’empraven quan nosaltres estudiàvem secundària ja no funcionen. Era una manera de treballar mitjançant la qual, el que treia bones notes i tenia un bon nivell d’anglès, el mantenia, però no s’intentava fomentar de cap manera l’interès per l’estudi d’aquells que no tenien una base i que per tant, ja es consideraven inicialment com a “casos perduts”. La classe que segueixo és un segon d’ESO amb tretze alumnes. El nivell que tenen és, gairebé en tots els casos, molt baix. He après que fent servir les TIC és molt més fàcil que tots segueixin la classe, fomentant la intervenció de tots per igual, i aconseguint que tots segueixin les explicacions del professor (A6/8.0). He après també que la manera més eficient de treballar amb el grup-classe és de manera conjunta, deixant poc temps per al treball individual (deixant de banda els típics exercicis d’omplir els blancs), que és feina que pot fer-se millor a casa. He après també que és millor fomentar la participació dels alumnes, intentant que parlin més a classe, amb propostes docents més dinàmiques (A6/8.3), que no pas impartir classes magistrals de gramàtica, que està vist i demostrat que no preparen a l’alumnat per desenvolupar habilitats comunicatives en anglès. En aquest sentit, totes les classes a la universitat i amb la tutora em serveixen molt; a la universitat, per exemple ens ensenyen una base de coneixements en l’ús de les TIC, i la meva tutora les fa servir (A6/5), de manera que és ella qui m’endinsa també en el seu ús (fent ús del seu del.icio.us, per exemple) II. PROBLEMES


Un dels problemes bàsics que observo és que en la majoria d’ocasions els alumnes no fan els deures i no s’impliquen prou en les seves responsabilitats fora de l’aula. He observat com respon la meva tutora davant aquests casos, i en aquest sentit, jo potser seria una mica més estricta (no sé si funcionaria, perquè la meva tasca es limita encara a fer d’observadora). Però crec que és una part molt important de la feina que es desenvolupa a classe. Des del meu punt de vista, fer deures i estudiar a casa és imprescindible per a poder consolidar l’aprenentatge que s’imparteix a les aules.


322

III. PERCEPCIÓ

4. Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... • Una de les coses que més m’agraden és que no existeix la figura del

“despenjat” que no fa res a classe. S’ha de tenir en compte que és una classe amb pocs alumnes, però és sorprenent veure com tots ells segueixen les classes de manera activa (A6/1.3)

• De moment encara no estan acostumats a la meva presència, i em fa l’efecte que encara els condiciono una mica a les classes.

• M’agrada perquè tots ells recorren a mi de la mateixa manera que a la seva professora quan tenen algun dubte.

• M’agrada molt la relació oberta que tenen amb la professora (a tall d’exemple, moltes noies expliquen a classe sense cap tipus de problema si tenen parella o no) perquè crec que aquesta relació és molt positiva per al funcionament de la classe en el seu conjunt.


323

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: Setmana 2

I. APRENENTATGE

II. PROBLEMES

III. PERCEPCIÓ

Dimarts

Els nens treballen actualment el tema de la família. Avui els he ajudat a fer un PowerPoint amb el seu arbre genealògic (de manera conjunta amb la tutora). He après que dins la meva classe em trobo amb situacions familiars molt concretes (moltes famílies monoparentals, nens que només viuen amb l’àvia, nens que no recorden el nom dels seus avis...) i que això ho he de tenir en compte a l’hora de planificar la meva unitat didàctica, de la mateixa manera que també he d’anar amb especial cura quan es tracti aquest tema amb els nens. Això, de fet, ja ens ho adverteixen a les classes teòriques; és necessari estudiar el cas de cada nen en concret.

El principal problema que he vist és que els nens no havien fet els deures de nou (havien de portar un esbòs del seu arbre genealògic per poder-lo passar en format digital a classe i no ho han fet). M’he plantejat de nou de quina manera podria motivar-los a fer els deures a casa i quines haurien de ser les conseqüències en cas que no ho facin. De nou, em plantejo que jo segurament seria més estricta pel que fa al compliment de fer els deures a casa. Provaria, inicialment, de fer-los veure que totes les classes que ells fan requereixen molt temps de preparació que el professor inverteix quan està a casa. Intentaria que valoressin més els esforços del professor, tot i que potser resultaria inútil.

M’ha sorprès la varietat d’estructures familiars, i m’ha agradat molt veure que la majoria dels alumnes dominen l’ús del PowerPoint gairebé a la perfecció (A6/1.3)

Dijous

Avui he iniciat jo la classe amb una activitat força dinàmica. Els nens

He vist que quan un alumne escrivia la frase malament els altres –la resta de l’equip- no en

La veritat és que m’ha agradat molt la resposta


324

havien de formar dos equips (ho he fet jo finalment, perquè ells no se’n sortien), preguntant-los-hi de quin color portaven els calçotets i les calcetes (blancs a una banda, de color a l’altre) per intentar introduir alguna opció una mica més original. Jo els enunciava una frase i un membre de cada grup l’havia d’escriure a la pissarra el més ràpid possible. Després havíem de valorar entre tots si la frase era correcta o no. La veritat és que l’activitat els hi ha agradat força, i això m’ha servit per veure que la competitivitat en moltes ocasions els motiva més a l’hora de fer les activitats.

feien una crítica constructiva. Els he dit que ells eren un equip i que per tant s’havien d’ajudar de manera correcta, no escridassant als companys ni intentant ridiculitzar-los.

dels nens davant l’activitat que els proposava. M’ha sorprès molt positivament el fet que m’he sentit molt còmoda fent l’activitat amb ells, fins i tot tenint com a oients a la tutora i a altres estudiants del CAP a la classe.

Div.

Havia preparat una lectura i unes activitats relacionades en format PowerPoint, però l’ordinador no funcionava. A la meva tutora li ha passat el mateix; també necessitava l’ordinador per a la part de classe que ella havia preparat. Per tant, hem fet

He après que sempre s’ha de portar preparada una segona activitat, per si la primera falla o no funciona (A6/1.3)

La veritat és que tenia ganes de fer la meva presentació a classe perquè volia veure com responien, però també els he ajudat amb molts dubtes que tenien mentre


325

alguns exercicis del llibre relacionats amb el tema que estàvem treballant.

feien els exercicis i m’ha satisfet molt el fet que tots ho han entès.


326


I. APRENENTATGE

II. PROBLEMES

III. PERCEPCIÓ

Dijous

Avui he iniciat jo la classe amb un PowerPoint relacionat amb la família. Al PowerPoint se’ls hi explicava la història –fictícia- de la meva àvia, i desprès hi apareixien uns exercicis de comprensió lectora. He preferit fer una lectura sobre alguna cosa relacionada amb mi perquè, tal i com se’ns ha explicat a les classes teòriques, encara que la història sigui fictícia sempre tindrà més “ganxo” per als alumnes si ho poden associar a alguna cosa real, alguna cosa que coneguin. En aquest cas, jo (A6/5)

El principal problema que he tingut és que al principi l’ordinador no funcionava de nou, i he hagut de canviar d’aula, cosa que ha fet endarrerir els temps que teníem previstos. A més, m’he adonat que potser hi havia massa activitats relacionades amb un mateix text i, tot i que la tutora m’ha dit que no (A6/2.3), a mi m’ha fet la sensació que als nens potser se’ls feia una mica pesat. La tutora m’ha recomanat que en un altre ocasió fes grups més petits, de 6 o 7 persones, perquè tot i que a classe no són molts alumnes, 13 persones treballant alhora potser era massa com per poder treballar bé. He trobat que quan treballaven alhora (havien de posar en ordre unes frases del text, cadascú en tenia una) hi havia alguns alumnes que es despenjaven una mica i deixaven que ho fessin tot aquells que estaven més motivats i implicats en l’activitat. Un altre dels problemes que he tingut és que no he calculat bé el temps i, a més a més que tot s’ha endarrerit per problemes tècnics (A6/1.3), hem trigat més temps en fer l’activitat del que jo havia previst, i per tant gairebé no he deixat temps a la professora per explicar la matèria que ella tenia preparada.

He après que de vegades és millor treballar en grups petits(A6/8.2), perquè això, a més, fomenta la competitivitat entre ells i, tot i que la competitivitat en moltes ocasions no és un factor positiu, de vegades és un al·licient per a motivar als nens a fer les activitats que es proposen. M’ha sorprès que quan he repartit les frases als nens, la tutora ha vist que un d’ells, que té un nivell molt baix, tenia una frase massa llarga. Llavors ella mateixa li ha canviat la frase per la d’un altre nen que si que té molt nivell. Crec que aquesta és una manera de fer evidents les diferències entre ells, cosa que no és gens positiva, però jo ho hauria d’haver tingut en compte a l’hora de distribuir les frases entre ells.


327


I. APRENENTATGE

II. PROBLEMES

III. PERCEPCIÓ

Divendres

Avui he ajudat a la meva tutora en l’explicació de la gramàtica. A classe s’està treballant amb vocabulari de la família, i cal aprendre els genitius. Els nens no tenen llibre de text, i partint del PowerPoint, han anotat dins la secció de gramàtica de la llibreta tot els que els hi anàvem explicant

Els nens s’han engrescat massa perquè hem hagut de canviar d’aula (tot i que és un centre perfectament preparat i equipat, últimament els ordinadors donen problemes). A més, se’ls hi ha donat les notes finals de l’assignatura al principi de la classe, i això ha fet que potser es creés un ambient de treball poc propici a mantenir-los en calma escoltant les explicacions.

Crec que jo no hagués donat mai les notes finals de trimestre a l’inici de la classe. Ho hagués aprofitat com un recurs per mantenir-los en calma durant tota l’hora (A6/1.3), amb la condició que, si no ho fan, no tindran les notes al final de la classe. He vist que han suspès mots alumnes, i algun cas resulta molt paradoxal perquè es tracta d’alumnes amb molt bon nivell d’anglès en comparació amb el de la resta, que participen força a classe però que suspenen a causa de l’actitud. Tot i que la meva tutora ja ho ha fet –i sense gaires resultats- crec que seria positiu aconseguir fer un seguiment efectiu d’aquests casos (suspenen anglès per l’actitud tenint un bon nivell) des del principi, intentant motivar als alumnes, aprofitant el seu nivell per a realitzar activitats amb la resta... etc (A6/8.3)


328


I. APRENENTATGE

II. PROBLEMES

III. PERCEPCIÓ

Dijous Avui he iniciat la meva unitat didàctica. D’ara en endavant, i durant 8 classes aproximadament, seré jo qui faci les classes. Els hi he preparat un PowerPoint amb una explicació de què treballarien, què aprendrien a fer i què és el que jo espero que facin. Hem reflexionat al voltant de la consideració de la figura d’un heroi, i els he ensenyat el meu heroi creat amb un programa que poden trobar a internet. Al final de la classe els alumnes han fet servir els ordinadors per a crear el seu heroi.

He de reconèixer que a l’inici de la classe estava una mica nerviosa. La veritat és que no sé per quin motiu, perquè fins ara tot ha anat molt bé. Imagino que és perquè després d’un llarg període de vacances sempre es perd una mica la dinàmica. I inevitablement, el fet d’haver de fer jo sola les classes també afegeix una mica de pressió.El principal problema per a mi era el d’ajustar-me al temps, però tot ha funcionat correctament en el temps previst. Jo esperava, però, que poguessin imprimir l’heroi que han creat, per poder-hi treballar a la classe següent. La impressora però, no funcionava, i els hi he hagut de

Crec que la classe ha anat força bé. Els alumnes escoltaven i la part final els hi ha agradat. Tot i així, he de reconèixer que aquesta primera classe, on s’explica què aprendran, què han de fer, una mica de base teòrica... resulta ser més avorrida que la resta.


329

manar com a deures per la setmana vinent. Tot i així, ja havia previst aquest problema, i tenia muntada una classe alternativa per al dia següent(A6/1.3)

Divendres

Avui hem fet una activitat força dinàmica. Els hi he donat un text sobre una heroïna, amb algunes paraules força complicades de conèixer el significat. Els he dividit en tres grups, cada grup amb un fragment diferent de text. Cada grup havia de preparar el seu fragment –això és, conèixer el sentit de totes les paraules- per poder-lo representar a la resta de grups. La resta de grups havien d’endevinar el significat del text partint de la mímica que feien els seus companys.

El principal problema: manca de temps. A més a més, molts grups ho han fet molt bé, però altres no feien la mímica, els hi ha faltat empenta. A cada grup hi havia d’haver dues persones que llegien i les altres dues que feien la mímica, i han necessitat molta estona per a fer la divisió de papers.

Crec que jo hauria d’haver-los ajudat a distribuir-se els rols entre els membres del grup(A6/1.3) Així, jo hagués atribuït els papers de mímica a aquells que hagués vist amb més empenta per a fer-ho. Segurament d’aquesta manera s’hagués agilitzat l’activitat i no hagués mancat temps per a acabar-la.


330

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: setmana 6

I. APRENENTATGE

II. PROBLEMES

III. PERCEPCIÓ

Divendres L’objectiu de la classe d’avui era el d’introduir-los a l’ús dels adjectius, bàsics per a poder realitzar descripcions breus. Tal i com he après a les classes teòriques, no és útil fer-los aprendre la gramàtica mitjançant classes únicament i exclusiva dedicades a aquest aspecte. Les estructures s’aprenen en base a l’ús que se’n fa d’elles. D’aquesta manera intentaré adreçar totes les classes a les activitats on es treballi la gramàtica però a través dels seus usos pràctics (A6/5) A més, i en base a les dinàmiques i mètodes emprats per la professora habitualment, totes les explicacions es realitzen a través de suports digitals i visuals, adreçant les competències en ICT requerides al currículum. Presentacions sempre en format PowerPoint). Intento alternar l’explicació amb alguna part més dinàmica. Intento interaccionar molt

Manca de temps per fer activitats preparades. El suport paper no era potser el més adequat, ho hagués hagut de fer amb un suport visual més vistós.

Al principi no estaven massa actius, he intentat incrementar una mica més la interacció amb ells per a fer-los seguir el fil i em movia per tota la classe a fi de comprovar si em seguien amb la mirada o no, i per fer-los variar el punt d’atenció.


331

amb ells perquè no perdin el fil. Llanço moltes preguntes un cop he explicat cada cosa, per comprovar que ha quedat clar. D’aquesta manera sé si em segueixen i si hi ha alguna cosa sobre la que s’hauria d’incidir. Quan he acabat d’explicar la part més pesada (sempre ha de fer-se a l’inici, quan estan més concentrats), els hi he ensenyat unes targetes amb diversos personatges que actuaven de diverses maneres, i ells n’havien d’aplicar l’adjectiu corresponent. Vaig realitzar aquesta activitat perquè, tal i com vaig aprendre a les classes teòriques, l’associació d’idees és més efectiva si hi afegim un suport visual (A6/5)

Dimarts

Avui hem treballat amb un treasure hunt i uns worksheets per a reforçar els adjectius que havíem treballat el dia anterior. Tot i que tal i com se’ns va dir el treasure hunt ha de tenir com a objectiu que l’alumne treballi en diversos textos per a extreure una conclusió global, he adaptat l’ús dels

No entenien el vocabulari del vídeo. A més a més, l’àudio dels ordinadors no era massa adient, i per això hem dut a terme la comprensió del vídeo de manera conjunta amb tota la classe. Avui era el dia en què havien d’imprimir els seus herois. Però molts d’ells no els han portat, i això ha suposat un problema.

Les activitats a traves de suports digitals sempre els criden més l’atenció. Tot i així, s’ha d’estar alerta de l’ús que en fan.


332

treasure hunts d’una manera diferent, ja que els alumnes no tenen un nivell que els permeti llegir textos complerts i extreure’n conclusions. Així, els treasure hunts que he realitzat amb ells han estat una recopilació d’exercicis en la xarxa, apropiats i adients en funció dels continguts exposats, que després s’havien d’entregar en format paper.

Dijous Part introductòria: gramàtica. Part breu perquè, tal i com em va dir la meva tutora, si es fan activitats massa llargues els alumnes al final perden la concentració. Vídeo a Youtube amb fragments d’entrevistes a nadius fent servir el can. Tal i com se’ns ha dit, es bo explotar els recursos visuals que trobem a la xarxa per a aplicar-los a l’aprenentatge de llengües (A6/8.0) A més, es bo situar-los en contextos comunicatius reals. Els hi mostro un pòster que he fet amb el meu heroi, i una gravació que el descriu (perquè hem de reforçar les

Manca de temps de nou per acabar, ho han d’acabar a casa.

Em fa la sensació que a la gran majoria no els agrada massa fer coses creatives. Tot i ser les vuit del matí, m’ha sorprès l’activitat que tenien molts d’ells.


333

diverses competències, i en aquest cas es reforça la de comprensió oral. Els alumnes fan el seu propi pòster.

Divendres Avui hem enregistrat la seva gravació amb la descripció dels herois. Aquesta és una activitat diferent que els ha motivat a l’hora de fer la redacció del text a locutar. Mentre els alumnes, individualment, locutaven a l’ordinador (la tutora els gravava) jo m’encarregava de fer altres activitats amb la resta. Això ha fet que reflexionés sobre el fet que, si jo hagués estat sola, l’activitat no s’hagués pogut dur a terme. La meva tutora, segons el que m’ha dit, considera molt positiu que hi hagi dos professors per aula (A6/2.3)

Alguns alumnes no han portat fet el pòster.

Crec que l’activitat els ha agradat i els ha engrescat molt.


334

ALTRES COMENTARIS A


335

ALTRES COMENTARIS ALUMNAT UNIVERSITAT A La veritat és que a les classes teòriques ens donen una idea general del tipus d'activitats que podem dur a terme (A6/5), però en el meu cas la gran majoria d'elles les extrec d'altres activitats que ja havia fet abans a classes de reforç. En tot cas, intentaré detallar-t'ho més de cara a la propera setmana. Gràcies! Una altra cosa, jo tinc les assignatures teòriques conval·lidades i no assisteixo a classe (UAB), per la qual cosa no sé contestar si el que es treballa a classe ho veig aplicat a l'IES (A4/5), així que no sé si podré ajudar-te en aquesta pregunta... Em resulta una mica difícil compaginar la feina amb el CAP (A4), i el fet de no tenir internet fa que potser rebis la meva informació més tard que ningú, et demano disculpes per anticipat, i espero poder complir amb tot a temps. Res més, si necessites alguna cosa més, fes-m'ho saber. Fins aviat! Sí, normalment només hi vaig dos dies. T'explico. Com que el meu grup de 4rt d'ESO només té dues hores per setmana, dimarts i dijous, vaig aquests dies, pero dimarts vaig a una altra classe, de 3er d'ESO, per completar les tres hores setmanals en principi obligatories (A5). A vegades aprofito per observar classes d'altres tipus els dies que vaig a l'institut. El problema ha estat que la meva unitat no ha funcionat perquè no vam poder parlar-ne en cap moment amb la tutora abans de dissenyar-la (A1/2.3), i per tant, no ha funcionat. Entenc que no tot pot sortir a la primera, però també considero que el rol del tutor és guiar els alumnes i donar-los unes pautes per dissenyar la primera unitat; si no, no entenc el concepte de "pràctiques" si se suposa que ho has de fer bé el primer cop sense l'ajuda de ningú (A1/2.3) A partir d'aquest fet, es van desencadenar tota una sèrie de desavinences i malentesos que vaig intentar solucionar, però que només han complicat les coses. Per tant, després d'haver-m'ho rumiat durant dues setmanes, he decidit que no seguiria més amb el CAP perquè ja no estic gens motivada. No, no he abandonat, encara estic aqui, però a part de les hores que passo a l'institut i la universitat fent el CAP tinc la meva feina i no tinc temps per tot... (A3) Intentarè introduir-lo el més aviat possible, però de moment estic molt enfeinada i la meva feina no la puc deixa


336

Em sap molt de greu haver-te de dir això, però no em veig amb cor de poder ajudar-te amb la recerca. Com ja et vaig comentar, tinc les assignatures teòriques conval·lidades, i no assisteixo a classe. El cas és que fa dos anys que em vaig llicenciar, i des de segon de carrera ja vaig començar a treballar com a profe i vaig estar 6 anys exercint com a tal. Per tot això, realment no et ser especificar si el que sé ho sé per les assignatures de la carrera (que vaig cursar durant el 3er i 4rt any de carrera, ara ja fa 4-5 anys) o per la meva experiència docent. A més, en acabar la carrera em vaig formar com a fotògrafa, abandonant el món de l'anglès i la docència durant 2 anys, cosa que fa que els meus records encara siguin més difícils d'ordenar! (A4/4) El cas és que ara tinc 1 projecte audiovisual en marxa, i el poc temps del que disposo entre el Pràcticum i la feina el dedico a quedar amb els companys per avançar aquest projecte, ja que al ser un treball en grup no puc fallar, i més tenint en compte que volem presentar-lo a diversos concursos i això implica tenir dates límit d'entrega, cosa que ens obliga a ser molt disciplinats i constants. A més, i per si no fos suficient, estic treballant en un altre projecte d'il·lustració amb una altra companya, així que el poc temps lliure que tinc l'he de repartir com puc entre els dos projectes, a més de la meva vida personal, ja que tinc parella i amb tot això la veritat és que ens veiem ben poc! Per si encara no fos suficient ara que ve el nadal tindré els meus pares a casa, ja que durant l'any viuen fora (Salamanca) i és l'única època de l'any en què estem tots plegats (el "vuelve a casa por navidad" és cert en el meu cas), així que estic preparant el pis per fer-los un lloc i organitzant el meu temps per a poder estar amb ells. Com que treballo a la fnac estem en plena campanya de nadal, i doblem les hores de feina en els dies de ventes més fortes, així que com veus tot m'està resultant una mica difícil per poder seure durant una horeta a redactar el que necessites pel teu estudi. Tot això tenint en compte que en aquests dies he de posar-me a fons amb la unitat didàctica i la memòria em deixa 0 temps per dedicar a res més. Tot plegat em resulta molt agobiant i estressant (A4) així que m'estic intentant lliurar de petites cosetes per poder tirar endavant la memòria, la feina i la situació familiar d'aquest moment. Per tot això, et demano disculpes per abandonar aquesta col·laboració, però de debó que no dono més a l'abast, i estic realment desbordada tant a nivell físic com mental (A4) De nou, sento donar-te aquesta noticia, però no em veig amb cor de continuar amb tot això, ja que com que no tinc internet a casa, he de baixar al ciber o venir a casa de la meva parella per conectar-me i amb tot el jaleo de feina que tinc, no trobo el moment. Res més, Marta, que de nou sento molt tot això i espero que entenguis la meva situació. Espero que tinguis molt bon nadal. Fins aviat!


337

GRUP DE DISCUSSIÓ A


338

GRUP DE DISCUSSIÓ

Primer de tot voldria agraïr-vos la vostra participació en aquest grup de conversa. La vostra opinió és imprescindible per a la millora de la Formació Inicial del professorat de secundària de llengua anglesa. Ningú, millor que vosaltres, sap en quina mesura és útil la formació rebuda en el CAP d’anglès. D’altra banda, la participació en aquest grup de conversa també us servirà per aprendre a reflexionar sobre la pràctica docent. Pretenc conèixer la vostra percepció de la formació rebuda a la Universitat per exercir com a professor/a d’anglès. Saber què heu après en el CAP. He volgut situar-vos en un grup de conversa per tal que us trobeu còmodes amb els/les vostres companys/es que poden ajudar a completar les vostres idees. Per tal de realitzar el treball amb el màxim de condicions possibles enregistraré els debats amb una gravadora. Evidentment, les opinions restaran en l’anonimat i no tenen altre objectiu que servir de base per a posterior anàlisi i elaboració de conclusions. Reitero el meu agraïment i us plantejo la pregunta següent: DESPRÉS DE LA FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA REBUDA EN EL CAP D’ANGLÈS , CREIEU QUE ESTEU BEN PREPARATS PER ENSENYAR ANGLÈS EN UN IES ? Us proposo el següent guió, però de cap manera us heu de sentir obligats/des a respondre totes les preguntes ja que en poden sortir d’altres :

1. Què heu après en el CAP? 2. Què us agradaria haver après i no heu fet?

3. De tot el que heu fet i/o estudiat, què creieu que us servirà més per a la vostra docència?

4. Quina opinió tens de la formació rebuda a la universitat? 5. Quina opinió tens del pràcticum?

6. Què canviaríeu del CAP?

7. Quines creences inicials heu modificat? 8. Què creieu que és necessari per ensenyar a l’ESO avui en dia?


339

GRUP DISCUSSIÓ ALUMNAT UNIVERSITAT A A1 : Vaig acabar la carrera fa 20 anys i la universitat ha canviat molt i estic gratament sorpresa Em va agradar molt que hi hagués l’aula virtual , vaig trobar que era un pas endavant perquè després he anat sentint gent de la família i altres joves que tenen aules virtuals als instituts, o sigui que ser usuari d’una aula virtual és molt importatnt perquè ja veus els avantatges i si vas a parar a un institut i es parla d’implementar un moodle doncs tu ja saps el que és això i per mi és molt important. Jo tinc 43 anys i posar-me davant d’alumnes de 15 o 16 anys no m’imposa perquè ja he rodat una mica i perquè vas agafant “tables”. A l’hora de donar una classe sabràs més o menys però tens una sèrie de recursos que t’ha anat donant la vida i això et dóna una seguretat, de tota manera jo penso que el CAP ens ha donat moltes eines, massa potser, perquè no hem pogut posar a la pràctica o aprofundir realment. He hagut de fer molta planificació per a la meva unitat didàctica, he estat més de quatre hores per preparar cada hora de classe. A2: No estic tan segur que això que dius sigui el CAP o el CAP que hem fet nosaltres, el curs que hem fet és el nostre curs amb el nostre professor i un altre curs podria ser molt diferent segons la persona que el faci. Per exemple, sé que el CAP de francès no tenen aula virtual. Tenen menys gent, és un CAP totalment diferent, els continguts suposo que són iguals. A3: A nosaltres ens ha ensenyat molt com tocar-ho tot, per exemple ICT activity jo no n’havia sentit mai i penses...ostres! poder sí que estem canviant ,no? jo sóc estudiant de l’Autònoma i fem servir el campus virtual per comunicar-nos però és un altre món, és completament diferent al que ens han ensenyat aquí. A2: Jo diria que als alumnes els agrada molt (el campus virtual) , és menys avorrit que la majoria de les coses que jo havia de fer a l’escola. A1: Penso que el que dius tú, el fet que ell (professor universitari del CAP) està ensenyant a secundària i està tan posat en això, és molt important. No és una persona que dóna la classe des d’una perspectiva teòrica o un altre que li ha explicat .Ell et transmet les seves vivències i els alumnes que han fet les pràctiques amb ell deuen haver disfrutat més que altres alumnes que hem fet les pràctiques en centres més tradicionals o amb enfocs més estàndards. A2: Tinc una mica de por que el CQP (Màster) l’any vinent no serà fet pels profes de secundària si no profes de la universitat i penso que , bé, hi ha molts de la universitat que porten molts anys ensenyant però alguns no i podria ser més teòric. Nosaltres hem fet teoria aplicada que és molt, molt millor que seure’ns i escoltar una explicació de tres hores. A4: Jo sóc molt conscient que ha estat una sort tenir-lo a ell (professor de didàctica) com a profe, no? Era una persona exigent però he après moltíssim, “he pencat com una boja”. Hi ha gent que diu que al CAP no es fa res... qui digui això “li arrenco els ulls!” perquè he pencat un munt d’hores. Per mi ha estat un repte perquè feia anys que treballava en ensenyament tot i que no en un institut amb classes reglades, no? i de cop i volta ...crec poder presumir que les meves classes ja eren força “guais”...ara són “la òstia!”. Jo he après molt, moltíssim ...crec que perquè l’hem tingut a ell (professor universitari del CAP) i la seva manera d’impartir ha sigut...a mi em va agradar molt les reflexions que va fer el primer dia ...no expliquis , deixa que ho experimentin , que ho sentin i això és l’aprenentatge. Tenia ganes que arribés dijous , en canvi ... encara no entenc ben bé què fèiem en l’altra assignatura del CAP...amb un professor que en sabia molt , moltíssim però m’han semblat uns continguts super teòrics... llegint-los en un dossier en dues hores s’haurien adquirit els mateixos coneixements. He après moltes més coses amb el profe de didàctica que no pas amb ell , potser la part que més m’ha servit de la pedagogia és l’aproximació psicològica a l’adolescència perquè penso que tots els que estem en educació hauríem de tenir molts més coneixement de la psicologia.


340

A1: Seria una assignatura no per un CAP, perquè el CAP és super condensat però sí per un Màster una mica de psicologia evolutiva i una mica de.... i també una mica més d’aprofondiment teòric perquè clar tots el “methods aproaches” que vam fer l’últim dia els vam mirar per sobre però això està vigent i hi ha coses que es poden aprofitar. A4: Sí , conèixer’ls bé perquè així cadascú es pugui fer el seu mètode. A5: Jo,de totes maneres, he tingut bona experiència també de l’altra assignatura .Hem treballat molt, hem vist sis casos pràctics , hem vist un vídeo , hem llegit dos textos que hem fet una ressenya...hem arribat a treballar tant que ell mateix al final ha dit que “l’examen era per pujar nota però veient el que heu fet dubto que us faci falta” i amb ell (professor formació pedagògica) sí que he après molt perquè els casos pràctics els hem comentat a classe, o sigui tú els feies a casa i després en una sessió ens els comentava personalment. Jo,per exemple, quan m’he enfrontat al cas pràctic del “nen que ha caigut al pati i el pare ha vingut enfurismat i com has de tractar al pare”, amb això n’aprens perquè això t’hagués pogut passar en el pràcticum ,bé a tú no però al teu tutor sí que s’hi podia haver trobat i en canvi sé que en altres cursos d’aquesta mateixa assignatura (formació pedagògica) han fet només un cas pràctic, jo n’he fet sis. A4: Nosaltres n’hem fet tres però tampoc els hem solucionat nosaltres, per falta de temps A3: El que falta és un criteri perquè cada professor que ha impartit l’assignatura de formació, l’ha fet com li ha donat la gana, cadascú ha fet una cosa diferent.Parles amb altres grups i diuen que han fet moltes coses i penso...doncs jo no he fet res...anar a classes tres hores, m’han presentat teoria, hem resolt tres casos i l’examen ha estat resoldre un cas. Per fer això penso, doneu-me el dossier abans i vinc directe a fer l’examen. És això, falta de criteri. A4: El que és injust és que amb nivells tan diferents de feina el resultat sigui el mateix... el CAP que ens pretén ensenyar a nosaltres lo bé que hem de treballar com a mestres, ha estat altament injust a nivell de falta de criteri i a nivell d’avaluació. A3 En didàctica, la sort que hi ha hagut és que el professor feia sis hores de classe, que també... pobre,devia acabar mort !, però si haguéssim tingut dos professors podria haver passat el mateix (descoordinació), no? Potser també està bé que sempre que es pugui es tingui el mateix professor A1: Parlem del pràcticum ... A6: Jo és que aquesta assignatura no l’he pogut fer encara i no puc comentar si estava ben muntada...el que sí que volia comentar és que de la didàctica de l’anglès , em sembla a mi, que ens emportem una cosa molt important tots i és que l’actitud del professor hi fa molt, jo crec que tots volem ser una mica com ell (professor de didàctica) ara , no? Volem aconseguir que les nostres classes siguin actives, participatives...Observant un professor que et motivi, un bon professor, a tú ja et dóna unes altres expectatives. Trobo que això és el més important que ens ha donat a part dels coneixements , l’ús de les noves tecnologies...a tots, si més no, ens ha canviat la mentalitat que teníem abans de començar. A5: A mi també m’ha agradat tot el ventall d’eines perquè l’únic contacte que he tingut amb un Institut és el pràcticum perquè no he donat mai classes i no sé si n’acabaré donant o no. Vull tenir l’opció però no m’he plantejat ser professora de secundària. Jo, en canvi , dóno classes a la universitat i he provat activitats que hem fet amb ell (professor de didàctica) i ha funcionat. Jo penso que ens ha donat eines que no depenen de quin tipus de nivell ensenyes sinó que és això, contribueixen a formar un tipus de professor que funciona tant a les classes de 1r d’ESO , com a Batxillerat com a la Universitat...és un tarannà. M’ha agradat descobrir això, que les eines no eren de secundària i que moltes vegades el que prepares per secundària pot servir per nivells més alts. Jo és el que he fet i ha funcionat molt bé i no ho troben gens ridícul, moltes de les coses que els hi fas fer els diverteixen


341

A2: Potser n’hauríem de fer molt més (tipus d’activitats) a la Universitat perquè la majoria dels profes que he tingut jo ... A5: Home, jo hagués agraït que m’haguessin demanat un certificat d’aptitud pedagògica per donar classes a la Universitat. Per això m’he trobat que quan et planteges que potser algun dia voldràs anar a fer classes a secundària t’has d’afanyar a fer el CAP perquè te’l treuen i és l’últim any i no sé què...i l’experiència que tens en altres llocs no et serveix. Jo en lloc de mirar-m’ho...” veus que malament, tants anys de donar classe i no et serveix de res” ...no,no és: ...com t’han deixat donar tants anys classe sense haver-te donat formació? .Perquè ara t’ho mires i penses: si a mi abans de posar-me davant d’una classe m’haguessin explicat quatre coses bàsiques no ho hagués hagut d’aprendre any darrera any...ho hagués après d’una altra manera i hagués provat, no arreglat el que ja havia fet malament A2: Un acaba ensenyant en la manera que has estat ensenyat perquè és més fàcil entrar en una aula i fer exactament el que has vist. Això ho hem de canviar perquè l’educació va fatal i coses d’aquestes que hem après són el que hauríem de fer i el que he trobat a faltar en altres profes que ensenyaven com si fos fa 20... 30, 40...100 anys A1: Jo és que tinc el “aproach” molt anglo-saxó, la veritat, perquè jo he estat visquent a Anglaterra i treballant i allà és una altra manera de treballar, la gent no s’avergoneix de fer el que aquí podem considerar , entre cometes, “tonteries” ...és un enfoc...no sé, no és tan...recte o rígid com la idea que aquí poguem tenir i aquest estil també es veu amb ell (professor de didàctica) i estic d’acord amb tú que sí, que això ha de servir per a tothom. A6: I és que a més a més s’hauria de fer, trobo jo, potser d’aquí dos anys... un curs similar per estar al dia de les tendències , de les maneres de fer... Jo , per exemple , l’assignatura de metodologia l’hagués pogut convalidar, però la faig fer fa 20 anys i vaig pensar: ” és que si no la faig no estaré al dia” i trobo que és importantíssim estar al dia, trobar-te amb gent que aporta coses noves i no et pots quedar estancat. Nosaltres ara hem fet el CAP però crec que hauria d’haver-hi una certa continuitat, que tinguessim cursos que et permetessin....doncs mira tal com ara hem après a fer “wikis” doncs d’aquí dos anys potser hi haurà una altra cosa més xula i nosaltres també necessitem saber-ho i necessitem que ens expliquin a tots el mateix sinó cada un va sent com auto-didàcta i tenim nivells molt diferents. A5: Jo didàctica la vaig convalidar però el primer dia ens van citar igualment i vas veient que és útil i que tens totes les eines que si no et faltaran per planificar una unitat didàctica... que si perds el contacte amb el que és la classe quan vagis a l’Institut et costarà molt saber què has de fer ... i jo he acabat venint a totes (les classes de didàctica). A2: Una altra cosa és que jo ja venia amb moltes idees però això de parlar ha fet que jo he sortit amb més (idees). Anava fent llistes de les coses que eren útils i seran útils per a les meves classes A3: I el pràcticum...què? A2: Una cosa que també volia dir és que amb tants alumnes, una cosa que faltava era una mica de “feed-back”, nosaltres anàvem fent molt però per la seva part tot era entregar a l’últim moment. La unitat al final i el moodle al final i l’examen al final ...i seria millor una mica més de contacte però per això haurien d’haver-hi menys alumnes... Ara el pràcticum! A3: Jo m’ho he passat molt bé (al pràcticum) , eh? El que passa és que si compares amb les altres especialitats, tú estàs 10 setmanes en un Institut i hi ha gent que fa dues sortides, eh? Com vols aprendre a portar una classe si hi vas dos dies i van d’excursió i això són les teves pràctiques. Des del meu punt de vista el nostre pràcticum és complert i està molt bé, però hi ha una falta de criteri.S’haurien d’unificar els pràcticum de totes les especialitats, no pot ser que tú estàs davant d’una classe i tens una mica de responsabilitat perquè fas exercicis i et fan posar allà al davant... i després tens tres setmanes d’unitat didàctica i quan te n’adones t’has passat més de dos mesos en un


342

Institut... però no tothom ho fa així. Jo penso que els d’anglès hem d’estar molt contents de tenir-ho així però també fa una mica de ràbia que no tothom surti tan ben preparat perquè a més a més és que els nostres fills... doncs què? tindran un professor d’anglès molt ben preparat però el de ciències no es sabrà mai posar davant d’un grup A2: També depèn de la Universitat (que organitza el CAP) A1: Jo trobo que el pràcticum depèn molt del tutor que te toqui perquè pots tenir un tutor que et dóna molta confiança i te deixa fer i per darrera te va recolzant, com és el meu cas...Vols fer sis hores?... sis hores, en vols fer vuit? .... vuit , m’entens?...però hi ha tutors que no, que pensen... tú vindràs vuit setmanes però després el grup me’l quedo jo... Amb tres mesos no hi ha temps de més, perquè el pràcticum un cop comences a fer classe, t’has d’ajustar el teu horari a la teva vida normal, perquè tots tenim una altra vida,no només estem aquí...és molta feina però el pràcticum és curt. M’hagués agradat rotar per dos o tres instituts, veure un d’aquests tan “heavys” , perquè també n’hi ha...jo he tingut la sort que he anat a un institut relativament poc conflictiu i tot bastant ben controlat...llavors, per exemple, tota la part de l’avaluació no ha passat per aquí perquè no hem pogut estar dintre del Departament , veure els criteris ...doncs jo trobo que en el pràcticum...suposo que en el Màster com a mínim seran vuit mesos, seria interessant més aprofundiment...veure altres professors d’altres especialitats impartint classes a dintre l’institut. El pràcticum trobo que, tot i que sigui molt intensiu, falta profunditat i encara es pot aprendre molt més i aprofundir molt més. A3: Si es fes rotació, tipus el que fan els estudiants de medicina dels diferents departaments que hi ha en un hospital, sobretot aquests que han de fer metges de família, estaria molt bé perquè aleshores minimitzes molt el problema que et toqui un tutor amb qui no t’hi entens, sempre n’hi haurà un que no t´hi entendràs però dos o tres que sí. A5: El dia de demà hauràs d’anar a treballar a un departament que t’hi avindràs o no t’hi avindràs A4: Per impartir una unitat didàctica sí que necessites un acompanyament, no? A3: Jo ho dic perquè quan comentàvem el pràcticum hi havia gent que tenia molt males experiències amb el grup, però gent molt males experiències amb el tutor. Si no t’entens amb el grup sempre pots demanar un canvi però si no t’entens amb el tutor , un cop estan assignats , és molt complicat de canviar A1: El dia de demà haurem de treballar amb qui ens toqui, ens hem d’adaptar i hem de ser nosaltres capaços de fer part d’un equip i nosaltres fer la contribució, encara que estiguem allà només per un curs, hem de ser capaços d’entrar dins l’equip del Departament d’anglès A4: Jo a partir d’això que deies, he trobat a faltar, per exemple, en el bloc que era un espai de reflexió ...el fet de que hi hagués aquesta mena com d’aureola de...de... fer sagrat al tutor, no? Jo he tingut un tutor que me l’he apreciat i trobo que en general en faig una valoració positiva, però això no vol dir que sigui un Déu i que jo no vegi coses que no m’agraden o penso que estaria més bé que se m’acudeixin idees a partir de la seva feina: Ostres, mira , ha fet aquesta activitat però jo penso que si l’hagués fet així ...però no, sembla que hi hagi una consigna expressa...vigilem què diem dels tutors i....penso que no hem de ser tan hipòcrites o que aleshores s’estableixi el bloc aquest en comunicació directa i exclusiva amb el nostre profe d’aquí la uni i el tutor que tingui accés a un altre tipus de treball, no? A1: Jo és que el tema del bloc no m’ha agradat gaire. Això d’haver d’explicar la meva vida en públic i haver de penjar fotos i haver d’explicar coses...no sé .... a part d’això , no? és el que deies tú , que tampoc hi ha hagut un “feed-back”, sobre si el que jo explicava era el que ell esperava o no i a última hora penso...de dues-centes persones jo m’he llegit per sobre els de dos o tres...el bloc l’acabes fent per tú mateix i segons què tampoc ho explicaràs perquè no és


343

ètic. Trobo més útil que ens haguessin obligat a fer un bloc pels nostres alumnes i això sí que com a mestre... A2: Però el bloc és per reflexionar, hem de pensar que hem de tenir una cosa per anar reflexionant... A3: Però ja hi havia la memòria A5: La memòria era al final. Jo crec que això era una eina perque t’obligava una mica,doncs,arribant a casa a pensar què havies fet. A3: També ho haguéssis pogut fer en una llibreta, potser ella hagués estat més còmode prenent els seus propis apunts sense haver-los de compartir. Jo, per exemple, a mi m’ha agradat molt fer el bloc, però m’ha sorprès molt que es poguessin posar comentaris i no hi hagués cap comentari de ningú, ni d’un estudiant de classe...jo no n’he fet, però si a mi m’haguessin fet comentaris jo els hagués retornat.I el que em sorprèn és que , de tant en tant, no trobar-ne un del profe de didàctica. Em va sorprendre molt perquè vaig pensar que si poses tant entusiasme i molt èmfasi en que és obligatori...val, d’acord ...doncs quan te’l mires , al menys un comentari que a mi em demostri que te l’has mirat per continuar...perquè si no, com m’ho prenc jo ....que em representa un esforç i que representa un instrument d’avaluació i que me l’avaluaràs...jo la memòria l’hagués pogut fer sense el bloc, si no l’hagués tingut, hagués tingut una llibreta però... A2: Jo acabo utilitzant el bloc per altres coses, per reflexionar en general i continuaré posant-hi idees. A6: Potser que d’aquí un any t’ho tornis a llegir (el bloc) i te n’adonis del que has canviat. Amb l’experiència d’un temps treballant te n’adonaràs que el que pensaves llavors i el que penses ara encara ha tornat a canviar. És una eina i , com tú dius, seguir escrivint allà. A4: És surrealista, després de la quantitat de feina i d’esforç que hi poses i després vas allà i veus...seguidors del teu bloc ... zero. És una eina que em serveix per la reflexió però, és el que dius tú, no hi posis tant de pes si realment després no ha d’haver-hi més “feed-back”.Perquè en quatre mesos hem anat “de cul” i en determinats moments potser m’hagués agradat més investigar més en les ICT, wikis i històries d’aquestes que no en un bloc que dius...a mira, es fa així , a perfecte , ja el tinc. A6: Això que dius del “feed-back” també he trobat a faltar que el tutor mateix també se l’hagi mirat. M’hagués agradat que paral.lelament al que jo escrivia (al bloc) m’hagués anat donant el seu parer, erem tres alumnes amb aquest tutor, tampoc és tanta feina! A1: Depèn del tutor que et toca. Jo he estat sola que per una banda està bé però per l’altra m’hagués agradat tenir un altre company per poder discutir la jugada. A6: Jo de fet, he acabat les pràctiques, vaig acabar divendres, adéu , gràcies ...li vaig enviar les notes i ja no he sabut res més....tampoc esperava un gran comiat però... A2 : A mi em va dir si vols tornar un altre dia... A6: Sí, però d’aquella manera. A3: A mi em van venir unes nenes i em van dir: “bueno” que sàpigues que quan quan acabis la carrera que si vols treballar aqui, nosaltres et recomanarem”. Em va fer molta gràcia perquè són de 1r d’ESO i encara es pensen que manen una mica. A6: No, però quan t’ho diuen això et fa gràcia. Diuen...ja te’n vas? Ja tornarem a tenir l’altre? A1: Parlant del futur, potser també estaria bé convidar a una altra persona a fer les classes del CAP, no? Ell sap molt (professor de didàctica) de CLIL i ICT, però potser altres coses que


344

hem presentat a la classe a corre-ciuta, aniria bé que hagués vingut un especialista en...”patapum” i aquest professor ve i t’explica la seva, eh? A3: Això ho hem fet a formació pedagògica i bé. A1: Els “aproches” els hem fet molt per sobre, eh? A2: Amb 10 sessions s’ha de triar i les coses aquestes pensa que són menys útils. A1: Però ara això serà un Màster i si ha de ser un Màster ha d’haver-hi lloc perquè hagi professors convidats... A3: A formació pedagògica ens han vingut dues persones. Una que havia sigut director d’un Institut molt gran de Sabadell a parlar de quins projectes tenien al centre i això t’ajuda molt a saber què és un projecte de centre , què és un projecte d’entorn ...tots aquests conceptes que potser en el teu Institut no en tenen, no? A1: Jo amb vuit setmanes no he tingut temps de veure res de tot això. M’hagués agradat,també, estar una estona a l’aula d’acollida , a l’aula oberta...tot de coses d’aquestes que penso que hem de saber. A3: A mi m’ha faltat molt, també, ajuda a l’hora de saber què fer davant dels conflictes i la resposta que semblava que et donaven és...”fes el que puguis” i dius no! hi ha d’haver una manera , no? A2: El “classroom managment” és tan difícil! A3: Conflictes a l’aula, per exemple, què fas amb un nen que no vol fer els exercicis i s’amaga sota la taula i el seu tutor li permet tot perquè com que representa que el nen no parla gaire català, doncs mira, pobret...aquest nen està prenent el pèl a tot el professorat, aquest nen el que no li agrada és fer coses que siguin de moure’s perquè és molt tímid. Doncs això, no se li ha de dir, pobret el nen.S’ha d’agafar i atacar el problema de que aquest nen és molt tímid i no entèn que a vegades els exercicis no agraden però s’han de fer.Els altres nens...que es fiqui un a sota la taula i digui que no ho vol fer... que sortirà amb un “parte” i en canvi l’altre , pobret, pobret, quatre copets a l’esquena i fes el que vulguis, no? això no ha sabut com resoldre-ho. A4: Això penso que depèn molt del professor, no? Hi ha professors més mandrosos a l’hora de posar-se a resoldre un problema. Podria haver-hi especialistes en cada centre que en un moment donat poguessis anar allà i diguessis : “mira, tinc això. Com ho resolc? A1: Nosaltres hem fet quatre o cinc hores setmanals , imagina’t que n’has de fer trenta! amb tutories... amb hores de guàrdia...realment els professors van desbordats, eh? A4: És d’aquelles feines que si no fas amb passió i involucrant-te, millor que no la facis A3: Al.lucines perquè et diuen: “ és que tu vens amb aquesta il.lusió i tant entusiasme...i tú penses, sí , és clar...el que et falta a tú perquè... A5: A mi em va xocar molt a l’avaluació una professora que digui :”a mi aquest alumne me l’asseus allà al darrera, al costat de la finestra ,que es pugui distreure i que no molesti” ....home!, per favor, on estem, no? A3: Això és una de les coses que t’agradaria que et donessis “feed-back” al bloc, però això no ho pots posar perquè has de fer veure que això no passa a l’escola, i això passa. Hi ha comentaris racistes, hi ha comentaris de la cultura del dèficit... tant que et diuen que als nens has de mirar què poden fer i no retreure’ls-hi què no poden fer i això t’ho remarquen a cada classe i arribes a l’Institut i et diuen : “aquest ja pots comptar, no en farem res d’aquest” .


345

A4: I a 1r d’ESO, eh? A2: I el profe hi hauria de ser més però em diuen sempre...no tinc temps, no tinc un moment per fer-ho, amb trenta alumnes a la classe no puc...és una llàstima. La solució són els profes que hi són sempre, que després de la classe diuen...”mira, vull parlar amb tú”, es queden a l’hora del pati...Jo diria que la majoria de la gent no ho fa això. A4: L’alumne ho agraïria també, això. A1: Jo , és que crec que hi ha molts professors que ja estan molt cremats, a mi la gent em diu : “estàs segura que vols ensenyar”...Jo estic buscant feina, és una de les alternatives.Però quan has estat deu anys treballant a l’empresa privada , escolta, que ningú es pensi que et regalin res, que també m’he passat molts diumenges anant a passar comptabilitat, m’entens? Per mi hem de tractar aquests nens com adults, si no els tractem com adults ja no et tindran cap respecte com a professor. Hi ha professors que porten molt de temps, que potser no han tingut l’oportunitat de fer un reciclatge que els hagi renovat o de dir:” me’n vaig tres anys i treballo amb altres coses”...hi ha professorat, també que va d’un lloc a l’altre. I el tema de la disciplina és una cosa que a vegades els equips directius no agafen les regnes així com toca i la disciplina si no està clara i les normes no estan clares es va diluint tot des dels mateixos professors als alumnes i es van passant la pilota l’un a l’altre i penso que si haguéssim fet les pràctiques en escoles privades o concertades molts d’aquests conflictes no s’haguessin vist perquè possiblement també hi ha famílies darrera que , possiblement, com que paguen estan més a sobre, tenen una normativa més estricta, no ho sé. De tota manera jo sóc d’escola pública. A3: Jo el que no entenc és com pot ser que jo he fet la unitat didàctica durant tres setmanes i durant dues setmanes , ben bé, vaig tenir un nen de la classe expulsat.Com expulses un nen de 1r d’ESO? Una expulsió darrera de l’altra, que pràcticament durant dues setmanes s’està a casa. Aquest nen no li convé pas que el portin a casa, perquè et penses que es porta malament? Aquest nen ningú s’ha plantejat posar-lo a fer alguna cosa productiva, no , no...et portes malament...doncs expulsat i cap a casa. A1: Aquests nens, tú penses, podrien ser la meva filla i jo penso , a la meva filla jo vull que el mestre sigui així.Quan tens fills ho veus diferent, no només veiem la instrucció sinó l’educació integral.Vull un cert tipus de tracte i un cert tipus d’ambient. A2: Hi ha molts profes amb fills que no fan això ,és que és guanyar-se la vida però només trenta hores setmanals i després marxo, ni una hora després, ni una hora de “planning”. Agafen el llibre, no fan res abans...”bueno” estàvem a la pàgina 32... A1: No teniu por que nosaltres al cap dels anys acabem una mica així? A5: Pot passar, pot passar...sí A2: Em sembla un problema super gran en un sistema que no tenim temps per fer unitats didàctiques com les que hem fet durant el CAP A1: Però això és qüestió d’organitzar-te. Dintre de l’equip del Departament cada un fa una unitat didàctica, es reparteixen...és un treball en equip que també moltes vegades els Instituts no tenen...tú veus el cap de departament que té més “feeling” amb un que amb un altre i que un professor té les oposicions i està allà, però...ja! A4: Jo he arribat a la conclusió que per ser profe i específicament d’anglès es necessita un plus d’energia A5: I paciència eh?, molta paciència A4: Paciència penso que tots, no?


346

A2: A les classes, no hi hauria d’haver-hi més energia? , més jocs, ? En comptes del profe xerrant tota l’hora, els alumnes prenent apunts i ja està.No pot ser així perquè això desmotiva als alumnes. Hauríen de fer com ell (profe de didàctica) fa, perquè jo he fet el pràcticum amb ell, els alumnes tots motivats, fent coses i amb ell sí que tenen disciplina,amb altres profes fan el que volen. A4: Jo també penso que hi ha assignatures que permeten més que d’altres. A2: No hi estic tan d’acord. A1: Jo personalment penso que ensenyar anglès és molt fàcil en aquest aspecte, pots adaptar-te molt bé. A5: Jo tinc un cas quan feia batxillerat a geografia, tothom va treure excel.lent, fins i tot a la selectivitat, i vam fer l’assignatura a partir de notícies de diari. No vam obrir el llibre en tot l’any.Fer això es pot, però és voler. A2: També és un altre tipus de profe i això entra molt a la formació que ha de rebre el profe perquè molt pocs ho saben fer. A1: Perquè és més fàcil obrir el llibre que fer més de guia que ,diguem-ne, d’instructor A4: Jo penso que també depèn molt de la personalitat de cadascú, no? Allò que deiem al principi d’ell (professor de didàctica), no tothom se sent còmode fent el que ell fa i si tú ets sents pallasso, estàs fent el pallasso.Si no ho fas des del convenciment és quan fas el ridícul. A2: Jo penso que com més formació millor pots trobar la teva millor manera de donar classe.Jo he tingut molta formació i això m’ha ajudat a trobar les coses que em van bé i les coses que em van malament.També mirar altres profes ensenyant i molta observació. En el sistema Americà es fa més observació d’altres profes. A l’aula tú comences però tens un “mentor” i entra a la teva classe, veu el que estàs fent, t’avisa, t’ajuda i tot això...a més “training” més pots fer i millor. A6: Jo el que em temo és que ara hem agafat unes idees de com hem de funcionar com a professor i després podem xocar tal com està establerta i com està funcionant l’escola , perquè igual tú arribes a un Institut amb unes idees molt interessants, les vols posar en pràctica i et trobes amb una pared. A2: Parlem de les creences inicials que hem modificat? A6: Jo em trobo una mica amb el mateix cas que ella que per edat estava fóra d’una aula feia temps. Jo encara tenia interioritzat el professor que puja dalt la tarima, allarga el seu rotllo, tothom escolta , pren apunts i al final de la classe...quasi no hi “feed-back”, tú has suposat que els alumnes han après el que els hi has dit i tú te’n vas a casa tant tranquil. Aquesta era una creença que jo tenia i sabia que no era certa però no tenia manera de canviar-la fins que he vingut aquí i m’han donat aquestes eïnes i he vist com el rol del professor pot fer canviar totalment com funciona una classe i pot donar el protagonisme molt més als alumnes del que estàvem acostumats abans. Per a mi ha sigut un canvi de mentalitat molt,molt important. A5: Home tampoc ha evolucionat tant. Jo tinc 21 anys i tampoc fa gaire que he fet l’ESO i hi havia molts professors que arribàven, deixaven el llibre davant, deixaven anar el seu discurset , t’ho apuntaves tot i apa ...En canvi hi havia professors ,com aquell que us he explicat abans, que treballaven perquè aprenguéssim de veritat, ell volia que a sentíssim que a partir de les notícies poguéssim explicar tot el que havíem après durant el curs. Però n’hi ha d’altres que això no ha canviat i no canviarà pas. A3: Jo el que he modificat és la percepció que tenia de la diversitat, saps allò que diuen...diversitat no és tenir tres o quatre o cinc nacionalitats a dins d’un aula, eh? diversitat és


347

molt més. I què més és , no? Quan et comences a plantejar què has de fer amb tots els nens que t’acaben els exercicics super de pressa, què fer amb el nen que precisament sempre va a poc a poc i no acaba mai, amb els nens que si l’idioma els hi falla per aquí o amb els altres que els hi falla la disciplina per allà...realment et poses a mirar i diversitat és tothom. A mi m’ha agradat d’aprendre això, de veure que no és una cosa dolenta ni problemàtica, si no que simplement a vegades genera conflictes i els conflictes són naturals, els conflictes passen a l’aula i no es tornen problemes si sabem dona’ls-hi una solució. En el moment en que no els soluciones bé, són un problema. Però el conflicte és natural, la diversitat així vista com a tot, a vegades dóna conflicte però ja no la veig problemàtica com abans: ha de ser molt difícil tenir un nen a la classe que no t’entén... A1: Doncs a mi sí, encara em desborda la diversitat. A3: Home...jo tampoc sé gestionar-la del tot bé, eh? ...no et pensis A1: A mi sí, a mi em desborda i jo crec que has de canviar molt de tipus d’activitat, has d’intentar fer activitats per les diferents intel.ligències...però em desborda perquè...al menys amb les vuit setmanes del període de pràctiques no pots saber ben bé què els passa per dintre el cap d’aquests nens i això...però si després en comptes de quatre acabes tenint 120, 150 alumnes...costa, eh? de coneixe’ls. Costa d’arribar, de poder adaptar...per a mi això és un bon repte i calen recursos, el que es diu més persones. A4: Jo potser com a repte i perquè sóc una amant de les causes difícils , és el que més m’ha enganxat (la diversitat) del meu dia a dia a l’Institut.Suposo que és la part on veig que juga més la vocació i no només la instrucció.La instrucció en sí penso que m’avorriria però una passada, no? I això...i la persona i el problema i aquests mapes que hi ha al darrera, socials i familiars, que és que són... “flipants”, ho trobo apassionant. Ho trobo molt difícil (la diversitat) però és el que més...saps? no? potser egoïstament, no? en plan què puc fer , no? jo com a persona per aquell nano.Aquest és el meu “leimotif” en l’educació...em “pirra”...he trobat a faltar, això sí, més eines, més psicopedagogia. Ens fa falta molta psico-pedagogia A6: Això que dius tú ho podem relacionar , una mica, amb el que és necessari avui dia per ensenyar a l’ESO. Jo crec que, d’entrada, ens fa falta la capacitat de sacrifici, a tots, bastant gran i molt poc egoïsme . De fet el que fas és intentar transmetre el que tú saps a unes altres persones que ho posaran en pràctica i ho utilitzaran a la seva vida. Per tant, jo crec que per ser un bon professor no pots ser gens egoïsta, has d’agafar una actitud molt positiva, sempre esperar el millor dels alumnes i encara que et costi, cada matí...suposo que ha de ser dificilíssim , eh? però cada matí en comptes de pensar : “Avui he d’anar allà i hi haurà aquell nen que és tan no sé què..És intentar...a veure : “ avui tornem a començar, igual avui,potser aquest nen el canviaràs...ves a saber...” A1: Hi ha una llei que no sé com es diu que les espectatives s’acaben complint, és a dir el nen que l’etiqueten de llest acaba fent “performing” com “el primer” i el que l’etiqueten de “slow” acaba fent “performing” com “slow”, per això penso que és molt important el que dius tú, treure les etiquetes i els altres que diguin el que vulguin però intentar-ho, no?... A3: Energia, cal energia. Suc de taronja cada matí per poder afrontar el dia a dia però...energia i vocació, ganes. A2: He après que no tothom té aquestes ganes ni vocació i “bueno” pensava que n’hi hauria més i m’ha costat molt veure que hi ha tanta gent “cremada” i que falta tanta vocació i he après que no vull ensenyar en un lloc on no n’hi ha. He d’anar a un lloc on hi hagi gent amb qui treballar, gent amb projectes, gent que està innvovant perquè si no jo no puc fer-ho... A4: Però pensa també l’espurna que pot suposar justament tú, que tens vocació, de treballar, no? amb un entorn... A2: Ho estic fent i mata...ser l’únic...acabaré no anant a aquesta escola


348

A1: Però no creus que tú, després, quan et tanques a la teva aula...no cal cremar-se A5: Però si ho fas sol... A1: Sí , és veritat A5: No pots començar gaires projectes sol A1: És clar , si l’any que ve ens trobéssim en un departament d’anglès cinc professors i fóssim tots d’aquí...escolta’m...els nens en tres anys tenen “Proficiency”... A3: No, i el que deu fer molta ràbia és que tú un any ho facis d’una manera que doni un bon resultat i l’any següent els agafi algú altre que ho fa d’una manera doncs que no és ni la meitad d’entusiasta ni innovadora que...i veus que els nens van endarrera.Això ha de matar molt A1: Però tornem al que dèiem abans.Quan nosaltres hem marxat del pràcticum aquells nens se n’han enrecordat de nosaltres A3: I tant! A1: Això ja és una petita llavor que a lo millor els hi donarà ganes d’estudiar anglès, potser no amb el professor que tenen ara però...hem de pensar que si hi ha 30 individus i d’aquests 30 , un se’n beneficia positivament, ja ha valgut la pena l’eforç A3: Jo he tingut molt bon “feed-back” d’ una alumna que deia”Us dono les gràcies ( a la meva companya i a mi) , d’haver estat a classe, d’haver-me ajudat i gràcies a vosaltres i a la vostra ajuda , ara sé que valc.O sigui, jo em pensava que no valia i ara sé que puc aprendre una miqueta”.Això és el que m’he endut A1: Oh, i tant! A2: Una altra cosa que anima molt al profe és això de demanar el “feed-back” perquè això sempre ho pots portar amb tú durant tota la vida. A1: No hem de tenir por que ens avaluin perquè és l’única manera de millorar. Entres les coses que són necessàries, és necessari avaluació continuada i avaluació dels nostres alumnes i avaluació dels nostres companys de departament. No hem de tenir por perquè tots estem en procés d’aprenentatge A4: T’agradi o no , evidentment que t’estant avaluant i evidentment que tenen una opinió de tú A1: És clar que sí, però el fet de poder-ho sistematitzar o de posar-ho en un format més concret també t’ajuda perquè tú veus : “mira això ha anat molt bé , doncs puc tirar per aquí”. La teva percepció , a vegades hi ha un bon “gap” entre el que tú penses que reben i el que ells realment reben, si no tens aquest “feed-back”...i també penso que és just que els alumnes avaluin al professor, positivament no?...no per tirar pedres si no com a eina de creixement personal. A4: Està bé que ells vegin que quan a ells se’ls avalua no és per menjar-se’ls, no? si no perquè aprenguin, no? Doncs nosaltres també volem aprendre, no? No com una idea negativa, si no com una eina A6: Home jo crec que el CAP per nosaltres ha sigut això, ens ha donat un seguit d’eines...això no vol dir que demà ja siguem professors i que ho farem perfecte perquè això es va aprenent, jo crec, cada dia. A1: Com més saps més saps que no saps.


349

A6: Com a mínim el CAP ens ha donat, jo crec, molts recursos també no? Doncs de molts aspectes, doncs des de fer servir les tecnologies ( que això és un recurs que abans no es podia fer servir), doncs a tenir...havent observat altres professors també tens més recursos doncs per posar-te davant d’una classe, saber com actuar , com no actuar que també és molt important i a partir d’aquí no vol dir que demà ja està...superat ...ja som professors...jo crec que això...em sembla que ha de ser una professió que no l’acabes d’aprendre mai. El dia que tú t’estanques i no et vols adaptar i vas dient que la LOGSE era millor i vaja tocada de nassos ara haver-ho de canviar tot... A5: Però era millor....ja! , ja!, ja! A6: Però si no vols canviar, no t’adaptes als canvis...ja està...jo per mi ja no ets professor, vull dir teòricament... A2: Funcionari... A6: Seràs professor perquè ho dirà el teu càrrec, però tú ja has renunciat a seguir aprenent i per tant no seràs mai un bon professor, crec. A3: Jo estic molt d’acord amb això que dius que ens emportem molts recursos i jo principalment el que m’emporto és...jo sempre havia dit que no volia dedicar-me a l’educació secundària, fins un dia que em vaig donar compte que “No pots dir que no t’hi vols dedicar si no ho has provat” i a mi em semblava molt evident al principi, jo deia “No, no .Jo no vull fer classes a secundària. Fins que un dia vaig dir :però perquè no vols fer classes a secundària, si no ho has provat.Si l’única experiència que tens és quan tú eres alumna de secundària” I al menys això (el CAP) m’ha donat l’oportunitat de veure que no és un món gens terrible, que pot arribar a ser una feina molt maca i que té una sèrie de complicacions però que també té molts beneficis, personals i professionals i que no ho descarto. Jo m’emporto, això no? , una petita experiència en petit del que podria ser una carrera futura. Jo penso que si en altres coses de la vida ens ho deixessin provar durant un semestre , doncs mira... A2: Ho haguéssiu fet si fos el Màster d’un any? A3: Probablement...ara així...o sigui jo el vaig agafar sincerament perquè van dir: ”s’acaba, s’acaba!” doncs vaig dir..ara que tinc temps deixa-me’l fer perquè és clar...ara havent fet un semestre, potser sí que l’hagués fet d’un any sencer.Però abans no. A4: Jo el que vull dir també és que ara el Màster , molt bé seran dos anys, tot això...però el temps no ho és tot, depèn molt de com s’enfoqui, no? Jo he estat sis anys, que havíen de ser cinc, estudiant una carrera i no me’n vaig endur pràcticament res. Pots fer milions d’anys d’estudiar una cosa, però segons com s’enfoqui i segons com t’ho imparteixin pots no treure’n res i amb tres o quatre mesos pots treure’n molt de profit. Vull dir que a vegades també i més crec que a nivell universitari, s’omplen molt la boca”un màster amb no sé què..” i mires el contingut i són “collonades”, no? Hem de relativitzar molt i no idealitzar els... A3: Segurament lo bo serà que això (el Màster) permetrà allargar el pràcticum, aprofundir més, afegir-hi coses que no hem pogut veure no?, això sí.Al ser un curs més llarg hi haurà gent que s’ho rumiarà dos cops i potser hi haurà més gent amb més vocació, perquè ara dius ”mira , és un semestre, total el que ve ja estic” I en canvi si te’l fessin fer fins al juny, potser ja t’ho rumiaries dos cops. A1: De totes maneres en el meu cas, jo me l’he pres amb tanta intensitat... A3: Jo també , eh? A1: Per mi ha sigut una experiència tant intensiva que... A5: Ara no saps què faràs eh? sense anar a l’Institut


350

A1: No, no. M’ha servit molt. Me veig perfectament capacitada per donar classes d’anglès A3: Jo també ho vaig pensar... A1: Sense tenir més experiència que quinze dies en un Institut, perquè penso molta altra gent ho està fent molt pitjor, no saben què fan, ni perquè ho fan... i lo que dèiem, aquest entusiasme això és el punt número u i lo altre ja anirem aprenent, aprendrem dels errors, ens adaptarem allà on anem a petar i...l’experiència t’ensenya, no tot són cursets. A2: Penso que també hem après que hi ha més formació, més opcions , més per continuar i si els curs només té tres mesos com a mínim ja sabem tota la varietat de coses que tenim disponibles. A3: Oh! i ens emportem els nostres contactes i si un dia vols preparar oposicions i no saps si la gent del CAP o està fent o no, tenim els nostres e-mails...un dia potser vols saber una cosa i li escrius un e-mail al profe i te’l contesta...vull dir, t’emportes també molta part humana de molts companys teus que estan al mateix vaixell i...


351

ALUMNAT UNIVERSITAT B


352

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL B7


353

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL B7 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat Universitat de Barcelona Sexe : Dona Edat : 23 anys

1.Quina llicenciatura has fet? Publicitat i Relacions Públiques

2.Quin nivell de llengua anglesa tens?

Certificate in Advanced English (CAE)


No


___ Molt bona ___ Bona X No gaire bona ___ Negativa

Per què? Crec que des de que son petits els deixen passar de curs sense que, alguns hagin assolit els coneixements que toquen. Per tant, els problemes els van arrossegant i cada any és pitjor.

5. Tens experiència docent ? X Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

II. On has treballat ? Actualment estic a la Fundació Mil·lenari de Vic i durant 4 estiu als Tallers del Club Tennis Vic

III. Quina feina feies ?

A la Fundació dono classe a adults. Al Tennis Vic, una de les activitats que fèiem amb els nens era anglès.


354


( X ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( X ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( X ) És més econòmic que el futur Màster ( X ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


Recursos per afrontar una classe de secundària. Mètodes d’ensenyament que m’ajudin a millorar la meva manera d’ensenyar i per tant, aprendre noves tècniques. Aprendre com funciona el món de l’educació pública, com entrar-hi, etc.


Implicació, ganes, il·lusió, empatia amb els alumnes per entendre els seus problemes i adaptar-s’hi fins on es pugui, paciència, saber treballar amb les noves tecnologies i tenir idees diferents; no ser repetitiu.



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes XX 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent X X 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar X X 5. Es important acabar el llibre de text X X 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment XX 7. Els professors poden aprendre dels alumnes X X 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès X X 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement XX 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats XX 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant X X 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes XX 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge X X


355

14.És important conèixer el currículum del que ensenyes X X 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual X X 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats X X 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre X X 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica XX 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça X X 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X X 22. Una classe tranquil·la facilita l’aprenentatge X X 23. El tutor fa feina que correspon a la família X X 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X X 25. El rol del docent és educar. X X 10. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



XX


XX


XX


XX


X X


X X


X X


XX

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. XX 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el propi treball.

XX


XX


XX


X X


356


X X


XX


XX


X X


X X


X X

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. XX 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

X X


X X


X X


X X


X X


357



358

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL B8 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col·laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Universitat ____UVIC__________________ Sexe : ____ Home _X__ Dona Edat : __29__

1. Quina llicenciatura has fet? TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

2. Quin nivell de llengua anglesa tens? BO

3. Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? FRANCÈS

4. Quina és la teva visió de l’Educació a Catalunya ? EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I EN RELACIÓ A LES LLENGÜES

___ Molt bona ___ Bona ___ No gaire bona _X_ Negativa

Per què? PERQUÈ EL NIVELL QUE ASSUMEIX L’ALUMNE/A QUAN ACABA ESO I QUAN ACABA BATXILLERAT ÉS MOLT BAIX, JA SIGUI AMB LLENGÜES ESTRANGERES (QUE LLAVORS ÉS MOLT MÉS QUE BAIX) COM AMB EL CATALÀ I CASTELLÀ.

5. Tens experiència docent ? _S_ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

a. On has treballat ?

CENTRES D’ADULTS (GRUPS DE 30 PERSONES) IMPARTINT ANGLÈS EXTRAESCOLARS D’ANGLÈS A ESCOLA DE PRIMÀRIA

b. Quina feina feies ? PREPARACIÓ CURS I CLASSES, COORDINACIÓ ALUMNAT I IMPARTICIÓ DE LES CLASSES


359



( ) Diuen que és el darrer any ( X ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació (X) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


- Funcionament i sistema educatiu a secundària: desconeix la nova llei i la metodologia d’ensenyament ha canviat molt de quan jo era alumna - APRENDRE I CONÈIXER MÈTODES I RECURSOS PER ENSENYAR LA LLENGUA


En relació a la llengua estrangera:

adaptació als nous temps i a la nova societat conèixer, valorar i utilitzar les tic ensenyar a aprendre en tot moment, tenir recursos per aprendre no només a la

classe, donar eines perquè l’alumne/a tregui el màxim partit de les eines que tenim, dels recursos existents (pelis, internet...) (una idea que ja tenia abans de començar el cap i que en el cap l’han confirmada)

és necessari ta,bé paciència, empatia i respecte a les persones



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes XX 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent XX 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes X X 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar XX 5. Es important acabar el llibre de text XX 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment XX 7. Els professors poden aprendre dels alumnes XX


360

8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès XX 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement XX 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats X X 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant XX 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes X X 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge XX 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes XX 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual XX 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge X X 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats XX 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre XX 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica XX 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça XX 21. Els alumnes estudien per treure bones notes X X 22. Una classe tranquil·la facilita l’aprenentatge XX 23. El tutor fa feina que correspon a la família XX 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible X X 25. El rol del docent és educar. XX

10. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes


Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 X 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

X X


X X


X X


X X


X X


X X


XX


361


X X

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. XX 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X


X X


XX


X X

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. X X 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

X X


X X


X X


X X


X X


362



363

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL B9 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat ____Universitat de Vic Sexe : ____ Home ___X_ Dona Edat : ___32_____

1.Quina llicenciatura has fet? Traducció i Interpretació a la Universitat de Vic- especialització traducció

2.Quin nivell de llengua anglesa tens?Jo diria que en aquests moments pràcticament un nivell natiu ja que és la llegnua que parlo habitualment a casa (amb el meu marit)

3.Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? Parlo francès, tot i que en aquests moments he de confessar que el tinc bastant rovellat.


___ Molt bona ___ Bona _X__ No gaire bona ___ Negativa

Per què? Perquè tinc la sensació que l’educació canvia segons qui governa i als interessos polítics del moment i que es fan massa lleis des dels despatxos però no s’en segueix cap amb prou consistència ni es planteja un model prou sòlid.

5. Tens experiència docent ? ___X_ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :

• On has treballat ? He estat fent una substitució de maternitat a 1r d’E.S.O en una escola concertada. He estat treballant a l’estranger com a professora d’espanyol i actualment estic fent classes de reforç escolar privades.

• Quina feina feies ? Suposo que es refereix a què feia concretament. Donc bé, com a professora d’espanyol, preparava el meu propi material per a les classes. Tenia diferents grups i diferents nivells, però tots adults.


364

• Com a professora d’E.S.O vaig estar impartint l’anglès de 1r d’E.S.O i bàsicament vaig seguir el llibre de l’escola.


( X ) Diuen que és el darrer any ( X ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( X ) És més econòmic que el futur Màster ( X ) És més curt que el futur Màster ( X ) És fàcil d’aprovar ( X ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( X ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Vull sentir-me útil per a la societat i vull poder ajudar als altres en la mesura del que pugui i què millor que fer-ho amb allò que em sento còmode que és ensenyar l’anglès. A més, sense sonar “big-headed”, crec que tinc qualitats per ser una bona professora.

Per a mi és una qüestió pràctica i de viabilitat. Amb això, però, no vull dir que estigui d’acord amb la preparació final que rebrem al CAP. Jo preferiria molt més tenir els coneixements que s’imparteixen al màster, però malhauradament el temps és una qüestió massa important i a mi em seria impossible accedir al màster, per tant el CAP als dissabtes és una opció perfecta.

7.¿ Què vols aprendre en aquest curs? En aquest curs sé que no puc aprendre tot el que necessito per exercir la docència, però crec que em donaran les eines necessàries per a saber-me moure i saber on trobar la informació necessària

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? Si parlem d’educar, per a mi és prioritari una bona comunicació amb els pares, per poder educar junts amb un mateix objectiu. Aquest objectiu és fer dels adolescents persones competents en una societat cada vegada més multicultural i a la vegada més globalitzada. És a dir, donar-los les eines necessàries per a què ells puguin saber-s’hi desenvolupar i també perquè siguin capaços de pensar i raonar per ells mateixos quan a afrontar-se als problemes que es trobaran en el futur i buscar solucions òptimes. En un altre nivell, també és necessari tenir un professorat competent que sigui capaç d’educar adequadament.



Creences 1 2 3 4 xx 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent xx 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes xx 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar x x 5. Es important acabar el llibre de text xx


365

6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment x x 7. Els professors poden aprendre dels alumnes xx 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès x x 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement x x 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats xx 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant x x 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes x x 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge x x 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes xx 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual xx 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge x x 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats x x 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre xx 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica xx 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça xx 21. Els alumnes estudien per treure bones notes x x 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge x x 23. El tutor fa feina que correspon a la família x x 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible xx 25. El rol del docent és educar. xx 10.Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



xx


xx


xx


x x


366


x x


x x


x x


xx

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. xx 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

xx


xx


xx


x x


xx


x x


xx


x x


x


x x


x x


x


x x


xx


x x

Nota: Referent a les competències, i tenint en compte que l’experiència és pràcticament nul·la, he escollit unes respostes o unes altres en funció d’allò que crec que en aquests moments em veuria capaç de fer o no.


367



368

QÜESTIONARI INICIAL I FINAL B10 Les dades que es recolliran en aquest qüestionari seran analitzades per a una recerca que té com a objectiu estudiar la Formació Inicial del Professorat de Llengua Anglesa . La vostra col.laboració és inestimable pel fet que estudis com aquest són molt importants per a la millora de l’educació . Moltes gràcies per la vostra col.laboració. Universitat Universidad de Barcelona Sexe : Home Edat : 30

1. Quina llicenciatura has fet? Filologia Inglesa


C1 (Nivel experto, muy alto)


Francés (nivel medio) Italiano (nivel básico) conocimientos de otras lenguas.


___ Molt bona __X_ Bona ___ No gaire bona ___ Negativa

Per què? Me parece que hace bastantes apuestas por la innovación y que se adelanta a muchos de los problemas que pueden aparecer, como la diversidad, la multiculturalidad, etc... Sin embargo, veo que la educación concertada gana adeptos frente a la pública cuando en realidad en muchos casos no refleja una educación de mayor calidad y algunos centros concertados mantienen engañadas a las instituciones, a los padres y a toda la sociedad. Esto también provoca que los centros públicos acaben haciendo el papel de guetos donde en muchas zonas se concentran un gran número de estudiantes con importantes problemas sociales y/ o de adaptación. También me parece que una parte del profesorado esta poco adaptdada a las necesidades y superado e nivel psicológico por la realidad de su profesión lo que se traduce en unos resultados negativos de su competencia.

5. Tens experiència docent ? ___X_ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :


369

• On has treballat ? He trabajado como monitor en talleres de diversa índole y como profesor de idiomas en un centro de formación para mujeres desempleadas.


Cursos Intensivos de 100 horas de Inglés de Gestión Comercial para mujeres adultas. Organización e impartición de clases y evaluación.


( ) Diuen que és el darrer any ( ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( x ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( ) És més econòmic que el futur Màster ( ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( x ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( x ) Vull ser professor/a d’anglès ( ) Altres....


Cómo adaptar mis conocimientos y formación al sistema educativo obligatorio. También algunos aspectos de psicopedagogía y legislación y sobre todo técnicas de preparación de unidades didácticas y qué tipo de cosas me pueden ser más rentables a la hora de preparar unas oposiciones.


Conocimiento de idiomas y otras materias para ser competentes en el ámbito laboral y social en la realidad europea. Conocimientos de nuevas tecnologías. Y sobre todo valores humanos básicos y de convivencia cada vez más importantes y olvidados en la sociedad en la que vivimos. Creo que muchas de las actitudes negativas que encontramos en el aula vienen condicionadas por los valores erroneos y desviados de unos padres que no son sino víctimas a a su vez de una sociedad desestructurada y dirigida a la expansión del consumismo y de la mediocridad. Creo que es importante concienciar a los alumnos de que vivimos en un mundo plural, donde todo el mundo merece respeto y oportunidades y de la necesidad de trabajar duro para aprovechar esas oportunidades y conseguir resultados que no siempre han de ser resultados materiales sino de satisfacción personal en todos los aspectos. Uno de los aspectos más importantes para mí es que tengan la oportunidad de probar diferentes cosas para saber elegir dónde se sienten más útiles y realizados y que cuando terminen la ESO puedan continuar investigando y especializandose en eso que les resulte más satisfactorio y que aporte más beneficios y resultados a la sociedad donde desarrollen esa actividad. Creo que también es importante ofrecer al alumno apoyo emocional e integridad en ese campo para que sean capaces de ordenar su vida y superar sus diferentes problemas, no solo en la adolescencia sino para el resto de su vida de adultos.


370



Creences 1 2 3 4 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes xx 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent xx 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes xx 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar xx 5. Es important acabar el llibre de text xx 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment x x 7. Els professors poden aprendre dels alumnes xx 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès xx 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement x x 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats xx 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant xx 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes xx 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge xx 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes x x 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual xx 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge xx 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats xx 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre xx 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica x x 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça xx 21. Els alumnes estudien per treure bones notes xx 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge xx 23. El tutor fa feina que correspon a la família xx 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible x x 25. El rol del docent és educar. xx


371

10. Indica de 1 a 4 en quin grau tens adquirida cada una d’aquestes



x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


x x


372

DIARIS B7


373

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: 16/01/2009 (setmana 1) I. APRENENTATGE


Durant aquesta setmana he fet moltes coses ja que he fet observació de 10 hores de classe, observació d’una Aula Oberta, Reunió de Coordinació, Reunió de Seminari, observació d’una Tutoria i les Guàrdies. Així, he vist quin és el funcionament de l’IES durant una setmana més o menys sencera. A banda, he vist com s’organitza el professor per els diferents grups ja que ha de fer la mateixa matèria, però adaptant-se a les característiques del grup (B1/1.3) Més en concret, he aprés quines coses fa el professor per mantenir els alumnes atents, motivar-los, com es poden utilitzar les noves tecnologies a la classe (totes disposen d’ordinador, projector i connexió a internet i moodle), quins problemes podem trobar a la classe (falta d’atenció, estar fent una feina que no toca, treure un telèfon mòbil, etc.) i, per tant, la reacció que té el professor davant d’aquests (B1/1.3) No totes les coses que he aprés durant la setmana les puc relacionar amb les classes del CAP. Bàsicament, per dos motius: no he acabat de fer totes les classes i les classes que hem fet són més abstractes, és a dir, et parlen de moltes coses generals i alhora molt concretes (centres de Barcelona que tenen nivells molt més alts d’immigració, per exemple), a més, els temes de legislació hi són per tot arreu, però no es veuen en el dia a dia del centre. Les coses que sí que puc relacionar serien: com utilitzar els speakings a la classe i també, els temes sobre intel·ligència emocional (B1/5) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Realment, no hi ha hagut gaires problemes destacables a les aules, encara que sempre saps què passa a l’IES en general (alumnes d’altres cursos, substitucions de professors, etc.) De problemes, destacaria:

- Un nen ha tret el mòbil al mig d’una classe d’hora B (grup reduït on es fan activitats d’speaking i més relaxades) on es practicaven exercicis de Pilates. Davant el dubte de si havia fet alguna foto o l’havia utilitzat, la professora li va cridar l’atenció dient-li que no volia cap foto ni res semblat, advertint-lo que estava totalment prohibit i demant-li explicacions. Crec que, al moment no em vaig adonar de la importància que tenia i potser, en un primer moment, no hauria reaccionat tant durament. Tot i així, vistos altres conflictes que han tingut repercussió en els mitjans, la professora va actuar molt bé.

- Alumnes de 2n de Batx. que arriben tard o no es presenten a classe perquè estan entregant treballs de recerca. Cal dir que no hi ha una hora determinada per entregar-los sinó que els alumnes busquen el tutor i li donen. La professora va decidir parlar amb el cap d’estudis ja que hi va haver moltes absència. No sé fins a quin punt és desmesurat ja que encara no sé ben bé quan s’ha de parlar amb el cap d’estudis, però faltaven molts alumnes i, alhora, és una falta de respecte pels altres companys que sí que han assistit a classe amb normalitat.


374

Sí que hi ha hagut altres situacions, però no les consideraria problemes sinó que són moments puntuals a la classe on els alumnes estan moguts o xerren. En aquests casos crec que hauria sigut capaç de mantenir la calma i fer-los veure que el seu comportament no és el correcte. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Vaig començar les pràctiques una mica desmotivada, ja que, tal com vaig contestar en l’enquesta inicial, estic fent el CAP en aquest moment per la situació en la que estic i no tant perquè vulgui presentar-me a oposicions. Tot i així, la sensació que ja vaig tenir dels del primer dia va ser molt i molt bona; em va agradar molt el tracte amb els alumnes, l’ambient que es respirava (encara que és una mica caòtic, a vegades), la relació amb els altres professors i el fet d’explicar i guiar als alumnes. Així, puc dir que estic sorpresa de les meves sensacions ja que m’ha agradat molt més del què em pensava.


375

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data: 03/02/2009 (setmana 2 - 3) I. APRENENTATGE


Durant la primera setmana he vist una aula d’acollida, les últimes classes regulars i una exposició oral de treball de recerca. Durant la següent, he fet les meves 3 hores de classe, he assistit a un claustre i he vist una classe d’una companya. Per començar, em va agradar molt l’aula d’acollida, vaig trobar molt interessant veure com es treballa a l’aula d’acollida (B1/1.3) perquè els nois que arriben es posin en un nivell mínim de comprenció de la llengua i, així, es puguin afegir a les classes normals. Ho vaig trobar molt gratificant encar que, alhora, complicat d’organitzar ja que hi ha molts nivells diferents i molts llocs d’origen. Sobre aquest tema(aula d’acollida) a les classes no ens n’han parlat gaire, ens han dit que hi son però no com funcionen (B1/5) A la resta de classes, em va agradar veure com la tutora organitzava la correcció d’exercicis i listening, era molt organitzat i fàcil d’entendre (B1/2.3). Tot i així, les classes han sigut més o menys com les altres. A les classes del CAP no t’expliquen com organitzar una classe o com és millor explicar les coses, et donen unes quantes idees d’activitats i res més. Si vals com a professor sabras explicar i si no, els nens no entendran gaire res (B1/1.1) Pel què fa a l’exposició oral del treball de recerca, va estar bé veure com funcionen i, sobretot, com es fa per avaluar-lo. Hem va sorprendre el nivell de les exposicions, m’esperava alguna cosa més elavorada. Durant aquesta setmana he preparat les meves classes. Ho he fet en base els temes que havien de veure (seguint el temari del llibre), però intentant fer alguna activitat interessant per a ells (B1/1.1) En general, estic contenta de com van anar, els nois es van portar bé, van fer els exercicis correctament i es van implicar força en les activitats que els vaig proposar. Tot i així, crec que els costa molt parlar en anglès, realment és l’assignatura pendent de l’ensenyament de l’anglès; l’speaking. La veritat és que per la meva unitat didàctica no vaig aprofitar gaires coses de les que m’han anat dient durant el CAP ja que no et donen informació pràctica, sinó molts exemples concrets (B1/5) Veure un claustre va ser interessant per saber com es fa per aprovar activitats noves, millorar el què s’ofereix a l’IES, etc (B1/1.3). També vaig veure que és un simple tràmit (assistència al claustre)que s’ha de passar ja que no tothom feia molt cas del què es deia (B1/ 3). Aquesta part d’organització i funcionament del centre tampoc està gaire ben explicada al CAP, només ens han donat algunes eines per trobar la informació que busquem. No ens l’han explicat directament (B1/1.2) Per últim, la classe de la meva companya, va ser força diferent a les meves ja que ella va seguir el llibre al peu de la lletra, no va preparar res extra. Personalment, no hi estic gaire d’acord ja que no totes les classe son iguals i cal adapatar-se al grup (B1/1.1) Encara que no els coneguis pots intentar fer alguna cosa més atractiva i no seguir el llibre que, realment, és avorrit. II. PROBLEMES



376

Una altre vegada, no hi ha hagut gaires problemes. Encara que m’ha agradat veure què feia la meva tutora en una situació concreta (quan no porten els deures els alumnes de 2n Btx) (B1/2.3)

- Els nois havien de portar un diàleg preparat en parelles per fer-lo a la classe. Finalment, més de la meitat de la classe no ho va fer. La professora, en comptes de renyar-los, els va recordar que aquestes activitats son part de la nota i que si no ho porten fet és el seu problema. En el primer moment em va sorprende i jo, potser, els hagués posat feina extra o renyat d’alguna manera. Després, vist fredament, crec que la professora va fer ben fet ja que són nois de 2n de batxillerat i estan allà perquè volen, per tant, han d’aprendre a ser responsables i treballar per aconseguir el què volen; a la vida tampoc et regalen res.

III. PERCEPCIÓ Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Segueixo amb la mateixa bona sensació de la primera setmana, m’agrada molt estar en contacte amb el nois, veure què els passa pel cap i tot plegat i, a més, ensenyar-los coses que no saben o ajudar-los a entendre-les i valorar-les (B1/8.3) Per altre banda, hem va agradar la meva reacció davant la classe, estava molt nervisosa, però no es notava, vaig anar fent el que tenia pensat, improvitzant quan alguna cosa no funcionava, contestant preguntes, intentant guiar, ajudar i, el resultat va ser que ells s’ho van passar bé (dins el context d’una classe d’anglès, és clar). De moment puc dir que l’experiència d’haver estat en un institut ha estat molt i molt positiva, estic obrint les possiblitats de treballar en aquest món, quan no m’ho havia plantejat gaire seriosament (B1/ 1.3)


377

DIARIS B8


378

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 19 gener 2009 I. APRENENTATGE


Assistir com observadora a classes de 4t ESO i 2n batxillerat. També classe B de 4t ESO (grup reduït) i l’aula oberta. He après tècniques, recursos i maneres diferents d’ensenyar deixant de banda les típiques classes de llengua que jo recordava (seguir el llibre de text i fer els exercicis del workbook) (B2/1.3) El que he observat i après avui ho puc relacionar amb el que treballem de formació teòrica al CAP: es potencien les competències de les persones, es fomenta l’aprenentatge basat en situacions reals (diàlegs, situacions quotidianes) i es donen recursos perquè l’alumne/a es pugui desenvolupar sol i aprendre pel seu compte si li interessa (B2/ 5) S’utilitzen nous recursos: reals i pròxims a l’alumnat, com l’ordinador la xarxa d’internet, cançons... II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? En els casos que s’ha utilitzat les TIC: un cop no funcionava el projector, l’altre la connexió a Internet. S’han resolt fàcilment: o canviant d’activitat, o resolent el problema tècnic. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Destacaria sobretot la metodologia que s’utilitza i la predisposició dels professors per apropar-se a la realitat dels joves (B2/2.3) He trobat les classes molt interessants de la meva tutora, molt complertes, molt amenes, molt dinàmiques. Classes que fomenten la participació, es combinen activitats de concentració amb activitats més distretes...(B2/2.3)


379

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 20 gener 2009 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? He fet una guàrdia: he après com gestionen i controlen les absències de l’institut. Com controlen els alumnes que estan malalts. Com es coordinen els professors que estan de guàrdia. He pogut posar en pràctica una part del sistema i organització d’un institut, un dels temes que hem treballat al curs del CAP (B2/5) II. PROBLEMES Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Les dificultats que hem tingut: coordinació i repartiment de les tasques dels professors que estan de guàrdia. Els hem sabut resoldre: parlant i acordant. III. PERCEPCIÓ Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... La complicació de gestionar i controlar la informació de tots els alumnes (uns 700 alumnes). M’ha agradat perquè he fet les pràctiques amb professors que no eren la meva tutora i així també he conegut més persones i formes de treballar (B2/3)


380

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 30 gener 2009 I. APRENENTATGE Què he fet / après avui ? Ho puc relacionar amb algun contingut après a la universitat o amb la tutora ? He assistit a una classe que donava una companya del curs del CAP. L’activitat que hem fet ha sigut molt interessant. He estat en un curs que encara no havia vist. Ho puc relacionar amb el curs del CAP molt directament perquè l’activitat que he vist que feia la meva companya ens l’havien explicat al curs del CAP(B2/5) Ha funcionat molt bé i ha agradat molt als alumnes II. PROBLEMES Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? La dificultat que hem tingut és que els alumnes parlessin i fessin tot l’exercici en anglès. Tot i així crec que l’exercici ha tingut èxit. III. PERCEPCIÓ Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat, m’he sentit identificada amb la professora de pràctiques.


381

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 12 març 2009 I. APRENENTATGE


He fet una classe de 4t ESO com a professora. He seguit el temari que els tocava (B2/ 1.3)començavem trimestre i per tant, just després d’exàmens, hem començat una nova lliçó. Hem organitzat la classe en grups de 4 alumnes per tal de trencar el gel, tot i que corria el risc que la classe fos menys silenciosa i requerís més esforç d’organització i de guiatge. He utilitzat un projector i un portàtil, hem tingut dificultats per fer-lo servir, un alumne ens ha hagut d’ajudar, hem hagut de canviar de portàtil... però al final ha funcionat. Tenia previst fer més matèria de la que hem pogut fer. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? La dificultat principal: organització del torn de paraula de cada grup i l’ús de les noves tecnologies (B2/1.3) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat la comunicació amb els alumnes, m’ha sorprès la meva reacció davant d’alguns comentaris poc agradables d’algun alumne/a (son, poc treballar, s’ha de dir que la classe era de 8-9 del matí)


382



He anat a observar una aula oberta. La professora era una psicopedagoga que m’ha informat molt bé del funcionament d’una aula oberta, dels objectius i de la tipologia d’alumnes que hi havia (tot a grans pinzellades). Crec que ha estat molt interessant conèixer l’aula oberta ja que s’allunya del què és una classe convencional (B2/1.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? La dificultat principal: manca d’atenció dels alumnes III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat la relació que tenia la professora amb els alumnes, m’ha sorprès que la relació es basés en el ‘pacte’, en el mutu acord: tu treballes i jo et valoro.


383



He acompanyat a un professor a fer la guàrdia de l’hora de pati. M’ha ensenyat l’organització, m’ha explicat els objectius de la guàrdia i les tasques principals (B2/1.3) II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Dificultats en el control de grups. III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... M’ha agradat veure que els alumnes es poden relacionar amb el professorat fora de l’aula.


384

DIARIS B9


385

12 de gener de 2008

I. APRENENTATGE.

Avui he assistit a 4 classes diferents. Una de 2n ESO, dues de 2n Batxillerat i una de 4t ESO. Com que ha estat el meu primer dia d’observació de classes, el més important que he après és quin ambient es respira a un institut, millor a l’institut Jaume Callís, des de la perspectiva de professor, ja que m’imaginava què faria jo si estigués al lloc de la professora. Ho puc relacionar amb vàries classes que hem fet a la universitat en què ens han parlat de introduir activitats variades. La tutora de pràctiques també ens va parlar del comportament general de les diferents classes i puc relacionar les seves explicacions i consells al que jo vaig veure (B3/2.3)

II. PROBLEMES

Els problemes principals que he vist són referents a la tècnica. De fet, ha estat una coincidència sorprenent que coincidència la tècnica (connexió a internet, cassette i projector) ha fallat en totes les classes que he estat. Jo crec que hauria sabut resoldre aquests entrebanc ja que si veus que internet el projector o el que sigui no funciona, el que s’ha de fer és seguir endavant i no perdre-hi massa temps. Un altre problema que hem observat avui és que en una de les classes, la professora creia que els havia donat una fotocòpia la setmana anterior però no era així. Per tant la classe que havia de fer avui la farà dimecres i la de dimecres l’ha feta avui. Jo crec que ho hauria sabut resoldre, perquè sempre se’ns ha recalcat des de la universitat i des de l’institut el fet de tenir material extra “per si de cas” (B3/5)

III.PERCEPCIÓ

Destacaria l’actitud dels alumnes, en general bastant receptius,. L’esperit positiu de les professores. M’ha agradat molt assistir a les classes perquè és l’única manera de veure com es treballa realment, de com funciona realment una aula. He quedat sorpresa positivament per la recepció dels alumnes i per la organització de la tutora (B3/2.3). D’avui m’emporto una bona sensació.


386

15 de gener de 2008 Avui he assistit a una classe i a una reunió de departament.

I. APRENENTATGE.

Avui he assistit a una hora B. L’hora B consisteix en dividir la classe en dos grups i treballar activitats relacionades amb el tema que toca però d’una manera molt més distesa i amb més atenció per part de la professora.

He après la quantitat d’alumnes en una classe realment condiciona la qualitat de l’ensenyament i que l’atenció que el professor els pot donar és molt més alta en el grup partit (hora B)(B3/1.3). Referent a la reunió, he après que el fet de reunir-se amb la resta de companys del departament és important per aconseguir una bona coordinació entre professors (B3/ 8.5)

II. PROBLEMES

Referent a la classe, potser el principal problema ha estat la poca o falta total de motivació per part d’alguns alumnes que ha fet que la professora els hagués d’animar més del compte.

III.PERCEPCIÓ

Destacaria les activtats de la professora que les trobo bastant adequades i ajustades per a alumnes de 4t ESO. Sobre la reunió destacaria el fet que ha estat una reunió pràctica i en la que s’ha anat “al gra”.


387

16 de gener de 2009. Avui he assistit a dues classes. Una de 4t d’ESO d’aula oberta i una hora B de 4t ESO

I. APRENENTATGE

A primera hora hem assistit a una classe de 4t ESO d’aula oberta. Ho relaciono amb contingut après a la universitat quan ens van parlar de les aules obertes. (B3/5)He après que no té res a veure un 4t ESO “normal” amb un d’aula oberta on hi ha alumnes que ja és molt sí són a l’aula. L’altra classe de 4t ESO era una repetició de la que vaig veure ahir, i ha funcionat més o menys igual de bé. II. PROBLEMES

Els principals problemes que he percebut a l’aula oberta és el fet que el professor no pot cobrir les necessitats de tots els alumnes. Ja sé que això passa normalment, però potser s’accentua més a l’aula oberta. També he après que s’han d’adaptar molt els materials per tal que segueixin (B3/8.3)

III. PERCEPCIÓ

Destacaria l’entusiasme i la positivitat de la professora d’aula oberta, la seva paciència també. M’han sorprès alguns alumnes positivament ja que no tots els que estant a l’aula oberta és perquè sigui problemàtics, sinó que també n’hi ha perquè són nous.

Referent a l’hora B (classe partida) del 4t ESO normal, nom’ha sorprès massa res de nou que no m’hagués sorprès ahir.


388

19 de gener de 2008

I. APRENENTATGE.

Avui he assistit a 4 classes diferents. Dues de 2n batxillerat, una de 4t ESO i una d’aula d’acollida. Referent a les classes normals, han estat bastant similars a les que ja vaig veure la setmana passada. Ha estat més interessat veure una aula d’acollida.

II. PROBLEMES.

A l’aula d’acollida el principal problema que he vist ha estat la confiança dels alumnes. És a dir, que veiessin a les tres noies que érem de pràctiques com persones que anàvem allà per ajudar-los. No ha estat fins al final de la sessió que obertament algun d’ells ens han demanat ajuda. També he vist les dificultats en què s’afronten els professors d’aula d’acollida en què no donen l’abast per arribar a totes les necessitats de tots els alumnes (B3/3) Referent a si jo els sabria resoldre o no, no crec que sigui una qüestió de resoldre problemes sinó de falta de professorat o d’assistents a professors. III. PERCEPCIÓ M’ha agradat molt la classe de l’aula d’acollida i la meva sensació és que allí s’hi fa una feina d’integració més important de la que jo em pensava.


389

23 de gener de 2008

Avui he assistit a dues hores B de 2n Batxillerat i 4t ESO respectivament (hora B són classes amb la meitat d’alumnes) i a una tutoria de 3ESO

I.APRENENTATGE.

Les hores B són classes en què és més fàcil treballar amb els alumnes ja que són la meitat, fet que fa que tots tinguin més oportunitat d’expressar-se si així ho desitgen. De tota manera, avui no he vist els alumnes de batxillerat massa col·laboratius. No així els de 4 ESO. La professora ha posat un listening (batxillerat) que els ha deixat a tots perduts i no els ha interessat massa.

II. PROBLEMES

El listening de Batxillerat no estava ben enfocat i els alumnes anaven perduts. Els alumnes de 4 ESO han estat distrets tota l’hora i els ordinadors han funcionat correctament.

III.PERCEPCIÓ

En general l’hora B de batxillerat l’he trobat avorrida. En canvi la de 4 ESO als ordinadors era més distreta perquè els alumnes tenien més marge per moure’s i navegar per l’ordinador ja que la professora els ha donat més opcions. Alguns feien els deures, alguns altres un listening i altres un crossword.

Un altre problema és la distribució de l’aula dels ordinadors. En l’edifici nou que els estan construint estaran en forma d’U per tal que la professora els pugui controlar-los tots a la vegada. En aquest, en canvi, estan en filera i si la professora estar al davant no veu què estan fent.

Referent a la tutoria de 3ESO ha estat interessant veure un tipus de classe completament diferent. Avui han treballat amb el tutor diferents recursos de memòria per ajudar a recordar a llarg termini (B3/3)Han fet diverses activitats totes elles molt amenes i en forma de jocs.

El principal problema han estat un parell d’alumnes que realment no haurien d’estar al centre ja que posteriorment el tutor m’ha explicat els seus casos particulars i realment es veu que no és el lloc més adequat per a ells.


390

26 de gener de 2009

I. APRENENTATGE.

Avui he assistit a una tutoria amb la meva tutora per parlar dels temes que jo impartiré . M’ha fet adonar d’aspectes que podrien ser millorables i m’ha donat consells que posaré en pràctica.La percepció que he tingut d’aquesta reunió és que es nota quan una persona porta bagatge en el món de l’ensenyament ja que dóna una templança que dificilment jo puc tenir de moment. És a dir, que l’experiència és més que un grau (B3/2.3)

27 de gener de 2009

Avui he assistit a una classe d’observació d’una companya.

I.APRENENTATGE.

He après que el fet de sentir-te competent en la matèria que imparteixes és primordial a l’hora d’afrontar preguntes dels alumnes “que se surten de guió” (B3/ 8.3)

He vist a la companya molt nerviosa i amb pocs recursos lingüístics, però també he vist que s’ha preparat molt bé la classe i que per tant amb una cosa ha suplert l’altra.

II.PROBLEMES

El listening que ha posat ha estat massa ràpid i l’havia d’haver posat una segona vegada, especialment perquè era relativament curt.

III.PERCEPCIÓ

M’ha agradat la seva classe per l’esforç que ha fet per preparar-se la classe, però no m’ha agradat veure que hi ha persones que poden arribar a exercir la professió amb el nivell que tenen d’anglès. Sento ser tan dura però a mi m’ha costat molt esforç arribar on he arribat i per tant crec que puc ser crítica. (De tota manera això és confidencial, oi?)

La veritat és que em fa ràbia pensar com estar muntat el sistema, perquè persones que no són competents poden exercir i en canvi persones competents i preparades, pertanyents a la UE, no poden per una qüestió lamentable de burocràcia. Això em costa de digerir perquè ho visc de molt a prop.


391

28 de gener de 2009

Avui he assistit a una reunió de claustre.

I. APRENENTATGE.

Sobre com funcionaven els òrgans de govern en un institut en n’havien parlat al CAP i ha estat interessant veure un claustre. En aquest claustre es discutien i s’aprovaven diferents programes que tenen a veure amb l’acollida dels nouvinguts. Es veu la importància que té que els projectes estiguin aprovats pel claustre per tirar-los endavant (B3/ 5) Hi havia pràcticament tots els professors i és important també veure que entre ells es respira un bon ambient.

II. PROBLEMES

Potser el principal problema que he trobat és purament anecdòtic i és l’horari. De tota manera els professors entenen que s’ha de fer un esforç i com ja he dit pràcticament no faltava ningú.

III.PERCEPCIÓ

Jo em pensava que el claustre era per discutir sobre els alumnes i sobre qui havia de passar i qui no una avaluació. I que projectes i el protocol anaven a càrrec de la direcció del centre exclusivament, però m’he adonat que no és així i que certs aspectes és necessari que els aprovin tots els professors cosa que fa els centres molt més democràtics.


392

29 de gener de 2009

Avui he fet la meva primera classe a un grup de 4 ESO

I. APRENENTATGE

Com que ,encara que poc temps, jo ja havia fet classes a dos grups de 1 ESO, no em va impressionar fer classes a un grup gran (B3/4). La veritat és que es van portar molt millor del que jo havia viscut amb els de 1 ESO a un altra centre. La classe va anar bastant normal i els vaig veure bastant col·laboradors tot i ser les 8 del matí. El que no va anar tant bé ( 1ª classe al grup de 4t d’ESO) va ser la gestió del temps i potser voltar una mica més per la classe mentre feien els exercicis (B3/1.3) La resta t’ho quedo a deure per quan tingui la reunió amb la tutora m’expliquicarà què va fallar i què és millorable (B3/ 2.3)

Potser el principal problema quan es fan les classes de pràctica són els nervis, i jo aquest aspecte el tenia bastant superat per dos motius. Primer perquè els nervis jo ja els havia passat quan havia fet classes a l’altre centre i segona perquè sabia que no els agradaria la classe però que jo estava segura que era competent almenys en la matèria que impartira. Una altra cosa és si val o no com a professora. Per tan l’aprenentatge és per pròpia experiència.

II.PROBLEMES

El principal problema, però no ja d’aquest grup, sinó en general, crec que és les diferents necessitats de cadascun d’ells que no es poden atendre per ser massa alumnes en una sola aula. Aleshores, es fa la classe pels que poden seguir i els que no segueixen no ho diuen (B3/1.3)

Aquest grup en concret, però, té molta sort perquè només són 20.


393

30 de gener de 2009

Avui he fet les dues altre classes que em faltaven. Una activitat de speaking a 2 batxillerat i un 4t ESO ( ambdues classes eren la meitat d’alumnes).

I.APRENENTATGE

Les activitats que tenia preparades han funcionat molt bé, especialment la primera de speaking. He après que a vegades s’han de canviar coses sobre la marxa i que també s’ha de saber improvisar. Que els alumnes responen quan veuen que tu també tens una actitud positiva i que al mateix temps s’ha de ser ferma i saber posar límits perquè ells proven de saltar-los i d’anar més enllà tota l’estona (B3/1.3) He posat en pràctica activitats que havia après al CAP i dinàmiques de grups que també ens havien ensenyat al CAP (B3/5)

II. PROBLEMES

El meu principal problema ha estat la distribució de la pissarra que m’ha quedat una mica caòtica i que hauré de millorar (B3/8.7) De fet sempre la meva lletra podria millorar i això és una de les meves principals preocupacions: que els alumnes entenguin el que jo escric.

III. PERCEPCIÓ

M‘hi he trobat com peix a l’aigua. M’agrada fer classes i sempre m’ha agradat molt.


394

2 de febrer de 2009

I. APRENENTATGE.

Avui he assistit a la classe d’observació d’una altra companya a un 4t ESO. Des del punt de vista de competència de la matèria m’ha semblat perfecte. El que he après potser és que fem el que fem com a professors els adolescents sempre ens criticaran. Alguns dels que jo he observat (perquè els tenia asseguts just al davant) estaven més pendents de la indumentària de la noia en pràctiques que de la classe. Això és una d’aquelles coses que no t’ho ensenyen enlloc sinó que a mesura que vas fent classes te’n vas adonant (B3/5) II. PROBLEMES

Els problemes que he vist amb la classe de la meva companya han estat el to de veu, escriure a la pissarra sense esborrar el que hi havia escrit d’una altra assignatura, no mirar massa els alumnes i estar massa pendent del rellotge (B3/1.3) Els alumnes, però, en general han estat atents i els ha interessant el tema.

III.PERCEPCIÓ A mi m’ha agradat la seva classe i tinc la sensació que als alumnes en general també. El tema era interessant i els exercicis que ella ha proposat també.


395

5 de febrer de 2009

Avui he assistit a una reunió de coordinació i a una tutoria amb la meva tutora.

I.APRENENTATGE. A les classes del dissabte ara ens estat parlant de com funciona el

PAT i altres projectes (B3/5). Precisament aquest últim dissabte la noia ens va avisar que quan estiguem en un institut formarem part d’alguna o altre comissió. En la reunió del passat dijous vaig aprendre que la feina de professor ja no és només ensenyar com podia ser anys enrere sinó que cada vegada hi ha més projectes que s’han de tirar endavant i que per tant això implica bastantes reunions (B3/1.3) A la meva tutora li vaig preguntar si ella té més reunions o més hores de classe durant la setmana, i de moment, té més hores de classe.

II.PROBLEMES

Problemes com a tal en la reunió que jo vaig assistir no n’hi vaig veure cap. Potser podria destacar la dificultat de tirar endavant i d’arribar a acords concrets i el fet que algunes de les persones reunides tenien pressa per arribar a altres reunions a temps. Una de les professores va dir que aquell dimecres només tenia reunions cosa que em va sorprendre negativament (B3/3)

III.PERCEPCIÓ

La percepció ja la pots més o menys intuir pel que he dit ara. Massa reunions, tot i que entenc que són necessàries.De moment jo ja he fet les meves hores d’observació , tutoria, classes, etc. Crec que la tutora vol que veiem com funciona un crèdit de síntesi i alguna altra cosa, però en principi el gruix de les meves pràctiques ja s’ha acabat i per tant no t’enviaré, de moment, cap més setmana. En tot cas, quan acabi de fer tot el que em queda, t’enviaré un document tot junt.


396

DIARIS B10


397

DIARI SEMI-ESTRUCTURAT Data 20 / Marzo / 2009 (Conclusión general del periodo entre 12/2008 y 03/2009) I. APRENENTATGE


La conclusión general del aprendizaje en el CAP es que independientemente de la formación académica que tengamos en nuestras carreras (en mi caso Filología Inglesa) hay muchos aspectos importantes relacionados con la educación a adolescentes que son muy importantes, muchas veces más que los propios contenidos teóricos. Estos aspectos me resultaban más desconocidos antes de empezar el CAP (B4/1.2) Estos aspectos son entre otros la enseñanza de disciplina, relaciones sociales, herramientas para la superación de problemas, autonomía de aprendizaje y de identidad, relación con los compañeros, respeto, etc.... Entonces, pensaba que la labor docente se basaba nada más en los contenidos teóricos de la materia que enseñaríamos (evidentemente teniendo en cuenta aspectos educacionales comunes a cualquier proceso educativo) Sin embargo ahora soy más consciente de esa realidad en la figura del alumno adolescente y de nuestra responsabilidad, no solo como enseñantes, sino también como guías educativos en su proceso de formación. En mi instituto de prácticas me he enfrentado a esa realidad y me ha parecido muy reveladora la búsqueda de una manera de integrar esos dos objetivos (formativos y educacionales) A través del diseño de actividades originales y motivadoras los alumnos pueden acercarse a los objetivos integrados en el plan curricular a la vez que van desarrollando competencias comunicativas y sociales. Una de las cosas en las que más insisten en las clases teóricas es que los profesores no estamos ahí sólo para enseñar nuestra materia sino también para formar seres competentes en una sociedad. Creo que ese es el verdadero sentido de este curso de adaptación pedagógica, el hacernos más conscientes de la relación entre nuestra especialidad y las funciones básicas en la enseñanza en secundaria. En ese sentido creo que la experiencia en el instituto es básica para llegar a comprender esta realidad de primera mano (B4/5) Así mismo, a través de varios días de prácticas con los alumnos de ESO se pueden ver muchos de los aspectos interesantes que entran en juego en el día a día del profesor: Planificación del programa académico, el tipo de actitud de los alumnos, problemas en el aula, dificultades de algunos estudiantes (B4/1.3) y todo ello se puede relacionar con contenidos explicados en clase como las técnicas de atención a la diversidad, multiculturalidad, técnicas de planificación de unidades , etc... (B4/5)


398

Creo que el curso teórico es muy importante para hacernos reflexionar sobre la realidad que nos encontraremos y para aportarnos algunas herramientas para actuar dentro de esa realidad pero es realmente en la práctica con los alumnos y la ayuda del tutor donde se aprende como preparar las clases, como llevar a cabo el programa, como relacionarnos con los alumnos y como llevar el curso con éxito atendiendo a todos estos aspectos (B4/2.3) Una de las cosas que más me sorprendió al trabajar con la tutora es ver como planificaba las clases. En lugar de seguir un programa estructurado de acuerdo a unos contenidos lingüísticos o a un manual, el currículo se desarrolla a través de proyectos de diversa índole como intercambios, preparación de proyectos sobre algún tema o, en el caso de mi actividad, organización de un espectáculo con motivo de la visita de una escritora inglesa (B4/2.3) La realización de estas actividades integra muy bien todo tipo de competencias, no sólo lingüísticas, a la vez que representa una atividad lúdica y con un objetivo concreto que motiva a los alumnos y al profesor y colabora a la creación de un pensamiento independiente y práctico a la hora de resolver problemas. Esta sería para mí la principal aportación de la experiencia de este curso. II. PROBLEMES

Quins problemes he vist / tingut ? Els sabria / he sabut resoldre ? Los principales problemas son para mi la falta de tiempo para preparar todas las actividades de la manera que uno querría (B4/1.3) Las horas de clase ya ocupan gran parte de la jornada laboral de un profesor, si a esto le tenemos que sumar horas de preparación en casa corremos el riesgo de involucrarnos demasiado en la labor profesional dejando que esto afecte a nuestras vidas más de la cuenta. La solución podría estar en una buena planificación para optimizar el tiempo y sobre todo el ir aprovechando los materiales y experiencias de un año para otro para así ir creciendo como educador preparado y lleno de recursos a lo largo de la carrera profesional. Otro problema puede ser la actitud de algunos alumnos que por sus diferentes motivos personales no quieren trabajar o se muestran rebeldes hacia todo el sistema. Es dificil para mí plantar cara a este tipo de actitudes ya que en mi experiencia como profesor siempre me he encontrado con estudiantes que quieren apender y hacen un esfuerzo por ello como puede ser pagar por un curso (B4/4) En el caso de la educación obligatoria esto no siempre es así y yo, la verdad es que me siento bastante poco preparado para poder lidiar con la falta de interés de algunos alumnos ya que no me siento cómodo con la actitud de obligar a un alumno a estudiar algo que no quiere. Este es quizás una de mis principales dificultades. Me resulta muy dificil luchar por un alumno que se muestra reacio al aprendizaje, me resulta muy poco motivador como profesor.También los casos de falta de respeto, hacia profesor o compañeros


399

me resultan problemáticos y dificiles de resolver porque se escapan a las funciones para las que me he formado y no me siento cómodo adoptando actitudes autoritarias ni paternalistas (B4/8.7) III. PERCEPCIÓ

Què destacaries ? : agradat /no agradat , sorprès , sensacions... Una de las cosas que más me han gratificado es el poder trabajar con alumnos involucrados e interesados y poder ver como estas actitudes favorecen a su aprendizaje de la materia. También el llevar a cabo un proyecto para el que se ha estado trabajando mucho y finalmente se realiza con éxito. Otra cosa que me sorprendió gratamente es ver como aunque a veces los alumnos muestran una actitud de rebeldía en el aula pero a la hora de realizar algunas actividades se involucran y sacan a la luz una parte responsable y positiva que hace que las cosas salgan bien (B4/1.3) De todos modos una de las sensaciones más desagradables es la de tener que mostrar una actitud autoritaria, casi policial en algunos casos para poder servirles como modelo de adulto. Yo no me siento para nada como un modelo de adulto. En muchos de los casos no comparto muchas de las convenciones del sistema social o educativo y me cuesta poder transmitir algunos valores que incluso yo mismo me cuestiono. Creo que esa es una de las cosas que más me desmotiva de la educación secundaria obligatoria (B4/8.7)


400

ALTRES COMENTARIS B


401

ALTRES COMENTARIS ALUMNAT UNIVERSITAT B sí, són tres classes i no se'n fan més. És per això que el CAP ha de canviar, no creus? (B9/1.3) Faig fer totes les pràctiques en dues setmanes. Només em falta anar a les avaluacions


402

GRUP DE DISCUSSIÓ B


403

GRUP DISCUSSIÓ ALUMNAT UNIVERSITAT B A7: Jo vinc del món del periodisme i tinc un gabinet de premsa. Arribo al CAP perquè em de gust i és un tema que m’interessa però hi arribo molt “verge”, per dir-ho d’alguna manera, o sigui sé molt poc del que és l’ensenyament. A8: Jo arribo al CAP de rebot perquè he estat vuit anys treballant a l’empresa privada com a “product manager” de marketing i per la meva filla petita vaig decidir fer un canvi professional i per fer aquest canvi necessitava el CAP. Ja havia tingut experiència com a professora abans i era un camí que vaig deixar a mitges però probablement ara ha arribat l’hora de re-seguir-lo. A9: Jo també arribo al CAP sense cap experiència com a professora. Vinc del món de la traducció i he estat com tres o quatre anys traduint a empreses i com autònoma ara mateix i la veritat és que l’única experiència que tenia amb la docència eren les classes particulars. A7: Què hem après amb el CAP? Doncs això depèn del punt de vista que t’ho miris...jo des del punt de vista que no en tenia ni idea doncs sí que he après coses. Potser la pregunta seria què he trobat a faltar al CAP...doncs potser psicopedagogia , tècniques d’ensenyament ... aprofundir molt més en això (1.2) A9: Home, amb el temps que teníem només els dissabtes, a les classes teòriques m’estic referint, potser és una mica difícil amb quatre hores cada dissabte i això no dóna per a més, no? (1.2) A8: Jo crec, per mi eh?, que les classes de psicopedagogia que hem tingut han sigut una decepció...jo m’esperava més tècniques d’aprenentatge, m’esperava doncs aprofundir més en allò que realment a nosaltres, en un futur, ens farà falta...i no pas tanta teoria i història de la psicopedagogia ...que jo no vull aprendre psicopedagogia, que jo vull aprendre a enfrontar-me a una classe de “nanos” de setze anys (1.2) i jo, què vols que et digui...vaig estar esperant amb moltes ganes aquelles quatre classes de psicopedagogia i quan van arribar van ser un “toston”, no em van agradar gens, no em van servir per a res, i aquesta és la meva opinió. El CAP, en general, doncs he après molt. De no tenir-ne ni idea, és el que estàvem dient, de venir completament de zero...a entrar en una aula, saber el què és, entrar en un Institut, de que t’ensenyin un claustre, de com funciona ...hi ha tot un seguit de coses que em sembla correcte...(1.2) A9: El pràcticum, no? A8: Exacte, el pràcticum i després del que seria el teòric doncs m’ha faltat una mica més teoria de la pràctica...no sé com explicar-me però realment jo volia que m’ensenyessin a dominar situacions, poder resoldre conflictives a l’aula...i tot això no hi ha sigut i avui dia és una matèria que importa perquè tenim molts conflictes a les aules. A9: Jo respecte a les classes teòriques considere positiu el fet que cada dissabte tinguéssim un professor diferent i... bé això és positiu i negatiu. Primer de tot positiu perquè els professors que teníem cada dissabte eren molt especialistes en la seua matèria , per exemple, el que ens va explicar la legislació, sabia molt de legislació...(1.2) A8: Sí,sí A7: Sí A9: Va haver-hi una psicopedagoga...les experiències a part... però això és positiu. Però lo negatiu és que no hi ha una continuitat de dissabte a dissabte, de dir: “ho retomem allà on ho havíem deixat” i és la mateixa persona que transmet els continguts i després... (1.2) jo sí que pense que en algunes classes ens van comentar situacions pràctiques a l’aula que es poden donar, en algunes...no en totes però jo sí que vaig aprendre una mica això i em va servir. A més a més, en el pràcticum, a les pràctiques que vaig fer a l’Institut em va servir els consells, entre cometes, que ens havien donat.


404

A8: Sí, petites anècdotes que ens varen donar però a mi m’hagués agradat que haguessin aprofundit més, hi havia alguna petita pinzellada que ens anaven dient però... he trobat a faltar més, realment. A7: Sí jo també. Això més sistematitzat...estic d’acord amb tú. Sí evidentment que hi ha hagut coses i que he après coses i de fet alguna la vaig aplicar quan vaig fer les pràctiques, no? Per exemple aquell professor que ens va parlar d’interculturalisme.. A8: Aquell noi era jove i havia estat als Estat Units i tractava multiculturalisme...em va agradar molt la classe. A7: Sí va estar molt bé. Jo crec que hi ha uns quants casos puntuals que van ser molt bons, no?, excel.lents. Després un terme mig i després uns molt dolents com un dels últims que va ser un profe que ens va venir a explicar l’organització d’un Institut i s’ho estava llegint i em va sorprendre perquè se suposava que era un psicopedagog i llegia...(1.2) A9: Aquest era un substitut, no? A7: Sí , era un substitut però se suposava que tenia vint-i-cinc anys d’experiència i tal, no? ...Canviem de punt ? A8: A veure, realment torno a incidir que el que crec que em servirà més per a la meva docència són aquelles petites experiències que els professors que han vingut a classe han compartit amb nosaltres, que de fet el CAP, per mi, es tracta d’això...jo no m´he llicenciat en psicopedagogia ni penso fer-ho, no és una matèria que m’interessi a fons, m’interessa realment la pràctica a la classe. Per una banda la donem nosaltres alhora del pràcticum però per una altra banda crec que en el teòric és important que la gent comparteixi situacions que es poden donar i nosaltres ja estar una mica preparats, no? A9: Jo crec, que com en qualsevol professió hi ha molta teoria que un ha de saber com per exemple tots els decrets d’educació...i després hi ha una pràctica i aleshores , és clar, les classes teòriques tracten una mica de donar-nos la teoria , no? i després aplicar-la a les nostres pràctiques...i després tots el recursos que ens han donat, internet...on buscar tota la informació...tot això ha estat bé,el que passa és que, és clar, no hi ha hagut temps per veure tot el que hauríem de saber per donar classe i sobretot venint de móns que no tenen res a veure amb l’educació.(1.1) A8: Jo estic d’acord amb tú, moltes vegades el professor quan acabava la classe ens donava un recull bibliogràfic i això és molt important perquè si tú vols aprofundir doncs ho pot fer, però jo considero que a la classe m’ha faltat parlar més de coses reals, saps? (1.2) A7: És evident que un any, els dissabtes és poc pel que has d’afrontar avui dia en una aula (1.2), un any... i diem un any però en realitat què són?, sis mesos? vam començar el novembre...o sigui que el fet que es faci un Màster d’un any em sembla una cosa super raonable, la veritat(6.1)Però, bé...jo penso que en general hi ha coses que sí, que m’han servit. A8: Jo, en general, la meva opinió és bona, és bona. Simplement doncs hi ha coses que es poden millorar de cara a un futur , doncs per ser perfecte, haurien de millorar aquest

punt. A7: Parlem del pràcticum? A9: Doncs les pràctiques cadascú té el seu cas particular, no? Jo en el meu cas he après per la qüestió pràctica de veure una classe , observar les classes, donar jo una classe perquè mai havia donat una classe a un grup gran ...(1.3) però la meva tutora la veritat és que no ha satisfet les meves expectatives, crec que és una dona que ja porta molts anys en la professió, està a punt de jubilar-se i jo crec que ja estava una mica com que no l’importava gens el que estava fent i hi ha hagut una falta d’organització, una falta de.... que m’he enterat de les coses que passaven a l’Institut, de les tutories, de les avaluacions i


405

tot... per els altres alumnes del CAP i no sé....no ha estat una experiència molt, molt positiva.(2.3) A8: Per mi veus, la meva tutora que era diferent a la teva i el mateix Institut , molt bé, molt bé. A més a més ens va deixar fer molt i això és important perquè si tú has d’aprendre...jo vaig fer les classes com jo vaig voler (2.3) i em va dir...mira, anem per aquí del llibre, pots agafar el llibre o pots fer tú la classe... aleshores jo vaig agafar la temàtica del llibre i vaig fer jo les classes perquè també em feia gràcia preparar-me la unitat didàctica i no seguir molt el llibre. Pel que fa a l’organització, ella (la tutora) semblava molt despistada però sempre ens enviava el mail dient-nos quan ens havíem de trobar o quan...jo estic contenta, veus, a mi m’ha agradat.(2.3) A7: Doncs mira jo “una mica de cal i una mica de arena” o sigui hi ha hagut...ni tant com tú, ni tant com tú...o sigui per a mi l’experiència de donar la classe ha sigut boníssima perquè jo tinc un parell d’amigues que es dediquen fa molts anys a profes d’anglès i això em va anar molt bé perquè em van poder explicar moltes coses, no? i em van suggerir unes activitats que vaig fer , que el tutor de pràctiques em va dir que endavant i que van anar molt bé , que els nens... o sigui va ser una experiència boníssima...quan ho penso em surt un somnriure de lo bé que va anar i de lo xulo que va ser, no? ...o sigui que en aquest sentit molt bé i a més a més ell (tutor) em va deixar fer. Però per una altra banda la sensació d’anar perseguint-lo a ell (tutor), no?... si no hagués lluitat i perseguit i trucat al mòbil, al fixe, a l’e-mail...no hagués fet les pràctiques , ni m’hagués enterat de res, no? o sigui... després un cop estava allà, sí, molt amable i tal no?...per exemple ahir vam tenir l’última reunió amb ell i vaig pensar :” carai aquest, com s’ha posat les piles!” Ens va donar un full que es deia “case study” , no? i feia com preguntes sobre coses que segur que ens trobaríem si comencéssim una substitució al setembre(2.3)tipus:” un alumno presenta unos escritos mal hechos con letra ilegible, ¿qué harias?” “un alumno desafia abiertamente en clase, ¿qué harias?” ... A8: Veus, això és el que deia que ens ha faltat a la teòrica del CAP, una cosa així( “case study”) per mi hauria estat genial perquè això és al que t’enfrontes...anem una mica amb els ulls envenats, sí... amb molta teoria del que és la psicopedagogia i qui va ser tal i va ser qual però això, que realment és el que necessites per enfrontar-te a una classe, no ho tens. A7: Conclusió de les meves pràctiques, em va anar molt bé personalment, la meva experiència va ser boníssima i de totes maneres va ser realment perquè...o sigui, si jo enviava un e-mail al tutor dilluns, em responia al cap d’una setmana , no?...alhora de fer la memòria li vaig demanar una informació i va trigar una setmana a contestar-me i em va dir que no ho tenia, que era igual que no ho posés, o sigui una barreja perquè ahir ens va tenir una hora allà i va ser una sorpresa i va ser molt útil.(2.3) A8: Oh, i tant! A7: O sigui que és ben bé una cosa curiosa, no? però em sembla fonamental fer aquestes pràctiques.O sigui jo vaig començar el CAP amb un cert aseptisisme de dir...m’obro portes però no , encara no... però després d’haver fet les classes vaig pensar...òstres... això és un lloc on jo m’hi puc sentir bé(1.3) , aquí crec que m’hi puc trobar bé, no? He d’aprendre molt, em queda un llarg camí , serà molt dur, hi hauran experiències molt dolentes , hi hauran experiències bones però és un lloc on a mi em ve de gust estar.(8.7) A8: Tens tota la raó. A7: Les coses quan les reflexiones una mica sempre tens més eines, no? (8.7) A8: Però anem així (es tapa els ulls). Jo em trobo que després d’haver fet el CAP arribaré a les classes al setembre i vaig com una taula rasa.(1.2) Quantes hores heu fet de pràcticum? A8: De pràctiques vaig fer les 50 hores, però potser menys perquè la meva tutora era bastant flexible i em va dir:”vine quan puguis...” d’això també estic molt contenta perquè , és


406

clar, si tens una feina t’ho pots anar combinant ...(2.3) a mi em va agradar molt fer la classe i m’hagués agradat donar més hores de classe però també reconec que és impossible perquè amb tots els alumnes de CAP que som , si tots haguéssim de donar més hores de classe,al final els propis tutors, pobres, no podrien encarregar-se de la seva classe i bé...(1.3) A9: Jo vaig fer unes 40 hores. El que volia dir abans és que de les classes que vaig anar el que més em va sorprendre, que no m’esperava, va ser la diversitat cultural i l’actitud dels alumnes en front dels professors que això com mai ho havia vist... crec que és un tema fonamental i difícil de tractar ...més que de diversitat cultural , d’inclusió d’alumnes(1.3), de com fer que els alumnes, no sé...pense que era que divideixen els grups d’ESO en diferents nivells i com barregen els nivells i als pares els deien que a cada grup d’ESO i havien diversos nivells però després no , hi havia algunes classes d’ESO que només eren d’un nivell, però bé... vaig trobar que era un tema molt difícil d’abordar per a un professor avui dia quan dóna classes. A7: La diferència de nivells a dintre de la mateixa classe? A9: Sí...tant de nivell de 1, 2, 3 en quant a dificultat o de nivell de capacitat, com d’inclusió cultural de... currículums adaptats, una classe només pels alumnes amb currículum adaptat, tot això bé... la teoria encara no la tinc clara però si hagués de començar a treballar com a professora ja ho miraria i ho estudiaria i aprendria com funciona...però que ho vaig veure molt... una de les dificultats que es dóna avui en dia , no? a l’educació.(1.3) Sabrieu fer de tutores? A8: Jo crec que no hauria de ser tutota, ara. Però segurament em tocarà i , segons em van comentar a les classes del CAP, és una de les coses que passa molt. Arribes nova al centre i et toca ser tutora quan realment és una feina que n’has de tenir una experiència perquè has de lidiar amb nens amb dificultats , que si amb pares, que si... i sense saber res, doncs...és com que et tirin al “ruedo” a torejar i no en saps, però bé... A7: Sí és ben bé que com a mínim, jo penso, al menys tenir una experiència d’un any o dos o tres, no? mínim un , no?, mínim un d’haver donat tot un curs i després...anar coneixent els casos, anar escoltant als companys tutors ...seria ... home, suposo que ens en sortiríem però...perquè a més, a mi la feina de tutora , és una feina que m’agradaria fer però evidentment necessitaria preparació.(8.1) En el CAP us han format per a la tutoria? A7: No A9: Bé, va haver-hi un parell de classes , no? que ens en van parlar (de la tutoria), però pel damunt, tampoc molt...(1.2) A8: Ens han donat pinzellades, eh? , pinzellades, experiències que els profes han volgut compartir amb nosaltres però que no formava part del seu currículum a la classe, la qual cosa jo agraeixo perquè el que més m’ha interessat sempre quan estava dintre de la classe del CAP han estat les experiències reals. Quan sentia... una anècdota! aleshores és quan parava les orelles perquè era el que realment m’interessava.(1.2) A9: Sí i això és un altre aspecte, que a les meves pràctiques la meva tutora em va dir una vegada que ella estava molt farta,no?... perquè ella era professora d’anglès però no era psicologa i això jo crec que avui en dia per ser professor no pot ser perquè has de saber molt de psicopedagogia , de psicologia i per ser tutor has de tenir moltes habilitats que no són només donar anglès.(2.3) A7: Sí, és un equilibri d’habilitats , eh que si? és un equilibri de ...no sé...és com un “savoir faire” , no? que has de ser capaç d’explicar un contingut i fer-los interessar-se al mateix temps , és per exemple, que un està parlant però al mateix temps has de fer veure que no veus una cosa , no? ...o sí... en fi, que hi ha una qüestió intuitiva aquí bastant important.(8.3)


407

A9: Home se supose que l’experiència també et dóna molt, no? (8.2) A7: És que és l’únic, jo crec. Em sembla molt lloable que et vulguis continuar formant però jo crec que la millor escola ara, és fer-ho i allà és realment quan aprens i veus si te’n surts bé d’això que és tan complicat que és com portar l’aula d’un forma que mínimament ells vagin aprenent i tú et puguis sentir còmode, no?(8.3) Com s’ha de fer això , per assaig i error o creieu que hi hauria d’haver un guiatge en el centre com a professora novell? A7: M’agradaria un guiatge dintre del centre i si no segurament jo me’l buscaria, no? Buscaria algú que tingués afinitat i m’hi enganxaria, li preguntaria i ...(6.2) A8: Instint de supervivència suposo, no? Us han ensenyat a detectar dificultats d’aprenentatge? A8: No. Ens han parlat de les dificultats de l’aprenentatge i quins casos ens podem trobar dintre de l’aula, però...a detectar-los?...(1.2) A9: En una de les últimes classes, no? sobre psicopedagogia... A8: Sí, va ser un recull...us podeu trobar amb això, amb allò altre, però jo crec que... A9: Jo a les pràctiques no ho he vist,(reconèixer dificultats d’aprenentatge) només a les classes teòriques que ens en van parlar una mica al final, a les últimes classes. A8: El que està clar és que per molt que durés dos anys el CAP els “nanos” que nosaltres tindrem quan comencem a fer de mestres seran conillets d’índies perquè és el que deies tú, s’aprèn amb l’experiència. Tú pots sortir amb més o menys bagatge però al final la pràctica i l’experiència i el dia a dia a l’aula és el que et fa arribar a ser un mestre bo, un mestre que les veu venir d’alguna manera, no? (8.1) A7: Què canviaríem del CAP? A8: Jo sobretot, torno a dir el mateix, canviaria que necessito més teoria de la pràctica , eh? Necessito més experiències per jo fer-me una idea , eh? A7: O inclús, perdona, jo... més teoria de la pràctica i potser més pràctica , no? Jo vaig anar una setmana a observar i vaig donar quatre sessions.Doncs en comptes d’això, estar sis mesos al departament allà instal.lat , no? i ara tú cap aquí i ara tú cap allà o que et donin un grup directament que els profes estarien encantats perquè així podrien fer altres coses...Quan jo donava les classes, el profe estava encantat allà fent les seves coses, no?...(2.3) vull dir que ... doncs agafes i estàs sis mesos donant classes allà al departament... A8: Això seria l’ideal, el que passa que som molts, no?, per fer això... A9: Jo, bé, més pràctica però potser la distibució de les hores,no?...si eren 50 hores i eren mínim tres classes que havies de donar, doncs donar més classes perquè jo amb tres classes, bé, vaig tindre una miqueta d’experiència però considere que no era tot el que... A8: Està clar que manca més pràcticum, està clar. Potser per recursos ara mateix no es pot fer però si s’hagués de millorar , eh?, s’hauria de millorar per aquí. A9: I això que tú deies de en comptes dels consells que ens donaven de manera anecdòtica fos un “case study”la teoria de la pràctica, no?, així sí que del que tú tens, del que pots fer, què faries en aquesta situació...(1.2)


408

A8: Exacte. Està clar que si nosaltres volem ser mestres i volem ser bons mestres...jo ja m’estic mirant els llibres de la bibliografia, eh?, sobre psicopedagogia, no és una matèria que m’interessi en profunditat però sé que l’haig de conèixer i l’haig de saber i la necessito... aquesta és una tasca que jo puc fer pel meu compte. Jo puc llegir llibres pel meu compte, jo puc saber història pel meu compte...el que jo no puc saber pel meu compte, a no ser que sigui amb més hores de pràctica o amb un mestre que vingui i m’ho expliqui , són les diverses situacions que hi ha a l’aula. Això m’agradaria que m’ho haguessin comentat més a fons, no?(1.3) Perquè tots som autodidactes aquí, tots venim de carrera universitària i tots som capaços d’anar a la biblioteca , agafar un llibre, llegir-lo i extreure conclusions i...saps?...en canvi lo altre és el que realment... tú no pots accedir a aquest coneixement del mestre, no? A7: Exacte, aquest dia a dia, no? Jo recordo a les pràctiques que acabo la classe i me n’adono que un nen no s’ha enterat de res , no? i dius que fort! jo convençuda de que...tal...fem un exercici del “Present Continuous” que era una mica l’objectiu per fixar tot el que havíem fet i no s’havia enterat de res, no? ... aleshores vaig pensar: “si hagués donat classe el dia següent m’hagués fixat amb aquell nen a veure què li passava” , no?, i què és això?... experiència, no?(8.3) A9: Jo en les classes pràctiques vaig veure per exemple... un dels consells que ens havien donat de manera anecdòtica, és això que els adolescents et miren com si no sapigueren ni de què parles, ni què estàs dient, ni...i això ens ho van dir a una classe teòrica que és una de les característiques de l’adolescència i això sí que em va servir. D’altra banda també que en les classes teòriques ens van dir que un quan entra en el món de l’educació hi entra com a investigador i que hi ha hipòtesi que després es comproven i després es confirmen o no i això és una de les qüestions que ens van donar a les classes teòriques que després jo ho vaig poder aplicar a la pràctica al meu Institut perquè ho vaig reconèixer...això va ser positiu. A7: Després a nivell més general , ja no entrant amb el què canviarieu del CAP , no entrant amb la matèria sino amb l’organització...jo em vaig sentir...jo vaig estudiar a la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat i faig fer Filologia, d’això fa vint anys , vint-i-cinc... i aquella sensació de la universitat que el profe estava lluny i que erem “tropecientos” i que era...aquella sensació la vaig tenir aquí en el CAP una altra vegada, no?(2.2) la tutora era encantadora però on era? és clar que li podíem escriure un e-mail ... A8: A mí m’ha contestat sempre els e-mails A7: Sí, no? però...no sé , potser és culpa meva que no li dóno la pallisa, però no va venir mai a una classe o per exemple la memòria, no? perquè no fem una reunió de què anirà la memòria, no? una mica.Tothom allà..i la memòria? tú l’has fet ? i què s’ha de posar? no ho sé? Ostres quin “agobio”...és per dir, bé perquè no seiem tots,no? ja que estem aquí i ho parlem, no? Jo per exemple, vaig anar a fer les pràctiques i jo no tenia ni idea que s’havia d’escriure el que observaves a cada classe, no?(2.2) A8: Jo tampoc A7: Ostres, arribo a la memòria i he de fer això i tenia molt poques notes i al final vaig fer el que vaig poder ...clar, però potser és culpa meva això mira, suposo que és culpa meva. A8: Una mica és veritat perquè al moodle hi havia de ser tot però tú anaves al moodle i et trobaves amb unes inconcruències, és a dir, potser el desglòs del número d’hores que tenia la teva tutora per a tú era diferent del que hi havia al moodle...(2.2) A9: Era una guia A8: Era una guia, d’acord, però ella tenia coses que jo no sabia que havia de fer. A mi no em sembla bé això, o tots el mateix o al menys estar informada del full que tenia ella. Hi havia una mica de descoordinació. Després el tema aquest dels fulls per les observacions de les classes...això no estava enlloc del moodle. A tú perquè t’ho va donar la teva tutora, però a mi la meva no m’ho va donar i quan jo ja havia acabat les observacions ho vaig saber


409

això. Això havia d’estar al moodle. Jo entrava al moodle setmanalment, això ho dic perquè ho puc corroborar. La memòria, el guió de la memòria més o menys estava bé, jo l’he fet seguint aquest guió però després entrego la memòria i em diuen que a la portada havia de posar el nom del centre i el nom del tutor, on estava això al guió de la memòria? (2.2) A9: Sí, no hi era. A8: No estava enlloc, si la tutora no m’ho diu...que no m’ho va dir pobre perquè suposo que ella no ha d’estar per això, ella pensava...però és clar al full del guió de la memòria allò no hi era...sí sortia l’interlineat, sí sortia el “Times New Roman”...si vas tan detallat doncs detalla-ho tot bé, detalla també com ha de ser la portada perquè el dia que ho vaig entregar em vaig quedar...què faig? ho repeteix-ho?... I perquè la meva tutora pobreta era molt flexible i em va dir: ” No,no cal, tranquila”. Però em va saber greu, saps? perquè tú intentes fer la feina bé i no et donen les eines per fer-la bé. Aquest punt sí que reconec que jo ho canviaria una mica. Que hi hagués una persona encarregada, potser la que hi ha ara no pot perquè té massa feina , de posar-ho tot en ordre en el moodle i de confirmar que el que hi ha en el moodle és el que realment es necessita.(2.2) A7: Això per una banda. Però no em diguis que no seria útil que vingués un dia abans de fer la memòria a veure quins dubtes tenim. Per això em va portar a 25 anys abans, aquella sensació de ... de (2.2) A9: Jo crec que aquest “passotisme” que tú dius també és pel fet que no hi havia examen i que les classes teòriques del dissabte si ens hagueren examinat al final de la teoria potser sí que tots haguerem estat una mica més atents, no? (1.2) Això del “passotisme” que dius de que el professor està allà i nosaltres estem aquí, això té a veure també que potser la gent anava una mica adormida al ser dissabtes al matí ...era una mica com anar a una conferència i si m’entere bé i si no també, no? Del que t’ho dius , la base de la informació estava al moodle però després hi havia una descoordinació que estic totalment d’acord i a més jo me vaig al final tenia la informació de tot gràcies als alumnes que ens estàvem ajudant i que ens compartiem el material i que...(2.2) A8: Referent al punt que has dit, no? de que els dissabtes tothom venia adormit, no sé a les vostres classes però a la meva que estava al grup 01, participació de la classe zero, eh? i el professor intentava que fos una classe com un grup de conversa ...moltes vegades la temàtica del dia donava com perquè la gent pogués intervenir, no? De 35 , erem sempre els mateixos que aixecàvem la mà i intentàvem participar i fer-ho més amè, els altres venien a seure i passar el matí i...no sé...clar... una mica tens raó que era com molt distant però la culpa sobretot, crec jo, que és dels alumnes, la culpa és dels alumnes perquè els professors intentaven treure informació de nosaltres i jo a la meva classe, particularment, sempre hi havia només cinc persones que contestàvem, els altres mai participaven.(2.2) Vosaltres creieu que la gent que ha fet el CAP vol dedicar-se a la docència ? A9: A banda de que els dissabtes la gent vingués adormida, jo crec que molta gent, i bé jo en part un dels motius pels que vaig fer el CAP , en part , va ser que com que aquest és l’últim any la gent sap que només és els dissabtes i que després tindrà la pràctica i que l’any que ve passarà a ser un Màster d’un any i que serà a temps complert i que serà més car i molta gent comentant-ho amb els alumnes està d’acord en això : “com és l’últim any, anem a fer el CAP”...i d’ahir el passotisme, no? una mica... d’anar a les conferències , fer la pràctica i ja està, ja m’ho he tret i ja ho tinc ahi per a quan ho necessite.(1.2) A8: Molta gent que fa el CAP ja té una feina, és una mica el que dius tú, el fem i és l’ultim any, el tenim a la recàmera i si les coses em van malament doncs ja tinc una porta oberta per si de cas i l’actitud crec que ha sigut, en molts casos, aquesta. A9: Jo crec que en el futur Màster hi haurà molts menys alumnes per aquesta raó...(6.1) A7: Parlem de quines creences inicials hem modificat?


410

A8: Sobretot per a mi, una creença inicial...que jo vinc d’una època, de no fa tants anys... que és que els nois i les noies estaven més ben educats i això estic parlant de primària perquè ara estic fent de mestre a primària però a secundària el problema pot ser que s’agreugi però... és que no tenen respecte, en absolut i això és una cosa que he modificat. Ara que m’he ficat a dintre jo em pensava que a la classe, doncs com quan jo era petita o quan jo era més jove, tothom estava assegut a la cadira i si més no sempre n’hi havia un o dos que donaven la nota però els altres respectaven el mestre i tal...Ara trobo que no, que és al revés , vull dir, si hi ha 25 persones a la classe, cinc, deu...són correctes i la resta parlen, passen de tot ...hi ha una falta de respecte i una falta d’educació que...(1.3)per a mi l’educació te l’han de donar els pares i tú has d’arribar al centre amb una educació mínima, si algú t’està parlant o un company està parlant, tú has de respectar aquest company o professor i trobo que això s’està perdent, estem perdent una mica els valors, no vull semblar una vella i tal... però sí que trobo que els “nanos” estan perdent valors importants, no? A9: Això(disciplina) va ser un dels temes de debat a les nostres classes perquè hi havia una noia que va dir que si no havíem de tornar a com educaven fa 40 anys...(1.2) A8: Tampoc això! A9: Era passar de ser permisius totals a estrictes totals una altra vegada veient la realitat que tenim avui en dia, no? A8: Home, hi ha una realitat que jo estic veient cada dia i sí que passa, no? però no en sé tant com per saber on està el problema. Per què creieu que passa, per l’educació de les famílies o per la desconexió entre la didàctica i les característeques dels adolescents i de la societat actual? A8: Jo crec que és una mica tot. Les famílies no és que no eduquin bé sinó que es despreocupen de l’educació perquè és un peix que es mossega la cua, o sigui els pares treballen massa hores i no poden estar molt pels “nanos”... A9: Hi ha diversos elements i diverses raons, no? les noves tecnologies... A8: Sí però sobretot no hi ha la cura que es tenia abans. Ara els “nanos” estan moltes hores sols. Jo ho veig a primària, nens de set anys que no els recullen fins dos quarts de set de la tarda i porten al centre des de les vuit del matí , això són moltes hores i són massa petits! On està aquesta guia dels pares? Jo recordo que sortia a les cinc quan era petita i jo ja estava amb ma mare a les cinc de la tarda...vull dir que no és culpa dels pares, ho estic dient, és culpa de la societat en general que ens està portant a un punt en que les famílies no poden ser famílies, vull dir, són companys de pis que arriben tots a les vuit de la tarda, dormen allà i després a les set, tothom a fora un altre cop, no? I jo crec que això, una mica, és el que està agreujant aquesta situació. A9: Però també des del punt de vista educatiu abans a les escoles hi havia molta més disciplina en plan , no? en plan molt estricte...és clar tú parles de la vida que es troben els alumnes quan arriben a casa però el que rebien a les escoles abans també era molt més esticte i ara ho és molt menys , no? ...perquè és aquesta situació de que no pots “tocar” a un alumne perquè “si em toques....a veure si....” A8: No es respecta al professor, aquest també és un punt. A7: No es respecta, dius? A8: No, no. A les classes del CAP ens han comentat moltes vegades anècdotes que ui! , “cuidado”, eh? quan poses una nota pels pares ...(1.2) A7: Aquí entrem al capítol pares que jo crec que és infinit i és “heavy”, no? perquè els pares i l’objectivitat és una cosa que és com incompatible, no? i aquí els pares és clar, evidentment, hi ha molt a fer, molt a fer...I tornant a les creences, jo partia de poques


411

creences però una cosa que m’ha quedat , no sé si és aquí el moment de dir-ho, però em sembla interessant dir-ho, una de les coses que realment en el CAP han insistit molts mestres i em sembla que estava bé fer-ho, era : “si no us agrada aquest món no us hi fiqueu perquè serà una tortura”. Això ho han dit molts i penso que tenen tota la raó. Realment pot arribar a ser una tortura, no?, veient alguns.(1.2) A9: Sí perquè si només ho fas pel sou i per l’horari que és bo... Doncs ja per acabar, que cal per ensenyar en el sxxI ? A7: Molta motivació, molta cultura , molta cultura , és a dir molta amplitud mental. Molta cultura com interdisciplinar, o sigui, jo crec que has de ser una persona que t’interessi la psicologia, perquè t’ha d’interessar perquè estàs tractant amb aquest tema, la pedagogia... i a més com més culte ets millor, o sigui, com més has llegit millor perquè a classe et poden sortir uns exemples molt més brillants i això és important. Estar molt pendent dels adolescents, què escolten, què miren , què els hi agrada, quines pel.lícules...per poder posar tots els exemples del seu món, per arribar a ells, és un tema de comunicació, no? de...per exemple jo , que sóc periodista, el periodista és un comunicador...jo, se’m va ocórrer ficar-me en aquest món per una sèrie de coses però també jo penso que tinc un punt fort que és la comunicació, no? Precisament el profe ha de ser un molt bon comunicador, saber interessar, saber treure exemples, en fi , una certa cultura, no sé... A9: Sí, jo hi estic d’acord , lo de comunicador i lo d’ investigador que a mi és una idea del CAP que em va quedar molt present, no? que un entra a l’educació com a investigador, després fa hipòtesis, després observa, després fa les seves teories i després ja comprova si són certes o no. A8: I ara jo introduiré un terme que potser pensareu que és una bajanada però jo crec que també cal ser venedor. Ha de fer que els alumnes estiguin motivats, que vulguin comprar l’assignatura, no? , entre cometes. Perquè avui dia ens trobem amb una desmotivació a les aules que...veus aquesta, tornant una mica endarrera, és una de les creences inicials que he modificat. Jo em pensava que arribaves allà i tothom estava a la classe i volia... i no , la gent arriba a la classe i es perquè no té altra cosa, perquè són menors i han d’estar a algun lloc i estan allà, saps? i hem arribat a aquest punt de que hi ha zero motivació (1.3) i crec que el professor del futur ha de ser un professor venedor, un animador, que sàpiga motivar i sobretot amb molt bona comunicació perquè tú pots saber molt... A7: Un venedor sempre és un molt bon comunicador. Jo no estic d’acord en que no estan motivats, o sigui, sí que n’hi ha molts que no ho estan però n’hi ha molts que sí que ho estan.(1.3) A8: Això sí... A9: El problema és que els que no estan motivats endarrereixen als que sí que ho estan.(1.3) A7: Una de les coses que em va sorprendre és com era l’Institut. Jo vaig sortir de l’Institut què fa vint-i-cins anys? trenta, no? sí, trenta i està idèntic, físicament, l’Institut! No pot ser! Hi ha hagut molts canvis. Jo penso que hi ha hagut ...una cosa que ens passa, que jo penso que ens passa, és que el concepte de cultura ha canviat , és a dir , el concepte de ser culte ha canviat...abans ser culte era haver llegit molts llibres ...ara potser és diferent, no? és ... A9: És clar , els temps canvien, també. A7: Clar. Per exemple la “Play Station”, jo sóc una inculta de la “Play Station” , bé que m’aniria aprendre la “Play Station” si vull comunicar-me amb ells, no? ...(8.0)o sigui, la sensació de com ha canviat el món i que poc que ha canviat l’aula! ...el color verd aquell, no? dius: “però no podria haver-hi un altre color, no?” i gris i verd, no? o sigui ...això em diu molt, em diu molt. Em diu que hi ha alguna cosa allà molt estancada , molt estancada. A8: Ha de ser un mestre culte amb noves tecnologies perquè s’està enfrontant a això, que els nens saben més que molts profes que hi ha ara. Profes que pobrets els ha agafat el tren


412

molt tard, no l’han pogut agafar i no saben què és un “bloc”, no saben fer una pàgina web, no?... és difícil també quan tú no ho has vist mai això . Nosaltres, que som d’una generació que ens hem pogut adherir al carro (de les noves tecnologies), doncs crec que no ens hem de deixar, hem d’estar sempre actualitzant-nos per donar a l’aula allò que els nens realment els motiva, no?(8.0) A7: Actualitzat-nos en tècniques i en continguts, no? (8.7) A8: I això que dieu, avui dia que hi hagi aules on no hi hagi un projector i no hi hagi una pantalla...ho trobo molt malament . Es gasten diners en coses que realment no calen ,eh?...que els polítics portin cotxes més normalets i que es posin a l’aula mitjans perquè els “nanos” puguin aprendre en condicions i estar motivats perquè no es tracta de que tots tinguin un portàtil, val, no cal arribar a aquest extrem, però sí al menys que les aules estiguin totes amb connexió a internet i amb un projector.(6.2) A9: D’aquesta manera estarien més motivats perquè parlaríem el seu llenguatge. A8: En el meu Institut de pràctiques hi havia un aula amb connexió a internet, la d’idiomes i és clar, la d’idiomes cada grup la tenia un dia a la setmana i si volies fer alguna cosa havia de ser aquell dia perquè...dius home, per favor! Us han ensenyat a fer servir la informàtica com a recurs didàctic? A8: Sí, sí. Veus aquesta (informàtica com a recurs didàctic) és una de les coses que també m’ha agradat molt del CAP(1.1) A7: Perquè mira que és fàcil fer un “Power Point”. Treballar amb l’ordinador a l’aula hauria de ser tan natural quasi com agafar un boli, no? (8.0) A9: Però amb bona connexió perquè a mi se’m va espatllar la classe perquè no anava bé internet i no vaig poder fer una de les activitats que tenia preparades. A8: A mi em va passar igual, eh? (no va funcionar la connexió a internet) A7: Jo afegiria , per acabar...jo vaig anar a una reunió d’avaluació del grup que jo havia fet i... aquest era un Institut, em sembla que és a tots que estan agrupats per capacitats, no?... A9: Sí A8: Sí al meu també A7: ...aleshores jo tenia el grup D que era el segon amb capacitats. Bé vaig anar a la reunió aquesta i em feia com il.lusió perquè, és clar, els havia tingut i els havia conegut i...m’interessava, no? i bé un grup...un desastre absolut!. Els professors, desesperats era poc... o sigui..”.és que no porten els llibres”... o sigui...” és que no fan els mínims aquells que és portar el llibre, ja no diem els deures”...en fi, una sensació de desesperació dels profes que deies, que fort, pensava: ”que no se t’encomani això, no?” . Que no se t’encomani d’entrada, no? perquè bé ...també és clar que és un cas concret, que segurament hi ha el grup...això era un 1r d’ESO i en canvi jo havia observat el B i anava millor però aquest es veu que va haver-hi un espiral cap avall, com també pot existir cap amunt quan hi ha nens que es motiven i entre els uns i els altres van cap amunt , no? Aquest va ser com al revés...i vaig observar una desesperació, un esgotament, una falta de ... Hem de pensar que els alumnes que tenim són com els nostres fills , no? també, o sigui no són uns estranys marcians, si no que són els fills dels nostres amics i els fills dels nostres veïns, vull dir que...però, és clar que jo estava al Rabal, eh? o sigui és un Institut molt complicat.(1.3) A9: Jo el que vaig observar a l’avaluació, també, és que als alumnes a qui jo havia donat classe... va ser la falta de respecte dels professors quan parlaven dels alumnes i és el que tú dius , jo crec que tots els professors estaven cremats i parlaven de cada alumne com casos


413

desesperats-...” i aquesta és una golfilla” i “aquesta...” però com una actitud molt “passota” ...i jo pensava : “com poden millorar els alumnes si els professors ja parlen així d’ells?”, saps?. Era una cosa...em va sorprendre moltíssim. A8: Sí que em vaig trobar amb dos o tres professors que estaven molt cremats i altres potser perquè la seva matèria era més agraïda, no ho sé...no portaven tan malament aquell grup i també vaig trobar a faltar una mica de col.laboració entre els profes i que els que els funcionava bé expliquessin què feien per ajudar als altres. Eren com rivals i no ho haurien de ser perquè estan en el mateix claustre i s’haurien d’ajudar. Era com aquest ambient de l’oficina que no m’agrada gens i que estic deixant endarrera,” a veure qui em clavarà el punyal abans?” doncs trobo que també es dóna en els centres, no? A7: És un grup humà com tots i suposo que... A8: Aquesta és un altra creença que he modificat. Em pensava que l’ambient entre acadèmics era fabulós i que tothom s’ajudava i que...i he vist que no, que és una oficina en potència també. M’he quedat una mica decebuda en aquest punt, no? A7: Sí, jo vaig notar en aquesta reunió...recordo que hi havia una professora de mates que era molt “ei, ei , ei” ... i parlava d’una alumne... és clar tenen 12 anys, i dèia ”perquè la Daiana, perquè la Daiana, tots hem de saber que té la regla i ...” com dient... i jo pensava però si aquesta edat estan en cel , però si precisament és lo normal que faci això, no? A8: Jo també vaig pensar en la meva filla pobreta quan tingui aquesta edat...hi havia un profe de mates que d’un grup classe de 38 només en va aprovar dos i els altres mestres, fins i tot , li estaven dient : “pero bueno, algo pasa en tus clases que no aprueba nadie” i el tio erre que erre, no? : “és que no fan res, és que no sé què ...” nois que havien tret un excel.lent en altres matèries van aprovar amb un “cinc pelat”... i aleshores, me’n recordo perfectament , una profe que estava a la taula va dir: “m’agradaria , li va dir textualment, que això li fessin a la teva filla, tú saps que això fa mitja?” I es van enfrontar, eh? Això em va fer pensar que hi ha mestres que potser no haurien d’haver escollit aquest camí, no? Quina edat tenien ? A8: Són grans, són grans...però aquesta que estava desesperada, per exemple, era jove. A7: Aquesta que et dic jo de la regla i “ai, ai ai”...aquesta era joveníssima. A9: La meva tutora era gran i estava a punt de jubilar-se. (2.3) A8: Aquest profe de mates era gran , segurament era el “hueso” del centre.Cinquanta i algo tindria, ja faltava poc perquè es jubilés. I l’altre pobra plorant allà davant de tothom, excusant-se davant de tothom de que tenia un problema i els altres dient :”ah, pues conmigo lo hacen bien” Jo pensant entre mi : ”però perquè no l’ajudeu?” Clar, jo no podia dir res perquè estava allà observant però em va sobtar molt, pensava: ”sou companys i teniu el mateix grup , si a tú et funciona i a ella no, potser ella està fent alguna cosa malament, ajuda-la , intenteu trobar...”


414

9.2.MATERIAL DEL PROFESSORAT

ENTREVISTES AL PROFESSORAT UNIVERSITARI


415

PROFESSORAT PA


416

ENTREVISTA PROFESSORAT UNIVERSITAT A

1. Quin és l’objectiu principal del CAP d’anglès? L’objectiu del CAP és:

• Motivar als alumnes per seguir aprenent • Generar opinió, ser reflexius • Ampliar els punts de vista, no reproduir els esquemes que han vist

quan han estat alumnes d’ESO o Batxillerat • Tenir una actitud positiva, no recrear-se en allò que veuen o

experimenten com a negatiu (1.1)

2.Com es treballen les competències personals i professionals ? No hi ha cap programació feta per competències i per tant no es tenen en compte de forma sistemàtica, s’assoleixen en la pràctica i en les reflexions que fem a l’aula ja que les classes no es plantegen de forma tradicional sinó que es treballa molt en grup i es fan molts debats. El pràcticum és clau en l’assoliment de competències però en les meves sessions també les tracto. A partir de les demandes dels tutors i de l’alumnat he fet alguns simulacres com per exemple de “classroom managment”.

3.Com es treballen les competènceis transversals? El que intento és treballar des del CAP d’anglès allò que pot ajudar a la formació com a docent en general. Treballo molt les TIC . Per exemple, hem creat un moodle no tant per comunicar-nos entre nosaltres sinó perquè vegin que és una eina útil i perquè aprenguin a fer-la servir. Molts alumnes que eren inicialment reticents a l’ús de les noves tecnologies, com que veuen que motiva als adolescents i que aprenen, han acabat el curs molt conscients dels avantatges de l’ús de les noves tecnologies i segur que les utilitzaran en les seves classes.

4.Com a professor/a del CAP i també com a professor/a d’un IES, creu que el CAP prepara per a ser professor de secundària?

Intento preparar els alumnes el millor possible per a ser professor d’anglès d’Institut però el CAP té mancances. (1.1)

5.Quins avantatges i inconvenients considera que té el CAP?

• No es pot fer un seguiment individualitzat dels alumnes perquè he d’atendre els problemes de 100 alumnes , intento resoldre-ho per correu electrònic però no és suficient. No es poden canalitzar les demandes.

• No hi ha coordinació entre les diferents didàctiques de tots els CAPs en el grau d’exigència ni en els continguts (1.1)


417

6.Considera que els continguts que s’imparteixen al CAP són útils per a la pràctica?

• No hi ha temps per impartir tots els continguts que caldrien. Cada setmana se’n dóna un i no hi ha temps per poder comentar els dubtes o problemes que sorgeixen amb la pràctica. Falta temps per a la reflexió.

• El fet que cada any es digui que el CAP s’acaba fa que s’actualitzin poc els continguts perquè dóna la sensació que es treballa per a res.

7.Creu que l’organització i la durada del Pràcticum facilita la insersió professional? L’alumne no va de forma continuada al centre , hi va a hores soltes. Tampoc ha donat temps, a la universitat, d’explicar continguts que necessiten per a la pràctica. Tot això fa que la relació entre teoria i pràctica sigui inconexa i que el contacte amb el tutor d’IES sigui insuficient.

8.Quines característiques ha de tenir el professorat que intervé en la formació inicial de l’alumnat del CAP? El professorat que fa formació inicial :

• Ha d’estar motivat i il.lusionat amb la feina que fa. • Ha d’analitzar els fets en un sentit positiu. • Ha d’ensenyar bones pràctiques , ser innovador , participar en

projectes.

9.Creu que el Màster millorarà la formació inicial del professorat?

• La quantitat d’hores del Màster porten a una millor formació. • L’Organització del Màster és molt millor perquè primer hi ha

una fase teòrica. Després estan dues setmanes seguides al centre fent tot l’horari del tutor , això permet que facin observació de tots els cursos : pot ajudar, preparar material o activitats ...els alumnes es fan més ràpidament una idea del funcionament del centre i el tutor pot intervenir millor per solventar problems, dubtes...Després d’aquest període torna a haver-hi teoria i cap al gener , un mes o més de pràctica continuada al centre.

• El Màster també és millor perquè tenen més professorat a la universitat, el tutor de pràctiques de la universitat i el professor tutor de l’IES que fa reunions amb la universitat.


418

10.Quins continguts hauríen de ser imprescindibles en el Màster?

Com a tutor d’alumnat del Màster d’anglès puc dir el que m’han dit els meus alumnes de pràctiques, aquests consideren que hi ha massa continguts de psico-pedagogia i que voldrien més didàctica de l’àrea específica. Vista l’opinió de l’alumnat considero que seria un error no aprofitar el Màster per donar una sòlida base metodològica. Molts dels continguts que es treballen avui en una sessió del CAP haurien de convertir-se en un mòdul del Màster, per exemple la gestió d’aula, l’acció tutorial, les TIC...Tampoc el Màster hauria de descuidar treballar sobre empatia, mediació , resolució de conflictes...


419

PROFESSORAT PB1


420

ENTREVISTA PROFESSORAT UNIVERSITAT B (PB1)

1. Quin és l’objectiu principal del CAP d’anglès? Jo diria que l’objectiu fonamental del CAP és donar un ventall d’estratègies metodològiques tant pràctiques com teòriques que els nous professors puguin fer servir a l’àula. A més, informar-los de la realitat docent i que tinguin una lleugera noció del treball didàctic. (1.1) 2. Com es treballen les competències personals i professionals ?

Les competències personals no es treballen gaire donat que els grups són bastant massius i el contacte amb l’alumne és força limitat. La competència professional es treballa mitjançant l’exposició de tots els aspectes de la docència: estratègies metodològiques, coneixement psicològic, consciència del marc normatiu etc.

3. Com es treballen les competències transversals? Sobre les competències tranversals jo només puc parlar de la meva sessió d’interculturalitat i jo les treballo força posant exemples d’activitats transversals a les classes d’anglès, sobretot si parlem de grups amb necessitats especials. 4. Com a professor/a del CAP i també com a professor/a d’un IES,

creu que el CAP prepara per a ser professor de secundària? Crec que el CAP dóna una visió de conjunt molt interessant perquè et posa en contacte amb diversos professionals que destaquen en diferents àmbits(1.1) Caldria, potser, allargar el període de pràctiques als centres per millorar la futura adaptació dels nous professors. (1.2)

5. Quins avantatges i inconvenients considera que té el CAP? És un CAP no gaire car, ben estructurat, amb professionals d’experiència, amb ganes de mostrar el mon docent per dintre. Malauradament, el CAP és massa curt i està massa massificat.(1.1)


Estic convençut que els continguts del CAP són útils per a la pràctica perquè no es busquen receptes sinó es donen eines de treball, que a la llarga són molt més profitoses.


El Pràcticum hauria de ser més llarg i amb més implicació per part de l’alumne i del professor acollidor.


421


El professorat de la formació inicial hauria de ser professorat voluntari, amb experiència demostrada i amb ganes de dedicar temps a la formació de nous professionals. Potser caldria instaurar un sistema d’incentius per a aquest docents.

9. Creu que el Màster millorarà la formació inicial del professorat? Desconec com s’estructurarà el Master però confio que no només serà una formació més cara.

10. Quins continguts hauríen de ser imprescindibles en el Màster? Personalment, crec que la cohesió de continguts del Màster hauria de ser més intensa i la implicació de l’alumne també. Parlant dels continguts, crec que falta una preparació metodològica universitària més profunda per avançar més en el CAP.


422

PROFESSORAT PB2


423


1. Quin és l’objectiu principal del CAP d’anglès? – El CAP vol mostrar exemples pràctics de didàctica específica, bones pràctiques, recursos d’ús habitual i d’experiències reals del sistema educatiu (1.1)

2. Com es treballen les competències personals i professionals ?

Les competències personals i professionals es treballen amb elements de reflexió tutoritzada (memòria) i amb sessions de formació en acció ( al centre educatiu)

3. Com es treballen les competènceis transversals?

Les competències transversals es treballen poc i malament. 4. Com a professor/a del CAP i també com a professor/a d’un IES, i

també com Inspectora d’educació creu que el CAP prepara per a ser professor de secundària?

Crec que el CAP no prepara per a ser professor de secundària, únicament contribueix a informar d’alguns aspectes pràctics del sistema educatiu. Però per ara, no hi ha altre cosa similar per a substituïr-lo.(1.1)


Avantatges del CAP: que és el que hi ha, i alguna cosa cal fer… Desavantatges del CAP: insuficient, obsolet, compartimentat, individualitzat, passiu…


Els continguts del CAP no són gaire útils per a la pràctica, excepte quan algun assitent/alumne s’implica en un projecte a l’aula i l’amplia amb els aprenentatges de les sessions teòriques (TIC, etc)…

7. Creu que l’organització i la durada del Pràcticum facilita la insersió

professional? Tant l’organització com la durada del Pràcticum no facilita la insersió professional (1.2)


424

8. Quines característiques ha de tenir el professorat que intervé en la

formació inicial de l’alumnat del CAP?

El professorat que fa formació inicial ha de tenir experiència a l’aula i en càrrecs directius, formació teòrico-didàctica demostrada, innovació metodològica i recerca educativa contrastada, visió global del sistema…


El Màster hauria de suposà una millora respecte el CAP però depèn de com s’organitzi: en especial, si s’evita “afegir un any més” a la carrera, sense enfocament pràctic ni producte final.


Hi ha continguts imprescindibles en el Màster: -educació emocional, mediació, resilència… -llengua i estratègies de comunicació amb infants i adolescents -currículum, normativa del sistema educatiu, marc jurídic laboral i funcinarial… -metodologia i didàctica específica de l’àrea curricular -recursos i eines d’aula per a la millora i la innovació -pràctica a l’aula (ACTIVITATS ORGANITZADES per projectes i tasques) -treball en xarxa (virtual, internacional, etc) i intercanvi de bones pràctiques -estratègies d’avaluació, assessorament, educació informal i no formal…


425

PROFESSORAT PB3


426


1.Quin és l’objectiu principal del CAP d’anglès?

El CAP tiene el objetivo de preparar para la docencia en educación secundaria: ESO, Bachillerato, FP, EOI (1.1)

2. Com es treballen les competències personals i professionals ?

No puedo contestar globalmente. Puedo decir lo que yo hago. Yo imparto 4 horas de docencia sobre EOI. Mi objetivo es hacerles comprender qué es una EOI ( objetivos, organización, evaluación) y qué características tienen los estudiantes de EOI que los hace distintos de los de Secundaria ( factor edad, análisis de necesidades, motivación, ..) También comento las diferencias entre oposiciones de EOI y Secundaria para que comprendan las competencias que deberán desarrollar si desean pasarlas ( nivel de inglés y conocimiento de cultura)

3. Com es treballen les competències transversals?

No existen competencias transversales en EOI.

4. Com a professor/a del CAP i també com a professor/a d’un IES, creu que el CAP prepara per a ser professor de secundària?

No soy profesora de IES aunque lo he sido y creo que la formación para EOI debería ser diferente. 4 horas son insuficientes para prepararles. Aunque algunas cosas seguramente sirven para todos hay muchas que son específicas de secundaria ( contenidos transversales, maduración de los estudiantes, cuestiones de disciplina, etc)


No está pensado para EOI y deberían diferenciarse los contenidos comunes ( adquisición de L2, metodos, ....) de los específicos ( gestión del aula, factor edad, educación de adultos, contenidos culturales, etc. ) Ventajas : imparten las clases profesores que conocen los problemas con los que se enfrentarán (2.1). Desventajas :

(1) En la universidad los estudiantes se acostumbran a una docencia en la que el profesor dicta unos apuntes y los estudiantes ni participan, ni asisten a clase si no lo desean. Es muy difícil hacerles aceptar un enfoque diferente y es precisamente los que deben aprender a hacer en la escuela.

(2) No se vincula bastante la práctica y la teoría. No tiene sentido empezar por la teoría y luego ir a la práctica. Creo que las prácticas deberían tener mucho más peso y la teoría construirse


427

sobre investigación de la práctica ( observaciones de clase, lectura y discusión de investigación relacionada con la docencia, etc).

(3) La ratio profesor alumno ( creo que en mi clase había entre 50 y 60 alumnos) hace que sea imposible impartir una docencia interactiva y participativa. Las clases deben servir como modelo de docencia no solo como fuente de información (1.1)

(4) Muchos estudiantes de CAP tienen una competencia de inglés tan limitada ( la mayoría no puede casi hablar) que el CAP debe también tener el objetivo de formarlos en uso de inglés en clase y eso es imposible con el formato que tiene (1.1)


Los contenidos del CAP son útiles para la práctica pero la estructura del CAP hace que sea muy difícil que la mayoría se beneficie. ( ver respuesta a pregunta anterior)


La organización y durada del Pràcticum no facilita en absoluto la inserción profesional. (1.2)El prácticum en EOI implica clases por la tarde y la mayoría de ellos trabaja. Deberían impartir un mínimo de 6 meses de clases con un profesor tutor.


Los profesores que intervienen en la formación inicial deben ser buenos profesores con experiencia docente en el nivel educativo.


Depende de como se organice. La mayor ventaja del Máster es que seguramente no lo cursarán más que estudiantes interesados en ser profesores ( en la actualidad muchos hacen el CAP pero no están interesados en dar clases)


428


Observación de clases; variables que intervienen en el éxito en el aprendizaje de una segunda lengua en el aula.

Principios metodológicos de didáctica de la L2.

Analisis, elección y uso del libro de texto.

Creación de materiales ( incluido uso de nuevas tecnologías )

Estrategias de uso y aprendizaje de una L2.

Inglés para profesores de EOI , ESO, ...

Aprendizaje a través de contenidos culturales o curriculares.

4 destrezas ( como enseñar a leer, hablar, comprender y escribir.

Gestión de clase ( incluido el uso de un asistente de clase por internet para aprendizaje a distancia y deberes y de técnicas para hablar en público, disciplina, tutorías, etc. ).

Participación en la gestión del centro (colaboración con compañeros, contribuir a un clima positivo, programas europeos, relaciones con padres, con el entorno, etc.)

Evaluación ( de conocimeitos de alumnos y de nuestro propio proceso como docentes)


429

ENTREVISTES AL PROFESSORAT TUTOR DEL PRÀCTICUM


430

TUTOR PRÀCTICUM TA1


431

ENTREVISTA TUTORS PRÀCTICUM (TA1)



Per què ? El CAP els mostra la realitat a les aules, diferents visions de les tècniques d’ensenyament i aprenentatge i els dona l’oportunitat de posar en pràctica i experimentar tot allò que han après a les classes i observat durant el practicum (3)



Per què ? Pel que he comentat abans però crec que hauria de ser un practicum al llarg del curs, ja que el que es fa ara es queda en tastet i és una mica precipitat (1.2)



Per què ? Els alumnes de CAP tenen l’oportunitat de entrar en el món de l’ensenyament des de la teoria i la pràctica a l’hora. La entrada gradual a l’aula (teoria, observació i pràctica) és l’adequada (3)

4. Creus que les orientacions que t’ha donat el professor de didàctica de la Universitat t’han ajudat en la tutorització dels alumnes del CAP?


Per què ? La comunicació (amb el professor de didàctica) ha estat fluïda i les orientacions donades al principi han estat les necessàries (2.1)



Per què ? Des del punt de vista teòric els contingut són molt complerts. Pel que fa al dia a dia crec que mai deixem d’aprendre ja que l’alumnat, els curriculums i les realitats canvien al llarg de la nostra carrera professional i és impossible ensenyar totes les probabilitats en un any (1.1)


432



Per què ? Reunions formals han estat poques degut als horaris, tant per part meva com per part de l’alumnat. Es tracta d’alumnes que treballen i molts cops era difícil trobar una hora que ens anés bé a les dues part. Tot i així hi ha hagut comunicació fluïda via email (2.2)

7.Quins han estat els continguts treballats en cada una de les reunions? Els continguts de les reunions han estat:Tipologia d’alumnat amb les seves realitats (socials i d’aprenentatge).Planificació de les classes.Planificació de la memòria. Dubtes (1.2)

8. Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP?

(pots assenyalar més d’una resposta) __ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica __ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica __ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum __ Convertir el CAP en un curs d’un any __ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres __ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques __ Altres: __________________________________________ __________________________________________

9.De tot el que han fet i/o estudiat els teus alumnes del CAP, què consideres que els hi servirà més per a la seva docència?


433

Considero que el que servirà més per a la docència dels meus alumnes del CAP és el que han après sobre el tractament de la diversitat i les diferents metodologies i activitats d’aprenentatge i ensenyament

10. Quines són les teves motivacions per tutoritzar alumnes del CAP?

M’agrada tutoritzar alumnes del CAP perquè a la vegada que pots aportar idees als futurs professionals és una manera de refrescar i agafar noves idees de gent que està molt motivada. La veritat és que m’han aportat frescor i innovacions a les classes que posaré en pràctica en el futur (2.2)

11. Quines característiques creus que ha de tenir el professorat que intervé en la formació inicial de l’alumnat del CAP? Ha de ser una persona comunicativa i cooperativa amb experiència i que hagi treballat tot tipus de grups: grups amb un alt rendiemnt acadèmic fins a grups de diversitat ja que cada cop hi ha més diversitat d’alumnat i cal cobrir totes les necessitats de l’escola d’avui dia. Cal que el professorat tingui domini de les TIC i diferents recursos telemàtics ( o educatius en general). En quant a la personalitat crec que és important que sigui una persona activa, versàtil i dinàmica.

12. Creus que el Màster millorarà la formació inicial del professorat?

Sí. L’actual sistema dóna una visió parcial del món de l’educació. L’alumnat en pràctiques ha de tenir un contacte més continuat i no tan sols d’una o dues hores al dia. Per saber com funciona tot i com són els grups, el seu dia a dia, com s’actua i com es pot actuar...cal tenir una relació més fluïda i intensa amb el centre i els seus membres. Les 40 hores no representen el 100% de la realitat escolar, només és un tast. El nombre d’hores de reunió amb el tutor també és important. Crec que les 10 hores de reunions variades és insuficient.

13. Quins continguts haurien de ser imprescindibles en el Màster? Tractament de la diversitat , metodologia, resolució de conflictes, motivació ( de l’alumnat, és clar!), TIC, recursos i estratègies per desenvolupar les competències, acció tutorial, entre d’altres.

14. Quines competències professionals creus que assoleixen els alumnes del CAP en acabar la seva formació?

Depèn de l’alumne/a. N’hi ha que n’han tret molt profit pel que fa al CAP i a les pròpies capacitats personals i d’altres que veus que s’han equivocat i que no serveixen per ensenyar a adolescents.


434

TUTOR PRÀCTICUM TA2

ENTREVISTA TUTORS PRÀCTICUM ( TA2)


435



Per què ? La preparació que han tingut els meus alumnes del CAP és “poca”. El temps és un valor escàs, molt escàs en el CAP i no em refereixo a la quantitat d’hores teòriques o pràctiques, que per cert són molt escasses, sinó al temps que els alumnes dediquen al curs: intenten fer el mínim d’hores tant d’observació com de pràctica a l’Institut. A això li hem d’afegir que el temps que dediquen a casa és quasi nul, excepte la memòria final perquè no tenen més remei. Si Bologna segueix endavant s’haurien de comptar les hores de treball no presencials, que s’haurien d’avaluar d’alguna manera i aquí fracassaria més d’un. La paraula “temps” també la podem substituir per motivació, automotivació o interès. El CAP, doncs , és escàs en tot però també és escàs l’interès que mostra l’alumnat en formar-se adequadament.(1.1)



Per què ? Perquè la preparació en el pràcticum és molt escassa i no aporta , tanmateix, la informació bàsica per a la professió (1.2)



Per què ? La UAB i la UB tenen dos sistemes molt diferents d’organització del Pràcticum. En qualsevol cas, considero que els alumnes comencen el Pràcticum amb molt pocs ( o inclús inexistents) coneixements de la professió. Evidentment això té molt a veure amb la duració total del CAP: no és possible donar un trimestre de coneixements bàsics de preparació pedagògica i després fer-los-hi fer el Pràcticum . Tal com està organitzat ara ho han d’aprendre tot al mateix temps i amb cap dedicació extra per part de l’alumnat.(1.2)

4. Creus que les orientacions que t’ha donat el professor de didàctica

de la Universitat t’han ajudat en la tutorització dels alumnes del CAP?



436

Per què ? Considero que tant el professor de teoria com el de pràctica han de cumplir cadascú amb la seva feina. Cada un hauria de tenir unes línees d’actuació segons un pla acordat però no hi hauria d’haver cap tipus de relació entre el professorat de teoria i el de pràctica més enllà de la planificació i l’avaluació perquè el que està dia a dia davant de l’alumnat és el professorat dels IES que és el que sap com i perquè es fan les coses a l’aula (2.1)



Per què ? Els continguts del CAP són una breu introducció a la docència (1.1)



Per què ? M’he reunit sistemàticament una hora setmanal amb tot el grup. Individualment, ens hem reunit totes les vegades que ho han necessitat per preparar les unitats didàctiques, per comentar les classes, per aclarir dubtes sobre la memòria,etc. He contestat infinitat de e-mails que també porten molt de temps (2.2)


Observació de classes: Què, com, quan...Preparació de la unitat didàctica: planificació unitat didàctica, classes, “skills”, competències, avaluació, material, etc...Observació de les reunions, dels tutors, dels equips docents, juntes d’avaluació, claustres i reunions de departament...Feed-back: actuació a classe, etc (1.2)

8. Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP? (pots assenyalar més d’una resposta) _X_ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica


437

_X_ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica _X_ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum _X_ Convertir el CAP en un curs d’un any _X_ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres _X_ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques __ Altres: ___Fer les pràctiques amb professorat_que faci projectes d’Innovació. ______________________________________ __________________________________________

9. De tot el que han fet i/o estudiat els teus alumnes del CAP, què

consideres que els hi servirà més per a la seva docència? Penso que el que més servirà als meus alumnes per a la docència és l’experiència d’haver conviscut durant un període de temps (curt) amb alumnat i professorat en un ambient REAL amb problemes REALS (1.2)


La meva motivació per tutoritzar alumnat del CAP és formar professionals RESPONSABLES que s’impliquin en la professió (2.2)

11. Quines característiques creus que ha de tenir el professorat que intervé en la formació inicial de l’alumnat del CAP?

El professorat que intervé en la formació inicial ha de tenir molta experiència. Currículum d’haver participat en projectes educatius. Ser pedagògicament actiu i innovador. Estar al corrent de les últimes tendències pedagògiques. Tenir realment interès en formar nous docents, no fer-ho només per motius econòmics tot i que considero que s’ha de pagar ADEQUADAMENT al professorat del Pràcticum doncs és una forma de valorar el seu treball.


438


Evidentment el Màster ha de millorar la formació inicial perquè no és el mateix 150 hores que un any, tot i que un any tampoc és suficient. Caldria observar diferents professors. No és bo observar sempre al tutor, tant pel que és bo com pel que no ho és s’ha d’observar diferents models. Cal també trencar amb tabús perquè en la pràctica docent influeix molt com has estat ensenyat.

13. Quins continguts haurien de ser imprescindibles en el Màster? El Màster hauria de tenir pedagogia, didàctica, factors que intervenen en els processos d’ensenyament-aprenentatge...però sobretot psicologia de l’adolescent perquè cal conèixer bé les característiques del nostre alumnat.


Principalment veuen les mancances. Veuen que no saben res. Veuen que és molt diferent observar que portar una classe. No saber fer una unitat didàctica. No saben tractar l’alumnat... Se’n van quasi com han arribat. Alguns necessiten tenir més coneixements d’anglès.


439

TUTOR PRÀCTICUM TB3

ENTREVISTA TUTORS PRÀCTICUM (TB3)


440

1. Creus que la formació que han tingut els teus alumnes del CAP a la

universitat els prepara per a la professionalització?


Per què? La formació que han tingut els alumnes del CAP a la Universitat crec que no és suficient. Desconec bastant la part teòrica i dono la opinió segons els comentaris dels meus alumnes d’aquest any. Però hi ha llacunes que cal omplir (teoria metodològica per exemple) (1.1)



Per què ? Una imatge val més que mil paraules. Doncs la pràctica val més que mil teories. La majoria d’alumnes del CAP ja han experimentat en el món de l’ensenyament però el que si els va molt bé es veure la realitat dels IES i els diferents tipus d’alumnes i centres que hi ha (3) Potser haurien de veure més diversitat de centres i així tindrien una visió més real (1.2) He quedat sopresa dels comentaris dels meus alumnes que deien que els presentaven a l’alumnat com un enemic al que tenir por i les classes com una guerra continua esgotadora (2.1)



Per què ? Sobre l’organització del pràcticum sempre hi ha coses a millorar. La meva idea és que tinguin una visió global del món de l’ensenyament i que tinguin una guia (1.2)




441


Per què ? Si l’alumne es queda només amb les orientacions i no aprofundeix no es pot avançar (1.1)



Per què ? No s’està mai preparat del tot sempre vas millorant i aprenent coses noves. No et pots estancar.



Per què ? He fet totes les reunions necessàries, depèn de les agendes dels alumnes. (2.2)


Els continguts treballats a les reunions han estat: Organització del departament de llengües estrangeres Organització i funcionament del centre Cooreinació d’activitats Funcionament de 4t ESO i 2n BAT (els cursos que faig aquest any) Tutoria d’un nivell Preparació de les classes Oranització de les guàrdies Treballs de recerca Projectes de recerca Crèdits de síntesi Activitats extraescolars Seguiment i redacció de la memòria I alguna altra més 8. Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP?

(pots assenyalar més d’una resposta)


442

__ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica __ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica __ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum __ Convertir el CAP en un curs d’un any __ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres __ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques __ Altres:


Crec que els alumnes del CAP han après a tocar de peus a terra en el món de l’ensenyament. Veure la problemàtica que hi pot haver en un centre ( no sols el comportament dels alumnes) per exemple problemes de diners, material, informàtics o d’obres (el nostre centre està patint una remodelació i provoca un estrés considerable en els alumnes i professors (1.2) També poden veure que el que surt als diaris o el que els que manen diuen no lliga massa amb la realitat de cada dia a l’aula.


Sempre és agradable poder transmetre el que has fet i s’agraeix poder-ho fer a gent que té il.lusió i ganes de fer una bona feina. També em seveix per fer una autocrítica de les meves classes i del treball que faig a l’insititut. M’agrada pensar que no som una guarderia (2.2)



443

El professorat que fa formació inicial ha de conèixer el funcionament dels centres, normatives i tenir ganes de voler millorar. Ha de ser una persona que no visqui pendent del rellotge.

12. Creus que el Màster millorarà la formació inicial del professorat? Crec que l’augment d’hores del Màster millorarà la formació inicial doncs els comentaris de la majoria d’alumnes del CAP és que falten hores de pràctica i el CAP d’aquest any només ha servit per tenir una noció de com van les coses als Instituts.

13. Quins continguts haurien de ser imprescindibles en el Màster? Els continguts del Màster els veig molt semblants als del CAP actual però potser caldrà aprofondir més tant en la part pràctica com la teòrica.


No crec que el CAP doni noves competències.No hi ha prou temps per assolir-les. Crec que el CAP obre moltes portes però depèn de l’alumne que després les assoleixi o no.


444

TUTOR PRÀCTICUM TB4


445

ENTREVISTA TUTORS PRÀCTICUM (TB4)



Per què ? No estic gaire informada, però penso que sí, algunes coses que els alumnes em comenten crec que son veritat; altres potser no es poden generalitzar a tots els IES.__________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________



Per què ? ____Veure casos reals de la pràctica a la classe és el que realment compta i serveix. Malgrat tot, potser caldrien més hores d’observació de classes d’altres professors de la matèria. Els meus alumnes han anat a alguna, crec que no és bo que només vegin les meves classes i les agafin com a model, doncs encara que pot ser vàlid, n’hi ha d’altres. Crec que també s’haurien de contemplar que l’alumne assistís a classes tipus aula d’acollida, grups adaptats... per tal de fer-se una idea de tot el que es pot trobar a un IES. Està correcte que vagin a veure classes dels seus companys de pràctiques i que ells n’hagin d’impartir (1.2)______________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________



Per què ? ____Per les mateixes raons que he comentat a la pregunta 2_______________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________





446

Per què ? _El que expliquen a la universitat a vegades no s’ajusta a la realitat de l’aula (segons comentaris dels meus alumnes)______________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________



Per què ? ___Fan falta més hores d’observació i impartició de classes (1.2)______________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________



Per què ? ____Encara estic fent tutories amb ells. No he comptabilitzat les hores de reunió física, doncs avui en dia es pot mantenir contacte per mail molt fàcilment (2.2)_______________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________


Els continguts treballats a les reunions han estat:

Des de com corregir, avaluar els alumnes, fins a temes més organitzatius. També sobre on trobar recursos didàctics. Ajuda en la preparació d’impartició de classes. Seguiment de la redacció de la memòria: organització, contingut... Organització en una hora de guàrdia Organització d’una tutoria de l’eso (faltes, entrevistes amb els alumnes, amb els pares...) (1.2)

8. Què consideres que s’hauria de fer per millorar el CAP? (pots assenyalar més d’una resposta) __ Augmentar el nombre d’hores de classes de didàctica específica __ Augmentar el nombre d’hores de classes de formació pedagògica


447

__ Augmentar el nombre d’hores del Pràcticum __ Convertir el CAP en un curs d’un any __ Fer les Pràctiques en centres que facin Projectes d’Innovació __ Fer les Pràctiques en diferents tipus de centres __ Seleccionar els tutors entre els millors professionals __ Formar als tutors amb un curs específic per tutoritzar alumnes en pràctiques __ Més coordinació entre el tutor de pràctiques i el professor universitari __ Més coordinació entre els centres de pràctiques __ Altres: __________________________________________ __________________________________________


Crec que de tot el que han fet els alumnes el que més els servirà és haver vist la realitat d’un institut en viu i directe. Com és la realitat en una aula on hi ha diversitat, i com t’hi has d’adaptar. També com tractar temes de disciplina( 1.2)


M’agrada veure l’interès que tenen en aprendre d’algú que té experiència, i poder-los donar tot el que jo he après durant els meus anys com a docent (2.2)


El professorat que intervé en el CAP hauria de ser professorat actiu a les aules, capaç de transmetre la realitat als alumnes, sempre des de l’experiència.



448

El Màster segurament millorarà la formació inicial doncs es tracta de més hores de didàctica i de pràctica en els centres.

13. Quins continguts haurien de ser imprescindibles en el Màster? El Màster hauria de permetre impartir classes a diferents nivells i a alumnes de diferents tipologies (aules d’acollida, obertes...). Els continguts haurien de tenir utilitat per al professorat: recursos didàctics, integració de les noves tecnologies en l’ensenyament de l’anglès...

14. Quines competències professionals creus que assoleixen els

alumnes del CAP en acabar la seva formació? Quan acaben el CAP els alumnes tenen un coneixement de la realitat a les aules, el nivell d’anglès que s’exigeix a cada curs , més metodologia pràctica.... (1.2)


449

9.3.BUIDAT DADES


450

Qüestionaris alumnat A


451

BUIDAT DELS QÜESTIONARIS

1. ALUMNAT QÜESTIONARI INICIAL Universitat _A_ Sexe : __0__ Home __6__ Dona Edat : 1 (21) , 1 (23) , 2 (24) , 1 (27) , 1 (29)

1.Quina llicenciatura has fet? 3 (Traducció i Interpretació) 2 (Filologia Anglesa) 1 (Periodisme)

2.Quin nivell de llengua anglesa tens? (segons Marc Europeu Comú de Referència)

1 B2 = 5è EOI 5 C1 = Proficiency


3 (Italià) 2 (Alemany) 1 (Holandès) 1 (Àrab) 1 (Cap)


___ Molt bona __3_ Bona __3_ No gaire bona ___ Negativa Per què? BONA QA3 : No he crescut a Catalunya, però sempre he tingut la visió que Catalunya és un dels llocs on hi ha més preocupació per l’educació i més implicació per part de tots els actors que intervenen en ella, des de la família fins als docents i la societat en general. La pluralitat cultural, cada cop més evident, i el fet que la consciència política i social siguin més fortes que a altres comunitats autònomes contribueixen molt, des del meu punt de vista, a que hi hagi també consciència de l’educació. Tenint en compte que no són només els pares o els professors els que eduquen als nens, sinó tot el context que ens envolta, crec que aquest és un requisit imprescindible per poder millorar i avançar. QA5: Tampoc no tinc una idea molt formada (a més jo he cursat els meus estudis fins a Batxillerat a l’Aragó) però pel que he vist des de que sóc aquí em sembla força organitzada i avantguardista en molts aspectes, malgrat que hi ha problemes com a tot arreu que són difícils de resoldre per les circumstàncies del moment en que vivim. QA6: A jutjar per les proves obtingudes pels estudiants/es de Catalunya a les PAU, que si no m’equivoco és un indicador que es té força en compte a l’hora d’establir una comparació, trobo que la preparació dels estudiants a Catalunya és força bona, tot i que considero necessària la permanència de les lleis en matèria educativa. En aquest setit, trobo que el


452

fet de variar les lleis a cada canvi de govern és molt negativa pel funcionament del sistema educatiu en general.

NO GAIRE BONA QA1: La majoria de vegades que es parla de l'educació a Catalunya és per fer front al fracàs i a la baixada del nivell de coneixements respecte a altres anys. A més, la impressió que tenen els professors d'universitat quan reben els estudiants és que el nivell ha baixat moltíssim, per tant, tot són indicis que conclouen amb l'afirmació que l'educació a Catalunya és millorable. QA2: Els resultats no són molt bons, i crec que el nivell de continguts assolit en acabar secundària és bastant baix, tot i que crec que això és més una conseqüència del plantejament de l’educació obligatòria en Espanya en general. Crec que la imatge que tenim del rol de l’escola hauria de ser més definida, especialment a l’ESO, que ara mateix fa la impressió de resultar una etapa molt poc motivant per tothom. QA4: La veritat és que no puc dir que conegui profundament els continguts que es treballen avui en dia a l’escola. He de dir que jo no he viscut la ESO ni el Batxillerat perquè vaig estudiar amb el sistema antic d’EGB, BUP i COU, i per això tampoc estic molt al dia del que es treballa a altres assignatures fora de l’anglès. Soc conscient de la gran devallada en el nivell de l’alumnat a Catalunya, però potser no podria dir ben bé a què es deu tot això. Personalment crec que el sistema de la LOGSE em sembla molt “tou”, comparat amb el que jo vaig viure, trobo que ara no hi ha tant nivell d’exigència des de l’escola, encara que potser és una percepció errònia meva. Crec que tampoc no es reb el suport dels pares des de casa, fet que trenca la continua formació de l’alumne (i persona) dins i fora de l’aula. Això es deu al poc temps que els pares d’avui en dia passen a casa i de la pèrdua de responsabilitat en l’educació dels fills, que passa a estar en mans d’una tercera persona o d’altres instruments poc educatius. A més, entenc els canvis de la societat, i els canvis en els sistemes pedagògics, que ara inclouen les noves tecnologies i apunten cap a una educació basada en la comunicació i la potenciació de l’alumne com un ésser autònom. Per tot això, no sé dir si aquesta adaptació a la nova realitat és la causa del fracàs escolar, ja que en teoria hauria de ser una millora. A banda d’això, crec que el sistema d’avaluació és massa flexible (poden passar de curs amb x assignatures suspeses), fet que no assegura l’adquisició dels coneixements mínims per a que l’alumne pugui passar de curs i no presentar dificultats durant el curs següent.

5.Tens experiència docent ? __5__ Sí __1__ No Si has contestat SI , explica :


QA1 : He treballat com auxiliar de conversa d'espanyol en dos centres d'educació secundària del Regne Unit. QA2: He fet classes particulars QA4: A una acadèmia d’idiomes QA5: Algunes classes particulars d’anglès QA6: He treballat durant molts anys en l’àmbit de l’educació no formal (educació en el lleure) i també com a professora a acadèmies de reforç escolar i a nivell individual. També he treballat a l’Institució Cultural del Cic a les colònies estivals com a professora d’anglès.


QA1: La meva feina es basava en desenvolupar les competències comunicatives d’espanyol dels alumnes d'educació secundària anglesos. Normalment treballava amb grups de quatre o cinc alumnes, tot i que puntualment també feia classe a tot un grup. A part d'ensenyar a alumnes d'educació secundària també vaig fer classes d'espanyol per adults. Sovint tractava


453

aspectes gramaticals i propis de la llengua, però la meva tasca es basava bàsicament en aportar aquells aspectes culturals que pot transmetre més fàcilment un nadiu. QA2: Especialment classes d’anglès a nivells molt diferents, però fa anys també havia fet reforç d’altres matèries de la ESO. QA4: Era professora d’anglès general a alumnes d’entre 8 i 17 anys, i en casos esporàdics (substitucions) a adults, fins a nivell d’Advanced. A més, era la responsable del departament d’anglès, i per això tenia entrevistes amb els pares i professors i mediava en els conflictes que podien sorgir. QA6: Professora de reforç escolar d’Educació Secundària Obligatòria (tots els cursos) i professora d’anglès a l’Institució Cultural del CIC.


( 4 ) Diuen que és el darrer any ( 1 ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( 6 ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( 2 ) És més econòmic que el futur Màster ( 2 ) És més curt que el futur Màster ( ) És fàcil d’aprovar ( 3 ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( 4 ) Vull ser professor/a d’anglès ( 3 ) Altres.... QA1: Mai no m'havia plantejat ser professora ja que em dedico a la traducció i m'agrada molt la meva feina; de totes maneres, després d'haver treballat com a professora d'espanyol per estrangers a Anglaterra vaig pensar que seria interessant formar-me per poder ser professora d'anglès. QA2: Faig fer una assignatura de metodologia de l’anglès que em va agradar força QA5: Per saber si realment m’agrada ser profe.


QA1: M'agradaria aprendre com és la millor manera de transmetre els teus coneixements als alumnes, per tant m'interessa moltíssim aprendre sobre els diferents mètodes d'aprenentatge i ensenyament que s'utilitzen i com han canviat respecte la meva experiència de l'educació secundària com a alumna. QA2: Espero adquirir les eines necessàries per sentir-me còmoda davant un grup d’alumnes més o menys gran, ja que fins ara només he fet classes particulars. També vull ampliar la metodologia, aprendre a dissenyar activitats més eficaces i divertides -jo també he sigut estudiant, i sé que encara que una matèria t’agradi pot resultar avorrida i poc estimulant, sobretot a aquesta edat i en determinats contextes. Finalment, m’interessa molt la pedagogia en general, i crec que l’adolescència és una etapa molt important. QA3: Vull aprendre técniques i estratègies de l’ensenyament de les llengues en general i de l’anglès en particular. Vull tenir l’experiència d’estar davant un grup d’alumnes i posar-me a prova a mi mateixa, comprobar quines sensacions i quines habilitats tinc a la classe i valorar si aquesta podria ser la meva feina en el futur. Tinc una altra feina des de fa uns anys i m’agrada molt, però crec que ensenyar també podria agradar-me i que podria sentir-me realitzada fent aquesta feina. Per això crec que aquesta experiència pot ser molt útil. QA4: La veritat és que al tenir les assignatures teòriques conval·lidades, considero que amb les assignatures que vaig cursar durant la carrera (que són les equivalents a les del CAP) ja disposo dels coneixements “mínims” per a fer-me una idea del que puc trobar en un aula d’anglès. A més, vaig realitzar un estudi comparatiu observant dues classes d’anglès per a comprobar si aplicaven el mètode comunicatiu o no. Per això, vam grabar les dues classes i vam transcriure tots els intercanvis comunicatius per desglossar quin tipus de comunicació s’utilitzava en cada cas per poder finalment concloure si tots aquests intercanvis obeïen a aquest tipus d’ensenyament. Evidentment reconec que si assistís a classe rebria una ajuda molt important i paral·lela a la meva


454

pràctica actual i aprendria coses noves o reciclaria les ja impartides. El que en concret vull aprendre al CAP és a experimentar la docència en una aula de secundària, ja que fins ara només he donat classe en acadèmia, amb un nombre reduït d’alumnes, fet que no permet fer-se una idea del que és l’eduacació a les escoles. QA5:Fer-me una idea general de què és realment l’ensenyança secundària (principalment mitjançant les pràctiques al centre) i aprendre algunes tècniques i metodologies així com obtenir recursos en cas que un dia arribi a ser profe. QA6: Vull aprendre nous recursos docents, no tant per a poder-los aplicar en el meu futur laboral, sinó més aviat pel meu interès personal. L’àmbit de la docència sempre m’ha agradat tot i que aquesta no sigui la meva primera opció de cara al meu futur professional. Vull aprendre tècniques docents, vull tenir recursos per afrontar problemes d’aprenentatge a l’aula, vull saber com resoldre els conflictes que puguin aparèixer, vull aprendre a motivar els estudiants a l’aprenentatge... Resumint, vull saber com ser una bona professora.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI?

QA1: Crec que és necessari ser conscient que es tracta de l'educació secundària obligatòria i que, per tant, les nostres classes com a professors haurien d'arribar a tots alumnes, per molt diversos que siguin. QA2: Coherència entre els objectius que es plantegen i l’organització, entre les competències que es volen fomentar i la manera d’abordar els continguts (i no necessàriament sacrificant el nivell dels continguts). Crec que seria positiu diversificar les opcions i oferir als alumnes la possibilitat de fer de l’ESO una etapa d’educació útil i d’alguna manera “orientadora”, i no només obligatòria, deixant de banda una simplificació “estudiants bons vs. estudiants dolents”. També crec que si volem abordar competències més “modernes” necessitem definir molt millor les eines per fer-lo, perquè ara mateix tot sembla enfocat d’una manera molt vaga i intuitiva. Em sembla molt important atendre més directament les necessitats i els interesos dels alumnes, encara que també penso que hem d’ensenyar-los a involucrar-se més en el seu aprenentatge i a valorar l’esforç. També em fa la impressió que en general estem mitificant els adolescents com a vàndals potencials, i que això s’hauria de poder canviar. QA3: Crec que és necessari tenir una visió actualitzada del món, sentir que un mateix pertany al mateix món que els alumnes, tenir consciència de la importància de l’educació i dels canvis que s’han produit en els darrers anys ―sobre tot pel que fa a l’ús de les noves tecnologies i l’incorporació de noves técniques d’ensenyament a l’aula―, desfer-se de molts dels prejudicis que hi ha respecte a les noves generacions i, per últim, creure en la vital importància de la funció dels professors. QA4: Molta paciència! En realitat el que és més important és tenir una gran consciència d’un mateix, de les teves capacitats i funcions. Es necessita tenir molta seguretat en un mateix i projectar-la als alumnes, per aconseguir el seu respecte, no des de l’obediència a l’autoritat, sino des del reconeixement de la persona que disposa del coneixement per a formar-los. És molt necessari tenir bones dots comunicatives, ser un bon orador i conèixer el comportament i necessitats dels alumnes segons l’edat. El professor ha de saber respectar l’alumne i comprendre i redirigir les seves actuacions. Ha de saber negociar amb ells per tal de fer-los participants de la seva pròpia educació, que es vegin integrats en el procés i sentir-se escoltats i valorats. QA5: Estar realment motivat per fer-ho, saber adaptar-se als nous temps i al nou sistema amb les seves circumstàncies no sempre positives i aconseguir tenir empatia amb els alumnes (això últim ho trobo molt important). QA6: És necessari saber aprofitar la diversitat a les aules (en un context d’immigració creixent), és necessari saber fer ús de les TIC (en un context on la majoria de processos comunicatius es produeixen ja a través de la xarxa), és necessari, per tant, desempallegar-se dels estereotips docents que funcionaven fa deu anys, perquè el context sociològic ha canviat totalment.


455



Creences 1 2 3 4 UNIVERSITAT A - Q.INICIAL 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 3 3 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 1 3 2 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 4 2 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 3 3 5. Es important acabar el llibre de text 1 4 1 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 1 5 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 4 1 1 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 1 2 3 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 5 1 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 5 1 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 2 4 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 1 2 3 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 1 4 1 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes 3 3 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 1 5 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 4 2 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 2 3 1 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 1 5 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 5 1 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 3 3 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 1 2 2 1 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 3 3 23. El tutor fa feina que correspon a la família 4 2 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 5 1 25. El rol del docent és educar. 1 2 2 1


456



Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 UNIVERSITAT A – Q. INICIAL 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

2 3 1


2 4


1 4 1


2 2 2


2 4


2 2 2


1 1 4


3 3

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 1 3 2 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

2 1 3


1 2 2 1


1 3 2


3 3


5 1


2 3 1


1 2 2 1


5 1


1 4 1


2 2 1 1

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 2 2 2 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

1 5


3 3


1 2 1 2


2 1 1 2


1 1 4


457



Creences 1 2 3 4 UNIVERSITAT A – Q. FINAL 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 1 3 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 3 1 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 3 1 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 2 1 1 5. Es important acabar el llibre de text 4 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 3 1 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 3 1 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 4 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 3 1 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 4 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 1 3 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 1 3 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 1 3 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes 1 3 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 4 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 4 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 1 1 2 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 1 3 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 4 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 1 3 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 1 2 1 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 1 3 23. El tutor fa feina que correspon a la família 4 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 2 1 1 25. El rol del docent és educar. 2 1 1


458



Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 UNIVERSITAT A – Q. FINAL 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

1 3


1 3


1 3


1 2 1


1 3


1 1 2


1 3


2 2

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 1 3 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

1 3


1 3


1 3


1 1 2


1 2 1


1 2 1


1 3


1 1 2


1 3


1 3

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 3 1 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

2 2


1 3


2 2


1 1 2


1 3


459

QÜESTIONARIS ALUMNAT B


460

BUIDAT DELS QÜESTIONARIS 1. ALUMNAT Universitat ___B __ Sexe : __1__ Home __3__ Dona Edat : 1 (23) , 1 (29) , 1 (30) , 1 (32) 1.Quina llicenciatura has fet? 1 (Filologia Anglesa) 2 (Traducció i Interpretació) 1 (Publilicitat i Relacions Públiques)


3 C1 = Proficiency 1 B2 = 5è EOI

3. Parles altres llengües estrangeres ? Quines ? 3 (Francès) 1 (Italià) 1 (Cap)


___ Molt bona __1_ Bona __2_ No gaire bona __1_ Negativa Per què?

BONA Q.A10:Me parece que hace bastantes apuestas por la innovación y que se adelanta a muchos de los problemas que pueden aparecer, como la diversidad, la multiculturalidad, etc...Sin embargo, veo que la educación concertada gana adeptos frente a la pública cuando en realidad en muchos casos no refleja una educación de mayor calidad y algunos centros concertados mantienen engañadas a las instituciones, a los padres y a toda la sociedad. Esto también provoca que los centros públicos acaben haciendo el papel de guetos donde en muchas zonas se concentran un gran número de estudiantes con importantes problemas sociales y/ o de adaptación. También me parece que una parte del profesorado esta poco adaptado a las necesidades y superado el nivel psicológico por la realidad de su profesión lo que se traduce en unos resultados negativos de su competencia.

NO GAIRE BONA QA7: Crec que des de que son petits els deixen passar de curs sense que, alguns hagin assolit els coneixements que toquen. Per tant, els problemes els van arrossegant i cada any és pitjor. QA9: Perquè tinc la sensació que l’educació canvia segons qui governa i als interessos polítics del moment i que es fan massa lleis des dels despatxos però no se’n segueix cap amb prou consistència ni es planteja un model prou sòlid.

NEGATIVA


461

QA8: Perquè el nivell que assoleix l’alumne quan acaba ESO i quan acaba Batxillerat és molt baix ja sigui amb llengües estrangeres (que aleshores és més que baix) o amb català i castellà 5. Tens experiència docent ? _4_ Sí ____ No Si has contestat SI , explica :


QA7: Actulment estic a la Fundació Mil·lenari de Vic i durant 4 estiu als Tallers del Club Tennis Vic QA8: Centres d’adults (grups de 30 persones) impartint anglès i anglès com a extraescolar a escola de primària

QA9: He estat fent una substitució de maternitat a 1r d’E.S.O en una escola concertada. He estat treballant a l’estranger com a professora d’espanyol i actualment estic fent classes de reforç escolar privades.

QA10: He trabajado como monitor en talleres de diversa índole y como profesor de idiomas en un centro de formación para mujeres desempleadas.


QA7: A la Fundació dóno classe a adults. Al Tennis Vic, una de les activitats que fèiem amb els nens era anglès. QA8: Preparació del curs i classes, coordinació de l’alumnat i impartició de les classes. QA9: Com a professora d’espanyol, preparava el meu propi material per a les classes. Tenia diferents grups i diferents nivells, però tots adults.Com a professora d’E.S.O vaig estar impartint l’anglès de 1r d’E.S.O i bàsicament vaig seguir el llibre de l’escola. QA10: Cursos Intensivos de 100 horas de Inglés de Gestión Comercial para mujeres adultas. Organización e impartición de clases y evaluación.


( 2 ) Diuen que és el darrer any ( 2 ) Em vull presentar a oposicions d’anglès a secundària ( 2 ) Per tenir-lo per si algun dia el necessito ( 2 ) És més econòmic que el futur Màster ( 2 ) És més curt que el futur Màster ( 1 ) És fàcil d’aprovar ( 2 ) És compatible treballar i fer el CAP ( ) Requereix poca dedicació ( 3 ) Vull ser professor/a d’anglès ( 1 ) Altres....

Vull sentir-me útil per a la societat i vull poder ajudar als altres en la mesura del que pugui i què millor que fer-ho amb allò que em sento còmode que és ensenyar l’anglès. A més, sense sonar “big-headed”, crec que tinc qualitats per ser una bona professora.Per a mi és una qüestió pràctica i de viabilitat. Amb això, però, no vull dir que estigui d’acord amb la preparació final que rebrem al CAP. Jo preferiria molt més tenir els coneixements que s’imparteixen al màster, però malhauradament el temps és una qüestió massa important i a mi em seria impossible accedir al màster, per tant el CAP als dissabtes és una opció perfecta.


462


QA7: Recursos per afrontar una classe de secundària. Métodes d’ensenyament que m’ajudin a millorar la meva manera d’ensenyar i per tant, aprendre noves tècniques. Aprendre com funciona el món de l’eduacció pública, com entrar-hi, etc. QA8: Funcionament del sistema educatiu a secundària: desconec la nova llei i el sistema ha canviat molt de quan jo era petita. També aprendre a conèixer mètodes i recursos per ensenyar llengua. QA9: En aquest curs sé que no puc aprendre tot el que necessito per exercir la docència, però crec que em donaran les eines necessàries per a saber-me moure i saber on trobar la informació necessària

QA10: Cómo adaptar mis conocimientos y formación al sistema educativo obligatorio.También algunos aspectos de psicopedagogía y legislación y sobre todo técnicas de preparación de unidades didácticas y qué tipo de cosas me pueden ser más rentables a la hora de preparar unas oposiciones.

8.¿Què creieu que és necessari per educar a l’ESO al s.XXI? QA7: Implicació, ganes, il·lusió, empatia amb els alumnes per entendre els seus problemes i adaptar-s’hi fins on es pugui, paciència, saber treballar amb les noves tecnologies i tenir idees diferents; no ser repetitiu. QA8: a) adaptació als nous temps i a la nova societat b) conèixer, valorar i utilitzar les TIC c) Ensenyar a aprendre en tot moment, tenir recursos per aprendre no només a la classe, donar eines perquè l’alumne tregui el màxim partit de les eines que tenim, dels recursos existents (pelis, internet...) d) Tenir paciència, empatia i respecte a les persones QA9: Si parlem d’educar, per a mi és prioritari una bona comunicació amb els pares, per poder educar junts amb un mateix objectiu. Aquest objectiu és fer dels adolescents persones competents en una societat cada vegada més multicultural i a la vegada més globalitzada. És a dir, donar-los les eines necessàries per a què ells puguin saber-s’hi desenvolupar i també perquè siguin capaços de pensar i raonar per ells mateixos quan a afrontar-se als problemes que es trobaran en el futur i buscar solucions òptimes. En un altre nivell, també és necessari tenir un professorat competent que sigui capaç d’educar adequadament. QA10: Conocimiento de idiomas y otras materias para ser competentes en el ámbito laboral y social en la realidad europea. Conocimientos de nuevas tecnologías. Y sobre todo valores humanos básicos y de convivencia cada vez más importantes y olvidados en la sociedad en la que vivimos. Creo que muchas de las actitudes negativas que encontramos en el aula vienen condicionadas por los valores erroneos y desviados de unos padres que no son sino víctimas a a su vez de una sociedad desestructurada y dirigida a la expansión del consumismo y de la mediocridad. Creo que es importante concienciar a los alumnos de que vivimos en un mundo plural, donde todo el mundo merece respeto y oportunidades y de la necesidad de trabajar duro para aprovechar esas oportunidades y conseguir resultados que no siempre han de ser resultados materiales sino de satisfacción personal en todos los aspectos. Uno de los aspectos más importantes para mí es que tengan la oportunidad de probar diferentes cosas para saber elegir dónde se sienten más útiles y realizados y que cuando terminen la ESO puedan continuar investigando y especializandose en eso que les resulte más satisfactorio y que aporte más beneficios y resultados a la sociedad donde desarrollen esa actividad.


463

Creo que también es importante ofrecer al alumno apoyo emocional e integridad en ese campo para que sean capaces de ordenar su vida y superar sus diferentes problemas, no solo en la adolescencia sino para el resto de su vida de adultos. 9.Decideix de 1 a 4 quin grau d’acord tens en relació a aquestes creences personals


Creences 1 2 3 4 UNIVERSITAT B – Q. INICIAL 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 4 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 3 1 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 1 3 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 2 2 5. Es important acabar el llibre de text 2 2 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 4 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 4 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 3 1 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 2 1 1 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 1 3 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 2 2 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 2 2 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 3 1 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes 1 3 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 1 3 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 2 2 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 2 2 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 2 2 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 1 3 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 4 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 1 3 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 1 1 2 23. El tutor fa feina que correspon a la família 2 2 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 3 1


464

25. El rol del docent és educar. 2 1 1



Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 UNIVERSITAT B –Q. INICIAL 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

1 3


2 2


4


2 2


2 2


2 2


1 1 2


3 1

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 2 2 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

3 1


4


1 3


1 2 1


1 2 1


4


1 3


2 1 1


2 2


3 1

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 2 2 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

4


2 2


1 3


1 2 1


1 2 1



465


Creences 1 2 3 4 UNIVERSITAT B – Q. FINAL 1. El rol del docent és transmetre coneixements als alumnes 3 1 2. Les hores del CAP són suficients per formar-se com a docent 1 3 3. Per ser efectiu cal estructurar molt bé el que ensenyes 3 1 4. El control de la disciplina és fonamental per poder ensenyar 2 2 5. Es important acabar el llibre de text 2 2 6. Els alumnes aprenen més treballant en grup que individualment 1 2 1 7. Els professors poden aprendre dels alumnes 4 8. Ensenyar gramàtica és el més important a la classe d’ anglès 3 1 9. Aprendre és un procés de construcció del coneixement 1 3 10 S’ha d’ atendre a cada alumne/a segons les seves necessitats 2 2 11.Els alumnes aprenen més memoritzant que experimentant 1 3 12.L’objectiu de l’avaluació és conèixer què han après els alumnes 2 2 13.L’ús de les TIC facilita l’aprenentatge 3 1 14.És important conèixer el currículum del que ensenyes 1 3 15.Totes les errades d’anglès les hem de corregir igual 1 3 16.Diversificar els materials didàctics facilita l’aprenentatge 4 17.És més efectiu treballar tots alhora fent les mateixes activitats 1 3 18.Els alumnes que no estan atents és que no volen aprendre 2 2 19.L’avaluació de la tasca docent és necessària per millorar la pràctica 4 20.L’alumne/a que suspèn és que no s’esforça 4 21. Els alumnes estudien per treure bones notes 4 22. Una classe tranquila facilita l’aprenentatge 1 1 1 1 23. El tutor fa feina que correspon a la família 1 2 1 24. Treballar en equip amb altres professors és imprescindible 3 1 25. El rol del docent és educar. 3 1



466


Competències professionals del professor d’anglès d’IES 1 2 3 4 UNIVERSITAT B – Q. FINAL 1. Saber autoregular-se com a persona , en equilibri amb un mateix i en les relacions interpersonals, integrant el pensar, el sentir i el fer.

1 3


2 2


1 3


1 1 2


2 2


2 1 1


2 2


2 1 1

9. Saber seleccionar o construir materials didàctics. 1 1 2 10. Saber implicar a l’alumnat en el seu aprenentatge i el el propi treball.

1 1 2


2 2


1 1 2


1 2 1


2 1 1


2 1 1


2 2


1 1 1 1


3 1


1 2 1

20. Saber controlar la disciplina a l’aula. 1 2 1 21. Conèixer el funcionament d’un IES i dels documents institucionals: PEC,PCC,UD,ACI...

1 2 1


2 1 1


1 2 1


2 2


1 2 1


467

CATEGORIES ALUMNAT A


468

RE-DISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL SEGONS LES DIFERENTS CATEGORIES I SUB-CATEGORIES.

A) Alumnat del CAP de la Universitat A 1.FORMACIÓ REBUDA (FOR) 1.1 FORMACIÓ EN DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS

A.1.1 Grup de discussió

El CAP ens ha donat moltes eines, massa potser, perquè no hem pogut posar a la pràctica o aprofundir realment. No estic tan segur que això que dius sigui el CAP o el CAP que hem fet nosaltres, el curs que hem fet és el nostre curs amb el nostre professor i un altre curs podria ser molt diferent segons la persona que el faci. Per exemple, sé que el CAP de francès no tenen aula virtual. Tenen menys gent, és un CAP totalment diferent, els continguts suposo que són iguals. Jo penso que ens ha donat eines que no depenen de quin tipus de nivell ensenyes sinó que és això, contribueixen a formar un tipus de professor que funciona tant a les classes de 1r d’ESO , com a Batxillerat com a la Universitat...és un tarannà. Jo, didàctica la vaig convalidar però el primer dia ens van citar igualment i vas veient que és útil i que tens totes les eines que si no et faltaran per planificar una unitat didàctica... que si perds el contacte amb el que és la classe quan vagis a l’Institut et costarà molt saber què has de fer ... i jo he acabat venint a totes (les classes de didàctica). Una altra cosa és que jo ja venia amb moltes idees però això de parlar ha fet que jo he sortit amb més (idees). Anava fent llistes de les coses que eren útils i seran útils per a les meves classes És surrealista, després de la quantitat de feina i d’esforç que hi poses i després vas allà i veus...seguidors del teu bloc ... zero. És una eina que em serveix per a la reflexió però, és el que dius tú, no hi posis tant de pes si realment després no ha d’haver-hi més “feed-back”.Perquè en quatre mesos hem anat “de cul” i en determinats moments potser m’hagués agradat més investigar més en les ICT, wikis i històries d’aquestes que no en un bloc que dius...a mira, es fa així , a perfecte , ja el tinc. Amb 10 sessions s’ha de triar i les coses aquestes pensa que són menys útils. He vist com el rol del professor pot fer canviar totalment com funciona una classe i pot donar el protagonisme molt més als alumnes del que estàvem acostumats abans. Per a mi ha sigut un canvi de mentalitat molt,molt important. Jo el que he modificat és la percepció que tenia de la diversitat. Quan et comences a plantejar què has de fer amb tots els nens que t’acaben els exercicics super de pressa, què fer amb el nen que precisament sempre va a poc a poc i no acaba mai, amb els nens que si l’idioma els hi falla per aquí o amb els altres que els hi falla la disciplina per allà...realment et poses a mirar i diversitat és tothom. A mi m’ha agradat d’aprendre això, de veure que no és una cosa dolenta ni problemàtica, si no que simplement a vegades genera conflictes i els conflictes són naturals, els conflictes passen a l’aula i no es tornen problemes si sabem dona’ls-hi una solució. En el moment en que no els soluciones bé, són un problema. A mi sí, a mi em desborda i jo crec que has de canviar molt de tipus d’activitat, has d’intentar fer activitats per les diferents intel.ligències...però em desborda perquè...al menys amb les vuit setmanes del període de pràctiques no pots saber ben bé què els passa per dintre el cap d’aquests nens i això...però si després en comptes de quatre acabes tenint 120, 150 alumnes...costa, eh? de coneixe’ls. Costa d’arribar, de poder adaptar...per a mi això és un bon repte i calen recursos, el que es diu més persones. Home jo crec que el CAP per nosaltres ha sigut això, ens ha donat un seguit d’eines... Com a mínim el CAP ens ha donat, jo crec, molts recursos també no? Doncs de molts aspectes, doncs des de fer servir les tecnologies ( que això és un recurs que abans no es podia fer servir), doncs a tenir...havent observat altres professors també tens més recursos doncs per posar-te davant d’una classe, saber com actuar , com no actuar que també és molt important.


469

Penso que també hem après que hi ha més formació, més opcions , més per continuar i si els curs només té tres mesos com a mínim ja sabem tota la varietat de coses que tenim disponibles. A.1.1 Diari semi-estructurat ALUMNA 5 ...estic trobant molt útil tot el que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la unitat didàctica, més que res perquè fins ara no tenia cap idea i és en l’únic que em puc basar...

1.2 FORMACIÓ PEDAGÒGICA A.1.2 Grup de discussió No entenc ben bé què fèiem en l’altra assignatura del CAP...amb un professor que en sabia molt , moltíssim però m’han semblat uns continguts super teòrics... llegint-los en un dossier en dues hores s’haurien adquirit els mateixos coneixements. La part que més m’ha servit de la pedagogia és l’aproximació psicològica a l’adolescència perquè penso que tots els que estem en educació hauríem de tenir molts més coneixement de la psicologia. Jo,de totes maneres, he tingut bona experiència també de l’altra assignatura .Hem treballat molt, hem vist sis casos pràctics , hem vist un vídeo , hem llegit dos textos que hem fet una ressenya... A formació pedagògica ens han vingut dues persones. Una que havia sigut director d’un Institut molt gran de Sabadell a parlar de quins projectes tenien al centre i això t’ajuda molt a saber què és un projecte de centre , què és un projecte d’entorn ...tots aquests conceptes que potser en el teu Institut no en tenen, no? He trobat a faltar, això sí, més eines, més psicopedagogia. Ens fa falta molta psico-pedagogia

1.3 FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM A.1.3 Grup de discussió Jo m’ho he passat molt bé (al pràcticum) , eh? El que passa és que si compares amb les altres especialitats, tú estàs 10 setmanes en un Institut i hi ha gent que fa dues sortides, eh? Com vols aprendre a portar una classe si hi vas dos dies i van d’excursió i això són les teves pràctiques. Des del meu punt de vista el nostre pràcticum és complert i està molt bé, però hi ha una falta de criteri.S’haurien d’unificar els pràcticum de totes les especialitats, no pot ser que tú estàs davant d’una classe i tens una mica de responsabilitat perquè fas exercicis i et fan posar allà al davant... i després tens tres setmanes d’unitat didàctica i quan te n’adones t’has passat més de dos mesos en un Institut... però no tothom ho fa així. Jo penso que els d’anglès hem d’estar molt contents de tenir-ho així però també fa una mica de ràbia que no tothom surti tan ben preparat perquè a més a més és que els nostres fills... doncs què? tindran un professor d’anglès molt ben preparat però el de ciències no es sabrà mai posar davant d’un grup? També depèn de la Universitat (que organitza el CAP) A nosaltres ens ha ensenyat molt com tocar-ho tot, per exemple “ICT activity”, jo no n’havia sentit mai i penses...ostres! poder sí que estem canviant ,no? És molta feina però el pràcticum és curt. M’hagués agradat rodar per dos o tres instituts, veure un d’aquests tan “heavys” , perquè també n’hi ha...jo he tingut la sort que he anat a un institut relativament poc conflictiu i tot bastant ben controlat...llavors, per exemple, tota la part de l’avaluació no ha passat per aquí perquè no hem pogut estar dintre del Departament , veure els criteris ...doncs jo trobo que en el pràcticum... seria interessant més aprofundiment...veure altres professors d’altres especialitats impartint classes a dintre l’institut. El pràcticum trobo que,


470

tot i que sigui molt intensiu, falta profunditat i encara es pot aprendre molt més i aprofundir molt més. I al menys això m’ha donat l’oportunitat de veure que no és un món gens terrible, que pot arribar a ser una feina molt maca i que té una sèrie de complicacions però que també té molts beneficis, personals i professionals i que no ho descarto. A.1.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 1 Mai no m'hauria imaginat que costaria tant establir els criteris de puntuació en la correcció dels exàmens... Avui he observat una classe de primer d'ESO i una de primer de Batxillerat i semblava com estar en dos móns diferents. Crec que realment el professor ha de fer un canvi a l'hora de tractar-los a uns o als altres. Avui he observat una classe de 1er d'ESO, que és el grup al què ensenyaré la meva unitat didàctica i m'he adonat que cal insistir molt en tota la feina que han de dur a terme, les dates d'entregues, la presentació de les seves llibretes... Crec que hi ha un canvi abismal respecte els altres grups. ...per a alguns alumnes ha de ser bastant difícil el canvi del centre d'Educació Primària al de Secundària ... De vegades hi ha exercicis que poden semblar massa difícils, però els resultats són sorprenents, per tant, a vegades només cal arriscar-se una mica per provar si una activitat funciona... ALUMNA 2 ...m’ha resultat una mica difícil la tasca de puntuar les intervencions i decidir quins aspectes estava valorant en cada moment. ...m’ha agradat portar el control de la classe... Continue pensant que estic aprenent molt. Estic agafant moltes idees ... M’ha agradat veure l’avaluació perquè m’he adonat que el rol de tutor d’un grup pot arribar a ser maco i bastant més “útil” del que jo creia. Han treballat amb continguts que encara no havien vist pròpiament a classe, i això m’ha fet pensar que és fàcil aprofitar les TIC per familiaritzar-los amb l’idioma d’una manera molt “light” i sense que s’agobiin per no entendre-ho tot, amb l’avantatge que cadascú pot treballar al seu ritme (que de vegades resulta també un desavantatge). ALUMNA 3 M’agradat comprovar que quan els alumnes més petits (com els de primer de l’ESO) arriben a l’institut, ja tenen integrades i superades qüestions com són les noves tecnologies i l’ús de l’anglès en mitjans audiovisuals. ...quan s’acostumen, els alumnes es senten còmodes amb l’anglès i no els resulta frustrant no entendre tot el que el professor els hi diu. La figura del tutor és molt important pels alumnes... Les tutories juguen un paper molt important en l’integració dels alumnes en el centre i en l’aprenentatge de les normes de convivència bàsiques. Els professors tenen una tasca molt important a fer en la resolució de conflictes i problemes d’autoestima dels alumnes... ALUMNA 2 El que en resum he après és que s’ha de ser constant i tenir paciència per a repetir tantes vegades com faci falta i per tots els mitjans possibles el contingut nou que es treballa. M’ha agradat molt el fet d’aprofitar una activitat per fer que els nois es moguin i col·laborin entre ells, pel fet de pertànyer a un equip.


471

ALUMNA 5 No és fàcil explicar determinades coses als alumnes en anglès i que t’entenguin (encara que són de 4rt no tenen bon nivell). I encara que els hi parli en català a vegades tampoc és fàcil fer-se entendre. Diria que més o menys he sabut resoldre aquest problema, m’he esforçat perquè m’entenguessin i si no he recorregut a la traducció. Quan m’he vist tota sola davant la classe amb la professora asseguda al darrere m’ha entrat una mica de pànic. M’ha costat una mica saber com iniciar la classe... De sobte m’he sentit una mica saturada (dels recursos informàtics), hi ha moltes coses i no sempre és fàcil saber on trobar-les, perquè fins ara jo partia sempre de la base de google i ja sé que aquesta no és l’única manera. Tampoc és fàcil saber com adaptar aquests recursos i aplicar-los a una classe concreta. ...crec que m’hauria d’haver sentit més forta, perquè és veritat que això ells ho noten encara que sembli que no. Però ara ja ho se per un altre dia! Ha estat interessant presenciar una classe que no sigui d’anglès i encara més una com aquesta, ja que crec que és molt important observar classes de diversos tipus per treure el màxim partit de les pràctiques. També he après que cal explicar-ho tot molt bé i repetir-ho cent vegades abans que comencin l’activitat per tal de que tingui èxit. Avui he observat una classe de tutoria amb els alumnes, la qual cosa és imprescindible a les pràctiques dels alumnes del CAP. La classe de la meva tutora és un 3er d’ESO amb alguns alumnes conflictius i ha estat interessant veure com es tracten aquests problemes de disciplina. ALUMNA 6 Una de les coses que més m’agraden és que no existeix la figura del “despenjat” que no fa res a classe. S’ha de tenir en compte que és una classe amb pocs alumnes, però és sorprenent veure com tots ells segueixen les classes de manera activa... He aprés que sempre s’ha de portar preparada una segona activitat, per si la primera falla o no funciona. M’ha agradat molt veure que la majoria dels alumnes dominen l’ús del PowerPoint gairebé a la perfecció. He après que fent servir les TIC és molt més fàcil que tots segueixin la classe, fomentant la intervenció de tots per igual, i aconseguint que tots segueixin les explicacions del professor Vídeo a Youtube amb fragments d’entrevistes a nadius fent servir el “can”. Tal i com se’ns ha dit, es bo explotar els recursos visuals que trobem a la xarxa per a aplicar-los a l’aprenentatge de llengües. Un altre dels problemes que he tingut és que no he calculat bé el temps i, a més a més que tot s’ha endarrerit per problemes tècnics... Crec que jo no hagués donat mai les notes finals de trimestre a l’inici de la classe. Ho hagués aprofitat com un recurs per mantenir-los en calma durant tota l’hora. ...jo esperava, però, que poguessin imprimir l’heroi que han creat, per poder-hi treballar a la classe següent. La impressora però, no funcionava, i els hi he hagut de manar com a deures per la setmana vinent. Tot i així, ja havia previst aquest problema, i tenia muntada una classe alternativa per al dia següent. Crec que jo hauria d’haver-los ajudat a distribuir-se els rols entre els membres del grup 2 PROFESSORAT FORMADOR (PROF. FOR)

2.1 DE DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS

A.2.1 Grup de discussió El fet que ell (professor universitari del CAP) està ensenyant a secundària i està tan posat en això, és molt important. No és una persona que dóna la classe des d’una perspectiva teòrica o un altre que li ha explicat .Ell et transmet les seves vivències i els alumnes que han fet les pràctiques amb ell deuen haver disfrutat més que altres alumnes que hem fet les pràctiques en centres més tradicionals o amb enfocs més estàndards.


472

Jo sóc molt conscient que ha estat una sort tenir-lo a ell (professor de didàctica) com a profe, no? Era una persona exigent però he après moltíssim, “he pencat com una boja”. A mi em va agradar molt les reflexions que va fer el primer dia ...no expliquis , deixa que ho experimentin , que ho sentin i això és l’aprenentatge. En didàctica, la sort que hi ha hagut és que el professor feia sis hores de classe, que també... pobre,devia acabar mort !, però si haguéssim tingut dos professors podria haver passat el mateix (descoordinació), no? Potser també està bé que sempre que es pugui es tingui el mateix professor De la didàctica de l’anglès , em sembla a mi, que ens emportem una cosa molt important tots i és que l’actitud del professor hi fa molt, jo crec que tots volem ser una mica com ell (professor de didàctica) ara , no? Volem aconseguir que les nostres classes siguin actives, participatives...Observant un professor que et motivi, un bon professor, a tú ja et dóna unes altres expectatives. Trobo que això és el més important que ens ha donat a part dels coneixements , l’ús de les noves tecnologies...a tots, si més no, ens ha canviat la mentalitat que teníem abans de començar. Amb tants alumnes, una cosa que faltava era una mica de “feed-back”, nosaltres anàvem fent molt però per la seva part tot era entregar a l’últim moment. La unitat al final i el moodle al final i l’examen al final ...i seria millor una mica més de contacte però per això haurien d’haver-hi menys alumnes... Ell sap molt (professor de didàctica) de CLIL i ICT, però potser altres coses que hem presentat a la classe a corre-ciuta, aniria bé que hagués vingut un especialista en...”patapum” i aquest professor ve i t’explica la seva, eh?

2.2 DE FORMACIÓ PEDAGÒGICA

A.2.2 Grup de discussió Amb ell (professor de formació pedagògica) sí que he après molt perquè els casos pràctics els hem comentat a classe. El que falta és un criteri perquè cada professor que ha impartit l’assignatura de formació, l’ha fet com li ha donat la gana, cadascú ha fet una cosa diferent.Parles amb altres grups i diuen que han fet moltes coses i penso...doncs jo no he fet res...anar a classes tres hores, m’han presentat teoria, hem resolt tres casos i l’examen ha estat resoldre un cas. Per fer això penso, doneu-me el dossier abans i vinc directe a fer l’examen. És això, falta de criteri. El que és injust és que amb nivells tan diferents de feina el resultat sigui el mateix... el CAP que ens pretén ensenyar a nosaltres lo bé que hem de treballar com a mestres, ha estat altament injust a nivell de falta de criteri i a nivell d’avaluació.

2.3 DEL PRÀCTICUM (TUTORS IES)

A.2.3 Grup de discussió Jo trobo que el pràcticum depèn molt del tutor que te toqui perquè pots tenir un tutor que et dóna molta confiança i te deixa fer i per darrera te va recolzant, com és el meu cas...Vols fer sis hores?... sis hores, en vols fer vuit? .... vuit , m’entens?...però hi ha tutors que no, que pensen... tú vindràs vuit setmanes però després el grup me’l quedo jo... Jo ho dic perquè quan comentàvem el pràcticum hi havia gent que tenia molt males experiències amb el grup, però gent molt males experiències amb el tutor. Si no t’entens amb el grup sempre pots demanar un canvi però si no t’entens amb el tutor , un cop estan assignats , és molt complicat de canviar He trobat a faltar, per exemple, en el bloc que era un espai de reflexió ...el fet de que hi hagués aquesta mena com d’aureola de...de... fer sagrat al tutor, no?... sembla que hi hagi una consigna expressa...vigilem què diem dels tutors


473

Això que dius del “feed-back” també he trobat a faltar que el tutor mateix també se l’hagi mirat. M’hagués agradat que paral.lelament al que jo escrivia (al bloc) m’hagués anat donant el seu parer, erem tres alumnes amb aquest tutor, tampoc és tanta feina! Depèn del tutor que et toca. Jo he estat sola que per una banda està bé però per l’altra m’hagués agradat tenir un altre company per poder discutir la jugada. A mi m’ha faltat molt, també, ajuda a l’hora de saber què fer davant dels conflictes i la resposta que semblava que et donaven és...”fes el que puguis” i dius no! hi ha d’haver una manera , no? A.2.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 1 M'ha sorprès que davant dels alumnes la meva tutora s'ha mostrat molt tranquil·la i intentant crear una bona atmòsfera de treball... ...la professora ha sabut respondre bé i senzillament li ha dit que comencés a llegir-ho (el llibre de lectura que no havia llegit a casa) durant l'hora de l'examen. ...s'ha confirmat el que em va dir la tutora, que cal repetir-los molt les coses ( a 1r d’ESO) i assegurar-se que ho entenen. El problema ha estat que la meva unitat no ha funcionat perquè no vam poder parlar-ne en cap moment amb la tutora abans de dissenyar-la. Entenc que no tot pot sortir a la primera, però també considero que el rol del tutor és guiar els alumnes i donar-los unes pautes per dissenyar la primera unitat; si no, no entenc el concepte de "pràctiques" si se suposa que ho has de fer bé el primer cop sense l'ajuda de ningú...

ALUMNA 2 He tingut una mica de problemes per introduïr continguts nous de gramàtica i la tutora m’ha ajudat en mig de la classe, però no m’he sentit gens malament. He trobat a faltar una mica més de temps amb la tutora... Després de la classe la tutora m’ha donat indicacions sobre com introduïr i treballar continguts amb els que he tingut més problemes (la gramàtica) i sé que em resultaran molt útils... He sortit molt motivada perquè la tutora m’ha dit que li havien semblat molt bé unes coses que portava preparades i que pensava que habia connectat bé amb els alumnes. Crec que encara em falta molta experiència per poder portar una classe de la mateixa manera que la meva tutora, la veritat és que la forma en que he vist treballar els continguts avui m’ha agradat molt. La tutora té molts recursos per portar la classe i aconseguir que els alumnes es centrin... La reunió amb la tutora m’ha resultat molt útil perquè encara tinc la sensació que em resulta difícil organitzar-me a l’hora de planejar i distribuir els continguts que vull fer durant la meva unitat i m’ha donat consells pràctics. ALUMNA 3 La professora sempre parla anglès amb els alumnes i aquest jo crec que és el primer pas per contextualitzar la llengua d’una manera real i que els alumnes vegin l’ús pràctic de la llengua. ... fa servir el llibre de texte però la professora introdueix també continguts adicionals. Aixó em sembla important perque els llibres no sempre ofereixen activitats atractives pels alumnes... ALUMNA 4 El recolzament de la meva tutora va fer-me sentir realment acollida... M’agrada molt que valorin favorablement l’esforç de la professora per variar les activitats i manternir la seva motivació elevada. No hi ha ningú marginat i tothom parla amb tothom. M’agrada molt veure això, perquè no passa sovint.


474

ALUMNA 5 ...el referent que he tingut ha estat el que aprenc cada dia observant la meva tutora ...

...m’ha ajudat molt observar i aprendre de la meva tutora. Hi ha moltes estratègies que ella utilitza que m’han semblat útils i que faré servir quan jo mateixa sigui profe

He fet servir mímica (això ho he après de la meva tutora) En el control del temps m’he passat una mica i he hagut de retallar l’activitat. Penso que me n’he sortit perquè més o menys he sabut seleccionar allò que era més important o menys motivant i he eliminat algunes coses, sempre amb una mica d’assessorament de part de la tutora ...

La meva tutora m’ha estat orientant sobre la meva unitat didàctica, que faré al gener i ja estic preparant, i amb ella he descobert molts recursos que puc utilitzar per treure idees i crear activitats.

Avui realment he valorat l’ajuda proporcionada per la meva tutora. La seva experiència com a professional ha estat molt útil ... Em feia una mica de por això d’implementar la meva unitat, però cada vegada em sento més segura. També és gràcies al consell de la meva tutora, tot s’ha de dir. Destacaria la bona tasca de la tutora, tant en relació amb el tema de la disciplina com en el moment de saber motivar els alumnes... ALUMNA 6 ...m’he adonat que potser hi havia massa activitats relacionades amb un mateix text i, tot i que la tutora m’ha dit que no... La meva tutora, segons el que m’ha dit, considera molt positiu que hi hagi dos professors per aula ... 3 ACTIVITAT DEL PROFESSORAT DELS IES ( PROF. IES) A.3 Grup de discussió El que he trobat a faltar en altres profes... que ensenyaven com si fos fa 20, 30,40,100 anys! Conflictes a l’aula, per exemple, què fas amb un nen que no vol fer els exercicis i s’amaga sota la taula i el seu tutor li permet tot perquè com que representa que el nen no parla gaire català, doncs mira, pobret...aquest nen està prenent el pèl a tot el professorat, aquest nen el que no li agrada és fer coses que siguin de moure’s perquè és molt tímid. Doncs això, no se li ha de dir, pobret el nen.S’ha d’agafar i atacar el problema de que aquest nen és molt tímid i no entèn que a vegades els exercicis no agraden però s’han de fer.Els altres nens...que es fiqui un a sota la taula i digui que no ho vol fer... que sortirà amb un “parte” i en canvi l’altre , pobret, pobret, quatre copets a l’esquena i fes el que vulguis, no? això no ha sabut com resoldre-ho. Això penso que depèn molt del professor, no? Hi ha professors més mandrosos a l’hora de posar-se a resoldre un problema. Nosaltres hem fet quatre o cinc hores setmanals , imagina’t que n’has de fer trenta! amb tutories... amb hores de guàrdia...realment els professors van desbordats, eh? A mi em va xocar molt a l’avaluació una professora que digui :”a mi aquest alumne me l’asseus allà al darrera, al costat de la finestra ,que es pugui distreure i que no molesti” ....home!, per favor, on estem, no? Això és una de les coses que t’agradaria que et donessis “feed-back” al bloc, però això no ho pots posar perquè has de fer veure que això no passa a l’escola, i això passa. Hi ha comentaris racistes, hi ha comentaris de la cultura del dèficit... tant que et diuen que als nens has de mirar què poden fer i no retreure’ls-hi què no poden fer i això t’ho remarquen a cada classe i arribes a l’Institut i et diuen : “aquest ja pots comptar, no en farem res d’aquest” . El profe hi hauria de ser més però em diuen sempre...no tinc temps, no tinc un moment per fer-ho, amb trenta alumnes a la classe no puc...és una llàstima. La solució són els profes que hi són sempre, que després de la classe diuen...”mira, vull parlar amb tú”, es queden a l’hora del pati...Jo diria que la majoria de la gent no ho fa això.


475

Jo , és que crec que hi ha molts professors que ja estan molt cremats, a mi la gent em diu : “estàs segura que vols ensenyar”... Hi ha professors que porten molt de temps, que potser no han tingut l’oportunitat de fer un reciclatge que els hagi renovat o de dir:” me’n vaig tres anys i treballo amb altres coses”...hi ha professorat, també que va d’un lloc a l’altre. I el tema de la disciplina és una cosa que a vegades els equips directius no agafen les regnes així com toca Jo el que no entenc és com pot ser que jo he fet la unitat didàctica durant tres setmanes i durant dues setmanes , ben bé, vaig tenir un nen de la classe expulsat.Com expulses un nen de 1r d’ESO? Una expulsió darrera de l’altra, que pràcticament durant dues setmanes s’està a casa. Aquest nen no li convé pas que el portin a casa, perquè et penses que es porta malament? Aquest nen ningú s’ha plantejat posar-lo a fer alguna cosa productiva, no , no...et portes malament...doncs expulsat i cap a casa. ...ni una hora de “planning”. Agafen el llibre, no fan res abans...”bueno” estàvem a la pàgina 32... Tú veus el cap de departament que té més “feeling” amb un que amb un altre i que un professor té les oposicions i està allà, però...ja! Perquè és més fàcil obrir el llibre que fer més de guia que ,diguem-ne, d’instructor He après que no tothom té aquestes ganes ni vocació i “bueno” pensava que n’hi hauria més i m’ha costat molt veure que hi ha tanta gent “cremada” i que falta tanta vocació El que deu fer molta ràbia és que tú un any ho facis d’una manera que doni un bon resultat i l’any següent els agafi algú altre que ho fa d’una manera doncs que no és ni la meitad d’entusiasta ni innovadora que...i veus que els nens van endarrera.Això ha de matar molt. A.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 1 ...entre els professors hi ha una sensació d'estrés i de no poder atrapar la feina... ALUMNA 2 ...l’ambient del claustre m’ha semblat tens i la veritat és que no m’he sentit gaire còmoda. ...els professors de guàrdia no ajudaven massa a aclarir la situació ... M’és difícil manejar-me amb la resta de professorat, supose que també degut a que el nostre rol dins el centre és una mica ambivalent, però encara no em trobe gens còmoda en este aspecte ... 4 EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (EXP) A.4 Grup de discussió Vaig acabar la carrera fa 20 anys. Jo tinc 43 anys i posar-me davant d’alumnes de 15 o 16 anys no m’imposa perquè ja he rodat una mica i perquè vas agafant “tables”. A l’hora de donar una classe sabràs més o menys però tens una sèrie de recursos que t’ha anat donant la vida i això et dóna una seguretat, Jo sóc estudiant de l’Autònoma i fem servir el campus virtual per comunicar-nos però és un altre món, és completament diferent al que ens han ensenyat aquí. Per mi ha estat un repte perquè feia anys que treballava en ensenyament tot i que no en un institut amb classes reglades, no? i de cop i volta ...crec poder presumir que les meves classes ja eren força “guais”...ara són “la òstia!”. L’únic contacte que he tingut amb un Institut és el pràcticum perquè no he donat mai classes i no sé si n’acabaré donant o no. Vull tenir l’opció però no m’he plantejat ser professora de secundària. Jo, en canvi , dóno classes a la universitat i he provat activitats que hem fet amb ell (professor de didàctica) i ha funcionat. Home, jo hagués agraït que m’haguessin demanat un certificat d’aptitud pedagògica per donar classes a la Universitat. ...com t’han deixat donar tants anys classe sense haver-te donat formació? .Perquè ara t’ho mires i penses: si a mi abans de posar-me davant d’una classe m’haguessin explicat quatre


476

coses bàsiques no ho hagués hagut d’aprendre any darrera any...ho hagués après d’una altra manera i hagués provat, no arreglat el que ja havia fet malament Un acaba ensenyant en la manera que has estat ensenyat perquè és més fàcil entrar en una aula i fer exactament el que has vist. Jo és que tinc el “aproach” molt anglo-saxó, la veritat, perquè jo he estat visquent a Anglaterra i treballant i allà és una altra manera de treballar, la gent no s’avergoneix de fer el que aquí podem considerar , entre cometes, “tonteries” ...és un enfoc...no sé, no és tan...recte o rígid com la idea que aquí poguem tenir. Jo , per exemple , l’assignatura de metodologia l’hagués pogut convalidar, però la faig fer fa 20 anys i vaig pensar: ” és que si no la faig no estaré al dia” i trobo que és importantíssim estar al dia, trobar-te amb gent que aporta coses noves i no et pots quedar estancat. Però quan has estat deu anys treballant a l’empresa privada , escolta, que ningú es pensi que et regalin res, que també m’he passat molts diumenges anant a passar comptabilitat, m’entens? Jo he tingut molta formació i això m’ha ajudat a trobar les coses que em van bé i les coses que em van malament.També mirar altres profes ensenyant i molta observació. En el sistema Americà es fa més observació d’altres profes. A l’aula tú comences però tens un “mentor” i entra a la teva classe, veu el que estàs fent, t’avisa, t’ajuda i tot això...a més “training” més pots fer i millor. Tampoc ha evolucionat tant. Jo tinc 21 anys i tampoc fa gaire que he fet l’ESO i hi havia molts professors que arribàven, deixaven el llibre davant, deixaven anar el seu discurset , t’ho apuntaves tot i apa ...En canvi hi havia professors ,com aquell que us he explicat abans, que treballaven perquè aprenguéssim de veritat, ell volia que a sentíssim que a partir de les notícies poguéssim explicar tot el que havíem après durant el curs. Però n’hi ha d’altres que això no ha canviat i no canviarà pas. A.4 Diari semi-estructurat ALUMNE 4 ...en acabar la carrera em vaig formar com a fotògrafa, abandonant el món de l'anglès i la docència durant 2 anys, cosa que fa que els meus records encara siguin més difícils d'ordenar! 5 RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) A.5 Grup de discussió Nosaltres hem fet teoria aplicada que és molt, molt millor que seure’ns i escoltar una explicació de tres hores. Jo,per exemple, quan m’he enfrontat al cas pràctic del “nen que ha caigut al pati i el pare ha vingut enfurismat i com has de tractar al pare”, amb això n’aprens perquè això t’hagués pogut passar en el pràcticum ,bé a tú no però al teu tutor sí que s’hi podia haver trobat i en canvi sé que en altres cursos d’aquesta mateixa assignatura (formació pedagògica) han fet només un cas pràctic, jo n’he fet sis. A.5 Diari semi-estructurat ALUMNA 1 Avui he tingut l’oportunitat de respondre’m un dubte que ens havien plantejat a les classes de Didàctica: cal corregir tots els errors dels alumnes quan parlen? li ha corregit un error dels molts que ha fet, i crec que està bé, perquè l'alumne ha pogut expressar la seva opinió i crec que a poc a poc això l'ajudarà a guanyar-se la seva confiança en l'anglès.


477

Després de dur a terme la primera classe amb el grup de 1er d'ESO m'he adonat que jo creia que tenia la classe molt estructurada i que seguia els continguts de la unitat que estan treballant, però un cop l'he acabada i després d'haver parlat amb la professora, m'he adonat que no tenia clar quins objectius m'havia proposat per aquella classe i que sense objectius és molt difícil valorar si la classe ha donat resultat o no. La veritat és que m'he quedat impressionada i a ells els ha encantat, però òbviament els poemes contenien faltes. De totes maneres, crec que això es pot aplicar a un concepte que sovint ens repeteixen a les sessions de Didàctica: cal deixar-los experimentar amb la llengua i de mica en mica ja aniran corregint els errors. ALUMNA 2 M’ha interessat especialment veure el funcionament del claustre i de la pre-evaluació del grup perquè ho he pogut relacionar amb les explicacions sobre cóm s’organitza internament un institut (assignatura de Formació Pedagògica). ...són un grup difícil i he intentat marcar una mica de distància per tal que se’m prenguen seriosament (tal i com vam comentar a la classe de didàctica ) ... Pense que donar als alumnes l’oportunitat de portar temes que són del seu interès a l’aula és una bona manera de motivar-los i de proporcionar eines per treballar la comunicació d’una manera “real” (aquest és el plantejament de la tutora, que quadraria bastant amb el nou currículum tal i com ho veiem a didàctica)... Havia treballat molt planejant la classe (aquesta ha sigut la part més difícil i més costosa), intentant tenir en compte totes les recomanacions tant del professor de didàctica com de la meva tutora i preparant materials, i la veritat és que encara que no ha sigut perfecte m’he sentit bé perquè... ...el fet d’haver-ho experienciat em dóna una idea molt més clara del conjunt del “procediment” i de les dificultats etc, sento que avui he après moltíssim... Aquest tipus d’exercicis (simulacions) em semblen molt en línia amb la filosofia d’aprenentatge que se’ns proposa a les classes de didàctica del CAP (significatiu i basat en la comunicació). M’ha semblat una molt bona classe i he pensat que això deu ser el que anomenem “reactive management” a didàctica. ...estic molt condicionada per les meves creences.Tot i que m’agrada molt aquest tipus d’aprenentatge comunicatiu , i la manera en que enfoquem les coses al CAP em sembla perfecta, de vegades me n’adone que encara se’m fa molt extrany deixar de banda els aspectes més purament “formals”... Una de les alumnes havia portat un joc de màgia i la professora li ha donat l’oportunitat de fer una demostració (en anglès) per la classe. Els alumnes s’han interessat i s’han implicat, i hi havia força comunicació en anglès. Puc relacionar això amb el deixar que els alumnes aportin els seus propis interesos a les classes (ens ho proposen tant a les classes del CAP com a les pràctiques) Ha sigut bastant complicat aconseguir crear un clima de treball i que es centressin; això m’ha fet plantejar-me com m’hauria mostrat jo quant a flexibilitat/autoritat de cara als alumnes (aquest es un dels temes que més em preocupa quan penso en mi com a futura professora i també és un dels que més acabem parlant a les assignatures del CAP) El rol del tutor és una cosa en la que insisteix bastant la nostra professora de Formació Pedagògica i a la reunió he vist com pot enfocar-se un grup com el meu (amb alguns alumnes complicats però potser no tan problemàtic en general com els exemples que veiem a classe). ...moltes d’aquestes idees les he tret de classes de didàctica ... ALUMNA 3 Avui els alumnes de 1er de l’ESO han vist una pel·lícula en anglès. Crec que es podria relacionar amb l’importància de l’inmersió socio-cultural i de la contextualització realista de la llengua, un fet del que hem parlat tant a la universitat com a l’institut. Saber adaptar les activitats al grup i fins i tot a la situació concreta d’un dia és clau. És a la universitat on hem parlat més de l’adaptació i creació d’activitats tenint en compte factors com la motivació i el recolzament dels alumnes concrets de cada grup.


478

Els professors han de tenir molt clar tant les normes del centre com les seves pròpies normes que els alumnes han de respectar quan són a l’aula amb ell. Aquest aspect es tracta molt a la universitat i per mi ha sigut d’enorme utilitat perque a l’institut he comprovat la importància que té pels alumnes saber quins són els limits... Avui he vist una presentació oral dels alumnes de segon de batxillerat. La importància de les presentacions orals i de saber parlar en públic és un tema que es tracta molt a la universitat... Avui hem fet activitats a l’aula d’ordinadors amb els alumnes de 1er de l’ESO. La importància de les noves tecnologies als centres en general i a l’aula d’anglès en particular és una qüestió que hem tractat moltíssim a les classes de la universitat. Avui dia és bàsic que els alumnes sàpiguen no nomès utilitzar-les, sinò sobre tot fer un bon ús de les noves tecnologies i fer-les servir com a eines d’aprenentatge. Jo he estat treballant amb un alumne que té problemes d’aprenentatge i he posat en pràctica les tècniques i estratègies de motivació que hem après a la universitat... ...l’enfocament de la professora ha fet que els alumnes es sentissin implicats perquè enlloc d’explicar la matèria els hi ha demanat que expliquessin les seves experiències personals. A la universitat ens han parlat molt d’aquest tema i del proverbi xinès: “Diga-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra'm i ho aprendré”. ALUMNA 4 Jo tinc les assignatures teòriques conval·lidades i no assisteixo a classe (UAB), per la qual cosa no sé contestar si el que es treballa a classe ho veig aplicat a l'IES ALUMNA 5 He après que cal estar alerta tota la estona perquè estiguin atents i motivats i es vinculin, això ho puc relacionar clarament amb el que ens explica el professor de didàctica a les seves classes : Sempre dinàmica, motivació, evitar exercicis que puguin resultar avorrits, la qual cosa trobo molt certa... Ha vingut un amic meu escocès a la classe. Aquesta és una idea que ens va donar el professor de didàctica a les seves classes i que ens va recomanar que posessin en pràctica si teníem l’oportunitat... He après que s’ha de tenir molta cura amb l’administració del temps, la qual cosa també ens havia comentat de passada el professor de didàctica... M’he adonat una vegada més de la importància dels recursos informàtics a l’ensenyament de l’anglès, la qual cosa ja havia assimilat bastant a les classes del professor de didàctica... M’he adonat que és veritat una cosa que ens va dir el professor de didàctica: que potser quan veiem els nostres companys fent classe pensem que ho fan millor que nosaltres, que tenen més aptituds, etc., però que encara que això sigui natural, hem d’intentar evitar-ho, perquè cadascú és como és i té les seves habilitats. ...a vegades m’he sentit una mica impotent i m’ha semblat que els alumnes no em feien cas i fins i tot com si se’n riguessin de mi. Això ho he pogut relacionar amb una cosa que ens va dir el professor de didàctica a classe l’últim dia, quan varem tractar alguns problemes que se’ns plantejaven a les nostres classes i, per tant, és el que he après avui per experiència pròpia ... M’estic adonant de la utilitat de tot allò que ens ha ensenyat el professor de didàctica sobre la seqüència didàctica: implementar la meva unitat és com portar a la pràctica tot el que he aprés. Anar a ordinadors i implementar una activitat TIC era una cosa que havia de fer al meu Pràcticum i ha estat bé experimentar-ho i aprendre de l’experiència. Ha estat útil observar com condueix la tutora una classe d’aquestes i ho he pogut relacionar amb una cosa que ens va explicar el professor de l’assignatura sobre el rol del tutor... ...penso que potser tinc la part teòrica de com aconseguir disciplina (gràcies en part a les sessions de CAP) però que em seria molt difícil fer-ho en la pràctica, ja que ho és fins i tot per a professionals amb molts anys d’experiència. He pres notes en un formulari d’observació que jo mateixa havia preparat basant-me en un article titulat “Observation Tasks” bastant útil que tenim al dossier del professor de didàctica i que ens va recomenar que llegíssim ...


479

ALUMNA 6 Totes les classes a la universitat i amb la tutora em serveixen molt; a la universitat, per exemple ens ensenyen una base de coneixements en l’ús de les TIC, i la meva tutora les fa servir. He preferit fer una lectura sobre alguna cosa relacionada amb mi perquè, tal i com se’ns ha explicat a les classes teòriques, encara que la història sigui fictícia sempre tindrà més “ganxo” per als alumnes si ho poden associar a alguna cosa real, alguna cosa que coneguin. En aquest cas, jo. Tal i com he après a les classes teòriques, les estructures s’aprenen en base a l’ús que se’n fa d’elles. D’aquesta manera intentaré adreçar totes les classes a les activitats on es treballi la gramàtica però a través dels seus usos pràctics . Vaig realitzar aquesta activitat perquè, tal i com vaig aprendre a les classes teòriques, l’associació d’idees és més efectiva si hi afegim un suport visual. Les classes teòriques ens donen una idea general del tipus d'activitats que podem dur a terme... 6 FUTUR (FUT)

6.1 MÀSTER A.6.1 Grup de discussió

Tinc una mica de por que el CQP (Màster) l’any vinent no serà fet pels profes de secundària si no profes de la universitat i penso que , bé, hi ha molts de la universitat que porten molts anys ensenyant però alguns no i podria ser més teòric. Seria una assignatura no per un CAP, perquè el CAP és super condensat però sí per un Màster, una mica de psicologia evolutiva i una mica de.... i també una mica més d’aprofundiment teòric ...suposo que en el Màster com a mínim seran vuit mesos . Si es fes rotació (en el pràcticum), tipus el que fan els estudiants de medicina dels diferents departaments que hi ha en un hospital, sobretot aquests que han de fer metges de família, estaria molt bé perquè aleshores minimitzes molt el problema que et toqui un tutor amb qui no t’hi entens, sempre n’hi haurà un que no t´hi entendràs però dos o tres que sí. ...si ha de ser un Màster ha d’haver-hi lloc perquè hagi professors convidats... Jo el que vull dir també és que ara el Màster , molt bé seran dos anys, tot això...però el temps no ho és tot, depèn molt de com s’enfoqui, no? Jo he estat sis anys, que havíen de ser cinc, estudiant una carrera i no me’n vaig endur pràcticament res. Pots fer milions d’anys d’estudiar una cosa, però segons com s’enfoqui i segons com t’ho imparteixin pots no treure’n res i amb tres o quatre mesos pots treure’n molt de profit. Vull dir que a vegades també i més crec que a nivell universitari, s’omplen molt la boca”un màster amb no sé què..” i mires el contingut i són “collonades”, no? Segurament lo bo serà que això (el Màster) permetrà allargar el pràcticum, aprofundir més, afegir-hi coses que no hem pogut veure no?, això sí.Al ser un curs més llarg hi haurà gent que s’ho rumiarà dos cops i potser hi haurà més gent amb més vocació.

6.2 CENTRE A.6.2 Grup de discussió Podria haver-hi especialistes en cada centre que en un moment donat poguessis anar allà i diguessis : “mira, tinc això. Com ho resolc? Jo el que em temo és que ara hem agafat unes idees de com hem de funcionar com a professor i després podem xocar tal com està establerta i com està funcionant l’escola , perquè igual tú arribes a un Institut amb unes idees molt interessants, les vols posar en pràctica i et trobes amb una pared.


480

7 PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT D’ESO (PERF) A.7 Grup de discussió És d’aquelles feines que si no fas amb passió i involucrant-te, millor que no la facis Jo he arribat a la conclusió que per ser profe i específicament d’anglès es necessita un plus d’energia I paciència eh?, molta paciència A les classes, no hi hauria d’haver-hi més energia? , més jocs, ? En comptes del profe xerrant tota l’hora, els alumnes prenent apunts i ja està.No pot ser així perquè això desmotiva als alumnes. Hauríen de fer com ell (profe de didàctica) fa, perquè jo he fet el pràcticum amb ell, els alumnes tots motivats, fent coses i amb ell sí que tenen disciplina,amb altres profes fan el que volen. Jo penso que també depèn molt de la personalitat de cadascú, no? Allò que deiem al principi d’ell (professor de didàctica), no tothom se sent còmode fent el que ell fa i si tú ets sents pallasso, estàs fent el pallasso.Si no ho fas des del convenciment és quan fas el ridícul. Jo penso que com més formació millor pots trobar la teva millor manera de donar classe. Jo crec que per ser un bon professor no pots ser gens egoïsta, has d’agafar una actitud molt positiva, sempre esperar el millor dels alumnes i encara que et costi, cada matí...suposo que ha de ser dificilíssim , eh? però cada matí en comptes de pensar : “Avui he d’anar allà i hi haurà aquell nen que és tan no sé què..És intentar...a veure : “ avui tornem a començar, igual avui,potser aquest nen el canviaràs...ves a saber...” Energia, cal energia. Suc de taronja cada matí per poder afrontar el dia a dia però...energia i vocació, ganes. Però si no vols canviar, no t’adaptes als canvis...ja està...jo per mi ja no ets professor, vull dir teòricament... Seràs professor perquè ho dirà el teu càrrec, però tú ja has renunciat a seguir aprenent i per tant no seràs mai un bon professor, crec. 8 ASSOLIMENT COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP)

8.0 TRANSVERSAL A.8.0 Grup de discussió Em va agradar molt que hi hagués l’aula virtual, ser usuari d’una aula virtual és molt important perquè ja veus els avantatges i si vas a parar a un institut i es parla d’implementar un moodle doncs tu ja saps el que és això i per mi és molt important. A.8.0 Diari semi-estructurat ALUMNA 2

No s’han pogut fer les presentacions per una de les classes a l’aula d’informàtica per problemes amb l’office vell, i ha sigut difícil trobar alternatives per fer-les però crec que s’ha perdut molt de temps.Tot i que només estava observant m’he adonat que em veia

preparada per portar una situació així. ALUMNA 5 ...em preocupa una mica el tema de les TIC. Fins ara, bàsicament he utilitzat Power Points i projeccions de vídeos per crear les meves activitats, però em sembla que hauria de innovar una mica i fer servir altres recursos. És un propòsit que m’he fet avui. A més, cada vegada soc més conscient de la importància de les noves tecnologies al aula i com que a mi no m’agrada


481

molt el tema i no em considero gaire eixerida en això, doncs em preocupa una mica i crec que he de començar a ficar-m’hi.

8.1 INTERPERSONAL A.8.1 Grup de discussió

La disciplina si no està clara i les normes no estan clares es va diluint tot des dels mateixos professors als alumnes i es van passant la pilota l’un a l’altre. Hi ha una llei que no sé com es diu que les espectatives s’acaben complint, és a dir el nen que l’etiqueten de llest acaba fent “performing” com “el primer” i el que l’etiqueten de “slow” acaba fent “performing” com “slow”, per això penso que és molt important el que dius tú, treure les etiquetes i els altres que diguin el que vulguin però intentar-ho, no?... A.8.1 Diari semi-estructurat ALUMNA 2 ...pense que és una mica una qüestió d’experiència (negociar amb els alumnes) i que aquestes situacions m’ajuden a veure més clarament cóm es poden fer les coses sense arribar a extrems ALUMNA 3 M’estic adonant (a la universitat també se’n parla molt) que la matèria és, en cert sentit, el menys important. A l’aula passen moltes coses a l’hora i poc a poc me’n vaig adonant que la classe és un organisme viu i el professor té altres funcions, a vegades molt més importants, a banda d’impartir la matèria de l’assignatura.

ALUMNA 5 He après (entre comentes, això no s’aconsegueix en un dia) a estar davant de tota una classe, quina posició física adoptar, com dirigir-me i mirar als alumnes... He guanyat seguretat davant la classe i això és un cercle, quan més segura estic, amb més energia i entusiasme dirigeixo la classe i normalment això també té com a conseqüència millors resultats ...

8.2 PEDAGÒGICA A.8.2 Grup de discussió Però el conflicte és natural, la diversitat així vista com a tot, a vegades dóna conflicte però ja no la veig problemàtica com abans: ha de ser molt difícil tenir un nen a la classe que no t’entén... Ho trobo molt difícil (la diversitat) però és el que més...saps? no? potser egoïstament, no? en plan què puc fer , no? jo com a persona per aquell nano. Aquest és el meu “leimotiv” en l’educació...em “pirra”... Jo he tingut molt bon “feed-back” d’ una alumna que deia: ”Us dono les gràcies ( a la meva companya i a mi) , d’haver estat a classe, d’haver-me ajudat i gràcies a vosaltres i a la vostra ajuda , ara sé que valc.O sigui, jo em pensava que no valia i ara sé que puc aprendre una miqueta”.


482

8.3 EXPERTA EN MATÈRIA iMPARTIDA I EN ELS MÈTODES D’ENSENYAMENT

A.8.3 Grup de discussió

He hagut de fer molta planificació per a la meva unitat didàctica, he estat més de quatre hores per preparar cada hora de classe. De fet el que fas és intentar transmetre el que tú saps a unes altres persones que ho posaran en pràctica i ho utilitzaran a la seva vida ...a vegades hi ha un bon “gap” entre el que tú penses que reben i el que ells realment reben, si no tens aquest “feed-back”... Està bé que ells vegin que quan a ells se’ls avalua no és per menjar-se’ls, no? si no perquè aprenguin, no? A.8.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 2 M’ha agradat molt veure la pre-evaluació del grup de batxillerat i el fet que es valorés el progrés dels estudiants individualment . ...em sembla bé incentivar els alumnes perquè es preparen aquest tipus d’activitats i donar-los l’oportunitat de tractar temes que els interessen. ...em preocupen un parell d’alumnes que no tenen el mateix nivell que la resta i crec que hauré de començar a pensar en adaptar activitats per ells, ja que m’agradaria que es sentíssin més integrats. ALUMNA 3 ...el professor ha de saber trobar l’equilibri i fer servir diferents tipus d’activitats que s’adaptin a tots els perfils. M’estic adonant que estic aprenent a resoldre aquest problema i que cada cop tinc més clar els diferents perfils d’alumnes i quin tipus d’activitat es podria adreçar a cadascú. Saber adaptar les activitats al grup i fins i tot a la situació concreta d’un dia és clau. La diferència de nivell entre els alumnes em sembla un problema difícil de resoldre. S’han de dissenyar activitats per que tots els alumnes puguin sentir-se integrats. Ara mateix tinc la sensació que no tinc recursos suficients per apreciar els matisos i crear activitats que arribin a tots els alumnes. ALUMNA 4 Patia per si el joc s’allargava massa, però vaig saber parar-lo a temps i em van sobrar 5 minuts que van servir per a donar-los deures pel proper dia. ...crec que tot va anar molt rodat, i que portava ben estructurada la presentació, deixant-los conèixer coses sobre mi, i preocupant-me pels seus interessos pel que fa als esports. Estava nerviosa, però poc a poc em vaig relaxar i vaig disfrutar molt d’aquesta experiència!!! ALUMNA 5 He gestionat millor el temps i he intentat descartar activitats massa llargues o que poguessin resultar avorrides i centrar-me més en crear una bona dinàmica. He adaptat un text, la qual cosa no es fàcil i m’ha donat una mica d’experiència de cara a futures ocasions. També he treballat el tema del nivell segons les necessitats dels alumnes, la qual cosa em sembla molt important. ...estic aprenent a dissenyar i implementar una unitat didàctica. He après que els alumnes necessiten acció i activitats dinàmiques per mostrar-se atents i motivats.


483

ALUMNA 6 He après també que és millor fomentar la participació dels alumnes, intentant que parlin més a classe, amb propostes docents més dinàmiques. Tot i que la meva tutora ja ho ha fet –i sense gaires resultats- crec que seria positiu aconseguir fer un seguiment efectiu d’aquests casos (suspenen anglès per l’actitud tenint un bon nivell) des del principi, intentant motivar als alumnes, aprofitant el seu nivell per a realitzar activitats amb la resta... etc

8.4 ORGANITZATIVA A.8.4 Grup de discussió El “classroom managment” és tan difícil! A.8.4 Diari semi-estructurat ALUMNA 6 He après que de vegades és millor treballar en grups petits

8.5 PER TREBALLAR EN GRUP A.8.5 Grup de discussió El dia de demà haurem de treballar amb qui ens toqui, ens hem d’adaptar i hem de ser nosaltres capaços de fer part d’un equip i nosaltres fer la contribució, encara que estiguem allà només per un curs, hem de ser capaços d’entrar dins l’equip del Departament d’anglès Dintre de l’equip del Departament cada un fa una unitat didàctica, es reparteixen...és un treball en equip que també moltes vegades els Instituts no tenen... No pots començar gaires projectes sol És clar , si l’any que ve ens trobéssim en un departament d’anglès cinc professors i fóssim tots d’aquí...escolta’m...els nens en tres anys tenen “Proficiency”... Oh! i ens emportem els nostres contactes. A.8.5 Diari semi-estructurat ALUMNA 1 Avui he assistit a una reunió de tutors de 3er d'ESO He pogut percebre un ambient molt distès que reforça la unitat de l'equip docent i, per tant, la col·laboració de cada individu. ALUMNA 2 He vist que es negociava una mica amb els resultats d’alguns alumnes (per qüestió de motivar-los generalment) i que alguns professors no volien fer cap concessió i m’he preguntat què faria jo . ALUMNA 5 M’he familiaritzat amb la dinàmica i els mètodes que es segueixen en les reunions d’avaluació així com amb els criteris d’avaluació i com els enfoca cada professor. ...si arribo a ser profe m’agradarà també aquest aspecte de “fora de l’aula” (reunions, interacció amb els altres professors...) M’ha agradat l’ambient que hi ha hagut entre els


484

profes en la reunió d’avaluació. Quan ets professor d’ un centre, coneixes molts companys i a mi m’agraden molt les relacions interpersonals al treball. He après que ser professor no només implica donar classe i saber tractar amb els alumnes, si no que també hi ha la part de relació amb els companys, coordinació, diverses activitats que es fan al centre... i mil coses més. Evidentment, a vegades no és fàcil posar-se d’acord i hi ha caràcters i punts de vista molt diferents.

8.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA


A.8.7 Grup de discussió Nosaltres ara hem fet el CAP però crec que hauria d’haver-hi una certa continuitat, que tinguessim cursos que et permetessin....doncs mira tal com ara hem après a fer “wikis” doncs d’aquí dos anys potser hi haurà una altra cosa més xula i nosaltres també necessitem saber-ho i necessitem que ens expliquin a tots el mateix sinó cada un va sent com auto-didàcta i tenim nivells molt diferents. Però el bloc és per reflexionar, hem de pensar que hem de tenir una cosa per anar reflexionant... Potser que d’aquí un any t’ho tornis a llegir (el bloc) i te n’adonis del que has canviat. Amb l’experiència d’un temps treballant te n’adonaràs que el que pensaves llavors i el que penses ara encara ha tornat a canviar. És una eina i , com tú dius, seguir escrivint allà. He d’anar a un lloc on hi hagi gent amb qui treballar, gent amb projectes, gent que està innvovant perquè si no jo no puc fer-ho... No hem de tenir por que ens avaluin perquè és l’única manera de millorar. Entres les coses que són necessàries, és necessari avaluació continuada i avaluació dels nostres alumnes i avaluació dels nostres companys de departament. No hem de tenir por perquè tots estem en procés d’aprenentatge És clar que sí, però el fet de poder-ho sistematitzar (l’avaluació) o de posar-ho en un format més concret també t’ajuda perquè tú veus : “mira això ha anat molt bé , doncs puc tirar per aquí”. ...i també penso que és just que els alumnes avaluin al professor, positivament no?...no per tirar pedres si no com a eina de creixement personal. Doncs nosaltres també volem aprendre, no? No com una idea negativa, si no com una eina ...això no vol dir que demà ja siguem professors i que ho farem perfecte perquè això es va aprenent, jo crec, cada dia. Com més saps més saps que no saps. ...em sembla que ha de ser una professió que no l’acabes d’aprendre mai. M’ha servit molt. Me veig perfectament capacitada per donar classes d’anglès Sense tenir més experiència que quinze dies en un Institut, perquè penso molta altra gent ho està fent molt pitjor, no saben què fan, ni perquè ho fan... i lo que dèiem, aquest entusiasme això és el punt número u i lo altre ja anirem aprenent, aprendrem dels errors, ens adaptarem allà on anem a petar i...l’experiència t’ensenya, no tot són cursets. A.8.7 Diari semi-estructurat ALUMNA 1

Després de començar la unitat, per tot una sèrie de raons i contratemps hem decidit que repetiria la unitat més tard. Al principi m'ha caigut el món als peus, perquè he sentit que tots els esforços no havien sentit per a res, però més endavant he pensat que potser no havia estat tot en va, sinó que l'experiència d'haver preparat la primera unitat m'ajudarà a dissenyar la definitiva .


485

ALUMNA 2

...el que ha passat avui (fer només 10’ d’unitat didàctica perquè m’he passat quasi tota l’hora corregint) m’ensenyarà a ser més previsora, i aprendre a donar-me més marge amb el temps assignat a cada activitat de la classe. ...m’estic mentalitzant que al treballar amb persones és poc realista esperar que les coses resultin exactament com es planegen, i que m’hauré de fer una mica més flexible o més forta en este sentit (perquè trobe que m’afecta més del que havia pensat, i la veritat és que tot i que no ha anat gens malament m’he desil·lusionat una mica)

ALUMNA 5

...he sabut aprendre dels errors ...

...a vegades crec que em costa comunicar, em sento una mica avergonyida potser, penso que em costa dirigir-me amb seguretat a la classe, parlar amb prou determinació i d’una manera que els alumnes m’entenguin i no s’avorreixin... Això ho intento millorar cada vegada que em poso davant la classe ...


486

CATEGORIES ALUMNAT B


487


B) Alumnat del CAP de la Universitat B

1.FORMACIÓ REBUDA (FOR)

1.1 FORMACIÓ EN DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS B.1.1 Grup de discussió ... tots el recursos que ens han donat, internet...on buscar tota la informació...tot això ha estat bé,el que passa és que, és clar, no hi ha hagut temps per veure tot el que hauríem de saber per donar classe i sobretot venint de móns que no tenen res a veure amb l’educació. Veus aquesta (informàtica com a recurs didàctic) és una de les coses que també m’ha agradat molt del CAP.

B. 1.1 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 A les classes del CAP no t’expliquen com organitzar una classe o com és millor explicar les coses, et donen unes quantes idees d’activitats i res més. Si vals com a professor sabràs explicar i si no, els nens no entendran gaire res...

1.2 FORMACIÓ PEDAGÒGICA

B. 1.2 Grup de discussió ...jo des del punt de vista que no en tenia ni idea doncs sí que he après coses. Potser la pregunta seria què he trobat a faltar al CAP...doncs potser psicopedagogia , tècniques d’ensenyament ... aprofundir molt més en això. Home, amb el temps que teníem només els dissabtes, a les classes teòriques m’estic referint, potser és una mica difícil amb quatre hores cada dissabte i això no dóna per a més, no? Jo crec, per mi eh?, que les classes de psicopedagogia que hem tingut han sigut una decepció...jo m’esperava més tècniques d’aprenentatge, m’esperava doncs aprofundir més en allò que realment a nosaltres, en un futur, ens farà falta...i no pas tanta teoria i història de la psicopedagogia ...que jo no vull aprendre psicopedagogia, que jo vull aprendre a enfrontar-me a una classe de “nanos” de setze anys. ...i jo, què vols que et digui...vaig estar esperant amb moltes ganes aquelles quatre classes de psicopedagogia i quan van arribar van ser un “toston”, no em van agradar gens, no em van servir per a res. El CAP, en general, doncs he après molt. De no tenir-ne ni idea, és el que estàvem dient, de venir completament de zero...a entrar en una aula, saber el què és, entrar en un Institut, de que t’ensenyin un claustre, de com funciona ...hi ha tot un seguit de coses que em sembla correcte... Jo respecte a les classes teòriques considere positiu el fet que cada dissabte tinguéssim un professor diferent i... bé això és positiu i negatiu. Primer de tot positiu perquè els professors que teníem cada dissabte eren molt especialistes en la seua matèria , per exemple, el que ens va explicar la legislació, sabia molt de legislació...Però lo negatiu és que no hi ha una continuitat de dissabte a dissabte, de dir: “ho retomem allà on ho havíem deixat” i és la mateixa persona que transmet els continguts i després... ...moltes vegades el professor quan acabava la classe ens donava un recull bibliogràfic i això és molt important perquè si tú vols aprofundir doncs ho pots fer, però jo considero que a la classe m’ha faltat parlar més de coses reals, saps?


488

És evident que un any, els dissabtes és poc pel que has d’afrontar avui dia en una aula. ... anem així (es tapa els ulls). Jo em trobo que després d’haver fet el CAP arribaré a les classes al setembre i hi vaig com una taula rasa. ...va haver-hi un parell de classes , no? que ens en van parlar (de la tutoria), però pel damunt, tampoc molt... ...el que més m’ha interessat sempre, quan estava dintre de la classe del CAP, han estat les experiències reals. Quan sentia... una anècdota! aleshores és quan parava les orelles perquè era el que realment m’interessava. Ens han parlat de les dificultats de l’aprenentatge i quins casos ens podem trobar dintre de l’aula, però...a detectar-los?... I això que tú deies de en comptes dels consells que ens donaven de manera anecdòtica que

fos un “case study” la teoria de la pràctica, no?, del que tú tens, del que pots fer, què faries en aquesta situació...

Jo crec que aquest “passotisme” que tú dius també és pel fet que no hi havia examen i que les classes teòriques del dissabte si ens hagueren examinat al final de la teoria potser sí que tots haguerem estat una mica més atents, no? A banda de que els dissabtes la gent vingués adormida, jo crec que molta gent, i bé jo en part un dels motius pels que vaig fer el CAP , en part , va ser que com que aquest és l’últim any la gent sap que només és els dissabtes i que després tindrà la pràctica i que l’any que ve passarà a ser un Màster d’un any i que serà a temps complert i que serà més car i molta gent comentant-ho amb els alumnes està d’acord en això : “com és l’últim any, anem a fer el CAP”...i d’ahir el passotisme, no? una mica... d’anar a les conferències , fer la pràctica i ja està, ja m’ho he tret i ja ho tinc ahi per a quan ho necessite. Això(disciplina) va ser un dels temes de debat a les nostres classes perquè hi havia una noia que va dir que si no havíem de tornar a com educaven fa 40 anys... ... a les classes del CAP ens han comentat moltes vegades anècdotes que ui! , “cuidado”, eh? quan poses una nota pels pares ... ...una de les coses que realment en el CAP han insistit molts mestres i em sembla que estava bé fer-ho, era : “si no us agrada aquest món no us hi fiqueu perquè serà una tortura”. Això ho han dit molts i penso que tenen tota la raó. Realment pot arribar a ser una tortura, no?, veient alguns. B.1.2 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 Aquesta part d’organització i funcionament del centre tampoc està gaire ben explicada al CAP, només ens han donat algunes eines per trobar la informació que busquem. No ens l’han explicat directament

ALUMNE 10 La conclusión general del aprendizaje en el CAP es que independientemente de la formación académica que tengamos en nuestras carreras (en mi caso Filología Inglesa) hay muchos aspectos importantes relacionados con la educación a adolescentes que son muy importantes, muchas veces más que los propios contenidos teóricos. Estos aspectos me resultaban más desconocidos antes de empezar el CAP.

1.3 FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM B. 1.3 Grup de discussió Doncs les pràctiques cadascú té el seu cas particular, no? Jo en el meu cas he après per la qüestió pràctica de veure una classe , observar les classes, donar jo una classe perquè mai havia donat una classe a un grup gran ...


489

...em sembla fonamental fer aquestes pràctiques. O sigui jo vaig començar el CAP amb un cert aseptisisme de dir...m’obro portes però no , encara no... però després d’haver fet les classes vaig pensar...òstres... això és un lloc on jo m’hi puc sentir bé, aquí crec que m’hi puc trobar bé... ...a mi em va agradar molt fer la classe i m’hagués agradat donar més hores de classe però també reconec que és impossible perquè amb tots els alumnes de CAP que som , si tots haguéssim de donar més hores de classe,al final els propis tutors, pobres, no podrien encarregar-se de la seva classe i bé... ...de les classes que vaig anar el que més em va sorprendre, que no m’esperava, va ser la diversitat cultural i l’actitud dels alumnes en front dels professors que això com mai ho havia vist... crec que és un tema fonamental i difícil de tractar ...més que de diversitat cultural , d’inclusió d’alumnes. ...tant de nivell de 1, 2, 3 en quant a dificultat o de nivell de capacitat, com d’inclusió cultural de... currículums adaptats, una classe només pels alumnes amb currículum adaptat, tot això bé... la teoria encara no la tinc clara però si hagués de començar a treballar com a professora ja ho miraria i ho estudiaria i aprendria com funciona...però que ho vaig veure molt... una de les dificultats que es dóna avui en dia , no? a l’educació. Jo puc llegir llibres pel meu compte, jo puc saber història pel meu compte...el que jo no puc saber pel meu compte, a no ser que sigui amb més hores de pràctica o amb un mestre que vingui i m’ho expliqui , són les diverses situacions que hi ha a l’aula. Això m’agradaria que m’ho haguessin comentat més a fons, no? Ara que m’he ficat a dintre jo em pensava que a la classe, doncs com quan jo era petita o quan jo era més jove, tothom estava assegut a la cadira i si més no sempre n’hi havia un o dos que donaven la nota però els altres respectaven el mestre i tal...Ara trobo que no, que és al revés , vull dir, si hi ha 25 persones a la classe, cinc, deu...són correctes i la resta parlen, passen de tot ...hi ha una falta de respecte i una falta d’educació que... Jo em pensava que arribaves allà i tothom estava a la classe i volia... i no , la gent arriba a la classe i es perquè no té altra cosa, perquè són menors i han d’estar a algun lloc i estan allà, saps? i hem arribat a aquest punt de que hi ha zero motivació. Jo no estic d’acord en que no estan motivats, o sigui, sí que n’hi ha molts que no ho estan però n’hi ha molts que sí que ho estan. El problema és que els que no estan motivats endarrereixen als que sí que ho estan. B.1.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 He vist quin és el funcionament de l’IES durant una setmana més o menys sencera. A banda, he vist com s’organitza el professor per els diferents grups ja que ha de fer la mateixa matèria, però adaptant-se a les característiques del grup... He après quines coses fa el professor per mantenir els alumnes atents, motivar-los, com es poden utilitzar les noves tecnologies a la classe (totes disposen d’ordinador, projector i connexió a internet i moodle), quins problemes podem trobar a la classe (falta d’atenció, estar fent una feina que no toca, treure un telèfon mòbil, etc.) i, per tant, la reacció que té el professor davant d’aquests ... ...vaig trobar molt interessant veure com es treballa a l’aula d’acollida ... Durant aquesta setmana he preparat les meves classes. Ho he fet en base els temes que havien de veure (seguint el temari del llibre), però intentant fer alguna activitat interessant Veure un claustre va ser interessant per saber com es fa per aprovar activitats noves, millorar el què s’ofereix a l’IES, etc. La classe de la meva companya, va ser força diferent a les meves ja que ella va seguir el llibre al peu de la lletra, no va preparar res extra. Personalment, no hi estic gaire d’acord ja que no totes les classe són iguals i cal adapatar-se al grup. L’experiència d’haver estat en un institut ha estat molt i molt positiva, estic obrint les possiblitats de treballar en aquest món, quan no m’ho havia plantejat gaire seriosament... ...vaig fer totes les pràctiques en dues setmanes. Només em falta anar a les avaluacions. ...jo vaig anar a una reunió d’avaluació del grup que jo havia fet i... aquest era un Institut, em sembla que és a tots que estan agrupats per capacitats, no?...aleshores jo tenia el grup D que era el segon amb capacitats. Bé vaig anar a la reunió aquesta i em feia com il.lusió perquè, és clar, els havia tingut i els havia conegut i...m’interessava, no? i bé un grup...un desastre absolut!...


490

també és clar que és un cas concret, que segurament hi ha el grup...això era un 1r d’ESO i en canvi jo havia observat el B i anava millor però aquest es veu que va haver-hi un espiral cap avall, com també pot existir cap amunt quan hi ha nens que es motiven i entre els uns i els altres van cap amunt , no? Aquest va ser com al revés...i vaig observar una desesperació, un esgotament, una falta de ... Hem de pensar que els alumnes que tenim són com els nostres fills , no? també, o sigui no són uns estranys marcians, si no que són els fills dels nostres amics i els fills dels nostres veïns, vull dir que...però, és clar que jo estava al Rabal, eh? o sigui és un Institut molt complicat. ALUMNA 8 He fet una classe de 4t ESO com a professora. He seguit el temari que els tocava... La dificultat principal és l’organització del torn de paraula de cada grup i l’ús de les noves tecnologies ... Ha estat molt interessant conèixer l’aula oberta ja que s’allunya del què és una classe convencional. He acompanyat a un professor a fer la guàrdia de l’hora de pati. M’ha ensenyat l’organització, m’ha explicat els objectius de la guàrdia i les tasques principals. He après tècniques, recursos i maneres diferents d’ensenyar deixant de banda les típiques classes de llengua que jo recordava (seguir el llibre de text i fer els exercicis del workbook) ALUMNA 9 Els problemes que he vist en la classe de la meva companya han estat el to de veu, escriure a la pissarra sense esborrar el que hi havia escrit d’una altra assignatura, no mirar massa els alumnes i estar massa pendent del rellotge. En la reunió del passat dijous vaig aprendre que la feina de professor ja no és només ensenyar com podia ser anys enrere sinó que cada vegada hi ha més projectes que s’han de tirar endavant i que per tant això implica bastantes reunions. He après que la quantitat d’alumnes en una classe realment condiciona la qualitat de l’ensenyament i que l’atenció que el professor els pot donar és molt més alta en el grup partit. El que no va anar tant bé ( 1ª classe al grup de 4t d’ESO) va ser la gestió del temps i potser voltar una mica més per la classe mentre feien els exercicis... El principal problema, però no ja d’aquest grup sinó en general, crec que és les diferents necessitats de cada un d’ells que no es poden atendre per ser massa alumnes en una sola aula. Aleshores, es fa la classe pels que poden seguir i els que no segueixen no ho diuen...

He après que a vegades s’ha de canviar coses sobre la marxa i que també s’ha de saber improvisar. Que els alumnes responen quan veuen que tú també tens una actitud positiva i que al mateix temps s’ha de ser ferma i saber posar límits perquè ells proven de saltar-los i d’anar més enllà tota l’estona.

...sí, són tres classes i no se'n fan més. És per això que el CAP ha de canviar, no creus? ALUMNE 10 A través de varis dies de pràctiques con los alumnes de ESO se poden ver molts de los aspectes interessants que entren en joc en el dia a dia del professor: Planificació del programa acadèmic, el tipus de actitud de los alumnes, problemes en el aula, dificultades de alguns estudiantes... Los principals problemes son para mi la falta de temps para preparar totes las activitats de la manera que un voldria ...

Otra cosa que me sorprendió gratamente es ver como a veces los alumnos muestran una actitud de rebeldía en el aula pero a la hora de realizar algunas actividades se involucran y sacan a la luz una parte responsable y positiva que hace que las cosas salgan bien. Creo que el curso teórico es muy importante para hacernos reflexionar sobre la realidad que nos encontraremos y para aportarnos algunas herramientas para actuar dentro de esa realidad


491

pero es realmente en la práctica con los alumnos y la ayuda del tutor donde se aprende como preparar las clases, como llevar a cabo el programa, como relacionarnos con los alumnos y como llevar el curso con éxito atendiendo a todos estos aspectos.

2. PROFESSORAT FORMADOR (PROF. FOR) 2.1 DE DIDÀCTICA DE L’ANGLÈS 2.2 DE FORMACIÓ PEDAGÒGICA B. 2.2 Grup de discussió Després a nivell més general , ja no entrant amb el què canviarieu del CAP , no entrant amb la matèria sino en l’organització...jo em vaig sentir...jo vaig estudiar a la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat i vaig fer Filologia, d’això fa vint anys , vint-i-cinc... i aquella sensació de la universitat que el profe estava lluny i que erem “tropecientos” i que era...aquella sensació la vaig tenir aquí en el CAP una altra vegada, no? ...potser és culpa meva que no li dóno la pallisa, però no va venir mai a una classe o per exemple la memòria, no? perquè no fem una reunió de què anirà la memòria, no? una mica.Tothom allà..i la memòria? tú l’has fet ? i què s’ha de posar? no ho sé? Ostres quin “agobio”...és per dir, bé perquè no seiem tots,no? ja que estem aquí i ho parlem, no? Jo per exemple, vaig anar a fer les pràctiques i jo no tenia ni idea que s’havia d’escriure el que observaves a cada classe, no?... ...al moodle hi havia de ser tot però tú anaves al moodle i et trobaves amb unes inconcruències, és a dir, potser el desglòs del número d’hores que tenia la teva tutora per a tú era diferent del que hi havia al moodle... Era una guia, d’acord, però ella tenia coses que jo no sabia que havia de fer. A mi no em sembla bé això, o tots el mateix o al menys estar informada del full que tenia ella. Hi havia una mica de descoordinació. Després el tema aquest dels fulls per a les observacions de les classes...això no estava enlloc del moodle. A tú perquè t’ho va donar la teva tutora, però a mi la meva no m’ho va donar i quan jo ja havia acabat les observacions ho vaig saber això. Això havia d’estar al moodle. Jo entrava al moodle setmanalment, això ho dic perquè ho puc corroborar. La memòria, el guió de la memòria més o menys estava bé, jo l’he fet seguint aquest guió però després entrego la memòria i em diuen que a la portada havia de posar el nom del centre i el nom del tutor, on estava això al guió de la memòria? ...perquè tú intentes fer la feina bé i no et donen les eines per fer-la bé. Aquest punt sí que reconec que jo ho canviaria una mica. Que hi hagués una persona encarregada, potser la que hi ha ara no pot perquè té massa feina , de posar-ho tot en ordre en el moodle i de confirmar que el que hi ha en el moodle és el que realment es necessita. ...no em diguis que no seria útil que vingués un dia abans de fer la memòria a veure quins dubtes tenim. Per això em va portar a 25 anys abans, aquella sensació de ... de Això del “passotisme” que dius de que el professor està allà i nosaltres estem aquí, això té a veure també que potser la gent anava una mica adormida al ser dissabtes al matí ...era una mica com anar a una conferència i si m’entere bé i si no també, no? Del que t’ho dius , la base de la informació estava al moodle però després hi havia una descoordinació que estic totalment d’acord i a més jo al final tenia la informació de tot gràcies als alumnes que ens estàvem ajudant i que ens compartiem el material i que...

...no sé a les vostres classes però a la meva que estava al grup 01, participació de la classe zero, eh? i el professor intentava que fos una classe com un grup de conversa

...moltes vegades la temàtica del dia donava com perquè la gent pogués intervenir, no? De 35 , erem sempre els mateixos que aixecàvem la mà i intentàvem participar i fer-ho

més amè, els altres venien a seure i passar el matí i...no sé...clar... una mica tens raó que era com molt distant però la culpa sobretot, crec jo, que és dels alumnes, la culpa és dels alumnes perquè els professors intentaven treure informació de nosaltres i jo a la meva classe,

particularment, sempre hi havia només cinc persones que contestàvem, els altres mai participaven.


492

2.3 DEL PRÀCTICUM (TUTORS IES) B. 2.3 Grup de discussió

...però la meva tutora la veritat és que no ha satisfet les meves expectatives, crec que és una dona que ja porta molts anys en la professió, està a punt de jubilar-se i jo crec que ja estava una mica com que no l’importava gens el que estava fent i hi ha hagut una falta d’organització, una falta de.... que m’he enterat de les coses que passaven a l’Institut, de les tutories, de les avaluacions i tot... per els altres alumnes del CAP i no sé....no ha estat una experiència molt, molt positiva. ...la meva tutora que era diferent a la teva i el mateix Institut , molt bé, molt bé. A més a més ens va deixar fer molt i això és important perquè si tú has d’aprendre...jo vaig fer les classes com jo vaig voler. Pel que fa a l’organització, ella (la tutora) semblava molt despistada però sempre ens enviava el mail dient-nos quan ens havíem de trobar o quan...jo estic contenta, veus, a mi m’ha agradat. ...per a mi l’experiència de donar la classe ha sigut boníssima... quan ho penso em surt un somnriure de lo bé que va anar i de lo xulo que va ser, no? ...o sigui que en aquest sentit molt bé i a més a més ell (tutor) em va deixar fer. Però per una altra banda la sensació d’anar perseguint-lo a ell (tutor), no?... si no hagués lluitat i perseguit i trucat al mòbil, al fixe, a l’e-mail...no hagués fet les pràctiques , ni m’hagués enterat de res, no? o sigui... després un cop estava allà, sí, molt amable i tal, no?...per exemple ahir vam tenir l’última reunió amb ell i vaig pensar :” carai aquest, com s’ha posat les piles!” Ens va donar un full que es deia “case study” , no? i feia com preguntes sobre coses que segur que ens trobaríem si comencéssim una substitució al setembre. ...si jo enviava un e-mail al tutor dilluns, em responia al cap d’una setmana , no?...alhora de fer la memòria li vaig demanar una informació i va trigar una setmana a contestar-me i em va dir que no ho tenia, que era igual que no ho posés, o sigui una barreja perquè ahir ens va tenir una hora allà i va ser una sorpresa i va ser molt útil. De pràctiques vaig fer les 50 hores, però potser menys perquè la meva tutora era bastant flexible i em va dir:”vine quan puguis...” d’això també estic molt contenta perquè , és clar, si tens una feina t’ho pots anar combinant ...

...la meva tutora em va dir una vegada que ella estava molt farta,no?... perquè ella era professora d’anglès però no era psicologa i això jo crec que avui en dia per ser professor no pot ser perquè has de saber molt de psicopedagogia , de psicologia i per ser tutor has de

tenir moltes habilitats que no són només donar anglès. Quan jo donava les classes, el profe estava encantat allà fent les seves coses, no?... La meva tutora era gran i estava a punt de jubilar-se.

B .2.3 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 ...em va agradar veure com la tutora organitzava la correcció d’exercicis i listening, era molt organitzat i fàcil d’entendre. M’ha agradat veure què feia la meva tutora en una situació concreta (quan no porten els deures els alumnes de 2n Btx) ALUMNA 8 He trobat les seves classes ( de la tutora) molt interessants, molt complertes, molt amenes, molt dinàmiques. Classes que fomenten la participació, es combinen activitats de concentració amb activitats més distretes... ALUMNA 9


493

La tutora de pràctiques també ens va parlar del comportament general de les diferents classes i puc relacionar les seves explicacions i consells al que jo vaig veure. He quedat sorpresa positivament per la recepció dels alumnes i per la organització de la tutora ... Avui he assistit a una tutoria amb la meva tutora per parlar dels temes que jo impartiré . M’ha fet adonar d’aspectes que podrien ser millorables i m’ha donat consells que posaré en pràctica.La percepció que he tingut d’aquesta reunió és que es nota quan una persona porta bagatge en el món de l’ensenyament ja que dóna una templança que dificilment jo puc tenir de moment. És a dir, que l’experiència és més que un grau. ...quan tingui la reunió amb la tutora m’expliquicarà què va fallar i què és millorable.

ALUMNE 10

Una de las cosas que más me sorprendió al trabajar con la tutora es ver como planificaba las clases. En lugar de seguir un programa estructurado de acuerdo a unos contenidos lingüísticos o a un manual, el currículo se desarrolla a través de proyectos de diversa índole como intercambios, preparación de proyectos sobre algún tema o, en el caso de mi actividad, organización de un espectáculo con motivo de la visita de una escritora inglesa.

3. ACTIVITAT DEL PROFESSORAT DELS IES ( PROF. IES)

B.3 Grup de discussió Una de les coses que em va sorprendre és com era l’Institut. Jo vaig sortir de l’Institut... què fa, vint-i-cins anys? trenta, no? sí, trenta i està idèntic, físicament, l’Institut! No pot ser! Hi ha hagut molts canvis. ...la sensació de com ha canviat el món i que poc que ha canviat l’aula! ...el color verd aquell, no? dius: “però no podria haver-hi un altre color, no?” i gris i verd, no? o sigui ...això em diu molt, em diu molt. Em diu que hi ha alguna cosa allà molt estancada , molt estancada. ...perquè s’està enfrontant a això, que els nens saben més que molts profes que hi ha ara. Profes que pobrets els ha agafat el tren molt tard, no l’han pogut agafar i no saben què és un “bloc”, no saben fer una pàgina web, no?... és difícil també quan tú no ho has vist mai això... I això que dieu, avui dia que hi hagi aules on no hi hagi un projector i no hi hagi una pantalla...ho trobo molt malament En el meu Institut de pràctiques hi havia un aula amb connexió a internet, la d’idiomes i és clar, la d’idiomes cada grup la tenia un dia a la setmana i si volies fer alguna cosa havia de ser aquell dia perquè...dius home, per favor! ...però amb bona connexió perquè a mi se’m va espatllar la classe perquè no anava bé internet i no vaig poder fer una de les activitats que tenia preparades. A mi em va passar igual, eh? (no va funcionar la connexió a internet) ...des del punt de vista educatiu abans a les escoles hi havia molta més disciplina en plan , no? en plan molt estricte...és clar tú parles de la vida que es troben els alumnes quan arriben a casa però el que rebien a les escoles abans també era molt més esticte i ara ho és molt menys, no? ...perquè és aquesta situació de que no pots “tocar” a un alumne perquè “si em toques....a veure si....” No es respecta al professor, aquest també és un punt. Els professors, desesperats era poc... o sigui..”.és que no porten els llibres”... o sigui...” és que no fan els mínims aquells que és portar el llibre, ja no diem els deures”...en fi, una sensació de desesperació dels profes que deies, que fort, pensava: ”que no se t’encomani això, no?” Que no se t’encomani d’entrada, no? ... Jo el que vaig observar a l’avaluació, també, és que als alumnes a qui jo havia donat classe... va ser la falta de respecte dels professors quan parlaven dels alumnes i és el que tú dius , jo crec que tots els professors estaven cremats i parlaven de cada alumne com casos desesperats-...” i aquesta és una golfilla” i “aquesta...” però com una actitud molt “passota” ...i jo pensava : “com poden millorar els alumnes si els professors ja parlen així d’ells?”, saps?. Era una cosa...em va sorprendre moltíssim. Sí que em vaig trobar amb dos o tres professors que estaven molt cremats i altres potser perquè la seva matèria era més agraïda, no ho sé...no portaven tan malament aquell grup i


494

també vaig trobar a faltar una mica de col.laboració entre els profes i que els que els funcionava bé expliquessin què feien per ajudar als altres. Eren com rivals i no ho haurien de ser perquè estan en el mateix claustre i s’haurien d’ajudar. Era com aquest ambient de l’oficina que no m’agrada gens i que estic deixant endarrera,” a veure qui em clavarà el punyal abans?” doncs trobo que també es dóna en els centres, no? Aquesta és un altra creença que he modificat. Em pensava que l’ambient entre acadèmics era fabulós i que tothom s’ajudava i que...i he vist que no, que és una oficina en potència també. M’he quedat una mica decebuda en aquest punt, no?

Sí, jo vaig notar en aquesta reunió...recordo que hi havia una professora de mates que era molt “ei, ei , ei” ... i parlava d’una alumna... és clar tenen 12 anys, i dèia ”perquè la

Daiana, perquè la Daiana, tots hem de saber que té la regla i ...” com dient... i jo pensava però si aquesta edat estan en cel , però si precisament és normal que faci això, no?

Jo també vaig pensar en la meva filla pobreta quan tingui aquesta edat...hi havia un profe de mates que d’un grup classe de 38 només en va aprovar dos i els altres mestres, fins i tot , li estaven dient : “pero bueno, algo pasa en tus clases que no aprueba nadie” i el tio

erre que erre, no? : “és que no fan res, és que no sé què ...” nois que havien tret un excel.lent en altres matèries van aprovar amb un “cinc pelat”... i aleshores, me’n recordo perfectament , una profe que estava a la taula va dir: “m’agradaria , li va dir textualment, que això li fessin a la teva filla, tú saps que això fa mitja?” I es van enfrontar, eh? Això em va fer pensar que hi ha mestres que potser no haurien d’haver escollit aquest camí, no?

Són grans, són grans...però aquesta que estava desesperada, per exemple, era jove. Aquesta que et dic jo de la regla i “ai, ai ai”...aquesta era joveníssima. Aquest profe de mates era gran , segurament era el “hueso” del centre.Cinquanta i algo

tindria, ja faltava poc perquè es jubilés. I l’altra pobra plorant allà davant de tothom, excusant-se davant de tothom de que tenia un problema i els altres dient :”ah, pues conmigo lo hacen bien” Jo pensant entre mi : ”però perquè no l’ajudeu?” Clar, jo no

podia dir res perquè estava allà observant però em va sobtar molt, pensava: ”sou companys i teniu el mateix grup , si a tú et funciona i a ella no, potser ella està fent alguna cosa

malament, ajuda-la , intenteu trobar...” B .3 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 ...vaig veure que és un simple tràmit (assistència al claustre) que s’ha de passar ja que no tothom feia molt cas del què es deia... ALUMNA 8

Destacaria sobretot la metodologia que s’utilitza i la predisposició dels professors per apropar-se a la realitat dels joves.

M’ha agradat perquè he fet les pràctiques amb professors que no eren la meva tutora i així també he conegut més persones i formes de treballar . ALUMNA 9 ...podria destacar la dificultat de tirar endavant i d’arribar a acords concrets i el fet que algunes de les persones reunides tenien pressa per arribar a altres reunions a temps. Una de les professores va dir que aquell dimecres només tenia reunions cosa que em va sorprendre negativament.

...he vist les dificultats que afronten els professors d’aula d’acollida que no donen l’abast per arribar a totes les necessitats de tots els alumnes...

Referent a la tutoria de 3ESO ha estat interessant veure un tipus de classe completament diferent. Avui han treballat amb el tutor diferents recursos de memòria per ajudar a recordar a llarg termini...


495

4. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (EXP)

B.4 Grup de discussió Jo vinc del món del periodisme i tinc un gabinet de premsa. Arribo al CAP perquè em de gust i és un tema que m’interessa però hi arribo molt “verge”, per dir-ho d’alguna manera, o sigui sé molt poc del que és l’ensenyament. Jo arribo al CAP de rebot perquè he estat vuit anys treballant a l’empresa privada com a “product manager” de marketing i per la meva filla petita vaig decidir fer un canvi professional i per fer aquest canvi necessitava el CAP. Ja havia tingut experiència com a professora abans i era un camí que vaig deixar a mitges però probablement ara ha arribat l’hora de re-seguir-lo. Jo també arribo al CAP sense cap experiència com a professora. Vinc del món de la traducció i he estat com tres o quatre anys traduint a empreses i com autònoma ara mateix i la veritat és que l’única experiència que tenia amb la docència eren les classes particulars. Molta gent que fa el CAP ja té una feina, és una mica el que dius tú, el fem i és l’ultim any, el tenim a la recàmera i si les coses em van malament doncs ja tinc una porta oberta per si de cas i l’actitud crec que ha sigut, en molts casos, aquesta. ...jo , que sóc periodista, el periodista és un comunicador...jo, se’m va ocórrer ficar-me en

aquest món per una sèrie de coses però també jo penso que tinc un punt fort que és la comunicació, no? Precisament el profe ha de ser un molt bon comunicador, saber

interessar, saber treure exemples, en fi , una certa cultura, no sé... B.4 Diari semi-estructurat ALUMNA 9 Com que ,encara que poc temps, jo ja havia fet classes a dos grups de 1 ESO, no em va impressionar fer classes a un grup gran ... ALUMNE 10 Otro problema puede ser la actitud de algunos alumnos que por sus diferentes motivos personales no quieren trabajar o se muestran rebeldes hacia todo el sistema. Es dificil para mí plantar cara a este tipo de actitudes ya que en mi experiencia como profesor siempre me he encontrado con estudiantes que quieren apender y hacen un esfuerzo por ello, como puede ser pagar por un curso ...

5. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) B. 5 Grup de discussió ...del que seria el teòric doncs m’ha faltat una mica més teoria de la pràctica...no sé com explicar-me però realment jo volia que m’ensenyessin a dominar situacions, poder resoldre conflictives a l’aula...i tot això no hi ha sigut i avui dia és una matèria que importa perquè tenim molts conflictes a les aules. ...jo sí que pense que en algunes classes ens van comentar situacions pràctiques a l’aula que es poden donar, en algunes...no en totes però jo sí que vaig aprendre una mica això i em va servir. A més a més, en el pràcticum, a les pràctiques que vaig fer a l’Institut em va servir els consells, entre cometes, que ens havien donat. ...he après coses i de fet alguna la vaig aplicar quan vaig fer les pràctiques, no? Per exemple aquell professor que ens va parlar d’interculturalisme... ...realment torno a incidir que el que crec que em servirà més per a la meva docència són aquelles petites experiències que els professors que han vingut a classe han compartit amb nosaltres, que de fet el CAP, per mi, es tracta d’això...jo no m´he llicenciat en


496

psicopedagogia ni penso fer-ho, no és una matèria que m’interessi a fons, m’interessa realment la pràctica a la classe. ...les classes teòriques tracten una mica de donar-nos la teoria , no? i després aplicar-la a les nostres pràctiques... ...una cosa així ( “case study”) per a mi hauria estat genial perquè això és al que t’enfrontes...anem una mica amb els ulls envenats, sí... amb molta teoria del que és la psicopedagogia i qui va ser tal i va ser qual però això, que realment és el que necessites per enfrontar-te a una classe, no ho tens. ...segons em van comentar a les classes del CAP, és una de les coses que passa molt, arribes nova al centre i et toca ser tutora quan realment és una feina que has de tenir una experiència perquè has de lidiar amb nens amb dificultats , que si amb pares, que si... i sense saber res, doncs...és com que et tirin al “ruedo” a torejar i no en saps, però bé... Jo a les pràctiques no ho he vist,(reconèixer dificultats d’aprenentatge) només a les classes teòriques que ens en van parlar una mica al final, a les últimes classes. ...canviaria que necessito més teoria de la pràctica , eh? Necessito més experiències per jo fer-me una idea , eh? ...més teoria de la pràctica i potser més pràctica , no? Jo en les classes pràctiques vaig veure per exemple... un dels consells que ens havien donat de manera anecdòtica, és això que els adolescents et miren com si no sapigueren ni de què parles, ni què estàs dient, ni...i això ens ho van dir a una classe teòrica que és una de les característiques de l’adolescència i això sí que em va servir. D’altra banda també que en les classes teòriques ens van dir que un quan entra en el món de l’educació hi entra com a investigador i que hi ha hipòtesis que després es comproven i després es confirmen o no i això és una de les qüestions que ens van donar a les classes teòriques que després jo ho vaig poder aplicar a la pràctica al meu Institut perquè ho vaig reconèixer...això va ser positiu.

B.5 Diari semi-estructurat ALUMNA 7 No totes les coses que he aprés durant la setmana les puc relacionar amb les classes del CAP. Bàsicament, per dos motius: no he acabat de fer totes les classes i les classes que hem fet són més abstractes, és a dir, et parlen de moltes coses generals i alhora molt concretes (centres de Barcelona que tenen nivells molt més alts d’immigració, per exemple), a més, els temes de legislació hi són per tot arreu, però no es veuen en el dia a dia del centre.Les coses que sí que puc relacionar serien: com utilitzar els speakings a la classe i també, els temes sobre intel·ligència emocional . Sobre aquest tema (aula d’acollida) a les classes no ens n’han parlat gaire, ens han dit que hi són però no com funcionen. La veritat és que per la meva unitat didàctica no vaig aprofitar gaire coses de les que m’han anat dient durant el CAP ja que no et donen informació pràctica, sinó molts exemples concrets... ALUMNA 8 El que he observat i après avui ho puc relacionar amb el que treballem de formació teòrica al CAP: es potencien les competències de les persones, es fomenta l’aprenentatge basat en situacions reals (diàlegs, situacions quotidianes) i es donen recursos perquè l’alumne/a es pugui desenvolupar sol i aprendre pel seu compte si li interessa... He pogut posar en pràctica una part del sistema i organització d’un institut, un dels temes que hem treballat al curs del CAP. Ho puc relacionar amb el curs del CAP molt directament perquè l’activitat que he vist que feia la meva companya ens l’havien explicat al curs del CAP.


497

ALUMNA 9 El que he après potser és que fem el que fem com a professors els adolescents sempre ens criticaran. Alguns dels que jo he observat (perquè els tenia asseguts just al davant) estaven més pendents de la indumentària de la noia en pràctiques que de la classe. Això és una d’aquelles coses que no t’ho ensenyen enlloc sinó que a mesura que vas fent classes te’n vas adonant . A les classes del dissabte ara ens estant parlant de com funciona el PAT i altres projectes. Jo crec que ho hauria sabut resoldre, perquè sempre se’ns ha recalcat des de la universitat i des de l’institut el fet de tenir material extra “per si de cas”... Ho relaciono amb contingut après a la universitat quan ens van parlar de les aules obertes. Sobre com funcionaven els òrgans de govern en un institut ens n’havien parlat al CAP i ha estat interessant veure un claustre. En aquest claustre es discutien i s’aprovaven diferents programes que tenen a veure amb l’acollida dels nouvinguts. Es veu la importància que té que els projectes estiguin aprovats pel claustre per tirar-los endavant. He posat en pràctica activitats que havia après al CAP i dinàmiques de grup que també ens havien ensenyat al CAP.

ALUMNE 10

Una de las cosas en las que más insisten en las clases teóricas es que los profesores no estamos ahí sólo para enseñar nuestra materia sino también para formar seres competentes en una sociedad. Creo que ese es el verdadero sentido de este curso de adaptación pedagógica, el hacernos más conscientes de la relación entre nuestra especialidad y las funciones básicas en la enseñanza en secundaria. En ese sentido creo que la experiencia en el instituto es básica para llegar a comprender esta realidad de primera mano. ...y todo ello se puede relacionar con contenidos explicados en clase como las técnicas de atención a la diversidad, multiculturalidad, técnicas de planificación de unidades , etc.

6. FUTUR (FUT) 6.1 MÀSTER

B. 6.1 Grup de discussió El fet que es faci un Màster d’un any em sembla una cosa super raonable, la veritat. ...si eren 50 hores i eren mínim tres classes que havies de donar, doncs s’hauria de donar més classes perquè jo amb tres classes, bé, vaig tindre una miqueta d’experiència però considere que no era tot el que... Jo vaig anar una setmana a observar i vaig donar quatre sessions.Doncs en comptes d’això, estar sis mesos al departament allà instal.lat , no? i ara tú cap aquí i ara tú cap allà o que et donin un grup directament que els profes estarien encantats perquè així podrien fer altres coses... Està clar que manca més pràcticum, està clar. Potser per recursos ara mateix no es pot fer

però si s’hagués de millorar , eh?, s’hauria de millorar per aquí. Jo crec que en el futur Màster hi haurà molts menys alumnes per aquesta raó...(serà més llarg i més car) 6.2 CENTRE B. 6.2 Grup de discussió M’agradaria un guiatge dintre del centre i si no segurament jo me’l buscaria, no? Buscaria algú que hi tingués afinitat i m’hi enganxaria, li preguntaria i ...


498

...que es posin a l’aula mitjans perquè els “nanos” puguin aprendre en condicions i estar motivats perquè no es tracta de que tots tinguin un portàtil, val, no cal arribar a

aquest extrem, però sí al menys que les aules estiguin totes amb connexió a internet i amb un projector.

D’aquesta manera estarien més motivats perquè parlaríem el seu llenguatge.

7. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT D’ESO (PERF) B.7 Grup de discussió Molta motivació, molta cultura , molta cultura , és a dir molta amplitud mental. Molta cultura com interdisciplinar, o sigui, jo crec que has de ser una persona que t’interessi la psicologia, perquè t’ha d’interessar perquè estàs tractant amb aquest tema, la pedagogia... i a més com més culte ets millor, o sigui, com més has llegit millor perquè a classe et poden sortir uns exemples molt més brillants i això és important. Estar molt pendent dels adolescents, què escolten, què miren , què els hi agrada, quines pel.lícules...per poder posar tots els exemples del seu món, per arribar a ells, és un tema de comunicació, no? Sí, jo hi estic d’acord , lo de comunicador i lo d’ investigador que a mi és una idea del CAP que em va quedar molt present, no? que un entra a l’educació com a investigador, després fa hipòtesis, després observa, després fa les seves teories i després ja comprova si són certes o no. Ha de fer que els alumnes estiguin motivats, que vulguin comprar l’assignatura, no? , entre cometes. Perquè avui dia ens trobem amb una desmotivació a les aules que... ...crec que el professor del futur ha de ser un professor venedor, un animador, que sàpiga motivar i sobretot amb molt bona comunicació perquè tú pots saber molt... Ha de ser un mestre culte amb noves tecnologies...

8. ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS (COMP) 8.0 TRANSVERSAL B.8.0 Grup de discussió Per exemple la “Play Station”, jo sóc una inculta de la “Play Station” , bé que m’aniria aprendre la “Play Station” si vull comunicar-me amb ells, no? ... Nosaltres, que som d’una generació que ens hem pogut adherir al carro (de les noves tecnologies), doncs crec que no ens hem de deixar, hem d’estar sempre actualitzant-nos per donar a l’aula allò que els nens realment els motiva, no?

Perquè mira que és fàcil fer un “Power Point”. Treballar amb l’ordinador a l’aula hauria de ser tan natural quasi com agafar un boli, no?

8.1 INTERPERSONAL

B. 8.1 Grup de discussió ...al menys tenir una experiència d’un any o dos o tres, no? mínim un , no?, mínim un d’haver donat tot un curs i després...anar coneixent els casos, anar escoltant als companys tutors ...seria ... home, suposo que ens en sortiríem però...perquè a més, a mi la feina de tutora , és una feina que m’agradaria fer però evidentment necessitaria preparació. El que està clar és que per molt que durés dos anys el CAP els “nanos” que nosaltres tindrem quan comencem a fer de mestres seran conillets d’índies perquè és el que deies tú, s’aprèn amb l’experiència. Tú pots sortir amb més o menys bagatge però al final la pràctica i l’experiència i el dia a dia a l’aula és el que et fa arribar a ser un mestre bo, un mestre que les veu venir d’alguna manera, no? Home se supose que l’experiència també et dóna molt, no?


499

8.2 PEDAGÒGICA

8.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN ELS MÈTODES D’ENSENYAMENT B. 8.3 Grup de discussió

Jo recordo a les pràctiques que acabo la classe i me n’adono que un nen no s’ha enterat de res , no? i dius que fort! jo convençuda de que...tal...fem un exercici del “Present Continuous” que era una mica l’objectiu per fixar tot el que havíem fet i no s’havia enterat de res, no? ... aleshores vaig pensar: “si hagués donat classe el dia següent m’hagués fixat amb aquell nen a veure què li passava” , no?, i què és això?... experiència, no?

B.8.3 Diari semi-estructurat

ALUMNA 7

...m’agrada molt estar en contacte amb el nois, veure què els passa pel cap i tot plegat i, a més, ensenyar-los coses que no saben o ajudar-los a entendre-les i valorar-les. ALUMNA 9 He après que s’han d’adaptar molt els materials per tal que segueixin...

He après que el fet de sentir-te competent en la matèria que imparteixes és primordial a l’hora d’afrontar preguntes dels alumnes “que surten del guió”.

8.4 ORGANITZATIVA

B. 8.4 Grup de discussió

...és un equilibri d’habilitats , eh que si? és un equilibri de ...no sé...és com un “savoir faire”, no? que has de ser capaç d’explicar un contingut i fer-los interessar-se al mateix temps , és per

exemple, que un està parlant però al mateix temps has de fer veure que no veus una cosa , no? ...o sí... en fi, que hi ha una qüestió intuitiva aquí bastant important.

Em sembla molt lloable que et vulguis continuar formant però jo crec que la millor escola ara, és fer-ho i allà és realment quan aprens i veus si te’n surts bé d’això que és tan complicat que és com portar l’aula d’un forma que mínimament ells vagin aprenent i tú et puguis sentir còmode, no?

8.5 PER TREBALLAR EN GRUP B.8.5 Diari semi-estructurat ALUMNA 9 Referent a la reunió, he après que el fet de reunir-se amb la resta de companys del departament és important per aconseguir una bona coordinació entre professors...

8.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA


500


B.8.7 Grup de discussió He d’aprendre molt, em queda un llarg camí , serà molt dur, hi hauran experiències molt dolentes , hi hauran experiències bones però és un lloc on a mi em ve de gust estar. Actualitzat-nos en tècniques i en continguts, no?

B.8.7 Diari semi-estructurat ALUMNA 9 El meu principal problema ha estat la distribució de la pissarra que m’ha quedat una mica caòtica i que hauré de millorar. ALUMNE 10

...yo, la verdad es que me siento bastante poco preparado para poder lidiar con la falta de interés de algunos alumnos ya que no me siento cómodo con la actitud de obligar a un alumno a estudiar algo que no quiere. Este es quizás una de mis principales dificultades. Me resulta muy dificil luchar por un alumno que se muestra reacio al aprendizaje, me resulta muy poco motivador como profesor.También los casos de falta de respeto, hacia profesor o compañeros me resultan problemáticos y dificiles de resolver porque se escapan a las funciones para las que me he formado y no me siento cómodo adoptando actitudes autoritarias ni paternalistas... ...una de las sensaciones más desagradables es la de tener que mostrar una actitud autoritaria, casi policial en algunos casos para poder servirles como modelo de adulto. Yo no me siento para nada como un modelo de adulto. En muchos de los casos no comparto muchas de las convenciones del sistema social o educativo y me cuesta poder transmitir algunos valores que incluso yo mismo me cuestiono. Creo que esa es una de las cosas que más me desmotiva de la educación secundaria obligatoria.


501

CATEGORIES PROFESSORAT A


502


B) Professorat del CAP de la Universitat A 1. FORMACIÓ IMPARTIDA (FOR) 1.1 FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

A.1.1 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR L’objectiu del CAP és:

• Motivar als alumnes per seguir aprenent • Generar opinió, ser reflexius • Ampliar els punts de vista, no reproduir els esquemes que han vist quan han estat

alumnes d’ESO o Batxillerat • Tenir una actitud positiva, no recrear-se en allò que veuen o experimenten com a

negatiu. • Intento preparar els alumnes el millor possible per a ser professor d’anglès d’Institut

però el CAP té mancances: No es pot fer un seguiment individualitzat dels alumnes perquè he d’atendre els problemes de 100 alumnes , intento resoldre-ho per correu electrònic però no és suficient. No es poden canalitzar les demandes.No hi ha coordinació entre les diferents didàctiques de tots els CAPs en el grau d’exigència ni en els continguts.

A.1.1 Entrevistes als Tutors dels IES

TUTORA 1 Des del punt de vista teòric els contingut són molt complerts. Pel que fa al dia a dia crec que mai deixem d’aprendre ja que l’alumnat, els curriculums i les realitats canvien al llarg de la nostra carrera professional i és impossible ensenyar totes les probabilitats en un any. TUTORA 2 Els continguts del CAP són una breu introducció a la docència. La preparació que han tingut els meus alumnes del CAP és “poca”. El temps és un valor escàs, molt escàs en el CAP i no només em refereixo a la quantitat d’hores teòriques o pràctiques, que per cert són molt escasses, si no al temps que els alumnes dediquen al curs: intenten fer el mínim d’hores tant d’observació com de pràctica a l’Institut .A això li hem d’afegir que el temps que dediquen a casa és quasi nul, excepte la memòria final perquè no tenen més remei. El CAP, doncs, és escàs en tot però també és escàs l’interès que mostra l’alumnat en formar-se adequadament

1.2 FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM PROFESSOR

L’alumne no va de forma continuada al centre , hi va a hores soltes. Tampoc ha donat temps, a la universitat, d’explicar continguts que necessiten per a la pràctica. Tot això fa


503

que la relació entre teoria i pràctica sigui inconexa i que el contacte amb el tutor d’IES sigui insuficient.


TUTORA 1 ...crec que hauria de ser un Pràcticum al llarg del curs, ja que el que es fa ara es queda en tastet i és una mica precipitat. Els continguts de les reunions han estat:Tipologia d’alumnat amb les seves realitats (socials i d’aprenentatge).Planificació de les classes.Planificació de la memòria. Dubtes. TUTORA 2 ...la preparació en el Pràcticum és molt escassa i no aporta , tanmateix, la informació bàsica per a la professió. La UAB i la UB tenen dos sistemes molt diferents d’organització del Pràcticum. En qualsevol cas, considero que els alumnes comencen el Pràcticum amb molt pocs ( o inclús inexistents) coneixements de la professió. Evidentment això té molt a veure amb la duració total del CAP: no és possible donar un trimestre de coneixements bàsics de preparació pedagògica i després fer-los-hi fer el Pràcticum . Tal com està organitzat ara ho han d’aprendre tot al mateix temps i amb cap dedicació extra per part de l’alumnat . A les reunions hem treballat: Observació de classes: Què, com, quan...Preparació de la unitat didàctica: planificació unitat didàctica, classes, “skills”, competències, avaluació, material, etc...Observació de les reunions, dels tutors, dels equips docents, juntes d’avaluació, claustres i reunions de departament...Feed-back: actuació a classe, etc . Penso que el que més servirà als meus alumnes per a la docència és l’experiència d’haver conviscut durant un període de temps (curt) amb alumnat i professorat en un ambient REAL amb problemes REALS.


2.1 PROFESSORAT UNIVERSITARI


TUTORA 1 La comunicació (amb el professor de didàctica) ha estat fluïda i les orientacions donades al principi han estat les necessàries. TUTORA 2 Considero que tant el professor de teoria com el de pràctica ha de cumplir cadascú amb la seva feina .Cada un hauria de tenir unes línees d’actuació segons un pla acordat però no hi hauria d’haver cap tipus de relació entre el profesorat de teoria i el de pràctica més enllà de la planificació i l’avaluació perquè el que està dia a dia davant de l’alumnat és el professorat dels IES que és el que sap com i perquè es fan les coses a l’aula.

2.2 TUTORS DELS IES


TUTORA 1


504

Les reunions formals han estat poques degut als horaris, tant per part meva com per part de l’alumnat. Es tracta d’alumnes que treballen i molts cops era difícil trobar una hora que ens anés bé a les dues part. Tot i així hi ha hagut comunicació fluïda via email. M’agrada tutoritzar alumnes del CAP perquè a la vegada que pots aportar idees als futurs professionals és una manera de refrescar i agafar noves idees de gent que està molt motivada. La veritat és que m’han aportat frescor i innovacions a les classes que posaré en pràctica en el futur. TUTORA 2 M’he reunit sistemàticament una hora setmanal amb tot el grup. Individualment, ens hem reunit totes les vegades que ho han necessitat per preparar les unitats didàctiques, per comentar les classes, per aclarir dubtes sobre la memòria,etc i he contestat infinitat de e-mails que també porten molt de temps. La meva motivació per tutoritzar alumnat del CAP és formar professionals RESPONSABLES que s’impliquin en la professió.

3. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) A.3 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR

• No hi ha temps per impartir tots els continguts que caldrien. Cada setmana se’n dóna un i no hi ha temps per poder comentar els dubtes o problemes que sorgeixen amb la pràctica. Falta temps per a la reflexió.

• El fet que cada any es digui que el CAP s’acaba fa que s’actualitzin poc els continguts perquè dóna la sensació que es treballa per a res.

A.3 Entrevistes als Tutors dels IES

TUTORA 1 El CAP els mostra la realitat a les aules, diferents visions de les tècniques d’ensenyament i aprenentatge i els dona l’oportunitat de posar en pràctica i experimentar tot allò que han après a les classes i observat durant el Pràcticum. Els alumnes de CAP tenen l’oportunitat d’entrar en el món de l’ensenyament des de la teoria i la pràctica alhora. L’entrada gradual a l’aula (teoria, observació i pràctica) és l’adequada.

4. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT (MAST)

A.4 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR

• La quantitat d’hores del Màster porten a una millor formació. • L’Organització del Màster és molt millor perquè primer hi ha una fase

teòrica. Després estan dues setmanes seguides al centre fent tot l’horari del tutor , això permet que facin observació de tots els cursos : pot ajudar, preparar material o activitats ...els alumnes es fan més ràpidament una idea del funcionament del centre i el tutor pot intervenir millor per solventar problems, dubtes...Després d’aquest període torna a haver-hi teoria i cap al gener , un mes o més de pràctica continuada al centre.


505

• El Màster també és millor perquè tenen més professorat a la universitat, el tutor de pràctiques de la universitat i el professor tutor de l’IES que fa reunions amb la universitat.

Com a tutor d’alumnat del Màster d’anglès puc dir el que m’han dit els meus alumnes de pràctiques, aquests consideren que hi ha massa continguts de psico-pedagogia i que voldrien més didàctica de l’àrea específica. Vista l’opinió de l’alumnat considero que seria un error no aprofitar el Màster per donar una sòlida base metodològica. Molts dels continguts que es treballen avui en una sessió del CAP haurien de convertir-se en un mòdul del Màster, per exemple la gestió d’aula, l’acció tutorial, les TIC...Tampoc el Màster hauria de descuidar treballar sobre empatia, mediació , resolució de conflictes...

A.4 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 1 Sí. L’actual sistema dóna una visió parcial del món de l’educació. L’alumnat en pràctiques ha de tenir un contacte més continuat i no tan sols d’una o dues hores al dia. Per saber com funciona tot i com són els grups, el seu dia a dia, com s’actua i com es pot actuar...cal tenir una relació més fluïda i intensa amb el centre i els seus membres. Les 40 hores no representen el 100% de la realitat escolar, només és un tast. El nombre d’hores de reunió amb el tutor també és important. Crec que les 10 hores de reunions variades és insuficient. En els continguts del Màster no hi hauria de faltar:Tractament de la diversitat , metodologia, resolució de conflictes, motivació ( de l’alumnat, és clar!), TIC, recursos i estratègies per desenvolupar les competències, acció tutorial, entre d’altres. TUTORA 2 Evidentment el Màster ha de millorar la formació inicial perquè no és el mateix 150 hores que un any, tot i que un any tampoc és suficient. Caldria observar diferents professors. No és bo observar sempre al tutor, tant pel que és bo com pel que no ho és s’ha d’observar diferents models. Cal també trencar amb tabús perquè en la pràctica docent influeix molt com has estat ensenyat. El Màster hauria de tenir pedagogia, didàctica, factors que intervenen en els processos d’ensenyament-aprenentatge...però sobretot psicologia de l’adolescent perquè cal conèixer bé les característiques del nostre alumnat. Si Bolonya segueix endavant s’haurien de comptar les hores de treball no presencials , que s’haurien d’avaluar d’alguna manera i aquí fracassaria més d’un perquè en el CAP no hi dediquen gaire temps. La paraula “temps” també la podem substituir per motivació, automotivació o interès.



PROFESSORAT El professorat que fa formació inicial :

• Ha d’estar motivat i il.lusionat amb la feina que fa. • Ha d’analitzar els fets en un sentit positiu. • Ha d’ensenyar bones pràctiques , ser innovador , participar en projectes.

A.5 Entrevistes als Tutors dels IES


506

TUTORA 1 Ha de ser una persona comunicativa i cooperativa amb experiència i que hagi treballat tot tipus de grups: grups amb un alt rendiemnt acadèmic fins a grups de diversitat ja que cada cop hi ha més diversitat d’alumnat i cal cobrir totes les necessitats de l’escola d’avui dia. Cal que el professorat tingui domini de les TIC i diferents recursos telemàtics ( o educatius en general). En quant a la personalitat crec que és important que sigui una persona activa, versàtil i dinàmica. TUTORA 2 El professorat que intervé en la formació inicial ha de tenir molta experiència. Currículum d’haver participat en projectes educatius. Ser pedagògicament actiu i innovador. Estar al corrent de les últimes tendències pedagògiques. Tenir realment interès en formar nous docents, no fer-ho només per motius econòmics tot i que considero que s’ha de pagar ADEQUADAMENT al professorat del Pràcticum doncs és una forma de valorar el seu treball.


6.0 TRANSVERSAL 6.1 INTERPERSONAL 6.2 PEDAGÒGICA 6.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT 6.4 ORGANITZATIVA 6.5 PER TREBALLAR EN GRUP 6.6 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA 6.7 PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT


No hi ha cap programació feta per competències i per tant no es tenen en compte de forma sistemàtica, s’assoleixen en la pràctica i en les reflexions que fem a l’aula ja que les classes no es plantegen de forma tradicional sinó que es treballa molt en grup i es fan molts debats. El pràcticum és clau en l’assoliment de competències però en les meves sessions també les tracto. A partir de les demandes dels tutors i de l’alumnat he fet alguns simulacres com per exemple de “classroom managment”. El que intento és treballar des del CAP d’anglès allò que pot ajudar a la formació com a docent en general. Treballo molt les TIC . Per exemple, hem creat un moodle no tant per comunicar-nos entre nosaltres sinó perquè vegin que és una eina útil i perquè aprenguin a fer-la servir. Molts alumnes que eren inicialment reticents a l’ús de les noves tecnologies, com que veuen que motiva als adolescents i que aprenen, han acabat el curs molt conscients dels avantatges de l’ús de les noves tecnologies i segur que les utilitzaran en les seves classes.

A.6 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 1 Depèn de l’alumne/a. N’hi ha que n’han tret molt profit pel que fa al CAP i a les pròpies capacitats personals i d’altres que veus que s’han equivocat i que no serveixen per ensenyar a adolescents. Considero que el que servirà més per a la docència dels meus alumnes del CAP és el que han après sobre el tractament de la diversitat i les diferents metodologies i activitats d’aprenentatge i ensenyament.


507

TUTORA 2 Principalment veuen les seves mancances. Veuen que no saben res. Veuen que és molt diferent observar que portar una classe. No saben fer una unitat didàctica. No saben tractar a l’alumnat... Se’n van quasi com han arribat. Alguns necessiten tenir més coneixements d’anglès.


508

CATEGORIES PROFESSORAT B


509


B) Professorat del CAP de la Universitat B 1.FORMACIÓ IMPARTIDA (FOR) 1.1 FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

B.1.1 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1 Jo diria que l’objectiu fonamental del CAP és donar un ventall d’estratègies metodològiques tant pràctiques com teòriques que els nous professors puguin fer servir a l’àula. A més, informar-los de la realitat docent i que tinguin una lleugera noció del treball didàctic.

Malauradament, el CAP és massa curt i està massa massificat. Crec que el CAP dóna una visió de conjunt molt interessant perquè et posa en contacte amb diversos professionals que destaquen en diferents àmbits. PROFESSORA 2 El CAP vol mostrar exemples pràctics de didàctica específica, bones pràctiques, recursos d’ús habitual i d’experiències reals del sistema educatiu. Crec que el CAP no prepara per a ser professor de secundària, únicament contribueix a informar d’alguns aspectes pràctics del sistema educatiu. Però per ara, no hi ha altra cosa similar per a substituïr-lo. Avantatges del CAP: que és el que hi ha, i alguna cosa cal fer… Desavantatges del CAP: insuficient, obsolet, compartimentat, individualitzat, passiu… PROFESSORA 3

El CAP tiene el objetivo de preparar para la docencia en educación secundaria: ESO, Bachillerato, FP, EOI.

La ratio profesor alumno ( creo que en mi clase había entre 50 y 60 alumnos) hace que sea imposible impartir una docencia interactiva y participativa. Las clases deben servir como modelo de docencia, no solo como fuente de información.

Muchos estudiantes de CAP tienen una competencia de inglés tan limitada ( la mayoría no puede casi hablar) que el CAP debe también tener el objetivo de formarlos en el uso del inglés en clase y eso es imposible con el formato que tiene.

B.1.1 Entrevistes als Tutors dels IES

TUTORA 3 La formació que han tingut els alumnes del CAP a la Universitat crec que no és suficient. Desconec bastant la part teòrica i dono l’opinió segons els comentaris dels meus alumnes d’aquest any. Però hi ha llacunes que cal omplir (teoria metodològica per exemple).


510

Si l’alumne es queda només amb les orientacions i no aprofundeix no es pot avançar.

1.2 FORMACIÓ EN EL PRÀCTICUM B.1.2 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1 Caldria, potser, allargar el període de pràctiques als centres per millorar la futura adaptació dels nous professors.

El Pràcticum hauria de ser més llarg i amb més implicació per part de l’alumne i del professorat acollidor.

PROFESSORA 2

Tant l’organització com la durada del Pràcticum no facilita la insersió professional. PROFESSORA 3 La organización y durada del Pràcticum no facilita en absoluto la inserción profesional.

B.1.2 Entrevistes als Tutors dels IES

TUTORA 3

Potser haurien de veure més diversitat de centres i així tindrien una visió més real. Sobre l’organització del Pràcticum sempre hi ha coses a millorar. La meva idea és que tinguin una visió global del món de l’ensenyament i que tinguin una guia. Els continguts treballats a les reunions han estat:

Organització del departament de llengües estrangeres Organització i funcionament del centre Cooreinació d’activitats Funcionament de 4t ESO i 2n BAT (els cursos que faig aquest any) Tutoria d’un nivell Preparació de les classes Oranització de les guàrdies Treballs de recerca Projectes de recerca Crèdits de síntesi Activitats extraescolars Seguiment i redacció de la memòria I alguna altra més

Crec que els alumnes del CAP han après a tocar de peus a terra en el món de l’ensenyament. Veure la problemàtica que hi pot haver en un centre ( no sols el comportament dels alumnes) per exemple problemes de diners, material, informàtics o d’obres (el nostre centre està patint una remodelació i provoca un estrés considerable en els alumnes i professors. TUTORA 4 Potser caldrien més hores d’observació de classes d’altres professors de la matèria. Els meus alumnes han anat a alguna, crec que no és bo que només vegin les meves classes i les agafin com a model, doncs encara que pot ser vàlid, n’hi ha d’altres. Crec que també s’hauria de contemplar que l’alumne assistís a classes tipus aula d’acollida, grups adaptats... per


511

tal de fer-se una idea de tot el que es pot trobar en un IES. Està correcte que vagin a veure classes dels seus companys de pràctiques i que ells n’hagin d’impartir. Fan falta més hores d’observació i impartició de classes. Els continguts treballats a les reunions han estat: Des de com corregir, avaluar els alumnes, fins a temes més organitzatius. També sobre on trobar recursos didàctics. Ajuda en la preparació d’impartició de classes. Seguiment de la redacció de la memòria: organització, contingut... Organització en una hora de guàrdia Organització d’una tutoria de l’eso (faltes, entrevistes amb els alumnes, amb els pares...) Crec que de tot el que han fet els alumnes el que més els servirà és haver vist la realitat d’un institut en viu i directe. Com és la realitat en una aula on hi ha diversitat, i com t’hi has d’adaptar. També com tractar temes de disciplina. Quan acaben el CAP els alumnes tenen un coneixement de la realitat a les aules, el nivell d’anglès que s’exigeix a cada curs , més metodologia pràctica....


2.1 PROFESSORAT UNIVERSITARI

B.2.1 Entrevistes al professorat universitari PROFESSOR 1 És un CAP no gaire car, ben estructurat, amb professionals d’experiència, amb ganes de mostrar el món docent per dintre. PROFESSORA 3 ...imparten las clases profesores que conocen los problemas con los que se enfrentarán.

2.2 TUTORS DELS IES TUTORA 3 He quedat sopresa dels comentaris dels meus alumnes que deien que els presentaven a l’alumnat com un enemic al que tenir por i les classes com una guerra continua i esgotadora. B.2.2 Entrevistes als Tutors dels IES

TUTORA 3

He fet totes les reunions necessàries, depèn de les agendes dels alumnes. Sempre és agradable poder transmetre el que has fet i s’agraeix poder-ho fer a gent que té il.lusió i ganes de fer una bona feina. També em seveix per fer una autocrítica de les meves classes i del treball que faig a l’insititut. TUTORA 4 No he comptabilitzat les hores de reunió física, doncs avui en dia es pot mantenir contacte per mail molt fàcilment. M’agrada veure l’interès que tenen en aprendre d’algú que té experiència, i poder-los donar tot el que jo he après durant els meus anys com a docent.


512

3. RELACIÓ TEORIA – PRÀCTICA ( PRACT) B.3 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1 Estic convençut que els continguts del CAP són útils per a la pràctica perquè no es busquen receptes sinó que es donen eines de treball, que a la llarga són molt més profitoses. PROFESSORA 2 Els continguts del CAP no són gaire útils per a la pràctica, excepte quan algun assitent/alumne s’implica en un projecte a l’aula i l’amplia amb els aprenentatges de les sessions teòriques (TIC, etc)… PROFESSORA 3 No se vincula bastante la práctica y la teoría. No tiene sentido empezar por la teoría y luego ir a la práctica. Creo que las prácticas deberían tener mucho más peso y la teoría construirse sobre investigación de la práctica ( observaciones de clase, lectura y discusión de investigación relacionada con la docencia, etc).

Los contenidos del CAP son útiles para la práctica pero la estructura del CAP hace que sea muy difícil que la mayoría se beneficie.

B.3 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 3 Una imatge val més que mil paraules. Doncs la pràctica val més que mil teories. La majoria d’alumnes del CAP ja han experimentat en el món de l’ensenyament però el que si els va molt bé es veure la realitat dels IES i els diferents tipus d’alumnes i centres que hi ha . TUTORA 4 Veure casos reals de la pràctica a la classe és el que realment compta i serveix. El que expliquen a la universitat a vegades no s’ajusta a la realitat de l’aula (segons comentaris dels meus alumnes) 4. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT (MAST) B.4 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1 Desconec com s’estructurarà el Master però confio que no només serà una formació més cara.


513

Personalment, crec que la cohesió de continguts del Màster hauria de ser més intensa i la implicació de l’alumne també. Parlant dels continguts, crec que falta una preparació metodològica universitària més profunda per avançar més en el CAP. PROFESSORA 2 El Màster hauria de suposar una millora respecte el CAP però depèn de com s’organitzi: en especial, si s’evita “afegir un any més” a la carrera, sense enfocament pràctic ni producte final. Hi ha continguts imprescindibles en el Màster:

-educació emocional, mediació, resilència… -llengua i estratègies de comunicació amb infants i adolescents -currículum, normativa del sistema educatiu, marc jurídic laboral i funcionarial… -metodologia i didàctica específica de l’àrea curricular -recursos i eines d’aula per a la millora i la innovació -pràctica a l’aula (ACTIVITATS ORGANITZADES per projectes i tasques) -treball en xarxa (virtual, internacional, etc) i intercanvi de bones pràctiques -estratègies d’avaluació, assessorament, educació informal i no formal… PROFESSORA 3

Depende de como se organice. La mayor ventaja del Máster es que seguramente no lo cursarán más que estudiantes interesados en ser profesores ( en la actualidad muchos hacen el CAP pero no están interesados en dar clases)

B.4 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 3 Crec que l’augment d’hores del Màster millorarà la formació inicial doncs els comentaris de la majoria d’alumnes del CAP és que falten hores de pràctica i el CAP d’aquest any només ha servit per tenir una noció de com van les coses als Instituts. Els continguts del Màster els veig molt semblants als del CAP actual però potser caldrà aprofondir més tant en la part pràctica com la teòrica. TUTORA 4 El Màster segurament millorarà la formació inicial doncs es tracta de més hores de didàctica i de pràctica en els centres. El Màster hauria de permetre impartir classes a diferents nivells i a alumnes de diferents tipologies (aules d’acollida, obertes...). Els continguts haurien de tenir utilitat per al professorat: recursos didàctics, integració de les noves tecnologies en l’ensenyament de l’anglès... 5. PERFIL IDEAL DEL PROFESSORAT DE FORMACIÓ INICIAL DEL

PROFESSORAT (PERF) B.5 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1 El professorat de la formació inicial hauria de ser professorat voluntari, amb experiència demostrada i amb ganes de dedicar temps a la formació de nous professionals. Potser caldria instaurar un sistema d’incentius per a aquest docents.


514

PROFESSORA 2 El professorat que fa formació inicial ha de tenir experiència a l’aula i en càrrecs directius, formació teòrico-didàctica demostrada, innovació metodològica i recerca educativa contrastada, visió global del sistema… PROFESSORA 3 Los profesores que intervienen en la formación inicial deben ser buenos profesores con experiencia docente en el nivel educativo.

B.5 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 3 El professorat que fa formació inicial ha de conèixer el funcionament dels centres, normatives i tenir ganes de voler millorar. Ha de ser una persona que no visqui pendent del rellotge. TUTORA 4 El professorat que intervé en el CAP hauria de ser professorat actiu a les aules, capaç de transmetre la realitat als alumnes, sempre des de l’experiència.


6.0 TRANSVERSAL 6.1 INTERPERSONAL 6.2 PEDAGÒGICA 6.3 EXPERTA EN MATÈRIA IMPARTIDA I EN EL MÈTODES D’ENSENYAMENT 6.8 ORGANITZATIVA 6.9 PER TREBALLAR EN GRUP 6.10 PER COOPERAR EN L’ENTORN DE L’ESCOLA 6.11 PER A LA REFLEXIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

B.6 Entrevistes al professorat universitari

PROFESSOR 1

Les competències personals no es treballen gaire donat que els grups són bastant massius i el contacte amb l’alumne és força limitat. La competència professional es treballa mitjançant l’exposició de tots els aspectes de la docència: estratègies metodològiques, coneixement psicològic, consciència del marc normatiu etc. Sobre les competències tranversals jo només puc parlar de la meva sessió d’interculturalitat i jo les treballo força posant exemples d’activitats transversals a les classes d’anglès, sobretot si parlem de grups amb necessitats especials.


515

PROFESSORA 2

Les competències personals i professionals es treballen amb elements de reflexió tutoritzada (memòria) i amb sessions de formació en acció ( al centre educatiu). Les competències transversals es treballen poc i malament.

B.6 Entrevistes als Tutors dels IES TUTORA 3 No crec que el CAP doni noves competències. No hi ha prou temps per assolir-les. Crec que el CAP obre moltes portes però depèn de l’alumne que després les assoleixi o no.


516

Documents

LES PRÀCTIQUES EN LA FORMACIÓ INICIAL DEL …secundària .S’han centrat tots els esforços en com aprenien els alumnes però, no hi ha hagut una formació del nou professorat tenint