Les notícies del delegat, núm. 102

Les notícies del delegat 102Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012

Actualitat Els pressupostos de la tisorada

Editorial Un any de retallades

Política sindical Salaris i productivitat: elvincle en discòrdia

Igualtat i polítiques socials Només el38,1% de les persones amb discapacitat

són actives laboralment

Política institucional Subida mínima delas pensiones en 2012

Actualitat sindical

Salut laboral Què es considera accident detreball

AMIC Repensar la immigració en temps decrisi

Comunicació Ens manifestem! Comconvocar els periodistes + En català, com

es diu�?

Espai Avalot Contracte social amb els joves

Estadístiques + Novetats documentals

e-sindicat Campanya de signatures digitalsperquè l�ATM que no augmenti els títols

de transport per sobre l�IPC

www.ugt.cat

l Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat uns

pressupostos pel 2012 molt restrictius, un 5,9% inferiors

als pressupostos presentats pel 2011 en termes nominals

i un 8,6% inferiors en termes reals, és a dir, descomptant la

inflació.

El Govern pretén així reduir el dèficit des del 2,66% del PIB

del 2011 fins al 1,3% del PIB del 2012. Aquesta dràstica reducció,

que equival a 5.612 milions d�euros en tan sols un any, respon

a la Llei d�estabilitat pressupostària de Catalunya, on el Govern

va voler anar més enllà de la norma autoimposant-se terminis

i sostres de dèficit més estrictes que la norma estatal. La UGT

de Catalunya va denunciar que aquests límits poden frenar la

capacitat de recuperació de la nostra economia i afavorir un

greuge comparatiu respecte la resta de comunitats autònomes.

La Generalitat no només ha anunciat retallades entre les

persones treballadores del sector públic; a més, incompleix en

el pagament de sous i salaris.

El nostre sindicat denuncia que els pressupostos no prioritzen

la despesa social i canvien la repartició del pastís pressupostari;

no fomenten la ocupació ni impulsen la indústria; en canvi, sí

que prioritzen el sector financer, i aposten per una política

d�ingressos que castiga encara més les classes populars.

Per la UGT de Catalunya, aquests pressupostos són un clar

pas enrere en la consolidació del nostre estat del benestar, en

la seguretat i la confiança de la ciutadania davant els serveis

públics i d�atenció a les persones i en la possible sortida del

túnel i reactivació econòmica.

El projecte de Llei de pressupostos retira drets als empleats públics, paralitza la reactivacióeconòmica i castiga les classes populars

2 Actualitat

Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener2012 | www.ugt.cat

Els pressupostos de la tisorada

La UGT de Catalunya i la CONC impulsenuna consulta popular sobre lesretalladesEls secretaris generals de la UGT de Catalunya i de CC.OO. de

Catalunya, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, han

presentat una proposta als grups polítics catalans perquè el

Parlament de Catalunya convoqui una consulta popular on

la ciutadania pugui expressar si està d�acord amb les

retallades de serveis públics que està duent a terme el

Govern de la Generalitat. Aquest mes, els sindicats es

reuneixen amb els diferents partits per a convèncer-los que

impulsin la consulta; si no es pogués tirar endavant , ambdues

organitzacions la promouran a través d�una Iniciativa

Legislativa Popular.

Part del pressupost que es dedica a salut i educació

23,9%

14,8

24,3%

14,8

24,9%

15,9

0

5

10

15

20

25 2010

2011

2012

Font: elaboració pròpia a partir de pressupostos de la Generalitat 2010 i 2011,i projecte de pressupostos de 2012. Pressupostos consolidats.

Salut Educació

Crèdits Direcció: Miguel Ángel Escobar Coordinació/Maquetació: Gabinet de Comunicació Col·laboració: Secretaries de Política Institucional iPolítica Sindical; Avalot�Joves de la UGT de Catalunya; Associació d�Ajuda Mútua d�Immigrants a Catalunya Il·lustracions: Gabinet de ComunicacióFotos: Gabinet de Comunicació; Agència Catalana de Notícies (Bertran Cazorla, Núria Julià); sxc.hu (Bjarne Henning Kvaale, Jesús M. NietoBobadilla, Jean Scheijen, Leonardo Tote, wedward); Thinkstock Correcció: Servei Lingüístic Impremta: IMPRÈS GRUP

Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener2012 | www.ugt.cat

quests dies Artur Mas compleix un any com a president

de la Generalitat, però el balanç d�aquests dotze mesos

del que ell mateix va anomenar «Govern dels millors»

no pot ser gaire positiu. La paraula retallades pesa com una

llosa sobre aquest país i els seus ciutadans i ciutadanes.

El Govern sembla trobar la inspiració en una única missió:

equilibrar i sanejar els comptes de la Generalitat de Catalunya.

A priori ningú diria que sigui una política errònia, en plena crisi,

sota la pressió dels mercats internacionals i de la troika europea.

Però veient el que ha donat de si aquest primer any de

legislatura, sembla que aquest objectiu s�ha convertit en tota

una obsessió que posa en dificultat el propi estímul públic de

l�economia i posa en risc la qualitat dels serveis públics essencials.

L�actual equip només fa que repetir el mantra de la necessitat

d�ajustar els comptes, i la duresa amb què imposa els seus

plantejaments, sense cap marge per a la negociació, fa pensar

que en certa mesura està aprofitant la conjuntura per imposar

un nou model d�administració pública i d�ús de drets essencials.

Ho delata, per exemple, la supressió definitiva de l�impost de

successions i l�orientació fiscal centrada en taxes idèntiques per

a tothom i no l�augment d�impostos directes i progressius segons

la renda. O què dir de l�anomenat «tiquet moderador» a les

receptes farmacèutiques i que en realitat es tracta, no ja d�un

copagament, sinó d�un repagament sanitari universal que no

entén ni d�aturats ni de pensionistes ni de malalts crònics.

Però les constants retallades en els serveis públics, a més

de suposar la pèrdua de drets socials i de generar més desigualtat

entre les persones a l�hora d�accedir al dret a una educació o

a una sanitat pública, tenen un tercer i pervers efecte:

destrueixen llocs de treball. El Govern es va proposar a l�inici de

la legislatura reduir l�atur a la meitat, però ha arribat al 25%

del seu mandat amb 742.000 desocupats i una taxa d�atur del

19,4%, un 1,4% més que quan el va iniciar.

Resumint, en aquest any la factura nacional de la crisi tan

sols l�estan pagant les rendes més humils i els empleats públics.

Per tot plegat, per a denunciar en veu alta aquestes brutals

polítiques de retallada, la UGT de Catalunya, juntament amb la

resta d�organitzacions que formem part de la plataforma Prou

Retallades, hem convocat a tota la ciutadania a una gran

manifestació el proper dissabte, 28 de gener, per dir «No a la

dictadura financera, aturem les retallades!». Novament, t�hi

esperem!

Josep M. Àlvarez

Secretari general de la UGT de Catalunya

Divendres, 27 de gener, a les 19 hores Inauguració de l�Union Bar,

nou espai de participació per als joves afiliats i afiliades a l�Avalot-

Joves de la UGT de Catalunya. Lloc: seu d�Avalot, pl. de Vázquez

Montalbán, 4, Barcelona.

Dissabte, 28 de gener Manifestacions «No a la dictadura financera!

Prou retallades!» Barcelona: a les 17 hores, pl. de Catalunya. Girona:

12 hores, pl. de la Independència. Lleida: 17.30 hores, pl. de Ricard

Vinyes. Tarragona: 17.30 hores, Estàtua dels Despullats. Organitza:

plataforma Prou Retallades.

Agenda gener 2012

3Editorial

Un any de retallades

n els darreres mesos, s�ha parlat molt sobre els salaris i

la seva vinculació a la productivitat. La patronal, en una

de les seves moltes ofensives, torna a atacar i aquest

cop ho fa reclamant la vinculació dels increments salaris a la

productivitat, però no pas per a millorar-la i ser més competitius

com a país, sinó per a devaluar els salaris. És per aquest motiu

que fem un anàlisi i reflexionem sobre la relació

salaris/productivitat que proposen.

Què és la productivitat?La teoria diu que la productivitat és el producte que genera

una persona treballadora i que depèn bàsicament de la

intensitat de capital i l�eficiència amb la qual funciona

l�economia:

Problemes que genera l�aplicació de laproductivitatAparentment, millorar la nostra productivitat, és a dir, buscar

l�eficiència, sempre es valora en positiu, no només per a

l�empresa sinó pel conjunt de la societat; ara bé, l�aplicació de

la productivitat genera dubtes seriosos...

Com mesurem la productivitat?

Les mesures de productivitat estan plantejades en termes

econòmics; per tant, l�intent d�aplicar aquest càlcul econòmic

a l�àmbit laboral genera dificultats més que serioses i fa que

en determinades activitats sigui impossible; vegem per què:

Producte

La mesura del producte físic és molt complex, bàsicament

per dos motius:

1. Perquè no hi ha una mesura clara de càlcul, i

2. perquè hi ha moltes activitats i sectors en què no es

pot definir quin és el producte concret; per exemple,

com mesurem el producte físic d�un metge? I el d�un

bomber? O fins i tot, com calculem el producte d�un

paleta de la construcció, per totxo col·locat per hora?

Quantitat de treball

Què entenem com a quantitat de treball, les hores que es

treballen?

El càlcul de la productivitat a partir del «producte/nombre

d�hores»; genera una intensificació del treball; que a la

vegada, es tradueix en un augment del desgast físic de les

persones treballadores. Aquest desgast generarà a la llarga

costos socials (malalties, etc.).

Per a nosaltres, l�únic augment real de la productivitat

és aquell que amb el mateix esforç i amb les mateixes hores

de treball es produeix més.

Trampes de la productivitatEls que s�omplen la boca parlant sobre la productivitat, no ens

aclareixen mai en quin àmbit es planteja la vinculació: a nivell

de país? en l�àmbit de l�empresa? O potser a nivell individual?

� Incrementar els salaris en funció de l�augment de la

productivitat del país comporta que tothom veu millorat el

seu salari en un percentatge equivalent a la millora de

4 Política sindical

Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat

Salaris i productivitat: el vincle en discòrdia

Productivitat =Producte

Quantitat de treball

Cost laboral i productivitat

105

100

95

199

6

1997

199

8

199

9

200

0

200

1

200

2

200

3

200

4

200

5

200

6

200

7

0

200

8

Política sindical


5

l�eficiència social. Ara bé, si hi ha inflació i els salaris només

creixen segons l�augment de la productivitat, tota l�alça de

preus va a parar a mans de les empreses.

� Fixar els salaris segons la productivitat de l�empresa suposa,

d�una banda, acceptar un augment de les desigualtats

socials; i de l�altra, ignorar que el món empresarial real està

format per estructures empresarials complexes entre les

quals mantenen relacions de poder econòmic desigual.

� Calcular el salari en funció de la productivitat individual és

una altra fal·làcia. Cal tenir present dos aspectes que es

deixen de banda quan la gent pensa en aquest tipus de

càlcul; el primer, és que la majoria de feines són col·lectives

i per tant, és gairebé impossible determinar què és el que

aporta cadascú. El segon aspecte que cal tenir en compte

són els «creixements irreals»; és a dir, una millora de

l�eficiència pot venir donada per un augment de les hores

treballades o per una intensificació dels ritmes de treball

i per tant, no estem parlant d�un augment real de la

productivitat.

En tot cas, si algú parla d�aplicar aquest tipus de càlcul, el

que pretén encobertament és pagar a cada persona

treballadora en funció dels interessos de la direcció i

fomentar l�individualisme dels treballadors i les

treballadores, entre d�altres.

La nostra proposta:Acord Interprofessional de CatalunyaVist l�exposat fins ara, la productivitat és un element perillós

i queda clar que no podem vincular els increments salarials

només a la productivitat. Per això, en el recent signat Acord

Interprofessional de Catalunya 2011-2014, els agents socials

hem cregut necessari i convenient abordar aquest tema i renovar

l�estructura salarial, ja que entenem que la negociació col·lectiva

ha d�atendre amb més intensitat la regulació de les retribucions

variables.

A l�AIC fixem que els convenis col·lectius d�àmbit sectorial

han de definir els criteris per a l�aplicació de la retribució variable,

així com les fórmules per a la seva adaptació i aplicació a les

empreses.

La negociació col·lectiva ha d�atendre el criteri que els salaris

han de vincular-se amb:

Aquests són els elements que han d�influir en la negociació de

l�estructura salarial. Aquests elements són les eines bàsiques

que ens han de permetre actualitzar la retribució salarial en

funció de les realitats concretes de cada empresa o sector.

Beneficis empresarialsInflacióProductivitatVariació de costosInversionsEvolució econòmica delssectors d�activitat

Despeses de personal /valor afegit

Despeses de personal per treballador

Valor afegitper treballador

200

9

2012

2010

2011


6 Igualtat i polítiques socials

a UGT de Catalunya denuncia que les persones amb

discapacitat són un dels col·lectius amb més baixa ocupació

i amb una clara vulnerabilitat en el mercat de treball,

situació que s�agreuja amb la difícil situació econòmica i laboral

que travessa el nostre país.

A l�informe «Les persones amb discapacitat i el mercat de

treball a Catalunya», elaborat pel nostre sindicat, s�analitza la

situació de les persones amb discapacitat i s�avalua els avenços

normatius que s�han fet durant el 2011.

Des de la UGT de Catalunya instem els governs a que no

utilitzin la crisi com a excusa i a que portin a terme les polítiques

encaminades a aconseguir la plena igualtat i la integració real

i efectiva de les persones amb diversitat funcional.

Pel nostre sindicat, les polítiques de discapacitat han d�anar

orientades a l�accés a l�ocupació en el mercat ordinari, a la lluita

contra la discriminació per raó de discapacitat, i a atendre

determinats àmbits com la protecció social d�aquests

treballadors, l�accés a l�educació, la seva formació, o fins i tot

la política fiscal.

Dades sobre la discapacitat a Catalunya� Al voltant del 6% de les persones que viuen a Catalunya

tenen una discapacitat.

� El 4,8% de les persones amb edat de treballar que viuen

a Catalunya són persones amb diversitat funcional.

� El col·lectiu de persones amb discapacitat té una

participació en el mercat de treball molt baixa, només

el 38,1% són actius.

� Una de cada quatre persones amb discapacitat

registrades a l�atur porten més de 2 anys sense trobar

una feina.

� La dificultat d�accedir i mantenir-se en el mercat laboral

és patent en la seva baixa taxa d�ocupació i amb una

taxa d�atur que duplica la mitjana del total de la població

catalana.

� El baix nivell de formació, una població activa envellida

i una focalització en el sector serveis i en els llocs de

treball no qualificats precaritzen encara més la seva

situació en el mercat de treball.

� L�accés al mercat laboral a partir del treball protegit és

cada vegada més freqüent en les persones amb

discapacitat.

Les persones amb discapacitat constitueixen un sector de

població heterogeni, però totes tenen en comú que, d�una

manera o altra, necessiten garanties suplementàries per a viure

amb plenitud de drets o per a participar en igualtat de condicions

que la resta de ciutadans en la vida econòmica, laboral i social.

En definitiva, podem dir que les persones amb diversitat

funcional tenen un greu problema d�accés al mercat laboral

�en el moment de la selecció�, d�accés al lloc de treball - perquè

La UGT de Catalunya reivindica que la crisi i les retallades no aturin la integraciósociolaboral d�aquest col·lectiu

Només el 38,1% de les persones amb discapacitat sónactives laboralment


7Igualtat i polítiques socials

no sol ser accessible i presenta barreres arquitectòniques- i

d�adaptació al lloc de treball -perquè no està adaptat a les

necessitats de les persones amb discapacitat, cosa que afegeix

dificultats per al desenvolupament de les seves obligacions

laborals.

Per poder assolir la seva integració en el mercat de treball,

les persones amb diversitat funcional han de lluitar contra les

barreres i discriminacions que limiten el seu accés a l�ocupació,

com ara un sistema de formació professionalitzadora poc inclusiu

i un mercat laboral que també provoca una important

desincentivació en oferir llocs de treball precaris, amb baixos

salaris i amb escasses possibilitats de promoció professional.

En aquest sentit, la UGT de Catalunya aposta per:

� La resolució urgent dels problemes d�accés a la formació

que pateix aquest col·lectiu, amb l�impuls de models i de

recursos formatius inclusius a les etapes educatives

postobligatòries, que afavoreixi l�accés i la permanència de

les persones amb discapacitat, adaptant les accions

formatives i oferint un suport adaptat. Reforçar els programes

de qualificació professional amb més implicació de les

empreses.

� Un servei públic d�ocupació (SOC) més eficaç quant a la seva

funció d�intermediació, que assoleixi un paper molt més

actiu que fins ara, tant en matèria de supervisió de les

agències privades de col·locació, com de vigilància de les

situacions de discriminació.

� Reforçar i millorar la tasca dels serveis públics d�ocupació,

facilitant serveis especialitzats concebuts com a drets

permanents i no com a programes temporals vinculats a

les disponibilitats pressupostàries.

� Consolidar eines com la prospecció d�empreses, per a

informar i sensibilitzar sobre les capacitats i competències

de les persones amb discapacitat, i alhora identificar els

llocs de treball que podrien ser ocupats i els ajuts o suports

que podria rebre l�empresa per a la seva adaptació i

manteniment.

� El foment més decidit de la ocupació efectiva a les empreses

ordinàries de treballadors amb diversitat funcional, i un

major seguiment sobre els motius al·legats a les sol·licituds

d�excepció i les justificacions de les mesures alternatives

aprovades.

� La negociació col·lectiva com a instrument per millorar les

condicions laborals de les persones treballadores dels Centres

Especials de Treball (CET). Els CET són empreses que realitzen

un treball productiu i han d�assegurar una ocupació

remunerada. Per això és important que els treballadors dels

CET disposin de representació sindical que vetlli per unes

condicions laborals de qualitat.

� El manteniment i el reforç de la concertació de les polítiques

i les mesures prioritàries, com les recollides a l�Acord

Estratègic i a l�Estratègia per a la inserció laboral de les

persones amb discapacitat 2008-2010.

La situació de vulnerabilitat en què es troba el col·lectiu de

persones amb discapacitat, amb poques oportunitats laborals,

precàries i de baixa qualificació, s�agreuja amb l�edat,

desincentivant la seva incorporació a un mercat laboral molt

excloent. Aquestes persones quan arribin a la seva edat legal

de jubilació poden trobar-se en una situació de molta més

vulnerabilitat amb una pensió de jubilació mínima.

Perfil del treballador amb discapacitatEl perfil de la persona amb discapacitat contractada a

Catalunya és el d�un home (el 61,3% del total de la

contractació feta el 2010), d�edat compresa entre els 35 i

49 anys (el 46,4%), per a treballar en el sector de serveis

(el 89%) i per a ocupar un lloc de treball no qualificat (el

51%).

na de las primeras decisiones del nuevo gobierno central

ha sido la de actualizar la cuantía de las pensiones

contributivas, que en Catalunya afecta a casi un millón

seiscientas mil pensiones. Al final la decisión no ha sido más que

la de determinar una subida, mínima, del 1% para el conjunto

de las pensiones.

A pesar de las críticas que realizaron desde la oposición, no

han dado marcha atrás a la decisión del anterior ejecutivo de

suspender la revalorización de las pensiones contributivas de la

Seguridad Social en su modalidad contributiva para el año 2011,

sin que se vieran afectadas las pensiones mínimas, las pensiones

no recurrentes del SOVI y las pensiones no contributivas, y que se

realizó a través del Real Decreto Ley 8/2010. Con lo que más de

un millón doscientas mil pensiones no van a recuperar la pérdida

de poder adquisitivo en 2011.

Los únicos pensionistas que recuperarán el poder adquisitivo

perdido en el pasado año serán los perceptores de pensiones

mínimas, SOVI no concurrente con otras prestaciones y pensiones

no contributivas que verán mejoradas sus pensiones en un 2,9%

debido a que, aparte de la subida del 1%, se les consolidará un

1,9% por la desviación de la inflación del año 2011, con lo que

también cobrarán una paga por la desviación de inflación en 2011

no más allá del 1 de abril del presente año.

Desde UGT de Catalunya consideramos que la revalorización

del 1% para el conjunto de las pensiones es claramente insuficiente,

no sólo porque la media de las previsiones de los principales

analistas sitúa el aumento del IPC en 2012 en el 1,5% de media

anual, sino también a que este aumento se verá seguramente

absorbido por la subida del IRPF que ha aprobado recientemente

el Gobierno. Los Técnicos del Ministerio de Hacienda (GESTHA)

han observado que la actualización de las pensiones apenas se

notará en el bolsillo de las personas pensionistas, incluso algunas

la verán neutralizada por la subida del IRPF y terminarán

perdiendo poder adquisitivo en el 2012.

Además, esta subida de sólo el 1% resulta especialmente

escasa para las más de 412.000 personas que en Catalunya son

perceptoras de una pensión mínima o de una pensión no

contributiva. Recientemente el Institut d�Estadística de Catalunya

ha publicado que el 19,1% de la población catalana tiene unos

ingresos inferiores al umbral de la pobreza, que para el 2010 se

sitúa en 8.718,60 euros anuales, por lo que podemos determinar

que las pensiones que se encuentren por debajo de esta cuantía

corren un claro riesgo de pobreza.

Por último queremos hacer hincapié en las especiales

dificultades para llegar a fin de mes de las personas cuyos ingresos

proceden principalmente de una pensión, hecho que se debe

tanto a que sus ingresos son menores como a que dedican un

porcentaje mayor de sus ingresos a la compra de bienes de primera

necesidad. En el 2010, de media las personas perceptoras de una

pensión dedicaron el 66,3% de su presupuesto a consumir bienes

de primera necesidad, un porcentaje 10,5 puntos porcentuales

mayor que la media de la población catalana. Este dato resume

perfectamente el esfuerzo económico que han de realizar las

personas pensionistas, y también la pérdida de poder adquisitivo

que les supone el hecho de que se haya revalorado sus pensiones

únicamente teniendo en cuenta una previsión a la baja del

crecimiento del IPC sin tener en cuenta como les puede afectar

el incremento de los precios de los productos de primera necesidad.

8 Política institucional


Más de un millón doscientas mil pensiones no van a recuperar la pérdida del poderadquisitivo del año pasado

Subida mínima de las pensiones en 2012

UGT de Catalunya considera claramenteinsuficiente la revalorización del 1% parael conjunto de las pensiones, no sóloporque las previsiones de los analistassitúan la subida del IPC en el 1,5% en2012, de media anual, sino tambiénporque seguramente se verá absorbidapor la subida del IRPF que ha aprobadorecientemente el Gobierno

Clase de pensión

Jubilación

Titular con 65 años o más

Titular menor de 65 años

Incapacidad permanente

Gran Invalidez

Absoluta y Titular 65 años

Total: edad 60 - 64 años

Total: enfermedad común < 60 años

� Sin cónyuge a cargo: 6.993,14 euros/anuales

� Con cónyuge a cargo: 8.157,57 euros/anuales

Pensiones mínimas 2012

Se garantizan cuantías mínimas mensuales, en función de la

edad de la persona pensionista y de que tenga o no familiares

a su cargo, cuando no supere el límite de ingresos establecido:

9Política institucional


{Euros/mes Euros/año

Con cónyuge

a cargo

763,60

715,60

1.145,40

763,60

715,60

384,90

Sin cónyuge:

(unipersonal)

618,90

578,90

928,40

618,90

578,90

384,90

Con cónyuge

no a cargo

587,00

547,00

880,50

587,00

547,00

352,72

Con cónyuge

a cargo

10.690,40

10.018,40

16.035,60

10.690,40

10.018,40

5.388,60

Sin cónyuge:

(unipersonal)

8.664,60

8.104,60

12.997,60

8.664,60

8.104,60

5.388,60

Con cónyuge

no a cargo

8.218,00

7.658,00

12.327,00

8.218,00

7.658,00

4.938,08

Clase de pensión

Viudedad

Titular con cargas familiares

Titular con 65 años, o discapacidad >= 65%

Titular entre 60 - 64 años

Titular menor de 60 años

Orfandad

Por beneficiario

Por beneficiario < 18 años con discapacidad >= 65%

Orfandad absoluta: el mínimo se incrementa en 6.559,00 euros/año

distribuidos entre los beneficiarios

En favor familiares

Por beneficiario

Si no existe viudo ni huérfano pensionistas:

� Un solo beneficiario con 65 años

� Un solo beneficiario < 65 años

Varios beneficiarios: El mínimo asignado a cada uno se incrementará en el

importe que resulte de prorratear 3.913,00 euros /año entre el número de

beneficiarios.

SOVI (Vejez, Invalidez y Viudedad)

Pensiones no contributivas (Jubilación e Invalidez)

Euros/mes

715,60

618,90

578,90

468,50

189,00

371,90

189,00

456,90

430,30

395,70

354,10

Euros/año

10.018,40

8.664,60

8.104,60

6.559,00

2.646,00

5.206,60

2.646,00

6.396,60

6.024,20

5.539,8

4.957,40

Transports de Barcelona pretén afrontar la seva mala gestió i

la retallada pressupostària de l�administració amb mesures com

la reducció històrica i brutal de serveis diaris, l�augment d�un

38% del preu del bitllet senzill, l�acomiadament de treballadors

i l�incompliment dels acords amb la plantilla. TB ha plantejat la

congelació salarial als seus 4.200 conductors i mecànics per

estalviar 14 milions d�euros. Si no s�accepta, l�empresa amenaça

amb la presentació d�un ERO. El comitè d�empresa denuncia

que la direcció suprimeixi serveis als ciutadans i exigeixi esforços

a la plantilla mentre es nega a facilitar informació d�altres

despeses, com ara els costos derivats de l�externalització de

serveis (més de 120 M d�euros), o els sous dels directius (superiors

als 200.000 euros), entre d�altres.

A presonsEls sindicats de presons també s�han mobilitzat aquest gener

contra les retallades, les agressions continuades, la manca de

seguretat i la massificació als centres penitenciaris. Per forçar

un acostament de posicions amb Serveis Penitenciaris, els

delegats sindicals es van tancar a la seu d�aquest organisme,

a la vegada que els treballadors protestaven fent concentracions

als centres.

Als cossos especials de la GeneralitatSota el lema «Cossos especials en lluita. Amb la seguretat

pública no s�hi juga», els bombers, personal de presons, agents

forestals i Mossos d�Esquadra van desbordar la Via Laietana i

la plaça de Sant Jaume i van reclamar que es preservi el model

de seguretat pública catalana i uns serveis públics de qualitat.

Per la seva banda, els Mossos van ocupar diferents comissaries

catalanes en protesta per les mesures anunciades pel

Departament d�Interior: retallades salarials que poden suposar

fins el 25% del poder adquisitiu, augment d�hores de treball,

eliminació de convocatòries d�accés al cos i de promoció interna,

rebaixa de retribucions per baixa per accident, entre d�altres.

A Transports de Barcelona

Les organitzacions socials que formem la plataforma

Prou Retallades convoquem una gran mobilització

ciutadana per aturar la política de retallades

indiscriminades del Govern de la Generalitat als serveis

públics i als drets socials. La plataforma ha elaborat un

Memorial de Greuges davant les polítiques del Govern

de la Generalitat. A Barcelona la manifestació sortirà

de la ronda Universitat/pl. de Catalunya a les 17 h, a

Girona des de pl. de la Independència a les 12 h; a Lleida

des de pl. de Ricard Vinyes, a les 17.30 h; i a Tarragona

des de l�Estàtua dels Despullats, a les 17.30 h.

Contra les agressions a l�estat delbenestar, continuem en acció!


El 28-G, gran manifestació

«No a la dictadurafinancera, aturem lesretallades!»

Mobilitzacions contra lespolítiques de retallades

Actualidad sindical10

uins supòsits es consideren accidents de treball pel

què fa al règim general de la Seguretat Social? Des

del punt de vista legal, el concepte d�accident de

treball es recull a l�article 115 del refós de la Llei general de la

Seguretat Social, que estableix que s�enten per accident de

treball «tota lesió corporal que el treballador pateixi amb

ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte

d�altri».

Què es considera un accident laboral?

1. Els que pateix el treballador en anar o tornar de la feina,

sense limitació horària i sempre que tingui lloc en el camí

d�anada o tornada, que no es produeixin interrupcions entre

el treball i l�accident i que s�utilitzi l�itinerari habitual.

2. Els que pateix el treballador com a conseqüència de les

tasques de l�exercici de càrrecs electius sindicals, i els

desplaçaments per a desenvolupar-les.

3. Els que pateix el treballador, que sense ser les tasques

pròpies de la seva categoria professional, les executi en

compliment de les ordres de l�empresari o espontàniament

en interès del bon funcionament de l�empresa.

4. Els esdevinguts per actes de salvament que tinguin relació

amb el treball.

5. Les malalties que contregui el treballador en realitzar el

seu treball, sempre que se�n demostri la relació.

6. Les malalties patides anteriorment i que s�agreugen com

a conseqüència de la lesió constitutiva de l�accident.

7. Les conseqüències de l�accident que resultin modificades

per malalties intercurrents.

Es presumirà que són constitutives d�accident de treball, excepte

si es presenta prova en contra, les lesions que pateixi el

treballador durant el temps i al lloc del treball.

Supòsits que NO tenen la consideració d�accident de treball

� Els que siguin deguts a força major estranya al treball,

entenent per aquesta la que sigui de tal naturalesa que no

guardi cap relació amb el treball que s�executava en ocórrer

l�accident.

� En cap cas es considerarà força major estranya al treball la

insolació, el llamp i altres fenòmens anàlegs de la naturalesa.

� Els que siguin deguts a dol o a imprudència temerària del

treballador accidentat.

Finalment, cal citar les circumstàncies que no impediran la

qualificació d�un accident com a accident de treball:

� La imprudència professional que és conseqüència de l�exercici

habitual d�un treball i es deriva de la confiança que aquest

inspira.

� La concurrència de culpabilitat civil o criminal de l�empresari,

d�un company de treball de l�accidentat o d�un tercer, llevat

que no tingui cap relació amb el treball.

L�accident produït mitja hora més tardde sortir de la feina, és accident detreball?La Llei de la Seguretat Social diu que «tindran la consideració

d�accidents de treball els que pateix el treballador en anar

o tornar del lloc del treball.» Aquests accidents són els que

també reben el nom de in itinere, i no hi ha cap referència

específica a la durada de temps que el treballador està

cobert en el trajecte. La jurisprudència del Tribunal Central

de Treball ha manifestat que perquè un accident sigui

considerat com a accident laboral in itinere requereix:

a) Prova fefaent que el sinistre es produeix en anar o tornar

del treball.

b) Pel camí usual.

c) Sense interrupcions voluntàries.


11Salut laboral

Què es considera accident de treball

es d�AMIC-UGT volem manifestar la nostra preocupació

per les dificultats que, com a conseqüència de la

prolongada crisi econòmica, pateixen amplis segments

de la població immigrada.

La crisi ha generat una forta destrucció de l�ocupació, tant

per a la població treballadora autòctona com per a la d�origen

immigrant, i la taxa d�atur ha arribat a cotes insuportables,

especialment per aquesta última població. Si ja en els anys de

bonança la seva inserció en el mercat de treball presentava

dificultats, la situació s�ha vist encara més desafavorida, i els

trets que la caracteritzaven en els anys de bonança s�han

agreujat.

A la dificultat generalitzada per accedir a l�ocupació, pedra

angular en la integració social, i a les ombrívoles perspectives

de reabsorció en el mercat de treball, cal afegir-hi situacions

d�emergència, insuficiències en la cobertura de les necessitats

sanitàries i obstacles per a l�accés i permanència en un habitatge

digne.

Encara que la crisi no ha alterat significativament l�acolliment

brindat a la població immigrant en anys precedents (quan eren

demandats pel mercat de treball espanyol, per la societat...),

ara veiem amb preocupació l�augment d�actituds racistes i

xenòfobes per part de segments minoritaris de la població

autòctona. I crida l�atenció que persones amb responsabilitat

pública reprodueixin aquestes actituds i facin ús d�expressions

ambigües que puguin servir d�excusa per a la manifestació de

sentiments hostils cap a les persones d�altres orígens.

Els temps de crisi que estem patint poden aguditzar, en

determinats llocs, la competència pels recursos socials i generar

obstacles pel desenvolupament normal de la convivència. Aquest

fet fan més necessàries les accions i mesures que tinguin per

objecte la sensibilització de la població.

Per a millorar les condicions de vida dels segments desafavorits

de la població, i en particular dels d�origen immigrant, calen,

entre d�altres qüestions:

� Polítiques actives de mercat de treball que facilitin la

recol·locació dels qui han perdut la seva feina.

� Mesures que evitin que la desocupació perllongada comporti

la pèrdua del seu estatus legal.

� Reforç dels dispositius socials de prevenció de situacions de

risc o d�emergència social, i impuls de mesures que remoguin

els obstacles que dificulten l�accés als serveis públics i als

recursos socials.

Per a protegir la cohesió social i consolidar les bases de la

convivència, és necessari:

� Reforçar les polítiques d�integració que facin efectiu el principi

d�igualtat de condicions per a tothom, independentment

de la nacionalitat, origen o qualsevol altra condició personal

o social d�aquestes persones.

� Repensar els mecanismes de participació ciutadana existents

i avançar cap a un model de societat que promogui o faciliti

la inclusió. La participació converteix a les persones

immigrants en actors o protagonistes del seu entorn, promou

la seva implicació en la vida pública i genera el sentit de

pertinença a la societat comuna.

12 Associació d�Ajuda Mútua d�Immigrants a Catalunya

Repensar la immigració en temps de crisi


n primer lloc, cal que convoquem els mitjans. Per

convocatòria entenem l�avís que es fa des del sindicat

amb la finalitat de fer saber als mitjans de comunicació

que farem una acció determinada. Aquesta acció pot ser una

concentració, una manifestació o una vaga. Per això, cal convocar

els mitjans com a mínim un dia abans. El gabinet de comunicació

és l�encarregat d�elaborar aquesta informació, per la qual cosa

resulta imprescindible estar en contacte perquè la nostra acció

tingui el ressò més gran possible.

Pensar en el periodista. Per a facilitar la feina al periodista

cal tenir-lo present a l�hora de convocar-lo, sobretot tenint en

compte que les televisions i les ràdios ofereixen els informatius

al migdia, i que han de disposar de prou temps per a tornar a

la redacció i editar les peces. També hem d�haver definit qui

parlarà davant els mitjans, i assegurar-nos que els periodistes

que cobreixen finalment la informació tinguin clar el nom i el

càrrec de la persona que fa de portaveu, perquè a l�hora

d�elaborar la notícia o reportatge puguin afegir-hi el seu nom

en el rètol sobre impressionat que apareix a sota quan s�emet

la declaració o l�entrevista. En el cas de les manifestacions, és

necessari que el portaveu s�identifiqui mitjançant una enganxina,

gorra o similar, com a membre del sindicat, i que se situi darrera

la pancarta principal. És on les càmeres i els micròfons busquen

persones per a recollir declaracions.

Televisió= imatge. Per les seves característiques especials,

la televisió es mereix un capítol a part. La televisió és imatge,

i sense imatge no hi ha notícia. Per tant, si convoquem els

mitjans, haurem d�assegurar-nos que tindran imatges per omplir

la notícia. Per exemple, no podem esperar que cobreixin una

vaga si no hi ha ningú a qui puguin gravar i tampoc hem previst

cap atenció als mitjans; és a dir, que alguns companys es

personin a l�entrada de la fàbrica o centre de treball per a fer

les valoracions pertinents. Tampoc podem convocar-los a una

concentració que tingui lloc dins d�una fàbrica si sabem que no

els deixaran entrar a gravar i que s�hauran de quedar a la porta.

I tampoc podem pretendre sortir a la televisió si convoquem

els mitjans en un recinte hospitalari on es denegui el pas a les

càmeres. En aquests casos, el millor és plantejar la convocatòria

al gabinet de comunicació, que us podrà oferir alternatives

viables, com per exemple, en aquest cas, sortir en un moment

determinat fora del recinte en qüestió amb un grup de

treballadors, i atendre els mitjans des d�allà.

El mòbil: imprescindible. La persona que hagi de parlar

amb els mitjans haurà d�estar localitzable al 100% a través d�un

telèfon mòbil carregat al 100%. Puntualment, en algunes

ocasions en què la nostra acció sindical sigui el centre de

l�actualitat mediàtica, cal que aquest portaveu porti carregador

o un altre mòbil, per si se li esgota la bateria. I també resulta

molt recomanable facilitar al gabinet de comunicació el número

de telèfon d�una altra persona que pugui atendre els mitjans,

si la primera opció queda col·lapsada. No podem apagar el

mòbil perquè les trucades siguin constants, o perquè el conflicte

ja s�hagi solucionat, perquè això seria menystenir els periodistes

que, a més, s�adrecen al gabinet de comunicació i aquest tampoc

pot posar-los en contacte.

Si voleu més informació, podeu contactar amb el gabinet

de comunicació al 93 304 68 17 (Lorena o Laura) o a través

del correu electrònic [email protected].

Com convoquem els periodistes

13Comunicació


En català, com es diu�?

Anticipo, bestreta oavançament?Bestreta, és el pagament parcial del salari per endavant o

abans del termini establert. També podem fer servir

avançament, avançada o acompte. L�equivalència en castellà

és anticipo o adelanto.

Fo n t s : O p t i m o t , co n s u l t e s l i n g ü í s t i q u e s,

http://optimot.gencat.cat, i «El Llibre de la llengua catalana

per a escriure correctament el català», de Jordi Badia, Núria

Burgarolas, Rafel Torné i Xavier Fargas (Barcelona, ed.

Castellnou)

Segueix aquesta secció a Twitter:

http://www.twitter.com/catalaugt

Ens manifestem!

14 Espai Avalot � Joves de la UGT de Catalunya


n tant que agent social i entitat sindical juvenil, des de

l�AVALOT ja estem farts de sentir dia rere dia com la crisi

ens està afectant, com s�endarrereix la qualitat de la

nostra formació, com ens precaritzen a poc a poc, com es retarda

l�edat d�emancipació... Per això, estem aglutinant propostes

de diferents entitats socials i persones individuals per a fer-les

arribar als diferents grups parlamentaris i agents socials, amb

l�objectiu de portar-lo a les taules de negociació. Al bloc

http://contractejove.wordpress.com hi trobareu les primeres

propostes!

Us animem a que hi introduïu les vostres idees i

suggerències per tal de fer un text representatiu de la població

juvenil catalana i portar-lo a debatre amb els dirigents polítics,

que a dia d�avui no fan més que precaritzar-nos.

Cal col·locar en primer ordre de prioritats els joves, davant

d�una situació insostenible, de conflicte social, de descapitalització

de talent i formació al nostre país, de retrocés històric en matèria

de drets i cobertures socials amb càrrec a una generació que haurà

de pagar de nou pels avenços que ja van aconseguir els seus pares.

En un context d�eliminació de l�impost de successions, els joves

hauran de tornar a lluitar per recuperar la seva herència social.

Cal un gran acord nacional específic amb l�objectiu d�evitar la

fractura social i generacional que en vista de les dades es pot

produir. No ens podem permetre com a país ni condemnar una

generació sencera ni perdre-la. Cal, doncs, un acord que es basi

en:

� Recursos que garanteixin l�excel·lència acadèmica en formació

professional i universitària. Garantir-ne l�accés amb igualtat

de condicions.

� Regulació de les pràctiques en la formació professional i la

figura del becari i la bona utilització dels contractes de transició

escola-treball.

� Incloure la possibilitat de rescatar els anys destinats a la

formació com a anys cotitzats si aquests es necessiten per a

complementar la vida laboral.

� Garantir el compliment del Salari Mínim Interprofessional per

tal de dinamitzar l�economia i sortir de la crisi de consum que

ens trobem.

� Obligar les entitats financeres que reben diner públic a posar

en circulació part del seu parc immobiliari en forma de lloguers

socials de 300 euros per a joves, per a garantir el dret

constitucional de l�accés a un habitatge digne.

Per a més informació, consulteu:

http://contractejove.wordpress.com

Contracte social amb els joves

Algunes dades sobre la situació delsjoves a Catalunya i a Espanya� El 43% dels joves menors de 25 anys no té feina.

� El 59% de contractes temporals.

� El 44% de subocupació.

� 19.657 joves universitaris catalans a l�atur (425 M�

d�inversió estatal en formació no rentabilitzada).

� El 45% dels joves aturats entre 25 i 34 anys no reben

cap mena de prestació ni subsidi.

� Els joves aturats de menys de 29 anys són el 7,5% dels

aturats de llarga durada de Catalunya.

� El 68% dels joves espanyols manifesten que volen marxar

a un altre país.

15Estadístiques


Font: Eurostat

� Tercer informe sobre la situación sociolaboral de las mujeres en España. Madrid: Consejo Económico y Social, 2011.

Disponible a: http://bit.ly/rvLwUg

� Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Consell General de Cambres de

Catalunya, 2011. Disponible a: http://bit.ly/ugTd7m

� Ferrer, Roser; Vives, Matías. Accés i inserció del jovent al mercat de treball de Catalunya. Barcelona: CTESC, 2011.

Disponible a: http://www.ctesc.cat/doc/doc_33795823_1.pdf

� Meil, Gerardo. Individualització i solidaritat familiar. Barcelona: Obra Social �la Caixa�, 2011. Disponible a: http://bit.ly/vcvwMe

Més llibres, a www.centredocumentaciougt.org

Novetats documentals desembre 2011

Evolució de la productivitat per treballador (base 2005=100)

37,2

41,9

39,6

4,8

48,8

12,5

20,2

30,610,7

40,6

46,5

46,9

11,0

51,0

32,2

7,0

9,069,7

9,8

16,5

12,6

44,9

Àrea de l�Euro (16 països)

Alemanya

Àustria

Bulgària

Dinamarca

Eslovàquia

Eslovènia

Espanya

Estònia

Finlàndia

França

Holanda

Hungria

Irlanda

Itàlia

Letònia

Lituània

Noruega

Polònia

Portugal

República Txeca

Suècia

0 10 20 30 40 50 60 70

Productivitat per hora (2011/2T)

Espanya

Irlanda

Suècia

Finlàndia

Portugal

Alemanya

Àustria

Holanda

França

Regne Unit

Bèlgica

Dinamarca

Itàlia

Luxemburg

Grècia90

95

100

105

110

115 104,3 105,4 105,9 106,6 107,4 107,8 108,3 109,0 109,1 110,1

101,6 102,5 102,2 105,0 105,2 106,6 105,8 108,3 109,7 109,0

99,099,199,9 101,3 102,6 103,9 104,5 104,4 105,1 106,4

97,9 100,6 100,7 101,2 104,4 104,4 106,2 105,8 104,8 105,9

102,2 103,6 103,4 104,5 105,5 106,2 106,2 105,7 105,4 105,1

98,8 99,7 100,4 100,9 102,4 102,9 103,1 104,1 104,0 104,3

99,3 100,2 100,8 100,6 101,0 102,2 102,7 103,4 103,5 103,6

99,7 100,9 101,5 101,8 102,3 102,5 103,0 103,8 103,8 103,4

99,9 100,3 101,0 100,9 101,3 101,5 101,7 102,4 102,0 102,3

99,6 99,8 100,6 101,0 101,4 101,5 101,1 101,1 101,1 102,3

98,6 99,9 100,3 100,1 100,7 100,9 100,9 101,4 101,3 100,9

94,3 95,2 96,5 97,0 98,2 99,5 99,2 99,3 100,5 100,0

94,5 95,5 95,9 96,4 97,0 97,4 97,0 97,2 97,2

92,1 93,9 92,8 93,7 94,2 94,1 94,5 93,9 93,3

103,2 102,6 103,9 102,4 101,8 100,8 99,4 101,8

2009Q2 2009Q3 2009Q4 2010Q1 2010Q2 2010Q3 2010Q4 2011Q1 2011Q2 2011Q3

a UGT de Catalunya ha obert una «petició» a la plataforma

Actuable per a reclamar a l�Autoritat del Transport

Metropolità (ATM) que els preus dels títols del transport

públic no augmentin per sobre de l�IPC.

El transport públic a l�àrea de Barcelona ha augmentat

molt per sobre del preu de la vida. Per exemple, el bitllet

senzill s�ha apujat fins a 2� i les targetes més utilitzades, la

T10 i la T50/30 s�han encarit per sobre del 12%. Aquest

augment afecta més greument les persones treballadores de

rendes més baixes i als aturats que necessiten la mobilitat per

a poder cercar feina, a més d�afectar els col·lectius més

perjudicats per les retallades.

Per aquest motiu us animem a participar a la campanya,

només cal anar a la següent direcció i emplenar el formulari:

http://actuable.es/peticiones/reclama-tmb-no-augmenti-

els-titols-transport-per-sobre

També et preguem que la facis arribar als teus companys

i contactes ja sigui per correu electrònic o a través de les xarxes

socials. La pressió de molts pot fer canviar una decisió tan

perjudicial com aquesta.


16 e-sindicat

Campanya de signatures digitals perquè l�ATM queno augmenti els títols de transport per sobre l�IPC

Documents

Les notícies del delegat, núm. 102