1

Objectius:

Continguts:La maduixa: els seus orgens.Els pasos de cultiu de la maduixa: principals caracterstiques climatolgiques.La maduixera: creixement i caracterstiques.Observaci directa de la maduixera.Recollida d'informaci sobre el creixement de la maduixera.Els diferents tipus de maduixes.Les caracterstiques nutricionals de les maduixes. Aportaci de la maduixa a l'adquisici d'uns bons hbits alimenticis: la importncia de la dieta sana i equilibrada.Recerca i elaboraci de receptes amb maduixes: calcular diferents mesures de cada recepta i resoldre problemas lgics.El conte com a forma d'expressi escrita.Frases fetes, endevinalles i rodolins sobre la maduixa.Recerca d'informaci a Internet.Creaci d'una manualitat relacionada amb les maduixes.Respecte i conservaci dels materials d's com.Respecte davant les opinions de la resta del grup.

Conixer els orgens de les maduixes.Conixer les principals zones de cultiu de la maduixa arreu del mn.Saber situar en el mapa els llocs de cultivaci.Conixer el creixement de les maduixeres.Conixer les principals aportacions beneficioses del consum de maduixes per a la nostra salut.Escriure un conte inventat sobre les maduixes i saber-ho explicar.Memoritzar els rodolins, les endevinalles i frases fetes treballades.Realitzar les receptes trobades en l'ordre coherent i necessari per a la correcta elaboraci.

Ttol: Autora:

Nivell:

PROJECTE "LES MADUIXES"MJos Garca Paniagua

2n.Curs de Cicle Inicial

CEIP SOBIRANSCtra. de Lourdes 2908358 Arenys de MuntBarcelonaTfn: 93.793.05.18

2

LES MADUIXES

3

ORGENS

Van ser descobertes pels romans, a qui els van agradar molt.

Creixien de manera silvestre als boscos europeus i americans.

Van ser introdudes al nostre continent pels primers colons del segle XIX.

Barrejada amb una varietat xilena es va aconseguir una nova maduixa ms gran i saborosa.

Els orgens de les maduixes

Aquesta fruita es coneix des de lantiguitat. Va ser descoberta pels romans, pels qui va resultar un menjar delicis.

Les maduixes creixen de manera silvestre en els boscos europeus i americans, s per aquest motiu que sn englobades dintre de les fruites del bosc, juntament amb el gerd, les groselles, les mores, els nabius i altres baies.

Lavantpassada de la maduixa que es consumeix actualment a Europa s americana i va ser introduda al nostre continent pels primers colons de Vrginia (EEUU) al segle XIX. Creuada amb altres varietats xilenes, posteriorment es van aconseguir maduixes ms grans i saboroses.

A lactualitat Espanya s un dels majors productors de maduixes a nivell mundial.

En castell s la frambuesa

En castell sn los arndanos

SMART Notebook

4

PRINCIPALS PASOS PRODUCTORS

Estats Units

Espanya: Huelva, Sevilla, Valncia, Extremadura i El Maresme (Barcelona)

Itlia

Xina

Marroc

Irlanda

Israel

5

6

Principals Caracterstiques Climtiques

La maduixa creix en els pasos amb clima temperat, temperat clid o subtropical.

7

COM CREIXEN LES MADUIXES?

Les maduixes creixen d'una planta que s la maduixera. A aquesta fotografia veus un camp de maduixes.

8

La maduixera descansa durant l'hivern.

Sota terra, les arrels de la planta van creixent.

Veus els pls minsculs d'aquestes arrels?

Aquests pls prenen l'aigua del sl i la porten a la resta de la planta.

La maduixera necessita aigua i substncies del sl per a viure i crixer.

9

Imatge d'una maduixera creixent, es poden veure com creixen les arrels sota terra.

10

LES GEMMES FLORALS ES FORMEN A LA PLANTA

A mesura que s'allarguen els dies i el temps s ms calors, la planta creix, les fulles s'estenen per captar el mxim de llum possible.La llum del Sol ajuda les fulles a elaborar aliment per a la planta.Al principi de la la primavera es formen gemmes florals, aquestes estan cobertes de spals verds. Les flors s'obriran aviat, una per una.

11

ELS INSECTES VISITEN LES FLORS

Cada flor t cinc ptals i al centre t unes petites tiges cobertes d'un polsim groc, el pollen.Aquest insecte visita la flor en busca d'aliment. Mentre es passeja per damunt la flor, pot ser que se l'enganxi una mica de pollen al seu cos i quan visiti una altra flor el pollen es desprn i s'introdueix en el centre de la flor, aleshores pot comenar a crixer una minscula maduixa.

12

Els ptals cauen de la flor i la part central comena a augmentar de volum. Veiem una flor tallada per la meitat i podem observar les petites llavors de la maduixa.

13

Aqu podem veure els diferents ritmes de creixement de cadascuna de las petites maduixes.

14

Les llavors sn a la part exterior i a mida que la maduixa creix i augmenta de volum, les llavors es separen.

Al principi la maduixa s verda i dura i,poc a poc van creixent i es tornen primer de color crema, desprs rosa i finalment vermell.

15

Aquesta fotografia mostra ampliada la pell de la maduixa.

Cada llavor est ficada a l'interior d'una petita cavitat, i com veiem a l'altra imatge s'uneix al centre per uns petits conductes que transporten l'aliment a totes les llavors.

16

Les persones, els ocells i altres animals es mengen les maduixes, per si ning se les menja es faran malb i es podriran.

Quan les maduixes es podreixen pot ser que les llavors caiguin a terra, aix comenaran a crixer noves maduixeres.

17

DE LA MADUIXERA CREIXEN ESTOLONS

Durant l'estiu, comencen a desenvolupar-se unes llargues tiges reptants, sn els estolons.

Al final de cada estol podem veure una gemma amb pls diminuts. La gemma no trigar a obrir-se i es desplegaran les fulles, donant lloc al creixement d'una nova maduixera.

18

LA JOVE PLANTA CREIX

Al cap d'uns dies ja han sortit ms fulles de la jove maduixera, l'estol transporta la'aliment cap a la nova planta i es comencen a formar petites arrels.

Les arrels es clavaran al sl i fixaran la planta a terra i aix obtindran les substncies i l'aigua que necessita.

De la maduixera surten ms estolons que es transformaran en noves maduixeres.

19

Cap a la tardor la jove maduixera s'ha fet ms gran, les arrels s'han introdut en el sl i t moltes fulles noves. Encara que es talli l'estol, la planta pot viure de forma independent.

A l'hivern, para de crixer i descansa fins a la primavera. Quan torni el bon temps, comenaran a sortir fulles i gemmes florals noves.

LA PLANTA DESCANSA DURANT L'HIVERN

20

DIFERENTS TIPUS DE MADUIXES

Reina de les Valls

Camarosa

s gran

Tudla

Cartuno

Carisma

Irwing

Ocell

Selva

21

CARACTERSTIQUES NUTRICIONALS

Diurtiques: ajuden a la producci d'orina.

Antireumtiques: combaten el dolor de les articulacions.

Colesterol: ajuden a netejar les venes.

Antiinflamatries: contra la inflamaci de l'intest.

Astringents: ajuden al trnsit intestinal.

Mineralitzants: contenen potassi que ajuda al sistema circulatori.

Vitaminalitzants: contenen molta vitamina C que ajuda a l'absorci del ferro

22

POEMES, RODOLINS, ENDEVINALLES I CANONS

Si vas a l'hort a collir maduixes,si t'ajups se't veuran les cuixes.

Totes nevades de natao nedant en suc de taronjaxuclem fort com una esponjai omplim el bol o la plata.

Sc arrodonida,tinc la pell fina com la d'un esquirol,sc roseta com un xiclet de maduixa,oi que no saps qui sc?

El que la maduixa t de medicinaho t la cirera de danyina

A l'abril,maduixes mil.

No digo mi colorporque me pongo colorada,gusta mucho mi sabor,y me incluyen en yogures, helados y tarta helada.

Sc una fruita molt dola de color vermell, qu s?

23

Menja maduixes l'via d'abans de Sant Joanper ms frescor, les vol collides d'un infant.Per'x la nta ms petita, que s Pandara,sabeu, la que s'encanta davant d'una clarori va creixent tranquilla i en 'admiraci i a voltes, cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diu paraules ben ardidesi que en barreja en una msica els sentits,cull ara les maduixes arrupides,tintat de rosa el capcir dels dits. Cada mat l'asseuen, a bell reds del vent,al ja de maduixeres.I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,i el cossir decanta abans que el pensament.li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, i creu que el cel s'acaba darrera del jard.En va la maduixera 'son b de Du cobriaen treure les maduixes del receret ombriu,Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:si n'ha trobat ms d'una, aixeca els ulls i riu. Pandara sempre ha vist el cel asserenatignora la gropada i el xiscle de les bruixes.s fe i s vida d'ella la llum de bat a bat.El mn, en meravelles i jocs atrafegat,s petit i vermell i fresc com les maduixes.

Josep Carner

POEMA

24

CAN

"Olles, olles de vi blanctotes sn plenes de fang,de fang i de maduixa,gira la caruixa.Qui la girar?La senyoreta Slvia, ser!

25

CONTE

Aurora i la maduixaHi havia una vegada en un bosc molt bonic que vivia una petita nimfa que es deia Aurora. Tenia la seva casa a dalt d'un arbre al costat d'un llac. Era un llac gran i blau com el mar. A l'Aurora li agradaven molt les fruites, sobretot les maduixes.

Un dia va plantar un hort de maduixes, per es va adonar que una d'elles era diferent, xerrava i cantava tot el dia i tota la nit. Aurora li deia:_ Calla't si us plau, petita maduixa que no puc dormir! Si no calles et menjar dem... i no em facis la pilota perqu em poses nerviosa.

Un dia, quan l'Aurora va anar a l'hort, tot era en silenci. Ning cantava i la maduixa li va explicar que estava molt trista perqu no tenia amigues. L'aurora va pensar que l'alegrava molt els matins i que ella seria la seva amiga. Llavors, la va posar en un test i la va regar i cuidar, per li va dir:_ Oh, petita maduixa! Viurs amb mi. Jo t'estimar, per... a les nits calla i a dormir!

26

RECEPTES AMB MADUIXES

Maduixes amb menta

Maduixes amb nata

Mousse de Mascarpone amb maduixes al vinagre balsmic.

Melmelada de maduixes

Tarta de maduixes

Adjuntos

Elsorgensdelesmaduixes.doc

PASOSPRODUCTORSDEMADUIXES.doc

Caracterstiquesdelclimatemperatcastelll

DIFERENTSTIPUSDEMADUIXES.doc

Diferentstipusdemaduixes

Programaci.doc

Propietatsnutritives.doc

CONTROLDECREIXEMENTMADUIXES.doc

OBSERVACIDIRECTADELCREIXEMENTDELESMADUIXES.doc

INFORMACIPERDESENVOLUPARELPROJECTE.doc

BIBLIOGRAFIAIWEBSDECONSULTA.doc

ACTIVITATSD'ampliaci.doc

Els orgens de les maduixes

Aquesta fruita es coneix des de lantiguitat. Va ser descoberta pels romans, pels qui va resultar un menjar delicis.

Les maduixes creixen de manera silvestre en els boscos europeus i americans, s per aquest motiu que sn englobades dintre de les fruites del bosc, juntament amb el gerd, les groselles, les mores, els nabius i altres baies.

Lavantpassada de la maduixa que es consumeix actualment a Europa s americana i va ser introduda al nostre continent pels primers colons de Vrginia (EEUU) al segle XIX. Creuada amb altres varietats xilenes, posteriorment es van aconseguir maduixes ms grans i saboroses.

A lactualitat Espanya s un dels majors productors de maduixes a nivell mundial.

En castell s la frambuesa

En castell sn los arndanos

SMART Notebook

PASOS PRODUCTORS DE MADUIXES

La producci mundial de maduixes s aproximadament de 3,6 milions de tones i el principal productor s Estats Units, seguit dEspanya.

Altres pasos productors de maduixes sn Xina, Irlanda, Marroc, Itlia i Israel.

A Espanya, la principal zona de cultiu es troba a Huelva, tot i que tamb podem trobar altres zones de cultiu com sn: Sevilla, Valncia, Extremadura i El Maresme (comarca que pertany a la provncia de Barcelona).

SMART Notebookhttp://es.wikipedia.org/wiki/Clima_templado

DIFERENTS TIPUS DE MADUIXES

Les varietats ms destacables sn:

REINA DE LES VALLS: s la ms predominant al mercat espanyol. Sn fruits diminuts de color vermell blanquins a vermell brillant, amb la polpa saborosa, dola i aromtica.

CAMAROSA: la varietat de major cultiu de maduixot, aquest fruit gran dorigen Califrnia s molt primerenc, de color extremadament brillant i de bon gust i textura.

TUDLA: sn maduixots grans, aromtics, allargats, de color vermell intens tan interna com externament.

S GRAN: maduixot dorigen Califrnia, per que tendeix a trencar-se. s de color vermell ataronjat, amb forma de cunya, calibre gruixut i bon gust.

CARTUNO: maduixot de forma cnica perfecte, calibre uniforme i color vermell brillant. El seu gust s ensucrat.

CARISMA: varietat molt vigorosa de maduixot amb la capacitat dadaptar-se a tots els tipus de sls i climes. s de color vermell suau i de gran mida.IRWING: maduixots de forma arrodonida, pl pel pndol i de color vermell mate.

OCELL: s una varietat que dna maduixots amb forma cnica, ferma, de polpa consistent i color vermell uniforme i brillant. Aquesta s, possiblement, la varietat amb millor gust de totes les comercialitzades.

SELVA: es consideren els maduixots de lestiu, ja que apareixen al mercat a mitjans de juliol i duren fins a finals de setembre.

SMART Notebookhttp://radiocontempo.wordpress.com/2008/05/18/todo-acerca-de-las-fresas/

UNITAT DE PROGRAMACI: PROJECTE LES MADUIXES

Autora: MJos Garca Paniagua

Nivell: 2n Curs de Cicle Inicial

rees treballades: Coneixement del Medi Social i Natural, Llengua Catalana, Matemtiques, Educaci Musical i Educaci Artstica.

Temporalitzaci: 1r. Trimestre.

CONTINGUTS

La maduixa: els seus orgens.

Els pasos de cultiu de la maduixa: principals caracterstiques climatolgiques.

La maduixera: creixement i caracterstiques.

Observaci directa de la maduixera.

Recollida dinformaci sobre el creixement de la maduixera.

Els diferents tipus de maduixes.

Les caracterstiques nutricionals de les maduixes.

Aportaci de la maduixa a ladquisici duns bons hbits alimenticis: la importncia de la dieta sana i equilibrada.

Recerca i elaboraci de receptes amb maduixes: calcular diferents mesures de cada recepta i resoldre problemas lgics.

El conte com a forma dexpressi escrita.

Frases fetes, endevinalles i rodolins sobre la maduixa.

Recerca dinformaci a Internet.

Creaci duna manualitat relacionada amb les maduixes.

Respecte i conservaci dels materials ds com.

Respecte davant les opinions de la resta del grup.

OBJECTIUS:

Conixer els orgens de les maduixes.

Conixer les principals zones de cultiu de la maduixa arreu del mn.

Saber situar en el mapa els llocs de cultivaci.

Conixer el creixement de les maduixeres.

Fer observaci directa de la maduixera i el seu creixement.

Recollir les dades de lexperimentaci directa entorn la planta.

Conixer les principals aportacions beneficioses del consum de maduixes per a la nostra salut.

Escriure un conte inventat sobre les maduixes i saber-ho explicar.

Memoritzar els rodolins, les endevinalles i frases fetes treballades.

Cantar una can sobre les maduixes.

Saber calcular les diferents mesures de cada recepta.

Realitzar les receptes trobades en lordre coherent i necessari per a la correcta elaboraci.

Crear una manualitat relacionada amb les maduixes: tcnica paper max.

TEMPORALITZACI:

El nostre projecte interdisciplinar es dur a terme al llarg del primer trimestre, donat que s aquest el nom que els nens i les nenes han triat per a la seva classe. Disposem de 12 sessions de 45 minuts cadascuna, a ms a ms, necessitarem 4 sessions duna hora de lrea dEducaci Artstica per a realitzar la nostra manualitat.

ACTIVITATS DAMPLIACI:

Recerca dinformaci a Internet per a extreure informaci sobre les maduixes.

Treball en grup petits de 3 alumnes lelaboraci dun conte relacionat amb les maduixes.

Realitzaci duna guardiola amb forma de maduixa amb paper max per a endur-se-la a casa.

Omplir el dossier de treball sobre les maduixes.

Visita a lhort de lescola i fer una plantada de maduixes.

Recull dinformaci sobre el creixement de la maduixera plantada.

ALTRES RECURSOS:

Visita a la biblioteca escolar i municipal per a la recerca de llibres relacionats amb el tema treballat.

Visita a una plantaci de maduixes.

SMART Notebook

PROPIETATS NUTRITIVES

Les maduixes i els maduixots sn fruites que aporten poques calories i contenen molta aigua i hidrats de carboni (fructosa, glucosa i xilitol).

Tamb ens aporten fibra que ens ajuden a millorar el trnsit intestinal.

Sn una bona font de vitamina C i cid ctric (dacci desinfectant i alcalinitzadora de lorina ), cid saliclic (dacci antiinflamatria i anticoagulant), cid mlic i oxlic, potassi i en petites proporcions vitamina E, que interv en lestabilitat de les cllules sangunies i la fertilitat.

La vitamina C interv en la formaci de collagen, ossos i dents i glbuls vermells. Afavoreix labsorci del ferro dels aliments i la resistncia a les infeccions.

El potassi s necessari per la transmissi i generaci de limpuls nervis i per lactivitat muscular normal.

Cal recordar la importncia que t una bona dieta per a un bon estat de salut.

SMART Notebook

EXPLICA EL QU SUCCEIX A CADA IMATGE:

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

SMART Notebook

OBSERVACI DIRECTA DEL CREIXEMENT DE LES MADUIXES

1. Plantarem maduixeres a diferents testos a la classe i tamb farem el mateix a lhort.

2. Observa quines creixen abans? Per qu creus que passa aix?

3. Pots diferenciar els petits spals de la futura flor de la planta?

4. Observa la flor i fs un dibuix.

5. Observa i explica com van creixent les petites maduixes. Creixen totes a la vegada? Per qu?

6. Observa i dibuixa els estolons que han sortit de la planta.

SMART Notebook

INFORMACI DEL PROJECTE

El projecte cont full son apareix informaci amb diferents activitats a realitzar a ms a ms de la feina presentada en el Notebook.

Trobarem enllaos a pgines web on trobarem informaci sobre la maduixa, els climes que afavoreixen el creixement daquesta, receptes, etc...

Tenim fulls davaluaci dall aprs i tamb fulls per registrar lobservaci directa de la plantaci de les nostres maduixeres a la classe.

Es proposem activitats de llengua on treballar el poema, les endevinalles, els rodolins, la can, sent aquests exemples i bona eina per afavorir la creativitat personal creant els seus propis textos.

SMART Notebook

BIBLIOGRAFIA I WEBS DE CONSULTA

La maduixa. Jennifer Coldrey i George Bernard. Ed. Edeb.

http://apps.fao.org

http://ideasana.fundacioneroski.es/web/es/19/fresas/

http://radiocontempo.wordpress.com/2008/05/18/todo-acerca-de-las-fresas/

http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/fresas.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Fragaria

http://blocs.xtec.cat/terranostra/2009/02/26/endevina-endevinalla/

http://www.arenys.org/cassa/endevinalles/noves__endevinalles.htm

http://geistutopie.blogspot.com/2007/02/com-les-maduixes.html

Http://www.google.es

SMART Notebook

ACTIVITATS DAMPLIACI

Proposarem la realitzaci de les diferents activitats dampliaci:

Creaci dun conte entre 3 persones per afavorir el treball en grup, el respecte i la convivncia.

Cerca de receptes on sutilitzi la maduixa.

Elaboraci de diferents receptes a la classe en petits grups de 4 alumnes, treballant aix aspectes matemtics.

Visita a una zona de cultiu de maduixes dels voltants de lescola (aprofitarem que la zona del Maresme s productora daquesta fruita per anar a visitar un hort proper).

Creaci duna guardiola amb paper max amb forma de maduixa, necessitarem globus per fer la base, papers de diaris i cola.

Plantaci de maduixes a testos a la classe i a lhort de lescola, aix podrem fer observaci directa del procs de creixement.

Visita a la biblioteca del poble per a trobar informaci sobre les maduixes.

SMART NotebookPgina 1: Presentaci projectePgina 2: PresentaciPgina 3: Orgens maduixesPgina 4: Pasos productorsPgina 5: Mapa mundi productorsPgina 6: Caracterstiques climtiquesPgina 7: Camp de maduixesPgina 8: ArrelsPgina 9: planta amb arrelsPgina 10: gemmes floralsPgina 11: polinitzaciPgina 12: Flor talladaPgina 13: maduixes creixent a diferent ritmePgina 14: evoluci creixement maduixaPgina 15: llavors de les maduixesPgina 16: regeneraci de la maduixaPgina 17: Els estolonsPgina 18: creixement nova plantaPgina 19: planta hivernantPgina 20: mar 19-11:27Pgina 21: caracterstiques nutricionalsPgina 22: endevinalles i rodolinsPgina 23: poemaPgina 24: canPgina 25: conte inventatPgina 26: receptesPgina de adjuntos 1