V a l l d e l T e n e s 27

Acabem de viure dues jornadesespecials i intenses. I ho recordemamb il·lusió. El 4 i el 12 de desembre,la colla de gitanes va commemorar el125è aniversari de la presència d’a-questa dansa al poble. Va ser ambdos actes emotius, que guardaremsempre a la nostra memòria.

Sigui amb interrupcions o sense, elball de gitanes corre per les venes demolts veïns, fa com a mínim un seglei quart. Així ho testimonien les mésde 500 fotografies que van il·lustrarl’exposició sobre aquesta celebracióque s’ha pogut veure a la Fàbrica finsel 7 de gener. La mostra es va inau-gurar el 4 de desembre a l’EspaiPolivalent i també s’hi van recollircastanyoles, espardenyes i indu-mentàries històriques que havienportat les desenes de balladors quehan passat per la colla.

L’organització dels 125 anys de gita-nes al poble neix de l’interès de laIrina Quintana Cladellas. És ballado-ra de la colla de grans i assajadora deles colles de petits i xics. La seva pas-sió per aquesta dansa va traslladar-laal treball de recerca que els estu-diants de batxillerat han de fer quanacaben aquests estudis. I ella es vadecantar per un tema proper: Elball de gitanes a Santa Eulàlia. Entreentrevistes, fotos i vídeos, la Irina valocalitzar una data. El 1884. Aquestareferència, que marca la commemo-ració del 125è aniversari, es troba alllibre Miscelánea Folk-Lórica, publi-cat tres anys després. A l’interior hiapareix un article del folklorista gra-nollerí Francesc Maspons i Labróstitulat Ball de gitanes en lo Vallés enel que parla d’una colla del municipisanteulalienc que va anar a ballar al’Ametlla del Vallès el 1884. “N’hi

balláren quatre Collas, tres de lameteixa Atmetlla, una de ellas abnoys per compte de noyas, y la quar-ta de Santa Eularia de Ronsana. Lamúsica era un sach y un tamborino”.És d’aquí i de la publicació el 2008de la història de les gitanes a la revis-ta Ronçana d’on l’actual grup degitanes extreu la idea d’organitzaraquesta festa.

El ball de gitanes està fortamentarrelat al poble. Tot i això, laconstància no ha estat un dels fortsd’aquesta dansa. Per això, té mésimportància encara que hagi arribatals nostres dies. I més avui, quan lacolla avui dia, més consolidada quemai, té una setantena de balladorsentre grans, petits i xics. És, doncs,un patrimoni cultural que no es potdeixar escapar.

Un patrimoni que, des del desembretambé té el seu reportatge a la tele-visió. Durant la inauguració de l’ex-posició a la Fàbrica va acollir la pre-sentació oficial d’un treball queCanal SET va preparar sobre la histò-ria de les gitanes. Hi apareixen imat-ges i fotos antigues, però sobretot eltestimoni de persones que estimenel ball de gitanes i que gràcies a ellss’ha transmès fins als nostres dies.

Però la celebració no acaba aquí. Lasegona part es va produir el 12 dedesembre, en plena Festa Majord’Hivern. En una Sala Gran de laFàbrica, amb un aspecte magníficamb més de 700 persones i plena avessar, la colla de gitanes va home-natjar els exballadors i exballadoresde gitanes a Santa Eulàlia que havienformat part d’una colla abans de

1954. En total, gairebé 100 perso-nes.

Va ser una festa completa, total i quees va estructurar a l’entorn del ball.Les tres colles de Santa Eulàlia vanobrir la tarda, al centre de la pista. Lade xics –que s’estrenava-, la de petits–un any després de la primera actua-ció- i la de grans, consolidada ambuna quinzena de parelles. La CoralSanta Eulàlia, que es va afegir a ladiada, va interpretar algunes peces,amb la lletra que cantaven antiga-ment, els balladors durant els assa-jos. Unes lletres que, en algunsmoments, taral·lejaven els homenat-jats, a primera fila. L’Orquestra deLliçà, formada per pares i familiarsdel ball de gitanes de Lliçà d’Amunt-també va acompanyar els balls ambla música. Precisament, El grup deJoves de les gitanes del municipilliçanenc, per la seva banda, va com-pletar la jornada amb el contrapuntd’innovació i contemporaneïtat queaporten les seves danses tradicionalsadaptades a músiques actuals. I des-prés va ser el torn per a l’homenatgeals exdansaires. Cadascú va rebre undiploma commemoratiu del seu pasper les gitanes de Santa Eulàlia,acompanyat d’una fotografia onapareixia, de jove, en alguna de lescolles. La jornada va finalitzar ambuna sardana commemorativa i unpiscolabis. Emoció i agraïment entreels homenatjats, i satisfacció i alegriaentre la colla de gitanes per aquests125 anys de cultura en dansa.

Gràcies a tots per fer-los possible!

Antònia Cladellas.

125 anys de cultura en dansa

250.qxd 29/12/09 17:01 Página 25