View
226
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autora: Ariadna Janés Mayoral | Tutora: Assumpció Rodà | Tema: Emocions, Intel·ligència emocional
Citation preview
ÍNDEX
1. Introducció................................................................................................... 2
1.1. Tema del treball.................................................................................... 2
1.2. Objectius del treball.............................................................................. 2
1.3. Hipòtesi del treball................................................................................ 2
2. Les emocions.............................................................................................. 3
2.1. Que són les emocions?........................................................................ 3
2.2. Per a què serveixen?............................................................................ 4
2.3. Tipus d’emocions.................................................................................. 5
2.4. Classificació de les emocions............................................................... 10
2.5. Estudi de les emocions......................................................................... 11
2.5.1. Fisiologia de les emocions. Com es genera una emoció? ........... 11
2.5.2. Comportament motor-distintiu....................................................... 14
2.5.3. Auto-report distintiu....................................................................... 14
2.5.4. Comportament inconscient ......................................................... 15
2.6. Diferents teories sobre les emocions ................................................... 15
2.7. Emocions - Salut .................................................................................. 19
3. Intel·ligència emocional................................................................................ 22
3.1. Concepte d’Intel·ligència emocional...................................................... 22
3.2. Orígens del concepte............................................................................. 24
3.3. Importància de d’intel·ligència emocional.............................................. 26
3.4. Comprensió i identificació de les emocions........................................... 27
3.5. Expressió de les emocions.................................................................... 30
3.6. Alguns investigadors.............................................................................. 34
4. Part pràctica.................................................................................................. 38
5. Conclusions.................................................................................................. 48
6. Bibliogradia................................................................................................... 49
-1-
1. INTRODUCCIÓ
1.1. TEMA DEL TREBALL
El tema principal d’aquest treball és el coneixement de les emocions,
principalment relacionades amb la intel·ligència emocional per saber
gestionar-les i poder millorar la nostra salut física i emocional.
1.2. OBJECTIUS DEL TREBALL
Amb aquest treball de recerca, l’objectiu principal que m’he plantejat és
aprofundir i conèixer sobre les emocions i la intel·ligència emocional
Conèixer tots els tipus d’emocions que podem sentir, com ens afecten, per a
què serveixen i com podem millorar la nostra salut emocional tenint-les en
compte.
En quant a la Intel·ligència emocional he volgut investigar sobre els seus
orígens i els seus efectes, ja que és un concepte relativament recent (cosa
que fa que sigui una mica més difícil a l’hora de trobar informació sobre tot
aquest àmbit).
M’interessa molt saber sobre aquest tema, ja que en uns anys m’agradaria
dedicar-me a la psicologia i ho trobo important i interessant per poder-ho fer.
1.3. HIPÒTESI DEL TREBALL
- Les emocions poden influir en la nostra salut?
- Ser intel·ligent emocionalment ens porta a ser més feliços?
- És important la intel·ligència emocional en les nostres vides? Per què?
-2-
2. LES EMOCIONS
2.1. QUE SÓN LES EMOCIONS?
Les emocions són estats d’ànim que formen part de la nostra vida, actuant
com a energia. L’única energia que és negativa és l’estancada, això
demostra que no hi ha emocions bones i emocions dolentes i que si tenim
alguna emoció negativa que ens afecta no ens l’hem de guardar per
nosaltres mateixos, ja que poden desencadenar problemes més grans. Les
emocions també ens proporcionen l’energia necessària per poder resoldre
un problema o realitzar una activitat, són bàsicament la manera en la que
responem als fets que ens passen.
Així doncs, les emocions són com una molla que ens impulsa a actuar per
aconseguir satisfer les nostres necessitats.
Ens permeten respondre al que ens succeeix i prendre decisions, milloren el
record de successos importants i faciliten la nostre relació amb els demés.
Les emocions no només ens fan sentir alguna cosa, si no que també ens
solen donar una empenta a fer alguna cosa, ens provoquen canvis en la
nostre fisiologia i ens poden interrompre el que estem fent i aparèixer en la
nostre consciència ho vulguem o no.
Cada persona, quan experimenta una emoció ho fa de forma particular,
depenent de molts factors com les seves experiències anteriors, el seu
aprenentatge i de la situació concreta.
Algunes de les reaccions comportamentals que desencadenen les emocions
són innates, mentre que d’altres es poden adquirir, la majoria les adquirim
del que observem d’altres persones.
-3-
Quan sentim una emoció solem respondre a ella, això fa que canviï la
situació, la qual a la vegada pot donar lloc a una altre emoció i una altre
resposta.
Un clar exemple de aquests fets és una discussió entre dos persones;
l’emoció negativa que sents quan algú et fa alguna cosa dolenta et porta a
respondre dient-li alguna cosa que farà que aquella persona senti ira i
respondrà de una manera que et generarà menyspreu amb una altre
resposta negativa, i així successivament.
Alguns psicòlegs i neuròlegs solen relacionar emoció amb sentiment, en una
seqüència en la que primer es donen les emocions les quals produeixen o
són símptomes de la existència de certs sentiments.
Segons Antonio R. Damasio en el llibre de El error de Descartes “Si las
emociones se presentan en el teatro del cuerpo, los sentimientos se
representan en el teatro de la mente. “
En la retòrica quan es parla d’emocions es refereix a “aquells sentiments que
canvien les persones fins al punt de afectar als seus judicis.”
2.2. PER A QUÈ SERVEIXEN LES EMOCIONS?
La paraula ‘Emoció’ ve del verb llatí “movere” que en el nostre idioma vol dir
moure’s.
Cada emoció ens predisposa d’una manera diferent a l’acció, és a dir, que
cada emoció és un impuls per a l’acció i ens fa actuar d’una manera o d’altre.
Les emocions ens permeten afrontar situacions difícils.
S’han integrat en el sistema nerviós en forma de tendències innates i
automàtiques del nostre cor.
-4-
Les emocions ens dominen, un clar exemple de això es la por, quan tenim
molta por fem coses sense pensar-les, el nostre cos té impulsos que ens
porten a actuar d’alguna forma. Per tant, són mecanismes que ens ajuden a
actuar amb rapidesa davant de situacions inesperades, que apareixen i
funcionen de manera automàtica, i cada emoció prepara a l’organisme per a
classes diferents de respostes.
2.3. TIPUS D’EMOCIONS
2.3.1. EMOCIONS BÀSIQUES O PRIMÀRIES:
Predisposen el cos a diferents tipus de respostes i són les més fàcils de
percebre.
Són aquelles que es desencadenen a partir d’un esdeveniment.
- Enuig/ira:
És el sentiment de ràbia que apareix quan les coses no han sortit com volem
o ens hem sentit amenaçats per alguna cosa
o algú. Augmenta el flux sanguini de les
mans, cosa que facilita empunyar un arma o
colpejar un enemic.
Produeix adrenalina que genera una quantitat
d’energia que és necessària per emprendre
accions vigoroses.
-5-
- Amor:
És un sentiment de tendresa i de satisfacció
sexual que activa el sistema nerviós
parasimpàtic. És una resposta de relaxació
que engloba un ampli conjunt de reaccions
que impliquen tot el cos, ens proporcions un
estat de calma i satisfacció.
- Por:
La por és un sentiment que apareix davant d’una amenaça o perill, i produeix
ansietat, incertesa, inseguretat, etc. La por és
necessària ja que ens serveix per apartar-nos
d’un perill i actuar amb precaució.
La sang es retira del rostre (pal·lidesa i
sensació d’estar fred) i es reparteix per la
musculatura afavorint la fugida.
El cos es paralitza un instant per pensar si amagar-se seria el més adequat.
- Felicitat:
Sensació de benestar i seguretat que tenim quan aconseguim alguna cosa
que volem i veiem que hem complert el nostre desig. Provoca un augment
de l’activitat d’un centre cerebral que s’encarrega d’inhibir els sentiments
negatius, calma l’estat de preocupació i augmenta
el cabal de l’energia disponible del nostre cos.
La felicitat proporciona al cos repòs, entusiasme i
disponibilitat per afrontar qualsevol tasca que
s’estigui duent a terme.
Aquesta emoció fa que tinguem una gran varietat
d’objectius.
-6-
- Sorpresa:
És una emoció que ens permet una aproximació cognitiva per saber què
està passant al nostre voltant, i ens ajuda a orientar-nos i saber què fer
davant una situació que és nova per a nosaltres. Quan tenim una sorpresa
solem alçar les celles, això fa que
augmenti el camp visual i permet
que penetri més llum a la retina, la
qual ens donarà més informació
sobre l’esdeveniment.
- Tristesa:
És una emoció que ens fa sentir pena, solitud, pessimisme davant una
decepció o la pèrdua d’alguna cosa important, per tant la tristesa consisteix
en ajudar-nos a assimilar una pèrdua
irreparable.
Aquesta emoció fa que tinguem una
disminució de l’energia i de l’entusiasme per
les activitats vitals.
S’alenteix el metabolisme corporal i ens
permet plorar.
- Fàstig:
És un sentiment de rebuig físic o moral cap a alguna cosa considerada
bruta, perillosa o desagradable. Està
present a totes les cultures i sembla tenir
com a origen el instint d'allunyar-se
d'aliments enverinats o productes no
comestibles, que provocava una reacció
d'allunyament al cos, nàusees i un
descens del ritme cardíac.
-7-
2.3.2. EMOCIONS DE FONS:
Són un resultat de les emocions bàsiques, però aquest tipus d’emoció no es
sol manifestar en el comportament i la conducta de la persona.
Les emocions de fons són bàsicament dues:
- Desànim i Entusiasme:
Son aquelles que constitueixen el nostre estat d’ànim de fons, al llarg del
dia i sobre les que construïm els nostres actes conscients.
El que solem creure normalment és que les emocions es presenten i
desapareixen amb molta rapidesa, de manera que pensem que durant la
major part del temps estem en un estat neutre, en el que no hi han
emocions. Però ens equivoquem, sempre estem submergits en un estat
emocional de fons, que ens ocupa la major part del dia.
2.3.3 EMOCIONS SOCIALS SECUNDÀRIES:
Són aquelles que sorgeixen com a conseqüència d’una emoció primària. Es
diuen així perquè cal que hi hagi una segona persona per poder expressar
l’emoció.
El procés de les emocions secundàries s’inicia de manera conscient.
Si sentim por, és a dir, una emoció primària, la resposta d’aquesta seria una
emoció secundària que podria ser ràbia o sentir-se amenaçat.
Totes aquestes emocions tenen una base biològica que forma part de
nosaltres des de que naixem, transmetent-se genèticament.
-8-
Algunes de les emocions socials secundàries són les següents:
- Vergonya:
La vergonya és definida com a una condició d’humiliació, i és una emoció
tòxica que normalment afecta molt més als nens.
La vergonya porta a la depressió, a sentiments d’inferioritat i altres
emocions.
És una emoció que està atrapada en el
desig de ser acceptat per els demés.
El missatge de vergonya que sentim en el
nostre interior és ‘existeix alguna cosa
dolenta en mi’.
- Menyspreu:
És un sentiment de disgust cap a una altra persona
o cap a una situació en que implica un judici
negatiu, considerant-la inferior al propi jo. És una
intensa sensació de falta de respecte. És similar a
l’odi però implica un sentiment de superioritat.
- Orgull:
És la característica que presenta algú que té un concepte exagerat de ell
mateix.
La paraula orgull pot tenir un significat positiu o
negatiu. És un terme despectiu quan es refereix a
un sentiment excessiu de satisfacció d’un mateix.
Una persona orgullosa mostra supèrbia, arrogància
i inclús pot mostrar menyspreu cap a altres
persones.
Quan l’orgull es refereix a la dignitat d’una persona,
a l’estima apropiada d’un mateix o al sentiment
positiu cap a una altre persona, l’orgull és un sentiment positiu.
-9-
- Enveja:
Aquesta emoció és molt comú en les persones que
pensen que no són capaces d’aconseguir el que
desitgen en les seves vides.
Quan algú vol alguna cosa que l’altre té, enlloc
d’alegrar-se per ell, lamenta no tenir-ho.
Sorgeix de les comparacions, de sentir-se i creure’s
menys que els demés.
- Confiança:
Existeix quan algú creu en un grup de persones o amb una sola persona.
Sovint la confiança fa molt de llaç entre persones, fent que algú cregui que
un altre té el seu millor interès en
ment.
Les persones també aprenen a
confiar en els seus sentiments,
intuïció o habilitats i corren a
actuar perquè confien en la seva habilitat de realitzar-ho.
2.4. CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS
Podem classificar les emocions en tres blocs, les emocions negatives, les
positives i les neutres.
Les emocions negatives:
Són emocions desagradables que s’experimenten quan es bloqueja una
meta, es produeix una amenaça o succeeix una pèrdua.
Requereix la mobilització d’importants recursos cognitius i comportamentals
per a la creació i l’elaboració de plans que resolguin la situació.
Les emocions negatives tenen un clar valor de supervivència i adaptació al
entorn.
-10-
Les emocions positives:
Són emocions agradables, que s’experimenten quan s’aconsegueix una
meta, de tal manera que en elles és menys probable que es necessiti
elaborar un pla per resoldre algun problema, per aquesta raó les emocions
negatives són més prolongades en el temps que les positives.
Les emocions neutres:
Són emocions que no són ni agradables ni desagradables, és a dir, ni
positives ni negatives, però comparteixen característiques de les dues.
S’assemblen a les positives en la seva brevetat temporal i a les negatives en
la gran mobilització de recursos que produeixen.
2.5. ESTUDI DE LES EMOCIONS
2.5.1. FISIOLOGIA DE LES EMOCIONS, COM ES GENERA UNA EMOCIÓ
Per a què un individu, humà o no, pugui sentir una emoció cal un estímul que
la dispari, en la terminologia anglosaxona aquest terme es coneix com a
“emotionally competent stimulus”.
Es podria dir que les emocions produeixen canvis en la freqüència cardíaca,
la pressió sanguínia, la distribució del flux sanguini, la suor i en l’aparell
digestiu. Cadascun d’aquets canvis es poden relacionar amb diferents estats
emocionals.
-11-
Aquest estímul que es dona, és processat per uns circuits cerebrals
especialitzats que van ser especialment dissenyats per l’evolució.
Aquestes estructures cerebrals especialitzades són les mateixes en moltes
espècies d’éssers vius, essencialment son:
L’amígdala cerebral:
Sembla ser que en l’amígdala és on s’originen totes les emocions de la por
i de la fúria, però no les emocions agradables, ja que encara no es coneix
on s’originen aquestes. Primer de tot, el sistema nerviós ha de determinar
quina és l’emoció adequada en cada cas, d’aquesta feina s’encarrega la
amígdala cerebral.
L’escorça cerebral envia una còpia de la
informació a la amígdala, i aquesta
decideix si l’estímul és amenaçador o no,
i si ha de respondre a ell amb agressivitat
o amb por.
Els animals que tenen alguna lesió en l’amígdala es tornen molt més
mansos ja que perden tota la agressivitat que tenien, i tampoc són capaços
de mostrar por davant d’un estímul que normalment sí que els hi faria por.
Una vegada l’amígdala ha decidit que l’estímul requereix una resposta de
por o ràbia, envia senyals a altres llocs del cervell per posar en marxa els
diferents components d’aquestes emocions.
Quan passem por s’accelera el cor, la respiració es converteix en un
panteix, suem fred, la pell s’eriça i sentim un nus en l’estómac. Molts
d’aquests canvis que es produeixen en el nostre cos resulten lògics per
poder enfrontar-se a una amenaça. L’augment de la freqüència cardíaca i
respiratòria permet aportar més oxigen als muscles, per si s’ha de fer algun
esforç. La suor permet reduir l’excés de calor que es produirà amb aquest
esforç.
-12-
El que ha passat dins del cervell per que passin totes aquestes reaccions,
és que l’escorça visual ha enviat la imatge a l’amígdala i aquesta ha decidit
que pot ser una possible amenaça i ha enviat l’ordre al hipotàlem perquè
posi en marxa tot el sistema d’emergència.
Còrtex prefrontal ventromedial:
Aquesta part del cervell desenvolupa un paper
molt important en el comportament socio-
emocional humà.
El còrtex prefrontal ventromedial és clau en la
regulació de les respostes emocionals a les
situacions estressants. Ens permet mantenir la
calma i suprimim els impulsos emocionals.
Els pacients amb danys en el còrtex prefrontal
ventromedial presenten alteracions greus en la
presa de control de la conducta.
El cortex cingulat anterior:
Aquesta part del cervell està involucrada en la expresió de la emoció i és
crucial per la avaluació de situacions de discrepància en el estat funcional de
l’organisme detectant els possibles errors que podem cometre, també
s’ocupa de la recepció de la informació, la
presa de decisions i control dels impulsos.
El cortex cingulat anterior està vinculat
amb la teoria de monitorització del
conflicte, que detecta els estat interns
d’una necessitat d’intensificar l’atenció o el control.
-13-
L’ínsula anterior:
Experimentalment s’ha demostrat que l’ínsula té
un paper molt important en l’experiència del dolor
i en un gran nombre d’emocions bàsiques com
l’odi, la por, la felicitat, la tristesa, etc.
Alguns estudis també demostren que l’ínsula està
implicada en desitjos conscients, com la
necessitat de menjar o de droga.
2.5.2. COMPORTAMENT MOTOR-DISTINTIU
Els factors que fan que s’expressin estats d’ànim són bàsicament la
expressió facial, el to de veu i la postura. Aquests comportaments motors
són molt importants ja que són els que desencadenen l’acció directa, que de
vegades no pots o vols transmetre amb la conducta verbal. Amb altres
paraules, una persona pot dir que està molt bé, però per el que fa a la seva
postura corporal i la seva gestualitat no indica el mateix, si no que indiquen
emocions negatives.
2.5.3. AUTO-REPORT COGNITIU
L’auto-report cognitiu consisteix en comprendre les emocions, per això, de
vegades es fa que les persones parlin d’elles mateixes i que intentin explicar-
les. Evidentment, darrere cada emoció s’amaga una raó que ha de ser
expressada i compresa des del punt de vista cognitiu. Aquest intent
comprensiu d’un mateix també actua com un fort efecte terapèutic.
-14-
2.5.4. COMPORTAMENT INCONCIENT
Aquest comportament es produeix de manera gairebé automàtica, ja que no
ens parem a pensar ni reflexionar l’acció que anem a fer. Els processos
cognitius que influeixen en el comportament no sempre són conscients.
Nosaltres, els éssers humans podem prendre decisions basant-nos en la
nostre “intuïció” o també a partir del pressentiment, que ens ve sol. Tot i això,
molts cops fem moviments corporals que poden indicar que estem canviant
la nostre manera de pensar o de sentir.
2.6. DIFERENTS TEORIES SOBRE LES EMOCIONS
Al llarg dels anys, a causa de les grans diferències d’opinions, han anat
sorgint diferents teories sobre les emocions i de diferents gèneres, com les
teories filosòfiques clàssiques (teoria aristotèlica i teoria tomista), teories
psicològiques (psicoanàlisi, conductisme…), teories cognitivistes i teories
fenomenològiques.
D’aquestes n’explicaré les més interessants.
- Teories filosòfiques clàssiques:
Teoria aristotèlica:
Aquesta teoria és una mica complexa, ja que tracta d’analitzar les
emocions des d’un doble punt de vista; pràctic i teòric.
El punt de vista pràctic, apareix sobre tot en la retòrica, i s’estudia l’emoció
en relació amb l’art de convèncer.
L’objectiu retòric i polític que tenen les emocions és a causa dels
pensaments d’Aristòtil, que es preocupava més per saber quin era el seu
origen i què les provocava que de la seva essència.
-15-
Mitjançant un mètode doble d’introspecció i d’experiència exterior es
descobreixen unes passions, com la ira, la por, la tristesa, que posseeixen
en comú tres elements; l’estat anímic, l’objecte en el qual s’experimenta
una emoció i el motiu de per què sents tal emoció davant de l’objecte,
davant la presència d’un objecte i d’un motiu, segons Aristòtil, serveix per a
distingir una emoció d’una sensació física.
- Teories psicològiques:
El psicoanàlisi:
És una pràctica terapèutica fundada l’any 1896 per el neuròleg Sigmund
Freud, la qual s’introdueix en l’estudi de les emocions, les idees
fisiològiques i psicològiques.
Per una part, el psicoanàlisi, designa un model teòric descriptiu i explicatiu
dels processos i fenòmens que es donen en els ànims d’una persona.
La hipòtesi de Freud connecta la tesi fisiològica de que l’emoció és la
percepció dels canvis fisiològics i dels moviments corporals.
Freud seguia el model de Hume que deia que l’emoció no és un
esdeveniment mental, ni una primera impressió, sinó, que és una impressió
secundaria.
La diferència entre Freud i Hume consisteix en que segons Freud, el pare
del psicoanàlisi, aquesta impressió secundaria, no deriva de cap impressió
original. La causa de l’emoció no té res a veure amb la consciència.
Segons Freud, cada emoció conté dos elements distintius; per una banda,
les descàrregues d’energia física i per l’altre, certs sentiments que donen a
l’emoció les seves característiques essencials.
- Teories cognitivistes:
És la psicologia que s’encarrega de l’estudi de tots els processos mentals
implicats en el coneixement. S’encarrega bàsicament d’entendre i
interpretar el comportament de les persones, i de processos com el
llenguatge, la percepció, la memòria, el raonament i la recerca de solucions
a problemes.
-16-
Teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget
És una de les més importants fins ara establertes.
Considera que el desenvolupament mental de recent nascut a adult és un
equilibri progressiu, que va de menor a major. Aquest desenvolupament
cognitiu el divideix en 4 etapes i 6 estadis:
1. Etapa de la Intel·ligència Sensorio-motriu:
Aquesta etapa va dels 0 als 24 mesos i no hi ha pensament conceptual o
reflexiu, però el nen aprèn que quan un
objecte ja no es mostra a la vista, aquest
segueix existint, i comença a pensar
utilitzant accions, tant mentals com
físiques.
Els nadons evolucionen des de ser
individus amb reflexes i coneixement molt
limitat a ser “solucionadors de problemes”.
Aquesta etapa agrupa els tres primers estadis:
- Estadi dels reflexes: Caracteritzat per conductes hereditàries,
conductes instintives nutricionals i les primeres emocions.
- Estadi dels primers hàbits motors: Caracteritzat per les primeres
percepcions i l’inici de la diferenciació dels sentiments.
- Estadi de la intel·ligència senserio-motriu: Caracteritzat per la
intel·ligència pràctica, les primeres regulacions afectives i les primeres
relacions afectives exteriors.
Aquesta etapa, acaba amb l’aparició del llenguatge.
-17-
2. Etapa de la intel·ligència intuïtiva:
Aquesta etapa va dels 2 als 7 anys i
és quan el nen utilitza el llenguatge
que li fa entendre el mon. De
vegades els seus pensaments poden
arribar a ser una mica egocèntrics,
fent que tot ho vegi només des del
seu punt de vista.
D’aquesta etapa forma part el quart estadi:
- Estadi de la Intel·ligència Intuïtiva: Caracteritzada per els sentiments
individuals espontanis o relacions socials de submissió a l’adult.
3. Etapa de la Intel·ligència concreta:
Aquesta etapa va dels 7 als 12 anys i és quan el nen entén i aplica
operacions lògiques o principis per
ajudar a interpretar les experiències
objectives de manera racional, en
comptes de intuïtivament. Així els
nens comencen a entendre els
conceptes bàsics de la conservació, el
número, la classificació i moltes altres
idees.
És el cinquè estadi del desenvolupament cognitiu:
- Estadi de la Intel·ligència d’operacions concretes: Caracteritzada
per l’aparició de les operacions lògiques, els sentiments morals i els
sentiments socials de cooperació.
-18-
4. Etapa de la Intel·ligència abstracta:
És el sisè i l’últim estadi del desenvolupament cognitiu i va dels 12 als 18
anys.
- Estadi de les operacions
abstractes: Caracteritzada per la
intel·ligència abstracte, la
formació de la personalitat i la
immersió en la societat adulta;
intel·lectual i afectiva.
2.7. EMOCIONS – SALUT
Una bona salut emocional es podria definir com a la que té una persona
quan és conscient dels seus pensaments, sentiments i comportaments i se
sent bé amb ella mateixa. Sap perfectament com actuar i afrontar una
situació d’estres així com molts dels altres problemes que es presenten a la
vida quotidiana.
Quan algú està estressat, enfadat, ansiós, etc, el seu cos tracta de dir-li que
hi ha alguna cosa que no va bé, per exemple, després d’un fet estressant
podria desenvolupar-se un augment de la pressió arterial o una úlcera
estomacal.
Hi ha uns quants símptomes que poden fer evident que la salut emocional
d’una persona està desequilibrada, com mal d’esquena, canvis
d’alimentació, mal en el pit, estrenyiment o diarrea, boca seca, cansament
excessiu i sensació de dolor general, mal de cap, pressió arterial elevada,
insomni, marejos, sensació de que el cor batega molt acceleradament,
sensació de falta d’aire, problemes sexuals, tensió en el coll, suors, mal de
panxa, pujades i baixades de pes, entre d’altres.
-19-
Una salut emocional dolenta pot inclús debilitar el sistema immune,
provocant un augment dels refredats així com d’altres infeccions.
Moltes investigacions conclouen en que no només són els esdeveniments
estressants els que ens produeixen problemes i provoquen una mala salut
emocional, sinó la seva valoració i l’enfrontament. No totes les persones es
prenen les coses amb el mateix punt de vista. Un punt de vista optimista en
front d’una malaltia, comporta més possibilitats de curació que amb un punt
de vista pessimista.
De fet hi ha estudis sobre el tema, un d’ells va consistir en agafar una mostra
de 211 homes que acabaven de patir el seu primer atac de cor i van
analitzar-los per saber el seu grau d’optimisme i pessimisme durant la
recuperació. Vuit anys més tard van tornar a analitzar als mateixos homes i
van poder comprovar que dels 25 homes més pessimistes, havien mort 21,
en canvi dels 25 més optimistes, havien mort només 6.
La conclusió d’aquest estudi és que les emocions sí que poden afectar a la
salut física de la persona, ja que el cos respon segons la manera com
penses, sents i actues. Això normalment se li denomina connexió ment i cos.
Molt més sovint del que ens pensem, les malalties i els símptomes físics
tenen el seu origen en les nostres emocions, això no significa que no siguin
reals o que només estiguin en la nostra ment, només significa que les
emocions també poden arribar a emmalaltir-nos.
Hi ha un truc que ens pot ajudar a saber si una malaltia és d’origen
psicològic. Per exemple, quan el problema és d’origen físic, el dolor segueix
un curs semblant al d’una malaltia aguda típica o alguna ferida; el cos actua
de seguida i comença la curació, de manera que dia rere dia es va millorant
fins que el problema desapareix per complet en no gaire temps. En canvi,
quan el problema és d’origen emocional, segueix estant allà es faci el que es
faci. Pot ser que el cos intenti curar-se però no ho aconsegueix, perquè la
causa segueix present dins d’un mateix i en la pròpia ment. Mentre no es
vagi directament a aquella causa, no es podrà aconseguir fer-la
desaparèixer.
-20-
Un clar exemple de que les emocions poden causar danys i malalties, és
l’estrès. Quan ens enfrontem a algun tipus de pressió, tant externa com
interna, el nostre cos actua amb la resposta d’estrès, per exemple, al
començar una nova feina i el nuu cap et tracta amb menyspreu davant una
situació, sents una tensió que es produeix tant a nivell emocional com a
nivell físic. A nivell emocional apareix un estat de preocupació o ansietat,
irritabilitat, ira, problemes per dormir, tristesa, cansament o problemes per
concentrar-se. A nivell físic pot produir-se un augment de la freqüència
cardíaca, problemes digestius, marejos, contractures, mal de cap o esquena
i sensació de falta d’aire.
La forma en que es reacciona davant una circumstància és la que ens
determinarà com ens sentirem, per aquest mateix motiu és molt important la
manera com pensem i actuem davant una situació estressant. Si una
persona reacciona sempre davant un contratemps amb por, estrès o es
preocupa per tot, no és estrany que aquesta persona tingui símptomes
crònics, com malts de cap, migranyes, hipertensió, contractures, fatiga
crònica o inclús alguna malaltia cardíaca.
Els problemes apareixen de veritat quan l’estrès es fa crònic i la resposta es
perllonga en excés. Posem algun exemple:
- L’estrès fa que augmenti la densitat de la sang, cosa que pot causar un
augment de la formació de coàguls.
- Quan apareix una cèl·lula cancerígena, un sistema immunitari sa la
destrueix, en canvi si el sistema està dominat per l’estrès, la probabilitat de
càncer és superior.
- Com que la resposta immunitària està disminuïda, augmenta la
probabilitat de patir infeccions.
- Quan l’aparell digestiu està afectat per l’estrès, poden aparèixer dolors
abdominals, estrenyiment, diarrea, acidés estomacal, úlceres, etc.
Aquestes conseqüències són algunes de les moltes que es poden produir a
causa de l’estrès.
-21-
3. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
3.1. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
La intel·ligència és la capacitat de pensar, entendre, comprendre i de
resoldre problemes. Està lligada a altres
funcions mentals com la percepció
(capacitat de rebre informació) i la memòria
(capacitat d’emmagatzemar-la).
Existeix una teoria anomenada ‘Les
intel·ligències múltiples’, del Dr Howard
Gardner, la qual planteja que les persones
tenim 7 tipus d’intel·ligències que ens
relacionen amb la resta del món.
Aquestes intel·ligències són:
1. Intel·ligència Lingüística: És la intel·ligència relacionada amb la nostra
capacitat verbal, amb el llenguatge i amb les paraules.
2. Intel·ligència Lògica: És la intel·ligència que està relacionada amb el
desenvolupament del pensament abstracte, amb una organització a
través de pautes.
3. Intel·ligència Musical: Es relaciona amb les habilitats musicals i ritmes.
4. Intel·ligència Visual-espacial: És la capacitat per integrar elements,
percebre’ls i ordenar-los en l’espai.
-22-
5. Intel·ligència Kinestésica: És la intel·ligència que agrupa tot el que està
relacionat amb el moviment, tant el corporal, com el dels objectes y els
reflexes.
6. Intel·ligència Interpersonal: És la capacitat per establir relacions amb
altres persones del teu entorn.
7. Intel·ligència Intrapersonal: Es refereix al coneixement de tot el que
estigui relacionat amb un mateix, com l’autoconfiança i l’automotivació.
Podríem dir que la Intel·ligència emocional emmarca aquestes dues últimes
intel·ligències.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL:
El concepte d’intel·ligència emocional va ser popularitzat pel famós psicòleg
Daniel Goleman. Aquest concepte es podria definir com la capacitat que té
una persona per sentir, reconèixer, entendre, gestionar i controlar les
emocions, tant en un mateix com en els demés, per tant, una persona
emocionalment intel·ligent té facilitat per gestionar i equilibrar les emocions.
Una persona que no sap controlar les seves pròpies emocions, per exemple,
s’enfada amb molta facilitat, es posa trista amb molta freqüència, no és
capaç de controlar els seus propis impulsos o s’ofèn o enfada davant d’una
crítica, es considera que té una intel·ligència emocional dolenta i que no sap
gestionar bé les seves emocions, en canvi, considerem que una persona que
sap com controlar-se, que es coneix bé a ell mateix, que és capaç de pensar
abans d’actuar, que controla els seus impulsos i els expressa amb educació
cap als demés, procurant no afectar negativament a la gent que l’envolta, sí
que és una persona emocionalment intel·ligent.
La intel·ligència emocional també ens ha de servir per entendre les
emocions dels demés, sabent com tractar-los de manera que se sentin a
gust al nostre costat i no provocar-los emocions desagradables, sabent com
plantejar les coses, podent entendre, respectar i gestionar les seves
emocions.
-23-
La intel·ligència emocional té com a objectiu la pau interior i la felicitat,
perquè l’únic que determina la nostra felicitat són les emocions. Si tenim una
bona intel·ligència emocional, estarem bé interiorment i la nostre vida anirà
bé, però si és el contrari i les nostres emocions van malament la nostre
percepció de la vida serà dolenta.
Per a les dones és molt important que els homes siguin intel·ligents
emocionalment i que sàpiguen adaptar-se a cada situació i a cada problema
de la vida que se’ls pugui presentar amb optimisme i eficiència.
Per a Goleman, la intel·ligència emocional implica 5 capacitats bàsiques:
descobrir les emocions, reconèixer-les, gestionar-les, crear una motivació
pròpia i per últim saber gestionar les relacions personals.
3.2. ORÍGENS DEL CONCEPTE
El psicòleg Robert L. Thorndike, a lány 1920 va utilitzar el terme
d’intel·ligència social per descriure l’habilitat de comprendre i motivar a altres
persones, dient que era "la habilidad para comprender y dirigir a los hombres
y mujeres, muchachos y muchachas, y actuar sabiamente en las relaciones
humanas" . Fins a l’any 1940, aquest era l’únic concepte que se sabia sobre
el tema, però David Wechsler va descriure la influència de factors no
intel·lectius sobre el comportament intel·ligent i a més, va dir que els tests
d’intel·ligència no serien complets fins que no es descrivissin aquests factors
adequadament.
-24-
Durant molt temps, el treball que van fer aquest dos psicòlegs va passar
desapercebut, fins que al 1983, Howard Gardner, va escriure el llibre
“Intel·ligències múltiples: La teoria en la pràctica”, en el que deia que els
indicadors d’intel·ligència, com el coeficient intel·lectual, no expliquen del tot
la capacitat cognitiva, perquè no tenen en compte diversos factors com la
intel·ligència interpersonal (capacitat per entendre les emocions, intencions,
motivacions i desitjos d’altres persones) ni la intel·ligència intrapersonal
(capacitat per comprendre’s a un mateix, apreciar els sentiments, temors i
motivacions pròpies).
La primera vegada que algú fa servir el terme intel·ligència emocional és
Wayne Payne, citant-lo en la seva tesis doctoral ‘Un estudi de les emocions:
el desenvolupament de la intel·ligència emocional’, al 1985.
L’any 1990, dos psicòlegs nord-americans, el Dr. Peter Salovey i el Dr. John
Mayer, varen desenvolupar un terme que no pensaren anés a conèixer-se
tant, aquest terme és la Intel·ligència emocional.
Des del moment en que es va presentar socialment aquest terme, poques
persones dels ambients culturals, acadèmics o empresarials l’ignoraren però
l’any 1995 Daniel Goleman (Investigador i periodista del New York Times)
publicà el llibre “Inteligencia Emocional”, i gràcies a ell es va popularitzar el
concepte.
Aquell mateix any, la revista “Time” va ser el primer medi de comunicació de
masses que es va interessar en la Intel·ligència emocional, amb un article
escrit per la reportera Nancy Gibbs, sobre el llibre de Goleman.
Gràcies al llibre de Goleman, el terme es va difondre amb articles en diaris i
revistes, programes educatius, cursos de formació per empreses, resums del
llibre, etc.
-25-
3.3. IMPORTÀNCIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Perquè és tan important saber reconèixer, comprendre i saber controlar les
nostres emocions?
Per què ens influeixen i en moltes ocasions ens governen?
La intel·ligència emocional és la capacitat que ens permet controlar les
nostres emocions i saber-les expressar d’una forma encertada.
Ja des dels orígens de l’ésser humà les emocions tenien el control de tot, la
part més primitiva del cervell que controla funcions bàsiques, va donar origen
als centres emocionals, però no va ser fins al cap de mollions anys que es va
originar el neocòrtex, el qual ens dona la capacitat del raciocini (facultat de la
ment que permet aprendre, entendre, raonar, prendre decisions i formar-se
una idea determinada de la realitat).
L’amígdala cerebral és la part del cervell des d’on es controlen les emocions.
Si l’amígdala es separa perdem la capacitat d’analitzar el significat
emocional dels esdeveniments i pot afectar a la memòria. Sense l’amígdala,
inclús perdem la capacitat de secretar llàgrimes.
De nens, els records es graben directament en l’amígdala, d’aquí ve el motiu
de per què les experiències de la nostra infància juguen un paper tant
important en les nostres vides adultes. En aquell moment no érem capaços
de explicar en paraules el que ens estava succeint ni per què.
Més endavant en les nostres vides, aquests records emocionals sorgeixen
molts més cops, però de vegades no els podem controlar, tot i que sabem
que són irracionals.
Si no ens sentim bé, encara que les circumstàncies semblin molt racionals
per convèncer-nos del contrari, no estarem en condicions de trobar un
equilibri.
Molts cops, hi ha nens i adolescents problemàtics en l’escola, però en realitat
el seu problema no és de tall cognitiu, sinó que és emocional, és a dir, que
tenen dificultats per gestionar les seves emocions i impulsos.
-26-
En els sistemes educatius no se li donen gaire importància a l’educació
emocional, estem en una societat que cada cop sembla que domina més el
raciocini sobre les emocions, per això és important tenir en compte que la
intel·ligència emocional juga un paper més important inclús que el cervell
racional.
A través de la intel·ligència emocional aconseguim motivar-nos, controlar els
nostres impulsos, regular els estats d’ànim i empatitzar amb els demés. Ens
permet, no només conviure amb els que ens envolten, sinó que ens permet
sobreviure. Per tant, gran part del que som ho controla la intel·ligència
emocional.
3.4. COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES EMOCIONS
Els éssers humans necessiten aprendre a reconèixer que les emocions no
apareixen perquè sí, sense raó aparent, sinó que cada una està associada a
situacions concretes, de fet, això es comença a aprendre des de l’etapa
infantil, des de que som nadons.
El primer pas en l’expressió de les emocions consisteix en saber identificar-
les correctament. Quan algú no sap el que sent, el més provable és que
expressi l’emoció de manera inapropiada.
Quan no es té clar el que se sent, hi ha dues maneres que poden ajudar a
reconèixer la pròpia emoció, mitjançant el teu cos i la teva conducta.
- El cos: La majoria de les emocions s’experimenten en el cos. Si es
presta atenció a les sensacions corporals, ens podem donar compte del
que estem sentint. Però fer això, requereix molta pràctica i tenir un bon
coneixement del nostre cos ja que cada persona és diferent i cada
sensació corporal que s’experimenta és diferent a la que senten els
demés davant de la mateixa emoció.
-27-
Per exemple, davant l’ansietat o la ira, es pot reaccionar amb contractures
musculars, quan se sent por el cos reacciona amb un nus en l’estomac o
en el coll, quan s’està frustrat normalment sol presentar-se mal de cap,
però tot això és diferent per a cada persona ja que reaccionem de formes
diferents.
Per tant, si ens donem compte de qualsevol de aquestes sensacions, serà
bo preguntar-se quina emoció ho pot estar generant i així aprendre a
comprendre el nostre cos.
- La conducta: La forma de comportar-se d’un individu també és una
font molt important d’informació. Per exemple, si se sent frustració amb
freqüència quan s’està amb una persona i et molesta tot el que diu o fa,
encara que siguin petites coses, el més provable és que s’estigui sentint
ressentiment o enuig cap aquella persona des de fa temps.
Per tant, s’ha d’observar la pròpia conducta i tractar de treure conclusions
sobre l’emoció que la pot estar provocant.
Per conèixer els sentiments d’una persona mitjançant la interpretació del
seu rostre o determinar la seva personalitat no és suficient amb qualsevol
tipus de classificació tipològica.
Resulta necessari completar l’observació general amb una descripció més
detallada.
Per aquesta visió detallada, totes les escoles coincideixen en que es poden
distingir en el rostre tres parts ben diferenciades que corresponen a tres
aspectes diferents de la personalitat;
- La part o divisió superior: aquesta part correspon al front i s’identifica amb
el intel·lecte.
- La part o divisió mitja: aquesta part correspon als ulls i al nas i es
relaciona amb tot el que es refereix a les emocions i a la comunicació
amb els demés.
- La part o divisió inferior: aquesta part correspon a la boca i a la barbeta.
Es relaciona amb tots els aspectes instintius de la personalitat.
-28-
Divisió superior
Divisió mitja
Divisió inferior
Cada una d’aquestes parts correspon a un determinat aspecte de la
personalitat i d’elles es pot obtenir una gran quantitat d’informació sobre la
persona en qüestió.
La situació ideal o equilibri instintiu-emocional-mental no es sol presentar
amb freqüència , el més normal és que una d’aquestes divisions predomini
sobre les demés. Però això no té perquè ser negatiu, de fet el
desenvolupament de cada una d’aquestes divisions significa que aquesta
determinada capacitat psicològica està especialment marcada.
El que sí pot resultar negatiu és quan una de las tres parts està molt
disminuïda respecte a les demés, doncs això serà senyal de que aquell
aspecte de la personalitat està gairebé anul·lada.
Per exemple, un rostre quadrat que tingui excessivament desenvolupada la
part central, però que presenti un front estret, haurà de tenir una especial
atenció al aspecte racional en la seva vida.
-29-
3.5. EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS
És molt important per expressar les nostres emocions que de nens haguem
aprés el que sentim i que els altres també ho sàpiguen, ja que és una part
fonamental de les nostres vides i de les nostres relacions, tant amb els
demés com amb nosaltres mateixos.
Les dificultats per identificar les emocions i expressar-les correctament
poden crear-nos problemes i un alt grau de malestar.
Hi ha moltes persones que no són capaces d’expressar les emocions que
estan sentint . Alguns dels principals motius pels quals això passa poden ser:
- Por a la reacció d’altres persones. Algunes persones no expressen
les seves emocions per por del que puguin pensar els demés o per com
aquests poden reaccionar. Un clar exemple és la por que es pot sentir al
rebuig després d’expressar els sentiments d’amor cap algú. O la por a que
l’altre persona s’enfadi per expressar uns sentiments d’insatisfacció. És a
dir, es tracta de persones que tendeixen a esperar el rebuig dels demés, i
podríem dir que són persones amb una baixa autoestima i un concepte
negatiu d’elles mateixes.
- Perfeccionisme. Hi ha algunes persones que pensen que han de ser
perfectes en tot moment i que no es poden permetre sentir emocions que
ells consideren inacceptables, com la ira, la gelosia, l’ansietat o la
depressió. Aquestes persones pensen que són capaces de controlar les
seves emocions en tot moment i tenen por de mostrar-se dèbils o
vulnerables davant els altres. Sota aquest factor també s’amaga,
normalment, una baixa autoestima i por al rebuig dels demés.
El que aconsegueixen aquestes persones amb aquest comportament és
una gran falta d’intimitat amb els altres, ja que mai els podran arribar a
conèixer del tot i donarà la sensació de que són persones distants i
fredes.
- Problemes per a saber el que sents. Hi ha persones que no saben
el què estan sentint o no ho reconeixen, així que no podran expressar una
emoció.
-30-
- Falta d’acceptació i traumes. Es pot pensar que el que s’està sentint
és inacceptable, aleshores es reprimeix l’emoció, per exemple un
sentiment d’atracció sexual cap a una persona que consideres
inapropiada.
En altres casos, es produeix una acceptació de la situació que s’està
vivint, per exemple algú sotmès a una situació d’humiliació pot arribar a no
acceptar que allò estigui passant fent veure que no passa res i que no li
està afectant o negar la realitat i bloquejar les emocions.
Pot passar que davant de situacions molt desagradables no se sàpiga
com actuar i la persona es quedi sense resposta ni física ni emocional,
com podria passar en situacions traumàtiques.
- Dependència emocional. Algunes persones senten la necessitat de
complaure als demés perquè tenen una gran dependència dels altres, es
senten sols i necessiten tenir sempre algú al seu costat que els faci
costat.
Al sentir aquesta necessitat tendeixen a expressar les emocions que
creuen que l’altre persona desitja veure i intenten ser el que l’altre
persona vol que siguin. Per tant, no expressen sentiments negatius ni cap
emoció que pugui desagradar a l’altre persona, i no expressen res si no
estan segurs del que voldria l’altre persona.
El resultat d’aquest problema és una gran insatisfacció, una baixa
autoestima i una sensació de que no importa el que un vulgui ni les seves
necessitats. És probable que aquestes persones acabin en mans de
persones que s’aprofitin d’elles i de la seva necessitat de complaure als
demés.
- Creure que els altres han de saber els nostres sentiments.
Algunes persones creuen que els demés han de saber el que elles senten
sense necessitat de dir-ho. No saben que per molt que una persona
t’estimi no sempre podrà ser capaç de reconèixer el que sents.
Aquesta actitud fa sentir ressentiment i fa pensar que la persona no és
important pels altres.
-31-
Expressar les nostres emocions i
parlar sobre elles ens ajuda a pensar i
a actuar de manera adequada. Si
compartim les emocions, siguin les
que siguin, ens sentirem molt millor
amb nosaltres mateixos i trobarem
ajuda en els altres.
Per algunes persones és realment difícil expressar les seves emocions amb
paraules, però es poden buscar altres alternatives com expressar-les amb la
conducta, per exemple, per dir-li a algú que l’estimes, sense expressar-ho
verbalment, se li pot deixar una nota amb un cor dibuixat, o si algú ens fa un
favor, se li pot mostrar l’agraïment amb un obsequi o tornant-li un altre favor.
Les emocions també es poden expressar amb l’art, el ball, etc..., per
exemple pots fer un dibuix que representi el que sents en la teva relació de
parella.
Però no sempre es poden expressar les emocions mitjançant la conducta ja
que a vegades cal enfrontar-se amb el fet, per exemple si ens sentim
malament per que creiem que un company de treball s’està aprofitant de
nosaltres i volem acabar amb aquesta situació, s’ha d’afrontar el problema i
parlar amb ell directament sobre el fet per intentar resoldre’l.
Molts cops, una alternativa per sentir-se millor és posar per escrit el que se
sent, encara que ningú ho llegeixi, per expressar-nos i aclarir les idees.
Els passos per expressar bé una emoció podrien ser els següents:
1. identificar el que sentim: S’ha de posar nom a la emoció o emocions
que s’estan sentint.
2. Identificar la causa: Ens hem de preguntar per què ens sentim així?
-32-
3. Analitzar els nostres pensaments: Els pensaments exerceixen un
paper molt important sobre les nostres emocions, per tant si tenim en
compte els nostres pensaments, sabrem quan necessitem verificar-los.
Serà de gran ajuda intentar esbrinar el que pensem i saber si és cert o
ens estem equivocant al pensar així.
4. Pensar quina és la millor manera d’expressar els sentiments: Molts
cops es pot necessitar expressar les emocions de varies formes diferents
al mateix temps. El que s’ha de fer és preguntar-nos què creiem que
passaria en expressar-les d’una forma o d’altre, és a dir, quines creiem
que serien les conseqüències.
5. Preguntar-nos què pretenem aconseguir al expressar una emoció
determinada: Ens pot ajudar a trobar la manera adequada de expressar
les emocions: sentir-nos millor, aclarir el que sentim si no ho tenim clar,
mostrar afecte o agraïment, resoldre un problema amb una altre persona,
etc.
6. Regular la intensitat de les nostres emocions: No és el mateix
expressar el nostre enuig cridant i amenaçant a la persona, que parlant
d’una manera més calmada i amb una intensitat de veu més apropiada.
Si no sabem com expressar alguna de les nostres emocions correctament es
poden produir alguns dels següents efectes:
No som capaços de transmetre als demés com ens ha afectat la seva
conducta, el que sentim per ells o el que estem sentint en un moment
determinat
Hi ha moments en els que sembla que no som capaços de controlar les
nostres emocions, ja sigui estant a soles o estant amb altres persones.
-33-
Esclatem, ens irritem o ens sentim malament molt fàcilment per coses
que sabem perfectament que no tenen tanta importància, reaccionant
de forma molt exagerada.
Podem sentir una espècie de bloqueig emocional que ens impedeix ser
un mateix, sobre tot quan estem amb altre gent.
No som capaços de sentir intimitat o connexió emocional amb els
demés.
En comptes de sentir el que sentim, ignorem les nostres emocions i
tractem de sentir el que creiem que hauríem de sentir.
Expressar les nostres emocions i parlar sobre elles ens ajuda a pensar i a
actuar de manera adequada. Si compartim les emocions, siguin les que
siguin, ens sentirem molt millor amb nosaltres mateixos i trobarem ajuda en
els altres.
3.6. ALGUNS INVESTIGADORS
PETER SALOVEY I JOHN MAYER
Segons la versió original de Salovey i Mayer, al 1990, la intel·ligència
emocional consisteix en l’habilitat de dominar les emocions i els sentiments,
discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per a dirigir els propis
pensaments i accions.
A l’any 1997, varen dir: “la inteligencia emocional incluye la habilidad para
percibir con precisión, valorar y expresar emoción; la habilidad de acceder
y/o generar sentimientos cuando facilitan pensamientos; la habilidad de
comprender la emoción y el conocimiento emocional; y la habilidad
para regular las emociones para promover crecimiento emocional e
intelectual”.
-34-
Solovey i en Mayer deien que quan ens referim a la intel·ligència emocional
parlem d’un “pensador amb un cor”, que percep, compren i gestiona
relacions socials.
Aquests autors han anat reformulant el concepte original al llarg del temps
amb successives aportacions.
Peter Salovey John Mayer
La intel·ligència emocional s’estructura com un model de quatre branques
interrelacionades amb quatre components bàsics:
a) Percepció, avaluació i expressió emocional: És la capacitat per la
qual les persones poden percebre, identificar, valorar i expressar
adequadament en el moment oportú i de manera correcta les emocions
amb precisió .
b) Facilitació emocional del pensament: És la capacitat de poder
experimentar o generar a voluntat pròpia determinats sentiments o
emocions.
Les emocions prioritzen el pensament i dirigeixen la seva atenció a la
informació important. L’estat d’ànim sol canviar la perspectiva de l’individu.
-35-
c) Comprensió i anàlisi emocional: És la capacitat de comprendre les
emocions i el coneixement que deriva de les emocions. Les senyals
emocionals en les relacions interpersonals són compreses.
També és la capacitat per saber etiquetar una emoció, reconèixer les
relacions entre les paraules i emocions, raonar sobre les emocions i
interpretar-les.
d) Regulació emocional: És la capacitat de regular les emocions per a
fomentar un creixement del coneixement emocional i intel·lectual. També
podem dir que és l’habilitat per regular les emocions en un mateix i en
altres, i allunyar-se d’ella quan cal. En definitiva, és la capacitat per
disminuir les emocions negatives i potenciar les emocions positives.
DANIEL GOLEMAN
Daniel Goleman és un psicòleg dels Estats Units, i un dels pensadors més
influents de la nostra època.
Va néixer a Stockton, California, el 7 de març de 1947. Aquest psicòleg és el
creador i el “pare” de la Intel·ligència emocional. Va adquirir fama mundial a
partir de la publicació del seu llibre “Intel·ligència Emocional” en l’any 1995,
sobre ciències conductuals i cerebrals.
Actualment és professor de psicologia a la Universitat de Harvard, també és
president del consorci per a la investigació de la Intel·ligència emocional en
la Universitat de Rutgers i membre de la “American Association for the
Advancement of Science”.
Daniel Goleman
-36-
Segons el propi Goleman, la Intel·ligència emocional és la capacitat de
reconèixer els nostres propis sentiments i els dels demés, de motivar-nos i
de gestionar adequadament les relacions. Com bé va dir “Les persones amb
Intel·ligència emocional son molt valorades per els demés. Son honestes,
escolten als demés, es preocupen per ells, reconeixen els seus errors i no es
desmoralitzen fàcilment”.
Per a Daniel Goleman, la Intel·ligència emocional té dos grans àrees de
competència, la personal i la social.
La competència personal determina el domini d’un mateix. Per aconseguir
aquest domini, es necessita tenir un autoconeixement que implica saber
quines emocions experimentem, què les provoca i com afecten en les
nostres actuacions. Per aconseguir aquest domini també es necessita
l’autocontrol, ja que ens porta a gestionar adequadament els estats interns
de la nostra ment, els impulsos i els recursos propis.
La competència social, determina gestió adequada de les relacions amb
les demés persones. Aquesta competència inclou la capacitat d’empatia,
escoltar molt atentament, i expressar constructivament els nostres
sentiments.
L’empatia és un dels elements més essencials de la Intel·ligència emocional,
ja que ens permet sentir i comprendre el que els demés senten i comprenen,
per tant, ens dona la sensibilitat per captar els seus sentiments, les seves
necessitats i les seves preocupacions. En definitiva, amb l’empatia podem
comprendre la perspectiva amb que els altres perceben la seva realitat.
-37-
4. PART PRÀCTICA
La meva part pràctica ha consistit en fer una enquesta, divulgada pels meus
contactes de Facebook (amics, companys de classe, coneguts, etc), els meus
familiars, etc.
El resultat d’aquesta pràctica el mostraré a continuació amb una sèrie de
gràfics:
1. Utilitzes les teves emocions o sentiments per prendre decisions
importants?
Segons el gràfic, veiem que les persones enquestades, sempre o gairebé
sempre fan servir les pròpies emocions per prendre decisions importants.
-38-
0
5
10
15
20
25
30
Sempre
De vegades
Casi mai
Mai
2. Tens consciència de cada emoció només aparèixer?
3. Quan estàs molest per alguna cosa...
Podem comprovar que quanta més edat es té, més es controlen els
impulsos negatius i això es dona especialment en els homes.
-39-
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Si
No
De vegades
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Rebentes
Intentes controlar-ho
4. Quan a alguna persona del teu voltant li passa alguna cosa, notes el
què li passa només veient-la?
En aquesta gràfica observem que proporcionalment les dones tenen més
facilitat per intuir problemes en altres persones del seu entorn.
5. Pots calmar les teves emocions negatives perquè no puguin impedir-te
continuar?
-40-
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Sempre, no cal que m'ho diguin
Depen de la persona
0
10
20
30
40
50
60
70
Sempre
De vegades
Casi mai
Mai
6. En tu mateix, saps reconèixer:
Observem que les respostes son bastant equilibrades entre homes i dones
en les diferents edats. Però veiem que en el grup de nois adolescents ha
sortit alguna resposta negant el reconeixement de les pròpies emocions,
segurament degut a la pròpia immaduresa de l’edat.
7. Saps identificar les causes reals de les teves emocions?
Pel que es pot veure en el gràfic, les noies identifiquen millor les causes
que provoquen les seves emocions que no pas els nois.
-41-
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Totes les emocions
Algunes emocions
Ninguna emoció
0
5
10
15
20
25
30
Si
No
De vegades
8. Quan estàs trist/a...
Observem que els nois es guarden més per ells mateixos les emocions de
tristesa a diferencia de les noies que tenen més facilitat d’expressar aquest
sentiment. Amb això podem concloure que els nois, amagant aquest
sentiment, voldrien demostrar més seguretat en si mateixos.
9. Quan alguna cosa no t'agrada ho dius?
-42-
0
5
10
15
20
25
Mai ho estàs
T'ho guardes per a tu
Parles amb algú que et pugui ajudar
Plores
Altres
0
5
10
15
20
25
Sempre
Casi sempre
De vegades
Casi mai
Mai
10. Parlar sobre les teves emocions et resulta...
Davant d’aquest gràfic no podríem concloure cap fet diferencial entre
homes i dones en relació a expressar les emocions amb les persones que
ens envolten, tot i que les dones presenten una mica més de facilitat per
expressar-les amb els demés, encara que no siguin persones de total
confiança.
11. Saps dir que no quan alguna cosa no et convé?
D’aquesta gràfica no podem extreure cap conclusió concreta, ja que la
resposta depèn del caràcter de la pròpia persona.
-43-
0
5
10
15
20
25
30
35
Fàcil amb tothom
Fàcil amb determinades persones
Difícil
Impossible
0
5
10
15
20
25
30
Sempre
Casi sempre
De vegades
casi mai
Mai
12. Et solen influenciar els demés?
El que mostra el gràfic és que en varies franges d’edat, les dones són més
influenciables que els homes.
En cas afirmatiu o "de vegades" en la pregunta anterior, per què?
- Perquè son persones a les que els tinc moltíssim de carinyo.
- Per el que poden arribar a pensar.
- Perquè depenent de l'ambient, la meva interpretació es una o una altra.
- Perquè confio en ells.
- Depèn de si la persona que em dona l’opinió m’importa o no.
- Perquè diuen coses que són veritat i que no hauria tingut en compte.
- Perquè deixo de pensar en mi i només penso en com els pot afectar a
ells.
- Perquè són gent a la que els hi tinc respecte.
- Si tots els demés fan alguna cosa, no m'agrada ser l'únic que no ho fa o
no hi està d'acord; tot i així m'agrada expressar la meva pròpia opinió i no
tinc cap problema en reconèixer que la meva opinió és diferent de la dels
altres.
-44-
0
5
10
15
20
25
Si
No
De vegades
- Em poden fer obrir els ulls segons les situacions
- Perquè volem o no, vivim en una societat on no decideixes tu sol, sinó
també els demés.
- Perquè els demés formen part de mi.
- Perquè no tinc prou iniciativa.
- Perquè em fan variar la meva opini sobre les coses
- Perquè m'importa molt el que pensin de mi i no vull decebre a ningú.
- Perquè a vegades no confio en mi mateixa.
- Perquè m'afecta molt el pensament de la gent sobre mi.
- M'importa el que pensin de mi i m'influencia
- Un punt de vista extern, ajuda.
- Veus altres punts de vista diferents als teus
Després de veure totes aquestes respostes i d’observar que la majoria
d’enquestats tenen entre 16 i 20 anys, es pot concloure que les persones que
formen part d’aquesta franja d’edat, solen presentar molta inseguretat i es
deixen influenciar molt per els demés per por a no encaixar en aquesta
societat, en el seu grup d’amics o en l’entorn.
-45-
13. Quan escoltes als demés, ets saps posar al seu lloc i no pots evitar
donar-los-hi consells?
Perque?
Les respostes de la gent enquestada han sigut les següents:
- Em posaria al seu lloc i li diria el que jo faria en el seu cas.
- Gairebé sempre em poso al seu lloc, però sóc nefasta per a donar consells.
- No sé com solucionar els problemes de l'altre gent.
- Sempre amb els amics, i de vegades amb persones menys conegudes.
- Soc empàtica.
- Perquè si jo fos aquella persona ho agrairia.
- Perquè és humà.
- Perquè empatitzo molt.
- M'agrada veure que la persona se sent escoltada i a mi m'agradaria que
hem tractessin així.
- Perquè m'agrada donar l’opinió personal i així reflexionar sobre els meus
actes.
- Perquè d'aquesta manera pots intentar ajudar-la millor.
-46-
0
5
10
15
20
25
Sempre
Casi sempre
De vegades
casi mai
Mai
- Perquè m'agrada ajudar.
- Perquè m'agradaria que per mi fessin el mateix.
- Sóc bastant empàtic..però això de donar consells és més difícil.
- És una reacció natural... m’agrada preocupar-me per la gent i procurar que
tots, i més els q m’envolten, estiguin bé.
- Perquè m'agrada donar la meva opinió i crec que els pot ajudar a veure les
coses des d'un altre punt de vista.
- Perquè normalment m’identifico amb els seus problemes i sé que es molt
més fàcil veureu les coses des de fora que des de dins.
- Em considero una persona atenta i que sap escoltar quan algú ho
necessita; m'agrada fer feliç a la gent i que se sentin bé amb mi i amb ells
mateixos.
- Sempre t'has de posar a la pell dels demés i entendre les seves accions
- Perquè crec que m’ho sé tot.
- Perquè el benestar dels altres també és el nostre benestar.
- Perquè soc molt empàtica i m'agrada sentir com se sent la gent i poder-la
aconsellar.
- Perquè si he passat per la mateixa situació, em sento identificada amb la
persona i intento que no caigui en els mateixos errors que jo.
- Donar consells no, però sí donar la meva opinió.
- Perquè penso que en cas invers a mi també m'agradaria que fos així.
- Perquè m'agrada ajudar a les persones i amb les experiències que he
tingut, em resulta fàcil donar consells.
- Perquè em considero una persona que sap donar consells i posar-se al lloc
de la gent.
- Perquè no té sentit escoltar a algú i no posar-se al seu lloc. Però no sempre
dono consells, de vegades és millor intentar que sigui la pròpia persona
que arribi per si mateix a les conclusions.
- No m'agrada donar consells als demés
-47-
5. CONCLUSIONS
Després d’haver-me plantejat una sèrie d’hipòtesis, he arribat a diferents
conclusions en funció de cada una d’elles.
La primera hipòtesi que em vaig plantejar al principi del treball va ser:
“Les emocions poden influir en la nostre salut?”
Respecte a això, clarament he de dir que després d’haver realitzat el treball la
conclusió és que sí. Hi ha una relació molt estreta entre la gestió que fem de
les nostres emocions i les seves conseqüències directes sobre la salut física
del nostre cos, ja que inclús poden arribar a provocar algunes malalties.
La segona hipòtesi que em vaig formular va ser:
“Ser intel·ligent emocionalment ens porta a ser més feliços?”
La conclusió que he pogut treure sobre aquesta pregunta no és que l’hagi
trobat específicament en cap informació durant el transcurs del treball, sinó que
després de valorar totes les dades aportades crec que realment, si no ens dona
la felicitat, almenys contribueix en gran mesura en donar-nos eines per
apropar-nos a ella.
I la tercera i última hipòtesi que em vaig plantejar, va ser:
“És important la intel·ligència emocional en les nostres vides? Per què?”
Jo crec que sí que és de gran importància en les nostres vides ja que ens ajuda
a gestionar les nostres emocions i focalitzar-les en un sentit positiu, a més
d’ajudar-nos en les relacions amb les persones que ens envolten i també
poder-les ajudar a elles.
-48-
6. BIBLIOGRAFIA
http://lamenteesmaravillosa.com/diez-reglas-para-educar-a-los-ninos-en-
inteligencia-emocional
http://www.rinconpsicologia.com/2011/08/el-estado-de-animo-de-los-otros-
lo.html
http://www.psicoarea.com/i_e_ninos.htm
https://www.aecc.es/TeAyudamos/informaryconcienciar/Paginas/quesonlasemo
ciones.aspx
http://crecimiento-personal.innatia.com/c-controlar-las-emociones/a-que-son-
las-emociones.html
http://crecimiento-personal.innatia.com/c-inteligencia-emocional/a-inteligencia-
emocional-es.html
http://motivacion.about.com/od/psicologia/a/Que-Son-Las-Emociones.htm
http://www.colegioespiritusanto.cl/talcahuano/wp-content/uploads/2007/09/La-
Inteligencia-Emocional-de-los-Ni%C3%B1os.pdf
http://www.slideshare.net/SalvadorSavoia21/inteligencia-emocional-
32175138?related=3
http://www.slideshare.net/Akselawnoloc/presentacion-inteligencia-emocional-
31966419?related=4
http://www.ehowenespanol.com/cuales-son-diferentes-emociones-info_327281/
http://www.neuroclassics.org/EMOCION/EMOCION.htm
http://www.las-emociones.com/verguenza.html
http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/emoci
ones.htm
http://www.rinconpsicologia.com/2009/09/el-estudio-de-las-emociones.html
http://lamenteesmaravillosa.com/La-importancia-de-la-inteligencia-emocional
http://es.slideshare.net/vickymunreb/inteligencia-12856564?next_slideshow=1
http://mentefilosofica.blogspot.com.es/2010/08/la-importancia-de-la-
inteligencia.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Daniel_Goleman
http://definicion.de/inteligencia-emocional/#ixzz3G41NmP6B
-49-
http://hipotesis-carolus.blogspot.com.es/2008/06/sobre-la-inteligencia-
emocional.html
http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional
http://www.philosophica.info/voces/emociones/Emociones.html
http://reeduca.com/desarrollo-cognitivo-piaget.aspx
La primera impresión - Cheri Huber - Oceano, S.L. 2003
Tóxicos emocionales - Alfonso Barreto - Editorial CCS, 2011
Emocions e intel·ligència social - Ignacio Morgado - Mina 2006
Inteligencia emocional - Daniel Goleman - Kairós 1995
El test de la inteligencia emocional - Sophie Martineaud i Dominique Engelhart -
Ediciones Martínez Roca, 1997, 2002
El gobierno de las emociones - Victoria Camps - Herder, 2011
La vida emocional - J.M.Asensio, J.García, L.Nuñez y J. Larrosa - Ariel 2006
-50-