Tema 6 – Classificació i evolució

1

LES CATEGORIES TAXONÒMIQUES

REGNE Hi ha tants éssers vius que per classificar necessitem fer molts grups diferents. Així anirem reunint-los en grups cada vegada més especialitzats, uns dins dels altres, mitjançant característiques comunes cada vegada més concretes. Aquests grups constitueixen les categories taxonòmiques. Anem a veure quines són. El Regne és la primera categoria, la qual engloba les altres. A la imatge de dalt tenim el regne animal.

PHYLUM Ara han desaparegut alguns representants del regne, tots els invertebrats. Som al Phylum Cordats (o vertebrats), que es caracteritza per presentar esquelet intern, i engloba als peixos, als amfibis, als rèptils, a les aus i als mamífers.

CLASSE Nova categoria: la Classe. Recorda que ara busquem una característica comuna als animals presents i que no tinguen els absents. La classe representada a la imatge són els mamífers, caracteritzats per presentar glàndules mamàries.

ORDRE Una nova categoria, que es diu Ordre, i en aquest cas té a veure amb el tipus d'alimentació i dentició, que són comuns als animals que queden. És l’ordre dels carnívors.

FAMÍLIA Ha desaparegut el gos, però queden tres representants de la següent categoria taxonòmica: la Família. Els que queden formen part de la família dels fèlids, que inclou també als pumes, jaguars, linx, etc.

GÈNERE I ESPÈCIE Recordes quin és el nostre nom científic? Homo sapiens. Tots els éssers vius es classifiquen finalment amb dues categories. La primera és el Gènere, i sempre comença amb majúscula. I la segona, que sempre s'acompanya de la primera, és l'Espècie, i va en minúscula. El gènere del gat és Felis, i l'espècie del gat comú és Felis silvestris. Les dues espècies que queden pertanyen al gènere Panthera. El lleó és Panthera leo i el tigre Panthera tigris.

Si ordenem, de major a menor, el nom de les categories taxonòmiques que hem utilitzat per definir els animals tenim: Regne – Phylum – Classe – Ordre – Família – Gènere – Espècie

Tema 6 – Classificació i evolució

3

Comprovem-les en diferents espècies.

REGNE Animal Animal Animal Animal Animal Animal Vegetal

PHYLUM Cordats Cordats Cordats Cordats Cordats Artròpodes Pinophyta

CLASSE Mamífers Mamífers Mamífers Mamífers Amfibis Insectes Pinopsida

ORDRE Carnívors Carnívors Carnívors Carnívors Anurs Dípters Pinals

FAMÍLIA Cànids Cànids Cànids Fèlids Bufònids Múscids Pinàcies

GÈNERE Canis Canis Vulpes Lynx Bufo Musca Pinus

ESPÈCIE C. familiaris C. lupus V. vulpes L. linx B. bufo M. domèstica P. sylvestris

Nom comú

Gos Llop Rabosa Linx Gripau Mosca Pi roig

Al classificar les diferents espècies les anem col·locant dins de grups cada vegada més específics, fins arribar a l’espècie. Com es veu, les espècies que més característiques tenen en comú comparteixen més categories taxonòmiques. Això també indica que, evolutivament, estan més prop.

ELS CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ Per a fer una bona classificació hem d’emprar criteris importants al principi, que ens permeten separar grans grups. Per exemple, per a classificar els éssers vius primer tindrem que veure per què estan compostos. La unitat fonamental és la cèl·lula, i hi ha dos tipus generals de cèl·lula

Observa la imatge.

1.- Quina és la característica fonamental (i bàsica en la classificació dels éssers vius) que distingeix aquests dos éssers vius?

a. La presència o no d'ADN. b. La presència o no de cilis o flagels. c. La presència o no de nucli. d. Una és vegetal i l'altra animal.

2.- I ara, i segons el que veus a la imatge, què gran diferència busquem?

a. Éssers vegetals o animals. b. La capacitat de formar teixits. c. La capacitat de moviment. d. La presència o no de nucli. e. Éssers autòtrofs o heteròtrofs.

Evidentment, la diferència està en si la cèl·lula viu sola (unicel·lulars) o pot formar teixits (pluricel·lular). Totes les cèl·lules que formen teixits són eucariotes.

Dins d’aquestes cèl·lules eucariotes tinc dues noves possibilitats: si fan o no la fotosíntesi. Al principi d'una classificació s'utilitzen caràcters distintius molt evidents. En aquesta imatge veiem dues cèl·lules diferents, que són la base de dos tipus de vida molt diferents. Fixa't bé en el que assenyalen les fletxes: un cloroplast i la paret cel·lular de cel·lulosa.

3.- En aquest cas, què separem? a. Éssers que fan la fotosíntesi d'altres que no la fan. b. Plantes d'algues. c. Éssers unicel·lulars de pluricel·lulars. d. Cèl·lules animals de cèl·lules vegetals.

Sovint detalls concrets ens permeten diferenciar grans grups amb característiques molt diferenciades. Si, per exemple, estic ja al regne vegetal, veuré que hi ha dos grans grups de plantes fanerògames (amb flor). Un inclou els pins, avets i xiprers. L'altre a les alzines, tarongers, pomeres, etc. La situació de les llavors em permet separar dos grans grups.

4.- Segons les llavors que assenyala la imatge, per quin detall es diferencien les angiospermes de les gimnospermes?

a. Les gimnospermes tenen la llavor nua. b. Les gimnospermes tenen la llavor coberta. c. Les angiospermes tenen la llavor coberta, dins d'un fruit. d. Les gimnospermes no tenen llavors. e. Les angiospermes tenen la llavor nua.

I una vegada estic dins de les angiospermes tinc de nou dues possibilitats, referents a la llavor. Fixa't en la imatge. La clau està en que unes llavors tenen dues parts (cotiliedons), i les altres només una.

Tema 6 – Classificació i evolució

5

5.- Segons aquest detall, de quins dos grans grups de vegetals estem parlant? a. Monocotiledònies i dicotiledònies. b. Fruits secs i llavors. c. Plantes amb llavors i plantes amb fruits. d. Angiospermes i gimnospermes.

Puc trobar detalls que uneixen a grups, característiques comunes que sols ells tenen, i que indiquen un origen evolutiu comú.

Dins de la Classe dels mamífers es poden fer divisions (ordres) segons la dentició. Fixa't en la sèrie superior: dents planes per triturar, espai sense dents (diastema) i incisius de creixement constant que necessiten ser rebaixats constantment. Són, per exemple, els rosegadors i els lagomorfs (conills i llebres). La sèrie inferior mostra queixals punxeguts, propis de cert tipus d'alimentació. 6.- Un d'ells rep el nom de "queixal carnisser", caràcter distintiu de l'ordre dels ...

a. Carnívors. b. Animals salvatges. c. Felins. d. Carnissers. e. Omnívors.

Tot i això els tipus d’alimentació no constitueixen un caràcter classificatori: no hi ha cap grup denominat “omnívors” o “herbívors”, perquè agrupen animals que no tenen res a veure uns amb els altres.

Algunes espècies són massa similars i, per a classificar-les, ens hem de fixar en detalls molt concrets per a poder diferenciar-les, com, per exemple, la seva distribució geogràfica o aspectes molt concrets. Aquí tens la diferència entre les fulles de dues de les espècies del gènere Juniperus. 7.- Aquesta diferència de les fulles, és un criteri de classificació important?

a. No, per tenir les fulles una mica diferents no vol dir que siguin espècies diferents. b. Sí, ja que una d'elles pot ser, per exemple, tòxica, i ens permet reconèixer-la i separar-la de l'altra. c. Sí, si ens permet diferenciar-les fàcilment. d. Si, quan les espècies són molt semblants. e. No, no diu res pel que fa a l'espècie en si.

CLASSIFICANT ELS REGNES

La primera de totes les categories taxonòmiques és el Regne. Tots els éssers estan distribuïts en cinc grans regnes. Els criteris més importants per classificar-los són:

El tipus de cèl·lula.

L'organització cel·lular.

El tipus d'alimentació.

La possibilitat que les cèl·lules formen o no teixits. Fixa't en la imatge. Atenent al que ja saps de les cèl·lules i de la seva estructura... 1.- quin seria el primer criteri per separar el primer regne (i més simple) d'éssers vius?

a. Si són capaços de nodrir-se. b. Si tenen o no nucli. c. Si són animals o vegetals. d. Si tenen ADN o no.

Per tant, ja tenim un primer gran grup, el regne Moneres, que agrupa bacteris, micoplasmes i cianobacteris. 2.- Tria, entre les següents, dues de les seves característiques distintives.

a. Sempre són unicel·lulars. b. Tenen nucli. c. Sempre són fotosintètics. d. No tenen nucli. e. No tenen ADN.

Ja tenim fora els procariotes. Però encara podem separar la resta en més grups. Tots tindran cèl·lules eucariotes, però recorda que encara tenim per classificar les algues unicel·lulars i pluricel·lulars, fongs, arbres, plantes, ocells, mamífers, peixos i un llarg etcètera. Comencem pels més senzills.

3.- Quin podria ser el nou criteri per separar el següent gran grup de la resta? Escull sols un.

a. Mida: microscòpics o macroscòpics. b. La manera d'alimentació: mengen o absorbeixen l'aliment. c. Fotosintètics o no. d. Éssers unicel·lulars amb nucli (o pluricel·lulars senzills sense formar teixits).

Tema 6 – Classificació i evolució

7

Bé. Ja tenim un altre regne, els protoctists, que inclou els protozous, les algues unicel·lulars (com les diatomees) i les algues pluricel·lulars. 4.- Les seves característiques són ...

a. Tots són microscòpics. b. No formen teixits vertaders. c. Són unicel·lulars o pluricel·lulars. d. Tots són fotosintètics.

Ara ja ens queden éssers vius que ens resulten més familiars. Són els vegetals, els animals i els fongs.

Com tots formen teixits (encara que en el cas dels fongs són teixits poc especialitzats o "falsos teixits", a part que també poden ser unicel·lulars, com els llevats), buscarem un altre criteri per separar el tercer grup. Què tal la nutrició? Busquem un regne que es separa dels altres per la seva nutrició. 5.- Escull els criteris que defineixen exclusivament al següent regne i el separen dels altres dos:

a. Es nodreixen de matèria orgànica. b. Es mouen. c. Respiren. d. Són autòtrofs. e. Fan la fotosíntesi.

El primer no és, perquè els fongs i els animals ho fan. El segon no té trellat. Respirar respiren tots! I sols hi ha un grup que acompleix les dues finals.

6.- Quin regne nou hem separat?

a. Els animals b. Els fongs c. Els vegetals

Ens queden dos, i els dos són heteròtrofs. Anem a buscar una diferència en l'alimentació. 7.- Quina de les següents característiques pertany només al regne Fungi (fongs, floridures i llevats) i no al dels animals?

a. Ingereixen els aliments. b. Es nodreixen de matèria orgànica. c. Absorbeixen els aliments. d. Poden fer la fotosíntesi. e. Cacen els aliments (no tots els animals ho fan).

8.- Quins són, doncs, les característiques del regne Funghi?

a. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. b. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció. c. Són heteròtrofs o autòtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. d. Són heteròtrofs o autòtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció.

Ara li toca al regne que queda, al regne Animal. 9.- Quines són les seves característiques?

a. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. b. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció. c. Són heteròtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. d. Són heteròtrofs o autòtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. e. Són heteròtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per absorció.

Tema 6 – Classificació i evolució

9

REPASSEM UN POC

1.- Quins són els representants del regne Moneres?

a. 3-4-14 b. 6-3-4-15 c. 4-6-14 d. 3-6-15

2.- Quins són els representants del regne Protoctists? a. 3-4-12 b. 4-6-14-15 c. 4-12-14 d. 4-6-9-12

3.- Quins són els representants del regne Funghi? a. 4-7-9-15 b. 7-10-12 c. 3-7-9-15 d. 7-9-10

4.- Quins són els representants del regne Plantae (vegetals)? a. 8-11-12 b. 8-9-13-15 c. 8-11-13 d. 8-11-12-13

5.- Quins són els representants del regne Animalia (animals)? a. 1-2-5-6 b. 1-2-5 c. 1-4-5 d. 1-2-5-10

Els .........................(phylums, ordres, regnes) constitueixen la categoria ............................... (reproductiva, taxonòmica, alimentària) més gran. Els éssers vius es classifiquen en ........................ (tres, quatre, cinc) regnes. El regne ................................(protoctists, moneres, batracis) inclou a tots els procariotes. Sempre son éssers .....................................(unicel·lulars, pluricel·lulars, heteròtrofs). A la resta de regnes les cèl·lules sempre son .................................(procariotes, eucariotes, heterocariotes). En el regne ................................(moneres, protoctists, funghi) trobem éssers unicel·lulars, o pluricel·lulars que no formen ...............................(organismes, teixits, colònies). El regne ...............................(funghi, vegetal, protoctists) inclou alguns éssers unicel·lulars, com els llevats, però la majoria són pluricel·lulars , com els ..............................(animals, fongs, vegetals) i les ...................................... (floridures, insectes, paramecis). El regne ................................. (funghi, vegetal, animal) està format per éssers pluricel·lulars heteròtrofs que, a diferència de .....................................(els fongs, les plantes, els bacteris), ingereixen els seus aliments. Els (animals, vegetals, fongs).................................constitueixen altre regne, composat per éssers pluricel·lulars ....................................(autòtrofs, quimiosintètics, heteròtrofs).

ELS FÒSSILS De vegades, entre les roques, trobem restes amb forma d’animal o planta, inclús de petjades, rastres i...excrements! Són els fòssils

1.- Què són els fòssils?

a. Són les restes d'éssers vius que, simplement, s'han assecat per deshidratació. b. Són restes d'éssers vius, o senyals de la seva activitat, convertits en roca. c. Sempre són sols motlles que van deixar els animals en el seu moment. d. Són només animals que s'han petrificat.

2.- En quin tipus de roques els podem trobar? a. En roques sedimentàries, perquè han de quedar enterrats en

sediments per formar-se. b. En qualsevol tipus de roca. c. Mai en metamòrfiques (excepte la pissarra), perquè

desapareixerien per la pressió. d. En roques volcàniques, si són sorpresos per la lava d'un volcà.

3.- Què es necessita perquè es cree un fòssil?

a. Que l'ésser viu quedi enterrat en sediments. b. Que les roques canvien de posició. c. Que l'ésser viu tinga esquelet. d. Que els sediments passen per un període de tranquil·litat, sense turbulències.

4.- Per a què ens serveixen els fòssils?

a. Per a poc. Sempre en falta algun. És el que s'anomena "baula (eslabón) perduda". b. Per datar els materials en què els trobem i poder reconstruir la història de la Terra. c. La divisió de la història de la Terra en períodes és artificial. Després es posen els fòssils on més interessa perquè tot quadre. d. Per buscar l'origen de les espècies.

Tema 6 – Classificació i evolució

11

El celacant era considerat com un peix que s’havia extingit a l’època dels dinosaures, fins que l’any 1938 es va pescar un viu. Per tant, no s’havia extingit, i ha estat vivint durant milions d’anys. El mateix passa amb altres espècies, com el Ginkgo, un arbre que podem veure als parcs del qual se sap que ja existia fa 270 milions d’anys.

5.- A què anomenem fòssil vivent?

a. Una espècie que trobem fòssil i viva alhora. b. Un fòssil està petrificat, no pot estar viu. c. Són criatures de ficció. La ciència dóna peu a la ciència ficció. d. No hi ha, però serien com "zombis científics".

Els fòssils que més ens ajuden a datar l'edat d'un estrat o terreny són els fòssils guia. La cosa és: si trobe un fòssil de, per exemple, el Cretaci inferior, en un estrat, puc suposar que l’estrat es va formar en aquell mateix període. Els fòssils guia han d'estar distribuïts per gairebé tot el món: si van viure a la vegada es trobaran en estrats de la mateixa edat, i així podrem dir de quina època són els materials. Al dibuix hi ha quatre fòssils guia i un que no ho és. 6.- Quina altra característica ha de tenir un fòssil guia? a. Haver existit durant molts períodes geològics, per poder datar els estrats al complet. b. Tenir ossos o restes dures (conquilles dels mol·luscs), que són les úniques parts que fossilitzen. c. Haver existit fins gairebé els nostres dies, per poder datar els estrats al complet. d. Haver viscut durant un curt període geològic. Si viuen durant diversos períodes no ens serveixen per datar res.

7.- ¿Seria un fòssil vivent un bon fòssil guia? a. Sí, perquè si és vivent significaria que ha arribat fins a l'actualitat. b. No, perquè hauria viscut durant massa períodes geològics i no ens serviria per datar res. c. No, perquè si és vivent no seria fòssil. d. Sí. Com més temps existisca, millor.

ELS AVANTPASSATS DE L’HOME

Aquest és l'arbre genealògic dels humans. Tots s'han extingit excepte nosaltres, els Homo sapiens. 1.- Per a què serveix conèixer els fòssils dels nostres avantpassats?

a. Per poder agrupar les diferents espècies per proximitat evolutiva. b. Per saber que, millor que del mico, homes i ximpanzés venim del goril·la. c. Per saber que venim del ximpanzé. d. Per classificar correctament les espècies en una sola.

2.- Quina és l'espècie fòssil més propera a nosaltres?

a. L'Homo rodhesiensis. b. L'Homo neanderthalensis. c. L'Homo antecessor. d. L'Homo heidelbergensis.

3.- Quin és el gènere avantpassat comú de totes les espècies del gènere Homo?

a. L'Australopithecus africanus. b. L'Australopithecus. c. El Paranthropus. d. L'Australopithecus anamensis.

4.- Quina va ser l'última espècie del gènere Homo que va conviure amb nosaltres?

a. L'Homo heidelbergensis. b. L'Homo antecessor. c. L'Homo neanderthalensis. d. L'Homo rodhesiensis.

5.- Quin va ser l'avantpassat més proper d'aquestes dues espècies?

a. L'Homo erectus. b. L'Homo heidelbergensis. c. L'Homo antecessor. d. L'Homo ergaster.

6.- És certa la frase "l'home ve del mico"? a. No. Els micos i els homes venim d'un avantpassat comú. b. Seria millor "l'home ve d'un altre primat". c. Sí, es veu clarament que venim del ximpanzé. d. Sí, a partir del ximpanzé van sortir els Australopithecus, avantpassats nostres.

Tema 6 – Classificació i evolució

13

QÜESTIONARI RECOPILATORI 1.- Una bona classificació va de ...

a. Característiques externes a internes. b. Característiques concretes a generals. c. Característiques generals a concretes.

2.- La classificació dicotòmica consisteix en ...

a. Classificar segons el nombre de cotilèdons. b. Anar triant entre dues opcions, una correcta i una incorrecta. c. Classificar les coses amb dos noms.

3.- La classificació binomial consisteix en ...

a. Classificar segons el nombre de cotilèdons. b. Anar triant entre dues opcions, una correcta i una incorrecta. c. Classificar les coses amb dos noms.

4.- La classificació biològica ...

a. Agrupa els éssers només per les seves semblances externes al mateix temps que els classifica. b. Agrupa els éssers evolutivament al mateix temps que els classifica. c. Agrupa els éssers aleatòriament al mateix temps que els classifica.

5.- De major a menor amplitud, les categories taxonòmiques són:

a. Regne, classe, phylum, ordre, família, gènere i espècie. b. Regne, phylum, ordre, classe, família, gènere i espècie. c. Regne, phylum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

6.- Quins són els gèneres que inclouen a éssers unicel·lulars?

a. Moneres i protoctists. b. Moneres, protoctists, funghi i plantes. c. Moneres, protoctists i funghi.

7.- Segons els científics fixistes, que no creien en l’evolució, els fòssils ...

a. Eren avantpassats d'altres éssers vius. b. Eren curiositats naturals, ja que no creien en l'evolució. c. Eren animals o vegetals no evolucionats, desapareguts al diluvi universal.

8.- Les espècies actuals ...

a. Han evolucionat a partir d'espècies anteriors, amb les quals no guarden relació per estar extingides. b. Han evolucionat a partir d'espècies anteriors. c. En ser úniques no tenen relació unes amb altres.

9.- L'evolució ...

a. És una de les bases de la classificació biològica. b. No té res a veure amb la classificació. c. És una de les bases de la classificació de qualsevol objecte o ésser.

10.- Dos éssers vius poden tenir descendència fèrtil si ...

a. Són de la mateixa família. b. Són del mateix gènere. c. Són de la mateixa espècie.