Upload
phamthu
View
236
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
BUTLLETÍ
SETEMBRE 2014
Seu social: Psg. del Vapor Gran 39 Passadís B
08221–TERRASSA, Tel. 937891574, 673870409
http://ateneuterrassenc.terrassa.net
[email protected] Fundat l’any 1879 2ª Època
III CICLE DE CONCERTS D’ESTIU
Aquest estiu, durant tots els caps de setmana, a l’Ateneu Terrassenc hem pogut
gaudir dels excel-lents concerts que ens han ofert els amics de l’Òpera i Sarsuela. Ha
estat un èxit l’assistència de públic que amb fidelitat ha anat acudint puntualment a la
cita. Agraïm l’esforç als components del grup de cantors i tots els aplaudiments que el
públic ha prodigat amb entusiasme. Recordem que el proper 5 d’octubre ens oferiran
La Traviata a l’Auditori de Terrassa.
Desitgem a tots els nostres amics socis i simpatitzants que hagin passat un bon estiu i
esperem retrobar-nos a partir del mes de setembre.
LES ACTIVITATS DE L’ATENEU TERRASSENC
Actes commemoratius del 4 de Setembre
Concert al claustre del convent de Sant Francesc
A les 19,00 h. Concert commemoratiu de la diada del 4 de setembre. Àries i música a
l'entorn de 1713. A càrrec de: Mireia Latorre, Núria Jaouen i Peter Krivda.
——————————
A les 20,00 h. Marxa de Torxes a la Plaça Vella, Homenatge als Terrassencs
assassinats per les tropes borbòniques de Felip V el setembre de 1713.
Divendres dia 5 a les 19,30 h. a l’Ateneu
L’ORGUE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Realització i comentaris a càrrec del senyor: Fèlix Torres
Projecció del reportatge audiovisual complet sobre la construcció i instal·lació de l'or-
gue de la Sgda. Família, donació del Sr. Josep Freixas i Vivó.
Dimarts dia 9 a les 19,30 h. a l’Ateneu
Presentació del nou disc amb composicions del Sr. Josep Freixas per a cant coral.
Amb la participació de la coral Nova Ègara, dirigida per Raimon Romaní
Dijous dia 18 a les 20h al Centre Cultural de Terrassa
Presentació del documental “HISTÒRIA D’UN FUTUR” de Marc Clarió
Am la col·laboració d’ANC Terrassa i Ateneu Terrassenc
Aforament limitat. Reserva prèvia a la recepció del Centre Cultural
Dimarts dia 16 a les 19,30 h. a l’Ateneu
“TERTÚLIA” Lectura de poemes de socis i simpatitzants de l’Associació
A càrrec de l’ASSOCIACIÓ DE POETES TERRASSENCS
Dijous dia 25 a les 19,30 h. a l’Ateneu
CONFERÈNCIA
Sahel, a càrrec del senyor Pep Ventura Tubabu Grup Africanista de l’Ateneu
Dimarts dia 23 a les 19,30 h. a l’Ateneu
CONFERÈNCIA
“INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA I LES SEVES APLICACIONS”
A càrrec de la senyora: Mercè Agustí, perit Cal·lígraf i Grafòloga
CURSOS I TALLERS
TALLER DE RUMMY
A càrrec de la senyora: Maria del Carme Canadell
Tots els dimecres de 17,30 a 19,30 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/sessió
TALLER QUINZENAL DE L’ART AMB FUSTA
A càrrec dels senyors: Manuel-Enrique López Romeo i Francesc Milan
Inici el dilluns 6 d’Octubre de 18 a 20,30 h.
Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes
Dimarts dia 30 a les 19,30 h.
CONFERÈNCIA
“L’art de ser feliç” (Coach, desenvolupament personal tècniques d’entrenament mental)
A càrrec de la senyora: Gemma Soler Raspall, Massoterapeuta
TALLER DE JOC DE BRIDGE
A càrrec del senyor: Josep Noguera
Inici el divendres 3 d’Octubre 17,30 a 20 h.
Preus: Socis gratuït -no socis 2 €/Sessió
PROPERA SORTIDA CULTURAL EL DIA 25 D’OCTUBRE
“LA RUTA DE L’EXILI” (Segona part)
Visitant; Argelès-sur Mer, Centre d’Interpretació sobre l’exili i la retirada CIDER, la
Maternitat d’Elna i el cementiri dels espanyols.
A càrrec del Dr. Josep Puy, historiador i educador
Informació a l’Ateneu cada dia de 6 a 9 i a la Senyora Margarida Grandia Tel. 679648023
Divendres dia 26 a les 19,30 h. a l’Ateneu
SOPAR TERTÚLIA
Demostracions de grafologia, amb Mercè Agustí, perit Cal·lígraf i Grafòloga.
Al restaurant Cal Gendre, Carrer Baix Plaça Núm. 10 (Centre Ciutat)
TALLER QUINZENAL D’ESCRIPTURA LITERÀRIA
Professora senyora: SíMlvia Alcàntara
A partir de l’octubre (COMPLERT)
Amb el suport de l’
ASSAIG DEL GRUP VOCAL “DRÍADE”
Tots els dilluns de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu
i “VEUS EVOHÈ”
Tots els dimecres de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu
Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA ANGLESA
A càrrec del senyor: Pere Guix
Inici el dijous 2 d’Octubre a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA FRANCESA
A càrrec de la senyora: Lídia Anoll
Inici el dijous 9 d’Octubre a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER SETMANAL DE TREBALL EN EQUIP EN LLENGUA ANGLESA
Nivell mitjà de llengua anglesa, a càrrec de la senyora: Francesca Òdena
Tots els dilluns partir d’Octubre a les 18,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
Nota; La quota de soci és 6 Euros mensuals cobrant-se per trimestres. Tots els Tallers necessiten un mínim d’alumnes, consultar a secretaria. La seu social de l’Ateneu Terrassenc resta oberta de
dilluns a divendres, de les 5 a les 9 de la tarda i posa a la vostra disposició un servei d’informació sobre els tallers, les confe-
rències i altres activitats.
Els articles d’opinió i informes de conferències no expressen necessàriament l’ideari de l’Ateneu La Junta
recorda a tots els socis, amics i simpatitzants que l’Ateneu Terrassenc és: UN ESPAI DE LLIBERTAT, UN ESPAI DE
COMUNICACIÓ I UN ESPAI DE CONEIXEMENT. També recordem que tothom pot gaudir de participar en tots els actes cultu-
rals, les taules rodones, les conferències i els tallers organitzats per l’Ateneu Terrassenc.
EL “XERREM” A L’ATENEU
A Càrrec de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana)
Tots els dimecres i els dijous de 18,30 a 20 h.
BUSQUEM PERSONES VOLUNTÀRIES PER GUIAR GRUPS DE CONVERSA EN CATALÀ
Dedicació: Hora i mitja a la setmana
Per informació o fer-se voluntari/a: al Tel. 648 031 136 i [email protected]
Quaderns de Simbologia Núm. 3
L’ART NOVEAU
L'Art Nouveau, més conegut a Catalu-
nya com El Modernisme, va aparèixer a
finals del segle XIX i amb la seva màxi-
ma expressió al principi del XX, com
una reacció al classicisme, i amb una
voluntat d'arribar a tots els camps on la
seva manifestació s'hi pogués fer pre-
sent, tant en l'arquitectura com en els
elements d'interior, mobles, vidrieres,
làmpades, joies etc., també va estar
present en les creacions plàstiques,
cartells i a la industria bibliogràfica.
Aquest és un art amb unes peculiaritats
molt concretes, un estil curvilini i dinà-
mic amb una asimetria absoluta, i és possiblement en aquestes caracte-
rístiques on es fa més palès el divorci amb el classicisme. Predomina una
estilització, sobretot, amb el món vegetal on les plantes jugaven un pa-
per molt important, arribant a establir un vertdader repertori al·legòric. Els
artistes de l'època van recuperar per a la seva creació tota la simbolo-
gia que en aquest camp, l'humanitat, com un autèntic tresor, ha anat
acumulant al llarg de la seva història.
D'Antoni Gaudí a l'arquitectura, i d'Alfonse Mucha al grafisme, i com
molts d'altres en les seves obres es troben infinites al·legories on el seu co-
neixement ens pot apropar a comprendre millor aquest món de l'artista,
on la naturalesa en cadascun dels seus estadis era una font d'inspiració
per a una nova expressió al·legòrica. Les fulles seques a la tardor eren
símbols de malenconia i tristor, les flors grogues s'associaven amb influèn-
cies solars, i feien al·legoria a la glòria i riquesa, els lliris blancs feien refe-
rència a la deessa Diana, i s'atribuïen a les donzelles honestes i verges, les
orquídies són símbols de passió i fecundació, la passionaria és l'al·legoria
cristiana a la passió de Crist, el llorer és associat a la victòria i la pau, la
magrana a l'amistat i la concòrdia, la rosa blanca és símbol de puresa, la
rosa groga s'associa a l'amistat i l'alegria, la rosa vermella és atribuïda a
Venus la deessa grega de l'amor, i associada a la bellesa, l'amor, i a la
passió, en la tradició cristiana representa la sang dels màrtirs i a la resur-
recció. En l'arquitectura quan les roses eren col·locades al sostre d'una
habitació, eren com a símbol de confidencialitat de tot el que és digui o
faci dins l'habitació, d'aquí l'expressió llatina utilitzada per confiar un se-
cret "sub rosa" referint-se a (en secret). R.V.M.
Personatges amb origens terrassencs (9)
Ramon Rucabado i Comerma
Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona 1884 – 1966), periodis-
ta catòlic, va escriure obres i articles sobre temés econòmics i cí-
vics. Va mantenir una estreta relació amb Sabadell, on estudià a
les Escoles Pies, i amb Terrassa, on fou un dels sis conferenciants
del Curs d’Estudis Comercials que el 1913 organitzà el Casino del
Comerç. Amb el pseudònim de Glavis, col·laborà en quasi tots els
números de la prestigiosa revista CIUTAT, editada el 1910 i 1911
a Terrassa. Ramon Rucabado es casà amb una reneboda de Mos-
sèn Cinto Verdaguer, tingué deu fills i va treballar a La’España Industrial, una de
les empreses tèxtils més importants de l’època. El seu segon cognom dóna la
pista dels seus antecedents terrassencs. El seu pare Manuel Rucabado i Marca es
va casar amb Àngela Comerma i Torrella. Els Comerma són una família amb
llarga tradició en la construcció, contractistes que em diem ara o mestres de cases
com es deia abans. L’iniciador de la rama terrassenca dels Comerma va ser Pere
Comerma i Garcia, oriünd de Sarrià que arribà a Terrassa el primer terç del segle
XIX, amb la seva muller Maria Ballester, natural de Vilafranca i el seu fill Joan
Comerma i Ballester. Aquest últim, que es casaria amb Maria Rodo i Margarit de
Viladecavalls, tindria a la nostra ciutat una prolífica descendència, una desena de
fills, entre els quals destacarem la Maria, el Josep i el Pere. Maria Comerma i
Rodó esposaria el fabricant Narcís Argemí i Vendrell, alcalde de Terrassa el 1881
i un dels fundadors el 1877 de l’Institut Industrial, el Josep que maridà Àngela
Cabassa i Fontanelles. Els fills de Josep Comerma i Àngel Cabassa, trencarien la
tradició de paletes i s’implicaren en la indústria tèxtil és la branca de cal Matarí.
Pere Comerma i Rodó destacà tant com a mestre d’obres com per la seva activitat
pública. Fou el constructor del Colegio Tarrasense, actualment Escola Pia, del
qual el seu pare n’havia estat un dels fundadors. El 1877 fou elegit regidor de la
ciutat amb vot censatari i aquell mateix any fou un dels socis fundadors de l’In-
nstitut Industrial. Pere Comerma es va casar amb Carme Torrella i Ricart que es-
devindrien els avis de Ramon Rucabado. Si, com hem dit abans, Joan Comerma i
Maria Rodó, besavi de Rucabado, van tenir una desena de fills, els avis, Pere Co-
merma i la Carme Torrella no es van quedar enrere i van repetir la desena ,de
fills. Les diferents branques familiars dels Comerma, inclosa la dels Comerma
Torrella van assolir un estatus social comparable a la dels grans fabricants El
Jaume Comerma i Torrella, va ser propietari del Teatre Retiro, una germana seva,
la Teresa es casà amb el fabricant de gènere de punt, Gaietà Vallhonrat i Ballbé,
una altra germana, la Dolors es casà amb Gaietà Barba i Gotsens, propietari de la
recentment tancada fleca cal Tano del carrer Topete i l’Àngela esposà Manuel
Rucabado i Marca que van ser els pares de l’escriptor Ramon Rucabado i Comer-
ma. (Rafel Comes, [email protected])