L’ERUGA PORUGA

L’ERUGA PORUGA

Cynthia Caballero i Lídia Sanz

Hi havia una vegada, en un lloc del món desconegut, on cap home ni cap dona havien trepitjat mai, una eruga anomenada Poruga. La Poruga vivia en aquell indret envoltada de tot tipus de plantes. Li encantava l’olor humida de la primavera i els diferents colors de les flors!

Però aquesta eruga estava molt trista... mai havia tingut amics! Ningú volia anar amb ella perquè tots els animalons d’aquell lloc se’n reien.

En Blauet, que era un rossinyol amb un plomatge extraordinari de color gris, negre i blanc, se li acostava i li deia: - A tu no et menjaré! Ets massa

lletja! De ben segur que tindràs un gust molt dolent!

En Tabalet, un conillet molt menudet i molt presumit sempre li deia amb el seu mirall: – Mira’t en el meu mirall! Mira, mira

quin pèl més blanc que tinc jo! En canvi tu estàs ben arrugada. Sembles una pansa!.

La Minió, que era la marieta més prepotent, també se’n reia d’ella...—Mira quines ales que tinc! Això

sí que és bonic! Amb les meves taques negres semblo la reina d’aquest paradís.

I així era el dia a dia de la pobra Poruga. Sempre que es trobava algun animal se’n reia d’ella. D’aquí prové el seu nom: Poruga. Perquè sempre que veia algú s’amagava, no volia que ningú veiés que era tan i tan lletja.

Fins que un dia va acabar tot aquell malson. L’eruga Poruga va veure com el seu cos es començava a transformar. Una fina capa transparent la va començar a envoltar. I, mica en mica, la va cobrir sencera.

Van passar els dies i tothom es preguntava....—On és la Poruga? —Ha marxat? - deia en Tabalet.—Tan de bo! - cridava la Minió.—De ben segur que està amagada,

deu estar cansada que tothom se’n rigui d’ella! - Suspirava en Blauet.

Al cap d’uns dies, va passar un fet extraordinari. Mentre tots els animalons d’aquella zona estaven conversant molt animadament, un animal molt bonic va sobrevolar la zona. Tots, bocabadats, volien conèixer-lo i el van cridar des de baix: —Ei! Hola! Qui ets tu? Baixa, baixa que

et volem conèixer!

Molt i molt content, aquell animal va aterrar i els va saludar: —Hola! Que no sabeu qui sóc?”. Tots, molt estranyats, van fer que no amb el cap. —Estic segur que no t’he vist mai! De

ben segur que si t’hagués vist et recordaria perquè ets molt bonic! - va dir-li en Blauet, el rossinyol.

Aquell animal, d’allò més sorprès, els va explicar que era la Poruga, ara però, ja no era una eruga. Havia patit una metamorfosis i s’havia transformat en papallona. Per això, va estar uns dies desapareguda dins la crisàlide.

Tots els animalons, molt sorpresos, es van quedar de pedra. No s’ho podien creure!Li van començar a fer preguntes i preguntes sobre la seva transformació.—T’has fet mal durant el canvi?—Com t’han pogut sortir aquestes

ales—Es divertit volar?—On has estat?

Així fou com la Porgua es va fer respectar i tots els seus companys animalons van demanar-li perdó per com l’havien tractat. Es van prometre que mai més tractarien a ningú així. D’aquesta manera, la Poruga i la resta d’animalons van conviure feliços per sempre més.

I vet aquí una eruga, i vet aquí una papallona, aquests animalons van ser els

més contents del bosc!