Upload
cindel88
View
280
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
TRABAJO UAB
Citation preview
Isabel Cañabate
Yasmina Fernandez
Cintia Denis Lopez
3r Educació Infantil – Grup 10
Didàctica de la segona llengua
Teresa Ribas
26/04/10
L’EDUCACIÓ MULTILINGÜE
Els coneixements lingüístics
dels multilingües
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
2
Índex
El bilingüisme..................................................................................................................Pàg.3
El bilingüisme a les nostres vides, dos casos ben diferents...............................................Pàg.4
Bilingüisme i multilingüisme............................................................................................Pàg.6
Aspectes del multilingüisme............................................................................................Pàg.6
Principi de complementarietat
Estil de llengua
Canvi de codi
Préstecs
Interferències
Memòria multilingüe
El tractament de les llengües a l’escola............................................................................Pàg.9
L’escola i l’educació multilingüe
L’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escola
L’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escola
Reflexió final.................................................................................................................Pàg.12
Bibliografia....................................................................................................................Pàg.14
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
3
El bilingüisme
Per tal de definir aquest concepte compararem i distingirem, d’una banda, la nostra concepció
errònia que teníem abans de documentar-nos sobre el tema; i de l’altra, la idea correcta del
que és el bilingüisme segons els experts científics.
Abans de començar aquest treball, de llegir les lectures corresponents i de buscar informació
del tema, vam posar en comú la idea que teníem del concepte de bilingüisme. Totes enteníem
els bilingües com aquells parlants que tenen els mateixos coneixements i la mateixa fluïdesa
en dues llengües diferents. Consideràvem que per arribar a ser bilingüe havies de tenir un
nivell mínim i dominar les dues llengües per igual. En el cas de Catalunya, trobàvem que és
freqüent el bilingüisme ja que la majoria de la població acaba l’escolaritat coneixent i parlant
amb domini i fluïdesa el castellà i el català.
Un cop vam llegir les lectures corresponents al nostre tema vam veure que la nostra concepció
de bilingüisme no era correcta. Segons diferents autors, com per exemple François Grosjean, el
bilingüisme és l’ús de dues o més llengües en la vida quotidiana, i no el fet de conèixer i
dominar dues (o més) llengües per igual, tal i com pensàvem nosaltres com a no-enteses en el
tema. Per tant, segons aquesta idea, el bilingüisme està àmpliament estès en la societat, i avui
en dia ha esdevingut la norma, i no l’excepció.
Això succeeix ja que el bilingüe rarament té la mateixa fluïdesa en les dues llengües perquè,
normalment, les necessitats i els usos d’ambdues són força dispars; tal i com ens indica el
principi de complementarietat (esmentat més endavant), els diferents dominis de les llengües
dependran de les intencions d’ús, de les diferents necessitats, de la gent amb la que es parla,
etc. Per tant, els coneixements lingüístics que té la persona canvien constantment.
Nosaltres, com la majoria de la població no-experta en el tema, teníem una idea equivocada ja
que normalment per fer referència al bilingüisme es parteix del monolingüisme i, per tant, es
considera el bilingüe com dos monolingües en una sola persona. En aquest cas, el que s’ha de
tenir en compte és que el bilingüe és un parlant-oient exclusiu, que hauria de ser analitzat com
a tal i no sempre comparant-lo amb el monolingüe.
Cal dir que amb aquesta perspectiva errònia el que es dóna és que molts bilingües siguin
massa crítics amb la seva pròpia competència lingüística i no es considerin bilingües perquè no
dominen les llengües al mateix nivell. Això fa que es sentin insegurs i preocupats pel seu
estatus com a comunicadors.
Creiem que s’ha de continuar lluitant, com ho estan fent els científics, per canviar aquestes
concepcions errònies que només provoquen conseqüències negatives i sentiments
d’inseguretat i de preocupació en els bilingües quan el que hauria de provocar és tot el
contrari. Els bilingües haurien de tenir sensacions positives sobre el seu bilingüisme ja que
gaudeixen de molts aspectes, tal i com afirma Grosjean: “els monolingües han d’afrontar tots
els dominis de la vida amb només una llengua, mentre que els bilingües ho poden fer amb dues
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
4
o més llengües. Els bilingües són comunicadors humans, com els monolingües, però simplement
es comuniquen d’una altra manera”.
Si l’experiència bilingüe o multilingüe ha sigut profunda, se’n pot esperar un bon domini de les
dues o més llengües, un millor desenvolupament cognitiu, i una creativitat i flexibilitat
cognitivolingüística superiors a les de la persona monolingüe.
El bilingüisme a les nostres vides, dos casos ben diferents
En el nostre grup de treball hi ha dos casos ben diferents d’adquisició de la segona llengua. Les
tres vam néixer a Catalunya però una de nosaltres va haver de marxar a l’Argentina amb curta
edat per qüestions personals. A més, les tres hem tingut com a llengua materna el castellà,
donada la procedència de les nostres famílies. Per tant, el català va ser per a nosaltres una
segona llengua.
La Yasmina i la Isabel van néixer i van créixer a Girona i a Barcelona, respectivament. Això va
fer que, tot i que parlessin castellà a casa, visquessin el català com a llengua pròpia. A l’escola i
en altres contextos el català era molt present a les seves vides.
A mesura que van anar creixent van desenvolupar competències comunicatives en les dues
llengües: el català i el castellà. Aquestes competències es van anar adquirint a través de la
interacció, la lectura, l’escriptura... En resum, l’ús significatiu i diari del català i del castellà.
Mentrestant, la Cintia, que va ser fora del país molts anys, no va tenir cap contacte amb el
català però sí amb el castellà. La Cintia va néixer a Catalunya i va residir-hi fins als cinc anys,
moment en què va tornar a l’Argentina. Finalment, quan ella va fer els catorze van tornar a
Catalunya, on han residit fins a l’actualitat.
El fet de viure un temps en diferents països ha marcat molt la seva formació acadèmica i una
de les grans conseqüències és que va aprendre el català quan tenia quinze anys. Va fer
diferents cursos on es va esforçar molt per aprendre la llengua i integrar-la a la seva vida
diària. Tot i així, és conscient que a vegades li costa expressar-se i aquest és un aspecte que li
agradaria millorar.
Pel que fa a l’escola, la Yasmina i la Isabel van créixer amb aquesta llengua a les aules però la
Cintia va haver de començar quasi bé de zero. De tota manera, aquest context de l’escola la va
ajudar molt a adquirir una competència comunicativa d’una forma més ràpida que, per
exemple, en el cas de la seva mare. Aquesta última va fer els mateixos cursos que la Cintia
però no comptava amb un context com és l’escola en el qual hagués de treballar i utilitzar la
llengua per tirar endavant.
Una altra conseqüència d’haver viscut i estudiat fora de Catalunya és que, quan va tornar, la
Cintia va haver de passar per un procés d’adaptació que li va resultar difícil; l’escola on anava
encara no tenia cap pla d’acollida pels nouvinguts i la solució va ser col·locar la Cintia a la
classe on havien destinat els alumnes que es consideraven conflictius. El nivell d’aquesta classe
era el més baix del curs.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
5
Finalment la Cintia va canviar de classe i l’escola es va començar a preocupar per trobar cursos
per tal que estudiés el català.
Com va aprendre el català la Cintia?
- Dues hores setmanals a la biblioteca amb una professora de l’escola on aprenia
vocabulari fent traduccions del castellà a català. (1 mes).
- Una hora setmanal a una altra escola fent un curset per a immigrants on s’aprofundia
en vocabulari i expressió oral. (1 mes).
- Una hora setmanal a la biblioteca de l’escola amb una mestra especialitzada on
treballava alguns aspectes gramaticals (1 mes).
Aquests cursets van ser pocs significatius per la Cintia. Allò que va fer que la Cintia aprengués
el català van ser les seves experiències quotidianes dins i fora de l’escola:
- Llegir llibres i revistes en català.
- Mirar la televisió en català.
- Situacions on calia parlar el català per fer-se entendre.
Amb això podem veure que el cas de la Yasmina i la Isabel són molt semblants però es
diferencien molt del de la Cintia. Tot i així, pel que fa al català, avui dia totes tres gaudim d’una
competència discursiva, gramatical, sociolingüística i estratègica molt semblant.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
6
Bilingüisme i multilingüisme
Pel que fa a aquests dos conceptes, hem trobat diferents idees de diferents autors. No hi ha
una resposta clara que ens determini les diferències existents. De fet, mentre que alguns
autors encara els utilitzen com a sinònims altres afirmen que, tot i que els processos i les
adquisicions de les diferents llengües són iguals i es poden adaptar a tots dos camps, al
multilingüisme s’afegeixen altres factors determinants, per tant, seria un àmbit més complex.
Segons Vicent Pascual, una persona multilingüe:
- Posseeix un repertori verbal constituït per diferents varietats (dialectes, registres i estils) de
més de dues llengües, que domina en major o menor grau, i és capaç d’utilitzar-lo de manera
funcional en la seva activitats comunicativa.
- És capaç d’utilitzar destreses interlingüístiques (interpretar i traduir) a més de les
intralingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) i polilingüístiques (processar informació
procedent de fonts en diferents llengües, i reelaborar-la en una d’aquestes llengües).
- És capaç d’adquirir coneixements procedents de diferents camps del saber en qualsevol de
les llengües que coneix, i de recuperar-los i utilitzar-los també mitjançant qualsevol d’aquestes
llengües.
- És capaç d’utilitzar estratègies comunicatives específicament bilingües, com ara la tria
intencional d’una de les llengües en una determinada situació, seguint o no les normes d’ús
habitual, i el canvi i barreja de codis amb propòsits comunicatius.
- Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic, adquirides en les seves experiències
d’aprenentatge en més d’una llengua.
Aspectes del multilingüisme
El principi de complementarietat
Hi ha diferents motius pels quals les llengües es posen en contacte; diferents tipus de
migracions, el nacionalisme, el federalisme, l’educació i la cultura, el comerç, els
matrimonis mixtos entre races, religions o nacionalitats diferents,etc.
Aquests motius fan que les persones tinguin necessitats lingüístiques diverses i que, per
tant, hagin de desenvolupar diferents estratègies per comunicar-se segons les situacions.
Per tant, una persona multilingüe desenvolupa estratègies comunicatives específicament
bilingües quan es troba amb situacions on parla una determinada llengua. És el cas de les
persones que utilitzen una llengua A per a l’àmbit familiar i una llengua B per a l’àmbit
laboral.
El psicolingüista François Gorjean, en la seva recerca experimental afirma el principi de
complementarietat es podria explicar de la següent manera:
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
7
“Els bilingües normalment aprenen i usen una llegües amb diferents intencions, per
diferents àmbits de la vida quotidiana, amb diferents persones. Els diversos aspectes de
la vida sovint requereixen llengües diferents”
El principi de complementarietat ens dona la clau per entendre que la fluïdesa de la parla
de les llengües que té una persona multilingüe no és equilibrada: depèn del nivell de
coneixement de les llengües, per a què són utilitzades, amb quin interlocutor s’usen, en
quin moment...
És a dir, no podem avaluar l’habilitat lingüística d’una persona multilingüe (utilització d’una
llengua determinada segons l’àmbit on es trobi o bé simultàniament) des d’una
perspectiva monolingüe (utilització de la mateixa llengua per a tots els àmbits de la seva
vida).
D’altra banda, el principi de complementarietat també ens fa entendre que la competència
lingüística d’una persona multilingüe evoluciona amb el temps ja que l’entorn, les relacions
i les necessitats lingüístiques canvien.
Finalment cal dir que el darrer estudi d’aquest principi ha canviat la visió dels lingüistes
que a dia d’avui consideren als multilingües parlants-oients específics i que la seva
competència lingüística ha de ser avaluada de forma global, tenint en compte que no són
traductors i intèrprets ja que l’aprenentatge de les llengües no sempre és equivalent.
Estil de llengua
És l’estat d’activació de les llengües que coneix el multilingüe i els mecanismes de
processament d’aquestes.
La persona multilingüe es situa al llarg d’un continuum situacional:
D’una banda té un estil monolingüe i, per tant, quan parla amb una persona monolingüe les
altres llengües que coneix estan desactivades.
D’altra banda té un estil bilingüe i, per tant, quan parla amb una persona bilingüe estan totes
activades i pot fer barreja de llengües. (Tot i que la llengua principal en la que parlen està més
activada).
Generalment les persones multilingües es troben en un punt mig d’aquest continuum
situacional, ja que en una situació comunicativa intervenen molts factors, com per exemple el
tipus d’interlocutor, el tema de la conversa, la situació,etc.
L’estil de llengua ens pot ajudar a entendre els mecanismes de processament dels multilingües
i el paper que hi juguen els canvis de codi, els préstecs o les interferències.
Canvi de codi
El canvi de codi és una forma de barreja que es dona en un estil de llengua bilingüe quan hi ha
més d’una llengua activada. És la utilització total d’una paraula o expressió breu d’una altra
llengua adaptada morfològicament i, sovint, fonèticament a la llengua base (la llengua
principal de l’activitat comunicativa).
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
8
Préstec
El préstec és una forma de barreja que es dona en un estil de llengua bilingüe quan hi ha més
d’una llengua activada.
Es tracta de la integració d’una llengua en una altra. Sovint es parla de manlleu quan es fa la
integració de la forma i del contingut de la paraula. També trobem el que s’anomena calc, que
és la utilització d’una paraula de la llengua base estenent el significat per fer la
correspondència amb la paraula de l’altra llengua o bé la utilització d’un model de l’altra
llengua per formar una paraula en la llengua base.
Interferències
Les interferències només apareixen en un estil de llengua monolingüe quan una de les llengües
està desactivada.
Es tracta de determinades desviacions de la llengua que es parla degut a la influència de l’altra
o d’altres llengües.
Aquestes poden aparèixer a la fonètica, a lèxic, a la sintaxis,... i en la parla oral, en l’escriptura
o en el llenguatge de signes.
Existeixen dos tipus d’interferències:
- Interferències estàtiques: calcs permanents d’una llengua a l’altra.
- Interferències dinàmiques: la utilització momentània d’una estructura de una altra
llengua diferent a la que s’està parlant.
Memòria multingüe
Els multilingües tenen xarxes lingüístiques independents entre elles (poden escollir
intencionalment parlar una determinada llengua) que estan interconnectades (interferències,
canvis de codi i préstecs).
Per tant les llengües que coneix una persona multilingüe s’emmagatzemen de la mateixa
forma en un únic sistema on es creen xarxes separades de connexions.
La memòria multingüe ens pot ajudar a entendre la competència subjacent comuna pel que fa
a l’aprenentatge de les llengües on uns conceptes s’aprenen en una determinada llengua i
poden ser reutilitzats per a l’aprenentatge d’una altra llengua.
A més a més, per a l’aprenentatge d’una nova llengua no sempre s’utilitzen coneixements de la
primera, sinó que es poden agafar coneixements d’altres llengües.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
9
El tractament de les llengües a l’escola
L’escola i l’educació multilingüe
L’escola és un context on la llengua adquireix molta importància, així com el seu aprenentatge.
Des de fa un temps, les escoles s’han anat configurant com a institucions multilingües donada
la composició de l’alumnat, els objectius que es plantegen i la varietat de llengües vehiculars
presents en el currículum.
Així tal i com explica Vicent Pascual (2004:29), entenem com a educació multilingüe aquella
que es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica dels
alumnes i les alumnes, el domini de dues llengües cooficials i d’una o dues d’estrangeres,
l’experiència integradora de diverses cultures i un rendiment elevat en les diferents àrees del
currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dues llengües.
Per poder-ho aconseguir, existeix la necessitat d’abordar la reflexió metalingüística de forma
relacionada, comparant els fenòmens a partir de les llengües que l’alumne coneix. Per això, a
l’escola s’ha de potenciar el coneixement i l’ús de les llengües que els alumnes posseeixen.
D’aquesta manera, el saber metalingüístic dels alumnes augmentarà de nivell i afavorirà la
comparació interlingüística.
D’altra banda, l’educació multilingüe hauria de tenir en compte les competències
intralingüistiques (competències que s’han d’adquirir en cada llengua : escoltar, parlar, llegir i
escriure), interlingüístiques (competències que ens permeten passar continguts comunicables
d’una llengua a una altra) i polilingüístiques (competències que ens permeten fer servir dues o
tres llengües alhora en una mateixa activitat) a l’hora de proposar els seus objectius.
A més, és important que les escoles multilingües tinguin en compte que la millor forma
d’aprendre una llengua en contextos formals és ensenyar i aprendre mitjançant aquesta
llengua, és a dir, viure-la com un mitjà d’aprenentatge i no com un objecte de coneixement.
Cal esmentar també que les activitats significatives i les interaccions amb persones natives són
factors claus per l’aprenentatge de les llengües.
Pel que fa a l’avaluació, les escoles han de saber valorar què fa l’alumne amb cada una de les
llengües que coneix però també què sap fer entre unes llengües i les altres i amb totes les que
coneix alhora. S’ha d’evitar la concepció que afirma que la competència multilingüe és la suma
de diferents competències monolingües.
Seria interessant que els professors bilingües o trilingües rebessin una formació específica per
ajudar al seu alumnat a establir punts interlingüístics entre les llengües que parlen per tal de
dominar-les millor.
A més, l’escola multilingüe hauria de vetllar per a què els alumnes no utilitzin el recurs fàcil
d’intercalar expressions o paraules en l’altra llengua quan tenen dificultats ja que, quan això
esdevé un costum, disminueixen les possibilitats del desenvolupament discursiu i lingüístic i
s’empobreixen els recursos expressius dels quals disposa l’alumne bilingüe. Aquest treball amb
les dues llengües serveix, en definitiva, per respectar cadascuna de les llengües, determinar-ne
els seus àmbits i facilitar un ús adequat i correcte d’ambdues llengües.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
10
L’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escola
La llengua estrangera s’ha de tractar amb l’objectiu de proporcionar una elevada competència.
Tal i com afirma V. Pascual (2004:31) els infants poden adquirir una L2 simultàniament a la L1
però només podran adquirir una bona fluïdesa i correcció semblant a la dels nadius si utilitzen
aquestes llengües en les seves activitats diàries de la vida quotidiana.
Però, què succeeix si la L2 s’aprèn quan la L1 ja està assolida? En aquesta qüestió les opinions
es divideixen ja que encara no s’ha demostrat que sigui més adequada la incorporació
primerenca de la llengua estrangera. Hi ha qui afirma que els infants, donada la seva plasticitat
cerebral i la possibilitat d’aplicar-hi les estratègies que han fet servir per a la primera llengua,
juguen amb avantatge respecte els adolescents o els adults. Altres opinions expliquen que són
aquests últims els qui tenen avantatges respecte els infants ja que parteixen d’un
desenvolupament cognitiu més gran, d’un coneixement del món més ampli i de l’experiència
d’haver après la primera llengua.
Tot i així, sí que és cert que es necessiten unes condicions determinades per a què
l’aprenentatge d’una segona llengua o d’una llengua estrangera es faci efectiva. En primer lloc,
la llengua ha de ser tractada i adquirida en contextos informals, utilitzant-la com a mitjà en
activitats significatives i vitals. També cal que existeixi una interacció amb parlants nadius i que
els aprenents disposin del temps necessari per a l’adquisició.
En el cas de Catalunya es planteja un plantejament seqüencial L1-L2-L3 (ensenyament en
català) o L2- L1-L3 (ensenyament per immersió), de manera que els alumnes poden consolidar
les seves habilitats en la primera i la segona llengua abans d’aprendre una tercera. Aquest
plantejament es fa per assegurar l’adquisició i l’ús del català. Però, com que avui dia la llengua
estrangera s’incorpora des de l’Educació Infantil, és bo ajornar l’ensenyament de la llengua
dominant (el castellà) fins al primer cicle de primària, donat que la presència de tres llengües
pot no ser del tot beneficiós.
Per tant, cal que l’escola tingui presents aquestes consideracions per tal que l’aprenentatge de
la llengua estrangera a l’aula sigui efectiu. Per fer-ho, les condicions s’han d’assemblar a
l’aprenentatge natural i la metodologia emprada ha d’emfatitzar l’adquisició de la llengua
mentre l’atenció es dirigeix a la realització d’activitats interessants per l’alumnat.
Models d’escola multilingüe
Les escoles multilingües poden treballar amb dos tipus de programes que escolaritzen els
infants en una segona llengua: els de submersió i els d’immersió.
Els programes de submersió tenen com a llengua vehicular i d’ensenyament la llengua i cultura
dominant, és a dir, la segona llengua, ja que l’objectiu és l’assimilació d’aquesta llengua que es
considera de cultura. En les aules hi ha tant alumnes parlants com alumnes no-parlants de la
llengua d’instrucció. A més, els professors són monolingües i no coneixen la llengua primera
dels alumnes, que és considerada inapropiada. Això es tradueix en una baixa motivació dels
alumnes, que no veuen valorada la seva llengua.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
11
Els programes d’immersió estan adreçats a la població de llengua i cultura dominant.
L’ensenyament es fa a partir de la segona llengua. La majoria dels alumnes no coneixen la
llengua d’instrucció però troben valorada la seva llengua. L’objectiu marcat és aconseguir el
bilingüisme i el biculturalisme per a tota la població. En aquests casos, les errors de la segona
llengua comesos pels infants són vistos com un procés natural d’aprenentatge, cosa que fa que
la motivació sigui més alta que els programes anteriorment explicats.
És important tenir en compte que la millor manera d’aprendre una llengua és utilitzar-la com a
mitjà d’aprenentatge. A més, considerem que les escoles bilingües han de lluitar per mantenir
cada llengua i han d’insistir en el fet que els alumnes desenvolupin les competències
necessàries en cadascuna de les llengües.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
12
Reflexió final
Una de les idees que destaquem del treball realitzat i de les informacions i lectures que ens
han servit per documentar-nos i aprofundir en aquest tema és la importància de viure el
multilingüisme com a valor positiu. El multilingüisme ens ajuda a vetllar per la cohesió social ja
que, des de situacions quotidianes, ensenyem als infants a veure la diversitat com quelcom
natural i ple de possibilitats.
El multilingüisme també ens ajuda i ens serveix per valorar a les persones, ja que comprovem
que cadascú, independentment de l’origen , la cultura, la llengua... té coses que pot aportar-
nos tant a nosaltres com a la nostra societat. És important que eduquem els infants en aquesta
diversitat per tal que respectin tot allò que els envolta i que la valorin com un element positiu
que ens ofereix molts aprenentatges i vivències diferents del que ens és propi en la nostra
cultura, llengua i forma de vida.
Si des de l’escola, les famílies... es transmet aquesta percepció del multilingüisme com a un
aspecte positiu fomentarem en els infants aquestes ganes i interès per conèixer i viure la
diversitat sociocultural existent. A més, s’evitaran una gran quantitat de conflictes i odis entre
els diferents parlants de diferents llengües ja que, d’una banda, els nouvinguts no tindran por a
perdre la seva llengua i la seva cultura pensant que se’ls imposarà una altra; i de l’altra, la
població autòctona tampoc tindrà aquesta por a que es perdi o es desprestigiï la llengua.
Aquest fet afavorirà les relacions i la convivència entre gent de diferents procedències.
A més viure aquest valor positiu del multilingüisme fa que destaquem i valorem les llengües
com un instrument d’identitat pròpia de cada persona, a més d’un instrument de comunicació
i representació útil per a tots.
Pel que fa a l’educació, les escoles s’han anat configurant com a institucions multilingües
donats tots aquests canvis que s’estan produint en la societat, sobretot pel que fa als aspectes
sociolingüístics. Davant d’aquesta situació, cal que es facin canvis en el model educatiu vigent i
es canviï la idea i les perspectives monolingüistes.
Tot i que podem trobar diferents teories o diferents idees d’autors sobre quan introduir la
segona llengua i com fer-ho (edats primerenques, en contacte amb la llengua materna, en
l’adolescència...), pensem que per tal que el programa d’immersió i l’aprenentatge de la
segona llengua tinguin èxit, caldran una sèrie de condicions:
En primer lloc, cal tenir clara quina ha de ser l’actitud del docent. El mestre ha de valorar la
llengua pròpia de cada alumne i ha de saber tenir-les presents a l’aula. Així, els alumnes se
sentiran valorats com a individus i tindran una motivació més alta per aprendre les llengües
vehiculars de l’escola. Així, també es demostrarà la importància del respecte als altres i a la
seva cultura.
A més, en aquests casos cal que les accions dels mestres, així com les seves paraules, estiguin
totalment contextualitzades per tal d’ajudar als infants nouvinguts a adquirir la llengua de
l’escola.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
13
També cal tenir en compte que, ja que aquestes llengües no poden ser adquirides en contextos
informals, és necessari que comptin amb unes interaccions riques amb parlants natius i,
sobretot, amb activitats significatives i amb sentit pels infants que el sajudin a avançar en el
seu aprenentatge.
Només amb aquestes condicions d’aquest nou marc d’actuació (educació multilingüe i
multicultural) s’aconseguirà que l’aprenentatge de la segona llengua tingui èxit i s’arribi a
veure el multilingüisme com un aspecte respectable i positiu per a tots.
ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES
14
Bibliografia
Entrevista a F. Grosjean sobre el bilingüismo (2002).
Ruiz Bikandi, U. (2006): "La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres
llengües", Articles, 38, 51-66.
Serra, JM. (1997): "Un marc teòric per a l'educació bilingüe". A: Immersió lingüística,
rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.
Pascual, V. (2004): "Llengua nacional, llengua pròpia i llengües estrangeres: el
tractament de les llengües en l'educació mulitingüe" [Fragment]. A: Actes del 3r
Simposi sobre l'ensenyament del català a no catalanoparlants. Vic: Eumo.