Butll. Inst . Cat. Hist. Nat, 50: 285-289. 1985

L'EDUCACIO AMBIENTAL AL PARC NATURAL DEL MONTSENY

Marti Boada i Junca

SUMMARYThe environmental education at the Montseny Natural Park

Rebut febrer 1984

In Catalonia, Natural Parks have two principal aims: one is to preserve, the other

is to instruct. To protect the Montseny's natural heritage has been necessary to adopt cer-

tain measures to avoid its degradation; there are many students and researchers who come

to the park to carry out their studies. In order to avoid an excessive recollection of sam-

ples, everyone who wishes to carry out any work must posses an authorization from the

Servei de Pares Naturals de la Diputacio de Barcelona . Certainly, what is of paramount im-

portance is to give guidance to all schoolchildren and teachers who come to the Montseny

range for any school activities: nearly seventy thousand schoolchildren, students and tea-

chers come to visit the mountain every year. The park provides other pedagogical facili-

ties, being its main one the natural trail of Can Lleonart. One can also choose for a three

day visit, in which secondary students are offered intensive activities in that natural environ-

ment. Weekend courses for adults, especially for teachers, also exist.

BREU APROXIMACIO ALS MOBILS

QUE HAN PROVOCAT L'ACTUALDEMANDA D'ACTIVITATSPEDAGOGIQUES EN EL CAMP

Ili ha un let basic, una situacio do facto

molt explicita: I'antinaturalitat de I'ecosis-

tema urba-industrial. Aixo, globalment, ex-

plica la necessitat, quasi terapeutica, que

to l'individu urba de sortir a cercar am-bients naturals, sota dilerents pretextos,per tal de temperar els deficits ambien-tals que genera I'urbs.

Allo que es deriva d'aquesta situacio, esclue el poblament urba, molt particular-

ment 1'escolar, i encara mes especialment

el dels suburbis, peca d'una forta contra-

diccio existencial: son essers naturals, con-

demnats a viure en un habitat artificialit-

zat, allunyats do les referencies naturalsbasiques, refermadores del caracter d'es-

pecie natural, inherent a l'home._P,s en aquest sentit que s'expliquen al-

gunes de les contradiccions vivencials de

la nostra era tecnologica que, com hem dit

i subtilment, to una clara tendencia a 1'em-

pobriment de les referencies naturals pro-

pies de 1'especie humana.Les alternatives a aquesta greu proble-

matica, son obviament molt complexes,

* Escola de la Natura del Pare Natural del Montseny. Servei de Pares Naturals . Diputacio de Bar-

celona. Barcelona.

285

l 1)111 Iii, ,U II ji ,Cn tiul l ICS a )IsLIM is, qnecvidentment s'escapen de les possibilitatsde Ics opinions i de les accions personals,i van molt rues enlla d'aixo. Calen uns vas-tos programer educadors, aixi corn unatorta intcrvcncio politica i administrativaen cl terra.

Malgrat tot, es pot afirmar que assistima una veritable Primavera pcl que fa a 1'c-ducaci6 ambiental, i en aquest fet cal ins-criure la notable divcrsitat d'experienciesaue han llorit a Catalunva dintre de laqual s'afegeix la de l'Escola de la Naturadel pare natural del Montscnv, primcra enendegar-se i de lcs mcs visitanes del pais.L'cxit del sou f uncionament rau en la sevabona situacid a la vall de Santa Fe, al bellmig del pare natural del Montsenv, i alsuport administratiu que rep, car es sotaels auspicis del Servei Cie Pares Naturalsde la Diputacio de Barcelona.

L'OFERTA PEDAGOGICAAL PARC NATURAL DEL MONTSENY

A traves dims controls efectuats durantel curs escolar 1978-79, es constata que laxifra d'escolars que visitaven la vall deSanta Fe, era de 70.000. Aixo, afcgit alsdiversos centenars de milers de visitantsadults de tota mena de procedencies i aIcs nornbroses demandes, Toren cis rnubilsessencials que marcaren la necessitat d'en-degar una serie d'olertes-alternatives.

Les raons que expliquen cl naixementde l'Escola de la Natura es basen en unintent d'oferir instruments de reflexio, tre-hall i aprolundiment per a la comprensiodel mcdi natural, cis seas valors biologics,tics i estetics, a totes aquelles persones

que visiten el pare natural, sigui quina si-gui la seva procedcncia i dernanda en rela-cio al context natural, car les prcmissesessencials dun pare son preservar i edu-car.Una altra de les fcines que intcnta co-

brir I'Escola de la Natura, cs la d'atenuar,tart corn es pugui I'impacte negatiu quees deriva de la nefasta tradicio recoflec-tora que 1)n pcrcentatgc molt elevat dedocents apliquen com a activitat de campnormal. Aqucst tipus de practica cs dunevident efectc nociu, i encara rues en hoesde forta presencia humana, coin cs el casde la wall dc Santa Fe.

Altrament, des dels serveis de l'Escola,hom porta a terme el control dels treballs

cicntitic,. l.n (-,I I),ir: cs picten lontcntar,tant com es pugui, la recerca en qualsevu-Ila discipline, donant tot Cl suport logisticpossible. Horn actua tambc en aquells ca-sos que, cn nom dc ]a ciencia, es pugui po-sar en perill I'actual cquilibri ambiental.Penseu que hi ha hagut autentics proble-mes amb recol-leccions totalment salvat-ges de diversos poblacions biologiques, aixicoin tambe s'han donat casos d'impostorsque s'han let passar per cientifics per partde recoflectors professionals, d'especiesamb interes cornercial corn Carabus ruti-lans, Rana temporaria, Triturtts Inarmora-1115, etc.

L'ITINERARI PEDAGOGICDE CAN LLEONART

EI primer llindar que es propose assoliraquest itinerari cs que Cl grup que Cl faarribi a un bon nivell sensitiu d'il-lusio iexpect acid.

Cal procurar que 1'cxercici no esdevin-gui f'eixuc, sing que es rcveli com unapractica agradosa. Un cop cobert aquestrcpla, a nivell d'actitud receptiva, s'iniciael treball de camp. La primera practicaconsisteix a detectar els principals ecosis-ternes que configuren el mosaic ambientalde la vall dc Santa Fe; a partir dc la valo-racio cromatica, han de 'cure que els gransconjunts de color configures 1'entramatambiental c]'un paisatge. Tot seguit, horncis va donant elements de criteri, per tald'afavorir-los la comprensio dc la temati-ca central: I'equilibri natural. Cada alum-ne disposa dun material pedagogic, pre-sentat de forma de quadern o guia decamp, que I'incita a la reflexio i el trans-porta cap als diversos centres d'interesque horn Ii proposa, alguns dells preexis-tents, corn son cis cxemples dc succcssioecologica, introduccid als conceptes d'en-demisme, ceosistema, biomassa, etc., i ad'altres emergents de la dinamica de letsimprevistos, son treballat-s en la mesuraque Ilur aparicio pot of avorir la compren-sio dun Ienomen pedagogicament interes-sant, coin es el cas do I'obscrvacio visualo auditiva del poblamcnt faunistic, o beI'obscrvacio do qualque fenomen meteoro-logic, que es producixi en l'instant do I'cx-periencia, particularment la intensitat i di-reccio ctels vents, inversio termica, ndvols,etcetera.Un cop iniciats en la metodologia de

286

camp, I d'havcr-se introduit en Cl contexthistoric i biologic del massis, el grup ini-cia I'estudi detallat de cada un dels am-bients naturals observats a distancia: la]Linda, la fageda, el rocam, I'estanyol i lavcrncda. Una vcgada finit el treball decamp cl grup visita 1'exposici6 que sobrela vall dc Santa Fe hi ha a 1'Escola de laNatura, on hi ha rcpresentat, en murals igrafiques, tot un seguit d'clements que handc contribuir a relor4ar la comprensio delque han trcballat al llarg del recorrcgut.

CURSETS A LA TRAUNA

La nlasia de la "I'rauna es un equipamentestructuralment molt reeixit; i cs dotadaclefs servcis basics per a far estades d'unsquarts dies, en grups d'un maxim dc qua-ranta personas.Empla4ada a I'att f vall dc la Tordcra, to

ones condicions ambientals molt tavora-blcs per a I'cstudi i observacio d'elementscorologics cent reuropeus cow les fagedes,aixi com tambe etc mediterranis com l'al-z.inar, car esta en una zona sotmesa aaquest doble efecte. Es tambc idoni per ala intcrpretacio d'aspectes de la implanta-cio i etc Ies activitats humanes, car cs unazona d'economia ramadera, agrfcola i fo-restal.La seva estructura i ubicacio afavorei-

xcn a cis usuaris a mantenir una actitudmolt relaxada i receptiva, la qual coca hornaprofita per a realitzar diversos cursets decap de setmana, destinats a totes aqucllespetsones interessades pets ternes ambien-tais, des d'una perspectiva activa. El tipusdo pectagogia que s'impartcix Os eminent-ment practica, de tat manera clue es for-nutlcn uns treballs gencralment de camp,en cls quals CIS participants es veuen obli-gats, dc mancra agradosa, a endinsar-seactivament en la tematica del curset; tan-mateix, la Iuncid dels professors es ex-pressament inductiva.

El ritme cs normalment dun curset alrues. La teruatica es cfiversa, pero sempreesta vinculada at coneixernent do I'ecosis-tema, i a 1'aprofitament racional dels re-cutsos naturals, des de diversos punts devista, biologic, meteorologic, antropologic,etcetera. Per example, iniciacio a la vege-tacio, a la fauna vertebrada (ocells, mami-fers, amtibis, reptils), geologia, herbes re-meieres, cuina natural, tints naturals, di-buix natural, etc.

El Ines d'agost es la, a I-ontntartina, uncurs de 15 dies, que d 'alguna mancra Inte-gra totes.les alters tematiques impartidesseparadament . Probablement un dels as-pectes mes remarcablcs de I'experienciano es cols alto que s'apren a nivell tccnic,sing 1'elevat nivell convivencial que se'nderiva, car el ritme d ' intcgracio amb lanatura va amarant cis assistants , i Iorja unestat d'anim favorable en les rclacions anivell huma.

SESSIONS ESPECIALS D'ECOLOGIADE CAMP , PER A ALUMNESDE BUP I COU

Ater que 1'cnsenvament do les ciencicsnaturals normalment es duo a terme enuna aula tancada , sovint molt allunvada

15,000 1

w

Q

10.000 1

5. 000 _

700

600

500

HU)w

400

200

100

0

017/78 78/79 /9/80 80/81 81182 82/85

117178 78/79 79/80 80/81 81/82 82/83

Fl(;. 1. EvoluciO en el nombre de visitants (alurn-nes i professors) al pare natural del Montsenv,per cursos escolars.

287

5,500

3.000

7001,500

w 2 000 <„ 150z

Q 1,500 w^ 100

1,000

50500

0 0ONDGFMA M JJAS ONDGFMAMJJA^

f^u;. ?. Distribucio de Ics ^^isitcs al parc naturaldel Montseny pcr mcsos , al Ilarg del curs 1982-S3.

Fu.. 3. Disu'ibucio do Ics visitcs al parc naturaldel Montscnv, al Ilar^ del curs 1982-83, pcr tipus<Ir centres: A, centre d'csplai; B, cenu'c reli}!iuti;C, rcntre pricat; D, centre estatal.

^^

> > ,.

6Y'

140 ^,

100 ^

_,^^ 80:``^, 6 0 2r0;

40 taz.

2013 ^^r-

A B C D A B C U

z^

60

120 7

288

d'allo que es essential pcr a la seva corn-

prensiu"u, 4o es el medi natural, horn ole-

rcix un servci quc consisteix a fcr una es-

tada do tics dies en una zona ccologica-

nrcnt molt favorable de la vall de Santa

Fc, anomcnada Baladrell, clue 6s ubicada

a 1.000 m.s.m., i orientada cap al sud. Es

tracta dun indret molt interessant ambien-

talment, car hi ha el limit basal del faig

i Cl limit attitudinal dc l'alzina, es, per

tint, clarament HIM zona de transicio, ja

quc es formada pcr clcmcnts corologics do

caractcrs biogcografics ditcrenciats; es a

dii, especics vegetals i animals d'ambients

mcctiocuropeus conviucn amb d'altres de

donrinis mediterranis, la qual cosa possi-

bility I'observacio de contrastos d'ambients

difcrcnciats.Altrament, es d'una notoria importancia

pcr als assistants, la quasi nutla presencia

de constructions i cquipaments artificials,

afavorinl aixf una millor aproximacio al

mein natural. L'expcriencia es basa en el

Iichall intcnsiu de camp. Aconpanvats do

la ma dun o mes experts, segons el nom-

hre d'assistents, aixi corn do diversos ma-

terials per a identificar i enregistrar les

lades de camp, horn es proposa de dar-los

una visio intcgrada del paisatgc, tot plegat

amarat amb el substrat filosotic del res-

pcctc a qualscvol clement natural.

CURSETS PER A MESTRESI PROFESSORS

Sono cubic, una do Ics possibilitats im-portants quc hi ha per a atenuar I'altcra-cio dcls ecosistemcs do cara a un tutor

imntiediat, es el Ircball de motivacici delpoblamcnt escolar, ja que de no assolir-holes perspectives d'aqucstes joves genera-cions, quc en un devenir immediat conti-guraran el cos social del pail, son real-ment poc espcran4adores. Es per aquestesraons que horn creu quc on dcls instru-ments mes valuosos per a incrcmentar elnix-ell etic sobre el medi ambient, es lafigura del docent, i en la linia d'aquestpressuposit, s'han encetat diterents cor-sets d'cducacio de la natura, pensats i es-tructurats per a augmentar els nivells deconcixement i respectc del mcdi natural, ila seva aplicacio a I'escola. Aquestes expe-riencies es deem a terme els dissabtes, du-rant cl curs escolar, i son plantejades di-dacticament per a mestres i professors.

FINAL

Fn sis am's de funcionament do 1'Escolade la Natura del pare natural del Mont-scnv, prop dc cinquanta mil persones Ilanpassat per alguna de les saves activitats(vegeu figs. 1, 2 i 3). No es una giicstiomerament dc xitres, ni de talsos Iriomfa-lismes; pensem quc s'ha let poc, pcro clcami ja s'ha encctat. Pcnsem quc cadascudes cde Ies saves possibilitats ha de mirarde testimoniar tant corn pugui, Cl respectcals ecosistcmes, car de no far-ho is moltprobable que ens aboquem a una crisi am-Mental sense antecedents histories. Cornhomes quc sum, no podem ignorar el nos-lrc staIUS: som clcmcnts naturals i com atats, ens hem de cornportar rcverentmentamb alto que es cl nostre coixi i suportambiental: la biosfera.

289