Lectura de l'Obra Escultòricadiposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32427/1/lectura de l'obra... · Lectura de l'Obra Escultòrica per Albert Valera. Durant els cursos 1996-97 i 1997-98,

Lectura de l'Obra Escultòrica

per Albert Valera.

Durant els cursos 1996-97 i 1997-98, vaig impartir en la Facultat de Belles Arts l’assignatura

optativa: Lectura de l’obra escultòrica.

Aquesta assignatura partia d’una idea bàsica : Un bon creador es també un bon espectador,

capaç de entreveure les idees, els conceptes , les emocions que l’autor deposita en la seva

obra.

Als alumnes configuraven una lectura personal a partir de l’observació directa de l’obra o la

documentació gràfica presentada en classe. Posteriorment s’elaborava un petit document amb

les parts més significatives de cada una de les lectures , que servia com guió per el posterior

anàlisi col·lectiu. Aquelles sessions de lectura permetien configurar una mirada plural, activada

a partir de les ressonàncies que les escultures activaven en la percepció individual de cada un

de nosaltres.

A continuació trobareu el guió de discussió de 9 d’aquelles lectures:

Jordi Canudas "Desde un lugar I"

Antoni Abad "S.T.Mòbil"

Chris Burden "Tots els submarins dels Estats Units"

Ramón Guillen Balmes "Arqueologia d'artista-objects trouvés"

David Mach "La Tour Eiffel"

Ester Partegàs "Pròtesi"

Jaume Plensa "Boîte d'ombre II"

Manuel Saiz "Sin Título"

George Segal "Tres personas en cuatro bancos"

Jordi Canudas "Desde un Lugar I"

"L'expressió que no hi ha res que expressar, res amb què expressar-ho, res des d'onexpressar-ho, no poder expressar-ho, no voler expressar-ho, juntament amb l'obligaciód'expressar-ho."

Samuel Beckett

(Text reproduit al cat. de l'exposició: RES, NADA, NOTHING de Jordi Canudas al Centrede Lectura de Reus.1990.)

"El banc també és diferent, a un terç d'aquestfa un gir cap al quadre, es reuneix amb ell,ens indica cap a on hem de mirar".

"No hi ha espectador ni espectacle".

"El cautxú és estret dels arbres, és un materialmanipulat la fusta també l'han tret dels arbres;el ferro de la mina. Tots els materials jaformaven en el seu estat natural un paissatge,potser eren diversos paisatges, potser elcuadre negre és la suma de molts paisatges,de molts llocs i els podem veure desde unlugar".

"Nos encontramos en una situación en quelos objetos con los que nos enfrentamos, susdimensiones son equiparables con las medidas

del uso habitual del hombre".

"Dues coses, quietes i no gaire extranyes,però si peculiars".

"L'aire circula per aquest banc que mira, pensai observa aquella superfície negre que té aldavant, s'estableix un diàleg. El negre(l'absencia) fa present algun indret".

"La forma piramidal del marc crea una sensaciód'embut que et xucla a l'interior del quadre, id 'aquesta manera quedar envol tat ,completament bocabadat per la foscor, aquestnegre, aquest extrany NO-RES".

"Sembla que el banc tingui aquesta forma pertal de que l'expectador, assegut al banc, no


LECTURA DE L'OBRA ESCULTÒRICA ALBERT VALERA

Pàg.1

Lectura de l'Obra Escultòrica

per Albert Valera.

Durant els cursos 1996-97 i 1997-98, vaig impartir en la Facultat de Belles Arts l’assignatura

optativa: Lectura de l’obra escultòrica.

Aquesta assignatura partia d’una idea bàsica : Un bon creador es també un bon espectador,

capaç de entreveure les idees, els conceptes , les emocions que l’autor deposita en la seva

obra.

Als alumnes configuraven una lectura personal a partir de l’observació directa de l’obra o la

documentació gràfica presentada en classe. Posteriorment s’elaborava un petit document amb

les parts més significatives de cada una de les lectures , que servia com guió per el posterior

anàlisi col·lectiu. Aquelles sessions de lectura permetien configurar una mirada plural, activada

a partir de les ressonàncies que les escultures activaven en la percepció individual de cada un

de nosaltres.

A continuació trobareu el guió de discussió de 9 d’aquelles lectures:

Jordi Canudas "Desde un lugar I"








George Segal "Tres personas en cuatro bancos"



Pàg.2

pugui allunyar-se de la visió d'aquesta pisarra-finestra".

"La forma de los dos objetos de esta obrahacen alusión a una función la del marco oventana y la del banco; los materiales tambiénson los habituales de estos objetos y el títulonos hace pensar en la relación de la miraday la situación espacial".

"También podemos ver el marco como uncontenedor de miradas y presencias".

"Quasi bé per inèrcia, es posa en marxa laidea de mirada, de situció espaial i ensdemanem com s'hi estaria en aquest banc,un banc que no té on recolzar-se, i donat queés un banc cal que funcioni com a tal; cal quehi seiem, que descansem en ell veient el queens passa al davant observant, examinat elque tenim enfront, cal que hi contemplen desd'ell, desde un lugar".

"Peculiaridad formal del banco, tensiónespacial entre elementos, cambio de ritmo,interrupción, bifurcación del recorrido linealparalelo a la pantalla, descansillo (pasillo)."

"Funcionalidad de banco dentro del recorrido,

fijación de un punto de vista de la pantalla."

"Dimensión pantalla/biselado marco/ángulobanco/punto de vista à pantalla centro deatención visual".

"Tal vez a la ambigüedad o aquello que esclaro y evidente... .Podemos sacar muchaslecturas, pero intentando ser lo más objetivoposible, diría que el autor con amboselementos dispuestos de esa manera, nosinvita a la reflexión de algo confuso, tal vezsin existir o aún sin determinar".

"El punto de vista de esta imagen es la delfotógrafo-espectador que, comtempla undiálogo entre ambos objetos".

"Respecte a la forma dels objectes es potveure que són formes simples".

"Desde un lloc inmòvil, contemplen un objectede sensació inestable".

"Gràcies al color negre del cautxú l'autoraconsegueix donar aquesta sensació deprofunditat, que fa que la mirada s'endinsi perla finestra que descriu el marc per veure allòque hi ha a l'altre costat".

(textos extrets de les lectures dels estudiants en la sessió del 31 d'octubre de 1996)Albert Valera



Pàg.3


"Considero que en el meu treball hi ha d'haver implícit un aspecte viu. No puc concebreuna peça estàtica. Això pot venir donat de moltes maneres: pot estar suggerit o ser moltexplícit. Si en un principi era la combinàtoria d'elements de colors la que donava unesseqüències, més endavant era la peça mateixa la que podia ser transformada. Finalment,el que faig és presentar una de les opcions de la peça, sovint condicionada a lescaracterístiques de l'espai on es troba instal·lada. De vegades, en una sèrie de fotografiesmostro d'altres possibilitats de la peça. Aquesta seqüència representa una part del totald'opcions. Però, efectivament, l 'espectador pot descobrir-ne d'altres."

Antoni Abad.(Catàleg Antoni Abad. Museu Morera. Lleida. 1991.)

"Aquesta obra d'Antoni Abad neix de laconstrucció per acumulació modular d'elementsrepetits i desmenteix alhora les garantiesformals del procés, al posar més èmfasi enl'acció que en la imatge, en la dissolució delfragment dins d'aquesta infinitat suggerida."

"Per tant crec que s'estableix una paradoxaentre el títol i l'obra, ja que un mòbiltradicionalment entès , es mou gairebé per simateix, aquí en canvi, m'agradaria veure quèpassa si en una exposició, comencem amanipular l'obra, així, proposo un nou títol:S.T. Mòbil?."

"La cadira ja no és cadira, és una articulació

del nou personatge, simètric i senzill, tant enmaterials com en línies, però que és capaç deser terrestre i a l'hora de jugar amb l'aire."

"Tot convida al joc, a l'experiència física perdespertar la imaginació. En aquest cas no crectant en el caràcter estètic dels objectes sinómés aviat amb l'experiència. En aquell blancque et produeix l'acció de joc, la concentracióque no s'atura, que no s'atura en la reflexió iconsumeix l'acció."

"Antoni Abad converteix un volum estable irígid en un de flexible i en tensió. Aquestatensió es repeteix en la combinació delsmaterials i en el desplegament de l'estructura



Pàg.4

escultòrica."

"Hi ha un component molt fort que és l'equilibri,que també apareix en altres treballs d'AntoniAbad, i en suports molt diferents, així comaquesta màgia que et sorprèn, perquè noacabes d'entendre com s'aguanta. O comd'una forma lineal, es transforma en unacircular."

"Encuentro la pieza sugerente, ingeniosa ycon cierta fantasía, da la sensación de que elautor intenta darle otra utilidad a las cosascomo cuando eres un niño y te permites quelos objetos se transformen a tu gusto."

"La invasión del espacio se hace evidente. Lapieza pasa de ser totalmente horizontal a llenaruna vertical en forma de circunferencia. Laexpresividad de la pieza se centra en elproceso de despliegue de la misma, en estamovilidad y dinamismo que viene marcado porel simple mecanismo de la silla plegable."

"Cadires plegables i una altra volta allò demides variables. Deu estar de moda canviarl'ordre de les coses."

"Al abrir las sillas la forma se va desplegando,de este modo la forma lineal primera generauna forma semicircular, orgánica (como la delmovimiento de un ser vivo)."

"Destaco i sintetitzo, doncs, conceptes:conjunció de contraris (d'aparença) assaigamb la sorpresa, dinamització de l'instant ienregistrament d'una seriació."

"El discurso de Abad parte de un acto que,aprendido desde temprana edad, ha perdidosu capacidad para llamar nuestra atención, yha caido en un automatismo sin sentido, esteacto es el de plegar, y el carácter plegable delas cosas."

"...hacer y deshacer, construir y desconstruir;y en este caso plegar y desplegar,consiguiendo una forma con la posibilidad derecuperar la inicial."

"Es la escultura de Abad una representacióndel objeto abstracto, sin otra más trascendenciaque la de agotar los propios recursos queofrece un determinado material; es decir, unaexistencia pura que trata de alejarse de todo

simbolismo e incluso de cualquier interpretaciónhumana?."

"Para empezar, creo que esta obra seencuentra en el limite entre pieza escultóricay objeto."

"Dado que el autor ha asumido, bajo suresponsabilidad, el hecho de no titular la obra,la lectura que me ofrece (o la sensación queme da, que siempre me han dado las obrassin título) es de autonomía propia; hecho queborra al autor, como si nunca hubiera existido,o al menos que el autor no la recuerda..."

"Suscitar, originar, causar, ocasionar inquietudal espectador es lo que pretende Antoni Abadcuando presenta su obra Mòbil, activa, movible,variable y segura, estable, cuando está inmóvil,expuesta."

"..., el sentit de la permutabilitat, de canvi, dejoc d'equilibri i de ritme ascendent hi sónpresents degut a les diverses posicions quepot adoptar, però mai serà palesa la funcióper la qual han estat creats aquests objectes,i la capacitat d'engendrar un discurs seràmúltiple degut aquesta diversitat de posicions."

"Aquest canvi que es produeix et fa reflexionaren el sentit formal i espaial, però sobretotconceptual ; on el més important no és aquestcanvi de forma; sinó l'acció que fa que l'obracanvii i no sigui estàtica; on el principal elementper a que això passi ets tu, l'espectador actiu,que a part d'intervenir amb la mirada intervensamb la decisió conceptual pròpia de podercanviar-lo."

"Las sillas son objetos que poseen unmovimiento individual, cada una se plega y seabre. En este Mòbil las sillas pierden sumecanismo individual para realizar unmovimiento conjunto."

"En aquesta obra, Antoni Abad ens plantejaun joc. Es necessita de l'acció, perquè la peçaes realitzi. Estem convidats a variar-lafísicament. O és més aviat una proposta dejoc mental?."

"(...) Penso que tant les obres Minimal, comaquesta mateixa d'Antoni Abad, estan a migcamí de la participació directa de l'espectador.Penso que són encara (i no vull dir que s'hagi

de variar), hereus de la tradició d'autoria queha acompanyat l'art al llarg de la història, comsi estiguéssim a mig camí de despendre'nsdíaquesta propietat que és l'obra d'art.""Que hi ha darrera d'aquest movimentarticulat?. Potser tan sols les possibilitatslimitades de cada cos."

"Crec que l'obra crida l'atenció per la sevasimplicitat. Com amb tan pocs elements espot aconseguir aquest joc que sembla trobata l'atzar, però que segur que ha estat moltestudiat."

"Antoni Abad juga amb l'estructura d'aquesta

obra otorgant-li diferents posicions les qualscreen noves formes, com un cuc articulant elseu cos."

"Però aquesta vegada, el títol sense títol, emdespista, em desconcentra amb la mirada iaquesta peça ja no em diu res més, veig elque veig, el que hi ha davant meu."

"No s'entén com un cúmul de mòduls sinó comun conjunt que permet ampliar-se sense queen varii el sentit, però no permet disminuir-loen excés, segurament per la falta de mobilitatque això comportaria."



Pàg.5

(Textos extrets de les lectures dels estudiants en la sessió del 11 de desembre de 1998.)Albert Valera



Pàg.6


"El canvi d'escala crec que forma part d'aquestacrítica, un submarí de la mida d'una truita, unelement militar convertit en una joguina decartró, inofensiva i indefensa . Els submarinsara passen de ser observadors a ser observats,estan a l'abast de totes les mirades, i aquestcop no poden fugir submergint-se."

"Amb un títol com Tots els submarins delsEstats units d'america es dóna nom a unainstal·lació que, si enlloc del Dallas Museumof Art s'hagues col·locat en qualsevol museud'història dels Estats Units o bé de la marinaamericana, i si el nom de Chris Burden nofigurés en la fitxa tècnica, possiblement no sel'hagués tractada de la mateixa manera; laseva condició d' obra escultòrica hagués estatqüestionada i és possible que substituïda peruna informació i documentació més del fonsd'un centre museístic no especificament dedicata l'art."

"L'obra envolta l'espectador transmetent-li lafragilitat de les peces, però alhora esgarrifapensar que tots aquests submarins existeixeno van existir, que són o eren peces d'un joc

preparades per matar."

"Em situo entre tots aquests 625 submarins,dins d'una atmosfera d'intemporalitat. En deixorodejar. Van tots seguint una mateixa direcció,un rumb cap un mateix destí. La particularhistòria de cada un d'ells sembla confluir enun mateix punt. Quin serà el seu dramàticdestí?. Només hi ha lloc per a la tragèdia."

"Lo aparentemente real y la realidad de loaparente quedan integrados plástica yconceptualmente por la capacidad de suscitarla duda, la reflexión y el diálogo entre elreferente que presenciamos y el referente quereconocemos inmediatamente en nuestramemoria."

"Al mismo tiempo crean una sensación develocidad, que nos la dan a través de suscolocación. Están situadas a diferentesdistancias y alturas, como si de unacompetición se tratase, disputándose el primerpuesto ...."

"... crec que el llistat de noms dels submarins



Pàg.7

està disposat com si d'una llista de difunts estractés. Com si tota aquesta reunió desubmarins fos un cementiri flotant, a la deriva."

"Pero al final te das cuenta de que todo esproducto de la imaginación de un niño, de quenadie más puede imaginarse todos esossubmarinos (con un marcado carácter bélico)avanzando de manera tan pacífica como unbanco de peces. Ese tipo de peces que cadavez que una ballena bosteza debe comerseel banco entero sin querer."

"És una obra informativa."

"La finalitat és la de produir un determinatclima a l'espectador i incitar-lo a participar-hiactivament. Jo espectador i actor alhora."

"Están inmóviles en el espacio, expectantes.

Aguardando el momento propicio. Todos losefectivos de esta gran nación se han movilizadopara amedrentar al enemigo, para intimidarlecon su potencial. Y están allí silenciosos, enaquel instante callado que precede a la batalla."

"Un bombardeig que apunta cap a una direcciócap a unes dades i noms, cap a uns fets realsque es despleguen per columnes en una granpared blanca."

"Per altra banda, observem un treball meticulósen cada submarí, com qui construeix maquetesi somnia que algun dia esdevindràn reals."

"Suspendidos del aire, la ilusión es la quelevitan, pero el título sugestiona y hace que elespectador crea que está bajo el agua..."

(Textos extrets de les lectures del estudiants en la sessió del 6 de novembre de 1997.)Albert Valera



Pàg.8


"...en el catàleg d'objectes, perfectament classificats i etiquetats que configuravenl'Arqueologia d'artista i ens convidaven a fer un viatge per la memòria a través d'unsestris i unes eines d'un temps passat, l'interès pel cos , des de diferents vessants, lesconexions entre la part més física i allò que és psicològic, les prolongacions artificialsque el connecten amb l'entorn, etc, ha esdevingut un leitmotiv constant en el treball deGuillen Balmes."

Montse Badia.

(text extret de l' article Models d'ús de Guillen Balmes, Diari Avui 18-4-93).

"Objectes trobats, trobats a l'interior de l'individupotser en l'apartat físic o només en l'espaimental, segurament a mig camí de l'un i del'altre. Són uns objectes pròxims, familiars, dela persona, quasi ortopèdics."

"Tous com els somnis i els nuvols, com totallò màgic i potser irreal."

"Mantenen les seves formes originals, algunescotidianes, reconeixibles, altres realment rares.Però aquesta raresa no et deixa indiferent, iet confon la percepció, i formes tan dures ifortes com els ganivets es converteixen enelements tous, revestits per un estrany feltrebeig."

"La obra en su conjunto es comparable a unpanel de herramientas colgado de una pared,en que las herramientas estan dispuestas paracogerse, cogeme y averigua que objeto soy,para que sirvo."

"Són objectes no reconeguts per mi mateix,objectes ara ordenats. Objectes que no tenencap utilitat, cap origen concret, cap relació.Són estèrils, ja que no donen cap informacióde si mateixos, blancs. Són qualsevol cosa iserveixen per qualsevol cosa, amb una únicaintenció: el desconcert. "

"Em fa recordar aquells llibres plens de gravatsde tota mena amb una diversitat infinitad'objectes i d'animals."



Pàg.9

"El títol de l'obra ens dona el factor temps coma punt important de referència. Ens indican latemporalitat d'uns objectes que han estattrobats i que pertanyien a un artista. Amb aixòens trovem enfront la paradoxa de que l' artistacrea uns objectes que figuren ser una troballa."

"Crea un diàleg, un joc amb l' espectador quees veu obligat a fer correr la imaginació idivagar sobre l' ús de cada un d' aquestsembolcalls, que no s'haurien de reduir a serobservats, sinó que haurien d' estar a ladisposició de qualsevol altre sentit."

"Tots aquests elements han perdut la sevaidentitat, han passat a ser altres coses."

"La integración y la individualidad de loselementos suspendidos en el espacio planoconlleva aceptar la inquietud que nos provocalo aparente, y lo sorprendente de aquello quese nos escapa a los sentidos en el quehacercotidiano."

"Objectes de l'ahir. Vàlids eternament. Vint inou vestigis materials per elaborar la històriade l'artista. Utilitaris?. Quina relació hi tingué?Què poden dir-nos?."

"Prescindint d' aquests, l' artista ha necessitatmolts altres instruments. Els necesaris per aobtenir la precisió, l'aliment, la distracció...

Instruments que han respost a necessitatsfonamentals."

"Cadascú troba el seu lloc, des de la sevacondició, cadascú expresa quelcom queenriqueix subtilment el conjunt."

"... les formes d' aquests objectes podenrecordar diferents eines d'artista, però R.Guillen Balmes juga a un doble joc quan empramaterials tan febles com el feltre o la roba perfer aquestes eines. Eines inservibles?. O potsertenen una gran utilitat per a l'artista?."

"Menos la 28, reza el paréntesis. Quizásjustamente la pieza que falta es la queconsigue crear más misterio, ser mássugerente. Hay 29 piezas que vemos, queconocemos. La que falta no sabemos comoes y en este no saber se crea la magia de lodesconocido, de lo oculto, de lo secreto. Secrea la duda del por qué de esa ausencia."

"Quizás se ha perdido, o está aparte en otropanel, o no aparece en la fotografía. Quizásno ha sido cosa del autor este paréntesis.Prefiero no saberlo, y poder pensar así comodebe ser la pieza 28."

"...i aporten un tipus de sensibilitat diferentperqué aquesta ve evocada per la història del'home, la nostra història que ens envolta."

(Fragments de les lectures dels estudiants en la sessió del 9 d' Octubre de 1997.)Albert Valera



Pàg.10


"Durante mi etapa de estudiante trabajé en varias fábricas de gran producción, dondees posible ver un mismo objeto repetido centenares de veces. Esto me marcóprofundamente."

David Mach

"Alhora aquesta pseudoarquitectura no ésindependent, necessita totalment de l'angleque la suporta, necessita de les parets,...podriem dir que és una arquitectura per viure.(...) M'agrada com Mach enganya les nostresretines a la manera de l'Op Art, i construeixuna gran forma vert ical mit jançanthoritzontalitats."

"La torre Eiffel pués, como símbolo de vidas,del paso del tiempo, de suma de gentes quedarecogido en esta escultura de David Mach,gracias a la unión de diferentes revistas queformarán la mismísima torre Eiffel. Las propiasrevistas, seguramente, son pequeñosresúmenes, pequeñas crónicas de lo aconteceen el resto del mundo..."

"Tot sembla ésser una desmitificació delmonument. Per altra banda, si ens fixem ambles peces, les revistes també prenen un cairemetafòric. És a dir que en aquest cas el materialrevela tota una sèrie de connotacions:"

"Aconsegueix fer un paral·lelisme entre l'objectecom un mòdul que es repeteix per aconseguirla forma (revistes) i l'objecte mitificat (torre),afirmant-lo com un objecte de consum en elpresent, pel fet de ser dos elements usats enmassificació per la societat."

"...David Mach dóna una opinió, un consell, fauna crítica a l'esperit científic. "

"I per altra banda no és per atzar que el papersiguin diferents revistes, llibres o diaris, (o aixòsembla). No és un paper qualsevol, és unpaper escrit, amb continguts, amb significatspropis, és com dir:l'escriptura pot crear, elevari construir monuments."

"L'atracció de l'escultura rau en la sevacapacitat susceptible de ser destruida; és adir, en aquest desig que et provoca dedesplaçar una de les revistes, tan sols una,tan sols un centimetre. (...) Potser seriaagosarat parlar d'una paròdia del mateix autor,



Pàg.11

vers a aquestes construccions mostrades coma representatives, consagrades, intocables,d'un lloc o d'un comú. O potser es val alhorade la interiorització d'aquestes imatges perpart de l'espectador. Fins hi tot hi ha qui podriaveure una component lúdica o ingènua en larealització, com aquell que fa castells decartes."

"A la cantonada, distreta i vertical com uncamp d'ordi, amb quasi l'altària d'un crit il'extensió d'una veu enrampada, m'omple desavieses sense adonar-me'n. Té la particularitatde gaudir de la permanència necessària. (...)Llavors, puc intentar refer el mal, sense quel'artista se n'adoni, tornar a construir la grantorre de paper, allà, a la cantonada, ..."

"(...) un volum pesat i fràgil a la vegada. (...)Hi ha un canvi d'adjectius si la comparem ambla torre de Gustave Eiffel. Mentre que Eiffelbusca l'equilibri, l'agilitat i solidesa, Mach enspresenta una torre tosca pesada i fràgil."

"El fet de treballar amb llibres, com si de cimentes tractés, dona un caràcter de materialitat demassa a allò que normalment es consideracom a unitat, desmitifica la imatge del llibre jaque elimina en certa manera allò més importantdels llibres, el contingut."

"Parece ser que la obra se haya realizadodespacio. Evidentemente, hay una clarasimilitud entre La Tour Eiffel de David Machy la emblemática Tour Eiffel de París en elproceso de realización del proyecto y acabadode las obras. (...) Cada piso simula el costoso,duro y largo trabajo que representaba hacerLa Tour Eifell de Paris."

"(...) dan como resultado final la figura de lafamosa torre de París. De esta manera seplantea un diálogo entre forma y fondo en elque la comparación de la figura con unelemento identificable para el espectador noslleva a la búsqueda de diferencias ysemejanzas entre el uno y el otro."

"Penso que cal començar fixant-nos en queell s'ha proposat representar clarament algunacosa o objecte, en aquest cas la Torre Eiffel.Per tant es tracta d'una escultura figurativa..."

"Ya no es la magnificencia y solidez del metal,sino que, es inquietante tal estructura efímera,

inestable, apoyada en tres planos. Realmenteno hablamos del mismo objeto."

"Ara Mach, acumula informació més o menystranscendental sobre la societat del moment,bocabadada davant l'espectacle majestuósdel diner i de les meravelles que ens venenles imatges. Supera la buidor significativa del'estructura esquelètica d'Eiffel."

"(...) no és una obra feta de papers de diari.Els diaris ens transporten a la crua realitat, lesguerres els accidents... per altre banda lesrevistes ens obren al món de les novel·lesroses, la premsa del cor: princeses, reis,artistes de cine... vides intrascendents, amorsi desamors tot una construcció artificiosa ipendulant..."

"No sé si el que l'autor pretén és que captemla peça com un tot o que la desgranem en lamida en que és possible descomposar-la. (...)Penso que és important la manca d'interiorquan, precisament una de les coses mésextraordinàries de la torre Eiffel, és col·locar-t'hi al mig i sentir la magnificència de l'espai."

"Una vida de consum formada per elementstransitoris, ja que les revistes només teneninterés durant un curt període de temps.Aquesta sensació temporal, de poca duració,també la troben en les obres de Mach. D'ellesdesprés de les exposicions només queden lesfotografies..."

"S'ens presenta recolzada al racó d'una sala;per tant el camp de visió de l'espectador eslimita a noranta graus. L'autor, ens anul·ladoscents setanta graus. No ens permet circularal voltant d'ella. Per què?."

"El artista consigue que la escultura tenga undiálogo interno muy potente, y como reflejode ésto el espectador no se queda indiferentefrente a ella, sino que se ve obligado acuestionarse diversas cosas. "

"...recuerdos que se elevan a lo largo deltiempo construyendo una especie de pirámideen tu pensamiento, un espacio habitado deideas."

"Només pots veure i observar el que DavidMach vol que vegis exactament aquesta carade la moneda. Tot i això, t'obre l'ansietat de



Pàg.12

voler anar més enllà de la mirada...."

"...l'estratificació, l'amuntegament de revistes,fa que siguem conscients del procés derealització (recreem mentalment aquest procésdesmuntem l'obra per tornar-la a reconstruir.Es podria dir que Mach ens converteix en elsseus col·laboradors, i no només perquèparticipem del procés de realització, sinó tambéperqué l'obra funciona en tant que nosaltres

fem la connexió entre el que veiem (espai) iallò que ens remet (lloc)."

"¿La torre Eiffel de Mach es una desmitificaciónde su análogo?, ¿o es una apreciación críticahacia la monumentalización de los mass-mediapor su aluvión informativo y su poderpersuasivo sobre la sociedad occidental?...¿O es simplemente una escultura post-minimalista?."

(Textos extrets de les lectures del estudiants en la sessió del 16 d'octubre, Sta. Eduvigisi Sant Galderic, de 1998.)

Albert Valera



Pàg.13


"Entiendo los objetos como pequeñas defensas cotidianas que nos recuerdan queexistimos. Desde ellos me espio. Diluyen la fragilidad de la presencia, de la ausencia,difuminan el espacio de separación, mezclan yos y otros...Siempre hay miedo a la desaparición."

Ester Partegàs.

(Text reproduït al catàleg de l'exposició LENTO. Galeria Ginkgo. Madrid. 1996.)

"No se puede hablar sin decir nada y me fijoen ello. Pongo la mirada, mi atención yreflexiono. Dos y dos son cuatro, salvo cuandono lo son. Busco sin descanso la proporciónequivalente entre lo aparente y la realidadespecifica del invento. No la hallo. Quizás nodeba apartarme de lo irónico y así encuentreel orificio exacto por el que mirar. Allí quizásencuentre explicación a lo imposible, a lo inútil,a la circunstancia del acercamiento entrecontrarios. Lo pesado y lo liviano, lo rígido yflácido se interponen."

"Son ellos y no lo son. Eran unos y ahoraestán adaptados a ser otros. Se conformanen ser lo que son, en ser pròtesi."

"Les punxes i les mitges. Dos elementsdiametralment oposats es troben reunits icombinats de manera singular. L'evocació a

la feminitat feta a través de les mitges contrastaamb una violència més aviat masculinaencarnada en unes punxes agressives."

"Hi ha molta distància entre aquests doscossos, produeixen sensacions molt diferentsi veure'ls en contacte produeix un efecteestrany."

"Cuatro objetos de iguales características queparecen haber sido dejados más queapoyados, o quizás haber caído de algún sitioy haberse situado al azar sobre el suelo."

"L'Ester Partegàs juga doncs amb termes tanactuals com són l'espai-temps, l'efimer, lescoses que canvien, que es generan, que neixeni moren."

"Contrasta el material sólido, opaco, duro y



Pàg.14

brillante de las bolas con el blando arrugadoy maleable de las medias, que no parecenencontrar su sitio, están abandonadas, tiradas,prendidas de las esferas."

"Finalment, les mitges, ens arriben comquelcom familiar que en la peça han perdut laseva funcionalitat ; ara sembla que aquestesmitges llargues i primes estiguin a mena decintes per lligar les peces a algún lloc, com sirealment no es trovessin al seu lloc adient iromanguessin esperant que algú les col·loqués.Això reforça la idea llençada pel títol, pròtesi ;és quelcom pensat i construit per anar adherita algun lloc, serà una persona ?."

"Creo que ni el numero ni la disposición delas bolas son determinantes en la lectura deesta obra, hay simplemente varias, quizás conuna finalidad de reiteración, de que el mensajequede reenunciado."

"Pròtesi. La força mental que es genera en

aquesta obra ens condueix gairabé de formainevitable a pensar en un cos -donem perassentat que és humà- amb el que ensidentifiquem per la senzilla raó que aquest nohi és. Però no només això : ens està fentcabil·lar sobre una absència del mateix cosque ni veiem, que és allò que pretén suplantarla pròtesi, amb el qual estem estirant el fild 'unes suposicions que, malgrat laredundància, no tenen cos."

"Nunca se consigue pero una prótesis debecumplir dos objetivos: pasar desapercibida(todo el mundo se avergüenza) y resultarcómoda, que también pasase desapercibidaa nuestro propio cuerpo."

"Existe un diálogo, una conversación que nose del todo hacia donde se dirige, pero sí seque se trata de un juego entre la parte materialy el espacio..."

((Textes extrets de les lectures dels estudiants en la sessió del 20 de novembre de 1997.)Albert Valera



Pàg.15


"Obstruir l'entrada. Tancar l'espai. Barrar la porta. Establir una nova mesura entre lesparets i nosaltres. Tornar-se lent, molt lent, tres vegades més lent."

(Fragment d'un poema de Jaume Plensa.)

"La consistencia del material rígido y opacoconduce por un acceso restringido desensaciones, tán sólo su carácter de seridolátrico prefigura una única acepción: sufuerte autonomía proclama un absolutismopropio, ensimismado, ajeno a toda influenciaexterior posible. Así pues, la escultura deplensa se derivahacia tres dimensiones: elmaterial, el espacio y la emoción"

"... está realizado en aluminio lo que ayuda adar la sensación de perdida de peso respectoal volumen, lo que ayuda a crear la capacidadde encerrar reflejos intuidos, de reflejar siluetasy sombras, lo que le hace ser una calaenigmática que se cierra en sí misma comosoñolienta."

"Boîte d'ombre és una caixa, un recipient, uncontenidor. El seu interior és inaccesible. Nopodem saber si és una caixa buida o macissa.Aquesta caixa no té tapa. Però no passa res.

El que conté aquesta caixa no necessita d'unespai interior."

"Esta tensión que provoca lo que la caja oculta,se ve aumentada por esa especie de grilletesque unen, de una manera gráfica y potentelos diferentes cubos que la conforman."

"La forta presència que transmet en l'espai,no ens ve determinada només per la sevamassa volumètrica que ocupa, sinó també pertot el que deixa d'envair, la relació ques'estableix entre l'objecte i l'exterior igual queel dins i el fora. Aquest espai interior s'enspresenta però de forma misteriosa..."

"L'hermetisme formal em dona peu a pensaren l'hermetisme conceptual, el qual m'indueixa la desorientació"

"Les tanques són d'alguna manera les quecarreguen de sentit l'obra. La seva presencia,



Pàg.16

en un nombre tant elevat, fa que l'espectadorprengui conciència de que allò pot ésserquelcom terrible si s'allibera."

"És molt suggerent per a mi la imposibilitat depenetrar en l'interior de l'obra, fet remarcat perla manca d'obertures. Això fa augmentarl'interès de l'espectador per imaginar quèguarda l'obra al seu cor. I és en aquest puntque ens introduim en la relació que guardaamb el seu títol. Jo relaciono una caixad'ombres amb una caixa plena de misteri, unaincògnita de referents."

"La obra de Jaume Plensa puede definirsecomo una gran pantalla. La finalidad de estacaja es ocultar, esconder la visión de algunacosa muy privada. Es demasiado íntimo ypaticular para entregarlo al público. Noobstante, este magnetismo atrae la atencióndel espectador. Te engancha como un imán."

"Jaume Plensa titula la seva escultura Boîted'ombre, Caixa fosca, la qual cosa ens fapensar que no es tracten de blocs metàlicsagrupats sinó que hi ha una absència de massainterior; dins del cub només hi trobarem lafoscor o el no res. Hi ha un joc entre els sentitsi el pensament; entre el concepte del buit i elple. Mentre que la nostra percepció concepl'obra com una massa plena, aquesta visió esbuida al dir-nos que es tracta d'una caixa."

"La silueta propuesta puede coincidir conmuchas imágenes, un gran acorazado en lainmensidad del mar, un edificio de pisos, unmueble lleno de cajones y de tiradoresdeseando ser abiertos...Una construcciónsolitaria e incognoscible...."

"Estos ganchos evitan que la pieza puedaparecer inestable, quebradiza o de fácildeconstrucción, ya que al sujetar con fuerzalas unas con las otras, las hace parecer untodo. Pero un todo fraccionado, formado porpartes..."

"La capsa d'ombres no és llarga. La capsad'ombres guarda secrets que ningú no sabràmai perque ja no hi són. És com una paretombrívola de pedra humida que ha sortit d'uncementeri. La capsa d'ombres és trista i gairabéno parla."

"Un espai tancat, en silenci, és a dir, la nostra

pròpia capsa, on només hi estiguessimnosaltres i les nostres propies ombres."

"Plensa hace presente el vacio mediante lanegación del mismo, mediante la evidenciaaplastante del volumen."

"Per uns moments podem ser freds coml'al·lumini, pesats com el ferro, dividits,espessos, difícils, quadrats, inmòbils... com laBoîte d'ombre..."

"Pens però que el que em queda és la imatged'unes peces ben lligades que han passat perun treball molt físic. Una reunió de capsesprecintades amb la idea de que el hi puguihaver dins és algo valuos, està protegit i pensoque es tracta del valor del mateix material....."

"D'altra banda, la prèsencia d'aquests ganxos-que tècnicament podria haver-se estalviatl'autor-concentren i generen una tensió: semblacom si al desfer els ganxos (responsables depreservar la fragilitat de l'obra) se'nsdesmuntaria l'obra."

"Cerrado de fuera, cerrado en sí mismatambién, como si protegiera al contenidoimportante. La pieza estimula de saber de loque hay dentro. ¿Será vacio?."

"Posem pel cas, que jo sóc un escultor habituata treballar amb formigó i ferro, i no necessitocap mena de parent que m'ajudi en res.Treballant al meu estudi, trobo atzarosamentuna forma que m'atrau. M'atrau per la sevapròpia evolució autònoma."

"La elección de los materiales se debe a unapredilección especial del artista por el fundido,que se relaciona con el carácter irreversibleque la técnica impone, ya que el proceso nopermite el retoque."

"Crec que és una obra que necessita d'un certtemps d'observació; no és una obra ràpida, laintenció i el sentit de la qual es capti a simplevista. Cal un temps de reflexió. Però alhora,el que sí que es capta a primer cop d'ull és lamaterialitat, el volum, la forma de l'obra. Esuna obra molt contundent. Contundent, moltpesada, i estàtica...qualitats que difereixentotalment de les de les ombres : sutils, llaugeresi sovint dinàmiques."



Pàg.17

"Finalment, el primer que m'ha vingut al capamb tot això, i sobretot amb la paraula ombra,ha sigut el mite de la caverna de Plató on lesombres reflexades a la paret de la cova cobrenun sentit fundamental al món de les idees..."

"Las uniones entre las partes, las conexionesentre los diferentes ámbitos son a vecesforzadas y carecen de delicadeza. No obstantehay conexiones que nunca se producen y queson nuestro propio olvido."

(textes extrets de les lectures dels estudiants en la sessió del 6 de novembre de 1998.)Albert Valera



Pàg.18


"No sabemos nada de los objetos, sólo como fabricarlos. Las buenas esculturas no sépor qué son buenas. No sabemos nada del arte, sólo cómo fabricarlo."

Manuel Saiz. Fragment dels textes que acompanyan l'obra : Hecatombe

"Es una estanteria per oblidar llibres, més queper classificar-los, el desordre amb el que sesituen, sense cap mena de preocupació perfer visible el llom on se situa el títol ho fapatent.Sense títol doncs sembla voler ferreferència a aquesta incapacitat de reconèixerun llibre a la peculiar estanteria.de fet noimporten els llibres que hi ha, podrien ser dequalsevol format i qualsevol tema, llibres escritsi per escriure."

"Me gusta mucho esta obra y no se porqué.Quizas sean los libros, me encantan los libros,y creo que es un objeto con muchasposibilidades artísticas y que apenas ha sidoexplotado. LLenos de cosas por descubrir, yadicen muchas cosas sin necesidad de abrirlos."

"Hi veig un procés d'amuntagament, d'abandód'uns llibres, sense que mereixin cap ordre,encara que només sigui cronològic, cap

classificació. Ningú no té temps d'aturar-se adescobrir que contenen, ni tan sols una cosatan irrellevant, només al principi, com un títol."

"Libros desordenados, comprimidos,apretados, empujados y estrujados.Aprisionados entre el estante y la pared.Estante y pared... espacio cerrado, espacioque encierra, ¿encierra el saber?."

"La totalidad de la pieza tiene forma de cuña,una cuña clavada en el suelo; dicen que lacultura no ocupa lugar, pero los libros si.""Quasi són una nosa que s'acumula i amontegaen un tranquil i potser incòmode repós.Encastats, atrapats en un espai específic; totsels llibres troben el seu lloc dins les cases,troben el seu cementiri particular, un lloc onenvell ir, el ls i els seus continguts."

"Llibres, verticals, horitzontals, diagonals...



Pàg.19

Llibres, clàssics, antics, moderns... Llibres,noveles, poesies, contes... Un ordre o undesordre temàtic? Lloms i plecs."

"A lo mejor esconde la cultura del propio artista,su intimidad y del todo no quiere que le seaarrebatada."

"Jugar amb la sorpresa. Ubicar un objecteqüotidià en un nou espai d'una maneraanormal. Però que a més a més aquestobjecte, l'estanteria, té uns llibres apilonats d'una forma desordenada per augmentar aquestestat de torbació."

"Què es això, plantejar el dubte, laincertidumbre?, o pot ser simplement, unmètode de treball."

"El desorden de los libros en la estanteria nosresulta extraño, misterioso, encantador. Estasabiduría, la de los libros, ordenada y metódica,fijada en el papel se levanta arbitraria y caótica,sólo respetando los limites impuestos por estaevocadora estantería, evocadora del rincónde la memoria, del pensamiento, de aquellosrecuerdos en la esquina de nuestra mente."

"Ens trobem davant d'una mena de censura,els llibres estan destinats a no ser llegits mai,de cara a la pared per sempre... quins deuenser aquests llibres prohibits?, per què els havolgut donar aquest destí l 'autor?..."

"O quizás tan sólo sea la configuración de unobjeto imposible o la transgresión de un objetofuncional en una búsqueda de espresión queintenta delimitar la idea de la inutilidad de lo

útil. Su esencialidad quizas está en laambigüedad que genera; su sentido, en locorriente de ver parcialmente lo cotidiano.Ofrece sin más, lo máximo con lo mínimo."

"Cal destacar la peculiriatat de la forma de lallibreria , em dóna la sensació de que a l'altrecostat de la paret hi ha la resta però, de formainvertida."

"És com si aquest desordre no fos casual,sembla com si interiorment esdevinguésclassificat sota uns criteris particulars de Saiz.Em recorda una munió de llibres apil.lats sobrela meva taula d'estudi, dels quals jo coneixoexactament la seva situació i ubicació."

"Amb aixó Sin Título es tractaria més d' unasuggerència que d'una indeterminació. I és unjoc lingüistic a tenir molt en compte perquèl'obra en qüestió canvia de la categoria d'unsimple formal a una intenció molt mésconcreta."

"Acostant-nos a l'escultura frontalment tampocpodem percebre la presència d'aquestes obres,d'aquests llibres. D'aquesta manera el saberescrit queda hermèticament recusat."

"LLibres, pila de llibres, de colors suaus, prims,gruixuts, verticals, horitzontals, diagonals,petits, no tan petits, grans, no tan grans."

"Aquesta peça em recorda històriesrelacionades amb llibres, com Fahrenheit 451de Bradbury o El nombre de la rosa de Eco,té un punt de misteri, parla de la magia delsll ibres, del poder de la informació."

(Textos extrets de les lectures dels estudiants en la sessió del 16 d'octubre de 1997.)Albert Valera

Documents

Lectura de l'Obra Escultòricadiposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32427/1/lectura de l'obra... · Lectura de l'Obra Escultòrica per Albert Valera. Durant els cursos 1996-97 i 1997-98,