Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista de la Universitat Autònoma de Barcelona
Citation preview
l’autònoma 218
PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA OCTUBRE DE 2008
LA UAB RENOVAEL SEU CLAUSTRE
El proper 18 de novembretindran lloc les eleccionsper elegir els representantsal Claustre de la UAB de totsels àmbits (estudiants, PDI iPAS). Tant per votar com perser candidat és necessariestar inscrit a les llistesdel cens definitiu. PÀG. 5
LA UAB SIMULAUN ACCIDENT GREU
El 18 de setembre, la UAB vaorganitzar el simulacre d’unaccident per tal de posara prova els seus dispositiusde seguretat. L’exercici vareproduir les conseqüènciesd’un xoc al campus entreun autobús amb passatgersi un vehicle 4 x 4. PÀG. 13
En l’acte va tenir lloc una lectura de poemes de persones vinculades a la UAB a càrrec de l’actriu Rosa Vila. PÀG. 3
EL MISTERI DELPRÍNCEP DE VIANA
Investigadors de la UABi de la UGR han analitzatles restes, conservadesal monestir de Poblet,que s’atribueixen al príncepde Viana i han arribata la conclusió que el cosno correspon al personatgehistòric. PÀG. 9
CAUFAPÉ
La UAB inaugurael curs del seu40è aniversari
La UAB inaugurael curs del seu40è aniversari
02
CONSELL DE GOVERN
El Consell de Govern de la UAB del prop-passat 2 d’octubre va decidir ajornar laconvocatòria de les eleccions a rector,que es tractarà a la propera reunió.L’informe del rector es va centrar enqüestions referents a l’accés als cossosdocents, la reorganització de departa-ments i la negociació amb els represen-tants del PAS funcionari.
El rector, Lluís Ferrer, va posposar elpunt de l’ordre del dia referent a la con-vocatòria d’eleccions a rector per a lapropera sessió del Consell de Govern apetició dels degans, ja que s’ha conside-rat convenient que hi hagi un període dereflexió més ampli abans de formalitzarla convocatòria. Es va recordar, però, laconvocatòria de les eleccions al Claustre,que tindran lloc el 18 de novembre.
El rector va fer referència, en el seuinforme, a la necessitat d’adaptar la nor-mativa de la UAB que regula els concursosper a l’accés als cossos docents universi-taris al nou sistema d’acreditació esta-
A la propera reunió del Consell de Governes decidirà el calendari de les eleccions a rector
La normativa de la UABreferent a l’accés als cossosdocents s’adaptarà al nousistema d’acreditació
INFORME DEL RECTOR
MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals
ACORDS
CREACIÓ DE CENTRES NOUSS’aprova la creació de la Facultat d’Eco-nomia i Empresa i la proposta de creacióde l’Escola d’Enginyeria.
ESCOLLITS ELS MEMBRESDE LA JUNTA ELECTORAL GENERALS’acorda elegir els membres de la JuntaElectoral General següents: per part delPDI, Agustí Bosch Gardella (titular) i EvaAnduiza Perea (suplent); i per part delPAS, Pilar Pérez Rodríguez (titular) iTeresa Cabau Boada (suplent).
NOUS TÍTOLS DE GRAU I ADSCRIPCIÓA CENTRESS’aprova la creació de títols de grau i ads-cripció a centres per al curs acadèmic2009-2010.
NORMATIVA SOBRE ELECCIONSI COMPOSICIÓ DELS ÒRGANSS’aprova l’adaptació de la normativade la UAB a la Llei orgànica 4/2007 demodificació de la Llei orgànica d’Uni-versitats (LOU), en relació amb la parti-cipació del professorat en l’elecció i la
composició del Claustre, juntes de cen-tre i elecció de rector.
NOUS MÀSTERS I DIPLOMATURESDE POSTGRAUS’aprova la proposta de creació de noustítols de màster i de diplomatures depostgrau propis.
LÍNIES GENERALSPER AL PRESSUPOST 2009S’aproven les línies generals del pressu-post de la UAB per a l’any 2009.
S’ha d’adaptar al nou sistemad’acreditació la normativa de
la UAB que regula els concursosper a l’accés als cossos docents
cions endegades en relació amb el per-sonal d’administració i serveis (PAS) fun-cionari. En aquest sentit, el delegat delrector va recordar que hi havia el com-promís de negociar i acordar un modelde plantilla i de començar la negociacióreferent al col·lectiu del PAS funcionari,ja que a aquest col·lectiu no s’hi havien
aplicat millores que darrerament s’ha-vien aplicat al PAS laboral.
Sánchez va parlar del treball efectuat ide les diverses sessions de negociacióque s’han dut a terme fins a la darrerasessió de juliol i va explicar que se segui-rà treballant en noves reunions per tald’arribar a un acord.
El delegat va explicar que la Gerència,d’acord amb l’Equip de Govern, va deci-dir aplicar les mesures sobre les quals jahi havia acord i que suposaven unamillora per al col·lectiu del PAS funcio-nari. Sánchez va reafirmar la voluntat decontinuar negociant perquè el PAS fun-cionari tingui una plantilla adequada.
Per la seva banda, Ferran Sancho va in-formar de la qüestió referent a la propos-ta de divisió dels departaments de Co-municació Audiovisual i de Publicitat ide Periodisme i Ciències de la Comuni-cació, d’acord amb l’encàrrec que li ha-via fet el Consell de Govern en la sessiódel 17 de juliol quan es va tractar aquestpunt en l’ordre del dia.
El doctor Sancho va informar delcalendari de reunions i va dir que s’hanfet entrevistes amb totes les parts impli-cades. També va comentar la complexi-tat d’aquest assumpte i la necessitat decontinuar treballant-hi.
blert a la Llei de modificació de la LOU,que ha substituït el sistema d’habilitació,i va anunciar que a la pròxima sessió delConsell de Govern es presentarà una pro-posta respecte d’aquesta qüestió.
Pel que fa al calendari i a la determina-ció de quines places es convoquen entreel professorat acreditat, Ferrer va palesarla necessitat de fer un debat i una orde-nació gradual sobre aquesta qüestió totrespectant les garanties acordades.
A continuació, el Delegat del Rector dePersonal d’Administració i Serveis ide Relacions amb els Agents Socials, Ar-mand Sánchez, va informar de les actua-
03
CAMPUS
Amb un emotiu happy birthday!, l’exrec-tor Antoni Serra Ramoneda va cloure lalliçó al voltant de la fundació de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, que vainaugurar, el 26 de setembre passat, elcurs acadèmic, curs en què la UAB cele-bra el quarantè aniversari.
El professor Serra Ramoneda va fer unacomparança de la creació de la innovado-ra Universitat de Berlín amb el que va por-tar a l’infantament de la UAB, i va explicarque l’èxit del model berlinès va provocarrèpliques en països europeus. Fent un salten el temps, es va referir a la massificació idiversificació que van dificultar el mante-niment de la puresa del model humbold-tià i a la greu crisi universitària que l’Eu-ropa meridional va patir als anys seixantai que va donar lloc al maig francès.
En aquesta tessitura política, a Espanyaes van crear noves universitats: una d’e-lles, la Universitat Autònoma de Barcelo-na. Del seu naixement, Serra Ramonedaen va destacar «l’esperit pioner i trenca-dor que va mostrar la UAB en crear-se,
El rector, Lluís Ferrer, vaafirmar que el 40è aniversaride la UAB «ens convida a feranar la mirada més lluny»
Inauguració del 40è curs acadèmicAntoni Serra Ramoneda va glossar l’origen de la UAB a la lliçó inaugural
L’exrector Antoni Serra Ramoneda va destacar «l’esperit pioner i trencador que va mostrar la UAB en crear-se».
Poetes de la UAB
En l’àmbit lúdic, en l’acte d’inauguració delcurs acadèmic va tenir lloc un espectacle des-acostumat, la lectura de poemes del reculltitulat Poetes de la UAB, en el qual figuren
composicions de poetes vinculats a l’Autò-noma d’una manera o d’una altra.
La veu i la sensibilitat de l’actriu de teatreRosa Vila van donar forma sonora als poemesde Germán Cánovas, becari d’investigació;dels professors Jordi Julià, Anna AguilarAmat, David Jou, Francesc Parcerisas i JaumeTerradas, professor emèrit; dels l’exalumnesSusanna Rafart i Josep Ramon Roig; i delsdoctors honoris causa Manuel VázquezMontalbán, Miquel Martí i Pol, Ramon Xirau,Gabriel Ferrater i Joan Brossa.
El ventall de poemes va ser acompanyat perla música d’un piano amb el qual el músic iprofessor de la UAB Francesc Cortés va anardesgranant peces dels compositors catalansManuel Blancafort, Frederic Mompou i XavierMontsalvatge.
i coneixements», i que campus, ciència icompromís social han estat també eltres vectors que han acompanyat la UABal llarg d’aquests quaranta anys.
El rector va mostrar la seva gratitud a lageneració pionera que ha construït laUAB d’avui i va recalcar que «hem de sercapaços de valorar críticament el passatper projectar el futur».
El secretari general, Rafael Grasa, vallegir laMemòria del curs acadèmic 2007-2008, de la qual va destacar els dos pri-mers capítols, que fan referència als fetsquantitatiu i qualitatiu de la Universitat.
En el decurs de l’acte es va projectar elvídeo 40 anys de la UAB amb imatges re-trospectives de la UAB. En un momentdonat, la projecció va ser interrompudaper representants sindicals que van llegirun manifest reivindicatiu.
També va intervenir-hi la comissiona-da per a Universitats i Recerca de la Ge-neralitat de Catalunya, Blanca Palmada,qui va afirmar que la UAB ha arribat alsquaranta anys sabent qui és i sabent onva. Per la seva banda, l’alcalde de Cerda-nyola del Vallès, Antonio Morral, va pro-posar de fer una crida a la Generalitatperquè la ciutat de Cerdanyola i la UABfigurin entre les seves prioritats.
que va ser un símbol de la voluntat decanvi del nostre sistema universitari».
En el seu parlament, el rector Lluís Fer-rer va destacar «la singularitat d’aquestinici de curs perquè la fita que tenim alnostre costat duu escrit un 40 i ens con-vida a fer anar la mirada més lluny». Vaafirmar que l’estratègia de la UAB s’hafonamentat en tres pilars: el foment de lainvestigació, l’excel·lència científica il’impuls a la transferència de tecnologia
L’actriu Rosa Vila va ser l’encarregada de recitar els poemes.
04 CAMPUS
Rafael Grasa és escollitnou president de l’ICIP
La Universitat de les IllesBalears homenatja Sean Golden
Ricardo García Cárcel,premi Caballero Bonald
PREMIS
Rafael Grasa Hernández, professor de Rela-cions Internacionals i secretari general de laUAB, ha estat escollit president de l’InstitutCatalà Internacional per la Pau (ICIP), un orga-nisme dedicat a la promoció de la pau i la me-diació de conflictes. Grasa ha estat elegit perunanimitat entre els membres de la juntadesignats pel Parlament. Imparteix regular-ment docència i ha format part de missionsd’observació de processos electorals i situa-cions de conflicte. L’ICIP és un organisme pio-ner a l’Estat i va ser creat pel Parlament el2007, impulsat per l’Oficina de Promoció de laPau i els Drets Humans de la Generalitat.
El Servei Lingüístic de la Universitat de les IllesBalears ha atorgat el nom de Sean Golden alseu cinquè cicle consecutiu de Cursos de Llen-gües Orientals 2008-2009, com a homenatge alprofessor Golden atesa la seva tasca en elcamp del coneixement de les llengües orien-tals. Sean Golden és el director del Centred’Estudis Internacionals i Interculturals (CEII)de la UAB. A més d’haver publicat diversosllibres i articles sobre les relacions internacio-nals i els canvis socials a la Xina, ha estat tra-ductor de diverses obres clàssiques i de pen-sament xinès, com ara Daodejing. Llibre del«dao» i del «de».
humà de la immigració vol dir perdre unaoportunitat per millorar la competitivitatde l’economia». En la seva exposició es vacentrar en determinades estratègies perpal·liar aquesta situació.
Xavier Testar va parlar de «Talent i so-cietat del coneixement. Iniciatives per al’atracció de talent a Catalunya» i va feruna descripció dels atributs que té unapersona amb talent. Finalment, BegoñaNavarrete, directora de la Fundació Autò-noma Solidària de la UAB, va parlar d’unade les línies estratègiques del ProgramaImmigració i Universitat de la UAB en laponència: «La universitat i l’immigranttitulat: ocupació i talent».
La sobrequalificació afecta el 42,9 % dels immigrants.
El programa, que va néixer el 2005 i es-tà orientat a ajudar els immigrants ambestudis superiors, davant la constatacióque alguns immigrants incorporats enels darrers anys tenien una alta qualifica-ció professional: sovint eren titulats uni-versitaris que ocupaven llocs de treballper sota de les seves capacitats.
L’estudi i el diagnòstic d’aquesta situa-ció van definir, segons Navarrete, la líniaprincipal del Programa amb la creaciód’unes beques de matrícula gratuïta–dotze en les tres primeres edicions– percursar estudis de postgrau i formaciócontinuada a la UAB, i que es van convo-car per primera vegada el 2006.
En l’acte, celebrat a UAB Casa Conva-lescència, es va lliurar la publicació deles jornades temàtiques La Migració aCatalunya: Reptes i Oportunitats, orga-nitzades pel Consell Social els dies 19 i 20de novembre de 2007, a les quals vanassistir-hi representants de l’Adminis-tració pública i d’organitzacions d’immi-grants, tècnics i investigadors de tot elterritori. Aquestes jornades han estatorganitzades en el marc del ProgramaUniversitat-Societat del Consell Social.
El Consell Socialanalitza, durant una jornadade debat, l’ocupació dela immigració a Catalunya
La societat malbarata el talent dels immigrants
El fenomen de la sobrequalificació delsimmigrants és general als països del’OCDE, però en el cas d’Espanya la xifraés especialment rellevant: afecta el42,9 % de la població immigrant. Així hova afirmar Adela Ros, el dia 18 de setem-bre, en la jornada L’Ocupació de la Im-migració a Catalunya, organitzada pelConsell Social de la UAB i pel Pla Estratè-gic Metropolità de Barcelona. A la jorna-da, moderada per la periodista PatríciaGabancho, va ser-hi present la presiden-ta del Consell Social, Rosa Cullell. Laclausura va anar a càrrec del rector LluísFerrer.
En la presentació del treball «Perdentoportunitats. El problema de la subocu-pació de la immigració a Catalunya»,fruit de diferents autors, Adela Ros va dirque «en el marc actual, no plantejar-se elpotencial que implica valorar el capital
Al professor Ricardo García Cárcel, del Depar-tament d’Història Moderna i Contemporània, liha estat concedit el Premi d’Assaig CaballeroBonald 2007 per l’obra El sueño de una naciónindomable. El jurat es va decantar per aquestaobra «perquè ha fet una cosa que no tots elshistoriadors fan ni poden fer: tractar un temaimportant i fer-ho amb voluntat d’assagista,d’home que sap sintetitzar i que sempre diualguna cosa nova respecte del tema eludint eltòpic i els llocs comuns». Segons l’autor, l’obraés un repàs als «abundants mites que hagenerat la Guerra de la Independència, mirallsde l’èpica col·lectiva espanyola».
CAMPUS 05
El 18 de novembre vinent tindran lloc leseleccions per elegir els representats alClaustre de la UAB. En aquests comicis esrenovaran els representants de tots elssectors electorals: professorat doctoramb vinculació permanent a la Universi-tat (sector A, amb 82 representants), restade personal acadèmic i personal investi-gador en formació que exerceixi funcionsde docència (sector B, amb 27 represen-tants), estudiants de grau i de postgrau(sector C, amb 90 representants) i perso-nal d’administració i serveis (sector D,amb 30 representants).
Tant per votar com per presentar-secom a candidat s’ha d’estar inscrit al censdefinitiu. Si no es figura al cens provisio-nal es pot fer una reclamació fins al 13d’octubre. El termini per a la presentacióde candidatures acaba el 21 d’octubre.
A les eleccions del 18 denovembre vinent s’escolliran229 representants de totala comunitat universitària
La UAB renova el Claustre
La proclamació definitiva de les candi-datures serà el 31 d’octubre, el mateix diaque s’iniciarà la campanya electoral, quefinalitzarà el 17 de novembre. La jornadaelectoral es desenvoluparà el dimarts 18de novembre de 2008, de les 9.30 a les18.30 h, sense interrupció.
El Claustre és l’òrgan màxim de repre-sentació de la comunitat universitària.Les seves funcions principals són conèi-xer i debatre les línies generals de la polí-tica de la Universitat, controlar la gestió
Les candidatures es proclamaran el 31 d’octubre.
dels càrrecs, impulsar l’activitat norma-tiva d’altres òrgans, sol·licitar informaciósobre qualsevol aspecte de l’activitatuniversitària i formular recomanacions,propostes i declaracions institucionals.
També té competència per elaborar imodificar els Estatuts de la Universitati el seu reglament de funcionament, ele-geix el síndic de Greuges i debat i votal’informe anual del rector, que inclou lesactuacions de l’any anterior i les previs-tes per a l’any següent.
El Claustre està integrat pel rector, queel presideix, el secretari general, el gerenti tres-cents claustrals, representants delsdiversos sectors de la comunitat univer-sitària. A banda dels membres que aras’elegeixen, també en formen part elsdegans de facultat i els directors d’esco-la, dos directors d’institut universitarid’investigació propis, en representacióde la totalitat dels existents, i els direc-tors de departament.
Podeu consultar els censos, el calenda-ri electoral, el reglament electoral i elsresultats al web especial eleccions:www.uab.cat/eleccions/
reptes de la immigració adreçats a gestio-nar la diversitat laboral del sector.
Destacats membres de l’entorn univer-sitari i del món professional hi van parti-cipar. José Miguel Rodríguez Antón, ca-tedràtic d’Organització d’Empreses de laUniversitat Autònoma de Madrid, i Án-geles Rubio, professora del Departamentd’Economia de l’Empresa de la Universi-tat Rey Juan Carlos, van moderar les duesprimeres taules. Acadèmics i professio-nals van estar d’acord que les competèn-cies dels futurs gestors del turisme s’han
El xef Sergi Arola va participar en el congrés.
d’estructurar a partir de l’estimulació delseu talent i al voltant del coratge, la com-passió, l’optimisme, l’autocontrol i la co-municació, ja que, segons Juan CarlosCubeiro, expert en talent i lideratge, sónels requisits per garantir el relleu genera-cional a les grans empreses turístiques.
ELS REPTES DE LA IMMIGRACIÓL’última taula rodona, moderada perGemma Cànoves, catedràtica del Depar-tament de Geografia , va abordar els rep-tes de la immigració. Xavier Aragall, del’Institut Europeu de la Mediterrània, vamanifestar que la diversitat s’ha de viurecom una oportunitat i no pas com unproblema, fet en el qual raurà l’èxit d’unsector que es nodreix, cada cop més, depersones que arriben de fora. L’experièn-cia de la Fundació Al-Qantara Barcelo-na-Marroc ho demostra, tal com va ex-plicar el seu president, Jaume Serra.
A més d’organitzar el primer congrés,l’Escola ha publicat l’Informe d’activitathotelera a Catalunya 2007. Situació i pre-visions per al 2008, un estudi que vol seruna eina informativa sobre l’evolució delsector hoteler a Catalunya.
«L’ofici de restaurador simbolitza, al se-gle XXI, el dels últims “escribes” de l’anti-guitat. Som persones que encara utilit-zem les mans i els sentits per transmetreel nostre saber. Segurament, també ésdels últims treballs que encara et fan serl’amo de la teva feina». D’aquesta mane-ra s’expressava el xef Sergi Arola en elprimer congrés de l’Escola Universitàriade Turisme i de Direcció Hotelera, titulatEl Capital Humà al Sector Turístic:Procés i Desafiament per a les EmpresesLíders del Futur, que va tenir lloc els dies25 i 26 de setembre a l’Hotel Campusamb un gran èxit de participació.
L’acte, organitzat en col·laboració ambAEDIPE Catalunya, va ser inaugurat peldirector general deTurisme de la Genera-litat, Joan Carles Vilalta. El congrés es vaestructurar al voltant de tres taules rodo-nes amb un tema central cadascuna: lescompetències dels futurs professionalsdel turisme, els elements de debat per alreconeixement social d’aquesta feina i els
L’Escola Universitària deTurisme i de DireccióHotelera organitza el seu primer congrés
CAMPUS06
Per molts anys!
El 3 d’octubre passat va tenir lloc, al pave-lló poliesportiu del Servei d’Activitat Físi-ca, la festa de celebració del quarantèaniversari de la UAB. Més de quatre-cen-tes persones van assistir a una festa quees va iniciar a les 9 del vespre i que no vafinalitzar fins tocades les dues de la mati-nada, quan la Salseta del Poble Sec vaoferir les darreres peces del seu repertori.
Una tènue il·luminació i una elegantdecoració va acompanyar els assistents jades la rampa d’entrada del pavelló fins al’interior de la sala. Una copa de cava debenvinguda i un present –una samarretacommemorativa– van deixar pas a un so-
La Universitat va celebrarel seu 40è aniversariamb un sopar multitudinaria les instal·lacions del SAF
Alguns membres de la comunitat universi-tària sentim que una mena de fil invisibleens manté units a la institució. Ens trobem,desprésdemésdevint-i-cincanys,ambunlligam que ja forma part de la nostra natu-ralesa. Per això, quan em demanen queescrigui un article a la revista L’AUTÒNOMA, hicol·laboro sense cap dubte amb un apuntsobre l’actualitat que viu la institució.
La UAB ha fet quaranta anys. Nascudal’estiu de l’any 1968, entre el maig francès il’agostdela invasiódePraga,quanBreznevva aplicar la teoria de la sobirania limitada,avui tan de moda, va sorgir entre novesil·lusions i velles repressions.
L’empenta i la il·lusió de Vincent Villar iPalasí i altres joves professors, juntamentamb treballadors d’administració i serveisnomenysentusiastes, vanendegarunpro-jectequesemblavautòpic, comvarecordarl’antic rector Antoni Serra Ramoneda en elsopar d’aniversari. Aquell somni ara s’hatransformat en una de les universitats queencapçala els diversos rànquings entre lesuniversitats espanyoles.
La dèria per les classificacions i les famo-ses propostes de Bolonya porten de cap lesautoritats acadèmiques, però en aquestsdies de commemoració m’agradaria intro-duir un nou punt de vista. Hi ha un factorhumàquenoésfàcildemesurar:quinauni-versitat ha fet més feliços els seus inte-grants?, on hi ha hagut més històries amo-roses, més solidaritat i més il·luminacionsintel·lectuals? Crec que, en aquestes qües-tions, la UAB estaria ben puntuada.
CadascundelsquehanpassatperlaUABté la seva experiència i podrà explicar lesdiverses «autònomes» que ha viscut.
Sense la tenacitat del doctor RamonPascual i altres professors, no hagués estatpossible la creació del sincrotró Alba. Duesdestacadespersonalitatsdelmóndel teatre,Sergi Belbel i Laura Conejero, van descobrirla seva vocació a l’Aula de Teatre de la UAB,ara fa més de vint anys. El poeta Comadiradeia, fa poc, que gràcies al professor Blecuavaseguir lasevavocació, jaque,quanestro-bava en la indefinició de l’acabament de lacarrera, li va dir que ell era poeta i que esdediqués a escriure, i alhora li va buscarfeinade lectorenunauniversitat estrangeraperseguirel camíde lletraferit creatiu. I així,milers d’anècdotes i vivències nodreixen lajove història de la UAB.
En aquests camps on fa quaranta anysnomés hi havia algun rierol i alguna masia,ara hi bullen les neurones i la vitalitat de lajoventut que dóna l’empenta que ens ha deportar a un futur més just i amb més pos-sibilitats de realització personal i social, talcom es deia en les reunions i assembleesdels anys setanta.
AAnnttoonnii MMeerriinnoo
Primera quarantena
La Salseta del Poble Sec va amenitzar la festa. El sopar va finalitzar amb un ball.
Els rectors van bufar les espelmes del 40è aniversari. No hi va faltar un brindis per la Universitat.
El sopar va tenir lloc al SAF i van assistir-hi més de quatre-centes persones.
par que en moltes de les taules va per-metre el retrobament d’antics companysde feina que van intercanviar vivències ianècdotes dels primers anys de la UAB.
El zenit de la vetllada va arribar amb lespos tres. Amb el pavelló a les fosques, vaaparèixer un pastís gegant amb quarantaes pel mes que van apagar a l’uníson elsquatre rectors presents a la fes ta: An to niSerra Ramoneda, Ramon Pas cual, JosepMaria Vallès i Lluís Ferrer. La bufada col -lec ti va va deixar pas a un emotiu brindisde Serra Ra mo ne da, qui va tenir un sentitrecord per als en tu sias tes professors i peral personal d’administració i serveis delsprimers temps de la UAB i que van possi-bilitar que «aquella utopia esdevinguésaquesta esplèndida realitat».
Un cop bufades les espelmes i supera-da l’emoció, la Salseta del Poble Sec vacontagiar els assistents amb els seus rit-mes i va portar el ball fins a la matinada.
LA COLUMNA DEL MIL·LENNI
CAMPUS 07
BREUS
L’Àrea de Dret Penal de la UAB i el De par -ta ment d’Interior, Relacions Ins ti tu cio -nals i Participació de la Generalitat de Ca -ta lun ya van organitzar, el 19 de setembrepassat, la cinquena reunió anual de laXarxa Europea contra el Tràfic de Per so -nes (European Network against Traf fi c -king, ENAT), un projecte de cooperaciópo li cial i judicial en matèria penal fi nan -çat per la Unió Europea.
L’objectiu de l’ENAT és construir unaxarxa internacional de professionals pertal de millorar la repressió d’aquest feno-men i, sobretot, millorar la identificació,as sis tèn cia i protecció de les víctimes.
A la jornada, s’hi va presentar pública-ment l’ENAT a Espanya. Mercedes GarcíaArán, catedràtica de Dret Penal a la UAB,va descriure els principals reptes que té la
UE en aquesta matèria, i el professorJoan Baucells, de l’Àrea de Dret Penal dela UAB, va parlar del context legal espa -nyol que regula la identificació, protec-ció i assistència a les víctimes.
Per la seva banda, Teresa Compte, fiscalen cap de Catalunya, va caracteritzar eltrà fic de persones com una «nova formad’esclavisme» i va desitjar que la trobadaes de vin gui «una fita en la lluita» contraaquest fenomen. El conseller d’Interior,de Relacions Institucionals i de Par ti ci pa -ció, Joan Saura, va parlar de la necessitatdel «disseny i coordinació d’estratègiesdes d’un punt de vista pluridisciplinari»davant d’una realitat caracteritzada,segons va dir, per «l’explotació laboral» iper unes «condicions denigrants».
Finalment, Loredana Capone, vicepre-sidenta de la província italiana de Lecce,va subratllar que «l’atenció a les víctimesés una obligació de les institucions pú -bli ques» i que s’ha de «considerar aquestencontre no com un primer pas però sícom un inici de la col·laboració, perquèencara tenim molta feina per fer».
Presentada la Xarxa EuropeaContra el Tràfic de Persones
L’Àrea de Dret Penal i laGeneralitat van organitzaruna trobada a Barcelona per presentar la xarxa
La Facultat de Psicologia ha acollit l’LLPIn ten si ve Programme d’enguany, unatro ba da formativa que aplega estudiantsde logopèdia de divuit universitats euro-pees. L’organització es coordina des de laLes sius Hogeschool de Bèlgica amb elsuport econòmic de la Comissió Eu ro -pea. Enguany, la UAB ha acollit per pri-mer cop aquesta escola d’estiu itinerant,que fa quinze anys que es du a terme.
Els assistents a l’LLP Intensive Pro -gram me provenien de centres de Bèl gi -ca, Alemanya, Finlàndia, França, Irlanda,Itàlia, els Països Baixos, Suècia, el RegneUnit, Malta, Àustria i Espanya (UAB iUniversitat de Valladolid).
Els temes tractats a les diferents ses-sions de la trobada giren al voltant delsdesordres del llenguatge o de la veu. Hihavia una sèrie de sessions plenàries alma tí on es tractaven temes més generals,in cloent-hi les últimes novetats en
Estudiants de logopèdia de divuit universitatseuropees es reuneixen a l’Autònoma
aquest terreny. A la tarda, tenien lloc elsseminaris, de tipus més pràctic i interac-tiu. Ate nent al fet que els estudiants delsdiferents països no arriben amb una for-mació homogènia, cada dia n’hi haviaquatre o cinc de diferents, de maneraque els es tu diants podien escollir elstemes que necessitessin aprofundir més.
Els assistents eren estudiants de, com amínim, segon curs o bé de doctorat. To tesles sessions s’impartien en anglès. Lescoordinadores de la trobada, les profes-sores Kirsten Schraeyen i Hilde Chan -train, de la Lessius Hogeschool, desta-quen «la motivació» dels alumnes, ja queaquesta escola intensiva suposa passaruns dies de «molta concentració» i «tre-ball dur». També van apuntar que aques-ta trobada té un component social, ja que dóna l’oportunitat que estudiants dediferents països es trobin i convisquindurant uns dies.
La Facultat de Psicologia repel premi Jaume Vicens Vives
La Facultat de Psicologia de la UAB ha rebutla distinció Jaume Vicens Vives, que atorga laGeneralitat a la qualitat docent universitària.Aquesta distinció ha estat atorgada, a títolcol·lectiu, als professors de la Facultat per la seva tasca d’innovació i millora de la qualitat docent, dins la qual destaca la creació i el manteniment d’un laboratorivirtual de psicologia, que permet als estudiants dur a terme l’exploració de fenòmens fonamentals en la psicologiamitjançant la rèplica d’experiments clàssicsque impliquen diferents assignatures.
La UAB va acollir, el mes de setembre, la primera reunió de l’Standing Committeede la International Society for Child Indicators(ISCI), del qual forma part la professoraSilvia Carrasco, directora del Grup Emigradel Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. A la reunió, hi van assistir Ivar Frones, editor de la revistaChildhoods; Jonathan Bradshaw, expertmundial en infància i desigualtats; i AsherBen-Arieh, coordinador de l’ISCI i editor de la revista Child Indicators Research,entre altres experts internacionals.
Reunió de la InternationalSociety for Child Indicators
En l’àmbit del PDI, s’han produït els canvissegüents: el professor David Manuel Gómezés director del Departament de Geologia desde l’1 de juliol; el Departament d’Art és dirigit, des de l’1 de setembre, pel professorJordi Ballester; i el Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular, pel professor Francesc Xavier Avilés, des del 15de setembre; i el professor Francesc XavierVillalba és director del Departament deFilologia Catalana des del 18 de setembre.Quant al PAS, s’han resolt els nomenamentssegüents: Marta Vilalta cobreix la plaça de cap de l’Àrea de Relacions Internacionals;Montserrat Peregrina ocupa la plaça de capde l’Oficina de Programació i de Qualitatamb destinació a la Vicegerència d’OrdenacióAcadèmica; i Ana Isabel Poveda cobreix la plaça d’administradora de centre amb destinació a l’ETSE.
Nomenaments al PAS i al PDI
NOMENAMENTS
CAMPUS08
http://ec.europa.eu/research/era/
L’European Research Area (ERA) és una àrea europea que permet alsin ves ti ga dors moure’s perfectament per dins l’àrea i també donarsuport a la in ves ti ga ció arreu d’Europa i coordinar els programes perdirigir conjuntament els principals desafiaments. En la seva web, hipubliquen les darreres notícies sobre recerca i els investigadors. A mésa més, la pà gi na disposa d’un calendari d’activitats de l’ERA. També espot descarregar les publicacions de l’European Research Area, com arales perspectives de futur o el resultat d’unes consultes fetes. A més,també hi ha el Green Paper, l’opinió de l’ERA sobre temes de debatpúblic i so bre els que se li ha consultat. La pàgina web està disponibleen tres idi o mes: anglès, francès i alemany. Tot i això, també hi ha algunsespais en castellà, com ara els Research*eu, el dossier de l’ERA.
EL WEB
A Biociències també es va reconèixer el personal jubilat.
M. Unzeta i M. Abelló, a Traducció i Interpretació.
Homenatge al personal més veterà a Medicina.
Les faculats de Medicina,de Biociències i de Traducciói d’Interpretació han estat les primeres
Les facultats i escoles de l’Autònoma donen el tretde sortida al curs amb un seguit d’actes inaugurals
El nou curs ja fa dies que ha començatper als estudiants de la Universitat Au tò -no ma de Barcelona, però les inaugura-cions oficials de les diverses facultats totjust han començat.
La Facultat de Medicina va donar el tretde sortida el 15 de setembre amb un pro-grama força complet. El vicerector deRelacions amb Institucions Sanitàries,Mi quel Vilardell, va donar la benvingudaal nou curs i a continuació es van lliurarels premis extraordinaris de lli cen cia tu radel curs 2006/2007. També es va fer unacte d’agraïment al professorat i perso-nal d’administració i serveis que hancom plert vint-i-cinc anys de pertinençaa la Universitat i als membres que s’hanjubilat durant el darrer curs acadèmic.
Més tard es va fer la presentació de laUnitat Docent de Ciències MèdiquesBàsiques per part de la seva coordinado-ra, Josefa Sa brià. La jornada es va con-cloure amb una xocolatada.
A la inauguració de la Facultat de Tra -duc ció i d’Interpretació, que va tenir llocel dia 7 d’octubre passat, va ser-hi pre -sent de la poeta i traductora Mont ser rat
Abelló, guanyadora del Pre mi d’Honorde les Lle tres Ca ta la nes d’enguany. Lesre fle xions d’Abelló sobre la se va trajectò-ria vital i pro fes sio nal es van anar inter-calant amb la lectura doble (en català ien anglès) d’al guns dels seus po e mestra duïts.
L’acte va ser presentat per la vicerecto-ra de Re la cions Exteriors i de Coo pe ra -ció, Mer ce des Unzeta, qui va destacar lagran tasca de la Facultat de Traducció id’In ter pre ta ció pel que fa a la mobilitatd’es tu diants i la projecció internacionalque això representa per a la UAB. D’altraban da, també va felicitar-los per ser pio-ners a oferir la llicenciatura d’Estudisd’À sia Oriental i va anunciar la imminentobertura del Cam pus UAB a Xangai (Xi -na) el pròxim 17 de novembre.
Benjamí Piña, científic de l’Institut deBiologia Molecular de Barcelona (CID-CISC) i exalumne de la UAB, va inaugu-rar, el dia 8 d’octubre, la Fa cul tat de Bio -ciències. Amb una confe rèn cia titulada«Genòmica ambiental, una nova ma ne rad’estudiar l’impacte hu mà sobre la bios-fera», Piña va explicar una innovadoralínia d’investigació que con sis teix enl’es tudi genètic de certes espècies peraju dar-nos a entendre els canvis del nos-tre entorn ambiental. L’ac te d’inaugura-ció del nou curs també va retre homenat-ge als professors que s’han ju bi lat aquestdarrer any.
09
RECERCA
Investigadors de la Universitat Autònomade Barcelona i de la Universitat de Gra na -da, sota la direcció de la historiadora Ma -rio na Ibars, han analitzat les restes con-servades al reial monestir de Poblet atri-buïdes al príncep de Viana (1421-1461) ihan conclòs que no corresponen al per-sonatge històric. L’estudi també ha per -mès descobrir que les restes atribuïdes ala seva mare, Blanca I de Navarra, que escon ser ven des de l’any 1994 al monestirsegovià de Santa Maria la Real de Nieva,tampoc no són les de la reina.
L’estudi genètic de la mòmia l’han fet la professora d’antropologia física de laUAB Assumpció Malgosa i el Grup deRecerca d’Osteobiografia que di ri geix. Elsinvestigadors van comparar ADN de lesrestes amb el de les atribuïdes a la reinaBlanca I de Navarra (conservades a Se -gòvia), mare del Príncep, i amb les de fa -
Els investigadors constaten que tampoc nos’hi corresponen les restesde Blanca I de Navarra
miliars d’origen indubtable, com la tsari-na Alexandra de Rússia, el duc d’E din -burg i Joana d’Habsburg, dels quals esconeix l’ADN.
Per arribar a aquestes conclusions, elsin ves ti ga dors van dur a terme primer unestudi antropològic de la mòmia, restituï-da al monestir l’any 1935, des de la cate-dral de Tarragona, i van constatar que estrac ta de les restes de tres individus di fe -rents que consistien en un fragment de lacolumna i dos segments corporals mo mi -fi cats. L’anàlisi va demostrar que les res -tes van ser manipulades per reconstruirun cos a partir de fragments d’altres, ja
Un estudi d’ADN confirma que les restesatribuïdes al príncep de Viana no són les seves
Imatge de les restes atribuïdes al príncep de Viana que van ser analitzades en aquesta recerca.
El misteri dels tres fragments de la mòmia
Les despulles del príncep de Viana van estaren ter ra des a la catedral de Barcelona des de lase va mort, el 23 de setembre de 1461, fins al1472, any en què el seu pare, Joan II, va orde-nar que les traslladessin al mo nes tir de Po -blet. Una revolta popular, el 1837, va expulsarels monjos del monestir. Es van pro fa nar lestom bes dels reis i dels nobles que s’hi conser-vaven i es van deixar les restes es par gi des pelterra durant anys. Fins al 1854 no es van tras-lladar a la catedral de Tarragona.
L’any 1932, l’intel·lectual Eduard Toda, impul-sor de la restauració de Poblet, va sol·licitarles restes per tal d’estudiar-les. L’any 1935, eldoctor Joaquim Guitert va certificar l’autentici-tat del cos que fins ara s’ha atribuït al perso-
natge històric i la mòmia va ser aleshores res-tituïda al monestir de Poblet.
Segons l’investigador de la Universitat deGranada, Miguel C. Botella, l’estudi antropolò-gic del príncep de Viana demostra que les res-tes van ser manipulades a l’hora de recons-truir-les. Els qui ho van fer, però, no teniengaires nocions d’anatomia, atès que van in -cloure dues columnes vertebrals i en una vanenganxar-hi més vèrtebres de les que té uncos humà. Segons el seu parer, la intenciódels qui ho van fer va ser «recuperar un sím-bol amb interès nacionalista», atès que elpríncep de Viana és considerat un dels perso-natges històrics més importants de la històriadel pactisme a Catalunya.
que s’observen marques de talls de serraa la columna del segment inferior. El seg-ment superior, que conserva el cap ambla cara destrossada, el tronc i un braç, vapertànyer a un home de mitjana edat.
Posteriorment, per tal de poder atribuiramb garanties qualsevol dels tres frag-ments al príncep de Viana, es va realitzaruna identificació a partir d’un estudi ge -nè tic. Els investigadors van poder obte-nir ADN dels diferents segments momifi-cats i els van comparar amb els de cossosque, sense cap dubte, corresponen a fa -
Els investigadors, per arribara aquestes conclusions, van dura terme un estudi antropològic
i una anàlisi genètica
mi liars del príncep, identificats mit-jançant un estudi genealògic.
L’estudi de l’ascendència i de la des-cendència femenina de la reina Blanca Ide Navarra va permetre als investigadorsresseguir la transmissió d’un ADN mito-condrial, que només pot transmetre lamare, al llarg de vuit-cents anys, des del’any 1200 fins a l’actualitat. Això va serpossible gràcies a la descendència de lareina Anna de Jagellón-Foix, rebesnétamaterna de Blanca I de Navarra i nebodaen quart grau del príncep.
gramatical del català i de l’espanyol. Ladirectora del centre, M. Teresa Espinal,explica que adopten també «una meto-dologia integradora que parteix bàsica-ment d’una orientació generativa, alhoraque incorpora procediments tècnics pro-pis dels estudis sobre adquisició i prosò-dia».
Des de 1983, any de la creació del grup,aquest porta a terme la seva recerca en elmarc de projectes d’investigació obtin-guts en convocatòries competitives i sub-vencionats per institucions oficials. Enaquests moments estan treballant endiversos projectes. Destaca un projecteconsolidat de recerca en què es mira decomprendre les raons de la microvariaciómorfofonològica i sintàctica en les llen-gües naturals, amb especial èmfasi en lacomparació de la família romànica ambla germànica. També treballen en un pro-jecte que estudia interlingüísticament lespropietats sintàctiques i se màn tiques dediferents tipus d’expressions nominals.Hi ha un tercer projecte en què s’estudienels factors de variació en l’estructura pro -
10 RECERCA
L’objectiu és entendre millor l’estructura de les llengüesnaturals i com són processadespels éssers humans
CENTRE DE RECERCA
El grup està integrat per una cinquantena de lingüistes, entre professors, postdoctorands, doctorands i col·laboradors.
sòdica del català i de l’espanyol. Tambéestudien el canvi sintàctic i les propietatsgramaticals del català i de l’espanyolantics.
Han participat en la redacció de laGramática descriptiva de la lengua espa-ñola i de la Gramàtica del català contem-porani, entre altres obres col·lectives.Una de les darreres obres publicades és elDiccionari de sinònims de frases fetes, deM. Teresa Espinal. Els resultats de recer-ques més especialitzades es publiquen ales revistes científiques més reconegudesinternacionalment.
El CLT ha organitzat dos congressosinternacionals de lingüística generativamolt importants: el GLOW, els anys 1986i 2006, i el GALA, sobre adquisició de llen-
El Centre de Lingüística Teòrica (http://seneca.uab.cat/clt/), centre especial derecerca de la UAB, celebra enguany elsvint-i-cinc anys d’existència. Grup derecerca consolidat des de 1993 i recone-gut com a centre d’estudis i recerca de laUAB el maig de 2006, la seva àrea d’in-vestigació és la teoria gramatical en unsentit ampli del terme. Els seus investi-gadors fan recerca teòrica i experimen-tal en camps que inclouen la fonologia,la morfologia, la lexicologia, la sintaxi i la semàntica. Gràcies a la feina feta du -rant els vint-i-cinc anys, avui dia els seustreballs es consideren una referèncianacional i internacional en aquestcamp.
El grup està format per una cinquante-na de lingüistes, entre professors, post-doctorands, doctorands i col·laboradorsdels departaments de Filologia Catalanai Filologia Espanyola. «Som un grupmolt gran d’investigadors, però totstenim la voluntat d’anar junts en benefi-ci de les investigacions que portem aterme», explica la professora Gem maRigau, una dels membres fundadors d’a-quest grup.
L’objectiu del Centre és contribuir aentendre millor com s’estructuren lesllengües naturals i com són processadespels éssers humans. Les activitats derecerca que s’hi desenvolupen s’orientena l’estudi de les propietats universals delllenguatge i a la identificació de patronsde microvariació entre les llengües natu-rals, amb una atenció especial a l’anàlisi
Els investigadors del Centre de Lingüística Teòrica van celebrar la feina feta durantaquests vint-i-cinc anys d’existència amb una festa. A més, enguany l’acte acadè-mic d’inauguració dels seminaris del CLT ha estat especial. Ha consistit en unaconferència el 17 d’octubre passat titulada «Patrons de transmissió i patrons d’e-volució: diversificació de gens i llengües», a càrrec del professor JaumeBertranpetit, catedràtic de Biologia de la UPF i director de la Unitat de BiologiaEvolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF. La recerca delprofessor Bertranpetit se centra en l’estudi de la genètica en poblacions humanesi en la inter acció de la biologia evolutiva humana amb altres disciplines.
Una festa i una conferència del biòleg JaumeBertranpetit per celebrar l’aniversari
Centre de Lingüística Teòrica (CLT)
És un grup d’investigaciólingüística des de 1983
i un grup consolidat de recercades de 1993
gües, l’any 2007. Des dels seus inicis haparticipat en l’edició de diverses publica-cions: les col·leccions Sèrie Lin güística iLingüística Teòrica i la revista CatalanWorking Papers in Linguistics, ara conver-tida en Catalan Journal of Linguistics.
A més, el CLT i el Grup de GramàticaTeòrica del qual procedeix han participatactivament en la formació lingüística depersonal en formació, sigui per mitjà delprograma de doctorat Teoria Gramatical,com per mitjà del programa de doctoratinteruniversitari Ciència Cognitiva iLlenguatge.
11RECERCA
El 10 de setembre es va iniciar la posadaen marxa del nou accelerador Large Ha -dron Collider (LHC), una instal·lació ci -en tí fi ca d’unes dimensions sense prece-dents, al Laboratori Europeu per a la Fí si -ca de Partícules (CERN), a Ginebra. L’Ins -ti tut de Física d’Altes Energies (IFAE) i elPort d’Informació Científica (PIC) hanpar ti ci pat en aquesta fita.
L’accelerador LHC és una anella de 27 km de circumferència que es troba enun tú nel sota terra en una àrea que traves-sa la frontera de França i Suïssa, a prop deGinebra. Es va començar a construir faquinze anys. Accelerarà dos feixos de pro-tons fins a velocitats molt properes a la dela llum per tal de fer-los xocar i estudiarl’es truc tu ra més íntima de la matèria.
Es tracta de l’accelerador de partículesmés potent del món, amb el qual s’acon-seguirà obtenir energies similars a les queregnaven a l’u ni vers en els instants poste-riors al Big Bang. L’anella per on circularanles partícules serà la zona extensa mésfreda de l’univers, a tan sols 2 graus kelvin.Amb aquest accelerador es podrà estudiarl’o ri gen de la matèria posant a prova elmodel es tàn dard de la física de partícules,és a dir, la teoria vigent que explica el com-portament de les partícules elementals.
Les col·lisions entre partícules tindranlloc a quatre punts de l’anella, on seran
La UAB participa en la posada en marxa de l’accelerador LHC
BREUS
L’Institut de Física d’AltesEnergies (IFAE) i el Portd’Informació Científica (PIC)han participat en el projecte
Estudien l’impacte econòmicdels biocombustibles
Segons les dades d’un estudi de MirandaLubbers i José Luis Molina, del Departamentd’Antropologia Social i Cultural, si el mónsocial que ens envolta és molt homogeni en termes ètnics i hi ha molta densitat derelacions, la nostra manera d’identificar-nosdes d’una perspectiva ètnica acostuma a fer servir les categories imposades per la societat. En canvi, si les xarxes personalssón diverses, aquesta identificació s’adaptamés al context i fa més ús de classificacionsgenèriques, inclusives. L’estudi recull 294xarxes personals d’immigrants a Catalunya i analitza la relació entre aquestes xarxes ila identificació ètnica. Aquesta recerca ha estat publicada a International Sociology.
Relacionen la identificacióètnica amb les xarxes socials
Segons un estudi on han participat científicsde la UAB a l’Hospital Universitari GermansTrias i Pujol, la transmissió del virus de laimmunodeficiència humana 1 (VIH-1) in vivoté lloc de manera més eficient a través del’establiment de contactes cel·lulars i no tantper mecanismes d’entrada de partículesvirals lliures. La formació d’aquests contactescel·lulars concentra una elevada quantitat de virus en l’espai sinàptic entre ambduescèl·lules. Aquest fet permet al virus infectarmolt eficaçment i escapar amb més facilitatdavant d’una possible resposta immunològicadel malalt. Aquesta recerca ha estat publicada a Retrovirology.
Descobreixen noves dadessobre la transmissió del VIH-1
Un estudi realitzat per Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu, del Departamentd’Economia Aplicada de la UAB, conclou que,a escala mundial, els biocombustibles hanaugmentat els preus de les matèries primeresagràries entre un 30 i un 65 % durant l’últimany. En concret, descriuen la pressió de la producció de biocombustibles sobre els preus del blat de moro, la colza i la soja, i prediuen que la tendència s’agreujarà en elfutur si es manté l’actual sistema d’estímuls.L’informe alerta també que Espanya, que téactualment un dèficit comercial en cereals i olis vegetals del 10 %, està entre els païsosque més podrien patir l’impacte negatiu de la producció massiva de biocarburants.
L’LHC és una anella de 27 km de circumferència, una instal·lació científica de dimensions sense precedents.
detectades per quatre grans aparells. Enun d’aquests detectors, l’Atlas, hi treba-llen investigadors de l’IFAE, institut derecerca adscrit a la UAB que ha participaten el seu disseny i construcció.
L’IFAE va cons truir una quarta part del’enorme calorímetre hadrònic integrantamb extrema precisió components d’altcontingut tecnològic provinents de cen-tres d’ar reu del món. Investigadors del’IFAE també col·laboren en el desenvo-lupament del complex sistema d’adqui-sició i filtre en línia de les dades quegenera el detector.
El processament de les dades que esge ne ra ran no es podrà dur a terme en unsol centre de càlcul, per la qual cosa s’hadesenvolupat un sistema integrat distri-buït, anomenat GRID, organitzat en dife-rents «corones» concèntriques reparti-des per Europa, Àsia i Amèrica. El centred’aquest sistema correspon al CERN i lapri me ra corona consta d’onze centres,en tre els quals hi ha el Port d’In for ma cióCientífica (PIC), únic a tot Es pan ya. ElPIC és fruit d’un conveni entre la UAB,l’IFAE, el Centre d’In ves ti ga cio ns Ener -gètiques, Mediambientals i Tecnolò gi -ques (CIEMAT) i el Departament d’In -novació, Universitats i Empresa de laGeneralitat de Catalunya (DIUE).
L’LHC va patir una fallada greu noudies després de la primera circulació deprotons a causa d’un increment sobtatde la temperatura en un dels imantssuperconductors. Tot i així, tornarà aentrar en funcionament la primaveravinent, amb un rang d’energies que japodrà donar resultats científics d’interès.
12 RECERCA
Descriuen una nova malaltiatransmesa per les paparres
Un equip d’investigadors del De par ta -ment de Medicina de la UAB i de l’Ins ti -tut Universitari Parc Taulí, dirigit perFer ran Segura, director de la Càtedra deMa lal ti es Infeccioses Parc Taulí-UAB, haidentificat una nova malaltia transmesaper paparres, produïda per una Ri cket t -sia, un bacteri intracel·lular que afectapre do mi nant ment els nens.
En un article publicat a Pediatric In fec -tious Disease Journal, els investigadorshan recollit els primers 36 casos diagnos-ticats a l’Hospital de Sabadell. La paparravectora, en aquest cas, no és la del gos,si nó que està lligada a altres animals, es -
pe cial ment al senglar. El signe clínic méscaracterístic de la malaltia és la lesió d’i-noculació, que acostuma a ser al cap,sovint entre els cabells. Els pacients pre-senten inflamacions regionals dels gan-glis. L’agent causant és la Rickettsia slo-vaca i la paparra transmissora es diuDer ma cen tor marginatus. La malaltia noés greu, es guareix amb antibiòtics i ésmés pròpia de la tardor i de l’hivern.
Els investigadors, que ja havien consta-tat la presència d’aquesta Ri cket t sia a lespaparres obtingudes del camp o delsporcs senglars, consideren im por tantque els adults i sobretot els nens tinguincu ra, en les seves sortides al camp, de re -vi sar si han estat picats per una paparrai, si s’ha produït aquest fet, extreure-laabans que pugui transmetre la infecció.
Els investigadors de la UAB i del ParcTau lí són grans es pe cia lis tes en l’estudid’u na de les malalties bacterianes trans-meses per paparres més prevalents a Ca -ta lun ya, la febre bo to no sa, en la qualestà im pli ca da, com a agent trans mis sor,la pa par ra del gos. Durant més de vint-i-cinc anys, han investigat diferents as pec -tes epidemiològics, clínics, de la bo ra to rii te ra pèu tics de la malaltia, en col· la bo -ra ció amb investigadors de la Fa cul tat deVe te ri nà ria de la UAB. Aquesta, adiferència de la nova malaltia descober-ta, es presenta a l’estiu i pot afec tar tantnens com adults.La malaltia afecta predominantment els infants.
Els investigadors han recollit els primers 36 casosdiagnosticats, tots ells, a l’Hospital de Sabadell
Una investigació conjunta del Grup deNa no ma te rials i Microsistemes i delGrup de Física Estadística del De par ta -ment de Física de la UAB, així com tambédel Laboratori d’Epitàxia de FeixosMoleculars de l’ICMAB-CSIC, al Parc deRecerca UAB, ha aconseguit desenvolu-par un ma te rial que podria actuar com ananorefrigerador en els ordinadors itrencar la barrera que l’escalfamentimposa a la mi ni a tu ritza ció dels xips.
El material està basat en superxarxesformades a partir de l’alternança de duesca pes, una de silici (Si) i una altra de
Un material nou podria actuar com a nanorefrigerador en els microxips
nanocris talls (punts quàntics) de germa-ni (Ge). La millora proposada en aquesttreball consisteix en el desordenamentd’aquests punts entre capes consecuti-ves, és a dir, que els punts quàntics enuna capa no se situïn just a sobre dels de la capa inferior adjacent. La conse-qüència principal és la disminució de laconductivitat tèrmica en dificultar eltransport de la calor en la direcció per-pendicular a les multicapes.
El nou material és un candidat poten-cial per desenvolupar sistemes termo-elèctrics compatibles amb el silici, per la
qual cosa es podria integrar en els dispo-sitius semiconductors més habituals. Elscientífics treballen ara per desenvoluparun material que també tingui una bonacon duc ti vi tat elèctrica.
La investigació, publicada a AppliedPhy sics Letters, ha estat coordinada perJavier Rodríguez, professor del De par ta -ment de Física de la UAB, i hi participenJaime Álvarez, Xavier Álvarez i David Jou,també del Departament de Física de laUAB, així com els investigadors del CSICPaul Lacharmoise, Alessandro Bernardi,Isabel Alonso i l’investigador ICREAAlejandro Goñi. Part de la la recerca s’hadut a a terme al Laboratori de Na no tec -no lo gia del centre d’investigació MAT-GAS, al Parc de Recerca UAB.
Segons un informe elaborat per PopularScience sobre la qualitat de les univer -sitats espanyoles, la UAB és la primerauni ver si tat pública en productivitat ci -en tí fi ca, amb un índex de productivi tat(relació entre articles publicats i nombrede professors) de 0,94.
En el rànquing, darrere de la UAB se -gueix la Universitat de Barcelona, ambun índex de 0,92, i la Universitat Au tò no -ma de Madrid, amb un índex de 0,77. Sitambé es té en compte les universitatspúbliques, la UAB passa a la segona posi-ció, amb la Universitat de Navarra en -cap çalant el rànquing amb un índex d’1.
En producció científica absoluta, laUAB ocupa la tercera posició, darrere dela Universitat Complutense de Ma drid ide la Universitat de Barcelona.
La UAB també destaca en la seva parti-cipació en el VII Programa Marc, amb ellideratge de cinc projectes i la participa-ció en dinou projectes de recerca més.En aquest as pec te, la UAB ocupa la terce-ra posició de tot l’Estat, darrere de laUni ver si tat Politècnica de Catalunya i dela Uni ver sitat Politècnica de Madrid.
L’informe, publicat a l’edició de setem-bre de Popular Science, ha estat elaborata partir de les dades del grup de recercaScimago (de la Universitat de Granada iel CSIC), de Thomson Scientific, delMICINN, del CDTI, d’Universia i de laxarxa OTRI de les universitats.
L’Autònoma, líderen productivitatcientífica
13
COMUNITAT
El 18 de setembre, la UAB va organitzarun si mu la cre d’un accident que va servircom a test per als dispositius de seguretatde la Universitat. Aquesta experiència haes tat un èxit i ha servit per comprovarque la UAB està preparada per respondrea aquest tipus d’emergències.
A les 12 h va començar la prova: es vasimular les conseqüències del xoc d’unautocar amb passatgers i un vehicle 4 x 4amb el resultat d’una persona morta,qua tre ferits molt greus, cinc ferits greus idisset ferits lleus. L’acte va tenir lloc a lacarretera que connecta el Rec to rat amb elParc Mòbil de la UAB, davant de la Fa cul -tat de Veterinària. L’objectiu d’a questa
A la prova es va simularel xoc entre un autobús i un 4 x 4 amb el resultat d’unmort i més de vint ferits
experiència era activar el pla d’autopro-tecció general del campus de Bellaterraper provar-ne el funcionament.
El simulacre va servir com a entrena-ment per a l’Equip General d’Intervenciói per a l’Equip General de Primers Auxilis(EGPA), constituït per personal del ServeiAssistencial de Salut de la UAB i pel per-sonal de primers auxilis dels diferentsedi fi cis, i també per provar la coordinacióamb les ajudes sanitàries externes (SEM iCreu Roja), el cos de Bombers, els Mossosd’Esquadra i la Policia Municipal de Cer -danyola.
El simulacre va durar dues hores i s’hivan im pli car nombroses persones d’ar -reu del campus. Es va reproduir detalla-dament tot el procés que se seguiria en elcas d’un accident real d’aquestes caracte-rístiques. Es va assajar, per exemple, elfuncionament d’una unitat d’assistènciapsicològica o la constitució del comitè decrisi del Rectorat. Els ferits eren membres
maquillats dels Equips Generals de Pri -mers Auxilis de la UAB que portaven ca -das cun un cartell on s’indicaven els seussímptomes.
Aquesta experiència l’estan analitzantacuradament totes les parts im pli ca desper tal de valorar amb la màxima preci-sió els dis po si tius d’emergència de laUAB i corregir els aspectes que haginfuncionat més pre cà ria ment durant el simulacre. A la primera valoració, elmateix dia del si mu la cre, els dispositiusexterns van destacar que l’experiènciaels va re sul tar molt útil, així com tambéla bona qualitat del triatge que van fer elsnostres equips sa ni ta ris.
A banda de les millores necessàries quees detectin en l’anàlisi del simulacre que faran el Servei de Prevenció, l’equipde primers auxilis i la unitat de manteni-ment, la resposta del personal de la UABha estat molt bona i els simulacres esconfirmen com una experiència positiva.
La UAB realitza un simulacre d’accident perposar a prova els seus dispositius de seguretat
ENTREVISTA
COMUNITAT14
La Universitat Autònoma de Barcelona ésla primera universitat catalana que s’hadotat d’instruments per garantir unentorn lliure d’assetjament. El Consell deGovern del 17 de juliol va aprovar eldocument «Política per a la dignitat de lespersones. Instruments per garantir unentorn lliure d’assetjament a la UAB»,que recull una declaració institucionalsobre aquest tema i el procediment ques’ha de seguir davant possibles casosd’assetjament entre els treballadors.
La UAB, primera universitat que crea einesper garantir un entorn lliure d’assetjament
La UAB reconeix en aquest document«el compromís ferm de preservar lasalut, la dignitat i la integritat física imoral de tots els membres de la comuni-tat universitària», i «la necessitat de pre-venir tot tipus d’assetjament, d’impossi-bilitar-ne l’aparició i d’eradicar tot com-portament que el constitueixi».
Per aquest motiu, la Universitat ha vistla necessitat de disposar d’un mecanis-me intern d’actuació, amb la màximagarantia de confidencialitat i de protec-ció de les persones afectades, per afron-tar les queixes que puguin produir-se iarribar a una solució.
La Universitat també actuarà preventi-vament davant d’aquelles activitats iactituds de pressió il·legítimes i abjectesque puguin provocar el buit social o
El Consell de Governaprova el document«Política per a la dignitatde les persones»
laboral de qualsevol dels membres de la comunitat universitària, el seu des -gast emocional, la disminució de la se -va autoestima i la inducció a cometreerrors.
El procediment d’actuació es gestionaper la Comissió d’Intervenció i Re so -lució de Casos d’Assetjament (CIRCA),ens creat l’octubre de l’any 2005.Aquesta comissió està formada per sismembres del Comitè de Seguretat iSalut, tres en representació de la partinstitucional, designats pel rector, i tresmés en representació dels agents so -cials. Els membres de la CIRCA tenen eldeure de garantir la confidencialitatamb relació amb tota la informació deles intervencions que estiguin duent aterme.
«Cal fer molta conscienciació i treballar tots plegats»En la prevenció hi té un paper molt important la conscienciació, no?Sí, és imprescindible que tots guanyemsensibilitat, en el treball i en la vida pri-vada. Ens costa fer simulacres i formar-nos en prevenció; és difícil canviar elshàbits. La prevenció l’ha de fer cadascúal seu lloc de treball. Tot i que en algunssectors s’estan esforçant, cal conscien-ciar més el personal acadèmic atès el seupaper formador.
La UAB és un lloc segur per treballar?Cada cop ho és més; ens trobem en unasituació semblant a la d’altres universi-tats espanyoles. Hi ha més gent implica-da i més mitjans; tot i així, encara ensqueda feina per fer. Un dels instrumentsclau per a la integració de la prevenció és el document «Responsabilitats i fun-cions en matèria de prevenció de riscoslaborals», aprovat pel Consell de Go -vern.
Quins són els objectius?A part d’una sensibilització més gran,que tothom estigui format d’acord ambels riscos del seu lloc de treball, enlles-tir els plans d’autoprotecció que falten,fer simulacres periòdics a tots els edi -ficis, disposar de totes les sortides d’e-mergència. Hem d’estar preparats per aqualsevol incidència.
I als estudiants, com els afecta això?Tot i que no siguin personal laboral, ésmolt important que sàpiguen com ac -tuar en el dia a dia i també en cas d’e-mergència. Ja hem començat a conscien-ciar-los en les jornades d’acollida. Ara, através del Campus Virtual, tots els estu-diants de grau de ciències experimentalsi de la salut disposen d’una eina específi-ca sobre seguretat als laboratoris, i pre-parem un projecte més ambiciós per alsestudiants de màsters i doctorat, conjun-tament amb els departaments.
La Llei de prevenció i riscos laborals,aprovada l’any 1995, ha generat que lesempreses i institucions vagin incorpo-rant mesures de prevenció laboral. ReyesPla, adjunta a la vicerectora d’Economiaper a la Prevenció, la Salut i la Seguretat,fa dos anys i mig que és la responsabled’aquesta matèria a la UAB.
Com es fa la prevenció a la UAB?Fer prevenció a la Universitat és méscomplex que en altres empreses per laseva pròpia estructura. Les activitats pre-ventives s’organitzen en diferents eixos:la formació inicial i continuada segonsels llocs de treball, l’avaluació de riscos,les infraestructures (edificis, equipa-ments), la vigilància de la salut i la coor-dinació d’activitats empresarials.
Reyes Pla, responsable de Prevenció, Salut i Seguretat
COMUNITAT 15
PUBLICACIONS
FARS DE L’ISLAM. ANTIGUES ALIMARESD’AL- AN DA LUS. Ramon Martí i Castelló. Barcelona: EDAR, 2008.Aquesta monografia de Ramon Martí i Castelló té com a objectiu específic analitzar un cert tipus de torres monumentalsque reben la denominació llatina de pharusi que, fins ara, a Catalunya havien estat atribuïdes a l’època romana. Recentments’ha posat en qüestió aquesta teoria i s’hanaportat indicis que vinculen aquestes torres a la conquesta i ocupació musulmana durantel segle VIII, un dels períodes històrics més desconeguts tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol.
FARMACOLOGÍA DE LA CONDUCTA. DE LOSPSI CO FÁR MA COS A LAS TERAPIAS PSICO LÓ -GI CAS. Albert Fernández-Teruel. Bellaterra:Servei de Publicacions de la UAB, 2008.Ciència i Tècnica.Aquest llibre intenta mostrar al lector els camins que està traçant la investigacióbàsica i clínica amb l’objectiu de respondre a les preguntes de com influeixen els psicofàrmacs sobre la conducta, com influeixen la conducta, l’experiència i l’ambient sobre els psicofàrmacs i les drogues d’abús, i què ensenya la investigacióbàsica sobre aquestes interaccions respectea l’ús i els efectes dels psicofàrmacs i les drogues en els humans, entre d’altres.El material revisat en aquest text és informatiuper als estudiants de psicologia i la resta de professionals de la salut mental.
La FAS enceta el nou curs amb l’objectiud’augmentar els voluntaris i arribar als 150
Les darreres setmanes han tingut lloc di ver sos actes de benvinguda a diferentscol· lec tius que inicien la seva relació la -bo ral amb la UAB. Anna Cros, vicerectorade Relacions Institucionals, va donar laben vin gu da, en sengles sessions, tant alsnous professors associats i lectors, el 15de setembre passat, com al nou personalin ves ti ga dor en formació (PIF), el 10 d’oc -tubre passat.
En aquestes benvingudes, la vicerectorava estar acompanya per diferents mem-bres de l’equip de govern i per professorsde la Universitat.
A les xerrades se’ls va parlar sobre l’es-tructura de la nova carrera aca dèmica dela UAB, sobre la importància d’oferir unabona docència als estudiants i sobre lesdiverses possibilitats de formació i demillora permanent que els ofereix la UAB.
Acollida al nou personal de la UAB
El curs 2008-2009 ja ha començat. I laFun da ció Autònoma Solidària (FAS) espo sa en marxa amb la seva tasca d’ajudai cooperació amb el seu entorn social. Ai xí doncs, la FAS enceta els seus pro -grames de salut, discapacitat, justícia,hos pi tals, infància, cooperació o mediam bient. Però, per fer-ho i que siguinefec tius, la Fundació necessita personesvo lun tà ries que hi participin. Per això, laFAS anima tots els es tu diants a passarper la seva oficina de la plaça Cívica, trucar al telèfon 93 581 47 15 o posar-seen contacte amb ells a l’adreça següent:[email protected].
Entre altres àrees de voluntariat, la gentque decideixi col·laborar amb la FASpodrà fer promoció de la salut dins del
J. Trigo i G. Folch feliciten un nou membre del PAS. Acollida al nou personal investigador en formació.
campus fent campanyes de sensibilit -zació en salut i promocionant hàbits devi da saludables. O també en l’àmbit de co o pe ra ció i medi ambient, on elsvoluntaris podran ajudar en la difusió deles campanyes al Cam pus. A més a més,es donarà suport puntual al Servei d’A -ten ció a la Discapacitat en campanyes desensibilització i es fa ran acompanya-ments, gestions per a l’adaptació d’exà-mens i la trans crip ció d’apunts a aque-lles persones que ho demanin a la FAS.
El voluntariat de la FAS ofereix l’opor-tunitat de fer diferents activitats a cen-tres penitenciaris, hospitals i escoles, jaque els voluntaris també podran partici-par en te mes de justícia, infància, disca-pacitat o sociosanitaris.
D’altra banda, poc abans de l’estiu vatenir lloc la darrera sessió d’acollida alsnous auxiliars administratius del cos depersonal d’administració i serveis fun-cionari. A més de visitar el campus ambel Bus de la UAB, el nou personal va rebreinformació general sobre les seves tas-ques i condicions com a treballadors dela UAB. Se’ls va explicar, per exemple, elscursos de formació als quals tenen accés,les competències necessàries dins delseu perfil professional, quines són lesoportunitats de promoció que tindran a la Universitat, els tipus d’oposicions aquè poden accedir, etc.
Finalment, i tot i no ser nou personal,el dia 8 d’octubre va tenir lloc també unacte públic d’acollida per a la primerapromoció interna d’accés a l’escala degestió.
L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest historiadornord-americà, expert enl’evolució del dret al seu país
L’ENTREVISTA16
Quina és la situació dels drets civils als Estats Units?No és dolenta, però podria ser millor.L’Ad mi nis tra ció dels últims vuit anys hatingut molt poca sensibilitat en relacióamb aquest tema. Amb l’excusa de laguerra contra el terrorisme, s’han dut aterme accions que poden ser contràriesals drets de les persones que recull laConstitució. La més fa mo sa és l’ús de la presó de Guan tá na mo, on algunes per-sones han estat em pre so na des sensejudici fins a sis anys.
Ha canviat la sensibilitat de la gent?La qüestió, no només als Estats Units, ésquin tipus de mesures cal prendre. La gentaccepta els controls als aeroports, la pre-
Lawrence Friedman
l’autònoma
L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB
EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció
REDACCIÓ: Javier Buera, EstherCrespo, María Jesús Delgado, MiguelÁngel Linares, Octavi López, AntoniMerino, Sònia Perelló, Victòria Salvador,Lucas Santos i Conxa Valls
IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions
FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapé, Jordi Pareto
Octubre de 2008. Núm. 218Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 [email protected]
sència de càmeres a les entrades dels edi-ficis, etc. Aquestes coses, trenta o quaran-ta anys enrere, haurien estat considera-des una dràstica invasió de la privacitat.
Quin impacte ha tingut la Patriot Acten la vida de la gent?És la base de moltes accions que ha dut aterme el Govern. La guerra contra el ter -ro ris me només és una metàfora. Es parlatambé de guerra contra les drogues, con-tra la pobresa, contra la fam... El Governestà justificant ac cions que es podenprendre durant una guerra de debò. Perexemple: és acceptable, du rant unaguerra, arrestar enemics de l’Estat, peròno que, en temps de pau, s’ar res ti perso-nes que critiquen les ac cions del Govern.
Creu que la situació pot canviar amb el nou president, sigui Obama o sigui McCain?La situació canviarà sense cap dubte.Una mica amb McCain o molt amb Oba -ma. Crec que Obama tancaria, segur, la
presó de Gu an tá na mo, i probablementtambé ho fa ria McCain.
Com es podria reforçar el dret internacional?No progressarà gaire fins que els païsosno decideixin traslladar part de la sevasobirania als òrgans internacionals. Hiha ha gut, però, alguns avenços. Els judi-cis a per so nes que han comès crims aSierra Leone, a Uganda o a Iugoslàvia fandel dret internacional una realitat. Peròes tracta encara d’un principi molt tí mid.
Quin és el paper de la història del dret?És una part fonamental de la històriasocial. Els sistemes legals són productede les seves societats i es transformenamb elles. Ara fa 150 anys, molts païsoseuropeus no reconeixien el dret al divor-ci. Avui dia, tots els països d’Occident,amb l’excepció de Malta, reconeixenaquest dret. Cada país té la seva pròpiahistòria i ha evolucionat. Les lleis reflec-teixen la influència dels canvis socials.
«La guerra contra el terrorisme ésuna metàfora per justificar accions» L’historiador Lawrence M. Friedman
(Chicago, 1930) és un dels principalsexperts en l’evolució del dret als EstatsUnits. Ha rebut diverses distincions.Entre les seves nombroses publicacions,destaquen A History of American Law(1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century(2003). Els seus escrits han esdevinguttextos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a la Facultat de Dret de les universitatsde Wisconsin i de Saint Louis (EUA).Actualment és professor de laUniversitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d’Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l’AssociacióInternacional de Sociologia i, el 8 desetembre, va pronunciar una conferènciaa la Facultat de Dret de la UAB.
ZAMORA
