l’om revista6 revista l’om• riudoms La Cambra de Comerç de Reus farà seves les propostes de l'Ajuntament de Riudoms al Pla Territorial del Camp de Tarragona. Aquest és el

■ Cues i cues, el pa de cada dia■ Aprovades les Ordenances pel 2008■ Festa Major de Sant Sebastià

de riudomsrevista l’om de riudomsrevista l’om

núm 440 ■ gener 2008 ■ any XL ■ 4,00 €

editorial

número 440 • gener de 2008 3

■ EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus 88Tel. 977 768 [email protected]

■ EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

■ COORDINACIÓCop d’UllAssessors en comunicació i publicitatwww.copdull.netTel. 977 300 693

■ REDACCIÓMontse Dolcet NoguésJosep Maria Toda SerraJoan Ramon Corts SalvatJoan Torres DomènechJordi Colomé Guinovart

■ FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

■ DISSENYJosep Maria Mas Folch

■ ADMINISTRACIÓMarta Mas Bru

■ PUBLICITATRobert Guerrero LlaveriaTel. 626 034 274

■ IMPRESSIÓGràfiques Priorat

■ DISPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable de lesopinions reflectides en els articles que van signats.Les fotografies publicades estan emprades pel dretdel copyright, per la qual cosa no es poden reproduirsense l’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4 €Preu de les subscripcions: 30 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 60 € (per avió).

L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Ja fa mig segle que un grup de comunicòlegs va revolucionar la disciplina en afirmar

que “el llenguatge construeix la realitat”, ja que és l'únic sistema que tenim per a ano-

menar i descriure allò que percebem.

Més enllà de les crítiques que es podrien fer d'aquesta teoria, és cert que de vegades sor-

geixen certes paraules o conceptes que ens ajuden a anomenar, descriure o entendre

un objecte, un fet, una situació o un procés nou o del qual abans no n'érem conscients.

N'és un exemple el concepte d'intel·ligència emocional.

El concepte d'intel·ligència emocional descriu la capacitat de sentir, identificar,

entendre, controlar i modificar les emocions i els sentiments propis i els dels altres. Dit

així sembla senzill, però cada un dels verbs que inclou aquesta capacitat implica unes

habilitats no gens fàcils de desenvolupar i l'absència de les quals és la responsable de la

majoria dels nostres conflictes interpersonals.

Algunes d'aquestes habilitats són conèixer les pròpies emocions, regular els propis

estats d'ànim, confiar en els altres, seguir endavant malgrat les dificultats, expressar l'e-

nuig o el desacord sense agressivitat, posar-se en el lloc de l'altre, motivar-se un mateix,

etc.

Aquestes capacitats incideixen en un 80% en l'èxit i la felicitat d'una persona, per

sobre del 20% d'influència que tenen les habilitats lingüisticomatemàtiques, que són les

que mesura el quocient intel·lectual (QI) i a partir de les quals, normalment, es diu que

una persona és “intel·ligent”. Per demostrar-ho, el llibre que va divulgar aquest tipus d’in-

tel·ligència ofereix múltiples estudis que expliquen per què a certes persones molt

intel·ligents no els acaba d'anar bé a la vida.

Una crítica freqüent que es fa de la teoria de la intel·ligència emocional és que es pot

convertir en una eina de manipulació de persones, per a la consecució d'objectius estra-

tègics, per part d'una altra, o en una tècnica per a suavitzar conflictes organitzacionals

greus i evitar, així, transformacions estructurals de major abast.

Si els comunicòlegs dels anys seixanta tenien raó, quan parlem d'intel·ligència emo-

cional donem existència a una realitat abans inexplorada. Conèixer-la és responsabili-

tat de cadascun, encara que els beneficiaris d'aquest esforç es multipliquen exponen-

cialment fins a arribar a la mateixa societat.

Intel·ligènciaemocional

infraestructures

revista l’om • riudoms4

■ Com repercutirà el desdoblamentde la carretera Reus-Riudoms al muni-cip?

És evident que existeix un greu proble-ma de circulació per accedir des de lacarretera de Riudoms (depenent de laGeneralitat de Catalunya) a la ciutat deReus o a la seva variant (depenent delMinisterio de Fomento), però la solució aaquest problema passa primer que tot persolucionar l'enllaç entre les dues carrete-res. En un futur, el desdoblament pot

millorar la circulació, però l'actuació priori-tària passa per la solució de l'enllaç viari.

El problema s'origina pel fet que, uncop s'arriba a la rotonda que hi ha desprésde La Comarcal, és impossible accedirdirectament a la variant.

Aquest fet provoca llargues cues que,en alguns moments del dia, pràcticamentarriben a les portes de Riudoms.

Durant la fase de construcció de lavariant de Reus, diferents municipis, entreells Riudoms, vam manifestar als respon-

sables del Ministeri de Foment que lasolució dissenyada no era suficient i queen breu hi hauria dificultats. El Ministeri encap moment va voler escoltar les diferentspropostes que vam fer els municipis quefem ús d'aquesta important infraestructu-ra.

Ara, i tal i com vam preveure, l'accés aReus està col·lapsat. Això representa unagran pèrdua de temps pels veïns i unagran despesa econòmica, un considerablecost mediambiental, així com un impor-

Col·lapse a la carretera...i als despatxos

▲ El fet de no poder accedir des de Riudoms a la variant de Reus provoca llargues cues.

Els col·lapses que es generen habitualment a la carretera que uneix Riudoms amb Reus semblaque es podrien solucionar si finalment el desdoblament viari arribés a bon port. Una solucióque, tal i com explica l’Equip de Govern municipal, es preveu llarga i difícil.

F. C

.


tant risc personal a causa de les dificultatsde circular per una carretera en què mol-tes hores del dia hi ha retencions.

És per això que, per enèsima vegada,vam agafar la iniciativa i fa pocs mesosvam impulsar una moció instant laGeneralitat a què se solucioni l'enllaç de lacarretera de Riudoms (T-310) amb lavariant de Reus (T-11). En data 3 de des-embre, la Direcció General de Carreteresens va contestar que considera procedentque el Ministeri de Foment analitzi dife-rents alternatives per a millorar la conne-xió existent actualment.

Novament les dues administracionsimplicades, la Generalitat i el GovernCentral, es van passant la responsabilitat ientre uns i altres no se soluciona res.

■ Compartiu l’opinió de la CEPTA quandiu que falta ambició en el projecte?

Des de fa anys, milers de ciutadans quevivim carretera amunt hem d'aguantardiàriament les mancances d'aquestacarretera. Com s'explicava anteriorment,les dues administracions que han d'actuares passen la pilota.

Està clar que, si el problema no se solu-ciona, és exclusivament per manca devoluntat o ambició de la Generalitat deCatalunya i el Govern Central.

S.C.P.LAFE

La Confederació Empresarial de la Província deTarragona (CEPTA) ha criticat la «limitada ambiciói manca de propostes noves pel futur» en l'avant-projecte del Pla Territorial del Camp, que segonsJoan Gallardo, del seu Gabinet d'Estudis, «solsrecull propostes històriques, i no desenvolupacorredors nous de connexió amb Catalunya i laresta de l'Estat». La patronal tarragonina tambécritica el «poc treball» i la «falta de compromísferm de viabilitat econòmica o tècnica» en lespropostes de fer subterrània la via del tren a Reusi Tarragona, i l'«excessiva intervenció i tutela» enels usos del sòl.Precisament, una de les 50 mesures que la CEPTAproposa pel Pla Territorial del Camp consisteix enel desdoblament per l'interior de la carreterraReus-Riudoms. Fa poques setmanes es va acabarel termini obert pel Govern perquè totes les administracions o entitats interessadespresentessin propostes de millora a l'avantprojecte de Pla Territorial. Tot i això, laGeneralitat es va comprometre a continuar rebent els suggeriments dels diferentsens durant les pròximes setmanes, tot i que ja s'hagi tancat el període oficial. Laprevisió de la Generalitat és que el Pla Territorial parcial del Camp s'aprovi inicial-ment a començaments de primavera.

La Cepta vol ‘més ambició’ enel Pla Territorial del Camp

▲ Joan Gallardo, cap del Gabinet d’Estudis de CEPTA.

infraestructures


La Cambra de Comerç de Reus farà sevesles propostes de l'Ajuntament de Riudomsal Pla Territorial del Camp de Tarragona.Aquest és el compromís que va adquirir elpresident de la Cambra, Isaac Sanromà,durant l'entrevista que va mantenir al'Ajuntament de Riudoms amb l'alcalde,Josep Maria Cruset.

Del conjunt d'al·legacions que presentael Consistori riudomenc, destaca la peticiód'un accés directe a la variant de Reus (T-11) des de la carretera T-310 que connectaRiudoms amb la capital del Baix Camp.D'aquesta manera ,es podria donar respos-ta al col·lapse que habitualment es pro-dueix sistemàticament en aquest punt dela xarxa viària. De fet, i en la mateixa línia, sesol·licita també que el Pla contempli el des-doblament i millora de la carretera T-310 enel seu tram entre Riudoms i Reus. Sobrecarreteres,. també s´apunta la necessitat demillora de la TV-3142 que uneix Riudomsamb la TV-3141 de Reus a Cambrils.

Aquesta carretera és l'única del termemunicipal de Riudoms on, durant moltsanys, no s'hi ha fet cap tipus de millora.Sanromà i Cruset també han coincidit, i aixíes recull en el document que es traslladaràa la Generalitat, en la necessitat de desdo-blar la carretera TV-3141 de Reus a Cambrilsque travessa també el terme municipal deRiudoms.

D'altres peticions de l'ajuntament deRiudoms que també rebran el suport de laCambra van referència, en matèria decomunicacions, a la demanada per aconse-guir que el Pla Territorial incorpori Riudomsa la xarxa de tramvia del Camp deTarragona, i que es contempli la creaciód'un sistema públic d'autobusos entre

Reus i Riudoms amb una freqüència de pasmolt alta.

I finalment, també ,se sol·licita que el Placontempli un estudi global de les necessi-tats elèctriques del Camp i la previsió d'ac-tuacions per tal de garantir de maneracoordinada el subministrament elèctricnecessari.

La Cambra fa seves lesal·legacions al Pla TerritorialL’ens defensarà la proposta de l’Ajuntament de crear un accés directe a la variant de Reus

▲ Representants de la Cambra de Comerç de Reus es van reunir amb l’Alcalde de Riudoms.

CED

IDA

actualitat


Condemnen a sis anys de presóel lladre que al 2005 va robar ala llar d'infants de Riudoms

El Jutjat penal número 1 de Reus va con-demnar, el passat 31 de desembre, a sisanys de presó a Mohamed Bouklata,autor de dos robatoris amb força, und'ells a Riudoms. Els fets es remunten aldesembre de 2005 quan Bouklata varobar 600 euros i 12 dècims de la loteriade Nadal de la llar d'infants Els Picarols deRiudoms. L'autor del robatori va forçar elmecanisme d'una finestra corredissa i vaentrar a les instal·lacions. Un dia desprésla policia el va detenir per un altre delictede lesions i amenaces, i ja li van trobar elsdècims que havia robat de la llar d'infantsi que, en un primer moment, no hi vandonar més importància. Dues emprem-tes que es van identificar a la finestra dela llar d'infants i als dècims de loteria tro-bats, van servir per provar que és l'autordels fets.

El segon robatori que se li imputa vasucceir el desembre de 2006 a Vandellòsi l'Hospitalet de l'Infant. Bouklata va robar60.000 euros en joies i diversos aparellsaudiovisuals valorats en 4.000 eurosd'una casa d'aquesta localitat. En aquestcas, la casualitat va fer que el lladre fosdetingut dos dies després d'haver comèsel robatori. I és que el lladre va voler ven-dre alguns dels objectes robats a qui varesultar ser el veí de la casa assaltada.Unes fotografies que encara quedaven ala càmera digital on apareixia la veïna del'hipotètic comprador van propiciar queel veí delatés al lladre. Gràcies a lesempremtes trobades per la Guàrdia Civilen la inspecció ocular es va poder confir-mar que era l'autor del robatori.

El nombre de morts en accidentde trànsit al Camp deTarragona ha disminuït un36,5% des de l'any 2000

L’any passat, 47 persones van morir en els41 accidents de trànsit registrats a les viesinterurbanes del Camp de Tarragona,segon les dades de sinistralitat viàriacorresponent a l’any 2007. Aquestes xifressignifiquen una disminució de víctimesmortals d’un 9,61% respecte a les registra-des l’any 2006 i d’un 36,5% respecte l’any2000.

Si es manté aquesta tendència (generala tot Catalunya), el Camp de Tarragonapodria aconseguir l’objectiu de reduir ala meitat les víctimes mortals en el perío-de 2000-2010 en menys temps del marcatpel Llibre blanc del transport de la UE.

El 2007 el nombre de morts en acci-dent de trànsit ha arribat a un mínim his-tòric de 47 persones a la xarxa interurbanadel Camp de Tarragona. Aquesta reduccióté la seva importància tenint en compted’una banda que el Camp de Tarragonacompta amb dues artèries de comunica-ció molt transitades com són l’AP-7 i la N-340, i de l’altra, que té el segon parc devehicles més important de Catalunya.L’any 2000 es van matricular 30.511 vehi-cles i el 2007, 39.620.

També cal destacar que s’ha reduït a lameitat el nombre de víctimes mortals enaccidents de motocicleta. El 2007 es vanregistrar 5 morts en accidents de motoci-cleta i el 2006 se’n van registrar 10.

Les vies més conflictives quant a acci-dentalitat són la N-340 i l’AP-7, seguidesamb diferència per la N-240, la C-14 entreReus i Alcover, la N-420, la C-51 de Valls alVendrell, i la C-37 entre Valls, el Pla deSanta Maria i Querol.

L’accident de trànsit més greu de 2007es va produir a la N-340 al municipi deVandellòs (Baix Camp). Hi van morir trespersones d’entre 23 i 32 anys d’edat, denacionalitat francesa, com a conseqüènciad’una col·lisió entre un turisme i un camió.

Carnet per puntsEl Servei Català de Trànsit ha iniciat una

nova campanya informativa, que duraràfins al 16 de gener, per recordar als ciuta-dans en què consisteix la Llei del permísper punts, en vigor des de l’1 de juliol de2006. La campanya, amb l’eslògan “Pensaen els punts, salven vides”, es va començara difondre el 2 de gener a través de diver-sos mitjans de premsa escrits i digitals, id’emissores de ràdio.

▲ Els accidents de trànsit han disminuït.


actualitat

Els veïns de Riudoms han mostrat el seu malestar per l’augmentdel nombre de pintades en diversos carrers del municipi. Aquestseria el cas del carrer de Sant Josep, plaça de les Monges i elcarreró dels Enamorats (a les fotos superiors).

Cal recordar que l’Ajuntament ja va aprovar, en el ple del mesde març passat, una ordenança per a la prevenció i la sanció de

les pintades, els escrits, les rascades, els gravats i accions similarssobre qualsevol classe de béns que siguin visibles des de la viapública, o es facin sobre els béns de titularitat pública. Les san-cions poden arribar als 3.000 euros depenent de la gravetat delfet i de la reincidència de l’autor. En tots els casos, els autors hau-ran d’assumir el cost de la reparació dels danys.

Els riudomencs, molestos per l’augment del nombre de pintades a la via pública

F. C

.

F. C

.

F. C

.


actualitat

Els veïns de Riudoms Pere DomingoFornell i Rosa Guitiérrez Via són els nousresponsables de l’oficina que ‘la Caixa’ haobert recentment a Vinyols i els Arcs. Lainauguració va ser el dia 10 de desembre ihi van assistir, a banda de les autoritatsmunicipals, la delegada general de ‘laCaixa’ a Tarragona i el director de l’Àrea deNegocis Costa Daurada. S’hi van servircoques en recapte i d’espinacs, fetes aRiudoms, i pastes seques de Vinyols.

La nova oficina, ubicada a l’avinguda de

Reus número 2, està adreçada tant aempreses com a particulars.

El Pere i la Rosa es van assabentar quetreballarien junts quinze dies abans de l'a-pertura de la nova agència. Els dos hanmostrat la seva satisfacció pel seu nou pro-jecte professional al capdavant de l’oficina,i esperen poder atendre amb diligència elsciutadans de Vinyols i els Arcs que disposind’un compte en aquesta entitat bancària, onecessitin qualsevol tipus d’informaciósobre els seus productes financers.

▲ Rosa Gutiérrez i Pere Domingo, sots-directora i director de l’oficina de ‘la Caixa’ a Vinyols.

Dos riudomencs, al front del’agència de ‘la Caixa’ a Vinyols

La Lliga Contra el Cànceragraeix la col·laboració de lesentitats, empreses i particularsde RiudomsLa Lliga Contra el Càncer de lesComarques de Tarragona i Terres del’Ebre agraeix les aportacions econòmi-ques que entitats, empreses i particularsvan fer efectives el 4 d’agost passat,durant la celebració del Festival que es vadur a terme a la Piscina Municipal.

En concret, dóna les gràcies a:Ajuntament de Riudoms, CiU deRiudoms, PSC de Riudoms, ERC deRiudoms, Amics de Riudoms, PinturesJordi Colomé, Agrícola Domingo, BarAtura’t, Cafeteria D’Acord, Materials Ferré,Materials de Construcció Joan Mont-serrat, Taller Puigroig, Taller Anton, ElRebost, Serrano, Barber Joan Pedret,Tallers Gimeno, Planxisteria Toni, Servie-Card Rossend Canela, Perruqueria Agnès,Immobiliària Tràmit, Farmàcia, Cons-tructor Carlos Bono, Constructor JoanMestre, Bombes Mas, Finques Gaudí,Lafe, Fusteria Ferraté Coll, MototallerOlesti, Auto Taller Riudoms, CooperativaAgrícola de Riudoms, Impremta Gaudí,Dígraf. Creacions i Realitzacions Grà-fiques, Jubilats i Pensionistes de Riudoms,La Bella Llar, Coaliment, Redispaq,Ventura Mestre SL, Empresa BIC, CocaCola, Supermercat Suma, SupermercatDia, Forn Rovira, Maria del Carme Guinart,Forn Cruset, Forn Domingo, Forn de PaJansà, Forn Domingo Pellicer, Forn delColomer, Pastisseria Maria Antònia,Vehicles Vicris, Xemenies Riudoms,Cansaladeria- Xarcuteria Roser, TallersBonet, Fiterm, J. Ll. Ferré, Tractomoció SL,Ges, Mobles de Cuina Carrion-Margalef,Bar Avenida i Bar Forme’s.

MÒ

NIC

APÀ

MIE

S

actualitat


ImmoArts obsequia els seus clients amb un TV de plasma gegant

La immobiliària ImmoArts segueix obsequiant els seus clients amb un viatge o bé untelevisor de plasma de pantalla de 42”, per la compra del pis, xalet o apartament. A lafoto, Xavier Vidal i la seva mare, M. Carme Parreu, recollint de mans de Karina Mocilan lapantalla gegant de TV. La immobiliària ImmoArts està especialitzada en tramitar hipote-ques que s'ajusten a cada economia i sense cap mena de cost per al client.

Un taller d'ocupació deGeriatria i Ajuda a Domiciliformarà 16 persones a laSelva del Camp

El nou taller d’ocupació, subvencionatpel Servei d’Ocupació de Catalunyaamb 320.000 euros, formarà durant unany a 16 persones, procedents dels tresmunicipis que formen part delConsorci Municipal del Camp: la Selvadel Camp, Constantí i Alcover. Es realit-zaran dos mòduls de formació: un d’au-xiliar d’infermeria especialitzat en geria-tria i l’altre d’ajuda a domicili. El tallerd’ocupació oferirà també formaciócomplementària, a més de pràctiques adomicilis i a diferents centres i residèn-cies dels tres municipis consorciats.

Josep Forcadell substitueix latitular del Jutjat de Pau

Josep Forcadell Guinjoan està substi-tint temporalment Marina Mas Mestre,titular del Jutjat de Pau de Riudoms. Lajutgessa va patir un accident domèsticque li va provocar la fractura del fèmur,cosa que l’ha obligat a haver de deixarla seva responsabilitat al front del Jutjat.Marina Mas s’ està recuperant de lalesió.

‘Tardor 2007’, mostrafotogràfica de MontserratMestre Mariné, al CERAP

El CERAP (Centre d’Estudis RiudomencsArnau de Palomar), ha inauguratrecentment l'exposició fotogràfica“Tardor 2007”, a càrrec de MontserratMestre Mariné, de Riudoms.

La mostra romandrà oberta al públic, a la sala d'exposicions del CERAP, del13 al 31 de gener, de dilluns a diven-dres de 6 a 9 del vespre. L’entrada ésgratuïta.

La mostra fotogràfica està organitza-da pel Centre d'Estudis RiudomencsArnau de Palomar, amb el suport del’Ajuntament de Riudoms i la Diputacióde Tarragona.

El Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat ha resoltconcedir 800.000 euros en ajuts per alsmunicipis catalans que vulguin crear orestaurar avingudes, rambles i passeigsarbrats, actuacions basades en els princi-pis de la Llei del Paisatge.

La Llei de protecció, gestió i ordenaciódel paisatge a Catalunya, aprovada el mesde juny de 2005, té per objectiu el reco-neixement, la protecció, la gestió i l’orde-nació del paisatge, a fi d’harmonitzar lapreservació dels seus valors patrimonials,culturals i econòmics amb un model dedesenvolupament sostenible.

Així mateix, dota a les administracionscatalanes d’instruments per tal d’afrontarels reptes per a la preservació del paisatge,atès que en les últimes dècades ha sofert,sovint, processos de degradació i de bana-lització. Igualment, ofereix directrius per ala conservació dels elements del paisatgeque contribueixen a millorar la qualitat de

vida dels ciutadans.Entre aquests elements del paisatge

que contribueixen per igual a embellir lesciutats i a millorar la qualitat de vida delsciutadans, possibilitant espais de trobada ide relació social, es troben les avingudesarbrades.

A partir del segle XIX, la creació de ram-bles i passeigs arbrats va esdevenir una deles directrius dels nous creixementsurbans.

La resolució d’una línia d’ajuts dirigidaals ajuntaments pretén impulsar la sevaimplantació i garantir el manteniment deles avingudes ja existents. D’aquestamanera, les subvencions van dirigides alsmunicipis que volen crear, restaurar oremodelar avingudes, rambles i passeigsarbrats, tant al centre dels nuclis urbanscom als accessos o la perifèria. Pel que fa ala quantia de l’ajut, aquesta varia en funcióde la dimensió del municipi. L’ajut, però,no pot depassar els 250.000 euros.

El DPTOP atorga 800.000euros per crear avingudes


actualitat

Riudoms té un total de 181 persones atu-rades, segons les dades registrades per laGeneralitat de Catalunya el passat mes de

desembre de 2007. Aquestes xifres, fetespúbliques a principis de 2008, exposenque el Baix Camp té un total de 7.047 per-

sones aturades. En aquesta comarca, ambuna població superior als 175.000 habi-tants, els tres municipis que registren mésaturats són Reus (4.409), Cambrils (1.148) iMont-roig (443) coincidint també amb elsque tenen més població. Els segueixVandellòs i l'Hospitalet de l'Infant iRiudoms que se situa al cinquè lloc. Latendència de tot Catalunya ve marcadaper un augment de l'atur en relació almateix període de l'any anterior. Aixídoncs, el mes de desembre de 2007Catalunya va tancar amb un 1'93% mésd'aturats.

Si ens fixem en les xifres registradesl’any passat, podem observar que el nom-bre d’aturats el desembre de 2007 hacrescut respecte el mateix mes del 2006(141).

A la resta de poblacions de la comarcatambé ha augmentat el nombre d’aturats.Reus ha passat de 4.378 a 4.409, Cambrils,de 1.134 ha passat a 1.148, i Mont-roig, de384 ha passat a 443.

El total d’aturats el darrer mes de des-embre a la comarca del Baix Camp va serde 6.829. Un any després la xifra ha aug-mentat a 7.047, tendència que es corres-pon amb la de tot el país.

Riudoms, cinquè municipidel Baix Camp amb més aturats

política municipal


L'Ajuntament de Riudoms va aprovar lesordenances fiscals per aquest 2008 endecurs de la sessió plenària mensual cele-brada el passat 19 de desembre. Els grupsmunicipals d'ERC i PSC es van abstenir enles votacions de ratificació de les taxes.

Un cop restaurades les ordenancesgenerals on l'Ajuntament estableix elsprincipis bàsics i les normes comunes atots els preus públics determinats pel con-sistori, es van aprovar la totalitat de les 21ordenances fiscals que determinen elpreu de presetació de serveis municipals.

Les taxes de l'Impost sobre Béns iImmobles (IBI), la tramitació de llicènciesde taxis (que podrà ser de 60, 400 o 600euros, segons característiques) i les presta-cions dels serveis de cementiri municipal,clavegueram, llar d'infants i serveis debéns de titularitat municipal com pistesesportives, pavelló d'esports i sala d'actesno augmenten aquest 2008. Amb aquestamesura, l'Equip de Govern pretén mante-nir la política de contenció fiscal i evitar lapujada de preus d'aquells serveis queafecten transversalment tota la població

riudomenca.En el cas del servei municipal de llar

d'infants, les matrícules continuen estanfixades en 46 euros. Si l'infant és majord'un any i fa un horari similar a l'escolar, elpreu segueix sent de 91 euros al mes, i siés menor d'un any són 150 euros al mes.

Les ordenances que han augmentatsón, en primer lloc, la taxa de prestació delservei de retirada de vehicles abandonatso estacionats defectuosament o incorrec-tament a la via pública. El preu queda enel cas de motocicletes i similars en 27'19

L’Ajuntament aprova lesordenances fiscals pel 2008Es mantene l’IBI i la taxa de clavegueram, i s’apuja l’aigua, la recollida d’escombraries i guals

▲ Sala de Plens de l’Ajuntament de Riudoms.

MÒ

NIC

APÀ

MIE

S


euros per la retirada del vehicle, a més de1'55 euros per cada dia que resti al dipòsitmunicipal. En el cas dels turismes el preués de 56'65 euros i 3'09 euros al dia de per-manènci al dipòsit. Les altres dues orde-nances que han augmentat són la taxaper l'entrada de vehicles a través de lesvoreres i les reserves de via pública per aaparcament, carrega i descarrega de mer-caderies de qualsevol mena, i la taxa per laprestació del servei d'ensenyamentsmusicals.

L'aprovació de l'ordenança fiscal núme-ro 7 va ser polèmica en la sessió plenàriadel mes de desem-bre. L'oposició va cri-ticar que la taxa perla prestació del ser-vei de recollida deresidus augmentavaun 3'5%. Una pujadaque, segons l'Equipde Govern, ve deter-minada per l'aug-ment de preu queaplicarà al municipil'empresa que ges-tiona la recollida deresidus del Consell Comarcal del BaixCamp.

L'Equip de Govern, que afirma apostarper la política d'avantatges fiscals en elscasos de beneficis mediambientals i pena-litzacions als que no ho respectin, ha aug-mentat el preu per obtenir llicències d'ex-tracció d'àrids. També ha augmentat, sotaels paràmetres de l'IPC, l'impost sobre elsvehicles de tracció mecànica que afecta aaquells que més contaminen. Així doncs,segons recull l'ordenança número 18, s'in-

crementa un coeficient que oscil·la entrel'1,64 i l'1,92 segons el tipus de vehicle.L'impost que hauran de pagar els turismesestà fixat entre 22 euros i 195 euros, depe-nent del tipus de vehicle. En el cas de lesmotocicletes, l'impost serà de 8'5 o de14'5 en relació també amb la cilindrada.

Els impostos sobre l'aigua recollits enl'ordenança fiscal número 13 també aug-menten. Els trams, determinats per la Llei12/2004, de 27 de desembre, de mesuresfinanceres i amb el Decret 47/2005, de 22de març, tenen per aquest 2008 un preude 0'52 euros el m3 en el primer tram, el

segon tram serà de 0'85 euros el m3 i eltercer tram (grans consumidors) de 1'30euros el m3, que és el que més augmenta.Tot això, tenint en compte el número depersones per habitatge i el consum d'ai-gua d'aquestes.

El grup municipal d’ERC, que va reco-nèixer en el Ple que és el primer cop quel’Equip de Govern accepta propostes for-mulades per ells, va proposar un escalatmés agressiu del preu de l’aigua, ja que laproposta inicial del govern només aug-

mentava el tercer tram (grans consumi-dors) i ells van proposar que s’augmentéstambé el segon.

BonificacionsContinuant amb la política d'establir el

preu segons l'assiduïtat en què s'utilitzaun servei i la introducció de beneficissocials, l'Equip de Govern va contemplardiverses bonificacions pels riudomencsAixí, per exemple, hi haurà una bonificaciódel 100% en la taxa de recollida d'escom-braries de persones d'edat avançada i quevisquin soles. Destaquen altres bonifica-

cions del 100% enles taxes de llicèn-cies urbanístiquesque correspon-guin a:

- Obres d’adap-tació de l’habitat-ge de veïns quehan petit unaminusvalia sobre-vinguda.

- Obres d'adap-tació de la cambrade bany de les

cases amb persones majors de 70 anys imobilitat reduïda.

- Instal·lació d'ascensors en edificis jaexistents.

- Tràmits cadastrals relacionats amb l'a-gricultura.

També s’estableix una conificació del25% del cost de l’aigua per aquelles perso-nes majors de 65 anys que es trobin enuna situació desafavorida.

✐ M. P. / M. D

política municipal

Les persones d’edat avançada quevisquin soles es beneficiaran d’unabonificació del 100 % en la taxa de

recollida d’escombraries


El polític riudomenc Lluís Aragonèsencapçalarà la llista d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya a les eleccions del 9de març, per la demarcació de Tarragona,al Congrés dels Diputats.

Lluís Aragonès va ser ratificat pelConsell Nacional d'ERC, celebrat el 15 dedesembre passat, com a candidat per lademarcació de Tarragona a les popereseleccions espanyoles amb 101 vots a favor(70,6%), 34 en contra (23%) i vuit vots enblanc (5,5%).

Aragonès va mostrar, en finalitzar lavotació, la seva satisfacció i va assegurarque “aquest és el final del procés de con-fecció de les llistes a Tarragona; un proce-diment que ha estat llarg, intens i no haestat absent d'una certa tensió'. El críticJaume Renyer no va aconseguir que esvotés la possibilitat de deixar en mans delCongrés Regional la decisió sobre el capde llista per Tarragona.

En la seva primera compareixençapública després de l’elecció i referint-se ala precampanya electoral, Aragonès va dirque per aconseguir un país i un territoride primera caldrà posar especial èmfasi“en les infrastructures, després de desem-mascarar la política del president delGovern espanyol, José Luis RodríguezZapatero, d’incompliment dels seus com-promisos a nivell territorial i nacional”.

El polític riudomenc abordarà “ambvalentia i sense complexos ni demagò-gies, el fenomen de la immigració” alhoraque explotarà totes les potencialitats delCamp de Tarragona “que són moltes.Estem en una zona privilegiada on l’únicque ens cal és gestionar-la nosaltresmateixos”.

Aragonès creu que el diputat d’ERC perTarragona “és l’única garantia que el PP norecuperarà el segon diputat a la demarca-

ció, per tant li barrarem el pas, com tambéfarem amb el sector més ranci i espanyo-lista del PSOE”. “L’objectiu final és tenir ungrup parlamentari fort a Madrid per posarles bases de l’horitzó final: el dret a l’auto-determinació”.

Nascut a Riudoms, Lluís Aragonès té 46anys. Casat, amb una filla i un fill, ha estatsenador del Grup Parlamentari EntesaCatalana de Progrés en aquesta darreralegislatura.

Lluís Aragonès encapçalala llista d’ERC al CongrésEl polític riudomenc abordarà ‘amb valentia i sense complexos’ el fenomen de la immigració

▲ Lluís Aragonès, cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del 9 de març.

CED

IDA

política


iniciatives

Es tracta de l'oli procedent de les oliveresque hi ha als parcs i jardins de Riudoms ique són propietat del Consistori. La inicia-tiva, que és una novetat al municipi, hapermès envasar 200 ampolles de mig litred'oli. Aquestes mostres s'han utilitzat perfelicitar el Nadal a tots aquells organismesi departaments que durant l'any hancol·laborat amb el Consistori riudomencd’una forma, certament, original. Tambése n'han inclòs als lots de Nadal de totesles persones que treballen perl'Ajuntament i n'ha quedat una reservaper poder-lo regalar quan sigui necessari.

Des de l'Ajuntament es destaca eldoble profit de la iniciativa. D'una banda,per l'estalvi econòmic de postals i felicita-cions que enguany s'han substituït perl’ampolla d'oli. En aquest cas la felicitacióde Riudoms ha estat útil i original a dife-rència de les postals de paper que, un cop

llegides, és difícil recordar com era la felici-tació. Per altra banda, cal destacar la pro-moció que, a través d'aquestes felicita-cions en forma d'oli, s'ha fet d'un dels pro-ductes estrella del municipi. Es tractadoncs, d'una promoció de l'oli de qualitatque es fa a Riudoms. Una iniciativa que jaha tingut els seus fruits segons assegura elConsistori, ja que nombroses institucions idepartaments del camp de Tarragona i deCatalunya han trucat per agrair el detall del’ampolla i felicitar per la bona qualitat del'oli de Riudoms.

Les ampolles han estat envasades perun empresari riudomenc que ha col·labo-rat amb l'Ajuntament sense cap interèscomercial. Aquest és el primer cop que elConsistori duu a terme una iniciativa comaquesta i, gràcies a la bona acceptacióque ha tingut, es preveu continuar rega-lant oli els propers anys.

L’Ajuntament felicita el Nadald’una manera força original

▲ S’han envasat 200 ampolles.

CED

IDA

reciclatge


Des del març de l'any passat Riudomscompta amb una nova DeixalleriaMunicipal. Les instal·lacions, situades a lacarretera de les Borges, han facilitat el reci-clatge i el correcte abandonament delsresidus. Josep M. Massana, Coordinadorde Serveis Municipals de l'Ajuntament deRiudoms, fa balanç i explica com està fun-cionant aquest nou servei.

■ Quina era la situació abans de lainauguració de la nova Deixalleria? Abans de posar en servei la novaDeixalleria Municipal de Riudoms, tot riu-domenc podia fer ús, i encara ho potactualment, de la Deixalleria comarcal deBotarell. Simultàniament, i des de fa anys,l'Ajuntament de Riudoms ofereix la recolli-da gratuïta, porta a porta, de trastos vells iresidus voluminosos.

■ Quina millora representa pel poble?Aquesta nova instal·lació pública posada al'abast de tots els riudomencs ha suposatuna millora en la comoditat d'ús, així comuna disminució dels residus voluminososdeixats incorrectament a les bateries decontenidors de recollida selectiva. Aixímateix, tots aquells que es desplaçavenfora de Riudoms per a deixar els objectesvolminosos, ja no cal que ho facin.

■ Com hi podem arribar?La Deixalleria de Riudoms està situada a lazona d'equipaments municipalz, a la l'inicide la carretera de les Borges, just desprésdel Cementiri, a mà esquerra i està senya-litzat el seu accés.

■ Quins productes s'hi poden portar?Els residus acceptats són aquells que pro-venen de domicilis particulars, com ara:fluorescents i llums de vapor de mercuri,piles i bateries, dissolvents, pintures i ver-nissos, olis minerals, frigorífics i electrodo-mèstics amb CFC, grans envasos, vidres,paper i cartró, tèxtils, electrodomèsticssense substàncies perilloses, mobles ialtres objectes voluminosos, restes vege-

tals, ferralla i altres metalls i petites quanti-tats de runes i restes d'obres menors, d'o-rigen particular.

■ Quin espai ocupa?La Deixalleria ocupa una superfície de625m2 i està dividida en diferents sector:oficina de control, serveis, magatzem pera residus especials, àrea de contenidors,magatzem de residus voluminosos i àreade contenidors voluminosos.

■ Quin horari té?Respecte l'horari de funcionament, s'hapensat que estigui oberta fora de l'horarihabitual laboral, per facilitar-ne l'ús alsveïns. Per altra banda, tampoc no hi hahoraris diferents d'estiu i d'hivern, per nocrear confusió als usuaris.

L'horari de la Deixalleria és, excepte en fes-tius: • Dimarts: de 16h a 20h• Dijous: de 16h a 20h• Dissabte: de 10h a 13h

■ Què significa Deixalleria del tipus A?La Junta de Residus de Catalunya fa unadivisió dels diferents tipus de deixalleria i,bàsicamen,t condiciona la seva superfície,els tipus de contenidors i els diferentstipus de residus que ha d'admetre.Bàsicament es divideix en quatre tipus dedeixalleries:

- Bàsica: és la que correspondria a unapoblació d’entre 2.000 i 5.000 habitants,amb una superfície de 225 m2 i un pressu-post de 85.000€.

- Tipus A: és la que correspondria a unapoblació de més de 5.000 habitants, ambuna superfície de 625m2 i un pressupostde 168.000€.

- Tipus B: és la que correspondria a unapoblació de més de 30.000 habitants, ambuna superfície de 2.275 m2 i un pressupostde 361.000€.

- Tipus C: és la que correspondria a una

Més de vuit personesvisiten a diari la DeixalleriaLes instal·lacions faciliten el reciclatge i el correcte abandonament de residus

▲ Les instal·lacions estan situades a la carretera de les Borges.

F. C

.


població de més de 150.000 habitants,amb una superfície de 625 m2 i un pressu-post d'execució de 647.000 €.Durant la fase de disseny, l'Ajuntament vademanar a l'Agència de Residus deCatalunya la possibilitat de construir unadeixalleria de tipus B, però ens van contes-tar que, pel fet de ser una població d'entre5.000 i 10.000 habitants, ens tocava unaúnica deixalleria tipus A i, si es volia fer eltipus B, el poble de Riudoms hauria depagar íntegrament els 200.000 € de dife-rència de cost.

■ Quin ús estan fent els riudomencs dela deixalleria?Cal agrair l'interès i la responsabilitat delsriudomencs vers aquest equipament, jaque la Deixalleria s'està utilitzant molt. L'úsha estat de 8,32 visites per dia de mitjana,el que suposa un total de 1.248 visitesanuals. Val a dir que, des que es va obrir, almarç de 2007, no s'ha deixat d'oferir el ser-vei de recollida d'andròmines, porta aporta i gratuïtament, demanat-ho al telè-fon de l'Ajuntament (977 85 03 50). Així,durant l'any 2007, la Brigada Municipal hafet un total de 486 recollides a domicilisparticulars, les quals s'han portat poste-riorment a la deixalleria.

■ Quins són els materials que més s'hihan portat?Electrodomèstics, aparells electrònics,fusta, ferro i mobles.

■ Al lloc de la Deixalleria s'hi apleguenaltres serveis municipals, quins? Quinús se’n fa? La Deixalleria està situada en uns terrenysmunicipals on hi ha altres instal·lacionsmunicipals, com el Cementiri, els magat-zems de la Brigada, el Dipòsit de Vehicles iels Vivers d'arbres i plantes pels jardinspúblics.

■ Hi ha intenció d'ampliar-la? En el moment en què l'Agència Catalanade Residus va negar la possibilitat deconstruir una Deixalleria tipus B, elConsistori va visitar diferents deixalleriesen ús i es va parlar directament amb elsseus responsables. Fruit d'aquestes visitesi per tal de poder minimitzar els costos defuncionament, es va decidir instal·lar con-tenidors de gran volum (35m3), que sónmolt superiors als que correspondria(9m3). Amb aquesta mesura s'ha maximit-zat l'operativitat i s'han reduït molt lesdespeses de transport dels materials, quesón els majors costos de funcionamentd'una deixalleria. El sobrecost de posaraquests contenidors molt més grans vaser assumit totalment per l'Ajuntament.Així doncs, la Deixalleria municipal és per-fectament operativa per a les necessitats,

actuals i futures, de Riudoms i no ésnecessària cap ampliació.

■ Alguna mesura per incentivar els riu-domencs a portar-hi més deixalles? S'han dedicat molts diners, esforços itemps a campanyes de comunicació pertal d'informar els ciutadans de la necessi-tat de participar activament en la recollidaselectiva. Això fa que Riudoms sigui unpoble molt sensibilitzat en la recollidaselectiva i la comparació dels resultatsamb altres ciutats i pobles, així ho demos-tren. Tot i això, s'ha de seguir fent divulga-ció constantment, per a recordar i infor-mar els riudomencs i els nouvinguts quetenen aquest servei gratuïtament a la sevadisposició.

✐ Montse Dolcet Nogués

▲ A la Deixalleria s’hi poden portar electrodomèstics, aparells electrònics, fusta, ferro, mobles...

F. C

.

reciclatge

solidaritat


Riudoms va demostrar un any més la sevasolidaritat amb la participació en la setze-na edició de la Marató de Televisió deCatalunya, el passat 16 de desembre. Larecaptació aconseguida va ser de 1.472euros que aniran destinats a la investiga-ció de malalties cardiovasculars. Una xifraque es va assolir gràcies a la col·laboraciód'entitats, comerços, voluntaris i al públicque va assistir a l'espectacle musical delgrup Independent Art. Un espectacle queva ser tot un èxit i que va ser creat espe-cialment per l'ocasió. Precisament el grupIndependent Art, una formació riudomen-ca sorgida als anys 80, va tornar a repren-dre la seva activitat escènica exclusiva-ment per col·laborar amb la Marató de latelevisió catalana.

El grup riudomenc va oferir un recorda-tori de cançons de diverses èpoques. Laimitació de cantants tan populars comMassiel, Paloma San Basilio, Rosa M. Sardà,Karina, Salomé o Maria Carey va fer escla-tar els aplaudiments del nombrós públicaplegat al Pavelló Municipal d'Esports.Una vetllada dedicada a gaudir de l'espec-tacle, però sobretot, a col·laborar amb laMarató. Aquests 1.472 euros que va acon-seguir Riudoms van ser, sens dubte, degran ajuda per fer pujar el marcador de laMarató.

Precisament un dels mèrits més impor-tants de la iniciativa televisiva és queaconsegueix mobilitzar tot Catalunya.Amb l'objectiu de recaptar fons per lacausa són moltes les poblacions catalanesque organitzen activitats on tothompugui participar-hi i contribuir així a laMarató. En aquesta setzena edició es varecaptar un total de 6.923.480 euros. Unmarcador que encara està obert i en quèes pot participar fins al proper 31 de genera través del Servicaixa. En aquesta edició

TVC va dedicar més de 12 hores a explicarquè són les malalties cardiovasculars, laprimera causa de mort a les societats occi-dentals. L'angina de pit, la mort sobtada, lainsuficiència cardíaca o les malalties con-gènites són alguns dels desenllaços d'a-questes malalties. Per explicar-ne elsdetalls i donar a conèixer la manca derecerca en aquest camp, el presentadorMiquel Calzada va ser l'encarregat de con-duir l'emissió. A més de testimonis quehan sofert o pateixen alguna d'aquestesmalalties, el programa també va comptaramb reportatges, concerts, i la col·labora-ció de nombroses persones que es vanencarregar de respondre a les múltiplestrucades que es van rebre al llarg de la jor-nada. Personalitats del món de la cultura,la política o l'esport també hi van ser pre-sents, tant en el directe de plató com a lescentrals de telefòniques.

Actualment altres televisions espanyo-les emeten programes de solidaritat. LaMarató, però, va ser el programa de televi-sió pioner a l'Estat espanyol en recaptarfons per la investigació de malalties incu-rables. Avui en dia continua sent l'espaitelevisiu que aconsegueix més col·labora-ció econòmica i solidaritat de tot Espanya.


El cor dels riudomencsbatega solidaritatGràcies a comerços, entitats i ciutadans, es van aconseguir 1.472 euros per a la Marató de TV3

▲ La Marató de TVC va arribar a la 16a edició.

consum


Els comerços de Riudoms van donar elpassat dia 8 de gener, al matí, el tret desortida a les esperades rebaixes de gener.La coincidència en dilluns feiner va fer queles rebaixes comencessin de forma tran-quil·la i amb una activitat relativa.L'Agència Catalana de Consum i el ConsellComarcal del Baix Camp han redactat unasèrie de recomanacions a tenir en comptepels consumidors a l’hora d’anar de rebai-xes, que tot seguit reproduïm:

✔ Fer rebaixes és una decisió de cadacomerciant; fins i tot la durada (mínimad'una setmana i màxima de dos mesos).Les rebaixes d'hivern comencen el dia 7de gener i s'acaben el dia 6 de març.

✔ Trobareu productes a un preu inferior al'habitual, amb la mateixa qualitat.

✔ Els productes han d'haver estat a lavenda amb anterioritat. Els comerciantsno poden adquirir-los especialment per ala venda en rebaixes.

✔ Feu una llista dels productes que usinteressen, d'acord amb el vostre pressu-post.

✔ Compareu preus: el preu rebaixat ha deconstar sempre al costat del preu habitual,

tant a l'aparador com a l'interior de l'esta-bliment.

✔ Examineu el producte; ha de tenir lamateixa qualitat i garantia que té el preu norebaixat, sense tares ni defectes.

✔ Fixeu-vos: si un establiment admet habi-tualment les targetes de crèdit com amanera de pagament, també ho ha de feren època de rebaixes.

✔ Tingueu en compte que podeu trobar,en el mateix comerç, els articles rebaixatsjuntament amb d'altres que no ho estan.Han d'estar ben diferenciats els uns delsaltres.

✔ Llegiu detingudament les etiquetes, lesinstruccions d'ús, les característiques delproducte. Els productes han d'estar sempreetiquetats correctament.

✔ L'etiquetatge ha de ser en català i/o cas-tellà.

✔ Heu de saber que la publicitat és vincu-lant, podeu exigir-ne el compliment.

✔ Conserveu els catàlegs comercials, lapublicitat, les instruccions... amb els preus iles característiques de l'article.

✔ Diferencieu les vendes en rebaixes d'al-tres tipus de vendes a preus inferiors alshabituals com ara les vendes en liquidació(pel tancament o canvi d'orientació delnegoci); les vendes de saldos (per tractar-se d'articles passats de moda o deterio-rats), i les ofertes (per promocionar un pro-ducte).

✔ Demaneu i conserveu la factura o eltiquet de compra, amb la referència con-creta de l'article que compreu, són la vostragarantia.

✔ Pregunteu si accepten canvis: no hi hacap obligació de canviar un producte enperfecte estat, llevat que així ho anunciïl'establiment comercial.

✔ Si detecteu algun problema en el pro-ducte perquè no és conforme, heu de diri-gir-vos al comerç on vau adquirir-lo i apor-tar la factura o el tiquet de compra.

✔ Tots els comerços disposen de FullsOficials de Reclamació/Denúncia.

✔ És una garantia comprar en un comerçadherit a una Junta Arbitral de Consum.

✔ Compreu amb tranquil·litat, sense preci-pitacions, amb garanties!

Recomanacions a tenir encompte per anar de rebaixesL’Agència Catalana de Consum i el Consell Comarcal vetllen pels interessos del consumidor


Neus Gispert és la quarta generació i lanova propietària d'una de les botiguesmés antigues de Riudoms, Ca la Maña,amb més de 73 anys d'història. Conegudatambé com Casa Gispert, es tracta d'undels establiments amb més tradició fami-liar del municipi. El fins ara propietari,Anton Lluís Gispert, va celebrar que laseva filla hagués volgut continuar amb elnegoci familiar “estic molt content per-què el dia de Reis emvaig jubilar i la mevafilla va agafar el relleude la botiga, per noperdre la tradició deCa la Maña”.

“Un dels objectiusd'aquesta nova tem-porada és continuartreballant amb robaper a la llar, infantil, interior, marroquine-ria i merceria, tal i com fèiem fins ara” vaexplicar Neus Gispert “però la principalnovetat és que volem fer llistes de naixe-ments, bodes i comunions”

Aquestes són les noves propostes deCa la Maña un establiment que ha can-viat tres vegades de lloc i que ha passatper quatre generacions de la famíliaGispert.

Va ser l'àvia Pepa Corts coneguda comla Maña qui, l'any 1935, va obrir l'establi-ment al número 5 del carrer Major deRiudoms. “El renom Maña li venia perquèera una dona que tenia molta traça, quetenia destresa per fer les coses” va expli-car Anton Lluís Gispert. En aquesta boti-ga, que era petita, s'hi podia trobar des defils per cosir fins a teixits i roba per metres.Gispert assegura que aquesta va ser la

primera casa de Riudoms que es va iniciaren el món de la roba. El fill de la PepaCorts, Lluís Gispert, va agafar el relleu dela botiga i va ampliar el negoci als anysquaranta. Va ser en aquesta època quanCa la Maña va començar a treballar ambproductes de merceria i perfumeria.També venien joguines i material escolarcom ara llibretes i quaderns. “Tota la cana-lla de Riudoms venien a deixar la carta alsreis al cap de patge que teníem a la boti-

ga” va explicar Anton Lluís Gispert fins arapropietari de la botiga. En aquells anys elsemissaris dels Reis Mags no arribaven arecollir les cartes, i una de les maneresque tenien els nens i nenes per fer-los-hiarribar era a través d'aquestes bústiesespecials. “La botiga també era un puntde trobada entre els més joves del poble,que hi quedaven per després anar a fes-tejar” va assegurar Gispert.

Anton Lluís Gispertva agafar el relleu deCa la Maña als 21 anysi, per falta d'espai, esva traslladar al carrerArenal número 4, allloc on hi havia unestabliment conegutcom “Ca la Sopa”.Juntament amb la

seva dona, van reformar la botiga i vancontinuar amb la línia de la roba per a lallar i la perfumeria. En aquest momentvan començar a tractar el camp de lescortines. “Érem l'únic establiment deRiudoms que venia cortines, producteque encara mantenim avui en dia”.

Per manca d'espai també, l'any 2001van decidir desplaçar-se i obrir la botigaal carrer Dr. Fleming, lloc on està situada

el comerç

‘Ca la Maña’, quatregeneracions de botiguersConeguda com Casa Gispert, és un dels establiments amb més tradició familiar de Riudoms

Pepa Corts, ‘La Maña’, àvia del’actual propietària, va obrir

l’establiment l’any 1935


el comerç

actualment. “Vam arribar en aquest carrerl'any de la nevada i vam fer una granvenda en guants i passamuntanyes, pro-ductes que mai ens haguéssim pensat devendre tan ràpidament” va assegurarGispert. “Vam pujar al carrer Dr. Femingperquè és un dels carrers més comercialsdel poble”.

Actualment han ampliat l'oferta deproductes. “Mantenim aquells productesque tradicionalment hem venut a Ca la

Maña roba de la llar i merceria, i hemampliat el negoci amb productes demarroquineria, roba infantil, roba interior”va assegurar Neus Gispert, nova propietà-ria de l'establiment.

Avui en dia a Ca la Maña s'hi podencomprar des de llençols, estovalles, coi-xins, passant per pijames, mitjons, corse-teria, roba interior de nens, fins a robaescolar, carteres, cinturons, perfumeria,tovalloles de platja, bolsos, etc.

“Estem molt contents de la confiançaque, tradicionalment, ens han donat elsriudomencs i riudomenques ja que lacompetència comercial de Reus és moltforta degut a la proximitat dels dos muni-cipis”, explica Neus Gispert. Ca la Maña vacomençar el passat dia 7 de gener lesrebaixes que duraran fins a principis demarç. S'hi poden trobar descomptes quevan del 10 fins al 50%.


▲ La botiga està situada al carrer Dr. Fleming. ▲ Neus Gispert Folch i Anton Lluís Gispert Gispert.

MO

NTS

ED

OLC

ET

MO

NTS

ED

OLC

ET


festa major d’hivern

La Festa Major d'hivern en honor a SantSebastià començarà el proper 19 de generamb el tradicional repic de campanes del'església de Sant Jaume Apòstol. L’acte esfarà a la una del migdia, moment en quèes donarà el tret de sortida als actes pro-gramats per celebrar la festivitat de SantSebastià.

Que peti la plaça!!! és l'espectacle demúsica i diversió que petits i grans podran

gaudir durant la tarda del mateix dissabte.A càrrec del grup d'animació XIP XAP, l’ac-tuació començarà a les sis a la plaça del'Om. Seguidament, a partir de les set de latarda, la McKENSY'S CLAN BAND, farà unacercavila musical que sortirà de la plaça del'Om i clourà a la plaça de l'Església.

Al vespre, el Pavelló Municipald'Esports acollirà un concert a càrrec de laformació AIRA DA PEDRA, de Ponferrada

(Castella i Lleó). Es tracta d'un grup celtaque enguany celebra el seu desè aniversa-ri i que ha aconseguit trobar un estil basaten formats interpretatius genuïns deGalícia, Astúries, Lleó o Castella. El quintetde música celta aporta, mitjançant la cre-ació, fórmules musicals del passat i delpresent. L'espectacle començarà a dosquarts de nou i l'entrada és gratuïta.

La nit del dissabte el gran ball de festamajor anirà a càrrec de l'orquestra Korona.Serà a partir de les deu del a nit al PavellóMunicipal.

El diumenge a les dotze del migdia hihaurà la celebració de la Missa Major.Seguidament es farà la processó enhonor a Sant Sebastià Màrtir, copatró deRiudoms. Acompanyaran el seguici elsgrups de sacaires que enguany comptenamb la participació de la germandat EcceHomo de Tarragona. Precisament aquest2008 és el desè any que es fa coincidir laTrobada de Sacaires amb la Festa Majorde Sant Sebastià. La trobada aplegamúsics i afeccionats al sac de gemecs d'a-rreu de Catalunya i de fora del Principat.

La Factoria de Bodró serà l'encarregadade posar el punt i final a la Festa de SantSebastià. El concert, que serà gratuït i tin-drà un aforament limitat, serà a l'ermitade Sant Antoni de Pàdua, a les sis de latarda.

La desena Trobada de Sacaires, un dels platsforts de la Festa Major de Sant SebastiàEl dia 19 de gener s’inicien els actes de la Festa Major d’hivern amb el repic de campanes

▲ Després de la Missa del migdia, es durà a terme la processó en honor a Sant Sebastià.

JOSE

PM

ARI

AFO

NT

MA

SSO

esports


Sebastià Bondia deixa el seu càrrec de pre-sident del Consell Esportiu del Baix Campdesprés de 25 anys. Bondia ha decidit nopresentar-se com a president del ConsellEsportiu del Baix Camp a les propereseleccions, deixant aquest càrrec desprésde 25 anys. L'encara president del ConsellEsportiu creu que és un bon moment perdeixar enrere aquesta etapa de la sevavida, tot coincidint amb el 25è aniversaride la seva elecció per primer cop com apresident de l'ens.

Segons ha dit, la decisió que ha pres haestat molt meditada, i ha confirmat queany rere any l'han encoratjat per tal deseguir com a president, però finalment havolgut deixar pas a persones que puguinassumir el càrrec amb energies renovadesi amb il·lusió.

Bondia ha destacat que durant aquestllarg trajecte la seva tasca ha estat moltpositiva, especialment perquè els objec-tius establerts per aquesta institucióesportiva s'han complert satisfactòria-ment i cada dia han anat millorant.L'objectiu principal del Consell Esportiudel Baix Camp ha estat que l'esport arribésals diversos municipis de la comarca ambapropament, rigor i qualitat, cosa que avuidia és una realitat.

Bondia també ha estat president de laUnió Catalana dels Consells Esportius, a laqual va accedir a través de la seva tascacom a president del Consell Esportiu delBaix Camp. Va assumir aquest càrrecdurant deu anys, i ha ressaltat que el reptependent de la Unió Catalana és que l'es-port arribi amb més solidesa a la societatactual.

El Consell Esportiu del Baix Camp es vacrear el 21 d'octubre de 1981 i en va ser elprimer president el Dr. Francesc Subirà,que era regidor a l'Ajuntament de Reus, elqual va ser substituït per Joaquim Basora,un altre regidor del Consistori reusenc.Sebastià Bondia va ser escollit per primercop president del Consell Esportiu el 23d'octubre de 1983.

Sebastià Bondia deixa elConsell Esportiu del Baix CampEl també alcalde de Duesaigües ha president l’ens comarcal els darrers 25 anys

▲ Sebastià Bondia ha presidit també la Unió Catalana de Consells Esportius.

CED

IDA


esports

Resultat de partits de pretemporada5 d'agostOleastrum (1a. territorial), 1 - C. D. Riudoms, 1

11 d'agost Futbol de veteransC. D. Riudoms, 2 - Reus Deportiu, 8

12 d'agost Trofeu Fira de l'AvellanaC. D. Riudoms, 1 - U. D. Salou (1a. territorial), 2

18 d'agostLa Floresta juvenil (categoria preferent), 2 - C. D. Riudoms, 3

25 d'agostAscó, 2 - C. D. Riudoms, 7

30 d'agostDuesaigües, 0 - C. D. Riudoms, 1Cusa La Granja, 1 - C. D. Riudoms, 7 Bonavista, 4 - C. D. Riudoms, 2

Resultats i cròniques de la lliga15 de setembreEscola Valls, 1 - C. D. Riudoms, 5

L'alineació d'aquell dia va ser: Aragonès,Mariano, Edu, Litri, Kiko, Àlex, Zamorano,Peta, Òscar, Alberto i Jordi Vidal. A la sego-na part van jugar Martorell, Toni, Oleguer,Mias i Ivan Parra. Va se un bon debut delsnostres a fora de casa amb una victòriaaclaparadora davant d'un rival que no va

poder frenar l'allau de joc del Riudoms. Elsgolejadors van ser: Alberto, Zamorano iJordi Vidal; els jugadors més destacats delpartit Oleguer i Àlex. L'àrbitre, DavidLópez, bé.

22 de setembre C. D. Riudoms, 0 - Reddis, 1

Jugadors que van sortir al principi de l'en-contre: Aragonès, Kiko, Mariano, Edu,Oleguer, Peta, Òscar, Àlex, Yeste, Alberto iJordi. A la segona part, Ivan Parra, Toni,Alejandro i Jordi Llaó. Primer partit a casa iprimera derrota davant d'un rival candidata l'ascens i que, a la primera part, vademostrar més perill que el Riudoms, queva fer un pobre partit sense actitud i moltpoca ambició. A la segona part, amb els canvis i arran delgol dels visitants, els locals, es van animari van poder empatar el partit, però la bonaactuació del porter visitant ho va impedir.L'àrbitre, regular, va expulsar amb vermelladirecta un jugador per banda.

30 de setembreDespertaferro, 1 - C. D. Riudoms, 0

Partit calamitós davant d'un equip nou ala categoria i que només va demostrartenir moltes ganes, cosa que els nostresno van fer. A falta de dos minuts pel final,els locals van aconseguir el gol de la victò-ria.

6 d'octubreC. D. Riudoms, 3 - Sant Pere i Sant Pau, 3

Alineació: Aragonès, Edu, Òscar, Jordi,Alberto, Martorell, Kiko, Litri, Manu, Mias iÀlex. Un partit desastrós dels locals davantd'un rival que només va venir amb unrecanvi i sense entrenador. Quan portavendeu minuts de joc el Riudoms, per media-ció d'Alberto, va inaugurar el marcador isemblava que les coses anirien bé, però apartir de llavors tot el partit es va anar aremolc tot i que els visitants es van quedaamb deu homes primer i nou jugadorsmés tard. Així, es van avançar per duesocasions al marcador i sort del jugadorPeta qui, amb una falta i un penal, va sal-var un punt. L'àrbitre, Jordi Escoda, regular.14 d'octubreVila-seca B, 0 - C. D. Riudoms, 4

Quan semblava que l'equip estava méstocat, van revifar les esperances de lluitapels llocs de dalt. Els gols els van aconse-guir Fontgivell, Dragos, Jordi Llaó i Litri depenal.

21 d'octubreC. D. Riudoms, 1 - Vilafortuny, 0

Alineació que es va presentar: Adrià, Edu,Jordi Llaó, Mias, Martorell, Kiko, Litri, Òscar,Manu, Dragos i Àlex. Partit dolentíssimamb poc futbol per part dels dos equips.

Resultats dels equips de futbol riudomencs de segona categoria territorial, i altres esports


Hi hagué molt de centrecampisme ipoques ocasions de gol, en una de lesquals, Jordi Vidal va transformar-la amb l'ú-nic gol del partit. El porter local, Adrià, esva lesionar als vint minuts de joc i el seurecanvi, Aragonès, el van expulsar a lasegona part amb vermella directa quan vaaturar un jugador rival a fora de l'àrea. Elseu lloc el va ocupar el jugador de campJordi Llaó que va mantenir la porteria azero malgrat la pressió dels forasters.L'àrbitre, Emilio Rincón, bé.

28 d'octubreC. D. Riudoms, 1 - Alhambra, 1

Els jugadors que van sortir van ser:Aragonès, Edu, Mias, Litri, Kiko, Martorell,Àlex, Ivan, Manu, Dragos i Òscar. A la sego-na part sortiren: Soto, Alberto, Roger, JordiLlaó i Oleguer. Va ser un partit molt igualat,malgrat que els visitants no es van acostara la porteria defensada per Aragonès. Lescoses van començar molt bé el minut cincde joc quan Litri, d'un fort xut, inauguravael marcador. Tot semblava que seria unpartit plàcid, però res de res. Com cadadiumenge, molt de joc de mig camp isense jugades de perill. A la segona part,els visitants van prémer una mica més ifruit d'això van poder empatar, resultatque va ser el definitiu. L'àrbitre, JordiJiménez, molt bé.

4 de novembreTarragona, 0 - C. D. Riudoms, 3

Fou una victòria important dels nostresper no perdre els llocs de davant. Els golsels van marcar Zamorano, Soto i Alejandro.

8 de novembreC. D. Riudoms, 1 - La Canonja, 1

Jugadors que van saltar al camp:Aragonès, Litri, Edu, Òscar, Alberto,Zamorano, Soto, Àlex, Manu, Mias iMartorell. A la segona part van jugarAlejandro, Mariano, Toni i Jordi. Aquell diu-menge ens va visitar el líder, que en capcas ho va demostrar sobre el terreny dejoc. Els locals van fer un bon partit i en el minutquinze de joc, Soto va inaugurar el marca-dor. Després van tenir més ocasions de gol,però no van pujar al marcador. A la segonapart, el visitants van pressionar un xic, cosaque van aprofitar per empatar de penalinjust i en temps de descompte. L'àrbitre,Moisés Vizcarro, molt malament.

18 de novembre Suer, 0 - C. D. Riudoms, 2

25 de novembre C. D. Riudoms, 4 - Maspujols, 2

Aquell dia sortiren: Adrià, Oleguer, Mias,Litri, Soto, Martorell, Zamorano, Àlex,Alejandro, Toni i Edu. A la segona part,Òscar, Peta, Ivan i Jordi Llaó. L'àrbitre, BelloSanz, bé. Fou un partit de forta rivalitatarran dels incidents de la temporada pas-sada i bona victòria dels locals, que ja por-ten vuit partits sense perdre. Es van avan-çar els visitants, però poc després vaempatar Àlex. Alejandro va avançar depenal els locals i poc després un altre errordels locals va portar l'empat a dos. Peta defalta directa i Soto d'un rebuig establiren el4 a 2 definitiu.

2 de desembre Constantí, 3 - C. D. Riudoms, 4

Dia de festival de gols amb un jugadormenys quasi tot el partit i el porter reservava jugar de davanter els darrers minuts imarcà un gol. Val a dir que, per aquellesdates, el jugador Mariano, fitxat aquestatemporada, ha causat baixa i ha fitxat perl'Oleastrum.

10 de desembreC. D. Riudoms, 0 - Imperial, 0

Alineació inicial d'aquell matx: Adrià, Edu,Manu, Soto, Toni, Àlex, Zamorano,Martorell, Òscar, Mias i Litri. Va ser un des-astrós partit de futbol en una tarda vento-sa que va dificultar molt el joc. Van ser dospunts més perduts i que demostra que,aquesta temporada, el Riudoms juga moltmillor a fora de casa.

17 de desembre Astorga, 2 - C. D. Riudoms, 2

Llàstima dels punts escapats, ja que a laprimera part anaven guanyant per 0 a 2ols, amb gols d'Òscar i Toni.

23 de desembreC. D. Riudoms, 3 - La Selva del Camp, 2

Va ser un partit molt igualat davant d'unrival tercer classificat i que es va mostrarmolt perillós, malgrat jugar amb inferioritatquasi tota la segona part. Els locals es vanavançar en el marcador gràcies a un gol deToni i el segon de Zamorano. A la segonapart, La Selva va saber empatar a dos iquan tothom firmava l'empat, Manu esta-blia el 3 a 2 final. L'àrbitre, Torao, bé.

esports


Visita rodada al pessebre d’arena de La PinedaEl passat dia de Sant Esteve, el grup de ciclisme Amics de Riudoms va fer la sortida quedes de fa tres anys que fan al pessebre d'arena de La Pineda. Malgrat les baixes tempe-ratures, van ser tretze els que van participar a la sortida.

Classificació, a dia 5 de gener, cinquenaposició amb 29 punts.

Resultats del C. D. Riudoms (3a Territorial)Almoster, 3 - C. D. Riudoms B, 2 C. D. Riudoms B, 1 - Duesaigües, 5 L'Hospitalet, 2 - C. D. Riudoms B, 1El Morell B, 0 - C. D. Riudoms B, 3 C. D. Riudoms B, 0 - Vandellòs, 2C. D. Riudoms B, 3 - La Riba, 2Miami, 2 - C. D. Riudoms B,3C. D. Riudoms B, 4 - Mont-roig del Camp,1 Porrera, 1 - C. D. Riudoms B, 4 C. D. Riudoms B, 4 - Riudecols, 1 Castellvell del Camp, 0 - C. D. Riudoms B, 1 C. D. Riudoms, 2 - Alcover, 2 Classificació, a dia 4 de gener, quarta posició amb 22 punts.

Escola de Futbol Baix Camp (Riudoms)Resultats de l'equip de tercera categoria territorial:

Escola Baix Camp, 1 - Miami, 1Mont-roig del Camp, 2 - Escola Baix Camp, 2Riudecols, 2 - Escola Baix Camp, 0Escola Baix Camp, 4 - Castellvell del Camp, 2 Alcover, 2 - Escola Baix Camp, 1Escola Baix Camp, 2 - Les Borges del Camp, 2 Almoster, 0 - Escola Baix Camp, 1Escola Baix Camp, 1 - Duesaigües, 3

Futbol salaResultats dels primers partits de la temporada:

Riudoms, 4 - Pradell, 4Sant Carles de la Ràpita, 6 - Riudoms, 4Riudoms, 4 - Vinyols, 1L'Aldea, 6 - Riudoms, 5Riudoms, 6 - Salou B, 3Altafulla, 8 - Riudoms, 4 Alforja, 4 - Riudoms, 1

Futbol de veteransC. D. Riudoms, 2 - el Masroig, 0C. D. Riudoms, 1 - Astorga, 3

Participació a la Cursa del Sac d’AvellanesEn la cursa combinada de dur un sac d'a-vellanes al coll, aquest any van ser dos elsatletes riudomencs que hi van participar:Jordi Font, que va quedar tercer classificat,i Josep Bes, que va ser setè.

Relleu al capdavant del C. D. RiudomsEl president del CD Riudoms, CarlesFortuny, va presentar el passat estiu ladimissió als membres de la junta, permotius personals. Se li va acceptar i, a par-tir d'aleshores, el nou president és VicençSolsona.

✐ Jordi Colomé Guinart

LLU

ÍSG

IL

Lliurament de remis del torneig Fira de l’AvellanaAl jugador Peta li va fer lliurament, abans de començar el partit de la Fira de l’Avellana,del trofeu al màxim golejador de la temporada passada Memorial Albert Micola. Aixímateix, la pubilla de Riudoms, Carlota Molons, va lliurar el trofeu al capità del Salou coma guanyador del torneig Fira de l'Avellana.

JOSE

PM

ARI

AFO

NT

senderisme


A las sis del matí del passat diumenge dia16 de desembre, un grupet de 12 senderis-tes ens preparàvem a la plaça de l'Església,per anar a dinar a Prades. Es tracta d’unacolla que cada diumenge, i al llarg de totl’any, fem les nostres sortides i que, com acloenda de temporada, vam pensar en ‘ferel cim’. Fosc com una gola de llop, enaquesta una hora es confonen els que vana dormir tard i els que s’aixequen d’horaper no fer tard. Els que ens van poder veure,segur que van pensar: aquesta gent, tenen

alguna cosa de bojos.La qüestió és que a dos quarts de set del

matí comencem a caminar en direcció a laRiera per arribar a Maspujols, on començael camí per anar a Prades. Són un total de30 quilòmetres per uns senderons plens deduresa i bellesa. Els que coneixen el reco-rregut, (són molts els del poble que practi-quen el senderisme) saben molt bé que elmés difícil és arribar a les antenes dels repe-tidors de TV, perquè després vénen unseguit de pujades i baixades per camins de

muntanya que tenen menys dificultat.Comença el Coll de la Batalla, un dels

senderons més macos que pots recórrerper camins de muntanya. Fem el primerrefrigeri: surten de les motxilles els termosamb cafè calent o tallats. Las xocolatines,galetes, o fruits secs, són els elements prin-cipals de l’improvisat àpat de participaciócol·lectiva que, per si sol, posa en evidènciala bona convivència que impera en el grup.Mentre comença a aclarir, ens estem ado-nant que el dia ens acompanyarà en tot elseu màxim esplendor. Però, compte, noens confonguem, el recorregut acaba decomençar, el fort precisament ens ve ara.La muntanya s'alça immensa davant nos-tre. En alguns llocs del recorregut, (passadala Font del Roure) has de grimpar, però hofas a gust, perquè saps que falta poc perarribar fins a les antenes, on tenim previstfer l'esmorzar. Des d’aquell oportú cafetóhan passat dues hores bones, i semprecaminant cara amunt .

Després de uns bons entrepans, queens ajuden en recuperar forces, es reprèn elcamí. Abans, però, ens fem la foto com arecordatori i per satisfacció. Ens falta ara elrecorregut més llarg, però, el mes fàcil. Ensdóna ànim pensar que els nostres familiarsi amics ens esperen a l’entrada del poble,(arriben al voltant de les dues) per acom-panyar-nos en aquest dinar de companys,com a cloenda d’una temporada de sende-risme. Un brindi i amb les salutacions méssinceres de tots, ens serviran per dir-nosadéu, amb els ferms propòsits i bons desit-jos; per a un millor any futur, a punt decomençar.

✐ Victorí Llauradó Ferran

Crònica d’una caminada de 12 senderistes riudomencs

▲ El grup de senderistes riudomencs van pujar a Prades.

VIC

TORÍ

LLA

URA

DÓ

tal dia farà un any


Com que la història és als llibres, si algú noen “recorda” “alguna” dada, que llegeixi,mengi cues de pansa o pregunti a qui ensàpiga. No ens cal tant la memòria històri-ca com la “consciència” històrica que, percert, no prescriu mai i, com avisavaLeonardo da Vinci, “Qui camina bé no solcaure”.

Precisament, a hores d'ara, quan ensesperen tres grans paradigmes (un hiper-hedonisme extrem, una globalitat expan-siva i un tecnicisme aclaparador), ja sabemque un bàndol ho tenia tot, des de casesde protecció estatal fins a permisos pervendre tabac, loteries o qualsevol cosaque depengués de l'Estat. Sense oblidarmonuments als caiguts i monuments quehaurien de caure. Així, les despulles d'al-guns riudomencs que havien perdut lavida en la passada guerra incivil de 1936-1939 van poder ser recollides i dipositadesa la capella central del CementiriMunicipal i l'any 1996, arran d'una remo-delació, foren traslladades intactes a unanova tomba monumental -o mausoleu-construïda a la part nova d'aquest mateixcementiri. A més, per les festes del BeatBonaventura Gran de 1954, és a dir, moltsanys després d'acabada la brutal contesabèl·lica, les autoritats municipals de l'èpo-ca van inaugurar públicament un monòlital bell mig de la plaça de l'Om -rebatejada

aleshores “legalment”amb una placa, si béno popularment, com la del“Generalísimo”-, que evocava només elsnoms de 26 de les 29 víctimes del bàndoldit nacional, mortes a la rereguarda repu-blicana.

Els habitants majors d'edat de la vila deRiudoms, que finalment cada quatre anys,més o menys, poden donar la representa-ció als seus dirigents a través de l'emissiódels seus vots, no han sabut cloure, doncs,les ferides de la darrera guerra -per alguns,cada vegada més pocs, encara qualificadade croada nacional o guerra santa, com si,de santa, n'hi hagués cap- amb equanimi-tat. El 1998, en lloc d'acordar reconvertirl'esmentada arquitectura en un monu-ment a la pau i la concòrdia, per exemple,el Consistori ja democràtic de l'època solsel va saber traslladar de lloc. Així, dedavant de l'edifici de la Casa de la Vila, elvan muntar de nou al fossar, a prop de l'al-tre memorial -la capella col·lectiva men-cionada- que recorda igualment, només,el mateix grup de víctimes, que, a nivellestatal i d'entre els milers d'immolats, enforen beatificades d'una tongada 498 (93de les quals religiosos catalans) el 28 d'oc-tubre de 2007, a la plaça de Sant Pere deRoma, per l'Església catòlica. Amb aquestabeatificació van ser econeguts ara formal-ment com a màrtirs del segle XX perquè

moriren a Espanya durant els anys 1934,1936 i 1937 com a “testimonis heroics del'Evangeli” (seguint la línia d'actuació queens té darrerament tan acostumats elVaticà, ja que, des de 1987, ja ha beatificat479 persones més en onze solemnes ceri-mònies religioses més, d'entre les quals hiha onze beats que, actualment, ja hanestat canonitzats). D'aquesta major beati-ficació massiva de la història de l'Esglésiacatòlica a través del papa Benet XVI enpodeu conèixer les biografies, fotografies iinformacions diverses al llibre Quiénes sony de dónde vienen. 498 mártires del siglo XXen España. Edice. Madrid, 2007.

L'altre bàndol, anomenat roig, en canvi,ho va perdre tot, llevat de la “dignitat” i,com tothom, té dret a ser també rememo-rat i, alhora, a saber on està enterrada lapersona estimada o on va ser devoradapels llops o voltors. Consciència i dignitatque, cada cop més, potser, són vistes, persegons qui, com certs fills, és a dir, comuna nosa o càrrega que no els deixa fer elque volen amb placidesa plena. “No hemde patir per les desgràcies passades per-què ja han passat i no s'hi pot fer res. Elpassat -l'únic que és cert- és, però, el pas-sat i aquest, com el futur, no existeix. Sipenso només en el futur, m'equivoco, per-què encara ha de venir, és una incertesa i,a més, oblido l'ara. Quan arribi el futur,

Consciència i dignitat històriques‘No hem de patir per les desgràcies passades perquè ja han passat i no s’hi pot fer res’


aquest no existirà, ja que serà present.Com que el passat ja no existeix, he deviure, per això, el present -que és, per tant,breu- per transcendir-ne l'evidència, perassumir-lo, per estar-hi bé amb nosaltresmateixos, amb harmonia, clarividència,tranquil·litat. No cal remenar més aqueststemes desagradables, doncs. Bé jo ara, bétothom”, pensen cofois i, amb la panxaagraïda ben plena, conclouen que “Eltemps no espera ningú”. Potser sí. Però, acasa nostra i en aquest segon mil·lenni,uns, per dolents, encara no cal recordar-los mai més públicament ni han de saberon estan dipositades les seves restes? I elsaltres, per bons, han de tenir uns monu-ments funeraris que els facin memòria perpartida doble? S'ha de ser, després detants anys, tan maquiavèl·lic? Quan lesurnes locals han parlat prou clarament, nopagaria la pena que l'actual Equip deGovern municipal proposés fermamentde fer un acte de constricció “cristiana” -o,simplement, humana- i cicatritzés de boncor i per unanimitat les ferides cruels d'a-quest horrible passat fratricida d'unavegada? I més quan, sobre aquest tema,no hi hauria de trobar gaires divergènciesde tota l'“oposició” actual en ple. O encaracontinuaran negant el pa i la sal, de lamanera que sigui, a qui no pensi com ellso com alguns dels seus volen? Per què nose n'ha fet una rehabilitació moral i, alho-ra, una condemna explícita i una il·legalit-zació real tant dels tribunals franquistescom dels jurats populars republicans,“famosos” pels seus judicis sumaríssims iafusellaments a dojo i, així, arribar aanul·lar-ne les sentències i les condemnesinjustes per raons polítiques, ideològiqueso religioses?

La vida és un do que raja sense aturador,per això voldria fruir-la i pensar-la com unprojecte, sentir-la en silenci, respecte isense por, perquè tots -i no uns quants-en formem part i, com l'amor, arriba i se'nva. És -com vaig deixar escrit en l'articledel número anterior- un camí, una aven-tura, tot sabent, però, que, per una banda,com ens adverteix la saviesa popular,“Aconsella un ignorant i et prendrà pel seuenemic” i que, per l'altra, el peix gros esmenja el petit, però jo, en aquest mónglobal que no deixa de ser un mocadormés aviat brut que net, no vull renyir perinstint amb ningú ni ser la guineu que, perimpuls vital, caça i es cruspeix el conillcada cop que en té la més mínima ocasió.Tanmateix, qui reclama un món millor nohauria de predicar amb l'exemple?

Meditem-ho o reflexionem-hi, doncs, jaque crec que una societat que ha patit latragèdia d'una fratricida guerra incivil nopot superar el trauma des de l'oblit, sinódes de la memòria.

No entenc tampoc com, dins de les cele-bracions oficials de la Diada nacional del'11 de Setembre, des de Riudoms, no s'in-sisteixi en allò que tantes vegades hemreclamat des d'aquesta mateixa publica-ció: el reconeixement de la tasca dels ger-mans Rafael, Joan, Josep, Alexandre iAntoni Nebot Font, nissaga de militars riu-domencs, que agafaren notorietat pel seuprimerenc i decidit suport a la causa del'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra deSuccessió. Per això, alguns d'ells van morirexiliats a Viena, protegits per l'emperadoraustríac, i els borbònics els confiscarentots els béns amb acarnissament. Ja vampublicar que El Memorial 1714, delegaciófuncional d'Òmnium Cultural, l'Onze deSetembre de 1999 organitzà a la seva Saladel Fossar de les Moreres de Barcelona -i ala Sala d'Exposicions de l'Ajuntament deCardona- l'exposició Defensors de lesLlibertats de Catalunya (1705-1714), en laqual els riudomencs germans Nebot ocu-pen un lloc destacadíssim. Però la seva vilanatal no els va retre un petit reconeixe-

ment fins el 1991, en dedicar-los el nomd'un passeig, i fins fa pràcticament dosdies no se'ls ha declarat Fills Il·lustres,encara que el seu retrat no figura a laGaleria de Riudomencs Il·lustres. I tot i laproposta presentada fa anys, enguanyse'ls ha tornat a deixar escandalosamental marge pels dirigents municipals actuals-no pels partits amb representació a laCasa Gran- que, per nacionalistes i perrepresentar-nos a tots, tampoc no han fetpas, per cert, cap crida a penjar o col·locarsenyeres quadribarrades als balcons ofinestres dels habitatges de la nostra vilajoiosa. Se n'han oblidat una altra vegada o,mentre rumiaven quin valor tenia aquestgest i què celebrem -i reivindiquem- enaquesta Diada, els van quedar enganxa-des a la mà? O és que com més anemmenys valem? I, com que no valen excu-ses de mal pagador, tornem al comença-ment d'aquest articlet: Si algú no en“recorda” “alguna” dada, que llegeixi,mengi cues de pansa o pregunti a qui ensàpiga. Per dignitat i consciència històrica!Oi que tenim democràcia? Doncs, “espavil”que ve el ferrocarril de la consciència (his-tòrica o no, i que no tardi tant com l'AVE)!

✐ Josep Maria Toda

▲ Front d’Aragó, 1937. (Guerra Civil Espanyola).

cultura


El CERAP, Centre d’Estudis RiudomencsArnau de Palomar, ha presentat la sevaagenda d’activitats per als mesos degener, febrer i març, d’entre la qual desta-ca la convocatòria de la 18a edició delsPremis Arnau de Palomar '08, en les cate-gories d'investigació, recull fotogràfic, pin-tura i narrativa breu. La dotació total delspremis és 3.000 euros. La data límit de pre-sentació és el divendres 4 d'abril, i la datade lliurament serà el dissabte 19 d'abril. ElsPremis Arnau de Palomar és una coorga-nització del CERAP amb les Regidories deCultura i Joventut de l'Ajuntament deRiudoms.

Fins al 15 de febrer està oberta la ins-cripció per al Seminari d'Introducció"Cada nen/a ens convida a créixer ambell/a", a càrrec de Rebeca i Mauricio Wild,fundadors del Centre ExperimentalPestalozzi a Equiador. L’activitat és organit-zada per l'associació l'Abellarola-EducacióActiva, i tindrà lloc a la sala d'actes delCERAP els dies 31 de maig [de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda] i 1 de juny [de 10 a 1del migdia i de 4 a 7 de la tarda]. El preu ésde 90 euros. Per a més informació: PepiFarnós 660 547 422 i [email protected]

‘Onomàstica de Riudoms’El dia diumenge 28 de gener, a la una

del migdia, a la Casa de Cultura "Antoni

Gaudí i Cornet", es presenta el llibre"Onomàstica de Riudoms" d'Eugeni PereaSimón. La presentació anirà acàrrec deRamon Amigó Anglès i Josep MoranOcerinjauregui, membres de l'IEC.

Viatges i aventuraD’altra banda, torna el "3r Cicle de

Projeccions de Viatges i Aventura-Imatgesdel Món" els dies 3, 10, 17 i 24 de febrer, a2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes delCERAP i amb les següents propostes:

- dissabte 3 de febrer "Escalades perMarroc i Picos de Europa: Toubkal iNaranjo de Bulnes" a càrrec de JaumeSedeño, Xavi Massó i José Luís Triviño,

- dissabte 10 de febrer "Japó. Entre latradició i la modernitat" a càrrec d' AnnaM. Curto i F. Xavier Solé,

- dissabte 17 de febrer "Contrastos al'Índia: Rajastan i Himachal Pradesh" acàrrec de Guillem Guinjoan i Lourdes Jané,

- dissabte 24 de febrer "Alta Ruta '06" acàrrec de Joan Marc Flores.

El CERAP presenta la sevaagenda d’acivitatsEs convoca la 18a edició dels Premis Arnau de Palomar, amb una dotació de 3.000 euros

▲ Sala d’actes del CERAP.

tecnologia


Carretera Montbrió, km. 1Pol. Industrial BALIANES NAVE XTel. 977 36 02 81 * - Apt. 352Fax 977 36 02 9643850 CAMBRILS (Tarragona)[email protected]

C/ Major, núm 38Tel. 977 76 81 0843330 RIUDOMS (Tarragona)

El temps va passant inexorablement i elsdies, tots ordenadets, van caient un darre-re l'altre. Encara em fa l'efecte que era ahirquan botàvem d'alegria en ser designadaBarcelona com a ciutat olímpica… i ja hanpassat 16 anys de les olimpíades!

De fet, aquesta última dècada ha portattants canvis que si ara poguéssim tornar(per exemple) a 1995, ens trobaríem moltperduts i notaríem els canvis als quals enshem anat acostumant poc a poc (ja queno te n'adones de com t'acostumes aqualsevol cosa que et faci la vida mésfàcil…).

Sobretot pel que fa en el camp de la latecnologia, que poc a poc però sensepausa ens ha anat introduint petites modi-ficacions (ja ho deia el Capità Enciam: "Elspetits canvis són importants") que sols nofan (potser) gaire cosa, però que juntsaporten un gran salt tecnològic a tota lasocietat.

Qui podria, a dia d'avui, sortir de casasense prendre el telèfon mòbil? I quantespersones a la feina no poden passar senseInternet? Potser faríeu alguna cosa, però ala mateixa velocitat?

I és que és molt fàcil acostumar-se a lescoses "bones", i no ens adonem d'allò quetenim fins que no ho tenim.

Jo encara em sorprenc a mi mateixpensant en les vegades que quedava ambels amics, i fins que arribaves al lloc nosabies si ja hi eren o què. O si arribaves elprimer i et feies un fart d'esperar…"M'hauré confós d'hora?" Ara, és tan sim-

ple com fer una trucada i preguntar-los onsón i què fan.

Però sobretot cal destacar la innovacióque podria donar nom a una nova època:Internet.

El 1995 era impensable que una parella,cadascun d'ells a les antípodes de l'altra,s'enamoressin sense conèixer-se física-ment, o que poguessis portar a la butxaca20.000 cançons per escoltar quan vul-guis…

I ja quasi bé tenim aquí els nous telè-fons, que més que telèfons són miniordi-nadors, amb els quals pots estar en con-tacte amb tot el món, i que no tenen res aenvejar als de sobretaula (bé, potser sí: lapotència).

Sense parlar del meravellós invent delGPS: encara que la teva orientació siguidolenta o nul·la (com un servidor) ja potsanar pel món sense por de perdre't. Sensetenir en compte que la seguretat a lacarretera és molt més alta, més que res perl'electrònica que les marques han aplicatals seus models per fer-los més eficients,còmodes, ecològics i segurs (airbag, ABS,ESP…). Potser el tema on s'ha d'incidir ésen l'ecologia del transport, que encaraestà una mica verda.

Però, com en tot aquesta vida, qualse-vol tecnologia es pot usar de forma que,en lloc de treure'n beneficis, en trauremperjudicis… Per exemple en els nenspetits, ara els pares han de controlar-los laració diària de televisió, de joguines elec-tròniques, i d'ordinador/Internet perquè sino poden acabar "enganxats" a algunad'aquestes tecnologies. Ara ja no es veuennens i nenes jugant al carrer: després del'escola, dels repassos i altres classes parti-culars de matèries addicionals, els nens notenen temps de res més; i si per aquellescoses en tenen una mica, endollant la"Play" (diga-li Xbox, Wii, Ds o Psp) i au, apassar l'estona hipnotitzats per la maqui-neta. I és que “totes les masses fan mal".

Ben segur que la generació que araacaba de néixer es preguntarà quan tinguiús de raó com podíem viure avui sense elsavanços que ens ha "regalat" la tecnologia.

La resposta és simple: "d'allò que els ullsno veuen, el cor no se'n dol"...✐ Josep Maria Mas Folch

Com hem canviat...L’autor de l’article es pregunta ‘Qui pot sortir de casa sense prendre el telèfon mòbil?’

▲ iPhone, l’última revolució en telefonia mòbil.


mitjans de comunicació

Dotze publicacions locals del Baix Camps'han constituït en associació sota el nomde Premsa Local del Baix Camp. L'acte designatura dels estatuts d'aquesta novaentitat es va fer el passat 1 de desembre aColldejou en una assemblea en la qual esvan designar els responsables de cadaentitat, i es van definir els objectius a rea-litzar des d'aquesta nova plataforma decomunicació comarcal.Formen part d'aquesta entitat les publi-

cacions següents : Lo Collet (Colldejou), ElLladoner (Riudecols), Els Porxos (Montbriódel Camp), La Borja (Les Borges delCamp), L'Informatiu d'Alforja (Alforja),Cronosport (Vilaplana), Lo Pedrís(Vilaplana), L'Om (Riudoms), La Crifolla(L'Aleixar), Lo Floc (Riudoms), El Replà(Vinyols i els Arcs) i la Revista Cambrils

L'assemblea constituent de Premsa Localdel Baix Camp va designar Lluís Rovira

(Revista Cambrils) com a president de l'en-titat, Montserrat Gené (El Replà) com avicepresidenta, Anna M. Velázquez com asecretària i Jordi Ferré (Lo Floc) com a tre-sorer. Com a vocals es va designar MontseManjón (Lo Collet), Eva Aymamí(Cronoesport), Ester Mariné (El Lladoner),Gemma Alegria (Els Porxos), Josep Altès(La Borja), Antoni Pujals (L'Informatiud'Alforja), Xavier Fortuny (L'Om) i JordiMariné (Lo Pedrís).

Punt de trobada

Premsa Local del Baix Camp neix amb lavoluntat de protegir els interessos de lespublicacions associades que, tot i tenirperiodicitats diferents, tenen com aobjectiu comú el d'informar de primeramà de tot el que passa als respectiusmunicipis. D'altra banda, l'associació hade servir com a punt de trobada de novespropostes comunicatives a nivell comar-cal. Cal recordar que aquestes publica-cions ja fa tres anys que estan funcionantcom a col·lectiu, realitzant reunions periò-diques a les seus de les diferents publica-cions. Fruit d'aquestes reunions, ara fados anys, ja van organitzar l'exposiciófotogràfica Visions Locals, que es va expo-sar de manera itinerant per tots elspobles de la comarca on tenen la seu lespublicacions associades.

La creació de Premsa Local del Baix Campsuposa una experiència inèdita a totCatalunya dins de l'àmbit de la comuni-cació i es dóna en una comarca, el BaixCamp, històricament força rica en publi-cacions locals.

Neix l ‘associació ‘Premsa Local del Baix Camp’

▲ Representats de les diferents publicacions, en una ‘foto de família’.

mitjans de comunicació


Amb força satisfacció van rebre els lectorsi subscriptors de L’OM els canvis introduïtsa la publicació per tal de modernitzar-la iadequar-la a les noves demandes del mer-cat. La revista, de periodicitat mensual, haincorporat també més continguts d’ac-tualitat en un intent de recollir, fil perranda, tot el que succeeix en el municipi,ja sigui en l’àmbit polític, social, cultural oesportiu.

En la voluntat de l’equip de redaccióestà la creació de noves seccions, com arala dedicada al teixit empresarial del muni-cipi, on mensualment apareixeran empre-ses que per la seva tradició, singularitat otranscendència siguin motiu d’interés perals lectors. La revista també ha incorporatespais de servei, com ara: agenda cultural,telèfons d’interés, horaris de serveis muni-cipals...

En aquesta nova època de L’OM estàprevista la potenciació del web de la revis-ta (www.lomriudoms.cat), a través delqual els lectors podran consultar, des dequalsevol lloc del món, els continguts dela publicació, ja sigui del darrer númerocom d’edicions anteriors. Així mateix,podran mantenir contacte amb la redac-ció per aportar notícies, imatges o opi-nions sobre l’actualitat del municipi.

Mitjà de referència a Riudoms, la revistaL’OM continuarà en la línia d’editar publi-cacions, de format divers segons les carac-terístiques, de caire històric, de recerca od’actualitat.

Membre de l’associació Premsa Localdel Baix Camp, L’OM ha obtingut diversospremis en els decurs dels darrers anys. Lapublicació compta amb subscriptors, quereben la revista la primera quinzena decada mes. Tot i que també es pot adquirira diferents establiments del municipi:L’Estanc del carrer Nou, la Lliberia LaCometa, el Quiosc Ramon Mallafré i laLlibreria El Follet.

✐ F. C.

El nou disseny de la revista‘L’Om’, ben rebut pels lectorsEn el número del mes de desembre, la publicació va incoporar nous elements gràfics

nadal 07


La visita de ses majestats els Reis Magsd'Orient i el Tortell de Reis marquen la fi deles festes nadalenques., unes festes on elsdinars familiars i les celebracions popularshi tenen un pes important. Torna a ser elmoment de posar-se el dia, intentar seguirels propòsits fets per aquest any nou i tor-nar a portar-se bé per poder rebre regals elpròxim any.

La nit del 5 de gener, és, sens dubte,una nit plena d'il·lusió, de màgia i tambéde nervis. Arriben ses majestats els ReisMags d'Orient i no arriben sols, sinó queho fan carregats amb molts i molts regals.Melcior, Gaspar i Baltasar no van faltar a lacita que cada any tenen amb Riudoms. Ales 7 de la tarda va començar la Cavalcadadels Reis Mags d'Orient amb tot el seuseguici reial, les carrosses i els regals.

Els tres reis van arribar per l'avingudaJosep M. Sentís i van recórrer els principalscarrers del centre de la vila. Un cop vanarribar a l'Ajuntament, van rebre la saluta-ció i la benvinguda de l'alcalde, Josep MCruset. Seguidament la comitiva reial es vadirigir a l'Església Sant Jaume Apòstol desd'on es van repartir els regals. Els carrers deRiudoms es van omplir, un any més, denens i nenes que acompanyats per tota lafamiíia van poder veure en viu l'arribadadels Reis Mags d'Orient. De fet, la vigília delDia de Reis és una nit on gairebé tothomsurt al carrer. És una festa que, a diferènciade les altres nadalenques, que se celebrenmés a casa i amb família, es comparteixamb la resta de la població.

La llegenda explica que tres reis, ano-menats Melcior, Gaspar i Baltasar, muntatsen camells elegants i guiats per un estelbrillant que seguien des de les seves terresllunyanes, van arribar al lloc on va néixerJesús.

Al lloc on es posava l'estel van trobarMaria amb el nen Jesús en braços. ElsMags es van emocionar molt en veure'l i livan retre homenatge regalant-li or, encensi mirra. La història explica que com que es

L’arribada dels Reis Magsclou les festes nadalenquesEl segon Mercat de Nadal va tornar a omplir la plaça de l’Església de paradetes

▲ La segona edició del Mercat de Nadal va tornar a ser un èxit.

▲ Els Reis Mags d’Orient, des del balcó de l’Ajuntament.

MO

NTS

ED

OLC

ETJO

SEP

MA

RIA

FON

T

nadal 07


van alegrar tant d'haver trobat Jesús vandecidir fer regals a tots els altres nens. Cadaany es repeteix aquest gest i els reis tornenper repartir obsequis a tots els infants delmón.

Va ser a mitjans del segle XIX quan es varepresentar els Reis Mags com a portadorsde joguines per als infants. Fins aquellmoment, els obsequis eren molt més quo-tidians: Gaspar portava caramels i llamina-dures, mató, mel o fruits secs; Melcior rega-lava roba o calçat i Baltasar era l'encarregatde castigar els infants que havien estatdolents durant aquell any amb carbó, llen-

ya o pedres. Avui en dia, però, les joguinesque reben els nens i nenes són ben dife-rents. Els jocs d'intel·ligència o les video-consoles de moda Wii són alguns delsregals estrella d'aquest 2008.

Segon Mercat de NadalLa segona edició del Mercat de Nadal

va tornar a omplir la plaça de l'Església deparadetes que oferien tota classe de pro-ductes típics de Nadal. En aquesta edició,tots els qui van passejar pel mercat vanpoder comprar des de productes alimen-taris fins a diversos objectes de regal. El

Mercat, que es va celebrar el passat 16 dedesembre, va servir per equipar-se per lesfestes nadalenques ja que s'hi podien tro-bar des de flors, queviures, ornamentació ilots de nadal fins a bijuteria i roba. LaYolanda Sánchez de la carnisseria, xarcute-ria El Rebost, va fer una valoració positivade la jornada. “ La gent que passa s'atura icompra alguna coseta”, va afirmar tot asse-gurant que aquest era el primer any que hiparticipava i que té la intenció de repetiren properes edicions.


▲ Centenars de persones es van aplegar per rebre els Mags d’Orient.

JOSE

PM

ARI

AFO

NT

Documents

l’om revista6 revista l’om• riudoms La Cambra de Comerç de Reus farà seves les propostes de l'Ajuntament de Riudoms al Pla Territorial del Camp de Tarragona. Aquest és el