L�Assemblea,fites i objectiusUn treball compartitvers una utopia comuna.

Número 20 - segona època - Maig 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

parlem de:parlem de:2 Entrevista.

Andreu Trilla

3 Fem una tascaamb sentit.Ramon Francolí

4 Mou-te per Àfrica.Equip de Primària del�Escola Pia de Mataró

5 El procésd�Assemblea noha acabat.P. Vilaseca - O. BlancherN. Trullà - E. Coll

8 Missatge delCapítol

Els qui han viscut intensament el procésd’Assemblea han quedat una mica esgo-tats. El procés ha demanat reflexionar, dis-

cutir i debatre, a bastament, elque i el com del que fem,

del que hem fet i del quevolem fer. S’ha fet unafeina de somni, enve-

jable per a molts col·lec-tius. (Quants estaments

socials, polítics i/o organit-zatius del nostre país vodrien quees fes tanta feina i tan ben feta ambcertesa i credibilitat i amb la profes-sionalitat que es mereix!)L’Assemblea ha fet repensar, somiar,remodelar i replantejar tot el que, bensegur, ja sabem. Però, dir-nos-ho, ex-plicitar-ho i/o argumentar-ho deu seri és un esforç que tot col·lectiu, en unmoment o altre, ha de poder fer, o mésben dit, està obligat a fer tot i que nopas tots (els col·lectius) són capaçosde fer.Adornar-nos, col·lectivament, quevolem i que compartim una utopia ique, encara que lluny, ens fa engres-car i no ens deixa aturar, deu ser boperquè ens empeny a seguir treba-

llant objectius i propostes com anous reptes i deu ser bo, també,perquè genera que els equips sur-tin de vicis i de rutines per tro-bar-se compartint idees, il·lu-sions i, també -per què no dir-ho?- fracassos.

Descobrirla vigènciaque té llui-tar per unsideals per-què creiem,encara, enla transfor-mació d’a-questa nos-tra realitatés fer, ja,una realitat més justa i més solidària i méstolerant i més activa i més participativa…La llista de les coses que, en totaquest procés, s’han mobilitzat–i es mobilitzen encara– nos’acabaria mai. Allò de la im-plicació deu tenir un raconet enl’inconscient col·lectiu.Descobrir-nos capaços de revi-sar i de proposar un fer diferentque ens farà un fer millor és unaclara mostra que som un col·lec-tiu viu i actiu, amb una clara vo-luntat de cercar la gran desitja-da qualitat en l’ensenyamentfent un ensenyament de quali-tat que passa per la innovació ila creativitat, la imaginació il’enginy, els recursos i els es-forços, l’avaluació i la revisió ique mostra, ja, una propostaeducativa que és nostra, viva iactiva, renovada i arrelada i ambfutur.

2

Any d�Assembleai de Capítol ProvincialParlem amb Andreu Trilla.

entrevista

Què és un Capítol Provincial?El Capítol és una assemblea de la totalitatde l’Escola Pia de Catalunya, de la qual,pel seu volum i organització, tot el que fa re-ferència a les nostres escoles (el Secretari-at) i al seu Equip de Gestió es tracta a part,però és ben present en el mateix Capítol.

Quines persones van al Capítol?Hi ha uns membres que van al Capítol perpropi dret. Són els que tenen càrrecs de res-ponsabilitat dins la Província: l’equip degovern, l’equip de la cúria provincial, elViceprovincial de les Califòrnies i del Sene-gal i els caps o responsables de les comu-nitats de Catalunya. Això ha fet, en aquestCapítol, un total de 27 persones. Hi ha tam-bé un nombre igual de membres elegitsper votació directa per tots els escolapisde la Província, més 2 de cada Viceprovín-cia. En total, doncs, 54 persones.

Quina és la feina del Provincial?Podria respondre recorrent al que diu lanostra normativa; però prefereixo contes-tar, més senzillament, que la feina princi-pal és fer costat a les persones i institucio-ns que formen l’Escola Pia. És clar queuna bona part d’aquesta feina no es podriadur a terme personalment, excepte en elcas de comptar amb un superman; cosa quevol dir que el Provincial delega moltesfuncions i, per sort, pot confiar en moltespersones. Això és molt clar, per exemple,en el cas del Secretariat. El Provincial ésel darrer responsable de les escoles. Sor-tosament, l’organització del Secretariat el

descarrega no d’a-questa darrera res-ponsabilitat, però síde moltes altres co-ses.

Relació entre Capí-tol i Assemblea,Provincial i Secre-tari General.Entre Capítol i As-semblea, entre Pro-vincial i SecretariGeneral, entre Escola Pia i Escoles hi haun paral·lelisme ben estret. Som un cos or-gànic. Una cosa és tot el cos, una altra ca-dascun dels òrgans, i una altra cadascundels membres. El Capítol i el Provincialse situen en el nivell de la globalitat. Peraixò els interessen sobretot, pel que fa ales escoles, aquells aspectes que fan re-ferència a la titularitat: l’ideari, les gransdecisions polítiques, les opcions de fons.Pel que fa a les polítiques més concretes i,encara més, al funcionament normal, és elterreny propi del Secretariat, amb el Se-cretari General al capdavant. Jo diria que,més que temes d’organigrama (que hi hade ser), les relacions han de ser de profun-da sintonia. Per sort, ha estat i és ben aixíen aquest temps que m’ha tocat fer de Pro-vincial.

El Capítol ha tractat algun tema d’interèsper a les escoles?El Capítol va escoltar l’exposició del Se-cretari General, en va treballar alguns as-pectes en comissions, va aprovar dues pro-postes concretes a suggerir al SecretariGeneral, va donar el vist-i-plau i suport ales línies polítiques decidides en la darre-ra Assemblea, va mostrar el seu desig quel’ aire pastoral es continués enfortint, vaaprovar la proposta de modificació d’al-guns punts de l’Estatut del Secretariat i,finalment, va adreçar un missatge a totsels membres de l’Assemblea i, extensiva-ment, a totes les persones de les nostresescoles.

Andreu Trilla, escolapi, va néixer a Ba-laguer i és mestre. Comença a exercira Tàrrega i, més tard, fa de professor alSeminari de Navarra. Està setze anysal barri de Can Serra (L’Hospitalet).En el Capítol de l’Escola Pia de Cata-lunya, celebrat aquest any, ha estat re-elegit provincial, càrrec que ocupa desde fa vuit anys.

3

Podem estar satisfets!Fem una tasca amb sentitTenim ganes de perdre el temps amb els infants.

escola pia

Hem analitzat i reflexionat,amb seriositat, energia, força iesperança, la pròpia realitatper encarar el futur i fer pro-postes de millora.

L’Assemblea, en si mateixa, no era el puntd’arribada, sinó un punt d’inflexió dins detot un procés. És ara, quan hem de garan-tir els retorns de tota la feina, de les re-flexions, del treball en els equips, el mo-ment de poder traduir aquest projecte defutur en una realitat útil i pràctica. Passardel terreny dels discursos, dels propòsitsal de les realitzacions.Un aterratge que, davant el tipus de socie-tat en què l’escola és present –i quan dicescola entenc els alumnes, pares i mestres–demana que hi estiguem immersos. Davantaquesta societat, aquestes múltiples socie-tats que ens toca de viure, l’escola potadoptar diferents “postures”. No entenc,millor dit, no crec que postures acomoda-tícies, o de “passotisme” o de repeticiód’esquemes s’adiguin amb allò que els es-colapis entenem què vol dir el fet d’educar.Si entenem que educar vol dir quelcom mésque instruir, més que reproduir missatges,si entenem, creiem i fem de l’educació unaeina de possible transformació, la nostratasca pren sentit.Un sentit, el d’educar, en el que hem desaber dur a la pràctica allò que és l’eixvertebrador de tota la nostra acció: l’actitudpastoral. Una actitud que ens ha d’ajudara entendre millor l’educació i que dónasentit a la feina que realitzem. Una actitudque demana un cert compromís de totesles persones que treballen i fan escola, ambuna implicació de tots els docents i des detotes les àrees, potenciant la formació d’ac-tituds i valors personals.Una actitud que no sols passa pel llenguat-ge dels conceptes sinó pel de les actituds:el compartir, la valoració dels èxits,l’acceptació de la diferència, el reconeixe-ment dels errors.I un ambient de treball on el compromís,les respostes i els signes hi siguin presents.

Un estil que afavoreixi l’educació socialcom element que meni a viure i a conviu-re en unes realitats cada cop més diversesi més plurals, en un intercanvi constant.Treballar per reconèixer l’altre ajuda aconstruir el meu propi coneixement. Tre-ballar pel dret a la diferència ens ajuda enla tolerància i en l’acceptació.Una manera de fer on els docents hem desaber trobar el nostre paper. Si encara pen-sem que som l’eix central del procés d’a-prenentatge crec, modestament, que ensequivoquem. El mestre, el docent ha deixatde ser el protagonista. El veritable prota-gonista és l’alumne i nosaltres, els docents,hem d’esdevenir uns acompanyants, unsmediadors i uns orientadors que disposemi que posem al seu abast els elements d’en-senyament-aprenentatge ajustats a les se-ves necessitats.

Un ritme de treball que m’agrada definircom la pedagogia de la lentitud. Lentitudque entenc com la calma i la tranquil·litatnecessàries per mesurar i processar el queanem fent i que en cap cas vol dir deixa-desa i parsimònia. Una lentitud que enspermet de conèixer i de reconèixer, d’atu-rar-nos i de repensar, de contemplar i d’es-coltar. Un treball potser més lent, que de-mana perdre temps, però que, ben segur,serà guanyar-lo.Perquè crec que nosaltres encara tenimganes de perdre el temps amb els infants.Ramon Francolí - Secretari General

4

Utopia,a l�escolaCanviem en les coses petites.

Mou-teper ÀfricaConeguem la diversitat.

reflexió

experiència

Durant la setmana del 22 al 25 de març,amb els nois i noies de primària, hem ce-lebrat durant una setmana «Conèixer mi-llor Àfrica». S’han realitzat un conjunt d’ac-tivitats molt diverses. De fet aquesta cam-panya, ja es va iniciar amb anterioritat, ambel treball realitzat des de tutoria a partir dela maleta d’Intermón. Aquesta setmana,però ha servit de cloenda.Una de les activitats importats han estat elstallers. Tallers de cançons, ritmes, màscares,contes, trenes, menjar, jocs, llengües, comerçjust, instruments: tots relacionats amb Àfri-ca, comptant amb la col·laboració de perso-nes nadiues de Gàmbia i del Senegal.També hem realitzat una exposició, ambroba, artesania, instruments musicals, es-

cultures, fotografies... cedits pels alumnesde l’escola.Tampoc hi ha faltat la festa final amb mú-sica i ritmes africans, amb l’acompanya-ment d’en Lluís Pinyot i una xocolatadaamb xocolata africana del Comerç Just.Han estat unes jornades interessants perconèixer millor un continent que ens sem-bla molt llunyà, però que, en realitat, ésmolt més proper i ric del que ens pensem.Els nens i nenes ben segur que ara veuenÀfrica amb uns altres ulls.Us animem, a totes les escoles, a celebrarjornades com aquesta. Si necessiteu algu-na cosa, no dubteu a demanar-nos infor-mació.Equip de Mestres de Primària - E.P. Mataró

Si una escola no fos només una institució,sinó també un lloc d’acolliment…

Si un alumne no fos només un alumne,sinó algú que s’educa…

Si els mestres fóssim conscients que edu-quem

no només amb el que diem,Si una classe no s’ordenés com un classi-ficador,

sinó que fos un lloc per viure…Si saber no fos poder,

sinó voler compartir…Si l’autoritat fos per revoltar-se i espero-nar el diàleg

tant o més que fer-lo callar…Si la lliçó no fos quelcom que hom recita

sinó la comunicació d’una experiènciai d’un aprenentatge…

Si un examen esdevingués una miradad’esperança vers demà,

enlloc de ser un judici sobre el passat…

Si l’ordre no fos quelcom establert,sinó un escalf humà…

Si escoltar fos comú als professors, pro-fessores, nois i noies…Si l’acció tutorial fos un espai d’intercanvi,

on la paraula fos més donada que nopresa…

Si ens reuníssim amb les finestres obertesi no les portes tancades…

Si Jescucrist no fos quelcom a aprendre,sinó el qui ens ajuda a fer l’impos-sible… el qui satisfà l’afany de tots elsqui vivim, dia a dia, a l’escola, de volerfer-la un lloc i un espai on doni goig deviure, on nois i grans fan una comuni-tat…

Si...Si...I si algun d’aquest si,

fos ja una realitat?Pregària de l�Assemblea - Caldes, març �99

5

EL procés d�Assembleano ha acabat

Ara és l�hora d�esmolar les eines.

assemblea

L�ASSEMBLEA ASSENYALA UNRUMB I UNA DIRECCIÓPere Vilaseca - Equip de Gestió

«L’important a la vida no és saber on enstrobem sinó en quina direcció ens movem».(Goethe) De les moltes i diferents propos-tes per a treballar al llarg d’aquests quatreanys, l’Assemblea ha decidit enfocar,d’una manera més intensa, el treball en tresgrans línies d’acció, comunes a totes lesescoles. Tres línies d’actuació concretadesamb uns objectius generals. L’Assemblea,en definitiva, ens assenyala un rumb, unadirecció, per aquests propers anys.Els OBJECTIUS GENERALS, però, cal concre-tar-los, fer-los operatius en cada una de lesescoles, en cada una de les etapes, en defi-nitiva en el grup classe.A l’escola, prou bé que ho sabem tots, elmés normal i habitual és estar ocupat, en-feinat, però aquest activisme, necessari,pot esdevenir poc eficaç si no centrem elsesforços per arribar a una mateixa fita, aun mateix punt d’arribada, compartit i co-negut per tots els qui hi treballem.Aquest punt d’arribada ha de ser molt con-cret, ha de definir i determinar un resultatrellevant que volem assolir en un tempsdeterminat: un objectiu operatiu.Un OBJECTIU OPERATIU:• ha de representar un repte assolible i sig-

nificatiu.Assolible, concret i clar. Que a tots ensdigui el mateix i que, a més, ens marquiun repte concret.Significatiu, en el sentit que suposa unavanç, una millora, palpable. Que esti-gui en el punt d’equilibri entre el quevoldríem i el que ens és possible.

• ha d’indicar el resultat que volem asso-lir en forma quantitativa.Aquí s’hi val el que deia Bernat Metge:«Jo crec el que veig, de les altres cosesjo no me’n faig càrrec».

• s’ha de poder acomplir o realitzar a curttermini, màxim un curs escolar.

• s’ha d’avaluar en el termini que ens pro-posem inicialment, saber què és el que

hem fet, com i amb quin èxit. Coneixe-dors que no sempre ho farem tot bé a laprimera. «Cada fracàs ens ensenya quel-com que necessitem aprendre» (Dic-kens).

• ha de servir per motivar les persones iels equips, ja que dóna sentit al treballdiari, el treu de la rutina, per englobar-lo en un propòsit compartit i en un camíde futur. «Per a qui no té un objectiu,res és rellevant» (Confuci).

Els procés de l’Assemblea no ha acabat,resta potser la part més important: concre-tar el mandat de l’Assemblea (polítiques iobjectius) en accions a curt termini, con-crets i avaluables, en cada una de les esco-les i fer-ho de manera que impliqui tot elconjunt de persones que treballen a l’es-cola.En definitiva, l’Assemblea, ens ha d’ajudara avançar, i això només serà possible si elque ens “mana” arriba a l’aula, als alum-nes, ja que són els únics que donen sentit ijustifiquen la nostra feina.

CORDIALITAT I TRANSPARÈNCIA,RIGOR I ESPERIT CRÍTICOriol Blancher –Escola Pia Balmes

Probablement un dels propòsits de l’As-semblea és fer de la participació l’eina méssòlida per tal d’aconseguir uns objectiuscomuns, un criteri compartit per totes lesnostres escoles, quelcom que garanteixi,d’alguna manera, allò que anomenem Ca-

6

assemblea

L�ASSEMBLEADES D�UN ANGLE PRIVILEGIATNúria Trullà – Escola Pia Moià

En aquesta III Assemblea de les Instituci-ons Escolars vaig tenir el privilegi de fer-hi la funció de moderadora. Tenia davantmeu l’oportunitat de participar-hi des d’unangle diferent, no només per la meva posi-ció a la sala sinó també per la implicaciópersonal.Què en vaig treure? Doncs, senzillament,reafirmar el que ja em pensava. Darrereels treballs de l’Assemblea, més enllà delsobjectius i de les propostes hi ha un treballseriós i de qualitat. Un equip que coneix el

ràcter Propi de l’Escola Pia. Des d’aquestpunt de vista, l’Assemblea, tal i com haestat plantejada, assoleix amb escreixl’objectiu de fer copartíceps tots els esta-ments que configuren la nostra comunitateducativa.Val la pena de recordar que el treball quees dugué a terme durant les dues jornadesva ser fruit de totes les propostes que esferen des de cada escola i que, per tant, jarepresentaven el treball consensuat de totsels nostres centres.A partir d’aquestes propostes ens reuní-rem per grups (que eren prou nombro-sos per ser representatius i alhora opera-tius -unes 15 o 16 persones per grup-) itreballàrem les propostes per tal de fer-neuna presentació al plenari de l’Assembleai per votar, posteriorment, les polítiquesque semblaven més interessants per a totel col·lectiu, en el benentès que no es des-cartaven les altres, perquè era possible quemoltes escoles les assumissin com a prò-pies dins dels objectius de cada centre.La valoració dels resultats ens permet deveure el grau de coincidència de tots elsqui assistírem a l’Assemblea i per tant elgrau de fiabilitat que la tria ha tingut aixícom el propi procés.

Si bé és cert que qualsevol metodologiaque parteixi de la necessitat de consens ésper si mateixa lenta, no per això deixa deser enriquidora. Els grups de treball/discus-sió estaven formats per membres del pro-fessorat, per directius, per personal d’admi-nistració i serveis, per pares i per alumnesi per això s’hi podia trobar punts de vistadiferents de tots els estaments de la nostrainstitució.El nivell de participació i d’implicació entots aquests casos fou molt elevat. Voldriadestacar, però, la bona voluntat que enaquest sentit mostraren aquells col·lectius

que sovint ens trobem menys a les reuni-ons de les escoles -pares i alumnes- ques’hi integraren perfectament.Hi hagueren, com és de suposar, momentsde dificultat d’entesa, que resultaren sermolt positius. Es respirava un clima de cor-dialitat i de transparència a l’hora que uncert rigor i esperit crític per tal d’arribar ales conclusions que es creien necessàries.Una de les dificultats que calgué de vèn-cer va ser la voluntat de veure els objec-tius des d’un punt de vista més ampli, in-tentant de no caure en el parany de pensarnomés en les realitats que cada u de nosal-tres coneixia més bé. El propi grup, però,ja s’encarregà de fer de catalitzador delprocés, de procurar de cercar les polítiquesde progrés en el conjunt de les nostres es-coles, com a realitats generals i no pròpiesde cada escola.Cal destacar també que quan, producte dela voluntat d’arribar a conclusions i la ne-cessitat de debatre alguns temes que enca-ra no havien quedat prou clars, hi hagué lapossibilitat de modificar el propi horari del’Assemblea per tal d’assegurar el nivellde participació i representació que tots vo-líem, així es féu, amb les conseqüènciesen el treball posterior que d’això se’n de-rivessin.En definitiva, des de la posició de qui li vatocar la tasca de moderar un grup de tre-ball, valoraria molt positivament el que haestat l’Assemblea per a tots els qui hi as-sistírem amb la voluntat comuna de fercréixer entre tots un projecte de futur.

7experiència

assembleaterreny que trepitja, una organització efi-caç. Veia com, a cent per hora, es preniendecisions, s’espavilaven per a fer arribarel material a la resta de l’Assemblea, pas-saven a les fases següents un cop fetes lesvotacions.Pel que fa als participants hi vaig consta-tar un alt grau d’implicació. Les diferentsaccions eren seguides activament. El cli-ma de sintonia amb la dinàmica de l’As-semblea era total. Valoro també positiva-ment el nexe que s’establia entre els petitsgrups i el gran grup: l’un ajudava a activarl’altre. A més, qui va voler dir-hi la sevaho va poder fer. Tot plegat constituí un bonexemple de participació en una tasca quea tots ens il·lusiona.N’he quedat amb un regust altament posi-tiu. Hi ha hagut seriositat, bon humor, espe-rança, ganes de lluita. Això és bo. S’ha tre-ballat bé a les escoles; s’ha coordinat bédes de l’Equip de Gestió. El marc de Cal-des ens oferí cordialitat, acollida, unes ins-tal·lacions ben adequades.Queda ara un camí de quatre anys. Sabremrespondre al seu repte? M’atreveixo a dirun sí ben ferm i clar. Si els inicis són elsque han de ser, el que segueix serà de qua-litat. De tots en depèn. Som-hi!

Mentre enfilàvem cap a casa, vaig comen-tar amb les companyes:� He trobat que m�ha passat molt ràpid.M�ha agradat el procés seguit i el que s�hadecidit. Potser la visió privilegiada que te-nia de l�Assemblea em fa sentir així.Em contestaren:� A nosaltres també ens ho ha semblat.En el viatge de pujada, els pins blancs delVallès es canviaren pels pins roigs de laFàbrega, i l�alzinar verd fosc esdevingué laroureda de tímida fulla torrada. Havíemarribat a Moià.Dilluns, de nou, l�escola.

Una visió —una missió— privilegiada dela societat.

ELS CONVIDATS TAMBÉ OPINENE. Coll i J. Pigem - Auditors

Com a auditors, recentment havíem dedi-cat moltes hores de feina a la Institució, laqual cosa suposava conèixer-la per raonsprofessionals però, aquesta vegada ho anà-

vem a veure tot des d’una perspectiva bendiferent.Participaríem, ni que fos com a observa-dors, en un dels actes més importants i, perquè no dir-ho, de més significació simbòli-ca i política de la vida institucional de l’Es-cola Pia. Era l’ocasió de poder viure deprop el moment en què es prenien les gransdecisions rectores.Vam palpar la vitalitat i la implicació delsprofessionals de la Institució en el procéscongressual, per definir els objectius, polí-tiques i estratègies per als propers quatreanys.Aquest llenguatge, per a nosaltres, ja ensés més proper, i ens sorprèn gratament per-què demostra que les coses es volen ferben fetes, d’acord amb paràmetres d’orga-nització empresarial, que són vàlids per aqualsevol tipus d’institució que necessitaplanificar el seu futur.Els processos congressuals acostumen a seren general un bon termòmetre del grau devitalitat, maduresa i de cohesió interna d’u-na organització. És el moment en què esdemostra el millor de l’equip humà i de lacapacitat organitzativa. Les iniciatives, lesidees i el debat brollen i es manifesten, peròtambé l’ordre, el respecte, l’interès comú il’acord han de prevaler.La societat de fi de segle, amb constant iràpida evolució demanda que els canvis iadaptacions a les noves realitats sigui mesràpida, i flexible.Un projecte educatiu amb la participaciód’agents tan dispars és molt més complexi necessita, doncs, que periòdicament i deforma democràtica es faci la seva redefi-nició a partir de l’autocrítica. Amb l’As-semblea la Institució es dota d’un ins-trument ideal per fer front a aquest repte.Vam poder palpar que ja no fa por parlaramb termes empresarials com màrquetingde serveis, qualitat, mesura d’acomplimentdels objectius, polítiques i estratègies... queno són més que instruments per a dirigirorganitzacions complexes com és la vostraInstitució, immersa en un mercat competi-tiu com és el de l’ensenyament.Finalment, ens va sorprendre molt grata-ment l’actualitat de les cites de Sant Josepde Calassanç impreses en diferents docu-ments que se’ns va lliurar durant l’Assem-blea, el que indica ja una preocupació desdels orígens del que ha d’ésser el projecteeducatiu.

8

A totes les personesde les nostres escoles

El millor fruit d�una collita n�és la llavor.

missatgecapitular

Benvolguts i benvolgudes,Cada quatre anys, els religiosos escolapisde Catalunya celebrem l’anomenat Capí-tol Provincial, l’Assemblea representativade la nostra Província. És una experiènciade fraternitat i, per tant, de goig, que enspermet valorar el període acabat i preveure,amb l’ajuda de Déu, el que ens demanenl’ara i el demà.Entre els materials que tots els capitularshem rebut, hi hem trobat el resultat de ladarrera Assemblea de les Institucions Es-colars, celebrada fa ben pocs dies a Caldesde Montbui. També, les dades més signifi-catives de les escoles i de la feina que s’hifa. I, encara més, el Secretari General, Ra-mon Francolí, ens en va fer una presenta-ció ben cordial.Us volem felicitar, tant per l’anàlisi i ava-luació fetes com per l’interès que s’hi tras-pua per la feina educativa escolàpia en lesnostres escoles, per la mirada oberta a lesnoves necessitats socials i a augmentar laqualitat del nostre projecte educatiu. Comaquells deixebles d’Emaús que van trobarJesús en el camí, també nosaltres hem sen-tit el nostre cor ardent i entusiasmat per lafeina ben feta, per la preocupació centradaen els infants i joves, pel bon ambient en-tre els companys, per l’organització quepermet un millor fruit.L’Assemblea ens demanava que donéssimels vist-i-plau a les polítiques, i que apro-véssim també uns petits retocs en el textde l’Estatut. Ho hem fet de bon cor, cons-cients que la vostra reflexió és també lanostra: volem augmentar cada dia la co-responsabilitat entre tots; volem afavorirles metodologies més útils i pràctiques,com ens ensenyà Calassanç; volem man-tenir-nos en una dinàmica constant de mi-llorar la qualitat del nostre servei.Ens ha alegrat molt que l’Assemblea s’hagipreocupat perquè en les escoles es noti cadadia més l’afany per trobar les maneres mésadients de presentar als infants les rique-ses de l’evangeli, especialment Jesús. Somprou conscients de les dificultats que aques-ta proposta presenta avui. Allò que mai no

ha estat fàcil, avui ens ho sembla encaramenys, per causa de la complexitat de lanostra societat i també pel desconcert deles persones. Per això voldríem encorat-jar-vos especialment en aquest punt. Vosal-tres podeu fer avui aquesta proposta. Queno us inquieti l’aparent migradesa dels re-sultats. Ho sabem des de sempre: un és elqui sembra i un altre el qui recull. Però so-lament es podrà recollir si algú ha sembratabans. La paciència que ens demanava elSecretari General a tots nosaltres, tambécal que la tingueu vosaltres per a la vostratasca, com sempre ens va dir Calassanç.

NO TINGUEU POR. ABANS QUEVOSALTRES, I DURANT MÉS DETRES-CENTS ANYS, ALTRES HANSEMBRAT EN LA NOSTRA TERRA.NO US SEMBLA JA UNA BONA

COLLITA EL FET QUE PUGUEU, ARA,CONTINUAR SEMBRANT?

També ens demanava, el Secretari Gene-ral, que tinguéssim molta confiança. Latenim tota. Si no fos així, tan sols expres-saríem les nostres pors. Precisament per-què confiem del tot en vosaltres, no us hempas de deixar de banda, ni hem d’oblidarun deure que ens és molt plaent: romandreal vostre costat, donar-vos tot el suport quepuguem, fer la feina que puguem fer. Peraixò, no dubtem que, tant aquest missatgecom dos suggeriments que el nostre Capí-tol adreça al Secretari General, els pren-dreu com una ajuda fraternal, lluny de totaintenció d’ingerència indeguda o de poderocult.Quina sort tan gran, de ser tantes personesimplicades en la feina més noble i excel-lent, la d’educar! Ho sabeu prou: hi hamoltes institucions que miren amb interèsel funcionament de les nostres escoles idel Secretariat, la qualitat de la nostrapresència educativa a Catalunya. Sabeutambé el temps que s’hi ha hagut d’esmer-çar, la confiança dipositada, els engatja-ments que això ha exigit. No és pas motiuper enorgullir-nos-en, sinó més aviat per

9

estar agraïts a totes les persones que hohan fet possible i, encara més, a Déu, quesuscità a través de Josep Calassanç un pro-jecte tan entranyable. I, alhora, és motiu desentir-nos responsables envers nosaltres ma-teixos i envers els qui ens seguiran per tal

que, a la nostra terra, l’esperit de pietat, acom-panyant les lletres, no cessi de fer créixer in-fants i joves fins a la seva plenitud.Us saludem molt cordialment, tot desitjant-vos una bona Pasqua.Barcelona, 31 de març de 1999.

L’Assemblea comença a 2/4 de 10 del matídel 12 de març de 1999 amb la salutaciódel President, el P. Andreu Trilla, la pre-gària inicial i la intervenció del P. Provin-cial. Després hi ha la intervenció del Secre-tari General, Sr. Ramon Francolí, i un tre-ball en grups per a formular-li preguntes odemanar-li aclariments.Hi ha un descans de mitja hora i la sessióes reprèn amb les preguntes al Secretari Ge-neral i les respostes o aclariments d’aquest.Hi ha un torn obert de paraules.Després s’adreça a l’Assemblea el Sr. Jo-sep Alemany, per donar lectura a l’informedel Consell de les Institucions cessant, queexposa les tasques realitzades i les temàti-ques estudiades. També intervé el Sr. Da-vid Ferrer, alumne de Caldes de Montbui,per donar lectura d’un comunicat elaboratpels delegats dels alumnes. La darrera co-municació correspon al Sr. Joan Comellas,president de la Federació d’AMPA del’Escola Pia. Els tres textos són lliurats pos-teriorment als membres de l’Assemblea.Acabada aquesta primera part de reflexi-ons generals, es realitza una votació valo-rativa del nivell d’acompliment dels ob-jectius aprovats en l’anterior Assemblea,que resulten aprovats per àmplia majoria.Els resultats detallats es lliuren posterior-ment als assembleistes.A continuació, el Sr. Miquel García, mem-bre del Consell cessant, defensa les esme-nes que es proposen als Reglaments. Esrealitza la corresponent votació i s’aprovenels nous reglaments; el del Consell passaa aplicar-se ja per la votació dels mem-bres del proper Consell.

Breu crònicade l�Assemblea

Una ullada a tot el conjunt.

En els moments oportuns, es donen les in-dicacions adients per al bon funcionamentdels treballs de l’Assemblea, així com elsaclariments tècnics o formals escaients.La sessió del matí es clou a les dues delmigdia. A la tarda, es reprèn a ¾ de 4, ambun treball de grups per determinar elementsi compromisos de les polítiques. Després,en plenari, hi ha les exposicions dels grups,els aclariments oportuns i una votaciód’opció sobre les polítiques a emprendre.Hi ha un descans de mitja hora i un noutreball en grups per a formular objectiusde les polítiques adoptades. La sessió dela tarda es clou amb una pregària.El dissabte 13 de març s’obre la sessió ambuna pregària i s’entra a la presentació, es-tudi i discussió de la reformulació delsenunciats treballats el dia anterior. El de-bat és llarg i enriquidor i acaba amb unavotació d’opció sobre els objectius de cadapolítica. També hi ha la votació dels mem-bres electes del Consell de les Instituci-ons, un descans i un darrer treball en grupsper a elaborar indicadors d’avaluació delsobjectius escollits.La darrera sessió plenària s’inicia amb laproclamació dels resultats de la votació alConsell, amb la votació definitiva de lespolítiques i objectius i amb una interven-ció del Secretari General. Després se cele-bra una Eucaristia, en el decurs de la quals’anuncia l’aprovació per àmplia majoriade les polítiques i objectius adoptats. Cloul’Assemblea el P. Provincial i tots els par-ticipants reben un obsequi, record típic deCaldes de Montbui.Jordi Cadevall - Equip de Gestió

assemblea

10

Noticiari breuactualitat

ELECCIONS AL CONSELL DE LESINSTITUCIONS ESCOLARS

Una de les finalitats de l’Assemblea és la vota-ció dels membres electes del Consell de les Ins-titucions per al següent quadrienni. Després deles candidatures presentades per les escoles, deles proposades pel Secretari General i de lespresentades, en forma i moment adients, du-rant l’Assemblea, d’acord amb el Reglamentvigent, resultaren elegides pel 4t Consell de lesInstitucions Escolars les següents persones:

♦ En representació de les persones que exer-ceixen la direcció gerencial o de centre deles escoles:- Sr. Carles Cereceda (Mataró)- Sr. Esteve Federico (Calella)- Sr. Jaume Font (Granollers)- Sr. Miquel Garcia (Sarrià – Calassanç)- Sr. Lluís Matabosch (Olot)- P. Josep Morros (Balaguer)- Sra. Rosa Mª Sànchez (Igualada)

♦ En representació de les persones que exer-ceixen altres càrrecs directius a les escoles:- Sra. Alba Balcells (Balmes)- Sr. Pere Vilaseca (Mataró)

♦ En representació dels docents de les esco-les:- Sr. Josep Basart (Mataró)- Sra. Pilar Boada (Balmes)- Sr. Lluís Jornet (Calella)- Sra. Rosa Mª Pinent (Caldes de Montbui)- Sra. Gemma Safont (Sabadell)- Sra. Neus Torné (Terrassa)- Sra. Núria Trullà (Moià)- Sra. Agnès Vall (Igualada)

♦ En representació de les persones d’admi-nistració i serveis de les escoles:- Sr. Pere Clos (Calella)- Sr. Marià Pérez (Mataró)- Sra. Brigitte Robiras (Olot)

El Consell, de vint-i-cinc membres, és presiditpel Secretari General i es completa amb el Pre-sident i el Secretari de la Federació d’AMPAde l’Escola Pia i amb dos altres membres quedesigna el P. Provincial.

PROJECTE FILOSOFIA 6/18El passat dia 23 de març, en el marc de les ses-sions Presentació de Recursos de Suport a lesÀrees que durant el curs s’han anat succeint, laSra. Irene de Puig, directora de l’IREF (Insti-tut de Recerca per a l’Ensenyament de la Filo-sofia) va fer una brillant presentació del Pro-

jecte Filosofia 6/18. La sessió va ser experi-mental i pràctica en la qual tots els participantsvan tenir l’oportunitat de veure’n la dinàmicade l’aplicació, que desvetllava una manera d’a-prendre a pensar conjuntament alumnes i pro-fessors. L’IREF fa cursos de formació i de se-guiment a través dels centres de recursos.

FORMACIÓEls dies 27, 28 i 29 d’abril, han tingut lloc al’IES San Isidro de Madrid les Jornadas deIntercambio de Experiencias en EducaciónEspecial, Integración e Interculturalidad. Ladimensión social de la diversidad. El conjuntde ponències que han estat orientades a re-flexionar sobre un tema de molta preocupacióa les escoles s’encetà amb la de Educar desde,en y para la diversidad que va fer en Juan JoséAlbericio, director de l’Escola Pia Ntra. Sra.

IGUALADA

UNA APORTACIÓ GEOLÒGICAJosep Romero, professor de l’Escola Piad’Igualada, ha presentat un treball a la RevistaEspañola de Paleontología. A partir del redes-cobriment i la localització exacta d’una espè-cie de mol·luscs fossilitzats, que ha fet en elsvessants de Puig Aguilera, en la conca d’I-gualada, obre de nou la discussió sobre la da-tació de la primera aparició de molts altres gè-neres.

EXPOSICIÓ A LA VITRINAFins el 15 de maig, a la Vitrina de l’Equip deGestió, hi haurà exposats els llibres que hanfet els nostres docents. El nostre col·lectiu ésimportant en nombre i també en qualitat. Ésinteressant que puguem donar-nos a conèixerel que, individualment, donem a conèixer a lasocietat.

SENSIBILITAT I POLÍTICA

NIKE I ADIDASAMB DEFECTE DE FABRICACIÓ

Campanya Roba Neta és una nova iniciativa,impulsada a Espanya per SETEM i cinquantaONG més, que pretén denunciar les condici-ons infrahumanes en què es veuen obligats atreballar molts dels assalariats d’empreses delSud subcontractades per aquestes duesmultinacionals. Aquesta iniciativa ha introduïttemes de debat a les grans empreses sobre lespautes de comportament i que algunes, entreles quals hi ha la mateixa Nike i Adidas, ja co-mencen a acceptar. Els mitjans de comunica-ció se n’han fet ressò i moltes empreses hancomençat a reaccionar. Amb la col·laboracióde tothom, segur que la campanya aconseguiràels nobles objectius que es planteja.

11

Noticiari breu actualitat

El proper número anirà dedicat a«INTEL ·LIGÈNCIA EMOCIONAL ».

*

Tots els qui formem l’Escola Pia de Cata-lunya volem fer arribar el nostre més sen-tit condol a la família Triadó i Gil, per larecent pèrdua del seu fill Aniol –mort enaccident el dia 12 d’abril–, alumne del’Escola Pia de Mataró. La seva mare,Dolors Gil, és mestra d’aquesta escola.

zació de recursos i aprofitament del curs perpart dels alumnes. Tots els assistents van valo-rar positivament la fórmula definitiva per a es-tructurar el curs. Aquest primer any de PGS ales nostres escoles s’ha valorat com una expe-riència rica i diferent, deixant constància ques’han produït diverses insercions i de l’interèsque ha propiciat en una quarentena d’alumnes,els quals han sol·licitat presentar-se a la provad’accés per a Cicles Formatius de grau mig.Cal mantenir els esforços perquè els PGS esconsolidin com un curs que participa plenamenten la dinàmica escolar de cada centre.

JORNADA PEDAGÒGICAEl 17 d’abril es va celebrar la Jornada Pedagò-gica, on es treballà el tema «Una cultura delcomportament cívic». El claustre de l’EscolaPia d’Igualada, fou el marc arquitectònic queacollí la reflexió pedagògica feta per tots elsdocents que hi van participar.

PREMISSANT JOSEP DE CALASSANÇ

Per vuitè any consecutiu, es van lliurar els pre-mis Sant Josep de Calassanç en el context de laJornada Pedagògica. Els premis consistien enun diploma acreditatiu i una quantitat enmetàl·lic.• Premi per als docents d’educació infantil iprimària, a la Sra. Dolors Romeu i Petitbó,de Moià, com a reconeixement a la seva dedi-cació exemplar als infants més petits del’escola, i pel seu bon to i bon fer en totes lescircumstàncies i situacions.• Premi per als docents d’educació secundàriaobligatòria i postobligatòria, al Sr. Enric Sàr-ries i Ribalta, de Nostra Senyora, com a reco-neixement a la seva trajectòria i a la preocupa-ció permanent per l’acció tutorial, per l’atenciópersonal a noies i nois i per l’orientació perso-nal, vocacional i professional.• Premi per al personal d’administració i ser-veis, al Sr. Enrique Garcia Bañuelos, del Ca-lassanci, com a reconeixement a un estimableafany de col·laboració i disponibilitat, tant alCalassanci com a l’Escola Pia en general.• Premi per als animadors en els àmbits pas-torals i tutorials, a la Sra. Dolors Redondo iEncinas, de Granollers, per la seva total dis-ponibilitat en col·laborar en actes d’animacióreligiosa i en les campanyes de l’escola, ambuna senzillesa i discreció que esdevenen beneducatives.

REUNIÓ DELS RESPONSABLESD�ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Se celebrà el 25 de març, amb poca assistèn-cia. Es féu una valoració del treball de les es-coles en aquest camp i també un nou intent desistematització de l’acció en les diferents àrees.S’analitzà la participació de l’Escola Pia en elSaló de l’Ensenyament. Es proposaren novesfites a emprendre i es presentà un recull delsmaterials usats per les escoles.

RESPONSABLES DE PGSEn la reunió de Responsables de PGS es va feruna valoració dels diferents aspectes: estructu-ra del curs, distribució de continguts, organit-

12

Una Jornadaamb fredI la calidesa del civisme.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

MAIG3 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

4 • Reunió coordinadors batxillerat, formacióprofessional i formació ocupacional, de 4 a2/4 de 7.

6 • Reunió coordinadors primària, de 2/4 de 4 a 6.

7 • XI Jornada Esport i Convivència, per a alum-nes de 6è de primària, a Vilanova i la Geltrú.

8 • Aplec Pasqual de l’Escola Pia de Mataró.

10 • Reunió coordinadors infantil, de 2/4 de 4 a 6.

11 • Reunió responsables PAI, de 10 a 1 del matí..

13 • CEP-1, de 4 a 6.• Reunió coordinadors ESO, de les 4 a 2/4 de 7.

17 • Reunió responsables informàtica, de 2/4 de 4a 2/4 de 7 de la tarda.

• CEP-2, de les 4 a les 6 de la tarda.

18 • Presentació de recursos de suport a les àrees,de les 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

20 • Trobada docents 3r any, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

21 • Trobada docents 3r any, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

26 • Reunió responsables activitats extraescolars,de les 5 a les 7 de la tarda.

27 • Reunió responsables biblioteques, de les 4 a2/4 de 7 de la tarda.

• CEP-1, de les 4 a les 6 de la tarda.

31 • Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

JUNY

2 • Lliurament premis a la Creativitat de laFundació Joan Profitós, a l’Escola PiaNtra. Sra., a 2/4 de 7 de la tarda.

7 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

10 • Formació administradors, de 10 a 2/4 de 2.

• CEP-1. de 4 a 6 de la tarda.

14-18 •Estades Pedagògiques de la Fundació.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran alslocals de l'Equip de Gestió.

agendaagenda

Dos records predominants de la darreraJornada Pedagògica: el fred i l’allau d’i-dees de la conferenciant.No hi ha dret: jo ja m’havia vestit de prima-vera –qui no ho aprofita, a mitjans d’abril–i arribem a Igualada i plou. I un ventet quees feia notar. Però som valents i animososi anem omplint el pavelló a poc a poc (algúja va dir que anem de pavelló en pavelló:on ens duran l’any que ve? I després d’onzeanys, encara queden escoles que ens pu-guin acollir, tants i com som?). Però al capd’una estona ja teníem fred als peus. I des-prés a tot el cos. Ja està bé això d’aprofitarels recursos propis disponibles però, noeren calefaccionats els poliesportius? Enfi, alguns constipats el dilluns…I després, la conferenciant –per cert, unadona; ja era hora!– que va començar ambun ímpetu tal que, en el seu afany globalit-zador, en pocs minuts ja havia tocat totsels temes. Bé, tots no, però quasi. Del Ca-pítol dels escolapis va parlar-ne el P. Pro-vincial (per cert, que no se sorprengui deles coincidències entre la Sra. Vintró i Ci-ceró: la primera és catedràtica, sembla queen recuperació, de clàssiques).La Sra. Buxó ens va deixar molt preocu-pats: la democràcia depèn de si travessemel carrer pels passos de vianants amb el se-màfor verd? I per què no de com conduïm?I els polítics, on eren aquest any? No hihavia cap conseller que s’avingués a visi-tar-nos? El pobre regidor que havia dedonar-nos el bon dia es va posar malalt (ja

sabia el fred que faria?). Però també vaanar bé poder acabar una mica més d’hora.Ah, i perquè no oblidar les coses serioses,la xerrada ens va fer reflexionar força i esva fer un bon treball en els grups.(Sospir...) Qui tingués un claustre tan bo-nic com el d’Igualada!Zum-zum

13