L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAUnitat 8

L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAUnitat 8

Índex generalÍndex general

1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA

2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS

3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

5. – LA RAMADERIA AL MÓN5. – LA RAMADERIA AL MÓN

6. – LA PESCA AL MÓN6. – LA PESCA AL MÓN

7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA

1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA

•El sector primari comprèn les activitats relacionades ambl’obtenció i la producció d’aliments i de matèries primeresper a la indústria

AGRICULTURAAGRICULTURA RAMADERIARAMADERIA PESCAPESCA EXPLOTACIÓFORESTALEXPLOTACIÓFORESTAL

HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA

AGRICULTURAConreu de la terra per obtenir aliments per al consumhumà i animal; així com a primeres matèries per a laindústria.

Evolució del’agricultura

Neolític

Revolucióagrícola

Segles XIXi XX.

Fa 10.000 anys qué es va començar aconreuar la terra. Era una agricultura desubsistència a la que es dedicava el 90%de la població

Fa 10.000 anys qué es va començar aconreuar la terra. Era una agricultura desubsistència a la que es dedicava el 90%de la població

Es va iniciar al Regne Unit al segleXVIII, amb la introducció de noussistemes de conreus. Va significarl’augment de la producció agrícola

Es va iniciar al Regne Unit al segleXVIII, amb la introducció de noussistemes de conreus. Va significarl’augment de la producció agrícola

La Revolució Agrícola s’extén per tot elmón. Les principals conseqüències sónl’augment de la població i l’èxode rural

La Revolució Agrícola s’extén per tot elmón. Les principals conseqüències sónl’augment de la població i l’èxode rural

L’agricultura enl’actualitat

Disminució de la població que s’hi dedicai del seu pes econòmic

Valor total de la producciómundial

Agricultura Indústria Serveis

4% 32% 64%

Població activa persectors

diferènciesentre països:

Països desenvolupats: Poca poblacióocupada, alta productivitat

Països subdesenvolupats: Moltapoblació ocupada, baixa productivitat

Els factorsfísics

Continuen sent decissius a les societats poctecnificades. A les desenvolupades els factorsfísics queden supeditats a la tecnologia

EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura id'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mesadequades

EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura id'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mesadequades

EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorableper la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes,s'hi construeixen bancals o feixes.

EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorableper la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes,s'hi construeixen bancals o feixes.

EL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals mineralsdeterminadesEL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals mineralsdeterminades

2. ELS PAISATGES AGRARIS2. ELS PAISATGES AGRARIS

PAISATGEAGRARI

Paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenirproductes de la natura. Caracterizat per:

PARCEL·LESPARCEL·LES SISTEMES DE CONREUSISTEMES DE CONREU POBLAMENTPOBLAMENT

PARCEL·LA Parcel.la: cada una de les parts en quees divideix el paisatge agrari.

Tipus deparcel.les

Segons la delimitació

Segons la mida

Segons la forma

Segons la mida

MINIFUNDI. Parcel·lade petites dimensionsMINIFUNDI. Parcel·lade petites dimensions

LATIFUNDI. Parcel·la degrans dimensionsLATIFUNDI. Parcel·la degrans dimensions

Segons la forma

REGULARREGULAR

IRREGULARIRREGULAR

SEGONS LADELIMITACIÓSEGONS LADELIMITACIÓ

BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·lestancades amb murs o tanques. Aquest tipus depaisatge el trobem a l'Europa atlàntica.

BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·lestancades amb murs o tanques. Aquest tipus depaisatge el trobem a l'Europa atlàntica.

OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·lesobertes, sense tanques que les delimitin i deformes regulars

OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·lesobertes, sense tanques que les delimitin i deformes regulars

SISTEMES DE CONREU

POLICONREUMONOCONREUPOLICONREUMONOCONREU

REGADIUSECÀREGADIUSECÀ

AGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVAAGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVA

Policonreu i Monoconreu

Policonreu: conreu en una mateixa parcel·ladiverses espècies de vegetals. És propi deles zones poc desenvolupades o de leszones d’horta als països desenvolupats

Monoconreu: consisteix a conrear enun espai un sol producte. Dirigida almercat

Els sistemes de reg.Agricultura de secà Agricultura de regadiu

Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs

Ocupa una extensiómés gran.Inferior valor econòmic.

Alt valor econòmic.Ocupa menys extensió.

Segons el tipus d'aprofitament del sòl

AGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA INTENSIVA AGRICULTURA EXTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVA

-S'hi produeix la quantitat més grande productes en l'espai més petitpossible.-Es practica a llocs molt poblats on elterreny és escàs i les propietats sónpetites.-L'agricultura intensiva produeixfruites, llegums, verdures i l’arròs.

-S'hi produeix la quantitat més grande productes en l'espai més petitpossible.-Es practica a llocs molt poblats on elterreny és escàs i les propietats sónpetites.-L'agricultura intensiva produeixfruites, llegums, verdures i l’arròs.

-La seva finalitat és obtenir apreu baix grans quantitats delsproductes que s'hi conreen-Es practica a llocs pocpoblats amb molt terreny iamb poca mà d'obra.-Les màquines fan una bonapart de la feina.

-La seva finalitat és obtenir apreu baix grans quantitats delsproductes que s'hi conreen-Es practica a llocs pocpoblats amb molt terreny iamb poca mà d'obra.-Les màquines fan una bonapart de la feina.

POBLAMENT RURAL:part de l’espai rural onhabiten les persones

POBLAMENT DISPERSPOBLAMENT DISPERS POBLAMENT CONCENTRATPOBLAMENT CONCENTRAT

-Els habitatges estan aïllats els unsdels altres-Els habitatges estan aïllats els unsdels altres

-Els habitatges estan agrupatsen pobles i ciutats-Els habitatges estan agrupatsen pobles i ciutats

3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

És molt important als païsossubdesenvolupats

CARACTERÍSTIQUES

Agricultura de subsistència(per consum propi)

Policonreu

Tècniques i eines molt primitives

Forta dependència dels factors físics

Ocupa la major part de la població

•L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, al’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.

•L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques del’Àfrica.

•L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA. TIPUS

Agricultura itinerant per cremació•En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscos ola sabana.

•El camp queda net i la cendra serveix d’adob.

•Finalment, s’hi fan uns forats, que és on es planten les llavors dediferentes plantes.

•Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosioneni s’exhaureixen ràpidament.

Agricultura extensiva de secà•Associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera quegràcies a l’adob que proporcionen els animals és possible de fer unaexplotació permanent del sòl.

•Les parcel·les es divideixen en tres zones i segueixen una rotaciótriennal, perquè així s’assegura la fertilitat del sòl.

Agricultura irrigada de l’arròs•Les pluges són abundants a causa dels monsons.

•Agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l’estiu s’obté unacollita d’arrós, i quan encara no ha estat recollida, se sembra ja elplanter de la següent amb la finalitat d’obtenir la segona collita al’hivern.

4. L’AGRICULTURA DE MERCAT4. L’AGRICULTURA DE MERCAT

PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA ALA DE MERCAT

Comença als països desenvolupats amb la Revolució Industrial

Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants

Una agricultura excedentària va permetre l’augment de la població i l’èxode rural

L’AGRICULTURA DEMERCAT agricultura orientada a la venda

Objectiu principal Obtenció del màxim benefici

possible gràcies a…

Especialització dela producció

Mecanització de lesfeines del camp

Tècniques deconreu modernes

Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.

Mecanització del campÉs la utilització de màquines per fer la feina i permet:

• Estalviar mà d’obra.• Augmentar la producció.• Disminuir els preus dels productes agrícoles.

CARACTERÍSTIQUES DEL’AGRICULTURA DE MERCAT

Especialització de la produccióagrària

És la especialització en un producte i permet:

• Augmentar la producció i disminuir les inversions.• Millor comercialització ja que és coneixen les

exigències del mercat

Ràpida comercialització dels productesagràris

Amb els mitjans de transport moderns es permet:

• Fer una comercialització més ràpida i més econòmica.• Utilitzar transports segons els productes.

Agriculturad’especulació

Objectiu: aconseguir el màxim benefici al mercatinternacional

Agricultura especialitzadaAgricultura especialitzada Agricultura de plantacióAgricultura de plantació

tipus

Explotacions molt automatitzades amb les tècniques mésavançades

Producció de qualitat adreçada als mercats internacionals

Agricultura especialitzada

Grans explotacions dedicades al monoconreu als païsosdesenvolupats

L’agricultura de plantació.Localització Països tropicals subdesenvolupats

Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI

Característiques

Agricultura de mercatGrans propietatsGran inversió de capitalMonoconreuMà d’obra abundantProductes tropicals

Problemes

Beneficis per a les empreses estrangeresAlguns països han d’importar alimentsExplotació molt extensivaDecissions en funció dels preus

5. LA RAMADERIA AL MÓN5. LA RAMADERIA AL MÓN

RAMADERIA ES LA CRIA D’ANIMALS

Obtenir productes:carn, llet, pell, ous, etcObtenir productes:carn, llet, pell, ous, etc

Força de treballForça de treball

finalitats

RAMADERIA

BOVINABOVINA BOUSBOUS

OVINAOVINA OVELLESOVELLES

PORCINAPORCINA PORCSPORCS

CAPRINACAPRINA CABRESCABRES

AVICULTURAAVICULTURA AUSAUS

RAMADERIA

TRADICIONALTRADICIONAL COMERCIAL O DE MERCATCOMERCIAL O DE MERCAT

tipus

RAMADERIA TRADICIONALComplementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp iproporciona adobs.

Petits ramats que proporcionen carn, llet i llana

Els animals pasturen als guarets i muntanyes properes

A les zones molt seques hi ha la ramaderia de subsistència on elspastors són nòmades i es desplacen periòdicament.

RamaderiaComercial

Objectiu: vendre la producció al mercat i aconseguir elmàxim benefici.

Ramaderia IntensivaRamaderia Intensiva Ramaderia ExtensivaRamaderia Extensiva

tipus

RAMADERIA INTENSIVAEs practica en explotacions especialitzades

Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació peraccelerar l’engreix

Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions ialiments pel bestiar.

RAMADERIA EXTENSIVAExplotacions que disposen de grans extensions de pastures. Països comUSA, Austràlia, Canadà, Argentina...

Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement

Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a lesgranges o en estables.

Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les pasturesnaturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.

No estabulada. Els animals s'alimenten exclusivamentde les pastures naturals.

RAMADERIA

6. LA PESCA AL MÓN6. LA PESCA AL MÓN

PESCAL’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUEOFEREIX EL MAR I LES AIGÜES INTERIORS (RIUS ILLACS)

PESCA TRADICIONALPESCA TRADICIONAL PESCA INDUSTRIALPESCA INDUSTRIAL

tipus

PESCA TRADICIONAL O ARTESANAL

Pesca que es fa prop de la costa amb ormeig de pesca molt primitius isencills (xarxes, nanses, hams, etc)

Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és escassa iserveix, bàsicament, per a l’autoconsum

PESCAINDUSTRIAL

Objectiu: obtenir un gran volum de captures pelmercat. Per això necessita recursos econòmics, unatecnologia avançada i unes infraestructures portuàries

En funció del lloc on es practica la pesca

PESCA COSTANERAPESCA COSTANERA PESCA D’ALTURAPESCA D’ALTURA

tipus

GRAN PESCAGRAN PESCA

PESCA COSTANERAEls vaixells son petits i disposen de xarxes. Surten a pescar cada dia

S’allunyen poc de la costa i la pesca es ven a les llotges de pescadors

Les captures son cada vegada menys nombroses per l’exhauriment delsfons marí

PESCA D’ALTURAEls vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llargde setmanes o mesos

Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de peixos

Processen i congelen les captures amb grans cambres de refrigeració

GRAN PESCALa practiquen les principals potències pesqueres que realitzencaptures a tots els oceans del món

Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix quecapturen altres pesquers més petits (salaons, conserves, congelats)

Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i perfer reparacions

PRINCIPALS ZONESPESQUERES

CALADORS. Àrees on la pesca esabundant

PRINCIPALSCALADORS

Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi hamolt plàcton i, per tant, moltes espècies quemengen plàcton o que mengen peixos quemengen plàcton (Califòrnia, Xile)

Plataforma continental extensa: Les aigües sónpoc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó).

Contacte entre corrents freds i calents: Hi hamoltes espècies de peixos (Terranova).

7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA

Hi ha tres problemes importants

SOBREPESCASOBREPESCA MANCA DE CALADORSINTERNACIONALSMANCA DE CALADORSINTERNACIONALS

CONTAMINACIÓ DELES AIGÜESCONTAMINACIÓ DELES AIGÜES

SOBREPESCA Causada per una sobreexplotació delsrecursos pesquers

SOLUCIONSEstabliment de temporades de veda perpermetre la reproducció de l’espècie

Us de xarxes de malla ampla per protegir a lescries

Control de les dimensions mínimes de lesespècies capturades

Limitació de la capacitat de les flotespesqueres

Aigües jurisdiccionalsLes Nacions Unides va decidir que cada país podia tenir aigüespròpies per aprofitar-ne els recursos.

Aquestes aigües ocupen 200 milles (370 km) des de la costa.

Els països van haver d’abandonar els seus caladors habituals o vanhaver de fer tractats amb altres països.

L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS

Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins esconsidera urgent reemplaçar el sistema de depredació per unaexplotació intel·ligent de la mar.

Per això hi ha alternatives:- La aqüicultura: cria de peixos- La limitació de les captures