L’Agència i la Planificació del’Abastament de l’Aigua

2.3

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 50

2.3.1 Definició i objectius

Presentació

A diferència del que succeeix amb el sanejament, l’abastament és un servei de competència municipal. Malgrat això,l’Agència té una participació essencial en el foment i la programació d’obres d’abastament municipal, exercida a la pràcticai reconeguda a la LOGTA. Aquesta realitat fa necessari establir els criteris i les línies de treball a seguir per aplicar elsprincipis de racionalització de l’ús del recurs i de promoció de l’equilibri territorial. Alhora l’Agència ha de tenir la capacitatde conèixer l’estat de les xarxes d’abastament per poder prioritzar-ne els ajuts, avançar en l’optimització de l’ús delsrecursos i afavorir la millora de l’eficiència dels serveis.

El Pla d’Abastament es fonamenta en un reconeixement exhaustiu de les dades disponibles dels serveis municipals d’aiguaque ha de permetre una diagnosi sistemàtica de tots els sistemes d’abastament dels municipis de Catalunya, per tal deproposar millores en les infraestructures i en la seva gestió, preveient les solucions futures d’abastament en funció delsresultats del diagnòstic i l’elecció de l’opció més viable des dels punts de vista tècnic, ambiental i econòmic.

Objectius

•Determinar les actuacions necessàries per millorar de l’abastament d’aigua a Catalunya, a fi de programar les actuacionsi les inversions a realitzar en el futur. Aquesta avaluació es basarà en el diagnòstic, partint de criteris objectius, de tots elssistemes d’abastament (des dels petits nuclis fins a les grans xarxes regionals).

•Definir les principals necessitats de millora en les xarxes municipals en baixa i les modificacions aconsellables en la gestióde l’abastament per part dels municipis. Aquestes recomanacions es tindran en compte abans de programar novesfonts d’abastament en alta.

•Recollir informació tècnica sobre les infraestructures d’abastament existents, mitjançant fitxes individualitzades per nucli imunicipi. Aquesta informació serà útil en diverses aplicacions (redacció de projectes, registre de captacions, etc).

2.3.2 Treballs durant el 2005

S’ha completat la recopilació de dades a partir de visites realitzades a tots els ajuntaments de Catalunya, gestors delsserveis, Consells Comarcals i altres ens locals i supramunicipals. Aquestes dades han estat introduïdes en una base dedades per a la posterior explotació.

51

Figura 1. Mostra d’una pantalla de la Base de dades i informe de diagnosi de l’abastamentmunicipal.

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 51

S’ha conclòs la diagnosi i s’han detectat les mancances o punts febles de cadascun dels serveis analitzats. D’aquestamanera s’han obtingut paràmetres importants de funcionament dels abastaments com poden ser els rendiments, lesdotacions i els serveis amb problemes per manca de disponibilitat de cabals.

52

Figura 2. Distribució geogràfica de dotacions mitjanes (l/habitant i dia) per municipi.

Figura 3. Distribució geogràfica dels municipis amb problemes de desabastament o de garantiade cabals. En tots els casos el Pla d’Abastaments ha previst una solució.

Dotacions

0-100 l/hab dia

101-140 l/hab dia

141-200 l/hab dia

201-280 l/hab dia

> 280 l/hab dia

Any 2005

Abastament amb camions cisternes

Actuacions de millora de garantia

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 52

També s’ha avançat en l’estudi de l’evolució futura dels serveis d’abastament i les actuacions necessàries per donar-hiresposta. S’han desenvolupat les línies principals d’actuació i s’han definit les propostes a curt, mitjà i llarg terminiassociades a una valoració econòmica estimada.

53

155

150

145

140

135

130

125

120

Efecte de la gestió de la demanda sobre la dotació domèstica

Inercial

Amb estalvi

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

Figura 4. Evolució de la dotació mitjana a Catalunya en el futur, tenint en compte un primerescenari sense intervenció en la gestió (inercial) i un segon escenari amb aplicació demesures per a l’estalvi d’aigua.

Figura 5. Distribució territorial de les xarxes amb baixos rendiments estimats.

Rendiment < 0,50,5 < rendiment < 0,65

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 53

Finalment, durant el 2005, s’ha anat sistematitzant gran part de la informació de les xarxes existents sobre un SIG (Sistemad’Informació Geogràfica) que recull l’estat actual i les propostes que des de l’Agència es consideren necessàries permillorar els serveis d’abastament a Catalunya.

Es preveu que durant el 2006 finalitzi el Pla Sectorial d’Abastament en Alta a Catalunya (el PSAAC) i d’aquesta manera esdisposi d’un document que orienti l’Agència Catalana de l’Aigua en la presa de decisions per millorar i optimitzar elsabastaments a Catalunya.

2.3.3 La situació actual i la garantia de l’abastament

Darrers treballs en el camp de la disponibilitat i la garantia de l’abastament

Més enllà d’aquests treballs amb els models de planificació dels recursos, altres tasques desenvolupades el passat 2005, orecentment engegades i encara en vies de desenvolupament, i relacionades amb les millores en la disponibilitat de recursosi la garantia de l’abastament, són:

• L’anàlisi per la valoració d’un millor aprofitament dels recursos no regulats al Llobregat i al Baix Ter.

• L’experiència adquirida els darrers anys i, especialment durant el darrer episodi de sequera, en l’explotació dels recursos,que s’ha confirmat amb la bondat de les mesures i actuacions del Decret de Sequera i ha de permetre ara eldesenvolupament de les bases per al futur Pla de Gestió, protocol per a la gestió de qualsevol situació (ordinària o no)que incorpori de forma ja predefinida elements com la participació dels diferents agents implicats i el grau d’esforç decadascun i prefixi els marges d’estalvi a assolir, les actuacions i mesures pre-acordades, etc.

• La continuïtat en l’ús dels recursos no convencionals;• Així, un cas molt representatiu d’aquest nou o millor aprofitament de recursos no convencionals i d’esquemes de

gestió no-ordinària ha estat el desenvolupament, dintre de les actuacions d’emergència engegades durant la sequera,de la reutilització estratègica de les aigües de les EDAR del Prat i Sant Feliu de Llobregat. Tot i les preses que hanenvoltat aquesta actuació, el fet que s’hagin portat a terme ha suposat una important empenta per a aquest projecte ipermet preveure la posada en lloc d’aquest nou recurs en un futur molt pròxim i prometedor.

54

Figura 6. Mostra del SIG del Pla d’Abastament a desembre de 2005.

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 54

• D’altra banda, s’ha continuat progressant en el camp de la regeneració d’aqüífers, com es comenta amb major detallen un altre capítol d’aquesta memòria.

•Recollint moltes d’aquestes línies de treball, es va redactar el “Pla de Contingència per aconseguir, a curt i mitjà termini,alternatives de nou recurs d’aigua sota condicions d’emergència per causa de la sequera”, pla que planteja la necessitatd’accelerar bona part de les actuacions ja previstes, a la vegada que n’incorpora de noves i complementàries.

• Finalment, cal recordar que recentment s’ha confirmat l’atorgament de la pràctica totalitat del Fons de Cohesió Europeusper les actuacions del nou PHN i per tant la realització del nou model de gestió hídrica, amb actuacions tant importantscom la de la dessaladora de Barcelona, està més garantida.

2.3.4 Propostes i horitzons de futur

Estalvi en el consum

La sequera d’aquest any ha comportat un gran esforç de comunicació amb els ciutadans, que els ha fet coneixedors de lanecessitat de moderar encara més els seus consums d’aigua. Aquesta sensibilització ha provocat que el consum perpersona, ja força moderat en general, es reduís aquest any entre un 5 i un 10% en moltes poblacions. Aquestesreduccions, que poden semblar minses, són en realitat força importants i superen les que s’obtenen sovint ambcampanyes d’aquest estil.

D’altra banda, durant aquest any s’han conegut els resultats definitius de la campanya Catalunya Estalvia Aigua. Aquestprojecte, que es va desenvolupar entre els anys 2002 i 2003, va consistir en la instal·lació de mecanismes d’estalvi en lesaixetes, dutxes i cisternes de 4.000 llars voluntàries. Des de llavors s’ha fet un seguiment i una anàlisi rigorosa delcomportament, previ i posterior, d’aquests habitatges que ha permès detectar reduccions de consums estables entre el 6 iel 8%. Aquesta campanya, per l’amplitud de la mostra i pel rigor de la metodologia utilitzada, es pot considerar un referenten aquest tipus de projectes de demostració.

Reutilització

La reutilització, entesa com l’ús d’unes aigües que ja han estat prèviament utilitzades per algú altre, es pot dir que ha estatsempre present en el nostre país, fet comprensible si tenim en compte els règims hídrics de gran part del nostre territori. Enaquest context, sempre s’ha vist la reutilització com una font alternativa o complementària de recurs, i com a tal,històricament s’ha emprat l’aigua regenerada.

Hom distingeix entre la reutilització directa o planificada de l’aigua, quan es reutilitza l’aigua abans del seu abocament almedi, enfront de la indirecta o no planificada, quan hom capta l’aigua un cop ja ha estat abocada per la depuradora.

Des de l’administració de l’aigua es considera l’aigua regenerada com una font alternativa de recurs tan vàlida com lesaltres per a determinats usos i, per tant, una activitat a promoure i inserida en la planificació integrada del recurs.

Dades de l’any 2005

Les condicions pluviomètriques d’aquest any, amb l’entrada en vigència del Decret de sequera, han posat sobre la taula lanecessitat de reutilitzar aigua i de donar un impuls a les actuacions previstes per fer-ho possible.

L’any 2005 s’han reutilitzat a Catalunya uns 22,1 hm3 d’aigua, cosa que representa un 3,1% del volum total depurat. Al’estiu aquest percentatge arriba al 5% el mes de juliol.

55

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 55

Per usos, el més important ha estat l’ambiental, amb 14,1 hm3 (un 69,9%), a continuació els usos recreatius, amb 4,7 hm3

(21,1%), el reg agrícola, amb 2,9 hm3 (13,3%), i finalment els usos municipals, amb uns 0,4 hm3 anuals (1,7%).

Entre les noves actuacions de reutilització promogudes per l’Agència, aquest any destaca la posada en servei de lessegüents:

56

H2O reutilitzada

H2O restant

3,1 %

96,9 %

5 %

95 %

Percentatge volum anual Percentatge de cabal màxim (juliol)

Ambiental

Agrícola

Recreatiu

Industrial

Municipal

1,7 %

13,3 %

21,1 %

63,9 %

0,0 %

Percentatge de volum anual reutilitzat

Cabal de Volums EDAR Tractament disseny (m3/dia) Usos (hm3)

La Bisbal d’Empordà Bioreactor de membranes 3.200 Recàrrega Daró 1,7Prat de Llobregat Fisicoquímic, filtració i desinfecció 300.000 Reg agrícola del 0,3

amb ultraviolats i clor Canal de la Dreta(en construcció)*

Sant Feliu de Llobregat Filtració i desinfecció amb clor 72.000 Reg agrícola del Canal de la Dreta i Sant Vicenç dels Horts 0,5 i 0,2

Torroella de Montgrí Filtració i desinfecció amb 16.500 Reg agrícola, reg ultraviolats i clor de camp de golf 0,9 i 0,5

* Aquest any ha estat operativa una desinfecció amb clor

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 56

D’altra banda, s’ha continuat realitzant la reutilització en les depuradores que ja estaven en servei, com Blanes (2,9 hm3

recàrrega Baix Tordera), Empuriabrava (0,5 hm3 Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), i Vila-seca/Salou (0,3 hm3 regzones verdes parc temàtic de Port Aventura).

Pel que fa a actuacions promogudes per d’altres administracions o particulars, podem destacar les següents: Gavà-Viladecans (4 hm3 restitució hidràulica), Montcada i Reixac (2 hm3 aiguamolls del parc urbà), Sabadell-riu Ripoll (3,3 hm3

cabal de manteniment), i Sils-Vidreres (1,2 hm3 Estany de Sils).

Entre les actuacions de caràcter privat hi trobem els regs de camps de golf de les depuradores de Calafell, Castell d’Aro,Pals, Sant Andreu de Llavaneres i Terrassa, principalment.

Programa de reutilització

Entre els objectius del Programa de reutilització d’aigua a Catalunya destaca el de promoure l’ús d’aigua regenerada com afont substitutòria de recurs per a usos que no requereixen una qualitat d’aigua potable, definint clarament els criteris dequalitat de l’aigua segons diferents usos, i establint un marc normatiu i de gestió que ho faci possible.

El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització a desenvolupar en els propers anys, tant les que seranpromogudes per l’Agència, atès que són actuacions considerades d’interès general, com les que han de ser impulsadesper ens privats (camps de golf i d’altres).

Previsions del Programa de reutilització

El Programa preveu una inversió total d’uns 180 MEUR en una sèrie d’actuacions amb l’objectiu que es pugui arribar areutilitzar entorn d’un 20% de l’aigua depurada, uns 158 hm3.

Entre les actuacions futures més significatives destaquen les següents:

•Reutilització de les aigües tractades de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, 30 hm3

(18 hm3 per a usos ambientals i 12 hm3 per a usos agrícoles).

• Reutilització de les aigües tractades del sistema Reus, Tarragona i Vila-seca, 18 hm3 (7 hm3 per a usos agrícoles, 7 hm3

per a usos industrials, 3 hm3 per a usos recreatius i la resta per a usos municipals dels ajuntaments de Vila-seca i Salou).

•Reutilització de les aigües tractades de l’EDAR de Rubí, 7 hm3 per a usos industrials.

•Reutilització de les aigües tractades de l’EDAR del Vendrell, 2 hm3 per a recàrrega de l’aqüífer.

•Reutilització de les aigües tractades a l’EDAR de Valls, 1 hm3 per a reg agrícola.

Per usos, el més important continua sent l’ambiental, amb 71 hm3 (45 %), seguit del reg agrícola, amb 44 hm3 (28 %), del’ús industrial, amb 19 hm3 (12 %), dels usos recreatius, amb 18 hm3 (11 %), i, finalment, dels usos municipals, amb 6 hm3

anuals (4 %).

57

Ambiental

Agrícola

Recreatiu

Industrial

Municipal

4,1 %

27,9 %

11,2 %

45,1 %

11,7 %

Percentatge volum reutilitzat

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 57

Dessalinització

Durant l’any 2005, la Comissió Europea ha atorgat un finançament de fons de cohesió de 150 milions d’euros per a laconstrucció d’una gran dessalinitzadora d’aigua de mar, al Prat del Llobregat. Aquest finançament suposa un 75% del costde la planta.

La dessalinitzadora subministrarà aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una producció anual de 60 hm3, és a dir,uns 170.000 m3/dia. Aquesta producció d’aigua dessalinitzada, d’una qualitat excel·lent, suposarà dos grans beneficis: enprimer lloc, significarà una clara millora de la garantia d’abastament, i permetrà fer front a sequeres com la d’aquest anyamb més seguretat. En segon lloc, aportarà una sensible millora de qualitat a l’aigua d’abastament d’una gran part delsciutadans de l’àrea metropolitana, ja que és millora també el sabor i olor de l’aigua. La planta es començarà a construirdurant el 2006 i entrarà en servei al cap d’uns tres anys.

A mitjà termini, l’Agència considera encara la construcció d’una altra planta dessalinitzadora, que serà la tercera aCatalunya, després de la de Blanes (construïda l’any 2002) i la del Prat. Aquesta tercera planta, que produiria uns 20 hm3/any, s’ubicarà a la comarca del Garraf.

Regeneració d’aqüífers

Treballs en compliment de la directiva marc de l'aigua

Continuant els treballs realitzats l’any 2004 sobre delimitació, caracterització, anàlisi de les pressions i impactes, i valoraciódel risc d’incompliment del bon estat quantitatiu i químic efectuat en les 39 masses d’aigua subterrània de les conquesinternes de Catalunya, durant l’any 2005 s’ha completat aquesta anàlisi a la resta del territori català. Com a conclusió, deles 53 masses d’aigua subterrànies que s’han acabat identificant, 29 s’han declarat amb risc d’incompliment dels objectiusque la Directiva marc estableix per a l’any 2015. Dins d’aquestes 29 masses, s’ha avaluat que 27 es troben en risc sobrel’estat químic i 11 sobre l’estat quantitatiu.

Com a resultat d’aquest treball s’ha acabat elaborant:

• El document “Caracterització de Masses d’Aigua i Anàlisi del Risc d’Incompliment dels objectius de la Directiva Marc del’Aigua a Catalunya” (IMPRESS).

•Cartografia SIG de les Masses d’Aigua Subterrànies, que permet visualitzar la informació en forma de mapes i ferconsultes pràctiques i immediates.

• Les “Fitxes de les Masses Subterrànies a Catalunya” que permeten visualitzar de forma individualitzada per cada Massad’Aigua tota la informació recollida en format fitxa.

58

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 58

En compliment de l’annex 2 de la Directiva Marc de l’Aigua s’haurà de completar l’anàlisi inicial, amb una caracteritzacióaddicional de les masses que puguin presentar un risc, enfocada al desenvolupament de les propostes de mesures. Enaquest sentit, s’ha continuat la línia de treballs que s’han anat desenvolupant en els darrers anys sobre estudis d’aqüíferscom els casos de la Tordera, Carme-Capellades, Montseny-Guilleries, riera d’Arbúcies, cubeta d’Abrera, riera de SantaColoma, Alt Maresme, Vall Baixa, delta del Llobregat i cubeta de Sant Andreu. Durant l’any 2005 s’han iniciat els estudis enels àmbits de les Masses d’Aigua del Baix Ter (massa 33), Al·luvial de la depressió central i aqüífers locals (massa11) iPrelitoral Castellar del Vallès-La Garriga- Centelles (massa 12).

Estudis d'aqüífers

Com a treball de partida a la delimitació, caracterització i anàlisi de pressions i impactes de les masses d’aigua, prèviamentes va fer una anàlisi detallada sobre els aqüífers existents a les conques internes de Catalunya, en el qual s’acabadelimitant i caracteritzant els aqüífers a escala 1:50.000. El mapa resultant representa els 137 aqüífers finalmentconsiderats, en un format SIG i amb una base de dades relacionada amb informació referent a caracterització, tipologiad’aqüífer, funcionament hidrodinàmic, avaluació de recursos, extraccions, anàlisi de quimisme, etc. Addicionalment tambés’han desenvolupat els informes dels aqüífers que inclouen aquesta informació.

D’altra banda, i atesa la necessitat d’incorporar els canvis d’explotació en certs àmbits, durant l’any 2005 s’ha fet necessarirealitzar actualitzacions dels estudis d’alguns aqüífers. Això ha suposat també actualitzar els models matemàtics de flux itransport prèviament realitzats, cosa que ha donat resposta a diferents necessitats de millora de coneixement del modelconceptual, a més d’aportar una eina més ben calibrada i més vàlida per enfrontar-se a diferents escenaris que es puguinplantejar en concret:

• Actualització dels aqüífers de Vall baixa, delta Llobregat i cubeta de Sant Andreu fins al desembre del 2004.

•Actualització dels aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de la Tordera fins al maig del 2005.

59

Mapa de les Masses d’aigua subterrànies de Catalunya.

Risc d’incompliment dels objectius que la Directiva Marc de l’Aigua estableix per l’any 2015 per les masses d’aiguasubterrànies de Catalunya.

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 59

També cal destacar que com a procés de formació es va impulsar un “Curs sobre modelització matemàtica amb elprogramari VisualTransin”, amb el qual s’ha desenvolupat el model matemàtic dels aqüífers del Llobregat. En aquest sentits’intenta fer partícips els potencials usuaris de l’Agència d’eines que puguin ser d’interès en l’anàlisi del coneixementd’aqüífers i d’escenaris de futur.

Protecció, millora i regeneració d'aqüífers

Pel que fa a la recuperació d’antics recursos abandonats, cal destacar que durant l’any 2005 s’han signat dos convenisque seran claus en l’intent d’incorporar un màxim d’uns 40 hm3 anuals en l’àmbit metropolità de Barcelona. Aquestsconvenis són:

•Conveni de col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR), Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua per desenvolupar unmodel hidrogeològic al pla de Barcelona i al delta del Besòs per obtenir alternatives d’aprofitament per a la producciód’aigua de consum.

•Conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci per a la Defensa del riu Besòs (CDCRB), AigüesTer-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua per a la modelització de l’aqüífer de la cubeta de la Llagosta, concadel riu Besòs.

També en relació amb la regeneració d’aqüífers, cal ressaltar que, en paral·lel, durant l’any 2005 ja s’han anat consolidantexperiències com la desenvolupada al delta del Besòs, amb una primera fase d’extraccions (una vegada analitzats elsmillors tractaments possibles), i al delta de la Tordera, on es reflecteixen ja les esperances dipositades en l’alliberament derecurs que havia d’aportar la dessalinitzadora.

60

4.00

3.00

2.00

1.00

0.00

-1.00

-2.00

-3.00

-4.00

1.000

0.900

0.800

0.700

0.600

0.500

0.400

0.300

0.200

0.100

0.000

Línia de tendència anual

gen-98 gen-99 gen-00 gen-01 gen-02 gen-03 gen-04 gen-05

hm3

men

sual

s su

bmin

istr

ats

per

la IT

AM E

volució mensual de la cota prom

ig del’aqüífer profund (P

ou de Blanes i IR

YD

A B

Període sec Període humit Període sec

Recuperació de nivells a l’aqüífer profund del delta de la Tordera. Tot i que una primera pujadasignificativa dels nivells (no només de recuperació estacional) fou originada per un gran períodehumit a partir de l’abril de 2002, el que destaca a partir de l’entrada en servei de la ITAM és queels anys següents els nivells mínims es mantenen sempre entre 2 i 3 metres per sobre dels quees produïen abans, la qual cosa apunta a una recuperació substancial que es constata fins i totamb la sequera extrema de l’any passat.

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 60

També durant aquest any 2005 han cristal·litzat molts més projectes i estudis relacionats que, d’alguna manera, suposen elfruit i la confirmació de la bona línia iniciada amb aquests treballs previs més capdavanters. En són exemples els següents:

• Anàlisi per avaluar l’impacte que suposaria una recàrrega d’aigua provinent de depuradora a l’aqüífer deltaic delLlobregat.

• Anàlisi per avaluar l’impacte que podria generar sobre l’aqüífer deltaic del Llobregat l’abocament a llera d’un rebuig salíde l’ETAP d’Abrera.

• Anàlisi de diferents escenaris per avaluar l’efecte de la disminució d’extraccions a l’aqüífer deltaics de la Tordera a partirdel funcionament de la dessaladora.

• Anàlisi preliminar per valorar un millor aprofitament dels recursos locals a àmbits com el del Garraf – Penedès.

•Seguiment de detall, exemplar, de l’explotació a què s’ha sotmès aquest any el delta del Llobregat a causa de lasequera. Aquest seguiment ha de redundar en la millora del coneixement general sobre aquest gran aqüífer estratègicper l’abastament de la ciutat de Barcelona.

Nitrats

Malgrat aquesta nova línia de treball, del present cap al futur, s’han continuat realitzant les actuacions següents com aresposta a les necessitats més immediates en els municipis esmentats:

Dins del programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats s’hainiciat una nova línia de treball que consisteix en la investigació d’alternatives per proveir a la població afectada a través dela recerca i la identificació de noves tecnologies que permetin l’eliminació “in situ” dels esmentats contaminants mitjançantprocessos que no generin posteriors residus de disposició complexa, econòmicament assumibles, que impliquin lesautoritats municipals en la preservació del recurs i conscienciïn la població sobre els efectes de l’ús indiscriminat defertilitzants orgànics i inorgànics en la qualitat de l’aigua i, de retruc, en la salut humana.

Dins d’aquesta nova línea de treball implantada es realitzen o es preveu realitzar les actuacions següents:

a. Eliminació de nitrats en superfície, hidrogenació catalítica: mitjançant un catalitzador (hidrogen) i unelèctrode es descomposa el nitrat en nitrogen gas que s’allibera a l’atmosfera.Se n’ha instal·lat una planta pilot al municipi del Morell (Tarragonès).

b. Bioremediació: mitjançant la utilització de microorganismes endògens del terreny es desencadenen elsprocessos de biodegradació del contaminant present a l’aqüífer.S’han realitzat proves de laboratori i s’està definint i dimensionant una prova pilot per tal d’executar-la en l’aqüífer dela riera d’Argentona (Maresme).

c. Eliminació de nitrats en superfície, combinació d’osmosi amb una cèl·lula electrolítica d’alta freqüència.

S’ha desenvolupat un mòdul pilot pendent de testar en una xarxa d’abastament d’un municipi d’Osona.

• Vilademuls i Sant Jordi Desvalls: prospecció hidrogeològica per millorar l’abastament.

• Sant Antoni de Campmajor: estudi hidrogeològic per valorar noves alternatives d’abastament.

• Argençola, el Rourell, Prats de Rei i Calaf: definició d’un perímetre de protecció de la captació.

• La Bisbal d’Empordà: Informe hidrogeològic per definir les àrees i criteris de protecció de les captacions de proveïmentmunicipal de la Bisbal d’Empordà i Forallac. Anàlisi de la vulnerabilitat i de les relacions causa/efecte.

Actualment es fa una revisió de les zones vulnerables justificada per allò que conté la disposició addicional quarta delDecret 476/2004, de 28 de desembre, per la qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació denitrats procedents de fonts agràries on s’indica que el govern de la Generalitat aprovarà la delimitació de les massesd’aigua subterrànies afectades per aquest Decret.

Base de dades hidrogeològica

S’ha iniciat el projecte de creació d’una base de dades hidrogeològica (BDH) única. Aquest projecte neix de la necessitatde disposar a l’Agència Catalana de l’Aigua d’una base de dades que reculli tota la informació hidrogeològica generada enaplicació de les competències que, per llei, li han estat assignades.

61

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 61

Els objectius principals que es pretén aconseguir amb el nou sistema són:

•Crear un sistema únic que reculli i unifiqui el tractament i l’emmagatzematge de la informació sobre aigües subterrànies al’Agència per tal d’eliminar les diferents bases de dades existents actualment.

•Que el punt d’aigua subterrània tingui un únic codi per a tota l’Agència.

• Interaccionar la nova base de dades amb la resta de sistemes que necessiten informació hidrogeològica.

•Unificar la informació tècnica dels punts d’aigua subterrània en una sola base de dades per poder extreure informació útilper a totes les diferents àrees.

Actualment s’ha finalitzat la primera fase del projecte que consisteix en la redacció del document de requeriments tècnicsamb la definició d’aquest nou sistema “Base de Dades Hidrogeològiques” (BDH).

Mesa tècnica dels aqüífers del Llobregat

L’octubre de 2004 es va crear la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat (anomenada en endavant METALL), òrgan tècnicadscrit a l’ACA especialitzat en l’avaluació i el seguiment dels impactes hidrogeològics de les infrastructures que se situendintre del perímetre de delimitació de les unitats hidrogeològiques del tram baix i del delta del riu Llobregat, amb l’objectiude prestar els seus serveis als operadors encarregats del projecte i/o l’execució de les dites infraestructures.

A l’agost de 2005 van subscriure el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya un conveni de col·laboració per realitzar el seguiment mediambiental d’un conjuntd’infraestructures en el delta del riu Llobregat. El conveni estableix que els estudis sobre l’impacte que generen els diferentsprojectes d’infraestructura sobre els aqüífers i el seu seguiment durant l’execució de l’obra i la seva posterior explotacióseran realitzats per la METALL i que el cost d’aquests treballs serà imputat als gestors o titulars de les infraestructurescorresponents.

La METALL efectua per cada infraestructura un estudi d’impactes hidrogeològics aplicant els resultats de les simulacionsrealitzades mitjançant el “Model Acumulatiu d’Impactes”, MAI, amb l’objectiu de minimitzar-ne els impactes i de poderpreveure mesures correctores adreçades a preservar l’aqüífer. Amb tot això la METALL elabora un “pla de seguiment icontrol”, que aplicarà durant la fase d’obres i durant els primers anys d’explotació.

El conjunt d’actuacions que s’inscriuen en l’àmbit de la METALL han estat des dels inicis l’ampliació de la xarxa delferrocarril metropolità de Barcelona i la línia d’alta velocitat en el delta del Llobregat. S’ha fet el seguiment d’altresactuacions més puntuals com l’estudi de les afeccions potencials a l’aqüífer superficial del delta susceptibles de seroriginades pel sistema de captació del dessalador del Llobregat.

Fundació Nova Cultura de l’Aigua

El departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA)van signar l’11 de febrer de 2004 un primer conveni amb una doble finalitat:

• Estudiar els impactes ambientals econòmics i socials del Pla hidrològic nacional en el Baix Ebre

•Analitzar les alternatives per a una gestió sostenible de l’aigua a Catalunya.

El 23 de maig de 2005 se signa un segon conveni amb l’objecte d’establir una forma de col·laboració en els treballs adesenvolupar quant a plans i programes del Pla de Gestió de conca fluvial. La col·laboració s’estén a les línies de treballsegüents: programa de reutilització, pla de protecció i recuperació d’aquifers, millora en la qualitat de les aigües delsecosistemes aquàtics, pla de gestió dels recursos hídrics, programa d’estalvi d’aigua, programa de substitució ioptimització del reg agrícola, pla de previsió i actuació en sequeres i participació.

62

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 62

Taules tècniques dels plans i programes a desenvolupar pel conveni FNAC-ACA

•Reutilització

•Aigües subterrànies

•Millora qualitat de les aigües dels ecosistemes aquàtics:a. PSARUb. PSARIc. Pla restauració hidrològic-ambiental dels residus salins del Llobregat:d. Programa de reducció de la contaminació difusa:e. Programa millora de la qualitat de les platges:

•Dessalinització

• Estalvi d'aigua

•Usos agraris-banc d'aigües

•Sequera

•Participació

63

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 63