ELS ALUMNES DE 6È ENS ACOMIADEM DE L’ESCOLA

Després de 12 anys plens de records, anècdotes, excursions,

exàmens, celebracions, deures, treballs en grup, alguna bronca,

rialles, fred, calor, nervis, tranquil·litat, guixos, pissarres tàctils,

retoladors, llapis, flauta, cançons, aprovats, suspesos, alguna

cara llarga, somriures, fotos, senyoretes, professor i moltes

coses més, arriba el moment del nostre comiat.

El que tenim per segur és que malgrat els quilòmetres o

hectòmetres que a partir d’ara ens separin sempre portarem dins

nostre el record de l’escola.

Volem tenir un record per a tots aquells mestres que ens han

estat “aguantant” amb tanta paciència i amb l’esperança que ens

féssim grans i maduréssim per començar una nova etapa en la

nostra vida. Gràcies a tots per tot!

També esperem que l’escola es quedi amb tants bons records com

nosaltres de l’escola.

Marxem tristos i moixos però alhora amb forces per afrontar la

nova etapa.

Per acabar, gràcies també a les famílies per donar-nos suport

sempre.

Alumnes de 6è

Aquest curs, la Llar d'Infants Mare de Déu del Carme ha

estrenat bloc a Internet.

Aquest bloc, que és utilitzat des del passat mes de novembre, és

una eina informativa important que l'escola utilitza per

comunicar a les famílies totes aquelles experiències,

descobriments, exploracions, manipulacions i altres activitats

que fan els infants durant la seva estada.

A més, el bloc és un espai de diàleg en el qual, les famílies i

tothom qui ho desitgi pot dir la seva. Així doncs, considerem

que el bloc de la Llar d'Infants és un bon lloc perquè família i

escola comparteixin moments molt importants dels nens i

nenes ja sigui amb fotografies, explicacions o vídeos.

També cal afegir que, a través del bloc, les famílies poden saber

quin dinar tindran els infants a l'escola, ja que també hi

podran trobar el menú mensual.

Podeu trobar el bloc de la Llar d'Infants a)

www.llarvedrunaespluga.blogspot.com

Als nens i nenes de P-3 ens agraden les poesies i ara

explicarem l’ activitat que hem fet a classe cada dia

durant tot el curs:

Cada matí, en arribar a l’ escola, la senyoreta es posa un

davantal. Sí, sí, un davantal, però no és un davantal

qualsevol, és un davantal molt especial, perquè té moltes

butxaques i a cada una d’ elles hi ha un dibuix a fora i una

poesia a dins.

Cada dia un nen tria un dibuix i la senyoreta ens recita la

poesia que hi ha a dins. Nosaltres escoltem amb molta

atenció, gairebé bocabadats perquè les paraules sonen

molt bé, semblen cançons!.

Ens han agradat tant les poesies que en acabar el curs ja

ens les hem après totes!

AL JORDI I A L’ANNA O. ENS AGRADA LA MÉS LLARGA!

A L’ ÀLEX, EL MOHAMED I L’ ERNEST ENS FA POR LA DEL TRO!!!

A LA VANIA I LA MARINA ENS FA GRÀCIA LA DEL TREN!!

A L’ ANNA C., L’ EVA I

LA JANET ENS AGRADA LA MÉS DOLÇA!

A L’ ELENA I LA GIULIA

ENS AGRADA LA DE L’ ESTRELLA!

EL ZAREK , EL MARC I

L’ ORIOL ENS DIVERTIM AMB LA DEL GAT!

El dia 8 de juny la residència Jaume I va organitzar una

jornada poètica i musical, i nosaltres hi vam estar

convidats.

Vam fer l’ activitat del davantal i vam recitar les poesies

que els avis van triar.

A LA JÚLIA , LA XÈNIA I

LA LÍDIA ENS AGRADA LA MÉS BONA!

Aquests són els nens i nenes de PAquests són els nens i nenes de PAquests són els nens i nenes de PAquests són els nens i nenes de P----4444

Us faré una presentació com cal per a un grup molt especial!

P4, curs 2011-2012

A PA PA PA P----5, la classe de les marietes, hem fet marietes de 5, la classe de les marietes, hem fet marietes de 5, la classe de les marietes, hem fet marietes de 5, la classe de les marietes, hem fet marietes de

fang i ens fang i ens fang i ens fang i ens ho hem passat molt bé fentho hem passat molt bé fentho hem passat molt bé fentho hem passat molt bé fent----les i pintantles i pintantles i pintantles i pintant----

les amb pintura. les amb pintura. les amb pintura. les amb pintura. Ha estat molt senzill i divertit. Ha estat molt senzill i divertit. Ha estat molt senzill i divertit. Ha estat molt senzill i divertit.

Voleu veure com ho hem fet?Voleu veure com ho hem fet?Voleu veure com ho hem fet?Voleu veure com ho hem fet?

Primer les hem modelatPrimer les hem modelatPrimer les hem modelatPrimer les hem modelat amb el fang, tot fent amb el fang, tot fent amb el fang, tot fent amb el fang, tot fent

una bola una bola una bola una bola petitona petitona petitona petitona

DesprésDesprésDesprésDesprés, quan el fang ja s’havia assecat,, quan el fang ja s’havia assecat,, quan el fang ja s’havia assecat,, quan el fang ja s’havia assecat, les hem les hem les hem les hem

pintatpintatpintatpintat amb pintura vermella i negra, i hi hem amb pintura vermella i negra, i hi hem amb pintura vermella i negra, i hi hem amb pintura vermella i negra, i hi hem

enganxat set boletes de plastilina negra a les ales enganxat set boletes de plastilina negra a les ales enganxat set boletes de plastilina negra a les ales enganxat set boletes de plastilina negra a les ales

simbolitzant les taques de la marieta simbolitzant les taques de la marieta simbolitzant les taques de la marieta simbolitzant les taques de la marieta

FinalmentFinalmentFinalmentFinalment hi hem passat una capa de vernís i hi hem passat una capa de vernís i hi hem passat una capa de vernís i hi hem passat una capa de vernís i

hi hem enganxat un iman. Aquest és el resultat del hi hem enganxat un iman. Aquest és el resultat del hi hem enganxat un iman. Aquest és el resultat del hi hem enganxat un iman. Aquest és el resultat del

nostre treball. Us agrada?nostre treball. Us agrada?nostre treball. Us agrada?nostre treball. Us agrada?

Així veiem les nostres marietes Així veiem les nostres marietes Així veiem les nostres marietes Així veiem les nostres marietes

També hem après una cançó de la marieTambé hem après una cançó de la marieTambé hem après una cançó de la marieTambé hem après una cançó de la marieta.ta.ta.ta.

Cantem tots junts?Cantem tots junts?Cantem tots junts?Cantem tots junts?

Sóc molt ,Sóc molt ,Sóc molt ,Sóc molt , i i i i ,,,, i també tinc i també tinc i també tinc i també tinc ssss per poder per poder per poder per poder ....

Tinc set taques ,Tinc set taques ,Tinc set taques ,Tinc set taques , i i i i ,,,,

i un somriure ben i un somriure ben i un somriure ben i un somriure ben ....

Visc pels Visc pels Visc pels Visc pels endins, endins, endins, endins, en parcs i en parcs i en parcs i en parcs i ,,,,

i enmig dels i enmig dels i enmig dels i enmig dels ....

Vaig d’aquí cap allà,Vaig d’aquí cap allà,Vaig d’aquí cap allà,Vaig d’aquí cap allà, sense parar,sense parar,sense parar,sense parar,

ballant el ballant el ballant el ballant el eeee d’aquest txad’aquest txad’aquest txad’aquest txa----txatxatxatxa----txà!txà!txà!txà!

Hola, em diuen Hola, em diuen Hola, em diuen Hola, em diuen ,,,, m’agraden les lletres,m’agraden les lletres,m’agraden les lletres,m’agraden les lletres,

els números i els dibuixos.els números i els dibuixos.els números i els dibuixos.els números i els dibuixos.

Hola, sóc unHola, sóc unHola, sóc unHola, sóc una a a a aaaa i he vingut perquè vull i he vingut perquè vull i he vingut perquè vull i he vingut perquè vull amb tu! amb tu! amb tu! amb tu!

Jo sóc normal? Com cada dia em desperto a les set per anar a l’escola. Quan m’aixeco, em miro al mirall. - Oh, quin ensurt!!! Tinc ales i semblo un drac amb aquesta cua gegant!!! - Au va Marc que ja és hora – em diu la mare. - Ara vinc mare – li contesto – i em vesteixo com puc. Al baixar per les escales ensopego amb la cua i tot rodant arribo al cap davall de l’escala, La mare quasi es desmaia de l’ensurt. - Marc que t’ha passat?. - Quan m’he despertat, ja estava així! – li responc. - Au va, no diguis rucades! I treu-te la disfressa! - Que no tinc cap disfressa!!! Ara si que es desmaia de veritat. Al cap d’un minut reacciona. - Com pot ser que tinguis una cua i dos ales? - No ho sé, però aquest matí ja estava així! - I ara que et diran a l’escola? - Res, diré que és una disfressa i ja està.

Quan vaig cap a l’escola em trobo en Roca Dura. Ell era un soldat. Tot caminant trobem a en Acura que era un rei. En arribar a l’escola, aquesta s’havia convertit en castell. La Sara i la Fina ara són donzelles i la germana de l’Acura una princesa, i no hi ha profes. Ens posem a jugar al patí del castell. Jo sóc el

malvat i he segrestat a la Paula, la germana de l’Acura. En Roca Dura lluita i em guanya i el rei Acura li dona les gràcies i la princesa també. Quan anem cap a casa trobem a faltar la Paula.

La comencem a buscar fins que la trobem al costat del professor de Religió, que era un malvat ogre i l’havia portat cap al seu castell. Ens diu:

- Si la voleu recuperar haureu de vencem!!!

En Roca Dura i jo vam anar a rescatar a la princesa i vam lluitar contra l’ogre maleït. Vaig pujar a sobre d’en Roca Dura i vaig poder volar fins a ser damunt de l’ogre i vaig poder caure al seu damunt. El vaig lligar amb una corda i vam treure la Paula fora del castell i ens en vam anar cap a casa. L’endemà em vaig despertar i un altre cop al mirar-me al mirall veig que sóc un drac! Creieu que sóc normal? O no? Josep M. Trullols - 2n C M 1r premi Certamen Literari Curs 2011/2012

Les rajoles que trontollaven

Hi havia una vegada un conjunt de rajoles que trontollaven i eren molt entremaliades. Sempre feien bromes i quan algú passava per damunt seu, el feien caure. Elles s’ho passaven meravellosament bé, fins que una d’elles va dir:

- Ja estic avorrida de fer caure a la gent!

No s’adonaven que a sota tenien pedres, i per això trontollaven.

Van decidir no fer caure mai més a ningú, però de sobte...

- Vosaltres no noteu alguna cosa estranya a l’esquena? – va preguntar una rajola.

I les altres contestaren.

- Si és veritat!

Llavors van veure que hi havia pedres. La més llesta digué:

- Ens podem trencar si ens belluguem massa!!!

I una altra preguntà:

- I si li diem a un senyor que ens arregli?

- I com ho farem? – va preguntar una que estava lluny.

- Doncs molt fàcil – va respondre – farem que algú caigui i ens escolti.

Hi ho van intentar moltes vegades, però malgrat que les persones queien no les escoltaven.

Un dia es va apropar un senyor vellet, les rajoles es van moure fent-lo caure. Les rajoles van aprofitar i li van parlar, però ell va mirar

al seu voltant i no veia a ningú, fins que es va adonar que la veu venia del terra. Les rajoles van aprofitar l’ocasió per explicar-li tots els problemes que tenien.

El vellet les va escoltar amb gran interès i es va posar mans a la feina per a arreglar-ho. Va treure totes les pedres de l’esquena de les rajoles i així no trontollarien i no farien caure a més gent.

Les rajoles agraïdes, van entendre que si sempre fas alguna malifeta, com fer caure.... quan necessites que t’ajudin la gent no t’escolta.

Pol Sabaté - 2n C M 3r premi Certamen Literari Curs 2011/2012

UN DIA INOBLIDABLE

Avui és el meu aniversari i la mare m’ha despertat amb una sorpresa, m’ha

donat un pastís de “xuxes” i 3 entrades per anar a veure, aquesta nit, un

concert de “La Gira”, a Barcelona. M’he emocionat molt! La meva mare sabia

que em feia molta il.lusió, feia temps que li demanava que em portés a veure

aquest concert i ella sempre em donava una excusa o una altra.

M’he passat tot el matí als núvols pensant que per fi veuria aquest grup que

tant m’agrada. Mira si estava als núvols que quan he sortit al carrer, he

relliscat a la vorera i m’he fet mal al canell. El meu pare m’ha portat

urgentment al metge i m’han dit que me l’havia torçat, però no era res greu.

Mentre era a l’hospital i em duien a fer la radiografia, ens hem quedat

atrapats a l’ascensor. Per sort no hi hem estat gaire estona.

En acabar de dinar, hem pujat al cotxe per marxar cap a Barcelona. El meu

pare sempre diu que als llocs s’hi ha d’anar aviat. Tot anava bé fins que s’ha

reventat una roda del cotxe. Sort que el meu pare és mecànic i l’ha canviat

en un moment. Començava a pensar que m’havia aixecat amb el peu esquerre

perquè tot em sortia malament. M’havien passat tantes coses que tenia el

pressentiment que encara no havia acabat tot i que alguna altra cosa

acabaria passant.

Quan hem arribat a Barcelona, ens hem equivocat de carrer i hem fet cap a

l’altra punta de Barcelona. M’estava posant nerviosa, a veure si al final

faríem tard? La meva mare m’ha tranquil.litzat dient que teníem temps de

sobres. Hem preguntat a un policia i ens ha indicat el camí més ràpid per

anar al concert. Per fi ens sortia alguna cosa bé!

Ens ha sigut molt difícil trobar aparcament, finalment, el meu pare ens ha

fet baixar del cotxe a la mare i a mi i ell se n’ha anat a buscar un lloc on

aparcar. Hem estat ben bé 1 hora esperant a que tornés el meu pare, però

no venia. Faltava 1 hora per poder entrar al concert i ell tenia les entrades i

a més a més, no el podíem telefonar perquè la meva mare s’havia endut el

mòbil del pare. Quina desgràcia! M’hauria de conformar en sentir el concert

des del carrer si el meu pare no arribava a temps. No m’ho podia creure,

estava davant de l’entrada del concert i no podia entrar!

-

Riiiing, riiing….

Auuuuuuuuuhhhhhhh………..quina son, per sort tot era un somni!

-Què has somiat Cris????

-Doncs que era el dia del meu aniversari i em passaven moltes desgràcies.

-Però avui no en tindràs cap. Deixem el tema i FELICITATS CRIS!!!!!!!!!!

-Gràcies, mama.

-Té filla un pastís de “xuxes” I tres entrades per anar al concert “La Gira”.

-Oh, noooooo!

Eulàlia Pons Heras

1r Cicle Superior

Us convidem a veure els nostres treballs sobre

ELS CIRCUITS ELÈCTRICS. Estem segurs que us agradaran!

Mireu, mireu els treballs, són d’electricistes

professionals!

Un bon circuit elèctric hem instal·lat i hem aconseguit un

bon enllumenat!

Vols veure un volcà en erupció? Doncs connecta el generador!

L’interruptor hem premut, la corrent ha passat i

el camp de futbol s’ha ben il·luminat!

Si bé fas la instal·lació, ni les bombetes, ni els interruptors et fallaran, quan les vacances

al càmping estaràs començant!

Amb fil elèctric, una bombeta, un generador i un interruptor hem creat un “xiringuito” on fer passar la calor!

Des de la Torre Eiffel ben il·luminada els alumnes de

cinquè us desitgem BONES VACANCES!

11-12-12

Bona tarda diari,

Buf, dissabte anirem a Reus a comprar roba per ma germana, quin rotllo!

Sort que diuen que demà s’acabarà el món i potser me’n lliuraré. Hi ha gent

que només pensa en tonteries i xorrades d’aquestes. Ruquets! Bé, continuo

amb el que et deia. Ah! Per cert, avui hem perdut 7-5 contra els de l’altra

classe i no he fet cap gol! L’Eric ha fallat un penal. Els altres són uns

tramposos! Ara sí, continuo. Un moment, un moment! No t’he pensat a dir

que no m’han escollit per ser la delegada de la classe, tot per culpa de la

“pija” i pilota de la Xènia que ha subornat tots els nens de la classe. Tota la

setmana que els dóna llaminadures a l’hora del pati, xupa-xups després de

dinar i per si no n’hi hagués prou, el dilluns els portarà a cadascú la pilota

oficial de la Lliga, la de color groc. Segons ella no serà groc, sinó groc

brillant amb la signatura del Messi, que diu que és el seu cosí. Ha! No s’ho

creu ni ella! A més a més ho diu amb aquella veueta de “pito” que té i com

que sap que a mi em fa molta il·lusió tenir la pilota de la FIFA m’ho refrega

per la cara cada canvi de classe. Quin fàstic de nena! Per a mi que li tinc

al·lèrgia perquè cada vegada que em parla se’m posen els pèls de punta! En

realitat és una mimada i amb 10 anys ja és així. I per si no n’ hi havia prou,

avui, ens han manat un examen de totes les capitals del països del món per

dilluns, això sí que és injust. Els adults es pensen que amb dos dies podem

aprendre tot això i a més a més ho hem d’estudiar durant el cap de setmana,

que en teoria és per jugar. Ara sí, et deia que dissabte anirem a comprar

roba per a la meva germana. Això sí que és la fi del món! Abans prefereixo

que em caigui un meteorit(que per cert ho estem estudiant a naturals i ha

de fer bastant de mal) que anar de botigues amb ella i per a ella. El pitjor d’

anar-hi és que anem a tres-centes mil botigues i al final es compra el que ha

vist a la primera!

L’ única cosa bona que m’ha passat avui és que he trobat una moneda d’euro.

Adéu, vaig a sopar!!!

14-12-12

Hola diari,

Avui som dilluns i, no, el món no s’ha acabat. Aquest dilluns ha estat un dia

súper rodó, no com el divendres passat... A l’ hora del pati els “hem donat un

bany”, com diria el Sandro Rosell, als de l’altra classe. Hem quedat 10-2!

Aquest cop l’ Eric sí que ha marcat el penal i no només ha fet un gol, sinó 3,

un hat-trick. Jo també he marcat un gol, però de mig camp i per l’esquadra,

tots m’han aplaudit. Els altres han marxat amb la cua entre cames com els

dimonis dels pastorets. Saps què? Sort que no em van escollir per ser la

delegada de curs, perquè ara a col·le farem un projecte Tomàtic... No, que

aquest nom era d’aquell que sortia al super3... Temàtic, telemàtic o com es

digui i el delegat de cada classe, és a dir, el de 6è, 5è, 4t i 3r s’hauran de

quedar cada dimarts i dijous a l’hora del pati (i jo el pati no me’l perdo per

res del món!) a la biblioteca per ajudar a preparar activitats per a aquest.

La “pija” de la Xènia també m’ha portat una pilota per a mi perquè es pensa

que la vaig deixar guanyar i per suposat que no és així, però jo li he seguit el

rotllo i me l’he quedat. Allò del control de capitals que et vaig dir, al final

ens el farà de 15 en 15 i només les d’Europa. Som nosaltres que ho vam

entendre malament, no m’estranya amb el dia que portava... Les 15 que he

fet avui m’han anat força bé!

El dissabte va ser genial amb lletres majúscules! Al final ma germana va

anar amb una amiga a comprar roba. Pobra amiga! I nosaltres, el pare, la

mare, la meva millor amiga i jo vam anar a veure una pel·lícula en 3D i

després a una sala de màquines a jugar. El millor va ser quan a l’Abril, la

meva amiga, li va sortir disparat una raig de mostassa del seu frankfurt a la

camisa del meu pare (era el dia que l’estrenava, quin fart de riure!!!)

Em sembla que a partir d’ara no em queixaré tant, i mira que això per a mi és

quasi impossible. He après que mai ha existit ni existirà el dia perfecte i

que si un dia va fatal segur que el següent serà molt millor!

Júlia Moya 2n CS

Hola, em dic Roca. Sóc un vàter i visc dins una casa bastant petita i per això soc l'únic vàter de la casa. Visc amb una família de cinc persones: el pare que es diu Joan, la mare que es diu .................., el Nil de 3 anys, el seu germà de 9 anys i la germana de 14. Ara ja sóc vell, però ara us explicaré totes les històries que he viscut des que vaig arribar en aquesta casa. Quan vaig arribar, el primer que em va estrenar va ser el Roger. Al principi eren molts nets perquè estiraven la cadena, baixaven la tapa... però amb el temps es van tornar uns deixats! Entre que no estiraven la cadena, apuntaven malament i més coses que ni us podeu imaginar, allò era un caos! Però tornem al tema. El segon dia d'estar a la casa tota la família menys el pare m'havia estrenat i això, em feia por.

Jo crec que m'enrecordaré tota la vida del primer dia que el pare em va fer servir. Quan va sortir del vàter em vaig voler tirar un tret però tres minuts després, la mare, que és molt polida, va posar un ambientador. Allò em va salvar.

Quan el Nil va complir dos anys em van portar un amic. Ell em va dir que es deia Orinal. De fet, no érem gaire diferents. Ell era com jo, però amb petit. Em vaig fer molt amic d'ell.

Anys després, quan el Nil va deixar l'Orinal em van posar un adaptador. Si no me l'haguessin posat, me l'hagués empassat! Un bon dia, se'l van emportar i no el vaig veure més. Vaig estar gaire bé una setmana plorant perquè havia perdut un amic, però en vaig fer d'altres, com una piloteta que va entrar rodolant per la porta.

Quan portava un any en aquesta casa va passar una cosa molt estranya. Tot va començar un matí de dissabte quan la Mònica, la de 14 anys, es va despertar a dos quarts d'una tot i que per a ella era una hora normal. Va anar corrents cap al lavabo i es va tancar amb clau. En mirar-se al mirall va fer un crit espectacular! I tot perquè tenia un gra inflamat al front. Va agafar desesperada totes les pomades de la mare i se les va posar totes de cop, una damunt de l'altra. Per a mi que

li va quedar pitjor ja que li va quedar la cara vermella com un tomàquet. Quin drama que poden arribar a fer les adolescents quan tenen un simple gra al front...

Seguim amb una altra història. Aquesta, em fa agafar ganes de vomitar quan hi penso. Tot va començar quan un dia de gener el pare va venir corrents, es va asseure damunt meu i va deixar un “present” tot desfet... En aquell moment em vaig desmaiar de la pudor. El pare es va estar mitja hora sobre meu mirant una revista de motocròs. Aquella estona que va estar al lavabo, per a mi va ser com si s’hi hagués estat un any. Ni l'ambientador treia aquella pudor tan forta. Vaig estar la resta del dia marejat fins que la mare es va disposar a netejar-me. La mare ha estat la que m'ha cuidat més bé des del dia que vaig arribar en aquesta casa. Sempre li estaré agraït!

Una altra cosa que em va passar va ser quan el Roger va entrar esverat un dia de juny. És va asseure tan ràpid a la tapa del vàter que ni es va adonar que hi havia l'adaptador posat. Ho va deixar tot empastifat, i quan el va voler treure per netejar-lo va fer tanta força que l'adaptador va sortir volant i va embrutar tot el lavabo incloent-me a mi mateix. La mare quan va veure allò es va posar feta una fúria i va obligar a netejar-lo solet.

Tinc més històries però no puc explicar-les ara perquè sento que el pare busca la seva revista de motocròs i m'he de preparar...

Només us donaré un consell: estireu sempre la cadena quan m’utilitzeu!

Roger Galofré Cardo 2n CS

Exàmens de Cambridge a la nostra escola

HOW MUCH ENGLISH DO OUR PUPILS KNOW?

Aquest curs ens hem proposat

millorar el nivell d'anglès dels

nostres alumnes. Per fer-ho hem

cregut oportú augmentar les hores

setmanals a tots els cursos de

primària aprofitant alguna hora

complementària. També hem

comptat amb la presència d'una

professora nadiua, la Helen, que ha

treballat la competència

comunicativa.

Aprofitant aquest augment d'hores i el treball amb la Helen, els nostres alumnes

de Cicle Superior s'han estat preparant des de l'escola per presentar-se als

exàmens de Cambridge.

Gràcies a l'acord signat per la Universitat de Cambridge i la Fundació Escola

Cristiana de Catalunya (FECC), es poden realitzar els exàmens de Young Learners

en el propi centre. Aquests examens estan reconeguts internacionalment, suposen

una avaluació externa i objectiva, amb igualtats d'oportunitats per a tots i amb

condicions econòmiques avantatjoses.

El passat dijous 26 d'abril, dos examinadors externs, formats i autoritzats per

Cambridge ESOL, van venir a la nostra escola per passar les proves orals i escrites

a 22 alumnes (15 pel nivell dels Starters i 7 pels Movers). Els exàmens van avaluar

les 4 destreses: la comprensió auditiva i lectora i l'expressió oral i escrita. Per

això, van realitzar tres tipus de proves: Listening, Reading & Writing i Speaking

(individual). Ara les proves han estat enviades a la Universitat de Cambridge per a

ser avaluades i en unes sis setmanes cada alumne rebrà un certificat oficial que

demostrarà els seus coneixements

d'aquesta llengua.

Tot i que encara no sabem els

resultats de les proves, sí que podem

afirmar que l'experiència ha estat

molt enriquidora. Els nostres alumnes

no sols han estat més motivats en

l'aprenentatge d'aquesta llengua,

sinó que des de l'escola veiem que

han millorat molt en el coneixement

de l'anglès. Aquest era el nostre

objectiu i esperem continuant millorant: IMPROVING OUR ENGLISH!

Troba el nom de sis dibuixos animats:

U S T F O P I D

L C E G U L O J

R O D B P R A G

I O N M A N V M

C B A E S A R A

H Y M D N E L S

B O T U M J T R

N E C A D N A C

Fitxa feta per: Francesc i Blanca (2n CM)