LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL A LES HUMANITATStransformacio-digital.eah.uoc.edu/wp-content/uploads/2016/08/tdh_ca.pdfaccessibles gràcies a la xarxa com poden ser els blogs, les webs temàtiques,

LA TRANSFORMACIÓ

DIGITAL A LES HUMANITATS

La transformació digitaL a Les humanitats

- 2 -

ÍndeX

Introducció 3

1. La xarxa com a eix transversal de l’impacte de les TIC i les transformacions

que comporta 5

1.1. Abundància d’informació 6

1.2. Classificació de la informació 6

1.3. Preservació dels continguts 9

1.4. Digitalització de continguts 11

2. La mobilitat i les noves eines tecnològiques transformen

o revolucionen les humanitats? 16

2.1. Representacions simulades 21

2.2. Tractament de les dades: big data 22

2.3. Globalització de la comunicació 23

2.4. Accés a la informació 24

2.5. Noves formes de treball 25

2.6. Noves maneres d’aprendre 27

3. La virtualitat i els seus nous espais 29

3.1. L’art i el patrimoni cultural 31

3.2. Crowdfunding 33

3.3. Arxiu audiovisual, mediateca d’imatge 34

3.4. Les dades espacials transformen el concepte de geografia 35


- 3 -

introducció

Com a precedent de l’impacte de la tecnologia i, més concretament, de les TIC en disciplines

classificades com a humanitats, podem veure l’any 2009, quan en la convenció de la Modern

Language Association (MLA) va sorgir la idea de les humanitats digitals. Gairebé contempo-

ràniament va néixer l’Office of Digital Humanities, impulsada per The National Endowment

for the Humanities als Estats Units.

Què són les humanitats digitals? Com que es tracta d’una disciplina naixent, encara no hi ha

un acord al respecte.

La literatura impresa i digital apunta en dues direccions: una de minima-

lista i una altra de maximalista. Segons la primera, les humanitats digitals

consistirien en la simple aplicació i incorporació de la informàtica als es-

tudis humanístics; segons la segona, serien un canvi de paradigma en la

manera de pensar la cultura mateixa.

Jo parlaré i em centraré en la segona de les propostes.

Quin ha de ser el paper de la tecnologia? Si com a substitut de la ment o intel·ligència huma-

na en aquestes disciplines o com a complement i millora qualitativa. Plantejaments d’autors

com McGann justifiquen el paper de la tecnologia:

“«Una màquina pot “llegir” vint mil poemes i llançar resultats com-

paratius segons l’objectiu pels quals van ser sotmesos a “lectura”, però

la màquina no genera idees noves ni pot suplir l’exercici de pensament

i captació de valors, fets dels quals només són capaços la ment i l’esperit

humà.»

El nou context es presenta quan ajuntem ciència, tecnologia i humanitats: si la ciència diu

què és possible fer i la tecnologia ho executa, les humanitats ajuden a descobrir el sentit i així

es converteixen en orientació per a ciència i tècnica.


- 4 -

Ciències i humanitats tenen camps d’investigació i mètodes diferents que mútuament ajuden

al tecnològic. Aquesta diversitat es presenta com a interdisciplinarietat i, a la vegada, com a

complementarietat.

Hauríem de partir de la base que les TIC han impactat de manera evident i profunda en totes

les disciplines, malgrat que en algun cas aquest impacte s’ha visualitzat menys, especialment

en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. Si mirem el detall de com treballaven totes

aquestes disciplines fa cinc o deu anys i com treballen ara, ràpidament veurem que aquesta

transformació, tant en aspectes metodològics com conceptuals, està sofrint una molt profun-

da transformació.

De manera transversal podem destacar alguns aspectes que podem considerar troncals a

moltes de les disciplines vinculades a les humanitats, com són:

• El tractament d’imatges, tant estàtiques com en moviment, ofereix unes possibili-

tats enormes comparat amb el que coneixíem fins ara.

• El tractament de les dades d’una manera massiva i la seva interpretació i visualit-

zació d’una manera entenedora per a tothom.

• Participació i intervenció directa tant d’artistes com d’autors i investigadors en te-

mes de difusió i disseminació de projectes i propostes, utilitzant les eines que tenim

accessibles gràcies a la xarxa com poden ser els blogs, les webs temàtiques, les xarxes

socials, les aplicacions mòbils, etc.

• De la mateixa manera que la xarxa facilita que projectes que fins ara tenien un àmbit

merament local passen a tenir una dimensió global, tots ja formem part d’aquesta

gran àgora que és Internet.

• Un altre aspecte que cal destacar també pel seu evident impacte, però que tot just

està en les seves beceroles, són les eines de traducció automàtica. Això ens ha de

permetre d’explorar molts continguts de la xarxa que fins ara ens eren inaccessibles

per qüestions idiomàtiques.

M’agradaria, doncs, partint d’aquest primer esquema, proposar i treballar la proposta del

què i com estan influint les TIC a les disciplines anomenades humanitats i, sobretot, fent

especial incidència en l’art, la geografia i la història.


- 5 -

1. La XarXa com a eiX transVersaL de L’imPacte de Les tic i Les transformacions Que comPorta

És evident la importància que han tingut en l’avenç de les ciències al llarg

de la història la preservació, classificació i interpretació de la docu-

mentació.

En aquest punt, cal ressaltar la transcendència de dos elements primordials, la metodologia

de classificació dels documents i la formació i capacitació de les persones que han portat

a terme aquesta tasca i l’han anat evolucionant i millorant, els arxivers, bibliotecaris i do-

cumentalistes. Sense ells i la seva disciplina, la majoria del coneixement que avui tenim al

nostre abast no seria més que informació desordenada, poc tractable i sense gairebé valor

científic.

Tot aquest llegat ens ha arribat fins als nostres dies, moltes vegades amb alguns segles al dar-

rere, a dins d’una nova dinàmica i a la vegada perill, el de la seva conservació i classificació.

La nova era digital obliga a buscar noves formes de classificació, que exigeixen disposar de

grans repositoris digitals i, el que és més important, tenir en compte tots els grans canvis que

comporta i comportarà la xarxa de xarxes, Internet.

A tall d’exemple, podem dir que l’any 2003 s’havien generat 5 exabytes

d’informació des de l’origen de la humanitat. Aquesta dada ens diu poca

cosa si no la comparem amb els 295 exabytes d’informació que ja havíem

generat l’any 2011. Cada dos anys generem gairebé el 90 % de les dades,

i d’aquestes noves dades només el 0,5 % han estat analitzades. Cada dia

creem uns 2,5 exabytes d’informació, i es preveu que durant l’any 2015 es

crearan 7,9 zettabytes, o el que és el mateix, 18 vegades tota la informació

que conté avui dia la Library of Congress dels Estats Units.


- 6 -

1.1. Abundància d’informació

Apareixen nous fenòmens com és el de l’abundància d’informació i, com a conseqüència

d’això, la necessitat per part de les organitzacions i de les comunitats de triar i seleccionar

per no caure en el fenomen de la infoxicació; més que mai, fan falta eines, metodologies i

professionals que ajudin a seleccionar i prioritzar aquesta allau d’informació. Com diu la

primera de les lleis de The Five Laws of the Curation Economy: «La gent no vol més contingut,

vol el que necessita».

Quins són aquests nous reptes i perills en què ens trobem en aquests darrers temps, provo-

cats per l’aparició i impuls de la societat xarxa?

1.2. Classificació de la informació

En primer lloc, la classificació d’aquesta informació/documentació que del format analògic ha

de passar al format digital. Calen nous criteris de classificació i noves metodologies de cerca.

A partir de les noves eines que ens proporcionen, les TIC ens ofereixen

maneres consensuades que faciliten a l’investigador i al ciutadà de trobar

i treballar de manera senzilla amb tota aquesta ingent quantitat d’infor-

mació que ara tenim al nostre abast.

L’arxiu ha de seguir essent fonamental en tot el relacionat amb la gestió integral de qual-

sevol tipus d’informació, durant tot el seu cicle de vida, des del «naixement» del document

o informació fins a la seva eliminació o conservació temporal o permanent. Totes aquestes

consideracions augmentaran de manera evident a mesura que institucions, entitats, governs,

etc. avoquin tota la seva informació en format digital i transformin la que tenen de format

analògic al digital.

El segon dels reptes –i a la vegada problemes– que tenim al davant és la capacitat de selec-

cionar i trobar la informació més valuosa i adequada per a cada necessitat, sigui cien-

tífica o ciutadana. Apareix la figura cada cop més important del content curator o curador

de continguts.


- 7 -

Podem dir que el curador de continguts és una barreja entre editor de

continguts, gestor de comunitats en línia o community manager i docu-

mentalista, amb la finalitat d’absorbir la màxima informació sobre un

tema per després donar-la a la seva comunitat o els seus clients de mane-

ra senzilla i fins i tot ampliada o modificada, de la manera més rellevant i

pertinent segons el seu criteri.

La figura del curador de continguts és important no només com a professional que sap pre-

sentar la informació que es necessita en un determinat moment, sinó que també és impor-

tant per a millorar el posicionament d’una organització, persona, marca o servei, per obtenir

una bona reputació virtual i per facilitar la creació d’una comunitat al voltant d’aquesta

organització, persona, marca o servei. Segons els content curators (Javier Guallar i Javier

Leiva), el procés de curació de continguts consta de quatre fases que han anomenat les 4S:

search, select, sense making i share (cerca, selecció, caracterització i difusió).

Podem destacar algunes de les funcions d’aquesta nova figura del curador de continguts:

• Dissenyar l’estratègia d’informació: recerca, localització, filtratge, organització,

emmagatzematge, utilització, creació (o reutilització) i difusió de la informació.

• Localitzar, identificar i seguir fonts d’informació pertinents: localitzar persones,

grups o organitzacions que tractin els temes del seu interès, a més d’estar alerta de

les últimes tendències i noves fonts d’informació.

• Processar grans quantitats d’informació: filtrar o garbellar la informació d’interès

de la que no ho és. Recerca, localització i anàlisi de contingut rellevant.

• Reutilitzar o reelaborar continguts externs simplificant continguts (extractes de

textos) o l’optimització de títols amb la finalitat de fer-los rellevants.

• Donar sentit i valor al contingut en un context: això es pot fer mitjançant intro-

duccions pròpies, de llistes o rànquings, incorporant enllaços amb més informació al

text (enriquir el contingut).


- 8 -

• Crear continguts o adequar informació per ser compartits tant internament com

externament en una organització i segons l’audiència i els objectius a la qual es diri-

geixi, dotant aquesta informació de sentit (contextualitzar).

• Vincular continguts amb grups o persones que estan interessats en ells: aquesta

vinculació també pot ser mitjançant eines de visualització de la informació.

• Difondre i publicar informació rellevant i pertinent en cada determinat moment,

utilitzant els canals que es considerin oportuns.

• Tenir coneixement de les eines de filtratge i difusió de la informació.

• Analitzar la repercussió de la informació compartida i difosa amb l’objectiu de

conèixer la utilitat de la mateixa.

No tota la documentació/informació estarà com fins ara classificada de sortida, sinó que tants

els mecanismes d’entrada i aportació com els formats, les col·leccions, els documents, etc.

apareixen de múltiples maneres i desordenadament. Ja no serveixen les classificacions més

acadèmiques i els sistemes de cerca tradicionals, ara cal trobar com avaluar i classificar in-

formació amb característiques força diferents. Tot això passa indefugiblement per una fi-

gura humana que tingui la capacitat i les competències d’utilitzar les noves eines i que, sota

un criteri format amb els paràmetres d’importància i transcendència de la informació, faci

aquest servei de curació de continguts. Neix, doncs, el curador de continguts (Guallar, Javier;

Leiva-Aguilera, Javier), figura fonamental en l’anomenada era de la informació.

Documentalista Content Curator

Motivació Necessitat d’informació Crear vinculació (engagement)

FiltratgeRellevància (perfil de recerca) Pertinència (orientació

prescriptiva)

FontsCol·leccions: centres de documentació, biblioteques, repertoris, etc.

Recursos en Internet: blogs, fòrums, xarxes socials, etc.

DifusióInterna: usuaris, investigadors, organització

Externa: seguidors, clients potencials

Criteri de selecció Metadades, paraules clau Context (sense making)

Avaluació Rellevància del recuperat Aportament crític del curator

Font: http://www.julianmarquina.es/el-content-curator-o-el-profesional-de-la-desinfoxicacion/

http://www.julianmarquina.es/el-content-curator-o-el-profesional-de-la-desinfoxicacion/


- 9 -

Tanmateix, aquests nous escenaris fan aparèixer noves problemàtiques i incògnites que sorgei-

xen provocades per la gran velocitat que prenen les novetats contínues i les seves «mutacions».

1.3. Preservació dels continguts

La principal problemàtica que ens aborda en aquests moments, pel que fa a la preservació

dels continguts, va directament relacionada amb els formats que han de tenir aquests contin-

guts i el fet que aquests formats n’han de facilitar la preservació per molts anys, de la mateixa

manera que el papir i el paper han permès que conservem la informació de fa molts segles.

Els conceptes i metodologies relacionades amb la digitalització de documents sovint ori-

ginen dubtes i creen certa confusió.

La raó d’aquest fet es troba en la mateixa naturalesa de l’activitat, que

comporta relacionar paràmetres i tècniques de tres àmbits diferents: les

ciències documentals, el tractament fotogràfic i les tecnologies de la infor-

mació i comunicació.

També és important vincular la digitalització amb l’ecosistema existent de serveis entorn del

document i que forçosament s’hauran de relacionar amb un concepte de cadena de valor.

Què ens pot facilitar un bon tractament i metodologia de la digitalització dels documents?

• Augmentar el volum dels continguts culturals i cientificotècnics disponibles en la

xarxa, de manera que siguin útils per a l’educació, la recerca i la difusió.

• Incrementar la presència en línia i la visibilitat del patrimoni cultural.

• Assegurar i vetllar per la preservació del patrimoni cultural.

• Propiciar i facilitar l’accés del ciutadà als continguts culturals i cientificotècnics.

• Estimular el correcte ús de les TIC per part del ciutadà.


- 10 -

• Afavorir un marc que garanteixi els drets d’autor i propiciï l’accés lliure als contin-

guts culturals.

De la mateixa manera, aquest exercici també pot afavorir en un àmbit empresarial el sector

cultural i de continguts amb accions com:

• Impulsar el desenvolupament d’una indústria de serveis documentals i de digita-

lització.

• Estimular el desenvolupament de les indústries i institucions culturals.

A continuació, m’estendré una mica més en cadascun d’aquests punts que han transformat

tant la visió que en té la ciutadania com l’ús dels continguts culturals gràcies a l’impacte de

les TIC.

Adjunto tot seguit la gràfica DAFO del Pla de digitalització cultural de Catalunya de l’any

2008, on, entre altres coses, s’analitzaven les oportunitats d’un pla com aquest per a diferents

organitzacions. El quadre presenta les fortaleses i debilitats de qualsevol organització que

aposti clarament per digitalitzar la seva informació i documentació, en aquest cas, cultural.

Fortaleses Debilitats

Factors interns

Capacitats diferenciadores

Avantatges naturals

Recursos superiors

Recursos i capacitats escasses

Resistència al canvi

Problemes de motivació de personal

Documentalista Documentalista

Factors externs

Noves tecnologies

Cooperació organitzacions

Posicionament estratègic

Alts riscos

Canvis de l’entorn

Competència

Ja llavors, aspectes relacionats amb la resistència al canvi i la motiva-

ció i les competències de les persones representaven un dels principals

obstacles per aquest tipus d’aposta. Encara llavors, no s’apostava per la

figura del curador de continguts com a eix vertebrador d’una proposta

com aquesta.


- 11 -

1.4. Digitalització de continguts

Les organitzacions que hagin fet el pas cap a la digitalització dels seus continguts o esti-

guin en procés de fer-ho, tant les que originalment estaven en format analògic com les que

des d’un moment concret es generin amb format digital directament, incorporen un seguit

d’avantatges, dels quals podem ressaltar:

• Millora de la gestió documental: la conversió de la documentació analògica a digi-

tal facilita la creació de noves formes d’organització de les col·leccions amb la fina-

litat d’agilitzar-ne la gestió. A diferència dels documents físics, els objectes digitals

permeten la interoperabilitat i la traçabilitat del seu ús, així com l’accés remot i la

col·laboració entre equips de treball.

• Estalvi de cost: en alguns casos, quan es planteja un projecte de digitalització, l’ob-

jectiu principal és generar una reducció de costos operatius a mitjà o llarg termini.

En aquesta situació, l’estalvi econòmic a mitjà o llarg termini haurà de justificar la

inversió que suposarà el desenvolupament del projecte. La reducció de despesa pot

venir donada per múltiples factors, sigui pel cost d’oportunitat originat per l’ocupa-

ció d’espai físic, el cost directe de l’emmagatzematge o el de la gestió dels documents

físics.

• Control d’accés o seguretat: al llarg de l’evolució dels formats electrònics i les di-

verses interfícies d’accés, s’han desenvolupat nombroses mesures de seguretat que

permeten de tenir un control gairebé absolut de l’ús i l’accés a la informació. En el

cas que sigui necessari, es pot determinar qui té accés a la informació i limitar la

capacitat de manipular-la mitjançant l’encriptació, la signatura electrònica o els per-

misos (rols d’usuari) en els dipòsits digitals, entre altres mesures de control. Moltes

vegades, aquest control sobre la informació és el que permet de garantir el valor del

mateix document, i és per tant un objectiu prioritari en el context de determinades

organitzacions. El control d’accés també té un paper fonamental en la protecció de

dades de caràcter personal i en aquell material d’arxiu que, per la seva naturalesa,

no pugui ser d’ús obert.

• Noves oportunitats de negoci: la popularització d’Internet ha ocasionat que mol-

tes organitzacions ho considerin un mercat global potencial per tenir en compte.

En aquest sentit, la digitalització de la documentació ha estat el pas previ a la seva

comercialització a través de la xarxa o a la seva utilització com a incentiu de valor

afegit, complementant un altre tipus de negoci.


- 12 -

• Preservació: la digitalització dels fons documentals, si es fa amb l’aplicació de po-

lítiques i mesures de preservació adients que tinguin en compte, per exemple, l’ob-

solescència tecnològica, facilita la conservació dels continguts originalment fixats

en suport analògic. Quan es fa esment a un objectiu de preservació, està més aviat

focalitzat a l’elaboració d’una còpia digital d’un document original per tal d’evitar la

seva constant manipulació i, així, minimitzar el seu desgast físic i risc de dany.

• Ampliar l’accés a la informació: de la mateixa manera que en la preservació, l’in-

crement dels punts d’accés a la informació és un objectiu comú en tots els projectes

de digitalització. Aquest factor guanyarà importància en els projectes que faciliten

l’accés remot a les col·leccions i permeten la consulta d’un document a més d’una

persona alhora, superant així les limitacions físiques i temporals. També s’ha de con-

siderar la possible oportunitat d’establir projectes cooperatius amb altres instituci-

ons, a partir de la compartició de la informació.

• Difusió i/o visibilitat del fons: a diferència de l’objectiu anterior, aquí es planteja

la difusió com la missió de donar a conèixer un fons documental que no s’ha posat a

l’abast dels usuaris per diferents motius. Aquest objectiu sol ser prioritari, per exem-

ple, en projectes de digitalització de revistes, col·leccions d’hemeroteca i fons antics

que, per motius de seguretat i integritat dels documents, només poden ser consultats

per determinats col·lectius. En general, es contempla la difusió com una forma d’ac-

cés universal a la informació i que, per motius diversos, no es pot portar a terme a

través dels documents físics.

Els drets d’autor i la protecció de les dades de caràcter personal són dos

aspectes que, des del punt de vista legal, juguen un paper fonamental.

S’han de tenir en compte a l’inici del procés perquè limitaran aquell fons disponible per ser

digitalitzat. Hem de tenir en compte, però, que estem parlant de legislacions que tenen el

seu marc d’actuació dins de cada país, fet que dificulta tractar temes que transcendeixen el

marc físic i geogràfic d’un Estat per passar a tenir repercussions de caràcter global, marc en

el qual, com hem vist, actua Internet.


- 13 -

Per exemple, en el cas de la digitalització que va dur a terme Google d’una

part del fons de la Biblioteca de Catalunya, un dels criteris de selecció

documental ha estat que els textos estiguin lliures de drets. Una obra està

lliure de drets un cop han passat setanta anys des de la mort del seu autor,

o vuitanta anys si l’autor ha mort abans del 1987.

Si, per exemple, hem de digitalitzar un fons fotogràfic, haurem de con-

trolar aquelles imatges on apareguin persones en un primer pla perquè

podem violar els seus drets. O en el cas de voler digitalitzar una imatge

en la qual constin dades de caràcter personal (per exemple, una anotació

manuscrita del tipus «any x, quan tenia x anys» que permet d’identificar

la data de naixement de la persona fotografiada), haurem d’informar-nos

sobre l’obstacle legal que això ens pot ocasionar.

Cal destacar el recent informe, de gener del 2016, del World Economic Forum, The Impact of

Digital Content: Opportunities and Risks of Creating and Sharing Information Online, on es de-

dica un capítol específicament als aspectes ètics i a la privacitat i un altre als aspectes legals

que se’n deriven.

Un cop aclarides quines són les restriccions legals a les quals està lligat el fons sensible de ser

digitalitzat, podrem plantejar-nos una sèrie de preguntes al voltant dels aspectes clau que

marcaran la nostra política de selecció del material que cal digitalitzar.

• Contingut intel·lectual. Per sobre de qualsevol altre aspecte, el contingut intel·lec-

tual o històric dels documents acostuma a ser el factor que decideix si un document

s’admet o no en un procés de digitalització. El valor de la informació continguda en

el document o l’ús potencial que se’n pot fer és el que justifica la inversió. Malgrat

que el nivell de qualificació d’un contingut és sempre discutible, en general cada

institució ha de definir quins són els documents que aporten aquest valor, en conso-

nància amb el marc que estableixen les polítiques oficials.

• Demanda. Un altre dels factors clau que ens ajudarà a determinar els criteris de

selecció serà l’ús que fan actualment els usuaris del material original. Generalment,

la demanda més gran d’un material indica un valor més alt, i per tant, és prioritzat

en el procés de selecció. D’altra banda, es pot donar el cas que la demanda s’orienti

als investigadors o a la recerca i que al mateix temps no es puguin posar en obert

aquests continguts per temes legals. A vegades, materials poc sol·licitats a causa de

la dificultat per accedir-hi (localització, dispers en diverses institucions, estat físic


- 14 -

degradat, etc.) tindrien en altres circumstàncies un valor igualment alt. Per exemple,

pot haver-hi volums de grans dimensions físiques que justifiquin la seva digitalització

en termes de la seva manipulació. En altres casos, un negatiu fotogràfic digitalitzat

facilita igualment la seva consulta.

• Estat físic. Les condicions en què es trobi el material determinarà el seu grau de

manipulació, i per tant, les possibilitats que té de ser digitalitzat. En el cas de pros-

seguir la digitalització d’un material en males condicions, haurem de comptar amb

la inversió econòmica que pot comportar la seva restauració i/o manipulació prèvia.

• Un altre aspecte que cal considerar, sense especificar una recomanació clara, està re-

lacionat amb aquelles col·leccions que estiguin conservades en més d’un suport,

com pot ser el cas de material fotogràfic (negatiu, diapositiva, microfilm, etc.). En

cada cas, haurem d’analitzar quin és el suport més adient per a la digitalització. En

la mesura que sigui possible, serà convenient digitalitzar a partir del suport original.

Es contemplen els diferents tipus de suport de la informació en el seu estat analògic. En

l’àmbit de la digitalització, es pot treballar en els suports següents (Ruiz de Osma, 1998,

pàg. 387-399):

• Paper: utilitzat habitualment per plasmar informació iconogràfica i textual, encara

que el podem trobar com a manifestació musical, artística o cartogràfica.

• Pel·lícula: l’acostumem a trobar en forma de tira de filmina, diapositiva, cinefilm

(35 o 16 mm) i microforma (rotlle de 35 o 16 mm, targetes d’obertura o microfitxes).

• Plàstic: aquest material també ha tingut un paper important en la plasmació de la

informació, sigui en l’entorn textual i gràfic a partir de les transparències, o en el

musical a partir dels discs de vinil.

• Magnètic: pot tractar-se d’una cinta sonora (bobina o casset) o d’una cinta de vídeo

(bobina o casset). Aquest suport ha anat incorporant diferents variables des del Pla

de digitalització de continguts de Catalunya, que han fet millorar tant qualitativa-

ment com quantitativament la seva proposta.

El ventall de tipologies documentals per definir pot ser molt ampli, sobretot en el cas del

paper, ja que durant la seva llarga existència ha desenvolupat nombroses maneres de repre-

sentar la informació.


- 15 -

Alguns projectes han facilitat la introducció de les TIC a les anomenades humanitats. Aquests

projectes, tot i tenir aspectes prioritaris que incideixen en disciplines concretes, han impactat

de manera transversal, i a vegades segurament no volguda, impulsant altres aspectes que no

estaven en el seu full de ruta inicial, però que han ajudat a transformar aspectes i procedi-

ments en què la tecnologia –i més concretament, les TIC– no tenia un pes gaire important.

En podeu veure alguns exemples a la galeria de projectes, uns d’àmbit més global i d’altres

amb una visió més local però, tot i la diferència evident de recursos entre ells, amb una inci-

dència igual d’important.


- 16 -

2. La moBiLitat i Les noVes eines tecnoLÒgiQues transformen o reVoLucionen Les humanitats?

Caldria començar aquest apartat situant i definint el concepte de mobilitat.

En aquest cas, quan parlem de mobilitat ens estem referint a la capaci-

tat que adquirim per estar connectats i treballar en xarxa, a partir tant

de l’existència de xarxes de telecomunicacions –i dels diferents sistemes

que se’n deriven– com per la proliferació d’aparells, estris i artefactes que

utilitzen aquesta connectivitat, de manera que no és necessària la seva

situació específica en un lloc concret.

La xarxa cada cop deixa de tenir més protagonisme, per la seva universalització, i passa el

protagonisme a l’aparell que s’hi connecta.

Què ens aporta de diferent el fenomen de la mobilitat respecte al que ens ofereix i ja

ens oferia fa uns anys l’aparició de la xarxa de xarxes, Internet?

És cert que no hauria estat possible sense la consolidació d’una xarxa global que facili-

ti la interacció i faci de contenidor i repositori de quantitats ingents de continguts. La

mobilitat, però, afegeix un aspecte molt més quantitatiu, ja que ajuda a universalitzar la

capacitat d’accés a ciutadans que fins ara veien impossible d’accedir-hi. Aquesta incapacitat

està marcada per tres aspectes clau:

1. La impossibilitat d’accedir-hi per dificultats, bàsicament, de connectivitat. La xarxa

física té unes barreres molt grans pel fet de necessitar grans inversions, sigui de compan-

yies privades o de governs. Les primeres, per no tenir gens clar el retorn de la inversió; els

segons, per no prioritzar aquestes inversions davant d’altres que consideren més urgents.

2. El segon aspecte, no menys important que el primer, és la dificultat d’accedir-hi per ca-

pacitats o manca de competències de la majoria de ciutadans i ciutadanes. Els països


- 17 -

més avançats en l’ús de les TIC han invertit molts anys i recursos en accions d’apropament

i formació als ciutadans per tal que utilitzin al màxim les possibilitats que la tecnologia els

oferia. Les dificultats d’aquestes accions es veien augmentades per la velocitat de les nove-

tats i els canvis que experimentaven les eines que utilitzen les TIC. Hem entrat, doncs, en

l’era de l’aprenentatge permanent.

3. El tercer dels aspectes que cal tenir en compte per explicar la no-consolidació de les TIC

per la majoria de la població han estat aspectes econòmics. La inversió contínua en ar-

tefactes necessaris per interactuar i treballar amb les TIC i la seva substitució en terminis

increïblement curts –si ho comparem amb altres tecnologies que les han precedit– fa que

a gran part de la població mundial li sigui impossible d’accedir-hi.

Què ha fet la mobilitat per trencar tots aquests topalls?

D’entrada, ha trencat la limitació que representava haver d’estar connectat a una xarxa

física, per passar a facilitar la connexió a una xarxa virtual, abaratint de manera espec-

tacular l’accés universal i rebaixant moltíssim les dificultats que es produeixen en zones

difícilment accessibles o allunyades dels centres econòmics principals. Podríem dir que la

mobilitat ha democratitzat l’accés i la connectivitat a la xarxa a molta part de la població

mundial. Aquest accés més massiu fa, a la vegada, molt més atractiu el fet d’invertir eco-

nòmicament per part d’empreses i multinacionals en continguts en un espai on milions i

milions de persones hi conviuen. Han millorat, doncs, tant qualitativament com quantitati-

vament els seus continguts.

Pel que fa al segon dels aspectes que dificultaven la participació (les competències i la capa-

citat dels ciutadans), la mobilitat també ha aplanat el camí fent aplicacions i eines molt més

intuïtives i senzilles d’utilitzar. Ja no calen grans coneixements per a interactuar de manera

intensiva i eficaç amb les TIC. Els anomenats telèfons intel·ligents, les tauletes, els ordinadors

portàtils i, cada cop amb més força, els dispositius «portables» o wearables creen unes apli-

cacions molt més a l’abast del públic en general, independentment del seu nivell d’estudis o

estatus social. Aquí rau una de les principals claus de l’actual revolució de les TIC.

“«Dins del sector tecnològic, i més concretament de l’electrònica de

consum, un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta

a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encen-

dre’s i apagar-se. Una altra de les seves característiques és que permet la


- 18 -

multitasca, per la qual cosa no requereix deixar de fer una altra cosa per ser

usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l’usuari.»

Viquipèdia (link a https://ca.wikipedia.org/wiki/Wearable)

Figura 1. Exemple de wearable o dispositiu portable

Finalment, és rellevant com la mobilitat ha influït en l’aspecte econòmic, el darrer dels to-

palls abans esmentats. És evident que la baixada dels preus dels aparells tecnològics ha estat

espectacular, sobretot si ho comparem amb les capacitats i potència d’aquests dispositius.

De la mateixa manera que ha disminuït el seu preu, han augmentat les seves prestacions i

capacitats. El que portem molts de nosaltres a sobre era impensable tan sols fa quatre o cinc

anys, i no només pel seu cost.

No hem d’oblidar, però, que tot i la baixada de preus, la majoria de la població mundial té

molta dificultat per adquirir aquests aparells, ja que el seu cost supera de molt les seves pos-

sibilitats econòmiques.

Com és, doncs, que en els anomenats països del «tercer món» és on s’està produint un

esclat més gran en l’ús de la tecnologia mòbil?

La resposta és per l’evident utilitat que té per a ells. La tecnologia mòbil els està facilitant

serveis bàsics com són l’atenció mèdica, les transaccions econòmiques, possibles oportuni-

tats de negoci i, com és lògic, la comunicació, vital en persones i llocs de difícil accés. Moltes


- 19 -

d’aquestes persones passen a prioritzar el fet de tenir un d’aquests aparells, buscant fins i tot

fórmules imaginatives, com són compartir entre diverses persones o comunitats els equips,

el préstec i, moltes vegades, embarcant-se a adquirir quelcom molt per sobre de les seves

pròpies possibilitats.

És per tot això que la mobilitat està obrint noves oportunitats i escenaris

que fins fa ben poc semblaven impossibles i, a la vegada, transforma tots

els aspectes de la nostra vida, tant professional com d’àmbit més privat.

Tal com hem anat veient, aquesta combinatòria entre xarxa i mobilitat ha fet replantejar

tots els escenaris fins ara, diguem-ne, controlats per passar a obrir escenaris completament

nous i que ofereixen noves visions i oportunitats també per a científics, per a artistes i, so-

bretot, per a ciutadans.

No és el mateix observar una obra d’art de manera estàtica, just davant de la mateixa, amb

la necessitat de ser-hi, que el que ens ofereixen aquests nous dispositius. Noves aportacions

i informacions sobre el mateix element, la presencialitat deixa de ser el més important i l’ac-

cés esdevé gairebé universal.

Aquestes noves possibilitats obliguen, però, a la creació de nous escenaris, i noves propostes

en què els fins ara professionals i científics hauran de jugar nous papers i proposar noves

experiències al voltant de les seves especialitats.

L’ús de dispositius mòbils ha evolucionat ràpidament, hem passat del text a les imatges, al

vídeo, a la connexió les 24 hores. Segons Mary Meeker, la comunicació a través de la missat-

geria mòbil és ara:

• Asíncrona encara que instantània.

• Expressiva però ràpida.

• Participativa però controlada per l’usuari.

• Informal però professional.


- 20 -

• Fàcil però productiva.

• Preferentment personal.

• Mòbil però distribuïda.

• Instantània però segura.

• Accessible i global.

• Simple però 24 × 7 × 365.

Estem davant, doncs, d’una veritable revolució de la comunicació.

Quan parlem de noves experiències, no ho fem d’una manera gratuïta. S’està transformant

el que fins ara era, en molts casos, un posicionament passiu davant la proposta, artística i

científica, a la creació d’experiències al voltant de cada proposta. Les TIC ens obliguen a com-

paginar i vincular molts elements que fins ara semblaven estar totalment allunyats i, el que

és més important, obliguen els seus professionals a passar la línia imaginària que fins ara

havien creat les acadèmies, les escoles i les universitats. El camp de treball és molt més ampli

i el concepte de transdisciplinarietat és cada cop més vigent.

Quan volem fer incidència en disciplines com la història i l’impacte que està tenint i tindran

les TIC en el seu desenvolupament, sembla que parlem de fets totalment oposats i gairebé an-

tagònics. Si ens posem a analitzar i valorar el que ha suposat la irrupció de les TIC i la trans-

formació que ha provocat en aquesta disciplina, veiem que no estem parlant de possibilitats

o propostes de futur, sinó que ja és més que evident la interrelació i la transformació que les

TIC comporten en un àmbit com és la història.

Podem ressaltar alguns dels aspectes més rellevants en disciplines en les quals té gran relle-

vància el tractament de la informació i la documentació, moltes vegades estretament lligades

a la recerca històrica.


- 21 -

El fet de digitalitzar la documentació i bona part de la informació permet, en primer lloc,

una preservació d’aquesta informació, independentment del seu suport analògic. Al mateix

temps, facilita als investigadors i als ciutadans consultar aquesta documentació des de llocs

remots, socialitzant així la possibilitat de conèixer i treballar tots aquests documents que

abans estaven només a l’abats d’uns pocs privilegiats. La necessitat de preservació de la do-

cumentació en unes condicions molt específiques fa que es concentri a espais habilitats per

acomplir aquests requisits, provocant, al mateix temps, l’accés universal per part de la majo-

ria de ciutadans. La digitalització socialitza el coneixement com, fins ara, cap altra tecnologia

havia aconseguit.

Cal destacar eines com els OCR, o reconeixement òptic de caràcters. És una aplicació que

identifica automàticament símbols o caràcters que pertanyen a un determinat alfabet, a par-

tir d’una imatge, per emmagatzemar-ho en forma de dades, amb les quals podrem interacci-

onar amb un programa d’edició de text o similars. Ens permet de fer un tractament de la in-

formació de documents en format físic, millorant així les seves possibilitats d’estudi i difusió.

2.1. Representacions simulades

Possibilitat de fer simulacions digitals que ens permeten de conèixer com eren moltes de les

coses que no podem reconstruir, per impediments econòmics o materials.

Propostes de realitat augmentada (RA) que ens permeten de conèixer fets històrics i que

per a molts de nosaltres han passat desapercebuts. La realitat augmentada permet als usua-

ris d’interactuar de manera senzilla i en temps real amb capes d’informació que poden agre-

gar-se. La realitat augmentada deixa veure a l’usuari el món real al seu voltant i augmenta

la visió que aquest té del seu entorn mitjançant la superposició o composició dels objectes

virtuals tridimensionals, àudio, vídeo, textos, imatges i, en general, tot tipus d’informació

multimèdia.

Podem trobar exemples d’ús de tecnologia dins dels museus, en la majo-

ria d’ocasions des d’un punt de vista educatiu, per enriquir l’experiència.

Per exemple en una exposició, com la del museu de Mataró, que va in-

tegrar un sistema de realitat augmentada amb la mostra «Mar de fons»,

que buscava ampliar l’experiència del públic amb les obres. Així, a través

d’una tauleta o un telèfon intel·ligent, el visitant només havia d’apuntar

sobre l’obra, i l’aplicació proporcionava més informació sobre la mateixa.


- 22 -

Un altre exemple similar és el que ha portat a terme el Museu d’Anne

Frank (link a http://www.annefrank.org/) a Amsterdam, on es pot desco-

brir llocs de la vida d’Ana Frank mitjançant una aplicació que permet de

superposar fotos històriques sobre l’espai actual.

La realitat augmentada en cultura és una tecnologia que va aparèixer fa ja temps, sobretot

associada al patrimoni i a la reconstrucció de monuments o jaciments arqueològics; com el

cas del projecte de realitat augmentada del jaciment arqueològic dels Vilars (link a http://

www.amicsdevilars.com/02_fortaleza.php), que mostrava als visitants com era aquest poblat

iber.

2.2. Tractament de les dades: big data

Cada cop són més habituals el treball amb bases de dades i la utilització

de gran quantitat de dades i la seva anàlisi, el que s’anomena big data.

Passa a tenir gran importància el tractament de les dades.

Estem parlant, segons la recent exposició que es va fer al CCCB «Big Bang Data», d’uns

5.264.802 documents de text, 1.735.435 arxius d’àudio, 1.403.785 vídeos i més de dos bilions

de pàgines web accessibles que constitueixen l’inventari actual de l’Internet Archive. Aquí

hi podem sumar les obres de més de 7.500 artistes d’avantguarda, arxivades en forma de

vídeos, PDF, arxius sonors, programes de televisió i ràdio, o les més de 4.346.267 entrades en

241 idiomes, facilitades pels 127.156 usuaris actius que elaboren la Viquipèdia i les contínues

contribucions dels més de cinc-cents milions d’usuaris de Twitter. Aquests són només alguns

exemples dels nous espais virtuals on s’emmagatzemen i comparteixen coneixements. Ar-

xius digitals, d’accés lliure i contribuïts de manera col·lectiva, wikis i xarxes socials, on con-

viuen hibridacions i trobades entre diferents mitjans i múltiples continguts. La dificultat està

en com fer el tractament de totes aquestes dades i treure’n el màxim de profit.

Exemples destacables com la llibreria digital Perseus (link a http://www.perseus.tufts.edu/

hopper/), iniciada el 1985, es basen en l’elaboració d’un programari open source, que permet

d’operar amb dades en xarxa, a través d’un sistema que funciona a dos nivells: un d’accessi-

ble als éssers humans, que permet d’afegir continguts i descriptors, i un altre que incorpora

http://www.annefrank.org/


- 23 -

la capacitat de generar coneixement de les màquines. Aquesta plataforma dóna accés als

documents originals, i els relaciona amb múltiples informacions, com les seves traduccions

i reedicions posteriors, edicions de comentaris i mapes dels espais esmentats. Aquesta infor-

mació es pot exportar a diferents formats d’arxiu.

Puc destacar també el projecte Pelagios (link a http://commons.pelagios.org/), dedicat a la

reconstrucció del món antic. Elabora un mapa en el qual dades geoespacials històriques es

relacionen amb continguts i recursos en línia. La informació també és exportable a diferents

formats.

2.3. Globalització de la comunicació

La tecnologia obre altres possibilitats de comunicació impensables fa

molt pocs anys, no només pel que fa a la llengua, sinó també respecte a la

relació entre persones allunyades geogràficament.

Podem destacar la potencialitat de les eines de traducció automàtica. Cada cop tenim més

a prop el fet que les traduccions fetes per programes informàtics acabin sent molt semblants

i precises que les fetes per persones. Aquesta possibilitat obre múltiples i, fins ara, impensa-

bles nous camps de treball. El que fins ara era incomprensible i llunyà, per la dificultat d’in-

terpretar altres idiomes, passarà a estar a l’abast de la majoria d’investigadors i professors

universitaris.

Tot just aquest any 2016 ha passat de ser un projecte en fase pilot per obrir-se a tots els

usuaris en general, una proposta com la del programa Skype de missatgeria instantània

i videoconferència. Ha incorporat un traductor en línia que facilita que diferents inter-

locutors parlin, cada un, en la seva pròpia llengua i escoltin els altres també en la mateixa

llengua, independentment de les llengües que s’utilitzin en la conversa. No som conscients

encara del que pot representar una eina com aquesta. Trenca tots els paradigmes que fins

ara teníem de potencialment relacionar-nos només amb un sector molt petit de la població

mundial, deixant de conèixer, doncs, la gran majoria de continguts i coneixements exis-

tents al planeta.


- 24 -

Els anys vinents confirmaran que realment estem en una nova societat

global on es barrejaran idiomes, cultures i maneres de fer, fins ara total-

ment allunyades entre elles.

El resultat de tot això encara està per veure.

2.4. Accés a la informació

Tot i no ser exclusiu de les humanitats, la cerca d’informació i la seva

gestió és molt més fàcil i potent gràcies a les eines que posa a l’abast la

tecnologia.

Ja no cal desplaçar-se físicament per consultar arxius i bibliografia, ja que la virtualització

i digitalització de molta d’aquesta documentació i informació faciliten la seva consulta de

manera molt més senzilla.

No tot són aspectes positius, però, quan parlem de la relació entre les humanitats i la tecno-

logia. Existeix un gran perill de pèrdua d’informació, produït per la ràpida evolució dels

suports digitals i els seus diferents formats. La gran quantitat d’informació que cada dia es

genera obliga a crear noves formes d’emmagatzematge, el que fa que les anteriors quedin

ràpidament obsoletes.

El gran repte, doncs, de la digitalització és la conservació de la informa-

ció i la compatibilitat dels diferents formats, i, sobretot, universalitzar un

sistema de cerca de la informació, que sigui assumit per la major part de

la població i faciliti l’accés a la immensa majoria de documents i informa-

ció que encara està oculta per a la majoria de persones.


- 25 -

Algunes eines ens podran facilitar l’accés a aquesta informació de manera senzilla i gairebé

transparent, com es veurà en els exemples posteriors.

2.5. Noves formes de treball

Apareixen noves formes de treball, que faciliten la maduresa de les eines

tecnològiques, i que fan que equips de treball assoleixin l’espai virtual o

ciberespai i aconsegueixin la possibilitat de fer treballs entre equips i per-

sones allunyades físicament, amb visions i disciplines diferents.

Aquesta nova proposta també està oferint resultats i aportacions diferents que, fins fa molt

poc, eren difícilment assolibles. Sempre s’ha relacionat els historiadors amb papers, docu-

mentació, pols, etc. A partir d’ara, la tecnologia els fa jugar un rol més que important.

En l’estudi presentat pel World Economic Forum The Future of Jobs, Employment, Skills and

Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution (link a http://www3.weforum.org/

docs/WEF_Future_of_Jobs.pdf), el gener del 2016, podem veure l’impacte que tindran les tec-

nologies en la transformació del treball en els anys vinents. Queda molt ben reflectit en la

figura següent:

Figura 2. Timeframe to impact industries, business models

També són interessants els factors de canvi que impactaran directament en el treball en els

pròxims anys i que hi produiran una transformació molt important. Tot això queda reflectit

en un gràfic del mateix estudi:


- 26 -

Font: World Economic Forum. Future of Jobs Survey.

Queden reflectits tots els aspectes que hem anat comentant en aquest document i que, d’algu-

na manera o altra, també impactaran en les noves maneres de treballar.

Existeix, però, un cert pessimisme pel que fa a la irrupció de totes aquestes tecnologies emer-

gents. Un bon exemple d’això el tenim en el nou estudi del Fòrum Econòmic Mundial, presen-

tat aquest 2016, basat en entrevistes a directors de recursos humans de tres-centes cinquanta

multinacionals que en conjunt donen feina a més de nou milions de treballadors.

En aquest estudi, es preveu una destrucció neta de cinc milions de llocs de treball en cinc

anys (set milions destruïts, dos milions creats) a causa de l’aplicació de les tecnologies relacio-

nades amb la intel·ligència artificial, la machine, la genètica, la impressió en tres dimensions,

la biotecnologia, activitats que s’amplifiquen les unes a les altres.

“«La tecnologia ja és molt bona a l’hora de fer treball rutinari, sigui

físic o mental, i així que es desenvolupi software de reconeixement de veu i

repetició de patrons, es podrà aplicar a feines menys rutinàries.»

David McAfee. The Second Machine Age (link a http://secondmachineage.

com/), considerat per molts la Bíblia del tecnopessimisme.


- 27 -

Segons Laura d’Andrea Tyson, de la Universitat de Berkeley, el 47 % de les categories de feina

actuals poden ser automatitzades amb tecnologies que ja existeixen. És evident que les que

aportin aspectes diferencials i no automatitzables seran les que tindran més oportunitats de

«subsistir» en un futur ja proper. La hibridació entre les humanitats i les TIC són de les que,

sens dubte, estan molt ben posicionades.

2.6. Noves maneres d’aprendre

És evident que quan parlem de totes aquestes transformacions que afec-

ten i afectaran les maneres de fer, de produir i de treballar les humanitats

a partir d’ara, aquestes transformacions han d’anar de la mà d’un canvi

també en la pedagogia i en les maneres d’aprendre.

No podem demanar un canvi per part del ciutadà i el professional sense introduir prèvia-

ment aquests canvis en els sistemes d’ensenyament.

Ja fa uns anys, concretament el 2009, la Comissió Europea, concretament la seva Direcció

General d’Educació i Cultura, va iniciar un estudi del «Futur de l’aprenentatge» (link a http://

is.jrc.ec.europa.eu/pages/EAP/ForCiel.html), que va finalitzar l’any 2011. En aquest estudi ja

s’apuntava la necessitat d’apostar per aquest canvi, amb la intenció d’avançar-se als esdeve-

niments i preparar els futurs professionals per al que de segur es trobarien.

En la gènesi d’aquest estudi, polítics i investigadors reconeixen que es necessita una trans-

formació fonamental de l’educació i la formació al llarg d’Europa, no només per mantenir els

actuals nivells de l’educació i formació de la població, sinó també per desenvolupar les noves

habilitats i competències necessàries perquè Europa pugui mantenir la seva competitivitat i

aprofitar les noves oportunitats. Per dirigir l’acció política de manera adequada, van detectar

la necessitat d’un enfocament metodològicament sòlid, delineant possibles visions d’una so-

cietat europea del coneixement l’any 2020, i que indica com a emergents noves competències

i maneres d’adquirir-les. L’objectiu d’aquest estudi, doncs, va ser la previsió per contribuir a

aquest procés de construcció de la visió, proporcionant una gamma de visions imaginatives

dels components clau d’aprenentatge creatiu i innovador a Europa el 2020.


- 28 -

Com a principals conclusions, podem destacar que el futur paradigma

central d’aprenentatge es caracteritza per la formació permanent i per a

tota la vida, i modelada per la ubiqüitat de les tecnologies de la informa-

ció i la comunicació (TIC). Personalització, col·laboració i la informalitza-

ció (aprenentatge informal) estaran al centre d’aprenentatge en el futur,

fet que donarà lloc a noves formes de requisits d’aprenentatge i, al mateix

temps, noves habilitats.

La figura següent ho exemplifica força bé:

Font: IPTS (2011). The future of Learning Preparing for Change.


- 29 -

3. La VirtuaLitat i eLs seus nous esPais

Les TIC han provocat la creació de nous espais, fins ara desconeguts, que

passen a tenir una consideració d’entorns amb característiques i regles

diferents de les viscudes fins ara; és el que anomenem realitat virtual.

“«La realitat virtual és la representació de les coses a través de mit-

jans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador

que aconsegueix fer la sensació que el representat és real i en la qual sovint

es pot interaccionar amb elements que envolten l’usuari.»

ca.wikipedia.org (link a https://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat_virtual)

L’anomenada virtualitat crea noves maneres de relacionar-se en coordenades tan bàsiques

com són les coordenades d’espai i temps, superant les barreres que aquestes coordenades

ens imposen.

El sociòleg Pierre Lévy assenyala l’existència de diferents nivells de virtualitat, a partir de

la dimensió bidimensional/tridimensional i la seva relació amb la realitat. La classificació

d’aquest autor estableix un continu que va des dels aspectes amb una menor virtualitat, com

els imaginaris o els il·lusoris, passant per nivells bidimensionals, fins a arribar a les possibi-

litats que ofereix la virtualitat tridimensional, en la seva relació de semblança amb el que és

real. Lévy considera diferents nivells de virtualitat:

• Nivell 0: entès com allò que és fals, il·lusori, irreal o imaginari; que coneixem que és

una invenció.

• Nivell 1: virtualitat en el sentit filosòfic.

• Nivell 2: s’origina en una descripció numèrica, dins d’una memòria informàtica que

desemboca en una imatge en una pantalla que s’actualitza a temps real.


- 30 -

• Nivell 3: l’usuari és capaç de crear un món virtual, tot dissenyant personatges per

aconseguir una imatge de si mateix i de la seva situació. Cada comportament de la

persona modifica el món virtual i la imatge que en té.

• Nivell 4: la més alta. Representa la realitat virtual en el sentit més intens, designa

un tipus d’interacció particular de simulació interactiva, en la qual l’explorador té la

sensació física d’estar immers en la situació definida per una base de dades.

En el nostre cas, ens centrarem més en els casos de la virtualitat a partir del nivell 2, en el

qual la tecnologia ja juga un paper fonamental.

Aquesta virtualitat ajuda a crear nous espais i en fa més grans d’altres, fet que ofereix noves

possibilitats a museus i exposicions i permet de crear o reproduir entorns que difícilment

podríem reproduir, si no fos amb una forta inversió econòmica.

Voldria citar David Carr, professor referent en temes museístics, que fa una clara proposició

del que hauria de ser el museu com a aposta de futur:

“«Un museu no és el que conté; és el que el fa que sigui possible. El mu-

seu il·lustra nous pensaments irresistibles i estimula les revisions d’antics

pensaments. El museu ens convida a reconsiderar la manera en què ens

comportem i el que elaborem en els mons de l’experiència viscuda. El regal

d’un museu per a cada usuari és una apreciació de la complexitat, una in-

vitació a una porta oberta al desconegut, que sigui possible, el possible de

saber i l’impossible de saber.»

David Carr i altres (2006). Museum Philosophy for the Twenty-First Century

(editat per Hugh H. Genoways).

Estem davant, doncs, més que d’un espai d’exposició, d’un espai de reflexió. Com poden les

TIC ser un element fonamental per promoure i ajudar a aquesta reflexió? Ho podem veure

millor amb alguns exemples.


- 31 -

3.1. L’art i el patrimoni cultural

En aquest cas, la possibilitat de visualitzar l’art per diferents tècniques com la realitat aug-

mentada, la reproducció 3D i altres eines que estan apareixent més recentment com són els

sensors intel·ligents, fan que la visita a espais museístics i dedicats a l’art es converteixi en

una experiència més que en una simple visita. El visitant experimenta moltes sensacions que

van més enllà de les merament visuals.

També s’ha de destacar la possibilitat que ens ofereix creuar grans quantitats de dades –

tornaríem a entrar al terreny del big data– que ens permeten d’extreure interpretacions i

representacions, i que ens fan veure l’art des de diferents prismes, fins ara, difícilment plan-

tejables.

Apareixen altres opcions, que sigui per si soles o com a complement d’altres propostes més

tradicionals –com poden ser les exposicions virtuals o els museus híbrids–, s’adrecen a te-

màtiques, tendències o autors que estan molt distants físicament i que seria molt costós i

complicat d’agrupar en un mateix espai. Aquestes propostes possibilitarien la «construcció»

de museus temàtics enfocats a artistes, èpoques, països, o altres punts d’interès que justifi-

quessin una proposta coordinada de diferents obres d’art.

No podem oblidar les possibilitats que ens ofereix la tecnologia per analitzar aspectes fins

ara impensables d’obres d’art amb tècniques com l’RX o ultrasons, que faciliten la descober-

ta de punts de vista i secrets fins ara no analitzats.

L’art i la tecnologia són dos productes de la creativitat de l’home, i estan estretament lligats

encara que aparentment no ho sembli.

L’existència d’un determinat desenvolupament tecnològic permet a

l’artista de crear la seva obra d’una determinada manera.

No podem oblidar que, moltes vegades, desenvolupadors d’una determinada tecnologia te-

nen la seva inspiració en l’art, que els ajuda a crear nova tecnologia o a millorar la que ja

existeix.


- 32 -

La relació entre art i tecnologia la podem trobar en qualsevol moment de la història de la

humanitat, però sens dubte és en temps recents quan la tecnologia posseeix una presència

molt més evident. L’art s’ha encarregat d’incorporar, sigui com a recursos a manera de nous

instruments i metodologies o facilitant un apropament a la realitat contemporània, les inte-

raccions amb alguna mena de dispositiu tecnològic.

Actualment, ja és difícil concebre exposicions i mostres d’obres d’art sense la presència d’ele-

ments digitals, participació de diferents jocs de so, ús d’aplicacions mòbils que ajuden a com-

plementar una exposició o una obra; estem entrant, doncs, en una nova era pel que fa als

plantejaments museístics i artístics.

Disciplines concretes de l’art, com pot ser el cinema, van lligades a la tecnologia i la seva

pròpia evolució.

Darrerament, la influència de les xarxes socials i la seva particular forma

de comunicació en àmbits com la literatura i la poesia són algunes mos-

tres de com la tecnologia s’ha anat filtrant cap a l’expressió artística, ge-

nerant noves formes d’expressar fragments de la realitat des d’una nova

perspectiva estètica.

Hi ha aspectes molt rellevants que han transformat la presència de l’art en el nostre dia a

dia. Un exemple molt proper d’això és la gran quantitat de telèfons intel·ligents que estan

en mans dels ciutadans. Tots ells porten dispositius fotogràfics, fins fa poc impensables per

les seves grans capacitats, i que, conjuntament amb múltiples aplicacions, fan que el ciutadà

pugui participar en la creació de petites o no tan petites obres d’art; mai fins ara ha estat l’art

tan proper del ciutadà «del carrer». En aquest àmbit, s’estan creant noves figures i perfils

professionals que permeten a moltes persones de viure d’aquesta nova activitat. Podem des-

tacar l’aplicació Instagram.


- 33 -

Instagram és una xarxa social totalment orientada a usar-la amb dispositius mòbils. La seva

principal funció és oferir un servei gratuït per compartir imatges i fotos (o vídeos de 15 segons).

La veritable diferència d’aquesta xarxa social és que ja està enfocada a la pujada a la xarxa i

tractament d’imatges amb els seus retocs i filtres (va ser la pionera del selfie), i això és el que la

fa única i diferent. S’ha creat una gran comunitat, i el seguiment dels seus usuaris és molt fre-

qüent i persistent. Tant que ha provocat, a vegades, l’addicció dels usuaris que utilitzen aquesta

xarxa social dia a dia. També inclou grups on poder compartir les pròpies imatges amb la resta

de la comunitat. Aquesta xarxa social ha creat la figura dels anomenats instagramers profes-

sionals. Aquestes persones han fet de la fotografia i el tractament de la imatge el seu mode de

vida, acumulant milers i milers de seguidors a tot el món. La tecnologia i l’art, en aquest cas, es

fusionen i faciliten l’accés a moltes persones que de ben segur ni s’ho haurien plantejat.

3.2. Crowdfunding

La influència de la xarxa també fa aparèixer nous fenòmens com l’ano-

menat crowdfunding o sistema de finançament col·lectiu.

Els artistes són capaços de recaptar diners als portals web especialitzats per tirar endavant

nous projectes i, a la vegada, promocionar les seves idees. Només l’any 2011, el lloc d’Internet

de crowdfunding Kickstarter (link a https://www.kickstarter.com/) va recaptar gairebé cent

milions de dòlars en més de vint-i-set mil projectes relacionats amb l’art. Actualment, aques-

ta xifra s’incrementa contínuament.

https://www.kickstarter.com/


- 34 -

Un altre exemple és el que es produeix quan els artistes utilitzen les xarxes socials com a una

poderosa eina per modificar la relació entre els col·leccionistes i el públic, identificant amb

èxit persones que busquen peces d’art específiques; apareixen també noves figures com els

marxants virtuals, que detecten oportunitats independentment d’on vinguin.

Al llarg de la història, i fins fa poc temps, era una elit la que participava en l’impuls i creació

de l’art, mentre que la resta de la societat simplement gaudia d’aquestes obres, si en tenia

l’oportunitat. Internet i les noves eines de fabricació, edició, manipulació i distribució digital

faciliten crear productes i compartir-los a preus molt assequibles.

Aquest nou escenari fa que guanyi molt de pes la importància de l’anome-

nat apoderament, tant dels professionals com dels ciutadans, per gaudir

i aprofitar, de la manera més intensiva possible, tots aquests nous poten-

cials de les TIC.

3.3. Arxiu audiovisual, mediateca d’imatge

El concepte d’arxiu audiovisual, o mediateca d’imatge, cada cop té més força, perquè apro-

fita les oportunitats que ens ofereix Internet. Un bon exemple el podem trobar a casa nostra

de la mà de la Universitat de Barcelona.

El Grup ArxiuAV està format per alumnes i professores d’imatge d’aquesta universitat.

Aquesta plataforma publica la seva proposta de treball. Comparteixen idees i interessos amb

altres persones i grups que treballin sobre l’arxiu audiovisual.

En la mediateca (link a http://www.ub.edu/mediatecaimatge/) que han creat, es pot accedir

a més de mil dos-cents films i vídeos, tot i que contínuament s’hi afegeixen noves obres.

El lloc «físic» de la Mediateca d’Imatge està en el Lab-Media. Es poden visionar en DVD o

VHS d’algunes de les obres audiovisuals que han seleccionat i d’altres que formen part de

la col·lecció.

http://www.ub.edu/mediatecaimatge/


- 35 -

3.4. Les dades espacials transformen el concepte de geografia

La geografia, des de sempre, ha utilitzat de manera intensiva la tecnologia. Els primers ge-

ògrafs van ser dels primers a introduir eines i tecnologia per a mesurar i per a fer els seus

càlculs tan precisos com fos possible. És per això que les TIC han trobat un terreny adobat per

arrelar en aquesta disciplina.

Ens apareixen, però, noves maneres d’entendre el territori, més enllà dels

seus accidents geogràfics i la seva pròpia estratigrafia.

Els territoris responen de diferent manera a fenòmens com són les xarxes socials i l’ús del

mateix Internet. És aquí on apareixen noves cartografies fins ara mai imaginades. Propostes

com les dels mapes relacionals cada cop tenen més força: el pensament visual expressat en

infografies i metodologies com el visual thinking.

La cartografia ha estat la base i inspiració d’eines cada cop més esteses en moltes disciplines, com

poden ser els mapes mentals (link a https://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental). A més a més, les

noves eines incorporades als dispositius mòbils fan que la cartografia es socialitzi de tal manera

que molta gent tingui a la butxaca un dispositiu que utilitza eines de localització geogràfica, com

poden ser Google Maps (link a https://www.google.cat/maps/) o Google Earth (link a https://www.

google.es/earth/index.html). També, en aquest apropament al ciutadà d’aquest tipus d’eines ha tin-

gut una forta influència el GPS (sistema de posicionament global) (link a https://ca.wikipedia.org/

wiki/Sistema_de_posicionament_global) i els aparells que l’han incorporat, que ens han facilitat la

vida en el moment que ens hem de desplaçar, sigui per lleure o per temes més professionals.

Figura 3. Vehicle de l’empresa Tele Atlas amb GPS cartografiant i fotografiant les carreteres a Rochester (Nova York, EUA)

https://www.google.cat/maps/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_posicionament_global

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_posicionament_global


- 36 -

El vídeo “Los 5 Descubrimientos más Extraños de Google Earth” (link a https://youtu.be/gdp-

ZVy1QotA) és un exemple curiós on podeu veure els cinc descobriments més estranys que ha

provocat l’ús de Google Earth.

Un exemple clar de la relació entre la geografia i les TIC són les tècniques automatitza-

des de lectura d’imatges, que són interpretades per programes especialitzats, fent que sigui

molt més fàcil conèixer i interpretar la composició del terreny i els seus diferents accidents.

L’exemple més evident el tenim en les informacions que ens arriben de les diferents expedi-

cions a l’espai, que ens han permès de conèixer i interpretar com són altres planetes.

Voldria destacar que un cas molt interessant d’ús de la tecnologia aplicada a la geografia

el tenim en els IDE, o infraestructura de dades espacials. És un sistema d’informació

integrat per un conjunt de recursos (catàlegs, servidors, programes, dades, aplicacions,

pàgines web, etc.) dedicats a gestionar informació geogràfica (mapes, ortofotos, imatges

de satèl·lit, topònims, etc.), disponible a Internet. Aquestes dades compleixen un seguit

de condicions d’interoperabilitat (normes, especificacions, protocols, interfícies, etc.) i

permeten que un usuari, utilitzant un simple navegador, pugui fer-ne ús i combinar-les

segons les seves necessitats.

Les IDE tenen quatre components fonamentals:

1. Dades (link a http://www.magrama.gob.es/es/cartografia-y-sig/ide/directorio_datos_servicios/

datos.aspx).

2. Metadades (link a http://www.magrama.gob.es/es/cartografia-y-sig/ide/catalogo_

metadatos/metadatos.aspx). Són els descriptors de les dades.

3. Serveis (link a http://www.magrama.gob.es/es/cartografia-y-sig/ide/directorio_datos_ser-

vicios/servicio_ogc.aspx). Són les funcionalitats accessibles mitjançant un navegador que

una IDE ofereix a l’usuari per aplicar sobre les dades geogràfiques.

4. Aspectes organitzatius. Estàndards i normes que fan que els sistemes puguin inte-

roperar, lleis, regles i acords entre els productors de dades geogràfiques, així com el

personal humà i l’estructura organitzativa. Els organismes d’estandardització més im-

portants són l’OGC (Open Geospatial Consortium) i l’ISO (Organització Internacional

d’Estandardització).

https://youtu.be/gdpZVy1QotA

https://youtu.be/gdpZVy1QotA


- 37 -

Tot seguit, alguns exemples pràctics de què són i com s’utilitzen aquestes eines.

• Reportatge «El poder de la informació geogràfica» (link a https://youtu.be/qVkLDkHvVYo)

• «¿Para qué puedo usar un SIG? Apréndelo en 3’» (link a https://youtu.be/oYuuXoQXyCE),

vídeo de la Universitat Politècnica de València.

Documents

LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL A LES HUMANITATStransformacio-digital.eah.uoc.edu/wp-content/uploads/2016/08/tdh_ca.pdfaccessibles gràcies a la xarxa com poden ser els blogs, les webs temàtiques,