LA TERRASSA MEDIEVAL

LA TERRASSA MEDIEVALELS ORÍGENS DE LA VILA

JOAN COMA i AiNsA

2

MATERIALS pER A uNA DIDàcTIcA DE LA hISTòRIA DE TERRASSA

LA TERRASSA MEDIEVALELS ORÍGENS DE LA VILA

JOAN COMA i AiNsA

2

Títol: La Terrassa Medieval. De la prehistòria a l’alta edat mitjana.Autor: Joan Coma i AinsaEdita: Associació de Mestres Alexandre Galí

Ajuntament de Terrassa - PAMEcarrer de la Rasa 24 08221 Terrassa

Coordinació: Joan Coma i Antoni SantistebanFotografies: Museu de Terrassa i Arxiu TobellaFotografies portada: Pintura mural martiri de Sant Tomàs Becket. Castell de Vallparadís. Museu Terrassa.Fotografies contraportada: Excavacions a la Plaça Vella. Montse Saludes, Arxiu Tobella.Disseny gràfic i maquetació: Taula d’ArtISBN 978-84-694-0916-9DL B-8528-2011Impressió: Artgraf Sabadell, S.L.Aquesta obra està subjecta a llicència Creative Commons de Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada 2.5. Espanya. Consulteu la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

ÍNDEx

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT A ..................................................................... 4

A.1 PresentAció ................................................................................................................ 5

A.2 OrientAciOns didàctiques generAls ...................................................................... 6

A.3 MAPA cOncePtuAl. ...................................................................................................... 7

A.4 seqüenciAció dels cOntinguts ................................................................................ 8

A.5 BiBliOgrAfiA ............................................................................................................... 9

A.6 ÍndeX ...........................................................................................................................10

A.7 AvAluAció iniciAl ......................................................................................................11

PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A L’ALUMNAT B ........................................................12

B.1 el cAstruM terrAciA: el terMe de terrAssA entre els segles iX i Xii ..............12

B.1.1 la conquesta carolíngia i organització del territori ...............................................13

B.1.2 economia i poblament .........................................................................................16

B.1.3 el govern i administració del territori ...................................................................19

B.1.4 el poder religiós ..................................................................................................20

B.2 OrÍgens i creiXeMent de lA vilA de terrAssA, dels segle Xiii Al Xv .................21

B.2.1 el naixement de la vila ........................................................................................22

B.2.2 concentració i creixement de la població ..............................................................23

B.2.3 com era la vila? ..................................................................................................25

B.2.4 el castell i la torre del Palau ...............................................................................29

B.2.5 economia ............................................................................................................30

B.2.6 el govern de la vila i terme .................................................................................34

B.2.7 el castell i la quadra de vallparadís ....................................................................37

B.3 eXercicis de sÍntesi finAl ........................................................................................40

B.3.1 exercicis de deducció i aplicació, conclusions .........................................................40

B.3.2 Altres propostes de treball ...................................................................................40

4 Joan Coma i Ainsa

A.1 PRESENTACIó hISTòRICAA.2 ORIENTACIONS DIDàCTIqUES gENERALSA.3 MAPA CONCEPTUALA.4 SEqüENCIACIó DELS CONTINgUTSA.5 BIBLIOgRAFIAA.6 ÍNDExA.7 AVALUACIó INICIAL

A ORIENTAcIONS pER AL pROFESSORAT

5la terrassa medievalmaterials per a una didàctica de la història de terrassa

A.1 PRESENTACIóL’Edat Mitjana, des de la conquesta carolíngia fins al segle XV, és l’espai cronològic que ocupa aquest capítol. En ell es tracta dels primers temps en que el terme de Terrassa és terra de frontera, amb un poblament dispers i només amb uns petits nuclis de població, les viles parròquia, repartides pel terme. Una d’elles, la situada a l’entorn d’una torre de vigilància, formava part d’una línia de control de la via que, travessant el Vallès, comunicava Barcelona amb la Catalunya interior: des de la Torre del Palau es controla tota la zona dels camins ramaders que portaven cap a l’interior, en direcció a Manresa, el futur Camí ral. Altres torres formaven aquesta línia però la millor ubicada era la de l’actual Plaça Vella, la Torre del Palau que donarà lloc a la Vila de Terrassa. Aquest origen el vinculem a l’obligació de fer passar el camí de la transhumància de les ovelles de les planes als Pirineus pel terme, així com a l’establiment de la fira ramadera pel maig. També cal relacionar-lo amb el naixement i control del mercat per part de les autoritats, per tal de garantir les mesures i la legalitat de l’intercanvi, que obligatòriament es feia tots els dimecres a la plaça de la vila. D’altra banda, era la voluntat de la monarquia concentrar la població per tal de controlar-la i poder cobrar tributs procedents dels drets i monopolis feudals (mesures, molins,...).

D’aquesta manera podem descriure la fundació de la vila en un punt determinat, que devia tenir un petit nucli de població a l’entorn. Aquesta petita vila envoltada per una muralla i un fossar, potser hauríem de dir, tancada en un clos format per darreres de cases, parets i algunes torres, i feta amb tàpia, arrebossada i encalcinada, es ben lluny de les grans ciutats emmurallades, que la imaginació i la recerca de passats gloriosos ens ha fet veure de vegades. Hi viuen principalment pagesos i alguns artesans, però no tenim cap constància ferma de l’existència d’una indústria tèxtil rellevant. En els últims temps les excavacions, totes a càrrec de l’arqueòleg Antoni Moro, han permès delimitar, quasi bé en la seva totalitat, el perímetre de la vila, el fossar i algunes torres, el que ens permet fer-nos una idea força més clara de la vila medieval.

Tractem també de les formes de poder i de l’organització del govern d’aquest territori, primer sota la jurisdicció comtal, pels veguers i castlans, delegats de nominació directa, i com, a partir del segle XI, va arribar la feudalització i aquests veguers van privatitzar la seva funció, convertint els càrrecs públics en hereditaris, passant a ser una noblesa hereditària que sotmet i explota la pagesia.

Un cop consolidada la vila, com a nucli de població més important del terme, es dota d’un sistema de govern municipal, amb consellers i jurats elegits pels habitants, i un batlle de nominació reial, o senyorial quan la vila va passar a dependre d’altres nobles o, fins i tot, de la ciutat de Barcelona.

El poder de l’església es manté durant tot el període, primer sota la tutela del comte i desprès com un poder feudal més. La seu d’aquest poder continua estant al nucli de Sant Pere, on les tres esglésies, tal com les coneixem avui, hi són des del segle XIII.

6 Joan Coma i Ainsa

A.2 ORIENTACIONS DIDàCTIqUES gENERALSAmb aquesta unitat volem que l’alumnat sigui capaç de descriure el període de formació i consolidació de la ciutat. Identificar els trets fonamentals de l’aspecte que tenia la primitiva vila reial de Terrassa en la seva veritable dimensió, conèixer com vivien els seus habitants i a quina mena d’organització del poder estaven sotmesos, són els objectius del tema.

A continuació proposem un seguit d’objectius didàctics (conceptuals, procedimentals i de valors) o resultats d’aprenentatge fàcilment assolibles per la gran majoria de l’alumnat. Al realitzar aquest crèdit els nostres alumnes haurien de ser capaços de:

Conèixer i valorar l’abast del procés de naixement de la ciutat �

Descriure el mecanismes pels quals la vila es va situar al centre de l’actual Terrassa. �

Valorar les formes de vida pròpies de l’època. �

Comprendre com ha estat el creixement o el desenvolupament urbà, social o econòmic, �distingint els elements de naturalesa diversa.

Valorar en la seva veritable dimensió l’origen de la ciutat. �

Entendre el que significa el feudalisme, quan a apropiació per grups nobiliaris –laics i �eclesiàstics– , de les funcions que avui són pròpies dels poders públics.

Ser capaç de cercar informació acudint a les fonts gràfiques, documentals o físiques, �saber-les interpretar i elaborar conclusions.

Identificar les evidències d’aquestes èpoques històriques que hi ha en el nostre entorn �actual.

Hi ha una part important de les activitats dedicades a la lectura de plànols i anàlisi del paisatge, hem volgut, en aquest cas, que la nostra proposta d’estudi d’aquest període de la història de Terrassa, tingui un component important d’aprenentatge de procediments de lectura de la representació gràfica, en concret de l’espai històric i la seva evolució.

El treball sobre fonts secundàries i diferents interpretacions del passat articulen el tema. És important que l’alumnat entengui la història com la interpretació a partir de la investigació. Cal també que entengui com la visió del passat està condicionada pel present i aquest pot fer decantar la interpretació cap a visions errònies.

Voldríem destacar la nostra intenció en aquest tema de desmuntar el mite d’una Terrassa predestinada històricament cap la indústria tèxtil i amb un passat gloriós. Seria important, des de la nostra perspectiva d’ensenyament de la història local, situar-la en els seus veritables límits.


A.3 MAPA CONCEPTUAL.

ELS ORÍGENS DE LA VILA.LA TERRASSA MEDIEVAL

8 Joan Coma i Ainsa

A.4 SEqüENCIACIó DELS CONTINgUTSLa seqüenciació divideix el període en dos parts, on el naixement de la vila de Terrassa és el punt de canvi. Dins de cada període, en primer lloc, es fa un treball temàtic clàssic d’economia, poblament i societat, i, d’altra banda, un estudi de l’organització del poder i de les formes de govern.

En el segon apartat les causes de l’origen de la vila i la seva ubicació en un lloc determinat, s’afegeixen als temes anteriorment citats. Les diferents interpretacions que s’han fet de les descripcions de la vila, són també una part important del treball.

B1. El Castruum Terracia: el terme de Terrassa entre els segles IX i XIIEs pretén descriure com es va fer la conquesta carolíngia i com es va organitzar políticament el territori.

Es pretén analitzar com la repoblació va seguir lentament a la conquesta i quines formes de vida i govern s’hi van desenvolupar.

B2. Orígens i creixement de la vila de Terrassa, dels segle XIII al XVEs pretén que s’entengui quina va ser la causa i l’origen de la vila de Terrassa.

S’estudia com era la vila al segle XIV a partir de la interpretació de les fonts escrites, de la informació arqueològica i de les restes que ha deixat la vila medieval en el traçat urbanístic actual.

Es vol analitzar com canvien les relacions de poder entre les persones, quin paper va jugar la feudalització i com els pagesos, la majoria de la població, en van ser els grans perjudicats.

Es pretén donar una certa visió de l’època a partir de les fonts secundàries, primàries i la interpretació feta pels historiadors.

Es pretén que es realitzi un treball comparatiu i crític respecte a les diferents interpretacions del passat.


A.5 BIBLIOgRAFIABatllori, Roser, i Montserrat Casas, L’ensenyament de la Història a l’escola: Societat i

territori al Vallès Occidental, Col. Pau Vial 1, Ed. ICE de la UB, Barcelona 1982.

Benaiges; Berenguer; Coma, i Ferran, El castell cartoixa de Vallparadís, Col. Quaderns del Museu 1, Ed. Ajuntament de Terrassa, 1995.

Benaiges; Berenguer; Coma, i Ferran, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa, Col. Quaderns del Museu 3, Ed. Ajuntament de Terrassa, 1999.

Berenguer, F; J. Coma, i m. Pérez, Terrassa, demografia i evolució urbana, Terrassa 1993.

Cardus i Florensa, Salvador, Ordinacions de Bon Govern de la Batllia de Terrassa (1299–1625), Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona 2000.

Cardús, Salvador, Terrassa Medieval, visió històrica, Edició Facsímil, Ajuntament de Terrassa, 1984.

Diversos autors, Història de Terrassa, Terrassa 1987.

Diversos autors, Història industrial de Terrassa, Terrassa 1998.

Diversos autors, La cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís, quaderns del museu núm. 12, Museu de Terrassa, Terrassa 2004.

Diversos autors, Les esglésies de Sant Pere de Terrassa: de seu episcopal a conjunt monumental, II taula rodona, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2001.

Diversos autors, Terrassa Antiga i medieval, Dossier central de la revista Terme, 1988.

Ferran, Domènec, Terrassa, conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, Museu de Terrassa, 1999.

Hurtado; mestre, i miseraCHs, Atles d’Història de Catalunya, Ed 62, Barcelona 1995.

Ferran, Domènec, Ecclesiae Egarenses: Les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Barcelona, Lunwerg , 2009.

garCia i llinares, M. Gemma, La Seu episcopal d’Ègara : arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX, Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009.

La Seu d’Ègara: esglésies de Sant Pere de Terrassa: [guia], Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009.

La Seu d’Ègara: les esglésies de Sant Pere de Terrassa: pedres amb ànima, Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2009

Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa (dossier documental), Terrassa, Biblioteca Central de Terrassa, 2000.

La revista Terme, és una publicació de caràcter historiogràfic que pretén aglutinar les iniciatives dels investigadors que giren entorn l’Arxiu Històric de Terrassa i el Centre d’Estudis Històrics, agrupació d’historiadors terrassencs, amb l’objectiu d’estudiar el desenvolupament històric de Terrassa i comarca. Podeu consultar els números de la revista Terme a: http://www.ceht.org/ o a: http://www.raco.cat/index.php/terme

10 Joan Coma i Ainsa

A.6 ÍNDEx

B.1 el cAstruM terrAciA: el terMe de terrAssA entre els segles iX i Xii ..............12

B.1.1 la conquesta carolíngia i organització del territori ...............................................13

B.1.2 economia i poblament .........................................................................................16

B.1.3 el govern i administració del territori ...................................................................19

B.1.4 el poder religiós ..................................................................................................20

B.2 OrÍgens i creiXeMent de lA vilA de terrAssA, dels segle Xiii Al Xv .................21

B.2.1 el naixement de la vila ........................................................................................22

B.2.2 concentració i creixement de la població ..............................................................23

B.2.3 com era la vila? ..................................................................................................25

B.2.4 el castell i la torre del Palau ...............................................................................29

B.2.5 economia ............................................................................................................30

B.2.6 el govern de la vila i terme .................................................................................34

B.2.7 el castell i la quadra de vallparadís ....................................................................37

B.3 eXercicis de sÍntesi finAl ........................................................................................40

B.3.1 exercicis de deducció i aplicació, conclusions .........................................................40

B.3.2 Altres propostes de treball ...................................................................................40


A.7 AVALUACIó INICIALAmb aquesta activitat volem saber el teu grau de coneixement dels diferents aspectes d’aquest tema, a partir d’una sèrie de qüestions que hauràs de valorar.

A les columnes de l’esquerra indica si has estudiat o no cada un dels apartats de la temàtica que s’anomena, marca amb una creu la casella que correspongui.

A la columna de la dreta indica el teu grau de coneixement d’aquests apartats, d’1 a 5 que, més o menys té el següent significat: l’1 pràcticament nul, el 2 que tens alguna idea confusa, el 3 que tens un coneixement parcial, el 4 que el teu coneixement és bo i el 5 que és força bo.

l’HAs estudiAt?sí no cOneiXeMent dels diversOs APArtAts del teMA

Puntua d’1 a 5 el teu grau de coneixement

Característiques generals de la societat feudal

Característiques generals de l’economia medieval

Què són les fonts històriques secundàries?

Com era el paisatge de la Terrassa medieval?

Quants habitants tenia?

Podries situar els límits de la vila en un plànol de la ciutat actual?

On són i quines restes tenim de la Terrassa d’aquella època?

Què era la torre del Palau?


B.1 EL CASTRUM TERRACIA: EL TERME DE TERRASSA ENTRE ELS SEgLES Ix I xII

La conquesta carolíngia converteix l’actual terme de Terrassa en zona de frontera víctima de continues ràtzies des del nord i el sud que la despoblaran. A partir del segle XI, poc a poc s’anirà ocupant el territori per petits pagesos aloers –homes lliures que treballen terres donades en propietat pel comte, els alous–. Jurídicament el territori depèn del terracium castellum on el veguer, delegat comtal, governa el territori. La població es començarà a concentrar en petites viles, cadascuna amb la seva parròquia, l’origen de les quals haurien de cercar en antics assentaments neolítics. A les esglésies de Sant Pere s’hi ubica un convent agustinià i, malgrat ja no tenir el bisbat, continua sent la principal seu religiosa amb força propietats a la zona.

pROpOSTA D’AcTIVITATS pER A L’ALuMNAT B


B.1.1 La conquesta carolíngia i organització del territoriA partir del 785 els carolingis inicien la conquesta de les terres al sud dels Pirineus en un pas més de la seva política d’establiment de marques –zones de seguretat en els límits del seu imperi – que servissin de barrera a noves invasions. Cap a principis del segle IX s’havia establert una frontera que seguia les valls del Llobregat i el Cardener fins als Pirineus. La rapidesa de la conquesta fou deguda a la feblesa del poder musulmà establert que només comptava amb algunes guarnicions a les ciutats més importants i que no havia modificat la societat indígena, més enllà de forçar una certa despoblació. El territori de la Marca s’organitzà en comtats independents regits per delegats directes del rei franc.

La primera referència documental del topònim Terrassa la trobem en la Carta Capitular expedida per Carles el Calb el 844, a Tolosa de Llenguadoc, a favor dels habitants del “Terracium Castellum”. Aquest diploma fou posterior al proclamat l’any 801 pel propi Carlemany.

Les esmentades capitulars van suposar la legalització carolíngia del territori a partir d’una entesa entre francs i indígenes, per les quals els primers consolidaven una “marca” o terra fronterera per a protegir-se de les incursions sarraïnes, però garantint uns drets i ús de béns als segons, els quals es posaven sota la disciplina carolíngia. Així doncs, els gots que havien restat a la plana i els hispans provinents de les muntanyes pirinenques o terres franques, on havien fugit per les invasions musulmanes, van repoblar la zona, aconseguint drets sobre les terres que prenien mitjançant l’aprisió –ocupació i conreu de terres ermes durant un període de trenta anys que dóna dret a la propietat–, els alous.

Com ja ens donen a entendre aquestes disposicions, el concepte “castellum” no era equivalent a l’actual, en aquella època. Podia ser una fortalesa o simple torre feta de fang, pedra o fusta amb funcions defensives o bé, un castell termenat, o sigui, un espai geogràfic i administratiu, en el qual es podria construir un castell. El poder carolingi es va recolzar en ells per a la seva organització territorial, un cop conquerida la zona occidental vallesana i Barcelona. Per tant, aquesta darrera definició és la que més s‘ajusta al nostre “Terracium Castellum”, “Castrum Terraciense” o d‘altres denominacions similars que apareixen als diplomes carolingis dels segles IX i X.

Per a controlar el “castrum” i situades en uns bons punts estratègics hi havien diverses torres amb algunes senzilles edificacions annexes. Una d’elles, a la cruïlla de camins provinents de l’interior de Catalunya cap a Barcelona, serà l’origen de la Torre del Palau.

Els estudis arqueològics no ens permeten parlar de cap fortalesa sòlida, com la historiografia tradicional terrassenca ha postulat; per tant, no podem afirmar que la seva localització fos al mateix lloc que el que ocupa posteriorment la torre i el Castell-Palau de Terrassa.


Document 1

En tot el procés de conquesta franca l’element indígena era present i important. Per això els carolingis van portar una estratègia ben definida: en principi el setge, si la resistència era molt forta, aleshores s’intentava el pacte amb els indígenes per anar en contra de la guarnició musulmana. Els pactes, representats pels preceptes d’immunitat carolingis, representaven una sèrie d’avantatges pels habitants. Per això, moltes ciutats es van entregar als francs sense cap tipus de lluita (per ex. Girona), i molts “valis” musulmans van pactar amb els francs directament.

En la conquesta de Barcelona, els francs van comprendre que havien de contemporitzar amb l’element indígena i visigot de la ciutat i els seus voltants. Però se’n van adonar després de set mesos de setge. (...). Tot fa suposar que foren els indígenes hispano-gots els qui, a esquena de la guarnició musulmana, pactaren la rendició a canvi de la immunitat i del nomenament de comtes indígenes durant la primera fase del domini carolingi.

a. BorFo i P. roCa. “D’Ègara a Terrassa”, dins Història de Terrassa. Ed. Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987, p. 132

QüESTIONARI

1 com es va fer la conquesta?

2 Què era un vali?

3 un cop conquerida Barcelona, que deu passar amb tots els territoris al nord del Llobregat inclòs el terme de l’actual terrassa?


Document 2

el castrum terracia, terme del castell de terrassa

QüESTIONARI

1 Quin espai ocupava el castrum terracia? Quins límits geogràfics tenia?

2 A quins municipis actuals correspondria?

3 explica què entenem per castum i castellum.

4 esbrina què eren exactament les capitulars carolíngies.

Cardús, Salvador, Terrassa Medieval, visió històrica, Edició Facsímil, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1984.


B.1.2 Economia i poblamentL’organització socio-econòmica de la comunitat camperola al terme del castell de Terrassa durant els segles IX, X i mitjans del XI es basava en els alous, petites propietats. Els pagesos aloers i homes lliures, amb propietats individuals o béns comunitaris, dominaven la producció –els alous representaven d’un 65 a un 90 % de les afrontacions–. També tenien una certa importància les franqueses reials o exempcions en el pagament de certs drets o de certs serveis públics.

A partir dels topònims actuals, la documentació i l’estudi geològic, sabem que el terme del Terracium Castellum disposava de molts corrents d’aigua, torrents i rieres. Les viles es situaven al costat dels mateixos. Tocant als torrents, es situaven els conreus d’horta i alguns molins; als pendents, les vinyes i a les zones planes, els conreus de cereals, especialment ordi, en aquesta primera etapa. També, prop de les viles, una zona de pastures per a la ramaderia, una mena de bosc degradat, amb alzines i brolles, però sense formar bosc espès. I, envoltant la plana, el bosc pròpiament dit.

El poblament a les edificacions pròpies del castell era molt reduït i la majoria de la població es repartia per les viles –nuclis de població rural envoltats de conreus, situats prop de corrents d’aigua– . Un total de 14 viles apareixen documentades entre 990 i 1.079, com la Villafilare, situada prop de la confluència entre la Riera de les Arenes i la del Palau; la Villa de Mata de Pera, a l’actual Can Roure, prop de la Riera de les Arenes.

A partir del segle XII, es va intensificar el procés de senyorialització: els pagesos passen a dependre d’altres senyors –laics i eclesiàstics– i a perdre la propietat de quasi totes les seves terres. Els comtes fan noves aliances amb els castlans en detriment dels primers, els quals veuen augmentats els censos i altres impostos.

QüESTIONARI

1 en quina activitat es basava l’economia de l’època?

2 Quins eren els principals productes conreats?

3 com devia ser l’alimentació habitual dels pagesos? creus que devia ser diferent de la dels senyors?


Document 3

les viles parròquia de l’Alta edat Mitjana

QüESTIONARI

1 observant el document anterior i amb l’ajut d’un mapa actual de la ciutat i entorns pots identificar algun dels noms? Fes un llistat amb el que trobem avui en cadascuna de les viles. Subratlla aquelles que et sembli que tinguin una clara continuïtat.

2 com t’imagines aquestes petites viles parròquia? com devien ser les seves cases? eren moltes o poques? mira de cercar informació sobre aquestes qüestions i fes el dibuix d’una d’elles.

ASSENTAMENTS CONCENTRATS (VILES) AL TERME DEL CASTELL TERRASSA (segles X-XI)

BorFo, a., i P. roCa, «D’Ègara a Terrassa», dins de, DDAA, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa 1987.

Espai urbà actualÈgaraCastell de TerrassaPossible localització

1- Villafilare 2- Villa Mata de P. 3- Vilazocua 4- Villa de Cavallis 5- Villa de Gaiano

6- Bonus Vilar Bel vicino 7- Villa Torta 8- Villa di Milanos 9- Villa Subarba10- Villa de Alii ?


Document 4

Possible imatge de la torre del Palau cap el segle Xi

QüESTIONARI

1 creus que aquesta imatge hauria canviat cent anys després? Dibuixa com devien ser els entorns de la torre del Palau a finals del segle XII.

2 explica amb una redacció com et sembla que seria la vida en el territori del castrum terracia entre els segles IX i XI: quanta gent, com es distribuïen pel territori, de què vivien, quin tipus de propietat hi predominava, si el poder comtal hi era molt present, en resum com seria la seva vida quotidiana.

Benaiges, Berenguer, Coma, Ferran, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Col. Quaderns del Museu 3, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1999.


B.1.3 El govern i administració del territoriEl terme del “Terracium Castellum” va dependre del comtat de Barcelona. Els representants comtals als territoris eren els veguers o vicaris que acomplien funcions administratives, militars i judicials per delegació del comte, eren doncs els governants directes dels Castrum Terracia. El primer veguer que coneixem fou un tal Gotmar citat en un document del 956. El següent que tenim documentat documentat va ser Bonuci vicari, que apareix com a propietari d’alous al terme, el 996. El seu successor va ser un tal Sunyer, que el 1016 va signar en una venda de terres que el comte va fer al terme.

El 1049 apareix documentada la figura d’un guardià, Bernardus Amatus, custos Terracia, qui va fer una convinença amb el comte Ramon Berenguer I, per la qual el primer li cedia al comte totes les “albergas” (dret d’un senyor a allotjar-se a casa d’un vassall o cobrament de les despeses que això ocasionaria) que tenia al terme de Terrassa, a canvi de 50 porcs anuals.

El 1091 trobem la denominació de mansione de comite, fet que palesa que depenia del comtat de Barcelona i que hi podia haver aquella fortalesa senzilla amb torres de fusta i edificis annexes, de la qual parlàvem, que permetia hostatjar al comte quan viatjava pels seus dominis.

A partir del segle XII, el procés de feudalització que va patir el terme de Terrassa, va produir que els castlans apareguessin als documents amb més freqüència i, alhora, amb més poder sobre els pagesos. El 1130, Deusdeit va ser nomenat castlà per part dels Cardona i el vescomte Bernat Amat i la seva muller Almodis, doncs els primers posseïen el castell termenat en feu pel comte de Barcelona. El castlà augmenta els censos i mals usos als seus pagesos.

Al segle XII, els Sanlà van ser una important família posseïdora de terres i persones al terme del “Terracium Castellum”, a partir de pactes amb el comte de Barcelona.

QüESTIONARI

1 Fes un llistats cronològic dels diferents governadors del terme. en nom de qui manaven, quin títol tenien?

2 Quines funcions tenien els governadors del terme?

3 Què vol dir feudalització?

4 Fent servir un diccionari històric, defineix el concepte de feudalisme.


B.1.4 El poder religiósDurant aquest període el centre de poder religiós continua estant a l’esperó de Sant Pere, on cap el segle XII ja hi trobem tres esglésies que coneixem avui amb els seus cementiris i les terres de sagrera, protegides dels senyors feudals i per tant atractives per al seu poblament.

Fins al segle XIII i donat que després de la conquesta carolíngia no es restaura el Bisbat d’Ègara, el terme de Terrassa passa a dependre del Bisbat de Barcelona, que depenia directament del poder comtal que en nomenava els bisbes. El territori estava dividit en parròquies, al davant de la que es situava un clergue, que tenia assignades unes terres per a la seva manutenció i rebia impostos de la comunitat, com delmes i primícies.

Cap el segle XII la feudalització també afecta el poder religiós, que s’establí com a poder independent i amb domini directe i jurisdiccional de les seves terres, deixant de dependre del poder comtal. Al terme de Terrassa aquest poder l’assumí el Priorat Agustinià de Santa Maria ubicat a Sant Pere i amb poder sobre totes les parròquies del terme. Durant tots aquest segles l’església va anar acumulant propietats i riquesa a traves de compres i donacions pietoses, normalment fetes en testament i a canvi de garantir l’oració per l’anima del donant.

QüESTIONARI

1 Fent servir un diccionari històric, defineix el concepte de sagrera.

2 De quina església es tracta? A quin estil artístic correspon?

3 et sembla que hi ha continuïtat o canvi en la ubicació del poder religiós? Per què?

Església de Santa Maria, Museu deTerrassa.

Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere La Seu d’Ègara, Museu deTerrassa.


B.2 ORÍgENS I CREIxEMENT DE LA VILA DE TERRASSA, DELS SEgLE xIII AL xV

La vila de Terrassa tenia, abans del segle XIII, poca importància com a nucli de poblament, era una més de les que hi havia dins el terme del Castell de Terrassa.

Durant els segles XII i XIII comencen una sèrie de canvis i transformacions en les estructures socials i econòmiques del món medieval que faran que algunes d’aquestes viles creixin com centres de poblament urbà. Serà la monarquia, interessada en concentrar la població per tal de controlar-la i poder cobrar-li impostos, la que emetrà una sèrie de decrets que atorgaran privilegis als habitants de Terrassa, fortificarà la vila, establirà la fira de maig i el pas pel terme dels ramats que van de les planes al Pirineus i obligarà als pagesos del terme a fer-hi el mercat setmanal, controlant els intercanvis i fixant les mesures, la que farà créixer la vila de Terrassa i la convertirà en el principal nucli de població i cap del terme.


QüESTIONARI

1 Per què la vila que hi havia a l’entorn de la torre del Palau es converteix en el nucli de població més important del terme?

2 A instància de qui?

3 com es fa? es podria dir que passa sense cap raó? Hi ha alguna mena de coacció?

4 el poder comtal augmenta o disminueix?

5 Quina era la principal activitat econòmica dels pobladors del terme?

6 Quins productes conreaven per a vendre? en devien conrear altres?

B.2.1 El naixement de la vilaAmb el procés de feudalització, el camperol es veu obligat a acceptar establiments amb censos en diner i la introducció de productes que fins aleshores no conreava com els cereals panificables (blat i forment) i l’oli que gaudien d’una demanda creixent. Sembla ser que la necessitat de diner per part del camperols –per tal de pagar els impostos– i també per part del senyor feudal i de la monarquia és el que va fa impulsar l’aparició i desenvolupament del mercat.

El mercat actuaria com impulsor d’un seguit de canvis. Serà el lloc on el pagès i el senyor obtinguin diners; el primer per pagar les seves obligacions contractuals amb el senyor i aquest per obtenir diners per cobrir les seves creixents necessitats. En conseqüència, es va començar a estructurar –entre els segles XII i XIII– alguna forma de mercat, lloc o llocs d’intercanvi mes o menys habituals i regulars en el temps. Molt aviat la monarquia tindrà especial interès per fer-se amb el control del mercat.

La vila de Terrassa naixerà d’aquesta afany de control. Urbanísticament és una fundació de Jaume I durant el segle XIII. La vila de Terrassa seria el resultat de la voluntat política de la monarquia catalano-aragonesa amb objectius relacionats amb la fiscalitat i l’enfortiment de la monarquia enfront dels poders feudals.

Així doncs, el mercat i el palau comtal serien una de les causes de l’inici de la concentració de poblament. Tant un com l’altre pressuposen una sèrie de serveis, al comte i a la seva cort o a la mateixa demanda del mercat, que podien ser els elements embrionaris de la futura vila.

Al voltant del castell de Terrassa sorgeix una certa població de gent que durant el segle XII es referenciarà com a vila del palau i a partir d’aquest segle serà el centre de poblament més important del terme. El 1173 i el 1191 es troben les primeres referències a la vila del castell de Terrassa. La casa comtal afavorirà el seu creixement, dotant-la de privilegis i favors: al 1212, creació del monopoli del forn de pa; el 1228 s’allibera (enfranquiment) els habitants de la vila de pagar certes imposicions feudals, s’estableix la celebració d’una fira pel maig i es fa passar el camí de Manresa per Terrassa; el 1263 Jaume I dóna la seva horta nova a la vila per poblar-la i concedeix el no pagament del mesuratge del blat. Totes aquestes mesures tenen un objectiu clar: concentrar el poblament de tal manera que es garantís el benefici fiscal a la corona.


B.2.2 Concentració i creixement de la poblacióCom ja hem vist durant els segles XII i XIII es dóna un procés de reglamentació per part de la monarquia en l’administració de les viles reials que afavoria la concentració de la població i establia la seva distribució urbanística interna.

L‘objectiu era l’enquadrament del poblament dispers que permetés un estret control polític, administratiu i fiscal. Buscava aconseguir el màxim de recaptació fiscal, que era més elevat quan més quantitat de població concentrada hi havia a les viles. Un altre benefici monetari era l’obtingut de l’explotació dels diferents monopolis reial –el molí, el forn de pa, algunes botigues, l’escrivania–. A més a més les viles podien ser utilitzades per la corona per tal d’avalar préstecs demandats per la mateixa monarquia. Tenia una finalitat política, l’establiment de nuclis reials al mig de poders feudals, per garantir la protecció de llocs fronterers o camins importants. Una funció de protecció, atès que era un lloc d’estada dels monarques en els seus viatges.

En un moment indeterminat del segle XIII d’acord amb la política seguida per Jaume I i els seus successors, els carrers de la vila de Terrassa adquireixen una disposició regular i ordenada com succeeix amb altres viles de nova creació de la Corona d’Aragó, com és el cas de Vilareial, a Castelló. En el conjunt del terme hi havia diverses parròquies amb algun petit nucli agrupat de cases i masies disperses pel territori.

Document 5

la PoblacióDes de la seva aparició com a vila Terrassa anà experimentant un cert creixement. Aquest caldria situar-lo dins la fase d’expansió catalana que comença al segle XI i culmina al segle XIII.

Dins d’aquest context , hauria d’interpretar-se la concessió del Reial Privilegi de Jaume I del 1263 pel que cedeix a la vila les terres de la Horta Nova, dita del Canyó “... de tal manera que edifiqueu casa a ditra horta i doneu per edificar-hi cases i poblar-la “.

Per a Catalunya aquesta fase expansiva comença a frenar-se , segons Pierre Vilar, amb l’anomenat “lo mal any primer” el 1333 que iniciarà una sèrie de males collites, fams, pestes, etc i que donen lloc a la crisi de la Baixa Edat Mitjana.

Com a conseqüència de la davallada demogràfica i de les necessitats fiscals de la corona s’institucionalitzen els fogatges, llistes de focs –cases– habitats per tal de pagar al rei els donatius –impostos– concedits per la Corts. Els fogatges són la font fonamental per establir les línies mestres de l’evolució de la població de l’Antic Règim, tenen però una validesa relativa perquè es tracta d’una font de tipus fiscal

Berenguer, F. i J. Coma, “L’evolució del poblament” dins de, DDAA, Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987 p.34.

QüESTIONARI

1 Quin tipus de fonts són les que ens permeten comptar la població?

2 Què és un foc?

3 com ho hem de fer per a establir el nombre de persones?

4 com ho fem per saber el nombre d’habitants?

5 Per què al ser una font fiscal no ens en podem fiar del tot?


Document 6

Any la vila st. Pere st. Julià st. vicenç de Jonqueres st. quirze tOtAl

1360 280

1378 259

1381 240

1385 198

1479 43 60 22 12 15

1481 41 56 22 10 15

1483 42 58 21 11 16

1496 63 60 22 12 17

1497 66 61 23 11 17

1498 67 60 23 11 17

Berenguer, F i J. Coma, “L’evolució del poblament” dins de, DDAA, Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987 p.35

QüESTIONARI

Aquí tens un quadre amb les dades de que disposem dels segles XIV i XV, completa els totals i respon:

1 et sembla que les dades són regulars? et semblen fàcils d’interpretar?

2 Per fer la gràfica dels focs tingues en compte el fet de la manca de dades al llarg de molt temps a l’hora de fer les línies de referència.

3 comenta la gràfica resultant i relaciona-la amb la crisi del segle XIV.


B.2.3 Com era la vila?No hi ha constància arqueològica de la seva possible distribució urbanística inicial, però cal pensar en un urbanisme primari, sense ordenació, a base d’ocupar l’espai a mesura que creixia la població.

La vila del segle XIII –fet constatat arqueològicament, toponímicament i per l’estructura urbanística actual– constava d’un nucli central en que hi havien tres carrers: el superior, el mitjà o major i el de baix o jussà. Aquests carrer estarien enllaçats per altres carrers secundaris (Mosterol, Canterer, el de Riembau o d’en Bastard, del Forn i de na Morella). El carrer major sortia de la plana on s’hi trobava els centres de decisió i de poder: el castell-palau, la universitat, l’església i la plaça on es realitza el mercat.

Aquesta vila estava rodejada pel tradicional aparell defensiu: la muralla, el fossat exterior, les torres i els ponts de les portes.

Les principals portes coincidien amb els camins que unien els nuclis urbans més importants que en aquells moments envoltaven Terrassa: Manresa, Martorell, Sabadell i Barcelona.

Aquest primitiu nucli de la vila s’amplia, segurament perquè la vila tenia una demanda creixent d’habitatges, per satisfer a una població en expansió, en temps de Jaume I es construeix una nova part –la vila nova–, situada darrera del castell-palau i representada pels actuals carrers del Portal Cremat, Joan Coromines i de la Vila Nova.

Aquesta vila organitzada i poblada, juntament amb la xarxa de parròquies i masos del terme, constitueix l’estructura de poblament de l’època medieval.

La constància documental que tenim correspon al segle XIV. Es tracta de la descripció de la muralla i de les diferents portes que hi havia i va ser estudiada per Salvador Cardús, i es l’origen de les primeres reconstruccions que es van fer als anys seixanta. Els darrers estudis, basats en les excavacions arqueològiques –dirigides per Antoni Moro–, han permès fer noves aproximacions que creiem força definitives.

Document 7

Segons sembla el fossat o vall no rodejava totalment la vila; no existia al costat oest. Un desnivell en el terreny i la proximitat de la Riera del Palau feien innecessària la seva construcció. El fossat, en alguns llocs aprofitant els talls dels torrents ja existents i en altres excavat en forma de U o V, tenia un amplada d’uns cinc metres i una profunditat d’uns quatre metres.

La muralla era construïda d’obra de tàpia i tenia un alçada aproximada de 4,5 metres, segons la documentació escrita. Exteriorment la tàpia, molt vulnerable a les inclemències del temps, era arrebossada encalcinada sovint per protegir-la. Aquesta muralla es reforçava amb una sèrie de torres. L’única torre que conservem en part és una torre cantonera situada a l’angle nord-est de la vila –avui en dia és visible des de la plaça de la Torre del Palau–. Es tracta d’una torre de planta quadrada construïda en tapia i que utilitzava pedra tallada als angles.

(...) segurament no acomplia una única finalitat defensiva, de protecció en cas d’atac, sinó que tenia com a important funció el control de la població: la que vivia dins de la vila i la que habitava al terme.

Benaiges, Berenguer, Coma, Ferran, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Col. Quaderns del Museu 3, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1999, p.8


Document 8

la vila al segle Xiv

Dibuix de Salvador alavedra.

La Torre del Palau a principis del segle XX. Adrià Torija. Arxiu Tobella.


QüESTIONARI

1 compara i explica les diferències més importants entre les dues reconstruccions?

2 Per què et sembla que es va optar en la primera reconstrucció per esveltes torres rodones? Per què hem canviat?

3 Fes una descripció general de la vila.

Document 9

la vila de terrassa al segle Xiv

Benaiges, Berenguer, Coma, i Ferran, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Col. Quaderns del Museu 3, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1999.


Document 10

el plànol de la muralla sobre la trama urbana actual

QüESTIONARI

1 Busca un plànol actual de la ciutat i situa-hi la vila medieval? Què et sembla?

2 Fes una descripció del recorregut que faries seguint la muralla medieval, quan temps et sembla que trigaries? I en travessar la vila pel mig?

Antoni moro. Merlet 8


B.2.4 El Castell i la Torre del Palau

Document 11

castell palau i la plaça

Benaiges, Berenguer, Coma, i Ferran, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Col. Quaderns del Museu 3, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1999.

QüESTIONARI

1 Aquí tens una visió de la plaça i el castell palau de terrassa, no sabem com era exactament i es tracta d’una recreació a partir de la poca documentació que disposem.

2 Què ens queda del castell palau? Quina funció acomplia?

3 Per què la torre era tant alta?

4 Què es feia a la plaça? Quin nom rep actualment?

5 Quins elements del paisatge identifiques?


B.2.5 EconomiaQuines activitats desenvolupaven els habitants de la vila? Tenint en compte la tradició tèxtil local s’ha parlat molt de la indústria tèxtil terrassenca de l’època medieval. Estudis recents semblen indicar que els vilatans eren majoritàriament pagesos, i que la indústria tèxtil es limitava a algun obrador que destinava la seva producció exclusivament al mercat local i que la indústria tèxtil llanera es desenvolupà més tard, cap al segle XVI.

Document 12

Durant els segles XII-XIII la primitiva vila medieval es va formar a partir dels contingents de pagesos provinents dels territoris més propers.

(...) La política oficial de poblament de la vila, el mercat setmanal i la fira anual (...) havien de determinar que una part important de les persones que emigraven a Terrassa ho fessin per cobrir demandes de bens i serveis d’aquests mercats. Aquesta era una altra raó que feia de Terrassa era un nucli artesanal actiu i diversificat que s’adaptava a la demanda d’un entorn rural molt dinàmic.

roCa, P.,“Terrassa abans de les fàbriques” dins de ddaa Història industrial de Terrassa, Terrassa, Diari de Terrassa, Terrassa 1998. p.20.

Document 13

Durant aquesta època Terrassa era un nucli essencialment agrícola que efectuava segurament petites activitats tèxtils, que mai podem considerar generalitzades, i amb uns institucions municipals i reials per tal de treure’n profit.

BorFo, A. i P. roCa, “D’Ègara a Terrassa”, dins de, DDAA, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa 1987, p. 181.

QüESTIONARI

1 Dels documents anteriors quines es dedueix que eren les feines dels habitants de la vila?

2 com treien profit les autoritats, els funcionaris reials i municipals?


Document 14

(...) el conreu de la vinya es realitzava en terres lleugeres i molt assolellades. (...)

En les terres de secà, (...) es conreaven gramínies aprofitables per a l’alimentació humana com l’ordi, forment i blat.

(...) els conreus i sistemes de regadius eren elements cabdals a l’economia agrària(...) Un regadiu constant feia possible un desenvolupament important dels horts i vergers o conreus especialitzats com el lli(...)

El conreu d’arbres fruiters no sempre es realitzava en espais buits d’altres plantes, (...) la trilia no és més que el conreu d’arbres i parres en una mateixa terra.(...) les pomeres , pommiferis en els documents, es presenten quasi com a arbres hegemònics. També és relativament important el conreu de pereres(...) Al costat d’aquest i de forma molt més genèrica apareixen arbres com oliveres, figueres i d’altres generalment de bosc.

(...) cal remarcar el paper del bosc i la ramaderia en la subsistència de les persones d’aquestes èpoques. El manteniment d’activitats de recoŀlecció no està documentada , amb tot és versemblant pensar que la proximitat de les muntanyes com Sant Llorenç i la serra de l’Obac facilités aquesta activitat. La ramaderia està poc documentada i les minses informacions fan referència a bestiar petit: cabres, bens i, sobretot, porcs que és sens dubte l’animal clau per la petita ramaderia camperola i la seva alimentació remetia el pagès al bosc d’aglaners.

BorFo, A. i P. roCa, “D’Ègara a Terrassa”, dins de, DDAA, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987, p. 159.

QüESTIONARI

1 Fes un llistat de productes que es conreaven.

2 en grup inventeu una manera lògica de classificar-los.

3 Quins devien ser els productes d’horta?

4 Quins devien ser els productes de la recol·lecció?

5 Quin arbre hi ha al bosc d’aglaners?

6 Quina mena de dieta tenia doncs la població de l’època?

7 Quin paper creus que tenia la carn en aquesta dieta? creus que era la mateixa per als senyors, els pagesos o els pobladors de les viles i ciutats?


Document 15

El desenvolupament tèxtil, un miratge?

El plantejament d’una Terrassa tèxtil en època medieval sembla tenir els seus orígens en les afirmacions fetes per Ventalló i Vintró. Desprès de postular un indemostrable origen fenici dels tèxtils vallesans introdueix una reflexió gens iŀlògica sobre l’origen de l’activitat ramadera al Vallès; segons aquest autor, l’existència d’una agricultura pobra portava a un aprofitament ramader; ja és però, més discutible, que la disponibilitat de llana dels segles XII i XIII tinguessin una sortida tèxtil en el mateix nucli de Terrassa. Amb tot Ventalló no té cap mena de problema en fer una constant aplicació de la legislació i evolució de la indústria tèxtil catalana al cas particular de Terrassa, afirmacions indemostrables, però que s’han donat tradicionalment per bones: La villa de Tarrassa en el siglo XII era celebre por su fabricación de paños. Allá por los años 1239 su vecindario contribuïa en no pequeña escala a la fabricación de los celebrados tejidos de lana, que el mercado de Barcelona proveia a los reinos de Napoles, Sicilia, Cerdeña, Corcega, Esmirna y Alejandria. Tarrasa desarrollose notablemente en aquella época. La industria era su riqueza.

Un cop establerta “l’evidència històrica” la missió de Salvador Cardús va ser donar-li validesa documental. La trobada d’un document de 1193 en que apareix la paraula operatorium el porta a afirmar: Així doncs tenim que Terrassa des del segle XII ja apareix com a població més o menys industrial dedicada als teixits, cosa que no ens sorprèn gaire, car ens apropem a la data en que per primera vegada la història ens parla de manera clara i concreta dels draps de sarja de Terrassa.

S’ha de dir que desconeixem aquesta data que d’existir hauria d’esser propera al segle XV, cosa que no demostra en cap moment la tradició tèxtil dels segles XII i XIII.

La màxima sistematització d’aquestes idees la debem al’historiador contempo-rani Francesc Torrella i Niubó: Creemos, al margen de los datos de Ventalló, que la industria téxtil de Tarrasa tiene una antiguedad remontable,cuando menos, a la segunda mitad del siglo XIII; y de forma esporàdica y sin claro predominio de este oficio sobre otros de la villa, su antiguedad podia buscar-se más de cien años antes, en la época del ruralismo téxtil y de los molinos pañeros.

Torrella utilitza la data de 1401, que fa referència a una confraria de prohoms i macips no directament relacionats amb coses tèxtils, Torrella la relaciona amb el gremi de paraires que existeix al segle XVI, a partir del fet que les dues estaven dedicades a Sant Antoni Abat: es ley histórica de caràcter general en el estudio e investigación de las instituciones gremiales, que en los orígenes de todo gremio, dentro y fuera de Catalunya, existe una cofradia con mayor antigüedad que el propio gremio.


QüESTIONARI

compara les opinions expressades en els textos i respon:

1 en què s’assemblen i en que es diferencien?

2 Resumeix en una frase les opinions que sustenten sobre la indústria tèxtil a la terrassa medieval. Relaciona-les amb el tipus de ciutat que s’imaginen.

3 compara les conclusions amb les que has pogut treure en l’anàlisi sobre l’antiga ciutat romana d’Ègara.

4 A què et sembla que es deu aquesta mena de “falsificació” històrica?

5 consulta el text a l’obra d’on s’ha extret, cerca la referència als llibres originals citats i còpia el títol, autor, editor i any d’edició. un cop fet això pots entendre per què uns estan en castellà i altres en català i en un s’anomena tarrasa a la ciutat?

Amb els material aportats per la història tradicional terrassenca, difícilment es pot seguir defensant l’existència d’una indústria tèxtil a la Terrassa baix medieval i menys als segles XII i XIII. L’obra de Ventalló esta plena d’afirmacions sense cap mena de referència, l’argumentació de Cardús entorn de l’operatum no demostra res, doncs el nom tant pot ser sinònim de taller, en el que es podien fabricar infinitat de coses o ser l’oficina d’un notari, que rebia el mateix nom! Torrella segueix els autors anteriors o extrapola una situació pròpia del segle XVI al segle XIII, sense demostrar-ho en cap moment. (...) probablement existien activitats tèxtils , però amb un pes específic tan petit que feia innecessària l’existència d’un gremi (...) aquestes activitats, possiblement ni eren les principals ni de caràcter general.

BorFo, A. i P. roCa, “D’Ègara a Terrassa”, dins de, DDAA, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987.


B.2.6 El govern de la vila i termeA partir del segle XII, es va intensificar el procés de senyorialització: els pagesos passen a dependre d’altres senyors –laics i eclesiàstics– i a perdre la propietat de quasi totes les seves terres. Els comtes intenten retenir a les seves mans la major quantitat de terres possibles i fan noves aliances amb veguers i castlans –els pactes feudovassallàtics– assegurant-se la seva fidelitat militar. Perdent però, el control de les terres i el seu govern. Els pagesos seran els perjudicats en tots els casos, per bé que sembla que a les terres de jurisdicció comtal les obligacions fiscals eren menors. La jurisdicció podia canviar de mans: en diverses ocasions els comtes la van vendre, el castell termenat i la vila de Terrassa –senyors com els Cardona la posseïen al 1130– i la van recuperar per compra o pactes diversos.

Així doncs al terme de Terrassa hi trobarem diferents jurisdiccions, és a dir, terres dependents del govern comtal, de nobles o de l’església. A cada un d’aquests territoris hi podem trobar els batlles, representants personals del senyor i que acomplien les funcions administratives i judicials. El batlle comtal tenia la col·laboració del castlà, defensor del castell i responsable militar.

Quan a partir del segle XIII la vila de Terrassa –a l’entorn del castell-palau– es converteixi en el major nucli habitat del terme, s’hi ubicaran les institucions de govern, hi residirà el batlle i l’escrivania, a més del castlà. El règim de govern municipal s’establirà per diversos privilegis que estableixen la participació dels vilatans en el govern de la vila –decrets reials– als segles XIV i XV i serà similar als de altres ciutats catalanes.

En una primera fase no determinada, el sistema seria el de Consell obert o “a veus” en que tots els caps de casa participarien amb el batlle en la presa de decisions. A partir de 1336 es regula per la monarquia un sistema de representació indirecta, on els veïns elegeixen quatre jurats i deu consellers per a “administrar i procurar tots els negocis relatius a la vila” que governarien vila i terme juntament amb el batlle. El sistema fou suspès dos anys després a instància dels propis veïns que argumentaven “molts i grans escàndols i abusos comesos en el compliment dels càrrecs”. A partir de 1384 s’establí, per privilegi de Martí l’Humà, l’elecció de tres consellers i dotze jurats, que constituïen el consell ordinari de la Vila pel sistema d’insaculació, es a dir, per extracció de boles –rodolins– amb el nom a dins d’una bossa –sac–.

La sort i la cooptació –elecció per part dels “ prohoms” de qui entrarà en la bossa dels possibles consellers– trenca l’elecció directa establerta fins el moment. No sabem com es decidia qui entrava a la bossa del jurats.

Durant bona part del segle XV Barcelona fou senyora de Terrassa, és a dir, la vila de Terrassa va estar sota jurisdicció de la ciutat de Barcelona i es va regular de nou el govern municipal, establint que els jurats fossin tres de la vila, tres de sant Pere i tres de les altres parròquies, per tal d’equilibrar la representació en el consell de tot el territori i, alhora, dels diferents grups socials: pagesos i vilatans. El batlle era sempre de la vila i nomenat pels consellers barcelonins.


Document 16

Item que a la fi de quascun any los dits tres consellers ensemps ab los dotze iuirats per semblant manera elegesquan nou promens de la dita vila o de son terme que sian scrits emeos per ells mateixos en nou rodolins de cera dels quals lo dit infant ne prenga tres e aquells los noms dels quals hi seran scrits sien consellers alesguesquan altres dotze iurats ab los quals fessen los actes de la dita universitat segons que dels altres es dit desus. E asso sia fet quisqun any successiuament en dita festa (Tot Sants).

Item quels dits Consellers haien a fer sagrament i homenatge e los dits iurats sagrametn quiscun any apres que seran elets en poder del balle de la dita vila que en lo reglament de llur ofici se hauran be e lealment en totes coses guardaran lo profit de la dita universitat”

“Privilegi del rei Marti I” citat per Miquel solé, “L’organització municipal a la Terrassa Moderna”dins de, ddaa Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987, p.199

QüESTIONARI

1 De quin tipus de font històrica es tracta? Llegeix-la atentament i esbrina el significat exacte de les diferents paraules i formules emprades.

2 Fes una descripció de l’anomenat sistema d’insaculació.

3 Busca el significat de la paraula cooptació. et sembla un sistema prou democràtic? contribuirà a renovar els càrrecs o a perpetuar en el poder als mateixos?

4 explica què vol dir que Barcelona era Senyora de terrassa?


Document 17

Els forns i els molins constituïen, a l’edat mitjana, un dels monopolis de privilegi reial o senyorial més estimats. El privilegi dels forns va ser un dels primers diplomes atorgats pel joveníssim monarca Jaume I, quan tot just tenia nou anys d’edat: el 17 d’octubre de 1217 s’estableix a perpetuïtat , a favor de Pere i Ramon de Santcristòfor, Guillem de Torrella i la seva muller el domini útil del forn del districte per a coure pa, que s’havia de construir a la vila del Palau de Terrassa. El forn s’alçava al carrer per això denominat del forn, tocant al carrer Major.

Durant el decurs de quatre centúries, aquest va ser l’únic forn de la vila, al qual tots els veïns tenien la ineludible obligació de fer-hi coure el pa de cada dia. Aleshores els vilatans, generalment les dones, pastaven la farina a llurs cases i a primeres hores del matí portaven a enfornar . (…)

El forner en pagament de la despesa de llenya i del seu honorari i treball, en percebia un determinat tant per cent. “Ço es que, de cada vint-i-un pans que coïa, n’hi corresponia un per a ell”.

Si bé l’únic forn legalment establert era el de la vila, no obstant això, sovint se’n descobria algun de clandestí i per tal de d’evitar-ho es feien crides obligant “tot hom e tota fembra de la vila Terraça no gos coura pa en lenya ne en altra manera sinó en lo forn de la dita vila”. Això es repeteix a través dels segles i en diverses ocasions se’ls commina que dins el termini de tres dies “tots los forns dels particulars de la present vila sien demolits y enderrocats y que ningú puga los rehedificar”, ultra “a cada hu d’ells penyoren per cent ducats de pena”

Al Segle XV, el forn comú passa a ésser propietat del Castlà del Castell de Terrassa, dels nobles Muntanyans. (…) i sempre més fins al S. XVIII, el forn de pa va unit als drets i béns dels possessors del castell de la vila i terme de Terrassa.

Cardus, Salvador, “Terrassa Medieval: forns de districte, fleca, molins fàbregues i hostals”, a Terme, nº 15, Terrassa 2000, pp.24-30

QüESTIONARI

1 Per què creus que només hi podia haver un forn?

2 Qui tenia el control del forn?

3 creus que això beneficiava a la població?


B.2.7 El castell i la quadra de VallparadísDurant el segle XII tenim referència de la construcció d’una fortificació a prop del torrent de Vallparadís feta per la família Sanlà, que més endavant adoptaran el cognom Terrassa. Blanca de Centelles, darrera representant d’aquesta família va cedir el castell i el seu territori jurisdiccional –la Quadra de Vallparadís – a l’orde dels cartoixans. Aquests reformaren l’edifici per a convertir-lo en convent. Els cartoixans l’abandonaren el 1344 i passant a l’orde del Carme de l’Hospital de Barcelona. L’any 1432 la jurisdicció va passar al Marques de Sentmenat qui la va conservar fins l’abolició del feudalisme al segle XIX.

Castell Cartoixa de Vallparadís, abans de la restauració. Arxiu Tobella.

Castell Cartoixa de Vallparadís, Museu de Terrassa.

Mas Castlania (cal Canela). Museu Terrassa, Teresa Llordés, 1993. Les primeres notícies conegudes del mas són de l’any 1323, com a casa del castlà o administrador de la Quadra de Vallparadís. Actualment, identificat com la finca número 37 del carrer de Serrano


Document 18

el castell de vallaradís al s. Xii

QüESTIONARI

1 Quin és l’origen del castell?

2 Quan i per què es transforma en cartoixa?

3 observa els dos dibuixos i comenta els elements que han canviat i s’han mantingut igual en el pas de l’edifici de castell a cartoixa.

4 Fes el mateix amb el paisatge que envolta el castell. cal fer especial esment a tot el que es refereix als conreus.

5 Per cert, què és una cartoixa i qui són els cartoixans? Fes una petita investigació sobre el tema i redacta un petit informe il·lustrat.

Ben

aig

es, B

eren

gu

er, C

om

a, i

Fer

ra

n, E

l cas

tell

cart

oixa

de

Vallp

arad

ís. C

ol. Q

uade

rns d

el M

useu

1.

Aju

ntam

ent d

e Te

rras

sa, T

erra

ssa

1995

el castell-cartoixa de vallparadís al s. Xiv


Benaiges, Berenguer, Coma, i Ferran, El castell cartoixa de Vallparadís. Col. Quaderns del Museu 1. Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1995

Document 19

la quadra de valparadís

QüESTIONARI

1 on es situa la quadra?

2 Què entenem per quadra? Si no ho tens clar consulta un diccionari històric.

3 Queda avui alguna de les masies que hi havia?

4 Quina serà la principal activitat econòmica de la quadra?


B.3 ExERCICIS DE SÍNTESI FINAL

B.3.1 Exercicis de deducció i aplicació, conclusions

Elabora un text explicatiu de quan i per què neix la vila de 1. Terrassa.

Dóna la teva opinió sobre la polèmica: hi ha continuïtat 2. entre Ègara i Terrassa?

Més polèmica, era Terrassa una gran ciutat o una vila més i 3. no de les més importants de la naixent Catalunya?

Quina idea de muralla i fossar tenies: les muralles de 4. Montblanc o Avila, els fossars inundats plens de cocodrils del cinema americà? Quina tens ara?

Has entès el concepte de jurisdicció? En que es diferencia 5. el sistema jurisdiccional del feudalisme i l’actual?

B.3.2 Altres propostes de treballÒbviament la proposta és visitar el centre històric i seguir en directe el que avui tenim de la vila medieval. Hi ha visites programades i guiades des del Museu de Terrassa. També comptem amb quaderns de treball editats pel mateix museu.

La segona proposta seria visitar el Castell de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa on podràs fer un recorregut per tota la història de la ciutat. També hi ha visites guiades i quaderns de treball per conèixer la història del castell.

El Museu de Terrassa ofereix un itinerari medieval, que recorre els diferents espais i indrets de la ciutat on trobem elements d’aquesta època i ens situen a la història medieval de Terrassa. També comptem amb quaderns de treball editats pel mateix museu.

El Museu de Terrassa, oferta també el taller, El mercat i els diners a la Vila Medieval de Terrassa, que dóna a conèixer la història del mercat, de la moneda i de l’activitat manufacturera de la llana a la vila medieval.

amb el suport de:

Educació

edita:

associació de mestres alexandre galí

Àrea d’Educació

Documents

LA TERRASSA MEDIEVAL