número 24any 5abril del 2015

Bimestral gratuït

Rla RiuadaMitjà Pratenc de coMunicació PoPular

www.lariuada.cat

PÀG. 4

El Casal la Llavor no serà desallotjat en el termini previst

PÀG. 4

La fiscalia recorre l’arxivament del cas de les dietes

Diagnòstic del reciclatge al Prat:

més enllà de la recollida selectiva

PÀG. 2-3

PÀG. 4 PÀG. 13

Les campanyes publicitàries sobre el reciclatge busquen una reeducació de la població. Moltes vegades l’objectiu no és augmentar el volum de productes reciclats sinó maximitzar el benefici a unes empreses que pressionen les

administracions públiques. El model de recollida porta a porta, una eina per la recollida de residus amb un fort impacte en el volum de residus reciclats i en el cost del reciclatge d’aquests productes.

Expectativa davant la nova temporada de pagament a la platja

L’atur al Prat es redueix el darrer any, tot i que a un ritme insuficient

2 la Riuada abril de 2015a fons

A Catalunya i a l’Estat Espanyol, les empreses responsables del reciclatge tant de vidre com de plàstic són Ecoembes i Eco-

vidrio. Quan en un establiment com-prem un producte envasat dins del cost final del producte estem pagant un cà-non en concepte del transport i el cost de reciclatge de l’envàs que conté el producte. Aquest cànon és aproximada-ment d’un cèntim per envàs. Aquest cà-

non només afecta els productes que es consideren envasos, Així doncs un pot de lleixiu paga el cànon mentre que un got que pot estar fet del mateix material no. Un cop els residus que aboquem als contenidors arriben a la planta de trac-tament són analitzats. La planta comp-tabilitza el nombre de residus “propis” (els que paguen el cànon) i el nombre de residus “impropis” (aquells que no paguen el cànon). Aquest procediment es fa perquè les plantes de tractament, gestionades per les empreses de reci-clatge, només volen tractar els residus amb cànon, doncs són els que els hi són rendibles. La part corresponent als resi-dus impropis va a cost de l’administra-ció, normalment els municipis. Aquest model provoca que les administracions

públiques centrin la gestió pública del reciclatge sols en el tipus de fracció de residus que paga el cànon del produc-te. En la sonada campanya publicitària “Envàs on Vas?” del 2013, sota una me-lodia enganxosa i la “gràcia” de l’Oscar Dalmau, s’amagava l’afany de les em-preses de gestió de residus per evitar que els ciutadans aboquessin als conte-nidors de reciclatge el que aquestes em-preses anomenen residus impropis. Es pot entendre que si s’aboquen residus metàl·lics a la fracció orgànica aquests dificultaran el seu processat i provocarà un greuge en el procés de triatge d’al-tra banda no queda clar que un residu del mateix material que el d’un que hagi pagat el cànon pugui dificultar el procés

de tractament de residus. El model de separació actual no és intuïtiu perquè no obeeix a la lògica d’aconseguir re-collir el màxim de materials reciclables sinó que té el doble objectiu de minimit-

zar els costos privats dels envasadors al-hora que prestigia els envasos d’un sol ús. Hi ha molts residus que podrien arribar als contenidors de reciclatge als quals se’ls podria donar una segona vida però l’afany de certes empreses empenyen a

què la gestió dels residus se centri no-més en els residus subjectes a cànon. D’altra banda aquest cànon genera un guany per les empreses que embotellen,

per aquest motiu hi ha certes empreses que exerceixen pressió perquè el model actual continuï sent la norma habitual al nostre país doncs els permet només fer-se càrrec dels residus que acaben al contenidor groc fent que els ajunta-ments costegin l’altra part dels costosLes dades de reciclatge del Prat de Llo-bregat mostra que el nostre municipi genera 27.000 tones de residus l’any, on només 10.000 tones corresponen a recollida selectiva i altres 17.000 cor-responen a recollida no selectiva. El

nivell de residus generat per pratenc porta disminuint de forma progressiva al llarg dels últims anys, segons da-des de l’IDESCAT . S’ha passat dels 1,4 Kg/persona/any del 2007 als 1,2 Kg/persona/any al 2012. Part important d’aquesta davallada cal trobar-la en la reducció del consum i a la reducció de l’activitat econòmica lligada a la crisi econòmica que porta afectant el volum de residus produïts des de fa diversos anys. En un futur caldrà veure com el present augment de la producció eco-nòmica afecta a la disminució actual en el volum de residus produïts en el futur. La dada que sobta d’aquests in-dicadors és que a Catalunya la fracció de rebuig que generen els individus de forma domèstica suposa un 16% de les deixalles, segons un estudi de l’Agència Catalana de Residus, si comparem amb les dades obtingudes i proporcionades per l’Ajuntament del Prat en el seu lloc web, al Prat veiem que la fracció rebuig és de més del 60%. Això significa que gran part dels productes que podrien ser reciclats no acaben sent processats com a productes reciclats.

1 cèntim

per envàs en concepte de cànon de

reciclatge

4.600tones de residus són les que ha disminuit El Prat des del dos mil set

El Reciclatge a examen posa de relleu els interessos empresarialsEls beneficis del model porta a port es tradueixen tant en més reciclatge com en millor preu

Un pot de lleixiu paga el cànon però un got del mateix material, no.

Les empreses de reciclatge posen per davant l’interès econòmic a l’ecològic

En un futur caldrà veure com l’increment d’activitat econòmica afecta el volum de residus

3la Riuada abril de 2015

a fons

A Catalunya les quantitats recicla-des són altament variables depenent del municipi. Hi ha municipis com és el cas de Tiana o Matadepera on es reciclen fins al 90% dels residus, mentre que en d’altres aquesta taxa no arriba al 20%. El residu que a generalment es recicla menys és l’or-gànica. Pel que fa als envasos i amb dades del 2012, sols el 22% d’aquests són processats en plantes de reciclat-ge. Aquest valor a Alemanya arriba al 98%.

En aquests països europeus ha tornat a ser familiar una imatge que ja pocs recorden com és la de tornar els enva-sos de gasosa o bé de llet a la fàbrica, evitant així la generació indefinida de residus sòlids Són moltes les enti-tats ecologistes, observatoris i centres de recerca que han postulat que el sistema de dipòsit i devolució de re-sidus podria ser el gran responsable de la diferència entre Catalunya i al-tres països Europeus. Aquest sistema de gestió d’envasos funciona cobrant un preu per la compra de l’envàs, que

després es retorna, podria fer arri-bar els valors de reciclatge d’aquests productes fins al 90% sense que això suposés cap sobre cost i amb un su-peràvit d’uns 535 ME pels municipis. Diversos mitjans i entitats ecologistes han alertat que l’explicació de la no implantació d’aquest model cal bus-car-la en la pressió que han fet les empreses embotelladores al ministe-ri fent que es canviï la llei de residus l’any 2012. Aquesta reforma de la llei es va fer a partir de decret llei per tal d’evitar el seu debat en seu parlamen-tària. Aquest canvi dificultaria molt la implantació del mètode avalant l’obligatorietat del cànon als envasos Les empreses de reciclatge com Eco-embes es neguen a acceptar que sols es recicla el 33% dels envasos i pro-posen xifres alternatives del 70% per assegurar el manteniment d’un model que titllen d’èxit en contra al d’un que sí que està avalat a part d’Europa i que faria reduir el benefici d’aquestes empreses que compten amb el suport institucional de l’Estat.

Catalunya només recicla el 22% dels residus que poden ser tractats

Catalunya a la cua d’Europa en reciclatge de residus

Al Prat disposem de 5 contenidors de residus, un per a cada tipus de fracció; orgànica, envasos, paper, vidre i rebuig però aquest no és l’únic model que exis-teix. Hi ha municipis com Sant Sadurní d’Anoia que han canviat radicalment el model de recollida de residus. En aquest municipi s’ha adoptat el model de re-collida de residus porta a porta per les cases del nucli urbà. Després d’estudis conduïts per personal de la Universitat de Barcelona s’ha pogut concloure que el cost de la gestió dels residus és sensi-blement més baixa quan es duu a terme aquest model de recollida de residus si es compara amb el model tradicional de contenidors al carrer. Mentre que el cost de la gestió del residu tradicional és de 381 €/tona, el de la recollida porta a

porta és de 250 €/tona. Si el volum de residus generats per una persona al llarg de l’any és de vora 600 kg i la població del Prat està estimada en uns 63.000 habitants això significaria que aquesta mesura adaptada al Prat representaria

un estalvi de 5 milions d’euros anuals en el procés de gestió de residus. Cal dir que el sistema porta a porta presenta un lleuger increment en el preu del trans-port de residu que es compensa amb el cost de la gestió del residu. Per exemple a nivell d’habitant, el preu de la gestió anual en un municipi amb el sistema de recollida porta a porta és de 67 € per habitant i any mentre que en un amb el model tradicional és de 72 € any.

Els contenidors no són l’única solució

El Prat podria estalviar vora a 5 milions d’euros anuals en gestió de residus

El canvi de model no suposa un augment de cost per a l’usuari

Presió d’empreses a l’administració per evitar el sistema de retorn d’envasos

4 la Riuada abril de 2015actualitat

RÀ

PID

S

El 22 de març, els Castellers del Prat van participar en la seva primera actua-ció fora de casa a Santa Coloma de Gra-menet. Durant la jornada, els pratencs van carregar el 4 de 6 i descarregar el 3 de 6, convertint-se així en colla de sis.

ELs CastELLErs dEL prat ja són CoLLa dE 6

L’Artesà va acollir el passat 9 d’abril la final anual de la competició poètica Llo-bregat Slam Poetry. El guanyador va ser el pratenc Esteve Bosch de Jaureguízar, que va participar a la final estatal espa-nyola a Santa Coloma de Gramenet.

finaL CataLana dE L’sLam poEtry

Aquest mes d’abril ha començat la temporada de platja i han iniciat l’ac-tivitat els quatre xiringuitos que tenen llicència. El passat gener l’Àrea Metro-politana de Barcelona va publicar l’en-questa sobre satisfacció dels usuaris de les platges. Dels 15 indicadors que s’analitzen a la platja del Prat la nota va caure en 14 respecte la temporada anterior. Entre els aspectes millor valo-rats hi trobem: proximitat, tranquil·litat i entorn (7,8 cadascun); i els de pitjor nota els lavabos (5,1) i la seguretat (6).Un dels aspectes més polèmics de la temporada anterior va ser l’introducció de la zona verda d’aparcament de pa-gament pels vehicles de fora de la po-blació. L’enquesta de l’AMB indica que l’accés a la platja l’any passat es va fer en un 69% en transport privat. Aquest

aspecte va suposar crítiques dels ges-tors dels xiringuitos que adduien que la zona verda havia provocat una menor afluència. De fet l’Ajuntament es va veu-re obligat a retornar el 30% els respec-tius cànons.En aquest sentit, Oscar Rando del Xirin-go! pensa que “cal aplicar una mesura sostenible, no aplicar la zona blava a l’hora de dinar o fer zones d’aparca-ment gratuït més lluny”, i José I. Simon “Peque” del Calamar coincideix en que va afectar al migdia i “entre setmana i l’hora de dinar hauria de ser gratuïta”.

L’Ajuntament es va veure obligat a retornar el 30% dels cànons l’any passat

La zona verda i la baixa nota de la nostra platjaComença la temporada de platja amb una valoració negativa en relació a l’any passat

La platja del Prat. M.B.

Els membres del Casal la Llavor, que okupen l’espai de l’antic CELL des de fa més d’un any, tenien fins al 9 d’abril com a termini per marxar voluntàri-ament, segons havia ordenat el jutjat del Prat, amb motiu de la sentència del judici del passat novembre que va ser favorable als propietaris. Els okupants van presentar recurs però aquells van demanar l’execució immediata abans que es resolgués, fet que va ser admès pel jutjat imposant aquella data.

La sorpresa va sorgir poc abans del 9 d’abril quan el jutjat va anul·lar l’exe-cució i la va posposar fins que l’Audi-ència Provincial resolgui l’apel·lació dels okupants. Aquest canvi sobtat sembla estar relacionat amb el canvi de jutges al capdavant del cas i l’ac-ceptació de l’argument de l’advocada

de la defensa, Laia Serra, de què els propietaris no van presentar en el ju-dici la documentació necessària que fes probatòria la titularitat de l’edifici. En un manifest publicat des de la Lla-vor han considerat aquest fet una peti-ta victòria que els donarà tranquil·litat “per enfocar els nous projectes amb més calma”.

El Casal Okupat la Llavor allunya el desallotjament

Manifestació a la Plaça de la Vila.

El cas de les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha donat dues passes en dues direccions diferents. El 16 de març, l’Audiència de Barcelona va arxivar la causa i va desimputar la vintena d’alcaldes, en-tre ells Lluís Tejedor que era investigat pel cobrament de 12.870 euros. El tri-bunal va justificar aquesta decisió en considerar que la FMC és una entitat privada, tot i que la majoria de fons de l’entitat provenen de les arques pú-bliques. No es podria acusar als seus membres de malversació perquè els diners amb els quals es finança la FMC deixen de ser públics quan passen a ser gestionats per aquest organisme.

Els ajuntaments s’adhereixen volun-tàriament a la FMC i l’aportació anu-al del Prat a aquesta federació és de 12.456 euros. Al seu torn, el 26 del mateix mes, la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, va presentar un recurs de cassació contra aquesta decisió davant el Tri-bunal Suprem. El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo no comparteix l’ar-gumentació de l’Audiència de Barce-lona i es reitera en l’acusació que els membres de la FMC van encobrir sous com a dietes. La Fiscalia anticorrupció del Tribunal Suprem haurà d’analitzar els motius i decidir si el recurs tira endavant.

El cas de les dietes de la FMC, en mans del Tribunal Suprem

TERRITORI SOCIETAT

SOCIETAT

ESPECIAL

5 anys

La riuadafa La

manEta

6 la Riuada abril de 2015especial 5 ANYS

El protagonisme en excés de l’Ajuntament, la manca d’opinió d’experts i dels grups de l’oposi-ció, el to sempre positiu de les

informacions poc contrastades i sense citar fonts, la falta de transparència en les notícies sobre la gestió de govern i la poca presència de les organitzacions de la societat civil. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals arriba Marta Corcoy, professora de periodisme de la UAB, quan parla de la revista municipal editada per l’Ajuntament del Prat, en la seva tesina Comunicació i periodisme a les corporacions locals a Catalunya (1979-2009).

I és que l’Ajuntament del Prat de Llobre-gat no compleix la majoria dels punts del Decàleg de Bones pràctiques de la Comunicació Local Pública, elaborat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la UAB i en la redacció del qual ha partici-pat Corcoy. D’aquesta manera es posa en qüestió si la ràdio, la televisió i la revista pública El Prat, gestionades per l’empre-sa municipal El Prat Comunicació S.L, no són més que eines de propaganda política.

Partidisme i falta de pluralisme El decàleg de la UAB diu que els mitjans municipals han de fomentar el debat pú-blic, han de promoure les activitats de la societat civil i han d’evitar el partidisme. Però el butlletí del Prat té com a princi-pals protagonistes l’Ajuntament (en sen-tit abstracte), les empreses municipals, les obres i els parcs públics, i la ciuta-dania apareix “únicament en qualitat de receptora de les activitats que organitza l’Ajuntament”, segons conclou Corcoy. A més, l’estudi denuncia que les infor-macions que publiquen no estan con-trastades, no citen les fonts d’informa-ció i no recullen “el posicionament dels grups polítics de l’oposició” ni l’opinió d’experts o professionals. Amb aquest context, les opinions divergents queden reduïdes a l’espai que tenen establert els grups polítics per escriure sobre un tema lliure, però no té cabuda la veu de

la societat civil, que és qui finança la pu-blicació.

La temàtica de les informacions també és un dels punts analitzats. Corcoy ho explica amb claredat: “Les notícies “du-res”, la crisi, les dificultats, etc., no es troben en aquestes publicacions. Es trac-ta un tema quan es pot donar una visió, uns resultats de gestions fetes pel consis-tori o una informació positiva: inaugura-cions, projectes de futur, realitzacions”.Una altra mostra de la falta de pluralis-me en els mitjans públics del Prat és la

representació del Consell d’Administra-ció d’El Prat Comunicació S.L. Mentre que el decàleg afirma que en aquests òr-gans hi ha d’haver representació de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local, el del Prat està format per l’alcalde, 3 regidors d’ICV, 2 del PSC, 1 de CIU, la Cap de Comunicació de l’Ajuntament i el director de l’ens.La inclusió d’un espai signat per l’al-calde en format d’editorial (encara que no hi aparegui aquest nom) és un altre element propagandístic que l’experta en comunicació local critica durament. “Per què ha de signar l’alcalde l’editori-al? Es tracta de la revista de l’alcalde?”, es qüestiona Corcoy, que aclareix que és una estratègia política que perverteix el periodisme.

Opacitat i poca transparènciaEl fet que l’Ajuntament sigui el principal protagonista de la publicació no vol dir en cap cas que s’expliqui quina és la ges-tió que duu a terme el govern. La presèn-cia dels regidors i de l’alcalde, així com els seus posicionaments sobre els temes que interessen al poble, ha anat minvant al llarg dels anys i “aquesta manca de visibilitat provoca una falta d’informació sobre què fan els representants escollits democràticament”, afirma l’anàlisi, que acaba dient que no s’informa de mane-ra completa i transparent de la gestió del govern municipal. En aquesta línia també cal destacar que les informacions sobre els acords del Ple es donen desen-volupades, sense que hi consti el posici-onament dels diferents grups polítics, i que no es donen els acords de la Comis-sió de Govern.

Poc transparent també és el pressu-post d’El Prat Comunicació S.L, que per aquest 2015 compta amb 703.533 euros, amb despeses sota conceptes tan amplis com “treballs fets per tercers”, als quals

destina 205.808 euros, sense especificar res més. Però amb l’entrada en vigor el desembre del 2014 de la Llei de trans-parència, accés a la informació pública i bon govern, “les coses canviaran i se’ls exigirà més detall i no tanta opacitat”, matisa Corcoy a La Riuada. De fet, el Prat té ara el segell Infoparticipa, ator-gat per l’LPCCP, que analitza la informa-ció de la web municipal a partir d’uns indicadors que “ara s’ampliaran i seran molt més exigents”, avança la periodis-ta, membre també d’aquest grup de re-cerca, “així que s’hauran de posar les pi-les”. En aquests indicadors, l’ajuntament té un 0% en el punt que fa referència a l’ús del Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública o qualsevol altre document similar.

Mitjans de comunicació públics o eines de propaganda política?L’Ajuntament del Prat incompleix el decàleg que garanteix la pluralitat, la transparència i el bon ús dels mitjans de comunicació públics

Les informacions no estan contrastades, tenen sempre un to positiu i l’Ajuntament és el seu principal protagonista

La veu de la societat civil no té cabuda i la ciutadania només apareix com a receptora de les activitats organitzades per l’Ajuntament

Hi ha una manca d’informació sobre què fan els representants escollits democràticament i una falta de transparència en la gestió de govern

703.533euros destina el consistori a comunicació, d’on

205.808són treballs per a tercers sense especificar

7la Riuada abril de 2015

especial 5 ANYS

Les portes giratòries en l’àmbit de la comunicació han pervertit el sentit ori-ginari del periodisme. El traspàs conti-nu de professionals de la informació des de les redaccions fins als gabinets de premsa de consistoris, administracions públiques i megacorporacions contami-na i esbiaixa la mirada del que s’informa i del com s’informa. Interessos espuris, pressions, autocensura. Les redaccions ultraprecaritzades com a conseqüèn-cia de la crisi financera global han es-devingut l’escenari idoni per comprar voluntats d’aquelles persones que fi-nalment ho acaben justificant amb allò de “jo m’haig de guanyar la vida com

sigui, tinc una família que alimentar”. Com sempre recordava l’estimat i mai prou reconegut Xavier Vinader, tot allò que no sigui periodisme d’investigació són relacions públiques, és a dir, pro-paganda. Però com podem capgirar la situació? Com podem aconseguir que els mitjans de comunicació –els con-sells d’administració dels quals són en mans de la banca– no siguin una eina

de perpetuació de les desigualtats i pas-sin a ser una espoleta de transformació social, de fiscalització dels poderosos i de propagació de les alternatives davant un sistema que s’ha demostrat d’injustí-cia social? No hi ha més opció que atacar el pro-blema d’arrel. El més perillós d’un diari no és qui el dirigeix, sinó què n’ostenta la propietat, qui té la capacitat de po-

sar i treure el director. Com és possible que els rotatius, les ràdios i les TV no siguin en mans dels periodistes? Perquè el propietari de La Caixa i Repsol també és propietari de RAC 1 i La Vanguardia? Doncs posem-nos a treballar per can-viar-ho. Les assemblees de periodistes, constituïdes en cooperatives o associa-cions, amb mecanismes de presa de de-cisió horitzontals, amb transparència i participació dels lectors, on el llançat de temes i la portada es decideix entre to-tes, posant el focus allà on alguns hi han imposat la foscor. Aquest és el camí que ens pot retornar al periodisme en ma-júscules. A l’únic periodisme possible.

El més perillós d’un diari no és qui el dirigeix, sinó què n’ostenta la propietat

De la propaganda al periodisme

El primer intent de mitjà del qual hi ha constància al Prat va ser La Veu del Prat l’any 1916 (39 núm.) un full ma-nuscrit promogut a l’entorn de la parrò-quia. L’escissió del Centre Artesà i Cen-tre Autonomista va fer que les joventuts dels centres editessin dues publicacions que respectivament van ser L’Avenç (1919-1921) i El Ressò (1920-1921).

El Noticiari Pratenc (1934-1936) va ser la publicació amb més vocació informa-tiva d’abans de la guerra, va publicar-se a partir de la iniciativa dels treballadors de la Paperera com ja van fer amb el seu predecessor La Voz del Prat l’any 1928. En aquest període també trobem

Rosada (1935-36), de nou de l’entorn parroquial. La Hoja Familiar de La Seda (1948-1971) suposa la primera publicació de postguerra tot i que de caràcter restrin-git als treballadors de la fàbrica. No se-ria fins a l’aparició de Prat, portavoz de la vida local (1950-1972) dirigida per Jaume Codina, que apareix una publi-cació de nou amb intenció informativa, tot i que limitada a les circumstàncies dictatorials del moment amb molt bo-nes relacions amb el poder local i sent l’Ajuntament un dels seus impulsors. Molts dels seus col·laboradors van crear el periòdic Delta de subscripció popular que es presentaria el nadal de 1977 al local d’Amics del Prat, sent la publica-ció degana a la població, i que junt amb la revista El Prat, editada per l’Ajun-tament des de l’any 1982, i la Riuada, apareguda l’abril de 2010, continuen avui dia. Tots els exemplars els podeu consultar a l’hemeroteca de l’Arxiu.

El Delta, la revista El Prat i la Riuada són actualment els únics mitjans que es mantenen en actiu a la població

Camí dels cent anys de premsa pratenca

Interesses espúris, pressions, autocensura

La negativa a normalitzar l’ús del català “La publicació no ha fet l’opció de nor-malitzar l’ús del català i alterna en totes les unitats comunicatives els dos idio-mes sense que es pugui deduir que hi ha un criteri preestablert”, exposa la tesina, que ressalta alhora que “la publicitat ins-titucional es mostra tota en català i les informacions que s’adrecen al gran pú-blic com poden ser les de territori, obres i millores urbanes es presenten en gene-ral en castellà”. Si parlem de proporci-ons, l’ús del català en l’espai redaccional és del 40%, la publicitat majoritàriament

opta pel castellà (25%) i l’espai bilingüe correspon a l’escrit de l’alcalde.

Jesús Rodríguez, Setmanari d’informació la Directa

40%només de l’espai redaccional en català a la revista municipal

8 la Riuada abril de 2015especial 5 ANYS

Recull de cinc anys explicant El PratLes esquerdes de l’AVEVeïns del nucli antic demanden a Adif a l’Audiència Nacional per esquerdes de l’AVE.

Precarietat a l’aeroportLa precarietat de l’aeroport creix quatre anys després de l’ocupació de les pistes l’any 2006.

Protestes per l’educacióLes protestes al barri aturen la imposició d’un institut-escola a Sant Cosme.

Patiment en el món agrícolaL’agricultura del delta pateix una situació crítica. Els pagesos expliquen les estratègies per tirar endavant un sector en retrocés.

EL KOP fet un munt de runaUn any després del seu desallotjament, el solar de l’antic Kasal Okupat del Prat segueix en runa.

El conflicte saharauí continúaHassan, emigrant sahrauí, explica el conflicte al Sàhara. Revisa la història recent de l’excolònia i denuncia la repressió que viu la població.

2.294 pisos buitsL’habitatge al Prat, un dret inassolible. La crisi aguditza una problemàtica que ve de lluny. Hi ha 2.294 pisos buits.

2010

En defensa dels animalsDiverses entitats treballen per a aconseguir una protectora d’animals.

La crisi fa augmentar la pobresaLa pobresa s’accentua al Prat amb la crisi. Cada any més persones demanden ajudes socials

El català estancat a El PratLa immersió lingüística augmenta el coneixement però no l’ús social del català.

Patiment en el món agrícolaMares i pares denuncien deficiències a l’Escola del Parc. El problema principal són les portes d’accés.

Crònica d’una indignacióEl moviment dels indignats originat a la plaça Catalunya de Barcelona arriba a la plaça de la Vila.

Manifestació per la sanitatLes retallades pressupostàries arriben a l’Hospital de Bellvitge.

Pel català a l’escola!Concentració en defensa del català a l’escola. Un centenar de persones protesten contra la sentència del TSJC.

Menys personal al CAPEl nou CAP Pujol i Capsada obre amb menys personal. Compta amb un espai ampliat però una plantilla sota mínims.

2011

27.000€ per 9 reunionsL’alcalde entre els càrrecs més remunerats de l’AMB. Cobra 27.000 euros per 29 reunions. Les retribucions no acaben de quedar clares.

La sanitat manté la batallaLes mobilitzacions en defensa de la sanitat pública continuen en línia ascendent.

La memòria pagesa no s’oblidaLa parella Puig Casas ha recollit i catalogat les eines agrícoles del Prat. Cada any obren les portes de casa seva

Redescobrim el Teatre de l’ArtesàEl teatre Artesà fa 24 anys que està tancat i el seu futur és una incògnita. Un ampli reportatge treu a la llum l’estat del teatre.

Eurovegas amenaça el deltaEurovegas, terreny pantanós. La Generalitat planifica casinos a una zona envoltada d’espais naturals.

Vaga, vaga, vaga general!El 14N vaga general. Una jornada històrica inunda els carrers del Prat.

2012

9la Riuada abril de 2015

especial 5 ANYS

Un pacte que atura una vagaMalgrat els acomiadaments, els sindicats pacten i desconvoquen la vaga a Iberia.

Gallego contra les cordesEscarni de la PAH a Antonio Gallego previ a la votació de la ILP al Congrés dels Diputats.

Èxit de la Via CatalanaLa Via Catalana omple nou autocars al Prat. Centenars de pratencs van participar en alguns dels trams.

Imputat el president de la DammEl president de la Damm Demetrio Carceller, imputat en un delicte fiscal. Hauria col·laborat amb el seu pare en un frau valorat en 72 milions d’euros.

Seguim respirant el pitjor aireL’aire del Prat segueix sent dels més contaminats de Catalunya.

L’horror del nazismeÀngel Cortés és testimoni dels camps d’extermini nazis. La seva família es va exiliar al camp de refugiats a França. Van ser conduïts a Mauthausen, on van morir el pare i un germà.

Segueix sonant Esperanzah!El festival Esperanzah! es renova en el cinquè aniversari. L’esdeveniment, fruit del treball de Gats i de voluntariat, rep el finançament de la cooperativa Coop 57.

2013

Stop Pujades al transportProtestes davant la pujada del preu del transport públic. La campanya Stop Pujades va fer diverses concentracions setmanals a la Renfe.

El CIE una presó encobertaEl Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, una presó encoberta per a immigrants.

Desobediència dels alumnes d’ESO Alumnes de quart d’ESO del Prat s’enfronten a la consellera Rigau i desobeeixen les proves de competències.

El Casal la Llavor aterraS’okupa l’antic CELL per a fer-hi un centre social. Una setantena de persones participa a la primer assemblea oberta.

L’Eixample sud ataca l’agriculturaEl futur de la zona agrícola en perill. La reactivació de la segona fase de l’ARE Eixample Sud preveu la construcció de 1.200 habitants.

Bellvitge en peu de guerraRebel·lió Bellvitge. Professionals i usuaris planten cara a les retallades de l’hospital. Els “motins” eviten el tancament de plantes durant l’estiu. Forcen l’obertura de llits per atendre unes urgències col·lapsades.

L’alcalde imputat pel cas dietesLluís Tejedor declara al jutjat per les presumptes dietes irregulars de la FCM.

9N també fa història a El PratEl 9N, un dia històric al Prat. 14.888 vots amb un 64% pel Sí-Sí.

2014

Sant Cosme sense nom a la L9El nom de Parc Nou substitueix el del barri en la nova línia de metro, en un acord entre l’AMB i l’Ajuntament del Prat.

20 anys de Pla DeltaL’Ajuntament difón una versió edulcorada que amaga els greus i irreversibles impactes sobre el territori del delta del Llobregat.

2015La Capsa reapareixLa Capsa aposta per una programació musical diversa. Antics grups del Prat es van reunir al concert de Guia Sonora.Cinc són els anys que La Capsa va estar tancada per obres.

Creador d’oficisArtur Puig Vila, creador de l’Escola d’Aprenents de La Seda.Amb 105 anys era l’home més vell de tot El Prat de Llobregat.

10 la Riuada abril de 2015especial 5 ANYS

Ara fa 5 anys, un Sant Jordi de 2010, presentàvem el núm.0 d’aquest mitjà de comunicació popular. Des de llavors, cada 2 mesos hem re-partit 5.000 exemplars gratuïtament per tot el Prat de cada un dels 25 números que hem editat i hem mantingut activa i actualitzada la

nostra web. Arribar fins aquí no ha estat una tasca senzilla, però ens fa sentir molt orgullosos.

La Riuada és un projecte cooperatiu de comunicació basat en un model d’au-togestió econòmica. No rebem subvencions per mantenir-nos independents d’interessos partidistes, empresarials o institucionals. El nostre sosteniment ha estat possible gràcies als subscriptors, anunciants, la feina desinteressada dels col·laboradors, i els beneficis d’activitats públiques que fem tot l’any i ens ajuden a mantenir un vincle directe amb els lectors. La importància de totes les parts és bàsica per entendre aquest projecte comú. Sense alguna d’elles no hauríem existit. L’agraïment és molt sincer.

El col·lectiu que fem la Riuada creiem en la funció social del periodisme i la seva capacitat transformadora. Sabem que no pot ser objectiu ni neutral però ha de ser honest i rigorós. L’entenem com una eina per controlar el poder i no per promocionar-lo, per aplicar una visió crítica sobre els que governen i generosa amb els governats. Qüestionant sempre la versió oficial hegemònica, replante-jant-la, contrastant-la amb dades rigoroses i objectives, donant noves perspecti-ves, eixamplant les anàlisis fins a arribar a l’arrel. Un periodisme per donar veu als sectors socials que no troben espais on expressar-se, per promocionar les iniciatives del teixit social i cultural que fan d’aquest un poble únic i irrepetible, fomentant una forma pratenca de mirar El Prat i el món, només possible des d’aquí. Promovem un periodisme des de baix, compromès amb el poble, sense interessos econòmics o partidistes al darrera, que defensi i normalitzi la llengua pròpia del Prat avui minoritzada, que sigui una eina pels que volen expressar-se lliurement i faci d’altaveu de les lluites per canviar la societat. Informar-nos per ser lliures.

Avui és un bon dia per demanar disculpes per alguns errors comesos, princi-palment en no haver contrastat suficientment algunes notícies o en no haver arribat a cobrir tot el que calia cobrir. Treballem per millorar-ho i continuem demanant la implicació del màxim de gent per arribar molt més lluny, ja sigui participant al projecte o fent-nos arribar la informació que voldrien veure pu-blicada. Les persones que participem en aquest mitjà ho fem assumint de forma horitzontal totes les tasques que implica i a vegades hem estat pocs per massa coses. Qualsevol ajuda sempre serà benvinguda.

És cert que les veus oficials moltes vegades no hi són a la Riuada, però en la majoria dels casos no ha estat per no buscar-los sinó pel menysteniment i l’opacitat que hem trobat. No és normal què en 5 anys no hàgim pogut entre-vistar mai cara a cara a cap representant polític per més que ho demanéssim. Per saber l’opinió de certs càrrecs hem hagut de recórrer a altres mitjans, les nostres preguntes només les hem pogut plantejar a través de qüestionaris filtrats per la cap de comunicació, sense dret a rèplica, amb retards en les respostes que trencaven la immediatesa de la notícia, i fins i tot contestades directament per ella en nom del càrrec a qui ens dirigíem. En aquest número especial podem constatar com professionals del periodisme defineixen el servei de comunicació del Prat com una maquinària dedicada més a la propaganda que

a la informació. Aquestes pràctiques en un servei públic, pagat amb diners de tothom, són un escàndol i una perversió del periodisme.

Creiem que en una ciutat com El Prat la visió que aportem des de la Riuada és necessària com han estat necessàries les riuades per la formació del Prat i el Delta. Com deia el poeta Pau Vallhonrat: “Amb el fang del riu etern el temps farà una altra plana; tindrem un Prat nou i ferm. Que vingui una altra ri-uada”! Moltes gràcies a tots els que heu fet possible que hagin vingut riuades aquests cinc anys. Avui més que mai ens cal tota la vostra ajuda perquè vinguin moltes més riuades.

Promovem un periodisme fet des de baix, compromès amb el poble

El col·lectiu que fem la Riuada creiem en la funció social del periodisme i la seva capacitat transformadora

Que vingui una altra Riuada!

11la Riuada abril de 2015

especial 5 ANYS

5 anys de Riuada, 5 anys de col·laboracions imprescindiblesMarta Aragó · Raul Bastida · Germà Bel · Marc Blanco · Xavi Blasi · Albert Buisan · Xavi Camós · Bertran Cazorla · Marta Cazorla · Jaume Codina · Xavier Company ‘Bitxe’ · Aida Cortés · Laura Costas · Ricard Cucurull · Aloma Del Lago · Manuel Dobaño · Dani Duarte · Olga Duque · Xavi Esteban · Pere Ezcurra · Càndido Falkato · Kirian Fernández · Natàlia G. Sans · Albert Garcia · Carlos Garcia · José Garcia · Marc Garcia · Francesc Gelabert · Pere Gelabert · Elisa Gibert · Marga Gómez · Esteban ‘Gorilo’ · Teresa Guix · Elena Idoate · Xavi Iroz · Imma Llopis · Miguel Lucena · Carmen Macias · Pep Marcè · Jordi Martí Font · Cristina Martín · Mariano Martínez · Vanesa Martínez · Xavi Mateo · Paloma Mateos · Montse Mayol · Anna Montblanc · Joan Montblanc · Sergi Morales · Sergi Olivera · Arcadi Oliveres · MªCarme Padrosa · Alfredo Pérez · Gerard Peris · Judit Parés · Joan ‘Puça’ · Ferran Pugès · Joan Puigmalet · Xavier Puigmalet · Inma Quesada · Jordi Ramos · Óscar Rando · Òscar Ribas · Jesús Rodríguez · Joana Romero · Stela Rubio · Emi Ruiz · Laia Ruz · Èrika Sánchez · Sergi Sandua · David Sarrà · Ada Serrano · Miguel Soler · Carles Sufuentes · Núria Inés ‘Tintafina’ · David Trigo · Joan Turu · Gemma Úbeda · Joan Valls · Toni Vela · Sonia Velasco · Paula Vidal · Àlex Vilela · Eva Yus

... i a tots els que llegiu la Riuada i la feu viable amb les vostres subscripcions. Moltes gràcies a tots i totes.

Un mitjà de comunicació popular i in-dependent necessita un finançament de les mateixes característiques. Qui paga mana, i en el cas de la premsa això és més que evident. Els diners censuren i controlen els continguts. El periodisme lliure, que preservi uns criteris propis, sempre haurà de tocar temes incòmodes per al poder i, en canvi, posar de manifest aspectes in-visibilitzats. Per això, haurà de tenir molta cura d’escollir les fonts de fi-nançament. La Riuada hem seguit l’exemple d’al-tres mitjans independents i apostem per un model de finançament enfocat a la base, de la comunitat de la qual el mitjà es nodreix i a la qual va dirigi-da. Lectors i lectores, col·laboradors i col·laboradores, que comparteixen el mateix enfocament crític i indepen-dent són qui sostenen el cost econò-mic de La Riuada i permeten que el projecte sigui com és.

L’economia de La Riuada es carac-teritza per:Gratuïtat: el diari en paper es repar-teix gratuïtament perquè d’aquesta manera arriba al màxim de població possible. Costos d’impressió: continuem apostant per aquest format perquè és l’indicat a la gent a la qual ens diri-gim. Treball activista: els i les membres de La Riuada aportem al projecte el màxim d’entusiasme i esforç que po-dem, amb un treball que no és remu-nerat econòmicament, però sí amb la satisfacció d’haver contribuït a una eina útil per a una societat més lliure.

Els recursos provenen de:Subscripcions: les persones que són subscriptores de La Riuada aporten una quota anual al projecte. Anunciants: comerços, locals d’hos-taleria i entitats locals s’anuncien en les pàgines del diari.Activitats: La Riuada organitza dife-rents activitats al llarg de l’any: cal-çotada, paella de Festa Major... Actes per a compartir i apropar-nos que construeixen un poble.

Com ens financem?

Des de la Riuada apostem per un finançament que ens permeti una visió independent

Volem fer que les subscripcions si-guin el pilar més important del fi-nançament de La Riuada. Petites aportacions que provenen de moltes persones que multipliquen La Riua-da i la porten a diferents entorns i àmbits. És el suport que necessitem, que dota als ingressos d’una estabi-litat i a l’equip de La Riuada d’una motivació més intensa i un compro-mís constant.La Riuada et necessita. No ens fa mandra explicar que el projecte pas-sa per dificultats financeres. En els darrers anys hem hagut de fer front a un creixement del 25% dels cos-tos d’impressió de la rotativa. D’al-tra banda, reconeixem les nostres mancances en la feina de difusió i de moure’ns per a trobar subscriptors. Per a remuntar aquesta situació i fer que les qüestions econòmiques no si-guin una preocupació per La Riuada, i que ens puguem centrar en fer la feina que cal fer, ens posem les piles. Engeguem una nova campanya de subscripcions, que servirà per a re-novar el compromís dels que ja eren subscriptors i subscriptores i trobar noves aportacions. Les subscripcions es poden fer emplenant les butlletes

que repartim i que també penjarem al web. Hi ha la possibilitat de domi-ciliar el pagament anual.

La quota bàsica de La Riuada són 15 euros anuals. Per fer-te una idea, la proporció del projecte corresponent a la teva quota faria possible:

- 115 exemplars de La Riuada en paper, i un nombre de lectors i lec-tores que multiplica aquesta xifra perquè la publicació passa de mà en mà- 4 notícies, 3 preguntes a entrevis-tes, 3,5 fotografies, 3,2 paràgrafs d’un reportatge d’investigació

Això t’ho expliquem per a visibilitzar els resultats del teu esforç. Però La Riuada és un projecte indivisible i continu: la impressió en la rotativa, l’actualitat, les expressions... I amb la teva ajuda, aconseguirem que tot ho tiri endavant. Tu ets part de La Riuada i tu la fas possible!

Subscriu-te a la Riuada RIUADA RIUADA

Les aportacions dels subscriptors són bàsics per al manteniment del projecte

12 la Riuada abril de 2015especial 5 ANYS

Adrián Caballero, 26 anys«Una opinió diferent a la res-ta. Fa un bon paper que no fan els altres mitjans, té un caràcter reivindicatiu que no té cap altre diari.»

Antonia Sedano, 66 anys«La tenim al mercat i se l’emporten moltíssim, ho feu molt bé.»

Júlia Gelabert, 17 anys«M’agrada la Riuada, està es-crit en català i hi escriuen el que pensen encara que als al-tres no els agradi. M’agrada que sigui del Prat.»

Josep Maria Sardà, 72 anys«Només l’he fullejat però sen-to, pel boca a boca que són molts directes.»

SaraRodríguez, 16 anys«Permet infor-mar-te sobre coses del Prat, i això està bé. M’agrada el seu caràcter reivin-dicatiu.»

Montserrat Auñón, 46 anys«M’agrada molt La Riuada, el problema és on trobar-la.»

Què n’opines de la Riuada?Coneguem el punt de vista de la gent d’El Prat

13la Riuada abril de 2015

actualitatR

ÀP

IDS

L’Associació Gegantera del Prat va reu-nir centenars de pratencs a la plaça de Catalunya, el passat dissabte 18 d’abril, en una festa solidària per recaptar fons per a la recerca del cáncer infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu.

una fEsta soLidària pEr sant joan dE déu

Més de 120 persones van participar el dia 21 març en la 8a calçotada popular. A causa de la pluja la calçotada es va realitzar a La Llavor. Els beneficis obtin-guts permetran que el diari que teniu entre les mans continuï sortint al carrer.

èxit dE La CaLçotada dE La riuada

La situació del treball està experimen-tant una lleugera millora. Al Prat, el març del 2015 l’atur registrat s’ha reduït en 521 persones amb relació a l’any an-terior, un 8,9%, variació inferior a la mit-jana comarcal del Baix Llobregat, que és del 9,4%. La reducció de l’atur se centra en ocupacions de la indústria i la cons-trucció i ha estat 2,3 vegades superior en els homes que en les dones. Aquesta millora resulta insuficient. Al Prat hi ha 5.360 persones registrades en situació d’atur, 2.634 més que abans de la crisi. El 26% del total fa més de 2 anys que està situació d’atur, i el 25% tenen més de 55 anys, perfils que no han millorat, fet que indica que el problema de l’atur és estructural. Per entendre per què la recuperació econòmica no està generant suficients llocs de feina, una qüestió cabdal és la

que apunten els sindicats CGT i CNT: les empreses fan més beneficis amb menys plantilla que abans i una major intensi-tat de treball. CGT posa com a exemple al Prat, l’antiga Gearbox, actualment in-tegrada a SEAT, que ha incrementat el volum de producció un 50% amb una plantilla que ha passat de 1.200 a 1.100. I aquest fenomen pot ser més accentuat en empreses més petites amb menys re-cursos. La CNT del Prat afegeix l’exem-ple de la constructora COMSA, que re-centment ha fet uns acomiadaments i la plantilla restant assumeix el mateix vo-lum de feina.

En el darrer any l’atur a El Prat es redueix en 521 persones

Baixa l’atur a un ritme lentLa seu de Blackstone del Prat de

Llobregat va ser dels escenaris de la campanya internacional de protes-ta contra aquest fons d’inversió el 17 de març, juntament amb Nova York, Londres i Madrid, entre altres ciutats. Dos centenars d’activistes de la PAH es van concentrar a la porta de l’edifici de Blackstone. Amb adhesius i un mu-ral amb la frase “Blackstone desnona”, han denunciat les pràctiques agressi-ves dels fons voltors. Blackstone té un ampli negoci hipo-tecari als Estats Units que consisteix a comprar massivament títols hipote-caris rebaixats per després recuperar el màxim del deute possible i acabar venent els immobles. Recentment ha comprat hipoteques de Catalunya Cai-xa valorades en 40.187 milions d’eu-

ros, havent-hi aplicat un descompte del 40% en els títols. La PAH afirma que aquests grups financers estan pro-vocant marxes enrere de dacions en pagament o lloguers socials ja acor-dats en les hipoteques que adquirei-xen.

Acció internacional d’afectats per la hipoteca a Blackstone

Acció de la PAH al Mas Blau. J.V.

Tal com estableix el calendari mar-cat per la Directiva Marc de l’Aigua, ha sortit a informació pública el Pla de gestió del districte de conca fluvi-al 2016-2021, que té com a objectiu assolir un bon estat de les masses d’ai-gua. L’estat de deu de les onze masses d’aigua superficials que hi ha al Delta del Llobregat és qualificat de dolent: el riu, set a la desembocadura (L’Arana, Cal Tet, Ricarda, Roberta, Remolar-Filipines, Riera Sant Climent i Murtra) i dues a la costa (Llobregat i Prat-Cas-telldefels). El Pla estableix terminis fins al 2021 o el 2027, segons el cas, per al compliment dels objectius.El Pla també es fa ressò del mal estat de l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta per la seva elevada salinització i la presència

de sis dels nou contaminants contem-plats. La principal problemàtica és la pressió extractiva que rep aquest aqü-ífer. Aquest any la pressió s’ha incre-mentat perquè durant 44 dies Agbar va estar captant aigua de pous perquè el riu Llobregat va patir una contami-nació per un dissolvent. D’altra banda, la barrera contra la intrusió salina de l’aigua del mar, projectada pel 2010, continua aturada per les retallades pressupostàries de la Generalitat.

Mal estat de les aigües del Delta

El riu, els estanys i l’aqüífer es troben en mal estat

ECONOMIASOCIETAT

TERRITORI

30-40 ANYSUNIVERSITARI

UN ANY A L’ATUROPERADORS, INDÚSTRIA I

CONSTRUCCIÓ

55-59 ANYSESTUDIS SECUNDARIS

+ DE 24 MESOS D’ATUR

TREBALLA EN OCUPA-CIONS ELEMENTALS

ATURAT/ADA DEIXA L’ATUR

14 la Riuada abril de 2015actualitat

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

Obra del cineasta pratenc que reivin-dica la importància del muntatge com a part bàsica i essencial en el procés de creació d’una obra audiovisual. Dirigida als professionals i estudiosos del món audiovisual, s’hi exposen els secrets d’aquest ofici, les regles teòriques, i els recursos de llenguatge.

Riuada de llibres pratencs per Sant JordiCULTURA

El MontaJE CinEMatogRàfiCo. DEl guión a la PantallaJoan Marimón (Universitat de Barcelona)

El màxim d’ànecs al Delta de Llobre-gat es va assolir l’hivern del 2002, abans de l’ampliació de l’aeroport. Eren uns 5.000 exemplars, dels quals 3.123 eren collverds. Les obres del Pla Delta han eliminat més de 1.000 hectàrees d’espais naturals. La pobla-ció d’ànecs va anar minvant, i el 2007 s’estabilitza al voltant de la meitat de la inicial.

Els espais naturals protegits que resten són insuficients per alimentar aquestes aus, per la qual cosa es van començar a produir afectacions a al-guns cultius. Com ha denunciat l’en-

titat ecologista Depana en un informe que ha presentat a la Comissió Euro-pea, l’Administració, en lloc d’incre-mentar les zones protegides o donar ajuts econòmics, s’ha centrat a donar llicències per caçar als ànecs que sur-ten de les zones protegides. Des del 2009, la situació s’ha anat agreujant fins al punt que el 2015 s’han compta-bilitzat 1.554 ànecs, de les quals tan sols 191 eren collverds. Durant tot aquest període, el 94% d’exemplars han desaparegut, i hem de retornar 30 any enrere per a trobar xifres si-milars.

L’ànec collverd quasi desaparegutTERRITORI

RÀ

PID

S

Un any més l’escarxofa & Jazz ha acon-seguit aplegar a centenars de persones a l’exterior de la Capsa. L’acte va ser or-ganitzat per l’associació Gastronòmica Les Escarxofes i la Capsa. El públic va gaudir d’un dia ple d’activitats.

L’EsCarxofa & jazz Es ConsoLida

El festival de sopes del món arriba a la seva 8a edició al Barri Sant Cosme. Aquest Festival busca la integració soci-al dels veïns del Prat de Llobregat per mitjà de la Sopa. El festival ha estat or-ganitzat per GATS.

LEs sopEs dEL món mostrEn variEtat

CULTURA

El pròxim dissabte 9 de maig se celebra-rà el DansaBaix per primera vegada al Prat de Llobregat en el marc del 20è Pra-tifolk. Es tracta d’una trobada de danses tradicionals pròpies de diferents pobla-cions del Baix Llobregat ballades per les entitats que les mantenen vives.La iniciativa ha sorgit de la Colla Dan-saire del Prat Picacrestes, amb l’objectiu de difondre aquest patrimoni i servir de punt de trobada de les diferents entitats que hi treballen.

Hi participaran dansaires d’onze pobla-cions que mostraran balls que es duen a terme normalment en motiu de les fes-tes majors o la celebració del Carnaval. Es finalitzarà amb una ballada conjunta. S’ha editat un llibre amb informació de les 20 danses tradicionals de la comarca.

DansaBaix, danses tradicionals del Baix Llobregat al Prat

La trobada aplegarà colles d’onze poblacions de la comarca

Recull dels articles periodístics que van despertar la passió pel periodisme a l’autor i que el van marcar en la seva trajectòria professional. Són les vivèn-cies viscudes al llarg de trenta anys d’exercici de l’activitat informativa. En el llibre, també hi podem trobar un es-pai dedicat a les persones que en Do-baño va entrevistar.

K11 EstaCión ClanDEstinaManuel Dobaño (Rúbrica)

L’autora, nascuda al Prat de Llobre-gat, ha publicat el seu primer poemari que al mateix temps és el seu primer llibre en català. L’obra és un recull de poemes escrits en diferents moments de la seva vida, una recopilació de versos acumulats durant molts anys, conduïts per l’atzar, la paradoxa i la ironia.

a lEs PalPEntEsMaria Esteve (Rúbrica)

Llibre que explica la història de la com-panyia des del punt de vista de les actrius i actors que hi han format part o que hi participen. Editat en col·laboració entre el Kaddish i l’associació local Tintablava, consta de 28 textos de diferents persones que han passat per la companyia al llarg de la seva trajectòria. També s’hi podran trobar textos escrits per espectadors.

tEatRE KaDDish. 40 anys (1975 . 20015)Diversos autors (Rúbrica)

15la Riuada abril de 2015

xarxes

La tira Xavi Blasi

opinió

Pere Ezcurra

Els sous dEls polítics pratEncs

L’any 1979, Antonio Martín va de-manar al seu partit, el PSUC, que se li compensés el sou d’obrer de la cons-trucció per acceptar presentar-se com a cap de llista a les primeres elecci-ons municipals democràtiques. No hi havia prevista cap assignació per als candidats a regidors. Trenta sis anys després no se sap si estan ben o mal pagats. Lluís Tejedor, el batlle inamo-vible, cobra en concepte de salari, el que al meu parer, seria el que rebria en qualsevol empresa privada, comp-tant els triennis acumulats. És un al-calde amb ofici i crec que se’ls guanya.Una altra cosa són els sous dels re-gidors. Molts d’ells també acumulen triennis, amb una qualificació pro-fessional baixa i per això necessiten continuar retribuint a gran nombre de tècnics en les diverses disciplines amb salaris importants. Els cost dels serveis es veu agreujat per aquests sa-laris afegits, que podrien ser eliminats si haguessin estat capaços d’assimilar els coneixements i les experiències que els anys en la gestió fan millorar a qualsevol professional. No s’han dotat d’indicadors que els permeti conèixer els resultats de la seva gestió, mesu-rar-los i corregir-los, la por a la veri-tat els immobilitza. El Fracàs escolar, l’evolució de l’atur, la valoració dels usuaris dels diversos servei, de cultu-ra millor no parlar-ne. S’hauria de fer una barreja entre sardinades, paelles gegants o migas tot a cop de timbal i olor a pólvora descuidant els músics de debò. Sols els interessa un indi-cador, els resultats de les enquestes d’intenció de vot. Allò que no es quan-tifica no és mesurable i no facilita les necessàries accions de millora en els processos, afavorint la impunitat. És una situació de mediocritat laboral. El cost salarial és excessiu, els paguem massa bé. Això crec.

contrapuntEls amics dE la gEnt

fotodenúncia

L’elecció dels llocs de les parades a la Plaça de la Vila durant la diada de Sant Jor-di, segueix uns criteris que semblen prioritzar a les for-macions polítiques i a certes entitats, deixant de banda un repartiment més equitatiu de l’espai. Coneixeu les paraules sorteig o rotació?

La plaça dels partits polítics

Anagrames de Scrabble | Número 12, objectiu: 416 punts

Queda un mes per a les eleccions mu-nicipals i es nota en molts aspectes. Els candidats locals són simpàtics i els veiem pels carrers amb aquella cara de ser els millors amics de tothom. Seguir l’actuali-tat política dels partits que s’hi presenten és una cursa de fons sobre qui serà el més social i el més generós amb els problemes dels ciutadans. És curiós que, malgrat els esforços, la gent cada cop n’està més tipa quan parlen dels polítics. Potser ja els han vist massa el llautó i la diferència existent entre l’ètica del discurs i l’ètica dels fets. Això és visible en el cas de les dietes de l’alcalde, i també en aquells partits que han contribuït des de les seves direcci-

ons a aplicar a ulls clucs les polítiques d’austeritat i les retallades amb casos de corrupció pel mig, i que ara també es pre-senten com la medicina ideal per ajudar els més necessitats (PP, PSC, CIU...). Així en els darrers plens hem vist CIU defen-sant la inclusió de clàusules socials en les contractacions públiques d’empreses privades per part de l’ajuntament. Hom es pot preguntar si no seria més fàcil can-viar a un model de contractació pública directa que beneficiï als més empobrits per la crisi, però tots els grups van votar a favor adornant-se de preocupació pels més necessitats a dos mesos de les elec-cions, fins i tot els d’esquerres “de debò”.

El PP, que un dia és més xenòfob que PxC i al següent és la veu de l’esquerra anti-retallades (amb dos pebrots) va portar al ple d’abril un sector de l’Associació d’Atu-rats que venien a denunciar el conflicte intern que tenen i, de pas, tocar el crostó a l’alcalde per haver participat en actes de l’altre sector de l’entitat. Si no ho heu notat, El Prat ara mateix és una guerra de guerrilles entre nous partits i associaci-ons que es fan i es desfan, nous “amics de la gent” que fan desconfiar per les seves ànsies de presentar-se a les municipals sota l’aixopluc de marques polítiques de moda. Confluència zero, draps bruts per avorrir. I ara, voteu....

16 la Riuada abril de 2015l’entrevista

- Com van ser els teus inicis en el món dels castells?Als 16 anys una amiga em va proposar de participar dels Castellers de Barce-lona, amb els qui vaig començar tocant la gralla per acabar-hi fent castells. Dels 22 als 25 anys vaig formar part dels Mi-nyons de Terrassa. Actualment tinc el cor dividit en tres trossets, un d’ells és ara pels Castellers del Prat.

- Com arribes a ser cap de colla?El primer cap de colla no podia dur a terme la tasca i em va proposar que as-sumís el càrrec. Quan la junta i l’assem-blea hi van estar d’acord vaig acceptar, proposant a l’hora a altres persones per-què es fessin càrrec de la canalla.

- Quines són les teves responsabili-tats dins la colla?Coordinar a la tècnica per poder assolir els objectius que ens proposem. També faig de pont comunicatiu entre l’equip tècnic i la junta directiva. En relació a les actuacions, decidir quins castells es faran. Sóc l’última en decidir si un cas-tell es fa o no, tot i així, sempre procuro arribar a un acord amb els meus com-panys d’equip.

- Has parlat de tècnica, a què et re-fereixes?La tècnica és l’equip de persones que marca els reptes de la temporada, que organitza els assajos i que decideix qui fa els castells. Dins l’equip hi ha tres grups: els caps de pinya, els de tronc i els de canalla. Cada un d’ells s’encarre-ga d’estructurar les parts del castell i or-ganitzar als membres de la colla.

- Com és un assaig d’una colla caste-llera?En el nostre cas, els assajos duren dues hores i mitja. La primera hora la dedi-quem a fer assaig de canalla i rengles. La canalla practica els poms, la part del castell que va més amunt de l’estructu-

ra. Els rengles consisteixen a fer pilars a les espatlleres per tal que els castellers agafin agilitat i rapidesa, i per a corre-gir errors a l’hora de pujar. A la segona part de l’assaig fem les proves dels cas-tells que volem dur a plaça, amb pinya o sense.

- Parlem de la vostra primera diada castellera, què se sent en convertir-se en colla de sis?El dia abans de la diada vaig passar molts nervis i sentia una gran pressió. Vaig sentir molt suport per part de tota la colla, això sempre dóna ànims. En el moment que vam descarregar el 4 de 6 vaig sentir molta emoció i felicitat. Els castells són unió i força. És una sensació que costa molt d’explicar.

- Després d’haver fet el primer cas-tell de sis, ja us podeu batejar, en què consisteix un bateig casteller?No hi ha cap protocol oficial, l’únic re-quisit és fer un castell de sis pisos. Els padrins són qui decideixen si deixes de ser colla en formació, en el nostre cas, els Castellers de Barcelona i els Caste-llers de Cornellà. El nostre bateig serà el 27 de juny, en el marc de la Festa de la Sega i el Batre. Hi assistirà Cornellà, Barcelona per qüestions d’agenda no hi podrà ser, però enviaran una represen-tació de la colla. També hem convidat als Laietans de Gramenet, la colla que ens va donar l’oportunitat de participar en la nostra primera diada castellera i fer els nostres primers castells de sis a plaça.

- Quins són els objectius de futur de la colla?Consolidar la colla i anar creixent. Cal arribar a tota la gent del Prat, que el poble s’acabi de creure que hi ha una colla castellera feta per i pels pratencs i pratenques. El nostre objectiu és acon-seguir fer els castells de sis i per això cal treballar amb esforç i ganes.

«Sóc l’última en decidir si un castell es fa o no,tot i així sempre miro d’arribar a un acord»

Meritxell VallsCap de colla dels Castellers del Prat

Meritxell Valls durant un assaig a la Plaça Blanes del Prat. P.V.

Meritxell Valls i Molins, més coneguda com a Meri Prat, té 36 anys, és coordinadora de projectes pedagògics, gegantera, grallera, castellera i mare. La seva passió pels castells neix durant la seva adolescència i des d’aleshores no ha deixat de sentir amb emoció i alegria tot el que envolta a aquest món. Des de fa uns mesos a agafat el paper de ser la cap de colla dels Castellers del Prat, tasca que ha assumit amb responsabilitat i il·lusió.

Cal arribar a tota la gent del Prat, que el poble s’acabi de creure que hi ha una colla castellera

Els castells són unió i força. És una sensació que costa molt d’explicar

LLegiu L’entrevista a: www.lariuada.cat