MIC-MICLA REVISTA DE L�ESCOLA ÀURIA

54núm.

sumari·A fons:

· L�epilèpsia: què és, com es tracta i implicacions educatives

· Taller de so: les ones vibratòries com a teràpia.

·Fem escola:

· El treball cooperatiu.

·Coses que es fan:

· Activitats, festes, excursions

Les escoles d�educació especial iels seus professionals han tingut alllarg de la història l�encàrrec de tenircura dels nens i nenes amb retardmental. Nens i nenes que sovint notenien lloc a la societat ni dins l�àmbiteducatiu.

Durant molts anys hem portat aterme una tasca pedagògica,educativa i també terapèutica, doncsdes de l�escola especial s�enténl�educació com un concepte amplique recull no tan sols els aspectesacadèmics sinó també el benestarfísic, psicològic i emocional del �a lumnat . És en aques tapreocupació pel benestar psicològici emocional on els àmbitspedagògics i terapèutics han anati van estretament vinculats.

Actualment els nens i les nenesamb necessitats educativesespecials derivades de retardmental i/o d�altres problemàtiques(trastorns del desenvolupament, deconducta..) tenen l�oportunitat d�anara l�escola ordinària i ser inclosos enel sistema educatiu ordinari, fet quees deriva d�un canvi positiu en lasensibilitat de la societat en generali del mon educatiu en concret.

Creiem que aquesta nova realitathauria de continuar oferint en totsels casos que ho requereixin lapossibilitat de contemplar la vessantmés terapèutica i especialitzada

atenent les particularitats de cadaalumne des d�una visió més àmpliaque l�acadèmica. En aquest sentitels professionals de l�escola Àuriaestem disposats a col·laborar idonar el suport que calgui per lamillor atenció de l�alumnat. Peròtambé creiem que cal continuarcontemplant l�escola especial comun recurs vàlid i adient que potproporcionar els serveis i suportseducatius específics necessaris.

En aquest sentit pensem que lesfamílies i tots els agents implicatshan de conèixer l�oferta de l�escolaespecial per poder valorar totes lesopcions educatives existents. Itambé pensem que es faimprescindible el consens de totsa q u e s t s a g e n t s p e rl�acompanyament dels alumnes iles seves famílies.

ÍNDEXA fons:

- Taller de so.................. 01

- L�epilèpsia.................... 02

Fem escola:

- Les eines del fuster........06

Fes click!:

- www.edu365.com..........07

Mic-Mic obre bustia:

- Dispiera a la Marató.......08

Coses que es fan:

- Les excursions del primertrimestre...........................10

- Les festes del primertrimestre...........................12

- Aules...............................16

- La Teca...........................28

Ja som en un NOU any i, aquest,més NOU que qualsevol altre. Somal 200NOU i la nostra revista hovol celebrar d�una maneraespecial, vol que gairebé tot siguiNOU, com l�any. Canvia el disseny,algunes seccions, la publicació,etc.... A mesura que aneu passantplanes anireu percebent els canvisque s�hi han fet.

Direcció i coordinació:Comissió revista EscolaÀuria.

Suport tècnic:David Martín.

Edició: febrer 2009

EDITORIAL

La pràctica d�utilitzar el soper equilibrar el nostreésser existeix des de famolt temps.

Els tibetans utilitzavencampanes xineses, bolsd e m e t a l l c o m afonaments de la sevapràctica espiritual. A Bali,Indonèsia, instrumentsressonants , gong itambors, són utilitzats enles cer imòn ies peramp l i f i ca r i env ia rmissatges. Els aborígensaustralians i els �xamans�n a d i u s d � A m è r i c autilitzaven tons vocals,v ibrac ions de sonsr e p e t i t i u s , a m binstruments creats per lanaturalesa.

Els sacerdots de l�AnticEgipte utilitzaven el so enles seves cerimònies perfer entrar en ressonànciaels seus centres d�energia

o xacres. Hi ha una certacorrelació entre lesdiferents parts del cos icerts sons específics.

Tot el que existeix al�univers es troba en estatde vibració i freqüència.Aquesta freqüència-vibració és coneguda coma ressonància. Els òrgans,ossos i xacres en el cosh u m à p o s s e e i x e ndiferents freqüències devibració. Per mitjà delprincipi de ressonància elso té la capac i ta td�harmonitzar les diferentsparts del cos fent del soun instrument terapèutic.Aquesta teràpia ésadequada en situacionsde tensió i estrès, millorade la concentració il�atenció, etc�

He de destacar, en aquesta r t i c l e , l a m e v aexperiència en algunes

aules de l�escola. Éscuriós observar com encada nen ressona un soconcret i es confirma ambuna mirada de complicitat,gest o expressió facial. Enpoques ocasions em troboque el so els alteri, per lafacilitat que tenen dedesconnectar d�allò queels pot pertorbar. Caldestacar la relaxació anivell muscular i mentalque els produeix la teràpiadel so, l�atenció quedemostren seguint el so isobretot la seva expressióde benestar.

A n i v e l l p e r s o n a lm�agradaria expressar laconnexió que ha sorgitentre nosaltres, podentaixí interactuar des de lesemocions. El meu apre-nentatge amb ells ha estatel de no deixar-me portarper la ment i escoltar elcor.

Taller de so

01

a fons

02

a fons

L�epilèpsia

Què és l�epilèpsia i comes manifesta

L�ep i l èps ia és unaafectació neurològica delsistema nerviós centralcaracteritzada per unimpuls elèctric anormal deles cèl·lules del cervell quedóna l l oc a c r i s i srecurrents, que s�inicien if inalitzen de manerabrusca i poden anaracompanyades de canvismotòrics, psicològics o dela consciència.

L�aparició d�una única crisino permet el diagnòsticd�epilèpsia, així comtampoc les ocasionals oles que apareixen durantuna malaltia aguda. Encanvi, la repetició de dueso més crisis no provo-cades per una causaimmediatament iden-tificable, dóna lloc asospites que confirmaranun diagnòstic d�epilèpsiaen base a l�anamnesi i

l � e x p l o r a c i ó f í s i c a ,complementades amb unelectroencefalograma(EEG) i una provad�imatge estructural. Elprocés diagnòstic potcomportar també larealització d�un TAC o unaressonància magnèticacerebral.

Les causes de l�epilèpsiasón molt variades, essentles més freqüents lahipòxia o anòxia perinatal,l e s m a l f o r m a c i o n scongènites i els trastornsgenètics, les infeccions,e l s t r a u m a t i s m e scraneoencefàlics, elstrastorns metabòlics, lescrisis febrils, les malaltiesdegeneratives cerebrals,els tumors cerebrals, o elsacc idents vascularscerebrals o l�alcoholismeen persones adultes.Amb tot, hi ha formesd�epilèpsia de les quals nose n�han pogut determinarles causes.

Classificació de lesepilèpsies

L�epilèpsia es classifica entipus de cr isis i ensíndromes epi lèpticsdefinits que engloben, perun general, diversos tipusde crisis.

Les crisis es divideixen endos grans grups: lesparcials o focals i lesgeneralitzades . Lesprimeres s�originen en unlloc concret del cervell, ésa dir, tenen un focus, ipoden ser s imples,complexes o parcialscomplexes que evolu-cionen cap a cr is isgeneralitzades.

Crisis parcials

Les parcials simples nocomporten l�alteració de laconsciència, acostumen adurar menys d�un minut is�acompanyen de signesmotors o sensorials

L�epilèpsia ha estat una malaltia estigmatitzada al llarg de la història.Antigament hi havia la creença que les persones que la patien estavenboges i fins i tot possesses o endimoniades. La manca d�informació éssempre la pitjor aliada per poder desmitificar i entendre, en aquest cas,un trastorn neurològic que no és ni una malaltia mental ni molt menyscontagiosa, i que es presenta amb una incidència significativa en l�àmbitde la discapacitat intel·lectual. L�objecte d�aquest article és conèixeruna mica més l�epilèpsia, el seu abordatge terapèutic i les implicacionsque pot comportar a nivell, sobretot, educatiu.

a fons

03

(formigueig, alteracions dela visió i de la parla,percepcions olfactivese s t r a n y e s , a l · l u c i -nacions,...).

E n l e s p a r c i a l scomplexes hi ha unaa l t e r a c i ó d e l aconsciència, amb pèrduade la capacitat de respostadurant la crisi, miradaabsent i realització d�actesmés o menys complexes,automatismes de lesmans i amnèsia d�allòsucceït durant la crisi.Poden iniciar-se com unacrisi parcial simple i derivarvers una crisi parcialcomplexa.

Quan la descàrrega inicialen un grup neuronalconcret es generalitza ala resta d�estructurescerebrals, la crisi parcialevoluciona vers una crisigeneralitzada de formasecundària.

Crisis generalitzades

Pel que fa a les crisisgeneralitzades, es podendiferenciar dos gransgrups: les no convulsivesi les convulsives.

E n t r e l e s c r i s i sgenera l i t zades noconvulsives hi ha lesabsències (a turada

brusca de l�activitat motorai disminució del nivell deconsciència) i les crisisatòniques (amb pèrduadel to muscular).

Quant a les crisisg e n e r a l i t z a d e sconvulsives, diferenciemles tòniques (pèrduabrusca de la consciènciaseguida d�increment delto muscular i rigidesa), lesmioclòniques (sacse-jades musculars senseaugment del to) i lestònico-clòniques (pèrduabrusca de la consciència,augment del to musculari rigidesa, i convulsionsgeneralitzades).

Com actuar davantd�una crisi epilèptica

Les crisis epilèptiques,sobretot les que espresenten en formad�atacs convulsius,acostumen a generarangoixa en les personesque les presencien, imés quan s�esdevenenen entorns socials nohabituats a aquest tipusde mani festacionsclíniques. És important,per tant, saber comactuar davant d�una crisiepilèptica convulsiva.Les pautes generalspassen per mantenir la

calma, evitar que lapersona afectada eslesioni amb objectescircumdants i romandreal seu costat fins que esrecuperi.

Si es presencia l�inici del�atac al costat de lapersona i s�adverteixque està a punt decaure, cal intentaratenuar la seva caigudaper evitar que es lesioniamb el cop. Una vegadaa terra, cal posar-li sotael cap un coixí o unapeça de roba, o agafar-li suaument perquèaquest no piqui contrae l te r ra o cont raqualsevol superfíciedura , pe rò sensesubjectar excessi -vament la persona. Perevitar cops cal retirarmobles o objectes delseu voltant. És preferibleafluixar les peces deroba i posicionar lapersona de costat perevitar l�aspiració en casde vòmit.

És preferible també nomoure l�afectat del llocon hagi caigut, a no serque sigui estrictamentnecessari en cas quel�atac sobrevingui en unlloc perillós, com araenmig del carrer, a lapart alta d�una escala o

L�epilèpsia

L�epilèpsiaa fons

prop de maquinària oobjectes amb els qualspugui ferir-se.

Si a conseqüència de lesbrusques contraccionsmusculars l�afectat térisc de mossegar-se lallengua se li pot introduirentre les dents unmocador doblegat dem a n e r a n o m o l tp r o f u n d a p e r n odificultar-li la respiració.En cap cas no li hemd�introduir els nostresdits a la boca perquè hiha risc de mossegadaimportant, ni tampocobjectes durs o que espuguin estellar.

En cap cas no s�han dev o l e r a t u r a r l e sconvulsions subjectantamb força la personaafectada, perquè lipodr íem provocarlesions.

Cal esperar que demanera espontània lipassi la crisi, desprésde la qual és moltprobable que la personaestigui cansada i tinguit e n d è n c i a a l asomnolència, la qualcosa és normal i se l�hade deixar descansar, itambé pot presentar unarelaxació d�esfínters quefaci que s�orini o defequi

al damunt, la qual cosatambé és normal.

Caldrà alertar als serveismèdics si l�atac esperllonga més de cincminuts o es repeteixencrisis successives, itambé si s�ha fet ferideso s�ha colpejat al capdurant la crisi.

Abordatge terapèutic del�epilèpsia

El tractament de l�epilèpsiaé s e m i n e n t m e n tfarmacològic. Mercès alsfàrmacs, aproximadamentun 80% de personesepilèptiques es controleni no pateixen crisis. El 20% restant pateixen el ques�anomena epi lèpsiafàrmaco-resistent.

El t ipus de fàrmacantiepilèptic que caladm in i s t r a r r esponsempre a una elecciópersonalitzada, i dependràde cada pacient i del tipusd�epilèpsia que presenti.El tractament farmacològics�inicia amb dosis mínimesen monoteràpia i s�aniràincrementant la dosi finsassolir la dosi terapèutica,que el metge podrà anarcontrolant i valorant apa r t i r d e l s n i v e l l splasmàtics extrets d�una

analítica de sang. Esp o d r à p r e n d r e e nconsideració la teràpiaafegida (varis fàrmacs) enaquells persones en lesquals la monoteràpia ambun o dos fàrmacs no hagiestat suficient per alcontrol de les crisis.

És molt important prendresempre la medicació enl�horari indicat, dormir leshores necessàries (entre7 i 8 hores els adults) ievitar la pràctica d�esportsde risc i/o situacions querequereixin un esforç físicimportant o que comportinemoc ions f o r t es osotmetre�s a estímulssonors i visuals massaintensos. Per optimitzarl�adherència al tractamentl e s r e c o m a n a c i o n spassen per la correctaeducació sanitària tant ala persona epilèptica coma la seva famí l ia ,disminuint l�estigma quepot suposar la malaltia,utilitzar prescripcionssenzilles de complir, imantenir una bona relacióentre els diferents nivellssanitaris i d�aquests versla família o les personesque en tenen cura.

En casos extrems en elsquals la medicació noajuda a evitar les crisis,es pot valorar la cirurgia,

04

05

L�epilèpsia

a fons

que esdevé, però, unatècnica agressiva, ja queconsisteix en la reseccióde la zona del cervell queprodueix les crisis. Altreslínies terapèutiques lesc o n s t i t u e i x e n l aprescripció d�una dietacetogènica, r ica engreixos, indicada prin-cipalment per als nens ol�estimulador vagal, unanova tècnica mitjançant laqual s�implanta un petitaparell per estimular elnervi vague.

Epilèpsia i educació

L�escolarització suposaràper al nen epilèptic elprimer pas vers la sevaintegració social. Ésimprescindible que a nivellescolar, tant el professorati el personal de l�escolac o m e l s m a t e i x o scompanys entenguin lacondició de l�alumneepilèptic, els possiblesefectes dels medicamentsi què fer en cas que el nenpresenti un atac. El paperde l �escola és moltimportant en la recollidad�informació que podràa judar a dec is ionsmèdiques futures, i cal querealitzi un treball conjunt icoordinat amb la família.Una sobreprotecció enexcés del nen epilèptic pot

limitar el seu creixementpersona l . Ca l ten i rpresents les limitacionsque li suposarà la malaltiaperò ser curosos enestablir els límits justosque li permetin portar unavida escolar el màxim denormalitzada possible iuna correcta relació ambels seus companys.L�activitat intel·lectual,l�activitat física moderada,l�aire lliure i el sol li seranelements pos i t ius ibeneficiosos.

Pel que fa a les funcionscognitives, tot i quedependrà del tipus decrisis, l�epilèpsia podràcomportar problemesd�aprenentatge i sobre lamemòria. La presènciad � a b s è n c i e s p o d e nimpedir captar al nen lesinformacions necessàries,m e n t r e q u e c r i s i sconvulsives poden deixaral nen tan cansat que lidificultin l�execució de lestasques escolars. Tambéels medicaments i elsseus efectes secundarispoden afectar directamentl�aprenentatge, ja quep o d e n a l t e r a r e lpensament, la memòria ola concentració. Lluís Miró i Quintana.

NeuropsiquiatreJosep Palà i Ibáñez.

Pedagog

Les eines del fuster

fem escola

06

El primer trimestre, elclaustre de l�escola vaminiciar un curs de formaciósobre el treball cooperatiu.

Com hem d�entendre eltrebal l cooperat iu?

- No és únicament unmètode d�ensenyamentsinó que també és uncontingut del currículumque cal ensenyar.

- Per tal que els alumnespuguin assolir plenamentaquest cont ingut ésnecessari un mètodeplanificat i estructuratd�ensenyament.

- Pot desenvolupar-se entotes les àrees delcurrículum i en totes lesetapes educatives (infantil,primària i secundària).

- Implica un aprenentatgei un procés de canvi en ladinàmica de classe a nivellde mestres i alumnes.

- Suposa una forma i tipusd�aprenentatge diferent ala tradicional en el sentitque dóna un paper actiuals alumnes al llarg de totel procés: ni competitiu niindividualista.

- Es tracta d�una formad�enriquir el currículum anivell de competències i

habilitats socials sensedetriment de les com-petències conceptuals oacadèmiques.

Què és l�aprenentatgecooperatiu?

- L � a p r e n e n t a t g ecooperatiu és l�ús didàcticde grups reduïts en elsquals els alumnes treballenjunts per maximitzar el seupropi aprenentatge i el delsaltres.

- La cooperació consisteixen treballar junts peraconseguir object iuscomuns. En una situaciócooperativa, els individusprocuren obtenir elsresul tats que s iguinbeneficiosos per a ellsmateixos i per als altresmembres del grup. (1)

Per entendre-ho d�unamanera molt senzilla us hoexpliquem amb un petitexemple. Imaginem-nosuna fusteria on s�hi fanpetits mobles de fusta,d�aquells que no precisende grans eines sinó de leseines de tota la vida:raspes, ribots, guilleumes,xerracs, punxons isobretot, muntets deserradures.

Ara tanquem els ulls ideixem entrar la fantasia

dins el nostre pensament.Per un instant, imaginem-nos que podem veure, dinsla fusteria, les eines comes despengen de lesparets i les lleixes i prenenvida. Inicien una discussióacalorada on cadascunad � e l l e s d e f e n s a l aimportància de la sevatasca per damunt de ladels altres i com n�ésd�imprescindible per talque el fuster pugui dur abon terme la seva feina.Després d�una nit moltmoguda a la fusteria, arribael fuster per acabar unacalaixera. Mentre aquestata s c a e l m a n t e n i aentretingut, el pensamentli va començar a volar. Vaimaginar com n�erend�importants les seveseines perquè aquellacalaixera, arrencada d�untros de fusta, es convertísen un moble. Sense lesraspes, els ribots, lesguilleumes o les badainesno hi hauria manera almón de poder fer la sevafeina.

La moralitat d�aquestexemple és ben evident,com les eines del fusterque arribant la llum del diai sota la seva miradatreuen el millor d�elles perpoder construir un moble.

(1) Johnson, Johnson i Holubec (1999): �El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós�.

fes click!

www.edu365.com

Portal del Departamentd'Educació per a pares ialumnes, amb notícies,agenda, novetats, canals,xats i apartats per nivellseducatius. Aquesta pàginaés força interessant i elsvostres fills segur que laconeixen doncs a l�escolas�utilitza com a suport aalgunes matèries. Lapàgina principal, així comen moltes altres, esdivideix en tres co-lumnes:la de l'esquerrainclou tots els apartats quecomposen la web, dividint-los en seccions (alumnes,mares i pares, enllaços iquiosc). La part centralinc lou les dar reresnovetats que es podentrobar en tots els apartats.La columna de la dretainclou notícies d'interès.En

a q u e s t a p l a n a h iapareixen una sèrie dejocs o activitats dirigidesa infants d'entre 3 i 6 anysper aprendre jugant.Aquestes activitats estandividides en un seguit dedibuixos on cada dibuix oicona representa un tipusd'activitats. Primer trobemjocs, després dibuixar ipintar, música, el cos,vídeos, llegir i escriure,matemàtiques i l'entorn.Ara ens agradaria tornara la pàgina principal pertal de recomenar-vos unaltre apartat de la web, elque està destinat aMARES I PARES. Elc o n s i d e r e m f o r ç ainteressant ja que en ellhi apareixen adreces webd'interès, links a pàgineseducatives, informacions,

articles i adreces decontacte interessants. Ensagradaria dir que aquestaés una web interessanttant pel seu contingut comper la seva quali tateducativa. Consideremque a través d'ella espromou l'ús de les novestecnologies a les escolesi les llars. És una webpensada per a nens inenes de totes les edats ijoves; per a educadors,ja que en ella s'hi podentrobar molts recursos; i pera mares i pares que volenestimular des de casa elsaprenentatges que realitziel seu fill tot aprofitant elsrecursos que ens ofereixla xarxa.

07

Dispiera a la Marató

mic-mic obre bústia

El dissabte 29 de no-vembre l �AssociacióDispiera va celebrar unafesta popular destinada ald ia Mundial de lesPersones amb Disca-pacitat. Aquest any s�havolgut donar suport a laMarató de TV3 que en-guany s�ha dedicat a lesmalalties mentals greus, ientre elles també tras-torns mentals com l�au-tisme i el TDAH. Per talde recaptar diners peraquesta causa es va rea-litzar un mural solidari,patrocinat per empreses ientitats de Piera i co-marca, on petits i gransvan poder deixar-hi laseva empremta. Aquestmural pintat sobre les 43columnes de la Plaça dela Generalitat de Piera hatingut com a temàtica lesd iverses emoc ions ,pensaments i desitjos quees vinculen a les personesafectades per aqueststrastorns mentals. Ladirecció artística i eldisseny d�aquest muralhan estat obra de l�artis-ta pierenca Marta FerrerCuyàs, que col·laboraamb l�associació Dispierarealitzant tallers de pinturai creació artística per alsinfants i joves ambdiscapacitat intel·lectual.La realització del mural haestat un èxit, van ser

gairebé 400 les personesque hi van participar, entreells alumnes dels ciclesmitjà i superior de pri-mària dels CEIP: LesFlandes, Herois del Bruci de l�acadèmia Apiària dePiera. També se�ls vaexplicar un conte a càrrecde Dispiera, on se�lsintrodueix en el llenguatged e s i g n e s i d e l sp i c t o g r a m e s a m bl � o b j e c t i u d e q u eentenguin la diversitat deformes de comunicar-seentre les persones. Eldivendres 28 a la tardatambé hi va haver unainteressant xerrada-col.loqui oberta a tot-homsobre els trastorns delTEA ( t r as to rns del�espectre autista), acàrrec de la ImmaMartínez, psicòloga del�escola Àuria. En totalmés de 20 entitats vanparticipar en aquesta festaamb diverses actuacionsen directe: audició deguitarres i violins delsalumnes de l �escolaMunicipal de MúsicaMaria Escolà, actuaciódels tambors dels Diablesde Piera, l�exhibició delGrup de Falcons de Piera,el grup de sevillanes del�Amanecer de Piera, lacoral Xeremell de Ca-pellades, els Capgrossosdels Eixerits Geganters de

Piera i l�actuació delcantant cubà Yusmanis.Altres associacions ientitats van venir a pintaraquest gran mural, coml�Esplai Àuria d�Igualada,l�associació Qui té a qui?de Sant Sadurní o ElPubillatge de Piera. Lafesta va comptar tambéamb les aportacionsgast ronòmiques de lco l · lect iu de donesmarroquines de Piera ambte i pastes, l�associacióde veïns de la plaça ambentrepans i amb una xo-colatada popular pergentilesa de l�Associaciójuvenil l�Espurna i diversosforns i pastisseries de Pie-ra.També es va fer unsorteig de productes ofertsper comerços del poble.tot aquest desplegamentha donat com a resultatuna aportació aproximadade 3.500 euros a laM a r a t ó . P e r a c a b al�Associació Dispiera volagrair a tota la poblacióde Piera i comarcaque vaassistir a la festa i demanera molt especial al�Ajuntament de Piera i ales empreses, entitats iparticulars que hi vancol·laborar. A tots ells

MOLTES GRÀCIES!!

Associació DISPIERA

08

núm.

54

MIC-MICLA REVISTA DE L�ESCOLA ÀURIA

LES EXCURSIONS DEL PRIMERTRIMESTRE

EXCURSIÓ DE TVA

Els nois i noies de TVA el mes de novembrevam anar a Sant Esteve Sesrovires d�excursió.L�objectiu era conèixer un poble nou i anar entren.A classe es va treballar a quina comarca pertanyel municipi i el trajecte en tren que havíem deseguir i la durada del viatge.Vam anar a l�Ajuntament on ens van donarinformació i un mapa del municipi.Amb aquesta informació es va fer un recorregutpels llocs més emblemàtics del poble: l�esglésiaParroquial, destacant els dos campanars, lesCaves Roger Goulart d�estil modernista i elCasino.Després d�una llarga passejada vam dinar alParc de Can Canals.

EXCURSIÓ BLANCS,VERMELLS,GROCS,VERDS I LILES

El divendres 7 de Novembre vam anar d�excursióa Castellfollit. L�objectiu era passejar pel bosc entemps de tardor fixant-nos en tots els elements delpaisatge propis d�aquesta estació. Vam fer unallarga passejada i fins i tot vam trobar algun bolet.L�Ajuntament ens havia deixat el gimnàs i la pistade bàsquet de l�escola, on vam poder dinar i jugar una estona, fins l�hora de tornar a l�escola.Vàrem passar un dia agradable i autènticament detardor, tant pel paisatge com pel clima.

10

EXCURSIÓ CARBASSES,BLAUS I ROSES

El 17 d�octubre vàrem anar d�excursió a la Torre de Claramunt. Feia un dia assoleiati molt bonic.Només arribar vam aprofitar per passejar pels voltants de la Torre. Tot caminantarribàrem a un parc.De seguida se�ns va fer l�hora de dinar. Teníem gana !Com que feia un dia radiant vam poder dinar a l�aire lliure. Després vam aprofitarl�estona que ens quedava per jugar i cantar.Ah !! No us hem dit que vam estar a casa de la Teresa Rabell?Quin jardí més alegre!!!

11

LES FESTES DEL PRIMER TRIMESTRE

CASTANYADA

ELS NOIS I NOIES DE TVA VAN FER PANALLETS I VAN COURE LESCASTANYES PER TOTS ELS DE L�ESCOLA ÀURIA.

ELS NOIS I NOIES DE TVA VAN ANAR D�EXCURSIÓ AL PARC PUIG-CORNET, VAN MENJAR ELS PANALLETS QUE HAVÍEN FET I LESCASTANYES.

DAVID C. I ERIC G.

Les classes dels Grocs, Vermells, Blancs, Liles i Verds, ens vam reunir almenjador per fer els panellets.Amb el sucre, l�ametlla i la patata vam fer la pasta dels panellets. En vam ferde pinyons, cireres, d�ametlla, codonyat i els vam coure al forn.

El dia 30 d�octubre vam fer la castanyada,ens va visitar la castanyera i el seu ajudant.Amb la seva faldilla, el seu mocador, laseva camisa... el seu cistell ple decastanyes. Les castanyes estaven a dinsde les paperines fetes per la classe delBlancs.Vam cantar cançons de castanyada i vammenjar castanyes i panellets. Desprésvam ballar.

Eric C. I Ester A.

Les classes dels Carbasses, Blaus i Roses van fer un pastis de moniato, natai xocolata. Van cantar las cançons de la castanyera.

Mònica P.

12

SANTA CECÍLIA

ES VA CELEBRAR EL DIVENDRES 21 DE NOVEMBRE A LA TARDA. CADACLASSE HAVIA BUSCAT CANÇONS DE DIFERENTS PAÏSOS: ELS VERMELLSD�ANGLATERRA, ELS VERDS DE FRANÇA, ELS GROCS DE XINA, ELS ROSESD� ESPANYA, ELS CARBASSES DE CATALUNYA, ELS BLAUS D� AUSTRIA,ELS BLANCS D� ARABIA SAUDÍ I ELS LILES D� ÀFRICA. VAM ANAR A LASALA POLIVALENT, ON TOTS JUNTS VAM ESCOLTAR LES DIFERENTSCANÇONS I HAVÍEM D� ENDEVINAR DE QUIN PAÍS EREN .PER ACABAR VAMBALLAR UNA ESTONA, I MÉS TARD COM ESTAVEM FORÇA ENGRESCATS,VAM SORTIR AL PATI.

LES AULES DE BLAUS,CARBASSES, LILES I VERDS A MÉSA MÉS, EL DIA 14 DE NOVEMBRE,TAMBÉ VAN ANAR AL TEATRE DEL�ATENEU ON VAN GAUDIR DEL�AUDICIÓ EL CARNAVAL DELSANIMALS INTERPRETAT PER LAJOVE ORQUESTRA SINFÒNICA DEL�ANOIA.

ELS COMPANYS DE TVA, VAN ANAR A LA BIBLIOTECA A VEURE UNAEXPOSICIÓ REFERENT ALS DIFERENTS COMPOSITORSIGUALADINS, PRÊVIAMENT S� HAVIA FET UN TREBALL A L� AULAEN QUE HAVIEN ESCOLTAT I RECOLLIT LES CARACTERÍSTIQUESMÉS IMPORTANTS DE CADA ESTIL MUSICAL: CLÀSSIC, SARDANES,HIP HOP, ROCK, JAZZ ETC�I HO VAN COMPARA AMB ELS ACTUALSGRUPS MUSICALS D�IGUALADA: CORAL NOVA UNIÓ, AMANTS DELULÍ, UNBORN, SOCIETAT LA POLAR, DR. JAZZFRIENDS, VOL ADLIBITUM, ALADO SINCERA, DIEGO PAQUË, TERRATOMBATS�

Grup A de Llengua:

Joan Solís, Jose Cazorla, Sergi Rey , Oscar Vargas, Cris Palacios .

13

SANT NICOLAU

El dia 5 de desembre, com és tradició a la nostra escola ,varem fer la festa de Sant Nicolau.

Entre tots els alumnes de TVA(Transició a la Vida Adulta) escollíremqui millor ho podia fer, tenint encompte les característiques pròpiesde Sant Nicolau.

Aquest any ,totes les festes del�escola estan relacionades amb elfet de ser l�any internacional de lesllengües.

Cada aula va preparar un cartell donant la benvinguda a SantNicolau amb una llengua diferent.

Aquest va arribar a dalt d�una carrossa, saludant els nens iles nenes.

A la sala polivalent, Sant Nicolau ens digué unes paraules iens donà uns bons consells. Les aules de Verds i Liles ferenunes danses en que tots hi varem participar.

Altres alumnes dels grups dellengua recitaren unes poesies,digueren uns refranys i unesendevinalles.

Al final de la festa, Sant Nicolauens obsequià amb un bonberenar.

14

FESTA DE NADAL

�L�Organització de les Nacions Unidesva declarar 2008 com Any internacionald e l e s l l e n g ü e s , e n t e n e n t e lmultilingüisme com un valor de lacoexistència pacifica i la comprensiómútua�.Al llarg d�aquest trimestre l�Escola atraves de les diferents festes hemtreballat aquest tema.Com a cloenda d�aquest treball el dia18 de desembre vam celebrar la festade Nadal com un espai per gaudird �a lgunes l l engües de l món ,concretament el xinès,l�alemany,l�anglèsi el català.Es va decorar l�entrada de l�escola ambun arbre amb el lema �Bones festes� endiferents idiomes.

Per la festa del dia 18 es vanambientar quatre aules en relació alsquatre idiomes esmentats. En aquestsquatre espais, decoratsconvenientment, es van fer uns tallersinteractius preparats pels alumnes:taller de menjar relacionat ambl�alemany, taller de preparació de tèrelacionat amb l�anglès, taller dedecoració de l�arbre de Nadalrelacionat amb el català i tallerd�escriptura xinesa relacionat amb elxinès.

Alumnes, pares, mares i professionals van gaudir d�una estona de convivènciamolt entranyable.

15

LA GUITARRA ELÈCTRICA

En el primer trimestre, a l�àrea del Coneixement del medi, la classedels GROCS, ha escollit com a projecte de treball, la �guitarraelèctrica�.Primer varem anotar tot el que ja sabíem i després varem dir elque ens agradaria saber: com és, com es toca, quantes cordesté, com sona, quins grups la toquen...Cadascú de nosaltres va fer la recerca d�informació del grupmusical que més li agrada:- L�Eric C., va triar �Tokio Hotel�, vam descobrir que hi toquendos germans bessons i que són alemanys.- La Mònica va buscar informació de �Juanes�, sabem que ésde Colòmbia i el seu nom és Juan Esteban, d�aquí ve el seusobrenom.- L�Ester ens va portar tot lo relacionat amb �La Oreja de VanGogh� vam observar que han canviat de cantant, abans hi haviaL�Amaia i la cantant actual es diu Leire.- L�Òscar estava interessat en �El canto del Loco�, ens vasorprendre saber que, al principi, una noia tocava la bateria.- L�Eric G. Ens va portar informació del grup �Macedònia�, oncada component està representat per una fruita.- La Leila volia saber més coses de �Shakira�, el seu nom ésIsabel Mebarak Ripoll i també és colombiana.- Al Sergi li agrada molt l�Elvis Presley, cantant i compositornord-americà de , ja està mort.- La Cristina va buscar sobre �Los despistaos�, aquest grupsón espanyols, concretament de Guadalajara.

Per acabar el tema, vam proposar al SantiMèndez, que toca la guitarra elèctrica, quevingués a l�escola.Vam convidar a altres aules de l�escola al�audició de guitarra elèctrica, una cosa aixís�ha de compartir!El Santi ens va explicar com és la guitarraelèctrica i que necessita un amplificadorperquè soni, també va tocar músiques dediferents estils i així vam poder comprovarque es poden tocar altres músiques a partdel Rock. Tots vam gaudir molt i va ser unaexperiència fantàstica!

GROCS

16

CLASSE DELS BLANCS

A LA CLASSE DELS BLANCS FEM TUTORIA.

AQUETS DIES HEM PARLAT DEL QUE HEM DE FER PER NO BARALLAR-NOS.

HEM REPRESENTAT SITUACIONS I HEM VIST DE QUINES MANERES LES PODEMRESOLDRE.

NOSALTRES HEM INVENTAT UNES SITUACIONS QUE ARA US EXPLIQUEM.

17

Durant aquest curs els alumnes de l�aula de Blaus participem de dues activitatsespecials que hem engegat aquest any a l�escola.Tenim l�oportunitat de gaudir d�un Taller de So i fer Reiki.Són experts de fora de l�escola que ens han introduït en aquests aspectes i enaquestes noves experiències.

Nosaltres us parlarem del Reiki.

Reiki és una paraula japonesa que es desglossaen dos conceptes:Rei que significa l�energia de l�univers. Diuenque tots els éssers vius estem connectats a aquestaenergia i quan flueix lliurement a través de nosaltres produeix salut i benestar.

Ki que és l�energia vital que circula dinsel nostre organisme i que és diferent encadascun de nosaltres.Tota aquesta tècnica la fem a nivellindividual, només amb l�escalfor de lesmans que gairebé no toquen el nostre cosja notem moltes sensacions.

18

L�objectiu de tot plegat és procurar-nos benestar, tranquil·litat i pau buscantl�equilibri entre cos i ment.

Volem agrair a totes les persones que venen a l�escola per dur a terme aquestatècnica la seva paciència i la seva dedicació vers nosaltres.Una abraçada molt forta a tots ells i elles i molta energia positiva.

Els Blaus

19

NOSALTRES...I EL NOSTRE CONTENosaltres... els vermells, aquest curs som sis companys el Raúl, l�Elías, el Genís, la Joana,el Daniel i el David. Estem tots molt ben avinguts i disfrutem treballant en qualsevol activitatde les que fem.Aquest curs fem tutoria, es una estona que dediquem a parlar de nosaltres, què fem, què nofem, què hauríem de fer, quina actitud hem de tenir davant de determinades situacions�i perentendre-ho bé fem servir un conte que la Cristina ens ha fet, específicament, per cadascú.Tots tenim el nostre conte que parla d�allò que ens hem d�esforçar a millorar.

Els dilluns després del pati, quan entrem a la classe, ja veiem damunt la taula de la Cristinatots els contes ben posats. Primer ens agrada parlar del que hem fet durant el cap de setmana,però després comença l�activitat del conte.

La Cristina ens deixa triar qui vol començar i llavors penja el seu conte a la pissarra, ensexplica allò que no està masa bé i el que hauria de fer, nosaltres també hi diem la nostra.D�aquesta manera anem parlant de tots, i encara que cada conte és

butxaca, que quan veiem alguna cosa que ens agrada, abans d�agafar-la, hem de demanar-ho, si ens enfadem amb algun company hem de buscar a la mestra per explicar-li o que quanuna situació ens posa nerviosos va molt bé respirar profundament.Mica en mica tots estem al cas dels nostres companys i ens ajudem quan un es troba en unmoment complicat, doncs ara ja sabem com fer-ho.

AULA VERMELLS

personalitzattots treiemprofit de tot,doncs és fácilque, encara que sigui ambmenysincidència, totsels aspectesque treballemens sónfuncionals enmoltessituacions queens trobem diaa dia, perexemple quesempre hem deportar mocadora la

20

La classe dels verds

un follet

ens ha anat deixant missatges.

Hem descobert que per fer paper s�han de tallar arbres.

Ara ja estem al cas de no malgastar el paper i

reciclar

Hem fet aquesta cançó que cantarem

el proper mes de febrer a Vilanova del Camí,junt amb altres nens de 2n de diferents escoles d�Igualada.

Anem al boscamb els ulls ben oberts,

veiem arbres i fulles,branques i bolets.

Hem de recordar-hoi ser molt millors,

i llençar els residusals contenidors.

Volem un boscben verd i florit,

amb l�aire respirabletot net i polit.

Hem de recordar-hoi ser .......

Els verds

21

L�ACTIVITAT DE L�ESMORZAR COMA TREBALL COOPERATIUEntre les pàgines d�aquesta revista ja en parlem deltreball cooperatiu , amb un exemple senzill i entenedor.Per trebal lar d �aquesta manera no només hasd�organitzar l�espai i les propostes didàctiques , tambéhas de creure en la filosofia de treball.

En algunes aules hem fet sobretot això , creure en elcooperativisme malgrat que els nostres alumnes no hanpres consciència d�aquest concepte tan complexe.Quin és l�objectiu del treball cooperatiu si no hi haconsciència de treball cooperatiu? Doncs els objectiussón evidents : afavorir la relació i comunicació entreells i entre ells i les mestres , la presa de consciènciade que els altres no només hi són sinó que actuen permodificar el seu entorn que també és el meu i poderentendre que del seu treball individual en depen eltreball de la resta del grup.Cada matí quan el Víctor ens informa que anirem aesmorzar, el Nil s�aixeca de la cadira per anar a buscarel cistell dels gots i els reparteix.

El Juanjo ha de repartir els plats dels noisque esmorzen. La resta han d�estar atents atota la situació , han de demanar amb un so,un gest o amb pictogrames què volen esmorzar.Aleshores s�acosten a la taula i van realitzantla tasca a mida que van arribant. Es respectal�opinió de cada noi, si no volen res se�ls deixauna estona i es torna a insistir.

La Sara últimament té una mica de mandra iencara que porta l�esmorzar de casa algunscops decideix que el suc de l�escola li ve més degust.

El Víctor i el Juanjo , esmorzen junts en unataula i també són puntuals . Es portenl�esmorzar de casa però al final trien entre lespeces de fruita o beguda que volen menjar.

Al Víctor li encanta probar coses noves i s�hatornat un fan del suc de tomàquet. El Juanjo,en canvi , decideix que lo tradicional és el millor.

22

L�Ismael és prudent i vol saber què hi hauràper beure , no fos que al triar entre suc ibatut de cacau se li colés algun suc detomàquet que no li agrada gens.

La Cristina , que és una mica sibarita , noes posiciona per cap opció ordinària , el quemés li agrada és quan preparem un batut defruita natural amb el suport del commutadorque acciona la batedora de vas. Aquell sorollla fascina i li encanta el sabor del preparatnatural de fruita fresca.

A la Raquel , en canvi , li encanta el batutde xocolata que treiem cada matí i si té sedaviat crida a la mestra per indicar-li quinaés la seva preferència aquell dia.

El Sergi també creu que el batut natural defruita és molt bo i quan sent el so de labatedora mou el cap en senyal d�alegria. Ell,però , és de bon paladar i li acostuma aagradar tot , encara que últimament estàuna mica agobiat pels maldecaps quotidiansi ha perdut una mica la gana. Quan ha acabatde beure ajuda a netejar la taula i a portarestris a la pica per rentar. Amb tot això,que ningú es penses que les mestres no femres , però aquest serà un altre capítol.

El Nil aquest any ha decidit que el suc defruita, que mai li havia agradat, és la milloropció i està boníssim. Ara comença a menjarla fruita a trossets , és una mica llepafilsperò ho acaba acceptant.

ROSES

23

TALLER DE PELLA TVA hem fet el taller de la pell i us volem explicar el que hem après, les visites que hemfet i també us volem explicar els treballs que fem en aquest taller.Igualada es va especialitzar en el treball de la pell a partir del segle XVIII, era un treball moltmanual i artesanal, un procés molt llarg d�una durada aproximada d�un any En el segle XXes va industrialitzar el sector incorporant noves tècniques, botes, màquines de descarnar, estirari pelar. . . que van escurçar la durada del procés.

MUSEU DE LA PELLEns varen explicar moltes coses, varem veure unes fotos i màquines, vam comparar el treballde la pell com ho feien abans i com es treballa actualment . En el museu hi ha moltes coses,a nosaltres ens va agradar veure una pell d�elefant, el racó dels oficis, un llibre molt gran depergamí, cadires de pell i moltes més coses. VISITA A CASA LA TERESA LLADÓEns va ensenyar moltes coses, varem veure diferents pells, ens va explicar el gruix i lesdiferents parts d�una pell .Va fer alguna petita demostració de com es prepara i es treballa la pell i també ens va ensenyarels motllos de fang que fa per desprès fer un treball .

TVA

24

Aquest curs hem començat a aprendre una nova llengua, l�anglès. Hem aprofitatla importància que el currículum dóna a l�aprenentatge d�una tercera llenguai al fet que aquest és l�Any Internacional de les Llengües. Veiem important queels nostres alumnes s�adonin de les diferents formes de parlar i comunicar-seque hi ha al món. Hem començat amb el vocabulari més proper i a la vegadamés motivador per a ells. Tots/-es participen amb moltes ganes en les activitatsque se�ls proposen.

LILES (PURPLE)

25

Aquest curs l�aula dels Carbasses hem canviat de conte. Elsdimarts a la tarda, les mestres ens expliquen el conte dels �Tresporquets�. Les mestres ens han fet una petita adaptació d�aquestconte popular.Ens presenten el conte amb una capsa molt lluenta de colorvermell i ja sabem que a dins hi ha tots els personatges.

Primer de tot surten els porquets: el porquet gran, el porquetmitjà i el porquet petit i tots tres porten un picarol penjat al coll.

Prement el commutador sentim el seu so: �Oing, oing...�Cada porquet ens va explicant la casa que farà:· El porquet petit la casa de palla.· El porquet mitjà la casa de fusta.· El porquet gran la casa de maons.

26

I amb l�ajuda de les mestres triem el material que volem tocar: palla,serradures o sorra.

Quan arriba el llop sentim el seu udol i ens quedem moltbocabadades i alguna vegada tenim una mica de por.

El llop, molt enfadat diu: �bufaré, bufaré i la casa tiraré!� Amb unventilador ens arriba l�aire que llença el llop �fffffffffffffff�. Ostres,quina ventada !

Però els porquets no tenen gens de por i canten la cançó: �No tincpor del llop dolent, que es menja la gent�. I els tres porquets correncap a la casa de maons a amagar-se perquè el llop no se�ls mengi.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s�haacabat !!!

I per acabar les mestres canten la cançó del �Bravo, bravo, bravo,bravíssimo...� aturant la cançó i esperant que algú demanicontinuïtat.

CARBASSES

27

LA TECAHola a tothom!!!

Des de l�espai reservat al menjador de l�Escola, sovint hem donatidees per fer noves receptes, hem explicat el funcionament d�aquestservei, us hem presentat els monitors i monitores, hem fet passatempso l�hem dedicat a qualsevol cosa que tingui relació amb LA TECA.

En aquesta ocasió us volem ensenyar com és aquest menjador undia qualsevol abans de començar a dinar, amb la taula parada i tota punt perquè els nens, nenes, nois i noies que utilitzen aquest serveien gaudeixin el màxim possible.

Cal dir que l�equip de monitors que vetllen perquè això sigui així unaestona abans de dinar ho prepara tot per tal de que no falti de res.

I així és com cada dia els alumnes de l�escola troben el menjador, tota punt per començar.

BON PROFIT!!!

28