La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a …...La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona 7 2.2. El subministrament d’aigua de consum humà i les

Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na

La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona

La qualitat sanitàriade l’aigua de consum humà

a Barcelona

Edita: Agència de Salut Pública de BarcelonaUnitat de Qualitat i Intervenció Ambiental

Autors: Anna Gómez-GutiérrezSonia Navarro BoschJoan Masdeu ClaramuntJosé Gracia Vela

Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicaciówww.primersegona.es

Dipòsit Legal: B.26719.2012

Juliol 2012

Paper Offset ecològic certificat

ÍNDEX

1. Presentació i oBjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2. La quaLitat sanitària de L’aigua de consum humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

2.1. Marc normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 2.2. El subministrament d’aigua de consum humà i les responsabilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

3. eL suBministrament d’aigua de consum humà aL municiPi de BarceLona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

4. La gestió deL suBministrament i eL PLa d’autocontroL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. La vigiLància sanitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

6. La quaLitat de L’aigua distriBuïda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

6.1. Qualitat microbiològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 6.2. Qualitat fisicoquímica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 6.3. Els trihalometans (THM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

7. La quaLitat de L’aigua a L’aixeta deL consumidor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

7.1. El control a l’aixeta del consumidor de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 7.2. La qualitat de l’aigua a les aixetes de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 7.3. El plom i altres metalls en les instal·lacions interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 7.4. Els dipòsits interns de distribució d’aigua als edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

8. La quaLitat de L’aigua a Les fonts naturaLs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

9. resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

gLossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

referències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35


5

Les normatives que estableixen els criteris higienicosanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà i la seva aplicació a nivell autonòmic o local tenen com a objectiu últim garan-tir una adequada qualitat sanitària de l’aigua a l’aixeta del consumidor, és a dir, al punt final de consum. Això compor-ta l’establiment d’un procés de control de la qualitat de l’ai-gua que abasta cadascuna de les etapes que intervenen en el subministrament: la captació de l’aigua superficial o sub-terrània, el tractament de potabilitació, l’emmagatzematge i el transport i la distribució de l’aigua tractada fins que ar-riba als consumidors finals. En cadascuna de les parts d’aquest procés estan implicats diferents agents amb distin-tes responsabilitats de control i gestió.

De manera sintètica, el procés de control de la qualitat de l’aigua de consum humà engloba tres nivells de control:

- L’autocontrol, responsabilitat de l’entitat gestora o del responsable de l’abastament de l’aigua de consum humà.

- La vigilància sanitària, responsabilitat de l’autoritat sa-nitària.

- El control de l’aigua en l’aixeta del consumidor, res-ponsabilitat del municipi.

Al municipi de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Bar-celona (ASPB), com a ens consorciat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupa les ac-tivitats pròpies de la vigilància sanitària, competència de l’autoritat sanitària, i el control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta dels ciutadans com a competència municipal. La vi-gilància sanitària inclou les activitats de: - Control de les condicions sanitàries de les instal·lacions de

potabilització, emmagatzematge, transport i distribució de l’aigua de consum humà.

- Supervisió de l’autocontrol desenvolupat per les entitats gestores.

- Control de la desinfecció de l’aigua de consum humà dis-tribuïda a Barcelona.

- Vigilància de la qualitat microbiològica i fisicoquímica de les aigües que es distribueixen a Barcelona.

Per la seva part, el control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta dels consumidors inclou la recollida i anàlisi de mostres, d’ofi-ci o per sol·licitud, als punts finals de consum dels ciutadans.

D’altra banda, la ciutat de Barcelona és rica en afloraments d’aigua subterrània que poden emergir a la superfície i do-nar lloc a fonts naturals. Tradicionalment algunes d’aques-tes fonts mantenen una relació molt estreta amb el veïnatge que sovint recull aigua pel seu consum o gaudeix del seu entorn natural. És per això que les fonts naturals amb fre-

qüentació elevada s’inclouen dins de l’àmbit del control sa-nitari de l’aigua de consum: és funció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona el control de la qualitat de l’aigua de les fonts naturals de Barcelona amb major freqüentació per part dels ciutadans o que estan més pròximes al nucli urbà.

L’aigua de consum humà que es distribueix a Barcelona ha estat una font de controvèrsia freqüent. La seva qualitat de-pèn inevitablement de la qualitat de l’aigua captada en ori-gen, fonamentalment al riu Llobregat i al seu aqüífer i a les aigües superficials del Ter. La conca del riu Llobregat ha es-tat marcadament influenciada per les activitats industrials que en ella es desenvolupen i, tot i els esforços per controlar l’impacte que aquestes activitats causen al medi, la qualitat de l’aigua del Llobregat que es capta per a la potabilització encara és molt millorable. Això ha comportat que, durant aquests darrers anys, els esforços s’hagin centrat en perfec-cionar tecnològicament els processos de potabilització per aconseguir una millora de la qualitat de l’aigua que final-ment es distribueix als ciutadans.

Aquest informe té com objectiu general descriure les carac-terístiques principals del subministrament d’aigua de con-sum humà a Barcelona i presentar els resultats obtinguts en el desenvolupament de la vigilància i el control sanitari rea-litzat per l’Agència de Salut Pública durant els últims 5 anys.

L’estructura de l’informe pretén respondre als següents ob-jectius específics:

1. Descriure les característiques del subministrament d’ai-gua de consum humà al municipi de Barcelona.

2. Presentar les activitats de vigilància sanitària desenvolu-pades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

3. Presentar i analitzar els resultats relatius a la qualitat sa-nitària de l’aigua distribuïda a Barcelona.

4. Descriure el programa de control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor i presentar els seus resultats.

5. Descriure i presentar els resultats sobre la vigilància i qualitat de l’aigua d’una selecció de les fonts naturals de Barcelona.

Finalment, l’informe es completa amb un resum executiu a mode de conclusions i amb un glossari.

1. PrEsENtació i objEctius


6

2.1. Marc normatiu

El Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, estableix els criteris sanitaris vigents sobre la qualitat de l’aigua de consum hu-mà. Aquest Reial decret estableix uns mínims de qualitat en forma de valors paramètrics (valors límit de qualitat) que han de complir totes les aigües que es destinin al consum humà. Aquests valors es basen en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i apliquen el principi de precaució per assegurar un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors.

El Rd 140/2003 atorga a les administracions sanitàries auto-nòmiques, com a autoritat sanitària, la competència de la vigilància sanitària i l’obligació d’elaborar un programa de vigilància i control per al seu territori. D’acord amb aquest objectiu, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va elaborar al 2005 el Programa de vigilàn·cia i control sanitaris de les aigües de consum humà de catalunya (Pvicsach) on s’estableixen els criteris que regulen la gestió del subministrament d’aigües de consum humà a Catalunya (PVICSACH, 2005).

Al PVICSACH es defineixen com aigües de consum humà: - Les subministrades per a beure, cuinar, preparar aliments

o altres usos domèstics mitjançant xarxes de distribució o cisternes.

- Les subministrades per a beure, cuinar, preparar aliments o altres usos higiènics en activitats comercials o públiques (establiments turístics i de lleure, centres d’ensenyament, centres sociosanitaris o penitenciaris, locals públics, esta-bliments de restauració comercial i social i habitatges de lloguer).

- Les utilitzades en les indústries alimentàries per a la fabri-cació, tractament, conservació o comercialització de pro-ductes o substàncies destinades al consum humà i les que s’utilitzin per a la neteja de superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

A Catalunya, l’aigua es considera apta per al consum hu·mà quan està desinfectada i no conté cap tipus de microor-ganisme, paràsit o substància en una concentració que pu-gui suposar un perill per a la salut humana i quan els resultats analítics compleixen els valors límits establerts a les parts A, B i D de l’annex I del Rd 140/2003, així com alguns valors addicionals establerts al PVICSACH. La taula 1 mostra una selecció dels paràmetres legislats i els valors límit esta-blerts per a la qualificació de l’aigua com a apta per al con-sum humà. Qualsevol incompliment implica l’aplicació de les mesures correctores adients i una comprovació analítica de la seva correcció.

2. La quaLitat saNitària DE L’aigua DE coNsuM huMà

taula 1. Selecció d’alguns dels paràmetres legislats pel Rd 140/2003 i el programa de vigilància i controls sanitaris de les aigües de consum de Catalunya i indicació del seu valor paramètric o límit permès.

Paràmetres microbiològics valor paramètric o límit permès

Escherichia coli 0 UFC en 100 mL

Enterococ 0 UFC en 100 mL

Clostridium perfringens (incloses les espores)

0 UFC en 100 mL

Paràmetres químics valor paramètric o límit permès

Benzè 1,0 µg/L

Benzo(a)pirè 0,010 µg/L

Cadmi 5,0 µg/L

Cianur 50 µg/L

Coure 2,0 mg/L

1,2-dicloroetà 3,0 µg/L

Mercuri 1,0 µg/L

Nitrat 50 mg/L

Plaguicida individual 0,10 µg/L1

Plom 25 µg/L fins a 2013; 10 µg/L a partir de l’01.01.2014

Trihalometans (THM)2 150 µg/L fins a 2008; 100 µg/L a partir de l’01.01.2009

Tricloroetè + tetracloroetà 10 µg/L

1 Excepte per a l’aldrín, dieldrín, heptaclor i heptaclor epòxid que tenen un valor paramètric individual de 0,03 µg/L.

2 Suma de bromodiclorometà, bromoform, cloroform i dibromoclorometà.

El Rd 140/2003 inclou, en la part C de l’annex I, alguns parà·metres indicadors que no intervenen en la definició de l’aptitud de l’aigua per al consum humà sinó que són una indicació de la seva qualitat o del funcionament de la desin-fecció (taula 2). Així, qualsevol superació o no adequació a aquests valors no és un incompliment de la qualitat de l’aigua sinó una anomalia.


7

2.2. El subministrament d’aigua de consum humà i les responsabilitats

L’aigua destinada al consum humà es capta a fonts superficials (rius o embassaments) o subterrànies (pous o mines), es pota-bilitza en les estacions de tractament d’aigües potables (ETAP), s’emmagatzema en dipòsits i, finalment, es distribueix als con-sumidors. El conjunt d’aquestes instal·lacions es denomina globalment com a subministrament. A la figura 1 es mostra un esquema dels elements típics d’un subministrament.

Un subministrament es considera privat quan el sistema de distribució d’aigua domiciliària es destina al consum privat o particular (menys de 10 m³/dia o que abasta a menys de 50 persones), no subministra aigua a cap activitat comercial o pública, a cap indústria alimentària i té menys de 5 con-nexions de servei. En aquest cas, l’únic responsable de la gestió i de la idoneïtat de l’aigua que es consumeix és el ti-

Figura 1. Esquema del conjunt d’instal·lacions d’un subministrament (Font: Modificat a partir d’Aigües de Barcelona, http://www.aiguesdebarcelona.cat/cat/agua/ciclo_urbano.asp).

2

1

4

3

1 Captació 2 ETAP 3 Emmagatzematge 4 Distribució i consum

taula 2. Selecció d’alguns dels paràmetres indicadors esta-blerts al Rd 140/2003 i indicació del seu valor paramètric.

Paràmetres indicadors valor paramètric

Clor lliure residual < 0,2 mg/L1 ó > 1,0 mg/L

Color 15 mg/L Pt/Co

Conductivitat 2500 µS/cm a 20ºC

Olor 3 índex de dilució a 25ºC

Ferro 200 µg/L

pH < 6,5 ó > 9,5

Sabor 3 índex de dilució a 25ºC

1 Límit inferior establert al Programa de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya (PVISACH, 2005).


8

Figura 2. Elements d’un subministrament domiciliari d’aigua (Font: Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità. Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat de Medi Ambient, EMA, 2010).

tular de la instal·lació que, a la vegada, n’és el mateix con-sumidor (PVISACH, 2005).

Un subministrament és públic quan l’aigua de consum hu-mà es posa a disposició de tercers. Hi ha diversos tipus de subministraments públics: el subministrament públic que posa l’aigua de consum humà a disposició dels usuaris, en el punt de connexió del servei, mitjançant un sistema de distribució fixa (abastament), el que es realitza mitjançant cisternes mòbils i els subministraments d’activitats comerci-als, públiques o indústries alimentàries (PVISACH, 2005).

En el cas dels abastaments públics, els municipis o altres ens locals són els responsables d’assegurar que l’aigua sub-ministrada en el seu àmbit territorial és apta per al consum. Aquests poden gestionar el subministrament d’aigua de forma directa o de manera indirecta mitjançant un gestor o una entitat subministradora. En aquest cas, són els gestors

els responsables del lliurament d’aigua apta per al consum i la seva responsabilitat finalitza en el punt de lliurament o clau de pas general de la connexió de servei del consumidor. A partir d’aquest punt, la responsabilitat de la instal·lació interior recau en la comunitat de propietaris o propietaris individuals en el cas de domicilis particulars o en el titular de les activitats públiques i comercials. En la figura 2 es mostra un esquema on s’indica el punt de lliurament al consumidor i els diferents elements que conformen la instal·lació interior de la distribució d’aigua als edificis.

En el cas del municipi de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és qui integra les competències dels subministra-ment domiciliari d’aigua potable en tot el seu àmbit territori-al i aquesta les gestiona a partir de diferents entitats gestores. A la ciutat de Barcelona, l’entitat gestora del subministra-ment és Aigües de Barcelona qui s’encarrega del subministra-ment de l’aigua de consum humà als ciutadans.


9

L’aigua de consum humà que es distribueix a Barcelona pro-cedeix fonamentalment de les conques hidrogràfiques del riu Llobregat i del Ter. L’aigua es capta superficialment al riu Llobregat a Abrera o a Sant Joan Despí i/o subterràniament a l’aqüífer del delta del riu Llobregat. Aquesta aigua es pota-bilitza en dos estacions de tractament, l’ETAP d’Abrera i l’ETAP de Sant Joan Despí. D’altra banda, existeix una petita aportació d’aigües subterrànies de la conca del Besòs que es tracta a l’ETAP Central Besòs. L’aigua del Ter es capta al sis-tema Sau – Pasteral i es potabilitza a l’ETAP Cardedeu. Se-gons les dades d’Aigües de Barcelona, més del 90% del total de l’aigua distribuïda al municipi durant el 2011 era de la conca del Llobregat i del Ter, mentre que al voltant del 0,5% de l’aigua procedia de l’aqüífer del Besòs (AGBAR, 2012a).

A partir del 2009 es va incorporar un nou origen de l’aigua, la dessalinitzadora del Prat que capta aigua del mar Medi-terrani. Tanmateix, l’aigua dessalada constitueix de moment una part minoritària de l’aigua distribuïda a tota l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (al voltant del 5%) (EMA, 2012).

La distribució de l’aigua de consum humà a Barcelona es divideix geogràficament en tres zones d’abastament. Aquesta divisió ge-ogràfica no segueix l’organització administrativa de la ciutat amb els 10 districtes sinó que és una divisió en funció de l’origen de l’aigua a cadascuna d’aquestes tres zones d’abastament.

Una zona d’abastament és una àrea geogràfica on la qualitat de l’aigua és considera, d’antuvi, homogènia ja que

3. EL subMiNistraMENt DE L’aigua DE coNsuM huMà aL MuNiciPi DE barcELoNa

Figura 3. Divisió geogràfica de la distribució de l’aigua a Barcelona en tres zones d’abastament (zona B, D i E).

ZONA B: Llobregat ~ 16% consum 2011 (19 hm3)

ZONA D: Llobregat + Ter ~ 77% consum 2011 (93 hm3)

ZONA E: Ter ~ 7% consum 2011 (8 hm3)

Zona B

Zona d

Zona e


10

Figura 4. Divisió de la ciutat de Barcelona en els 117 sectors d’abastament i localització dels dipòsits que permeten la distribució de l’aigua a la ciutat (actualització juny 2012).

es correspon amb aigua d’un origen concret o d’una barre-ja d’aportacions. A la figura 3 es representen geogràfica-ment les tres zones d’abastament de Barcelona:

- Zona B on es distribueix aigua d’origen Llobregat submi-nistrades per les ETAP de Sant Joan Despí i Abrera i abasta una part dels districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella (~ 16% del consum total de la ciutat al 2011, figura 3). L’aigua de la dessalinitzadora arriba a aquesta zona mit-jançant el dipòsit de la Fontsanta situat al municipi de Sant Joan Despí (veure figura 4) on es pot barrejar amb aigua de l’ETAP d’Abrera i des d’aquí pot entrar a la xarxa de distribució de la ciutat.

- Zona e amb aigua d’origen Ter subministrada per l’ETAP de Cardedeu a més de la petita aportació d’aigua subter-rània del Besòs i que es distribueix a part dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu (~ 7% del consum, figura 3).

- Zona d on es distribueix una barreja variable d’aigua del Llobregat i del Ter subministrada per les ETAP de Sant Joan Despí, Abrera i Cardedeu i que es distribueix a la resta de la ciutat (~ 77% del consum, figura 3).

La ciutat rep l’aigua de procedència Llobregat per la banda sud mentre que l’aigua d’origen Ter arriba per la part nord. Atès que l’orografia de la ciutat és irregular amb zones arran de mar fins a zones més elevades a la serra de Collserola, la distribució de l’aigua s’organitza mitjançant diferent pisos de pressió que es troben a diferents cotes altimètriques. L’aigua impulsada s’emmagatzema en diferents dipòsits de distribució (figura 4) i, posteriorment, es distribueix als do-micilis dels ciutadans mitjançant una xarxa de canonades.

Finalment, existeix una altra unitat de divisió més reduïda a la xarxa de distribució: els sectors. Cadascun d’aquests sectors constitueix una àrea compacta alimentada pel mínim nom-


11

bre d’entrades necessari per a mantenir la qualitat del servei i que disposa de sistemes que, en el cas necessari, permeten la purga de l’aigua d’aquestes àrees. Aquesta característica permet una actuació més eficaç en una eventual detecció d’incompliments en la qualitat de l’aigua. Actualment la ciu-tat de Barcelona està dividida en 117 sectors diferents, 15 en la zona B, 13 en la zona E i 89 en la zona D (figura 4).

Els distints orígens de l’aigua donen lloc a unes característi-ques fisicoquímiques sensiblement diferents a cadascuna de les tres zones d’abastament (veure secció 6.2.). Malgrat ai-xò, les tres zones d’abastament de la ciutat no han de con-siderar-se com una divisió fixa sinó susceptible de canviar amb el temps. Això es fa més palès a partir de 2011 quan va entrar en servei la nova obra d’interconnexió, propietat d’Aigües Ter Llobregat (ATLL, 2012), que permet connectar les aportacions d’aigua del Llobregat i la dessalinitzadora del Prat amb l’aigua que procedeix del Ter. En efecte, aques-ta gran canonada d’interconnexió permet dotar de flexibili-tat a la xarxa d’abastament. Això pot suposar l’entrada d’ai-gües d’origen Ter a zones on tradicionalment només havien aportacions Llobregat o la situació inversa, que aigües d’ori-gen Llobregat arribin a zones on fins el moment només es rebia aigua d’origen Ter. Atès que és una obra recent, cal veure l’impacte que tindrà el funcionament d’aquesta in-frastructura sobre la distribució geogràfica de l’aigua a la ciutat en els propers anys i, si escau, sobre la revisió futura de les zones d’abastament de Barcelona.


12

El gestor de cada zona d’abastament ha de planificar i execu-tar la seva gestió per garantir la innocuïtat i salubritat de l’ai-gua que distribueix, així com la higiene i seguretat sanitària de les instal·lacions i processos que gestiona. Per tant, el ges-tor és el responsable de dissenyar i implantar els procedi-ments adequats en relació amb les instal·lacions (construcció, manteniment i neteja), garantir la qualitat de l’aigua i establir les actuacions necessàries en cas d’incidències o incompli-ments. El conjunt d’aquests procediments i documentació associada a una zona de subministrament constitueix el pro·tocol d’autocontrol i gestió (PVICSACH, 2005).

La realització de les anàlisis periòdiques (anàlisis d’auto·control o autocontrols) permet la verificació del bon fun-cionament del sistema i del compliment dels criteris de qua-litat sanitària de l’aigua. El nombre de punts de presa de mostres, els paràmetres inclosos en cada autocontrol i la freqüència de presa de mostres queden establerts al Rd 140/2003 i al PVICSACH. Hi ha diferents nivells de verificació:

- anàlisi de control que inclou paràmetres bàsics com la concentració d’amoni a l’aigua, el color, la conductivitat, el pH, l’olor, el sabor, la terbolesa i el recompte de bacteris coliformes i d’Escherichia coli (E. coli) i que s’analitzen amb una freqüència elevada per verificar que la qualitat organo-

lèptica i microbiològica de l’aigua és adequada i comprovar l’eficàcia del tractament de potabilització.

- anàlisi completa on s’analitzen tots els paràmetres in-closos al Rd 140/2003 (parts A, B i C de l’annex I) amb l’objectiu de verificar el compliment del valor màxim esta-blert a la legislació. En aquest anàlisi es complementa la verificació microbiològica inclosa a l’anàlisi de control amb altres paràmetres (enterococ i Clostridium perfringens), s’analitzen diversos paràmetres indicadors (part C de l’an-nex I), així com altres paràmetres químics com la concen-tració de diversos metalls a l’aigua, nitrat i nitrits, subpro-ductes de la desinfecció (trihalometans, THM), plaguicides i altres contaminants orgànics.

El gestor de l’abastament de l’aigua de consum a Barcelona, Aigües de Barcelona (AGBAR), duu a terme diferents anàlisis de control i completes a punts representatius de l’abastament de la ciutat amb l’objectiu de verificar i comprovar la qualitat sanitària de l’aigua que es distribueix. A la taula 3 s’indiquen el número d’anàlisi d’autocontrol realitzats per Aigües de Bar-celona durant el 2011 a les infrastructures de distribució d’ai-gua de cadascuna de les tres zones d’abastament. S’inclouen també dades relatives al cabal d’aigua subministrat i els habi-tants equivalents1 de les zones d’abastament.

4. La gEstió DEL subMiNistraMENt i EL PLa D’autocoNtroL

taula 3. Cabal subministrat (hm³/any i m³/dia), habitats equivalents i nombre d’anàlisis de control i completes realitzades a cadascuna de les tres zones d’abastament de Barcelona durant el 2011.

cabal subministrat habitants equivalents

anàlisi de control anàlisi completa

hm³/any m³/dia dipòsits xarxa1 dipòsits xarxa1

ZONA B 19,3 52.975 264.875 24 105 4 8

ZONA D 93,2 255.230 1.276.150 49 249 15 12

ZONA E 8,1 22.278 111.390 11 35 2 4

totaL 120,6 330.483 1.552.415 84 389 21 24

Font: Pla d’autocontrol d’Aigües de Barcelona i supervisió per l’ASPB. 1Inclou les anàlisis realitzades a punts representatius de la xarxa d’abastament i als punts de lliurament en alta a altres gestors.

1Els habitants equivalents es calculen dividint el cabal aportat (m³/dia) per 0,2 m³ / habitant.dia (consum mitjà per habitat i dia segons el Rd 140/2003 (annex V)).


13

Les actuacions de vigilància sanitària desenvolupades a la ciutat són les següents:

1. control de les condicions sanitàries de les instal·lacions: visites d’inspecció periòdiques on es comprova la idoneïtat de les infrastructures de les gestores de l’abastament (captacions, estacions de tractament, dipò-sits i sistemes de distribució).

2. supervisió de l’autocontrol de les entitats gesto·res: visites periòdiques d’inspecció sanitària on es verifi-quen els procediments d’autocontrol de les gestores i es valoren les actuacions realitzades (idoneïtat del nombre i localització de les anàlisis d’autocontrol, gestió i aplicació de mesures correctores en el cas d’incompliments i inci-dències i altres registres).

3. control de la desinfecció de l’aigua de consum: comprovació del nivells de desinfectant de l’aigua mitjan-çant mesures de la concentració de clor residual de l’ai-gua in situ als dipòsits de distribució i a les fonts públi-ques de la ciutat de manera periòdica i en funció de les incidències detectades prèviament.

4. vigilància de la qualitat microbiològica i fisicoquí·mica de les aigües: presa de mostres periòdica per part de l’ASPB, sense avís previ a les gestores, i l’anàlisi de tots els paràmetres legislats (annex I del Rd 140/2003) per verificar que compleixen amb els límits establerts.

A la taula 4 es presenten alguns indicadors de les tasques de vigilància sanitària realitzada per l’ASPB durant els últims 5 anys (2007-2011).

5. La vigiLàNcia saNitària

taula 4. Nombre d’inspeccions, mesures i mostres recollides en el desenvolupament de les tasques de control sanitari d’instal·lacions, supervisió de l’autocontrol, control de la desinfecció i vigilància de la qualitat de les aigües.

2007 2008 2009 2010 2011 total

control sanitari instal·lacions: Nombre instal·lacions inspeccionades (captacions, ETAP i dipòsits)

- 19 - - 19 38

supervisió autocontrol entitats gestores: Nombre d’inspeccions de supervisió 2 2 2 2 2 10

control de la desinfecció: Nombre de controls (dipòsits + fonts públiques)* - 437 488 457 242 1.624

vigilància de la qualitat de les aigües: Nombre mostres recollides* 8 16 16 16 16 72

* S’inclouen només els controls planificats sense contar les possibles reinspeccions en cas d’anomalia/incompliment.


14

taula 5. Concentracions (mínim – màxim) dels paràmetres microbiològics analitzats a les tres zones d’abastament de Barcelona durant el període 2007 – 2011.

Paràmetre valor paramètricconcentracions (mín.– màx.)

Zona B (n = 18) Zona d (n = 37) Zona e (n = 17)

Recompte de colònies a 22 ºC (UFC / 1 ml) 100* < 1 - 19 < 1 - 45 < 1 - 28

Bacteris coliformes (UFC / 100 ml) 0 – 10** < 1 < 1 < 1

Clostridium perfringens (UFC / 100 ml) 0 < 1 < 1 < 1

Escherichia coli (UFC / 100 ml) 0 < 1 < 1 < 1

Enterococ (UFC / 100 ml) 0 < 1 < 1 < 1

Notes: n = nombre de mostres. Quan les concentracions es troben per sota del límit de quantificació s’indica < LQ on LQ és el límit de quantificació corresponent a cada compost. *Límit establert a la sortida de l’ETAP, a la xarxa de distribució no s’han d’observar canvis anòmals (annex I, part C del Rd 140/2003). **Segons el PVISACH, una concentració de bacteris coliformes superior a 10 UFC/100 ml es considera un incompliment de la qualitat de l’aigua.

Les anàlisis que realitza l’ASPB permeten estudiar les carac-terístiques i la qualitat de l’aigua distribuïda a la xarxa d’abastament pública de la ciutat de Barcelona. Els resultats obtinguts durant el període 2007 – 2011 es presenten se-paradament per les tres zones d’abastament. El mostreig es realitza a fonts públiques o boques de reg escollides a l’at-zar a cadascuna de les zones d’abastament.

6.1. qualitat microbiològica

A la taula 5 es presenten els resultats de la vigilància micro-biològica. Tots els resultats es troben dins dels límits màxims marcats pel Rd 140/2003 la qual cosa garanteix la innocuï-tat i la qualitat microbiològica de l’aigua que es distribueix a la ciutat.

La qualitat microbiològica de l’aigua de consum humà es ga-ranteix mitjançant un tractament de desinfecció correcte. Les entitats gestores dels abastament públics han de garantir que, en el cas d’utilitzar-se el clor com a desinfectat, els nivells de clor lliure residual durant el procés de desinfecció realitzat a les plantes potabilitzadores siguin superiors o iguals a 0,5 mg/l durant mitja hora. El compliment d’aquests valors asse-gura que el procés de desinfecció és eficient en l’eliminació dels microorganismes o paràsits que puguin existir a l’aigua.

D’altra banda, l’aigua a la sortida de les plantes potabilitza-dores ha de contenir una concentració de desinfectant re·sidual (clor lliure residual) suficient per protegir-la d’eventu-als recontaminacions microbiològiques que es puguin donar en el recorregut per tota la xarxa de distribució (dipòsits de distribució i xarxa de canonades) fins que arriba al punt de

6. La quaLitat DE L’aigua DistribuïDa

taula 6. Percentatge de mostres on s’han detectat incidències (per defecte o excés) de la concentració de clor lliure residual als dipòsits i fonts públiques de la ciutat respecte al total de controls realitzats durant el període 2008 – 2011.


Mostres amb desinfectant insuficient (< 0,2 mg/l): 13,2 % 9,4 % 8,2 %

Clor lliure residual entre 0,1 - 0,2 mg/l 4,4 % 6,5 % 7,1 %

Clor lliure residual < 0,1 mg/l 8,8 % 2,9 % 1,1 %

Mostres amb desinfectant per excés (> 1 mg/l) 1,2 % 0,2 % 0 %

Nota: n = nombre de mostres.


15

lliurament als consumidors. És per això que s’ha de garantir que la concentració de clor lliure residual a qualsevol punt de la xarxa de distribució és igual o superior a 0,2 mg/l (PVIC-SACH, 2005). Tanmateix, la concentració de clor lliure resi-dual no pot ser superior a 1 mg/l per evitar concentracions excessives dels compostos que es formen com a subproduc-tes durant el procés de desinfecció (veure secció 6.3).

L’ASPB comprova mensualment la concentració de clor lliure residual dels dipòsits de distribució i setmanalment a dife-rents fonts públiques de la ciutat. A la taula 6 s’indica el percentatge de mostres on s’han detectat incidències ja sigui per defecte o per excés de desinfectant residual durant el període 2008-2011. Les concentracions insuficients s’han dividit en dos grups en funció de si la concentració està com-presa a l’interval 0,1 - 0,2 mg/l o si és inferior a 0,1 mg/l.

El percentatge d’anomalies per desinfectant insuficient és pro-per al 13% en la zona B i inferior al 10% en la zona D i E. En aquestes dues zones, gran part de les anomalies són degudes a valors inferiors al límit recomanat (0,2 mg/l) però superiors a 0,1 mg/l, en canvi, en la zona B gran part de les mostres anò-males corresponen a concentracions inferiors a 0,1 mg/l. Les concentracions inferiors a 0,1 mg/l requereixen una atenció més acurada per evitar que un defecte de desinfectant pugui comprometre la qualitat microbiològica de l’aigua.

Cada resultat incorrecte de les comprovacions de clor genera un seguiment analític especial fins que la problemàtica es resol-gui. Aquest seguiment inclou la investigació de la causa de la incidència i, si escau, la notificació a l’entitat gestora o a l’ajun-tament per a què adoptin les mesures correctores adients. El dèficit de desinfectat residual a la xarxa de distribució és degut, en general, al poc consum en alguns punts que provoca un estancament de l’aigua i la consegüent reducció del desinfec-tant. A vegades, aquest dèficit està ocasionat per un temps de residència elevat en canonades de llarg recorregut.

Finalment, les incidències per un excés de desinfectant resi-dual no arriben al 1,5% del total de les verificacions. Aquests casos sempre són notificats a l’entitat gestora per a la seva correcció i normalment són deguts a petits desajustos de la recloració en alguns dels dipòsits distribuïdors de la ciutat (veure figura 4). Aquests desajustos en cap cas han arribat a una concentració de clor lliure residual superior a 1,2 mg/l.

6.2. qualitat fisicoquímica

La taula 7 mostra un resum dels resultats per a una selecció dels paràmetres químics i indicadors en les mostres recolli-des en el desenvolupament de la vigilància fisicoquímica.

No s’ha produït cap superació (incompliment) del valor pa-ramètric establert al Rd 140/2003 (part B de l’annex I) per cap dels paràmetres químics de la taula 7 en cap de les

tres zones d’abastament. De fet, les concentracions detec-tades per a alguns dels paràmetres (antimoni, amoni, cia-nur, seleni i nitrits) es troben sempre per sota del límit de quantificació (LQ) del mètode.

Respecte als paràmetres indicadors (part C de l’annex I del Rd 140/2003) inclosos a la taula 7 tampoc no s’ha de-tectat cap anomalia amb l’excepció de les concentracions de clorurs i sodi a l’aigua de consum de les zones B i D que superen puntualment els valors paramètrics de 250 mg/l i 200 mg/l, respectivament (veure taula 7). De fet, l’aigua dis-tribuïda a la zona B, d’origen Llobregat, conté concentraci-ons significativament més elevades de clorurs, conductivi-tat, fluorurs, sulfats, sodi i nitrats que l’aigua distribuïda a la zona E, d’origen Ter (test Mann-Whitney, p< 0,05). Això és lògic atesa la diferent qualitat d’ambdues aigües, pitjor en el cas del Llobregat que en el Ter (Devesa et al., 2010).

L’aigua del riu Llobregat conté una elevada salinitat degut a la important activitat minera d’extracció de potassa que es desenvolupa a la part alta del riu (Martín-Alonso, 2006). També presenta concentracions significatives de sulfats i dels ions sodi, calci, potassi, clorur i bromur (Valero and Arbós, 2010). A més, la conca del riu Llobregat transcorre per una àrea densament poblada i àmpliament industrialit-zada. Aquest fet provoca un impacte a través de les descàr-regues domèstiques i industrials cap al riu que indueixen a un empitjorament addicional de la qualitat de l’aigua del riu (Paune et al., 1998; Martín-Alonso, 2006).

La posada en funcionament (tercer trimestre de 2009) de millores tecnològiques al procés de potabilització a les ETAPs d’Abrera i Sant Joan Despí que tracten l’aigua d’origen Llo-bregat ha suposat una millora important de la qualitat de l’aigua subministrada. Així, les concentracions d’alguns dels paràmetres com ara la conductivitat, la concentració de clo-rurs i de sodi de l’aigua tractada han disminuït substancial-ment en relació als nivells anteriors. Aquesta millora s’ha fet especialment palesa en la disminució de les concentracions de trihalometans (veure secció 6.3).

Les millores tecnològiques introduïdes inclouen el tractament amb membranes d’ultrafiltració i osmosi inversa d’una fracció de l’aigua tractada a l’ETAP de Sant Joan Despí (AGBAR, 2012b), la introducció d’una línia de dessalinització mitjan-çant un procés d’electrodiàlisi reversible a l’ETAP d’Abrera i la construcció de la dessalinitzadora del Prat (veure secció 3). Les tecnologies de dessalinització i osmosi permeten una millor eliminació dels compostos dissolts a l’aigua i, per tant, una disminució de la concentració final a l’aigua distribuïda.

Respecte als metalls regulats al Rd 140/2003 (taula 8), cap de les dades obtingudes superen el valor paramètric establert. És més, les concentracions determinades a l’aigua es troben ma-joritàriament per sota del LQ de mètode d’anàlisi amb l’excep-ció del 3 – 11% de les mostres. La presència d’aquests metalls


16

taula 7. Concentracions (mínim, màxim i mediana) d’una selecció dels paràmetres químics i indicadors (parts B i C de l’annex del Rd 140/2003) analitzats a les tres zones d’abastament de Barcelona durant el període 2007 – 2011.

Paràmetre valor paramètricconcentracions (mín.– màx.) mediana1


Antimoni (µg/l)2 5,0 < 4 < 4 < 4

Amoni (mg/l)3 0,50 < 0,10 < 0,10 < 0,10

Bor (mg/l)2 1,0 (< 0,1– 0,2) 0,1 (< 0,1 – 0,3) 0,1 < 0,1

Clorurs (mg/l)3 250 (84 – 471) 223 (23 – 530) 130 (23 – 49) 26

Cianur (µg/l)2 50 < 5 < 5 < 5

Conductivitat (µS/cm a 20ºC)3 2.500 (627 – 1994) 1227 (349 – 2082) 879 (348 – 509) 407

Color (mg/l Pt/Co)3 15 < 5 < 5 < 5

Oxidabilitat (mg O2/l)3 5,0 (< 0,5 – 2,1) 1,0 (< 0,5 – 2,1) 1,2 (0,7 – 2,0) 1,6

Fluorurs (mg/l)2 1,5 (< 0,1 – 0,3) 0,1 (< 0,1 – 0,2) 0,1 (< 0,1 – 0,1) 0,05

Sulfat (mg/l)3 250 (68 – 233) 143 (38 – 202) 88 (37 – 56) 45

Seleni (µg/l)2 10 < 6 < 6 < 6

Sodi (mg/l)3 200 (47 – 216) 120 (14 – 247) 76 (12 – 33) 17

Nitrat (mg/l)2 50 (5,7 – 18,5) 10,1 (2,0 – 14,5) 7,6 (1,4 – 8,6) 6,3

Nitrits (mg/l)2 0,5 < 0,1 < 0,1 < 0,1

([nitrat] / 50 + [nitrit] / 3)4 1 (0,13 – 0,38) 0,22 (0,57 – 0,31) 0,17 (0,45 – 0,19) 0,15

Notes: n = nombre de mostres. Quan les concentracions es troben per sota del límit de quantificació s’indica < LQ on LQ és el límit de quantificació corresponent a cada compost. 1En el càlcul de la mediana els valors que es troben per sota del LQ han estat substituïts pel valor corresponent a LQ/2. 2Paràmetre químic inclòs a la part B de l’annex I del Rd 140/2003. 3Paràmetre indicador inclòs a la part C de l’annex I del Rd 140/2003. 4S’ha de complir la condició que [nitrat]/50 + [nitrit]/3 < 1 on els claudàtors signifiquen concentracions en mg/l per al nitrat (NO3) i per al nitrit (NO2).

taula 8. Concentracions (mínim - màxim) dels metalls regulats al Rd 140/2003 segons les tres zones d’abastament de Barcelona durant el període 2007 – 2011.

Paràmetre valorparamètric

Zona B (n = 18) Zona d (n = 37) Zona e (n = 17) total (n = 72)

concentracions (mín.– màx.)

n > Lq1


n > Lq1


n > Lq1 % mostres > Lq1

Cadmi (µg/l)2 5,0 < 1,0 - < 1,0 - < 1,0 -

Coure (mg/l)2 2,0 (< 0,04 – 0,08) 1 < 0,04 - (< 0,04 – 0,04) 1 2,8 %

Crom (µg/l)2 50 (< 5 – 28) 1 (< 5 – 7) 2 (< 5 – 13) 1 5,6 %

Ferro (µg/l)3 200 (< 40 – 131) 4 (< 40 – 94) 2 (< 40 – 59) 1 9,7 %

Mercuri (µg/l)2 1,0 < 0,2 - (< 0,2 – 0,3) 1 (< 0,2 – 0,2) 1 2,8 %

Níquel (µg/l)2 20 (< 5,0 – 16) 5 (< 5,0 – 13) 2 (< 5 – 8) 1 11,1 %

Plom (µg/l)2 25 / 104 (< 5,0 – 8) 1 (< 5,0 – 13) 1 < 5 - 2,8 %

Notes: n = nombre de mostres. Quan les concentracions es troben per sota del límit de quantificació s’indica < LQ on LQ és el límit de quantificació corresponent a cada compost . 1Nombre de mostres amb concentracions per sobre del límit de quantificació (LQ) del mètode d’anàlisi. 2Paràmetre químic inclòs a la part B de l’annex I del Rd 140/2003. 3Paràmetre indicador inclòs a la part C de l’annex I del Rd 140/2003. 425 µg/l és el valor paramètric vigent fins al 31/12/2013 i 10 µg/l és el límit vigent a partir de l’1/1/2014.


17

a l’aigua de consum humà de Barcelona és puntual i s’associa al seu alliberament per part dels materials de les canonades o de les aixetes del punt de mostreig.

Finalment, la taula 9 mostra les concentracions dels contami·nants orgànics regulats: plaguicides, trihalometans (THM), altres compostos orgànics volàtils halogenats (benzè, 1,2-di-cloroetà, tricloroetè i tetracloroetè) i hidrocarburs policíclics aromàtics.

No s’han detectat plaguicides en concentracions superiors al LQ de mètode d’anàlisi amb l’excepció de la detecció de traces de terbutilazina en dos de les mostres (3% del total) on la concentració és sempre inferior a 0,04 µg/l i allunyada del valor paramètric establert en 0,10 µg/l pel Rd 140/2003. En el cas dels contaminants orgànics, tampoc s’han detec-tat concentracions superiors al LQ de mètode d’anàlisi amb l’excepció de les concentracions totals de trihalometans (THM) (cloroform + dibromoclorometà + bromodicloro-metà + bromoform) (taula 9).

La mediana de la concentració total de THM a la zona E (Ter) és més baixa que a l’aigua d’origen Llobregat (zona B)

tot i que les diferències no són estadísticament significatives (test Mann-Whitney, p> 0,05). D’altra banda, l’interval de concentracions revela incompliments puntuals del valor pa-ramètric del total de THM (150 µg/l fins a 2008 i 100 µg/l a partir de 2009) a les zones B i D on es distribueix aigua d’origen Llobregat. Aquests incompliments s’han detectat en el 8% de les mostres recollides però només s’han confir-mat en el 4% del total (veure secció 6.3). De qualsevol ma-nera, sempre que es confirma un incompliment, es notifica a l’entitat gestora perquè procedeixi a la seva correcció que és verificada posteriorment per l’autoritat sanitària.

6.3. Els trihalometans (thM)

El conjunt de compostos que es formen inadvertidament durant el procés de desinfecció de l’aigua de consum humà es denominen col·lectivament com subproductes de la de-sinfecció (SPD). Els trihalometans (THM) són un grup de subproductes de la desinfecció que es formen quan s’empra el clor com a desinfectant degut a la reacció d’aquest clor amb la matèria orgànica d’origen natural present a l’aigua captada (Rook., 1974).

taula 9. Concentracions (mínim, màxim i mediana) dels contaminants orgànics regulats al Rd 140/2003 segons les tres zones d’abastament de Barcelona durant el període 2007 – 2011.

Paràmetre valor paramètricconcentracions (mín.– màx.) mediana1


Plaguicides:

Aldrín (µg/l) 0,03 < 0,02 < 0,02 < 0,02

Dieldrín (µg/l) 0,03 < 0,02 < 0,02 < 0,02

Heptaclor (µg/l) 0,03 < 0,02 < 0,02 < 0,02

Heptaclor epòxid (µg/l) 0,03 < 0,02 < 0,02 < 0,02

Altres plaguicides individuals (µg/l) 0,10 < 0,022 < 0,022 < 0,022

Altres contaminants orgànics:

Benzè (µg/l) 1,0 < 0,05 < 0,05 < 0,05

Benzo(a)pirè (µg/l) 0,010 < 0,005 < 0,005 < 0,005

1,2- Dicloroetà (µg/l) 3,0 < 1 < 1 < 1

Hidrocarburs policíclics aromàtics (HPA)3 (µg/l) 0,10 < 0,04 < 0,04 < 0,04

Tricloroetè + tetracloroetè (µg/l)4 10 < 44 < 44 < 44

Trihalometans (THM) (µg/l) 150 / 1005 (< 20 – 204) 90 (< 20 – 129) 62 (38 – 100) 68

Notes: n = nombre de mostres. Quan les concentracions es troben per sota del límit de quantificació s’indica < LQ on LQ és el límit de quantificació corresponent a cada compost . 1En el càlcul de la mediana els valors que es troben per sota del LQ han estat substituïts pel valor corresponent a LQ/2. 2El límit de quantificació (LQ) dels plaguicides individuals és de 0,02 µg/l llevat de p,p’-DDD + o,p’-DDT que és de 0,04 µg/l. 3Suma de benzo(b)fluorantè, benzo(ghi)perilè, benzo(k)fluorantè i indè(1,2,3-cd)pirè on els LQ per cadascun d’ells és de 0,01 µg/l. 4El límit de quantificació (LQ) individual és de 2,00 µg/l. 5150 µg/l és el valor paramétric vigent fins a 2008 i 100 µg/l el valor vigent a partir de 2009.


18

Les espècies més abundants i freqüents de THM que es tro-ben a l’aigua de consum humà són el cloroform, el dicloro-bromometà, el dibromoclorometà i el bromoform. Aquests són els únics THM que es troben regulats des del 2003 a Espanya amb un valor paramètric provisional de 150 µg/l que va ser reduït fins als 100 µg/l a partir del 01.01.2009.

Normalment els THM clorats (sobretot cloroform) són els més abundants a l’aigua de consum humà. Tanmateix, quan l’aigua captada conté concentracions elevades de bro-murs s’afavoreix la formació dels THM més bromats (bro-moform i dibromoclorometà) en detriment de les espècies clorades (cloroform i diclorobromometà) (Heller-Grossman, 1993; Richardson et al., 2007). Els factors que influeixen la quantitat i proporció de THM a l’aigua són diversos. Entre aquests podríem destacar la quantitat de clor addicionat, la concentració de matèria orgànica i bromurs de l’aigua cap-tada, el temps de contacte del clor amb l’aigua, el pH i la temperatura (Garcia-Villanova, R.J. et al., 1997; Platikanov et al., 2007).

A la figura 5 es presenten les concentracions totals de THM a les tres zones d’abastament de Barcelona durant el perío-de 2007 – 2011. S’han recopilat les dades generades pel programa de vigilància sanitària però també les dades gene-rades per Aigües de Barcelona en la realització de les seves analítiques d’autocontrol per disposar d’un major nombre

de dades per a la comparació temporal. La qualitat de l’ai-gua captada en origen condiciona en gran mesura el con-tingut de THM de l’aigua distribuïda als ciutadans. Les con-centracions elevades de bromurs de l’aigua del Llobregat provoquen una gran formació de THM com a conseqüència de l’elevada formació dels THM bromats (Paune et al., 1998; Valero and Arbós, 2010). Així, les concentracions de THM a l’aigua potabilitzada procedent del Llobregat (zona B) han estat històricament elevades i, fins i tot, puntualment properes o superiors al límit paramètric de 150 µg/l vigent fins al 2009 (veure figura 5). En canvi, les concentracions a l’aigua d’origen Ter (zona E) han estat sempre més baixes. En el cas de detectar qualsevol anomalia o incompliment d’algun paràmetre inclòs al Rd 140/2003, l’entitat gestora realitza les accions adients per a la seva correcció que es verifica posteriorment amb un seguiment analític.

Les concentracions de THM a l’aigua d’origen Llobregat han generat una forta controvèrsia durant els últims anys. D’al-tra banda, la reducció normativa del valor paramètric del total de THM dels 150 µg/l fins als 100 µg/l a partir de l’01.01.2009 va suposar un repte degut a la necessitat de disminuir les concentracions existents. La disminució dels THM a l’aigua de consum humà no és una tasca fàcil ja que en cap cas la reducció dels SPD pot comprometre la desin-fecció de l’aigua. L’escassetat dels recursos hídrics alterna-tius ha exigit la introducció de millores tecnològiques als

Figura 5. Concentracions (mitjana ± desviació estàndard) del total de THM (Scloroform + diclorobromometà + clorodibromometà + bromoform) a les tres zones d’abastament de Barcelona a les mostres recollides per Aigües de Barcelona i l’ASPB durant el període 2007 – 2011.

Conc

entr

ació

tot

al T

HM

(µg/

l)

100 µg/L límit vigent a partir de 2009

150 µg/L límit vigent fins 2008

ZONA B (Llobregat) ZONA D (barreja) ZONA E (Ter)

200

150

100

50

02007 2008 2009

(gen. - set.)2009

(oct. - des.)2010 2011

Nota: n = nombre de mostres.

n=11

n=34

n=7

n=10

n=37

n=10

n=10

n=27

n=7

n=5

n=8

n=3

n=16

n=35

n=9

n=16

n=35

n=10


19

processos de potabilització de l’aigua captada al Llobregat (veure secció 6.2) amb l’objectiu de reduir els precursors de THM (bromurs i matèria orgànica) i minimitzar així la seva formació durant la desinfecció. Tal i com s’ha esmentat an-teriorment, aquestes mesures van estar totalment operati-ves a partir del tercer trimestre del 2009 i van permetre una disminució general de les concentracions de THM a l’aigua Llobregat i la reducció dels pics màxims de concentració per poder ajustar-se al nou valor paramètric reduït fins als 100 µg/l (veure figura 5). Així mateix, s’han suavitzat les diferèn-cies que existien segons l’origen de l’aigua i les concentraci-ons actuals (2011) resulten bastants similars en les tres zo-nes d’abastament de la ciutat i, fins i tot, són lleugerament més elevades a la zona Ter (zona E) (veure figura 5).

La incorporació de la dessalinitzadora del Prat que injecta aigua dessalada a la xarxa d’abastament de la zona B amb un baix contingut de THM a causa del baix contingut de matèria orgànica de l’aigua de mar (Agus et al., 2009), tam-bé pot contribuir a la disminució final de THM de l’aigua distribuïda. Tanmateix, aquesta aportació és minoritària (EMA, 2012). Així doncs, la causa fonamental de la disminu-ció de les concentracions de THM a la zona Llobregat sembla ser la introducció de les millores tecnològiques dels proces-sos de potabilització a les ETAPs de Sant Joan Despí i Abrera.

La comparació de les medianes de la concentració total de THM a les zones Llobregat (zona B i D) abans i després de les modificacions introduïdes a les ETAPs són estadística-

taula 10. Mediana de les concentracions totals de THM durant el període 2007 – set. 2009 (abans de la introducció de les millores al procés de potabilització de l’aigua del Llobregat) i el període oct. 2009 – 2011 (amb posterioritat a les millores), percentatge de canvi i p-valor del test de comparació de les medianes (Mann-Whitney).

mediana 2007 – set. 2009

mediana oct. 2009 – 2011 reducció (%) p – valor

(test mann·Whitney)

Zona B 130 (n=31) 48 (n=37) - 63% < 0,05

Zona D 97 (n=98) 49 (n=78) - 49% < 0,05

Zona E 57 (n=24) 66 (n=22) +16% 0,19

Notes: n = nombre de mostres.

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Cloroform Bromodiclorometà Dibromoclorometà Bromoform

Figura 6. Mitjana ± desviació estàndard de l’aportació en percentatge de cadascun dels quatre trihalometans en la suma total en les mostres recollides per Aigües de Barcelona i l’ASPB durant els anys 2010 i 2011 en les tres zones d’abastament de Barcelona. Nombre de mostres: zona B = 27; zona D = 60 i zona E = 17.

ZONA B (Llobregat) ZONA D (barreja) ZONA E (Ter)


20

ment significatives i el percentatge mitjà de reducció està al voltant del 63 % en la zona B i del 49% en la zona D (veure taula 10). Aquesta diferència és més acusada en la zona B, exclusivament amb aigua d’origen Llobregat, que a la zona D, on es distribueix una barreja Llobregat-Ter.

Tot i la reducció observada en les concentracions de THM, cal encara insistir en la importància dels programes de vigi-lància i control dels THM per garantir en tot moment el compliment del nivell de seguretat establert normativa-ment. Això suposa que les entitats gestores han de continu-ar treballant pel correcte funcionament i eficiència dels pro-cessos de potabilització i l’autoritat sanitària amb les seves activitats de vigilància, control i supervisió per exigir el com-pliment de la normativa sanitària.

Tanmateix, el perfil dels quatre THM majoritaris continua essent diferent en funció de l’origen de l’aigua (figura 6). Les aigües captades al Ter tenen un perfil dominat pel com-postos més clorats on predomina el cloroform mentre que les aigües d’origen Llobregat mostren el bromoform com a compost majoritari, seguit del dibromoclorometà. L’aigua d’origen Llobregat, tot i haver disminuït les concentracions dels precursos dels THM, conté concentracions elevades de bromurs que provoquen una formació preferent dels THM bromats en detriment dels clorats. L’aigua distribuïda a la zona D mostra proporcions variables de cadascun dels THM en funció de quina sigui la font majoritària de la barreja (Llobregat o Ter).


21

7.1. El control a l’aixeta del consumidor de barcelona

Els paràmetres que es determinen en el control a l’aixeta del consumidor, especificats a l’article 20 del Rd 140/2003, in-clouen els de verificació de la seguretat microbiològica de l’aigua (clor lliure residual, bacteris coliformes i Escherichia coli), alguns paràmetres bàsics de qualitat fisicoquímica (amoni, conductivitat, color, olor, pH, sabor i terbolesa) i la concentració dels metalls que poden ser alliberats des de les canonades internes (coure, crom, níquel, ferro i plom).

L’ASPB inicià el control a les aixetes dels consumidors l’any 2004 amb una campanya en edificis públics . Durant el pe-ríode 2004 – 2011 s’han mostrejat un total de 2632 punts de consum. Les mostres es recullen aleatòriament en hora-ri laboral directament sense deixar rajar l’aigua en el cas de

l’anàlisi fisicoquímic i després de deixar córrer l’aigua uns 2-3 minuts en el cas de la mostra recollida per a l’anàlisi microbiològic (ISO, 2006; AENOR, 2007; Hayes, 2009).

A la figura 7 s’indica el numero de mostres recollides anual-ment en cada tipus de punt de mostreig, En total les mos-tres corresponen a comerços (64%), escoles/centres educa-tius (20%), edificis públics (8%), domicilis particulars (7%), hotel/albergs (1%) i centres sanitaris/residències (0,2%).

A partir del 2011 i, amb l’objectiu de fomentar el número de controls que es realitzen als domicilis particulars, es va dissenyar un fulletó informatiu que es va distribuir a través de les oficines d’habitatge i d’atenció ciutadana de l’Ajunta-ment de Barcelona (veure figura 8). Fins l’edició del fulletó informatiu, les sol·licituds es limitaven a les queixes per la detecció d’algun problema o incidència. Des d’ençà, s’ha

7. La quaLitat DE L’aigua a L’aiXEta DEL coNsuMiDor

600

500

400

300

200

100

02004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Figura 7. Número de controls de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor recollits durant el període 2004-2011 segons el tipus de punt de mostreig (comerços, domicilis particulars, edificis públics, escoles/centres educatius, hotel/albergs o centres sanitaris/residències).

Comerços Domicilis particulars Edificis públics Escoles/centres educatius Hotel/alberg Centre sanitari/residència Altres

Nom

bre

de c

ontr

ols

aixe

ta c

onsu

mid

or


22

600

500

400

300

200

100

02004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Figura 9. Nombre de controls a l’aixeta del consumidor en funció de tipus de sol·licitud (d’ofici o com a resposta a una sol·licitud ciutadana).

Figura 8. Targetó informatiu del servei de control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor disponible gratuïtament per tots els ciutadans de Barcelona.

Controls d’ofici Controls sol·licitud

Nom

bre

de c

ontr

ols

aixe

ta c

onsu

mid

or

La qualitat de l’aigua de consum humà a l’aixeta del consumidor

Podeu demanar gratuïtament un control de la qualitat de l’aigua de la vostra aixeta a la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

Podeu demanar, sense cap cost, una analítica de control a la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’ASPB. Un inspector, degudament identificat, passarà a recollir aigua de la vostra aixeta per verificar si la qualitat és l’adequada.

Els paràmetres analitzats són els establerts a l’article 20 del Reial Decret 140/2003: Amoni, bacteris coliformes, color, coure, con duc tivitat, clor lliure residual, crom, Escherichia coli, ferro, níquel, olor, pH, plom, sabor i terbolesa.

Una vegada s’hagin analitzat les mostres, us farem arribar per correu un informe amb els resultats.

Alguns edificis antics (construïts abans de 1980) tenen canonades de plom, material que pot alliberar-se a l’aigua i fer que aquesta superi els nivells establerts a la normativa sanitària.

La presència de dipòsits interns, sovint situats als terrats dels edificis antics, pot provocar una alteració de la qualitat sanitària de l’aigua a causa d’una manca de neteja i manteniment.

Com demanar una anàlisi de l’aigua a l’aixeta de casa:A través d’internet a: http://www.aspb.cat/quefem/medi_ambient/aigues.htm

O bé, en el Registre de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, a la Plaça Lesseps, 1 (08023 Barcelona).

L’aigua de consum arriba a casa nostra a través de la xar-xa pública. La seva qualitat està garantida fins el punt d’entrada als edificis, però a partir d’aquí l’aigua entra en la xarxa interna, on dipòsits o canonades poden alterar la seva qualitat.

Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’ASPB

Certificació ISO 9001:2008, certificat núm. 80571-2010-AQ-IBE-ENAC


23

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0Ciutat Vella Eixample Gràcia Horta-

GuinardóLes Corts Nou

BarrisSant

AndreuSant Martí

Sants- Montjuïc

Sarrià-Sant Gervasi

Figura 10. Número de controls de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor recollits al període 2004 – 2011 en funció dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Figura 11. Esquema de la gestió que realitza l’ASPB en el cas de detectar anomalies/incompliments confirmats de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor.

Nom

bre

de c

ontr

ols

aixe

ta c

onsu

mid

or

Control d’ofici

SI SI

SI

SINO

NOSI

NO

NO NONO

Control sol·licitud

Anomalia/incompl.confirmat

Recomanacionspropietari

Aigua apta?

Lloguer? Correcció?

Aigua apta?

Sanció?

Recomanacionsllogater/propietari

Notificacióllogater

Tancament expiedent

Re-mostreig

Assessoriajurídica

Requeriment sanitari propietat


24

detectat un increment considerable del número de sol-licituds ciutadanes tot i que encara continuen essent mino-ritàries en comparació al nombre de controls que es realit-zen d’ofici (veure figura 9).

Atès que el Rd 140/2003 dóna preferència als mostrejos de locals, establiments públics o privats i domicilis particulars construïts abans de 1980, s’ha prioritzat el mostreig en edifi-cis de construcció antiga en les campanyes de mostreig peri-òdiques que es realitzen d’ofici. Aquest fet s’il·lustra a la figu-ra 10 on es classifiquen el número de controls totals realitzats durant el període 2004-2011 en funció dels 10 districtes de la ciutat. Es pot observar com els districtes que disposen d’un major número d’habitatges construïts abans del 1980 (Ei-xample i Ciutat Vella) són on més controls s’han realitzat.

L’esquema del procés que segueix l’ASPB en la gestió de qualsevol anomalia o incompliment de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor es descriu a la figura 11. En els habitatges de lloguer la detecció d’incompliments que defi-neixin la no aptitud de l’aigua deriven en requeriments diri-gits a la propietat.

7.2. La qualitat de l’aigua a les aixetes de barcelona

A la taula 11 es resumeixen els resultats dels controls realit-zats durant el període 2004 – 2011 i es presenten els inter-vals de concentracions (mínim – màxim) i els valors de la mitjana i la mediana.

Els paràmetres on s’han detectat incidències són la concentra-ció de clor lliure residual, els paràmetres microbiològics i la concentració de metalls a l’aigua. A la figura 12 s’ordenen les anomalies i incompliments en funció de la seva freqüència. Així mateix, s’indica el percentatge de punts de consum afec-tats per cada tipus d’incidència i el percentatge on l’anomalia o incompliment ha estat confirmada amb una segona mostra.

La incidència més freqüent és la superació del límit màxim vigent de plom (25 µg/l). Aquest incompliment s’ha detec-tat en el 3,1% del total d’aixetes mostrejades i s’ha confir-mat en el 1,6% dels casos (veure secció 7.3).

D’altra banda, un 2,2% del total de punts de consum pre-senten concentracions de clor insuficients, sovint degudes a

taula 11. Concentracions (mínim, màxim, mitjana i mediana) dels paràmetres determinats a l’aixeta del ciutadà en les mostres recollides durant el període 2004-2011.

Paràmetre nombremostres

Límitparamètric

concentracions (mín. – màx.) mitjana1 mediana1

Amoni (mg/l) 2.630 > 0,5 (< 0,1 – 0,4) < 0,1 < 0,1

Bacteris coliformes (ufc/100 ml) 2.626 > 0 (< 1 – 4.200) 2,8 < 1

Clor lliure residual (mg/l) 2.232 < 0,2 / > 1 (0,0 – 2,0) 0,5 0,5

Color (mg/l Pt/Co) 2.631 > 15 (< 5 – 7) < 5 < 5

Conductivitat (µS/cm) 2.630 >2.500 (70 – 2.250) 965 920

Coure (mg/l) 2.630 > 2,0 (< 0,04 – 1,9) 0,03 < 0,04

Crom (µg/l) 2.627 > 50 (< 5 – 52) < 5 < 5

Escherichia coli (ufc/100 ml) 2.626 > 0 (<1 – 120) < 1 < 1

Ferro (µg/l) 2.626 > 200 (< 40 – 1.332) < 40 < 40

Níquel (µg/l) 2.626 > 20 (< 5 – 64) < 5 < 5

Olor (índex de dilució a 25 ºC) 1.835 > 3 (0 – 3) 0,8 1

pH 2.630 < 6,5 / > 9,5 (6,3 – 8,4) 7,7 7,7

Plom (µg/l) 2.626 > 25 (< 5 – 139) 5 < 5

Sabor (índex de dilució a 25 ºC) 1.835 > 3 (0 – 3) 0,8 1

Terbolesa (UNF) 2.624 > 5 (< 0,1 – 11) 0,4 0,3

Notes: n = nombre de mostres. Quan les concentracions es troben per sota del límit de quantificació s’indica < LQ on LQ és el límit de quantificació corresponent a cada compost . 1En el càlcul de la mitjana i mediana els valors que es troben per sota del LQ han estat substituïts pel valor corresponent a LQ/2.


25

lleugeres disminucions puntuals del desinfectant residual que no es confirmen amb una segona mostra. Ara bé, aquesta anomalia deixa de ser puntual i es confirma en un 0,9% dels casos per l’esgotament del desinfectant residual a la xarxa interna de l’edifici com a conseqüència de l’estan-cament de l’aigua a les canonades, de la seva antiguitat i/o de la manca de manteniment.

La tercera causa més freqüent d’incidències en la qualitat de l’aigua a les aixetes dels ciutadans és la detecció de recomp-tes positius de bacteris colliformes (1,9% del total de punts de consum) tot i que el percentatge de confirmació d’aques-tes incidències és baix (només el 0,3% del total de controls). La mateixa tendència s’observa en el cas dels recomptes de Escherichia coli però amb un menor nombre de mostres afectades (0,3% del total). És freqüent que les anomalies o incompliments dels paràmetres microbiològics no es confir-min ja que normalment estan causades per una contamina-ció puntual de l’aixeta on es recull la mostra. D’altra banda, les concentracions de ferro en el 0,9% dels controls són superiors al valor paramètric fixat al Rd 140/2003 (200 µg/l) però aquestes anomalies només han estat confirmades en el 0,2% dels casos. Finalment, la resta d’incidències (veure figura 12) són molt poc freqüents i en cap cas es confirmen.

Figura 12. Percentatge de mostres amb anomalia o incompliment dels valors paramètric establert al Rd 140/2003 i percentatge dels control on s’han confirmat les anomalies o incompliments detectades en un primer mostreig.

7.3. El plom i altres metalls en les instal·lacions interiors

Els materials de les xarxes internes de distribució d’aigua als edificis han anat canviat amb el temps. Les xarxes de les edi-ficacions antigues solien ser de ferro i plom mentre que les dels edificis més moderns són de coure i materials plàstics.

A la figura 13 es presenten les concentracions dels cinc me-talls analitzats en les aixetes del ciutadans i es comparen amb els límits màxims permesos.

Tal i com s’ha esmentat a la secció precedent, la causa més freqüent d’incidències en la qualitat de l’aigua en les aixetes dels ciutadans és l’existència de canonades o altres elements de plom a les instal·lacions interiors que produeixen una ces-sió a l’aigua i provoquen concentracions de plom que supe-ren el límit màxim permès pel Rd 140/2003 (25 µg/l). El plom era un material molt freqüent en les construccions anteriors a 1980 i encara està molt present als edificis antics de la ciutat. En canvi, el plom que existia a la xarxa pública de distribució s’ha eliminat i les concentracions són generalment inferiors als 5 µg/l (LQ del mètode, veure la taula 6 de la secció 6.2). Així doncs, tots els valors del nivell de plom superiors als 5 µg/l que s’han detectat a les aixetes dels ciutadans són direc-tament atribuïbles a l’existència d’algun tram de plom a la

4%

3%

2%

1%

0%

Plom

> 2

5 µg

/l

Clor

lliu

re r

esid

ual

< 0

,2 m

g/l

Bact

eris

col

iform

es

> 0

UFC

/100

ml

Ferr

o >

200

µg/

l

Esch

eric

hia

coli

>

0 U

FC/1

00 m

l

Clor

lliu

re r

esid

ual

> 1

mg/

l

Terb

oles

a >

5 U

NF

Níq

uel >

20

µg/l

Crom

> 5

0 µg

/l

pH <

6,5

Am

oni >

0,5

mg/

l

Cond

uctiv

itat

>

2.50

0 µS

/cm

Cour

e >

2 m

g/l

Olo

r >

3 ín

dex

de

dilu

ció

25 º

C

pH >

9,5

Sabo

r >

3 ín

dex

de d

iluci

ó 25

ºC

% anomalia/incompliment % anomalia/incompliment confirmat


26

Figura 13. Concentració dels metalls crom, plom, níquel, coure i ferro a les aixetes dels ciutadans de Barcelona i percentatge de mostres que superen el límit paramètric establert al Rd 140/2003.

xarxa interna dels edificis. El 3,1% dels controls realitzats pre-senta concentracions de plom superiors al límit màxim de 25 µg/l però el percentatge de mostres s’incrementa fins al 8,6% dels controls si considerem les concentracions superiors als 10 µg/l (valor paramètric vigent a partir de l’01.01.2014). Aquest percentatge no és menyspreable i ens indica la impor-tància d’aquesta problemàtica a la ciutat de Barcelona.

La quantitat de plom alliberat de les canonades a l’aigua de consum varia en funció de diversos factors (pH i duresa de l’aigua, temperatura, tram de recorregut de canonades, temps de contacte, etc.) (Schock, 1990; Hayes, 2010). Fins i tot, en un mateix punt de mostreig pot variar al llarg del dia i en funció de la utilització de l’aigua ja que a mesura que s’in-crementa el temps d’estancament de l’aigua a les canonades (temps de contacte) augmenta la quantitat de plom que pot cedir-se a l’aigua. Així mateix, la concentració de plom a l’ai-gua calenta pot ser més elevada que a l’aigua freda (Bryant, 2004; Massey and Steele, 2012). Atès que el plom pot ser tòxic per a la salut humana (Bogden et al., 1997), l’ASPB reco-mana que es substitueixin les canonades de plom per un altre material. Mentrestant, es poden aplicar les mesures següents que minimitzen l’exposició al plom a través de l’aigua:

- Deixar córrer l’aigua de l’aixeta una estona abans de beu-re-la amb l’objectiu de renovar l’aigua que ha quedat es-

tancada en les canonades, sobretot en els casos en què no hi ha hagut consum durant un període llarg de temps.

- No fer servir l’aigua calenta per beure ni cuinar.

D’altra banda, la concentració de ferro en el 0,9% del total de les mostres supera el valor paramètric de 200 µg/l (figura 13). Un excés de ferro a l’aigua provoca terbolesa i un color marró/groguenc. Tot i l’efecte de rebuig per als consumi-dors, aquestes situacions no comporten un risc per a la salut (WHO, 2011). Malgrat això, es recomana també eliminar les parts de ferro de la instal·lació interior.

Finalment, s’han detectat algunes superacions molt puntu-als del límit màxim establert per al níquel i crom (figura 13). Cap d’elles ha estat confirmada amb una segona mostra. En el cas del coure no s’ha detectat cap superació del valor paramètric establert (2 mg/l).

7.4. Els dipòsits interns de distribució d’aigua als edificis

El dipòsits interns, força comuns en les finques antigues i normalment situats als terrats dels edificis, constitueixen una font freqüent d’incidències de la qualitat de l’aigua a les ai-xetes ciutadanes. La distribució d’aigua en aquestes finques

Crom

Plom

Níquel

Coure

Ferro

0 1 10 100 1.000 10.000

Concentració (µg/l)

0,04%

0%

3,1%

0,9%

8,6%

0,1%

25 µg/L

10 µg/L

20 µg/L

200 µg/L

50 µg/L

2 mg/L


27

es fa per aforament, és a dir, entra un cabal constant d’aigua que puja al terrat a través d’una canonada única, mitjançant un distribuïdor es reparteix entre diferents dipòsits i final-ment arriba als habitatges a través de canonades individuals. Atès que el cabal d’entrada d’aigua a aquestes instal·lacions és constant, una vegada els dipòsits estan plens, l’excedent d’aigua es perd pels sobreeixidors. A la figura 14 es mostra un detall d’una cambra amb dipòsits interns de distribució.

Els dipòsits interns, molt útils en el passat per garantir la disponibilitat d’aigua a les llars en el cas de talls en el sub-ministrament, han perdut el seu sentit a la ciutat d’avui, ans al contrari, solen ser una font de problemes. D’una banda, la manca de manteniment i neteja d’aquestes instal·lacions, així com l’estancament de l’aigua als dipòsits, pot provocar esgotaments de la concentració del desinfectant residual i, en ocasions, induir recontaminacions de l’aigua amb proli-feracions d’alguns microorganismes. D’altra banda, els ciu-tadans sovint es queixen de la manca de pressió o cabal de l’aigua de l’aixeta en determinades instal·lacions on hi ha dipòsits interns. Finalment, aquestes instal·lacions no són eficients des del punt de vista de l’aprofitament dels recur-

sos hídrics ja que en els moments de baixada de la demanda provoquen una pèrdua directa d’aigua abans que arribi a les aixetes ciutadanes. Tanmateix, els dipòsits interns a les finques no estan prohibits per cap normativa i en determi-nades circumstàncies poden ser necessaris, com ara, en el cas de la distribució d’aigua en grans instal·lacions. En tot cas, quan l’eliminació dels dipòsits no sigui possible, cal te-nir en compte unes mesures bàsiques per garantir que les seves condicions higienicosanitàries són adequades:

- Cal que estiguin tancats individualment amb cobertes im-permeables que ajustin perfectament.

- Cal que es buidin i netegin com a mínim una vegada a l’any. Els productes a emprar en la neteja han de complir amb allò establert al Rd 140/2003 (article 9 i annex II) i la neteja ha de tenir una funció de desincrustació i desinfec-ció. Abans de tornar a omplir els dipòsits, les superfícies s’han d’esbandir acuradament amb aigua apta per al con-sum humà per eliminar possibles restes dels productes emprats per a la neteja.

Figura 14. Detall d’un dipòsit de distribució intern d’aigua de consum humà situat en una de les finques de Barcelona.


28

L’aigua de les fonts naturals no està desinfectada i per tant no existeixen garanties de la seva qualitat sanitària. El PVIC-SACH recomana incloure una font natural en l’àmbit d’apli-cació del Rd 140/2003 quan les circumstàncies de freqüen-tació siguin elevades. En aquest cas, l’ajuntament és el gestor d’aquest subministrament i, en el municipi de Barce-lona, aquesta competència està desenvolupada per l’ASPB.

Qualsevol font natural d’elevada freqüentació no sotmesa a desinfecció i, amb independència dels resultats analítics, ha de disposar d’un rètol informatiu que indiqui que l’aigua no té garanties sanitàries (“aigua sense garantia sanità·ria”). És més, si mitjançant el control analític es verifica que existeixen incompliments que defineixin la no aptitud d’aquesta aigua, es fixarà un rètol a la font que indiqui de forma visible “aigua no apta per al consum humà” i s’acompanyarà d’un pictograma o grafisme informatiu.

La gestió correcta d’una font natural ha d’incloure la revisió de les condicions de la font i dels rètols informatius i la vigi-lància de la qualitat de l’aigua. Actualment, l’ASPB realitza el control sanitari de vuit fonts naturals, properes al nucli urbà de Barcelona que sovint reben les visites dels ciutadans que gaudeixen del seu entorn natural o, fins i tot, recullen aigua pel seu ús propi. Semestralment es realitza un anàlisi de control i cada cinc anys s’analitzen tots els paràmetres legislats (annex I del Rd 140/2003). L’anàlisi de control de les fonts naturals inclou els paràmetres següents: amoni, conductivitat, bacteris coliformes, Clostridium perfringens, enterococ, Escherichia coli, nitrat, pH, recompte de colònies a 22 ºC i terbolesa (PVICSACH, 2005). A continuació s’in-clou un resum dels resultats del control d’aquestes vuit fonts naturals durant el període 2006 – 2011 (taula 12).

Els resultats microbiològics durant aquests últims 6 anys mostren incompliments en totes les fonts naturals analitza-des que obliguen a qualificar l’aigua com a no apta per al consum humà (taula 12). En canvi, els resultats dels controls realitzats en la font natural del Barret indiquen que l’aigua és apta per al consum humà. Tanmateix, la manca de desin-fecció i protecció davant possibles proliferacions microbio-lògiques puntuals, fa que l’aigua d’aquesta font natural no disposi d’una garantia sanitària adequada.

Respecte als paràmetres químics (taula 12), només s’obser-ven incompliments en les dos fonts naturals dels Tres Pins on les concentracions de nitrats del 25 – 42% de les mostres superen el límit màxim establert a la legislació (50 mg/l, an-nex I del Rd 140/2003). En la resta de les fonts, la concen-tració de nitrats es troba per sota del límit paramètric del Rd 140/2003 però en general són més elevades que els nivells trobats a l’aigua d’abastament públic de la ciutat (veure taula 7).

8. La quaLitat DE L’aigua a LEs FoNts NaturaLs


29

taula 12. Resultats (mínim – màxim) dels paràmetres mesurats durant el període 2006 – 2011 a una selecció de fonts naturals situades al municipi de Barcelona. Nota: n = nombre de mostres. 1Límit establert a la sortida de l’ETAP, a la xarxa de distribució no s’han d’observar canvis anòmals (annex I, part C del Rd 140/2003). 2Durant l’any 2007 i 2008 el cabal de la font natural de la Pineda va ser 0.

font deL BarretLocalització: jardins de montbau, districte horta · guinardó

Paràmetres químics valor paramètric resultats (mín. – màx. ) (n = 12)

Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10

Conductivitat (µS/cm) 2.500 (934 – 1047)

Nitrats (mg/l) 50 (26,8 – 34,8)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,1 – 7,6)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,20 – 0,50)

Paràmetres microbiològics

Bacteris coliformes 0 – 10 < 1

Clostridium perfringens 0 < 1

Enterococ 0 < 1

Escherichia coli 0 < 1

Recompte de colònies a 22ºC 1001 (< 1 – 2.100)

font deL Bornicarretera de la rabassada, districte sarrià – sant gervasi


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (15,3 – 31,9)

pH > 6,5 / < 9,5 (6,5 –7,1)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,20 – 0,34)


Bacteris coliformes 0 – 10 (3 – 72)


Enterococ 0 (< 1 – 1)

Escherichia coli 0 (< 1 – 8)

Recompte de colònies a 22ºC 1001 (28 – 150)


30

font de La BudeLLeravallvidrera, districte sarrià – sant gervasi


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (25,4 – 34,7)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,1 – 7,6)

Terbolesa (UNF) 5 (0,20 – 0,79)


Bacteris coliformes 0 – 10 (2 – 72)

Clostridium perfringens 0 (<1 – 20)

Enterococ 0 (<1 – 13)



font de La maduixa inferiorc. de l’enginyeria, districte sarrià – sant gervasi


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (11,2 – 23,0)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,1 – 7,5)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,20 – 0,22)


Bacteris coliformes 0 – 10 (<1 – 51)



Escherichia coli 0 < 1

Recompte de colònies a 22ºC 1001 (<4 – 120)


31

font de La mugueraav. rasos de Peguera, districte nou Barris


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (7,2 – 25,7)

pH > 6,5 / < 9,5 (6,9 – 7,5)

Terbolesa (UNF) 5 (0,20 – 0,65)


Bacteris coliformes 0 – 10 (< 1 – 170)

Clostridium perfringens 0 (< 1 – 1)




font de La Pinedavallvidrera, districte de sarrià – sants gervasi

Paràmetres químics valor paramètric resultats (mín. – màx. ) (n = 8)2

Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (7,2 – 12,6)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,3 – 7,8)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,20 – 0,35)








32

font deLs tres Pins 1districte de nou Barris


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (17,9 – 90,0)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,0 – 8,1)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,20 – 6,4)




Enterococ 0 (< 1 – 220)



font deLs tres Pins 2districte de nou Barris (al costat de tres Pins 1)


Amoni (mg/l) 0,5 < 0,10


Nitrats (mg/l) 50 (21,2 – 83)

pH > 6,5 / < 9,5 (7,2 – 8,0)

Terbolesa (UNF) 5 (< 0,2 – 1,6)








33

- La distribució de l’aigua de consum humà a la ciutat de Barcelona es divideix geogràficament en tres zones d’abas-tament: zona B amb aigua d’origen Llobregat i distribuïda a una part dels districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella (~ 16% del consum total), zona E amb aigua d’origen Ter i distribuïda a part dels districtes de Nou Barris i Sant An-dreu (~ 7% del consum) i la zona D amb una barreja vari-able d’aigua d’origen Llobregat i Ter que es distribueix a la resta de la ciutat (~ 77% del consum).

- L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) desenvolu-pa al municipi de Barcelona les activitats de vigilància sani-tària, competència de l’autoritat sanitària, i el control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta dels ciutadans i de les fonts naturals com a competències municipals.

- El percentatge d’incidències per desinfectant residual insu-ficient a la xarxa d’abastament és inferior al 15% en les tres zones d’abastament i inferior al 1,5% en el cas de les incidències per desinfectant residual en excés. Cada resul-tat incorrecte genera un seguiment analític especial fins que la incidència es resolgui.

- Els resultats de la vigilància microbiològica es troben tots dins del límits màxims legals i es garanteix la innocuïtat i qualitat microbiològica de l’aigua subministrada a Barcelona.

- Els resultats de la vigilància fisicoquímica de l’aigua (conta-minants orgànics, metalls, altres paràmetres químics i parà-metres indicadors) es troben tots dins dels límits màxims legals amb l’excepció de les concentracions de clorurs, sodi i el total de trihalometans (THM) on s’han detectat supera-cions puntuals dels valors paramètrics en l’aigua d’origen Llobregat. En el cas de detectar qualsevol anomalia o in-compliment d’algun paràmetre inclòs al Rd 140/2003, l’en-titat gestora realitza les accions adients per a la seva correc-ció que es verifica posteriorment amb un seguiment analític.

- La qualitat deficient de l’aigua captada en origen al Llobre-gat, amb concentracions elevades de bromurs, provoca una elevada formació de THM degut als THM bromats (so-bretot bromoform). En canvi, el potencial de formació de THM de l’aigua del Ter és més baix i hi predominen els THM clorats (sobretot cloroform).

- Les millores tecnològiques introduïdes a partir del 2009 a les plantes potabilitzadores de l’aigua del Llobregat (mem-branes d’ultrafiltració i òsmosi inversa i dessalació per elec-trodiàlisi reversible) han permès millorar substancialment la qualitat fisicoquímica d’aquesta aigua. Aquesta millora es fa especialment palesa en les concentracions totals de THM que han disminuït marcadament i s’han ajustat a la

restricció del valor paramètric dels 150 µg/l fins als 100 µg/l que va entrar en vigor a partir de l’01.01.2009.

- Durant el període 2004-2011 s’han analitzat un total de 2632 aixetes dels consumidors. Aquests punts de consum inclouen comerços (64%), escoles/centres educatius (20%), edificis públics (8%), domicilis particulars (7%), hotel/al-bergs (1%) o centres sanitaris/residències (0,2%).

- La incidència més freqüent de la qualitat de l’aigua en l’ai-xeta del consumidor és la superació del límit màxim vigent de plom (25 µg/l) (3,1% del total del total d’aixetes mostre-jades), seguit de les concentracions de clor insuficients (2,2%), recomptes positius de bacteris colifiomes (1,9%), concentracions de ferro superiors al límit vigent (200 µg/l) (0,9%) i recomptes positius de Escherichia coli (0,3%).

- Les superacions del límit màxim de plom a l’aigua de con-sum són degudes a l’existència de canonades de plom als edificis antics de la ciutat. El 3,1% de les mostres incom-pleixen el límit màxim vigent actual de 25 µg/l i en el 8,6% d’aquestes mostres la concentració és superior als 10 µg/l, límit que serà vigent a partir del 01.01.2014. Aquest per-centatge no és menyspreable i ens indica la importància d’aquesta problemàtica a la ciutat de Barcelona.

- Encara existeixen moltes finques antigues a la ciutat on existeixen dipòsits interns de distribució de l’aigua de con-sum. La manca de manteniment i neteja d’aquestes instal-lacions i l’estancament de l’aigua als dipòsits, pot provo-car esgotaments de la concentració del desinfectant residual i, en ocasions, induir recontaminacions de l’aigua amb proliferacions d’alguns microorganismes

- L’ASPB realitza el control sanitari de l’aigua de vuit fonts naturals properes al nucli urbà de Barcelona. Atès que els resultats microbiològics d’aquests últims 6 anys mostren incompliments en totes les fonts naturals, cal qualificar la seva aigua com a no apta per al consum humà. Tanmateix, l’aigua de la font natural del Barret no ha mostrat cap ano-malia o incompliment dels paràmetres microbiològics. D’al-tra banda, els resultats dels controls fisicoquímics mostren que les concentracions de nitrats de les dos fonts naturals dels Tres Pins no compleixen el valor paramètric de 50 mg/l.

9. rEsuM EXEcutiu


34

simbologia contaminants

thm: trihalometans.

hPa: hidrocarburs policíclics aromàtics.

unitats de mesura

habitants equivalents: Cabal aportat (m³/dia) per 0,2 m³ /habitant.dia que és el consum mitjà per habitat i dia que estableix el Rd 140/2003 (annex V).

hm³/dia: hectometres cúbics per dia.

mg/l: mil·ligram de contaminant per litre.

µg/l: microgram de contaminant per litre.

µs/cm: micro Siemen per centrímetre.

m³/dia: metres cúbics per dia.

ufc / 100 ml: unitat formadora de colònies en 100 mil·lilitres.

ufc / 1 ml: unitat formadora de colònies en 1 mil·lilitre.

unf: unitat nefelomètrica de formacina

Definicions

autocontrols o anàlisis d’autocontrol: anàlisis periòdi-ques realitzades per l’entitat gestora de l’abastament amb l’objectiu de verificar el bon funcionament del sistema i el compliment dels criteris de qualitat sanitària de l’aigua.

abastament: subministrament públic que posa l’aigua de consum humà a disposició dels usuaris, en el punt de con-nexió del servei, mitjançant un sistema de distribució fixa (PVICSACH, 2005).

anomalia: qualsevol resultat analític dels paràmetres de la part C, annex I del Rd 140/2003 que no compleixi el valor paramètric fixat normativament (PVICSACH, 2005).

etaP (acrònim): estació de tractament d’aigües potables.

gLossari

incompliment: qualsevol resultat analític dels paràmetres de la part A i B de l’annex I del Rd 140/2003 que no com-pleixi amb el valor paramètric fixat normativament i impliqui la valoració de l’aigua com a no apta per al consum. També són incompliments les superacions dels valors de la taula 1 del programa de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya (PVICSACH, 2005).

Lq (acrònim): límit de quantificació del mètode analític.

Pvicsach (acrònim): Programa de vigilància i control sani-taris de les aigües de consum humà de Catalunya. Aquest programa va ser elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya al 2005 i estableix els criteris que regeixen la gestió del subministrament d’aigües de consum humà a Catalunya.

Pisos de pressió: primera subdivisió de la xarxa de distri-bució d’Aigües de Barcelona motivada per l’orografia irre-gular de la ciutat de Barcelona. Aquests subsistemes o pisos de pressió són xarxes de canonades en un àmbit geogràfic definit i que són alimentades normalment per un dipòsit regulador que fixa la pressió del subministrament d’acord amb el seu nivell piezomètric (AGBAR, 2012a).

Protocol d’autocontrol i gestió: conjunt de procediments i documentació associats a una zona de subministrament i que són responsabilitat d’un únic gestor (PVICSACH, 2005).

sector: subdivisió més petita de la xarxa de distribució d’Ai-gües de Barcelona que constitueix una àrea compacta i que és alimentada pel mínim nombre d’entrades necessari per a man-tenir la qualitat del servei i que disposa de sistemes que, en el cas necessari, permeten la purga de l’aigua (AGBAR, 2012a).

subministrament: conjunt d’instal·lacions destinades a captar l’aigua de les fonts superficials o subterrànies, pota-bilitzar-la en les estacions de tractament d’aigües potables (ETAP), emmagatzemar-la en dipòsits i, finalment, distribu-ir-la als consumidors.

valor paramètric: valors límit de qualitat que han de com-plir totes les aigües destinades al consum humà segons el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

Zona d’abastament: àrea geogràfica definida pel gestor d’un sistema de subministrament, no superior a l’àmbit provincial, en la qual la qualitat de les aigües distribuides es pugui considerar homogènia la major part de l’any (PVIC-SACH, 2005).


35

AENOR. 2007. Norma UNE-EN ISO 19458. Calidad del agua. Muestreo para el análisis microbiológico. Asociación Españo-la de Normalización y Certificación (AENOR), Madrid.

AGBAR. 2012a. Protocol d’autocontrol de l’abastament d’ai-gües de Barcelona, segons el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen el criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Aigües de Barcelona. Any 2012.

AGBAR. 2012b, Aigües de Barcelona. www.aiguesdebarcelona.cat

Agus, E., Voutchkov, N. and Sedlak, D.L. 2009. Disinfection by-products and their potential impact on the quality of wa-ter produced by desalination systems: A literature review. Desalination, 237, 214-237.

ATLL. 2012. Aigües Ter Llobregat. www.atll.cat

Bogden, J.D., Oleske, J.M. and Louria, D.B. 1997. Lead poiso-ning: one approach to a problem that won’t go away. Envi-ronmental Health Perspectives, 105, 1284-1287.

Bryant, S.D. 2004. Lead –contaminated drinking waters in the pu-blic schools of Philadelphia. Journal of Toxicology, 42, 287-294.

Devesa, R., García, V. and Matía, Ll. 2010. Water flavour im-provement by membrane (RO and EDR) treatment. Desalina-tion, 250, 113-117.

EMA. 2010. Reglament General del Servei Metropolità d’Abas-tament Domiciliari d’Aigua a l’Àmbit Metropolità. Entitat del Medi Ambient. Àrea Metropolitana de Barcelona. http://www.amb.cat/web/emma/publicacions/reglament_abastament

EMA. 2012. Entitat del Medi Ambient. Àrea Metropolitana de Barcelona. http://www.amb.cat/web/emma

Garcia-Villanova, R.J., Garcia, C., Gomez, J.A., Garcia, M.P. and Ardanuy, R. 1997. Formation, evolution and modeling of tri-halomethanes in the drinking water of a town: I. At the muni-cipal treatment utilities. Water Research, 31, 1299-1308.

Hayes, C.R. 2009. Computational modelling to investigate the sampling of lead in drinking water. Water Reserch, 43, 2647-2656.

Hayes, C. 2010. Guide for small community water suppliers and local health officials on lead in drinking water. IWA Pu-blishing, London.

Heller-Grossman, L., Manka, J., Limoni-Relis, B and Rebhum, M. 1993. Formation and distribution of haloacetic acids, THM and TOX in chlorination of bromide-rich lake water. Water Research, 27, 1323-1331.

ISO, 2006. ISO 5667-5: Water quality – sampling. Part 5: Guidance on sampling of drinking water from treatment works and piped distribution systems. International Organi-zation for Standardization, Bruxelles.

Martín-Alonso, J. 2006. Managing resources in a european semi-arid environment: combined use of surface and groundwater form drinking water production in the Barcelo-na Metropolitan Area. En: Riverbank Filtration Hydrology. Impacts on System Capacity and Water Quality, pàg. 281-298. Editat per Stephen A. Hubbs. NATO Science Series. IV. Earth and Environmental Sciences. Vol. 60.

Massey, A.R. and Steele, J.E. 2012. Lead in drinking water: sampling in primary schools and preschools in south central Kansas. Journal of Environmental Health, 74, 16-20.

Paune, F., Caixach, J., Espadaler, I., Om, J and Rivera, J. 1998. Assessment on the removal of organic chemicals from raw and drinking water at a Llobregat River water works plant using GAC. Water Research, 32, 3313-3324.

Platikanov, S., Puig, X., Martín, J. and Tauler, R. 2007. Che-mometric modeling and prediction of trihalomethane forma-tion in Barcelona’s water works plant. Water Research, 41, 3394-3406.

PVICSACH. 2005. Programa de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya. Generalitat de Ca-talunya. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/salut

Richardson, S.D., Plewa, M.J., Wagner, E.D., Schoeny, R. and DeMarini, D.M. 2007. Occurrence, genotoxicity, and carcino-genicity of regulated and emerging disinfection by-products in drinking water: a review and roadmap for research. Muta-tion Research, 636, 178-242.

Rook, J.J. 1974. Formation of haloforms during chlorination of natural waters. Water Treatment Examination, 23, 234-243.

Schock, M.R. 1990. Causes of temporal variability of lead in domestic plumbing systems. Environmental Monitoring and Assessment, 15, 59-82.

Valero, F. and Arbós, R. 2010. Desalination of brackish river water using electrodialysis reversal (EDR) control of the THMs formation in the Barcelona (NE Spain) area. Desalination, 253, 170-174.

WHO. 2011. Guidelines for drinking-water quality. Fourth edition. World Health Organisation, Malta.

rEFErèNciEs

Documents

La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a …...La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona 7 2.2. El subministrament d’aigua de consum humà i les