La planificació dels espais oberts de la regió

metropolitana de Barcelona

Xavier Carceller

• Sistema d’espais oberts

– Protecció especial

– Protecció territorial

– Protecció preventiva

• Sistema de assentaments

– Nuclis històrics

– Àrees especialitzades

• Sistema d’infraestructures de transport

Plans territorials parcials

‒ Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència a

la seva matriu biofísica

‒ Protegir els espais naturals agraris i no urbanitzables en

general com a components de l’ordenació del territori

‒ Preservar el paisatge com un valor social i un actiu

econòmic del territori

3

Pla Director de l’AMB (1.968)

Pla territorial metropolità

de Barcelona (2010)

Sistema d’espais oberts

(tot el SNU)

Sistema d’assentaments

Sistema d’infraestructures

de transport

• Existència, especialment a les serralades, de grans peces d’espais oberts

amb elevats valors naturals i en bon estat de conservació

• Continuïtat remarcable al llarg de les serralades litorals, llevat les valls del

Llobregat i del Besòs. Aïllament gairebé complert entre les serralades

prelitoral i litoral. Existència d’espais fortament fragmentats a les planes

Tendència a la formació de continus urbans a les zones costaneres

• Presència d’àrees amb una gran fortalesa agrària (Penedès, Baix Llobregat,

Maresme,...)

• Mosaics agroforestals molt transformats a les planes (Vallès, etc), però encara

amb valors importants

• Estat de conservació molt desigual de la xarxa hidrogràfica

• Presència d’usos de caràcter marcadament urbà, especialment a les

immediacions dels espais urbans.

• Augment progressiu de la superfície impermeable

Espais oberts: diagnosi inicial del PTMB:

8 Sistema d’espais oberts del PTMB

9

Pla territorial metropolità de Barcelona

+

-

Grau de

protecció: Tipus d’espais oberts:

Ha %

Protecció especial 204.739 70,4

Protecció preventiva 4.357 4,4

TOTAL 248.243 74,8

10

11

Tipus d’espais oberts:

Pla territorial metropolità de Barcelona

• Definició dels objectius ambientals, verificats a través del procés d’avaluació

• Validació de la selecció i la delimitació dels espais de protecció especial

• Mesures complementàries i de correcció ambiental del Pla

‒ Reforçament de la protecció en la normativa: tractament normatiu dels

connectors biològics, mesures per garantir la connectivitat a les zones

conflictives, condicions ambientals per als plans i projectes derivats, etc.

‒ Identificació i tractament detallat dels punts crítics per a la connectivitat

ecològica (annex 2 de l’ISA)

‒ Anàlisis i directrius específiques per als principals àmbits de protecció

preventiva (annex 3 de l’ISA)

• Establiment d’un sistema d’indicadors de seguiment

• Agenda ambiental del Pla

Avaluació ambiental estratègica del PTMB: principals

aportacions en relació amb el sistema d’espais oberts

13

Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la

connectivitat ecològica

Pla territorial metropolità de Barcelona

14

Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la

connectivitat ecològica

15

Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la

connectivitat ecològica

Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la

connectivitat ecològica

Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva

Pla territorial metropolità de Barcelona

Vilanova Vallirana-Cervelló

Martorell-St. Esteve de Sesrovires

Castellbisbal

Terrassa-Rubí Palau Solità-

Llicà d’Amunt

Montornès

Granollers Baix Montseny

Maresme-Mataró Sud Maresme-Arenys de Mar

Maresme-Palafolls

17

Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva

18

Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva

Pla territorial metropolità de Barcelona

Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva

19

Sistema d’espais oberts. Indicadors de seguiment

Pla territorial metropolità de Barcelona

1. Amb l’objectiu de mantenir la matriu biofísica del territori, per primera vegada s’ha configurat una

xarxa metropolitana (75 % del territori), físicament contínua, i dotada de contingut normatiu.

Tanmateix, les necessitats de gestió d’aquests espais superen en molt l’abast d’un pla territorial.

Funció bàsicament preventiva

2. Determinacions de caràcter fonamentalment urbanístic, però l’escala no permet precisar suficientment

moltes de les seves determinacions gràfiques i escrites marc d’altres plans i projectes

3. En aquest sentit, paper clau del planejament urbanístic (PDU, POUM, etc). Moltes determinacions

són adreçades a aquests instruments i a les seves futures avaluacions ambientals estratègiques

(punts crítics connectivitat, sòls de protecció preventiva,...). També serà essencial el rigor en les

autoritzacions administratives de construccions i instal·lacions en els sòls no urbanitzables

4. L’aplicació d’alguns preceptes normatius importants permet discrecionalitat; en qualsevol cas,

indispensable mantenir els aspectes vinculants del Pla. No es programa el desplegament del sistema

5. SEO i gestió agroforestal. Pot coadjuvar a prevenir la pèrdua de valors propis dels espais rurals

(tant ambientals i paisatgístics com productius), al manteniment dels serveis ambientals dels

ecosistemes i a posar en valor aspectes que facilitin la diversificació de l’activitat econòmica agrària

6. L’encaix amb els sistemes d’infraestructures i d’assentaments en escenaris incerts

7. El SEO com a eina d’adaptació al canvi climàtic i els seus efectes sobre els hàbitats, la

connectivitat ecològica i la matriu en general. El seguiment del Pla

Sobre el sistema d’espais oberts del PTMB i la seva implementació