La nova Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental:

Aplicació de l’anàlisi d’Equivalència de Recursos/Hàbitats a l’incendi de 1994 a la Catalunya Central

Ciències Ambientals, UAB, 17 de març de 2009

Roberto Molowny Horas

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

La Directiva Europea de Responsabilitat AmbientalLa Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental

Aprovada pel Parlament Europeu i la Comissió Europea en abril de 2004.

Motto:

QUI CAUSA UN DANY, PAGA

Es posa en marxa el 30 de abril de 2007.

No es retroactiva.

Pot ser adaptada a cada país.

Estandarditza lleis.

La Directiva Europea de Responsabilitat AmbientalLa Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental

Objectiu: reparació del dany mediambiental.

Com: restituint el medi ambient al seu estat basic, mitjançant mesures reparadores primàries, complementaries i compensatòries.

Remediació primària: restitueix o aproxima els recursos naturals o serveis danyats al seu estat bàsic.

Remediació compensatòria: compensa las pèrdues temporals de recursos naturals o serveis.

Remediació complementaria: compensa el fet de que la remediació primària no dona lloc a la completa recuperació dels recursos naturals o serveis danyats.

SERVEIS: funcions que compleix un recurs natural en benefici d’altres recursos naturals o del públic.

t1 t2 t3

Remediació primària, compensatòria i complementariaRemediació primària, compensatòria i complementaria

Temps

Serveis

NaturalPrimària

Dany

100%

El projecte REMEDEEl projecte REMEDE

Resource

Equivalency

Methods for assessing

Environmental

Damage in the

EU

Objectiu: desenvolupar, testejar i disseminar mètodes d'anàlisi d’equivalència de recursos per a determinar l’escala de les mesures necessàries per a contrarestar el dany.

• UAB• CREAF• EcoLogic, Germany• Economics for the Environment Consultancy, UK• Institute for Environmental Studies, the Netherlands• Jonathan Cox Associates, UK• Norwegian University of Life Sciences• Pels Rijcken & Droogleever Fortuijn, The Netherlands• Pro-Biodiversity Service, Poland• Resource for the Future, USA• Royal Society for the Protection of Birds, UK• Stratus Consulting, USA• Swedish University of Agricultural Sciences• University of Ghent, Belgium• University of Southern Bohemia, Czech Republic

El projecte REMEDEEl projecte REMEDE

LLIBRE DE EINES (TOOLKIT) O EXEMPLES

SI ens ajudarà a contestar preguntes com:

• Quanta remediació complementària o compensatòria es necessària?

• A quins tipus de recursos naturals o serveis podem aplicar l’anàlisi?

NO servirà per a contestar a preguntes com:

• Es “significatiu” el dany mediambiental causat?

• Quina remediació primària s’ha d’implementar?

El valor actual de les pèrdues ha d’igualar el valor actual dels guanys

Què es l’anàlisi d’equivalència de recursos?Què es l’anàlisi d’equivalència de recursos?

Com?

Descomptem pèrdues i guanys al present mitjançant una tassa d’interès

Una hectàrea ara valdrà menys si la traslladem p.e. 10 anys en el futur. Es a dir, els serveis donats en un futur proper pel bosc (o qualsevol altre ecosistema) es valoren mes que els serveis donats en un futur mes llunya.

Necessitem descomptar per una tassa anual (3%, en aquest estudi)

100 ha

Any 0

86 ha

Any 5

74 ha

Any 10

64 ha

Any 15

Passos en l’aplicació del anàlisi d’equivalència de recursosPassos en l’aplicació del anàlisi d’equivalència de recursos

1. Determinació del dany mediambiental.

2. Selecció d’índexs per a avaluar el dany (mètriques).

3. Càlcul del estat basic per a cada mètrica pre i post-dany.

4. Anàlisis de la possible recuperació natural.

5. Quina “remediació” primària s’ha portat a termini.

6. Obtenció de les pèrdues transitòries a remeiar.

7. Cal una remediació complementaria? Opcions.

8. Cal una remediació compensatòria? Opcions.

9. Escalat.

10. Estudi de costos.

11. Estudi de sensibilitat.

12. Selecció del projecte de remediació òptim.

36

36

37

37

38

38

39

39

40

40

41

41

42

42

43

43

466 466

465 465

464 464

463 463

462 462

Solsonès

Osona

Anoia

Segarra

Berguedà

Bages

19941998

Aplicació al incendi al Bages-Berguedà de 1994Aplicació al incendi al Bages-Berguedà de 1994

Pas 1: Determinació del danyPas 1: Determinació del dany

El llibre d’eines que proporcionarà el projecte REMEDE pot utilitzar-se per a determinar i quantificar el dany realitzat, i per tant pot ser útil per a ajudar a contestar la pregunta de si el dany es significatiu, però la decisió final l’han de prendre els estats membres.

Els incendis de 1994 en les comarques de Bages-Berguedà van afectar de manera molt important a la població de Pinus nigra (pinassa) a Catalunya.

En l’anàlisi per a REMEDE hem simplificat la extensió i les espècies afectades.

Any incendiAny incendi Comarques afectadesComarques afectades Sup. total Sup. total P. nigraP. nigra % dany% dany

19941994 Bages-BerguedàBages-Berguedà 25.000 ha25.000 ha 100%100%

Pas 2: Evaluació del dany mediambientalPas 2: Evaluació del dany mediambiental

Quantifiquem el dany mitjançant la utilització d’indicadors o mètriques, que serveixen com a indicadors de recursos o serveis danyats:

1. Nombre total d'arbres en l'àrea d’estudi.

2. Àrea total coberta per boscos.

3. Biomassa mitjana per hectàrea.

4. Qualitat d'hàbitat.

Diferents mètriques poden donar diferents resultats!

Es fa necessari la comparació entre mètriques abans i desprès del dany mediambiental.

Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètricaPas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica

Necessitem conèixer el estat del bosc just abans del foc i la seva evolució posterior, tot suposant que no s’han cremat.

La determinació de l’evolució del bosc no cremat pels incendis de 1994 i 1998 requereix l'ús d’un model de simulació.

El treball s’ha concentrat en l’incendi de 1994 en les comarques de Bages i Berguedà.

Hem de tenir en compte que, encara que volem saber l’evolució del bosc sense el gran incendi de 1994, es possible (o molt probable) que part del bosc se hagués cremat igualment en un incendi futur.

Necessitem un model de simulació d’incendi forestal en un àmbit geogràfic determinat.

Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètricaPas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica

Hem suposat un bosc monospecific de pinassa en el que els fenòmens de autoaclarida (mort dels individus mes febles o amb accés a menys recursos por efecte de la competència) son ja importants en 1994.

Hi ha gestió forestal implementada en el model.

Som capaços de mesurar:

1. lo que teníem abans del foc;

2. lo que tendiríem ara si no hi hagués passat el gran incendi de 1994; i

3. en aquest últim cas, lo que tendiríem en el futur si altres incendis forestals de extensió variable poguessin afectar aquella area cada any.

Suposem que hi ha hagut remediació primària.

Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètricaPas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica

0

5

10

15

20

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

N.

of t

rees

(x1

06 )

Amb incendis

Sense incendis

0

5

10

15

20

25

30

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Fore

sted

are

a (x

103 ha

)

0

0.5

1

1.5

2

2.5

3

3.5

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Biom

ass

(x10

9 Kg

)

0

5

10

15

20

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Hab

itat

qua

lity

(x1

03 )

Pas 4: Hi ha recuperació natural del incendi de 1994?Pas 4: Hi ha recuperació natural del incendi de 1994?

Per la pinassa, models i resultats de camp ens diuen que:

NO!

Pas 5: Remediació primària.Pas 5: Remediació primària.

La única remediació primària que se ha intentat es la de repoblar des de l’aire (helicòpters) amb llavors de pinassa. El resultat es poc encoratjador.

La remediació primària que s’hauria de portar a terme es la de reforestar la zona cremada amb plàntules de pinassa.

Suposem que s’ha reforestat la zona cremada de P. Nigra a un ritme de 2.500 ha replantades per any.

0

5

10

15

20

25

30

35

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

N.

of t

rees

(x1

06 )

Pas 5: Remediació primària: simulació.Pas 5: Remediació primària: simulació.

Aconseguiríem tornar la zona afectada al estat que li correspondria sense el incendi de 1994?

BaselineR. primària

0

5

10

15

20

25

30

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Fore

sted

are

a (x

103 ha

)

00.5

11.5

2

2.53

3.54

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Biom

ass

(x10

9 Kg

)

0

5

10

15

20

25

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Hab

itat

qua

lity

(x1

03 )

Pas 6: Càlcul de pèrdues transitòriesPas 6: Càlcul de pèrdues transitòries

Podem valorar las pèrdues transitòries a compensar.

0

5

10

15

20

25

30

35

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

N.

of t

rees

(x1

06 )

0

5

10

15

20

25

30

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Fore

sted

are

a (x

103 ha

)

00.5

11.5

2

2.53

3.54

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Biom

ass

(x10

9 Kg

)

0

5

10

15

20

25

1990 2010 2030 2050 2070 2090

Year

Hab

itat

qua

lity

(x1

03 )

Pas 6: Càlcul de pèrdues transitòriesPas 6: Càlcul de pèrdues transitòries

Year Discount factor

Discounted nº of trees loss (x106)

Discounted habitat area loss (x103 ha)

Discounted biomass loss

(x108Kg)

Discounted habitat quality

loss (x103) 1994 1.47 26.6 36.7 27.3 20.7 1995 1.43 25.8 35.6 27.7 20.5

… … … … … … 2033 0.46 1.5 9.0 6.1 5.0 2034 0.45 0.2 7.6 5.9 4.7

… … … … … 2039 0.39 1.8 4.1 2.9 2040 0.38 0.8 3.7 2.5

… … … 2050 0.28 0.5 0.5 2051 0.27 0.2 0.4

… . … 2056 0.23 0.1 2057 0.23 0.1

TOTAL 483.5 868.7 835.6 517.9

Start year 1994 End year 2093 Spatial extent of damage 25,000 ha Base year 2007 Annual discount rate 3% Degree of service loss 100% Baseline shape dynamic Recovery rate Metric-dependent % of forest fires to affect the BABE area 10%

Pas 7: Cal realitzar una remediació complementaria?Pas 7: Cal realitzar una remediació complementaria?

La remediació primària permetrà al sistema tornar al seu estat inicial en un interval de temps raonable.

“Temps raonable” pot canviar d’acord a, entre altres, la magnitud i el tipus de dany ambiental.

NO!

Pas 8: Cal realitzar una remediació compensatòria?Pas 8: Cal realitzar una remediació compensatòria?

Hem d’accelerar la compensació de les pèrdues transitòries mitjançant mesures compensatòries.

Es proposa:

1. Aforestar amb P. nigra altres zones de Catalunya.

2. Implementar un pla de prevenció de focs forestals.

Altres propostes?

SI!

Pas 8: Remediació compensatòria: aforestacióPas 8: Remediació compensatòria: aforestació

Terra Alta

Montsià

Baix Ebre

Segrià

Ribera d'EbrePriorat

Garrigues

Alta Ribagorça

Val d'Aran

Noguera

Pallars J ussà

Pla d'Urgell

Baix Camp

Urgell

Pallars Sobirà

Conca de Barberà

Tarragonès

Segarra

Alt Camp

Alt Urgell

Solsonès

Baix Penedès

Anoia

Alt Penedès

Cerdanya

Garraf

Bages

Berguedà

Vallès Occidental

Baix LlobregatBarcelonès

Ripollès

Osona

Vallès Oriental

Maresme

Garrotxa

Selva

Pla de l'Estany

Gironès

Alt Empordà

Baix Empordà

Zones disponibles

ANÀLISI SIG Orografia optima.

Zones descobertes (prats i matolls).

Zones no cremades recentment.

Àrees climàticament apropiades.

Es possible trobar zones de creixement òptim de pinassa i que estén disponibles para aforestar?

128.000 ha

Pas 8: Remediació compensatòria: aforestacióPas 8: Remediació compensatòria: aforestació

Proposem un pla d’aforestació de zones no arbrades en Catalunya.

La taxa de replantació proposada es de 2500 ha per any.

Hem fet servir Miramon i mapes de vegetació potencial.

Ens hem d’assegurar de que la fragmentació de les noves àrees no afecti el valor ecològic de la aforestació.

Mètrica Unitat de crèdit total (per ha)

Nombre d’arbres 15.154,4

Àrea 11,4

Biomassa (x103) 1177,7

Qualitat d’hàbitat

6,8

Pas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendisPas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendis

pasillo i1

e i01

i02

i03

i1 i2

i3

i4

i4b

i5

i6

i7

i8 i9 i10

Pas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendisPas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendis

Es proposa protegir zones de bosc de P. nigra amb tallafocs.

Podem limitar la grandària màxima dels incendis.

No s’han introduït factors com la millora en la lluita contra els incendis.

Suposem una taca de 5000 ha envoltada per un tallafoc.

Àrea total (ha) Àrea cremada anual (ha)

25000, prevenció 160

25000, no prevenció 206

Diferencia 46

Mètrica Unitat de crèdit total (per ha)

Nombre d’arbres 4742,1

Àrea 0,3

Biomassa (x103) 258,1

Qualitat d’hàbitat

0,5

Pas 8: Altres opcions per a una remediació compensatòriaPas 8: Altres opcions per a una remediació compensatòria

Treballs de millora d’un altre habitat forestal.

Utilització de una espècie animal com a indicador (pe. ocells?)

Actuació sobre un altre tipus d’habitat (pe. costaner)

Com determinem l'equivalència entre ells?

Valoració per ecòlegs professionals.

Informació sobre preferències del públic.

Modelització i anàlisi multi-criteri

Pas 9: EscalatPas 9: Escalat

Mètrica Mida (ha)Nombre d’arbres 24.184

Àrea 75.802

Biomassa 73.832

Qualitat d’hàbitat

77.772

Aforestació:

Prevenció: Mètrica Mida (ha)Nombre d’arbres 77.286

Àrea 3.218.252

Biomassa 336.892

Qualitat d’hàbitat

1.109.282

Pas 10: Càlcul de costosPas 10: Càlcul de costos

Aforestació: Cost d’adquisició de parcel·les

Preparació del sòl

Adquisició de plàntules de pinassa a gran escala

Transport de plàntules fins al lloc de treball

Plantació manual o mecànica

Prevenció d’incendis: Encara en desenvolupament

Probablement molt costos a gran escala

Pas 10: Estudi de sensibilitatPas 10: Estudi de sensibilitat

Sensibilitat dels resultats (mètriques) a canvis en les variables del model/simulació.

Aquest canvis poden repercutir també en els costos.

El estudi ha d’ajudar a identificar quines variables donen lloc a mes incertesa en els resultats finals.

Pas 12: Selecció del projecte de compensació.Pas 12: Selecció del projecte de compensació.

En el exemple presentat en aquest estudi, no mes s’han treballat dos casos de remediació compensatòria.

En un cas real, s’haurà de triar entre mes opcions, si es possible.

S’haurà de valorar, entre altres:

El cost total i anual.

El ritme de recuperació del habitat danyat.

L'incertesa en el resultat final, si s’ha avaluat.

La disponibilitat de mitjans per a portar a terme la compensació (pe. plàntules disponibles, personal entrenat).

La nova Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental:

Aplicació de l’anàlisi d’Equivalència de Recursos/Hàbitats a l’incendi de 1994 a la Catalunya Central

Ciències Ambientals, UAB, 17 de març de 2009

Roberto Molowny Horas

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals