Embed Size (px)
DESCRIPTION
la mala herba 5
Citation preview
Propostes per a viure un estiu agroecològic, que el gaudiu!
Presentem un recull d'activitats perquè passeu l'estiu aprenent i compartint experiències de
forma divertida i compromesa.Hi podreu trobar des d'acampades per la defensa del territori, fins a cursos d'autosuficiència rural, de permacultura, bioconstrucció, o la Marxa pel Decreixement al Vallès.Si voleu conèixer-les de prop no us perdeu
la contraportada!
pàgina 16
BBuuttlllleettíí ttrriimmeessttrraall ddee ll''HHoorrtteett ddee ll''AAuuttòònnoommaa -- nnºº55 PPrriimmaavveerraa--EEssttiiuu 22001100
Feu-vos la vostra pròpia cervesa artesana!
Us descobrim tots els secrets sobre la cervesa: història, característiques, varietats... A més a més, us expliquem pas a pas per aprendre a fer la vostra pròpia cervesa artesana, amb el millor sabor i amb la satisfacció d'haver-la feta personalment.Refresqueu-vos aquest estiu amb la vostra cervesa artesana!
pàgines 12-15Sumari
Editorialpàg. 2
ActualitatTarroja acull la 3a edició de la ReperaASAC! amb la Sobirania Alimentària
pàg. 3Miscel·làniaHabitatge estudiantil autogestionat: l'experiència de "El Hogar" a l'UruguaiLa Talaia, un espai per compartir
pàgs. 4-5Calendari de feines a l'hort:primavera i estiu
pàgs. 6-9Fes-ho tu mateixa!Compreses reutilitzables
pàgs. 10-11ReceptariLa Cervesa
pàgs. 12-15EspecialPropostes agroecològiques per l'estiu
pàg. 16
El Hogar una experiència autogestionària
Donem a conèixer El Hogar la residència autogestionada per a estudiants de la Universitat d'Uruguai. Un espai comunitari, cooperatiu i autosuficient.
pàgina 4
L'Hortet de l'Autònoma
Aquest curs ha estat molt prolífic a l'Hortet. Hem realitzat moltes activitats i les que ens queden per realitzar! i amb prou energia per seguir-vos oferint la Mala Herba. En aquest semestre, les incorporacions del primer semestre s’han mantingut i han participat activament en les activitats que hem anat fent.
El dijous 4 de març vam realitzar, com cada any, la Calçotada Popular Agroecològica a la Plaça Cínica de la UAB, amb l'èxit dels dos anys anteriors. De fet, va tenir tant èxit que amb prou feines van quedar calçots per la gent de L'Hortet. La calçotada va anar acompanyada d'una xerrada del Félix Rodríguez Mora, autor de diversos llibres en defensa del món rural i crític amb el control que exerceix el poder.
Durant el segon semestre de curs, no podem passar per alt la Fira de les Flors (una fira que es fa cada any a Florejacs), el cap de setmana 3 i 4 d’abril, on hi vam participar muntant una paradeta amb plantes aromàtiques i medicinals, i amb pa i galetes agroecològiques elaborades per nosaltres.
També vam participar a la festa de Sant Jordi, muntant una paradeta a la Plaça Cívica, amb llibres diversos i fent un discurs crític amb el mercat de les roses. Un comerç en el qual no podem fer la vista grossa, ja que les roses, majoritàriament, venen del sud, d'Amèrica o d'Àfrica (amb la petjada ecològica que això comporta), on
són tractades amb agroquímics i on les condicions laborals són pèssimes.
Degut a les noves incorporacions que hi van haver el primer semestre vam creure convenient fer unes jornades de reflexió i cohesió interna. Al final les vam celebrar el passat mes de maig. Creiem que van ser molt positives i ens han ajudat a afrontar aquest final de curs més unides que mai!
I ara, afrontem l’estiu amb moltes ganes de recollir el que hem plantat! Com per exemple: blat de moro, enciams, carbasses o tomàquets i molts altres! I és que a l'estiu a l'Hortet seguim amb la nostra activitat hortolana.
Que passeu un bon estiu, i fins el curs que ve!No oblideu que a l'Hortet sempre estem obertes a noves incorporacions!
Salut i agroecologia!
Editorial
L'Hortet de l'Autònoma
L'Hortet som un col·lectiu d'estudiants de la UAB que a més a més de gestionar, mantenir i cultivar un hort agroecològic, tenim com a objectiu aproximar el món rural a la comunitat universitària i a la societat a través de les activitats que anem realitzant, així com avançar cap a una model econòmic alternatiu més just.
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 20102
Hem participat en l'elaboració de La Mala Herba 5:Axel Aubinyà, Pau Cardoner, Ramon Forcada, Mònica Gómez, Eloi Pareja, Pablo Pellicer, Víctor Rodilla, Albert Tarragó i Miquel Vallmitjana.
Tancament de l'edició: 21 de juny del 2010Publicació creada amb programari lliure.www.hortet.cat // [email protected]/grup/lhortet-de-la-uab/
Agenda de l'Hortet
Diumenge 25 de juliolMarxa pel Decreixement al Vallèsaquest dia ens visiten a l'Hortet la XpD del Vallès amb totes les participants de la Marxa.Més informació ahttp://decreixement.net/grup/decreixementvallesMés detalls sobre la Marxa i altres activitats agroecològiques previstes per aquest estiu, a la contraportada
Editorial Actualitat La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010 3
Miquel Vallmitjana
Els dies 10 i 11 d'abril al petit poble de Tarroja de Segarra ens vam trobar consumidores i pageses del món de l'agroecologia al voltant de les terceres jornades de la Segarra. La Repera es va pensar inicialment en dues jornades per a posar sobre la taula els debats necessaris deguts al creixement d'aquest moviment; però l'assemblea organitzadora va decidir continuar organitzant jornades i altres activitats. D'aquesta manera estem recuperant la maca tradició de la Xarxa Agroecològica de fer una trobada anual que es va deixar de fer al 2006.
Dels continguts de la jornada cal destacar sobretot el fet que s'hagin posat pels propis participants. Cadascú posa un ingredient a aquesta sopa de pedres, fent que el plat resulti deliciós. I dels resultats cal també destacar que la majoria que
hem estat als diferents tallers teníem ganes de continuar fent feina durant el curs en aspectes concrets per anar avançant i trobar-nos l'any següent amb els deures fets. Ja ha sortit un grup de treball per a organitzar un material de difusió que
ajudi a les cooperatives de consumidores a sensibilitzar en els temes socials relacionats amb el seu model, dirigit tant als seus socis com als seus veïns. O un altre grupet per a promoure fires agroecològiques. Uns altres grups són per a coordinar els criteris del nostre consum o per a fer teatre social de temàtica
agroecològica.
Tarroja acull la 3a edició de La Repera
Miquel Vallmitjana
Coincidint amb el primer número de la Mala Herba, es feia pública l'acta del "6o Foro de la Plataforma Rural, por un mundo rural vivo". El manifest concreta els eixos de treball de la plataforma i manifesta el compromís de seguir l'esperit de Nyeleni -on va fer una cimera mundial el sindicat més gran del món, Via Campesina, que va fer una crida a promoure la "Sobirania Alimentària" com a lema resum i alhora integrador de les lluites al camp.
Dos anys més tard, el compromís s'ha concretat en la creació de processos de coordinació a nivell regionals -el que s'anomenen Aliances per a la Sobirania Alimentàries dels Pobles, que a Catalunya està començant a tenir el nom d'ASAC-.
Les aliances no volen donar més feina, sinó
coordinar esforços, integrar lluites, i recolzar el món rural. El web de l'Aliança, està
pensat per a usuaris poc "informatitzats" -alianzasoberanialimentaria.org- i es pot convertir en una eina de "xarxa social" per als que treballem pel camp i pel dret dels pobles a tenir un menjar sa i bo -per a tothom-.
De la feina feta fins ara ressalta la setmana de lluita camperola; amb activitats descentralitzades arreu de Catalunya, i el decàleg que
d'una manera còmica se'ns defineix com a actors de la Sobirania Alimentària.
ASAC! amb la Sobirania Alimentària
Per saber-ne més:
La Reperahttp://repera.wordpress.com/
Per saber-ne més:
Aliança per a la Sobirania Alimentàriahttp://www.alianzasoberanialimentaria.org/
Habitatge estudiantil autogestionat
Miscel·lània4
Anna Palau
La cessió de la gestió d'habitatges estudiantils universitaris a empreses privades és un fet habitual i generalitzat, com tants d'altres serveis que podrien ser públics. Tanmateix, a la Facultat d'Agronomia de la Universitat de la República d'Uruguai (UnRU) hi ha una experiència força diferent i interessant de conèixer.
El Hogar és un habitatge amb capacitat per unes 20 persones, destinat als estudiants i situat al costat de la facultat, en un barri dels afores de Montevideo i distant dels altres departaments universitaris. És propietat de la universitat (pública), i posseeix també uns terrenys al voltant que són aptes per al cultiu d'horta i secà.
D'altra banda, alguns estudiants de la facultat estan organitzats en una assemblea d'estudiants que s'anomena AEA (Asemblea de Estudiantes de Agronomía). Malgrat l'efervescència dels seus membres, característica de qualsevol moviment estudiantil, l'AEA ha aconseguit una constància i una estabilitat que l'ha fet guanyar credibilitat tant davant del món universitari com dels moviments socials, més enllà de l'àmbit juvenil. Entre els principis ideològics bàsics de l'assemblea, hi consten la oposició al model agroexportador pel qual es caracteritza el país (amb grans monocultius de soja i plantacions d'eucaliptus controlades per grans empreses de capital estranger), i la construcció i difusió d'un model agrícola alternatiu, basat en els principis de l'agroecologia.
Des de ja fa uns anys, l'AEA va aconseguir que la universitat cedís a l'assemblea la gestió de El Hogar, per tal que l'habitatge dels estudiants que venen de fora es convertís en un servei públic i, alhora, aprofitar la convivència per construir un projecte pràctic d'autosuficiència i vida en comunitat.
El Hogar compta amb producció d'horta per a l'autoabastiment i petites experiències de secà, que de moment serveixen per la multiplicació de llavors autòctones del seu banc de llavors. Els residus de cuina s'aprofiten per fer compostatge per l'hort, i en un futur hi ha el projecte d'afegir gallines al cicle. Com que tots aquests processos els controla la
pròpia assemblea de El Hogar, per on passen molts estudiants, el projecte té un potencial formatiu pràctic molt important.
Les tasques s'organitzen amb un sistema de torns obligatoris pel que fa a la neteja i manteniment de la casa, i jornades de treball voluntàries per la feina d'horta. No tothom en participa, però les hores de treball totals que s'hi dediquen són suficients per a
l'autoabastiment hortícola del grup. Les despeses d'aigua i energia que té l'habitatge les assumeix la universitat, i després hi ha un pot comú d'aportació simbòlica (mensual i igual per tothom) que serveix per afrontar les despeses esporàdiques i de manteniment que puguin sorgir, gestionat també per l'assemblea. Aquest pot comú és l'única despesa monetària que tenen els habitants de El Hogar en concepte d'habitatge.
L'assemblea, independent de l'AEA (actualment no tots els habitants de El Hogar formen part de l'AEA), es reuneix amb una freqüència setmanal, i a més de gestionar el funcionament de l'habitatge també decideix, juntament amb les instàncies de la universitat, quins estudiants hi aniran a viure. Els criteris generals els estableix la universitat (condicions econòmiques familiars, rendiment en els estudis, etc.), però des de l'AEA s'està treballant per incloure'n també d'altres, com compromís i dedicació amb el projecte col·lectiu.
L'Hogar és un espai de treball i formació constants que, a la Facultat d'Agronomia, representa un contrapès importantíssim a la ideologia d'entre línies que majoritàriament es transmet a les aules camuflada d'educació, totalment al servei de l'agronegoci i al model capitalista agroexportador. És una gran oportunitat per tots els estudiants que hi passen i, malgrat que encara té molt de camí per recórrer, una experiència digna de reproduir-se en altres llocs. O és que preferim "Vila Universitària S.A."?
Per saber-ne més:
Asociación de Estudiantes de Agronomía:http://www.fagro.edu.uy/~aea/http://aeafagro.blogspot.com/
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
L'experiència de El Hogar, residència estudiantil autogestionada a l'Uruguai
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010Miscel·lània 5
Pau Cardoner
Un poble mort, una casa abandonada, 7 joves provinents de diferents situacions, i moltes ganes d'encetar un projecte d'habilitació de la casa i del seu entorn. Aquests són els ingredients que fan aparèixer La Talaia, una casa ocupada a Valldoreix - una zona residencial de Sant Cugat del Vallès - que ha nascut per fer canviar la concepció d'okupes que té bona part de la gent.
Aquesta casa, era buida des de feia temps, el seu propietari amb prou feines hi havia arribat a habitar, i la tenia sense cuidar només per especular-hi. A més, els ocupes han pogut contactar-hi i hi ha hagut tracte verbal de cessió de la casa.
Malgrat els problemes d'aigua, electricitat, rehabilitació de la casa (que estava en estat precari) i altres, deguts en part a no ser-ne propietaris, els joves tenen clar que volen aconseguir que aquest espai no sigui una casa més, sinó un lloc de trobada pels veïns com una mena de centre cívic obert a tothom (I això no és cap promesa, és un fet:
A hores d'ara ja és el local d'un grup de teatre!)
La idea és poder-hi fer activitats, xerrades i tallers de temàtiques diverses, tot i que probablement es donarà prioritat a temes sobre el decreixement (que no deixen de ser molt i molt diversos) ja que part dels joves que hi viuen estant immersos dins la Xarxa pel Decreixement (més informació a www.decreixement.net).
Una altra de les particularitats de l'espai és l'hort que tot just està sembrat, i que també vol ser el protagonista de part de les activitats obertes al públic que s'hi faran. De fet, l'hort ha estat la manera de començar-se a entendre amb els veïns. Suposo que la idea és que esdevingui un hort comunitari - com el que faran a Terrassa aquest 22 de maig: http://plantemnos.wordpress.com - on la gent pugui entrar i compartir productes, llavors, i coneixements d'horticultura.
En definitiva, és un intent de reanimar l'esperit col·lectivista de gent que el té molt amagat ja que hi ha la tendència a no sortir de casa si no és dins del cotxe. Que tiri endavant!
Subscriu-te!Envia'ns un correu electrònic a [email protected] amb assumpte "Subscripció" i rebràs puntualment La Mala Herba i informació més actualitzada de les nostres activitats!
La Talaia, un espai per compartir
6 La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Plantes hortícoles
Sembrar Trasplantar
Març
Alberginies, cogombres, carbassons, pebrots, tomaqueres (en planter protegit). A l'aire lliure:
alls, api-naps, bledes, bròquil, cebes, col-i-flor, cols d'estiu,
enciams, escaroles, espinacs, moniatos, moreus, naps,
nyàmeres, pastanagues, patates, pèsols, porros, raves, remolatxes,
tirabecs, xirivies.
Apis, bròquils, cebes, cols, col-i-flors, enciams, endívies,
escaroles, maduixeres, porros.
Abril
Alfàbrega, cogombres, carbasses, carbassons, melons, pebrots,
síndries, tomaqueres (en planter protegit). A l'aire lliure: api, api-naps, bledes, bròquil, cebes,
cigrons, col-i-flors, cols d'estiu, enciams, espinacs, mongetes
d'asprar, moniatos, naps, nyàmeres, pastanagues, patates, porros, raves, remolatxes, xirivies.
Albergínies, apis, api-naps, bròquils, col-i-flors de
primavera, cols d'estiu, enciams, escaroles, pebrots,
tomaqueres.
Maig
Apis, blat de moro, bledes, carbasses, carbassons,
cogombres, cols d'estiu, col-i-flors de tardor, enciams,
melons, mongetes d'asprar i de mata, naps, pastanagues,
patates, pebroteres, porros, raves, remolatxes, síndries,
xirivies.
Alberginieres, api-naps, carbasses, carbassons, cebes,
cogombres, cols d'estiu, melons, pebroteres, síndries,
tomaqueres.
Fonts:BUENO, Mariano (1999). El huerto familiar ecológico. La gran guía del cultivo natural. Barcelona: RBA.
Bloc Permacultura, calendari biodinàmic: http://blocpermacultura.blogspot.com/
CCaalleennddaarrii ddee ffeeiinneess ppeerr aa llaa pprriimmaavveerraa
Ramon Forcada
Miscel·lània
7La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Plantes hortícoles Fruiters Altres feines
Trasplantar Collir
Apis, bròquils, cebes, cols, col-i-flors, enciams, endívies,
escaroles, maduixeres, porros.
Alls, alls tendres, apis, bledes, bròquils, calçots, carxofes, cols, col-i-flors, enciams,
endívies, escaroles, espinacs, naps, pastanagues, porros,
raves, remolatxes.
Collita de les darreres taronges.Època de floració i/o brotada d'un bon nombre de fruiters.Tractaments per controlar
l'arrufat.Darrer mes per podar els
fruiters.Sega de la cobertura verda
permanent.
Sega de l'adob en verd per incorporar-lo al sòl.
Preparar la terra per les sembres i plantacions de
primavera.Dissenyar la distribució dels
diferents cultius a l'hort.
Albergínies, apis, api-naps, bròquils, col-i-flors de
primavera, cols d'estiu, enciams, escaroles, pebrots,
tomaqueres.
Alls i alls tendres, apis, bledes, bròquils, calçots, carxofes, cols, col-i-flors, enciams,
endívies, escaroles, espàrrecs, espinacs, faves, julivert, naps, pastanagues, pèsols, porros, raves, remolatxes, tirabecs.
Collita de les primeres cireres.Darrer mes per plantar arbres
nous.
Escardar i controlar les herbes adventícies.
Alberginieres, api-naps, carbasses, carbassons, cebes,
cogombres, cols d'estiu, melons, pebroteres, síndries,
tomaqueres.
Alls i alls tendres, apis, bledes, bròquils, carxofes, cols, col-i-
flors, enciams, endívies, escaroles, espinacs, faves,
pastanagues, pèsols, porros, raves, remolatxes.
Collita de les cireres.Collir les primeres nespres i
albercocs.Aclarir els fruiters i vigilar
l'aparició de la mosca de la fruita.
Començar a asprar les tomaqueres i mongeteres.
Calçar les patateres ja nascudes.
Posar l'encoixinat (o “mulch”) per protegir el sòl de la
insolació i mantenir millor la humitat.
L'Era (2008). Calendari de feines al tros. A: L'Era. Agrocultura. La revista de la producció ecològica i l'agroecologia. Núm 35. Manresa: L'Era, Espai de Recursos Agroecològics.GROS, Michel (2009). Llunari 2010. Calendari lunar per l'hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut. Castellvell: Artús Porta Manresa.
CCaalleennddaarrii ddee ffeeiinneess ppeerr aa llaa pprriimmaavveerraaMiscel·lània
Miscel·lània 8
Plantes hortícoles
Sembrar Trasplantar
Juny
Blat de moro, bledes, bròquils, enciams, escaroles, col-i-flors,
cols, mongetes de mata i d'emparrar, pastanagues,
raves, remolatxes.
Apis, cebes, col-i-flors, cols, enciams, porros, tomaqueres.
Juliol
Col-i-flors de tardor, cols, enciams, escaroles, naps,
pastanagues, raves, remolatxes.
Apis, col-i-flors de tardor, cols, enciams.
Agost
Bledes, borratges, cebes, cols, enciams, escaroles, naps.
Bròquils, carxofes, col-i-flors de tardor, enciams.
Fonts:BUENO, Mariano (1999). El huerto familiar ecológico. La gran guía del cultivo natural. Barcelona: RBA.
Bloc Permacultura, calendari biodinàmic: http://blocpermacultura.blogspot.com/
CCaalleennddaarrii ddee ffeeiinneess ppeerr aa ll''eessttiiuu
Ramon Forcada
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Miscel·lània 9
Plantes hortícoles Fruiters Altres feines
Trasplantar Collir
Apis, cebes, col-i-flors, cols, enciams, porros, tomaqueres.
Albergínies, apis, bledes, carbassons, cogombres,
enciams, maduixes, mongetes, pastanagues, porros, raves,
remolatxes.
Collir les darreres cireres, nespres i albercocs.
Collir els primers préssecs, prunes i algunes peres.
Aclarir l'excés de fruita en pomeres i pereres.
Seguiment i control dels insectes que considerem
perjudicials.
Asprar les tomaqueres i començar a esporgar-les.
Regar periòdicament, en funció de la calor i les pluges.
Posar encoixinat als darrers cultius plantats.
Apis, col-i-flors de tardor, cols, enciams.
Albergínies, alls, apis, carbassons, cigrons, cogombres, enciams,
mongetes, patates, pebrots, raves, remolatxes, tomàquets,
xirivies.
Collir préssecs, prunes, figues, nectarines, peres.
Regar-los esporàdicament si fa falta.
Seguiment de la mosca de la fruita.
Esporgar les tomaqueres.Esporgar carbasses i melons
per afavorir la floració.Regar periòdicament, a
primera o darrera hora del dia.Seleccionar les plantes que escollirem per guardar-ne la
llavor.
Bròquils, carxofes, col-i-flors de tardor, enciams.
Albergínies, alls, apis, cols, enciams, cogombres,
mongetes, melons, moniatos, síndries, patates, pebrots.
Collir préssecs, prunes, figues, nectarines, peres i les primeres
pomes i raïm.
Regar periòdicament i escardar quan sigui necessari.
Començar a preparar les zones que vagin quedant
lliures a l'hort per als cultius de tardor.
Fer conserves, xucrut o assecar les fruites i verdures
que tinguem en excés.
L'Era (2008). Calendari de feines al tros. A: L'Era. Agrocultura. La revista de la producció ecològica i l'agroecologia. Núm 36. Manresa: L'Era, Espai de Recursos Agroecològics.GROS, Michel (2009). Llunari 2010. Calendari lunar per l'hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut. Castellvell: Artús Porta Manresa.
CCaalleennddaarrii ddee ffeeiinneess ppeerr aa ll''eessttiiuuLa Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
10 Fes-ho tu mateixa!
Mònica G. Ferrero
Com moltes i molts de nosaltres hem anat sentint últimament, les compreses i tampons d'un sol ús ja no són la única opció que tenim les dones durant el període menstrual. Fa temps que existeixen altres alternatives que són molt útils i beneficioses per motius de salut, mediambientals i socials.
Perquè és necessari trobar alternatives a les compreses i tampons d'un sol ús?
Com la mateixa FDA (Food and Drug Administration) agència dels U.S diu en els seus informes, està demostrat que els tampons poden provocar certes reaccions: reacció del teixit vaginal, danys vaginals, infeccions per canvis en la microflora vaginal i el TSS (o síndrome del xoc tòxic) que depenent de la font es classifica com a més o menys freqüent. De vegades els tampons, tot i que siguin pràctics, no són la opció més sana.
Els motius ambientals no són pocs. Per a la fabricació de tampons s'utilitza cotó o una variant d'aquest raió, extret de plantacions que usen químics i que evidentment contaminen la terra i l'aigua així com la fibra que en resulta. Per eliminar la lignina, el component principal de la cel·lulosa emprada per fer l'interior de compreses i tampons, es procedeix a la cloració de les fibres, el que suposa més químics per al planeta i per a nosaltres. Per tant, la fabricació de compreses i tampons d'un sol ús suposa un consum continuat de cel·lulosa vegetal i de productes químics. A més, les compreses tenen un gran component plàstic, que és el que les fa impermeables, i són un derivat del petroli i un residu molt persistent en el medi que pot trigar entre desenes d'anys en descomposar-se.
Per altra banda, trobem les valuoses propietats de la sang menstrual: moltes cultures ho han usat per a regenerar teixits danyats aplicant sobre ferides com feien els maoris australians. Recentment s'ha comprovat científicament que la sang provinent de l'úter conté cèl·lules mares en abundància i s'està estudiant la utilitat mèdica per a la regeneració de
teixits. També podem fer servir la sang menstrual amb tot el ferro que pot aportar per a la fracció orgànica dels residus o el compostador si en tenim.
Si mirem els vessant més social, veiem les grans corporacions que hi ha darrera de tot aquest material femení d'un sol ús. Han sabut en pocs anys (60 o 70) desbancar qualsevol mètode tradicional en "pos" del benefici continuat donat el consum que fem moltes dones, durant molt anys dels seus productes. Sovint, amb campanyes publicitàries que deixen un ampli forat entre com vivim les dones realment la menstruació i com ens
la presenten.
I què podem fer? Doncs les Alternatives són cada cop més i més variades:
1. La opció potser més estesa és la de la copa menstrual o Mooncup, Divacup, Lunnette, Femmecup. Es tracta d'un recipient fet de silicona que es col·loca dintre de la vagina, cada 4 o 8h l'has de buidar, es renta amb una mica d'aigua i altre cop el pots utilitzar. Tan pràctic
com un tampó, te'l pots endur de viatge, no ocupa espai. Té una vida de 10 anys i com a molt requereix bullir-lo abans i després de la menstruació per esterilitzar-lo.
2. Les compreses reutilitzables. Es tracta de compreses fetes de cotó, amb tela impermeable per a que no traspassi. L'interior està fet de tovallola que és el que absorbeix la sang que anem menstruant. Es renten primer en aigua freda (per a que no coaguli la sang), després a la rentadora i finalment s'assequen al sol perquè quedin ben blanques i llestes per usar de nou. Actualment hi ha una empresa espanyola que es dedica a fabricar-ne (Prymal). També hi ha la opció de fabricar-les un mateix a casa. Els patrons per fabricar-les a casa els podeu trobar penjats al web de l'hortet: http://decreixement.net/grup/lhortet-de-la-uab/wiki/articles-de-la-mala-herba-5.
3. Les esponges de mar fan la funció d'un tampó, amb l'avantatge que es renta i es poden tornar a usar. Són apropiades per quan el flux menstrual és moderat ja que s'omplen amb facilitat.
Compreses reutilitzables
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Per saber més d'aquestes opcions, com són, com funcionen i on adquirir-les he adjuntat unes adreces web de les quals la més útil és la primera (www.bebesecologicos.com). Es pot veure on són les botigues distribuïdores de tot aquestes alternatives reutilitzables. També es pot veure la fotografia, la descripció i el preu i hi ha la opció de comprar per Internet.
Com més dones utilitzem la copa menstrual o qualsevol de les possibilitats reutilitzables, menys compreses i menys tampons s'acumularan als abocadors fent malbé la Terra!
Cuidem-nos a nosaltres mateixes i cuidem-la!
Recordeu que podeu trobar els patrons, com el de davall, per fer-vos les vostres compreses a la següent adreça:http://decreixement.net/grup/lhortet-de-la-uab/wiki/articles-de-la-mala-herba-5
Per saber-ne més:
Bebés Ecológicoshttp://www.bebesecologicos.comTràiler de la pel·lícula "Moon inside you"http://www.mooninsideyou.comAssociació de dones del Regne Unithttp://www.wen.org.ukDocumental d'Isabel Coixet, 50 años de... La mujer: cosa de hombreshttp://www.rtve.es/television/20090817/isabel-coixet---50-anos-dela-mujer-cosa-hombres/289227.shtml
Llibres:
POPE, Alexandra. The Wild Genie.PINKOLA, Clarissa. Mujeres que corren con los lobos.SHINODA BOLEN, Jean. Las diosas de cada mujer: una nueva psicología femenina.
Fes-ho tu mateixa! 11La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
12 Receptari
Pablo Pellicer, Víctor Rodilla i Albert Tarragó
La cervesa és sens dubte la beguda alcohòlica més consumida en les nostres tavernes i bars. El preparat embriagant més antic elaborat per l'espècie humana. Anomenem cervesa -per extensió- a tota beguda alcohòlica resultat de la fermentació de cereals.
La primera cervesa es produí accidentalment en deixar els cereals en remull -mètode utilitzat per estovar les llavors, fer-les endolcir i més fàcils de menjar-, on es produïa la fermentació incontrolada de la barreja en remull. La fermentació era produïda per llevats salvatges, que s'alimentaven dels nutrients dels cereals, principalment blats antics com l'espelta. El resultat final d'aquest procés reductor, n'era un líquid tèrbol, de sabor àcid i un sabor nou, l'alcohol. La nova beguda no era molt agraïda al paladar, però la seua popularitat va augmentar ràpidament en adonar-se dels efectes embriagants que produïa a aquell que en bevia en abundància.
La cervesa va ser descoberta en èpoques properes en llocs molt diversos. Per fer-nos-en una idea, era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers (abans del 6.000 a.C), dins de l'àrea mediterrània. També hi ha constància que se n'elaborava a Orient, fent servir arròs, i fins hi tot a Amèrica, amb panís com a cereal base.
Alguns cereals, com l'ordi, no poden ser fermentats directament pels llevats, ja que les cadenes de sucres que contenen són massa llargues per ser transformades en alcohol i CO2 directament. Per tal
de trencar aquestos sucres en unitats més petites que puguin ser fermentades, els humans van descobrir tres procediments diferents.El primer procés es produeix amb l'addició d'enzims, capaços de simplificar els sucres. Aquests enzims són aportats de forma artificial, no provinents de la pròpia llavor, sinó de la saliva. Es mastega el producte que es vol fermentar, tot incorporant-hi els enzims de la saliva, entre ells l'amilasa, encarregada de trencar els sucres presents com el midó. Aquest procediment s'utilitza a Amèrica, per a l'elaboració de la “Chica” de panís. També a Àfrica per a elaborar cerveses de mill i sorgo.El següent mètode va ser descobert a Orient en els camps d'arròs, s'hi va descobrir una floridura que era capaç de descomposar el midó en alcohol directament. Aquest microorganisme és l'Aspergillus oryzae, que és capaç de fermentar el midó de l'arròs. Mitjançant aquest organisme produeixen begudes com el sake o el vi d'arròs.Finalment el tercer mètode, el malteig. Tal i com van descobrir els ibers -entre altres pobles-, un cop els cereals eren posats en aigua per estovar-los i començaven a germinar, sofrien un procés de transformació en el qual es tornaven dolços. Aquest va ser el primer malteig, que a posteriori es va anar perfeccionant i variant fins al temps actual.
Els cereals un cop posats en remull, després de segats i emmagatzemats, inicien de nou el seu metabolisme. L'embrió del cereal comença a desenvolupar-se, fent ús de les reserves de la llavor. En el cas de molts cereals, aquestes reserves es troben en forma de sucres complexes que l'embrió no pot utilitzar directament. Per poder créixer, la plàntula segrega enzims perquè l'embrió pugui alimentar-se dels sucres continguts dins la llavor. En el cas del malteig dels grans, per fabricar cervesa, el que fem és aturar el procés de creixement del gra per fer ús dels enzims produïts per l'embrió, que es fan servir per elaborar el most. Aquest gra de creixement aturat és el que anomenem malta.
La cervesa doncs va esdevenir beguda sagrada per molts pobles, que consideraven la fermentació un acte diví.
La CervesaLa Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
La cervesa va anar evolucionant fins a crear al voltant seu una veritable cultura cervesera, tant d'elaboració com de consum. Aquesta cultura però, va ser estroncada per un fet històric europeu. Parlem de la Romanització, que va resultar transcendental per la cultura cervesera catalana i la de gran part d'Europa. Solament algunes zones europees del nord, van conservar la seua cultura cervesera ancestral. Per aquest motiu, encara avui en dia, en els països del nord la quantitat i qualitat de les seues cerveses ens meravella.La Romanització va expandir i imposar una nova cultura manllevada a altres pobles, sobretot al poble Grec. Mentre a tot Europa es bevien fermentacions de cereals de diverses espècies (ordi, blat i sègol principalment); a Grècia, s'elaborava una beguda embriagant feta de fruita, el vi. L'espècie Vitis vinifera creixia i creix amb facilitats a tota la zona mediterrània, d'on n'és originària. Els romans en descobrir aquesta beguda, amb major poder embriagant que la majoria de les cerveses, la van adoptar i estendre per tot el territori romanitzat. El vi es va convertir en la beguda dels senyors, mentre que la cervesa era la beguda dels “bàrbars”. De mica en mica la nova beguda, el vi, va anar prenent terreny a la cervesa. Tant és així que molts camps de cereals van ser
replantats amb vinya per a la producció del vi. Aquest acte va eliminar definitivament la cervesa de la tradició de molts pobles europeus.
La cervesa va ser novament importada a casa nostra per productors europeus del nord, que van veure un mercat potencial per explotar. Alguns exemples en són la cerveseria DAMM o la MORITZ, que van industrialitzar la cervesa per produir-la en grans quantitats.
Receptari 13La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Posem-nos en situació i parlem, a continuació, dels passos que se segueixen actualment per a la fabricació de la cervesa, tant industrial com artesana:
El malteig
El primer pas és l'elaboració de la malta. Els cereals que es poden maltejar són tots, però solament alguns com l'ordi són obligats. L'ordi (Hordeum vulgare) és el cereal més utilitzat, a causa de les seues característiques organolèptiques, per a la fabricació de la cervesa. Com ja hem comentat anteriorment el cereal es posa en remull perquè germini, i produeixi de nou enzims que trencaran els sucres del gra, per a posteriorment fermentar-los. El major o menor creixement de l'embrió del cereal, farà que el gra tingui més o menys quantitat d'enzims. El procés d'assecatge de l'ordi germinat determinarà la qualitat final de la malta. Les maltes assecades a foc suau i a baixa temperatura, que donen maltes clares, són anomenades Lagers o Pale. Algunes maltes poden ser molt torrades, fins al punt de caramel·lització dels sucres. Entre aquest tipus de maltes trobem les Crystal, que aporten color i aroma (cafè o xocolate) a la cervesa.
El macerat
En aquest pas la malta es tritura i un cop trencada es procedeix a barrejar-la amb aigua.Les proporcions depenen del resultat que se cerca en la cervesa final.La qualitat de l'aigua és molt important, doncs aquest element en forma part en més del 85% en volum. Les concentracions dels diferents elements que es troben dissolts en l'aigua donaran característiques distintives a la cervesa final. Per exemple, els clorurs, donen a la cervesa una textura més untuosa i major dolçor.La mescla d'aigua i malta s'escalfa progressivament fins a arribar a una temperatura compresa entre els 63-68ºC. Durant aquest procés, els enzims inactivats de la malta dels cereals, tornen a activar-se per trencar els sucres del gra. Aquesta etapa té un temps força variable, que oscil·la entre 2-3 hores, depenent de les intencions de cada mestre cerveser. Es finalitza aquesta etapa amb un líquid, més o menys espès i dolç, que anomenem de most.Aquest serà el producte que posteriorment serà fermentat, que ara si conté sucres assimilables pels
llevats.
La cocció
La barreja de sucres es bull per tal d'esterilitzar-la i deixar-la “neta” per a inocular-hi els microorganismes que desitgem. En aquest cas el llevat. Igual com passa en el macerat, el temps d'ebullició pot variar, depenent de cada elaborador.En aquesta etapa és on la cervesa s'aromatitza. L'aromatitzant més utilitzat avui en dia és el llúpol (Humulus lupulus). Planta enfiladissa de la família de les Cannabiacies, de la qual es fan servir els cons resinosos per aromatitzar i conservar la cervesa. Existixen dos tipus diferents de llúpols, els amargs i els aromàtics, depenen de la quantitat d'àcids amargs que contenen.Són molts altres els aromatitzants emprats, com arrels (gingebre), fruites (cireres) o herbes, plantes i arbres -és força difosa la utilització de la Picea com a aromatitzant de la cervesa-.
La fermentació
Quan el most és desinfectat i fred, es procedeix a inocular-hi el llevat.Existeixen dos tipus de llevats per a la cervesa. Els llevats d'alta fermentació, és dir aquells que
14 ReceptariLa Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Receptari 15s'acumulen en la superfície del tanc de fermentació, i els de baixa fermentació, que resten al fons. Els primers són de l'espècie Saccharomyces cerevisiae.Aquest ferment es manté actiu entre els 12 i els 24ºC, i és el més utilitzat entre les cerveses, tant industrials com artesanes. En el cas de les cerveses de baixa fermentació, l'encarregat de fermentar és Saccaharomyces uvarum o S.carlsbergensis. Aquest ferment va ser domesticat pels cervesers alemanys del sud, durant les fermentacions que tenien lloc a les coves fredes dels Alps. Aquesta espècie és activa entre els 7 i els 13ºC.Per altra banda, algunes cerveses no fan servir ferments seleccionats, sinó que utilitzen fermentació espontània, que es dóna pels diferents microorganismes salvatges que fermenten el most. Entre ells podem trobar Saccharomyces, Lactobacillus (produint àcid làctic) o Bretianomyces (produint àcid acètic), entre molts altres.El resultat són cerveses àcides, que normalment són tractades en etapes posteriors destinades a rebaixar el grau d'acidesa.
L'envasat i condicionament
Després que els diferents ferments, seleccionats o salvatges, s'hagin alimentat dels sucres del most convertint-los en alcohol i CO2, arriba la fase de guardar el producte resultant, la cervesa.Aquesta etapa difereix molt si parlem de cervesa artesana o industrial.La cervesa industrial, un cop passada l'etapa de fermentació se sotmet, com en el cas de la llet, a una etapa de pasteurització. L'objectiu d'aquest procediment és esterilitzar novament la cervesa final, per tal d'emmagatzemar-la indefinidament, sense haver de patir pels possibles efectes d'acidificació o empitjorament. La cervesa resultant manca de llevats, que són beneficiosos per la nostra salut, a més de sabors i aromes, que són eliminats per la pasteurització. El resultat final és una cervesa inerta i estable.Aquesta cervesa també és sotmesa a un pas de filtració, que elimina els productes en suspensió que enterboleixen la cervesa. Per finalitzar, cal dir que la cervesa industrial, poc aromàtica i insípida, és finalment sotmesa a gasificació artificial; mitjançant diòxid de carboni a pressió.
Per altra banda, la cervesa artesana, passa tota una sèrie de processos per al seu condicionament.
En primer lloc, la cervesa de petita escala, no és filtrada. El seu aspecte és tèrbol, depenent de la quantitat de partícules en suspensió que contingui (majoritàriament proteïnes).A diferència de la industrial, la cervesa artesana és viva, i continua evolucionant amb el temps. Aprofitant aquest factor, es fa la gasificació. El mètode que se segueix és l'addicció d'algun sucre, assimilable pel llevat, que s'introdueix en l'envàs de la cervesa. Un cop introduït l'aliment, el llevat se n'alimenta alliberant CO2, que gasificarà la cervesa final. Es produeix una segona fermentació en ampolla, procés que també succeeix quan s'afegeixen fruites (dolces) a la cervesa.Passat un temps variable, en algunes cerveses de baixa fermentació de fins a un any, la cervesa elaborada estarà llesta per poder ser degustada.
Podem pensar, després de llegir tots aquestos mots, que la cervesa que acostumem a beure, no resulta tant fàcil d'elaborar com ens pensaven. I tindríem raó, doncs la multitud de factors que intervenen en la fabricació de la cervesa són tants que fan d'aquest producte una mescla molt complexa; però aquesta mateixa complexitat és el més meravellós, doncs ens permet canviar multitud de variables, per crear cerveses alcohòliques, refrescants, picants, amargues, dolces o senzillament fantàstiques.
Relació d'il·lustracions:
1. Maqueta egípcia de fusta que mostra l'elaboració de cervesa a l'Antic Egipte.2. Etapes del procés d'elaboració de la cervesa.3. Obra de Jost Amman, del segle XVI, que mostra com es fabricava la cervesa en aquella època a Alemanya.
La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
Per saber-ne més:
Portal de la Cervesa Artesanalhttp://www.cervezas.infoCervesa Artesanal a Casahttp://www.cerveart.comClub de les grans cerveses del mónhttp://www.cervezasdelmundo.comSocietat Cervesera Artesencahttp://www.cervesaartesana.es
Marxa pel Decreixement al Vallès2 al 7 de juliol i del 21 al 28 de juliol, VallèsMarxa itinerant a peu pel Vallès. La primera part recorrerà el Baix Montseny i el Vallès Oriental, la segona part transcorrerà pel Vallès Occidental.
http://decreixement.net/grup/decreixement-vallès
Acampada de Resistències6 al 12 de juliol a Fellines, GironèsTrobada antiindustrial en defensa del territori. Punt d'encontre per extendre la lluita antindustrial. Amb debats i tallers pràctics.
http://acampadaderesistencies.blogspot.com
9a Universitat d'estiu de l'horta15 al 18 de juliol a El Saler, ValènciaTallers pràctics d'agricultura tradicional, xerrades, taules rodones, àpats amb productes de l'horta, jocs tradicionals i actuacions a les nits.
Més info: http://www.perlhorta.ws/nova
II Jornades per l'alliberament de la Terra16 al 18 de juliol a Clua de Meià, la Noguera3 eixos temàtics: Bioconstrucció: bales de palla, tipi; Autogestió de l'alimentació i la salut: plantes medicinals, permacultura; Convivència i resolució de conflictes: comunitats rurals, xarxes d'intercanvi.
http://www.liberaciontierra.blogspot.com
II camp de treball per a la recuperació de prats i pastures de muntanya19 de juliol a l'1 d'agost a Llagunes, Pallars SobiràCamp de treball organitzat per l'Associació Rurbans, promotora de l'Escola de Pastors per ajudar a recuperar prats per a pastures.
Més info: http://custodiagraria.wordpress.com
Trobada d'Autoaprenentatge Compartit de PermaCultura29 de juliol a l'1 d'agost a Can Piella, Montcada, Vallès OrientalTaller de 4 dies per compartir coneixements i pràctiques per aplicar a dissenys de Permacultura. 1r dia: acollida i introducció a la PC; 2n dia: energia, estructures i cultiu; 3r dia: aqüicultura, silvicultura i integració dels animals; 4t dia: disseny i valoració.
VI Curs d'iniciació a l'autosuficiència rural i la vida comunitària23 de juliol al 8 d'agost a Lakabe, NavarraDividit en 5 blocs: 1r, relacions humanes; 2n, autosuficiència rural I; 3r, vida comunitària; 4t, autosuficiència rural II; i 5è, creativitat.
Especial16
Propostes agroecològiques per a l'estiu La Mala Herba nº5 Primavera - Estiu 2010
