La instrumentació jurídica dels ajuts a la rehabilitació

La instrumentació jurídica dels ajuts a la rehabilitacióMarc normatiu i criteris generals per a la gestió del “camp 2” dels Plans de barris

Àrea de Territori i SostenibilitatGerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i ActivitatsServei de Planificació d'Habitatge i Millora Urbana

Juny 2012

col�lecció documents de millora urbana

1abril 2014

És ben sabut per tots aquells que participen en l’execució dels Plans de Barris la dificultat que comporta la gestió del “Camp 2”, referent a la rehabilitació i l’equipament dels elements col�lectius o comuns dels edificis.

Diversos factors expliquen aquesta singularitat: entre d’altres, el fet d’actuar sobre elements físics de titularitat privada; l’obligada implicació –també econòmica- dels beneficiaris; la complexitat tècnica d’aquest subsector de la construcció, etc.. En aquest sentit, esdevé fonamental encertar en l’estratègia de concreció dels ajuts, combinant satisfactòriament la fixació d’objectius d’interès públic, l’optimització dels recursos disponibles i l’encaix amb les necessitats i expectatives de la població a qui s’adreça.

La instrumentació jurídica dels ajuts, habitualment en base a una ordenança reguladora, és un dels elements centrals d’aquest procés. La subjecció a la normativa pública de subvencions i la seva aplicació concreta a la rehabilitació planteja dubtes de múltiple naturalesa, en relació al què es pot i no és pot fer i, conseqüentment, com es pot fer allò que es vol fer.

Per intentar posar llum a alguns dels interrogants que sovint es troben els gestors de plans de barris (poc habituats, per raó de la seva activitat ordinària, a les singularitats jurídiques d’aquesta matèria) des de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (Àrea de Territori i Sostenibilitat) s’ha elaborat aquest document, on es parteix d’una descripció i esquematització de la normativa d’aplicació fins concloure amb un darrer apartat de preguntes i respostes destinat a aclarir qüestions de caràcter més concret i operatiu.

ÍÍnnddeexx

11.. MMaarrcc nnoorrmmaattiiuu....................................................................................5

22.. QQuuèè ééss uunnaa ssuubbvveenncciióó??...........................................................................6

33.. PPllaanniiffiiccaacciióó ggeenneerraall eenn mmaattèèrriiaa ddee ssuubbvveenncciioonnss ..................................................6

44.. OOrrddeennaannççaa ggeenneerraall ddee ssuubbvveenncciioonnss ddee ll’’eennss llooccaall ................................................6

55.. CCoonnssiiggnnaacciióó pprreessssuuppoossttààrriiaa ......................................................................7

66.. PPrroocceeddiimmeennttss ddee ccoonncceessssiióó ii ggeessttiióó ddee ssuubbvveenncciioonnss .............................................7 6.1 concurrència competitiva................................................................................................ 7

6.2 concessió directa ......................................................................................................... 10

77.. DDeessppeesseess ssuubbvveenncciioonnaabblleess ..................................................................... 11

88.. MMooddiiffiiccaacciioonnss ddee llaa rreessoolluucciióó ddee ccoonncceessssiióó ..................................................... 12

99.. CCoonnttrrooll,, sseegguuiimmeenntt ii jjuussttiiffiiccaacciióó ddee llaa ssuubbvveenncciióó ............................................... 13

1100.. SSíínntteessii ddeell pprrooccééss ddee ccoonncceessssiióó ddee ssuubbvveenncciioonnss................................................ 14

1111.. PPrreegguunntteess mmééss ffrreeqqüüeennttss....................................................................... 15

aannnneexx 11 -- CCoonnttiinngguutt bbaasseess rreegguullaaddoorreess,, ccoonnvvooccaattòòrriiaa ddee ssuubbvveenncciióó,, rreessoolluucciióó oo ccoonnvveennii ddee

ccoonncceessssiióó ddiirreeccttaa ..................................................................................... 29

LA INSTRUMENTACIÓ JURÍDICA DELS AJUTS A LA REHABILITACIÓ 5

11.. MMAARRCC NNOORRMMAATTIIUU

El MARC CENTRAL en matèria de subvencions dels ens locals és el següent:

- Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions – (LGS).

- Reial Decret 887/2006 de 21 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions – (RLGS).

- Llei 14/2011, d’1 de juny, de Ciència, Tecnologia i Innovació1 – (LCTI)

- Ordenança general de subvencions de l’entitat (si existeix).

- Bases d’execució del pressupost de l’entitat.

El MARC COMPLEMENTARI en matèria de subvencions dels ens locals és el següent:

- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

- Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals (ROAS).

- Decret Legislatiu 2/2003, de 38 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLM-RLC).

- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC).

- Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJ-PAPC).

- Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP).

- Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (LCSP).

- Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals (OEPEL).

1 La Llei 14/2011, a través de la seva disposició addicional cinquena, modifica la LGS en l’àmbit corresponent a despeses subvencionables.


22.. QQUUÈÈ ÉÉSS UUNNAA SSUUBBVVEENNCCIIÓÓ?? ((aarrtt.. 22 LLGGSS,, 111188 ii 111199 RROOAASS))

Una subvenció és una disposició dinerària realitzada per l’administració pública en favor de persones publiques o privades que compleix els següents requisits:

- Lliurament sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.

- Subjecció al:

� compliment d’un objectiu, � execució d’un projecte, � realització d’una activitat o � adopció d’un comportament.

- Té per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social.

33.. PPLLAANNIIFFIICCAACCIIÓÓ GGEENNEERRAALL EENN MMAATTÈÈRRIIAA DDEE SSUUBBVVEENNCCIIOONNSS ((aarrtt.. 88 LLGGSS –– aarrtt.. 1100 ii sseeggüüeennttss RRLLGGSS))

Les administracions públiques que es proposin establir subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un PLA ESTRATÈGIC DE SUBVENCIONS els objectius i efectes que es persegueixen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament.

El pla estratègic haurà d’estar supeditat als objectius d’estabilitat pressupostària.

44.. OORRDDEENNAANNÇÇAA GGEENNEERRAALL DDEE SSUUBBVVEENNCCIIOONNSS DDEE LL’’EENNSS LLOOCCAALL ((ooppcciioonnaall))

L'ordenança general de subvencions DEFINEIX el conjunt de CONDICIONS i el PROCEDIMENT a seguir per a la sol�licitud, la concessió, la justificació i el cobrament de subvencions que atorga l'ens local.

L'aprovació de l’ordenança general de subvencions comporta la realització de les següents tasques (art. 178 TRLMRLC - art. 49 LRBRL):

- Aprovació inicial del Ple.

- Informació pública i audiència de les persones interessades (mínim 30 dies).

- Resolució de les reclamacions i els suggeriments i aprovació definitiva del Ple.

En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

L’ordenança general haurà de publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i no entrarà en vigor fins que s’hagi publicat íntegrament el seu text i hagi transcorregut el termini de 15 dies hàbils (art. 65.2 LBRL – art. 66 ROAS).


L’elaboració i aprovació d’una ordenança general de subvencions es pot veure justificada pel volum de subvencions que atorga l’ens i/o per la conveniència d’unificar criteris bàsics en l’atorgament del conjunt de subvencions.

55.. CCOONNSSIIGGNNAACCIIÓÓ PPRREESSSSUUPPOOSSTTÀÀRRIIAA ((aarrtt..3344 LLGGSS ii aarrtt.. 5588 RRLLGGSS))

Amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció o a la concessió directa s’ha d’efectuar l’APROVACIÓ de la despesa en els termes previstos en la Llei General de Pressupostos o en les normes pressupostàries de les restants administracions públiques.

Caldrà tenir en compte que en el mateix expedient de subvencions s’haurà d’incloure un acord específic en el qual s’aprovi la despesa. A més, en cas que es tramitin subvencions per concurrència competitiva, només es podrà incrementar la despesa si es preveu en les bases reguladores i s’aprova una nova convocatòria.

La resolució de la concessió de subvenció comportarà el compromís de la despesa corresponent.

66.. PPRROOCCEEDDIIMMEENNTTSS DDEE CCOONNCCEESSSSIIÓÓ II GGEESSTTIIÓÓ DDEE SSUUBBVVEENNCCIIOONNSS ((ttííttooll II LLGGSS -- aarrtt.. 5555 ii sseeggüüeennttss RRLLGGSS))

El procediment ordinari de concessió de subvencions es tramita en règim de concurrència competitiva, encara que també existeix la possibilitat, en determinades circumstàncies, d’utilitzar el procediment extraordinari de concessió directa2.

A continuació s’exposen breument les peculiaritats de cadascun d’aquests procediments, així com les fases a desenvolupar en cada cas.

6.1 CONCURRÈNCIA COMPETITIVA ((aarrtt.. 2222..11 ii aarrtt..2233 ii sseeggüüeennttss LLGGSS –– ccaappííttooll IIII ddeell TTííttooll II RRLLGGSS))

La concurrència competitiva suposa que la concessió de les subvencions es realitza a través de la comparació de les sol�licituds presentades, amb la finalitat d’establir una prioritat entre aquestes d’acord amb els criteris de valoració prèviament fixats en les bases reguladores i en la convocatòria.

Excepcionalment, sempre que així es prevegi en les bases reguladores, l’òrgan competent pot prorratejar entre les persones beneficiàries l’import global màxim destinat a les subvencions.

2 Malgrat la Llei no ho contempla, les administracions públiques en ocasions també atorguen subvencions per “concurrència no

competitiva”.


El procediment de concessió per concurrència competitiva segueix la següent seqüència:

Elaboració, aprovació i publicació de les BASES REGULADORES, conjuntament o prèviament a la convocatòria de la subvenció, segons el procediment que s’utilitzi (art. 23.2 LGS)3.

Les bases reguladores de les subvencions es poden aprovar en el marc de les bases d’execució del pressupost, a través d’una ordenança general de subvencions o per mitjà d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions (art. 17 LGS)4.

Pel que fa a l’òrgan legitimat per aprovar les bases reguladores s’haurà de recórrer en cada cas el règim de delegació de competències de cada ens local.

A més, s’ha de tenir en compte que les bases reguladores poden tenir una vigència limitada o indefinida en el temps, de forma que s’apliquin només a una única convocatòria o a vàries, bé d’un mateix any o d’anys posteriors.

L’INICI del procediment d’ofici per mitjà de CONVOCATÒRIA aprovada per l’òrgan competent que desenvoluparà el procediment d’acord amb la LRJAP-PAC1. La convocatòria pot ser:

� Convocatòria única, per un únic exercici (art. 23 LGS). � Convocatòria múltiple, aprovant-se una per a cada exercici en que estiguin

en vigor les bases reguladores. � Convocatòria oberta, quan s’acorda de manera simultània la realització de

diferents procediments de selecció successius al llarg d’un exercici pressupostari, per una mateixa línia de subvenció (art. 59 RLSG).

La INSTRUCCIÓ del procediment inclou la realització d’ofici de totes les actuacions que es considerin necessàries per a la determinació, coneixement i comprovació de les dades en funció de les quals ha de formular-se la proposta de resolució.

3 El contingut mínim de les bases reguladores i de les convocatòries de subvenció s’especifica a l’annex del present document. 4 En aquest cas, la possibilitat d’aprovar unes bases regulades úniques, mitjançant una ordenança general o a través de les bases d’execució del pressupost, comporta que el seu contingut contempli les diferents tipologies de subvenció que podria atorgar l’ens local (comentari extret del llibre “las subvenciones públicas. Legislación comentada, formularios y procedimientos”, de José Pascual Garcia).

En alguns casos es pot tramitar conjuntament

CONVOCATÒRIA SUBVENCIONS

� Aprovació

convocatòria � Publicació

convocatòria (BOP + mitjans electrònics)

� Recepció sol�licitud � Comprovació

sol�licitud � Subsanació defectes

BASES REGULADORES

La tramitació de les bases reguladores es pot dur a terme:

Opció A � Bases d’execució del

Pressupost + bases reguladores (algunes tesis no avalen aquesta opció)

Opció B � Ordenança general

de subvenció + bases reguladores (conjuntament o en moments diferents)

Opció C � Ordenança

específica de subvencions + bases reguladores

INSTRUCCIÓ DEL PROCEDIMENT

� Comprovació requisits � Petició informes � Avaluació sol�licituds � Llistat per puntuació � Emissió informe


La RESOLUCIÓ i NOTIFICACIÓ del procediment s’ha de motivar segons el que disposin les bases reguladores de la subvenció.

La resolució, a més de contenir la persona sol�licitant o la relació de persones sol�licitants a qui es concedeix la subvenció, ha de fer constar, si s’escau, de manera expressa, la desestimació de la resta de les sol�licituds.

El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució del procediment no pot excedir els 6 mesos des de la publicació de la convocatòria, llevat que una norma amb rang de llei estableixi un termini major o que la pròpia convocatòria proposi els seus efectes en una data posterior.

El venciment del termini màxim sense haver-se notificat la resolució legitima les persones interessades per a entendre desestimada per silenci administratiu la sol�licitud de concessió de la subvenció.

La resolució del procediment es notificarà als interessats (tant persones beneficiàries com no beneficiades) en el termini de 10 dies a partir de la data en que s’hagi dictat (art. 26 LGS que remet a l’art. 58 LRJAP-PAC). A més, la pràctica de la notificació o publicació s’ajustarà a les disposicions contingudes en l’article 59 de la LRJAP-PAC.

Ara bé, en el cas del procediment de concurrència competitiva la notificació pot ser substituïda per la publicació sempre que a la convocatòria del procediment s’indiqui el taulell d’anuncis o els mitjans de comunicació on s’efectuarà la publicació, no tenint validesa les que es duguin a terme en llocs diferents (art. 59.6 LRJAP-PAC).

Un cop comunicada la concessió de la subvenció, aquesta pot ser acceptada de forma tàcita o expressa, segons s’estableixi a la bases reguladores.

A més, l’acceptació de les subvencions atorgades per concurrència competitiva es poden vincular a la signatura d’un conveni, el qual ha de definir els termes de col�laboració entre l’ens local i el beneficiari de la subvenció (art. 88 i 109 de la LRJAP-PAC, i art. 110 i ss de la LRJ-PAPC).

En aquest cas, el conveni haurà d’establir, com a contingut mínim, la identificació de les parts que hi intervenen, l’àmbit personal, funcional i territorial, i el termini de vigència, i s’haurà de publicar o no segons la seva naturalesa i les persones a les que va adreçat.

Màx. 6 mesos

des de la

publicació de la

convocatòria

RESOLUCIÓ,

NOTIFICACIÓ I ACCEPTACIÓ

� Resolució motivada

� Relació beneficiaris � Sol�licituds

desestimades per manca de crèdit

� Sol�licituds desestimades per incompliment requisits

� Notificació interessats o publicació si així s’estableix a la convocatòria

Si no es notifica la resolució s’ha d’entendre desestimat per silenci administratiu

Acceptació de la subvenció de manera:

� Tàcita o � expressa


La PUBLICITAT de les subvencions concedides s’ha de fer durant el mes següent a cada trimestre natural en el BOP i la resolució s’haurà de publicar per mitjans electrònics (art. 18 LGS i art. 30 RLGS).

Així mateix, sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la publicitat de les subvencions concedides per entitats locals de menys de 50.000 habitants pot realitzar-se en el tauler d’anuncis. A més, quan es tracte d’entitats locals de més de 5.000 habitants, en el BOP es publicarà un extracte de la resolució per la qual s’ordena la publicació, indicant els llocs on es troba exposat el seu contingut íntegre.

No resulta necessària la publicació en el BOP de la concessió de les subvencions, entre d’altres, en els supòsits següents:

� Quan la quantia sigui inferior a 3.000€. En aquest cas, les bases reguladores hauran de preveure la utilització d’altres procediments.

� Quan la publicació de les dades del beneficiari pugui ser contrària al respecte i la salvaguarda de l’honor i/o la intimitat personal i familiar, sempre que hagi estat previst en la normativa reguladora.

Trimestralment, els ens locals han de facilitar informació a la Base de Dades Nacional de Subvencions a efectes merament estadístics i informatius (art. 20 LGS i art. 35 i ss RLGS).

6.2 CONCESSIÓ DIRECTA ((aarrtt.. 2222..22 LLGGSS –– ccaappííttooll IIIIII RRLLGGSS))

La concessió directa suposa que les subvencions s’atorguen directament, no essent necessàries ni la concurrència competitiva ni la publicitat. Aquest procediment es pot utilitzar en els següents casos:

- Quan estiguin consignades nominativament en el pressupost general inicial de l'ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple.

- Subvencions l'atorgament o la quantia de les quals vingui imposada a l'Administració per una norma de rang legal.

- Amb caràcter excepcional altres subvencions en les quals s'acreditin raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.

PUBLICITAT

SUBVENCIONS CONCEDIDES

Amb expressió de: � convocatòria, � programa i crèdit

pressupostari, � beneficiari, � quantia concedida i � finalitat subvenció En cas de subvencions plurianuals, també s’ha de fer constar: � Import total concedit i � Distribució anualitats.

TRASPÀS DADES BASE DE DADES NACIONAL DE SUBVENCIONS


El procediment de concessió directa segueix la següent seqüència:

INICI d’ofici o a instància de la persona interessada, fase en la que s’acredita en l’expedient quin o quins dels supòsits de concessió directa concorren en el cas concret.

RESOLUCIÓ de concessió i, si escau, signatura de CONVENI. En el cas de concessió directa, tot i que sempre ha de produir-se una resolució de concessió, la finalització a través de conveni és la forma més habitual de formalitzar la concessió.

En el corresponent conveni o, en el seu cas, en la resolució de concessió es fixaran, entre altres aspectes:

� la persona beneficiària i la quantia de la subvenció, � l'objecte, � el termini i � la forma de justificació.

En el primer supòsit de la concessió directa (subvencions consignades al pressupost), l’acte de concessió o el conveni té el caràcter de bases reguladores de la concessió als efectes del que disposa la LGS. Així, per a la iniciació del procediment només és necessari que estigui aprovat el pressupost i que en ell figuri el crèdit designant nominativament la persona beneficiària.

77.. DDEESSPPEESSEESS SSUUBBVVEENNCCIIOONNAABBLLEESS ((aarrtt.. 3311 LLGGSS -- 8833 RRLLGGSS))

Es consideren despeses subvencionables aquelles que de manera indubtable donen resposta a la naturalesa de l’activitat subvencionada, són estrictament necessàries per a la seva execució i es realitzen en el termini establert per les bases reguladores.

Á més, cal assenyalar que les despeses han de ser pagades abans de la finalització del termini de justificació, llevat s’estableixi res en contra.

Respecte al percentatge de quantitat subvencionable, s’ha de tenir en compte que s’aconsella que com a caràcter general les subvencions no excedeixin, normalment, del 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin (art. 123.4 ROAS). Ara bé, arribats el cas, si la subvenció supera el 50% del cost de l’activitat, aquest fet haurà de motivar-se suficientment dins l’expedient corresponent.

A més, s’ha de tenir en compte que, en el cas d’execució d’obra, quan l’import de la despesa subvencionable superi les quanties establertes a la LCSP per al contracte menor (actualment imports superiors a 50.000€, IVA exclòs) la persona beneficiària haurà de sol�licitar com a mínim 3 ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contractació del compromís per a la prestació del servei, amb l’excepció que:

Tant la resolució com el conveni contindran: � Persona beneficiària � Quantia subvenció � Termini � Forma de justificació

INICI PROCEDIMENT � Ofici � Petició interessat

RESOLUCIÓ DEFINITIVA

SIGNATURA CONVENI

NOTIFICACIÓ

ACCEPTACIÓ


- no existeixi en el mercat suficient nombre d’entitats que prestin el servei o

- la despesa s’hagi realitzat amb anterioritat a la sol�licitud de subvenció.

L’elecció entre les ofertes presentades, que hauran d’aportar-se a la justificació o, en el seu cas, en la sol�licitud de subvenció, haurà de justificar-se expressament en una memòria en el cas que l’elecció no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa (art. 33.3 LCTI).

Respecte a les formes de pagament (art. 34 LGS), tal i com s’estableixi a les pròpies bases regulades o resolució de concessió i atenent al moment de la justificació, es podrà procedir al:

- Pagament posterior a l’aportació de la justificació total.

- Pagament fraccionat o mitjançant abonaments a compte5.

- Pagament anticipat amb caràcter previ a la justificació.

88.. MMOODDIIFFIICCAACCIIOONNSS DDEE LLAA RREESSOOLLUUCCIIÓÓ DDEE CCOONNCCEESSSSIIÓÓ ((aarrtt.. 6611..22 ii 6644 RRLLGGSS))

Per a poder modificar la resolució de concessió s’han de donar els següents requisits:

- Han d’estar previstes a les bases o a la resolució de concessió.

- No s’ha de perjudicar drets de tercers.

- S’han de fer abans de la finalització del termini d’execució de l’activitat o del termini a prorrogar.

- Es pot modificar import, activitat, termini d'execució i/o termini de justificació.

- S’han de publicar les modificacions substancials pels mateixos mitjans que la concessió.

La modificació es pot iniciar a petició de persona interessada o d’ofici per part del propi ens local. En aquest últim cas, s’ha d’iniciar un tràmit d’audiència i l’acceptació per part del beneficiari pot ser expressa o tàcita (si a la proposta de modificació queden clarament establertes les condicions i la persona beneficiària no hi manifesta la seva oposició dins el termini de 15 dies des de la seva notificació).

5 En aquest cas es contempla la possibilitat, sempre que es vagin presentant els justificants corresponents, de dur a terme un pagament provisional que haurà de deduir-se de la quantitat final que s’ha d’abonar a la persona beneficiada.


99.. CCOONNTTRROOLL,, SSEEGGUUIIMMEENNTT II JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE LLAA SSUUBBVVEENNCCIIÓÓ ((aarrtt.. 6699 ii sseeggüüeennttss RRLLGGSS))

L’ens local, en qualsevol moment i pels mitjans que estimi oportuns, pot COMPROVAR EL DESTÍ DE LES QUANTITATS ATORGADES EN RELACIÓ AMB LES SEVES FINALITATS.

La JUSTIFICACIÓ del compliment de les condicions imposades i de la consecució dels objectius previstos a l’acte de concessió de la subvenció, pot realitzar-se a través de les modalitats següents: compte justificatiu, mòduls i estats comptables6.

Si l’import és inferior a 60.000€ s’ha de presentar el compte justificatiu simplificat, que ha de contenir:

- Memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts.

- Relació classificada de les despeses i les inversions de l’activitat.

- Detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada.

- Carta de pagament de reintegrament en el cas de romanents no aplicats, així com dels interessos derivats, si s’escau.

L’ajuntament ha de COMPROVAR, a través de les tècniques de mostreig que s’acordin a les bases reguladores, els justificants que consideri oportuns i que permetin obtenir evidència raonable sobre l’adequada aplicació de la subvenció, per a la qual cosa pot requerir a la persona beneficiària la remissió dels justificants de despesa seleccionats.

La manca de justificació o la justificació incompleta podran comportar l’anul�lació total o parcial de la subvenció i el reintegrament en les condicions previstes en la normativa general aplicable.

D’altra banda, quan la persona beneficiària manifesta en la justificació que s’han produït alteracions de les condicions inicials, sense que en cap s’alteri essencialment la naturalesa o l’objectiu de la subvenció, l’òrgan que concedeix la subvenció pot acceptar la justificació presentada, sempre que l’acceptació no suposi danyar drets de tercers. Ara bé, l’acceptació de les alteracions no eximeix a la persona beneficiària de les sancions que puguin correspondre d’acord amb la LGS.

Finalment, l’òrgan que concedeix la subvenció té l’obligació d’elaborar anualment un pla per comprovar la realització per part de les persones beneficiàries de les activitats subvencionades. L’esmentat pla ha d’indicar si l’obligació de comprovació afecta la totalitat de les subvencions o bé una mostra de les concedides i, en aquest últim cas, la forma de selecció. També ha de contenir els principals aspectes que s’han de comprovar i el moment de fer-ho.

Arribat el cas, dins el termini de 4 anys a computar des del moment que va finalitzar el termini per presentar la justificació per part del beneficiari o des del moment que va finalitzar el termini del compliment d’un seguit de condicions o obligacions específiques que han de ser complertes pel beneficiari durant un període de temps, l’administració podrà demanar el reintegrament de la subvenció, segons les causes establertes a l’art. 37 de la LGS.

6 En el present document només es fa referència al compte justificatiu simplificat, ja que és la modalitat que s’adapta a les condicions i criteris de subvenció desenvolupats en els Projectes d’Intervenció Integral.


1100.. SSÍÍNNTTEESSII DDEELL PPRROOCCÉÉSS DDEE CCOONNCCEESSSSIIÓÓ DDEE SSUUBBVVEENNCCIIOONNSS

PLA ESTRATÈGIC DE SUBVENCIONS

ORDENANÇA GENERAL DE

SUBVENCIONS

ORDENANÇA ESPECÍFICA DE SUBVENCIONS

que incorpori les BASES

REGULADORES

BASES EXECUCIÓ DEL PRESSUPOSTque incorporin les

BASES REGULADORES

Tramitar conjuntament o per separat CONVOCATÒRIA

BASES REGULADORES

PRESENTACIÓ SOL�LICITUDS(comprovació i esmenes)

INSTRUCCIÓ

En cas de subvencions:•Previstes nominativament al pressupost•Imposades per norma de rang legal•Raons d'interès públic

INICI D’OFICI O A PETICIÓ

INTERESSAT/DA

RESOLUCIÓ, NOTIFICACIÓ I ACCEPTACIÓ

SIGNATURA CONVENIPUBLICITAT SUBVENCIONS CONCEDIDES

MODIFICACIONS CONCESSIÓ (opcional)

CONTROL, SEGUIMENT I JUSTIFICACIÓ

concurrència competitiva concessió directa


1111.. PPRREEGGUUNNTTEESS MMÉÉSS FFRREEQQÜÜEENNTTSS

PLANIFICACIÓ GENERAL EN MATÈRIA DE SUBVENCIÓ

És obligatori que l’ens local disposi d’un pla estratègic de subvencions?

Sí. L’art. 8 de la LGS estableix que les administracions públiques que es proposin establir subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es persegueixen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament. L’art. 12 del RLGS concreta el contingut del pla estratègic.

A més, el compliment del pla estratègic sempre estarà supeditat als objectius d’estabilitat pressupostària que cada any s’apliquen als pressuposts generals de l’ens local.

BENEFICIARIS

Quines són les obligacions dels beneficiaris de les subvencions?

L’art. 14.1 de la LGS descriu les obligacions dels beneficiaris de les subvencions, sent-ne aquestes:

- Complir amb l’objectiu, executar el projecte, realitzar l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.

- Justificar davant l’òrgan que concedeix o l’entitat col�laboradora el compliment dels requisits i condicions, així com la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que justifica la concessió de la subvenció.

- Sotmetre’s a les actuacions de comprovació que efectuï l’òrgan que concedeix o l’entitat

col�laboradora, així com a qualsevol altre comprovació o control financer que puguin realitzar els òrgans de control competents.

- Comunicar a l’òrgan que concedeix o a l’entitat col�laboradora l’obtenció d’altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos que serveixin per a finançar les activitats subvencionades.

- Acreditar amb anterioritat a dictar-se la proposta de resolució de concessió que es troba al corrent en el compliment de les seves obligacions tributaries i amb la Seguretat Social.

- Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons obtinguts, inclosos els document electrònics, per facilitar les actuacions de comprovació i control.

- Adoptar les mesures de difusió que s’estableixin a les bases reguladores.

- Procedir al reintegrament dels fons percebuts en els supòsits contemplats a l’art. 37 de la LGS (obtenció de la subvenció falsejant les condicions requerides; incompliment total o parcial de l’objectiu, activitat o projecte; incompliment de l’obligació de justificació o justificació insuficient, etc.).


Els edificis que no tinguin constituïda la comunitat de propietaris poden demanar subvencions?

Sí. En aquest cas, segons l’art. 11.3 de la LGS, haurà d’estar previst expressament a les bases reguladores i, a més, com a requisit haurà d’exigir-se que es facin constar expressament, tant en la sol�licitud com en la resolució de concessió, els compromisos d’execució assumits per cada propietari, així com l’import a aplicar a cadascun d’ells.

També s’haurà de nomenar un representant o apoderat de l’agrupació amb poders per complir les obligacions que, com a beneficiari, correspon a l’agrupació.

ORDENANÇA GENERAL/ORDENANÇA ESPECÍFICA

És obligatori disposar d’una ordenança general de subvencions?

No, ja que les bases reguladores de les subvencions poden aprovar-se en el marc d’un dels següents instruments (art. 17.2 de la LGS):

- Bases d’execució del pressupost.

- Ordenança general de subvencions.

- Ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

Quan hauria d’optar-se per elaborar una ordenança general de subvencions?

És aconsellable que l’ens local opti per elaborar una ordenança general de subvencions si disposa o preveu un volum de subvencions a atorgar important o si creu convenient unificar criteris bàsics en l’atorgament del conjunt de subvencions de la Corporació.

En aquest cas, disposar d’una ordenança general suposarà una agilitat i una reducció de terminis en el procediment de tramitació de les subvencions, ja que, entre altres aspectes, les bases reguladores no segueixen el procediment propi dels reglament i, per tant, s’obvia el tràmit d’informació pública. A més, també existeix la possibilitat de tramitar conjuntament les bases reguladores i la convocatòria de subvenció.

Quan hauria d’optar-se per una elaborar una ordenança específica per a la concessió dels ajuts?

Aquest supòsit és aconsellable per aquells ens locals que només disposin d’una única línia d’ajut, o bé que concedeixin un volum molt limitat de subvencions.

A més, en aquest cas, l’elaboració d’una ordenança específica es convertirà en l’instrument a través del que es canalitzaran les bases reguladores, alleugerint-se el procediment de tramitació de les subvencions.


BASES REGULADORES

Com es tramiten i s’aproven les bases reguladores?

L’art. 9.2 de la LGS dóna a conèixer que prèviament a l’atorgament de les subvencions han d’aprovar-se les normes que estableixen les bases reguladores de concessió.

A més, l’art. 17.2 de la LGS disposa que les bases reguladores de les corporacions locals hauran d’aprovar-se en el marc de les bases d’execució del pressupost, a través d’una ordenança general de subvencions o mitjançant una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

Així, pel que fa referència a la tramitació, quan les bases reguladores s’aprovin en el marc de les bases d’execució del pressupost, la tramitació serà la mateixa que regeix per al pressupost (art. 168-171 TRLHL). En canvi, si les bases reguladores s’aproven mitjançant una ordenança, ja sigui general o específica, la tramitació serà la pròpia d’aquests reglament amb les particularitats exigides per la LGS.

Com s’articularan les bases reguladores mitjançant les bases d’execució del pressupost?

S’ha de tenir en compte que quan les bases reguladores s’aprovin en el marc de les bases d’execució del pressupost, la tramitació serà la mateixa que regeix per al pressupost (art. 168-171 TRLHL).

Quin és l’òrgan facultat per aprovar les bases reguladores?

L’òrgan legitimat per aprovar les bases reguladores dependrà del procediment emprat per a la seva tramitació.

Així, si les bases reguladores s’aproven mitjançant una ordenança específica de subvenció, el caràcter reglamentari que s’atribueix a les bases reguladores determina que la seva aprovació sigui competència del Ple, ja que aquest té atribuïda la potestat reglamentària. En aquests cas, l’aprovació per un altre òrgan diferent al Ple determinarà la nul�litat de ple dret o la seva anul�labilitat, d’acord amb els art. 62 i 63 de la LRJAP-PAC.

En canvi, si l’ens local disposa d’una ordenança general de subvenció, l’aprovació posterior de les bases reguladores tot i que correspon al Ple, al no tenir caràcter reglamentari, podrà ser delegable a un altre òrgan, en funció del règim de delegació de competències de l’ens local.

Finalment, si les bases reguladores s’aproven mitjançant les bases d’execució del pressupost, l’òrgan legitimat serà el Ple.

Quina vigència tenen les bases reguladores?

Les bases reguladores podran tenir una vigència limitada o indefinida en el temps, de forma que podran ser aplicades només a una única convocatòria o a vàries, bé d’un mateix any o d’anys posteriors (art. 17 LGS).


Respecte a la quantia de les subvencions,

és possible establir a les bases reguladores que es determinarà la quantia de la subvenció i els percentatges en la convocatòria?

L'article 17.3 de la LGS estableix que les bases reguladores hauran de contenir, com a mínim, la quantia individualitzada de la subvenció o la forma d’obtenir-la.

No obstant això, en el cas d’aprovar unes bases reguladores amb vocació de permanència en el temps, sí que es pot entendre que el contingut de les bases pot marcar unes directrius de mínims que hauran d'observar les posteriors convocatòries. En aquest cas, serà dins de cada convocatòria on, sense contradir les directrius de les bases reguladores, es concretaran els diferents criteris i aspectes a valorar.

Així, per exemple, és pot establir a les bases reguladores que es subvencionarà, com a màxim, el 75% de les obres de rehabilitació i després, a cada convocatòria, concretar el percentatge subvencionable.

es podria considerar que la quantia individualitzada de les subvencions, o els criteris per la seva determinació, queda garantit donant a conèixer la quantia total que apareix al Projecte de barris per a donar subvencions, sense concretar res més (per exemple: el projecte estableix un fons de rehabilitació de 100.000€) o amb un apartat sobre criteris de selecció on s'atorguen punts en funció de l'actuació que es realitzi (per exemple: rehabilitació façanes: 6 punts, rehabilitació cobertes: 4 punts, etc)?

No, no es pot equiparar la quantia individualitzada de les subvencions amb l'import de la convocatòria o els criteris de valoració. El què sí que es poden utilitzar són fórmules, tal com que "l'import de la subvenció serà resultat de la valoració dels criteris de selecció; l'activitat que obtingui la major puntuació, rebrà el 100% de l'import sol�licitat, i la resta de sol�licitants es reduirà proporcionalment en base a aquesta puntuació", "amb un mínim de ... €", "amb un màxim de ... €", "màxim 50% del cost de l'activitat".

Respecte a les actuacions subvencionables,

és possible establir a les bases reguladores un llistat d'actuacions subvencionables i que posteriorment, a cadascuna de les convocatòries, es decideixi quines actuacions del llistat són subvencionables en cada cas?

Sí, sempre i quan l'objecte que consti a les bases reguladores sigui prou ampli i doni cabuda a tots els objectes que es concretaran en les futures convocatòries. Una manera de complir aquest requisit és que l'objecte que consti a les bases sigui més finalista i que permeti una concreció posterior.

és possible que es prioritzi alguna tipologia d’actuacions i s'estableixi a les bases reguladores que no aniran per concurrència competitiva (per exemple, dir que "dins les convocatòries anuals, queden excloses de concurrència competitiva les actuacions de rehabilitació necessàries per evitar situacions de risc imminent, les obres per millorar les condicions d’accessibilitat ..."?

No. L'objecte de les bases reguladores és definir les actuacions que seran objecte de subvenció per aquest procediment. S'han de definir de forma positiva i no negativa (excloent determinades


activitats), pel què en cas que es vulguin excloure determinats àmbits de subvenció, cal que l'objecte no sigui massa ampli, i que possibiliti la via de la concessió directa de forma excepcional.

és possible que a les bases reguladores no apareguin els criteris de selecció i que únicament s’esmenti que serà a la convocatòria on s'establiran els criteris de puntuació?

No, l'article 17.3 de la LGS estableix que les bases reguladores hauran de contenir, com a mínim, els criteris objectius d'atorgament de la subvenció, així com la seva ponderació, si escau.

EXPEDIENT DE DESPESA

Quan s’ha d’efectuar l’aprovació de la despesa?

Amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció o a la concessió directa de la subvenció ha d’efectuar-se l’aprovació de la despesa (art. 34 de la LGS).

Es pot dur a terme una tramitació anticipada de l’expedient de despesa?

Sí. L’art. 56 del RLGS estableix que en el cas de tramitació anticipada de l’expedient, la quantia total màxima que figuri a la convocatòria tindrà caràcter estimat, sent obligatori fer-hi constar expressament que la concessió de les subvencions queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el moment de la resolució de concessió.

RÈGIMS DE CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS

A través de quins procediments es poden concedir les subvencions?

La LGS, a l’art. 22, contempla dos possibles règims de concessió de subvencions: el de concurrència competitiva i el de concessió directa.

Ara bé, encara que la Llei no ho reconeix expressament, les administracions públiques també atorguen subvencions mitjançant “concurrència no competitiva”.

En el cas del règim de concurrència competitiva,

quines són les seves particularitats?

El procediment de concurrència competitiva, qualificat com a ordinari, es caracteritza per:

- La seva iniciació mitjançant convocatòria pública;

- L’establiment previ dels criteris de valoració a les bases reguladores i a la convocatòria;

- La tramitació simultània de les sol�licituds presentades;

- L’adjudicació de les subvencions en funció de l’ordre de prelació que resulti dels criteris definits en un primer moment;

- La formulació de la proposta d’adjudicació per part d’un òrgan col�legiat.


com s’inicia?

Segons l’art. 23 de la LGS, el procediment de concessió de subvencions s’inicia sempre d’ofici mitjançant la convocatòria aprovada per l’òrgan competent i sempre que prèviament s’hagin complert diferents requisits: aprovació del pla estratègic de subvencions, aprovació de les bases reguladores i aprovació de la despesa mitjançant la instrucció del corresponent expedient.

a través de quins mitjans s’ha de publicar la convocatòria?

La convocatòria s’ha de fer pública mitjançant la publicació del seu text íntegre al BOP i als mitjans electrònics utilitzats per la Corporació (art. 58.2 de la LRJ-PAPC).

quines són les diferents modalitats que pot adoptar la convocatòria?

El procediment podrà adoptar la modalitat de convocatòria i procediment selectiu únic (art. 23 LGS), de convocatòria múltiple, aprovant-se una per a cada exercici en que estiguin en vigor les bases reguladores, o de convocatòria oberta (art. 59 RLGS) amb diferents procediments selectius successius al llarg de l’any, segons s’especifiqui en la convocatòria.

com funciona la modalitat de convocatòria oberta?

Segons l’art. 59 del RLGS, en la convocatòria oberta s’ha de concretar el nombre de resolucions successives que s’han de dictar i, per a cadascuna d’aquestes:

- L’import màxim que s’ha d’atorgar (atenent a la seva durada i al volum de les sol�licituds previstes).

- El termini màxim de resolució de cadascun dels procediments.

- El termini en què, per a cada convocatòria, es poden presentar les sol�licituds.

Cadascuna de les resolucions ha de comparar les sol�licituds presentades en el corresponent període de temps i acordar l’atorgament sense superar la quantia que per a cada resolució s’hagi establert en la convocatòria oberta.

Quan a la finalització d’un període s’hagin concedit les subvencions corresponents i no s’hagi esgotat l’import màxim a atorgar, es pot traslladar la quantitat no aplicada a les posteriors resolucions que es dictin, sempre i quan:

- Estigui expressament previst a les bases reguladores, on s’han de recollir, a més, els criteris per a l’assignació dels fons no utilitzats entre els períodes restants.

- Una vegada dictada la resolució, l’òrgan que concedeix ha d’acordar expressament les quanties que s’han de traslladar i el període en què s’han d’aplicar.

- La utilització d’aquesta possibilitat no suposi en cap cas un menyscabament dels drets dels sol�licitants del període d’origen.


en el cas de la convocatòria oberta, s'ha de reflexar que s'utilitzarà aquesta opció en les bases reguladores, o es pot establir directament en la convocatòria?

Si atenem a la literalitat de la LGS, a les bases reguladores no és necessari que constin quantes convocatòries s'aprovaran, o si aquestes seran úniques o obertes. En sentit estricte, la Llei únicament obliga a recollir a les bases reguladores el supòsit que, en cas de convocatòria oberta, es vulguin traslladar els crèdits sobrants d'una convocatòria a la següent. Si s’atén a aquest punt, i s’intenta interpretar la Llei de forma més finalista, s’hauria d'entendre que la seva voluntat és que a les bases reguladores s'hi recullin les convocatòries a aprovar.

En aquest cas, si existeix una vocació de permanència de les bases reguladores per varis exercicis, es podria fer constar en termes generals que "en cada exercici, s'aprovaran una o vàries convocatòries. I que l'acte que aprova la/es convocatòria/es determinarà si aquesta serà única o oberta".

les convocatòries han d’establir un termini de presentació de sol�licituds?

Si bé la normativa existent no estableix un període màxim de presentació de sol�licituds, s’ha de tenir en compte que la LRJAP-PAC sí que senyala un termini màxim per resoldre i notificar de 6 mesos des de la publicació de la convocatòria.

és possible acumular les bases regulades i la convocatòria de subvencions?

Sí, sempre que existeixi una ordenança general de subvencions i les bases reguladores no calgui sotmetre-les aprovació plenària.

es pot simplificar el lliurament de documentació per part dels sol�licitants?

Sí. L’art. 23.4 de la LGS determina que les bases reguladores poden admetre la substitució de la presentació de determinats documents per una declaració responsable del sol�licitant. En aquest cas, amb anterioritat a la proposta de resolució de concessió de la subvenció, haurà de requerir-se la presentació de la documentació que acrediti la realitat de les dades contingudes a la declaració responsable.

Com la LGS no concreta si la presentació de la documentació ha de fer-se abans de la resolució provisional o definitiva, l’ens atorgant podria fixar el termini de lliurament en la resolució definitiva, podent-se fer simultàniament la notificació de la resolució provisional i el requeriment de la documentació.

què succeeix si la sol�licitud no reuneix els requisits establerts a la convocatòria?

Segons l’art. 23.5 de la LGS, l’òrgan competent requerirà a l’interessat perquè esmeni la sol�licitud en el termini màxim i improrrogable de 10 dies, indicant-li que si no ho fa es donarà per desistida la seva sol�licituds, prèvia resolució que haurà de ser dictada en els terminis establerts a l’art. 71 de la LRJAP-PAC.


En el cas del règim de concessió directa,

en quins supòsits pot ser utilitzat?

Segons l’art. 22.2 de la LGS podran concedir-se de forma directa les següents subvencions:

- Les consignades nominativament en el pressupost general inicial de l'ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple.

- Les que vinguin imposades a l'Administració per una norma de rang legal.

- I, amb caràcter excepcional, les que es puguin acreditar per raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.

són necessàries bases reguladores?

Cal entendre que per a la concessió directa de subvencions no s'han d'aprovar unes bases reguladores amb caràcter previ a la seva concessió. S'entén que l'acte de concessió té el caràcter de bases reguladores quan són directes (si bé la Llei només ho senyala expressament per les nominatives (art. 65 del RLGS), s'extrapola a tot tipus de concessió directa).

En el cas del règim de concurrència no competitiva,

quin és el seu funcionament?

Tot i que la LGS no contempla aquesta opció, s’observa que les administracions públiques en ocasions també atorguen subvencions per “concurrència no competitiva”.

En aquest cas es podria dir que es garanteix la "concurrència" en el sentit que tots els sol�licitants que reuneixin uns requisits poden ser subvencionats, i que és "no competitiva" atès que els sol�licitants no competeixen entre ells, no es dicta un únic acte previ de valoració i comparació de totes les sol�licituds presentades.

Si bé és comú als casos observats el fet que es fixi com a criteri d’adjudicació l'estricte ordre de presentació de sol�licituds, i es vagi resolent a mesura que es vagin presentant les sol�licituds, res no obsta que la concessió es faci en un acte únic, delimitant un termini de resolució comú per totes les sol�licituds.

Pot utilitzar-se la fórmula del conveni de col�laboració en qualsevol dels règims de concessió?

La finalització a través de la signatura d’un conveni es pot utilitzar en qualsevol dels règims de concessió atès que és una de les formes de finalització convencional del procediment, contemplada a l’art. 88 de la LRJAP-PAC.


DESPESES SUBVENCIONABLES

Quines són les despeses subvencionables?

Segons l’art. 31 de la LGS es consideren despeses subvencionables aquelles que de manera no dubitativa responguin a la naturalesa de l’activitat subvencionada, i es realitzin en el termini establert per les diferents bases regulades de les subvencions. A més, en cap cas el cost d’adquisició de les despeses subvencionables podrà ser superior al valor del mercat.

Segons l’art. 31.7 de la LGS, sempre que es prevegi a les bases reguladores, són subvencionables si estan directament relacionades amb l’activitat subvencionada i són indispensables per a l’execució de la mateixa: les despeses financeres, les despeses d’assessoria jurídica, les despeses notarials i registrals, les despeses pericials per a la realització del projecte subvencionat i les despeses d’administració específiques.

A més, amb caràcter excepcional, les despeses de garantia bancària podran ser subvencionades quan així ho prevegi la normativa reguladora de la subvenció.

Ara bé, en cap cas serà seran despeses subvencionables:

- Els interessos deutors dels comptes bancaris.

- Els interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.

- Les despeses de procediments judicials.

Quin és el percentatge subvencionable recomanable?

Com a caràcter general les subvencions no han d’excedir del 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin (art. 123.4 ROAS).

Si es supera aquest percentatge, s’haurà d’adjuntar al corresponent expedient un informe que motivi suficientment la decisió presa.

Que s’ha de fer quan l’import de la despesa subvencionable és superior a una quantia determinada?

En el cas del cost de les obres, segons l’art. 33.3 LCTI, quan l’import de la despesa subvencionable superi les quanties establertes a la LCSP per al contracte menor (actualment imports superiors a 50.000€, IVA exclòs) el beneficiari haurà de sol�licitar com a mínim 3 ofertes de diferents proveïdors, excepte que per les característiques de la despesa subvencionable no existeixi al mercat suficient nombre d’entitats subministradores o prestadores, o que la despesa s’hagi realitzat amb anterioritat a la sol�licitud de subvenció.

L’elecció entre les ofertes presentades, que hauran d’aportar-se a la justificació o, en el seu cas, en la sol�licitud de subvenció, es realitzarà conforme a criteris d’eficiència i economia. Si l’elecció final no recau en la proposta econòmica més avantatjosa, s’haurà de justificar expressament en una memòria.


Quan es considera la despesa realitzada?

La LGS, a l’art. 31.2, estableix que es consideren despeses realitzades les que realment han estat pagades pel beneficiari abans de la finalització del termini de justificació, excepte que les bases reguladores prevegin una altre cosa.

Ara bé, l’art. 83 del RLGS estima que es considerarà pagada la despesa amb la cessió del dret de cobrament a favor dels acreedors o amb la finalització dels efectes mercantils, garantits per una entitat financera o companyia d’assegurances.

CONCESSIÓ SUBVENCIONS

Quin és l’òrgan facultat per concedir subvencions?

Per conèixer l’assignació de competències hem de recórrer a la LBRL, ja que la LGS no ha entrat a regular les competències dels òrgans dels ens locals per concedir subvencions. En el cas que ens ocupa, és d’aplicació la clàusula residual dels art. 21, 34 i 124 de la LBRL que atribueix a l’alcalde o alcaldessa la competència en tots els assumptes no reservats al Ple.

Així, l’alcalde o alcaldessa té atribuïda la competència per a la concessió de subvencions i, alhora, per a la tramitació de les fases d’autorització de la despesa, reconeixement de l’obligació i ordenació del pagament (art. 185 i 186 TRLHL).

Es poden concedir subvencions per una quantia superior a la que determina la convocatòria?

No. Com a regla general, segons l’art. 22.3 de la LGS, existeix un límit global que estableix la convocatòria i, alhora, un límit individual delimitat als criteris establerts a les bases reguladores.

En aquest sentit, l’art. 58 del RLGS estableix que la convocatòria fixarà necessàriament la quantia total màxima destinada a les subvencions convocades i els crèdits pressupostaris als que s’imputen, sense que es pugui concedir subvencions per un import superior a la quantia total màxima fixada a la pròpia convocatòria.

Ara bé, excepcionalment, i segons l’apartat 2 de l’art. 58 del RLGS, la convocatòria podria fixar, a més de la quantia total màxima dins dels crèdits disponibles, una quantia addicional que no requeriria de nova convocatòria.

Es pot dur a terme un prorrateig entre els sol�licitants?

Sí. L’art. 22.1 de la LGS determina que les convocatòries poden preveure que, en el cas que la suma dels imports sol�licitats pels que reuneixin els requisits per accedir a la subvenció sigui superior al import objecte de la convocatòria, aquest import es podrà prorratejar entre els beneficiaris en proporció als pressupostos ajustats dels projectes.

És pot rebre més d’una subvenció per un mateix concepte subvencionable?

Sí. Segons l’art. 19.2 de la LGS, les bases reguladores són les que han de determinar el regim de compatibilitat o incompatibilitat per a la percepció d’altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per una mateixa finalitat, procedents d’altres ens públics o privats.


Ara bé, l’import de les subvencions en cap cas podrà ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, superi el cost de l’activitat subvencionada.

RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA

Quin és el termini màxim per resoldre?

S’ha de diferenciar en funció del règim de concessió de la subvenció:

En el cas del procediment de concurrència competitiva, segons l’art. 25.4 de la LGS, el termini màxim per resoldre i notificar la resolució no podrà excedir els 6 mesos, excepte que una norma amb rang de llei determini un termini major. Aquest termini comença a computar-se a partir de la publicació de la corresponent convocatòria, excepte que la mateixa posposi els seus efectes a una data posterior.

En cas de no resolució en el termini establert la sol�licitud del interessat s’entendrà desestimada per silencia administratiu.

En el cas del procediment de concessió directa, en el que s’ha de recórrer a les disposicions generals sobre procediment administratiu de la LRJAP-PAC, el termini per resoldre serà el general de 3 mesos.

A més, en aquest cas, en els procediments iniciats a sol�licitud d’interessats, transcorregut aquest termini sense resolució, aquesta s’entendrà estimada per silenci administratiu excepte que una norma amb rang de llei o norma de Dret comunitari europeu estableixi el contrari.

PUBLICITAT DE LA RESOLUCIÓ

S’ha de realitzar sempre la publicitat de les subvencions concedides?

No. Segons l’art. 18 de la LGS, amb caràcter general l’òrgan que concedeix la subvenció ha de publicar al BOP i als mitjans electrònics, i en els termes que es fixin reglamentàriament, les subvencions concedides amb expressió de la convocatòria, programa i crèdit pressupostari al que s’imputen, beneficiari, quantitat concedida i finalitat o finalitats de la subvenció.

Ara bé,

- Els ens locals de menys de 5.000 habitants poden realitzar la publicitat a través del taulell d’anuncis, sense que sigui necessària la publicitat mitjançant el BOP.

- Els ens locals entre 5.000 i 50.000 habitants poden procedir a publicar en el BOP un extracte de la resolució pel que s’ordena la publicació, indicant els llocs on es troba exposat el contingut íntegre.

- No serà necessària la publicació en el BOP en els següents supòsits:

o Quan les subvencions tinguin assignació nominativa en els pressupostos de l’administració (concessió directa).

o Quan el seu atorgament i quantia, a favor d’un beneficiari concret, vinguin imposats en virtut d’una norma amb rang legal (concessió directa).


o Quan els imports de les subvencions concebudes, individualment considerades, siguin inferiors a 3.000€ (en aquest cas, les bases reguladores hauran de preveure d’altres procediments que assegurin la publicitat dels beneficiaris).

o Quan la publicació de les dades dels beneficiaris pugui ser contrària al respecte i salvaguarda de l’honor o a la intimitat personal i familiar de les persones físiques.

L’ens local ha de comunicar les subvencions a altres administracions públiques?

Sí. Trimestralment els ens locals han de facilitar informació a la Base de Dades Nacional de Subvencions a efectes merament estadístics i informatius i en aplicació de l’article 4.1.c) de la LRJAP-PAC. La informació a subministrar farà referència a les bases reguladores de la subvenció, les convocatòries, la identificació dels beneficiaris amb la subvenció atorgada i efectivament percebuda, les resolucions de reintegrament i sancions imposades.

PAGAMENT DE LA SUBVENCIÓ

Quan s’ha d’efectuar el pagament de la subvenció?

L’art. 34 de la LGS estableix que el pagament es pot dur a terme:

- Posterioment a l’aportació de la justificació total.

- De manera fraccionada o mitjançant abonaments a compte.

- Anticipadament amb caràcter previ a la justificació.

Així, conjuntament amb el pagament que es realitza prèvia aportació de la documentació justificativa (forma ordinària que s’aplica en defecte de previsió específica), es contemplen les altres dos possibilitats enumerades anteriorment que podran implementar-se sempre que prèviament s’hagi previst a les bases reguladores o resolució de concessió.

Es pot optar per una cessió del dret de cobrament de la subvenció, és a dir, que la subvenció es pagui directament a l'empresa que realitza l'obra i així el particular no estarà obligat a avançar els diners de la subvenció?

Sí, la llei preveu la possibilitat que es puguin cedir els crèdits derivats de subvencions. En aquest cas, però, s'haurà de tenir en compte dos aspectes:

- D'una banda, que fins que el beneficiari no executi l'activitat subvencionada i justifiqui la subvenció, aquesta no passa de ser una expectativa de dret. A partir de l'adequada justificació, en els termes previstos en les bases reguladores o resolució de concessió, el beneficiari es converteix en creditor de la subvenció, creditor d'un dret que podrà ser cedit. Per tant, les obligacions del beneficiari (particular) no desapareixen amb la cessió del dret de cobrament de la subvenció.

- I, de l'altra, la normativa pròpia reguladora de la cessió de crèdit de cada ajuntament, la qual preveurà el procediment a seguir en aquests casos.


SEGUIMENT I REINTEGRAMENT

Quan es pot procedir a la comprovació de la realització de les obres subvencionades?

L’administració pot comprovar el valor del bé subvencionat amb anterioritat o posterioritat al pagament, sempre que ho faci abans que finalitzi el termini de prescripció del reintegrament (4 anys).

Qui dur a terme el control financer de les subvencions?

La intervenció de la Corporació és l’encarregada de dur a terme el control financer de les subvencions concedides (títol III de la LGS). La intervenció sotmetrà a l’aprovació de l’alcalde o alcaldessa un pla d’auditories en el que es relacionaran totes les que s’hagin de practicar durant l’any, del qual s’informarà al Ple.

En tot cas, la iniciació de les actuacions de control financer s’iniciarà mitjançant la notificació al beneficiari.

A la vista dels informes de control financer, l’alcalde o alcaldessa adoptarà les mesures que resultin necessàries per a la millora de la gestió i decretarà, en el seu cas, la iniciació dels procediments de reintegrament i sancionadors. De tot el procés s’informarà al Ple.

Quines causes comportaran el reintegrament de la subvenció?

Segons l’art. 37 de la LGS, són causes de reintegrament de les quantitats percebudes i els interessos de demora:

- Obtenir la subvenció falsejant les condicions requerides o ocultant les que ho haguessin impedit.

- Incomplir parcial o totalment l’objectiu de l’activitat, o projecte, o la no adopció del comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

- Incomplir amb l’obligació de justificació o realitzar una justificació insuficient segons la LGS i les bases reguladores de la subvenció.

- Incomplir amb l’obligació d’adoptar les mesures de difusió contingudes en l’art. 18.4 de la LGS.

- Resistir-se, excusar-se, obstruir-ne o negar-se a les actuacions de comprovació i control financer, així com l’incompliment de les obligacions comptables, registrals o de conservació de documents.

- Incomplir amb les obligacions i compromisos assumits pels beneficiaris.

- Altres supòsits previstos a les bases reguladores.


Quan prescriu el dret de l’administració pública a reconèixer i liquidar el reintegrament?

Segons l’art. 39 de la LGS, als 4 anys a comptar des de:

- El moment en que ha vençut el termini per presentar la justificació per part del beneficiari.

- En els supòsits que s’hagin establert condicions o obligacions que hagin de ser complertes o mantingudes per part del beneficiari durant un període determinat de temps, des del moment en que ha vençut aquest termini.

El termini queda interromput (art. 39 de la LGS):

- Per qualsevol acció de l’administració realitzada amb coneixement del beneficiari, que tingui com a objecte determinar l’existència d’alguna de les causes de reintegrament.

- Per la interposició de recursos de qualsevol classe, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció penal o per la presentació de denúncia davant el ministeri fiscal.

- Per qualsevol actuació fefaent del beneficiari que condueixi a la liquidació de la subvenció o del reintegrament.

Qui és l’òrgan competent per a la resolució del procediment de reintegrament?

L’òrgan que concedeix la subvenció és el competent per exigir al beneficiari el reintegrament de les subvencions (art. 41 de la LGS).


AAnnnneexx 11 -- CCOONNTTIINNGGUUTT BBAASSEESS RREEGGUULLAADDOORREESS,, CCOONNVVOOCCAATTÒÒRRIIAA DDEE SSUUBBVVEENNCCIIÓÓ,, RREESSOOLLUUCCIIÓÓ OO CCOONNVVEENNII DDEE CCOONNCCEESSSSIIÓÓ DDIIRREECCTTAA

Bases reguladores

� Objecte de la subvenció � Termini d’execució � Requisits específics dels beneficiaris � Criteris objectius i ponderació � Quantia individualitzada de les subvencions o criteris per la seva

determinació � Òrgans competents per la ordenació, instrucció i resolució del

procediment � Termini i forma de justificació � Mesures de garantia, si s’escau � Possibilitat de pagaments avançats i/o abonaments a compte � Circumstàncies modificatives de la resolució � Compatibilitat amb d’altres subvencions � Criteris de graduació d’incompliments

Convocatòria de subvenció

� Indicació de la disposició aprovatòria de les bases reguladores. � Crèdits pressupostaris als que s’imputa la subvenció i quantia màxima

total. � Objecte condicions i finalitat de la subvenció. � Menció al procediment de concurrència competitiva. � Requisits per sol�licitar la subvenció i acreditació. � Òrgans competents per a la instrucció i resolució del procediment. � Termini de presentació de sol�licituds. � Documents que acompanyaran la sol�licitud. � Indicació respecte a la possibilitat de recórrer o no de la resolució. � Criteris de valoració. � Mitjà de notificació i/o publicació. � Indicació de si la resolució posa fi a la via administrativa i, en cas

contrari, òrgan davant el qual ha d’interposar-se recurs d’alçada. � Criteris de valoració de les sol�licituds. � Mitjà de notificació o publicació (segons article 59 de la Llei 30/1992).

Resolució o conveni de concessió directa

� Justificació de la concurrència - supòsits que habiliten la concessió directa.

� Termini d’execució de l’activitat. � Termini per justificar la subvenció i forma de justificació. � Possibilitat d’efectuar pagaments a compte i/o anticipats i, en el seu

cas, garanties que hauran d’aportar els beneficiaris. � Indicació de la seva compatibilitat amb l’obtenció d’altres subvencions

o ajudes per a la mateixa finalitat.