LA INFORMACIÓ, LA DOCUMENTACIÓ I EL CINEMA

CICLE DE PROJECCIONS 2010-2011

Dimecres dia 30 de març, a les 17.30 h de la tarda, a la sala d’actes de la Facultat, es projectarà la pel�lícula

DAS LEBEN DER ANDEREN

de Florian Henckel von Donnersmark (2006)

DAS LEBEN DER ANDEREN de Florian Henckel von Donnersmark

Títol original alemany DAS LEBEN DER ANDEREN Títol de distribució a Espanya LA VIDA DE LOS OTROS País i any de producció Alemanya, 2006

Sinopsi

1. L’ACCIÓ Mentre fa una escolta clandestina a l’escriptor i dramaturg Georg Dreyman, el

capità de la Stasi –la policia política que vetlla per la seguretat de l’ estat de manera extrajurídica– Gerd Wieser descobreix que la companya de l’escriptor al qual investiga, l’ actriu teatral Christa-Maria Sieland, és amant, contra sa voluntat, del ministre de Cultura de la República Democràtica Alemanya, Bruno Hempf.

Impactat per aquest fet, intervé des de l’ombra, i provoca que el mateix Georg Dreyman s’adoni de la conducta de la seva parella, creant així una nova dinàmica, en la qual l’agent torna a participar quan un cop atzarós li permet de transmetre força moral a la malaurada actriu... 2. El REREFONS

Un diàleg intangible s’ha establert entre el capità espia i l’escriptor espiat, el qual, anys a venir, acabarà dedicant-li el seu darrer llibre –Die Sonate vom guten Menschen– a l’agent o antic agent policial, tot i que tots dos mai no parlaran personalment.

Al film hi podem veure diverses dimensions: la memòria històrica sobre l’Alemanya del nostre temps; també una mirada sobre el control de la informació personal i el dret a la privacitat i, més en general, un film sobre el poder polític, la lluita diària per la dignitat i la llibertat individuals i la democràcia col�lectiva. Copsem els delicats límits que separen el treball informatiu del respecte a la vida privada.

També hi veiem la manera com una persona evoluciona i canvia, encara que estigui encaixada en un fangar. Per això el to final del relat ens permet, si ho meditàvem, una lectura optimista sobre la capacitat humana de negar-se a claudicar davant les circumstàncies adverses o difícils. 3. LA CRONOLOGIA

L’acció que ens mostra el film s’esdevé en quatre blocs temporals, que abasten nou anys cabdals en la història recent d’Europa i d’Alemanya. Comença al novembre de l984, quan la RDA és un estat independent, i finalitza a la primavera de 1993, quan ja ha caigut el mur de Berlín (el 9 de novembre de 1989) i s’ha produït la reunificació dels dos estats en una sola República Federal Alemanya, ara l’estat més potent de la present Unió Europea.

Fitxa tècnica

Argument, guió i direcció Florian Henckel von Donnersmark Ajudants del director Claudia Beewen i Katharina Hofmann Recerca històrica M.Wilke, H.Rischer, W.Dutka, N.WolfarthOperador de càmera Nicolay Gutscher Fotografia en color Kodak Hagen Bogdanski, ajudat per Maik

Strauch Il�luminació Michael Röska Música original Gabriel Yared i Stéphane Moucha Direcció musical Adam Klemens i l’Orquestra

Filharmònica Ciutat de Praga Direcció artística Christiane Rothe Escenografia Silke Buhr, Frank Noack, Christian Sitta Vestuari Gabriele Binder i Najad Kirchberger Perruqueria i maquillatge Annet Schulze i Sabine Schumann,

ajudades per Tamara Aviv So Arno Wilms, Christoph von Schönburg

i Hubertus Rath Efectes especials Hans Seck Escenaris de rodatge Exteriors a diversos barris de Berlín Muntatge Patricia Rommel Producció Max Wiedemann, Quirin Berg, Dirk

Hamm, Florian Henckel v. Donnersmark i Claudia Gladziejewski

Productors associats Bayerischer Runfunk-BR, Canal Arte i Creado Film

Equip de producció Tom Sternitzke, Lisa Kolodzik i Oliver Berger

Durada 2 hores i 12 minuts

Repartiment

Personatge Intèrpret El detingut núm. 227, amic i veí d’un que ha fugit a la RFA Bastian Trost Gerd Wiesler, capità de la Stasi (HGW XX / 7 ) Ulrich Mühe Benedikt Lehmann, l’alumne sensible, a l’Acadèmia de Policia Ludwig Blochberger Anton Grubitz, tinent coronel, cap d’investigació de l’àrea de cultura de la Stasi Ulrich Tukur

Bruno Hempf, del Comitè Central del Partit Socialista Unificat –SED– i ministre de Cultura de la RDA Thomas Thieme

Nowack, assistent personal i xofer del ministre Hempf Thomas Arnold Georg Dreyman, escriptor i dramaturg Sebastian Koch Christa-Maria Sieland, reconeguda actriu teatral Martina Gedeck Paul Hauser, amic de Dreyman, periodista dissident, que té un oncle seu, Frank Hauser, a Berlín Occidental Hans-Uwe Bauer

Egon Schwalber, director de l’obra de Dreyman l’any 1984 Hubert Hartmann La Sra. Meineke, veïna de replà de Georg Dreyman Marie Gruber Albert Jerska, director teatral proscrit pel règim des de 1977 Volkmar Kleinert El sergent Meyer, relleu de Wiesler en l’escolta secreta Martin Brambach El lloctinent Axel Stigler, que, al menjador de la Stasi, explica un acudit que l’enfronta amb Grubitz

Hinnerck Schöneman

Ute, la prostituta que va a casa del capità Gerd Wiesler Gabi Fleming Karl Wallner, amic de Dreyman, a qui comunica el fet luctuós Matthias Brenner El nen amb la pilota, a l’ascensor del bloc on viu Wiesler Paul M. Schüller Frank Hauser, l’oncle de Paul, a qui visita els dissabtes Paul Fassnacht Gregor Hessenstein, de Der Spiegel; és el contacte i el correu Herbert Knaup El presentador, al telenotícies de la RFA que informa dels fets Fabian von Klitzing L’expert en màquines d’escriure, a la seu de la Stasi Zack v. Michalowski El Dr. Czimny, que li aconsegueix els fàrmacs a Christa-Maria Michael Gerber “Martha”, personatge a l’obra de Dreyman Rostres de l’amor, l’any 1991 (paper que Christa-Maria havia fet l’any 1984) Sheri Hagen

La documentalista als arxius de l’antiga Stasi, l’any 1993 Ulrike Frege L’auxiliar de biblioteca als arxius de l’antiga Stasi, l’any 1993 Karl Pittermann El documentalista als arxius de l’antiga Stasi, l’any 1993 Bruno Bauer El venedor a la llibreria, l’any 1993 Kai Ivo Baulitz