La Guerra Civil i el comunisme de guerra

-Després de la revolució d’octubre de 1917 Lenin decideix imposar les noves lleis que

després configuraran el nou estat entre les que es compten un reforç al poder central,

però tampoc, van faltar-hi mesures que anessin a favor d’augmentar el poder de

camperols, soldats i treballadors. Durant aquest període anterior a la guerra civil els

obrers van passar a controlar les fabriques en les que treballaven per mitja de comitès

de fabrica, mentres que els camperols estaven descontents ja que ells eren clarament

favorables a altre moviments de tipus social i polític.

El mateix desembre de 1917 es crea la Cheka que serà la policia encargada de

controlar els moviments de les diferents formacions politiques.

Finalment, el 3 de març de 1918, les esperances de que forces afins als bolxevics

agafessin el poder a alemanya es van anar diluint i per això es va firmar el tractat de

Brest-Litovsk amb el que Rússia renunciava a els territoris de les repúbliques bàltiques i

Finlàndia , m’entres que s’independitzaven Ucraïna i Geòrgia clarament sota influencia

germànica. Aquest tractat acabava de rematar les ja feta malbé economia Russa ja que

aquesta renunciava al 32% de la seva superfície cultivable, a un 33% de les

instal·lacions industrials, a un 75% de la riquesa minera i carbonífera a uns seixanta

milions d’habitants. També es veritat, que mesos després de la derrota alemanya,

aquesta, es va veure obligada a retirar-se dels territoris aconseguits als russos, i que

després, aquests van recuperar per mitja del exercit roig. Tot i aixo es veritat que

Rússia va ser el país mes afectat per la guerra i la resposta soviètica en un primer

moment va se de reivindicació de principis com els que reclamaven la revolució

mundial o el dret a l’autodeterminació dels pobles.

La Guerra Civil

La revolució d’octubre, la dissolució de l’assemblea constituent i la inestabilitat en el

frents militars van ser l’origen del conflicte que ràpidament es va tornar en guerra civil.

La oposició al govern soviètic es va manifestar en els exercits blancs dirigits per antics

oficials tsaristes que tot i el que pugui semblar no volien implantar un altre cop el

Tsarisme ni una autocràcia sinó volien restablir l’assemblea constituent. Aquests

exercits blancs van tenir sobretot el suport dels governs occidentals i del Japó. Aquests

governs van finançar la guerra i els i van donar municions i armes als blancs a més de

soldats veterans de la primera guerra mundial. Aquests exercits estaven compostos

per: Kolchak, general que liderava les troper orientals; Yudénich, que venia de

Finlàndia; Denikin, liderava les unitats revoltades a Crimea; després també s’hi van

afegir exercits anglesos , Francesos i nord-americans pel nord i anglesos i Francesos pel

sud.

Tot i que com pugui semblar, els rojos, no ho tenien tant malament ja que les unitats

blanques tot i l’ajut internacional estaven malt mantenies i tenien pocs subministres, a

més, aquests exercits mai van estar coordinats entre si cosa que empitjorava la

situació. Els bolxevics, a mes, tenien una zona més defensable, per la seva cohesió, i

contaven amb les principals ciutats. Ràpidament, Lenin, va ordenar que es comences a

requisar als camperols els seus excedents, i així, suplir les deficiències alimentaries a

les ciutats i de l’exèrcit, i que Trosky comences a coordinar la creació d’un exercit a

l’estil convencional i no com es feia en aquell moment, de milicies obreres i guardies

rojos, per que fos capaç de fer front als exercits blancs i occidentals.

Fins a la derrota alemanya de la guerra l’objectiu era el de forçar la reentrada de Rússia

a la guerra però pesat aquest període el poble dels països aliats va reclamar la

devolució dels soldats als seus països d’origen i l’ajuda als exercits blancs es van reduir

a subministres i municions.

Els exercits blancs no van saber treure profit a les victòries militars obtingudes a l’agost

de 1918 quan van capturar Kazan, conquistar el sud d’Ucraïna m’entrés Nikolai

Yudénich es situava a les portes de l’antiga capital Tsarista , Petrogrado. Aquests

exercits tenien cadascun unes ideas diferents sobre el que es tenia que fer al país quan

sagues obtingut la victòria i pertant van restar distants entre si. A més també van

utilitzar el sistema de requisaments utilitzats pels bolxevics per lo qual la majoria del

poble va deixar de diferenciar-los.

Mentres, al costat bolxevic la guerra civil només servia per obtenir el vistiplau per a la

creació d’un exercit convencional enfront a les milícies i als guàrdies vermells que van

sr dissoltes. A més al nou exercit s’hi van afegir molts dels antics oficials tsaristes per

així obtenir un exercit competent. Amb aquest exercit Trosky va derrotar els exercits

blancs i occidentals. La guerra civil va ocasionar entre 50.000 i 200.000 morts sense

contar els morts per la falta de menjar ni la repressió. Finalment, la guerra civil va

acabar derivant en una guerra contra Polònia que el 1920 va alcançar Kiev, la capital

d’Ucraïna, aquesta intervenció Polaca va desencadenar amb una fulminant resposta

soviètica que va fer arribar els exercits soviètics fins a les afores de Varsòvia amb el

que va obligar els polacs a firmar la pau.

El comunisme de Guerra

-Entre mitjans de 1918 i 1921 el sistema econòmic imperant es va anomenar

comunisme de guerra. Aquest sistema es la resposta al sistema de caos a Rússia per la

primera guerra mundial i les revolucions de 1917, aquest sistema portava un esforç

d’estatilització de tota l’industria, moltes vegades orientat a donar satisfacció a les

demandes militars i acompanyat dels requisaments als camperols dels excedents

agraris. Cosa que va crear una època de falta d’aliments a les ciutats que van obligar a

més requisaments. Tot això es va fer en un marc central de terror i por cap a la

repressió de l’estat. En aquests anys també es van contar insorrucions agràries contra

el poder que van ser reprimides.

Amb aquest marc de terror i pobresa la població de Moscou i Petrogrado van

descendir un 45% i 57% resopectivament.

No cal oblidar que en aquestes etapes den dificultat el govern bolxevic avia fet avenços

importants. La posició global de la dona havia millorat sensiblement ja que havia

obtingut els mateixos drets que l’home i podia fer totes les carreres que ella volgués.

La prostitució va ser prohibida i el matrimoni, el divorci i l’abort es van veure sotmeses

a una legislació més permissiva. L’ensenyament es va millorar considerablement i va

estar sota un control totalment ideològic cosa que només va perjudicar a les classes

més pudents.

Tot i aquests èxits aparents aquest sistema mai va funcionar al 100% i no va arreglar

mai els problemes que patia el país després de la guerra, sinó que els va augmentar.

Això ho podem veure en aquesta gràfica:

Per aquestes dades semblava que l’estatilització de totes les fabriques a esquenes dels

treballadors havia sigut un fracàs. El relatiu fracàs del comunisme de guerra – no cal

oblidar els innegables èxits militars bolxevics- van tenir reflexa a principis de 1921 quan

van augmentar els moviments de resistència contra el regim. En aquest any es van

produir manifestacions i vagues sobre temes tan diversos com la llibertat d’expressió i

de reunió, eleccions lliures en els sindicats i soviets , amnistia general... com es pot

veure la majoria d’aquestes reivindicacions eren de caràcter polític. Però el cop més

dur que van rebre va ser els protagonitzats per els mariners de la base naval de

Kronshtadt, participants destacats en les revolucions de 1917.

Com més tard diria Lenin, “el comunisme de guerra va ser fruit més d’una necessitat

que d’una idea pròpia del partit”.

La NEP

-