LA DIADAA la plaça del poble hi ha totde gent, grans i petits, els mú-sics toquen sardanes i un parello tres de rotllanes van dansant alritma de la sardana, amb unasincronització perfecte. Em pas-sejo per la plaça i connecto ambfamiliars, petons, abraçades ifem petar una estona de xerrada,a peu dret, metre vaig observantl’entorn. Ara veig que hi ha unsquants vestits de castellers, nosom en terres tarragonines, somal cor de La Plana de Vic, i latradició castellera ha anat arre-lant ens aquest últims 30 anys imolta gent encara no té memo-ritzat la formació de pilars ocastells, amb números que ja heaprés i que jo tampoc sabia. Elsexplico: no, ara el que fan és unpilar de quatre (es van assegurarl’alçada per no caure) però ja novan aixecar res més i es va que-dar amb el pilar. Vaig sentir quedeien: només han fet una co-lumna, no faran pas cap castell.Llavors els vaig aclarir que se’ndiu pilar en aquest cas de qua-tre. Bé, la conversa va anar con-tinuat explicant els castells i elsignificat dels seu números.Mentre, la festa continuava a laplaça, em va agradar la quantitatde parelles joves amb els fillsque corrien per allí, altres asse-guts a les terrasses dels bars, i lacolla de balladors de sardanesque poc a poc anaven saltant alsacords dels músics. Al voltantles parades de roses, i llibres, imoltes senyores i noies amb laseva rosa i algun que altre noiamb el seu llibre i l’alegria d’u-na neboda amb els llibres que elpare li havia comprat a més dela rosa. Sí, és una de les nostresfestes que tot i ser dia feiner,tothom sabia estar al lloc defesta compartint-la amb el veï-nat. Aquest nostre sant patró,que ho és de molts altres païsosi nacions, aquest nostre santguerrer, que amb la seva valen-tia venç el drac, ens ajudi a vèn-cer els dracs que avui encaraesclavitzen pobles amb les sevesguerres i amb les seves menti-des, que aquest nostra sant patróque va lliurar la seva sang, enssigui el nostre gran intercessor,per aconseguir que siguem unpaís lliure, ple de vida i esperan-ça, alliberats dels dracs queoprimeixen i aconseguim unapau justa i duradora. P. Joan.

CREURELa fe no és una impressió oemoció del cor. Sens dubte, elcreient sent la seva fe, l’experi-menta i la gaudeix, però seria unerror reduir-la a «senti-mentalisme». La fe no és unacosa que depengui dels senti-ments: «Ja no sento res; dec es-tar perdent la fe». Ser creients ésuna actitud responsable i raona-da. La fe no és tampoc una opi-nió personal. El creient es com-promet personalment a creure enDéu, però la fe no pot ser reduï-da a «subjectivisme»: «Jo tincles meves idees i crec allò que ami em sembla». La realitat deDéu no depèn de mi, ni la fecristiana és fabricació d’un ma-teix. Brolla de l’acció de Déu ennosaltres. La fe no és tampoc uncostum o tradició rebuda delspares. És bo néixer en una famí-lia creient i rebre des d’infantuna orientació cristiana de lavida, però seria molt pobre redu-ir la fe a «costum religiós»: «Ala meva família sempre hemsigut molt d’Església». La fe ésuna decisió personal de cadascú.La fe no és tampoc una receptamoral. Creure en Déu té les se-ves exigències, però seria unaequivocació reduir-ho tot a «mo-ralisme»: «Jo respecto tothom ino faig mal a ningú». La fe és, amés, amor a Déu, compromísper un món més humà, esperan-ça de vida eterna, acció de gràci-es, celebració. La fe no és tam-poc un «tranquil·litzant». Creureen Déu és, sens dubte, font depau, consol i serenitat, però la fe

no és només un «agafador» perals moments crítics: «Jo, quanem trobo amb problemes, vaig ala Mare de Déu». Creure és elmillor estímul per lluitar, treba-llar i viure de manera digna iresponsable. La fe cristiana co-mença a despertar-se en nosal-tres quan ens trobem amb Jesús.El cristià és una persona que estroba amb Crist, i en ell va des-cobrint un Déu Amor que cadadia l’atrau més. Ho diu molt béJoan: «Nosaltres hem conegutl’amor que Déu ens té i hi hemcregut. Déu és Amor» (1 Joan4,16). Aquesta fe creix i dónafruits només quan restem dia adia units a Crist, és a dir, moti-vats i sostinguts pel seu Esperit ila seva Paraula: «Qui està en mii jo en ell, dóna molt de fruit,perquè sense mi no podríeu ferres». José Antonio Pagola

LA MISSA DELDIUMENGE

Hi érem una gran colla, tot i les di-verses ac vitats lúdiques de la ciu-tat. Una colla d’infants feien d’es-colans i acompanyaven la celebra-ció amb alegria. Un nen ens va re-presentar el Bon Pastor i bastó enmà ens va escenificar el pastor quevetlla el seu ramat i acull i porta acoll l’ovella mal ferida. Pregàries iofrenes on especialment els infantshi par cipen van ser moments bonsde la celebració, després al voltantde la Taula de Jesús acompanyavenel Sacerdot en la pregària eucarís -ca i l’ofrena del pa i el vi.Al final de la Missa el P. Joan ens vapresentar un vídeo de la Trobadadels Esplais de Catalunya, que hivan par cipar uns quatre-mil nens ijoves. El P. Joan va convidar a par -cipar-hi tots els que hem fet la cate-quesi i així podrem tenir con nuïtatal creixement de la fe i els valors.A LA CATEQUESIJa s’acaba el curs i cal estar benatents de no faltar cap dia. Els desegon any hi han afegit una setma-na més per aprofitar el temps i aca-bar de preparar la celebració de lescomunions.A FIGUEROLARecordem que el proper dissabte hiha l’excursió a Figuerola, amb totsels nens i nenes que faran la prime-ra comunió aquest curs. Cada famí-lia ja ha rebut el full per a fer la ins-cripció. No ho deixem perdre.

DES DE VALLMOLLVa ser dissabte passat dia 21 que ens trobàvem a Vall-moll gent de les nostres parròquies de l’Arxiprestat del’Alt Camp. Un dia festiu per a tots, on vam compartirla jornada resseguint els “tresors” que guarda la pobla-ció. Església, Castell i Ermita del Roser. Podeu veureimatges. Amb un dinar fratern al casal i una Eucaristiaal temple parroquial.

Valls 29 abril 2018 N. 952

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.catwww.facebook.com/ParroquiaLledo

Monitors de l’Esplai amb els nens

DIUMENGE Vè DE PASQUA

ORACIÓ INICIALOh Déu ens heu redimit i ens heu fet la gràcia deser els vostre fills que tant estimeu i concediu alsqui creuen en Crist la llibertat veritable i l’herènciaeterna. Vós que viviu per sempre. Amén.

SALM 21Lloeu-lo tots els pobles, lloem tots el Senyor (2)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,el món i tots els qui l'habiten.Li ha posat els fonaments als mars profunds;les bases, a les aigües abismals.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se en el seu temple sant?El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,que no confia en els déus falsosni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquest és el poble que el cerca:el poble de Jacob, que busca de veure'l.

PREGÀRIESSenyor, ens parles que hem d’estar units a tu comles sarments a la vinya:No permetis que ens separem mai de tu per ser elsteus apòstols.

Ens dius que aquesta unió és per donar fruits abun-dants:Fes que siguin fruits bons de paraula i d’obra.

Tant se val Senyor, que siguem una petita branca osarment:Però fes que sigui vigorosa i plena de vida al ser-vei de la comunitat.

Som molts Senyor, els que formem la teva vinya:Et preguem que la unió amb tu ens faci a tots unagran família.

Et preguem pels dèbils, els malalts i els marginats:Fes que els transmetem el teu amor i la teva forta-lesa.

Et preguem també pel nostra poble i pel nostre pa-ís:Que la comunió de tots els que hi vivim sigui ple-na, sempre a favor de la pau i el benestar.

ORACIÓ FINALSenyor, assistiu benignament el vostre poble i feuque, alimentat amb els sagraments celestials, passide la vellura del pecat a la novetat de la vida. Vósque viviu per sempre. Amén.

CRIDA A LASANTEDATQUE FA EL

PAPAINTRODUCCIÓ1. «Alegreu-vos i celebreu-ho» (Mt 5,12), diu Jesús alsqui són perseguits o humi-liats per la seva causa. ElSenyor ho demana tot, i elque ofereix és la veritable vida, la felicitat per la qual vam sercreats. Ell ens vol sants i no espera que ens conformem ambuna existència mediocre, aigualida, liquada. En realitat, desde les primeres pàgines de la Bíblia està present, de diversesmaneres, la crida a la santedat. Així l'hi proposava el Senyora Abraham: «Viu seguint els meus camins i sigues irreprensi-ble» (Gn 17,1).2. No és d'esperar aquí, un tractat sobre la santedat, amb tan-tes definicions i distincions que podrien enriquir aquest im-portant tema, o amb anàlisi que podrien fer-se sobre els mit-jans de santificació. El meu humil objectiu és fer ressonaruna vegada més la crida a la santedat, procurant encarnar-hoen el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i opor-tunitats. Perquè a cadascun de nosaltres el Senyor ens va triar«perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.» (Ef 1,4).

CAPÍTOL PRIMER:EL CRIDAT A LA SANTEDADEls sants que ens encoratgen i acompanyen3. En la carta als Hebreus s'esmenten diferents testimoniatgesque ens animen al fet que «correm, amb constància, en lacarrera que ens toca» (12,1). Allí es parla d'Abraham, de Sa-ra, de Moisés, de Gedeón i de diversos més (cf. 11,1-12,3) isobretot se'ns convida a reconèixer que tenim «un núvol taningent de testimonis» (12,1) que ens encoratgen a no detenir-nos en el camí, ens estimulen a seguir caminant cap a la me-ta. I entre ells pot estar la nostra pròpia mare, una àvia o al-tres persones properes (cf. 2 t 1,5). Potser la seva vida no vaanar sempre perfecta, però àdhuc enmig d'imperfeccions icaigudes van seguir avançant i van agradar al Senyor. Elssants que ja han arribat a la presència de Déu mantenenamb nosaltres llaços d’amor i comunió. Ho testifica el llibrede l'Apocalipsi quan parla dels màrtirs que intercedeixen:«Vaig veure sota l'altar les ànimes dels degollats per causa dela Paraula de Déu i del testimoniatge que mantenien. I crida-ven amb veu potent: “Senyor, sant i veraç, quant de tempstrigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sangals habitants de la terra? […] No haig de portar jo solamentel que, en realitat, mai podria suportar. La munió dels santsde Déu em protegeix, em sosté i em condueix»5. En els processos de beatificació i canonització es tenen encompte els signes d'heroïcitat en l'exercici de les virtuts, ellliurament de la vida en el martiri i també els casos en quès'hagi verificat un oferiment de la pròpia vida pels altres, sos-tingut fins a la mort. Aquesta ofrena expressa una imitacióexemplar de Crist, i és digna de l'admiració dels fidels. Re-cordem, per exemple, a la beata María Gabriela Sagheddu,que va oferir la seva vida per la unió dels cristians.Al proper full reproduirem el capítol tercer que parla deles benaurances, que és com si fos el carnet d’identitat delcristià. Diu el papa.A secretaria disposem de tot el document, en català, qui elvulgui llegir el podeu adquirir allí. A més recomanem dellegir-ho ja que és un document del Papa per a cada cre-ient i no creient. El seu llenguatge és fàcil de seguir i ente-nedor.

LA TAULADAVa seguint la seva feina diària d’acollida, i oferta dels serveisque hi ha a La Taulada, poc a poc acabarem de fer alguna co-sa més que ens faltava, com és un sanitari i dutxa. Aquestasetmana hem posat en marxa el forn que ens van regalar i grà-cies a la destresa de dos voluntaris entesos en la matèria jafunciona i podem aprofitar-lo per rostits, caure pa i per totallò que ens permet un forn gran.

CÀRITASAquests dies també hem fet recollida de mobles que ens handonat, alguns d’ells ja estan compromesos a alguna famíliaque ens ho ha demanat. Agraïm des del cor les moltes bossesde roba que ens feu arribar i que van destinades a famílies ne-cessitades... Gràcies de cor.

ENLLAÇ SOLIDARIPassem de tant en tant pel recó de Missions, on hi ha semprela informació dels projectes Missioners que portem a termearreu els Claretians, com és ara un projecte a la Índia, terradel P. Helin, on hi col·laborem en allò que està al nostreabast.

LA FESTA DE SANT JORDIJa ho anunciàvem la setmana passada, però com cada anysempre és un dia, encara que laboral, trobem aquella estonaper a apropar-nos als llocs on es fa la festa, a la parada de lli-bres i roses, a la plaça o carrer on ens trobarem per a festejaraquest dia amb més força, oi més amb la significació d’aquetsany.

LA FESTA DE MONTSERRATOh Verge de Montserrat i mare nostra, venim una vegada més da-vant vós per implorar-vos clemència, des d’aquesta vall de llàgrimesen el qual estem immersos: guerres, divisions, corrupcions, false-dats, mentida, violència constant arreu i a casa nostra, demanem lavostra intercessió davant el vostre Fill, el Ressuscitat, que inspiri alcor de tots, en especial dels qui governen, la voluntat de construir lapau, la concòrdia i el benestar per a tots els pobles i països. Que totsels qui portem el nom de cristians, arribem a ser llum, per fer forales tenebres del mal, llum per a vèncer tot signe de corrupció, i ambla força de l’Esperit siguem testimonis fidels de la Bona Nova.Amén.

FESTA DE L’1 DE MAIGAquest dia festiu del treball, i que l’hem batejat amb el de

“Sant Josep obrer” la Missa al Lledó és a les 20 hores.

ESPLAI ESQUIROLSDes del nostre Esplai hi ha la voluntat ferma de refer-nos de la dava-llada de participants. També animem a les famílies, que escoltant elseu projecte i veient en se programa fem les inscripcions dels nos-tres fills a participar-hi. El nostre Esplai Esquirols, és el programade continuïtat a la nostra catequesi familiar des d’un acompanya-ment en el lleure del nens i adolescents. Val la pena!

RUTA JUVENIL PER NAVARRAEls animadors de la pastoral Juvenil de l’Arquebisbat ens fan arribaruna activitat pel mes de juliol, que podeu trobar els fulletons a l’en-trada del Santuari. Són 5 dies de Ruta per Navarra del 16 a 21 dejuliol, visitar on va néixer i viure sant Francesc Xavier missioner dela Companyia de Jesús, a més de visitar altres llocs que poden serforça interessants. El preu per a tots aquests dies és de 275€ Al fu-lletó trobareu com fer la inscripció.

Tu ets la vinyaEstem segurs, amb tu, Senyor.La saba que ens recorre és forta ipura, no temem a res, doncs es-tem amb Tu. Ets Tu qui potenciala nostra vida, l'energia que brollade les nostres entranyes, l'impulsque revifa la nostra història.Si estem agafats a tu, Pare,no tenen sentit tants dubtes.No comprenc com tinc distracci-ons, ni perquè confonc els valors,ni com és possible que actuï endesamor, si ets Tu qui em guia iqui em nodreix.Tu ets la vinya, i com sóc sar-ment; de vegades em desànim iressec, però Tu estàs aquí, pelsinteriors, renovant la mevail·lusió, posant-me en missió,

fent al meu costat aquesta tascade construir el món a la teva ma-nera.Sóc un sarment sec, i bé ho sento,doncs si estigués més arrapat a tu,més des de dins, no em perdria enximpleries, no faria mal a ningú,no estaria trist, no buscaria en lescoses omplir la meva ansietat,sinó que deixaria que la teva sabacirculés per mi.Tu Senyor, que ets la vinya,subjecta'm fort al teu tronc,fes-me donar fruit dolç i sucós,mantén-me transpirable i disponi-ble, no deixis assecar les mevesbranques febles, ni permetis ques'endureixin les meves entranyes.Tu que coneixes les meves pla-gues i les meves pors.

Dia 2 de juny inauguració del menjador