Embed Size (px)
Citation preview
la ciutat que volem
"Partim-nos els dies que vindrancom els grillons d'una taronja. Té"
Gabriel Ferrater
El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal
Febrer de 2003 5a època núm. 25
El MercadalAJUNTAMENT DE REUS
Sumari
2
Editorial
El Mercadal
Director:Claudi Arnavat
Redacció:Imma Bolet, Rosa Pagès,
Susana Bahíllo
Fotografia:Carles Fargas, Arxiu SCC
Edita:Ajuntament de Reus
Servei de Comunicació CorporativaPublicacions Corporatives
Pl. del Mercadal 1 43201 REUSTel. 977 759 662, Fax 977 778 106
Tirada:35.000 exemplars
Dipòsit legal:T-858-86
Projecte gràfic i producció:Tona Bayona
Fotomecànica:Perepreimpressió
ImpressióLitografia Rosés SA
Distribució:Bustia Exprés
La societat del coneixement suposa unatransformació radical dels nostres esquemes—econòmics, socials, culturals. Una realitat
que porta aparellats nous reptes i noves oportunitatsi en la qual la ciutadania té un paper fonamental iinsubstituïble. Reduir els costos socials derivats delsrequeriments de formació i innovació en relació a lesnoves tecnologies i estendre les oportunitats dedesenvolupament a tothom, incloent-hi no única-ment la ciutadania pròpia sinó la del conjunt delterritori, són els reptes més importants que són jasobre la taula.
En el cas de Reus, aquesta nova conjuntura té unatranscendència especial. La nostra ha estat, des desempre, una ciutat sense estructures polítiques decapital que, malgrat tot, ha fet efectiva la seva voca-ció territorial gràcies a l’empenta de la societat civil.Avui, quan les divisions administratives han deixat detenir sentit i s’ha començat a concretar una xarxa derelacions entre les ciutats en què allò que compta ésel que cadascuna d’aquesta ciutats pot oferir, Reusté al davant una oportunitat històrica. I té, al mateix
temps, un seguit de valors que li permeten situar-seen primera línia: la capacitat d’innovació, la creativi-tat, el sentiment de pertinença al territori i un discurscapaç d’expressar una identitat col·lectiva.
Els resultats dels processos estratègics que s’handesenvolupat en clau de participació ciutadanaconstitueixen un altre valor importantíssim. Entretots, hem definit el model de ciutat que volem perals propers anys i això ens situa també en una posi-ció d’avantguarda. Som a l’andana en el momentjust, a punt per pujar al tren del progrés que ha defer de Reus una ciutat més habitable, amb més pro-jecció; socialment, econòmicament i ambientalmentsostenible; on la formació ha de ser la clau de voltade la millora dels nostres estàndards de qualitat id’una convivència que no deixi ningú al marge.
Mostrar aquest model de ciutat i estendre encaramés la dinàmica participativa és l’objectiu d’aquestaexposició els protagonistes de la qual són, com nopodia ser d’una altra manera, els ciutadans i les ciu-tadanes de Reus. A tots i a totes, moltes gràcies ◆
La ciutat que volem: en clau de participació
Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus
2 EditorialSumariCrèdits
3 Reus en el mapa
5 Els processos estratègics
9 Les persones en primer lloc
15 Oportunitats per a tothom
26 La ciutat del coneixement
29 La ciutat emergent
32 Ciutat Oberta
36 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals
39 Participants en els processosestratègics
39 Crèdits de l’exposició
AJUNTAMENT DE REUS
✆010AJUNTAMENT DE REUS
En què uspodemservir?
La ciutat que volem
El Mercadal3
Acostar-se a Reus és acostar-se a l’àmpliaplana del Camp, a una ciutat marcada per unveïnatge privilegiat: el mar i la muntanya. Punt de trobada i de pas, terra oberta a laMediterrània, a les muntanyes i als poblesd’interior, Reus ha escrit la seva història com acruïlla de camins.Ciutat de comerç i d’intercanvi, ciutatd’acollida i de barreges, Reus és, per damuntde tot, una ciutat a escala humana.
Reus en el mapa
En el Camp de Tarragona con-flueixen factors estratègics d’es-pecial rellevància.
La seva posició entre el corredordel Mediterrani i l’eix de l’Ebre, elpotencial de sectors econòmicstan importants com la indústria oel turisme, o l’existència d’infra-estructures com el port i l’aero-port, juntament amb una mobili-
tat creixent entre municipis, defi-neixen el perfil d’una zona geo-gràfica que és avui la segonaàrea metropolitana de Catalunya.
Una àrea amb una identitat prò-pia, amb una llarga tradició derelació i proximitat i amb vocacióde projecció en un context geo-gràfic que s’estén al conjunt deles comarques meridionals. ◆
El Camp, un espaid’oportunitats
La ciutat que volem
4
El Mercadal
Cambrils Salou
Vilaseca
Reus
TarragonaTorreforta
Bonavistala Canonja
Constantí San Salvador
els Pallaresos
el Catllar
la Nou de Gaià
Altafulla
Salomó
la Secuita
Perafort
el Morell
la Poblade Mafumet
Vilallongadel Camp
el Rourell
la Selvadel Camp
Castellvelldel Camp
Xarxa d’altes prestacions
Xarxa regional
Xarxa del mercaderies
Xarxa de metro lleuger
Les Borgesdel Camp
Equilibri territorialNoves infraestructures que, alho-ra, han de garantir l’equilibri terri-torial entre la costa i les zones delsud i l’interior, fent extensives les
oportunitats de progrés a unsterritoris d’esquenes als qualsCatalunya ha planificat massa so-vint el seu desenvolupament. ◆
Concepte amb què es fa refe-rència a la confluència de diver-sos sistemes de transport en unazona. En el cas del Camp, la futu-ra estació central del tren d’alta
velocitat actuarà com una estacióintermodal: connectarà el trans-port aeri, el transport ferroviari dellarg i curt recorregut i el transportpúblic i privat per carretera. ◆
L’eix de l'Ebre
L’arc del Mediterrani
Intermodalitat
Les noves infraestructures previs-tes, com el TAV, jugaran un paperfonamental a l’hora de fer realitatels pronòstics: relligant el teixit deles infraestructures existents (ae-roport, port, xarxa viària i ferrovià-ria), permetent nous creixementsurbanístics (a partir del desman-
tellament d’espais urbans ocupatsper vies fèrries obsoletes) en unaàrea cridada a acollir més pobla-ció en els propers anys. I fent pos-sible que la mobilitat entre elsmunicipis reverteixi directamenten l’augment de les oportunitatsde progrés econòmic i social. ◆
El paper de lesinfraestructures
Eix fonamental en el conjunt dela península Ibèrica que connec-ta el Camp de Tarragona amb unespai d'enorme oportunitat comés la depressió de l'Ebre i, sobre-tot, amb l'altre gran punt de ten-sió econòmic de l'estat: el PaísBasc i la cornisa cantàbrica. La
connexió entre l'eix de l'Ebre il'arc del Mediterrani no és claraper qüestions orogràfiques (hi haun pas possible pel Baix Pene-dès, un altre des de Tortosa, etc.)però serà, sens dubte, clau per aldesenvolupament futur. ◆
A petició de la Unió Europea,que va entendre que més enllàde la seva unió econòmica caliaconsiderar la construcció del seuterritori a partir de nous paradig-mes, un grup d'experts aplegatssota el nom de Grup Recluse vadefinir dos territoris clau en elcontext europeu: d'una banda,l'eix central Londres-Països Bai-xos-Rürh-Milà, i de l'altra, l'arcdel Mediterrani, un espai que va
de Gènova fins a Múrcia.
L'arc del Mediterrani és, doncs,un espai ple d'oportunitats reco-negut des de l'exterior en el qualel Camp de Tarragona juga unpaper clau: en primer lloc, per-què ha d'assegurar que aquestarc es perllongui cap al sud i, ensegon lloc, perquè actua com aròtula amb l'altre gran eix penin-sular: l'eix de l'Ebre. ◆
Projecte de la futuraestació central intermodaldel Camp
El Mercadal5
La ciutat que volem
En clau departicipació
Una ciutat no és només un conjunt d’edificis oun entramat de places i carrers. És el resultat dela voluntat de les persones que hi viuen deformar part d’un mateix espai i de trobar, enaquest espai compartit, un referent per a la sevaidentitat pròpia i col·lectiva. Per això els ciutadans i ciutadanes som els queconstruïm, dia a dia, la ciutat. I és a nosaltres a qui correspon reflexionarsobre quin és el model de ciutat on volemviure i quines són les nostres expectatives peral futur.
Processosestratègics
Gran debatestratègic
Més de 1.000 persones hanparticipat en els diferents proces-sos estratègics, fent les sevesaportacions als debats i als fò-rums de discussió. L’anàlisi de larealitat actual, la previsió dels fetsque afectaran aquesta realitat amitjà i curt termini i l’elaboracióde propostes en cadascun delsàmbits d’actuació han centrat untreball conjunt fet en clau de par-ticipació ciutadana. ◆
Aquest ha estat l’objectiu delsprocessos estratègics que s’haniniciat a Reus —Reus Impuls2005, Projecte Educatiu de Ciu-tat i Agenda 21 local— i que aracontinuen amb els Fòrums es-tratègics: que totes les personesque formem la ciutat definimcom ha de ser el Reus del futur,el Reus on totes i tots volemviure. ◆
A partir de la valoració dels ele-ments que integren la nostrarealitat i dels condicionants queafectaran el nostre desenvolupa-ment futur —el canvi tecnològic,la globalització de l’economia,les noves infraestructures, etc.—,tothom ha pogut fer sentir laseva veu en aquest gran debat.Un debat que ha de guiar lesactuacions que es duran a termeen els propers anys a partir decriteris de sostenibilitat econòmi-ca i social. ◆
Els processos estratègics ques’han desenvolupat en clau departicipació ciutadana han definitel Reus on els reusencs i les reu-senques volem viure. Un modelde ciutat per al futur amb el qualhem d’entrar de ple en la socie-tat del coneixement i que esmarca com a data de referènciael 2005. ◆
En l’horitzódel 2005
Esquema del Pla estràtegic
Els processos estratègics
Grup 4Vertebració sociali qualitat de vida
Grup 5Cultura i oci
Grup 1Desenvolupamentintegral, territori,infraestructures imedi ambient
Grup 2Empresa,
noves iniciativesi ocupació
Grup 3Formació,
universitat inoves tecnologies
Ajuntament de Reus Plenari
Oficina del Pla
6
La ciutat que volem
El Mercadal
«Sóc una ciutadana de Reus» «Perquè, desenganyem-nos: les ciutats noles fan les grans empreses»
«Ho tenim tot prop: el mar, lamuntanya…»
«Ara tenim parets legalitzades per poderpintar»
«La Boca de la Mina, la font del Lleó…» «Falten més espais per a la festa…»
«El parc de Sant Jordi» «La mulassa, que sembla un gos però és unamulassa»
«L’hoquei era —i és— l’esport de Reus»
La ciutat que volem
El Mercadal7
«No sé si sabria viure en una altra ciutat» «Abans, per carnaval, sempre ensdisfressàvem»
«Los ciudadanos deberíamos participar másen las decisiones que nos afectan»
«Abans, quan anàvem a Misericòrdia, eracom si anéssim d’excursió»
«El millor del mercat és que és moltfamiliar»
«Els llums de Nadal»
«Amb la coral, xalem molt» «¿Las aceras demasiado estrechas para quepasen los cochecitos de los niños?»
«La seva dimensió humana»
8
El Mercadal
La ciutat que volem
La ciutat que volem
El Mercadal9
Els conceptes de qualitat de vidai de benestar ja no són suficients.Parlar de qualitat de vida o debenestar no es redueix a dispo-sar d’uns determinats nivells derenda o a tenir accés a una sèriede serveis. Inclou moltes altrescoses que fan que la gent es trobia gust a la ciutat on viu. Perquèavui el fet d’haver nascut en unlloc, de tenir-hi la família o la feinano és motiu suficient per quedar-s’hi a viure. Cada cop més, viureen un lloc o en un altre és unatria, una opció. ◆
Els canvis de les darreres dèca-des han creat noves necessitatsde caràcter social. La plena incor-poració de la dona al món labo-ral, per exemple, planteja dificul-tats a l’hora de tenir cura de lespersones grans, dels infants i dela llar.
Per donar resposta a aquestesdemandes han sorgit noves acti-vitats professionals i nous equi-paments relacionats amb l’aten-ció a les persones: llars d’infants,centres de dia, residències gerià-triques, treballadors i treballado-res domèstics, etc. L’oferta pú-blica d'aquests serveis, que hade permetre que arribin a tot-hom, ha augmentat molt en elsdarrers anys, però és encara in-suficient. ◆
Novesdemandessocials queimpliquen nous serveis
Un nouconcepte dequalitat devida
Així vivíemel 1973
La Lourdes amb el seu fillJaume, la seva jove, la Neus,
i els seus tres néts:l’Estanis, la Rosina i la
Joana, que tot justcomença a caminar.
Així vivim el2003
La Lourdes amb el seu fillJaume, la seva jove, la Neus, i
els seus tres néts: l’Estanis, laRosina i la Joana, que tot just
comença a caminar. També hiha la Cori, amb el plomall a la
mà, l’Arianna, que fa de can-gur quan el Jaume i la Neus
són fora, i el Josep, que cadadia acompanya la Lourdes al
centre de dia. I, és clar, elClaud, sempre en primer
terme.
Les persones són el principal actiu d’una ciutat,perquè són elles les que omplen d’activitat elscarrers, les escoles i les empreses. Per això lespersones han de ser sempre protagonistes:perquè tothom trobi un “horitzó d’expectativesde ser feliç”.
Les persones, en primer lloc
10
La ciutat que volem
El Mercadal
Els centres cívics actuen com adelegacions de l’Ajuntament aldistricte, on els ciutadans i ciuta-danes poden accedir als serveismunicipals i implicar-se en laprogramació d’activitats i, fins itot, en la gestió. Alhora, els cen-tres cívics són espais de con-vivència entre les persones queintegren el teixit humà d’unaàrea de la ciutat, per a les qualsel centre cívic és punt de refe-rència, de relació social i d’apre-nentatge. ◆
Els centrescívics: espais departicipació
masabelló
llevant
carrilet
ponent
migjorn
mestral
La ciutat ha de posar a disposició delsciutadans i ciutadanes totes les eines possiblesper al desenvolupament de les sevescapacitats. La ciutat, en el seu conjunt, had’esdevenir molt més que l’espai vivencial deles persones: els carrers, les places, lesactivitats que hi tenen lloc i les entitats iassociacions són espais valuosos per accedir alconeixement.
La ciutat educadora
Què es pot fer en un centre cívicH Dilluns dimarts dimecres dijous divendres9 ✓ Classes d’alfabetització
✓ Artesania✓ Permanències assistent social✓ Exàmens carnet conduir
✓ Gimnàstica per a dones✓ Salut de l’esquena✓ Manualitats
✓ Puntes de coixí✓ Alfabetització✓ Restauració de mobles✓ Artesania✓ Coordinació Pla Comunitari
✓ Classes d’informàtica al telecentre.✓ Puntes de coixí✓ Exàmens carnet conduir✓ Servei podologia per a gent gran
10 ✓ Projecte Petitons✓ Patchwork i nines de roba✓ Dibuix i pintura
✓ Projecte Petitons✓ Reunions de professionals del Centre
✓ Projecte Petitons✓ Manualitats✓ Puntes de coixí
✓ Ball country✓ Projecte Petitons
✓ Projecte Petitons✓ Reunió de la Junta del Casal de Jubilats
11 ✓ Alfabetització ✓ Gimnàstica per a la gent gran
✓ Alfabetització ✓ Alfabetització ✓ Taller de memòria✓ Massatge per a nadons
12 ✓ Tai-txí ✓ Ceràmica
13
14
15 ✓ Català per a nouvinguts✓ Artesania✓ Puntes de coixí
✓ Puntes de coixí ✓ Xerrades de l’Associació de Dones
✓ Flors de Bach
16 ✓ Salut de l’esquena✓ Ioga✓ Reunió entitats
✓ Català per a adults ✓ Llegir els diaris ✓ Jocs de taula per a la gent gran
17 ✓ Salut de l’esquena✓ Ioga✓ Reunió entitats
✓ Català per a adults ✓ Llegir els diaris ✓ Jocs de taula per a la gent gran
18 ✓ Pintura✓ Tai-txí
✓ Xerrades a les escoles✓ Cant✓ Teatre
✓ Telecentre ✓ Taller de ràdio per a joves
19 ✓ Massatge✓ Fotografia
✓ Manualitats ✓ Restauració ✓ Reunió amb entitats
20 ✓ Conversa en anglès✓ Cuina per a principiants✓ Anglès
✓ Tast de vins✓ Reunió entitats✓ Fotografia✓ Anglès
✓ Balls d’envelat✓ Reunions Associació Petanca✓ Sardanes
✓ Tast de vins✓ Musicoteràpia✓ Reunió amb entitats✓ Anglès
✓ Balls d’envelat ✓ Tango ✓ Tècniques d’autocontrol i autoestima
✓ Tai-txí✓ Ioga✓ Fotografia✓ Anglès
✓ Balls d’envelat21
✓ Relaxació i salut✓ Alfabetització✓ Permanències assistent social
✓ Reunió entitats del districte
✓ Ioga✓ Pintura✓ Català per a nouvinguts✓ Artesania
✓ Balls country✓ Cor Rociero✓ Sessió de treball ambequipaments educatius de la zona
✓ Balls country✓ Cor Rociero✓ Sessió de treball ambequipaments educatius de la zona
✓ Connecta’t a Internet✓ Ceràmica
La ciutat que volem
El Mercadal11
Agenda 21localEl soroll… La qualitat de l'aire…Passejar a peu per la ciutat… Lesrieres i els barrancs… Factorsque determinen, també, la qua-litat del nostre entorn: la nostraqualitat de vida. Un valor col·lec-tiu que hem de preservar des dela reflexió sobre la nostra realitatmés immediada: la ciutat. ◆
El lledoner del parc de Mas Iglésies
Celtis australis L.Arbre d’alçada mitjana, troncrecte i escorça llisa de color cen-drós, amb una fina rugositat querecorda la pell d’un elefant. Degran longevitat i creixement lent,desenvolupa les branques prin-cipals en vertical, cosa que li per-met aconseguir una capçadaàmplia i esvelta.
De fulla caduca, té unes florspoc vis-toses que apareixen almateix temps que les fulles i elsfruits. Els fruits, semblants als pè-sols, canvien de color: del verd alvermell-grogós i al negre quansón madurs. ◆
El pi canari del parc Juroca
Pinus canariensis SweetLes branques d’aquest arbre,d’uns 25 m d’alçada i tronc rec-te, en cada pis surten d’un ma-teix vèrtex, horitzontals a la basei lleugerament arquejades a lespuntes. La capçada és cònica imolt regular. Les fulles duren de2 a 3 anys, estan agrupades detres en tres i són molt flexibles ide color verd viu. Els rebrotsnous tenen fulles curtes i blavo-ses. Originari de les Illes Canàries,s’ha difós molt com a arbre or-namental i forestal.
Pot arribar als 4 o 5 segles devida. ◆
Els plàtans de la Bocade la Mina
Platanus x hybrida BrotEl plàtan és un arbre de fulla ca-duca que pot arribar als 40 md’alçada. De tronc gros i recte, téuna escorça prima de color gris-verdós que es va desprenent enplaques. És, sens dubte, un dels arbresmés característics del nostre pai-satge urbà, que generació reregeneració ha estat exemple peril·lustrar els canvis que se succeei-xen a la natura amb el canvi deles estacions. Un arbre que ensrecorda els caminals d’entrada alsmasos, els passejos, com el de laBoca de la Mina, i, fins i tot, lescarreteres que ens unien amb elspobles de l’entorn. ◆
Els processos de producció te-nen avui com a escenari el con-junt del planeta.
Les facilitats del transport i lesdiferències en el cost de produc-ció (sobretot el preu de la màd’obra) fan que el mercat siguiple de productes fets a l’estran-ger o fabricats aquí amb ma-tèries primeres provinents d’al-
tres llocs. Alhora, els problemesambientals, com l’efecte hiverna-cle, no coneixen fronteres.
Això significa que parlar de sos-tenibilitat en relació a una ciutatconcreta vol dir tenir en compteun espai territorial molt més am-pli: aquell en què es deixen sen-tir els efectes del consum que télloc a la ciutat. ◆
L’empremta ecològica
…sinó qui menys embruta. És adir, no es tracta només de ferque la ciutat estigui neta, que esreculli la brossa cada dia i que totel que és nociu se’n vagi lluny. Es
tracta de produir menys residus,d'embrutar menys i de reaprofi-tar tot el que es pugui. Per con-tribuir, des de Reus, a la sosteni-bilitat del conjunt del planeta. ◆
No és més net qui més renta...
AGENDA 21 LOCALREUS
PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Per produir un bé de consum o un servei esnecessiten una sèrie de recursos: matèriesprimeres, energia, etc. I es generen, com aresultat del procés, una sèrie detransformacions i de residus que afectenl’entorn global. Quan aquests dos plats de labalança tenen un pes semblant, parlem desostenibilitat. Quan pesa més el segon plat,parlem d’insostenibilitat.
La ciutat habitable
12
La ciutat que volem
El Mercadal
La Guàrdia UrbanaLa tasca de la Guàrdia Urbana, elcos policial dependent dels ajun-taments, se centra en dos gransapartats:
• El trànsit i el compliment deles ordenances municipals,àmbits en els quals té com-petències exclusives.
• La seguretat ciutadana, ambcompetències compartidesamb la resta de cossos de se-guretat, ja que la seva tasca eslimita a realitzar les primeresdiligències, és a dir, a comuni-car a les altres instàncies lesinfraccions i els delictes detec-tats. ◆
Les Brigades MunicipalsLes Brigades Municipals coor-dinen diferents tasques de man-teniment de la ciutat: des delsedificis municipals fins als jardinso els carrers. Hi treballa un equipde treballadors molt ampli: pale-tes, serrallers, fusters, pintors, elec-tricistes, lampistes, jardiners, etc.
Per exemple, un equip de lesBrigades s’encarrega de repassar,sistemàticament, el mobiliari delsparcs públics per assegurar queno hi hagi vidres trencats o cargolsfluixos. Les tasques relacionadesamb les festes ocupen una partimportant de l’activitat: preparar
els entarimats, els accessos, pre-veure i planificar la tasca delsequips tècnics, etc. I, també, bus-car solucions per a l’escenografiad’esdeveniments especials, apro-fitant moltes vegades objectes imaterials creats per a altres usos.
L’apartat de jardineria, on es técura de moltes de les espèciesque trobem als carrers de la ciutat,constitueix un apartat d’activitatimportant, tant pel que fa a florscom a arbres. I també el ma-gatzem de materials, on es trobendes de rajoles de carrer fins a pe-ces de mobiliari urbà. ◆
Vocació territorialLa col·laboració entre els ajunta-ments, el transvasament d’expe-riències i de models d’actuacióeficaços són avui, més que mai,una exigència per a tots els quepensem que el futur del nostreentorn depèn, en bona mesura,del que siguem capaços de ferdes del propi territori. I que tre-ballem per trobar les eines perfer-ho d’una manera eficaç, res-ponsable i efectiva.
Amb la creació del grup d'empre-ses municipals INNOVA, l'Ajun-tament de Reus ha fet una apos-ta clara en aquest sentit. INNOVAha de permetre emmarcar l'activi-tat de les societats anònimes en
una perspectiva de grup queasseguri una visió estratègica deciutat. És a dir, que permeti refer-mar la funció de les societats anò-nimes com a peces bàsiques pera l'execució d'una política de pro-grés, no únicament com a instru-ments de gestió.
Una perspectiva estratègica deciutat que és alhora una perspec-tiva estratègica de territori, en elsentit d'exportar, des de Reus,experiències de treball que pu-guin estendre aquesta política deprogrés a altres localitats, refer-mant en aquest cas una col·labo-ració que moltes societats anò-nimes han exercit ja amb èxit. ◆
Les exigències de la ciutadania han anat elevant,de manera gradual, els nivells de qualitat ques’espera dels serveis públics. Uns serveis públicsque no poden limitar-se a un catàleg de mínimssinó que han de donar cobertura a lesdemandes reals de la gent, fins i tot, avançar-sea aquestes demandes: pel que fa a la sanitat ipel que fa, també, a les opcions d’oci i de lleure.
Els serveis públics
La ciutat que volem
El Mercadal13
El CiscoVa venir de Marçà fa40 anys i va entrar atreballar a la fàbrica.Ara està jubilat. Viuamb la filla gran, peròpateix perquè es fa velli té por de fer nosa.
La MarinaEl primer dia va notar que era enun lloc diferent de casa. Però s’hiestava bé. Hi havia altres nens inenes i tot era de colors. D’aquíuns mesos ja ho sabrà dir: essss-co-llllla bresssss-sol!!!
L’AlbertÉs casat i té dos fills, un neni una nena. Treballa al bancdes de fa 30 anys. Els capsde setmana es dedica acuidar els rosers del mas.
La TesaFa deu anys que treballa i araja és fixa. Dos dies a la setmanaha d’anar a Barcelona per feina.Viu amb el Dani de fa temps.Ara pensen a tenir una criatura.
La MarcelinaFa dos anys que és a Reus. Té quatrefills que es van quedar a l’Equador. Noté papers. Cuida la Dolors, que té 77anys i amb qui viu des de fa sis mesos.
El MarcTé vuit anys i ja és totun expert en Gaudí.L’any passat va anar aLa Pedrera ambl’escola i va prendreuna gran decisió: degran, serà arquitecte.
El PacoLa seva passió són lesmotos. Va obrir eltaller ara fa tres anysi encara s’ha de passarmoltes nits fentnúmeros, però estàsegur que se’n sortirà.
El JoanVa començar d’aprenent, i en els últimscinc anys ha fet de tot: cambrer,transportista, venedor... Va fer un cursd’informàtica i ara treballa per a unaempresa que té oficines per tot arreu.
La PaquitaFa tant de goig com la parada.Des d’Internet podeu veure lallista de les seves novescreacions: llangonissa ambbolets, llibrets amb formatgede cabra, raviolis de pernil...
El PedroLi van donar la plaça a Reus iara l’insti és casa seva. Alcomençament li costava parlaren català amb els alumnes, peròara ja no. Li agrada que se li notil’accent andalús.
Galeria de reusencs
14
La ciutat que volem
El Mercadal
Reus, com totes les ciutats, haestat sempre territori d'arribadade nova població. Des dels co-lons occitans que hi van fer capel segle XIII fins a les personesprovinents del Magrib o de l’Eu-ropa central que arriben avui,
sense oblidar els que, als anys60 o 70, van haver de deixar laterra (dels pobles de la comarca,del Priorat o la Ribera d’Ebre,d’Andalusia, Múrcia o Extrema-dura) per venir a treballar a lesfàbriques. ◆
La Lourdes
L’Alfredo:està malalt
El Jaume
La Isaura:ésestrangera
L’Estanis
El Saïd: noté estudis
La Rosina
LaMilagros:no sapllegir
La Joana
El Ramon:viu sol
El Ton: nosap què vol
La Laia: éscega i volser com elsaltres nens
La Neus
L’Anna: noté feina
• Acció Solidària CIEMEN• Acció Solidària IGMAN• ACMD Misericòrdia i Sant Lluis Gonzaga• ACR Amics de la Moto de Reus• Agència Catalana de Cooperació
Internacional• Agrupació Ciclista Veterans Provincial
Reus• Agrupació d'Associacions i Confraries de
Setmana Santa de Reus• Agrupació Excursionista de Catalunya• Agrupació Fotogràfica Reus• Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà• Agrupament Escolta i Guia Mare de
Déu del Montsant i Verge del Cim• Amics de Gaudí • Amics del Cavall del Baix Camp• Amnistia Internacional• AMPA CEIP Dr. Alberich i Casas• AMPA CEIP Eduard Toda i Güell• AMPA CEIP General Prim• AMPA CEIP Prat de la Riba• AMPA CEIP Rubió i Ors• AMPA Centre Marinada • AMPA Col·legi de la Presentació• AMPA Col·legi Maria Rosa Molas• AMPA Col·legi Pare Manyanet• AMPA Col·legi Públic Teresa Miquel i
Pàmies• AMPA Col·legi Sant Josep• AMPA Col·legi Sant Pau• AMPA Conservatori Professional de
Música • AMPA CP Sant Bernat Calbó• AMPA de Minusvàlids del Baix Camp• AMPA Escola Bressol Sant Jordi• AMPA Escola Mowgli• AMPA IES Domènech i Montaner• AMPA IES Josep Tapiró• AMPA IP Baix Camp• ARC Reus Club• Associació de Propietaris del Niloga• Associació Catalana d'Afectats de
Fibromiàlgia• Associació Catalana d'Esports per a
Tothom• Associació Catalana de Persones
Obeses "La Lluna"• Associació Cultural Amics de la Ràdio• Associació Cultural Gegants del Carrilet• Associació Cultural Raíces de Andalucía• Associació Cultural Tabernacle• Associació d'Amics de l'Hoquei del Baix
Camp• Associació d'Amics de la Residència
d'Avis de l'Estació• Associació d'Amics del Ferrocarril de
Reus• Associació d'Antics Alumnes de la FCEE
de la URV• Associació d'Estudiants de Ciències de
la Salut• Associació d'Estudis Reusencs• Associació d'Integració Gitana de Reus• Associació de Bipolars de Catalunya• Associació de Donants de Sang del Baix
Camp• Associació de Dones Blanca Almendro• Associació de Dones Camí de Valls• Associació de Dones de l'Avinguda
Saragossa• Associació de Dones Nova Dona• Associació de Familiars de Malalts
Mentals d'Alzheimer de Reus• Associació de la Gent Gran de Reus• Associació de la Gent Gran Districte 1
de Reus
• Associació de Pacients Tractats ambAnticoagulants
• Associació de Reflexo-Teràpia i CulturaIntegral Tàrraco (ARCIT)
• Associació de Veterans d'Aviació de laBase Aèria Reus
• Associació de Voluntaris de Reus• Associació Dracs Còmics• Associació Esportiva Mare de Déu de la
Misericòrdia• Associació Esportiva Santuari• Associació Excursionista Catalunya de
Reus• Associació Familiars de Malalts Mentals
Francesc Tosquellas• Associació Gent Gran Riera d'Aragó• Associació i Usuaris Camí de Rubió• Associació Jubilats i Pensionistes a Reus• Associació Juvenil d'Orientacions
Creatives "La Red Curiosa"• Associació Juvenil de Jugadors de Rol• Associació Juvenil Iniciativa pels Joves
de Reus• Associació Juvenil Music Factory• Associació Cultural Musical• Associació Macrobiòtica Europea• Associació Parkinson Comarques de
Tarragona• Associació pel Desenvolupament i la
Integració Beni Snasen Catalunya• Associació per a la Integració del
Disminuït • Associació per a la Promoció de l'Art
Contemporani• Associació per a les Nacions Unides a
Espanya, Delegació de Reus• Associació Pessebrista de Reus• Associació Provincial de Paràlisi Cerebral
de Tarragona• Associació Punt 6 Camp• Associació Reus Som Útils• Associació Reusenca Antibarreres• Aula de Sons. Música Tradicional de
Reus• Aules d'Extensió Universitària per a la
Gent Gran• AV 25 de Setembre• AV Barri Fortuny• AV Barri Gaudí• AV Barri Immaculada• AV Barri Montserrat• AV Camí de la Pedra Estela• AV Camí de Valls• AV El Carrilet• AV Horts d'en Simó• AV Horts de Miró• AV Joan Prim• AV l'Harmonia del Carme• AV La Ferradura• AV La Mineta• AV La Pastoreta• AV La Unión del Barri Juroca• AV Mare Molas• AV Mas Abelló• AV Mas Vilanova• AV Monestir• AV Oda del Barri dels Poetes• AV Pau Casals• AV Primer de Maig• AV Puríssima Concepció• AV Reus-Sud Misericòrdia• AV Sant Jordi• AV Tres Llits del Barri Santa Teresa• AV Urbanització El Pinar• AV Urbanització Mas Carpa• AV Urbanització Pelayo• AV Urbanització Sant Joan
• AV Urbanització Xalets Quintana• Ayuda África Ayudarse• Banda de Cornetes i Tambors Verge de
Misericòrdia• Banda de Música Ciutat de Reus• Biela Club 6000 Clàssic & Històric• Bloc Progrés Jaume I de l'Alt Camp,
Baix Camp i Tarragonès• Bravium Teatre• Càritas Interparroquial• Casa Cultural Catalana-Andaluza• Casa de Andalucía• Casal Juvenil Jaume I de l'OJE Reus• Centre d'Amics de Reus• Centre d'Estudis Comarcals Josep
Iglésies• Centre de Lectura de Reus• Centre Juvenil Sant Josep• Centro Aragonés El Cachirulo• Centro Cultural Castellano-Manchego• Centro Cultural de Andalucía de Reus• Centro Cultural Extremeño de Reus• Centro Latinoamericano de Reus• CFAV Sol i Vista• Club Bonsai Baix Camp• Club d'Aeromodelisme Ciutat de Reus• Club d'Escacs Amics de Reus• Club de Futbol Americà Imperials• Club Esportiu Alba Reus• Club Esportiu de Discapacitats Costa
Dorada• Club Esportiu de Sords de Reus i
Província• Club Esportiu Despertaferro• Club Esportiu Escuderia Costa Daurada• Club Esportiu SUER• Club Futbol Juroca• Club Futbol Reddis• Club Futbol Reus 2002• Club Natació Reus Ploms• Club Petanca Barri Fortuny• Club Petanca Horts d'en Simó• Club Reus Futbol Sala• Club Rítmica La Salle de Reus• Club Serinus• Club Tennis Monterols• Cobla Reus• Colla Carnaval No Ho Sabem• Colla Castellera Ganxets de Reus• Colla de Carnaval els Xitxarel·los• Colla Gegantera de Reus• Colla Musical Els Tranquils• Colla Sardanista Rosa de Reus• Col·lectiu de Dones del Barri Sol i Vista• Col·lectiu de Teatre la Vitxeta• Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals• Companyia Lírica Ciutat de Reus• Confraria de Sant Josep i Sant Jaume
(Sant Sopar)• Confraria Guardadors de la Tronada• Confraria Jesús de l'Amargura• Confraria Nostre Pare Jesús del Calvari• Cooperació Vicenciana al
Desenvolupament de Catalunya• Coordinadora d'Esplais i Escoltes de
Reus• Coordinadora de Dansa de Reus• Coordinadora de Veïns Avinguda
Saragossa (Grup La Pastoreta)• Creu Roja de Reus• Dones 2000• El Brot, Productes de Cultiu Biològic i
d'ús Casolà• Entusiastes del Mini-Reus• Esbart Dansaire del Baix Camp• Esbart Santa Llúcia• Esclerosi Múltiple Associació de
Tarragona• Escola de Futbol La Pastoreta• Esplai Fem-nos Amics• Esplai l'Albada• Esplai Pare Manyanet• Esplai Sant Bernat Calbó• Esplai Sol i Vista• Federació d'Associacions de Veïns• Federació Reusenca d'Associacions del
Carnaval de Reus• Fishing River Club Reus Pesca• Fundació Benèfica Privada Mare de
Déu de Misericòrdia• Fundació Catalana del Disminuït• Fundació Josep Pont i Gol• Fundació Pare Robert Montserrat,
Banda Cobla P.M.• Fundació Pau i Solidaritat• Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils i
Juvenil• Futbol Club Caza y Pesca• Futbol Club La Salle de Reus• GDN Grup de Dansa Neoclàssica• GEPEC - Grup d'Estudis i Protecció dels
Ecosistemes• Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia• Grup 3a Edat La Pastoreta• Grup Cultural de Misericòrdies de Reus• Grup d'Aficionats als Vehicles d'Època• Grup de Caçadors Club de Tir Diana• Grup de Grallers La Canya d'Or• Grup Filatèlic i Numismàtic de Reus• Grup Motos Clàssiques de Reus• Intermón, Comitè Tarragona-Reus• Jove Cambra de Reus• Küns & Revolution• Llar d'Avis de Jubilats i Pensionistes St.
Bernat Calbó• Lliga Contra el Càncer de les
Comarques de Tarragona• Lliga Reumatològica i Dèficits Motrius
Crònics• Llop's Teatre SF/87• Mans Unides• Montepio de Previsió Social Conductors
de Reus• Moto Automòbil Club Reus• Moviment Coordinat de Promoció• Òmnium Cultural• Orfeó Reusenc• Patronat Foc Nou• Patronat Sardanista de Reus• Pentagralla• Penya Barcelonista Baix Camp• Penya Blanc-Blava de Reus i Comarca• Pinzell Trempat de Reus, Pintors a l'Oli• Protecció dels Animals i la Natura• Ràdio Club CB Sierra Eco Tango• Real Aeroclub de Reus• Reial Congregació de la Puríssima Sang • Reus Deportiu• Reusense Club Petanca• Societat d'Estudis i Esports Subaquàtics• Societat de Pescadors La Canya• Societat de Sant Vicenç de Paül• Societat Reusense d'Ornitologia• SOS Racisme• Teatre Estable del Baix Camp• Unió de Dones de Reus i Comarca• Unió Esportiva del Barri de Santes
Creus• Unió Esportiva Pare Manyanet• Unió Llationoamericana Catalana de
Cultura• Unión Deportiva San Bernardo• Veus de Reus• Xiquets de Reus
Galeria de reusencs
Entitats de Reus
Però mentre es planteja que les exigències dela població en matèria de serveis públics vanmolt més enllà pel que fa a qualitat i quantitat,cal no oblidar els col·lectius que encara no hanaccedit als mínims necessaris: en matèria deprestacions socials, d'educació, d'inserciólaboral, de formació i d'integració social icultural.
La ciutat feliç … i els altres
La ciutat que volem
El Mercadal15
La ciutat medievalEconomia bàsicament agrícola:conreus d’ordi i de forment,vinya, hort, farraginars i pasturat-ges, boscos i caça, arbres fruitersi bestiar. La indústria es redueix al’activitat del forn i de la ferreria,dependents del senyor.
S. XII-XIVPas de nucli únicament rural aindret d’intercanvi, tot i que l’agri-cultura continua sent l’activitatprimordial. La situació geogràficade Reus respecte al Camp i lescomarques properes, la presèn-cia del port de Salou i la conjun-tura nacional favorable en sónles causes.
Reus s’integra en la tercera rutacomercial en importància delpaís, en la qual trobem tambéValls, Montblanc i Cervera.
El Mercadal es configura com alloc de trobada dels mercaders. Amés del mercat setmanal, s’orga-nitza una fira anual de quinzedies el mes de juliol.
A més de pagesos i comerciants,apareixen altres oficis: adobers,teixidors d’estamenyes, tintorers,sabaters, etc.
Un món en crisi: 1348-1500A primers de maig de 1348 la
pesta negra arriba al Camp. Reusperd més del 28% de la pobla-ció i moltes propietats —cases,terres i obradors— resten aban-donades.
La pesta té rebrots en anys suc-cessius, fins que, a partir de1497, el país comença a recupe-rar-se. Aquest any, en relació al
1457, la població de Reus aug-menta d’un 33,45%, un creixe-ment afavorit per la immigracióde resultes de la guerra civil.
Segle XVI-XVIIL’empenta demogràfica va acom-panyada d’una forta empentaeconòmica: es multipliquen elsobradors, apareixen nous oficis,
16
La ciutat que volem
El Mercadal
L’espai econòmic de Reus
Reus és avui una ciutat ben posicionada, ambpossibilitats de creixement, amb una de lestaxes d’atur més baixes de tot l’estat i amb unsnivells de benestar en sintonia amb la resta deCatalunya. Una situació positiva que calaprofitar per generar riquesa: riquesa per atothom. Una ciutat que generi riquesa perquèpugui repartir riquesa.
Oportunitats per a tothom
Foto: Fèlix Ruiz Garcia
reneix el tràfic mercader, es revifal’activitat al port. Amb tot, és unperíode d’alts i baixos, seguint latònica general del país, i al costatde la prosperitat conviu la misèria.El segle XVI és el moment deplenitud dels gremis, hereus deles antigues confraries medie-vals: terrissers, blanquers i assao-nadors, argenters, botiguers,constructors, espardenyers i cor-ders, paraires, teixidors...
La indústria més important deReus és la llana. L’estamenya quees fabrica a Reus és de gran qua-litat i competeix amb els teixitsestrangers.
A principis del segle XVII prenimpuls l’exportació d’aiguardent.Però la guerra dels Segadors i lesseves conseqüències produeixenun greu col·lapse que es tradueixen una nova i important pèrduade població.
Segle XVIIIEs materialitza el creixement mésespectacular de la història deReus.
El motor principal d’aquest crei-xement és el comerç de l’aiguar-dent, que juntament amb el vi iels fruits secs és la base de l’ex-portació reusenca. De l’estrangers’importa, sobretot, gra, pesca sa-lada i fusta per construir pipes ibótes. El blat, els llegums i altrescereals es reexpedeixen a tot elCamp, l’Urgell, Aragó i terra en-dins per les valls dels rius.
Els ports atlàntics i del nord d’Eu-ropa reben les mercaderies quesalpen des del port de Salou. Lescotitzacions dels mercats deReus, París i Londres fixen el preude l’aiguardent.
És també una època de conflic-tes amb Vila-seca, Cambrils iSalou pel peatge que les merca-deries reusenques han de pagarfins arribar a port. Per fer front ala competència del port deTarragona, que planteja la sevaampliació, des de Reus s’elaboraun projecte ambiciós que no arri-barà a realitzar-se: la construcciód’un canal navegable que acos-tés el port de Salou a la ciutat.
Els beneficis obtinguts pel co-merç s’inverteixen, en bona part,en una activitat emergent: el tèx-til. Primer, al voltant de la seda i,després, centrada en el cotó.
A finals de segle esclata la crisi.Més de 3.000 obrers són a l’a-tur. Molts comerciants france-sos establerts a Reus retornenal seu país. El 1799, entre se-ders, galoners, teixidors i page-sos, l’atur afecta 5.735 perso-nes.
El segle XIXReus entra al segle XIX com lasegona ciutat de Catalunya ennombre d’habitants.
Tot i la real i progressiva indus-trialització, l’agricultura es consoli-da: és una activitat rendible ibase de les dues indústries localsmés importants (l’oli i l’aiguar-dent). Amb tot, però, s’acosta lacatàstrofe: les plagues de l’oí-dium, el mildiu i, finalment, lafil·loxera arrasen els camps.
Per resoldre el problema de l’ai-gua, endèmic a la ciutat, el 1842es crea la Societat Hidrofòrica.
La fil·loxera i els fraus que es pro-dueixen al voltant de l’aiguardentensorren el prestigi de la produc-ció local. La manca de carreteresque impedeix la comunicacióamb l’Aragó, l’aïllament de la ciu-tat en relació a algunes rutesferroviàries i les picabaralles delspoders locals no fan sinó agreu-jar la situació.
La indústria més important conti-nua sent el tèxtil. El 1843 es reaLa Industrial Reusense, la prime-ra indústria moguda pel vapor,que el 1854 es transforma enManufacturera de Algodón. Deseguida s’hi afegeixen la SederaMarto i la de Macià Vila. Aquestadarrera és l’empresa tèxtil mésimportant del país quant a nom-bre de treballadors (650). Laguerra civil americana i els pro-blemes de subministrament delcotó obren aviat una altre frontde crisi.
Una altra empresa important ésLa Industrial Harinera.
L’estructura gremial va sent subs-tituïda pels primers movimentssindicals. El 1835 es constueix laprimera societat obrera per fer
front a la retallada dels salaris. El1854 es crea el primer sindicatreusenc sòlidament constituït: LaSocietat de Mútua Protecció deTeixidors. És època de vaguesgenerals i de locauts.
El 1854 es constitueix El GasReusense, una empresa d’inicia-tiva privada que subministra gasper a la il·luminació pública i elconsum domèstic.
El 1862 es funda el Banc deReus.
El ferrocarril enllaça Reus ambSalou, Tarragona i Móra d’Ebre.Reus té parada dels directesMadrid-Barcelona i compta ambdiversos serveis de transport percarretera fins a Mont-roig, Cons-tantí, Vilaplana i el Priorat.
Segle XXDesprés de la fil·loxera es diversi-fiquen els conreus: l’avellaneresdevé el cultiu predominant. Esregistra un augment considera-ble del regadiu amb la inaugura-ció dels pantans de Riudecanyes(1919) i de Siurana (1972).
El tèxtil és el sector industrial queocupa més mà d’obra, sobretotpersonal femení, que cobra sala-ris més baixos. La crisi del sector,que el 1930 ocupa 1.920 treba-lladors, té un ressò important a laciutat.
La crisi mundial del 1929 esdeixa sentir en l’economia catala-na i també a Reus. La fallida delBanc de Reus i la desapariciódels quarters, que suposavenuna bona font d’ingressos per alpetit comerç, influeixen molt
negativament en l’activitat indus-trial i comercial. El 1935 tancaportes La Fabril Algodonera.
Després de la guerra civil, el tèx-til es manté, ara centrat en elsteixits artificials i els gèneres depunt, però perd posicions. Perdtambé importància el sector dela pell i la marroquineria.
Al costat del comerç, els trespuntals de l’economia reusencapassen a ser el metall, la cons-trucció i la fusta, que ocupen gai-rebé el 57% dels treballadorsindustrials. Té també importànciala fabricació de productes far-macèutics. A partir de 1945 co-mença la gran expansió de l’avi-cultura, que coincidint amb elsbaixos preus de l’avellana i la ge-lada de 1956 registra un autènticboom.
Les dècades dels 60 i dels 70Reus acull les primeres gransonades d’immigració que deixenempremta en la fesomia de laciutat amb el naixement de barrisperifèrics com el barri Fortuny oel barri Gaudí. ◆
La ciutat que volem
El Mercadal17Foto: Fèlix Ruiz Garcia Fotos: Victor Horn. Col·lecció Fundació Caixa Tarragona
Projecció Territorial
Marca de Ciutat
Ciutatdel Coneixement
IMFEFormacióe-learning
REDESSARedessa 1Redessa 2
REDESSA«Reus Capitalde Negocis SL»
REDESSA/GUPSA«Parc Tecnològicdel Camp»
Mas MiarnauFormaciócontinuada
CiutadaniaTreballadors/es
Emprenedors/es
Inno
vado
rs/e
s
Generació deConeixementUniversitat
IMFEDinamitzacióEconòmica
FestivalsTrapezi/cos/Cinema
Biblioteca CentralCentres Cívics
Gaudí
En X@rxa 2003
Pol. TransversalsCohesió social
UrbanismeReus fes goig
Innova
Reus>>2005
Patronat MunicipalTurisme i Comerç
Centre de Recursosper a la Proteccióde la Salut i el Medi
Secto
r Terc
iari
Sector Secundari
Sector Primari
Node 2003
REDESSAFira de Reus
GUPSASòl industrial
18
La ciutat que volem
El Mercadal
Dades i estadístiques
Evolució de l'ocupació enconeixement 1991-2001
1991 2001 %RMB 196.250 333.695 70,03BCN 371.885 502.198 35,04Cat 333.994 550.923 64,94Reus 6.353 10.642 67,51Tarragona 22.719 31.843 40,16AMCamp 34.079 50.747 48,9
1991 2001 %RMB 397.332 519.545 30,75BCN 394.476 330.328 -16,27Cat 699.453 890.606 27,32Reus 13.469 17.531 30,16Tarragona 20.816 23.033 10,65AMCamp 46.803 63.981 36,70[Font: Departament de Treball / UAB, Departament d'Economia Aplicada]
Coneixement alt
Coneixement baix
Especialització per nombre d'empreses/treballadors
Especialització per nombre d'empreses
87%
11%0% 2%
Pime, de 51 a 500Petita empresa, menys de 10
Gran empresa, més de 500Pime, d’11 a 49
1998 1999 2000 2001Reus 3,8 2,7 1,7 1,5Província 3,5 2,7 2,0 2,0Catalunya 3,7 3,0 2,5 2,6
Font: Anuari comercial "la Caixa"
Aturats sobre població de dret (%)
00,5
11,52
2,53
3,54
1998 1999 2000 2001
REUS PROVINCIA CATALUNYA
Aturats sobre població de dret
Empreses TreballadorsGran empresa, més de 500 1 733
Pime, de 51 a 500 72 8.552
Pime, d’11 a 49 441 9.650
Petita empresa, menys de 10 3.643 9267
Font: Caixa Catalunya
Llicències IAE
Llicències IAE1998 1999 2000 2001 2002
Ramaderia independent 61 54 53 52 52Indústria 681 615 620 632 635Construcció 767 793 838 922 927Comerç al detall 3058 2954 2935 2918 2944Serveis llevat del comerç detall 2435 2365 2417 2451 2473Professionals i artistes 1002 981 964 983 985Total 8004 7762 7827 7958 8016% increment -3,02% 0,84% 1,67% 0,73%
Font: Elaboració pròpia
7.700
7.750
7.800
7.850
7.900
7.950
8.000
8.050
1999 2000 2001 2002
La ciutat que volem
El Mercadal19
1. Sòl industrialLa manca de sòl industrial ha estatun dels grans tòpics en matèriaeconòmica. El Pla General d’Ordena-ció Urbana (PGOU) defineix elsequipaments i les característiquesque han de seguir els sectors i polí-gons industrials en el moment dedesenvolupar-se. La propietat d’a-quests espais pot ser de caràcter pri-vat o públic, però en tots dos casosel desenvolupament ha de seguir lesdirectrius del PGOU.
L’Ajuntament, a través de l’empresamunicipal GUPSA, desenvolupa tressectors qualificats de sòl industrial ensistema de cooperació. De les 519 hectàrees que estanqualificades per a ús industrial en elPGOU de Reus, en aquests mo-ments se n’estan desenvolupantmés de 370, que es troben en dife-rents fases urbanístiques, 100 de lesquals són promogudes des deGUPSA. El creixement recent delpolígon Agroreus, el desenvolupa-ment proper del polígon Alba, a lavora de Vila-seca, i de la zonaRoureda-Molinet, al voltant del futurparc tecnològic, mostren l’expansióindustrial de Reus que es visualitzaràa mitjà termini.
2 Parc Tecnològic del Camp
Aquest projecte, que provisional-ment s’ha batejat com a Parc Tecno-lògic del Camp-Tecnoparc de Reus,pretén aplegar empreses tecnològi-ques o amb un alt component d’in-novació en un mateix espai de ma-nera que s’afavoreixin les relacionsentre les persones que hi treballen. Ique, a partir d’aquest coneixement,es puguin generar nous projectestecnològics, establir sinergies entreles empreses i el món del coneixe-ment i afavorir la implantació d’infra-estructures especialitzades.
La ubicació física del tecnopol corres-pon a l’entorn de la futura cruïllaentre el carrer Flix i l’autovia deBellissens. Un punt connectat ambles principals infraestructures decomuni-cació (tren, aeroport, port,xarxa viària) on s’entrecreuen tresplans parcials. Un punt que articularàl’eix del futur creixement de la ciutatcap al sud i que definirà des del puntde vista urbanístic la fesomia de laciutat com a ciutat del coneixement.
3 Reus Capital de Negocis
Una altra de les grans apostes defutur encarregades a REDESSA haestat la posada en funcionament dela societat de capital-risc Reus Capitalde Negocis. Una empresa par-ticipada per l’Ajuntament, amb un30%, i per la iniciativa privada, ambun 70%, a través de l’empresa ReusCiutat de Negocis SL, darrere de la
qual hi ha 14 empresaris de la ciutat.El capital inicial és d’1,2 milions d’eu-ros. L’objectiu d’aquesta societat fi-nancera totalment reusenca ésdonar suport als projectes empresa-rials de caràcter innovador que tenendificultats per accedir a fórmules definançament tradicional.
El capital risc• És un sistema alternatiu de finan-
çament d'empreses mitjançant laparticipació amb caràcter tempo-ral en el capital d'empreses nocotitzades en borsa.
• Aquest tipus d'empreses estanfortament controlades per la Co-missió Nacional de Mercat deValors.
4 IMFE Mas Carandell
Des del 1992 l’IMFE Mas Carandellha articulat una oferta de formacióde qualitat en sintonia amb la rea-litat socioeconòmica de la ciutat i delterritori, i ha desenvolupat tota menade projectes i accions des d’un plan-tejament econòmic sostenible i inte-grador. Atenent a les necessitats for-matives dels treballadors i treballado-res i als requeriments laborals de lesempreses, l’objectiu de l’IMFE ésincidir en la realitat socioeconòmicadel Camp com a mercat laboral únic.Paral·lelament, l’IMFE participa endiferents iniciatives europees.La posada en funcionament de laFundació IMFE suposa un pas enda-vant importantíssim que ha de per-metre que l’activitat de l’IMFE esreforci encara més en el context terri-torial. Així mateix, l’oferta de l’IMFEs’ha ampliat de manera substancialamb l’inici de la formació a travésd’Internet.
5 RedessaDes de la seva posada en funciona-ment, el 1995, REDESSA desenvolu-pa un conjunt d’activitats de suport ala iniciativa empresarial i a la creacióde llocs de treball a través del Viverd'Empreses i del Centre Internacio-nal de Negocis. Un projecte pioner alterritori pensat per oferir als empre-nedors infraestructures físiques imaterials, així com assessorament ila possibilitat de compartir serveis. Latrajectòria de REDESSA ha possibili-tat, de manera directa o indirecta, lacreació de més de 400 llocs de tre-ball i una inversió de 18 milionsd’euros.
El passat mes de novembre REDES-SA va ampliar el seu àmbit d’actua-cio d’acord amb les necessitats delsemprenedors amb la creació deREDESSA 2, un segon complexempresarial al polígon AIQSA, de7.765 m2, que aplega un conjunt de20 naus industrials de transició per ales petites i mitjanes empreses enrègim de lloguer. Així mateix, REDES-SA va assumir el 2002 dos projectes
importants: la posada en funciona-ment de l'empresa de capital-riscReus Capital de Negocis, i la gestióde l'activitat firal i congressual de laciutat per encàrrec de la FundacióOficial Fira de Reus.
6 Atenció de 0 a 3 anys
La posada en funcionament de l’es-cola bressol La Ginesta responia al’objectiu de donar una primera res-posta a un problema evident: lamanca de places d’escolarització pera infants de 0 a 3 anys. I, a més, fer-ho amb una aposta de formació dequalitat i implicant els pares i maresd’una manera activa en el procéseducatiu dels nens i nenes.
Ubicada al carrer de Figueres, al barriGaudí, La Ginesta va obrir les portesl’octubre de l’any 2001 i avui acullun total de 41 infants des dels 4 me-sos fins als 3 anys.
El segon pas és la creació d’unCentre d’Atenció Integral a la Infànciaubicat a Mas Pintat, des d’on escoordinaran totes les accions adreça-des als infants de 0 a 3 anys. Des deMas Pintat, a més d’ampliar el nom-bre de places municipals d’escolabressol i oferir tota mena de serveisals infants i a les famílies, es verte-brarà la futura xarxa d’atenció alsinfants. Un projecte ambiciós que jaés en marxa i que és previst quesigui una realitat el 2005.• Promoure la creació de places
públiques de llars d’infants (ReusImpuls 2005)
• Elaborar un projecte municipalglobal i integral d’educació infan-til a la ciutat (PEC)
7 Atenció a la gent gran
L’envelliment de la població és un fetque planteja tota una sèrie de neces-sitats en matèria d’atenció a les per-sones i a les famílies. I que exigeixrespostes de qualitat adaptades acada cas: per preservar l’autonomiade les persones que, més enllà dels65, poden i han de viure amb pleni-tud, i per atendre les que no podenvaler-se per elles mateixes. És desd’aquest plantejament que s’handefinit dues iniciatives per als pro-pers anys:• La creació d’un complex d’habi-
tatges tutelats, on puguin residirles persones grans que viuensoles i que tenen capacitat perdur a terme una vida autònoma,però amb la garantia que podendemanar ajut al personal encarre-gat dels serveis comuns en casde necessitats.
• La creació d’un centre geriàtricgestionat per SAGESSA a la zonasud de la ciutat, al voltant del MasBertran, destinat a acollir gentgran que per raons de salut no espot valer per ella mateixa i neces-
sita una atenció permanent.• Garantir les condicions de qualitat
de vida de la gent gran, adequantels recursos —assistencials, cultu-rals, formatius— a les diferentsedats i situacions (PEC)
8 Ampliació de l’Hospital
De titularitat municipal, l'HospitalUniversitari de Sant Joan té unacapacitat per a 314 llits, 40 delsquals corresponen a la Unitat So-ciosanitària. És un hospital universita-ri adscrit a la Universitat Rovira i Virgilique s'ha consolidat com a centre dereferència per a les comarques delBaix Camp, el Priorat, la Ribera d'E-bre i part de la Terra Alta. És tambéhospital de referència provincial enl'especialitat d'oncologia.
L’Hospital Universitari de Sant Joande Reus treballa des de l’any 2000en l’ampliació al solar que ocupaval’antiga fàbrica Pich i Aguilera. Unaampliació necessària per po-der res-pondre a les necessitats de la pobla-ció dotant el centre d’una nova àreaquirúrgica (l’actual té més de 20anys d’antiguitat) i una nova unitatde cures intensives, i unificant i am-pliant les consultes externes.
9 El cementiri i les cerimònies civils
Les obres que s’han dut a terme alcementiri han permès ampliar lesinstal·lacions i, sobretot, els serveisque s’ofereixen a la ciutadania. Laposada en funcionament del forncrematori i la possibilitat de donar elcomiat a les persones que han mortamb una cerimònia civil són les duesgrans novetats en aquest àmbit.Pel que fa a les cerimònies civils,l’objectiu és posar a disposició de laciutadaniauna opció alternativa o bécomplementària a la cerimònia reli-giosa. S’ha definit un protocol d’ac-tuació per a aquest servei i, en col·la-boració amb la Universitat Rovira iVirgili, s’han iniciat actuacions de for-mació específica per als professio-nals que han d’assumir les tasquescorresponents.
Una de les actuacions previstes decara al futur és la col·locació, a l’en-trada del cementiri, de l’estàtua deldéu Cronos, símbol del pas deltemps, que n’havia presidit l’accésfins abans de la guerra. Cal recordarque el cementiri de Reus, desprésd’ocupar diferents emplaçaments,fou traslladat a la seva ubicacióactual el 1821 gràcies al llegat deJosep Sardà i Cailà. Fou el primercementiri civil i general de l’estat, onper voluntat expressa del meceness’havia d’enterrar tothom sense dis-tincions per motiu de religió. Peraquesta raó es col·locà a l’entrada,en lloc de la creu, la imatge del déuCronos.
Projectes estratègics
20
La ciutat que volem
El Mercadal
14
6
716
11
21
15
8
20
18
19
12
13
22
La ciutat que volem
El Mercadal21
2
56
9
10
14
17
22
La ciutat que volem
El Mercadal
10 L’àrea del PallolEl projecte de l’àrea del Pallol trans-formarà la fesomia d’una partemblemàtica de la ciutat vella. Enuna extensió total de 39.063 m2 escombinaran els usos residencialsamb els usos comercials i de lleure.El Pallol serà un lloc on viure, un llocon passejar, on anar a comprar i onhi haurà equipaments cul-turals quedinamitzin les relacions socials. Unespai que inclourà un total de 500places d’aparcament. I, sobretot, unlloc on l’expressió arquitectònicacontemporània es combinarà demanera harmònica i coherent ambel patrimoni històric per donar formai sentit a una nova lectura del centre.Calendari previst2002: inici de les obres, començantper l'aparcament. 2004: finalitzacióde l'aparcament, de l'àrea comerciali de les façanes i cobertes de l'àrearesidencial. 2005: finalització delcomplex amb els habitatges total-ment a punt per ser utilitzats.
11 Pla Director d’Aparcaments
Al costat de les diferents àrees d’a-parcament que hi ha en el conjuntde la ciutat, l’empresa municipalAMERSAM, encarregada de la gestiódels pàrquings municipals, comptaen aquests moments amb una im-portant xarxa d’aparcaments subte-rranis. Properament, la xarxa de pàr-quings municipals s’ampliarà amb elPàrquing de la Pastoreta, amb capa-citat per a 250 vehicles.
El Pla Director d’Aparcaments pre-veu, en els propers anys, ampliar l’o-ferta amb nous aparcaments querespon-guin a les necessitats delsusua-ris de la ciutat ampliant l’ofertamés enllà del centre:• Ampliació del pàrquing de les
Oques: 500 vehicles• Pàrquing de Sant Ferran: 100
vehicles• Pàrquing Carrilet: 200 vehicles• Pàrquing Prim: 200 vehicles• Pàrquing Riera: 400 vehicles
12 Un lloc on viure
Per afavorir l’accés a l’habitatge i con-tribuir a resoldre les necessitats enaquest àmbit, des de l‘Ajuntament esduen a terme diferents actuacions:
• La promoció pública d’ha-bitat-ges: en col·laboració amb altresadministracions o amb algunaentitat sense ànim de lucre. És elcas dels habitatges de proteccióoficial del barri Immaculada, delshabitatges de protecció oficial enrègim de lloguer destinats a jovesal carrer de Sant Pancraç o de lespromocions previstes al barriMontserrat i la plaça del Baluard.
• La rehabilitació d’habitatges: Perexemple, els projectes de rehabi-
litació centrats en els blocs Bofilldel barri Gaudí i en el barri For-tuny, i les actuacions que es du-ran a terme al barri del Carme.
• Borsa Jove d’Habitatge: un serveimunicipal de mediació entre pro-pietaris de pisos buits i futurs llo-gaters per facilitar als joves unhabitatge de lloguer i recuperarespais residencials buits actuantsobretot al centre.
13 Referent de la cultura
La campanya "Reus, exponent de lacultura", impulsada des de l'InstitutMunicipal d'Acció Cultural, té com aobjectiu, en aquest context de vitali-tat i de multiplicació constant, pro-jectar l'oferta cultural de la ciutat entotes direccions. Perquè els reusencsi les reusenques hi participin d'unamanera encara més activa i perquèen el con-junt del país el referent deGaudí mantigui, amb força i cohesió,el lloc destacat que ha anat assolintal llarg dels anys.
14 Consorci del Camp
Ha calgut molta feina i moltes reu-nions, però finalment el Consorci delCamp és una realitat. I és un fet l’e-xistència de la necessitat col·lectivad’actuar mancomunadament, exer-cint com a lobby territorial. La ubica-ció de l’estació central del tren d’altavelocitat al terme municipal de Reus,en terrenys de l’aeroport, és unadecisió fonamental que no s’hauriaaconseguit sense l’existència d’unconsens en el si del Consorci. Iaquest és un triomf per a la ciutat iper al territori, per al conjunt delCamp i per al conjunt de la Cata-lunya meridional. La redacció del PlaTerritorial Parcial del Camp o la crea-ció de l’Autoritat del Transport delCamp són altres iniciatives noméspossibles des d’aquesta perspectivade treball mancomunada. I que con-verteixen el Consorci en una autènti-ca plataforma de treball per oferirrespostes globals al territori en matè-ria de serveis.
15 Patrimoni col·lectiu
El Pla Especial de Protecció delPatrimoni Arquitectònic, Historicoar-tístic i Natural de Reus, que és previstque s’aprovi en els propers mesos,té com a objectiu protegir no nomésles peces individuals d’arquitectura ode l’entorn natural sinó tambéalguns carrers o teixits urbans i certesparts del territori. Tenint en compteque tots aquests elements configu-ren un patrimoni col·lectiu que calpreservar.
16 La BCRLa BCR (Biblioteca Central Comarcalde Reus) serà un espai obert alconeixement d’acord amb els plan-tejaments de l’era digital. Un con-cepte modern de biblioteca, que vamolt més enllà de pensar en un edi-fici que emmagatzemi llibres. La BCRserà un espai de trobada amb els lli-bres, els CD i els diaris i revistes, ambconnexió a Internet i amb tots elsrecursos que les noves tecnologiesens posen a l’abast. Un espai viu,que acollirà també activitats d’inter-canvi, de reflexió i aprenentatge, percompartir el coneixement: amb elconjunt de la ciutat (a través de laconnexió amb les biblioteques dedistricte per a les quals la BCR serà la
biblioteca de referència) i amb elconjunt del territori.
17 Mas Miarnau
La vocació universitària de la ciutatde Reus s’ha concretat, fins ara, enl’acolliment de dues facultats de laUniversitat Rovira i Virgili, del centrede suport (el primer que es va crearfora de Barcelona) de la UniversitatOberta de Catalunya i de la posadaen funcionament dels Estudis Supe-riors d’Aviació. A partir d’ara es plan-teja un nou objectiu: el Centre d’Ex-cel·lència Universitària Mas Miarnau.Ubicat al Mas Miarnau, al costat de laplaça de Pompeu Fabra, des d’a-quest espai es coordinaran totes lesactuacions de la URV en matèria deformació continuada i de postgrau.Una aposta en matèria de formacióamb projecció en el conjunt del terri-tori que permetrà que la ciutatcompti amb un nou espai per a usosculturals.
18 La ciutat del coneixement
Una part rellevant del projecte "Reus,ciutat del coneixement" té unadimensió cultural i educativa. Aquestplantejament genèric es concreta endues línies de treball:• Adequar l'Ajuntament per-què
esdevingui un agent competitiude progrés aprofitant les tecnolo-gies del coneixement.
• Impulsar la incorporació de lestecnologies del coneixement alteixit socioeconòmic de la ciutat.
• Agilitzar la gestió administrativamunicipal mitjançant els canalstelemàtics.
19 Administració Obert@
En el marc del projecte Administra-ció Obert@, finançat per la UnióEuropea amb 300.000 € (50MPTA), s'han millorat els sistemesd'atenció a la ciutadania amb la uti-lització de les tecnologies: des delportal www.reus.net fins al nou telè-fon d'atenció 010, passant per l'Ofi-cina d'Atenció Ciutadana (OAC) i elservei de videoconferència.
20 TransversalTransversal és una experiència d’ac-tuació en l’àmbit de les arts plàsti-ques i visuals i de les arts escèni-ques impulsada pels ajuntaments dedotze municipis: Lleida, Reus, Vic, Sa-badell, Tortosa, Girona, Granollers,Mataró, la Seu d’Urgell, Figueres,Olot i Barcelona.Pel que fa a les arts plàstiques ivisuals, l’objectiu és definir propostesque, sor-gides dels municipis queintegren la xarxa, puguin formar partde les progra-macions de la resta deloca-litats amb caràcter itinerant, iimpulsar també projectes col·lectius.Del novembre del 2001 al gener del2002, per exemple, Reus i Lleidavan presentar la proposta conjuntaRodalies, un itinerari Transversal.
En relació al teatre, l’existència de laxarxa permet també impulsar actua-cions conjuntes en matèria de pro-moció i de producció d’espectacles.El 2002, als escenaris dels municipisde la xarxa es va poder veure elmuntatge Sum vernis. Verdaguer ofals, dirigit per Òscar Molina. Unmuntatge inclòs en la com-memora-ció de l’Any Verdaguer que es vaestrenar el febrer a Vic i que va om-
plir l’escenari del Teatre Bartrina deReus el mes de març.Transversal és també el nom de lapublicació, amb caràcter trimestral,que s’impulsa des d’aquesta plata-forma i que ha editat ja més d’unavintena de números monogràfics alvoltant de temes centrals del pensa-ment contemporani.
21 El barri del Carme
El projecte urbanístic de l’entorn delbarri del Carme, realitzat per l’arqui-tecte Manuel Solà Morales, es plan-teja tres grans objectius d’actuació:a) Millorar l’accessibilitat del barri
El barri del Carme està mal co-municat amb les dues gransàrees urbanes que l’emmar-quen: el passeig de Prim, a tra-vés del carrer del Vent, i el ravalde Martí Folguera, a través delcarrer de Sant Jaume. En sentitvertical, cal resoldre la sortida delcarrer de Sant Lluís cap a l’Hos-pital de Sant Joan i la plaça de lesOques.
b) Realitzar operacions específiquespel que fa a equipaments i enl’espai públicInclou la creació d’espais públicsd’escala sostenible amb la cons-trucció de petites places quemillorin la mobilitat dels vianantsi amb àrees especifíques d’apar-cament o per-metent la construc-ció de pàrquings subterranis).Inclou també la conservació delsedificis del vapor, patrimoni in-dustrial de la ciutat i susceptiblesd’utilitzar-se per a usos públics oprivats.
c) Dinamitzar els usos residencialsdel barri i la xarxa de carrersLimitar la profunditat edificableen noves construccions i preser-var al màxim l’alçada de les casesper mantenir el paisatge urbà decases baixes. Es dóna també unaimportància especial als ele-ments de pavimentació i a lacoherència del conjunt formatper les voreres, les rasants i lesalineacions que marquen la iden-titat del barri. Alguns vials es defi-neixen només per a ús de via-nants.
Un cop enllestit l’estudi urba-nístic,caldrà realitzar enguany les modifica-cions del PGOU que permetin tirar-loendavant. La previsió és que lesactuacions s’iniciïn el 2004.
22 Vocació territorial
Amb la creació del grup d'empresesmunicipals INNOVA, l'Ajuntament deReus ha fet una aposta clara enaquest sentit. INNOVA ha de perme-tre emmarcar l'activitat de les socie-tats anònimes en una pers-pectivade grup que asseguri una visió es-tratègica de ciutat. És a dir, que per-meti refermar la funció de les socie-tats anònimes com a peces bàsi-ques per a l'execució d'una políticade progrés, no únicament com a ins-truments de gestió.
Una perspectiva estratègica de ciutatque és alhora una perspectivaestratègica de territori, en el sentitd'exportar, des de Reus, experiènciesde treball que puguin estendreaquesta política de progrés a altreslocalitats, refermant en aquest casuna col·laboració que moltes socie-tats anò-nimes han exercit ja ambèxit. ◆
Projectes estratègics
La ciutat que volem
El Mercadal23
◆ Promoure la creació de placespúbliques de llars d’infants(Reus Impuls 2005)
◆ Elaborar un projecte municipalglobal i integral d’educació in-fantil a la ciutat (PEC)
◆ Facilitar l’intercanvi de propos-tes artístiques en els diferentsespais de la ciutat (Reus Im-puls 2005)
◆ Recuperar el centre com a zo-na amb qualitat de vida i barre-ja d’usos (Agenda 21)
◆ Apostar amb determinació perl’accés a la xarxa ferroviària delCamp i després actuar cohe-rentment amb la nova polaritatque s’estableix en el territori(Reus Impuls 2005)
◆ Garantir la qualitat en l’atencióa la salut (PEC)
◆ Potenciar l’actuació dels agentsprivats i públics en la construc-ció d’edificis moderns i dequalitat (Reus Impuls 2005)
◆ Repensar la ciutat per a lespersones. Preservar el dret a laidentitat cultural facilitant la in-tegració i la convivència entreles cultures (PEC)
◆ Garantir les condicions de qua-litat de vida de la gent gran,adequant els recursos —assis-tencials, culturals, formatius— ales diferents edats i situacions(PEC)
◆ Donar suport a la borsa d’ha-bitatges per als estudiants uni-versitaris, així com estudiar laviabilitat d’una residència uni-versitària a la ciutat (ReusImpuls 2005)
◆ Potenciar la funció formativa ide suport empresarial queporta a terme l’IMFE MasCarandell (Reus Impuls 2005)
◆ Potenciar la funció d’assesso-rament, de dinamització em-presarial i de foment d’empre-nedors per part de REDESSA(Reus Impuls 2005)
◆ Crear nous polígons indus-trials, utilitzant els diferents mit-jans i eines de què disposal’Ajuntament per facilitar-ho(Reus Impuls 2005)
◆ Reduir els impactes de lesgrans infraestructures viàries ide l’aeroport (Agenda 21)
◆ Potenciar la ubicació a la ciutatd’empreses tecnològiques iindustrials d’alt valor afegit, aixícom de serveis empresarials(Reus Impuls 2005)
◆ Potenciar Fira de Reus com aaparador econòmic i empresa-rial local (Reus Impuls 2005)
◆ Involucrar la iniciativa privadaen el finançament de determi-nats projectes. Crear una enti-tat de capital risc-efectiva, així
com una societat de garantiarecíproca (Reus Impuls 2005)
◆ Promoure l’educació per aldesenvolupament sostenible(Agenda 21)
◆ Agilitzar la gestió administrativamunicipal mitjançant els ca-nals telemàtics. Fer veure alsciutadans la importància de l’a-daptació als canvis derivats dela nova societat del coneixe-ment (Reus Impuls 2005)
◆ Donar suport a l’oferta de for-mació universitària (ReusImpuls 2005)
◆ Dotar la xarxa de biblioteques.Dotar la biblioteca municipal.Dotar-les de recursos per alsmés petits (PEC)
◆ Posar les noves tecnologies al’abast de tothom (PEC)
◆ Incloure a la pàgina web del’Ajuntament un apartat on esdoni informació de les empre-ses ubicades a la ciutat (ReusImpuls 2005)
◆ Facilitar als centres educatius lainformació sobre necessitatsempresarials per tal que puguinadequar els ensenyaments noreglats (Reus Impuls 2005)
◆ Millorar l’equipament dels es-pais verds i de relació i poten-ciar les característiques que elsreforcen com a llocs de vidaciutadana (Agenda 21)
◆ Crear equipaments compartitsde trobada per gaudir de l’oci,la tertúlia i la relació com anecessitat quotidiana (PEC)
◆ Repensar el disseny de la ciu-tat en relació a la futura estaciódel TAV a l’aeroport. Aprofitarl’oportunitat del Pallol. Pensarla ciutat des dels barris, propo-sant itineraris que teixeixin unaxarxa de centralitat i urbanitat.Fomentar, en la construcció dela ciutat, els signes d’identitatcom a criteri d’actuació en totsels àmbits i sectors de la ciutat(Reus Impuls 2005)
◆ Facilitar l’accés a l’habitatge.Implicar la ciutadania en la pre-sa de decisions en el dissenyde la ciutat i en la construcciódels espais urbans. (PEC)
◆ Redactar i aprovar el Catàleg delPatrimoni Historicoarquitec-tònic. Recuperar el centre coma zona amb qualitat de vida ibarreja d’usos (Agenda 21)
◆ Estendre les experiències d’Ai-gües de Reus, SAGESSA iREDESSA a altres àmbits (ReusImpuls 2005)
◆ Possibilitar que tothom tinguiaccés a la cultura (PEC)
◆ Fer una aposta per la continuï-tat dels diferents festivals quese celebren, amb exigència de
qualitat i amb voluntat d’esde-venir un referent nacional enaquestes activitats (Reus Im-puls 2005)
◆ Potenciar la coordinació supra-municipal i reforçar l’eix Reus-Camp de Tarragona (Agenda21)
◆ Estudiar les pautes de mobili-tat obligada de les personesper motius laborals, acadè-mics, de lleure, etc. (Reus Im-puls 2005)
◆ Formar els i les professionalsper a la diversitat (PEC)
◆ Impulsar activitats compartidesentre l’àmbit escolar i els altresàmbits (PEC)
◆ Prevenir els efectes indesitja-bles del soroll (Agenda 21)
◆ Facilitar punts de trobada per agrups de pares i mares ambl’objecte d’atendre i respondrenecessitats específiques i afavo-rir el desenvolupament d’unarelació harmònica entre la famí-lia, així com entre els estamentseducatius i la societat en gene-ral (Reus Impuls 2005)
◆ Buscar noves eines per ferveure a les famílies la impor-tància de la seva participacióactiva en l’educació dels seusfills i filles (Reus Impuls 2005)
◆ Millorar els fluxos de mobilitat,reduir el trànsit d’agitació i dis-minuir les necessitats de des-plaçament (Agenda 21)
◆ Fomentar socialment el volun-tariat (PEC)
◆ Disposar d’instal·lacions d’iniciper a l’esport base (Reus Im-puls 2005)
◆ Aprofitar les festes, les cultura il’esport com a oportunitats pera la relació (PEC)
◆ Disposar d’un fòrum de dis-cussió per tal d’aconseguir lacoordinació entre els establi-ments comercials, de restaura-ció i de lleure, junt amb elsprogramadors de teatre (ReusImpuls 2005)
◆ Plantejar les opcions de trans-port públic interurbà en uncontext metropolità i afavoriropcions de transport més sos-tenibles (Agenda 21)
◆ Facilitar la convivència entregeneracions (PEC)
◆ Crear un espai polivalent d’es-deveniments culturals de dife-rent format (música i teatre)inserit en una zona d’equipa-ments de lleure (Reus Impuls2005)
◆ Resoldre els conflictes d’aparca-ment en un marc de recupera-ció de l’espai públic viari i de po-tenciació de sistemes alternatius
de mobilitat (Agenda 21)◆ Elaborar una política de rehabi-
litació del patrimoni d’arquitec-tura industrial de la ciutat(Reus Impuls 2005)
◆ Fomentar l’oferta puntual decursos especialitzats per a lesempreses, intentant aportarvalor afegit als seus productesi serveis (Reus Impuls 2005)
◆ Preparar les persones quefinalitzen la seva etapa laboralper a una vida activa i profito-sa per a elles mateixes i per ala ciutat (Reus Impuls 2005)
◆ Urbanitzar i equipar la ciutatper afavorir els desplaçamentsa peu i en bicicleta (Agenda21)
◆ Afavorir un mercat competitiude sòl industrial que permetiuna adequació dels preus(Reus Impuls 2005)
◆ Potenciar l’estalvi energètic ila reducció de les emissionsde contaminants (Agenda 21)
◆ Incentivar l’oferta de formaciomusical especialitzada ambprojecció nacional (òpera,direcció d’orquestra, etc.)(Reus Impuls 2005)
◆ Aprofitar les oportunitats dedesenvolupament derivadesde la localització estratègica dela ciutat en l’arc del Mediterranii el corredor de l’Ebre (ReusImpuls 2005)
◆ Treballar la diversitat a l’escola(PEC)
◆ Potenciar infraestructures esta-bles (cases de cultura, centresd’estudis, sales d’exposicions,etc.) on es puguin desenvolu-par activitats encaminades afomentar la participació activadels joves i procurar una veri-table igualtat d’oportunitats(Reus Impuls 2005)
◆ Ampliar el sistema de recollidaselectiva al municipi, principal-ment la fracció de matèriaorgànica, per poder reduir elpercentatge de brossa incine-rada (Reus Impuls 2005)
◆ Millorar el tractament de lesaigües residencials d’origenindustrial (Agenda 21)
◆ Garantir l’atenció als immi-grants, tinguin o no permís deresidència, i el seu accés a lesdiferents xarxes i serveis debenestar, especialment educa-ció, serveis socials i sanitat, ipromoure la formació de pro-fessionals per facilitar l’eficàciai la qualitat de la intervenció(Reus Impuls 2005)
◆ Facilitar la implantació a la ciu-tat d’empreses dedicades a ladifusió i promoció de la cultu-ra (Reus Impuls 2005) ◆
Accions estratègiques
24
La ciutat que volem
El Mercadal
En els darrers vint anys han tin-gut lloc canvis significatius quehan transformat completamentel mercat de treball i que eltransformaran encara més en elfutur immediat:
a) un canvi de fons: després de vint anys d’abundàn-cia de mà d’obra, el decreixe-ment demogràfic assenyala la
reducció del nombre de treballa-dors/res que estaran en actiu elspropers anys
b) un canvi de forma: la dinàmica econòmica ha gene-rat nous espais d’activitat per alsquals no hi ha experiència, queexigeixen nous plantejaments ique, per tant, plantegen alts re-queriments de formació. ◆
TítolsFins ara, disposar d’una titulacióera una garantia d’accés almercat de treball. Avui, un títolno és suficient: cal demostrarque s’és capaç d’aplicar els co-neixements a la pràctica labo-ral. Això implica també un canviper part de les empreses: elstreballadors i les treballadoreshan d’estar motivats, han depoder desenvolupar totes lesseves capacitats. I això passa,necessàriament, per la forma-ció.
La formació és una necessitat alllarg de la vida, perquè els conei-xements caduquen i perquè elmón canvia constantment. ◆
Canvis en el mercat de treball
La implantació de la indústriapetroquímica, el focus d’activitatgenerat a l’entorn de Port Aven-tura i l’activitat comercial o agrí-cola, entre d’altres factors, fanque en el conjunt del Camp esdefineixi un mercat laboral únic.Un mercat laboral que, tot i tenirespecificitats concretes per acada població, cal abordar en elseu conjunt a l’hora de definirestratègies que responguin a lesnecessitats de formació i reciclat-ge: tant dels col·lectius laboralscom de les empreses.
Un mercatlaboralúnic
• Factors demogràfics: reduccióde la natalitat en la població au-tòctona i creixement del nombrede persones provinents d’altrespaïsos.
• Canvis en el sistema educatiu:fins ara, el sistema educatiu ha-via tingut com a objectiu retardarl’accés dels joves al mercat labo-ral ampliant al màxim la seva for-mació; les noves necessitats em-presarials, però, obliguen les em-preses a anar a buscar els joves
abans que completin la seva for-mació.
• Envelliment de la població: enaquests moments, Catalunya ésel país d’Europa amb els nivellsmés alts de població envellida.
• Accés de les dones al mercatde treball: les dones són neces-sàries i, per tant, caldrà establirmesures perquè aquest fet noagreugi encara més la situaciódemogràfica. ◆
Tendències a llarg termini
«Malgrat la demanda de mà d’obra en determinatssectors, existeixen també taxes d’atur elevades. Unarealitat que és conseqüència dels canvis al mercat detreball: les transformacions vertiginoses que ha viscutl’economia no han deixat prou marge per al reciclatgede tots els col·lectius laborals, i en cada transformacióhi ha hagut col·lectius que no han pogut adaptar-se. Enmolts casos es tracta dels qui, als anys 60, van deixarel camp, van anar a treballar a les fàbriques i van ferpujar el país. I el país té un deute amb tota aquesta gent.»
Oriol HomsFòrum estratègic “Reus i el model de formació”
«El Camp de Tarragona és avui l'espai econòmic mésdinàmic de Catalunya, amb unes taxes de creixementaltíssimes. En aquests moments ha assolit la dimensióexacta per necessitar estructures d'organitzacióterritorial d'abast més ampli que les existents; és a dir,de caràcter metropolità. Si no planifica bé, potser elcreixement d'aquests darrers anys continuarà per inèrciaun temps més, però al final s'esgotarà. Com a aspectenegatiu, presenta un dèficit important en innovació:justament l'únic factor de valor en el marc d'Europa,on la tecnologia és comuna i només la innovació potactuar com a element diferenciador entre lacompetència.»
Oriol HomsFòrum estratègic “Reus i el model de formació”
Oportunitats per a tothom
La ciutat que volem
El Mercadal25
26
La ciutat que volem
El Mercadal
La ciutat que volem
El Mercadal27
La societat del coneixement ja és aquí, i cadadia se’ns fa més present en tots els àmbits. Unanova societat per a la qual no hi ha encaramapes escrits però on Reus ha de ser present:per fer de la nova ciutat virtual un espaid’oportunitats al servei de les persones on elconeixement sigui un valor compartit.Perquè només les persones poden transformarla informació en coneixement.
El procés d’internacionalització del’economia, la globalització i lesaplicacions de la tecnologia handefinit les noves coordenades delsegle XXI. Una realitat a escalamundial i a escala local. Una reali-tat que no afecta només les em-preses transnacionals o les perso-nes que utilitzen els ordinadors oels telèfons mòbils. Tothom,sense excepció, està condicionatper aquest nou escenari quesuposa una autèntica revolució.
Afrontar, des d’una perspectivade ciutat, el repte que aquestscanvis suposen va més enllà depotenciar les activitats tecnològi-ques o amb un alt componentd’innovació. És un repte ambuna important dimensió cultural ieducativa. No es tracta nomésde facilitar el procés de renovacióeconòmica o tecnològica: estracta de construir una nova for-ma de convivència i d’interacciósocial. ◆
Les noves coordenadesdel segle XXI
Les tecnologies de la informacióhan fet possible que les dades, lainformació de base, sigui cadacop més accessible i més barata.
El que avui necessiten les perso-nes, les empreses i les organitza-cions és transformar aquesta in-formació en coneixement: co-neixement aplicable a la respos-ta a les demandes de la societat.
És aquí on hi ha un dels gran
reptes. Que exigeix inversió enformació i suport a les iniciativesamb un alt component d’innova-ció, entenent que la innovacióno es refereix només a tecnolo-gia.
Al mateix temps, cal difondre atotes les capes de la població elsfruits del progrés i evitar –com amínim corregir– els costossocials que es poden generar enaquest nou context. ◆
Tecnologia i coneixement
«Avui, molts de nosaltres, els que utilitzemles noves tecnologies, tenim moltes mésoportunitats que la gent que ni tan solssap que aquestes tecnologies existeixen. Iaixò, a mi, de vegades em fa vergonya. Moltsdels que som aquí som uns privilegiats, iaixò no hauria de ser així. I això només espot canviar amb educació i formació.»
Manel SanromàFòrum estratègic “Reus i la societat del coneixement”
«Un nou model basat en la noció deCatalunya-ciutats pot ser mediambientalmentsostenible, socialment equilibrat i eficientdes del punt de vista econòmic. Perpreservar el medi natural cal una novaestratègia urbana que eviti la dispersió. Perequilibrar socialment el país cal integrarels nous fenòmens socials radicatsfonamentalment a les ciutats. Per potenciarl'eficiència econòmica cal generareconomies d'aglomeració alternatives algegantisme urbà, basades en la cooperacióentre ciutats.»
Joan TrullénFòrum estratègic “L’impacte del trenen el futur de Reus”
La ciutat del coneixement
28
La ciutat que volem
El Mercadal
Administració Obert@Nom que s'utilitza per ferreferència al nou model de ges-tió de les administracions públi-ques a partir de l'aplicació de lestecnologies de la informació. Unnou model que implica canvistant pel que fa a l'estructura inter-na de funcionament com a l'es-tructura externa, és a dir, a lesrelacions amb la ciutadania, i quees caracteritza per una majorobertura: orientar l'actuació enfunció de les necessitats i exigèn-cies dels ciutadans.
Atenció integradaModel d'atenció a la ciutadaniadesenvolupat des de les admi-nistracions públiques d'acordamb els plantejaments del pro-jecte Administració Obert@. Escaracteritza per la utilització detots els canals possibles permillorar les relacions amb la ciu-tadania i acostar, de forma inte-grada, l'engranatge administratiua les persones. Molts d'aquestscanals estan relacionats amb lestecnologies de la informació (trà-mits on-line a través d'Internet,
videoconferència, etc.), peròtambé n'hi ha de tradicionals,com el telèfon o l'atenció pre-sencial.
Ciutat digitalDenominació genèrica per alsprojectes estratègics desenvolu-pats per les ciutats en les novescoordenades de la societat dela informació i del coneixement.No es circumscriuen a la posa-da en funcionament de propos-tes relacionades amb la tecno-logia sinó a la manera d'afrontarels canvis i reptes (culturals,econòmics, sociològics, etc.)que comporta la nova societatdigital atenent bàsicament ados objectius: assolir majorsnivells de qualitat de vida iaprofitar les noves oportunitatsde desenvolupament.
e-learningModel de formació que utilitzala tecnologia com a suport. Ésun tipus de formació a distànciaque, com a tal, permet donarresposta a les necessitats delsalumnes que no poden seguiruna oferta formativa amb hora-ris fixos o que impliqui des-plaçaments, però a diferènciadels models tradicionals esbasa en la interactivitat en elprocés d'aprenentatge. El refe-rent en l'àmbit català i fins i totinternacional és la UniversitatOberta de Catalunya. El formate-learning permet acollir dife-rents nivells formatius, des delsensenyaments universitaris finsa la formació continuada o laformació especial.
Fractura digitalTerme amb el qual es fa referèn-cia a un dels possibles fenòmensassociats al desenvolupament dela societat del coneixement. Esrefereix als desequilibris, tantsocials com geogràfics, quepoden donar-se entre aquellsque utilitzen les tecnologies (i,per tant, tenen accés a les novesoportunitats sorgides en aquestàmbit) i els que no (i, per tant,queden marginats del procés dedesenvolupament general). L'ac-tuació de les administracionspúbliques, especialment a escalalocal, és articular els mecanismesnecessaris perquè ningú no
quedi al marge del procés i evi-tar, per tant, la fractura digital.
InternetXarxa de telecomunicacions d'a-bast internacional que avui utilit-zen sis-cents milions de perso-nes arreu del món i on podemtrobar tota mena de serveis: d'in-formació, comercials, lúdics… Ésun mitjà en constant evolució ique qüestiona molts dels meca-nismes de funcionament tradi-cionals dels països i dels estats(restriccions en l'accés a la infor-mació, transaccions comercials,etc.). Tenint en compte la veloci-tat amb què el mitjà està evolu-cionant des del punt de vista tec-nològic i l'augment dels usuaris,aquests problemes de delimita-ció de marcs reguladors entrepaïsos seran cada cop mésimportants i exigiran decisionsconsensuades i ràpides.
Societat de lainformació i delconeixementNom amb el qual es fa referèn-cia a les transformacions que, enels darrers anys i a partir de laimplantació de les tecnologiesdigitals, han variat els esquemesde funcionament social. No esredueix, per tant, als canvis asso-ciats directament a l'aplicació il'ús de les noves tecnologies,sinó a la variació d'esquemes detot tipus: econòmics, sociològics,culturals… Unes noves coorde-nades d'actuació on el valor méspreuat és la informació i l'ús pos-sible d'aquesta informació, demanera que tots els fenòmensrelacionats amb la comunicacióadquireix també una rellevànciaespecial.
VideoconferènciaSistema que, a partir de la trans-missió de la imatge i de la veu,permet la comunicació en tempsreal entre persones que es tro-ben en llocs diferents recreant elque seria una conversa tradicio-nal. És un dels usos de les tec-nologies de la informació quepermet diferents aplicacions: enel món de l'empresa (reunionsentre directius i professionals),de la sanitat (atenció i consultesa domicili) i també de l'adminis-tració. ◆
Diccionari de la societat de la informació
La ciutat que volem
El Mercadal29
La ciutat del segle XXI
30
La ciutat que volem
El Mercadal
Repensar el disseny de la ciutaten relació a la futura estació delTAV a l’aeroport. Aprofitar l’opor-tunitat del Pallol. Pensar la ciutatdes dels barris, proposant itinera-ris que teixeixin una xarxa decentralitat i urbanitat. Potenciarl’accés a l’habitatge dels joves id’altres col·lectius desfavorits. Fo-mentar, en la construcció de laciutat, els signes d’identitat coma criteri d’actuació en tots els àm-bits i sectors de la ciutat (ReusImpuls 2005)
• Facilitar l’accés a l’habitatge.Implicar la ciutadania en lapresa de decisions en el dis-seny de la ciutat i en la cons-trucció dels espais urbans.(PEC)
• Redactar i aprovar el Catàlegdel Patrimoni Historicoarqui-tectònic. Recuperar el centrecom a zona amb qualitat devida i barreja d’usos (Agenda21)
◆
La ciutat de les persones
En aquests moments Reus estàrealitzant una autèntica tasca dereflexió i de disseny al voltant dela ciutat futura. Tot plegat dónalloc al croquis de la ciutat delsegle XXI, contingut en quatreanelles:
El tomb de ravals, que ha de serel resultat d’una lectura contem-porània del centre que el conver-teixi en un espai obert on convis-quin diferents usos.
L’anella dels passejos i les rieres,que ha de definir la ciutat delsvianants, el gran centre comercialobert.
L’anella de les rondes, que ha degarantir la connexió del centreamb tots els barris. I l’anella deles variants, amb la qual s’han derelligar els accessos a les novesinfraestructures que connectenla ciutat amb el territori.
◆
Les 4 anelles
Hi ha projectes emblemàtics encadascuna d’aquestes anelles: elPallol, el barri del Carme, el parcdel Roquís…
I hi ha també grans reptes defutur: per exemple, la remodela-ció de les entrades a la ciutat i latransformació urbanística deriva-da del trasllat de l’actual via fèrria
un cop es defineixi el traçat deltren d’alta velocitat.
El tren, novament, com ha pas-sat en altres moments històrics,determinarà les possibilitats decreixement i la configuració de laciutat. I no únicament en termesde paisatge urbà, sinó en termesde creixement residencial. ◆
Reus està culminant un procés detransformació urbanística que, en els propersanys, ha d’acabar de definir un nou perfil urbà:el contenidor de “la ciutat de les persones”,l’espai físic d’una ciutat emergent pensadaperquè actuï com a motor d’impuls i deprogrés. El nou perfil urbà defineix el“contenidor de la ciutat de les persones”
La ciutat emergent
El futur passeig Nord
La ciutat que volem
El Mercadal31
Projecte de Parc delRoquís entorn
La futura àrea del Pallol
Maquetes del Barri delcarme
32
La ciutat que volem
El Mercadal
La ciutat que volem
El Mercadal33
Si fins fa poc l’escala local, lavisió del primer pla era encarapossible, avui el context generalens imposa emmarcar el nostrefutur des d’un enquadramentmés ampli. Els municipis, jasiguin ciutats grans o poblespetits, no poden pensar la sevaactuació de manera aïllada i indi-vidualitzada. ◆
Xarxa deciutats
Reus s’ha definit sempre com una cruïlla decamins, com un espai de relació amb elconjunt del territori i amb vocació de treballarper al desenvolupament col·lectiu d’aquestterritori. Una ciutat oberta al Camp i oberta alconjunt del país que al segle XXI vol ser pre-sent al mapa com un espai de referència.Perquèvui els camins són molt més que rutesde transport de mercaderies.
Ciutat oberta
Girona
Barcelona
Lleida
Viella
la Seu d’urgell
Tremp
Balaguer
Tortosa
Mòra d’Ebre
Reus
Tarragona
Valls
Amposta
Igualada
Manresa
Vilafrancadel Penedès
Vilanova i la Geltrúel Vendrell
Terrassa
Vic
OlotRipoll
Berga
FigueresBanyolas
la Bisbald’Empordà
Granollers
Sta. Colomade Farners
S. Feliu de Llobregat
Matarò
Sabadell
Xarxes verticals amb BarcelonaResta de xarxes verticalsXarxes horitzontals
Girona
Barcelona
Lleida
Tarragona
Tortosa Amposta
Reus Vilanova i la Geltrúel Vendrell
S. Feliu de Llobregat
GranollersSabadell
Terrassa
Manresa
Igualada
Vic
Ripoll
Figueres
Xarxes verticalsXarxes horitzontals
[Font: UAB, Departament d’Economia Aplicada]
[Fon
t: U
AB, D
epar
tam
ent
d’Ec
onom
ia A
plic
ada]
34
La ciutat que volem
El Mercadal
Els Mallorquins
Els Mallorquins són una de lesquatre parelles de nanos quel’any 1947 Ràdio Reus va enco-manar a l’escultor Modest Genéi que havien de representar elsquatre països de la CoronaCatalano-Aragonesa. Per a la rea-lització del mallorquí, ModestGené, va optar per fer un autor-retrat.
Les presses per fer l’encàrrec vancondicionar el resultat final, unsnanos excessivament grans i pe-sants. Això contribuí a un ràpidenvelliment dels caps. Passatsvint anys, en un estat lamenta-ble, van ser substituïts pels queactualment festegen pels nostrescarrers, construïts per DavidConstantí. ◆
El ball de la cadena dels nanosEls nanos mengen trumfes arròs i peix pudent,No sé com s'ho arreglen aquesta pobra gent.Els nanos són un dropos, no volen treballar,I a casa de la vila me'ls volen despatxar.
Concurs de receptes de cuina La Taronja
La ciutat que volem
El Mercadal35
La malaltia de la tristesaFruit comestible del taronger, deforma rodonenca, de mida varia-ble i compartimentat interior-ment en grills. El seu sabor, dolço agredolç, varia segons les racesi les varietats. D'una gran riquesaalimentària, la taronja té un ele-vat contingut vitamínic, especial-ment de vitamina C, i de diversessals minerals. També conté hes-peridina, aminoàcids i pectines.
A més de consumirse com a frui-ta, les taronges (fins i tot lesamargues) s'usen per fer-neconfitures i melmelades i obte-nir-ne suc (fresc, conservat, con-centrat o deshidratat), consumitcom a tal o com a ingredient denèctars i de begudes. De la pells'extreu l'oli essencial de taronja,que s'utilitza per fer curaçao.
◆
Cada any, quan s'obren les portesde l'hivern, arriba l'hora dels taron-gers. El color verd de les fulles i elsfruits rodons i brillants componenun paisatge que és senyal d'iden-titat. A la primavera, les flors blan-ques escampen una fragànciapenetrant que, capturada en per-fums i en menges exquisides, ensagermana amb la resta de poblesde la Mediterrània.
Orignari del sudest d'Àsia, eltaronger és un arbre delicat.Que exigeix tenir-ne cura totsels mesos de l'any. Un arbreque, com la resta de cítrics, estàexposat a "la malaltia de la tris-tesa": l'efecte d'un virus trans-mès pels insectes que va reco-brint el fruit d'un polsim grisver-dós que poc a poc acaba asse-cant l'arbre. ◆
Es tracta d'un concurs obert areceptes de cuina que tinguincom a ingredient bàsic o secun-dari la taronja, ja es tracti de pri-mers o segons plats, postres obegudes. Es valoraran de ma-nera especial l'originalitat i la faci-
litat d'aplicar les receptes a lacuina de casa.
¿Com hi podeuparticipar?A través dels Centres Cívics o desdel web: www.reus.net ◆
L'Ajuntament de Reus convoca el concurs LaTaronja amb una doble finalitat: d'una banda,promoure la participació ciutadana en unesdeveniment relacionat amb els processosestratègics "Reus >> 2005" i, de l'altra,estimular la utilització de les tecnologiesdigitals.
PremisS'estableixen 4 premis:· Premi La Taronja >> 2005:
un ordinador personal ambimpressora
· Premi Espais 7: matrícula gratuïta per a uncurs d'informàtica a l'IMFEMas Carandell
· Premi del públic: un cap de setmana a Valènciaper a dues persones per visi-tar la Ciutat Tecnològica (ambviatge amb l'AVE)
· Premi infantil: una càmera digital
¿Com podeu participar en l'elecció del premi del públic?Valoreu les receptes presentadesa concurs que trobareu a la saladel costat o bé a través del webwww.reus.net (recordeu que ani-ran arribant receptes fins al 23de març). Un cop hàgiu deciditquina s'hauria d'endur el premi,ompliu la butlleta de votacióamb el número d'identificació dela recepta i pengeu-la d'una deles branques del taronger.
El lliurament de premis tindràlloc el 30 de març a l’espai dereceptes de l’exposició ◆
La taronja
36
Opinió
El Mercadal
PSC
Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC
Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU
Pel camí de laparticipació
Cal ser més atrevits
Definir un model de ciutatsempre porta certescomplicacions. Amb el risc quehom pugui pensar quedarrere d’aquesta afirmaciópot amagar-se una possibleindefinició, en política cal, perdamunt de tot, dir què espensa perquè tothom coneguiamb qui tracta i tenir laconsciència ben tranquil·launa vegada has demostrat elrespecte per les regles del joc.
El model de ciutat quecadascú proposa comporta unseguit de conceptes que, perforça, giren a l’entorn de laconvivència o la no-convivència.La ciutat, en tots els seusaspectes, ha de ser socialmenti físicament habitable.Habitable vol dir la milloracontinuada i planificada delsespais, carrers, places iequipaments que permeti unequilibri entre zones, on elsvianants tinguin prioritat sobreels vehicles, on les famíliespuguin gaudir de totes icadascuna de les accions quees programen des del’Ajuntament, on l’educació esconverteixi en el factor clauper al desenvolupament de
les persones. Habitable vol dirplanificar el creixement fins ales possibilitats reals de laciutat tant pel que fa a l’àmbitfísic com a l’economiaproductiva, sense enganyar-nos ni prometre impossibles.Habitable vol dir tenir encompte la diversitat de visionsen qualsevol nou projecte,sigui de l’àmbit que sigui, demanera que afavorim elrespecte a les persones ambdiscapacitats o els factors degènere.
Si tots tenim molt clar elposicionament actual de laciutat i entre tots hem definiton volem arribar, és clar quenomés cal determinar elscamins, donar-los a conèixer atothom i vehicular els mitjanshumans i econòmics quepermetin assolir els objectius.Els processos participatiusengegats fins a la data ensconfirmen que som en el boncamí per afavorir l’habitabilitat,la convivència i el respecte peruns valors democràtics onl’ètica i el concepte de servei ala ciutadania estiguin perdamunt de qualsevol interèsparticular. ◆
Els regidors del grup municipalde CiU sentim l’orgull d’haverintentat defensar durant anys,al costat del nostres legítimsinteressos de partit, l’interèsgeneral de la ciutat. Res noens ha motivat tant com fertot allò possible perquè laciutat avanci en qualitat, almateix ritme per a tots i ambla balança al més equilibradapossible entre el benestareconòmic i el benestar social.
Nosaltres també formem partdel conjunt de la població queopina, amb criteri fonamentati sense demagògies, que laciutat ha avançat força en elsúltims anys, però per darrerede l’exigència dels temps imenys del que ho han fetaltres ciutats. Creiem que lesenormes possibilitats de Reusestan encara, en bona part,pendents de l’empenta políticaimprescindible que les facirealitat. Hem estat pocambiciosos, poc agosarats,poc atrevits i un pèlacomplexats. Pot ser que hagiestat una actitud de recel,partidista, provocada pel fetde no coincidir el color delsgoverns supramunicipals amb
els de la ciutat, una situacióque no ens consta reconèixerque s’ha anat guarint unamica en aquest mandat.
Hem impulsat, sempre des delconsens i el diàleg, projectesque en poc temps han passata formar part de la nostra vidaquotidiana: Canal Reus TV, elCentre d’Estudis Superiors del’Aviació, la ruta modernista, lamostra de l’oli nou, el noutransport urbà, els estudisuniversitaris, els contenidorsde brossa soterrats, laincorporació de les TIC, lacreació de sòl industrial, itantes i tantes coses quesempre formaran part, senseexclusives, del nostresentiment més íntim.
Ara ha arribat el moment dereconvertir l’edifici de la plaçadel Mercadal –l’antic banc deSantander – en un espaiemblemàtic que, abans denéixer, ha estat batejat com laCapsa Gaudí. Un encert queno solament compartim sinóque acollim amb entusiasme.Tan de bo esdevingui laprimera d’una col·lecció decapses plenes de sorpreses◆
Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV
Quina ciutat volem?
ICV
CiU
som en el bon
camí perafavorir la
convivència iel respectepels valors
democràticsEduard Ortiz
Els portaveus expressen les seves visions sobrela ciutat que volem. La ciutat actual i la ciutatque entre tots hem decidit que ha de ser. Des dela seva òptica, cadascun dels articles és unainteressant aportació dels diversos GrupsMunicipals que explicita amb claredat lesdiverses visions que conviuen en l’actualconsistori ◆e
ls projectesque hemimpulsat
formen partde la nostra
vidaquotidiana
TomàsBarberà
Opinió
El Mercadal37
Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC
La participaciócomença amb el diàleg
ERCPPC
Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC
La ciutat present i laciutat futura
La participació és certamentimportant, fonamental diria jo,però la participació benentesa comença amb unacosa tan senzilla com és eldiàleg amb els propisciutadans i ciutadanes, ambels veïns i veïnes afectats peractuacions, amb aquells quetenen quelcom a dir sobre elfuncionament de la ciutat isobretot amb qui et potproposar camins millors iefectius per fer avançarsectors determinats. I moltscops, en l’actual mandat,aquestes inquietuds no hanestat escoltades amb prouinterès.
No hem d’oblidar que elspolítics no som més querepresentants i defensorsd’interessos municipals i queles queixes i suggeriments hande ser admesos com a críticaconstructiva i han de rebreresposta immediata. Crec quela ciutadania pot perdonarl’equivocació, però no perdonal’engany ni les falses veritats.La meva obligació és exigirtransparència, rigor i eficàcia atots els projectes de ciutat. Hiha, però, un tema com a
mínim tan important com elsgrans projectes d’aquestaanomenada ciutat emergentque ens volen vendre (amb laqual estem tots d’acord) quehi transcorre paral·lel i que, avoltes, sembla oblidat perl’equip de govern: el dia a dia,els detalls, el gust per lescoses ben fetes. No s’hi valque ens parlin de la grandesadel futur quan no es té encompte el present.
En els darrers quatre anys noha millorat la circulació,continuem amb el tram baixdel passeig Prim i el passeigMata sense una imatgecoherent, les empresesmarxen i les que volen venirtroben massa impediments,l’obra pública ha ofert un nivellmolt alt de descoordinació, demanca de control i de pocaqualitat, els carrers no estanmés nets i continua havent-himoltes pintades. Realmentveiem on s’inverteixen elsnostres impostos? A tresmesos de les eleccions, mésque fer grans exposicions defutur hauríem de repassar laciutat que tenim i com novolem que continuï essent.◆
La ciutat que volem. Ambaquest títol hem volgutexplicitar tota una sèrie deprojectes suggerents iengrescadors que durantsaquests quatre anys s’hanposat en marxa i queparteixen d’una maneradeterminada de fer les coses.D’una banda, en clauparticipativa s’handesenvolupat les processosestratègics, que estancontribuint a avançar vers unaprofundiment de lademocràcia real. D’una altra,des de l’equip de governs’està treballant per perfilaraquesta ciutat tal com lavolem.
ERC hi ha tingut un paperfonamental, en l’elaboraciód’aquests projectes. Des de lanostra representació municipalal govern, estem treballant persituar la nostra ciutat davantdels reptes del present ipreparar-la per als del futur.Els homes i les dones d’ERCd’aquest Ajuntament hemestat protagonistes d’iniciativesemprenedores, en algunoscasos fins i tot arriscades, peròsempre actuant des de criteris
seriosos i amb la il·lusió detreballar per al futur de lanostra ciutat i de la nostraciutadania.
La llista d’accions és llarga ivariada. Podeu veure-ho enaquesta exposició: durantaquesta legislatura s’hanposat les bases per a un canviestratègic a la ciutat, i en ladefinició d’aquestes basesERC ha tingut un paperessencial. Des d’apostar perl’estació central intermodal delTAV fins a redissenyar lesactivitats d’estiu per als nostresxiquets i xiquetes; des deposar en marxar el Pallol finsa crear la xarxa d’escolesbressol; des d’elaborar plansdirectors per millorar lacirculació fins a construir uncrematori municipal; des departicipar activament en elsplans comunitaris fins areconduir Fira de Reus...
Som conscients que hemcontribuït activament a edificaraquesta ciutat que volem: unaciutat més justa, més solidària,més activa i amb ambicionsde ser nacionalment méslliure. ◆
Únicament les personesposseïm la increïble capacitatde comunicar, d’expressar ambsons i imatges els sentimentsd’emoció — tristesa, desencís,il·lusió— que ens uneixen alsaltres. En la societat actual, lacomunicació s’ha convertit enun aparador rutilant que serveixtant per exhibir grans fiteshumanes com petites futilitatsquotidianes i és aquest poderimprecís però fascinant de lacomunicació el que ens hauriad’exhortar a potenciar-ne un úsresponsable.
Tot això ve a tomb de l’exposicióLa ciutat que volem, un intentde mostrar als ciutadans les
grans línies d’actuació i lesrealitzacions d’aquest mandatmunicipal que tot just acabem.Amb un punt de partida adreçata engrescar la ciutadania en elprojecte comú de la ciutat, lamostra malbarata entusiasme irecursos a destriar les fesomies ianhels d’uns reusencs ireusenques que parlen de laciutat, que opinen dels seusreptes i il·lusions. Sens dubte, elprojecte és una temptativatotalment legítima de donar unmissatge: la ciutat se sappreparada per a nous reptesfuturs, per liderar un nou temps.I aquest propòsit és el que fallaenmig d’una factura impecable:es confon el mitjà (l’exposició)
amb l’objectiu (animar la ciutat)i s’hi aboquen inadequadamentimportants recursos públics.
I és que el Reus que volem desdel grup municipal d’ICV és unaciutat engrescada peròactivament conscient de lesseves il·lusions, un Reus quesigui escoltat quan participisiguin quin siguin els processos:estratègics o quotidians, unReus que disposi de canalsòptims per fer arribar les sevesdemandes. Totes les societatsnecessiten de projectes queil·lusionin i aglutinin la sevaciutadania, però no podemcórrer el risc d’il·lusionar-nossense contingut, sense
esperança que el treball quefem millori la nostra ciutat i lescondicions de vida de totsplegats. ◆
shan posat lesbases per a
un canviestratègic
EmparPont
no podem
córrer el riscd’il·lusionar-nos sensecontingut
AntoniOliach
realmentveiem on
s’invereteixenels nostresimpostos?
LópezMallol
38
La ciutat que volem
El Mercadal
Participants:Abdelkader MedouarAbdellah EssaberAbdellatif SoulimaniAbel Figueres Milà Adela Blasi Adelina MolarAdrià Farré Manresa África ValienteGonzálezAida Basora Alba Jara MarzoAlbert CalduchAlbert FontsAlbert GalceràAlbert Macaya RuizAlbert ValdepeñasRoigAlberto BondesioMartínezAleix Vives GarrigaÀlex Martínez MedinaAlfred Artiga Callizo, Alfredo ArolaSanromà, Ali MimounAlicia TudelaAlonso Martos MuñozÀlvar Fortuny MiróAmalia MansoAmine ZerarkaAna María CastroBatisteAna RíosAndreu Pujol del PozoAndreu RetameroPallarèsÀngel Cortadellas iBacariaÀngels Bosque RipollÀngels CortadellasBecariaÀngels Muñoz MoraÀngels Paixà BertranAnna Bellver CominAnna LópezAnna M. JornetAragonésAnna Mari MolinaAnna Minguella RebullAnna Pérez SerranoAnna Timón TorresAnton AymemíGonzálezAnton ColomAnton PàmiesMartorellAnton Pellicer AguadéAnton SànchezAnton Tapias SimóAntoni ColomSoronellasAntoni Daniel PratsFabra Antoni M. VidalColominasAntoni Masip FortAntoni Oliach GüellAntoni Pont AmenósAntoni Puig i SoléAntoni PuigdollersVilanovaAntoni Vidal SuñéAntònia Oliver EsteveAntonia TroyanoAntonio Jiménez Antonio Pinyol GaleriaAntonio SolsonaPiqueraAraceli RuizAracel·li Sotoca Arantxa Muñoz CortésArantxa UrangaAraquistainArnau Farré Manresa Arselí Garcia MariscalAureli Moya Labarta Baldomero OlivéDomingoBaltasar Valera ParraBelén LópezBenet Oriol Andreu, Cándido ÁlvarezCarles BusquetsRosichCarles Fargas Carles Moles AbellóCarme Cervelló TorrenCarme GinerCarme JordanCarme OrtizCarme Saldaña MarsalCarmen GarridoCarmen LópezCarmen Ortiz VaqueroCèlia Asens JiménezCharo Romano de losSantos
Clara Ribas SugrañesCoia AngueraCoia Cavallé i FerréCoia DolsCoia DomingoConsol Rull PallarésCori VallCristina MartínezGalvánDami CarmonaAmador49Damià VernetDaniel LunaSanantonioDavid Amigó Manresa David Fernàndez David LafuenteMasdeuDavid LlambrichRobertDavid López PugaDavid Novillo CanoDenio Grifoll EscodaDídac AlujaDídac Rodríguez Gras Dolores Abellán MallaDolores AcedoDolores IzquierdoDolors Aguas SeguraDolors Bargalló RuizDolors Blanes MorenoDolors JuanpereViñetaDomingo GonzálezEduard SolerEduard VallèsEduard ValvenyEduardo Soler Garcíade OteyzaElisa AbellánHernándezEliseu BárcenaArgilaguetEmili Tost RobusterEmma Mestre CavalléEncarna BarberàEncarna RegaEnric Aguadé Sans Enric de Luca VázquezEnric Queralt CatàEnric Valls GiménezEnrique García AlonsoEnriqueta CastroBatistaEnriqueta SardàErnest París JustEster De la PeñaEugeni Capella RocaEulàlia BarcelóEva Martí EsparzaFabiana ÚbedaFanny Galve GavaldàFàtima SabenchFatna BenjilaliFèlix BoronatFerran Benach Pascual Ferran Torrens BarcelóFerran Vidilla BultóFina Anglès Soronellas Fina Folch Mogrobejo Flora Salas EsteveFrancesc BlascoMartorell Francesc CruaCarrerasFrancesc Domènech Francesc EscodaMallorquí Francesc InvernónRojals Francesc SalasFrancesc SanromàSedóFrancesc Xavier CluaCatalàFrancesca FerranFrancisco JavierEstacio ObreroFrancisco MedinaVicenteGabriel BosquesSànchezGabriel Ferrer Puig Gemma Amill PerellóGerard CasasGerard MiravallMéndezGerard Salvat RaüllGisela CastellsGlòria Musté SadurníGlòria Puig MonleónGuillem Cabré SalagreHassan JeffaliHassane El KallauchiHelena TarragóHilal TarkouHouda BenAbdelkhalak
Ikram RianImma Estivill Balsells Iolanda FontgibellPinoIsaac Albesa Mestre Isabel Álamo OlivaIsabel BoixerasDelclosIsabel Celestino Poto Isabel IturrietaIsabel RuizIsabel SimonIsidre Domènech Bru Isidre Solé GispertJ. Anton SànchezAndreuJ. Antonio LópezDelicadoJ. Augusto GarciaNavarroJ. Lluís CastánSolanellasJ. Lluís Romagosa iFolch Jacint Pallejà Sedó,Jaime MorenoMadueñoJamila El GuahoudiJaume AmenósMasdeu Jaume Arbós BallarínJaume Cabré FontseréJaume Duch PonsJaume FernàndezMiróJaume Gras Jaume Grau AmenósJaume Juan MagrinyàJaume MassóCarballido Jaume MestreJaume Vendrell FaciJavier Pinilla RustarazoJesús Ángel AristeJustoJesús Àngel Aristé, Jesús Montiel ManjónJesús Palau VallverdúJoan Amigó Ferrater Joan Antoni Verge iGuarchJoan Aragonès BoquéJoan Baz Joan Carles FerratéMeseguerJoan Carles FrancèsJoan Cochs MassóJoan Ferran MercadéJoan Guinovart FerréJoan M. Roig Ferré Joan M.Estivill Balsells Joan Manel Oliva Joan Manuel OlivellaBalcellsJoan MartínezJoan MasdeuJoan Miquel CarbonellRieraJoan MoncusíMagdalenaJoan MorenoBuqueras Joan Prous Masdeu Joan Ramon PortaEscolaJoan RodríguezRecasensJoan Rom Sedó Joan Rosell GüellJoan RosichJoan Sanjuan BalsellsJoan Sas QueJoan TortajadaRodríguezJoana Ballesta GarciaJoana FloresJoana GuillénMarchanJoaquim Batista PujolJoaquim CalvoJoaquim CampsJoaquim CampsCalmetJoaquim M. Barriach Joaquim MallafrèGavaldàJoaquim MirallesRiquéJoaquim NinotSugrañesJoaquim Oliva Valls Joel Gracia PérezJoob Henri De JongJordi Bayonas VilaltaJordi BergadàJordi Bros RibesJordi CasanovesJordi Cervera Martínez
Jordi Clavero Roca Jordi DomingoCeperuelo Jordi Escolà RoviraJordi García Arnau Jordi Gil Jordi Llurba FerrerJordi MoraguesJordi Nogués Ferré Jordi QuirogaFernándezJordi Rovira IzalJordi SugrañesJordi Torres LópezJordi VedellJosé A. HernándezMartínez José Antonio ValeroNúñezJosé Bausán López José Garcia Ibáñez José López BéjarJosé Luís JuliánJusticiaJosé Luis Paternain José Luis SànchezJosé Miguel Durán Josefina Ferré DalmauJosefina LozanoJosefina Tost MolasJosep MurgadesBarcelóJosep Abelló BarbatJosep Banet Prats Josep Batista Pujol Josep Bonet Costa, Josep BuixedaJosep Calavera FerréJosep CamíJosep CartanyàEscodaJosep CasanovasGilabertJosep Cugat Puiggalí Josep Ferreres Casas Josep Figuerola ParesJosep Garcia MagriñàJosep Gil Ribas Josep Lluís Creus Josep Lluís EsporrinFortitJosep Lluís JuliánJusticiaJosep Lluís Pau RoigéJosep M. ArauzoJosep M. AriasGiménez, Josep M. Bové BruSerraJosep M. ForcadellJosep M. LlorachGarciaJosep M. OlestiDomènech Josep M. PàmiesDalmau Josep M. Piñol AlabartJosep M. Ribas ProusJosep M. RocaDomingoJosep M. TintorerJosep M. Troter MartíJosep M. VallvèJosep M. AixalàAymamí Josep M. BalañàCabrito Josep M. Borràs Josep M. FargasCardeñasJosep M. Llurba FargasJosep MachadoJosep MachadoBarroso Josep Navàs Josep Pascual CluaJosep RisueñoJosep Roig AymamíJosep TutusausJosep VandellòsAlbaresJosep Xavier Pujol Juan Gallardo AlgueróJuan M. ZaguirreFernándezJuan Manuel EzaguirreJuan Ramón ArellanoJudit CervellóJudit CrivilléJuli GiménezRodríguezJulieta Romero EyrasJulio Rodrigo FuentesJusto Lozano GómezKanti Pellicer ValverdeKhadija BakhouyaLahcen OuakkaLaid Mokhtari
Laura MollarLaura van SchiltSabaterLaura Ximenis XimenisLluís A. Font deRubinat GarcíaLluís BelLluís Colomés FigueraLluís Micó FernándezLluís Nualart BerbelLluís PasqualLluís SoroLluís Tenllado BravoLluïsa VicensLlum RuizLourdes AlbiFernándezLuis Ripoll García-MansillaLuisa RomeroGiménezM. Àngel MartínezVallèsM. Àngels AlasàFranquès M. Carme AsensMasalias M. Carme DomingoBelandoM. Carme GuerreroGarcia M. Carme MolinaM. Carmen MartíBiosca M. Claramunt EstradéM. Dolors SetóM. Lluïsa Estivill Olivé M. Mercè ChiapellaMicóM. Mercè EscolàRovira M. Pilar Espelt AlujaM. Pilar López BastidaM. Sánchez-CosgallaRubioM. Teresa PitarchMorell M. Victòria SánchezM. Antònia CodinaBertranM. Carme CompteM. Carme MartíBioscaM. José CocaFernándezM. José GiménezSantiagoM. Lourdes RocaPallejàMaite Aristé Maite CanaldaFuambuenaManel Barroso Piñol Manel EiximenoMoresoManel Llauradó Manel Margalef Manuel Poyato PoyatoMar Aparicio Mauleón Marcel GuinovartMarcel·lí CastellnouArbiMarcel·lí MuñozEncinasMaria Àguila NavarroMarià Arbonès Maria del CarmenEscudero LeónMaria del CarmenMartínez BayonaMaria del Mar OlivaGilMaria José FiguerasMaría MármolMaria Nin BarcelóMaribel Andreu GrisoMaribel CalvoCaballeroMarieta NoriegaRevueltaMariona AndreuMarta VictoriaMartorellMelodi CórdobaPeinadoMercadé Bernal, Mercè AlabartMercè Godall (†)Mercè MartínezMáñezMercè Mora RomeraMercè PratsMeriem BenAbdelkhalakMerxe SánchezIzquierdoMiguel CaballeroValcárcel
Mike Holt Milouda AsseymiMiquel Àngel BovéMiquel Àngel LucenaMoralesMiquel Àngel MolinaTroyaMiquel DomingoRodríguezMiquel Sedó RibasMireia Rivera HerraizMisericòrdia AlbouyMartí Misericòrdia DomingoMisericòrdiaDosaiguasMisericòrdia NomenXatruch Misericòrdia SerratAsensMohamed AarabMohamedBouchancouctMohamed El HadriMohamed EssaberMònica Anguela BatlleMònica Balsells AranMònica Garcia GarciaMontse CarbonellMontse RoigéBustamanteMontserrat BalcellsMontserrat BartoloméCedóMontserrat ButilléMassaguéMontserrat CorbellaRedónMontserrat DéuBenitoMontserrat ForasterAdseràMontserrat GelonchMontserrat Ibarz Montserrat MatasMontserrat Poca Bell-llochMontserrat ValvenyMontserrat VecianaNaima RagraguiNajat ZbariNajia SadikiNatàlia Avilés PàmiesNatàlia Oviedo MerinoNerea Ramos ArenasNeus Cardenas MorellNeus Fuster PontNin Pyo LeeNoèlia Martell CuencaNoèlia MasdeuDomingoNoemí HernàndezVallverdúNoemí RabassaNuri Pérez SansNúria Baldrich MoraNúria Bruno MasNúria PérezOctavi Anguera Ortiga Òscar MartíÒscar SubiratsTorrebadellOti Mazo PelayoPaco Medina Paquita CastañoPamiesPaquita Sanz FortunyPatrícia Gay Sorrius Pau JubilàPedro CamachoPenélope GonzálezPareja Pere Anguera Nolla Pere Folch PiquéPere Freixas CrusatPere Joan Nolla SoléPere Jornet Pere LíndezPere NavarroTorrecillasPere PaixàPere Toledano AriasPere VidalPere VilaltaPere Vilalta VilaltaPilar Alberich FornsPilar Álvarez MuñozPilar Carbassa TorresPilar CarreresPilar Espelt Aluja Pilar Figueras TorruellaPilar Llauradó MasPilar Pérez LópezPilar Sarabia SariñenaPilar ValcárcelMartínezPrimitiu VallverdúRoca
Rafael Arasa Martorell, Rafael Julbe SolicheroRafael RuanaRafael Sáez PomboRaimon AragonèsRamon Amigó Anglès Ramon Boj i Gil Ramon Casanovas PiRamon CastellvíRamon Ferran Pagès Ramon Folch Folch Ramon Gomis deBarberàRamon Llop Masip Ramon Nadal AlbiolRamona ProusMasdeuRaquel Prius Sardà Raul Cerrillo ClavijoRaúl RodríguezBellancoRobert Pedrico FarréRoberto GarcíaCasado Rodrigo MirallesRoger Bosch BatlleRosa Just MasdeuRosa M. SurrocaMaciàRosa M. Vila CasasRosa Mari RodríguezRosa Mestre CardonaRosa Novell BovéRosa SerranRoser Queralt MestreRoser Solé RofesRuben Torres Del SazSaida El FeddaliSalomó TorresRodríguezSalvador JuanpereHuguetSalvador PalomarAbadiaSandra RodríguezGarcíaSanti SuárezSantiago Lara PardoSantiago MartínGonzález Santiago MartínezTellaSaray Ciudad SánchezSerafina MartorellSergi Franch i Segarrès Sergi NoguésSílvia Arroyo AparicioSílvia Flix Avià Silvia GómezPelechanoSofía Durán SánchezSonsoles JimenezSusanna SardàTamar CamachoTere SierraTeresa AbellóJuanpereTeresa Ferré BonfillTeresa Fortuny Teresa Franquet Teresa PallarésTeresa TusetTessa Mas AmatTomàs Flix Domènech Tomás Viñas GarciaToni LarrullToni Seroles MallorquíVenancio RodríguezVacaVicens CamposMeleroVicenta Canal SimónVictòria LlombartRipollVictoriano CaboVilma SusnyteXavi Mora SerraXavier Amorós Solà Xavier ArnavatCarballido Xavier Blanc Xavier CàmaraXavier Ferré Xavier Fort Xavier JiménezLloberaXavier LlauradóXavier Plana VirgiliXavier RobertXavier Vidal GilXavier ViejoXesca ArquésXiaoming ZhangYvonne MárquezZhora MechaalZacarías PérezZshed Frass
Pla Estratègic Reus Impuls 2005
Presidents dels grups de treball:Jordi Sardà, José Julio Moya, JoanManuel Ferrer, Rosa Garrido, JoanBallester
Projecte Educatiu de CiutatPresidentesMisericòrdia Vallès (fins a 1999) M.Teresa Vallverdú Agenda 21 localResponsables polítics municipals:Empar Pont (fins a 1999) Daniel Pi
Coordinadors URV: Agustí Segarra, Antonio Rodríguez,Misericòrdia Carles, Ignasi Brunet, PereSegarra
ReusImpuls2005ReusImpuls2005
AGENDA 21 LOCALREUS
PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Reus2005FòrumEstratègic
La ciutat que volem
El Mercadal39
La ciutat que volem
Crèdits
Una producció de l’Ajuntamentde Reus. Àrea d’Alcaldia. Serveide Comunicació Corporativa
Direcció: Claudi ArnavatComissariat: Rosa PagèsDisseny de l’espai i direcció delmuntatge: Misericòrdia MataDisseny de la imatge gràfica: Bayona Escat & Associats.BEIAcomProducció audiovisual: MAB’S / Jordi Campins Producció de materials multimèdia:Pragma, Agència de PublicitatGeneral Fotografies: Carles Fargas, Fototeca Municipalde Reus, Arxiu SCCInformàtica: Organització i Sistemesd’Informació. Ajuntament de ReusImpressió digital i retolació: SignoPublicitat exterior: SundisaMuntatge: Brigades MunicipalsSecretaria de producció: Cori GuiuRelació amb mitjans:Susana Bahíllo i Imma Bolet(SCC)
Amb el suport de l’Oficina delsProcessos Estratègics
ProveïdorsArts Grafiques Rabassa, VideoElectro, VP Montajes paraExposiciones, Josep M. Gavaldà(ANGAR), Tainco, MercorTarragona, Fruites i Verdures BaixCamp
Col·laboracions especials:• Canal Reus TV• Departament de cinema de la
Universitat Rovira i Virgili • Basora & Basora Comunicació
(gràfica addicional per alconcurs “la taronja” i plafons del’Agència del Paisatge Urbà)• Àrees i regidories del’Ajuntament de Reus• Organismes AutònomsMunicipals• Societats Anònimes Municipals• Espais 7
Brigades municipalsFrancesc SecallJordi Besaran
Agustí BrullAgustín CastellanosAlfonso AuñónAndrés GómezÀngel MontoyaAnna ArbósAntoni PujolAntoni RosichAntonio NavarroArcadi PobletAugusto SorianoBasilio GonzálezCarles PujolCasimiro FontboaDiego JuradoEsteve GuinartFabià PàmiesFidel PastorFrancesc MauleónFrancesc X. LlauradóFrancisco GómezFrancisco LópezFrancisco M. OrtegaFranscisco SáezFranscisco X. EstupiñaGabriel CabanillasIndalecio EspinolaIndalecio GarcíaIsabel RodríguezIsidro NavarroJ. Josep MontoyaJaume BarberàJaume EscodaJaume SerraJavier NavarroJoan BarrabeigJoan FerréJoan Josep SalsenchJoan SardàJoaquim FerrandoJoep GrauJordi BareasJordi CompteJordi Tudó
Jordi ViñasJosep BalsellsJosep BarenysJosep BerenguéJosep BonetJosep Lluís SanzJosep M. CabezasJosep M. FerrandoJosep M. LópezJosep M. RuizJosep NavaisJosep PuvillJuan A. GonzálezManel AresManuel OrtegaMiquel CiuranaMiquel PalomarMiquel SarmientoOctavi JuncosaRafael MirandaRamon DalmauSergi FiguerolaXavier Olivé
Centres cívics MunicipalsAnna González Elisenda CristiàGlòria FortunyJaume RafíRosa RuizRoser Trilla
AgraïmentsAdrià MonellAlbert ArnavatÀngel MoránÀngels AncostaAnna FiguerasAnton PàmiesArianna CiuranaCarrutxaCentre de Lectura de ReusCol·legi Prat de la RibaCharo RomanoClaudDaniel RoigDolors PiñolEduard MirallesEstanis FiguerolaFrancisco PadillaFranscico Manuel MartínezGabinet GaudíGregorio SimónInstitut Salvador VilasecaJaume CiuranaJaume RoigJoan Anton LópezJoan Anton PalomarJoan RocaJoana VilaltaJoel PrietoJordi MasóJosep Altés
Josep M. NomenLluís GraellsLluís PratsLourdes PontsM. Dolors OlléM. Jesús Navarro Magdalena MonteverdeMariona QuadradaMartí BanyeresMontse GuinovartMontserrat SoronellasNeus CeballosPepi SalmerónPepita GonzálezPere Margalef
Ricardo ChavarríaRobert BalañàRosina VilaltaSalona El HamiSalvador PalomarSalvador DarocaSílvia CasalsSusana GalveToni AlonsoYolanda BodoquePere M. Ruiz DomènechFundació Caixa TarragonaLluïsa PruneraAgrupació Fotogràfica ReusAina Martí ◆
En les fotografies, diversosmoments del muntatge del’exposició.
La ciutat que volem: els qui han fet possiblel’exposició
El Mercadal
e x p o s i c i ó
Del 24 de febrer al 30 de març de 2003
P l a ç a d e l M e r c a d a l
Reus2005AJUNTAMENT DE REUS
la ciutat que volem
BEi
A.co
m 2
003
