2
La casa possible Exposició permanent

La casa possible - · PDF filebueix el recorregut cap a les sales de protocol o cap a les estances d’ús privat de la família,

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La casa possible -  · PDF filebueix el recorregut cap a les sales de protocol o cap a les estances d’ús privat de la família,

La casa possibleExposició permanent

Page 2: La casa possible -  · PDF filebueix el recorregut cap a les sales de protocol o cap a les estances d’ús privat de la família,

La història d’una casa és viva i canviant, i sempre va lligada als costums, les idees, les tradicions i les tendències socials de cada moment, les quals es reflecteixen en la manera com s’habita un espai. A més, també està con-dicionada pel context social al qual pertanyen els propietaris que hi viuen.

Can Balaguer es va construir després d’un procés de concentració en una sola família de la majoria de propietats existents des de l’època medieval a la illeta limitada pels carrer de la Unió, de Sant Jaume, de la Marquesa d’Ariany i de Can Serinyà. L’any 1699 don Mateu Gual-Sanglada inicià una reforma que la convertí en una casa barroca típica, segons el model de les cases senyorials de Palma. Durant la segona meitat del segle XIX la propietat es dividí en dues parts: la que tenia entrada pel carrer de Sant Jaume quedà en mans de don Mateu, mentre que la que tenia entrada pel Born fou venuda a Antoni Blanes Juan i configurà la casa que avui dia co-neixem. El 1927 els germans Balaguer varen adquirir aquest edifici a la família Blanes. Així, l’edifici on ens trobam va passar de ser una casa noble (s. XV-1872) a una casa burgesa, fins que el 1951 la família Balaguer donà l’edifici a la ciutat, amb la condició que s’hi havia d’instal·lar el Cercle de Belles Arts i l’immoble havia de mantenir l’estructura original.

El Cercle de Belles Arts es va fer responsable de la gestió del centre fins que l’any 2009 va signar un conveni amb l’Ajuntament de Palma pel qual aquest va acceptar assumir la rehabilitació de l’edifici, que es trobava en un estat molt degradat. Aquest mateix any es va aprovar l’avantprojecte de rehabilitació integral del Casal Balaguer a càrrec dels arquitectes Flores & Prats, Francesc Pizà i M. José Duch.

Així, “La casa possible” es presenta com una exposició permanent a l’edi-fici mitjançant museïtzació de la planta noble. A través de l’evolució dels interiors històrics ens mostra els canvis particulars en la vida dels qui l’ha-biten, com també el seu context històric general.

D’una banda, podrem visitar una part de la casa barroca, en la qual s’esta-bleix la diferència entre la part pública i la privada, de manera que es cons-titueixen dos circuits o àmbits al seu interior: un és públic o de protocol i altre és privat, per a ús de la família que l’habita. El que veurem és part de l’espai públic, que s’estructura seguint un sistema de successió de sales

amb un recorregut al voltant del pati. S’han museïtzat la sala d’entrada, la cambra i l’alcova, el menjador i la sala de la xemeneia.

La sala d’entrada, a partir de la introducció de l’estructura barroca, distri-bueix el recorregut cap a les sales de protocol o cap a les estances d’ús privat de la família, i la podríem definir com a “austera” en comparació amb la resta dels espais públics. La cambra i l’alcova formaven part d’un con-junt luxós d’estances on es rebia i s’organitzaven els principals esdeveni-ments. Estaven decorades per a ser vistes i demostrar la riquesa i el poder de la família, i és on finalitzarà el recorregut de la part pública de la casa.

El menjador, com a peça específica, és una estança que comença a inclou-re’s a les cases majors des de finals del primer terç del s. XVII. Era d’ús ex-clusiu de la família i per això formava part dels espais privats, encara que al llarg del s. XIX, amb el desenvolupament de la vida social i l’augment del plaer de la bona taula, el menjador derivà en un espai important. Es com-plementava amb un espai adjacent, la sala de la xemeneia, més acollidora que les de protocol ja que s’instaurarà una nova mentalitat més informal, amb més vida social, i augmentaran les tertúlies entre parents i amics.

D’altra banda, es podran visitar sales de l’època de Josep Balaguer i les seves germanes, darrers propietaris de la casa. Músic, empresari, col·lec-cionista i mecenes, Josep Balaguer (Inca 1869 - Palma 1951) va ser una figura clau per a la dinamització cultural de la nostra ciutat durant la pri-mera meitat del s. XX.

De l’època en què hi vivia la família Balaguer veurem els canvis que Josep Balaguer va fer a l’antiga distribució barroca. S’ha recuperat la seva galeria de pintura, on es mostrava part de la seva col·lecció particular, situada al passadís que ens condueix, per una banda, a la cambra i l’alcova barroca, i, per l’altra, a la gran sala de música, on va instal·lar l’orgue Walcker adquirit a Alemanya, probablement després de veure’l a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Es tracta d’un orgue excepcional, capaç de repro-duir la sonoritat de diferents instruments. Tot seguit trobarem la Sala Lluís XV, on la decoració és obra del temps de Josep Balaguer, el qual adquirí mobles i teixits que són una reinterpretació de l’estil Lluís XV del darrer terç del s. XIX.

La casa possible

Can Balaguer. C. de la Unió 3, Palma (Mallorca) · Telèfon: 971 225 900 Ext. 1729 · [email protected]

HORARI: de dimarts a dissabte, de 10 a 19 h. i diumenges i festius, de 10 a 15h. · ENTRADA GRATUÏTA