L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANV I V . BAHCB1.ONA 3 l DE M A K ) DE l 8 8 l Nl'.M. 3 l .

CONDICIONS DE LA PUBLICACIO

SESSIONS.Dia 17 Juny.—Sessió preparatoria de 1'excursíó á Sant Quintí de Mc-

EXCURSIONS.Dia 12 Juny.—Visita á las coleccíons científicas del Sr.D. Joan Cardona.

- L o s senyors associats se reunirán á las 10 delmatí en lolocal del' Associació.

— ir> id. —A San Quintf de Mediona—Edificis deis sigles Xlll vXIV. Esculturas notables en 1' Iglesia. Surtida en lo pri-

'— '¿4i 2^, 26 id.—A Sant Fclíu Sasscrras. Monumcnts anti^uís^ims v arxíu de la parroquia —Surtida en lo primer tren.

D. Pau Plá.» Joan María Puche y Coviglía.» Emili Borras v Pelficer.» I.luís F. deAlós.11 Artur Bronchal y Matas.» JosephClivilléySerra.» Ricart Vidal y Borras.» Antoni Andreu y Moragas.» Claudi Omarch y Barrera.>> Joan Sala y Segret.

DEI.EGATS.D. Bartomeu Vila, á Llinás.o Magí Abadal a St. Estevc de Palautordera.» Llorens Draper ;i St. Antoni de Vilamaior.» Llorens Albanell Pbre. i Gualba.„ Joseph Oller á la Batlloria.» Salvador Bcrnadas á Sta. María de Palautordcra.

CONFERENCIASOBRE LAS ÚLTIMAS NOTICIAS GEOGH.Ú'ICAS UBL\TIVAS

,í t.A PENÍNSULA DEL S I N A Í .

Lo día 29 de Octubre del any prop passat dona la conferenciasobre aquest lema lo socí D. Celestí Baraliat y Faigueru.

Apoyat principalment en la obra inglesa del Mayor Spencer queresumeix la gran explorado científica de 1868, pencara que noaceptant incondicional ment Jas opinjons del cit¿t autor] dona?1 conferenciant lu descripció geográfica de la península sinaítica,ab indicació de la flora, de la fauna y demos particularitats de lamaieixa península, fent veure la contraposició geológica y etno-gráfica entre la meseta de et Tih y la comarca de Tor, y demos-trant la rahó de la curva que segons lo llibre sagrat del Éxodo for-maren los Israelitas en son iransít desde Ayun Mussa fins á lasvoras de Aliaba.

S1 ocupa Tl conferenciant de las cuestions que s1 lian susdtat en-tre'ls investigadora pera averiguar quin era lo verdader Mont Sinaíó sia la montanya de la prodam.idó de la Hey Mosaica, voleniuns que siguí '1 Djebel el Ej'meh, altres lo Djebel Zebir, altres loDjebel Unius Aiavoi y finalment sostenint los autors de mes im-portancia, uns que 1 Sinaí es lo Djebel Serbal prop del cual hi hn-gué un bisbat cristia en épocas antiguas, y altres que 's lo DjebelMussa ó montanya de Moisés prop del cual funda 1' EmperadorJustiniá en lo sigle sisé lo monastir de la Transfigurado que avuys' anomena de Santa Catarina. Aquest últim, segons lo conferen-ciant es la verdadera montanya de la Ucy, pero no en lo pich mesalt ahont hi ha. una capella y una mosquita consagradas á Moisés,sino en lo lías Sufsáfeh, devant de la planura que porta '1 nonigencrich de er Rahah.

Lo conferenciant s' extengué á donar coneixement de las minosy ruinas egipcias que hi ha en la península sinaítica; de las ins-cripcions escritas en dialccte A rameo—Árabe que s t roba n en di—ferents punts de la península, especialment en Guady Mokasebb:

,de las tradicions cristianas y deis monuments posteriors á I1 épocadeis anacoretas, y finulment de las llegendas y costums Beduinasrelacionadas ab lo recort de Moisés y ab la venerado religiosa queli professan los indígenas. Igualment s'ocupa'I conferenciant deis

• cércols de pedras y de las necrópolis en forma de buen d1 abella,

testimonis vivenis de la edat de pcdra ó al menys monumems depoblcsantiquissims parcnts o rio de Ifls tribus Amc]ekitasquc|untab Jas tribus de Madian habitaban la península en la época delÉxodo.

Trnciant de precisar I' iiinerari del poblé d* Israel feu lo confe-renciant diferents considerucions sobre las localiiats históricas deMasa y de Elim, identifican! aquesta última ab lo bosquei de Gha-randel com ja en Jo sigle sisé ho feya Antoní mártir; indicalo sití de Rephidim, que confronta ab lo de Hcssy el K;ittatinó font amagada deis cscríptors. ahont los Becfuíns venera n í\Moisés com cscriptor del Llibre de la lley, y per últim indi-ca fundarme en varías rahons, algunas d' ellas etimológicas,que la montanya de Horeb es lo rn^teix Djebel Mussa, y que enaquell siti deu també venerarse '1 Moneijah, ó montanya de laprimera revelado de Moisés, ahont lo gran profeta sentí directa-ment la vcu divina al través de las flamas d' una sarsa encela. LoGuady Schreick segons lo conferencian! es lo sitt abont degué te-ñir lioch la destruccí#le la imatje del bou d' or que s' habían fa-bricat los panidaris de k s imutges al cstil Egipci, y desde la des-embocadura del Guady Schreick pot trobarse nproximadament locamí del poblé hebreu passant per Ain Huzerah (que correspon .1Hazeroth] y dirigintse per enfilació á las estribacions del DjebelArádeh.

Avans d1 entrar en materia lo conferenciant dtgue que debmcridar la atenció de la JbsociAció CATALANISTA sobre la necessítat d!

unir ab los estudis locáis tots uquclls cstudis geográfichs é lu'stó-richs que per sa importancia deuhen teñir influencia legítima so-bre '1 criieri general de nostra época; afegint que Jas escavacionstetas á Ninivi y á Babilonia; k s de las tombas de Tanagra; las deDodona, las de Troya, y tuntas altras com s' han realisat en nos-tres dias, no poden passar desapercebudas per los aymadors de lasexcursions científicas; y que per aquest motiu suposaba que no 'strabaría inoportuna una conferencia relativa á un deis sitis mesimponants de la historia d' Assia. Estant escritas en castcllá lasapuntacions que'l confereciant tenia preparadas indica que las llc-giría en la matcixa forma sense pendres lo travall de traduhirlas.suposat que la lleiigua castellana es aquí generalment coneguda y

etTih,nord1

di receilo textritáis g

rallatrenci;

nostre catalanismc pot ser molt fon y molt ene'rgich sense,itat de ser feréstech.conferenciant dissenyá en V encerat lo mapa de ¡a península:a indicant la curva de las carenas que apoyan la meseia de, senyalant la situad ó de las montanyas que hun preiés l'ho-unomenarse montanyas de la revelado Mosaica, marcant laó del riberaLTeyranahontcomensavalodesert de Sin sc^onsdel Éxodo, y pijrúltim tent notar algunas altres pankulu-jeogr41icas relacionadas ab las tradicions sobre la emigr&ciuel al iravés de la península.

portant conferencia fon saludada al acabarla lo Sr, Ba-ab un unánim apluudiment donat per la distingida concur-que omplia la sala de sessíons.

EXCURSIÓ Á GIRONALOS

Reunits en T estado del camí de ferro dft Barcelona a Fransanostres consócis Olivó, Casades (P.) y Godo, pera efectuar dita ex~cursió, soniren en lo tren de las 6 del rnatí del esmentat día 17.A dos quarts de deu arnvaren á Girona essent rebuts á la baixa-da del tren per los sócis deleguts Srs. Girbal, Botet y Piera y pernosircs consocis Srs. Arólas y Ferrer, que desde lo dia anterior setrobavan en dita ciutat, adelantantsc ais altres excursionistas.

Acompanyats per los Srs. Delegáis, obsentóren en 1' iglesia délaMercé sis grans quadrós, de regular mérit. seguint per los costa-rosos carrers ¿'aquella pándela ciutat, arrivaren al convent deSt. Domingo, avuy quartel. Una gran escalinata dona ingrés alpati en el que, á má esquerra, s' alsa la bella fatxada de 1' iglesia.Es de transido románica-gótica y 'sdistingeixper sa sencillesa. En1' ángul esquer de la tatxada crida 1' atenció un hermós capitellrománich, delicadament travallat, empoirat en dít Uoch, sense sa-ber á que respón la colocado d' ell en tal punt. Enfront del portald1 ingrés h¡ ha 1' escala del conventque porta ais claustros. Aques-tos son un precios excmplar dala transició románica al gótich.En un deis ánguls, existiría la glorieta, presentant las columnasajiarelladas unidas per un senzill calat y los capiiells son molt pochadornáis. Damunt del ' espuyosa galería baixa del claustre, que

consta d 'uns cinquanta cuatre orchs, apoyats en los ánguls per

altre galena, mes moderna* de columnas moit esbeltas,Convertii lo convent en quarcel y habilita! lo temple pera qua-

dras, se trova aquest divídit horisontalment, y desde lo que formalo pis olt se pot contemplar 1'hermosa y desembrassada nau, ablos finestrals, rossetons y ábside. La volta, Uiure per sort del em-blanquinat, permet veure ab tota sa puresa la pedra, y las líneasdeis archs tormers y 'Is encrehuats de la volta que venen i unirseen 1 is sis claus bellament esculpmradus y policromadas, apoyantseaquells en las senzillas ménsulas deis murs. Aquestos se trovanpartits per airosos finestrals, combinats ab rosetons de bclls caláis.La tundaciú de ian notable obra data del siglc XIII.

Seguidument se visiiáren las ruinas de I1 amiga Universitat deAlfons V, de !a que tan sdts restan los murs de la fainada y de laque fou capella. Lo solar es avuy un hort, desde '1 qual se potcontemplar un grandiós pany de la muralla de 1' época de Joan II,assentada demunt delsgrans carreus romans y deis informes pedralsde la muralla dita ciclópea. Mira á la plassa de St. Domingo loporul adovelat de 1" Uniíersitat surmontat d' una lápida del XVI,y á mes, un ninxo ojival que xopluga una peanya y una lápidadel dit sif>le, en que 's fá constar que en dit punt hi predica SantViccnsFcrrer.

Prosse^uiren la visita perlo estret y típich correr deis Alemanys,al qual miran rónegas casas de rodons portáis ab escuts en algunasd' ellas, crídant molt 1' atenció en la casa núm. i1 la galerieta oji-val que hi ha en un pati interior. Al tombar en una de las geri-gonsus del carrer, entraren en V hort d' unn casa pera contemplar

de D.' Joana. Aquesta presenta, demunt d' un gran portal, un bellescui ab los país de la Casa d' Aragó y de Castella, que partcix unainscripcio ub I letras iioticas ve rdadera rnen t p reciosa. QUC porta 1uny de [467. Conicmplaren la bretxa dita deis Alemanys: desdelas enderrocadas murallas, en que s' hi llegeix tota !a gloriosa his-tork de Girona, se descobreix lo precios panorama de la cíutat abla rica conca del Ter. Se enfilaren pels imponents enderrochs dela Tor'C Gironella, penetran! en son soternini, desde '1 que 's veuun gran pjny de la muralla romana.

cnt en la ciutat,ábsi

vareri á la Seu, adm rant 1a del i

rior, contemplan! de pas la porta deis Apóstols, la grandiosa molede b Catedral y ¡o palau del Bisbe, en quul fatxada hi ha tota me-na de finestrals, desde 'ls románichs ais del Renaixement.

Tot anant pels earrers de Girona, observaren que 'ls edificisabundan ab finestrals de tota mena, cridant t1 esment los de la ca-sa de la Fontana, en lo carrer de Ciutadans, del mes pur estil bi-santí. Se dirigiren á casa del Sr. Botet, que mostrá galantment aisexcursionistas sa bona colecció arqueológica,

A la tarde continuaren 1' interrompuda visita, dirigintse enversla plassu de la Seú, poguent contemplar la gran fatxada barrocadel XVIII. el cim de la superba escalinata de 85 esglahons. Enla inateixa plassa crida 1' atenció lo casal de Bonastrell, ab sonponal de llarguíssímas dovelas, entregas que hi campeja una bellacsiatueta de la Verge, ab trepat do^seret y pulida pcanya; y mal-grat los aduaments de la fatxada pogueren endevinar lo bellíssimaspccie de tal casa ab los airosos finestrals que 1' enriqucixen. Ason costat s' alsa la casa de 1' Aljama, típica construcció deis siglcsmiijos. Llegíren, ab respecte, la lápida-empotrada en la cusa Pas-lors en que s la constar o Lie QIJI visque 1 inmortal Al vare z

Sortint per lo portal de Sobrepartos, reconegueren com !o puní,tal vegada, mes pintoresch de Girona aqucll siti. Las fermas y ar-rodonidas torras que flanquejan lo dit ponal, los severíssims áb-sides de St. Feliu ab sos grandiosos finestrals, y la perspectiva delrónech carrer del Llop, en moltas de quals casas hi ba hermososSnestrals, lo tan un lloch per demés pintoresch. La vista del admi-rable campanar de St. Feliu, obra mestre del XIV, desde lo puntde Trasfiguera, quasi espanta per sa enorme alsada. Seguint perlo carrer del Llop, sortiren al riu Galligans, y desde 1 pontde fusta, es de veure la grandiosa muralla demunt los már-ges del riu. Al cantó oposat, crida 1' atenció 1' antich Hospitaldeis Capellans. En una plasseta existent en aquells indrets que-daren sorpresos, y al mateix temps avergonyits, davant de la iglc-sieta d e S t . Nicolau, petíta joya románica, convertida avtiy enmagatzem de serrar fusta. En cambi la preciosa iglesia de Se. Perede Gdlli.^ans esborrá aquell mal efecto. La iatxada, ab sa porta ri-cament esculpturada, es una preciositat del art en lo siglc XII.

— (>23 -

L' interior de I' iglesia segueix lo matcix csiil que la fatxada, y 'sdesplega ab tros naus, sent la del mitx molt esbelta. Macisos pílanssostenen la volta de cañó se^uít, tenint a^uólls adossadas las co-lumnas d' hermós capitel! que sostenen los archs. Seguidamenipenetraren en los claustros rornánichs, en los quals se ha es-tableri lo muscu provincial ¿' untigueíats. Aquet ocupa ademes unpis consiruhit dumunt deis claustros yes bustant ricli, cspcual-rnent un lápidas romanas, judaicas y góticas.

A mes examinaren la rica colecció de capiiells, y altres fragmentsarquiiectónichs, romanichs y gótichs; que 's trovan en lo claustro.Pujaren al pisque demum d' cll s'assenta, y observaren en lapare! Je 1' escala un gran tapís ab figuras de I1 historia amiga, quesembla del XVIII. Ademes se conserva un bon monetari, unacoleccíó d' armas primitivas, y altres ob¡ectes arqueológicos Co-breixen las paretsalguns quadros, obras pictóricas algunas d' ellas

S' ac;ibá de passar la tarde entre la Scq y Sant Feliu, quals prc-CJOSOS tem pies se visitaren d cimtiudon^en t 1 endema IÍJU I&T ^ncompanyía del soci Sr. Támaro que arrivá ab lo tren de la tarde.

Lo dia 18, malgrat la persismni pluja que caique durant tot lo

Domingo ab lo fi de traure dibuixos.Despnjs d' haber recorregut altra voha lo mateix que 's visita lo

dia avans, per fersen cárrech lo Sr. Támaro, y tráuren dibuixOs,se dirigiren á visitar 1' interior de la col-legiata de Sant Feliu.

Aquesta admirable obra construida en 13 r3 damuni de las an-tigás catacumbas de Girona, crida I' atenció no sois per son ábsidepománk-h de mole bell aspjcce, sí que també per los antichs sepul-cres que adornan lo mur eslerior aprop de la notable pona late-ral. Aquesta es gótica, y en las parets que forman 1' atri s' obranunas dobles ojivas caladas sostingudas per primas columncias, queteñen algunas laudas sepilierais. L' interior presenta tres naus, abampie crehuer, sent la del mitj d 'una clevació extraordinaria.Damunt deis terms archs semicireulars que la posan en comunica-d o ab las naus laterals, hi corra una galería románica. L' ábsidequeda typat per un soberch altar góiich, enriquit alj preciosas pin-turas ul encáusiich y escultura* policromadas y dauradas ab no-table acert. En las parets del presbiteri son tic veure dos curiosos

- 6 2 4 -

ults rellcus romans representan! la cassa del Lleó y la Nit y ademessis deis prímers siglcs de 1' Iglesia. En lo mateix altar major, de-munt de la mesa hi ha lo sepiliere de Sant Feliu, obra romanadigne d' esser vista, per lo perfeae rclleu que 1' adorna.

Molt notable es per sa grandiositat y riquesa la capella de SantNdrcn, putró de Gironaf en la que existen lo modern monumentul general Alvarez.

Seguidament, acompanyats per lo Sr. Girbal, anáren á visitardetin^udamem la Seu. Al entrur en son interior per la portaprincipal es d' un electe grandísstm veure com se desplega ab unatreviment no imaginal 1'altíssima volta de la ampie nau. Alfunsdetot, y com enbolcuiladas per las ombras del misten, 'sveuhen las tres naus del presbiteri y ábside d' un efecte místidi ex-traordinari. La llum que permeten passar los pintáis vjdres deisIlardis finestrals caláis, dona un conjunt de tons de clar-obscurque 's cotnbini ab las líneas severas del monument. Continuarenobservan! los detalls que enriqueixen la Sea gironina, quedantadmiráis davant lo sepiliere del Bisbe Pau , riquíssima ebradel XV, lo del bisbe Rocabení, ab estatua jacent, altrc de Vi-laniarí: no menys notables son !os del Comte Ramón Hc-rgn^uer Cap d? estopes y devant seu el de la comtesa Erme-sinJií y lo del bisbe Berenguer d' Anglesola. Examinaren de-tin¡íudament lo precios retaule gótich del XIV, de plata, piéd'eítatuetas en rclleu, y que remata ab tres creus antiquíssimasy á mes presenta á abdos costáis duas caixetas prolixament cise-

lladus ab arabeschs y lo dosser d' aquell rich metall, que xoplugala mesa del sígle XII. Detrás del retaule hi ha la bisantina cadira(Sede] del Bisbe, de marbre fosch, y de forma molt primitiva; á laqual se deu pujar per la escala de dos rams Seguidament anárená visitnr los claustres románíchs. Demunt de la porta que comuni-ca ab lo temple hi ha lo sepiliere de GuilLm de Montgrí. Algunssepulcres y un bon nombre de lápidas sepulcrals cobreixen losmuís, y sobre del gótich portal, avuy capella deis Escolans, crida1' a ten ció una Verge románica coronada per dosangels, que venená forrmtr un dosseret. Los capitells de las dobles columnas y lascenefas deis matxons son esculturats ab gran varietat d'assumptos.Mira ;*1 claustro la ferma y típica torra románica, dita de Cario-

— 625 —

Visitaren acte seguit, 1'arxíu del Capítol en el que 's custodiala gran urna de plata del monumeni; en la Sala Capitular lo tapísdel sigle XII, en altre depenJencia dos valiosas taulas del XV re-presentiini dos Sants^ examinaren la nquissima Biblia que Caries Vde Franca regala en i3;8 á la Seu de Girona, obra d'extraordina-ria váhia, de Bernardí de Modena; així matetx dos grans papirusdel VII ó VIII; lo raríssim Apocalipsis del X y las escobinas d1

un llibre, admirable obra de talla del sigle XI. Sefíuidament en laSagristía Tls fou mostrat lo tresor de la Seu, consisten! en la Cus-todia, algunas creus, reliquiaris y lignum crucis, d' or ;ih pedrasprehuadas y de plata, joycll tan rich con artístich.

Sortiren de la Seu per la porta del claustre que mira al exteriory desde qua! punt se gosa d1 una hermosa vista.

Aprontan! los curts momenis o_ue *ls restavan per empendrer loretorn, visitaren 1' arxiu de la Casa de la Ciutat. Avuy los perga-mins mes antichs sois datan de 13^5. Examinaren lo llibre rert,escrit en pergamí y conté privílegis del temps de Lluis lo Piados,y també los no menys notables ¡libres vermell y groch, ab docu-menta que \s remontan al 1090- Ab gran amabüitat lo arxivcr Se—nyor Chía mostrá ditas curiositats ais excursionistas.

Anáren per fi á despedirse del Sr. Girbal, que tan amablementhabía acompanyat á nostres consocis per tot, arrivant á bon puntá 1'estació y retornant en lo tren de las 4 ' i5 á esta ciutat, ahont

EXCURSIO Á SANT MADÍ DEL VALLESLO Dii r5 DE MAIG DE 1881.

Lo dia 15 del present mes s' efectúa V excursió á Sant MadídelValles, assintinthi los Srs. Masriera, Barallat (H.) Verdes. Doria,Ricart, Miracle, Cardona, Gich y Querol. Desde 'Ls Josepetsse encaminaren á peu per lo fons de Vüllcarc¡i fins á trobarla carretera de Hort.i y d'allí pascaren á contemplar las ruinasdel monastir de Sane Jeroni de la Valí d' Hebron. Poch inte-rés ofereixen al arqueolech, n' obsiant es de planyer ^ue algu-nas pedras que restan per allí espargídas, no estiguin en mesedecuat y segur lloch. Seguiren per la dressera fins á trocar la ca-rena de Coll-Cerola, y un cop allí, no pot menys 1' esperit que

— C Í G —

embadalirse y entussiasmarse al davant del magnífich panoramaque li presenta la naturalesa. Per la part de Llevara se contemplalo extens pía de Barcelona ab sas importants poblacions y sa her-mosa mar Harina. Per las de Nort y de Ponent á la sempre poéticay atractiva comarca del Valles, rodeijada per aquella serie de mon-tanyas, de formas tan singulars, tan variadas y encantadoras, quedonan á la dita comarca una fesomia y expressió sumamentpoética,

Desde dita carena y constantment acompanyats per la festivacanturia deis rossinyols, buharen serpejant las faldas de la monta-nya fins á arribar a la célebre ermita, Una rica y variada vege-tació ooscatana omplia I1 admosferu d'exquisida fragancia, y lasgalas totas de la natura semblaban arreplagarse en obsequiais excursionistas, donebsque dita tarde fon, verament, una de lasmes hermosas y mes dolsument tranquilas que puga ot'erir la

ob justicia la atenció del tirqueólech, donclis que dita petita igle-sia y lo camp inmedial á la meteixa en sa part S, E. recorda la tanconeguda y popular tradició de Sant Sever que fuyint de Barcelo-na, trobá al pagés Madí sembrant fabas y despres d1 haberse 'ndespedit lo Sant Bisbe, en un instant cresqueren, ñoriren y gra-naren ditas llegums, naíxent d' aquí lo proberbi cátala: Per SantSever,/abas á/er. Sapiguda ¡alo restant de la tradició, es per

templant lo camp que fou un dia leatre de prodigis tan sobrcnaui-rals, yques 'anomenaavuy Catnp de SciTtt Aludí, Scgons los actuáismasovers dit camp es de tots los de la encontrada lo que ofereixmes abundó de fruytsy no hi ha memoria de que hi hagi pedregalmentres que 'ls camps vehins han sigut, moltas vegadas, perjudi-cáis per las pedregadas

La ermita está dedicada á la Verge María. La construcció esprimitiva románica, si be molt desfigurada per los emblanquina-ments y adefessis posteriors: se compon de una grossa volta y sasdimensions son bastant reduhidas. Lo verament notable de la er-mita y que crida forsament 1'atenció del artista es lo mitj reliende la fatxada damunt la porta de entrada que Representa al fcternPare aguantan! á son Fill clavat en la creu. Las duas santas te^t3s

y demés detalls del relleu forman un conjunt singular y curios,digne del estudi y de la contemplado. La imaige de la Verge, enlo altar major, es de marbre y tambe bastant curiosa, distingintseespedalment per la configurado deis pledis de las robas; mes losexcursionistas no li donaren la antigüetat remota que se li atri-bueix, conjeturan! sia obra deis segles xiv ó xv. Alguns retauies depoca importancia figuran en dit altar, y en lo paviment hi hanvarias sepulturas ab inscripcions. Completa las particularitatsd' aquella ermita una font baptismal feta d' una pessa entera demarbre del país

Davant la ermita hi ha un espay cercat, que en altre temps Ibucementiri. En lo ángul S. hi ha un tíos cíe pedra que probablementseria base de una columna jónica y en sa part colateral, altre trosde pedra movible, lo que suposaria, ta] vegada, la existencia de unporxo. Dos xiprers restan duvant la ermita, com fidels y mutsguardians d1 aquells ltochstan interessant-; pera la historia religiosadel nostre bisbat. A un quart se trobu la foni anomenada Font de'Sant Sever lloch enllassat ab la tradició indicada.

Prop la ermita s' aixeca la casa de pagés, en la qual se mostrala cambra ahont dormia Sant Madi - Mes que la verdadera Cumbra,donchs que la construcció es de época posterior, será tal vegada lolloch ú orientado de la amiga vivenda. En est recinto en senyalde venerado no s' hi dorm, ni s' hi menja, ni s' hi traballu; y ea-reix d' un signe visible que senyali ó recordi al viatjer la venera-ció que li tributan los habitants de la casa, com per exemplc uncuadro, una lápida, la imutje del Sant, ele. res absolutamcnt;permaneixen nuas las paréis, lo sostre y lo trespol.

Endita casa se guarda un lliiantich y una arqueta del síglepassai bastant notable. Ensenyan tumbé Juas coronas pera la Ma-re de Deu y lo Infant, obras deis nostres consocis los germansTorruella, un cálzer, una palmatoria y varis missals. En una de lassalas del primer pis s 'hi troba la típica panera formada ab duusbrancas de fusta de cirera, y penjada desde '1 sostre per tortas cor-dasd'espart .

Sudona finalment un petit passeig per aquclls encontorns alobjecte de condxer degudament llochs tant venerables y dignes d'inolvidable recordansa.

Se tregueren dibuixos per ios senyors Doria y Vcrgüs y se recu-

lliren los Goigs y la Vida, miracles y martiris de S. Madi, y losGoigs de S. Genis d' Agudells.

A un quart de deu arrivaren • nosires companys, á la ciuiat sa-tisfets de la esmentada excursió.

EXCURSIÓ PARTICULAR AL «GORCH DEL COMTE,»

EFECTUADA PER LO SOCI D . AüTHUR O S O N A ,

lo día 12 de Maig de ifiSi.De Barcelona a 1' eslació de Breda, prcus: i .* Rs. 29*50. 2.1 22

y 3.' 1475. _ _

De 1' cstació de Breda se píen lo camí que 1' atravessa en direc-ció al Sur, fins arrivar ais pochs passos al Hit del riu Tordera, pe-ra girar á la esquerra en direccíó al Est, seguint per los currilsqueforman los carros sobre I1 arena y pedregam, en díreccio d SuntJaume (ermita que atrau molta gcntde 1'encontrada en son aplechdel 25 de Juliol), al peu mateix de la ermita y mas de Sant JatT-me, que queda á la esquerra del camí, se passa la riera ó riu deBreda, á molis pochs passos de sa confluencia ab lo Tordera y s'entra en lo camí ral de Sant Celoni y Breda á Hostulrich, que es

. 1' antigua carretera ó vía romana de Girona. Costeja eix camí, cua-si ssmpre, la vora esquerra del Tordera, al costat de las sulzcredasdel mateix riu, durant un quurt d' hora, pera inclinarse luego so-bre uns 90 graus cap al Nort, deixant la salzereda del riu, peraatravessar lo ferro-carril de Barcelona á Fransa per lo pas á nivell.Durant un quart d'hora, lo camísegueixal mateix costal de la vía,á la ma dreta, fins á trovar la caseta del guarda de la vía, enfrontdel pas á nivell, que es precís atravessar y per una imperceptiblebaixad:i, lo camí segueix á I1 esquerra allunyuntse déla vía peraaproximarse á las salzeredas del Tordera, entre vinyas y térras deconreu, inclinanise luego al Nort-Est, quedant á ladrety Indita sal-zereda, fins que á un quart d1 hora del pas á nivell esmentat, setrovan duas peiíias casas, á la esquerra sobre lo camí, á pochs pas.sos la una de 1' altre, la primera te per nom «Perxa-Astorch» y lasegona «Can Sant del Camí Rui». Éntrelas duas casas per uncami-net irregular pero ampie, que arrenca del camí ral en direcdó Sur,ó sia al riu Tordera, atravessant prats, ab pochs passos se baixu al

- 6 * 9 -

Ilegenduri Gorch, inclinantse un poch á la drcta per las grandio-sas, espessas y ombrívolas salzeredas del Tordera, ahont 1' aire pury embalsama! per las deliciosas y frescas auras matinals, dilata los.pulmons tent aspirar ab plaher las aromáticas plantas que expon-táneament matisan las verdus califas que V espessor de 1' arbreda,impedint lo pasáis raigs solars, conserva sempre frescas, donantal conjuni un cert IO obscur, pero jtant encisador, que una inia-ginació poética sens dubte creurd veure apareixer las ombras delmalbaurai Ramón Berenguer II, fugini del punyal del seu germábessó, En Berenguer Ramón II lo fratricida, y vohejant al entornde lo ííGorch del Gomic?). conegut eri tota la encontrado, per lo«Gorch de Perxa-Aslorch» (i).

Lo dit Gorch, de forma casi circular, está alimentat per uncuasi imperceptible reguerol de pura y cristallina aygua que sedesvia de! Tordera, per entre la espessa y relliscosa herba del pratTe una circunferencia de uns 36 pums de Nort á Sur y 3a del Estó Oest poch mes ó menys, essent sa profundiiat de 16 á JO pams.Está situat sota la gegantina salzereda, quals ramas li tapan losraigs del sol de Llevant y voltat, en pan, per arbrets y jonchs, lotlo qual Ii dona un carácter bastant tétrich. 3oo pasaos mes avallen dírecció á Hostalrkh, se trova lo «Gorch d' En Sant», alimen-tat per las sobreras ayguas del «Gorch de Perxa-Astorch» ó «delComte.»

Lo «Gorch d1 En Sant» es molt mes gran y de doble profundi-tat, está tot ¿11 voltat d' árbres bastant grans y espessos qu-i Hdonan un aspeetc encisador y cert 10 alegre, que fa contrast ab lotétrich del de «Perxa Astorch» ó del «Comte», que registra unacruenta y sanguinaria página, de la heroica y gloriosa historia deCatalunya. Segons Balaguer, en Desembre de 1082, estant cassantRamón Berenguer II, cap d' estopa, en las salzeredns del Tordera,foii sorprés y bárbarameni assessinat per son germá bessó En Be-renguer Ramón II lo fratricida, en lo lloch de«Perxa-Astorch», ypera ocultar lo crim, sepulta lo cadavre en lo Gorch, d' ahont touextret pera csser enterrar en la catedral de Girona, ahont se guar-dan sas despullas (i).

cr!m%onde Catalu

Yisitüt lo historien «Gorch del Comte», lo excursionista pot tor-nar á Bredu, ó seguir lo camí ral, en direcció al Est durant unquart d 'hora, fins que gira cap al Nort, seguint aquesta direc-

bucias, que segueix á la dretü del camí, fins al peu del gran pontde pedra del camí de ferro, pera girar luego cap al Est, atravessantlo riera!. Tcnint lo pont esmentat á 1' esquerra, se segueix lo ma-teix camí ral, per una pujada de uns 10 minuts, fins á prop del«Hostal de la Conna» ahont io camí ral bifurca ab la magnificacarretera de tercer ordre, que d' Arbucias porta á Hostalrich y se-yuint per la dita carretera un quart d' hora escás, lo viaijer podráarrivar á 1' antigua vila de Hosialricb, pera contemplar y admirarlas ben conservadas murallas que tancan tan histórica com pinto-resca vila coronada per la ciutadela [sistema Vaiiban) del matéisnom.

Hostal: «Can Callís».De Hostalrich A Barcelona. Preus: r." 3a rals. i" 24 y 3.1 16.

COMUNICACIO.S1 ha rebut del soci delegat á Mantesa O. Vicents de Febrer una comu-

mcacíó donant la següent nova: Kn lo mas atiomenat AIASSCMCS, situat alextrém del terme de Castelladral llindant ab lo de Castellnou, propictatde D. Manel Oliva, de Sampedor, se trobá un gran nombre de sepulturascontenínt sas corresponentas ossamencas. lüstán situadas en un plá unnoch pendent, nolanshi á curta distancia uns grans enderrochs, aue per\ri color de la pcdi*a, 1* cscampament de las runas, V esmicolat deis ma~terials y akres indicís, fant conjeturar que contan alguns siglcs d1 existen-cia y que constituhian un grandiós o diversos edífícis. Del cementiixi non rta ouedat rastre aparent, puix lo terreno que cofóprenia na ncabatocconvertirse en vinya durant aquesta primavera. Ditas sepulturas eranenKran nombre, de distintas midas y construhidas totas ab llosas de pedraüc la Harpada deis esqueletos ab la notsole particulantat Q£ que tots ío—ren emerrats de cara á térra.

Ab motiu de las operacions de la plantado de la vinya se 'n destruhi-ren moltas, mes las que opossaban dificultat á la operació de! conreuse dciiaren intactas, restantnhi en tal estat bastant nombre, enm se pot\ cure arrciicant tant solsatucnt 2 5 ó 3 o malí oís deis darrerameot planiats.!.os ossos y cadavres sensers estaban en perfet grau de conservació No hiha datos segurs pera jutjará quina época se remóntala construcció dedita necrópolis, pero podría conjeturarse que data del temps de la donii-nacio serrahinn.

NOVASS' han rebut las scguents publicacions:Revista Católica de Barcelona, Boletín de anuncius de ¡a imprenta re-

ligiosa y científica del heredero de D. Pablo Riera, Bt Monitor de pri-mera enseñanza, Revista Administrativa, de Barcelona; y La Vo^ de la

Lo distingit mestre compositor y director D. Joan Goula tingue la dig-nació de dedicar la fundó del scu benefici, verificada lo 25 del corrent en10 Teatro Principal, á aquesta ASSOCJACIÓ CATALANISTA O' EACUUSIONS CIEN,TÍ/JCAS y á la Associació 4* excursions Cataitlitá havent sens dubte tinguten conipte 1' esperit catalanista que las anima, y la circunstancia de cstre-narse en aquella funció una ópera catalana en un acte música del propií Ti Ooula sobre un llu^rct del mestre en ftay Síioer. c individuo de la Ca~talanista, D. Damas Calvet titulat A la vareta del mar. La funció fou ve-ramem notable y 1' escullit púhlich que hi assistí prodigí sos aplnudi-ments a la bella música de la opera y a la acertada eiecució ab que 1' in-terpretaren la Sra Cepeda y "ls Srs. Corsi, Tó y Jordá.

Las duas Associacions pera correspondre á la atenció del Mestre Goula11 n tcrcn present d una alegórica estatucta u ar&iiaT modelada exprc sa""

llctras de plata.

En lo concurs obert á Vilíinova y Geltrú pera la erecció d1 un monu-ment conmemoratiu de I1 inauguració del ferro-carril de Valls á Vtlanova

^atisfacció que li ha sigut confiat lo retrato del gran Fivaller, pera que(¡gure en la galería de catalans íl-lustres en lo Saló de Cent de Casa laCiuiat. Feliciten! coralment á nostre amich per lant senyaladas distin-ciorts.

Han sigut cedits á la Associació los objectes y obras següents:Per D. Vicens Genovart Alsína: eiemplars deis següents moluschs

Tphaciauella; Neretina viridis; Bulimus; Nassa cornicttlum; Oliva ni-vea; Voltaria monilis; Ciprea cuadripuntata; Cerilium gibbossum; Pupagrarntm; id. cuadridens. Per la Societat lo Rat-Penaí de Valenciaüiscurs y poesíes que se llicqucren y pronunciaren en la sessió inaugu-ral. Valencia 1878; Discurs del presiden! .D. Jacinto Labaila, Valenciar88o; Calendan //<?HÍO.ÍÍ corresponent ais anys 1879, 80 y 81; Jtehsjlo-vals de 1879, Valencia 1880; Resumen de las conferencias pronunciada

— 63a -

en lo Rat-Penat per los Srs. Torres, Belda, Vives, Ciscar, Tramoyeros yMartínez y Aloy escrito por J. Vives Císcr de la Arqueológica Valencia-

Hés, dibuixos trets per lo propi donador. Ver D Joan Pons: Un grabarsobre pergamí del segle XVIII. Per D. AliVet Gaza: Goigs de la gloriosaverge y mártir Santa Susanna: Sintaxis scit compendium per Joan Tor-

rolla, Cervera 1743, y una fotografía de la portalada de la esglesia deSant Miquel Arcángel de Barcelona. Provinent de 1' excursió á SantMedí del Valles: Vida y tniracles del gloriós mártir Sant Medí y unexemplar deis Goigs de 1' ermita de Sant Medí Per D. Joaquim Sala-minerales, per lo propi donador, Barcelona 1881. Per D. Joseph Fran-quet y Serra de Girona: La moral de la Biblia per lo Abat Didon 3 to-mos); Poesías religiosas per D. Narcfs Planas y Gispcrt y ja exemplarsde diferents Goigs catalans. Per D. Antoni Garciay Dalmau: Un ecut demarhrc del segle XV1I1. PLT D. Pascual Godo Llorens: Un exemplar de[periódich xino de Shanghai titolat La Felicit d pera tothom. Per lo !• xcm.Sr. President de la Diputació provincial de Barcelona: Un exemplar

el Or. u. pedenco Trcmols, Barcelona loor. Per D I<luis Tíoca y Florc^jachs: L.a Seoy Memoria de la Catedral antigua de I..cnda, per lo propidonador, Lérida 1881. (2 exemptarsl Per D. Juli E. Tarrats. La primeraaventura de Corentin Qitimper per Paul Feval, Barcelona 1879; Del usode loa B-^ños de Mar en los niños por el Dr. Brochard, Madrid 1879;Aforismos de Hipócrates por el Dr. D. Manuel Casal y Aguado profesorde Medicina en la Corte, Barcelona 1843. Memoria sobre el empleo delCopaiLito de Sosa, París 1SS0. Ei ácido fénico y sus compuestos fénatode amoníaco.—Acido sidfo.—Fénico.—Yodo.—Fénica etc. La Medica-ción fosforen; Almanaque Medical del Dr. D. Jayme, 1881; Revista deciencias Médicas periódico mensual de conocimientos médicos: Año1875. Per D. Sebastiá Trullol y Plana: Lo diamant perdut ensaig dia-maiich en un acte y en vers original del propi donador, Barcelona 1881.Per lo Instituto de Fomento del Trabajo Nacional: Manifestación pro-teccionista celebrada el dia 4 de Abril de 1881 en el Teatro Principal deBarcelona, Barcelona 1881. Per D. Artur Masriera y Coloroer: Julia,Gerona 1881. Per lo Cav. Pío Rajna: Un serventese contro Roma ed unCanto alia Vergine; Un nuovo mistero proveníate; 11 dialetto miUnese,per lo propi donador. Per D. Caries Barberi: Cary's new universal atlas,contenint 60 mapas, Londres 1811.