w.u

Recull Jurisprudència Juliol 2008

2

SECRETARIAT

NACIONAL

DE CATALUNYA

Juliol-Agost 2008

JURISPRUDÈNCIA

RELACIÓ DE SENTÈNCIES ÍNDEX

• La conducta deslleial Pàg. 3

• Drets i deures laborals dels futbolistes Pàg. 4

• Modificació de les condicions e treball: canvi de categoria i funcions Pàg. 5

• Obligació de negociar el canvi d’horaris diferents als pactats per conveni col·lectiu o pacte de condicions Pàg. 6

• Consolidació del treball temporal mitjançant negociació col·lectiva Pàg. 7

• Son compatibles el dret a la suspensió del contracte de treball per paternitat, previst a l’Estatut dels Treballadores i el permís de paternitat regulat a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic? Pàg. 8

3

La conducta deslleial

FETS: L’empresa Milte Milk Technologies S.L va remetre al treballador un burofax

per comunicar-li que iniciava un expedient disciplinari per les presumptes faltes

greus comeses pel treballador en qüestió, pas previ a l’acomiadament d’aquest.

El cas és que el treballador feia un temps que figurava en l’últim lloc de la llista de

la consecució d’objectius. Per aquest motiu, l’empresa va contractar a uns

detectius privats perquè fessin el seguiment del treballador que prestava serveis

com a delegat de vendes. El seguiment, per part dels detectius, va permetre

conèixer els motius reals de la baixa eficiència i rendiment del treballador.

Resultava que el treballador, a més de no realitzar les activitats pròpies de la seva

feina, el treballador es dedicava, matí i tarda, a treballar en un establiment de

venda al públic propietat de la seva esposa.

RESOLUCIÓ i CONCLUSIÓ: El treballador va interposar demanda ja que

considerava que el control i seguiment per part de l’empresa, i concretament dels

detectius, vulnerava els seus drets fonamentals a la intimitat personal i a la pròpia

imatge, així com el dret a l’honor. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha de

ponderar si l’ús de mitjans de captació i filmació d’imatges per part de l’empresa ha

respectat en aquest cas els drets que considera vulnerats el treballador.

Aquests són els arguments que utilitza l’òrgan per a ponderar les mesures de

control de l’empresari:

• Article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors. Les parts podran utilitzar els

mitjans de prova que es trobin regulats per la Llei, incloent aquells que

reprodueixen imatges i sons, excepte en el cas que s’haguessin obtingut,

directa o indirectament, mitjançant procediment que suposin la violació dels

drets fonamentals o llibertats públiques.

• El poder de direcció de l’empresari és imprescindible per la bona marxa de

l’organització productiva i així ho reconeix l’article 33, 38 i el 20 de l’Estatut

dels Treballadors.

• Entrant més en qüestió, el Tribunal considera que la mesura de prova va ser

necessària, donat que era la manera més segura per comprovar el que

4

estava passant. També creu que es tracta d’una mesura proporcionada i

equilibrada i que per tant, l’ús d’aquest mecanisme de control es va ajustar

als preceptes constitucionals que exigeix la doctrina jurisprudencial del

Suprem.

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid número

301/2008, de 21 d’abril del 2008.

Ponent: Sr. Juan Miguel Torres Andrés.

Drets i deures laborals dels futbolistes

FETS: Un futbolista va subscriure múltiples contractes amb el València, l’últim dels

quals determinava com a data de finalització el 30 de juny del 2012.

L’entrenador va comunicar-li al jugador al finalitzar un entrenament que no el

convocaria més per a jugar cap partit. Segons consta en els fets de la sentència, el

motiu que va traslladar l’entrenador al president va ser la mala conducta del

jugador en els vestuaris.

El representant del jugador va remetre burofax al Club per comunicar-li el dret que

tenia el seu client a entrenar i l’obligació del Club a donar-li ocupació efectiva. El

València va respondre aquest burofax considerant que els fets esmentats no

produïen un atac a la dignitat ni al prestigi professional ni confirmen l’existència de

mala fe. Com la situació no prosperava, el treballador va presentar papereta de

conciliació per extinció del contracte, sense resultat.

RESOLUCIÓ i CONCLUSIÓ: L’objecte del procés en qüestió recau en la demanda

per extinció del contracte per voluntat del treballador basada en incompliments

empresarials. El jutjat del social, òrgan encarregat de resoldre la qüestió, no

aprecia en aquest cas l’existència de greus incompliments per part de l’empresari,

el València CF, que constitueixin causa justa perquè el demandant, el jugador,

pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte; els motius d’aquesta apreciació són els

següents:

• Queda clar que hi ha hagut modificacions substancials de les condicions de

treball; ja que la incorporació d’un nou entrenador ha comportat canvis pels

5

jugadors. Aquests canvis però, després d’analitzar-los, no comporten un risc

per a la dignitat professional del jugador, sinó que formen part de les

competències que tenen atribuïdes els entrenadors. A més, la modificació

substancial per si sola no autoritza l’acció del treballador a rescindir el seu

contracte sinó que requereix d’un perjudici que afecti a la seva dignitat o a

la seva formació professional.

• No es considera que en tal cas, el futbolista patís assetjament laboral ja que

perquè hi hagi aquesta consideració, la violència psicològica ha de donar-se

de manera sistemàtica i durant un temps. En el cas que ens ocupa, només

havien transcorregut 15 dies des de la comunicació del entrenador i la

presentació de la demanda, i una setmana era festa ja que coincidia amb el

període nadalenc.

• Pel que fa al dret de l’ocupació efectiva; el jutjat considera que aquesta

decisió ha estat presa per l’entrenador que té el mateix caràcter

“d’esportista professional” que el futbolista. La decisió de l’entrenador no va

ser confirmada per l’empresa, el Club, el qual té el poder de direcció

empresarial.

Sentència del jutjat del social de la Comunitat Valenciana, número 79/2008 de 29

de febrer del 2008.

Ponent: Miguel Angel González Crespo.

Modificació condicions laborals

FETS: El treballador prestava serveis com a operari. L’empresa un bon dia li

comunica per escrit que per motius organitzatius i de producció passaria a prestar

serveis com a serrador. El treballador considera que aquest canvi suposa un

modificació de les seves condicions de treball i per aquest motiu presenta

demanda, el recurs prospera i el Tribunal Superior de Justícia de Galícia acaba

resolent el cas.

RESOLUCIÓ i CONCLUSIÓ: Per resoldre la qüestió, el tribunal fa ús de la Llei

11/94, sobre reforma laboral, que va modificar substancialment el sistema de

classificació professional, que marcava unes tasques específiques per a cada nivell

6

de manera que quedava dibuixat el contingut de cada una de les categories, i el va

substituir pels grups professionals, en el quals es troben incloses les persones

treballadores de la mateixa activitat, podent realitzar les diferents tasques amb la

única limitació dels casos que es requereixi d’una titulació acadèmica. Així doncs, la

nova norma imposa el sistema genèric consistent en que totes les persones

treballadores d’un mateix grup poden portar a terme les activitats pròpies del grup.

En aquest cas, existeixen dos grups professionals diferents, el grup IV on s’ubica la

tasca d’operari i el grup V on es troba la tasca de serrador, d’acord a l’Acord marc

estatal del sector de l’extracció i/o elaboració de pissarra. Així en aquest cas,

s’observa que no es tracta de categories equivalents, i en efectes les activitats són

clarament diferents, tant en la responsabilitat exigida, com en la maquinària que

s’utilitza. Per aquests motius, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia considera

que la decisió patronal excedeix de les facultats que la mobilitat funcional permet i

la causa acreditada no justifica la modificació de les condicions de treball.

Sentència del Tribunal Superior de justícia de Galícia, número 1706/2008 de 30

de maig del 2008.

Ponent: Manuel Domínguez López.

Obligació de negociar el canvi d’horaris diferents als pactats per conveni col�lecti o pacte de condicions

FETS: Apel·lació d’una sentència d’instància en la qual la treballadora d’un centre

hospitalari, que prestava els seus serveis en torn de mati ( 8h a 15h), en la unitat

de hemodialisi , és requerida per tal de que modifiqui la seva jornada de treball

(torn horari).

RESOLUCIÓ: El tribunal desestima el recurs i confirma la sentència d’instància en

la qual se li reconeixia a la treballadora el dret a gaudir d’un torn de matí.

El Decret que desenvolupa la jornada laboral i l’horari dels centres e institucions

sanitàries no contempla la possibilitat d’establir un planing de torns de treball

diferent o al marge de la jornada establerta per a l’esmentat servei.

7

CONCLUSIÓ:

� Per poder establir horaris diferents dels previstes a la normativa en qüestió,

és requisit imprescindible, la negociació prèvia amb els òrgans de

representació unitària dels empleats públics.

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castellà i Lleó, número 52/2008, de

9 d’abril

Consolidació del treball temporal mitjançant negociació col�lectiva

FETS: La treballadora tenia un contracte de treball subscrit amb una empresa

pública de la Comunitat de Madrid ( Tres Cantos) , malgrat que la prestació efectiva

dels seus serveis va tenir lloc a la Conselleria de Medi Ambient. Com a

conseqüència d’aquests fets, presenta demanda per cessió il·legal de treballadors.

El jutge d’instància declara que ha existit cessió il·legal i reconeixent-li a la mateixa

la condició de –treballadora indefinida – respecte a l’empresa cessionària.

Amb posterioritat a la sentencia l’actora presenta recurs de suplicació sol·licitant el

reconeixement de la condició de personal laboral indefinit a l’empresa cessionària

( Comunitat de Madrid) atès que la disposició transitòria 11ª) del conveni col·lectiu

de la Comunitat de Madrid preveu que el personal que gaudeixi de la condició de

indefinit per sentencia i amb efectes anteriors a la data de 7 d’octubre de 1996,

tindrà la consideració de personal fix.

RESOLUCIÓ: El Tribunal considera que no pot ser-hi d’aplicació la Disposició

transitòria del conveni col·lectiu esmentat, atès que el mateix va entrar en vigor

l’onze de març del 2005 i en aquesta data la demandant no tenia reconegut per

sentencia judicial la condició de personal laboral de duració indefinida. Fent-hi

constar que aquest és un dels primers pressupòsits que exigeix la disposició

transitòria de l’esmentat conveni.

CONCLUSIÓ: El reconeixement de la qualitat de personal laboral indefinit com a

conseqüència de sentencia judicial procedeix a partir de l’entrada en vigor del

conveni col·lectiu d’aplicació.

8

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, número

262/ 2008, de 7 d’abril.

Son compatibles el dret a la suspensió del contracte de treball per paternitat, previst a l’Estatut dels Treballadores i el permís de paternitat regulat a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic?

FETS: El sindicat FSAP-CCOO, va presentar demanda sobre conflicte col·lectiu

contra el Ministeri d’Administracions Públiques; FSP-UGT; CSI-CSIF; CIG i ELA-STV,

sobre la possibilitat d’acumulació o simultaneïtat en el gaudiment de la suspensió

del contracte de treball per un període de tretze dies previst a l’article 48) de la Llei

de l’Estatut dels Treballadors juntament amb el permís per paternitat de quinze

dies, previst a l’article 49) de l’Estatut Bàsic del Empleat Públic.

Els demandants consideren que el gaudiment dels dos drets son compatibles pels

empleats públics.

RESOLUCIÓ i CONCLUSIÓ : L’Audiència Nacional, considera que les dos normes: -

Estatut dels Treballadors i l’ Estatut Bàsic dels Empleats Públics, desenvolupen

una mateixa situació jurídica: - el naixement, acolliment o adopció d’un fill- situació

aquesta que comporta l’atribució d’un determinat dret.

El tribunal considera que en concurrència de dos normes, s’imposa el principi

d’especialitat o norma més favorable . En conseqüència desestima la demanda de

conflicte col·lectiu, declarant aplicable l’article 49 de l’Estatut Bàsic dels Empleats

públics.

Sentència de l’Audiència Nacional, número 14/2008, de 6 de març.