FLIPARIESN

ÚM

. 7

IES

FLIX

CU

RS

2003-0

4

EDITORIAL

CRÈDITS

4

4L'IES DIA A DIAL'IES Flix participa al Forum 2004No em ratllis!Sant Jordi a l'IES Flix

4DIGUES LA TEVAEntrevista a un estudiant i a una exestudiant de l'IES Flix

4L'AMPA INFORMADiada de Sant JordiJornada de portes obertesFesta de final de cursCurs d'enologia bàsica i tast de vins IIElla també m'enyora?

4LES NOSTRES SORTIDESLa ruta verda en bicicletaConeguem l'Alt EmpordàSortides de ReligióExcursión a Barcelona y representación teatral

4TALLER DE POES-IESPoemes visuals 4VA DE LITERATURAFrankensteinLas bicicletas son para el verano

4NO PERDIS EL NORDUn món d'estels

4SOLIDARIESProjecte educatiu veig, veig

4TRADICIONARIUSSant Miquel a VinebreGrallers Desolasol a Flix

4LA NOSTRA COMARCAEntrevista a una jove guanyadora

4M'EN VAIG DE L'OLLATot depèn de com es miriUn parell de web's

4QUÈ T'HI JUGUES?Arqueologia del joc, un crèdit per aprendre divertint-nos

4TAL COM SONAPensantXinos

4PASSA TEMPS

4PEL FORAT DEL PANY

4CONTRAPORTADA

EDITORIAL Tots els espais comuns que en són propis agafen un altre aire quan arriba el juny; anades i tornades d'alumnes atabalats pel passadís preguntant notes; aules neguitoses amb proves que es succeeixen i alguna que altra "xuleta" feta a corre-cuita; una sala de professors on no s'aixeca el cap perquè s'estan corregint les competències bàsiques que l'Administració fa coincidir amb els darrers examens; i els temes de conversa de molts professors "a tu que t'ha fet?","aprovarà?", “on aniràs de vacances?": Tot això és indicatiu del nostre final de curs.

Un curs amb denominador comú: els canvis. Uns canvis pregonats uns i amb celeritat els altres, però que van configurar un nou organigrama al nostre IES. Al setembre Pere Muñoz ocupà la presidència del Consell Comarcal i deixà la tasca de professor; més endavant, al mes de gener era Xavier Vega qui deixava la direcció de l'IES per convertir-se en el nou Director Territorial d'Ensenyament de les Terres de l'Ebre. Els canvis de les darreres disposicions sobre l'avaluació amb l'ara sí ara no de la polèmica Ley de Calidad, convertint els darrers mesos en una incertesa de com aplicar les darreres modificacions sense alterar el nostre calendari escolar. També algunes aules s'han apuntat al canvi, s'ha convertit l'aula doble en la sala d'audiovisuals equipada amb les noves teconologies amb la col·laboració del Departament Elèctric i remodelada per la Casa d'Oficis; el laboratori d'idiomes amb la dotació de nous ordinadors adquirits per l'AMPA de l'IES; i l'aula d'acollida que, seguint terminologia del Fòrum de les Cultures, és l'espai de trobada, d'immersió lingüística i "diàleg", uns dels eixos propagandístics del darrer mes, per acollir alumnes d'altres cultures, alumnes del Regne Unit, Romania, Colòmbia, Equador, Filipines i Marroc.

Tots hem canviat… els fets del passat mes de març van convertir els alumnes de l'IES en alumnes implicats, que demanaven per sobre de tot PAU, una pau que no arriba, eclipsada aquesta súplica amb esdeveniments més festius com el Fòrum de les Cultures, les celebracions dels nous estats de la ja Europa dels 25 o el darrer esdeveniment social de la boda reial.

Des de la nostra revista, des de dins de les aules, continuarem formant alumnes crítics, que formen part dels Consells Escolars, la Junta de Delegats, la Comissió de Convivència, alumnes creatius com veureu en passar aquests fulls. Alumnes que, en definitiva, seran els que més canvis experimentaran en la seva cursa a l'edat adulta. Tots, en tornar de les vacances, haurem canviat una mica. Girarem la clau del pany i tornarem el proper curs amb nous reptes.

Passe-us-ho bé! Bon estiu!

SU

MAR

I, E

DIT

OR

IAL I I C

RÈD

ITS SUMARI

Revista de difusiMaquetació i Disseny: Optim . 977 404 145

ó gratuïta2

PORTADA: Albert Pujol

CONTRAPORTADA: Sergi Ferrús

EDITA: IES Flix

EQUIP DE REDACCIÓ: Carme Estellé, Àngel Fernàndez, Anna M. Masip i Biel Pubill.

PROFESSORS COL·LABORADORS: M. del Mar Carranza, Alejandro Latorre, M.Àngeles Lòpez, Dolors Montagut, Rosa Salas, Pilar Todó.

COL·LABORADORS/ES: Cristina Abelló, Núria Abelló, Anna Aguilà, Meritxell Amorós, AMPA, Ricard Arnaiz, Marina Ballestero, Lara Bertrán, Marta Biarnés, Marina Castellví, Gifré Cid, Arnau Clua, Cristina Escolà, Pol Esteve, Andreu Font, Marc Fuertes, Anna Grau, Amanda Guerrero, Alba Jornet, Aitana Margalef, Almudena Martín, Jaume Molina, Sandra Monzón, Cristina Morcillo, Ferran Munté, Anna Nogales, Norma Pena, Judit Porta, Albert Pujol, Norma Pujol, Marta Roc, Anna Sabaté, Sergi Sans, Beatriz Serra, Albert Solé, Iván Valencia, Montserrat Vidal, Meritxell Viudez; així com els alumnes de 1r C d'ESO, 2n d'ESO, CV religió 3r i 4t d'ESO.

3

SANT JORDI A L'IES FLIX

Els alumnes dels crèdits variables Jocs populars i tradicionals i Jocs d'arreu del món, de 1r i 2n d'ESO respectivament, van elaborar una presentació en Power Point en la qual es reflexionava sobre l'origen dels jocs, els materials amb què estan fets, el context on es desenvolupa i la finalitat del joc en ell mateix.

Aquest material, que va aplegar una cinquantena de fotografies de joguines i de nens en acció de joc, va servir per concloure que el joc no és patrimoni de ningú, no té fronteres i que, a través del joc, ens podem relacionar i entendre tots, deixant a banda les creences religioses o les tipologies socials i culturals. El joc com a mitjà d'entesa entre els homes!

El CD, titulat I tu també jugues? Així ens entendrem! es va presentar al Forum de Barcelona 2004 i està exposat en el recinte.

L’IES

DIA

A D

IA

Dilluns, 10 de maig, a les 16 hores, va tenir lloc a l´IES de Flix la representació de l'obra teatral "No em ratllis!", a càrrec de la companyia Teatracció. Hi van assist ir els alumnes de primer de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà. L´objectiu de la representació fou la prevenció de conductes de risc assoc iades a l consum d 'a lgunes drogues

Mentre que hi ha molts adolescents que es just i f iquen constantment amb l'argument de que "tothom ho fa...", altres saben fer front a la pressió de grup quan aquesta suposa un risc massa important. El secret està en saber decidir què convé, i això no sempre és cosa fàcil, per la qual cosa la representació va requirir la participació activa de l'alumnat, atès que el procés d'aprendre a decidir és un entrenament que només és possible des de la pràctica. L´alumna Abigail Bertrán va ser l´encarregada d´adoptar una actitud crítica i raonada sobre el tema de les drogues, al mateix temps que formulava estratègies per fer front a la situació que li proposaven els actors i evitar una conducta inapropiada.

D´una forma innovadora ens van mostrar la facilitat i la diversitat d'ofertes de consum, la possibilitat de provar coses noves, el risc, l'aventura... i que de la seva elecció en dependrà l'estil de vida que tindrem en el futur. Una actitud oberta i dialogant que ens va permetre abordar el tema de manera dinàmica i no directiva.

Cristina Morcillo

1r Batxillerat

Aquest any, Sant Jordi a l'IES no ha estat com els altres anys, sinó que s'ha fet una sèrie de jocs tradicionals i populars, a part de futbol.

Els jocs han estat les birles, que es feien davant de la cantina i tant els alumnes com els professors hi podien participar lliurement. També s'hi va fer una peculiar cursa de pedres i, com a les birles, hi podia participar tothom qui volgués. Després d'aquests dos jocs, es van realitzar curses de portar canteretes plenes d'aigua al cap. Durant tot el matí i, fins que es van acabar, es va fer una trencada de tupins.

El joc de les birles consistia a tirar els birlots i tombar les birles:Si en tombes 1 = 1 punt Si en tombes 2 = 2p. Si en tombes 3 = 3p.Si en tombes 4 = 4p. Si en tombes 5 = 5p. Si en tombes 6 = 0p.

La cursa de pedres consisteix que, a una distància igual, hem de posar en fila un cert nombre de pedres, i a un extrem de la fila de pedres hem de posar un cistellet de vímet on s'hi dipositen al més ràpid possible, això sí, d'una en una.

Les canteretes són unes gerres de ceràmica que es feien servir abans per portar aigua des de les fonts, rius o pous fins a casa. Així, doncs, la cursa de canteretes, evidentment, consisteix a dur canteretes plenes d'aigua al cap i qui arriba més lluny sense que li caigui n'és el guanyador.

A les dotze del migdia, es va fer l'entrega de premis corresponent als concursos convocats per l'AMPA (de narració curta, de fotografies, de dibuixos...).

Albert Solé i Arnau Clua1r ESO - C

4 4 4 4 4 4

L'IES FLIX PARTICIPA AL FORUM 2004

4

L’IES

DIA

A D

IA ENTREVISTA A UNA ESTUDIANT I A UNA EX-ESTUDIANT DE L'IES FLIX

L'Alba Nogales és una noia simpàtica, agradable i esportiva, de 17 anys. Estudia 2n de batxillerat a l'IES Flix i és molt treballadora i responsable. És molt oberta, però amb una mica de timidesa barrejada, al principi.

4 4A què et vols dedicar quan acabis 4S i t e n s a l g u n p r o b l e m a , h o que més i menys t'agrada? d'estudiar? Hi ha assignatures que comuniques a algun professor?

creus que no et serviran per quan Diuen que és un dels mil lors de la Depèn del problema. Si és un problema t r e b a l l i s e n a q u e s t o f i c i ? L e s comarca i comparteixo aquesta opinió personal, no, en canvi si és un problema eliminaries? N'afegiries alguna?quant a instal·lacions. En general està de grup-classe o referent als professors, bastant bé. El que més m'agrada és el En principi... voldria estudiar INEF, ho faig, i ells intenten ajudar-me.grup-classe i, el que menys, la falta de sempre i quan la nota m'arribi, i, sinó, un

4Quin ha estat el millor curs des que diàleg entre professors i alumnes i magisteri d'educació física. vas entrar a l'IES Flix? I el pitjor?l'organització de les classes.

No crec que em serveixin de gaire Indubtablement tota l'ESO, perquè no 4Com descriuries la relació amb els història, literatura, física...t'exigeixen tant. El pitjor, el batxillerat, teus companys de classe? I amb els

Eliminar ia les que no m'agraden i perquè es nota molt el canvi de l'ESO al professors?n'afegiria d'educació física. batxillerat.

Bé, malgrat que no som un únic grup 4Com trobes les classes? 4C o m t ' i m a g i n e s q u e s e r à l a classe, és a dir, que hi ha diversos

universitat? grups,amb els professors podria millorar, Les c lasses, les t robo en general i molt! avorrides i pesades. Tot depèn de la I m a g i n o q u e s e r à d i f e r e n t , m é s

matèria que es dóna en cada assignatura independent i crec que ho afrontaré amb 4Com qualificaries el teu rendiment? i de la manera com es dóna. més ganes, ja que hi faré el que vull I el de la classe?

estudiar i el que m'agrada.Bo, encara que crec que això ho haurien de dir els professors. El de la classe, normal . Mol ts pensem que es pot millorar.

Què penses de l'institut? Què és el

La Vanesa Domènech és una noia de 23 anys que està estudiant la carrera de Medicina (4t curs). És també treballadora i responsable. Força susceptible però agradable alhora, sap com pujar la moral.

4 4Quines diferències més notables 4Quan estudiaves a l'IES tenies clar tens un bon record? Què era el que trobes entre l'institut i la universitat? que volies fer aquesta carrera? Les

assignatures que hi feies t'han ajudat més i menys t'agradava?La diferència més notable és que tenim per estudiar la carrera? Creus que en de 18 anys per amunt i això implica que Al principi vaig entrar bastant espantada. sobraven o en faltaven algunes?els vincles emocionals i d 'amistat Passat el temps, però, t'adaptes, per t'exigeixin un comportament molt més No tenia del tot clar què volia ser. Però molt difícil que sembli. Aprens a gaudir d'adult. Quant a professors, val a dir que arriba un moment que veus la selectivi-uns anys que et marcaran per sempre.p o q u e s v e g a d e s v e u s e l m a t e i x tat a sobre i et planteges el futur, així que

En tinc un molt bon record. El primer any professor tot l'any. És gairebé impossible vaig decidir escollir allò que realment em va ser difícil, però després tot canvia. establ i r una mínima re lac ió entre faria sentir bé, ser metge.Coneixes la gent i ells et coneixen a tu. alumne-professor.

Les assignatures que feia, clar que Recordo l'institut amb certa malenconia. 4El teu rendiment i el dels teus m'han ajudat! Per això no crec que en

El que més m'agradava era la cordialitat i companys ha variat en relació amb el sobrés cap. l'amistat entre companys. El que menys, de l'institut?

Quan estava a l'institut em sobraven que la gent em veiés a gimnàstica. Crec Al principi, per falta d'organització, et moltes assignatures (com a tots), però que és denunc iab le ! Passes una baixa força el rendiment. Us puc explicar s'ha de tenir cultura i coneixements vergonya!mil batalletes al principi de la meva generals i aquests s'agafen a l'institut.

4Què penses de la universitat? Què estada en el pis, sola, havent-me 4Com trobes les classes? Són és el que més i menys t'agrada? d'espavilar.semblants a les de l'IES?

L'entrada ha estat molt més complicada Tret d'això crec que no és el rendiment el Les comparacions són dolentes, però que a l'institut. He hagut de deixar la que baixa, sinó que puja força el nivell. realment són diferents. A l'institut érem família, amics de tota la vida i moltes Un set representa un cinc en l'institut.uns 30 a classe. Si tenies algun dubte no altres coses.

Sobre els companys, cal dir que n'hi ha t'ho pensaves i aixecaves la mà per El que més m'agrada és que creus ser que abans eren un més i ara són uns preguntar. Ara, a la universitat, som uns més independent, tot i que encara alumnes excel·lents; altres, que abans 150 i, imagina't, tota la classe plena i tu depens econòmicament dels pares. El eren alumnes exemplars, ara estan aixeques la mà per a preguntar un dubte. que menys és la competitivitat que hi ha sempre de festa. Llavors tothom es gira, et mira i et poses per veure qui és el mil lor metge o vermella.“l'enxufat” més gran.

Què pensaves de l'institut? En

5

L’A

MPA IN

FO

RM

A...ENTREVISTA L'AMPA INFORMA

4S i t e n s a l g u n p r o b l e m a , h o comuniques a algun professor? Feies el mateix a l'IES?

A veure, partint de la base que som moltíssims estudiants, el tracte mai podrà ser com a l ' insti tut. Al l í , un problema personal no l'explicaries, però tenies moltes més facilitats i sabies que podies comptar amb aquesta ajuda. A la facultat només som cares conegudes i, per a mi, no és suficient per explicar algun fet personal. En problemes sobre temari i exàmens, sí t'ajuden.

Quin ha estat el millor curs des que vas entrar a l'institut fins ara? I el pitjor?

El millor any per a mi va ser segon de batxillerat, amb tots els nervis que em va suposar, però va ser l'any més ple de vivències. Després de selectivitat vam marxar els de la colla de marxa al Port de Tarragona i quina nit!

El pitjor, el primer any de carrera. Fins que no t'organitzes i et centres... em va costar separar-me del que m'havia envoltat durant els 18 anys de la meva vida.

4T'imaginaves així la universitat?

Una mica diferent sí que m'he l'imagina-va. Pensava que tothom érem sem-blants i he vist que tots som molt diferents. Hi ha molta gent que sol es preocupa de les aparences.

El que sentia abans d'entrar a la facultat era una mescla de sentiments, molts contradictoris. Estava il·lusionada, però sentia una forta angoixa; no m'entenia ni jo.

4Amb quin dels dos et quedaries?

És força difícil contestar-te. La meva vida des que estic estudiant fora ha canviat molt. M'agradaria dir que em quedo amb l'institut, però només podria fer-ho si pensés sols fent cas als sentiments i, en el moment actual, tinc molt present el meu objectiu: ser metge.

Anna Nogales Sandra Monzón

3r ESO - B

4 4FESTA FINAL DE CURS

Com cada any l'AMPA ha organitzat les La festa de final de curs està prevista per activitats per al dia de Sant Jordi. Ja són al proper divendres 18 de juny. Com cada una tradició els diferents concursos en any es farà el lliurament d'orles als els quals participen els alumnes de l'IES alumnes que acaben cicle. Per tal de en les diferents modalitats. Fent un petit tenir-ne una previsió, us demanem que repàs tenim el concurs de fotografia, el ens ho feu saber. Tots els interessats de dibuix i el de narració. podeu passar a apuntar-vos per la

secretaria del centre. El preu serà de 3 A q u e s t a n y i c o m a n o v e t a t , e l s

euros per als socis i de 10 euros per als protagonistes han estat els alumnes.

no socis. S'han organitzat una sèrie de jocs populars i tornejos de futbol i de bàsquet. La festa és oberta a tothom. No us

perdeu les sorpreses d'aquest any. Us hi Ressaltem la participació de la colla jove

esperem a tots!dels gralles Desolasol que ens van amenitzar tots els actes. Com a cloenda va haver el lliurament de premis, que

4CURS D'ENOLOGIA BÀSICA I TAST cons is t ien en una ent rada a Por t DE VINS IIAventura i un lot de llibres per als primers

guardonats, per als segons un lot de Hem organitzat un curs d'enologia bàsica llibres i una samarreta i per als tercers un i tast de vins II. Està previst que comenci lot de llibres. el proper dia 1 de juny. Hi ha una vintena

de persones apuntades. Esperem que Cal remarcar la participació i col·labora-sigui del vostre grat. ció del professorat de l' IES en totes les

activitats, des d'aquestes línies els hi volem fer arribar el nostre agraïment.

4JORNADA DE PORTES OBERTES

L'AMPA va participar en la Jornada de Portes Obertes amb una exposició de tots els treballs premiats a les anteriors diades de Sant Jordi i un recull de fotografies de les activitats que s'han anat organitzant durant tos aquests anys.

Volem donar la benvinguda a tots els nous alumnes, i a vosaltres, pares, animar-vos a fer-vos socis i a col·laborar amb nosaltres. L'educació és cosa de tots.

DIADA DE SANT JORDI

6

L’A

MPA IN

FO

RM

A5 de març de 2004 no para de fer cops: ara la porta, ara - Hola Mercè!

Avui és dissabte, el dia més avorrit de la - Hola Berta! Com estàs? M'ha dit la mare l'armari... M'estic posant nerviosa només setmana. Què faré jo sola? Ja ho sé, que et trobes malament.de sentir-la. Encara rai que demà marxarà i

- Ja estic molt millor, l'únic que m'avorreixo trucaré a la colla, a veure qui surt. em deixarà aquí soleta tota una setmana! - Hola Lena! molt.Ja tinc ganes que arribi demà!- Hola Berta! - Aquesta tarda et prometo que si tinc Avui tots anem a dormir d'hora, perquè diu - Que sortireu aquesta tarda? temps vindré una estona a veure't.la mare que si demà ens volem acomiadar - Jo no. He d'anar a Lleida a comprar-me - Gràcies Mercè.de la Jas, haurem de matinar.uns pantalons d'esport. Truca a la Joana, - Adéu, Berta espero que et recuperis.

Ara estic mirant els dibuixos de la tele. La potser ella surt. 7 de març de 2004 - Esta bé, ara la trucaré a veure què diu. Ja mare m'està fent el berenar perquè ja tinc - Vinga Berta! Desperta't! Que la Jas ja ens veurem demà al partit. gana.se'n va!- Adéu fins demà. - Mare!! Sona el timbre! Vés a obrir!- Ostres, mare!! Deixa'm dormir una La Lena no surt, trucaré a la Joana. - Vés-hi tu Berta, ara no pucestona més va...- Hola Joana! - Qui hi ha?- Vinga, aixeca't a acomiadar-te, després - Ei, hola Berta! - Berta! Sóc la Mercèja te'n tornaràs al llit.- Que sortiràs aquesta tarda? - Aaahhh!!! Puja!Quina murga, aixecar-me a aquestes - No podré m'ha dit la mare que si no La Mercè m'ha vingut a veure tal i com hores només per acomiadar-me de la acabo la feina aquesta tarda, demà no em m'havia promès. S'ha estat aquí una bona Jas...deixarà anar al partit. estona i després ha marxat. Ha dit que Ara vaig a la seva habitació.- Aaaaahhhhhh! Doncs és igual. Fins havia d'anar a fer un encàrrec. - Adéu Jas, espero que t'ho passis molt bé demà. a Canàries. - Fins demà Berta. 9 de març de 2004- Adéu Berta!! Vine cap aquí germaneta, Després de veure tot el panorama, crec Avui hi ha massa tranquil·litat a casa. Com que et faré dos petonarros!!que em quedaré a casa. Faré els deures i pot ser? Fa dos dies que va marxar la Jas i Quan la Jas m'ha fet el petons, jo m'he després miraré aquella pel·li que va portar aquesta casa és un avorr iment. Em torcat la cara i la mare m'ha mirat amb ahir el pare. pensava que això no ho diria mai, però mala cara, però m'és igual, m'havia Ja he acabat els deures, ara aniré a veure crec que la trobo a faltar. Em falta algú amb empastifat la cara de baves, i m'havia la pel·li. qui em pugui barallar, algú a qui fer-li la d'eixugar. A més a més estic segura que ho Ostres! Ara està la Jas mirant la tele. La burla, algú a qui li pugui fer la punyeta. ha fet expressament, sap que no m'agrada Jas és la meva germana gran. Sempre ens Ostres, com pot ser que la trobi a faltar?que hem facin petons! barallem, i estic segura que si ara li dic que Ara estic a la finestra de la meva habitació vull veure la pel·li m'enviarà a pastar fang. 10 de març de 2004mirant com marxa la Jas. L'estic saludant, i La Jas està mirant un documental sobre Estic esperant amb candeletes que arribi ella també em saluda des de la finestra del els països europeus, crec que m'asseuré a dilluns per tornar a tenir a la Jas a casa! Ja cotxe.veure'l amb ella, té pinta de ser interessant. no puc més, l'enyoro moltíssim. No ho Avui hem passaré tot el mati dormint... com - Hola Berta! acabo d'entendre, sempre barallant-nos i que tinc la passa no aniré a l'escola. Visca!! - Hola Jas, què mires? ara l'enyoro...M'ho passaré pipa!- Estic mirant un documental. Ja ho sé la trucaré a veure què diu, espero Ja són les 8 del vespre, m'equivocava, - Molt bé, doncs m'asseuré a veure'l amb que no la molesti. No em contesta, deu aquest matí he dormit. Aquesta tarda tu. d'estar en algun lloc on no hi ha cobertura. esperava que em vingués a veure algun - M i ra Ber ta ! A ra es tan pa r lan t de D'aquí a una estona la tornaré a trucar a company de classe, però no ha vingut Canàries! Jo molt prompte hi aniré de veure si em contesta.ningú. Potser és pensen que enganxaran viatge de fi de curs! Després de trucar-la tres cops seguits, la passa, no ho sé, però el que sé és que - Ostres, és veritat! D'aquí a uns dies te m'ha agafat el telèfon.m'he avorrit tota la tarda. La Jas quan estic n'hi vas, oi? - Jas!!!malalta sempre em fa companyia. Si - El dilluns de la setmana que ve. Aquesta - Hola Berta! Què fas a casa? No hauries almenys estigués ella...tarda anirem al bar d'aquí al costat, a de ser a l'escola?l'Imperi, a parlar amb els companys de - Ja veig que no et recordes gaire de mi! 8 de març de 2004classe sobre el que hem de fer. Diumenge, mentre tu et preparaves Ooooohhhhh!!! Quina tranquil·litat hi ha a - Ja deus tenir ganes de marxar, oi? l'equipatge, em vaig posar malalta.casa meva! La tranquil·litat hi regna!! No se - I tant! I de què em desapareguis uns dies - Ostres, és veritat! Ja no me'n recordava.sent ni una mosca. Jo estic al sofà llegint de la vista també! - Com estàs? T'ho passes bé?un llibre de lectura de l'escola. El pare ha - Au, calla ximpleta! - I tant!! No paro quieta!! Ho trobo tot anat a treballar, ha marxat molt d'hora La veritat és que ja tinc ganes de que al·lucinant! Però us enyoro molt a tots. perquè havia de resoldre algun assumpte marxi, uns quants dies..... és tan pesada!! Aquí amb els companys m'ho passo molt important. I la mare ha sortit a comprar

bé, però amb vosaltres m'ho passaria amb la Ruth i la Mercè. M'ha dit que quan 6 de març de 2004 millor. Adéu Berta t'he de deixar que anem m'hagués de prendre el xarop, em trucaria.

Ara aniré a cal metge. M'he posat malalta i a la platja.Ara sona el telèfon... quina murga aixecar-no podré anar al partit d'aquesta tarda. - Adéu Jas, passa-t'ho molt bé.me...!!!El metge ha dit que he agafat una passa i Adéu Jas. Estic contenta, la Jas m'ha dit - Digui'm? Qui és?m'ha donat un xarop, que diu que me l'he que m'enyorava! Encara que crec que s'ho - Berta, sóc la mare, vinga, vés a prendre't de prendre cada 8 hores. També m'ha dit deu estar passant molt bé i m'ha posat una el xarop.que hauré d'estar a casa un parell de dies. mica d'excusa. A més a més, va amb l'Oriol - Ara hi vaig mare.Demà marxa la Jas de viatge!! Ja en tinc i segur que no s'avorreix! L'important és - No trigaré a venir.ganes que marxi uns dies!! I que no torni si que m'ha dit que s'ho està passant bé i que - D'acord. Adéu mare!vol, si vol es pot quedar tota la vida a prompte tornarà a casa.- Espera't Berta! No pengis que la Mercè Canàries! vol parlar amb tu.Ara s'està fent la maleta, i aquesta casa La Mercè! La Mercè és molt amiga de la sembla un volcà en erupció. La Jas es Beatriz Serra Arqueromare i crec que li caic molt bé perquè passeja amunt i avall buscant les coses 1r PREMI NARRATIVA (1r cicle)sempre em fa regals. Un dia fins i tot em va que ha d'emportar-se demà per a marxar, i SANT JORDI 2004portar a la perruqueria amb ella!!

ELLA TAMBÉ M'ENYORA?

7

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

sempre junts, pel mig de la via verda per van dir que teníem tota la tarda. Que evitar punxades i que, sobretot, en anéssim al nostre ritme, sense voler arribar als túnels anéssim molt amb córrer, i que ens trobaríem un primer cop compte ja que no hi havia llum. Allí a Bot i després ens retrobaríem a Horta sempre ens esperar íem tots i e ls per arribar tots junts. Eren les 15:30 i travessaríem junts. cadascú s'ho va prendre a la seva

marxa. Alguns es van posar a fer curses. A partir d'aleshores cadascú tindria La majoria, però, ja en teníem prou anècdotes per explicar: hi va haver qui avançant lentament. Els mestres ens va caure dintre dels túnels; altres que es anaven animant. L'Antònia semblava paraven dins i no trobaven la llanterna, que no es cansés gens i no parava. altres que no en portaven; uns que L'Alejandro i el Biel a vegades ens queien a fora qui sap com i per què; a empenyien o ens deien coses per algú no li parava de caure la cadena i el distreure'ns i, fins i tot, cantaven una pobre Alejandro no parava d'arreglar-li; cançó molt estranya sobre un ciclista de al Biel, tant de dir, i punxa la roda i ja el pega! veus quedant-se i arreglant-la… així vam

anar recorrent els 15 quilòmetres que Així vam anar fent camí, fent camí i, ens separaven d'Horta fins a l'ermita de sense adonar-nos, ens vam trobar a mig la Fontcalda, pel mig d'un paisatge molt camí. Aleshores, de sobte, a dins d'un guai, tot de baixada, passant per més i dels túnels vam trobar un mussol! Que més túnels sense il·luminació i deixant guapo! L'Antònia el va agafar. Semblava enrera les abandonades estacions de petit i com si estigués adormit. Feia una tren de Bot i de Prat de Compte. Ah!!! I carona de son i tots els volíem tocar. El passat 4 de maig els alumnes que per fi a la Fontcalda tenim el miracle Aquesta troballa va fer que oblidéssim el estàvem de crèdit variable a Horta de complert: el cel es va netejar i el sol va cansament i amb un no res vam trobar-Sant Joan ens vam aixecar neguitosos i sortir! nos, de nou, a l'estació d'Horta de Sant esverats. El dia anterior no havia parat

Joan. Havíem fet els 15 quilòmetres de de ploure i teníem por que la sortida El dinar a l'ermita va ser ràpid. Tots tornada en menys de dues hores. Tot un prevista per a aquell dia no es pogués fer volíem anar a inspeccionar la zona. Uns èxit!culpa del mal temps. passant per damunt l'aigua anaven riu

amunt. Altres, riu avall. Hi va haver més Realment la sortida a la ruta verda, tot i Els primers crits dels companys, seguits de tres i de quatre que es van posar dins que va ser una mica cansada per alguns, de rialles, soroll i batibull van ajudar que el riu i s'assegueren a la banyera per on va resultar ser el més divertit del nostre ens despertéssim sobresaltats bona part surt l'aigua calenta. Ens ho vam passar crèdit de síntesi. Hi va haver de tot: de la culpa la tenia el fet que pràctica-molt bé, però calia tornar i ningú havia aventura, emoció, caigudes, mullades i ment no vam tancar l'ull en tota la nit!. El pensat que hauríem de desfer el camí, molta gresca.primer que vam fer va ser obrir els ara de pujada!porticons i, decebuts, vam comprovar Hi hem de tornar!

com el temps seguia l leig, ara bé, Els mestres ens van tornar a reunir i ens Alumnes de 1r ESO - Calmenys no plovia.

Durant l'esmorzar que vam fer una mica més civilitzadament que l'àpat de la nit anterior- no vam parar de preguntar-nos si els profes s'atrevirien a fer la sortida amb aquell temps… De seguida, però, en vam sortir de dubtes: sort iríem d'excursió i, com diuen a Ascó, que Sant Antoni mos guardo!

L'aventura començava. Tot van ser corregudes per anar a buscar les llanternes, les botelles d'aigua, les jaquetes per si plovia… i en un moment ens trobàvem al carrer per anar a buscar les BTT a l'Esgambi l'empresa on vam llogar-les. Allí vam tardar un munt d'estona, quasi una hora. Era una mica lent. Anàvem passant, d'un en un, ens miraven l'alçada i ens donaven una bicicleta val a dir que una mica destarta-lada- i un casc de protecció. Després, cap al restaurant Miralles on ens van donar el dinar de picnic. A partir d'aquell moment: tot baixada!

La primera caiguda la va protagonitzar la Lara que va frenar amb el fre del davant i va donar la tombarella. Ja sabem com és ella: un tip de riure! A l'estació de tren d'Horta de Sant Joan els mestres ens van explicar que procuréssim anar

LA RUTA VERDA EN BICICLETA!

8

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

Els dies 3, 4 i 5 de maig els alumnes de 2n cartells amb els horaris i les normes les ruïnes. Les monitores ens van repartir d'ESO, acompanyats pels nostres tutors, bàsiques de funcionament que calia uns guions i per grups, e ls havíem vàrem desplaçar-nos a la comarca de l'Alt respectar. d'explicar als nostres companys. Els uns Empordà amb l'objectiu de realitzar allí el ens vàrem convertir en artesans, els altres Bé, un cop instal·lats i més tranquils, ens nostre crèdit de síntesi. en arquitectes, els altres vàrem parlar de van reunir per explicar-nos que degut al

comerç, de religió, de jocs... A alguns ens La sortida i les activitats programades mal temps no podíem sortir a fer l'activitat feia vergonya parlar davant dels com-prometien. Tres dies lluny de casa i tots prevista, plovia massa i per tant ens panys, però també és cert que així s'aprèn junts les vint-i-quatre hores del dia, que quedaríem a l'alberg. Tampoc ens va més i millor.guai! No havien comptat però amb la importar gaire. Estàvem tots junts i hi havia

meteorologia que gairebé ens va fer la prou novetats i distraccions com per no A la tarda, tot i que no plovia, la mar no guitza els tres dies. Es va acomplir aquella avorrir-nos fins l'hora de sopar. El temps va estava en condicions de navegar i va dita que diu: “Pel maig, cada dia un raig”. passar ràpid i ja al menjador, més novetats. quedar anul·lada l'activitat que tanta il·lusió Que hi farem! Era self service cosa que ens va encantar. ens feia a tots: la sortida a les Illes Medes.

El menjar, encara que sempre hi ha algú Quina mala sort! Però els monitors ja Dilluns, cap a les 9 del matí i ja plovent, que no li agrada, era bo i podies repetir. tenien una altra activitat preparada. Faríem vàrem carregar les nostres motxilles a Quan vàrem acabar de sopar, vam haver la descoberta de Sant Martí d'Empúries, un l'autobús i ens acomiadàrem dels pares i de recollir la taula i escombrar el terra. És pob le t pe t i t però d 'un gran encant companys que per motius diversos no una de les normes de l'alberg: pots utilitzar arquitectònic, que quedava també molt a venien amb nosaltres. Els professors varen les instal·lacions però cal mantenir-les prop de l'alberg. En acabar la gimcana, passar l l ista, no fos cas que ens en netes i endreçades. Després de sopar, una vam anar vorejant la platja fins arribar al deixéssim algun, les portes de l'autobús es altra estona d'esbarjo: jocs, televisió i poble que hi ha a l'altre extrem, L'Escala. tancaren i per fi començàrem a fer ruta. Pel entrar i sortir de les habitacions fins que els Aquí vàrem gaudir d'una estona lliure per camí vàrem fer les parades de rigor en una mestres van dir que era hora d'anar a poder passejar i comprar les típiques àrea de servei de l'autopista, una per dormir. Ens van dir que a l'alberg a partir de anxoves que tanta anomenada tenen. De esmorzar i l'altra per dinar. I amb tot això -les dotze s'apagaven els llums i s'havia de tornada cap a l'alberg, els peus ja no volien portàvem ja unes cinc hores de camí fer s i lenc i i aquí van començar les seguir, estàvem rebentats! Per això arribàvem ja al nostre destí. Tant el desavinences: els mestres volien silenci i aquesta segona nit vàrem fer més bondat i paisatge com les construccions havien nosaltres volíem gresca. poguérem dormir.canviant enormement. Ara tot era verd, de

tant en tant es veien masies... La pluja però L'endemà, a l'hora d'esmorzar, qui més qui Dimecres, últim dia! Abans de baixar a no havia parat ni per un moment, la cosa menys no podia obrir els ulls. Havíem esmorzar calia fer les motxilles i deixar les estava negra! dormi t mol t poc i ar rossegar íem e l habitacions endreçades. No hi havia tantes

cansament al llarg de tota la jornada. Tot i cares de son com ahir. Vàrem esmorzar i L' autobús havia parat per fi i davant els això, sembla que amb l'esmorzar - per cert els encarregats de grup anaren a recollir nostres ulls teníem l 'alberg que ens molt bo ja que hi havia de tot vàrem les bosses de pícnic per dinar. Aviat acolliria durant els tres dies. Tant l'entorn revifar-nos una mica i tot seguit vàrem arribaria l'autobús que ens portaria cap a com el lloc eren de lo més agradable i emprendre el camí cap a les Ruïnes d' Figueres on visitaríem el Museu Dalí, l'altra acollidor. Els professors entraren i parlaren Empúries. Sort en tinguérem que eren activitat que esperàvem amb expectació una estona amb la directora de l'alberg i els gairebé a tocar de l'alberg. per tot allò que havíem sentit a dir. Altra donà les claus de les habitacions. Tot

vegada la pluja ens acompanyaria durant seguit ens anaren cridant per fer-ne la Havia deixat de ploure i els sol començava tot el trajecte, quina murga! Ens varen tenir distribució i a cada grup hi havia un a treure una mica el nas. Arribats al una bona estona deixant-la caure degut a responsable de la clau. A partir d'aquest jaciment, vàrem visitar el Museu Arqueolò-la quantitat de grups la majoria estrangers- momen t va comença r l ' emoc ió : l a gic, força interessant per la gran quantitat que també s 'esperaven per ent rar. descoberta de l'alberg. Cada grup es va de restes a l l í exposades i que ens Semblava impossible que poguéssim instal·lar a la seva habitació i després, a fer ajudarien a fer-nos una idea de com havien cabre tots allà dintre. A la fi vam poder la visita als altres grups! Les corredisses viscut els nostres avantpassats grecs i entrar i cal dir que vàrem al·lucinar amb tot d'aquí cap allà es feien interminables... romans. Tot seguit ens varen passar un el que anàvem veient i que els monitors Després calia inspeccionar les sales de audiovisual per acostar-nos una mica més ens anaven explicant. Fins aleshores no jocs, biblioteca, menjador... Tot ens va a la història d'aquests pobles. D'aquesta havíem estat mai en un museu d'aquestes semblar molt confortable, net, endreçat . A manera, després, entendríem millor el característiques. És veritat que hi ha la recepció a més a més hi havia uns taller que ens esperava mentre visitaríem quadres i objectes estrafolaris, però per això mateix sorprenents i originals com ens van explicar que ho havia estat el seu autor. S'ha de ser un geni per poder fer coses genials!En sortir de museu havia deixat de ploure i vàrem decidir quedar-nos a dinar a Figueres. Ens vàrem encabir pels bars i terrasses que hi havia al voltant del museu i cadascú amb el seu grup va poder gaudir de l 'últ im àpat fora de casa. Mentre menjàvem es barrejaven els comentaris sobre el museu i les aventures viscudes aquests tres dies que ja tocaven a la fi. A dos quarts de tres pujàvem altra vegada a l'autobús que ens portaria, ara sí, cap a casa. Deixàvem enrera l'Alt Empordà, una comarca que ens havia captivat amb tots els seus encants però ara tots frisàvem per arribar aviat a la nostra i poder contar a casa les experiències viscudes aquests dies en què per damunt de tot havia regnat el companyerisme, l'harmonia i el bon humor.

Alumnes de 2n d'ESO

CONEGUEM L'ALT EMPORDÀ

9

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

El passat dia 13 de maig els alumnes dels crèdits variables de 4t curs de religió vam anar d'excursió a Barcelona per tal de visitar la Sagrada Família i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Vam sortir de l'IES a les 9 del matí en autobús i cap a les 12 del migdia ja érem davant de la Sagrada Família. La visita va consistir a recordar la figura de Gaudí i veure in situ les façanes del temple. Amb e l doss ie r en mà vam anar reconeixent les diferents escenes de la vida de Jesús. Primer vam començar per la façana de la Passió, obra de l'escultor Subirachs; vam passar a l'interior, encara en obres; i, després, a la façana del Naixement, de Gaudí. Finalment, els més valents vam pujar les més de 300 escales de les torres per contemplar Barcelona des d'un lloc privilegiat.

La segona visita del dia ens va portar, a la tarda, a dalt de tot de Montjuïc, al meditació on ens vam descalçar per El passat dia 22 d'abril els alumnes de 2n Palau de Maria Cristina, on es troba aprendre a meditar. Seguidament ens i 3r d'ESO, que hem cursat aquest any ubicat el Museu Nacional d'Art de van mostrar el monestir, que és una religió, vam anar d'excursió a Barcelona Catalunya (MNAC); allí una guia ens va antiga casa d'indians (palau Novella) amb l'objectiu de visitar el Cottolengo i el explicar les obres més significatives del amb tot ple de vestits típics del Tibet, Monestir Budista del Garraf.romànic i del gòtic català. La majoria de tanques, mandales i molts budes,

A les 9 vam sortir de l'IES amb autobús i les pintures i escultures eren de Jesús, cadascun representant una qualitat de després de fer una petita pausa per de la Mare de Déu i de temes bíblics. Buda. esmorzar vam arribar cap a les 12 al Vam trobar interessant l'explicació de

Ens van impressionar els necessitats del Cottolengo. Primer vam veure un vídeo com obtenien els colors i també les Cottolengo i com les monges en tenien on ens explicaven qui va ser el pare tècniques que feien servir per pintar al cura d'ells i, a més, ara ja havíem vist Cottolengo (primer fundador de la fresc.monjos budistes i sabíem més coses inst i tuc ió a I tà l ia) , e l pare Alegre

d'aquesta religió.(fundador de la casa mare de Barcelona) Alumnes del CV de religió i la f i losofia d'aquesta residència-

hospital. Després una monja ens va 4t d'ESO Alumnes del CV de religióensenyar les instal·lacions, les habita-cions, el menjador i la capella. 3r d'ESO

Després de dinar al Maremàgnum vam marxar cap al monestir budista que es troba al mig del Parc Natural del Garraf, per això la carretera té tants revolts i tan estrets. La visita constava de vàries parts: primer, uns monjos vestits amb unes túniques morades i uns fulards blancs ens van portar a una sala de

SORTIDES DE RELIGIÓ

10

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

El día 29 de abril, todas las clases de 4º de ESO fuimos a Barcelona para ir a ver la obra teatral titulada Las bicicletas son para el verano, de Fernando Fernán-Gómez, la cual ha recibido muy buenas críticas.

A las nueve de la mañana, aproximada-mente, salimos del instituto. El viaje se hizo muy largo, ya que durante el trayecto nos encontramos con un accidente que nos tuvo retenidos durante un largo período de tiempo. Y e s o p r o v o c ó q u e l l e g á r a m o s a Barcelona cuando eran casi las dos.

Después de comer, aún nos dió tiempo a ir de compras hasta las cinco menos cuarto y, seguidamente, nos reencontra-mos con las profesoras, para ir a ver la obra de teatro. Una vez llegamos al Teatro Victoria, ellas nos repartieron las en t radas y nos acomodamos en nuestros butacas.

La obra fue muy interesante, tanto por la momentos vividos. Además, uno de los Norma Penaactuación de los actores y actrices, actores que intervenía en la representa-

4t ESO - Bcomo por la puesta en escena, en c ión , e ra e l famoso ac to r Ju l ián general . González.

Esta pieza teatral, concretamente, se Cuando la obra terminó, sobre las ocho ambienta en la Guerra Civil Española, y media, regresamos al pueblo y centrándose en las vivencias de unos llegamos sobre las doce. La verdad es personajes durante aquella época. Las que la jornada fue muy divertida y escenas de humor i n t e r ca l adas agradable. c o m p e n s a b a n l a d u r e z a d e l o s

EXCURSIÓN A BARCELONA Y REPRESENTACIÓN TEATRAL

11

FERNÁN-GÓMEZ, Fernando: Las bicicletas son para el verano. Clásicos Hispánicos, 17. VicensVives. Barcelona, 2003

Este libro trata de un muchacho, Luis, que quiere una bicicleta y su padre no se la compra porque ha suspendido la Física. La historia empieza con una conversación entre dos niños, Luis y Pablo. Al tiempo se van haciendo mayores, en plena Guerra Civil, todo resulta complicado y difícil, hay mucha miseria y resulta complicado el buscar empleo, el comer…

Luis es el protagonista, tiene una hermana que se llama Manolita, su padre Don Luis y su madre Doña Dolores.

Una vez leído el libro, creo que no es difícil de entender y es adecuado para nuestra edad, unos catorce años o incluso un poco más jóvenes. Lo recomendaría a la gente que le gusta leer la historia de España y saber con exactitud lo que sucedió y como vivían algunas familias en plena guerra.

Marta Roc Ferrús3r ESO - B

Shelly, Mary W: Frankenstein o el Prometeu modern. L'esparver, 25. La Magrana. Barcelona, 2001.204 pàginesEntre les glaçares fredes del Pol Nord, un capità hi navega buscant la glòria i la fama. Enmig d'aquest desert de glaç apareix un home dèbil. El capità l'acull a bord i s'encarrega de cuidar-lo. Aquest home, Víctor Frankenstein, li explica la seva desgraciada història: com amb una passió cega pel saber s'embarca en un terrorífic treball, creant així la font de la seva desgràcia.

Crec que és un llibre apte per a joves, a partir dels quinze anys, ja que és un llibre dens i podria resultar pesat per als més petits. Jo l'aconsellaria a gent que li agrada llegir, i a aquells que els agrada el terror i la ciència-ficció. Aquest llibre t'ensenya els horrors de la vida i les misèries d'uns miserables.

Gifrè Cid3r ESO - B

TALLER

DE P

OES

IESPOEMES VISUALS

el meu nom: anna=a+n2+a

Anna Sabaté Salvador

SONA EL DESPERTADOR!

(((((((((((( .Ö. )))))))))))) ES HORA D’AIXECAR-SE

= Ç

C LA VIDA NO ES SI NO

Albert Pujol Terré

Albert Pujol Terré Albert Pujol Terré

LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO

FRANKENSTEIN O EL PROMETEU MODERN

VA D

E L

ITER

ATU

RA

Tallem la canya com més prima sigui millor ja que no pesarà tant, fins i tot, si es vol, es pot esberlar i utilitzar un llistonet. Hem de tenir dos canyes que facin 50 cm de llarg.

Col·loquem cadascuna de les canyes damunt del plàstic unint cada punta dels dos costats de 33 cm entre ells, com si fossin les alçades, i les enganxem amb la cinta aïllant per evitar el pes innecessari com menys en posem, millor.

Als dos extrems de la figura, que tenen forma de punta, els fem un petit foradet que protegirem i assegurarem amb una mica de cinta aïllant.

Per cadascun d'aquests forats hi passem i hi lliguem un cordill de 60 cm.

Ambdós cordills anteriors els unim per l'extrem que queda lliure i, a aquest, li lliguem a la vegada els metres que vulguem de cordill com més llarg més alt volarà.

UNA MICA D'HISTÒRIA (1) QUIN MATERIAL NECESSITAREM? Per acabar sols ens queda decorar L'origen de les grues, cometes, estels o Un bossa de plàstic industrial almenys una mica el nostre estel. Hi podem grapar milotxes l'hem de buscar en l'antic 60 cm d'ample o unir amb cinta aïllant unes tires de Orient, on ja eren conegudes des de la Cinta aïllant bossa de plàstic, a mode de tentacles, protohistòria. Allí són molt conegudes i Tisores que farà més visual i divertida la nostra les seves formes, variadíssimes, Cutex cometa.evoquen fets llegendaris o històrics, Cordill d'empalomar o similar formes humanes, d'animals… -al Japó, Canya prima Per anar bé caldrà esperar un dia que faci per exemple, se les anomena tako, que Grapadora una mica de vent per tal d'assegurar l'èxit vol dir pop. del nostre taller i gaudir veient volar un La tradició coreana diu que l'estel fou PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ sideral d'estels!inventat per un general de l'antiguitat qui, Retal larem la bossa de plàst ic per aixecar la moral de la seva tropa i aconseguint una figura similar a un dur-la a la victòria, en va fer volar una hexàgon però amb les mides següents: (1) GRUNFELD, Frederic. (1978) amb un fanalet encès i lligat a la cua. Els dos cares oposades de 33 cm Juegos de todo el mundo. UNICEF. soldats van pensar que aquella llum era cadascuna, dos costats que s'uneixin a Editorial Edilan, Madrid. (1978)un signe diví que els ajudaria a la batalla una d'aquestes cares de 38 cm cadascun i, segons sembla, els va ajudar! i, per fi, dos costats més, que s'uneixin a

l'altra costat de 33 cm amb una llargada Biel PUBILL SOLERUN FET CURIÓS (1) de 22 cm cadascun. Mestre d'Educació FísicaTant a Corea com a Malàisia hi ha la costum d'escriure, en qualsevol de les cues d'un estel, el llistat de desgràcies i desventures patides al llarg de l'any. A continuació es fa enlairar i, a una certa alçada, es talla el fil o es crema la corda per tal que l'estel es perdi tot volant, desapareixent així tots els infortunis i, el propietari, pugui encetar un nou any lliure d'aquella càrrega aquesta tradició recorda els escrits que, al Nepal, es fan en mocadors de colors i que es deixen penjant en monestirs o temples amb la idea que, un cop s'esborrin pels efectes meteorològics es compliran els desigs allí expressats-.

TALLER DE CONSTRUCCIÓ D'UN ESTELAlumnat: 2n d'ESO del crèdit comú d'Eduació FísicaDurada aproximada: una hora

4

4

4

4

4

4

12

NO

PER

DIS

EL N

OR

D UN MÓN D'ESTELS

Durant el passat mes d'abril els diferents grups d'alumnes de l'ESO van visitar aquesta exposició-taller ubicada a la plaça de l'Ajuntament de Flix. La mostra, o rgan i t zada pe r l 'Assemb lea de Cooperació per la Pau, pretén, a través d'un circuit de jocs, sensibilitzar sobre els prejudicis, les discriminacions, l'existència de víctimes innocents en qualsevol conflicte social a fi d'educar per la tolerància, la cooperació i la solidaritat.

PROJECTE EDUCATIU VEIG, VEIG

SO

LID

AR

/IES

sardanes. Després de dinar i de descansar, aquest any, a les 18 h, hi va haver una exhibició de pilotatge d'artefactes, buguis i prototips amb Team Massip. El dia es va acabar amb un concert de l'orquestra Meravella i ball de nit.

El diumenge començà amb una exposició -Història fotogràfica de Vinebre. Tot seguit se celebrà la missa major cantada pel Cor Parroquial. A continuació tothom va anar als campaments a buscar lloc per menjar un plat de la paella gegant (es va fer per a unes 1.200 persones). La festa de Sant Els passats dies 7, 8 i 9 de maig a Vinebre grups de casats contra solters. Més Miquel es va acabar amb la representació es va celebrar la festa de Sant Miquel. Per endavant es fa una rotllana i es ballen de l'obra de teatre El Cafè de Carlo començar, el divendres a la tarda es van sardanes, interpretades per Los del Ebro. Goldoni, representada pel grup de teatre fer els arcs als carrers, perquè al dia Cap allà a la una de migdia la gent de Móra d'Ebre. següent passa el sant en processó. A la comença a marxar cap al poble, i allí es fa matinada els joves van a buscar l'aube la processó començant pel carrer Sant

Judit Porta Ardèvol que després serà plantat a la plaça de Miquel i fins a l'església. Tot seguit a la 2 ESO - Bl'Església, acompanyats enguany del plaça del cinema hi ha una ballada de

grup de batucada La Mugre.El dissabte començà amb la cercavila pels carrers del poble amb Los del Ebro que ens van despertar per anar a la processó. En acabat, la gent comença a anar a l'ermita caminant, seguint la tradició d'abans, i n'hi ha que hi van amb cotxe. En arribar fan la benedicció i repartiment d'ofertes, que és el pa que es menja a l'ermita acompanyat de la truita de carxofa i d'espàrrecs i el conill. Tot seguit se celebra la santa missa i, un cop acabada, cada família es posa al seu lloc de costum esmorza. Al cap d'una estona, quan tothom ja ha acabat de menjar, es reparteixen pilotes per als nens i continua, més tard, el joc de la corretja, que és un joc molt “animal” on juguen els nois joves, o també es juga a estirar la corda, entre 13

SANT MIQUEL A VINEBRE

TR

AD

ICIO

NAR

IUS

jove uns 15. Els geganters són uns 10. Si algú vol tocar la gralla a la colla ha de tenir ganes de fer-ho i d'assajar molt, sobretot els primers mesos, perquè és quan necessites més dedicació i més atenció. Quan agafes el fil no és gaire complicat.

Nosaltres normalment assagem dos hores a la setmana: a l'hivern els dissabtes a la tarda i a l'estiu els dimarts o dijous a la nit. I si algú té ganes de ser geganter...que s'animi, que són pocs!

Per últim, he de dir que la colla jove estem molt contents de poder participar en actes del centre com el dia de Sant Jordi que va ser una jornada esplèndida i el toc de gralla li va donar una mica més d'animació i xerinola.

Si algú vol més informació de la colla, o simplement visitar la nostra pàgina web, L'abril de 1996, arran de la inquietud d'un Fem major i tàr iament cercavi les, aquí teniu la nostra adreça electrònica: grup de gent de Flix i amb el suport de xarangues, algun concert... Sobretot www.tinet.org/~solasol.l 'Ajuntament d'aleshores, es va toquem perquè ens agrada la gralla,

organitzar un curset per aprendre a tocar instrument tradicional català, perquè ens la gralla. Quatre mesos després, vam fer agrada la música en general i per passar-

Norma Pujol la nostra primera actuació dins la Festa nos-ho bé, ja que passem molt bons 4t ESO - DMajor: en aquell agost va néixer moments: toquem i ens divertim molt.

“Desolasol Grallers de Flix”. Fem sortides al llarg de tot l'any però la temporada forta és a l'estiu.

Ara ja portem molts anys amb el grup... i fa poc hem incorporat una parella de Toquem a molts actes que es fan a Flix, gegants a la nostra colla: Roc i Flor. A per pobles i ciutats d'arreu de Catalunya i partir d'aquí hem passat a dir-nos: en algun aniversari. Som un total de 30 “Desolasol Grallers i Geganters de Flix”. grallers i tabalers, aproximadament, i la

14

TR

AD

ICIO

NAR

IUS GRALLERS DESOLASOL DE FLIX

15

t'omple el cos i et surt. Anava a explotar! Qui ho havia de dir? Jo, guanyadora del concurs d'Ascó! Impressionant! Bé, no ho puc explicar amb paraules.

I la teva família com s'ho va prendre? S'ho esperaven?

La meva família s'ho va prendre molt bé. Estaven molt satisfets i s'advertia la seva felicitat en la llunyania. La veritat, però, és que no s'ho esperaven, sobretot la meva mare, que no em veia com a guanyadora.

L'obra la vas escriure seguint el model d'algun autor que t'agrada?

No. L'obra la vaig escriure al meu propi estil. I no dic que sigui pitjor o millor que un altre, però és el meu estil i això crec que fa més valuosa l'obra.

Com et va venir la inspiració per L'Imma Rodríguez Esteve és una noia de Quin ha estat el premi? Que t'ha

escriure sobre una altra realitat? Algú 14 anys, estudiosa i responsable, una semblat? Què en penses fer d'ell?

et va ajudar?alumna exemplar. Aquesta noia, filla de Riba-Roja, ha estat guanyadora del

El primer premi és el moment en què tots Primer em vaig asseure a l'ordinador i concurs de narrativa d'Ascó 2004 amb

els guanyadors van al sopar amb els seus vaig iniciar la meva història en un tema l'obra “L'altra realitat”. És una obra de

pares. Després del sopar es varen totalment diferent de l'obra que va ficció, on un home corrupte canvia

repartir els premis de fotografia, narrativa participar. Però va arribar un moment que totalment la forma de ser, alhora que

juvenil i Vila Ascó 2004. L'altre premi foren em vaig quedar em blanc, no em venia res construeix un aparel l capaç de

510 euros. El premi em va semblar més al cap i vaig veure que aquella obra que transportar-lo a un univers paral·lel.

que bo! Crec que són força diners, però estava redactant no m'omplia, no

és un premi realment fantàstic! Crec que m'acabava de convèncer. De sobte vaig Qui et va parlar sobre aquest

aquest premi pujarà la participació recordar que tenia una obra començada concurs?

d'aquest concurs. El premi, al final, he de feia temps, però que mai l'havia

decidit guardar-lo per realitzar un viatge acabada, així que vaig decidir continuar-De la celebració d'aquest concurs me'n

que fa temps que estic planejant.la. I no em va anar tan malament, oi? vaig assabentar per vàries persones. A Llavors vaig fer-li alguns retocs i quan classe, una amiga és d'Ascó i em va

Per finalitzar: recomanaries a la vaig creure que estava prou bé la vaig comentar que potser hi participaria, així

gent hi participés? Per què?portar a una antiga professora meva que em va donar alguns detalls. De sobte perquè li donés una ullada i em corregís em va venir un cuquet que em deia que

I tant! Crec que és una molt grata una mica les faltes més garrafals!volia escriure. També una amiga del meu experiència participar-hi i, a més, recorda

poble em va explicar que hi participaria i que sempre tens possibilitats de guanyar. Ara, Imma, et faré preguntes sobre això em va animar més. També els tríptics Les persones solem ser força crítiques

fets posteriors, quan et van donar el penjats aquí a l'IES em van ajudar a amb les nostres pròpies obres i això ens

premi. Pensaves que guanyaries? Qui precisar i aclarir les idees sobre el fa estar insegurs sobre la qualitat

concurs. t'ho va comunicar i com et vas sentir d'aquesta i si és prou bona o no. Però jo

en un primer moment?crec que totes les obres són bones a la

Vas tenir clar des del principi que hi seva manera. Participar-hi i guanyar

Ni se'm va passar pel cap que guanyaria! participaries? Algú et va persuadir a t'ajuda a veure que vals més i t'anima a

És més, estava segura que no ho faria. participar-hi?participar a altres concursos. Per tant,

Sóc una noia molt crítica amb el que faig, i convido a tothom que pugui participar-hi i

això no em permet estar mai satisfeta de Doncs la veritat és que al principi no tenia podem mostrar tot el que val als altres

les meves obres. Per tant, és com si gens clar que hi participaria. És més, amb les seves pròpies obres.

digués que no m'agradava la meva pròpia gairebé vaig deixar córrer la idea, fins que obra. Sempre, al fons del teu cor, et queda aquesta amiga de Riba-Roja em va

Sandra Monzoncom un foradet, un petit pensament que et començar a dir que jo podia guanyar, que

3r ESO - Bdiu: “Podries guanyar, saps que podries?” ho faria molt bé i que l'important era Però normalment no li sols fer cas. M'ho participar-hi. Tot i que tenia aquell cuquet, va comunicar l'Ajuntament; un dia em no va ser fins el dia abans que vaig truquen i em diuen que he estat començar a escriure l'obra! I la vaig donar guanyadora del concurs. Llavors la sang l'últim dia d'entrega!se't glaça i en penjar el telèfon l'alegria

4

4

44

4

4

4

4

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CAENTREVISTA A UNA JOVE GUANYADORA

ME’N

VAIG

DE L

’OLLA

16

www.meristation.com: dibuixos animats dels Telletubies. Ja ho www.lapolla.com: Aquesta web és imprescindible pels que sabeu… per les muntanyes i més enllà, Tranquils, mestres! No es tracta d'una són fanàtics dels videojocs i que en els Telletubies vénen a jugar! Que cutre! web porno, és una simple família que té alguna de les pantalles s'ha quedat aquest cognom tan… curiós.atrapat i no sap com passar de pantalla. www.hotelglam.com:La web és ideal pels que volen fer una Els adictes a l'autèntica teleescombraries www.elrellano.com:mica de trampes gràcies als recursos i no poden deixar d'entrar en aquesta En aquesta web es poden descarregar o idees que et dóna aquesta pàgina. miseriosa pàgina on trobaran tot allò veure on-line un munt d'animacions en

relacionat amb l'hotel on hi surten flash, vídeos, jocs i un munt de coses www.trucoteca.com: Pocholo, Yola, Tamara, l'exmarit de més.És semblant a la web anterior. Karina…T'expliquen trucs de qualsevol joc de www.rincondelvago.com: videoconsola. www.centromail.com: Web ideal per a tots els “vagos”, que en

Si esteu buscant un joc i no el trobeu, són molts, que hi ha als centres escolars. accediu a aquesta pàgina i el podreu Et proporcionen tota la informació i www.softonic.com:comprar on-line. En dos o tres dies el respostes als exercicis i exàmens. És En aquesta web et pots descarregar el tindre a casa! genial!kazza (programa que et permet

descarregar música i altres jocs), i l'emule (semblant al kazza). www.ska-p.es:

Web imprescindible per a tots els fans del Ricard Arnaiz Guiugrup de música Ska-p. Trobareu la www.telletubies.com: 1r ESO Cdiscografia completa i podreu comprar Es tracta d'una patètica pàgina web on samarretes on-line.trobareu tot sobre aquells també patètics

UN PARELL DE WEB'S

PENSANT...

TAL C

OM

SO

NA

Almudena Martín1er A

ME’N

VAIG

DE L

’OLLATOT DEPÈN DE COM ES MIRI

L'alumne no es retarda, el retenen L'alumne no es distreu, examina els llums

L'alumne no llença guix, estudia la llei de la gravetat L'alumne no llença papers al terra, li cauen

L'alumne no corre pel passadís, fa proves de velocitat L'alumne no escup, descongestiona les fosses nasals

17

Recull de Sergi Sans Martínez Dibuixos d'Albert Solé Daura

18

tat d'un grup i hauria d'anar, progressiva-ment, rebaixant-lo, lentament, traient la terra i amb molta cura anar netejant els objectes que es trobessin amb l'ajuda de pinzells, fotografiar-los per conèixer la seva posició exacta dins el quadrant i, per fi, guardar-los i etiquetar-los per tal de saber a quin nivel l d'excavació pertanyien i poder, així, fer un estudi i anàlisi finals.

No cal dir que cada grup disposava d'un material bàsic: pala, aixadells, algun pic, paletes, tisores de podar, guants…

Nosaltres tres ens vam iniciar l'excavació amb moltes ganes. Primerament vam dedicar un altre dia a treure les herbes del quadrant. Un cop fet això vam fer la r eco l l i da de l es p r ime res res tes arqueològiques que vam trobar en superfície: taps, xapes de refrescs, una llauna de beguda, un avió de plàstic d'un ou Kinder, un “tazo” i una baralluga de plàstic.

A par t i r d 'aquí , cada d ia anàvem rebaixant uns 3 o 4 centímetres. El procés era molt lent. Calia fer-ho poc a poc per no barrejar les troballes de cada nivell.

El següent nivell que vam observar correspondria, més o menys, a la dècada dels anys se ixanta ja que, com a referència, vam trobar una moneda de Franco de 1964 i una llauna de conserva. Aquí vam treure un caçafardatxos fet amb una fusta i un clau, un cavall i un indi de plàstic, saleta de moro, un bòlit, dues bales de vidre i un cotxe de ferro.

Un nivell per sota, que vam datar cap als mètrica, claus, martells i una corda que Nosaltres vam escollir aquest crèdit anys cinquanta -ja que a la mateixa vam clavar a l'estructura del jaciment i perquè vam pensar que seria diferent als alçada uns companys van trobar una que va permetre fer sis separacions altres que ja havíem fet i a la resta que matrícula de bicicleta corresponent a i d è n t i q u e s . C a d a q u a d r a n t , d e s encara podíem escollir i, en efecte, no l'any 1954-, hi vam trobar un cèrcol de d'aleshores, passava a ser responsabili-ens vam equivocar. A l'inici d'aquest tercer trimestre, el mestre ens va explicar en què consistiria i què faríem durant tot el crèdit. La primera part, la més original i divertida, es centraria en dur a terme una ver i table excavació d 'un jac iment arqueològic que s'havia trobat darrera l'edifici que acull el laboratori, la cantina i l'aula de tecnologia.

El primer dia, quan hi vam arribar, el món ens va caure a sobre. Allò no era més que un camp erm ple d'herbes per tot arreu! Però bé, ens vam posar a treballar amb ganes. Ens vam dedicar, tots a una, a arrencar les herbes i treure tot tipus de brutícia que hi havia al voltant del lloc on haur íem de rea l i tzar l 'excavac ió . Acabada la sessió, el lloc oferia un aspecte totalment diferent.

L'endemà, ja per grups, vam començar per quadrangular tota la superfície del jaciment un espai de 3 m x 5 m. La divisió la vam fer amb l 'ajuda d'una cinta

QU

E T

’HI JU

GU

ES

? ARQUEOLOGIA DEL JOC, UN CRÈDIT PER APRENDRE DIVERTINT-NOS

19

ferro, uns caragols de la via del tren per jugar a birles i, sota unes pedres, un pot cilíndric de llauna de 22 cm d'alçada per 12 d'ampla dintre el qual hi havia un autèntic tresor de jocs: pidos o astràgals, botons, un joc de birles fet amb boixets, bales de pedra, patacons, una pistola d'agulles, agulles de cap, puntes de ploma, un brunzidor fet amb un botó, una petita navalla, una sola de sabata, dos ro l ls , un x iu le t de l launa… Quina passada!

Corresponent a l'edat moderna vam treure unes cadenes de ferro, tres pidos, una ferradura, un clau de ferro per jugar a clavar i més sal de moro junt amb restes de fireta de terrissa.

Més avall vam arribar a la zona de l'edat mitjana. No vam poder afinar gaire en el segle però sí que vam veure que ja havia arribat, per la influència musulmana, jocs els escacs i l'alquerc dels quals vam trobar restes. També vam treure uns mànecs de saltar a corda fets de terrissa, un bòlit i bales de pedra.

Finalment vam localitzar tot un seguit d'objectes d'origen romà junt amb altres dels ibers. Una baralluga, bales de pedra, restes de nanses, puntes de sílex, un joc de tres en ratlla i un altre de molí de nou, més pidos i un munt d'ossos i petxines.

Com ja hem dit, cada cop que baixàvem de nivel l i l 'aplanàvem, fèiem una fotografia del quadrant i recollíem tots els objectes trobats i els catalogàvem. Així, l'excavació va durar 9 sessions.

El segon apartat del crèdit va consistir a realitzar un dossier on es recollien i sent els mateixos. Hem vist com molts Cristina ABELLÓ, classificaven tots els objectes trobats, jocs han evolucionat i també que, des del 1r ESO - Aposant especial atenció en les joguines, principi del temps, petits i grans ja es Núria ABELLÓ i Lara BERTRÁN,fent comparacions amb la resta de grups divertien.

1r ESO - Bi adonant-nos, per les referències, de quins nivells hi havia. Vam dibuixar les joguines i jocs trobats i els vam agrupar per èpoques. Aquesta fase la vam dur a terme durant sis sessions, a l'aula.

Per fi, a la tercera i última part del crèdit hem anat jugant a tots els jocs que vam trobar durant l'excavació. Els que no coneixíem ens els explicava el professor Biel i així hem après molts jocs que abans es feien amb qualsevol material de la natura, com ara simples pedres o ossos i que avui ja no es practiquen. Un bon exemple és el dia que vam anar al camí de la Bassa i vam jugar al rogle amb unes boles de ferro que pesaven molt.El crèdit ha estat d'allò més bé. Creiem que tots ens ho hem passar molt bé ja que amb els companys hi havia molt bon rotllo. Ens hem adonat que al llarg dels anys els jocs han sofert molts canvis en els materials amb què es construïen i les seves formes, però els jocs segueixen

QU

E T

’HI JU

GU

ES

?ARQUEOLOGIA DEL JOC, UN CRÈDIT PER APRENDRE DIVERTINT-NOS

COMPLÈTE CETTE GRILLE AVEC LES MOTS SUIVANTS

ENDEVINALLA

Judit PortaMarina Ballestero

Anna Sabaté20

Té ales i no pot volar, Sóc blanc, sóc negre. Puc ser verda com el prat,però per les aigües més fredes pot Vull tots els dits, també blanca com la neu.nedar tant si són grossos Sóc prima com el blati va tan mudat com si són petits. i la gent escriu damunt meu.que ni per això es treu el frac.

(teclat) (pissarra)(pingüí) Aitana Margalef i Marina Castellví 1r B

Albert Solé i Arnau Clua 1r C Meritxell Viudez -1r C

Petit com un cigró, Té quatre potes i no camina,Sóc petit, prim com un bastó. porta un pes sempre damunt.sóc molt fort De potes en té un centenar, Ja sigui gran o petita,i guardo la casa suposo que ho sabràs endevinar. tothom la utilitza.com un lleó.

(centpeus) (cadira) (candenat) Montserrat Vidal i Núria Abelló 1r -B

Marina Castellví -1rB

PAS

SATEM

PS

21

PAS

SATEM

PS

PEL F

OR

AT D

EL P

AN

Y

ÉNIGME¿??¿

LA NOVA AULA DOBLE PREPARADA AMB MITJANS TECNOLÒGICS

Amanda GuerreroAnna AguilàMarta Biarnés2on C

22

RELIEPAS

SATEM

PS Alba Jornet i Marc Fuertes

2n ESO - B

CO

NC

UR

S D

IBU

IX

3

L'ERMITA DEL REMEI

27

Sandra Monzón Domènech 3er B