Upload
others
View
0
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A
AGRO68
J U N Y [ 2 0 1 3 ]
AC
TIV
ITA
T
Casa de l’Agricultura
L’Assemblea General pren, enguany,
un caire especial. Celebrarem el 30è
aniversari de la Federació de Coope-
ratives Agràries de Catalunya, l’orga-
nització que ens aplega, que ens re-
presenta i que treballa per la defensa
dels nostres interessos. L’entitat, tam-
bé, que presta a les nostres empreses
els serveis, la formació i l’assesso-
rament necessaris per millorar-ne la
seva competitivitat.
En aquest sentit, durant el primer se-
mestre de l’any, hem presentat l’orga-
nització als nous membres del Govern
i als grups parlamentaris. També hem
incidit amb les diferents forces po-
lítiques catalanes per millorar el po-
sicionament del sector, i hem seguit
batallant per les seccions de crèdit i
perquè les nostres cooperatives pu-
guin desenvolupar la seva activitat
amb els instruments necessaris.
Aquesta intensa activitat és un re-
flex d’aquests 30 anys plens d’il-
lusions, d’esforç, de molta feina
i moments memorables que hem
compartit conjuntament. La nostra
voluntat és convertir aquest aniversa-
ri en una fita, en un punt d’inflexió, i
per aquest motiu, aprofitarem també
l’Assemblea per avançar-vos alguns
dels nostres projectes més ambicio-
sos, que se sumaran a aquestes ac-
tuacions que ja venim desenvolupant
habitualment.
Fer sentir la nostra veu més fort amb
l’objectiu de ser més influents és una
de les prioritats per garantir la viabi-
litat del sector. Per això, estem tre-
ballant en un projecte de comunica-
ció global, que inclou totes les eines
que el progrés posa al nostre abast i
que van des de la revista, que a partir
d’ara podreu també consultar per In-
ternet, fins a la renovació de la pàgina
web.
Per millorar l’atenció a les coopera-
tives federades, també tenim previst
crear una potent àrea privada que in-
corporarà les últimes novetats, la nos-
tra activitat, l’agenda d’actes i tota la
informació que considerem que pot
ser del vostre interès. I, més enda-
vant, estudiarem la implementació
d’una web aparador dels productes
cooperatius, una de les demandes
més compartides per tots vosaltres.
Com a col·lectiu de productors i ela-
boradors d’aliments, també estem
intentant l’articulació d’una xarxa
d’agrobotigues cooperatives. Hem
dissenyat un segell específic d’agro-
botiga que us proposem que incor-
poreu en els vostres punts de venda
perquè aquesta és la marca que ens
identificarà com a grup i que ressal-
tarà la nostra identitat, els valors co-
operatius, la qualitat, l’arrelament al
territori. Es tracta de complementar
la vostra imatge i multiplicar l’impacte
sobre els consumidors a partir d’un
missatge conjunt.
Finalment, hem cregut oportú culmi-
nar el procés amb una renovació de
la nostra imatge com a entitat fent-la
més moderna, més pròxima a la coo-
peració, al conjunt, i vinculada amb la
nostra flexibilitat i la nostra capacitat
d’adaptació i d’obertura al món.
Us avanço aquests projectes perquè
els estem preparant amb convenci-
ment i perquè penso que el nostre
objectiu és prou clar: donar-vos, a
aquells que constituïu la nostra raó de
ser, encara més valor i més eines.
Perquè ara és el moment del coopera-
tivisme de soca i arrel.
JOSEP PERE COLAT I CLUA
President
AGROACTIVITAT JUNY 2013 SUMARI/3
DOSSIER
4 La Casa de l’Agricultura
FEDERACIÓ
7 Activitat política: La Federació presenta propostes de resolució al Parlament
SECTORS
9 Els nostres caps de branca: Ramon Armengol, ramaderia i llet
10 Eleccions al Consell Regulador del Cava
Canvis en les instal·lacions de carburants
11 Opinió de Josep Erra: Compra responsable, aposta de futur
12 Danys causats per la fauna salvatge
EMPRESA
14 Les cooperatives opinen: Fruits de Ponent fa formació bonificada sobre xarxes socials
15 Opinió de Xavier Pié: Final tempestuós per al PDR
16 Distintiu per a les agrobotigues cooperatives
Projecte R+D+I a Unió Corporació Alimentària
SUMARI
La soca i l’arrel EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
17 Assemblea General de Seccions de Crèdit
21 La veu de l’expert, amb Jordi Giné, especialista en plagues i malalties
22 Un món per descobrir: Cooperativisme català, de la mà de Joan Segura
COOPERATIVES
23 Tasta Coop: “Mestral” de la Cooperativa Agrícola de Cambrils
24 Reportatge: 125è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Valls
26 Premis per a l’oli i el vi cooperatius
27 Campanya impliCA’T al Fòrum Gastronòmic de Girona
Fira de les Cooperatives Agràries del Priorat
28 Cooperativa emprenedora: ActelGrup
Riudecanyes inaugura el molí d’oli
29 La Finestra: Entrevista a algunes de les coautores del llibre “La bona cuina d’Alcarràs”
30 Temps d’oci: Empordàlia, propostes per a l’estiu
Casa de l’Agricultura
4/DOSSIER AGROACTIVITAT JUNY 2013
Ubicat al barri de la Marina del Prat Vermell de Barce-
lona, l’edifici alçat en el número 33 del carrer d’Ulldecona
ha esdevingut, des de fa uns mesos, la Casa de l’Agri-
cultura. S’anomena així perquè acull les diferents orga-
nitzacions agràries de Catalunya i va ser inaugurada, el
passat 18 d’abril, pel president de la Generalitat, Artur
Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El sector també
va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura,
Josep Maria Pelegrí, a més de nombroses autoritats i una
nodrida representació del cooperativisme agrari català.
La Fundació de la Pagesia de Catalunya, que gestiona la
Casa de l’Agricultura, està constituïda per quatre mem-
bres d’Unió de Pagesos de Catalunya (UP); tres membres
de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
(FCAC); dos membres de Joves Agricultors i Ramaders de
Catalunya (JARC), un membre de l’Associació Agrària de
Joves Agricultors (ASAJA), dos representants del Depar-
tament d’Agricultura i un, de l’Ajuntament de Barcelona.
Durant la inauguració de la Casa de l’Agricultura es va fer
la descoberta de la placa commemorativa de la inaugura-
ció i un recorregut per l’edifici. Com a cloenda de l’acte es
va servir un vi d’honor per a tots els assistents.
Edifici amb història
La Casa de l’Agricultura, espai per desenvolupar les fun-
cions i serveis de les diferents organitzacions agràries de
Catalunya, és fruit del retorn de part del patrimoni sindical
agrari confiscat pel franquisme.
L’any 1994, el Departament d’Agricultura de la Generalitat
va iniciar la liquidació de les cambres locals agràries ator-
gant patrimonis dels sindicats agrícoles locals que perta-
nyien a la pagesia als ajuntaments, cooperatives, funda-
cions, societats agràries de transformació i associacions.
El Parlament de Catalunya va aprovar, en un debat mono-
gràfic sobre el sector agrari fet el 12 de març del 1998, la
creació d’un fons comú per destinar aquests patrimonis
sindicals.
L’any 2000 es va arribar a un acord per constituir la Fun-
dació de la Pagesia de Catalunya, integrada per tots els
agents socials agraris. L’objectiu, gestionar el fons comú i
construir l’edifici de la Casa de l’Agricultura.
El 28 de juliol del 2003, el president de la Fundació Page-
sia de Catalunya, Joan Caball; el conseller d’Agricultura,
Josep Grau, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van sig-
nar el conveni de cessió dels terrenys municipals per a la
ubicació de la Casa de l’Agricultura a la Zona Franca de
Barcelona.
La primera pedra de l’edifici es va posar el 28 de maig
del 2010, i al maig del 2012, hi van començar a arribar les
diferents organitzacions. La Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya, ubicada a la 3a planta de l’edifici,
va fer el trasllat des de les oficines del carrer València a la
Casa de l’Agricultura el 21 de juny de 2012.
La nova seu de les cooperatives
AGROACTIVITAT JUNY 2013 DOSSIER/5
Servei gratuït de cessió de sales
Les noves oficines de la Federació
de Cooperatives Agràries de Catalu-
nya estan ubicades en un edifici de
nova construcció, modern, amb mol-
ta lluminositat i espais adequats per
fer reunions, tant trobades en petit
comitè com actes institucionals o
demostracions de producte.
Per aquest motiu, la Federació ofe-
reix la possibilitat de disposar de
les sales de reunions gratuïtament
a les cooperatives sòcies sempre
que s’ajustin a les seves necessi-
tats. Tot l’edifici té serveis i accés
adaptat per a persones amb mobi-
litat reduïda.
La sala d’actes té capacitat per a 60
persones en auditori i possibilitat de
projeccions en pantalla portàtil. Té
una tarima de presidència i es poden
moure les taules i cadires per actes
en diferent format.
La sala de reunions té cabuda per a
15 persones, projector i pantalla.
La Casa de l’Agricultura és a Barcelona, al carrer
d’Ulldecona, 33. Es troba a 15 minuts de l’Aeroport
de Barcelona i a 20 minuts de la Plaça d’Espanya.
Amb transport públic, s´hi pot arribar des de Sants
Estació (autobús 109) i des de la Plaça d’Espanya
(autobusos 9, 23, 37 i 109), entre altres possibilitats.
Amb cotxe, tant des de Girona com des de Tar-
ragona i Lleida, cal prendre la sortida 14 (direcció
Zona Franca / Port / Passeig de la Zona Franca /
Fira).
Coordenades GPS: 41º21’05”N, 02º08’31”E.
Com arribar-hi
Cooperativistes assistents a l’acte d’inauguració. FCAC
6/DOSSIER AGROACTIVITAT JUNY 2013
Aquesta és la nostra casa pairalJOSEP PERE COLAT
PRESIDENT FCAC
La inauguració de la Casa de l’Agricul-
tura no hauria estat possible sense la
participació i interès dels companys
i organitzacions que van iniciar i pro-
moure aquest projecte i els actors que
posteriorment van treballar en tot el
procés fins a fer-lo possible. A tots
ells, els hi vull mostrar el meu agraï-
ment perquè sense la seva implicació
segurament no hauria arribat a conso-
lidar-se.
Vull destacar també la importància i
significació que va tenir l’assistència
d’una àmplia representació de les co-
operatives agràries procedents de mu-
nicipis d’arreu de Catalunya, que van
fer l’esforç d’acompanyar-nos. També
el meu agraïment a tots vosaltres per-
què la Casa de l’Agricultura és la seu
de les oficines de la Federació de Co-
operatives Agràries de Catalunya però,
sobretot, és casa vostra.
Considero que és molt important el
què implica aquesta casa que ens
acull. A la Casa de l’Agricultura estem
presents les organitzacions professio-
nals agràries del sector i la federació
de cooperatives. Més enllà de la repre-
sentació específica que tenim, és im-
portant el simbolisme de compartir un
mateix espai els qui treballem per a un
mateix sector. Un sector que, ara més
que mai, ens demana que estem al seu
costat per donar resposta als seus pro-
blemes més enllà de les nostres dife-
rències.
I potser aquest és un bon moment per
reflexionar. La rellevància de l’acte amb
la presència de nombroses autoritats
és un indicador de com ens veuen i va-
loren fora del nostre àmbit, i és que el
sector agrari i agroalimentari d’aquest
país és estratègic. De nosaltres es
nodreixen activitats econòmiques en
auge: l’alta gastronomia reconeix la
importància i la qualitat exquisida dels
nostres productes, la dieta mediterrà-
nia no té sentit sense els nostres ali-
ments, el turisme rural, l’enoturisme…
són alguns exemples de com les últi-
mes tendències i els nous filons d’ocu-
pació tenen la seva base en la produc-
ció d’aliments i en el món rural.
Des de la Federació defensem amb or-
gull el nostre treball, el cooperativisme
agrari forma part de la història d’aquest
país, ara hem de contribuir a què tam-
bé en sigui el futur.
“Les últimes tendències i els nous filons
d’ocupació tenen la seva base en la
producció d’aliments i en el món rural”
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí; i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van visitar la nova seu de la Federació.
FCAC
AGROACTIVITAT JUNY 2013 FCAC/7
La Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya (FCAC) ha presentat tres
propostes de resolució als grups polítics
al Parlament de Catalunya amb l’objectiu
d’establir les prioritats, en clau pressu-
postària, de l’acció de Govern per al sec-
tor agroalimentari. Aquesta iniciativa ha
sorgit arran de les reunions que la Federa-
ció ha mantingut amb diferents grups amb
representació parlamentària.
Per al president de la FCAC, Josep Pere
Colat, “en les reunions amb els responsa-
bles d’agricultura dels grups parlamenta-
ris, els nostres plantejaments han tingut
una bona acollida i esperem que això es
pugui traduir en el seu compromís per tra-
mitar-les a la Comissió d’Agricultura i do-
nar-hi suport”.
Les propostes presentades a la Comissió
d’Agricultura del Parlament se centren a
potenciar aspectes clau per al sector com
és el Pla de modernització de cooperati-
ves. La Federació defensa que la concen-
tració i modernització incentiven el des-
envolupament del sector agroalimentari, i
que és precís que es mantingui el suport
a la creació d’estructures ben dimensio-
nades tant a nivell econòmic com social.
En aquest sentit, sol·licita que, en com-
pliment de la Resolució 671/VIII del Par-
lament de Catalunya sobre el món agrari,
es facin els passos necessaris perquè, al
2013, s’estableixi una nova convocatòria
d’ajut, amb caràcter plurianual d’un mínim
de tres anys, per fomentar la modernitza-
ció.
També es considera imprescindible que
el Departament d’Agricultura mantingui
l’ajut específic a la fruita seca, ja que la su-
pressió d’aquesta ajuda podria comportar
l’abandonament d’una part important de
les 65.000 hectàrees que ocupa aquest
conreu a Catalunya i que té un paper des-
tacat en la preservació del medi ambient
en terrenys a on, sovint, no hi ha cap alter-
nativa de cultiu. Així mateix, se sol·licita el
pagament del deute pendent amb el sec-
tor de la convocatòria 2012.
Per a la Federació, també esdevenen líni-
es estratègiques a vetllar des del Govern
el foment de les assegurances agràries, el
suport a la millora de la transformació i la
comercialització dels productes agraris, el
finançament de projectes d’investigació i
la promoció dels productes alimentaris de
qualitat.
Propostes de resolució al Parlament de Catalunya
El Pla de concentració, els ajuts a la fruita seca
i les assegurances agràries han de ser
aspectes clau de l’acció de Govern
ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, s’ha compromès a
impulsar un nou debat monogràfic sobre el sector agroalimentari
català en el Parlament, com el que es va fer a l’abril de 2010. L’ob-
jectiu del debat seria potenciar el sector i revisar els acords que
aleshores es van prendre per tal d’adaptar-los a les circumstàncies
actuals.
Tornar a celebrar un debat monogràfic sobre el sector agroali-
mentari és necessari per potenciar la seva visualització envers el
conjunt de la societat, com una forma de fer una revisió d’aquells
elements no resolts i per actualitzar-los davant l’actual escenari
pressupostari.
Impuls a un nou debat
els nostres caps de branca
Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]
Com és el cooperativisme ramader?
He crescut dins la meva cooperativa i també he vist com la cooperativa es feia
gran. Com a balanç, puc dir que la cooperativa ha donat sempre resposta a les
necessitats dels socis.
A Catalunya, la concentració de les cooperatives ramaderes és prou alta, especi-
alment si ens comparem amb altres sectors productius. Però si mirem els grans
grups cooperatius europeus, ens adonem que encara tenim un llarg camí per re-
córrer.
Les cooperatives ramaderes estan perdent competitivitat?
El model dominant en el conjunt de l’Estat espanyol són els grups integradors,
mentre que Europa aposta per un sistema diferent, basat en grans cooperatives
molt ben organitzades i que engloben totes les fases de producció.
Catalunya és la comunitat líder en porcí i tenim un sistema mixt perquè, encara que
hi ha una forta presència d’integradors, les cooperatives també juguem un paper
important. La cooperativa té l’avantatge que dóna resposta integral a un professi-
onal del camp que vol ser propietari i prendre les decisions del seu propi negoci.
Com es pot guanyar eficàcia?
Des de la Federació intentem informar, afavorir les dinàmiques de cooperació i, en
definitiva, vehicular millores que ens permetin ser més competitius.
També estem treballant en un estudi de benchmarquing que té l’objectiu de posar
damunt la taula un intercanvi de dades per analitzar l’eficàcia dels processos. Una
vegada tinguem la informació, es tractaria que cadascú pugui aplicar millores a
casa seva i també valorar la necessitat d’abordar processos en conjunt.
Hi ha algun projecte en què el sector pugui cooperar?
Precisament, hem detectat que un dels grans handicaps de la producció es dóna
en sanitat i ens hem adonat que una actuació conjunta dels diferents agents que
treballem en un territori ens permetria emprendre tasques que difícilment podríem
assumir a nivell individual.
Per exemple i amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat, estem treballant per
planificar estratègies que millorin l’estatus sanitari d’una zona tractant patologies
en les quals l’Administració no té l’obligació d’actuar.
Quines són les principals demandes a l’Administració?
És prioritari que s’impulsin les inversions als ramaders i les seves cooperatives i,
en concret, cal vetllar perquè no desaparegui el suport a l’assegurança per a la
recollida de cadàvers, ja que és molt important per al sector.
També cal que se simplifiquin els tràmits administratius perquè sovint continuen
sent farragosos i, sobretot, que quan s’aprovi una nova normativa es tingui en
compte el cost que tindrà per al sector.
Quant al sector lleter, el Ministeri ha promogut un conveni entre productors,
indústria i distribució per millorar la cadena de valor. Com ho valoreu?
Qualsevol instrument que ajudi a millorar l’escàs poder de negociació que tenim
davant de la indústria és positiu. Ara bé, cal que l’Administració, com a impulsora
de la iniciativa, actuï com a veritable àrbitre per buscar l’equilibri.
Com veus el futur?
Són moments complicats. Som un sector que hem aguantat molt i, de moment, el
clúster català que formem productors, cooperatives i escorxadors és potent. Ara
bé, des què el món s’ha fet gran, estem obligats a ser cada dia més competitius.
“A Catalunya som líders en porcí”
Soci de la cooperativa
Camp d’Ivars d’Urgell
des de fa 35 anys, Ra-
mon Armengol és el cap
de branca de ramaderia
i llet de la Federació de
Cooperatives Agràries
de Catalunya. També
és president del Con-
sell Sectorial de Porcí
de Cooperatives Agro-
Alimentàries d’Espa-
nya i representant del
sector a Brussel·les.
Aquesta trajectòria junt
amb la participació en
les comunitats de re-
gants i els sindicats pa-
gesos li confereixen un
coneixement del sector
agrari i ramader des de
diferents vessants.
AGROACTIVITAT JUNY 2013 SECTORS/9
RAMON ARMENGOLRAMADERIA I LLET
10/SECTORS AGROACTIVITAT JUNY 2013
El Govern central està treballant en
una normativa que modificaria els re-
quisits tècnics que han de complir les
instal·lacions de gasoil i que, segons
alerta la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya (FCAC), podria
comportar un sobrecost per a les co-
operatives, que es veurien obligades
a realitzar importants inversions.
La normativa que treballa el Govern
central obligaria a què, en cas d’instal-
lacions enterrades que tinguin un vo-
lum de vendes anual superior als 3
milions de litres, es converteixin els
tancs de paret simple en tancs de
paret doble i que s’instal·lin sistemes
de detecció de fugues. Si les instal-
lacions enterrades disposen de tubs
d’extracció del producte en aspiració,
es determinaria un període de tres
anys per instal·lar vàlvules de retenció
antiretorn a l’entrada del sortidor. Fi-
nalment, en el cas d’instal·lacions en
règim desatès, caldria complir amb
uns nous requisits que podrien supo-
sar una elevada inversió econòmica.
La FCAC considera que la proposta
que s’està treballant no s’adapta a
la realitat del medi rural i, per aquest
motiu, ja ha demanat que totes les
noves obligacions no s’apliquin a les
instal·lacions petites, amb un volum
anual de menys de 3 milions de litres.
Sobrecost per a les benzineres
Les cooperatives vitivinícoles de la Federa-
ció de Cooperatives Agràries de Catalunya
han presentat dues candidatures a les elec-
cions del Consell Regulador del Cava. Les
candidatures s’havien acordat prèviament
en una reunió de la branca del vi de la Fe-
deració, entitat que ha estat treballant per
garantir la representativitat del sector en
aquest organisme.
En la reunió celebrada a Vila-rodona, les co-
operatives van decidir, per unanimitat, pre-
sentar una candidatura integrada per dos
titulars i dos suplents al cens de viticultors
adscrits a cooperatives (cens A) del procés
electoral del Consell Regulador del Cava.
Pel que fa a la candidatura del cens d’ela-
boradors i emmagatzemadors de vi base
(cens C), s’ha consensuat la presentació
d’una candidatura conjunta de les coope-
ratives amb l’Associació Vinícola Catalana,
per tal de mostrar el màxim d’unitat entre
els elaboradors.
El responsable de vi de la FCAC, Lluís Gro-
gués, aplaudeix “la unanimitat del sector
productor a l’hora de presentar les candi-
datures, així com la capacitat de buscar el
consens de les organitzacions representati-
ves dels viticultors”.
Candidatura cooperativa
ELECCIONS AL CONSELL REGULADOR DEL CAVA
Lluís Grogués, aplaudeix
“la unanimitat del sector
productor a l’hora de
presentar les candidatures”
TAMARA KULIKOVA
JOSEP ERRA
CAP DE BRANCA DE PINSOS FCAC
AGROACTIVITAT JUNY 2013 SECTORS/11
Compra responsable,aposta de futur
Arran de notícies publicades sobre el frau en
l’etiquetatge d’aliments, s’ha propagat un cert
sentiment de desconfiança entre els consu-
midors en relació amb què mengem. Tot i que
sense intenció de justificar un fet certament
sancionable i més enllà d’una primera reac-
ció de suspicàcia, com a consumidors estem
obligats a reflexionar sobre les conseqüèn-
cies que comporta la legítima recerca de la
relació qualitat / preu més baix.
L’auge del low cost alimentari compromet el
creixement del sector, ja que no sempre pro-
ductors i fabricants perceben una justa com-
pensació per la seva tasca, una retribució que
els permeti reinvertir en la millora contínua
dels seus productes.
Per als que treballem en el sector carni, no-
tícies com el frau d’etiquetatge no deixen de
sorprendre’ns i ens preguntem com és pos-
sible que això passi, estant tan estretament
controlats a tots els nivells. És suficient donar
una ullada als informes de l’Agència Catala-
na de Seguretat Alimentària per comprovar
com, en el pla de vigilància de residus de me-
dicaments veterinaris i altres substàncies, el
percentatge de no conformitats, al 2011, és
inferior al 0,1% i demostra que gaudim d’uns
nivells de seguretat alimentària mai vistos.
Llavors, on és el problema? Segurament en la
competència de preus a la baixa que obliga,
als fabricants, a utilitzar matèries primeres de
menor preu de múltiples orígens, que, afor-
tunadament i tal com ha succeït, es poden
identificar gràcies als sistemes de traçabilitat.
Crear o destruir valor
En la mesura que les nostres produccions
no trobin un preu adequat en el mercat, es
posa en perill la creació de valor i un indesitjat
efecte econòmic. A tall d’exemple, un estudi
de 2010 de l’Esade Brand Institute evidenci-
ava com les marques líders van generar més
d’un milió de llocs de treball en el nostre país,
mentre que el conjunt de les marques de dis-
tribuïdor amb prou feines van crear 270.000
llocs i els salaris mitjans eren un 20% inferi-
ors. Dades com aquesta demostren que, amb
la simple acció de comprar, podem salvar
ocupació o destruir-la.
En aquest sentit, cal destacar la posició que
ocupen les cooperatives com una alternativa
a les actuals guerres de preus que s’imposen
des de la distribució. Aquest model empresa-
rial, a part d’aliments de qualitat, disposa de
les eines necessàries per garantir l’origen del
producte. I així ho avala el creixent moviment
social que opta per l’adquisició de productes
cooperatius, per la identificació dels seus va-
lors de compromís amb el soci i el territori,
i per la capacitat per subministrar productes
fora de tota sospita.
Per als que treballem en el
sector carni, notícies com el
frau d’etiquetatge no deixen de
sorprendre’ns i ens preguntem
com és possible que això
passi, estant tan estretament
controlats a tots els nivells...
Llavors, on és el problema?
Segurament en la competència
de preus a la baixa”
El frau en l’etiquetatge d’aliments, s’ha propagat un cert
sentiment de desconfiança entre els consumidors.
12/SECTORS AGROACTIVITAT JUNY 2013
La Federació de Cooperatives Agrà-
ries de Catalunya ha denunciat que
la fauna salvatge del territori provo-
ca importants pèrdues econòmiques
pels danys que causa en els conreus.
Les demandes de la Federació s’han
produït arran de la modificació dels
annexos del Decret 176/2007, que
regula la compensació de danys i
perjudicis causats en l’agricultura i
la ramaderia per espècies animals
protegides de la fauna salvatge au-
tòctona, i en el qual no estan inclosos
determinats tipus de fauna salvatge
que són molt agressius, com el co-
nill i l’abellerol. A més, també caldria
una millora de la regulació de deter-
minades espècies que sí que hi estan
incloses, com és el cas de la polla
blava.
En concret, els conills estan provo-
cant importants danys a conreus
com les hortalisses, els cereals i la
vinya. L’Administració és coneixedora
d’aquesta problemàtica, que s’arros-
sega des de l’any 2009 arran de l’en-
trada d’una colònia amb una elevada
capacitat repobladora procedent del
sud de la Península Ibèrica, però en-
cara no s’han trobat solucions efica-
ces per a les pèrdues que els conills
provoquen als agricultors.
Una espècie que sí que està protegida
però que causa molts danys és l’abe-
llerol, que provoca grans pèrdues en
l’apicultura i de retruc a l’agricultura,
pel seu efecte depredador i dissuasiu
en els eixams. La Federació reclama
que les compensacions pels danys
que causa l’abellerol s’incloguin en
el Decret que s’està modificant, atès
que de moment no s’ha publicat l’or-
dre d’ajuts específics amb que comp-
taven els apicultors cada any.
Finalment i pel que fa a la polla bla-
va –que sega les plantes d’arròs–, la
Federació reclama que s’estableixi un
sistema de valoració de danys que es
controli de forma contínua, des de la
sembra fins a la recol·lecció, per tal
d’anar avaluant els perjudicis en el
rendiment i la qualitat del producte de
cara a la seva comercialització.
Danys de la fauna salvatge
La Federació demana una compensació eficaç dels danys que el
conill, l’abellerol i la polla blava causen en els conreus
14/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013
CO[OP]INIÓ JORDI DOLCET I LAURA ORTIZ [FRUITS DE PONENT]
Fruits de Ponent és una cooperativa fructícola molt
compromesa i activa en la formació dels seus treba-
lladors. Una de les últimes activitats organitzades per
als quadres de comandament és la formació sobre
noves eines de comunicació, que la cooperativa ha
finançat amb el crèdit de formació bonificada. El di-
rector general de Fruits de Ponent, Jordi Dolcet, i la
directora de Recursos Humans, Laura Ortiz, comen-
ten l’experiència.
Com va sorgir la necessitat de fer formació sobre xar-
xes socials i noves eines de comunicació?
Jordi Dolcet: Ens vam adonar que, quan parlàvem de les
comunicacions, cadascú de nosaltres feia la valoració de
les eines que utilitzava individualment (telèfon mòbil, ordi-
nador, tablets i les aplicacions de facebook, dropbox o twi-
ter, entre moltes altres) i que, per a cadascú, el seu sistema
de comunicació era el millor. Arran d’això, vam valorar la
necessitat de conèixer les possibilitats de la comunicació
bidereccional aplicades al nostre entorn professional.
Quina valoració en feu, de la formació rebuda?
Jordi Dolcet: La Federació ens va ajudar a dissenyar una
formació específica i, encara més, ens va facilitar poder
fer aquesta formació necessària amb un cost mínim, en
gestionar-nos el crèdit bonificat. Arran d’aquesta forma-
ció, ens vam adonar que les eines habituals que ja fèiem
servir t’ofereixen moltes més possibilitats quan pots co-
nèixer-les a fons. Així mateix, vam veure la importància
que determinades eines tenen per al desenvolupament de
la nostra feina.
Heu començat a aplicar alguna eina?
Jordi Dolcet: La primera àrea que ha començat a aplicar les
noves eines de comunicació ha estat l’Agrobotiga d’Alcarràs,
tant en la botiga física com en la www.agrobotigaonline.
com, ja que faciliten una atenció al client molt més fluïda
en novetats, ofertes, etc. En les altres àrees de la coopera-
tiva, no tenim cap dubte que també ho anirem implantant.
Com heu finançat l’activitat formativa?
Laura Ortiz: El cost de l’activitat formativa l’hem subven-
cionat amb el crèdit de què disposem totes les empreses
cooperatives. La Federació ens n’ha portat la gestió.
Ens podríeu valorar aquest servei?
Laura Ortiz: Molt positiu, ja que la Federació ens ha pro-
porcionat tota la informació i, a més, ens ha resolt els dub-
tes que ens sorgien. Per a nosaltres, com a cooperativa
federada, és un valor afegit perquè rebem formació de
qualitat amb un cost mínim –factor que considerem clau–
i també per la implicació i la bona feina que ens aporta
l’organització a la qual pertanyem.
“Hem finançat una formaciónecessària amb el crèdit bonificat”
SERVEI FCAC
FORMACIÓ BONIFICADA
Vinculat al disseny de formació específica per a treballadors
de cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya presta un servei de gestió de la formació a tra-
vés del sistema de bonificació a la Seguretat Social. Aquest
servei inclou el càlcul del crèdit i de l’import, la gestió de
documentació i la justificació de costos, a més de les trami-
tacions pertinents a la Fundació Tripartita. També ofereix el
seguiment i control del crèdit de què disposen les coope-
ratives per executar formació mitjançant aquest sistema.
FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS
Violant Fortuny I Sílvia Ferrer
932 292 018 I [email protected]
FRUITS DE PONENT
FCAC
AGROACTIVITAT JUNY 2013 EMPRESA/15
Final tempestuós per al PDR
Estem vivint el final del Programa de Desen-
volupament Rural (PDR) 2007-2013 amb un
cert neguit. Les dificultats financeres de la
Generalitat de Catalunya s’han traduït en els
últims temps en una reducció sensible dels
fons per al PDR i a la pràctica, suposen que el
sector agroalimentari disposarà de menys re-
cursos per dur a terme diferents mesures. No
s’ha perdut ni euro de Brussel·les però sí que
hi haurà una retallada de 83 milions d’euros
en relació amb la programació inicial, que xi-
frava la despesa pública total en més de 1.016
milions d’euros.
Si tenim en compte que aquesta disminució,
superior al 8%, es distribuirà sobretot sobre al
final del període d’execució, podem entendre
perquè enguany serà un dels anys complicats
per a les diferents línies d’ajut del PDR. I per
descomptat que també aniran mal dades per
al 2014.
Els ajuts de modernització de les explotaci-
ons, el que tots coneixem com a Plans de Mi-
llora, són una eina fonamental per a reforçar
la competitivitat dels productors. Una eina
que, sincronitzada amb l’interès general de la
cooperativa, pot ajudar-nos a fer molta feina
per al nostre futur.
El primer neguit ens l’ha donat la convocatòria
d’enguany del Contracte Global d’Explotació
en especial pel que fa a aquests ajuts de mo-
dernització. Ha sofert canvis durant el procés
de tramitació, diverses limitacions quant a les
mesures subvencionables i una gran rumo-
rologia sobre el pressupost disponible… tot
plegat, unit a la incertesa que implicava que
les resolucions de 2012 encara no haguessin
arribat als seus destinataris.
Podem entendre el perquè d’aquesta con-
juntura però no les conseqüències negatives
que suposa, a nivell pràctic, per a moltes de
les nostres explotacions. Segurament es par-
teix d’una programació inicial del PDR que
infravalorava l’interès i les prioritats necessà-
ries de determinades mesures. Perquè no és
lògic que algunes sobrepassin amb escreix
el 100% d’execució i d’altres no arribin ni al
25%.
Ens preocupa enguany i l’any que ve, perquè
seria trist que Brussel·les permetés un any de
pròrroga de les mesures actuals i després no
tinguéssim diners per convocar cap mesura.
I ja hem de començar a pensar com constru-
ïm el nou PDR. Perquè el futur ha de ser cla-
rament diferent. Tindrem moltes oportunitats
per anar desgranant el nostre plantejament.
Però el que està clar és que hem de buscar
en el conjunt i, en les mesures Leader en par-
ticular, eficàcia en la gestió del diner públic,
reducció de la burocràcia i foment de la pro-
ductivitat. Si no, no anirem bé.
Les dificultats financeres de
la Generalitat de Catalunya
s’han traduït en una reducció
sensible dels fons per al PDR
i a la pràctica, suposen que el
sector agroalimentari disposarà
de menys recursos per dur a
terme diferents mesures”
Els Plans de Millora es veuen afectats per la reducció del PDR.
XAVIER PIÉ
RESPONSABLE DE DESENVOLUPAMENT RURAL FCAC
16/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013
Amb l’objectiu de potenciar la identitat de les agroboti-
gues, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-
nya ha creat un segell específic. Es tracta del distintiu
“Agrobotiga Cooperativa”, que pretén crear un sentiment
de xarxa i reforçar els valors cooperatius, de qualitat i
proximitat vinculats amb aquests punts de venda.
El distintiu creat per la Federació és complementari a la
imatge de cada agrobotiga i ha de permetre multiplicar
l’impacte sobre els consumidors a partir d’un missatge
conjunt. En el futur, també facilitarà que es puguin disse-
nyar campanyes i accions de més impacte.
El distintiu està pensat per a les agrobotigues que venen
majoritàriament producte propi i d’altres cooperatives,
així com productes artesans de la zona. També el po-
dran utilitzar punts de venda que, encara que tinguin un
altre perfil, volen identificar un espai delimitat on es po-
den adquirir aquests productes diferenciats.
A nivell de disseny, el distintiu trenca, de forma intenci-
onada, amb el què s’espera en la identificació d’un punt
de venda de cooperativa i cerca la notorietat.
De forma complementària, la Federació ha arribat a un
acord amb el Departament d’Agricultura per fer compa-
tibles els distintius d’Agrobotiga Cooperativa i de Venda
de Proximitat.
La Federació desenvolupa aquesta iniciativa amb el su-
port d’ACC1Ó.
Distintiu per a les agrobotigues cooperatives
FCAC DESENVOLUPAMENT RURAL
Marc Riera I 932 292 018 I [email protected]
La cooperativa Unió Corporació Alimentària ha es-
tat treballant en un projecte de recerca amb la finali-
tat de reduir els seus residus a la mínima expressió,
i no només això sinó que també busca aconseguir
que els subproductes representin un valor positiu
per a la cooperativa en comptes d’un problema.
El projecte Fiberox, finançat en part pel CDTI (Cen-
tre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial),
es va engegar per crear un nou producte alimentari
amb propietats funcionals a partir de la pell d’al-
guns fruits secs, com l’avellana i l’ametlla. L’objectiu
d’Unió és l’obtenció d’un ingredient alimentari ric en
fibra i altres compostos bioactius. Aquesta innova-
ció permetria a la cooperativa afegir valor a un pro-
ducte important, com són els repelats i els torrats,
al temps que l’empresa s’introduiria en el sector de
fabricació i comercialització de productes saluda-
bles.
En una fase més avançada del projecte, s’ha realit-
zat l’aplicació del producte obtingut com a ingredi-
ent alimentari en diferents matrius alimentàries de
panificació, pastisseria, galetes, aperitius, pasta
alimentària, cereals d’esmorzar o alimentació per
mascotes. Així com l’avaluació de determinades mi-
llores que contribueixin a l’augment de vida útil del
producte.
A més, la recerca s’ha concretat en la presentació i
concessió de la patent espanyola relativa a la “Fibra
antioxidant i procediment per a la seva obtenció”
(ES 2.366.221).
Unió aprofita la pell de la fruita seca
INNOVACIÓ COOPERATIVA
AGROACTIVITAT JUNY 2013 EMPRESA/17
Més de 130 representants de 64 cooperatives han partici-
pat a la XXIV Assemblea General de Seccions de Crèdit.
La reunió anual s’ha fet, en aquesta ocasió, a la seu de la
cooperativa agrícola de Valls, que enguany celebra el 125è
aniversari.
El president de les seccions de crèdit de Catalunya, Lluís
Roig, va anunciar que, tot i la crisi financera espanyola, els
dipòsits de les seccions de crèdit estan creixent i, a final
de 2012, ja se situaven en uns 625 milions d’euros.
També en el marc de l’Assemblea, es va informar que ha
començat la implementació de la plataforma informàtica
ASC CoopCrèdit a les primeres cooperatives amb secció
de crèdit del total de 27 que s’han compromès amb el
projecte.
Quant a la proposta de modificació del Decret que regula
les seccions de crèdit, es va informar que tant la Federa-
ció de Cooperatives Agràries de Catalunya com l’Associa-
ció de Seccions de Crèdit estan d’acord amb bona part de
l’articulat que proposa l’Administració, però que no poden
acceptar que es limiti el sector mitjançant una ponderació
dels actius de la secció de crèdit sobre el total dels actius
de la cooperativa perquè s’entén que aquest criteri “no
aporta res de nou” a la regulació que ja està contemplada
en el Decret.
En el marc de l’Assemblea de seccions de crèdit, també
es van comentar altres projectes en marxa com la col-
locació de recursos de les seccions de crèdit mitjançant
l’emissió de pagarés de l’Institut Català de Finances, i es
van portar a elecció la meitat dels membres de consell
rector de l’ASC i un interventor de comptes de la mateixa
cooperativa de segon grau.
Assemblea General de Seccions de Crèdit
Les seccions de crédit creixen en volum de dipòsits,
mentre es posa en marxa la plataforma informàtica ASC CoopCrèdit
FCAC
FCAC SECCIONS DE CRÈDIT
Àngel Balagué I Josep Parcerisa I 932 292 024
18/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013
La situació econòmica actual obliga a tenir un con-
trol cada vegada més estricte i real dels costos de
producció. Una explotació agrícola o ramadera és un
negoci i, en conseqüència, ha de ser rendible. Per saber
si s’ha percebut la compensació adequada a la qualitat
i el preu del producte, és imprescindible saber quant ha
costat produir-lo. Però, per a la majoria de productors,
no és fàcil dur una gestió acurada de les explotacions a
nivell econòmic tenint en compte els ingressos, les des-
peses fixes, les despeses variables i les amortitzacions,
entre altres paràmetres.
La gestió analítica de les explotacions permet calcular
els marges bruts de les activitats productives i dur una
gestió correcta dels estocs. D’aquesta manera, és pos-
sible conèixer la realitat de cada explotació, detectar els
punts forts i els punts febles i planificar actuacions per
millorar-ne el funcionament.
Gestió analítica de les explotacionsSabem quant ens costa produir i si la nostra explotació és rendible?
SERVEI FCAC
Les cooperatives que formen part del Grup d’As-
sessorament de la Federació tenen contractats
tècnics experts que poden oferir suport adequat
a les necessitats de les explotacions dels socis. A
més, des de la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya s’està treballant per oferir a aquests
tècnics les eines necessàries a fi de facilitar la ges-
tió de les explotacions dels socis productors.
La pensió de jubilació i el treball al camp són compatibles
És una pràctica habitual en el sector agrari que els treba-
lladors per compte propi mantinguin un marge d’activitat
agrària de caràcter residual quan comencen a percebre la
pensió de jubilació.
Aquesta situació ha provocat dubtes sobre si aquesta ac-
tivitat i la jubilació són compatibles quan es tracta de tre-
balladors agraris per compte propi que hagin accedit a la
pensió a partir del dia 1 de gener de 2008.
La Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social ha
resolt que “la percepció de la pensió de jubilació és com-
patible amb la titularitat del negoci i el desenvolupament
de funcions inherents de dita titularitat i, amb la realització
de treballs per compta pròpia, sempre i quan, els ingres-
sos anuals totals no superin el Salari Mínim Interprofessi-
onal anual”, que, per a l’any 2013, és de 9.037,20 euros.
No obstant això, la situació de vegades no és prou clara
ja que, a banda de l’import econòmic, altres factors que
també influeixen són la determinació de la titularitat de
l’explotació agrària, el grau de consanguinitat i la caracte-
rització del treball per compte aliena o pròpia.
Amb l’objectiu de donar resposta als dubtes del sector,
la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha
organitzat unes jornades específicament adreçades a les
cooperatives.
Donat que cada supòsit és diferent, en les sessions s’ha
treballat a partir de casos pràctics i el participants han
tingut l’oportunitat de plantejar la seva situació concreta
perquè es resolgués. Les jornades s’han fet a Sarral, Del-
tebre i Linyola, i han comptat amb nombrosa assistència.
FCAC SERVEI LABORAL
Meritxell Alvarez I 932 292 015 I 600 422 077
FCAC
20/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013
Eines per a l’estratègia empresarialFORMACIÓ FCAC
Les preguntes que tradicionalment s’han utilitzat per va-
lorar un negoci encara són vigents: qui és el meu client,
què li ofereixo, com li ofereixo i quin cost té.
A partir d’aquí, les eines que s’utilitzen per respondre
aquestes preguntes han evolucionat substancialment. A
dia d’avui, hi ha instruments per analitzar més exhausti-
vament el model de negoci i tenir-ne una visió més àm-
plia. És possible conèixer l’experiència que té l’usuari
del servei, valorar els proveïdors des d’una perspectiva
diferent i estudiar les competències clau, entre d’altres
aspectes. El treball de reflexió d’aquets paràmetres és el
que permetrà realitzar una sessió de treball trencadora
sobre el nostre model de negoci i evolucionar cap a una
empresa més competitiva.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té
un servei especialitzat en processos de reflexió estratè-
gica, per prestar suport a les cooperatives interessades
en repensar els seus objectius individuals.
FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS
Ester Aguirre I 973 247 982
AGROACTIVITAT JUNY 2013 EMPRESA/21
“Un bon control de les plagues millora la qualitat”
Jordi Giné, que és el cap del Servei de Sanitat Vege-
tal del Departament d’Agricultura des de fa set anys,
col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya com a ponent en diverses jornades tèc-
niques i en cursos per a aplicadors i manipuladors de
productes fitosanitaris.
La formació en el control de plagues i malalties pot
ajudar a millorar la qualitat del producte?
És fonamental disposar de sistemes de formació dirigits
no sols als agricultors, sinó també als distribuïdors de
productes fitosanitaris i als assessors en gestió integrada
de plagues. Cal que tots aquells que utilitzin productes
fitosanitaris siguin plenament conscients dels possibles
riscos per a la salut humana i el medi ambient, i de les me-
sures apropiades per reduir-los en la mesura del possible.
Una bona formació és garantia que l’aplicador coneix
perfectament les plagues i els productes fitosanitaris que
utilitza i que té en compte els riscos i les mesures per evi-
tar-los. Un bon control de les plagues incideix en la millora
de la qualitat del producte.
Quins serien els aspectes més rellevants a tractar en
un curs sobre control de plagues i malalties en els
fruiters?
Actualment, hi ha quatre nivells de formació per als aplica-
dors de productes fitosanitaris: bàsic, qualificat, fumiga-
dor i pilot aplicador agroforestal. En tots els casos, la for-
mació incideix en el coneixement dels riscos per a la salut
de l’usuari en el moment de manipular i aplicar el producte
fitosanitari, per al consumidor i per al medi ambient.
També és important formar l’agricultor sobre els principis
generals de la gestió integrada de plagues i de les tècni-
ques alternatives de lluita, així com de l’estricta normativa
fitosanitària vigent.
En els darrers anys, han canviat les necessitats for-
matives dels agricultors en aquest àmbit?
Sí. Actualment el consumidor és molt sensible a la utilit-
zació dels productes fitosanitaris i els possibles residus
en les fruites i hortalisses. La normativa europea que re-
gula l’ús dels fitosanitaris s’ha renovat en els últims anys
i, igualment, l’agricultor ha de conèixer a fons els princi-
pis generals de la gestió integrada de plagues que caldrà
aplicar obligatòriament a partir de l’1 de gener de 2014,
les mesures per evitar manipulacions perilloses, la conta-
minació de les aigües o la revisió dels equips d’aplicació.
I quines millores s’han implantat en el control de pla-
gues i malalties?
La millora més significativa ha estat la substitució de molts
productes fitosanitaris convencionals com clorats, fosfo-
rats o carbamats per altres productes de menys impacte.
També es té present, cada dia més, la gestió integrada de
plagues i s’utilitzen altres tècniques de prevenció i lluita.
La producció integrada i les ADV (agrupacions de defensa
vegetal) han ajudat notablement en la millora de la lluita
fitosanitària en la nostra fructicultura.
Quin és el futur?
Quant a la prevenció i lluita contra les plagues, malalties
i males herbes, crec que el futur serà la gestió integrada
de plagues. Any rere any es redueixen els productes fi-
tosanitaris convencionals, per la qual cosa cal optar per
tècniques alternatives com la captura massiva per al con-
trol de les mosques de la fruita, la confusió sexual per al
control de plagues de lepidòpters i la utilització d’insectes
parasitoids i depredadors.
Cal dir que, la major part dels nostres fructicultors, ja uti-
litzen aquestes tècniques en les seves explotacions i que
són un referent a la fructicultura europea.
LA VEU DE L’EXPERT JORDI GINÉ
22/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013
“Vinc de pagès i tinc arrels cooperatius”. Amb aques-
tes paraules defineix els seus orígens Joan Segura,
actual president de la Confederació de Cooperatives
de Catalunya i vicepresident de la Federació de Coo-
peratives Agràries de Catalunya. El seu padrí i el seu
pare van ser fundadors de la cooperativa Camp Fo-
ment Maialenc, que ell mateix ha presidit durant molts
anys. També presideix la DOP Oli Les Garrigues i està
vinculat amb múltiples organismes, com Cooperati-
ves Agro-Alimentàries d’Espanya i la Confederació
Empresarial Espanyola d’Economia Social.
Per què apostes pel cooperativisme?
Indiscutiblement, perquè és un sistema democràtic i iguali-
tari per tothom. Encara que és difícil d’entendre si no estàs
a dins, aquest és l’únic model viable, tant a nivell de bene-
ficis econòmics com socials. La implicació en els guanys i
les pèrdues, la definició de les necessitats socials, la lluita
col·lectiva per una democràcia més participativa són molt
necessaris en el món actual. El cooperativisme sobreviu a
la crisi perquè ningú vol tirar pedres a casa seva.
Com funciona una cooperativa?
Els membres de consell rector són socis elegits per vota-
ció democràtica. La seva obligació és governar i avançar,
i fer l’assemblea general anual per donar comptes i deixar
participar a la gent. La durada del mandat d’una junta és
massa curt perquè no hi ha cap empresa en què els càr-
recs tinguin tan poca durada. No oblidem que la coope-
rativa és un negoci i , per tant, l’experiència és important.
Quines mancances té aquest model?
La representativitat i la visualització. Els propietaris de la
cooperativa són els socis i els consells rectors però, en
canvi, no en tenen el control al cent per cent perquè es
treballa per confiança. A la cooperativa hi ha d’haver unes
tasques tècniques i una feina política però, avui per avui,
falta dedicació política de la junta. Ens oblidem que si no
ens veuen, és com si no hi fóssim. Estem perdent la cultu-
ra de la comunicació, ens falta relació col·lectiva. El con-
sell rector no és prou actiu i no té la informació suficient
per explicar bé els projectes als socis i, per tant, no es pot
demanar responsabilitat.
En aquest context, quins són els objectius de la Con-
federació de Cooperatives de Catalunya?
La Confederació és un òrgan que es va crear per ajuntar el
món cooperatiu i durant moltes etapes s’han fet projectes
interessants. Al juliol de 2012, la federació d’agràries vam
apostar per la presidència per tal de promoure fusions i fer
més visible el món cooperatiu.
Recentment us heu reunit amb el president de la Ge-
neralitat, Artur Mas. Quin reptes li heu traslladat?
Li hem demanat un suport decidit a la creació de coo-
peratives en temps de crisi. La societat d’avui necessita
l’impuls dels autònoms, la seva llibertat per aportar idees,
la il·lusió pel negoci propi... i el cooperativisme és un món
d’autònoms. Per descomptat, també li hem plantejat un
finançament per aquests projectes.
Està avançada la reforma de la Llei de cooperatives,
que regula aquestes societats?
Depèn de cada família del cooperativisme. Des d’agràries,
està feta la feina i si la nova Llei s’aprova faríem història,
recuperant la diferenciació entre món rural i industrial, re-
duint la paperassa, augmentant la responsabilitat de les
persones. Crec en la llibertat, en la maduresa, en el sentit
comú.
Específic de les agràries, com valores la decisió de
Brussel·les d’aturar la normativa d’etiquetatge de l’oli
a bars i restaurants?
Lamentablement, el que ha succeït és el mateix que pas-
sa sovint: que es decideix sense saber ben bé què s’està
decidint. No té sentit que països nòrdics, que no són ni
productors ni consumidors d’oli d’oliva, boicotegin un pro-
jecte important per a un sector amb importants despeses
d’envasat, etiquetatge…Potser ens haurem de plantejar
vendre l’oli a granel i apuntar-nos a dir que nosaltres ja es-
tem fent la nostra feina i complint la traçabilitat i que, per
tant, no cal etiquetar per garantir el producte.
COOPERATIVISME[CATALÀ]UN MÓN PER DESCOBRIRJOAN SEGURA
“El cooperativisme és democràcia”
COOPERATIVISME CATALÀ
4.773 empreses
1.293.078 persones sòcies
37.752 llocs de treball
4.691 milions d’euros de facturació
El 17% de la població de Catalunya
està vinculada a cooperatives.
FC
AC
Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop
AGROACTIVITAT JUNY 2013 COOPERATIVES/23
tastacoopPUNTS
DE VENDA Venda online
www.coopcambrils.com
Venda telefònica
977 369 511 (ext. 102)
Agrobotigues de la cooperativa
Sindicat, 2
Cra. Cambrils - Montbrió, km 2
CAMBRILS
Mercat Central de Reus
REUS
Altres
Supermercats Caprabo
Mercat de la Boqueria
BARCELONA
Olisoliva
Mercat de Santa Caterina
BARCELONA
Oli Sal
Travessera de Gràcia, 170
BARCELONA
L’obrador M. Griful
SANT CUGAT DEL VALLÈS
MestralCooperativa
Agrícola de Cambrils(Baix Camp)
Distintiu de qualitat:
DOP Siurana
www.coopcambrils.com
facebook: mestral - cooperativa de cambrils
“El microclima de la zona, el sòl, les bo-nes pràctiques agronòmiques i les moder-nes instal·lacions ens donen l ’oportunitat de gaudir d ’un oli d ’oliva verge extra de qualitat extraordinària. Amb un perfil intens de fruita d’oliva, que recorda a frui-tes madures. Percepció de notes de poma, ametlla, canyella i vainilla, amb un punt de verd de baixa intensitat, tot molt equili-brat. En boca és molt dolç i ametllat, lleu-gerament amarg, una mica picant i molt equilibrat”.
Fernando Sarasa.
Cooperativa Agrícola de Cambrils
Cambrils és una vila localitzada a la Costa Daura-
da amb un clima típicament mediterrani i el vent
Mestral com a fet diferencial, que crear un micro-
clima i permet l’activitat agrícola durant tot l’any.
Des de la fundació de la cooperativa l’any 1902,
l’olivicultura ha estat un dels pilars de la institu-
ció i l’oli d’oliva verge extra que elabora és fruit
de l’esforç i la dedicació de 410 productors que
conreen més de 150.000 oliveres de la varietat
arbequina, de forma tradicional i garantint la
màxima qualitat des de la recol·lecció fins a la
molturació.
Fruit d’aquesta trajectòria, l’oli d’oliva verge extra
“Mestral” ha aconseguit els més prestigiosos pre-
mis i reconeixements, com per tercera vegada el
Premi al Millor Oli d’Oliva Verge Extra d’Espanya
2012-2013 en la categoria de fruitats madurs que
li acaba de concedir el Ministeri d’Agricultura.
24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT JUNY 2013
El valor i la força de la Cooperativa Agrícola de Valls“Som la cooperativa més antiga de Catalunya i
una de les primeres que es van crear a l’Estat espanyol.
La Societat Agrícola de Valls es va fundar l’any 1888 per
aconseguir una millor valoració dels productes agrícoles
que es conreaven a la zona. Després de tants anys, han
succeït moltes coses –bones i dolentes–, però amb l’es-
forç i treball de molta gent hem arribat on som ara. Per
això ho volem celebrar, per recordar que encara existim
en el territori i, malgrat les dificultats que ens trobem, els
pagesos som persones molt actives i amb la voluntat de
seguir endavant”.
Amb aquestes paraules, el president de la cooperativa,
Joan Llorach, agraïa el lliurament del Premi Establiment
Comercial Centenari del Govern de la Generalitat per la
trajectòria d’aquesta societat i afegia que “per a nosaltres,
la cooperativa representa el valor i la força”.
En el decurs de l’acte, el president de la Generalitat, Artur
Mas, va destacar el seu exemple per adonar-nos que “es
poden vèncer situacions tremendament complicades en
el transcurs de la història, si es donen unes determinades
condicions”.
La cooperativa de Valls ja havia rebut la Placa President
Macià del Departament d’Agricultura i la Medalla d’Or de
l’Ajuntament de Valls en el centenari de la seva fundació.
Oli d’oliva, fruita seca, vi i calçots
L’arribada a la fita dels 125 anys es fa en primera línia de
renovació, ja que s’ha augmentat el nombre de socis,
n’han entrat de joves, hi ha més compradors de la ciutat i
s’ha agafat presència amb les noves tecnologies.
A més, els socis productors tenen una amplitud de con-
reus que permet donar cabuda a seccions tan diverses
com l’almàssera, els colliters de Calçot de Valls, els colli-
ters d’ametlla i avellana, els colliters de raïm i els colliters
de garrofa.
La producció d’olives se situa en unes 1.200 tones anuals.
L’oli que s’elabora amb la varietat arbequina es comerci-
COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS
AGROACTIVITAT JUNY 2013 COOPERATIVES/25
El valor i la força de la Cooperativa Agrícola de Valls
VALLS | ALT CAMP | www.coopvalls.com
alitza amb la marca “La Societat de Valls”, mentre que la
denominació “Pont de Goi” s’utilitza per al que es fa a
partir d’olives menyes.
Quant a fruita seca, els socis tenen una producció d’uns
250.000 quilos d’avellanes, uns 80.000 quilos d’ametlles i
uns 450.000 quilos de garrofes.
La DO Tarragona empara les diferents tipologies de vi que
s’elaboren amb les 1.500 tones de raïm que es cullen cada
campanya i que van des de vins blancs molt suaus, equi-
librats i afruitats a vins rosats frescos i vins negres ferms
i aromàtics.
La producció i venda de calçots també pren un protago-
nisme especial en la cooperativa del poble de Catalunya
on les calçotades tenen més tradició.
D’altra banda, té oberta una secció de crèdit per als socis
i acords de col·laboració amb les cooperatives Unió Cor-
poració Alimentària, Comercial Garrofa i el Celler Coope-
ratiu de Vila-rodona per tal d’aglutinar l’oferta i aconseguir
un major valor afegit per als productors.
Aposta per la venda directa
Una de les principals apostes de futur de la cooperativa
passa per arribar directament al consumidor amb els pro-
ductes locals, de proximitat. Per aquest motiu, ha renovat
la seva agrobotiga identificant i posant en valor els atri-
buts dels productes cooperatius.
Les vendes de l’agrobotiga es complementen amb una
estructura comercial més eficient que també inclou la
creació d’una botiga virtual (www.coopvalls.com), on es
poden adquirir tots els productes del catàleg, i un compte
al facebook.
Tot aquest entramat de nous projectes és possible gràcies
a la seva gent, als socis i treballadors que creuen en la co-
operativa. Per aquest motiu, està previst culminar el 125è
aniversari amb un acte central que es farà al desembre
i que està especialment pensat per compartir, en germa-
nor, amb tots els socis “que, a la fi, són les persones que
es mereixen aquesta celebració”.
26/COOPERATIVES AGROACTIVITAT JUNY 2013
L’olivera empeltre més productivaLa Denominació d’Origen Terra Alta ha participat en
un estudi per al desenvolupament de la cultura de
l’olivera en aquesta comarca.
En el marc d’aquesta investigació, s’ha arribat a crear
un “clon estàndard” de l’Empeltre, la varietat d’oliva
tradicional de la comarca de la Terra Alta, que està
previst posar a la venda pròximament. L’assoliment
d’aquesta fita juntament amb la implantació del reg
de suport suposarà un augment de la producció de
l’oli més característica de la zona.
Aquest és, precisament, l’objectiu de la Denomina-
ció d’Origen Terra Alta que pretén impulsar el cultiu
d’aquesta varietat per la seva diferenciació vers la
resta d’olis de Catalunya així com per la seva qualitat
i riquesa en polifenols i àcid oleic.
Premis a l’oli i el vi cooperatiusL’oli d’oliva, el vi i el cava cooperatius
catalans estan d’enhorabona perquè
la seva qualitat està sent reconeguda
en nombrosos certàmens nacionals i
internacionals.
Agrícola de Cambrils
i Oleum Priorat
La Denominació d’Origen Siurana
acaba de ser mereixedora de dues de
les principals distincions que s’ator-
guen a l’oli d’oliva. El Ministeri d’Agri-
cultura ha concedit el Premi al Millor
Oli d’Oliva Verge Extra d’Espanya en
la categoria de fruitats madurs a l’oli
“Mestral” que elabora la cooperativa
de Cambrils, mentre que la coopera-
tiva Oleum Priorat ha estat premiada
amb una doble medalla d’or en el cer-
tamen Los Angeles International Olive
Oil Competition, el concurs d’oli d’oli-
va més important dels Estats Units.
Oleum Priorat és una cooperativa de
segon grau formada per quatre coo-
peratives del Priorat i una de la Ribera
d’Ebre (Vinícola del Priorat, Celler el
Masroig, Cooperativa Falset Marçà i
les cooperatives agrícoles de Caba-
cés i la Serra d’Almos). Els olis que
han obtingut medalla d’or són “Oleum
Priorat Elixir” perfil verd i “Oleum Pri-
orat” perfil madur.
www.coopcambrils.com
www.oleumpriorat.com
Covides
Medalla d’argent en el Concurs Mun-
dial de Brussel·les per al “Duc de
Foix Rosat Cabernet” que elabora la
cooperativa penedesenca Covides.
Es tracta d’un certamen amb un alt
prestigi internacional que, enguany,
ha tingut una participació de més de
8.000 vins procedents de 50 països.
També a nivell internacional, el cava
“Xènius Brut Selecció” ha rebut la
medalla d’argent en el concurs Cha-
llenge International du Vin 2013, el
més important concurs internacional
de vi organitzat a França i en el qual
han participat més de 5.000 mostres
d’una quarantena de països.
A nivell català, en el Concurs de Vins
de Qualitat de la DO Penedès, el “Ro-
sat Cabernet Sauvignon” ha acon-
seguit l’argent per segon any conse-
cutiu, mentre que el blanc “Xarel·lo
Duc de Foix” era reconegut amb la
medalla de platí com el millor xarel·lo
del Penedès, la principal varietat de
la zona.
www.covides.com
Castell d’Or
El vi “Cossetània Cabernet Sauvig-
non i Merlot” de Castell d’Or ha ob-
tingut la medalla d’argent del Premi
Bacchus 2013, el certamen organit-
zat per la Unió Espanyola de Tasta-
dors i en el marc del qual un centenar
de tastadors han provat uns 1.500
vins d’arreu del món.
www.castelldor.com
AGROACTIVITAT JUNY 2013 COOPERATIVES/27
Primera Fira de les Cooperatives Agràries del PrioratÈxit de la primera edició de la Fira de les Cooperatives
Agràries del Priorat, organitzada per la Fundació Castell
del Vi i en la qual han participat un total de 8 cooperatives
vitivinícoles de la comarca. L’activitat es va fer a la sala gò-
tica del Castell de Falset i hi van assistir més de 600 per-
sones d’arreu del territori. La jornada va començar amb
la inauguració de l’exposició “Construeix un món millor.
Fes cooperativa”. També es van organitzar tastos de vi i
oli guiats per professionals, i es van posar a la venda 370
tiquets degustació per tastar cinc vins diferents.
A la tarda, es va reafirmar la vigència del cooperativisme
com a model econòmic i social així com la importància de
sumar esforços i crear sinèrgies, en la taula rodona “Pre-
sent i futur de les cooperatives a la comarca del Priorat”.
També es va destacar el paper de l’enoturisme com a es-
tratègia per incrementar les vendes directes. El certamen
es va poder seguir per les xarxes socials gràcies a l’activitat
dels blocaires, que en van fer difusió mitjançant twitter uti-
litzant l’etiqueta #tastaelcastelldelvi i també en el compte
oficial www.twitter.com/castelldelvi. Les cooperatives que
van participar de la iniciativa són Cellers Unió, Agrícola de
Cabacés, Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, Vi-
nícola del Priorat, Cooperativa Falset Marçà, Celler El Mas-
roig, Celler Capçanes i Cooperativa de la Serra d’Almos.
www.cellersunio.com / www.coopcabaces.com
www.cornudella.net / www.vinicoladelpriorat.com
www.etim.cat / www.cellermasroig.com
www.cellercapcanes.com / www.serradalmos.com
Tast de vins dolços cooperatiusal Fòrum Gastronòmic de Girona
En la campanya impliCA’T en el consum de producte coo-
peratiu, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-
nya ha presentat un selecte tast de vins dolços en el Fòrum
Gastronòmic de Girona, dirigit per Enric Bartra, enòleg de
l’INCAVI. L’acte estava adreçat als restauradors i consumi-
dors interessats a la qualitat i els senyals d’identitat.
El president de la FCAC, Josep Pere Colat, explica que
“l’objectiu d’aquesta acció era apropar els nostres vins i
caves als restauradors, i promoure una major sensibilitat
per les nostres denominacions d’origen a l’hora d’elegir un
vi per al restaurant. No en va, el Fòrum Gastronòmic de
Girona esdevé un selecte ‘mercat’ de productes i coneixe-
ments agroalimentaris”.
En concret, Celler Cooperatiu d’Espolla va presentar la
garnatxa de l’Empordà “Solera”, mentre que Celler de
Capçanes proposava una degustació de “Pansal del Ca-
làs” i la Cooperativa Agrícola de Sant Josep presentava la
seva mistela blanca “Llàgrimes de Tardor”.
www.cooperativaespolla.com
www.cellercapcanes.com / www.coopbot.com
CAMPANYA IMPLICA’T
Presentació de vins del Celler Cooperatiu d’Espolla, Capçanes i Agrícola Sant Josep de Bot
FCAC
28/COOPERATIVES AGROACTIVITAT JUNY 2013
Riudecanyes inaugura un molí d’oliEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat les
noves instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Riude-
canyes. Es tracta d’un equipament que funciona des de
l’octubre de 2011, de manera que aquest molí ja ha produït
l’oli que es comercialitza amb la marca “Escornalbou” de
les dues últimes campanyes.
En l’actualitat, sobre un 25% de l’oli “Escornalbou” s’ex-
porta a altres països, en concret als Estats Units, la Xina,
Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Emirats Àrabs i
Andorra. També s’està negociant amb el Japó, Colòmbia i
Perú per ampliar el mercat.
La cooperativa de Riudecanyes va culminar un procés de
fusió amb les cooperatives dels pobles veïns de Duesai-
gües i Vilanova d’Escornalbou al 2009. Actualment aglu-
tina uns 350 socis, que es dediquen majoritàriament al
conreu de l’olivera i que tenen una producció mitjana de
250 tones d’oli d’oliva anuals. El nou molí té una superfície
de 908 metres quadrats.
www.cooperativariudecanyes.com
ActelGrup és una cooperativa de segon grau de les
terres de Lleida que organitza casals d’estiu per als
més menuts de la casa, fills dels socis i dels treballa-
dors tant de les cooperatives de primer grau com del
mateix ActelGrup.
Les colònies, que s’adrecen a nens i nenes d’entre 6
i 12 anys, tenen com a objectiu fomentar l’esperit co-
operatiu i transmetre la importància de la continuïtat
de l’agricultura com a sector estratègic per al futur
del país, al temps que la cooperativa presta un servei
d’atenció a les persones.
Altres valors que es volen transmetre als infants du-
rant els campaments són fomentar el sentiment de
grup, el treball en equip i el respecte mutu entre les
persones, difondre actituds positives front el medi
ambient i transmetre la importància d’una alimentació
sana i amb productes de proximitat.
El projecte combina una part d’aprenentatge amb
tallers lúdics en els quals s’aprenen, entre d’altres
qüestions, com es treballa en una cooperativa i com
arriben els aliments al lineal dels supermercats.
RESULTATS DEL PROJECTE
Es valoren els resultats del projecte per l’assistència i
l’interès de les famílies i els infants que, any rere any,
participen a les colònies organitzades per la coope-
rativa.
L’oferta d’ActelGrup, pel seu enfocament, es diferen-
cia de la resta d’estades i té el valor afegit de poder
oferir l’experiència de viure l’esperit cooperatiu de
prop i d’una manera lúdica.
PREMIS COOP: 2n premi a la Responsabilitat
Social Empresarial
PROJECTE: Colònies d’estiu per a fills i filles de
socis i treballadors
SECTORS: Fruita. Cereals. Oli. Subministres.
Assegurances. Botiga d’alimentació i queviures
COMARCA: Segrià
SOCIS: 155 cooperatives de primer grau
ActelGrup
EMPRENEDORACOOPERATIVA
MIQUEL ARIAS BALTÀ
ACTELGRUP
AGROACTIVITAT JUNY 2013 COOPERATIVES/29
LAFINESTRA COOPERATIVA CAMP D’ALCARRÀSPEPITA RIBES I ROSA MARIA SISÓ I ANNA CALDERÓ I PEPITA PELEGRÍ
“La bona cuina d’Alcarràs”Pepita Ribes, Rosa Maria Sisó, Anna Calderó i Pepita
Pelegrí són sòcies de la cooperativa Camp d’Alcarràs
i coautores del llibre “La bona cuina d’Alcarràs”, una
recopilació de receptes antigues, de receptes de les
àvies, que s’ha publicat coincidint amb la Diada de
Sant Jordi.
Quina vinculació teniu amb la cooperativa?
Pepita Pelegrí: Som sòcies i dones de socis, i algunes ma-
res i àvies de socis, perquè les nostres edats van dels 50
als 84 anys.
Com sorgeix la iniciativa de fer un llibre de receptes
de cuina?
Rosa Maria Sisó: La idea va sorgir de l’Àrea Social de la
Cooperativa d’Alcarràs i ens va agradar molt. Des de lla-
vors, un grup de 21 dones ens hem estat reunint els dilluns
a la tarda, durant dos anys, per parlar de com fèiem els
plats a casa nostra, com els recordàvem i quins ingredi-
ents hi posàvem. Ens trobàvem en una cuina habilitada
per a nosaltres a les instal·lacions de la cooperativa i allí
preparàvem els plats i els cuinàvem.
I què us ha aportat?
Pepita Ribes: Ens ha aportat una convivència i una expe-
riència molt bones. Hem aprés molts detalls i maneres de
fer les coses a la cuina, perquè ens ho hem explicat les
unes a les altres.
Anna Calderó: A més, el fet de trobar-nos cada setmana
ha fet créixer una gran amistat entre nosaltres.
Pepita Pelegrí: Els dies que ens trobàvem a la cuina de la
cooperativa primer cuinàvem i després, com en una petita
festa, ens menjàvem els plats i els valoràvem. També fèiem
les fotografies i una de nosaltres escrivia les receptes, per-
què només les coneixíem de manera oral, com les havíem
après a casa.
Les receptes que trobem al llibre es fan amb produc-
tes locals?
Rosa Maria Sisó: I tant que sí! Les receptes del llibre es
basen en els productes locals i de proximitat. Per això,
sempre hem elaborat els plats amb productes de tempo-
rada i en funció de l’època de l’any: el brou per Nadal, les
mones per Pasqua…
Pepita Ribes: Cada dia, abans de marxar, decidíem els
plats que cuinaríem el dilluns següent i fèiem una llista
amb els productes que necessitàvem. Els compràvem a
l’agrobotiga de la Cooperativa d’Alcarràs i en els comer-
ços locals.
Quin tipus de receptes són?
Pepita Pelegrí: El llibre té 188 pàgines i hi ha moltes recep-
tes tradicionals com la caputxina, els caragols a la brutes-
ca, la cassola de xulla, l’estofat de llebre a l’estil d’Alcarràs,
les orelletes o la mona a l’antiga, però també n’hi ha de
més modernes. En algunes receptes hem afegit una petita
explicació sobre l’època en què s’elaboraven els plats i els
costums a l’hora de consumir-los.
I ara, penseu engegar algun altre projecte?
Pepita Ribes: Sí. Volem elaborar un segon llibre dedicat a
tot el que es pot trobar en un rebost: confitures, compo-
tes, tupina, ratafia, els productes de la matança del porc i
molts més. La veritat és que ja tenim ganes de començar!
30/COOPERATIVES AGROACTIVITAT JUNY 2013
AGROACTIVITAT 68
Juny 2013
Portada: © Google Maps
Bimestral,
20.000 exemplars
Data de tancament:
22 de maig de 2013
Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya
Casa de l’Agricultura
Ulldecona 33, 3r
08038 Barcelona
Tel. 932 260 369
Fax 932 260 673
www.fcac.coop
Edita: Xarxa Verda
Consell de Redacció: Josep Pere Colat,
Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-
ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-
bregas, Jordi Vives i Maria Corral
Direcció: Jordi Vives
Cap de Redacció: Maria Corral
Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,
Àngela Casanovas, Anna Perelló, David
Casadevall, Esmeralda Pérez, Ester Aguir-
re, Josep Lluís Bosque, Marc Riera, Maria
Rosa Serra, Màrius Simon, Meritxell Àlva-
rez, Òscar Tolsà i Raquel Callol
Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez
i els autors.
Publicitat i Màrqueting:
Anna Perelló 932 292 019
Missatges 973 273 977 (anunciants)
Maquetació: Missatges, SL
Impressió: Litografia Rosés
DL: GI-1304-2001
L’Empordà a taula
La cooperativa Empordàlia organitza diverses activitats d’enoturisme per a l’estiu. Es
tracta d’activitats originals especialment pensades per a les llargues tardes d’estiu, que
inclouen des de visites culturals a activitats esportives. Totes les propostes tenen, com
a nexe d’unió, una visita al celler cooperatiu i la possibilitat de tastar els seus vins, ela-
borats amb les varietats tradicionals de raïm de les comarques de l’Empordà.
Visita a Sant Pere de Rodes
A més de la visita al trull i al celler de Pau, l’activitat inclou dinar i l’entrada al Monestir de
Sant Pere de Rhodes. Si l’activitat es fa el segon diumenge de mes, també es pot visitar
l’espai exclusiu de Santa Elena amb un guia oficial.
Visita a la Ciutadella de Roses
En aquest cas, es tracta de visitar el conjunt històric i artístic de la Ciutadella de Roses
després d’haver recorregut Empordàlia i tastat els seus vins.
Enokayak
Per als més esportistes, sortida amb Kayak des de la platja de Llançà i, acompanyats
per un monitor, recorregut per les cales de l’Empordà fins arribar a Garbe, on es fa un
tast de tres vins del celler cooperatiu.
Amb burricleta fins a Empordàlia
Una opció divertida i molt adequada per a grups és sortir des de Roses amb burricleta i
fer un circuït gaudint dels païsatges de l’interior de l’Empordà. Arribats a la cooperativa
de Pau, es visita l’antic molí i l’actual celler dels vins “Sinols” tots just abans de gaudir
d’un aperitiu amb productes de proximitat.
Més informació: Empordàlia, SCCL
Alba Sala | [email protected] | 972 530 140.
EMPORDÀLIATEMPS D’OCI AMB
EMPORDÀLIA