TEMPS DE TARDORJUNTS SÓM MÉS FORTS IN MEMORIAM. PERE DURANEL RIPOLLÈS

LA REVISTA DELS CARNISSERS I XARCUTERS DE CATALUNYA | SETEMBRE 2017 | N.174

VITRINES FRIGORÍFIQUES · INTERIORISME · IMATGE CORPORATIVA

Cal Manyet, Molins de Rei

Establiments amb ànima

anunci-gras i magre-manyet.indd 1 26/02/16 12:55

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 3SUMARI

04.PRESENTACIÓ04 | Editorial

05 | Carta dels Presidents

04.CARNISSERS I XARCUTERS DE CATALUNYA04 | Junts som més forts

05 | Aprovada la nova llei de comerç, serveis i fires

05 | Sobre l’atemptat a la Rambla deBarcelona i Cambrils

06.HISTÒRIES HUMANES06 | Nativitat Ester Fayos Peruchet

08.TERRITORI08 | El Ripollès: Terra de comtes, abats i

productes artesans

15.EL NOSTRE OFICI15 | Ecològic. Biològic. Artesà Quilòmentre 0.

Venda de proximitat Ho tenim clar?

19.TEMPS DE TARDOR20 | Els Carnellets, la nova tradició de

Tot Sants

21 | La Girella i el regust de la cuina muntanyenca

22 | La Baldana d’arròs, l’excel·lència dels carnissers de les Terres de l’Ebre

24.ESCOLA OFICIS DE LA CARN24 | In memoriam. Pere Duran Torres,

mestre de mestres

25 | Pròxims cursos presencials i conferències

26 | Pròxims cursos online

30.ELS GREMIS AL DIA30 | Barcelona

32 | Girona

34 | Tarragona

36 | Lleida

37.PROMOCIONANT EL NOSTRE OFICI37 | Promocions comercials

38 | Celebracions especials

40.DOSSIER40 | La máquina de hacer billetes

41 | Junts serà més difícil però arribaremmés lluny

42.CARNISSERIES I XARCUTERIES DEL MÓN42 | Víctor Churchill - Woollahra, Austràlia

43.EL CONSULTORI43 | Com actuar en cas d’un accident laboral

44.AGENDA44 | Setembre - Octubre

45 | Octubre - Novembre

48.PETITS ANUNCIS

I CONCURSNACIONAL DELLONGANISSA

23 DE SETEMBREFESTA DEL PORC I LA

CERVESA A MANLLEU

Edita: Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers Xarcuters

President: Joan Estapé i Mir

Director: Oriol Tarrats

Coordinació: Barcelona: Cristina Domènech, Girona: Àngel Segarra, Tarragona: Sònia Castilla, Lleida: Josep Maria Tost

Administració i publicitat: Consell de Cent, 80 - 08015 Barcelona | Tel. 93 424 10 58

Disseny: Cake communications

Impressió: Gráficas Cuscó

De les opinions que s’expressen en els articles són responsables únicament els seus autors. Gras i Magre respeta la libertad y forma de expresión de todos sus colaboradores. Sus artículos están escritos en catalán, idioma própio de sus autores. Si alguna persona rSi alguna persona por residir fuera de Catalunya o por dificultad de comprensión, necesita una traducción de alguno de los artículos, gustosamente le será remitida por nuestra redacción.

Col·laboren:

ARTESANIA ALIMENTÀRIA

EDITORIALAmb el naixement de CARNISSERS I XARCUTERS DE CATALUNYA s’obra una nova etapa al Gras i Magre establint-se com a eina de comunicació i d’actualitat del sector que ens ha de servir per tenir-nos al dia de tot allò d’interès per als professionals del que passa a Catalunya. La revista que teniu entre les vostres mans però, no arri-ba sola. L’acompanya el nou web carnissersixarcuters.cat on trobareu informació addicional de molts dels articles i que a poc a poc el volem convertir en l’eix vertebrador dels carnissers i xarcuters del país.

En aquest Gras i Magre fem un recorregut per tot el ter-ritori a través dels diferents apartats que el conformen. Viatgem fins al Pallars Jussà per conèixer la història de la Nativitat Fayos; ens endinsem a la gastronomia, història i cultura del Ripollès, comarca on se celebrarà la pròxima trobada de la Confraria del Gras i el Magre; parlem de la Girella del Pallars, dels carnellets i de la Baldana de les Terres de l’Ebre i comarques tarragonines dins de l’espe-cial ‘Temps de Tardor’; diem un sentit adéu a Pere Duran i presentem els pròxims cursos i tallers de l’Escola Oficis de la Carn; ens posem al dia amb les notícies dels diferents gre-mis provincials; aprenem nous conceptes a través dels articles dels nostres col·laboradors... 52 pàgines plenes de contingut interessant amb un nou dis-seny i nous apartats.

A més dels nous apartats com Històries Humanes, El nos-tre Ofici o Territori, també hi trobareu El Consultori, un espai per aclarir aquells dubtes sobre el dia a dia de l’ofici; un espai amb propostes per a vendre més, on s’exposen diverses formes per a promocionar el negoci, o l’Agenda amb quatre pàgines d’actes, fires i campanyes perquè es-tigueu al corrent de tot el que passa dins el nostre sector.

Volem que el Gras i Magre sigui una revista oberta a les inquietuds dels socis i que vosaltres en sigueu els princi-pals protagonistes.

Gras i Magre, la revista de tots feta per tots.

UNA NOVA REVISTA OBERTA A LES INQUIETUDS DELS SOCIS

PORTADA:

La Girella | Federació

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBREEDITORIAL4

CARTA DELS PRESIDENTSBenvolguts companys socis dels Gremis provincials de carnissers i xar-cuters,

Els Presidents dels quatre gremis provincials que formem la Federació catalana ens complau presentar-vos la nova marca amb la que ens diri-girem a partir d’ara a la societat en general i als consumidors en especial: CARNISSERS i XARCUTERS DE CATALUNYA.

El naixement d’aquesta nova marca és una declaració d’intensions fruit d’una nova etapa de consens, d’una època d’unitat entre els gre-mis del sector que ens ha de donar força per treballar més i millor pels socis i pel sector.

Des dels gremis considerem que la societat catalana, els consumidors i els clients enten-dran millor el missatge del nostre col·lectiu

d’artesans a través d’una marca que ens englobi a tots i no de manera individualitzada.

En cap cas es tracta d’amagar o de fer desaparèixer els nostres gremis sinó que els missatges que volem transmetre, amb arguments favorables al consum responsable de carn i productes carnis de qualitat, arribin a la societat de manera més clara i directa. A continuació, és feina de cada un de nosaltres de traspassar aquests missatges als nostres clients i que confiïn a trobar en els nostres establiments el millor servei i les diferents propostes càrnies que cada artesà elabora especialment per a ells.

Tot i que encara no tots els professionals carnissers i xarcuters estan dins la Federació, estem convençuts que no pot passar molt temps abans que totes les empreses del sector, totes, estiguin unides en la defensa dels seus interessos com empresaris del sector del comerç minorista carni i elaboradors artesans de productes carnis de Catalunya.

LA NOVA MARCA ENS HA DE DONAR FORÇA PER TREBALLAR MÉS I MILLOR PELS SOCIS

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 5CARTA DELS PRESIDENTS

Joan Estapé Mir, President Ricard Josep Llavallol, President

Marc Farràs Cases, President Vicenç Bardolet Penalba, President

UNITSSOM MÉS

FORTSLa nova marca Carnissers i Xarcuters de Catalunya ja és una realitat, una nova marca perquè els arguments favorables al consum responsable de carn i productes carnis de qualitat arribin a la societat de manera directa. Amb el seu naixement ens adaptem als nous temps oferint noves plataformes de comunicació i informació per enfortir les nostres relacions i donar a conèixer d’una forma més clara el nostre ofici.

NOU WEB Tota la informació del sector, el gras i magre digital i les campanyes en un mateix lloc: carnissersixarcuters.cat

L’ AGENDATotes les fires i mercats del sector, inicis de campanyes i els cursos de l’escola Oficis de la Carn cada mes al teu e-mail

NOU GRAS I MAGREUn nou Gras i Magre obert a les inquietuds dels socis amb nous protagonistes i aparts

LES CAMPANYESNoves promocions comercials per dinamitzar el punt de venda i els vostres canals de comunicació

CARNISSERS I XARCUTERS DE CATALUNYA6 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 7CARNISSERS I XARCUTERS DE CATALUNYA

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 1 d’agost la Llei de Comerç, Serveis i Fires, una norma que, segons el Govern, vol consolidar el model de comerç català, un model competitiu, sostenible i equilibrat.

Principals novetats de la llei:Horaris comercials. la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72 hores/setmana). Com a excepció al règim general, entre d’altres, es contempla la llibertat d’horaris per als establiments comercials, els titulars dels quals siguin autònoms, micro o petites empreses, sempre que la superfície de venda no superi els 150 metres quadrats, i que tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d’alimentació. Tanmateix, val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments. (articles 36 i 37)Àrees de degustació. Per primera vegada, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació en el seu establiment. Per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca

un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació: 33% del total de la superfície comercial de l’establiment amb un màxim de 30 metres quadrats. La llei també preveu que els ajuntaments, per mitjà d’ordenances municipals, poden incrementar o reduir aquests limitys fins a un 20%. Si l’establiment disposa de terrassa, la superfície d’aquesta és considerada zona de degustació. (Article 11)La llei també tracta la venda de productes i serveis a través d’internet o a distància a l’article 16, així com de la venda de mercaderies mitjançant estructures o parades desmuntables i vehicles botiga (els anomenats food trucks) a l’article 15.D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació d’un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.

SOBRE L’ATEMPTAT A LA RAMBLA DE BARCELONA I CAMBRILS Els Carnissers i Xarcuters de Catalunya condemnem els atemptats produïts el passat 17 d’agost a les Rambles de Barcelona i al Passeig de Cambrils i volem expressar el més sentit condol a les famílies i amics de les víctimes i desitgem la plena recuperació dels ferits.

APROVADA LA NOVA LLEI COMERÇ, SERVEIS I FIRES

HISTÒRIES HUMANES8 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

La Nativitat a Casa Fonso | Foto: Eduard Falip

NATI FAYOS PERUCHET

Ens arribem a La Torre de Capdella, al bell mig de la Vallfosca per parlar amb la Nati, una Barcelonina fora de vila que regeix la centenària carnisseria-xarcuteria Casa Fonso, al carrer Major d’aquesta població de tan sols 16 habitants. La Torre de Capdella està al Pallars Jussà a cavall entre la Pobla de Segur i l’entrada al Parc d’Aigüestortes. Una petita població enmig de frondosos boscos i prats verds i a pocs minuts de la central hidroelèctrica més antiga de Catalunya inaugurada per Alfons XXIII.

Amb el seu somriure que la caracteritza ens espera a la porta del seu negoci, una botiga de queviures amb molta història que juntament amb l’obrador per l’elaboració de productes carnis artesanals s’ha convertit en el punt de trobada de la vall. La Nati va arribar en aquest paratge natural fa 35 anys al casar-se amb un ramader, veí de la vil·la. L’ofici de xarcuter el va aprendre de molt jove al costat de la família continuant amb la seva essència. La mare del seu marit no podia continuar fent-se càrrec del negoci i la Nati s’havia de convertir ràpidament en la 3a generació del negoci familiar. Des d’aquell moment, Casa Fonso ha estat una part essencial de la seva vida.

Casa Fonso obre gairebé els 365 dies a l’any i la Nati cada dia està al peu del canó. Es podria considerar que és un negoci-servei, un d’aquells establiments que són imprescindibles per a cobrir les necessitats bàsiques de consum diari en una zona mancada de comerços. Ella és la cara visible de la botiga i a la vegada és les mans que elaboren els productes carnis des de l’obrador.

A més de pa, premsa i tota classe de comestibles, a la botiga s’hi pot trobar des de productes carnis tradicionals fins a productes més innovadors com el foie gras de porc amb ratafia o el paté de corder amb poma i ratafia, producte que creà especialment per a la Fundació Alícia. «Amb

orgull puc assegurar que la fita més important de la meva trajectòria professional ha estat no perdre l’esperit artesà del producte de sempre», assegura. I és que la girella de Casa Fonso, el pastís de paté, la secallona o el xolís estan elaborats segons les receptes familiars originals, algunes realitzades per Alfons Porta Burgès el 1914, any que s’inicià el negoci.

Durant l’estona que passem acompanyant a la Nati en la seva jornada laboral, no paren d’entrar i sortir clients. És agost i molts ciclistes, veïns i persones allotjades al càmping Vallfosca són fidels a les seves elaboracions. És una persona incansable que estima el seu territori i la seva professió. Sempre que li es possible participa en els mercats de productes tradicionals de la zona, forma part del projecte “Al teu gust”, un programa de dinamització del sector agroalimentari comarcal, i té una relació estreta amb GremiCarn Lleida, entitat que l’ha proposat al títol de Mestre Artesà Carnisser-Xarcuter i que la Generalitat li ha concedit. Tot i la vitalitat que desperta, la Nati es mostra preocupada pel futur de la professió. «Cada vegada estan tancant més negocis per falta de continuïtat generacional» ens comenta. Una realitat que es veu agreujada per la despoblació del terrirori i la creació de grans superficies comercials a les capitals de comarca.

Al vespre Casa Fonso abaixa la persiana. Ens anem a despedir de la Nati però el guió que teníem previst gira 180º. Ens ofereix acompanyar-nos a descobrir el paratge natural de l’entorn. Segons diu, no es coneix la Vallfosca fins que no es gaudeix de la seva naturalesa. Com havíem comentat, és una persona incansable.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 9HISTÒRIES HUMANES

UN DIA AMB AMB

Les fotografies de la trobada a: carnissersixarcuters.cat

Us invitem a fer una ruta pel Ripollès on descobrirem les poblacions amb més encant, ramaders i criadors d’eugues, mines de carbó transformades en cerveseries artesanals, negocis amb integració social, i carnissers i xarcuters amb històries que explicar.

EL RIPOLLÈS: TERRA DE COMTES, ABATS I PRODUCTES ARTESANS

TERRITORI10 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Embotits elaborats amb carn de porc del Ripollès | Foto: Producte del Ripollès

LA CARNISSERA VIATGERA

ubicada a l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

A Sant Joan de les Abadesses, un poble situat a la part alta del Ter, m’espera un dels seus tres socis, en Jordi Marcé. Què us n’he de dir d’en Jordi… un professional de la mida d’un pi o més aviat d’un avet, d’on extreu el xarop per fer una de les cinc cerveses que actualment té aquesta marca al mercat. Un projecte que sorgí durant la crisi arran de la passió dels tres socis a fer cervesa a estones perdudes.

Em pregunta… quina cervesa t’agrada? Li responc: la negra irlandesa. Content amb la resposta, de seguida m’ofereix un tast d’una de les tines la seva cervesa neg-ra, amb aromes de cafè i xocolata. M’encanta! Fàcil de beure, refrescant i gens aspra. Una cervesa amb poc grau alcohòlic i apta per a tots els gustos, siguin de ripollesos o

Empenta, generositat, amistat... dels carnissers només em diu bones coses, entusiasmat del que es pot aconseguir units

Si tanques els ulls i et diuen Ripollès, probablement t’imaginaràs prats verds, cavalls, pistes d’esquí, muntanyes i un Monestir. Si els obres i segueixes llegint aniràs una mica més enllà.

Descobriràs gent, productes, maneres de fer i de ser, de-scobriràs l’encant d’una terra feta per a gaudir-la. I com que els plaers més bàsics comencen a la boca i acaben a la panxa, farem un petit viatge pels productes del Ripollès.

LlanarsA les set del matí d’un dia assolellat agafo la carretera que em porta cap a Llanars, poble obert i encantador com l’home amb qui he quedat. Em trobo amb Joan Moret, un dels 52 criadors d’eugues del Ripollès, productor de carn de poltre, pollí o “potro” -tal com ell ho anomena-. Un home que està a tot arreu, un home que és membre de totes les associacions possibles de la producció de poltre al territori: l’associació de productors d’Eugues, la Federació del Pirineu, la Federación del Caballo Nacional; associa-cions amb voluntat de potenciar la feina dels productors, la preservació de la producció d’euga arreu i la transmissió de la bona qualitat de la carn de cavall.

Un enamorat del territori i amb una visió oberta, sempre connectat amb el seu auricular del mòbil, en Joan és un entusiasta, un treballador, una persona compromesa que tira endavant juntament amb la seva dona el negoci de criador d’euga amb 800 poltres a les seves terres.

Dels carnissers i xarcuters de la zona només em diu bones paraules: empenta, generositat, amistat, entusiasmat del que es pot aconseguir units.

Després d’una bona estona conversant ens dirigim a un camp ple de bales de palla de color rosa -iniciativa per recaptar diners per a la investigació del càncer- on té les eugues pasturant. Les acaricio, i abans d’acomiadar-me del Joan i seguir la meva ruta cap a Ogassa, confirmo la noblesa d’aquest animal.

Ogassa i Sant Joan de les AbadessesArribo a Ogassa, un antic poble miner que va viure la seva esplendor a mitjans del segle XIX, i em trobo amb els creadors de la cervesa artesana Minera, nascuda a les entranyes de la Serra Cavallera, a l’interior de la Mina de carbó Juncadella -actualment abandonada-. Una empresa cervesera que, en poc més de 4 anys, s’ha obert mercat i ha aconseguit arrelar-se al territori estant gairebé a tots els comerços del Ripollès.

Amb la nostàlgia del passat gloriós de la població, el logo-tip de la cervesera és el mateix que la de la companyia que creà el tren que connectava Ogassa amb “la Canadenca”,

bé gent de pas que omple la comarca durant tot l’any.

En Jordi m’instrueix sobre el procés de maltejar, és a dir fer germinar els grans de blat i d’ordi. Un procés que queda una mica lluny de la comarca, concretament a Anglaterra o a Alemanya. El seu somni seria crear una maltejado-ra a la província per fer germinar amb altres productors, utilitzar cereals de proximitat, i d’aquesta manera tancar el circuit de la cervesa produïda a casa. Avui en dia, els productors artesans porten 22 tones de cereals a la malte-jadora. I la més propera és a Nuremberg!

També m’assabento que en Jordi i els seus socis han es-tat capaços d’introduir a les seves cerveses productes del Ripollès com ara la carabassa o la remolatxa. I amb molt bon gust!

De Sant Joan de les Abadesses a RipollReprenc la carretera que em porta cap a Ripoll. Abans d’anar a dinar, m’espera una sorpresa: una formatgeria amb només un any d’història. Us parlo de la formatgeria Muu Bee, creada dins de la Fundació MAP que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb dis-capacitat i risc d’exclusió social del Ripollès: un exemple d’innovació, integració, respecte al circuit curt i qualitat dels productes. La idea va sorgir després que la format-geria de Mas Folcrà passés a dedicar-se només a la venda de llet. Me’n vaig sorpresa, i molt agraïda en veure que la

11TERRITORIGRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

tradició no renuncia a adequar-se als nous temps. Contin-uo el meu trajecte cap a Ripoll.

RipollA les 2 de la tarda arribo davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll, una parada obligatòria de la capital del Ripollès on la portalada del s. XII, la basílica i el claus-tre, en fan un conjunt únic. Allà m’esperen els carnissers de Ripoll: la Magda i la seva filla Núria, l’Antònio i en Carlos. Entusiasmats m’expliquen un dels projectes més encoratjadors que estan duent a terme, la Llangonisseta. Una botifarra crua elaborada únicament pels carnissers que s’acullen a la certificació, amb porcs engreixats al Rip-ollès i amb tripa natural del calibre 28-30. La reconeixereu molt fàcilment gràcies al seu fil estandarditzat de 3 colors: blanc, groc i verd.

Per ells el projecte professional que expliquen amb més orgull va ser aconseguir elaborar 1.126 metres de llang-onisseta (més d’un quilòmetre!) davant del monestir de Ripoll ara fa tres anys. Ara estan ben engrescats amb un nou repte: organitzar la trobada de la Confraria del Gras i el Magre del pròxim 12 de novembre a Ripoll.

Tot i l’alegria, em diuen que no tot són flors i violes, que

una batalla que sembla que està perduda és la venda di-recta de carn dels productors sense passar pel carnisser. I recullo una gran frase: els carnissers hem sobreviscut sense subvencions. Em parlen dels seus llocs preferits de la comarca: la vil·la de Ripoll, el Monestir i la seva la por-talada, la Ruta del Ferro, tots els racons de muntanya i els meravella les façanes de les cases. Entre els racons de muntanya preferits, em destaquen la Vall de Núria, Vallter Montgrony, i un lloc secret que no m’han volgut dir, però que m’han promès que el diran a aquells que entrin en una de les seves carnisseries i els hi preguntin.

Un cop hem dinat em preparo per tastar la famosa coca del Ripollès, un producte de pastisseria que em recorda el pa de pessic amb uns 5 centímetres de gruix i un lleu-

La llagonisseta és una botifarra crua està elaborada únicament amb porcs engreixats al Ripollès pels carnissers que s’acullen a la certificació

TERRITORI12 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Formatgeria Muu Bee | Foto: Sílvia Aliu

ger gust a espècies. Aquesta coca forma part de Productes del Ripollès, marca que aglutina en un mateix segell tots els pro-ductes elaborats a la comarca: el Porc del Ripollès, el Xai del Ripollès, el poltre, la vedella i el cabrit a més de la trumfa, la cervesa, la llet i els seus derivats, la mel, les plantes aromàtiques, la Coca del Ripollès i la Llangonisseta dels carnissers. Es fa tard i m’acomiado dels companys. Ens retrobarem a la trobada de la Confraria.

Les LlossesLa carretera m’espera de nou i aquest cop em perdo un parell de vegades abans no trobo el meu nou destí: Les Llosses. Un poble situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merlés i el riu Ter. Allà m’hi espera en Josep Orra, propietari de la For-matgeria Orra. Un home que dedica en cos i ànima els 365 dies de l’any a la seva petita producció: cuida les vaques, les avia a les pastures, elabora el formatge i el reparteix. En Josep té la satisfacció de fer tot el cicle. L’home que olorava els formatges, penso, un senyor orgullós de la seva vida, de la seva terra i de mantenir els costums.

Vallfogona de RipollèsAl capvespre faig l’última parada a Vallfogona del Ripollès per visitar Mas Pinós, un negoci ramader regentat per un matri-moni jove que ha sabut agafar el relleu generacional de la seva explotació ramadera i convertir-la en una producció ecològica de circuit curt.

Camí a casaTorno cap a casa cansada però ben satisfeta del petit tast que he fet del Ripollès, el bressol de la Catalunya comtal, de l’Abat Oliba i del Comte Guifré. Déu n’hi do les noves creacions que hi neixen cada dia! Amb aquesta ruta inicio un llarg recorregut per totes les comarques de Catalunya per així descobrir els pe-tits tresors que hi ha amagats. Us ve de gust acompanyar-m’hi?

LA FITXA DEL RIPOLLÈS

LES LLOSES

BULL DE FETGE A les comarques dels Pirineus els bulls formen part del ventall de productes elaborats tradicionalment per la matança del porc. Un dels més estesos és el de fetge, fet amb els mateixos ingredients emprats en l’elaboració del popular pa de fetge, i que avui fan a moltes cansaladeries del Ripollès, Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà.

El color extern és beix fosc mentre que la carn del farcit és rosada, fosca. En l’elaboració s’empra carn del cap, carn magra, papada, cansalada, llebrer, fetge, cotnes, sal, pebre, all, julivert i ou.

MOIXAINES I CARÍCIES Les moixaines són un tipus de pastissets farcits, fets de pasta de neula i elaborats a Ripoll. Sovint l’estil d’aquest pastisset esmenta la influència de la confiteria del mone-stir de la ciutat, però el fet és que aquesta variant de les neules la van començar a fer, a la primera meitat del segle XX, dues pastisseries de Ripoll, una amb nom de “moix-aines” i una altra amb nom de “carícies”. Un producte, per tant, arrelat de fa moltes dècades al Ripollès i elaborat tot seguint l’estil de la pastisseria tradicional catalana, a la qual s’hi ha afegit la influència de la pastisseria francesa amb el farcit que incorpora, inspirat pel praliné.

PA DE FETGE El pa de fetge és, com el paté de la Val d’Aran, una variació del clàssic paté de campanya francès. Els cansaladers de la Cerdanya que, temporalment, emigraven i els qui, definiti-vament, s’instal·laven en altres indrets, el van difondre per les comarques del Prepirineu on ara se n’elabora. A casa, tot i que poc, se’n continua fent. Darrerament han apare-gut algunes variants com ara el pa de fetge amb prunes o amb tòfona.

PATATA DE CAMPRODON Al Ripollès, el conreu de patata es remunta fins al final del s. XVIII i començament del XIX, quan es destinava a l’alimentació animal. Les patates conreades a Camprodon pertanyen, principalment, a la varietat Kennebec, una pa-tata amb una forma el·líptica, gruixuda, de carn i pell blan-ques, que presenta un cicle mitjà de maduració d’entre 90 i 120 dies. La sembra, manual, té lloc cap al mes de juny. Al setembre, la patata madura i comença la collita, la qual s’allarga generalment fins a l’octubre. Un cop collides, les patates són dipositades en un magatzem on es conserven sense cap manipulació específica.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 13TERRITORI

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

RIPOLL

ST JOAN DE LES ABADESSES

LLANARS

OGASSA

La Trobada de la Confraria del Gras i el Magre a Ripoll

El pròxim diumenge 12 de desembre se celebrarà la Trobada de la Confraria del Gras i el Magre a Ripoll on tots els socis i amics de la Fundació Oficis de la Carn, Confraria i Gremis esteu invitats.

Un compte Pensat per tal que els autònoms, elscomerços, els despatxos professionals i les petitesempreses es facin grans.

Compte ExpansióNegocis Plus PROT' abonem el 10 %de la teva quota d'associat*- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

0 TPV Fins a Gratis+ + +30€ mes

comissions Amb condicions preferents. bonificació de l’1 % en l’emissió de Servei Kelvin Retail,d’administració i de nòmines i assegurances socials.2 informació sobre elmanteniment.1 comportament del teu

negoci.3.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reuniói comencem a treballar.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

* Fins a un màxim de 50 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte:-Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular).-I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos odos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de lacontractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus.Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà aser un Compte Professional.1. Rendibilitat 0% TAE.2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions.

bancsabadell.com

Doc

umen

tpub

licita

ri.D

ata

d'em

issi

ó:Fe

brer

2017

Cond

icio

nsre

visa

bles

enfu

nció

del’e

volu

ció

delm

erca

t.S’

aplic

aran

les

que

estig

uin

envi

gora

lban

cen

elm

omen

tde

lafo

rmal

itzac

ió.

AHEEEHAPEIALCEKNHOMGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELIGJOICNDMPBPBNFFFNBECFDKMFJHMAFBKGPBFPCDFMIOHIOFHBIBBKIFEMFDGFHIDBBDKBABOOGHHAOAFDILPKIKGLPFHMIGOHHAIEMJOIHEKICCJBADFCMJFAEAFKHINOOMFDIFPCKBLBMOIONKFIJMFFFFFEHDJEDMHHDLDDJOIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIFAIMMLGBHCEEHEEGJHJGHHHHHHHPHHHHPHPHPPHPPHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

1 / 6Aquest nombre és indicatiu del risc del

producte. Així, 1/6 és indicatiu demenys risc i 6/6 és indicatiu de més

risc.

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al FonsEspanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de

Crèdit. La quantitat màxima garantida actualmentpel fons esmentat és de 100.000 euros per

dipositant.

ECOLÒGIC.BIOLÒGIC.ARTESÀ.QUILÒMETRE 0. VENDA DE PROXIMITAT.HO TENIM CLAR?

JOSEP DOLCETCoordinador de l’Escola dels Oficis de la Carn

Els termes producte artesà, producte ecològic, km 0, producte local, producte de proximitat,

etc., són cada cop més utilitzats per les persones i empreses, i també més freqüents a la

premsa, les botigues, pàgines web, etc. Malgrat això, no sempre s’utilitzen de la manera

correcta i, a vegades, hi ha fins i tot qui en fa un mal ús. Les seves definicions, algunes

regulades legalment, figuren a continuació, tot i que cal tenir en compte el dinamisme del

sector i la possibilitat que aquestes variïn en el futur.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 15EL NOSTRE OFICI

El títol 5 del decret 285/2006, de 4 de ju-liol, que desenvolupa la Llei de qualitat agroalimentària (DOGC núm. 4670, de 06.07.2006), defineix l’artesania alimentària a Catalunya com l’activitat d’elaboració de

productes alimentaris, que complint els requisits asseny-alats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condi-cions durant tot el seu procés productiu que garanteix-en als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtin-gudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l’artesà/ana alimentari/a.El producte artesà és aquell que ha estat elaborat en una empresa artesana i d’acord amb els criteris de l’artesania alimentària.

ALIMENTS ARTESANS

La producció agroali-mentària ecològica és un sistema de produc-ció d’aliments d’elevada qualitat, obtinguts mit-

jançant les tècniques més respectuoses amb el medi am-bient. En la producció ecològica no s’utilitzen substàncies químiques de síntesi, com pesticides o fertilitzants, a fi d’obtenir uns aliments naturals, saludables i amb les seves propietats nutritives intactes.La producció agroalimentària ecològica està regulada per una normativa europea, que estableix les exigències de producció i elaboració dels aliments, així com els requisits per a la inspecció, la certificació i l’etiquetatge. El resultat és que els aliments ecològics estan sotmesos a uns con-trols molt estrictes, realitzats per entitats de certificació autoritzades.Per identificar un aliment ecològic, només cal recordar que els termes ECOLÒGIC, ECO, BIOLÒGIC, BIO i ORGÀNIC estan reservats en exclusiva als aliments ob-tinguts aplicant aquest sistema de producció. A l’etiqueta dels aliments, hi ha d’aparèixer el nom o el codi de l’entitat que certifica l’autenticitat del producte.Els aliments ecològics certificats a Catalunya porten el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològi-ca (CCPAE), i també el segell europeu.

ALIMENTS ECOLÒGICS

Km 0 és un concepte. Fa referència a la distància que recorren els aliments des del lloc on es produeixen fins que arriben al consumidor; es tracta d’un concepte molt utilitzat en l’estudi de l’impacte ambiental o la petjada ecològica dels aliments. A més a més, és un dels concept-es entorn dels quals gira la filosofia slow food i la seva xarxa de restaurants, els quals elaboren els menús amb productes que hagin recorregut, com a màxim, 100 km des del seu lloc de producció fins al restaurant en qüestió.A Catalunya, el concepte km 0 no té una definició con-sensuada, ni tampoc és utilitzada pels organismes oficials per a definir un tipus de producte; però sí que es pot dir que, quan es parla d’un producte “km 0”, s’entén que es tracta d’un producte amb una certa proximitat territorial respecte al consumidor.

PRODUCTES KM 0

PRODUCTES LOCALSNo hi ha una definició consensuada sobre què és un producte local. Podem parlar de mercats locals quan el comerç es desenvolupa íntegrament en l’àmbit de mobil-itat habitual dels diferents agents que hi intervenen. Per posar una xifra, a Catalunya s’ha estimat que podríem considerar com a local aquell mercat que es desenvolupa íntegrament en l’àmbit de mobilitat habitual dels diferents agents que hi intervenen.Per posar una xifra, a Catalunya s’ha estimat que podríem considerar com a locals aquells circuits que es donen en un radi de 50 o 60 quilòmetres. De tota manera, el con-cepte de “local” és difús, ja que depèn del context i no identifica suficientment el tipus de productes als quals fem referència.

EL NOSRTE OFICI16 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

És la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final amb la intervenció d’una persona intermediària. La venda en circuit curt

es pot fer a establiments detallistes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, a establiments de turisme rural i a es-tabliments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, sempre que aquesta venda s’ajusti als criteris establerts en el Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris. La venda en circuit curt es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

És la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària. La venda directa es pot dur a terme a la pròpia

l’explotació, a agrobotigues de les agrupacions de pro-ductors agraris, a mercats locals, a fires-mercats o a altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. La venda directa es pot efectuar també a distància o de forma ambulant, d’acord amb el que estableix la normati-va vigent sobre comerç interior.

La venda de proximitat és la venda de productes agroali-mentaris procedents de la terra o de la ramaderia, o d’un procés d’elaboració o de transformació que es fa en favor del consumidor o consumidora final. Aquesta venda es fa directament o mitjançant la intervenció d’una perso-na intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris. La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt. La venda de prox-imitat està regulada pel DECRET 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris. (DOGC núm. 6290- 10/01/2013)El producte de proximitat és aquell que es ven d’acord amb els criteris de la venda de proximitat.

VENDA DE PROXIMITAT

VENDA DIRECTA

La Producció Integrada és pot definir com un sistema agrícola de produc-ció d’aliments de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb la salut hu-mana i el medi ambient amb la finalitat

d’obtenir productes d’alta qualitat, minimitzar l’ús de pro-ductes agroquímics, optimitzar els mètodes de producció i disminuir els residus.El DAAM i el Consell Català de la Producció Integrada (CCPI) garanteixen que els productes etiquetats amb el distintiu de la producció integrada compleixen les normes establertes pel Decret 241/2002, que regula aquesta pro-ducció.La producció integrada inclou només productes d’origen vegetal.

PRODUCCIÓ INTEGRADA

VENDA CIRCUIT CURT

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 17EL NOSTRE OFICI

12 NOVDIUMENGE

Guarda’t la data!

tots a RIPOLL!Trobada CoNfraRia DEL Gras i magre

LA GIRELLA I EL REGUST DE LA CUINA MUNTANYENCA

TEMPS DETARDOR

Quan estan a punt d’iniciar-se els primers freds de la temporada, amb la tardor arriba Tot Sants i comença

el temps de les castanyes, els moniatos, els bolets i de productes tradicionals de carnisseria i xarcuteria

per aguantar les baixades de temperatura. En aquest recull de Temps de Tardor descobrim els

carnellets, la girella del Pallars i la baldana tan de ceba com d’arròs.

ELS CARNELLETS, LA NOVA TRADICIÓ DE TOT SANTS

2221

LA BALDANA D’ARRÒS, L’EXCEL·LÈNCIA DELS CARNISSERS DE LES TERRES DE L’EBRE

20

19

12 NOVDIUMENGE

Guarda’t la data!

tots a RIPOLL!Trobada CoNfraRia DEL Gras i magre

Quan arriba Tot Sants les taules s’omplen de tradició, de panellets, castanyes, moniatos i a poc a poc els Carnellets es van fent un lloc entre els productes típics d’aquesta època, instaurant-se l’any passat com a una nova opció gastronòmica catalana de les carnisseries i xar-cuteries del nostre país.Amb una forma molt semblant a la dels panellets, en els seus inicis gi-ronins la seva principal particularitat fou que el massapà era substituït per la carn que s’utilitza per fer la botifarra dolça típica de l’Empordà que s’acostuma a elaborar amb carn magra d’espatlla de porc, sucre blanc, llimona, sal, canyella, i en alguns casos també amb poma. Amb el temps, Barcelona i Tarragona els van adaptar fent-los amb carn pic-ada de vedella i a Lleida amb carn picada de xai.Elaborats també amb crema de parmesà i arrebossats amb cruixent de bacon, o amb passes, pinyons i ametlla picada, o amb maduixa, Mòdena i foie gras, els Carnellets es poden vendre cuits o sense coure amb diferents farcits.La idea dels Carnellets va sorgir fa tres anys, quan un carnisser del Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines va decidir fer un panellet de carn (així se’ls va anomenar en aquell mo-ment) que va portar a la mostra gastronòmica de Peralada. El gremi no va tardar gens ni mica a adonar-se del potencial de la idea i van decidir provar-ho unes setmanes més tard per Tots Sants. El nou pro-ducte va tenir bona sortida i arran de les reunions entre els diferents gremis de carnissers i xarcuters de Catalunya va sortir la paraula Car-nellet i s’estengué a tot el país.Per a prendre com a aperitiu o com a postres, els Carnellets són una bona forma per continuar innovant i descobrir noves receptes.

ELS CARNELLETS, LA NOVA TRADICIÓ DE TOT SANTS

Els Carnellets | Foto: Carnisseria - Xarcuteria Pelai

Més informació i totes les receptes dels Carnellets a: carnissersixarcuters.cat

TEMPS DE TARDOR20 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

La Girella | Foto: Sílvia Aliu

El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça són grans indrets naturals a descobrir. Però a més d’un espectacular paisatge pirinenc, entre la seva gastronomia hi trobem un embotit ple de tradició i sabor: la Girella. Un plat muntanyenc arcaic que es conserva amb innegable vitalitat sent l’únic embotit que actualment s’elabora amb menuts de corder. Tot i que no es coneix amb certesa l’origen de la girella, es coneix la seva relació amb els àpats de la Confraria de Sant Sebastià, patró de Pont de Suert, fent que es cregui que els seus orígens són al segle XVI. Mentre que a l’Alta Ribagorça és pressent des de temps immemorials, no fa molts anys va estar a punt d’aparèixer de la zona del Pallars So-birà, ja que no s’aprofitaven els menuts de xai que servien per fer-la. Tanmateix, aquest embotit no es va deixar de fer mai del tot, i en els darrers anys s’ha recuperat portant, fins i tot, a la creació de la Fira de la Girella de Pont de Suert que se celebrarà del 23 al 25 d’octubre.Sent per fora blanquinosa, del color de l’estómac, i el tall més fosc, la seva recepta consta de trinxat de carn lligat amb arròs al qual s’afegeix ous, pa, julivert i pebre. La massa resultant serà la que omplirà l’estó-mac de xai (tot i que alguns articles i vídeos d’internet informen que es fa amb els budells del xai, la seva recepta tradicional és amb l’estómac) prèviament net i que després, un cop cosit a mà, es posarà a bullir. Aca-bada de coure amb brou, fregida amb unes gotes d’oli d’oliva a foc lent o arrebossada amb farina i ou, aquest embotit tradicional de la zona pirinenca permet múltiples aplicacions culinàries, obtenint excel·lents resultats gastronòmics.Si es viatja pels dos Pallars és fàcil trobar-la com a entrant en diferents restaurants de la zona i en el plat típic de la zona anomenat “Girella amb cap i pota de corder”.

Descobreix la Fira de la Girella de Pont de Suert [23 -25 d’octubre] al web: elpontdesuert.com

LA GIRELLA I EL REGUST DE LA CUINA MUNTANYENCA

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 21TEMPS DE TARDOR

La baldana d’arròs | Foto: Productes de la terra

LA BALDANA D’ARRÒS, L’EXCEL·LÈNCIA DELS CARNISSERS DE LES TERRES DE L’EBRE

Tradicionalment, els embotits han representat el màxim aprofitament del porc, així com també l’ús dels productes propis de cada contrada. Amb aquesta intenció, a les Terres de l’Ebre s’hi elaboren les baldanes d’arròs, l’embotit per excel·lència de la zona i l’orgull dels carnissers-xar-cuters de l’Ebre. Formant part de diverses receptes gastronòmiques tradicionals, la baldana d’arròs s’elabora amb sang de porc, cotnes, can-salada, brou de la cocció del porc, sang, arròs, sal i pebre obtenint un color vermellós tirant a negre. En el procés d’elaboració, es trinxen les carns del porc, la cansalada i les cotnes, es barregen amb l’arròs cuit al brou, se salen, s’empebren, s’hi afegeix la sang, i en alguns casos, pin-yons. S’emboteix la massa en un budell prim de porc d’uns 10 centíme-tres, es lliguen les unitats formant enfilades i es couen en un calder. Quan està a punt, es deixa escórrer durant una estona. Se solen menjar a la brasa, fregida o a la planxa, tot destacant algunes receptes de tota la vida, com són el “barrejat” o la baldana d’arròs amb ceba i tomàquet.Any rere any aquest producte ebrenc agafa protagonisme a la Jornada Gastronòmica de la Baldana a Camarles que enguany es va celebrar el passat 26 d’agost. A més d’un mercat de productes artesans durant el dia es poden fer tasts de plats on la baldana n’és la protagonista: idees de plats espectaculars, senzills de preparat i fàcils de vendre a les car-nisseries-xarcuteries. En aquesta edició s’hi podia trobar milfulls de baldana amb reducció do Porto, cupcakes de baldana amb frosting de puiquillo, tartaleta de baldana amb daus de poma caramel·litzada i molts més.En la passada edició de la Confraria del Gras i el Magre celebrada a les Terres de l’Ebre celebrada el 2016, els assistents van poder descobrir aquest producte artesà que a poc a poc s’ha anat estenent a altres co-marques de Tarragona.

Descobreix el vídeo de l’última edició de la Jornada Gastronòmica de la Baldana a Camarles a: carnissersixarcuters.cat

TEMPS DE TARDOR22 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Imagen de marca reforzada: personaliza tus etiquetas de precio y armoniza el diseño de las distintas secciones de tu tienda.Seguridad garantizada: las etiquetas son resistentes, fáciles de limpiar y aptas para el contacto con alimentos.Ahorro de tiempo: las etiquetas de precio se crean en pocos clics y se imprimen en unos 15 segundos.

www.edikio.com

KIMALDI ELECTRONICS, S.L. | kimaldi.comTel: + 34 93 736 15 10 | Mail:kimaldi@kimaldi.comPara más información sobre Edikio consulta:www.porta-precios.com

Imprime tus etiquetas de precio en tarjetas de plástico

UN KIT COMPLETO PARA CREAR TUS PORTA-PRECIOSLa solución Edikio incluye:• Un software

• Una impresora

• Una cinta de impresión blanca

• Tarjetas de plástico negras

Distribuidor Oficial en España

¿Te gustaría recibir muestras de las tarjetas porta-precios?Regístrate en nuestra página web y te las mandaremos sin coste y sin compromiso:

www.porta-precios.com/muestras

M’ha costat posar-me a escriure aquestes ratlles. No per-què no senti el que hi escric, si no perquè no ho hauria volgut fer, si més no tant d’hora, encara amb el cop calent de la pèrdua d’un amic. Tot i això em poso a escriure amb una copa de cava a la mà, amb una copa del Recaredo que tantes i tantes vegades, amb qualsevol excusa, havíem aix-ecat amb l’amic, company i mestre Pere Duran. En Pere ens va deixar fa pocs dies, a finals de juny, sense avisar. Estava malalt si, però el seu esperit de lluita, la seva vitalitat i el seu optimisme en cap moment feien pensar en el seu traspàs. Tot plegat ha anat massa de pressa.Vaig conèixer al Pere a principis dels anys 80. Jo feia poc que havia acabat els estudis i formava part d’un grup de gent jove que seguia les passes del Dr. Antonio Amo, un Veterinari expert en la indústria càrnica que va organitzar uns cursos de Tecnologia per als Industrials de l’Associa-ció d’Indústries de la Carn de Barcelona. El Pere de “Can Pilaté” de Sant Sadurní d’Anoia n’era un dels alumnes, i jo hi participava com a ajudant de les pràctiques que es fei-en al laboratori de l’Escorxador de Mercabarna. Va passar aquest curs i en vàrem fer un altre al que el Pere també hi va assistir. Allí va començar la nostra amistat i la nostra relació va anar a més i es va anar estrenyent amb un con-tacte cada cop més freqüent.Així, quan vaig començar a dirigir el Curs de de Tecnolo-gia de la Carn de l’Escola del Gremi de Cansaladers una de les sortides que es feien durant el curs era la de Can Pilaté. La rebuda que ens feia el Pere era sempre entusiasta. Ens obria casa seva de bat a bat i les seves explicacions eren una veritable classe mestra pels alumnes de l’escola. Segur que molts alumnes d’aquella època ho recorden (i segur que també recorden aquells “rotllets” de pernil cuit amb sucre cremat, ou filat i cava amb els que ens obsequiava). Més endavant, quan el Pere va decidir deixar el seu nego-

ci, va coincidir que nosaltres empreníem un projecte nou, el de la Formació Professional. Vàrem tenir clar que no podíem deixar perdre l’ocasió de comptar amb algú que ens podia aportar tant. Quan li vaig proposar de participar recordo que se li van il·luminar els ulls i de seguida, amb un entusiasme desbordant, va començar a desbordar-me amb propostes i idees de com organitzar-ho tot, de quins continguts, de fórmules de productes...Durant aquells anys vàrem poder gaudir del Pere mestre i del Pere enamorat del seu ofici. Absolutament bolcat amb els seus alumnes a qui ensenyava, exigia, renyava però també mimava i sobre tot, estimava i aconsellava sobre el seu futur, anant fins i tot més enllà, ajudant-los, en molts casos, a tirar endavant els seus projectes professionals.En aquests moments de reflexió te’n dones compte de la feina feta, Pere. Han estat anys de treball, de projectes, d’il·lusions, de lluita, fins i tot de frustracions. L’Escola, la Confraria, el Gremi, el sector, els projectes. De les llar-gues discussions tècniques quan preparàvem els cursos passàvem a les converses més apassionades sobre el futur del sector i de l’ofici, i és aquí on el Pere mostrava la seva passió. S’encenia amb vehemència defensant qualsevol acte, moviment, iniciativa o projecte que contribuís a la difusió, millora o coneixement de qualsevol cosa relacio-nada amb l’ofici de cansalader o amb la qualitat i puresa dels productes.Podria estar escrivint hores i hores. N’hem passat i n’hem fet un munt de coses. Han estat moments brillants, inten-sos, productius, emocionants però per damunt de tot amb un sentiment en el que sempre han predominat la docèn-cia, la professionalitat, el mestratge, l’altruisme, l’amistat.Alço la copa de Recaredo per tots aquests records. Va per tu, Pere. Et trobaré a faltar doncs encara teníem un pro-jecte pendent.

IN MEMORIAMPERE DURAN TORRES Mestre de mestres

Josep Dolcet,Escola dels Oficis de la CarnJuny 2017

ESCOLA OFICIS DE LA CARN24 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

PRÒXIMS CURSOS PRESENCIALS I CONFERÈNCIESESCOLA OFICIS DE LA CARN

CONFERÈNCIA

EL RELLEU GENERACIONAL A L’EMPRESA FAMILIAR

19 de setembre

16.00h a 17.30h - Gatuït

Conferenciant: Oriol Tarrats. Diplomat en

direcció i administració d’empreses.

La conferència va dirigida als empresaris que estan en el procés de relleu generacio-nal o que creuen important fer un procés endreçat quan pertoqui.

CURS

PLATS DE CARN PER A LES TAULES NADALENQUES

16 i 17 d’octubre

16.00h a 20.00h - 150€

Professor: Oriol Vicente. Cuiner del

restaurant Can Carrau de Campins

Cuinats amb tècniques tradicionals i tècniques de cuina al buit perquè els vostres plats nadalencs tinguin diferents aplicacions tant en primers com en plats principals.

CURS

HIGIENE PER A MANIPULADORS D’OBRADOR

02 d’octubre

16.00h a 17.30h - 25€

Professor: Javier de Benito

Destinat a persones que treballen en l’obra-dor, així com els ajudants que desenvolupin la seva tasca en aquest espai, i que no hagin fet formació en manipulació d’aliments.

CURS

CUINA I XARCUTERIA

23 o 24 d’octubre (a concretar)

16.00h a 20.00h - 130€

Professors: Andreu Genestra (estrella

Michelin) i Francesc Reina (Mestre

Xarcuter).

Sessió única d’aplicacions culinàries de la carn i la xarcuteria en un mà a mà entre el cuiner Andreu Genestra (una estrella Mi-chelin) i el Mestre Xarcuter Francesc Reina.

SESSIÓ FORMATIVA

ACTUALITZACIÓ DE NORMATIVA

06 de novembre

16.00h - Gratuït

Ponent: Josep Dolcet Llaveria, Veterinari i

Director de l’Escola.

Com cada any, la Fundació Oficis de la Carn organitza una sessió informativa sobre les novetats, canvis i tendències que es produeixen en la normativa que afecta al sector de la carnisseria-xarcuteria.

CONFERÈNCIA

LA GESTIÓ DEL MARGE A TRAVÉS DE LES COMPRES. EL SECRET PER AUGMENTAR EL BENEFICI.

08 de novembre

16.00h a 17.30h - Gratuït

Conferenciant: Sebastià García Consultor

i Professor de Gestió Estratègica i Tàctica

de Compres.

CURS MONOGRÀFIC

CANELONS

13 de novembre

16.00h a 20.00h - 110€

Professor: Francesc Reina

Sessió monogràfica dedicada a l’elaboració i presentació de diferents propostes de canelons en vistes a ser inclosos en àpats festius i a la vegada en esdeveniments més especials o singulars i fins i tot formar part dels àpats diaris de tot l’any.

PER A MÉS INFOCIÓ I INSCRIPCIONS: ESCOLAOFICISDELACARN.CAT

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 25ESCOLA OFICIS DE LA CARN

PRÒXIMS CURSOS ONLINE

ESCOLA OFICIS DE LA CARN

www.escolaoficisdelacarn.catCONCEPTE DE BOTIGA: GESTIONA EL PUNT DE VENDA

20 de setembre al 3 de novembre

40 hores - 300€

Professora: Maria Callis, Direcció i

administració d’empreses per ESADE.

Aprèn les pautes que ajuden a l’empresari a preservar la seva marca i potenciar les seves vendes, i a l’empleat a gestionar la botiga de manera que la faci créixer, i a ell li permeti un desenvolupament professional.

COM MESURAR LA SATISFACCIÓ DEL CLIENT

28 de setembre al 27 d’octubre

25 hores - 180€

Professor: Joan Perayre Quirant, Consultor

d’empreses en l’àmbit de qualitat, millora de

processos i gestió de les persones.

Els participants podran desenvolupar una enquesta amb visió del client, que els permeti conèixer els aspectes més valorats i importants; i la seva interrelació amb els processos/activitats de l’empresa.

COMPTABILITAT GENERAL - INICIACIÓ

26 de setembre al 30 de novembre

40 hores - 295€

Professora: Anna Castellá Cabeza,

Diplomada en Ciències Empresarials i

consultora.

Aprendrem els coneixements bàsics de comptabilitat i personal que s’incorpori al departament d’administració des de l’exte-rior o des d’altres seccions de l’empresa.

FINANCES PER A NO FINANCERS

4 d’octubre al 21 de novembre

40 hores - 295€

Professor: Josep Palmés. Economista i

Màster en finances per ESADE i consultor

d’empreses en l’àmbit financer i docent.

Es proporcionaran els coneixements teòrics i sobretot pràctics necessaris per entendre els conceptes i la terminologia de les finances amb els quals podran prendre millors decisions.

COMPTABILITAT GENERAL - PERFECCIONAMENT

9 d’octubre al 15 de desembre

40 hores - 295€

Professora: Anna Castellá Cabeza,

Diplomada en Ciències Empresarials i

consultora.

Curs dirigit a persones que tenint una base comptable necessitin o vulguin conèixer aquesta part de la comptabilitat.

CONTROL DEL NEGOCI. EL QUADRE COMANDAMENT INTEGRAL

16 d’octubre al 21 de desembre

45 hores - 385€

Professor: Remigi Palmés, Llicenciat en

Management internacional per ESMA.

El curs va dirigit a gerents i directius

d’empreses (independentment de la

grandària o sector) que ja tinguin certa

experiència i coneixements en matèria

empresarial.

L’ÈXIT PROFESSIONAL

Del 19 d’octubre al 30 de novembre

36 hores - 270€

Professora: María Callis, Màster en

Direcció i administració d’empreses per

ESADE.

Dirigit a totes les persones amb inquietuds de millora personal i professional, amb sensibilitat cap al potencial que tenen per a modificar el seu entorn.

ESCOLA OFICIS DE LA CARN26 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

PATROCINADORS DE L’ESCOLA

L’Escola dels Oficis de la Carn i la Xarcuteria

és un centre de formació i innovació que va

començar la seva trajectòria docent a finals

de la primera meitat de l’any 1973.

Carrer de Consell de Cent, 80

08015 Barcelona

Tel: 93 424 10 58

Fax: 93 424 18 61

info@escolaoficisdelacarn.cat

escolaoficisdelacarn.cat

SISTEMA 5’S D’ORDRE I NETEJA

21 de novembre al 13 de desembre

20 hores - 90€

Professor: Rafa Solé, Tècnic superior i

auditor en Prevenció de Riscos laborals.

Formar en la metodologia de les 5 S, com a mètode estructurat per portar a terme una campanya d’ordre i neteja a l’empresa. Es tracta de millorar les condicions de treball, de seguretat, el clima laboral, la motivació del personal i l’eficiència.

CURS DE MANIPULACIÓ D’ALIMENTS

Horaris a la teva mida

20€

Vàlid per a tot el personal relacionat amb

el món de la Carnisseria, tant al detall com

a majorista. També vàlid per a tot tipus de

repartidors i transportistes de Carn.

GESTIÓ DEL CANVI EN L’ORGANITZACIÓ

2 de novembre a l’1 de desembre

30 hores - 225€

Professor: Consultor sènior amb

experiència en projectes d’implantació

d’estratègia i sistemes de gestió

Entendrem els factors crítics que faciliten el canvi en l’organització, com l’estratègia es converteix en motor de canvi de les organitzacions, i coneixerem els models de canvi i com aplicar-los en la pràctica.

COM NEGOCIAR AMB LA BANCA

7 de novembre al 5 de desembre

12 hores - 150€

Professor: Josep Palmés. Economista i

Màster en finances per ESADE i consultor

d’empreses en l’àmbit financer i docent.

S’adquiriran nocions bàsiques i molt pràctiques per portar a terme unes bones negociacions amb les entitats financeres.

COMPETÈNCIA DIGITAL 2.0

30 d’octubre al 15 de desembre

20 hores - 180€

Professor: Consultor especialitzat

en xarxes socials, comerç electrònic i

presència en Internet.

Dirigit a persones que vulguin desenvolupar els coneixements, habilitats i actituds, necessaris per a l’ús adequat de la tecnologia i eines de comunicació 2.0.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 27ESCOLA OFICIS DE LA CARN

ESPÈCIES TEIXIDORC. Circumval·lació 108-11008240 - Manresa

93 874 12 00especies@teixidor.com

www.teixidor.com

TECNOTRIPC. L’Alguer 22Pol. Industrial Nord08226 - Terrassa

93 735 69 69tecnotrip@tecnotrip.com

www.tecnotrip.com

BANC SABADELLPl. Catalunya 108201 - Sabadell

902 323 555info@bancsabadell.com

www.bancsabadell.com

CRUZ RETAILAv. Cerdanya s/n. Nau 25- 27 Pol. Industrial Pomar de Dalt08916 - Badalona

93 465 00 65cruzsl@cruzsl.net

www.cruzsl.net

WINTERHALTER IBÉRICAC. Diderot 28Pol. Industrial Guadalhorce29004 - Málaga

952 247 600

www.winterhalter.com

MAFRIGESBarri Serrallonga s/n08571 - St. Vicenç de Torelló

93 859 27 11

www.mafriges.com

RATIONAL IBÉRICACtra. de Hospitalet 147-149Cityparc / Edifici París D08940 - Cornellà

93 475 17 50info@rational-online.es

www.rational-online.com

IRINOX - INDEGAMMAC. Calàbria 8308530 - La Garriga

93 871 80 23info@indegamma.com

www.indegamma.com

La creació d’avui,la carnisseria del demà

Les carnisseries actuals han de potenciar les fortaleses que les diferencien de la resta de cadenes i supermercats.

Els punts forts dels carnissers tradicionals són la qualitat dels productes, el contacte directe amb els clients i el control total de la cadena de producció.

Actualment, el client necessita ser assessorat en la preparació de la carn i sentir confiança en la traçabilitat i l’origen dels productes.

Jugant amb el concepte de teatralització del comerç, intentem aconseguir que aquest missatge es faci evident, mostrant tot el que normalment s’amaga en una carnisseria, com les càmeres o l’obrador.

El projecte Maison Lespinasse a Albertville n’és un clar exemple. D’un cop d’ull, els clients poden descobrir tota la cadena de producció d’una carnisseria artesana. De dreta a esquerra veiem, totalment envitrallada, la càmera de carcasses que dóna accés a l’obrador d’espece-jament. A continuació, observem l’obrador i, per últim, la cuina.

El missatge és clar pel client: en aquesta casa treballem amb animals acuradament seleccio-nats, tallats, preparats i cuinats.

És indispensable potenciar la figura del carnis-ser, artista i apassionat per una feina centenària que transmet el seu savoir-faire de generació en generació. És per això que juguem amb l’arquitectura i ubiquem un tall rodó al lloc més important de la botiga o col·loquem una càmera de maduració al centre de la zona de clients.

Així permetem que el carnisser es relacioni amb els seus clients, aconsegueixi millorar el vincle comercial i comparteixi el seu know-how i passió amb ells.(+34) 93 465 00 65 cruzsl.net

La creació d’avui,la carnisseria del demà

Les carnisseries actuals han de potenciar les fortaleses que les diferencien de la resta de cadenes i supermercats.

Els punts forts dels carnissers tradicionals són la qualitat dels productes, el contacte directe amb els clients i el control total de la cadena de producció.

Actualment, el client necessita ser assessorat en la preparació de la carn i sentir confiança en la traçabilitat i l’origen dels productes.

Jugant amb el concepte de teatralització del comerç, intentem aconseguir que aquest missatge es faci evident, mostrant tot el que normalment s’amaga en una carnisseria, com les càmeres o l’obrador.

El projecte Maison Lespinasse a Albertville n’és un clar exemple. D’un cop d’ull, els clients poden descobrir tota la cadena de producció d’una carnisseria artesana. De dreta a esquerra veiem, totalment envitrallada, la càmera de carcasses que dóna accés a l’obrador d’espece-jament. A continuació, observem l’obrador i, per últim, la cuina.

El missatge és clar pel client: en aquesta casa treballem amb animals acuradament seleccio-nats, tallats, preparats i cuinats.

És indispensable potenciar la figura del carnis-ser, artista i apassionat per una feina centenària que transmet el seu savoir-faire de generació en generació. És per això que juguem amb l’arquitectura i ubiquem un tall rodó al lloc més important de la botiga o col·loquem una càmera de maduració al centre de la zona de clients.

Així permetem que el carnisser es relacioni amb els seus clients, aconsegueixi millorar el vincle comercial i comparteixi el seu know-how i passió amb ells.(+34) 93 465 00 65 cruzsl.net

GREMI DE CARNISSERS, CANSALADERS I XARCUTERS DE BARCELONA I COMARQUES

Carrer de Consell de Cent, 8008015 Barcelona Telèfon: 93 424 10 58 Fax: 93 424 18 61 Email: info@gremicarn.cat

NOU CONVENI COL·LECTIU DE TREBALL DEL SECTOR DELS CANSALADERS, XARCUTERS, CARNISSERS PER ALS ANYS 2017 – 2019El passat dia 20 de maig, els GremiCarn juntament amb els gremis de cansaladers, xarcuters, carnissers, menuts comestibles i detallistes de volateria, oi i caça de la província de Barcelona i els sindicats vàrem arribar a un acord per aprovar el nou Conveni pels propers 2 anys, 2017 - 2019. El Departament de Treball va disposar la inscripció de nou Conveni el dia 17 de juny, però fins que no es publiqui en el BOP (Butlletí Oficial de la Província) no es pot dir que el Conveni entra en vigor, i per tant, no és d’aplicació.En qualsevol cas, els avancem les tres novetats més destacables:

• Supressió del concepte Plus de transport; el seu import quedarà incorporat al salari base.

• Reducció progressiva de la jornada laboral passant de 1.800 hores anuals a 1.794 en tres anys.

• Nova Taula salarial del 2017 al 2019 amb augments salarials continguts.

En els pròxims dies, una vegada estigui publicat, es penjarà el conveni complet al web gremicarn.cat.

ELS GREMIS AL DIA30 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

DEMOSTRACIÓ GRATUÏTA AMB FRATELLI PAGANI A GREMICARNEl pròxim dimarts 3 d’octubre de 10.00h a 13.00h es realitzaran hamburgueses i botifarres sense sulfits i a la tarda -de 15.00h a 18.00h- mortadel·la i pernil cuit a l’estil Italià.Per a inscripcions, enviar un correu electrònic a: info@escolaoficisdelacarn.cat

EL PRÒXIM DIUMENGE 15 D’OCTUBRE, NOVA EDICIÓ DE LA JORNADA TÈCNICA DE GREMICARNEl pròxim diumenge 15 d’octubre de 10.00h a 13.00h se celebrarà al CosmoCaixa de Barcelona la Jornada Tècnica d’aquest 2017. Una jornada gratuïta als socis dels Gremis que aquest any tractarà els següents temes: “Quina estratègia seguiràs en el teu negoci?” i “La importància de la teva marca”. Amb models de negoci d’èxit de carnissers i xarcuters de Madrid, Girona i Sabadell, durant el col·loqui s’exposaran eines per a la gestió del dia a dia dels establiments i estarà moderat per Ferran Blanch, professor de l’escola ESDADE.En la última part de la Jornada, el Sr. Oriol Cesena ens farà una presentació sobre les futures tendències del comerç d’alimentació.A més, tots els assistents podran visitar el museu de forma gratuïta.Rebreu més informació pròximament a través de l’Infogremi al vostre correu electrònic.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 31ELS GREMIS AL DIA

EL PRIMER CURS D’AJUDANT DE DEPENDENT DE CARNISSER CERTIFICAT PEL GREMIDes de fa molts anys el nostre sector està demandant nous professionals per seguir al capdavant de les nostres carnisseries-xarcuteries. Tot i així hi ha molta oferta de llocs de feina, però és difícil trobar personal qualificat i format.Una de les raons és la inexistència, almenys a les comarques gironines, de cursos de formació bàsics per a persones que es vulguin començar a dedicar al nostre ofici, tenint en compte que des del 2008 és va eliminar el Grau Mig de Formació Reglada.Enguany, i gràcies als companys de la Creu Roja i programa de finançament: Incorpora de la Caixa, aquest curs serà possible, per primera vegada. Un curs exclusiu de carnisseria, fet per carnissers per a nous carnissers, amb la novetat que serà el nostre Gremi qui certifiqui el curs i li doni validesa. El curs serà de dos mesos de formació i posteriorment un mes en pràctiques a una de les carnisseries del Gremi. L’objectiu: formar, ajudar i mantenir l’ofici durant molts anys.

GREMI DE CARNISSERS I XARCUTERS ARTESANS DE LES COMARQUES GIRONINES

Finca Camps i Armets s/n, 2a planta17121 Monells, GironaTelèfon: 972 630 406Fax: 972 630 881 Email: info@gremicarn.com

NOVA EDICIÓ DE LA FIRA DE LA BRASA DE CELRÀEnguany s’ha celebrat la 3a Fira de la Brasa de Celrà, Girona. Els companys del Gremi de Carnissers i Xarcuters artesans de les comarques gironines de la Carnisseria-Xarcuteria Sergi i la Carnisseria Soler van participar en l’organització de l’acte que va tenir lloc entre el 6 de juliol al 9 de juliol de 2017. Un acte farcit de carn, barbacoa, bon ambient i molta gent. Una gran iniciativa que ja compta amb tres edicions.

ELS GREMIS AL DIA32 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

EMBOTITS TRADICIONAL ENTRE L’ELIT DE L’EMPORDÀ El col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet va celebrar el passat 19 de juny la 18è edició del Torneig Costa Brava Catalunya Cuina i Golf amb el posterior dinar a càrrec dels cuiners del col·lectiu i l’entrega de premis al Club Golf d’Aro - Mas Nou.L’esdeveniment consisteix en un torneig de golf amb prop de 72 jugadors, entre cuiners, personalitats del món de l’esport, artístic i empresarial i mitjans de comunicació. Al foral 3 i 12 compartíem un espai amb els Flequers Artesans de les Comarques Gironines per oferir un entrepà saludable a tots els assistents.En aquesta edició, el Mestre Artesà Cansalader-Xarcuter, Antoni Vila de la Carnisseria Seli de Torroella de Montgrí va donar a degustar els embotits tradicionals de caldera: blanca, negra, catalana i pernil dolç tots elaborats de forma artesanal al seu obrador.Conduit per Cristina Cubero del Mundo Deportivo i van assistir reconegudes personalitats del món de l’esport com Ferran Martínez (ex jugador de bàsquet); Thais Henríquez (doble medallista olímpica de natació sincronitzada); i Joan Pedrero (pilot de Dakar). També ens van acompanyar dos ex futbolistes del F.C. Barcelona del “Dream Team”, Julio Salinas i Jose Mari Bakero. I el segon entrenador del recent estrenat equip de primera divisió, el Girona Futbol Club, Jordi Garrido.

EMBOTITS TRADICIONALS ALS PREMIS DE L’EXPORTACIÓ Aprofitant l’acte d’entrega de la 22è edició dels Premis a l’Exportació de la Cambra de Comerç de Girona juntament amb els altres productes que formen GIRONA EXCEL·LENT, el cuiner PEP NOGUE va dissenyar un bufet a partir de productes de proximitat on no hi podien faltar els embotits tradicionals, els embotits elaborats per en Jordi i la Paquita de la Carnisseria Jordi Vilarrasa d’Olot com la botifarra de revetlla, la botifarra d’ou, la botifarra de perol i la llonganissa. Tampoc hi van faltar les dulses, la botifarra dolça ja cuita.

JORDI CRUZ AL MERCAT DEL LLEÓ DE GIRONAEl mercat del Lleó va rebre Jordi Cruz, reconegut xef i presentador del programa de televisió “Masterchef ”. L’Alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, li va mostrar les parades del mercat i li va explicar les excel·lències dels productes gironins. Un dels carnissers-xarcuters agremiats de les carnisseries, Joan Gironell, li va mostrar les dulses, la botifarra dolça ja cuita. Un producte únicament creat i elaborat pel Gremi de Carnissers i Xarcuters artesans de les comarques gironines.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 33ELS GREMIS AL DIA

GREMI DE CARNISSERS, CANSALADERS I XARCUTERS DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

Pere Martell 19, 1r 1a08015 Barcelona Telèfon: 977 225 359Email: gremicarnisserstgn@gmail.com

EMBOTITS BONDRIA S.L. A LA FIRA DEL PATACO D’ALFORJA DESDE 2014La Fira gastronòmica del Pataco és un espai per a conèixer i reivindicar el menjar del Baix Camp. Un nou concepte de fira a l’entorn d’una bona taula, i una forma més de promocionar els nostres productes i fomentar el turisme a Alforja. A més a més del menjar a la Fira trobaràs actuacions musicals i un gran nombre d’activitats per a nens. La primera Fira del Pataco va tenir lloc a l’agost de 2014, la segona l’agost de 2015, la tercera edició de la Fira el diumenge 28 d’Agost de 2016 i la quarta edició el 26 d’ Agost. Aquesta última edició tenia dos ambients ben diferenciats, el típic del pataco a un costat del “parc del amics” amb les seves taules llargues i vall d’orquestra. El pataco és un ancestral plat, típic del Baix Camp, compost fonamentalment per tonyina, patata i carabassó. Existeixen altres denominacions com patacó tarragoní. Potaco de Reus inclòs putaco o putacó. És possible que la denominació pataco provingui de l’ús de patates, però no és totalment segur. Un patacó de vi era anys enrere un quart de porró de vi, hi ha a qui li agrada addicionar a aquest guisat una mica de vi ranci. Antigament pataco era també el nom d’una moneda grossa de coure (segle XVIII), i de coure era l’olla on es cuinava, aquí també existeix una relació. Segons altres fonts pataco simplement era una deformació del castellà “potaje”. Per a la gent d’Alforja un pataco és des de sempre una cosa mal feta, potser perquè un pataco es feia amb presses amb allò que tenies a mà.El segon ambient era en una zona molt bonica del “Parc dels amic” d’Alforja amb música i ambientat chillout on les entitats de poble tenien que oferir tapes fetes amb productes d’Alforja: La “Cooperativa agrícola d’Alforja”, el vi de “Mas boto”, mermelada de” Montserrat Rull”, “Mel d’Arbolí i la carn i embotits de “Bondria S.L..”Els productes de Bondria van estar present en la majoria de les tapes: Al pinxo portava una varietat dels nostres productes , fideus a la cassola amb llonganissa, hamburgueses amb gaspatxo i patates per últim les coques amb pasta de llonganissa extra.Tot plegat va ser un èxit les aproximadament 700 persones que varen assistir a la festa van menjar bé i es van divertir. Per més informació: www.firadelpataco.com i al Facebook de Alforja stark

ELS GREMIS AL DIA34 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

XIII JORNADA GASTRONOMICA DE LA BALDANA D’ARROS A CAMARLES El dissabte passat 26 d’agost va tenir lloc a l’emblemàtica Torre de Camarles la XIII Jornada Gastronòmica de la Baldana d’arròs, festa representativa del producte més típic del poble i dels pobles de la zona. Hi van participar concretament vuit comerços municipals, els quals, prenent la baldana d’arròs com a matèria prima, van preparar una gran varietat de plats per fer-nos gaudir d’una jornada espectacular: albergínies i patates farcides amb baldana i escalibada, lasagna i canalons, fabetes tendres, pizza, etc, i també tapes més sofisticades com la baldana d’arròs amb chutney de pera i cruixent de formatge sobre parmentier, o la doble tartaleta de pera i massana caramel·litzades amb baldana. També com a novetat enguany destacarem el retorn a la cuina més tradicional i més antiga de la zona amb el “manjongo”, plat antic elaborat amb l’arròs i sang sobrants de fer baldanes, tot mesclant-ho amb farina, arrebossant i fregint-ho. Amb aquest preparament i tanta cosa bona, és normal que sigui una festa en un creixement constant, molt atractiva tant per la gent local, com per persones residents a les Terres de l’Ebre com pel turisme, aquest gran grup que segueix més una tendència de creixement aquestes darreres jornades, amb gent de qualsevol comarca de Catalunya, com de la resta d’estat, com de l’estranger, destacant majoritàriament gent francesa. D’aquesta edició en farem una valoració més que positiva, ja que es van servir 5172 degustacions, amb un increment notable respecte edicions anteriors. Es van aplegar aproximadament 2000 persones, gran part de les quals es van quedar després a la zona lúdica que es va preparar per a la ocasió, amb ball pels més grans i diversions varies pels més petits.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 35ELS GREMIS AL DIA

GREMI D’ARTESANS CANSALADERS LLEIDA

Av. Blondel 11, 525002 Lleida Telèfon: 973 28 98 60Email: info@gremicarnlleida.com

EL PALLARS, TERRA DE CORDERL’Ajuntament de Tremp va posar en marxa l’any 2011 una plataforma que aplega productors i restauradors de la comarca i té la finalitat de posar en valor els productes del Pallars i promoure’n el consum, és el programa Al teu gust, aliments del Pallars.Entre les moltes vessants de treball que desenvolupa aquest programa, en els darrers tres anys i escaig s’està duent a terme una campanya que pretén posicionar el Pallars com a “territori de corder” per excel·lència. L’ovella és un animal molt característic de la muntanya. El Pallars Jussà és la comarca on hi ha més caps d’ovella productiva, aproximadament uns 50.000, i destaca la presència d’una raça autòctona del territori, la xisqueta. Així mateix, en aquesta comarca els ramats d’ovelles són una peça clau en la configuració del paisatge i la manera de viure de molts dels seus habitants. Malgrat els canvis de maneig, la cria de corder fixa la població i ho fa encara de manera molt arrelada a la tradició, conservant les costums de vinculades a la cria, cura i processament del corder, avui encara vives i en estat pur (la baixada dels ramats, la xolla de les ovelles, cardar la llana, etc.). El corder també és cultura gastronòmica: el receptari tradicional pallarès està farcit d’elaboracions amb corder, en què destaca la girella com una icona i producte característic dels dos Pallars i l’Alta Ribagorça. Val a dir que actualment hi ha altres projectes i iniciatives en territoris veïns, als quals Al teu gust, aliments del Pallars, amb la proposta Pallars, terra de corder, vol sumar-se. Tots ells es dirigeixen a fer visible el potencial d’aquestes comarques en relació al corder, són, per citar alguns exemples: la Fira de la Girella, del Pont de Suert; l’Obrador Xisqueta o l’Escola de pastors, del Pallars Sobirà. L’Ajuntament de Tremp, municipi on s’ubiquen diferents productors i carnissers, aprofitant la plataforma Al teu gust, aliments del Pallars, vol contribuir al foment d’una carn tant vinculada a la nostra terra. I d’aquesta manera, organitza actes i activitats que any rere any tenen millor acollida. En són exemple la festa anual “Pallars, terra de corder” que se celebra al Parc del Pinell de Tremp, a la primavera, i les activitats i tallers que s’han dut a terme amb carnissers i restauradors, per tal de treballar noves presentacions i plats elaborats amb la base d’aquesta carn.

Ramat d’ovelles xisquetes (raça autòctona) pasturant amb la Serra de Sant Gervàs de fons | Foto: Jordi Peró

ELS GREMIS AL DIA36 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Productes de tardorData d’inici: 01 d’octubre

La tardor és temps de castanyes, de fred, de carabasses, de fulles caigudes però sobretot és temps d’estofats i botifarres de bolets. Les temperatures van baixant i els bolets comencen a treure el cap i és que la tardor és temps de carns i embotits. Amb aquesta premissa des de Carnissers i Xarcuters de Catalunya hem creat una nova campanya per a promocionar des del punt de venda els productes de temporada que els clients poden trobar als nostres establiments.

Us animem que compartiu fotografies de les vostres creacions a les xarxes socials etiquetant als Gremis i amb l’etiqueta #productesdetardor. Totes les fotografies les publicarem als canals de comunicació dels diferents Gremis.

Una setmana abans de l’inici de campanya rebreu al vostre correu electrònic el material gràfic digital i l’animació de la campanya perquè en pugueu fer difusió de la campanya a través dels vostres canals.

Molt bona tardor!

Porra per la Marató de TV3Data d’inici: 22 de novembre

Funcionament de la Porra:Cada porra està formada per un panell amb 100 caselles enumerades del 00 al 99 i el guanyador és aquella persona que encerti la terminació del sorteig de la ONCE del dia 15 de desembre de 2017. Cada participació val 2€ i a cada casella només hi pot participar una persona que hi anotarà el seu nom i número de telèfon (per així poder-lo avisar).

Premi:El carnisser/xarcuter haurà de preparar un lot de productes o un val regal per un valor aproximat de 12 a 20€.

Dates de lliurament:• 22 de novembre: Dia de la Porra. Penja la porra al teu

establiment i comparteix-ho a les xarxes socials amb les etiquetes #diadelaporra #carnissers #xarcuters.

• 15 de desembre: S’ha de donar per acabada la porra i cal que la retireu de l’establiment.

• 15 o 16 de desembre: Realitzar ingrés dels diners recaptats al compte del Banc de Sabadell núm. ES 22 0081 – 0086 – 02 – 0001050512 indicant el vostre nom.

PROMOCIONANT EL NOSTRE OFICIGRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 37

PROMOCIONSEN EL PUNT DE VENDA

COM POTENCIAR L’ANIVERSARI DEL NOSTRE NEGOCI

Els aniversaris dels negocis sempre han de ser motius d’orgull per a les persones que encapçalen i donen cara a les nostres carnisseries i xarcuteries. Lluitar any rere any darrere el taulell i poder celebrar-ho amb els clients sempre hauria de ser una condició indispensable per potenciar la imatge de marca del nostre comerç.

CELEBRACIONS

ESPECIALS

PROMOCIONANT EL NOSTRE OFICI38 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Els aniversaris són una bona excusa per a explicar l’ex-periència obtinguda al llarg del temps convertint-nos en uns mestres de l’ofici i a la vegada per publicitar la nostra carnisseria-xarcuteria, fidelitzar els clients i donar-nos a conèixer entre aquelles persones que poden ser els nostres clients potencials.Està en les nostres mans que l’aniversari sigui motiu d’or-gull per tot l’equip i una oportunitat de negoci i de visibil-itat de marca.

Objectius• Potenciar la marca de la carnisseria-carnisseria.• Ser un argument vàlid per a transmetre els valors de

l’empresa, dels seus treballadors i la seva història.• Generar confiança al client. • Donar sentit de pertinença als treballadors.• Incrementar la confiança dels proveïdors.• Fer-se visible als mitjans de comunicació, xarxes so-

cials i plataformes digitals.

Canals de comunicació• Punts de venda• Mitjans de comunicació• Xarxes socials• Web corporativa• Botiga online

Durada de les accionsEs recomana no centralitzar totes les accions en un dia sinó marcar un durada de 3 a 6 mesos com a mínim per a consolidar el fet.

Promoció de les accions• Utilitzar les associacions, gremis i entorn per a in-

formar de les accions que es duran a terme durant la celebració.

• Utilitzar cartellera de forma constant als punts de venda.

• Utilitzar les plataformes digitals (xarxes socials i web) com a un recurs propi més per a informar.

Accions possibles• Disseny d’un logotip especial de la celebració que es

pugui integrar en l’actual i utilitzar-ho en tota la co-municació que dugui a terme.

• Estampació del nou logotip als uniformes• Redacció de la història del negoci a fi de generar

sentiment de pertinència als clients i de consciència històrica.

• Redacció d’una o vàries notes de premsa i enviar-les als mitjans locals i comarcals, explicant la història, els valors i l’empresa a l’actualitat.

• Anunciar l’esdeveniment a través de publicitat a les xarxes socials, Google i mitjans locals i comarcals.

• Motivació del personal (client intern) amb regals es-pecials de la celebració

• Utilitzar l’aniversari per a la reconversió empresarial• Fotografia de tot l’equip a fi d’immortalitzar la cele-

bració• Promocions al punt de venda:

• Targeta de fidelització. • Vals de descompte• Creació d’un producte d’edició limitada especial

per a la celebració.• Degustació de productes propis• Sortejos de productes entre els clients• Celebració del dia amb una festa

SILVIA ALIULlicenciada en Ciències Polítiques, especial-itzada en màrqueting i xarxes socials.

LA MÁQUINADE HACER BILLETES

A nadie se le escapa que para construir carreteras y hospitales, para pagar nómi-nas y pensiones, y para conceder ayudas a sectores necesitados como el de la cultura, nuestros gobernantes necesitan dinero.La mayoría sabe que “esos dineros” que el gobierno –local, autonómico o central– utiliza para tan altos menesteres sale de nuestros bolsillos. De lo que todos y cada uno de nosotros contribuimos con nues-tros impuestos y cotizaciones. Dicho de otra forma. Todas esas cosas no las paga el gobierno con su dinero, sino con el nuestro.Esto es importante, no sea que por mucho pedir que el gobierno nos haga esto o nos haga aquello, nos vaya a salir luego cara la cuenta. Cómo el que va a un restaurante y se le va la mano con el Jabugo o los langos-tinos. Que están muy buenos, pero luego hay que pagarlos. Y eso ya no gusta tanto.

Fabricar DineroCuando yo era pequeño pensaba que si el gobierno necesita dinero y al mismo tiempo tiene la capacidad de fabricarlo –por entonces ni siquiera existía el Banco Central Europeo y el dinero lo creaba la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre– lo sencillo sería darle a la maquinita y em-pezar a fabricar billetes y billetes con los que pagar a proveedores y empleados.En mi inocencia, creía que el gobierno podía hacer todo lo que fuera necesario pues tenía acceso a cantidades ilimita-das de dinero. Así que si no lo hacía era porque no quería.

El patrón oroEn aquella época escuché a alguien decir que el dinero que se podía imprimir tenía que estar respaldado por las reservas de oro del Estado y que cómo no había más oro, pues no se podía imprimir más din-ero. ¡Claro! ¡Eureka! He aquí una razón convincente, pues el oro si que no se puede fabricar de la nada. ¡Era por eso!Ya de mayor descubres que no. Qué desde el abandono del patrón oro a principios del siglo XX, las razones para no poder

darse una alegría con la “maquinita” son otras.

La “maquinita” y la inflaciónYo suelo escribir y hablar bastante sobre inflación. De sus efectos sobre nuestra vida y nuestros ahorros. Pero lo que no suelo hacer es entrar en la razón por la que existe esta inflación. En Economía de mercado –y la nuestra lo es–, el mecanismo principal que fija los precios de cualquier cosa es la denomina-da ley de la oferta y la demanda. Si sube la demanda de algo, sube su precio. Es más caro comprarlo porque más gente está dispuesta a pagar por ello. Si sube la oferta, baja el precio porque como hay de-masiado producto, para venderlo hay que bajar los precios.Tan sencillo como que los años en los que la cosecha es muy abundante los precios se desploman y cuando ésta es más escasa, se disparan. Pues con el dinero pasa lo mis-mo. Cuando hay poco, sube su precio, y cuando hay mucho baja. ¿Suena extraño?Lo que ocurre es que no nos damos cuenta que cuando compramos o vendemos algo, lo que estamos haciendo es un intercam-bio. Y de la misma manera que alguien

vende un kilo de patatas a cambio de un euro, el comprador lo que está haciendo es vender uno de sus euros a cambio de un kilo de patatas.Esto es algo que vemos clarísimo cuando se realizan trueques y se cambian cosas sin dinero por en medio, pero por algu-na extraña razón nos cuesta un poco más verlo cuando el intercambio se realiza con billetes.La realidad, no obstante, es que se trata del mismo mecanismo. Y cuando hay mucho dinero en circulación, su precio baja. Di-cho de otra forma, pediremos más dinero a cambio de nuestras cosas. Es decir, éstas valen más caras. Inflación.Así que al final, si imprimimos dinero para poder comprar más cosas, lo que nos pasa es que acabamos pudiendo comprar las mismas que antes, pero más caras. Y por eso no se usa la máquina para impri-mir dinero con alegría. Porque al final no serviría de nada.Evidentemente, aquí faltan factores como la deuda y el comercio exterior, pero yo creo que por hoy ya tenemos bastante.

jfernandezpachecho.es

DOSSIER40 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

JAVIER FERNÁNDEZ-PACHECOEFA Licenciado, MBA y MDEF por Esade Asesor Financiero – Family Banker®

L’ ASSOCIACIONISME EN EL COMERÇ: JUNTS SERÀ MÉS DIFÍCIL

PERÒ ARRIBAREM MÉS LLUNYPRÒSPER PUIGVicepresident de GremiCarn Barcelona i President de l’Eix Comercial de Sant Andreu

L’associacionisme és la forma més eficaç que tenen els més febles per ser escoltats i poder defensar les seves idees. Així naixien els Gremis d’oficis en l’època medieval, per defensar-se de l’intrusisme, per ajudar-se entre ells, i per poder fer valer la seva unió davant els poderosos. A cada poble, vila o ciutat, els artesans havien d’estar agremiats per poder exercir el seu ofici. Era doncs més important el que feien que no pas a on ho feien. Però ja fa molt temps d’això, i pel que fa al comerç ja fa molts anys que la ubicació és una de les principals – sinó la més important - clau de l’èxit de qualsevol botiga. Fins al punt que avui dia els comerços s’estan agrupant al voltant de carrers principals de cada poble o barri perquè l’evolució del comerç i la societat – hipermercats de fora ciutat, franquícies que fan indiferent l’oferta, crisis econòmiques, elevats preus dels locals, etc. – ha provocat que es desertitzin els carres secundaris. Aquesta concentració d’oferta en algunes zones o carrers principals fa que els empresaris s’uneixin per aconseguir millores urbanístiques de l’entorn en el que es troben, i treballen per fer més atractiva i diferencial no tan sols la seva proposta comercial sinó també l’oferta cultural, les activitats de lleure, etc. i convertir així la zona en un espai de convivència que permeti passejar, comprar i gaudir als conciutadans. La majoria de les associacions territorials de comerciants van néixer de la voluntat d’uns quants comerciants de posar llums de Nadal als seus carrers per fer notar la seva presència al seus veïns. Així, la idea d’Eix comercial neix de la necessitat d’agrupar els comerços, donant continuïtat comercial i diversitat d’oferta als clients. En resum, podem dir que els gremis ens han donat ofici, formació professional i sentit corporatiu artesà, i les associacions territorials ens donen visibilitat, millor relació amb l’entorn i els veïns, possibilitat de participació en les decisions que es prenen des de les administracions municipals, tant urbanístiques com de mobilitat o les estrictament legislatives.

En tots dos casos però, el sostre de les possibilitats de ser representatius és el voluntarisme per part dels actors comercials de participar o no - en tant que empresaris independents amb comerços propis - en aquesta aventura conjunta. Per contra, els nostres competidors – principalment els Centres comercials - tenen estructures de gestió que fan que tothom hagi de participar per contracte, per exemple, de la despesa generada per l’adequació de l’espai compartit, o per la difusió i estratègies comunicatives o per la dinamització nadalenca.La no obligatorietat d’estar agremiat o associat a un col·lectiu determinat ens fa mes dèbils, menys competitius i més exposats a prendre decisions equivocades.Ara, a nivell territorial se’ns obren unes perspectives diferents. Hi ha un model d’èxit i contrastat en altres llocs, bàsicament a països com Canadà, Regne Unit, EEUU, i últimament a Alemanya, que son els BID’s (Business Improvement Districts). Un bon exemple és el BID més gran del món que és el que gestiona Times Square a Nova York, i que és qui organitza una de les celebracions de Cap d’any més concorregudes i famoses del planeta. Ara, els BID’s de Nova York tenen un pressupost de 120 milions de dòlars., que venen exclusivament del sector privat empresarial. Aquest model, que va néixer a Toronto (Canadà) com iniciativa econòmica-empresarial, va creure insuficient el voluntarisme dels seus associats i va reclamar al seu ajuntament que els que exercien activitat econòmica – comerç i serveis - en una zona determinada, estaven disposats a pagar més per donar

uns serveis que l’administració publica no exercia i marcar les seves estratègies comercials i empresarials. No es tractava en cap cas de substituir els serveis municipals, sinó que volien potenciar-los i fer-se més competitius enfront als seus competidors. Els BID,s no deixen de ser el que aquí han batejat com APEU ( Àrees de Promoció Urbana). Ja sabem que pocs models com aquests es poden donar entre nosaltres, però es una gran oportunitat perquè tota l’activitat econòmica – i no nomes comerç - estigui obligada per llei a participar. I atenció, no nomes a nivell econòmic sinó que també a nivell de disseny del projecte, de definició d’estratègies, d’elecció de la gerència, etc. En aquests moments l’únic problema que tenim a Catalunya per implantar-lo és la modificació d’un article de la Llei de bases de les Hisendes locals que permeti als ajuntaments crear un recàrrec - en aquests moments es parla del IBI per poder finançar el APEU.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 41DOSSIER

WOOLLAHRAAUSTRÀLIA

VICTOR CHURCHILL

El mestre-xarcuter d’Olot, Aleix Planagumà, va visitar i es va for-mar durant uns dies a la carnisseria Victor Churchill d’Austràlia.Considerada, per molts, una de les millors carnisseries del món, l’Aleix ha compartit amb nosaltres la seva experiència i anima a tots els carnissers que visiten o es formen en altres carnisseries a com-partir la seva experiència. La Carnisseria Victor Churchill d’Aus-tràlia ven tot tipus de carn, des de vedella fins a carns de caça de la zona. Treballa a la perfecció el més mínim detall, des de la recepció de la carn a la manera d’elaborar, de vendre i empaquetar. Segons l’Aleix és una Boutique i no una carnisseria.Dins la botiga no s’hi troba ni taulell ni carnissers venent. Els car-nissers estàn dins l’obrador i grans comercials són els responsables de la venda del producte. «Són prescriptors que saben com vendre la peça o el tall al client», remarca l’Aleix. Treballen la maduració de la carn al límit i també fan elaborats i embotits de tots tipus. «Ho porten tot a l’extrem i cuiden fins al més mínim detall».Victor Churchill a més, és un centre de formació i pots reservar cita des de Catalunya marcant l’hora i els dies que més convingui. El Xavi va treballar la maduració i el especejament de xai, porc i ve-della, aprenentatge que després ha traslladat a la seva botiga d’Olot.Fotos superiors cedides per Victor Churchill i foto esquerra cedida per Aleix Planagumà

Victor Churchill - 132 Queen Street, Woollahra, NSW 2025 Australia - info@victorchurchill.com.au - www.victorchurchill.com

CARNISSERIES I ARCUTERIES DEL MÓN42 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

EL CONSULTORI

QUINES SÓN LES BOSSES QUE S’HAN DE COBRAR?

Les bosses de caixa, és a dir qualsevol bossa utilitzada per transportar la compra i que es pot portar amb una sola mà gràcies a les nanses, i les bosses de lliurament a domicili, que són les utilitzades pels Serveis propis o subcontractats pels punts de venda per transportar i lliurar a domicili la compra dels seus clients. Les bosses de secció no entren en aquesta prohibició de gratuïtat.

A QUIN PREU S’HAN DE COBRAR LES BOSSES?

La Llei reguladora dels residus tan sols prohibeix la seva distribució gratuïta, i no estableix cap preu mínim ni màxim. És el comerciant el que posa el preu que consideri més adient i les haurà de vendre com un producte més i diferenciat al tiquet.

Davant l’obligatorietat de cobrar les bosses de plàstic, els nostres experts responen a aquelles preguntes més freqüentades entre els carnissers i xarcuters.

PUC COBRAR LES BOSSES QUE TENEN PUBLICITAT DE LA MEVA BOTIGA?

El concepte és que les bosses són un producte més que la botiga té a la venda, i és el client qui decideix si vol o no comprar-la. Que tingui o no publicitat no és rellevant; de fet no és permès reemborsar el preu de la bossa en concepte de publicitat.

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 43EL CONSULTORI

Festes de la Mercè

Barcelona es vesteix de festa per acollir totes les activitats que s’hi celebren. Quatre dies de diversió, mostres i espectacles que culminen amb el castell de focs de Montjuïc.

BARCELONA 24 - 27 setembreINICI CAMPANYA

01 octubre

AGENDASETEMBRE · OCTUBRE

Fira del Formatge de Lladó

La trobada, feta en aquest poble de l’Alt Empordà, és una de les més importants de Catalunya i s’ha convertit en una plataforma de pro-jecció i difusió del sector formatger artesà dins i fora del nostre país.

LLADÓ 17 de setembre

Concurs Nacional de Llonganissa Tradicional

Dins de la Festa del Porc i la Cer-vesa s’escollirà la millor llonganissa tradicional de Catalunya. Un concurs organitzat per la Confraria del Gras i el Magre i la Fundació Oficis de la Carn.

MANLLEU 23 setembre

Curs d’ajudant de dependent de Carnisser-Xarcuter

Els companys de Girona estan d’enhorabona. Inauguren el primer curs dedicat únicament a la carnis-seria-xarcuteria.

GIRONA Durant el setembre

Inici del tràmit de subvencions

Ja es poden començar a tramitar les subvencions de comerç. Són una bona ajuda per a aquells carnissers - xarcuters que vulguin fer alguna reforma.

18 de setembre

Festes de Santa Tecla

La centenària tradició de les festes de Santa Tecla són 10 dies d’espec-tacles d’artistes coneguts vinguts d’arreu i activitats promogudes pel ric teixit social de la ciutat.

TARRAGONA 15 - 24 setembre

Mostra de Vins i Caves de Catalunya

Un aparador immens amb una oferta de Denominacions d’Origen que acompanya una selecció de productes de proximitat. Una gran experiència dins dels actes de la Mercè 2017.

BARCELONA 22 - 25 setembre

Fira del Porc i la Cervesa

Venda i degustació de productes elaborats del porc, plats preparats, embotits i productes alimentaris artesans, cerveses artesanes.

MANLLEU 23 - 24 setembre

INICI CAMPANYA

1 setetembre

Mostra del vi de l’Empordà

Durant els quatre dies s’organitzen activitats al voltant del món del vi i de l’Empordà: visites guiades, tallers infantils, degustacions temàtiques, tastos guiats, exposicions, concerts de petit format...

FIGUERES 7 - 10 setemebre

Inici del curs escolar

L’inici del curs escolar és un bon moment per explicar als vostres clients l’embotit que hi poden posar a l’entrepà dels nens.

12 de setembre

44

Anuga 2017

Una de les fires més importants en l’àmbit mundial d’alimentació. Taste the future és el lema d’aquesta edició.

COLÒNIA (ALEMANIA)

7 - 11 octubre

CavaTast

El Cavatast és un punt de trobada anual on els amants del cava passegen per la fira, copa en mà, gaudint dels diferents caves i de les delicioses propostes culinàries que es presenten.

GIRONA 6 - 8 octubre

Fira Santa Teresa

Fira immemorial dedicada a l’exposició multisectorial de bestiar, vaques i cavalls.

ESTERRI D’ÀNEU

14 - 15 octubre

Meat Attraction Madrid

Enguany es celebra la 1a edició d’aquesta Fira que neix per a promocionar la quarta indústria espanyola, la de la carn i els seus derivats.

MADRID 18 - 20 octubre

Fira Ramadera de Salardú

Fira immemorial a la Vall d’Aran amb bestiar equí, oví i boví.

SALARDÚ 10 octubre

FiraTast

Fira on es programen activitats relacionades amb la pagesia que cada any atreuen més participants, encara que el protagonisme se l’enduu el sector boví.

GIRONA 11 - 12 octubre

Fira de Bestiar de la Vall de Ribes

És una fira d’exposició i venda de bestiar boví, equí i oví nomenada com una de les més importants de Catalunya, tant en número de participants com amb el nombre de bestiar exposat.

RIBES DE FRESER

11 octubre

Fira Ramadera de Bellver de la Cerdanya

Fira on es programen activitats relacionades amb la pagesia que cada any atreuen més participants, encara que el protagonisme se l’enduu el sector boví.

BELLVER DE LA CERDANYA

11 - 12 octubre

Fira Ramadera de Pobleta de Bellveí

Us esperen a la Vall Fosca amb aquesta Fira de Bestiar oví i boví. Artesania i demostració d’oficis antics.

POBLETA DE BELLVEÍ

1 - 2 octubre

Curs d’elaborats de tardor

Monells acollirà el curset dissenyat per l’Anna Paris i que ja ha tingut molt d’èxit a la resta de Gremis.

MONELLS 2 octubre

Xerrades Dolcet

Durant aquest mes els diferents Gremis organitzaran aquesta sessió informativa en les novetats impor-tants pel sector.

Durant l’octubre - novembre

45

Jornada Tènica

La Jornada Tècnica 2017 se cele-brarà al CosmoCaixa de Barcelona i comptarà amb la presència de models de negoci d’èxit de carniss-ers i xarcuters de Madrid, Girona i Sabadell.

BARCELONA 15 octubre

AGENDAOCTUBRE · NOVEMRE

Fira de Mostres de Girona

Exhibició multidisciplinària que compren tot el ventall alimentari, industrial, tecnològic, de decoració, construcció, oci i turisme de les comarques gironines i catalanes. Se celebra dins les Fires de Sant Narcís.

Trobada de la Confraria del Gras i el Magre

El dia 12 de novembre tots cap a Ripoll! S’hi celebra la trobada anual de tots els companys carnissers que vulguin assistir-hi!

RIPOLL 12 novembre

Fira de Tardor

Salàs de Pallars acull cada any aquesta fira de temps immemorial dedicada a l’exposició de bestiar

SALÀS DE PALLARS

18 - 19 novembre

Fira de Tot Sants

És una de les fires més antigues de la comarca, de gran importància a les comarques pirinenques i que ha estat un punt de referència econòmica des d’antic amb expos-itors de bestiar boví, oví i cavallar i maquinària agrícola.

VILALLER 2 novembre

Festa del vi de Gandesa

És l’aparador dels vins a peu de territori més important de la regió. Mostra de vins, Nit de les Garnatxes Blanques, concerts, tastos, dinar popular de ‘la clotxa’ i molt més.

GANDESA 3 - 5 novembre

28 oct - 1 novGIRONA

Fires i festes Sant Narcís

Barraques, Fires a la Devesa, es-pectacle, fira de mostres, ambient.... Girona està de Festa Major!

GIRONA 27 oct - 7 nov

Basquisite

Saló professional de la Indústria alimentaria més important del País Basc

SAN SEBASTIÁN

23 - 24 octubre

Fira Àpat

Fira professional dels aliments pro-duïts a Catalunya, on els productors i elaboradors de productes catalans poden presentar cada any els seus productes a botigues, restaurants, hotels, vinoteques, distribuïdors i consumidors finals.

BARCELONA 20 - 22 octubre

Fira de la Girella

És una mostra de la vida a muntan-ya, protagonitzada pels antics oficis vinculats al món rural i ramader: la girella, els antics oficis, el comerç local, la ramaderia i una àrea d’exposicions.

PONT DE SUERT

23 - 25 oct

Carnellets

Amb tot Sants Sants, arriben els Carnellets! Si us atreviu, ja podeu a començar a fer carnellets per posar a vendre a les vostres carnisseries

1 novembre

Fòrum Gastronòmic

3000 metres quadrats d’expositors dedicats a l’alimentació i a l’Hostale-ria. Referent de fires d’alimentació.

GIRONA 19 - 21 novembre

46

Visita al Meat Attraction Madrid

Des de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers Xarcuters s’està preparant una visita al Meat Attraction de Madrid

MADRID a concretar

Fira de Sant Andreu

La Fira té el nucli en la Mostra de Bestiar i a més també s’hi pot trobar parades de productes artesans i gastronòmics, exposicions de maquinària agrícola i una fira multisectorial.

ORGANYÀ 25 - 26 novembre

Fira Orígens

Esdeveniment enogastronòmic on els productors i els productes amb distintiu d’origen són els principals protagonistes

OLOT 25 - 26 novembre

CONÈIXES ALGUNA FIRA O ESDEVENIMENT D’INTERÈS PER AL SECTOR?

FES-NOS-HO SABER!

- informa al teu Gremi -

47

27

PENJA LA PORRA

22 novembre

PETITS ANUNCIS

LOCALS VENDES

Es ven: Per jubilació Botiga de cansaladeria, totalment equipadaCentre de La GarrigaMòbil 679.31.99.52

Es ven: Per jubilació Botiga de Cansaladeria – Xarcuteriatotalment equipada a CanovellesTelèfon 93.844.34.03Preguntar pel Sr. Alberto

Es ven: Per jubilació carnisseria-xarcuteria en ple funcionament amb punt de venda + obrador d’uns 100 m2 aproximament a FigueresTelèfon 972.50.89.19Preguntar pel Sr. Pere

Es ven: Carnisseria Xarcuteria per jubilació, en funcionament i molt bona ubicació, a 5 minuts a peu del centre de Blanes davant de l’ambulatori i Mercat municipal. Té punt de venda més obrador amb una petita cuina. Tota equipada amb cambra frigorífica, congelador, extractor, cuina, envasadora al buit, trituradora, pastadora, embotidora, petit magatzem.Telèfon 972.33.50.17Preguntar per Paquita.

Es ven: Amb possibilitat de lloguer i amb opció a compraNau industrial frigorífica al Pol. Ind. a prop de la Bisbal d’Empordà Instal·lacions en molt bon estat, utilitzades com a fàbrica d’embotits, però adaptables altres activitats, disposa de 4 equips de refrigeració i un assecador 340 m2 (planta i altell).Preu 367.500 euros Mòbil 634.84.91.92 Preguntar per Pere

Es ven: Per jubilació fabrica d’embotits (300 m2) situada al Vallès Oriental En ple rendiment, totalment equipada, 5 cambres frigorífiques, 2 assecadors, Sala obrador, sala cocció, sala expedició, entrada cargaMolt bona comunicació (autopista AP7, carretera C35 Telèfon 93.848.19.22 Mòbil 679.61.83.01Preguntar per la Sra. Marcela

LOCALS LLOGUERS

Es lloga:Local de 90 m2, situat a Torreforta (Tarragona), completament equipat, com obrador de cansaladeria-xarcuteria.Preu a convenirMòbil 661.41.74.58 Interessats preguntar per Manel

Es lloga:Botiga de Cansaladeria amb obradorTotalment equipadaZona Sagrada FamíliaMòbil 678.90.41.04Preguntar pel Sr. Josep

Es lloga:Local amb obrador, sala de cocció, cuina, 2 magatzems al Polígon Industrial Agro Reus, totalment equipada.Mòbil 680.72.05.83 Preguntar per Carles.CASA BORRULL

LOCALS TRASPASSOS

Es traspassa: Fabrica d’embotits al centre de Barcelona, Local 150 m2, tres càmeres frigorífiques, maquinaria Registre i permisos al dia.Mòbil 656.60.76.11Preguntar per Maria

Es traspassa: Per jubilació Xarcuteria- Cansaladeria- Queviures Mercat de Ntra. Sra. de la Mercè 5 números (80-81-82-83-84)(especialitats amb pasta fresca, postres, dolços, xocolates etc.)En ple rendiment Mòbil 659.51.07.42Preguntar per Javier (tardes i nits)

Es traspassa: Per jubilacióXarcuteria – Carnisseria al centre de VicTotalment equipada, dues càmeres frigorífiques, cuina, dos espais obradorTots els permisos, per començat d’immediat A ple rendiment, vendes demostrables, preu molt interessant Mòbil 659.44.42.28Preguntar Sr. Molas

Es traspassa: Per jubilació, comerç centenari dedicat a Cansaladeria, Xarcuteria, Carnisseria, Plats cuinats i alimentació, situat a Sant Fruitós del Bages.Bones instal·lacions. El preu inclou botiga, obrador, magatzem, existències i sobretot una cartera de clients fidelitzada i molt consolidada. La botiga es traspassa en ple rendiment per poder començar a treballar des del primer dia.Mòbil 676625038Preguntar per Concepció

Es traspassa o es lloga: Per jubilació Carnisseria amb obrador situada centre de FigueresEn ple funcionament, reformada fa 9 anys, taulell de 8 metres, Obrador equipat amb maquinaria industrial i càmera per 700 Quilos diarisA prop del Mercat, estació d’autobusos i tren Telèfon 972.50.49.11 Preguntar pel Sr. Josep

PETITS ANUNCIS48 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

Es traspassa: Per no poder atendre Carnisseria – Xarcuteria i QueviuresA Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà)En ple funcionament, totalment equipada Telèfon 972.56.80.45Preguntar per Sra. Assumpció

Es traspassa: Xarcuteria a Cardona Centre de la Vil.la Caps de setmana obert, molt turismeLloguer petitTel. 93 869.26.48Mòbil 674.49.57.24Preguntar per Josep

Es traspassa: Per jubilació Carnisseria –Xarcuteria a Vilafranca del PenedèsEn ple rendiment. Bona ubicació Totalment equipada, dissenyada e instal·lada per Cruz S. LMòbil 646.01.00.98Preguntar per Miquel

Es traspassa: Botiga per no poder atendre al barri de Sant Marti (Barcelona).Totalment equipada. Clientela fixe des de fa 30 anys.Mòbil 615.13.24.83Preguntar per Montse

Es traspassa: Xarcuteria muntada des de fa 12 anys a la Plaça Lesseps.Tot en funcionament amb els papers en regla i bé de preuMòbil 606.14.17.35Preguntar per Carles

Es traspassa: Per jubilació Cansaladeria, Xarcuteria Zona HortaEn ple funcionament, clientela fixe Mòbil 625.500.168 / Telèfon 93.420.39.41Preguntar per Pablo

Es traspassa: Carnisseria – Xarcuteria a Celrà (Girona) (Zona residencial del poble), fàcil d’aparcament, zona de vianants Ple funcionament, 10 anys en el sector, totalment equipada, disposa d’obrador

i sortida de fums, el local te 90 m2, distribuïts en dos ambientsLa botiga i obrador, també disposa de vestuaris i bany, totes les instal·lacions van ser fetes per l’empresa CRUZ SL, es molt lluminós i disposa de climatitzacióMòbil 618.90.09.80Preguntar per Esther

VENDES VARIS

Es ven: Màquina de pasta fresca Marca PAT MANPreu a convenir Telèfon 93.869.81.86Preguntar pel Sr. Miquel

Es ven: Vitrina frigorífica CRUZ, model Alaska, de 5 metres x 2,50 metres vidres ovalsMàquina d’envasar al buit TECNOTRIP de 80 x 40 x 85Picadora, talladora fiambres i serra Bon Preu Telèfon 93.871.44.74Preguntar per Sra. Antònia

Es ven: Màquina empaquetadora WALDISA AutomàticaBon estat Telèfon 93.735.63.56Preguntar pel Sr. OliverasEs ven: Doble cinta motoritzada encoladora/arrebossaBona producció. Preu a convenir Mòbil 609.31.53.30Preguntar per Artur

Es ven: Picadora marca MOBBA, Talladora BIZERBA, Bascula de peu 150 quilos Mòbil 676.01.13.90Preguntar per Aurora

Es ven: Màquina de bistecs BICERBA, Màquina de tallar ossos GUARDIOLA Màquina talladora d’embotits.Mòbil 629.76.20.47 Preguntar per José Luis

Es traspassa: Per malaltiaCansaladeria-Xarcuteria-Formatgeria Mercat Collblanc (3 números), a prop de la porta Clientela fixa - en ple rendiment Mòbil 667.70.05.93Preguntar per Silvestre

Es traspassa: Per no poder atendre Cansaladeria - Xarcuteria - Queviures amb obrador- cambraMercat de Rubí ben situada Telèfon 93.697.18.61Preguntar per José Luis

Es traspassa: Xarcuteria – Cansaladeria Mercat Sant Marti (3 números)Magatzem i obrador Ple funcionament Mòbil 669.71.06.22Preguntar per Carlos

Es traspassa: Per jubilació Botiga de Carnisseria – Xarcuteria En ple funcionament des de fa 40 anysBen situada zona comercial a Vilanova i Geltrú Telèfon 93.815.29.52 / Mòbil 637.73.54.93Preguntar per Paqui o Jaume

Es traspassa: Ocasió Xarcuteria Punt de venda totalment equipat, dissenyat e instal·lat per CRUZ SL 6 anys d’antiguitat, al centre de Sallent Mòbil 619.71.31.77 / Telèfon 93.837.00.72Preguntar per Sra. Gloria

Es traspassa: Per jubilació Supermercat, xarcuteria, obrador i magatzem de 307 m2.Tot equipat i en ple funcionament. Cèntric, cantonada carrer major amb Església.Situat a 15 kilòmetres de Esparraguera, a 20 kilòmetres de Igualada, a 17 kilòmetres de Martorell i 15 kilòmetres de Sant Sadurní d’Anoia.Mòbil 649.47.72.06Preguntar pel Sr. Carles

GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE 49PETITS ANUNCIS

Es ven: Moble de caixa Caixa automàtica per cobrament Congelador tipus illa 518 litres.Telèfon 972.22.52.52Preguntar per Jordi o Roser

Es ven: Forn marca CONVOTERM, batedora de temperatura, taules, safates, Envasadora al buit, vitrina frigorífica marca CRUZ, entre d’altres coses Mòbil 619.71.31.77Telèfon 93.837.00.72Preguntar per la Sra. Gloria

Es ven: Vitrina, aire condicionat, pica amb pedal, Balança marca DIBAL Estisores per pollastre sobre mostrador, pica amb escorredor Mòbil 687.83.65.32Preguntar per Neus

Es ven: Bombo marca TECNOTRIP (per fer pernil dolç 20 unitats)Telèfon 93.731.29.09 / Mòbil 691.65.81.72Preguntar per Daniel

Es ven: Caldera 200 litres elèctrica Tallers SerraMòbil 619.74.57.94Preguntar Pau

Es ven: Embotidora marca CATO (35 litres)Mòbil 629.93.92.16Preguntar per Josep Maria

Es ven: Vitrina frigorífica, vidres ovals, model Alaska Mides 5 metres x 2,50 metres (marca Cruz)Mòbil 679.31.99.52

Es ven: Talladora de fiambres OMAS (Trifàsica)Mòbil 678.90.41.04Preguntar pel Sr. Josep

Es ven: Per jubilació, maquinaria a l’obrador, maquina de picar, embotidora,maquina serradora i maquina d’envasar al buit. Telèfon 972.50.89.19Preguntar per Pere

Es ven: Maquina envasadora ULMA model EXTRAPLUS de 30 safates minutI dues amplades de fil.Telèfon . 973.15.00.60 / 973.15.07.09Preguntar per Sr. Josep

Es ven: Trinxadora de carn, embotidora Mòbil 638.90.78.19

Es ven: Serradora de carn Marca GUARDIOLA, en bon estat Talladora marca COLOSAL, Picadora marca CATO Mòbil 629.88.22.40Preguntar per la Sra. Teresa

Es ven: Balança MICRA , amb bateria , Balança DINA Congelador CONSTANTelèfon 977.54.48.98 / Mòbil 686.71.26.39Preguntar pel Sr. Josep

Es ven: Forn EURAST- CONVACCIO Mòbil 667.41.69.17 Preguntar per Sebastià

Es ven: Túnel de rentar safates marca DINOXInjectora marca ROLER, màquina de compactar cartró Cutter 80 litres marca TALSA Mòbil 667.439.255Preguntar per Miquel o Llorens

Es ven: Picadora Castellvall, Amassadora al buit marca CIAEmbotidora al buit marca CIA, Lligadora de botifarres marca CIAMòbil 656.70.76.11Preguntar per Maria

PETITS ANUNCIS50 GRAS I MAGRE 174 - SETEMBRE

PETITS ANUNCIS - GRANS RESULTATS- 93 424 79 01 -

Serveis360 en retailarchitecture

(+34) 93 465 00 65 cruzsl.net