Nom i cognom: Grup:

Cultura de les religions

JudaismeÀrea de Ciències Socials. 2n ESO

Ramon Pujolà i Font

El judaismeBreu història del poble jueu

Abraham i el orígens del Judaisme

La història d’Abraham és relatada al llibre de Gènesi i també en l’Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la sevaexistència. Per els jueus, Abraham és considerat el «primer jueu», el patriarca beneït de Jahvè, a qui Jahvè va lliurar laterra de Canaan i l’hi va prometre que dels seus descendents faria una gran nació. Fou el primer en signar el pacte ambJahvè a través de la circumcisió, quan tenia noranta-nou anys es tallà la pell del prepuci.

El Senyor va dir a Abraham:- Vés-te’n del teu país, d e la teva família i decasa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.Et convertiré en un gran poble, et beneiré ifaré gran el teu nom, que serà font debenedicció.

Gn 12.1Gènesi, capítol 12, versicle 1

Abraham es va endur la seva muller Sara, el seunebot Lot, tots els béns que posseïa i tots elsservidors que havia adquirit a Haran. Van sortird’allà per anar al país de Canaan. Van arribar alpaís de Canaan.

Gn 12, 5

El Senyor es va aparèixer aAbraham i li digué:-Donaré aquest país a la tevadescendència .

Gn 12, 7

Isaac

Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada ili donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascutde Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill,tal com Déu li havia manat.

Gn 21,1-5

Déu va posar a prova Abraham:- Pren Isaac, el teu fill únic. Allà, a dalt de la muntanyaque jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.Va lligar el seu fill i agafà el ganivet per degollar-lo.Però l’àngel del Senyor el va cridar:-No aixequis la mà contra el noi. Ara sé que reverenciesDéu.

Gn 22,1-19

Segons la tradició, Abraham va tenir dos fills. Creient-se Sara, la seva muller, estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l’esclavaAgar, que després repudià quan Jahvè li féu el regal de poder engendrar un fill a l’avançada edat de cent anys. Aquest fillfou Isaac. Els jueus es consideren descendents d’Isaac i els àrabs d’Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen elshereus veritables d’Abraham.Hem de saber que un dels fets més importants en la seva vida és, que Jahvè el posà a prova manant-li que matés el seufill Isaac. Tot i el seu dolor, Abraham decideix obeir, perquè era una ordre vinguda de Jahvè.

Moisès el profet a llibert ador

Moisès mai va trepitjar la TerraPromesa. Va pujar al cim del mont Nebódes d’on va albirar la terra de Canaan ion va morir. El seu ajudant Josuè es vaconvertir en el nou líder d’Israel i vaentrar amb els jueus a la seva llar.Segons la Bíblia, quan els jueus vanarribar a Canaan, s’establiren enl’interior i s’organitzaren en unaconfederació de dotze tribus o clans,que van haver de lluitar contra elscananeus i els altres pobles afincats enaquest indret. Finalment i després demoltes batalles cruentes, el poblehebreu obtingué la victòria.

Segons l’Antic Testament aquest infant hebreu, abandonat al Nil en un bressol,salvat de les aigües i criat per la cort del faraó, deslliurà i conduí el poble elegit perJahvè en el seu Èxode a la Terra Promesa.Vers l’any 1250 aC, els israelites van abandonar Egipte conduïts per Moisès. Enaquella llarga travessia cap a la terra promesa de Canaan, que va durar quarantaanys, va morir multitud d’ancians i van néixer molts nadons, d’aquesta manera, elpoble es va anar transformant i enfortint, perquè van haver de passar moltesdificultats degut a la dura vida del desert; van patir plagues de còlera, terratrèmolsi falta d’aigua i aliments.Com tots sabem, la Bíblia situa el moment culminant de la història d’Israelquan Moisès va rebre dalt de la muntanya del Sinaí les Taules de la Llei, elsDeu Manaments.

David el gran rei

Hem de saber, abans de seguir, que els Filisteus van ser un poble que va envair la costa sud-oest de Canaan al voltant de l’època de l’arribada de les tribus d’Israel. Estaven molt mésben organitzats i disposaven d’armes de ferro, cosa que els oferia una posició privilegiadaals combats i a les batalles. A finals del segle XI aC, les dotze tribus van decidir agrupar-seper poder fer front els atacs filisteus.Segons la Bíblia, al voltant de l’any 1000 aC , David, un jove pastor de Betlem, va entrar alservei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, David s’oferí per lluitar contra elgegant Goliat (capdavanter del poble filisteu). Després de vèncer-lo amb la seva fona li tallàel cap, convertint-se en un gran líder jueus.A la mort del rei Saül, David serà anomenat rei. El regnat de David correspon a un delsmoments de màxim esplendor del regne d’Israel. David estableix Jerusalem com a capitali els límits del regne s’engrandiren.El seu fill i successor Salomó, va continuar l’obra del seu pare i va manar construir el Templede Jerusalem (el seu gran símbol) que va acollir l’Arca de l’Aliança, on es guardaven lesTaules de la Llei.

Mont Morià i el T emple de Jerusalem

Va ser construït per Salomó a la p art alt a del Mont Morià idestruïts pels soldats de Nabuconodosor en 588 i novamentreconstruït a la tornada de la captivitat de Babilònia. Aquestsegon temple va ser el que va engrandir i va embellirHerodes el Gran.

El Temple d’Herodes el Gran fou destruït per les legions de T itl’any 70.Avui dia, el lloc on s’aixecava del temple és terreny musulmàde devoció amb la Mesquita d’Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca .

Posteriorment foren sotmesos pels grecs i els romans.Els primers intentaren hel·lenitzar-los, i els segons, dela mà de l’emperador Tit que prengué Jerusalem l’any70 dC, prohibiren a la població jueva d’instal·lar-se aJerusalem i van haver d’escampar-se per tot el món persobreviure. Aquest fet de dispersió és el que es coneixamb el nom de diàspora.

Crisi i diàspora del poble hebreu

Una forta crisi, després de la mort de Salomó, desestabilitza el poble jueu. El 926aC, el regne es dividí en dues parts: el regne d’Israel al nord i el de regne de Judàal sud amb capital Jerusalem. El regne del nord va ser conquerit per Assíria i eldel sud per Babilònia, que va acabar amb l’incendi del Temple de Salomó, ladestrucció de la ciutat de Jerusalem i la deportació massiva de jueus a Babilònia,on van romandre fins que el rei persa Cir el Gran prengué Babilònia i els alliberàl’any 539 aC.

Moviment sionist a i creació del Est at d’IsraelEl moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va néixer a finals del segle XIX, amb la intenció derestablir l’estat de Israel a Palestina i donar un territori a una nació en exili. És per aquesta raó que a principis delsegle XX, el territori de Palestina va rebre una forta emigració jueva. A mesura que s’incrementava el nombre d’immigrantsi de colònies jueves, més freqüents van ser els conflictes amb la comunitat àrab.El descobriment de l’Holocaust després de la Segona Guerra Mundialva despertar la simpatia mundial envers els jueuseuropeus i el moviment sionista, i, malgrat que la Gran Bretanya encara rebutjava d’admetre la immigració jueva aPalestina, aquesta no va cessar d’anar en augment malgrat les mesures restrictives imposades pels britànics.El 1947 àrabs palestins i jueus immigrats s’enfrontaven violentament, la situació a Palestina era insostenible per alsbritànics, els quals van posar la qüestió de Palestina en mans de l’ONU. Davant el conflicte creixent l’Assembleageneral de les Nacions Unides, va aprovar un Pla de Partició de Palestina en dos estats, un d’àrab i un altre de jueu,amb Jerusalem com a zona internacional sota la jurisdicció de la ONU.A Palestina, les protestes àrabs contra la partició van esclatar amb violència i es van produir atacs contra elsassentaments jueus, els quals ben aviat adquiriren les dimensions d’una autèntica guerra. Els britànics no hi volienintervenir perquè tenien el ferm propòsit d’abandonar el país abans de l’1 d’agost de 1948, la data que s’havia establerten el Pla de Partició per posar fi al seu mandat.

Quan va restar clar que els britànics tenien laintenció d’abandonar Palestina, els líders jueusvan decidir dur a terme la part del pla que teniacom a finalitat establir un Estat jueu. A Tel Aviv,el 14 de maig de 1948, el Consell Provisional del’Estat, antic Consell Nacional, en representaciódel poble jueu de Palestina i del movimentsionista mundial, va proclamar l’establiment del’Estat jueu de Palestina i que estaria obert a laimmigració de jueus dispersos arreu del món.Encara avui, el conflicte per la terra i l’aigua, i eldret dels refugiats palestins a retornar alsterritoris controlats per Israel són una font deconflictes i de tensió internacional.

Holocaust nazi

Anne FrankFrankfurt, 12 de juny de 1929 - camp de concentració de Bergen-Belsen, 12 de març de 1945

Adreçà electrònica d’interès: http://www .annefrank.org/

Anne Frank fou una nena juevaalemanya feta famosa pel seudiari, en el qual explica lesperipècies i angoixes que ella ila seva família passaren a lacasa d’Amsterdam on restarenamagats del 1942 al 1944. En1947 i segons desig d’Anne, elseu pare decideix publicar elseu diari.

d’entre quatre i sis milions de jueus, quasi dues cinquenes parts de la poblaciójueva mundial, a mans dels nazis. Les mesures del nacionalisme alemany contraels jueus van arribar al seu punt culminant amb l’extermini en camps de concentracióespecialment preparats amb cambres de gas i forns crematoris. Un dels mésimportants és el de MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA), AUSCHWITZ (POLÒNIA), DACHAU(ALEMANYA).

En el món hebreu, és el sacrifici en què la víctima,generalment un xai, és consumida pel foc. Però quanes parla d’holocaust, es parla de l’aniquilació sistemàtica

Princip als símbols del judaisme

El Mur de les Lament acions

Símbol jueu per excel·lència. Està formada per dos triangles entrelligats tot formantuna estrella de sis puntes.A l’edat mitjana va sorgir el símbol de l’Estrella de David. La xifra 3 (cada triangle tétres costats) simbolitza la plenitud; la trobada dels dos triangles vol dir la unió entre elcel i la terra, de tot allò espiritual unit amb allò terrenal.Com és natural, la bandera de l’Estat d’Israel porta brodada l’Estrella de David en laseva franja central.Hem de recordar que en els tràgics dies del nazisme, els jueus havien de portar aquestsímbol com a prova de ser jueu.

L’estrella de David

Objecte de culte que s’ha convertit en l’emblema del judaisme. És un canelobre de setbraços. La tradició jueva creu que està fet segons el model dictat per Jahvè a Moisès.

« Fes també un canelobre d’or pur cisellat. El peu, la tija,els poms, els calzes i les flors, formaran una sola peça.De la tija central en sortiran sis branques, tres a cadacostat.....»

Ex 25,31-39

La menorah

Hem de saber que la Bíblia situa elsacrifici d’Isaac en el Mont Morià iaquest fou el lloc escollit per a construir-hi el temple de Jerusalem.El Mur de les Lamentacions és l’únicmur del Temple de Jerusalem quequeda dret, després que va ser destruïtpels romans l’any 70 dC. És un punt dereferència cabdal en la fe jueva i perpoc que pugui, tot jueu en la fe juevaintenta anar a Jerusalem per pregar-hial davant. S’anomena Mur de lesLamentacions pel record de la primeradestrucció del Temple per part del’exercit babiloni. En les escletxes deles pedres, les persones dipositensúpliques a Jahvè o el penediment perfaltes comeses.

El Gènesi

Relata des de la creació delmón fins a l’entrada delsisraelites a Egipte.

està formada pelscinc primers llibresdel Tanakh (la BíbliaHebrea)

La Torà

L’Èxode

Relata l’esclavitud delsisraelites a Egipte i la sevasortida guiada per Moisès.

El Levític

És el codi de conducta en quès’especifiquen les relacions familiars,les prescripcions alimentàries, lesfuncions del sacerdot i les lleis ques’han d’aplicar en la terra promesa.

Nombres

Es relaten alguns esdevenimentsque succeïren en el desert fins al’arribada de les dotze tribusd’Israel.

Deuteronom i

Llibre que acaba amb la mort deMoisès i és considerat per latradició com el seu testament.

Quan es llegeix la Torà no es pottocar el text amb la mà i s’utilitzaun dit de lectura en forma de màd’or.

És el segon llibre en importància en la religió jueva.El terme Talmud significa «ensenyança» o «coneixement», i és Llei oral del poble d’Israel. Conté discussions rabíniquesde les normes rituals, morals, lleis familiars, etc., amb un detall de vegades molt minuciós.

El Talmud

La Torà són els cins primers llibres de el Tanak. La paraula Torà vol dir ensenyament, instrucció, guia, perquèmostra a la persona el camí que ha de seguir en la vida. És la revelació de la Llei de Jahvè. La tradicióatribueix la seva autoria a Moisès. La Torà és la Llei escrita.

Llibres sagrat sTNK (Bíblia Hebrea)Les consonants TNK són les inicials dels noms donats a les tres parts fonamentals de l’Antic Testament:Torà,Nebiim i Ketubim. La Torà és la llei jueva. Nebiim conté els relats sobre els profetes, alhora que els llibreshistòrics de Josuè i Reis. Ketubim conté escrits com els Salms i el llibre de Job.

La Torà (la Llei)

La Torà sempre està escritaa mà, en hebreu, i espresenta enrotllada alvoltant de dues vares defusta.

És conservada dins d’un armari especial i protegidaper un teixit o abric de la Torà.

El dia de la setmana de precepte més important és el xabat(dissabte) és molt més que un dia de descans, és un deure per atota persona jueva creient, i un dia de festa. El xabat començaquan el sol es pon la tarda del divendres i acaba el dissabte quansurten les primeres estrelles. El xabat es passa en família, espreparen menjars especials.El dia del xabat els homes i les dones de la comunitat es reuneixena la sinagoga, on es llegeix en públic un text de la Torà i delsprofetes i el rabí fa reflexió sobre aquesta lectura.

El Xabat (shabat)

És el xal d’oració, format perfranges blaves o negres iblanques amb un serrell.Quan la persona es posa eltàl·lit per resar, recorda que laseva vida esta consagrada alseervei de Jahvè.

El tàl·lit

Els tefil·linSón unes cintes de cuir que s’enrotllen set vegades (per recordar els set dies de la creació) al voltant del braçesquerre (perquè és el que està al costat del cor de la persona) i en el dit del cor. Unes altres cintes s’enrotllen alvoltant del cap, entorn del front. Les cintes del braç i les del cap porten uns cubs de cuir que contenen uns petitspergamins en què hi ha escrits alguns passatges de la Torà.El propòsit d’aquest ritual d’oració és el d’ajudar a la persona a sotmetre la ment i el cor, és a dir, l’intel·lecte i elssentiments a Jahvè. A partir dels 13 anys, tot home jueu s’ha de col·locar els tefl·lins en la pregària del matí de cadadia de la setmana.

És un petit casquet de punt o devellut necessari per cobrir-se el capdurant les oracions i lesbenediccions com a signe derespecte davant la presència divina.

La kippà

Orar per el jueus és xerrar amb Jahvè, agrint, demanat, etc. Hi han tres pregàries quotidianes que s’han de realitzar abansdels àpats (la pregaria del matí, la del migdia i la del capvespre), i a més, cal orar sempre abans i després de qualsevolacte joiós.

L’oració

La sinagoga

Paraula hebrea derivada de l’adjectiu «rab»,que significa «important».És fonamentalment un savi, un doctor i unintèrpret de la Llei i a la vegada un jutge.Ensenya la tradició i la doctrina jueva irepresenta la comunitat davant les autoritatscivils d’un país. Sovint presideix lescerimònies religioses, però aquestes podenser realitzades sense la seva presència. Had’estar casat i normalment té molts fills.Per esdevenir rabí cal haver estudiat durantmolts anys en un seminari rabínic, i serreconegut com a tal pels grans rabins.Fins fa pocs anys, només els homes podienser rabíns, però actualment hi han moltesdones que exerceixen la funció de rabins.

El rabi

Paraula grega que significa «lloc d’assemblea». La sinagoga és el centre religiós de lacomunitat jueva. És el lloc on es llegeix la Torà.

Alguns rituals en la vida de les persones jueves

La Bar-mitzvà

Bar-mitzvà vol dir «fill del manament».Se celebra el dissabte següent al dia queel nen fa tretze anys i representa lamajoria d’edat religiosa. Des d’aquestmoment té l’obligació de complir amb elsrituals jueus. En aquesta celebració, elnen vesteix per primera vegada el tal·lit,es lliga els tefl·lin i llegeix un text de laTorà a la sinagoga o, si viu a Jerusalem,en el Mur de les Lamentacions.Aquesta celebració representa laintroducció del nen en la vida religiosapública.Actualment se celebra la Bar-mitzvà pera nenes «Bat mitzvà», però en aquest casse celebra als dotze anys.

El matrimoni

El judaisme considera el matrimoni com una aliança sagrada. Abans de la cerimònia el nuvi signa un document en elqual queda escrit l’enllaç de les dues persones.Durant la celebració la parella de nuvis es col·loca sota un baldaquí sostingut per quatre pals que simbolitza la futurallar. La cerimònia acaba amb la ruptura d’una copa que trepitja el nuvi: per un costat, per recordar que en el casamentde Jahvè amb el poble d’Israel es van trencar les Taules de la Llei i per l’altre, simbolitzar que també hi haurà momentsdolents que s’hauran de superar.

Ritus de mort

Quan una persona mor es col·loca el seu cadàver a terra enmemòria de les paraules que, segons el relat de l’expulsió delParadís d’Adam i Eva del llibre del Gènesi, Jahvè va dir a l’home.

«...fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i ala pols tornaràs».

El cadàver ha de ser enterrat el més aviat possible (si pot serdins les 24 hores següents de produir-se la mort), embolcallatamb un llençol (sudari).

Consisteix en tallar el prepuci o pell que cobreix el gland. Esrealitza quan el nen té vuit dies. La circumcisió és l’aliança fetaper Jahvè a Abraham i assegura la continuïtat del poble jueu.En aquest acte el nen passa a ser pertinença de Jahvè i, pertant, el compromís de fe amb la comunitat d’Israel.És obligatori que tot pare jueu circumcidi el seu fill. El pare queno se senti capacitat per portar a terme aquesta cerimònia potcedir els honors al Mohel, que realitzarà en el seu nom lacircumcisió.

«Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempreentre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots elshomes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostreprepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres»

Gn 17, 10-11

La circumcisió

Preceptes sobre l’aliment ació

A partir dels paràgrafs de la Bíblia- el Gènesi i altres textos- s’ estableixen el conjunt de prohibicions d’ aliments o esremarca aquells que són permesos (Kasher).

El mot càixer (kasher) es tradueix per apte, apropiat, permès ritualment, pur, correcte, adequat, etc. El menjar càixer, doncs, és el

que acompleix les lleis.

Totes les verdures, fruites, vegetals i llegums estan permesos. No obstant, s’ han de revisar i netejar curosament a fi queno incloguin cap insecte, cuc o eruga, ja que tots els invertebrats estan prohibits.De la carn, són permesos només els mamífers que són remugants si tenen la peülla dividida: vaca, bou, cabra, ovella, xai,moltó, cérvol búfal. Els mamífers prohibits són el porc,el cavall, el camell, el conill, el gos, el lleó, la balena i l´ós.

Pel que fa a l’ aviram i a la caça de ploma, són permeses la gallina, el pollastre, l’ ànec, l’ oca, la guatlla, la perdiu, elcolom i, curiosament, el pardal. Són espècies prohibides les aus carronyeres com el voltor, el corb, el falcó, la gavina, lacigonya, l’àguila, l’ etc.

Pel que fa als animals marítims, o sigui, bàsicament, al peix, només està permès el que té aletes i escates. Sónpermesos el lluç, la carpa, el nero, el salmó, el bacallà, la tonyina, l’ orada, la truita, el llobarro i algunes espècies de peixblau. Estan prohibits tots els taurons, les rajades, l’ anguila, el congre.

Tot el marisc – crustacis, mol·luscs , cefalòpodes i altres, està prohibit: no es poden menjar llagosta, gambes, calamars,

garotes, etc.

El judaisme determina, també, un sistema ritual per matar els animals i que la seva carn sigui considerada Kasher. Aquestsistema consisteix en procurar la mort instantània de l’animal amb un ganivet molt afilat, que ha de seccionar les venes delcoll mitjançant un cop sec; així s’evita que pateixi i es facilita que es dessagni per complert. Està prohibit menjar animalsmorts naturalment o per malaltia.

Per acabar hem de saber que el pa s’ha de menjar sense llevat.

Princip als corrent s actuals del judaisme

En arribar el segle XIX, i a causa de la controvèrsia entre adaptar-se al món modern o viure ancorats en la tradició,van sorgir els corrents més importants dins la religió jueva:

Reformistes o liberalsMés progresistes, volen suavitzar els rituals per tal que les diferènciesentre els jueus i no jueus no fos tan radical (pregàries amb la llenguapròpia del país, abandonament de les prescripcions alimentàries, etc).

OrtodoxEnfrontats als Reformistes segueix al peu de la lletra les interpretacionsde la Tora fetes pels antics rabins. Estudien la Torà, conformen la sevavida segons el manaments jueus, compleixen rigurosament el xabat,segueixen acuradament les prescripcions alimentàries i l’oració tres copsal dia.Dins el corrent ortodox, al segle XVIII, va nèixer a Polònia un movimentultraortodox que s’anomena Hassidisme. Els hassidim es caracteritzen perla seva manera de vestir, amb llargues jaquetes i barrets de color negre, iper les llargues patilles un forma de tirabuixons.

ConservadorsEn certa manera són una prolongació de les idees ortodoxes. Volenconservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fanreferència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació alstemps actuals.

1. Per què cal tenir en compte el personatge d’Abraham en parlar del fundador del judaisme?

2. Com s’anomena primitivament el país lliurat per Déu a Abraham?

3. Quins són els tres fet que destacaries de la de la vida de Moisès.

4. Per què el Sinaí es considera el moment culminant de la història d’Israel?

5. Quin fet bíblic va passar en el Mont Morià?

6. Què és el temple de Jerusalem i quantes vegades fou construït i destruït?

7. Què és l’Arca de l’Aliança i què s’hi guardava?

8. Quin emperador romà va destruir la ciutat de Jerusalem i el seu Temple?

9. Què es la diàspora i quina conseqüències es va desprendre d’aquest fet?

10. Què és el moviment sionista?

11. A quin any es creà l’Estat d’Israel?

12. En que consisteix el sacrifici en holocaust segons la Bíblia?

13. Quina és la principal tragèdia que ha patit el poble jueu en el segle XX?

14. A grans trets explica en què va consistir el genocidi nazi.

Exercicis de Judaisme

15. Quin van ser els principals camps de extermini de la població jueva?

16. Quin símbol havien de portar, en els camps de concentració, els jueus a la seva roba per identificar-se?

17. Busca informació sobre el terme «gueto» i posa-la per escrit de forma resumida. Relaciona-la amb el món jueu.

18. Què és el Mur Occidental o de les Lamentacions? Per què s’anomena així?

19. Què és el menorah i quans braços té?

20. Quantes puntes té l’Estrella de David i que simbolitza?

21. Què és el TNK?

22. Què significa la paraula Torà?

23. Cita el nom del llibres que componen la Torà?

24. En qui idioma està escrita la Torà i com és presentada?

25. Què és el Talmud?

26. Quin dia de la setmana és un dia de descans per al poble jueu i quan comença i acaba?

27. Per què els homes jueus creients han de cobrir-se el cap amb la kippà?

28. Què és el tàl·lit i perquè les persones jueves el porten en l’oració?

29. Què són els tefil·lin?

30. Quantes pregàries al dia han de fer les persones religioses jueves?

31. Què és una sinagoga i quines són les parts més destacades?

32. Què és un rabí i quina és la seva funció en la comunitat jueva?

33. Quan el judaisme considera que una persona és jueva, religiosament parlant?

34. En què consisteix la circumcisió?

35. Quin és el ritus d’adolescència dels nens i nenes? En què consisteix i quan se celebra?

36. Com acaba la cerimònia nupcial jueva i per quina raó?

37. Existeixen els nínxols en els cementiris jueus? Per què?

38. Què vol dir el mot càixer (kasher)?

39. Quins són els aliments (verdures, carns, aus, peixos) permesos en el Judaisme? Per què?

40. Quan van sorgir els corrents discrepants més importants dins el judaisme i per quina causa?

41. Anomena les principals branques del judaisme actual i explica quines són les seves diferències.

42. Què és el Hassidisme i com es reconeix un hassidim?

43. Dóna una raó per la qual els jueus consideren tan important viure a Israel?

44. Què és el que més et crida l’atenció de la religió jueva?

45. Observa aquestes fotografies i fes-ne un comentari

1. Abraham:

2. Agar:

3. Anne Frank:

4. Auschwitz:

5. Bar Mitzvah, Bat Mitzvah:

6. Canaan:

7. Circumcisió:

8. Conservadors:

9. David:

10. Dachau:

11. Deu Manaments:

12. Deuteronomi:

13. Diàspora:

14. Èxode:

15. Estat d’Israel:

16. Estrella de David:

17. Gènesi:

18. Gueto o Ghetto:

19. Hanukkah:

20. Hassidisme:

21. Hebreu:

22. Holocaust religiós:

23. Holocaust nazi:

24. Isaac:

25. Ismael:

26. Israel:

27. Israeli:

28. Jahvè:

29. Jerusalem:

30. Kasher (càixer):

31. Kippà:

32. Levírtic:

46. Per preparar l’examen del judaisme cal realitzar aquest vocabulari

33. Mauthausen:

34. Menorah:

35. Messies:

36. Mohel:

37. Moisès:

38. Mont Morià:

39. Mur de les Lamentacions:

40. Nombres:

41. Ortodox:

42. Palestina:

43. Rabí:

44. Reformistes:

45. Sara:

46. Sinagoga:

47. Sinaí

48. Sionisme:

49. Sudari:

50. Tàtl·lit:

51. Talmud:

52. Temple de Jerusalem:

53. Tefil·lin:

54. Tit o Titus:

55. Torà:

56. TNK:

57. Xabat o Shabat: