“El Mozart del ajedrez”

“La máquina del ajedrez”

I. QUI VA SER? (pàg. 3)

II. PRINCIPI DE LA CARRERA (pàg. 5-9)

III. “HACIA LA CIMA” (1ª PART) (pàg. 10-15)

IV. “HACIA LA CIMA” (2ª PART) (pàg. 16-19)

V. “HACIA LA CIMA” (3ª PART) (pàg. 20-27)

VI. “HACIA LA CIMA” (4ª PART) (pàg. 28-32)

VII. CAMPIÓ MUNDIAL (pàg. 33-39)

VIII. PÈRDUA DEL TÍTOL (pàg. 40-58)

IX. REPÀS (pàg. 59-69)

X. CRÈDITS (pàg. 70)

José Raúl Capablanca i Graupera va ser un escaquista cubà, campió mundial d'escacs entre els anys 1921 i 1927. Pel seu geni precoç, va ser sobrenomenat "el Mozart del Ajedrez"; per la seva aura d'invencibilitat en la seva època daurada se li va dir "la máquina del ajedrez".

Segons el seu propi relat, Capablanca va aprendre les regles del joc als quatre anys d'edat, observant al seu pare jugar amb amics.

Quan el nen va complir els cinc anys el seu pare va començar a portar-lo al Club d'Escacs de l'Havana.

Als millors jugadors del club els va ser impossible derrotar-li.

Al desembre de 1901, a l'edat de tretze anys, va derrotar al campió nacional cubà Juan Corzo amb el resultat de 4 victòries, 3 derrotes, i 6 taules, aconseguint el títol de campió de Cuba.

(1ª PART)

Va acabar els seus estudis a l'Institut de Batxillerat de Matances.

La seva família no disposava de recursos com per permetre estudiar a l'estranger.

Però en vista dels seus bons resultats acadèmics, el seu mecenes Ramón San Pelayo es va disposar a finançar la seva formació als Estats Units.

Va cursar la secundària a l'Escola Woodycliff de Nova Jersey aspirant a entrar a la Universitat de Columbia per seguir la carrera d'enginyeria química.

No obstant això, permanentment distret per la seva passió en el joc ciència, només va cursar els dos primers anys.

(2ª PART)

En 1905 va començar a freqüentar el Club d'Escacs de Manhattan: En la nit del 6 abril 1906 va participar en un torneig llampec en què, després de successives partides eliminatòries, va vèncer al gran EmanuelLasker, davant la sorpresa de tots, adjudicant-se el torneig

Lasker va estrènyer la mà del seu vencedor dient: "És notable jove, vostè no ha comès errors".

En la seva primera trobada internacional, va enfrontar al mestre nord-americà EugeneDelmar, a qui li va guanyar totes les partides, malgrat haver-li atorgat avantatge de peó i sortida.

(3ª PART)

Entre finalitats de 1908 i 1909 va participar en una perllongada gira nord-americana, d'un total de 734 partides, va guanyar 703, va entaular 19 i només va patir 12 derrotes.

El 1909, a l'edat de 20 anys, Capablanca va guanyar una trobada al campió nord-americà Frank Marshall (+8 -1 = 14).

Va ser la insistència de Marshall el que va permetre que se li deixés participar al jove Capablanca en el torneig de Sant Sebastià, Espanya en 1911.

Frank Marshall

Aquesta era una de les competicions més importants de l'època; tots els grans jugadors del planeta estarien presents excepte el llavors campió mundial Emmanuel Lasker.

A l'inici del torneig Ossip Bernstein i Aaron Nimzowitsch van objectar la presència del convidat doncs aquest no havia guanyat encara cap dels grans tornejos.

Ossip Bernstein Aaron Nimzowitsch

No obstant això, després que Capablancaguanyés el seu primer joc contra Bernstein (en una partida que li atorgaria el premi a la brillantor),aquest va reconèixer el seu talent i va dir que no se sorprendria si el seu vencedor acabava guanyant la presa més gran.

(4ª PART)

Després d'una moguda durant un joc en la varietat d'escacs ràpids, Nimzowitsch es va ofendre arran d'un comentari de Capablanca, a qui va respondre: "Els jugadors sense trajectòria haurien de mantenir la boca tancada en presència dels seus superiors".

En l'acte, Capablancava reptar a Nimzowitsch a enfrontar en una sèrie de jocs ràpids, els quals va guanyar fàcilment.

Els mestres presents al lloc van concloure que el jove cubà era insuperable en la variant ràpida, distinció que li correspondria fins al final de la seva vida.

Capablanca efectivament va acabar guanyant el campionat (novament davant Nimzowitsch), usant una obertura molt admirada per MikhailBotvinnik, i sorprenent el món dels escacs en guanyar amb balanç de +6 -1 = 7, davant de Akiba Rubinstein, Carl Schlechter i SiegbertTarrasch.

En 1920, Lasker es va adonar que Capablancas'estava fent massa fort i, va decidir renunciar al títol en favor d'aquest, afegint: "Vostè ha guanyat el títol no per la formalitat d'un desafiament, sinó per la seva brillant mestratge".

El cubà preferia guanyar-ho en una partida, però Laskerva insistir que era ell ara el retador.

El 1921 van jugar el campionat a l'Havana on Capablanca va vèncer l'alemany sense perdre una sola partida: +4 -0 = 10.

El nou campió del món, Capablanca, va dominar a Londres en 1922. Hi va haver un nombre interessant de jugadors forts i es creia que el campió no hauria de poder evadir reptes al seu títol com havia succeït en el passat.

En els anys següents, Rubinstein i Nimzowitsch van desafiar Capablanca però no van aconseguir reunir els diners.

Va resultar segon a Nova York el 1924, una altra vegada per davant d'Alekhine. En 1925 va ser tercer a Moscou darrere Efim Bogoljubov i Lasker. Però en 1927 va dominar el torneig a Nova York contra sis jugadors sense perdre una partida i amb 2,5 punts més que Alekhine.

En aquest període també hi va haver diversos canvis en la vida personal del mestre. Al desembre de 1921 es va casar amb Gloria Simoni Betancourt. Van tenir un fill, José Raúl, en 1923 i una filla, Glòria, en 1925, però el matrimoni va acabar en divorci. També va perdre els seus pares.

El éxito en Nueva York en 1927 fue excepcional: terminó invicto en una vuelta cuádruple con seis de los mejores jugadores del mundo y con 2,5 puntos por encima del segundo lugar (Alekhine).

Capablanca també va superar al moscovita en el seu primer enfrontament, va guanyar el premi de la partida més brillant contra RudolfSpielmanny va guanyar dos jocs interessants contra Nimzowitsch.

Això li va deixar com el gran favorit per al campionat contra Alekhine que fins aleshores no havia pogut guanyar mai a Capablanca.

La proximitat del partit va portar a una sèrie de pronòstics sobre el seu resultat: El gran mestre austríac Rudolf Spielmann va sentenciar: "Alekhine no guanyarà cap partida“.

Rudolf Spielmann

segons Vidmar: "Alekhine no té ni l'ombra d'una possibilitat“.

Milan Vidmar

Bogoljubov va coincidir: "El resultat final serà 6 x 3 a favor de Capablanca"; Nimzowitch i Maroczy es van pronunciar també en favor de la victòria del cubà.

Nikolay Bogolyubov Maroczy

Pronòstic del matx

J. R. Capablanca

Alekhine

El mateix Capablanca se sentia segur del seu triomf, pel que-fidel al seu estil-no es va preparar per a la trobada, confiant en la seva capacitat única per resoldre els problemes directament enfront del tauler, en canvi, portat per les seves responsabilitats laborals com a representant dels escacs de Cuba, va participar en una gira de partides d'exhibició per Brasil.

La trobada es va jugar al setembre a Buenos Aires. Guanyaria el primer a obtenir sis victòries. Alekhine va jugar amb paciència i solidesa, va portar a Capablanca a perdre la primera partida de manera mediocre.

Per després prendre avantatge guanyant les partides nombre 3 i 7 (jocs d'atac més a l'estil d'Alekhine) després va perdre les partides 11 i 12.

Capablanca va intentar convèncer a Alekhineper anul · lar la cita després d'una llarga sèrie de taules. El rus va refusar, i va acabar vencent +6 -3 = 25, en el partit més llarg de la història del campionat del món exceptuant el campionat en 1985 entre Karpov i Kasparov.

Alekhine no va acceptar jugar la revenja, contravenint una de les condicions de l'enfrontament.

Revenja?

No!

Després de perdre el títol, Capablanca va continuar derrotant grans jugadors (com Max Euwe) i guanyant grans tornejos.

PRINCIPI DE LA CARRERA

1. Segons el seu propi relat,

Capablanca va aprendre les

regles del joc als quatre anys

d'edat, observant al seu pare jugar

amb amics.

2. Quan el nen va complir els cinc anys el seu pare va començar a

portar-lo al Club d'Escacs de l'Havana.

3. Als millorsjugadors del club

els va ser impossiblederrotar-li.

4. Venç a Juan Corzo amb tretze

anys i es converteix en el

campió de Cuba.

• Va acabar els seus estudis a l'Institut de Batxillerat de Matances.

“HACIA LA CIMA” 1ª PART

• La seva família no disposava de recursos com per permetre estudiar a l'estranger.“HACIA LA CIMA”

1ª PART

• Però en vista dels seus bons resultats acadèmics, el seu mecenes Ramón San Pelayo es va disposar a finançar la seva formació als Estats Units.

“HACIA LA CIMA”

1ª PART

• Va cursar la secundària a l'Escola Woodycliff de Nova Jerseyaspirant a entrar a la Universitat de Columbia per seguir la carrera d'enginyeria química.

“HACIA LA CIMA”

1ª PART

• No obstant això, permanentment distret per la seva passió en el joc ciència, només va cursar els dos primers anys.

“HACIA LA CIMA”

1ª PART

Espero que us així agradat

Fet Per:• Àlex Garcia Payás

Imatges:• Google

Informació:

•Wikipedia

•Google