Aurora JOAN VINYOLI He vist al lluny la serra blava desemboirar-se lentament davant la nit que es retirava cap a les coves d’occident. L’extrem d’una ala de l’aurora vermellejava en el cel gris mentre el seu cos encara jeia mig enfonsat en el mar llis. VINYOLI, Joan (2001). Obra poètica completa. Barcelona: Edicions 62.